CORPUS La festa de les festes
Amb el suport de
A la memòria de Griselda Karsunke
CORPUS La festa de les festes
Amadeu Carbรณ i Martorell
Barcelona 2020
Autor del text © Amadeu Carbó i Martorell Antoni Serés (Presentació) Il·lustracions © Lola Anglada, Castello, Joan Llaverias, Pere Torné Esquius, R. Vives i Sabaté. Arxius: 123RF, Album/Documenta, Arxiu de la Diputació de Barcelona, Fons Amades/Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Biblioteca Edicions Morera
Direcció Norbert Tomàs
© 2020 EDICIONS MORERA, SL Prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació mitjançant qualsevol recurs o procediment inclosos la impressió, la reprografia, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, sense el permís escrit de l’editor.
Maquetació Jordi Ardèvol
® C orpus. La festa de les festes Primera edició: maig 2020
Agraïments Lluís Marmi, Toni Serés, Fra Valentí Serra, Associació Cultural Joan Amades, Frares Caputxins de Catalunya, ICUB – Ajuntament de Barcelona, Llibreria Farré Edita Edicions Morera, SL c/ Còrsega, 239, 3r 1a 08036-Barcelona
www.edicionsmorera.com www.calendariermita.cat
Editora adjunta Lola Escudero Correcció Anna Balaguer
Comunicació Francesc Buxeda i Aliu francesc@sorolldefons.com Imprimeix Artes Gráficas Torres Cornellà de Llobregat Distribueix Les Punxes Distribucions, SL Patrocina
Col·labora
ISBN 978-84-944473-9-6 Dipòsit legal B 10026-2020
Índex Pròleg
7
Introducció
9
Inicis de la festa del Corpus La butlla Transiturus de hoc mundo institueix el Corpus
13 14
El Corpus a Barcelona: les primeres referències El pregó del 1320, primer referent documental
17 17
Les primeres processons a Barcelona
21
Les grans processons a la Barcelona del segle xv Primeres descripcions de la processó de Corpus El Llibre de les Solemnitats, el gran referent del protocol processional Els elements de la processó
25 25 26
El Corpus a la Barcelona de Pere Joan Comes Un relat detallat del gran cerimonial
33 34
Els Corpus de les grans prohibicions
41
El Corpus pren el pols de la Ciutat Una processó de nou participativa però reordenada
47 49
Els Corpus en temps de dictadura
51
La recuperació
53
L’ou com balla Escenaris de l’ou com balla
57 59
28
Annexos Reproducció fotogràfica d’alguns documents
62
Documents
65 65
Transcripció del pregó de la festa del Corpus Christi de Barcelona de l’any 1320. Transcripció del document on es detallen les despeses per construir i reparar alguns elements per a les representa cions, encarregats a Berenguer de Leupard l’any 1380. Transcripció d’un fragment del document de l’any 1424 del Llibre de les Solemnitats de Barcelona on es relaciona l’odre de la processó del Corpus Christi. Transcripció del capítol 40 del Llibre d’Algunes Coses Assenyalades de Pere Joan Comes (1583) amb una descripció detallada de com se celebrava la festa del Corpus Christi a Barcelona a finals del segle xvi. Transcripció de l’informe emès per Ignacio Graell i Francisco de Alós per encàrrec de l’Ajuntament per tal de defensar la participació dels entremesos festius a la processó del Corpus Christi de Barcelona. Transcripció d’un promptuari de l’any 1805 on es detallen totes les tasques derivades de la festa del Corpus i que són d’obligat compliment per part del Regidor obrero i de l’obreria municipal. Transcripció de l’apartat dedicat a la festa del Corpus Chris ti que conté el Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona (2010).
66 67 75
83
88
100
Glossari
105
Bibliografia
109
Va de Corpus (oh, i tant!) I, a més, us en parlaré bé, d’aquest llibre. I, de l’autor, també! Va, i també de l’editor! D’algú més? Doncs sí, de tothom qui en un moment o altre el llegireu, ja que sempre és de felicitar que tinguem curiositat per la lectura i, en el cas que ens ocupa, per la festivitat del Corpus que, amb els 700 anys de trajectòria, les ha vistes de tots colors, cosa que Amadeu Carbó i Martorell, de forma precisa, relata. Ja veureu com d’àgil i entenedor ho fa per apropar, en la mida justa, tota mena de documents, dades o, per mostrar noms relacionats amb el Corpus Christi! No us espanteu, d’acord? Perquè, de fet, si servidor us dic d’una tirallonga: Llibre del Consell (1320), Dietari de la Generalitat (1411-1539), Llibre de les Solemnitats (1424), Rúbriques de Bruniquer (1605), Promptuari (1805)... o Juliana de Retine, Joan de Lausana, Jacob Pantaleon de Troyes, Berenguer de Leupard... o, IV Concili de Laterà, Concili de Trento, Concili Vaticà II... i, per anar fent via, transsubstanciació o sacabutxos, igual pensareu: on ens hem ficat! Bé, si és el cas, que ningú s’espanti perquè com exactament redacta l’autor en una de les pàgines d’aquest llibre, aquest «té la pretensió de posar a l’abast de tothom elements i criteris per tal que cadascú pugui conèixer i interpretar aquesta celebració». I l’Amadeu ho facilita amb un llenguatge entenedor que apropa coneguts i no tant coneguts a tot allò que cal saber del Corpus de Barcelona i encomana les ganes de visitar l’ou com balla quan torni a ser la data escaient en el calendari, també de contemplar catifes florals o, posats a anomenar, de respectar la desfilada sota el pal·li, la cadira del rei Martí amb la custòdia a la processó. Ara bé, i mai millor dit, des de 1320 fins a l’actualitat de 2020 també ha plogut, i molt! Posats a dir, fins i tot ha pedregat, i no perquè en alguna ocasió els núvols poguessin anar força carregats (que segur que ha estat el cas), sinó perquè, a més, entre humans hi ha hagut unes quantes guerres, les quals, de retruc, amb entramats de conductes i pensaments dispars han alterat el desenvolupament de la festa civicoreligiosa. Ja ho esbrinareu quan, per exemple, l’autor comentarà èpoques de dictadures, de prohibicions o, per citar un altre capítol, de recuperacions. Corpus
Els documents que s’adjunten a l’annex resulten d’una encertadíssima selecció, com també destaca la forma com estan estructurats i sobretot escrits cadascun dels apartats del llibre, que són una meravella. Cal insistir: el folklorista ens serveix les dades justes, els noms cabdals i els fets imprescindibles per saber tot allò que s’ha de conèixer sobre la commemoració del Corpus Christi al Cap i Casal del Principat de Catalunya al llarg de set centúries. Aviat està dit! Ah, i tanmateix admireu amb deteniment les imatges impreses i fotografies que il·lustren el volum, el glossari de mots, la bibliografia i resseguiu les sàvies dites populars escampades pels distints apartats de l’edició, que han estat seleccionades amb estima per Edicions Morera (alguna floreta havia de dedicar al Norbert Tomàs, oi?) i, col·lectivament, gaudim de l’aplec que ajuda a comprendre millor el patrimoni material i immaterial del país. Bona lectura i molt Carbó! Antoni Serés i Aguilar Conservador dels Fons d’Imatgeria Popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Introducció
’any 2020 fa exactament 700 anys que es va celebrar a Barcelona la primera processó del Corpus Christi. Aquesta efemèride és d’una gran importància, no només per l’antiguitat d’aquesta processó, sinó per tot el que ha significat i significa la celebració de la festa del Corpus, tant per a la ciutat de Barcelona com per a la resta del país. És indubtable que a partir del segle xiv, Barcelona va ser impulsora d’un model de celebració que, amb la processó com a eix vertebrador de tota la festa, va anar replicant-se arreu, esdevenint un model que ha acabat codificant-se en tota una manera de celebrar i entendre la festa. Seguicis, cercaviles, gegants, bestiari, diables i balls populars tenen les seves arrels ben fonamentades en la festa del Corpus Christi. Diversos autors hem qualificat la festa del Corpus a Barcelona com «la festa de les festes». La seva fastuositat, la posada en escena de les representacions, el protocol rigorós i la representativitat corporativa fan que esdevingui una festa única. La implicació de tota la ciutat —corporacions, gremis, confraries, parròquies, ordes religiosos i especialment la municipalitat i el capítol catedralici— ha generat una gran quantitat de documentació que ens permet fer una aproximació històrica i resseguir la festa amb minucio sitat. En l’aspecte documental, cal dir que els fons municipals són extraordinaris i ens aporten la majoria de continguts d’aquest treball. És per això que, conscients de la vàlua i transcendència de la festa del Corpus Christi a Barcelona i aprofitant el VII Centenari de la Processó, hem considerat avinent realitzar la redacció d’aquest llibre que té la pretensió de posar a l’abast de tothom elements i criteris, per tal que cadascú pugui conèixer i interpretar aquesta celebració. Però aquest text no neix de bell nou aquest any 2020, sinó que té un antecedent en un treball anterior publicat el 1997 que du per nom Corpus. L’Auca de la Processó, un passeig per la història i la festa, publicat
Corpus
dins la col·lecció Biblioteca Joan Amades, llegat de Consol Mallofré, editada per l’enyorada Edicions El Mèdol de Tarragona. El precedent va ser un treball a quatre mans: les del bon amic Antoni Serés i Aguilar, qui va fer una revisió en profunditat del text inèdit de Joan Amades L’auca de la processó, i les meves, que van escriure Un passeig per la història i la festa. És aquesta segona part la que, vint-i-tres anys després, ha estat el pal de paller per tornar a afrontar la redacció parcial d’un nou text, aportant-hi les novetats i aclariments que la recerca i d’altres treballs apareguts aquests darrers anys han aportat. Vull agrair al Capítol de la Catedral de Barcelona i a l'Arquebisbat de Barcelona, especialment a Mn. Robert Baró, el fet d’impulsar aquesta publicació, però sobretot per haver estat atent per aportar l’energia necessària a la celebració d’aquest VII Centenari de la Processó del Corpus a Barcelona. Finalment, vull fer un sincer i sentit reconeixement i agraïment a Edicions Morera, amb en Norbert Tomàs al capdavant, per fer publicacions acurades, detallistes i sempre fetes des de l’estimació al país i la seva cultura popular. Amadeu Carbó i Martorell Maig de 2020
10
Corpus
Inicis de la festa del Corpus Al naixement de la festa del Corpus Christi al segle xiii no és en els seus inicis casual, ni una resposta espontània i, molt menys, un constructe d’arrel popular. La seva invenció cal emmarcar-la en un context històric concret i una situació de conflicte relacionat amb la negació de la transsubstanciació de les dues espècies, el pa i el vi, en el sagrament de l’eucaristia. Diferents corrents de pensament dins l’església van originar algunes pràctiques que van acabar per ser considerades heretgies. Aquests corrents contradictoris es veieren acompanyats de fets extraordinaris: fets visionaris i miraculosos evocant el sagrament de la eucaristia. Alguns d’ells han arribat fins avui convertits en signes d’identitat de les poblacions on van succeir. Un bon exemple són el miracle del poble aragonès de Daroca (1239) i el de les formes de Bolsena (1263), a Itàlia, el qual té un paral· lelisme amb el miracle del Sant Dubte d’Ivorra (1010), a la Segarra. Per tant, el Corpus Christi neix en el context de les heterodòxies, els debats, els conflictes i les polèmiques religioses. Un dels exponents i el detonant de tots aquests canemassos de factors propiciatoris de la creació de la festa del Corpus van ser els postulats exposats pel teòleg Berenguer de Tours, el 1047, que negaven la presència de Crist en l’eucaristia. Aquests atacs de Berenguer de Tours contra l’eucaristia van tenir resposta. L’any 1215, la transsubstanciació es va convertir en dogma de fe en el IV Concili de Laterà. Més endavant, es posa en valor unes visions de la monja agustiDe Pasqua Granada na Juliana de Retine (1193-1258), coneguda com a Corpus santa Juliana de Lieja, priora de Mont-Cornillon un dijous i mig —un monestir proper a Lieja (Bèlgica)—. Les visions reiterades eren interpretades per santa Juliana com un missatge que expressava la necessitat d’establir una festa litúrgica d’adoració i exaltació de l’eucaristia. Aquestes visions van propiciar la creació d’una festivitat alegre en honor del Santíssim Sagrament, lluny de l’austeritat del Dijous Sant, data en què ja des de sempre es venia celebrant. Un grup de persones, totes elles eclesiàstics, van contribuir a donar projecció a les visions de santa Juliana: cal esmentar Joan de Lausana, canonge de Sant Martí de Lieja; el dominic Hug de Thierry, canonge Corpus
13
del capítol catedralici, i especialment l’ardia ca Jacob Pantaleon de Troyes, que més tard esdevindria pontífex sota el nom d’Urbà IV. L’any 1246, el bisbe de Lieja, Robert Thorete, va convocar un sínode diocesà en què es va decidir celebrar una festa per exaltar el Santíssim Sagrament. A partir d’aquell moment, el dijous després de l’octava de Pentecosta es va celebrar la festa del Corpus El papa Urbà IV Christi a la diòcesi belga de Lieja. Un altre fet miraculós succeït en aquells moments i que ja hem apuntat anteriorment va propiciar que la festa també fos estesa a tot el món. L’any 1263, a la petita ciutat italiana de Bolsena, uns corporals van brollar sang. El fet va generar tanta devoció popular que els corporals van ser duts a Orvieto, on residia el papa Urbà IV, qui es va veure motivat a ampliar el procés que ja havia viscut a Lieja, instaurant l’any 1264 la festivitat del Corpus Christi. La butlla Transiturus de hoc mundo institueix el Corpus La decisió d’Urbà IV i els seus objectius van quedar reflectits en la butlla anomenada Transiturus de hoc mundo, en què s’institueix la festivitat del Corpus. La butlla consta de quatre parts: la primera, tracta sobre el sagrament de l’eucaristia; la segona, sobre els motius que el van impulsar a instituir la celebració; la tercera, és la institució de la festa, i la darrera, les indulgències que s’atorguen als qui la celebrin. La butlla, entre d’altres coses, fixa que la data de celebració del Corpus serà el primer dijous després de l’octava de Pentecosta, com ja es feia a la diòcesi de Lieja. El text també reflecteix el caràcter combatiu del Corpus Christi amb frases tan contundents com: «[...] és just, convenient i apropiat, que una vegada a l’any, es facin veure [es refereix al sagrament] particularment les extravagants i deslleials heretgies [...]». . Vegeu Diversos autors. Bullarium Romanum. 14
Corpus
La importància de la festa la va marcar el mateix Papa, tot donant-li un ritual litúrgic propi, de tal manera que es diferenciés de les altres celebracions religioses i, així, es revestís d’un caràcter més solemne. Calia dotar el sentit del Corpus dels conceptes més profunds i, per això, l’encarregat d’escriure aquest ritual de gran abast va ser sant Tomàs d’Aquino. Amb la mort d’Urbà IV, el seu successor, Clement V, va confirmar la festa l’any 1311 en el Concili del Delfinat on es regula, segons Carles Cortina i Carlos Fuentes, el desenvolupament de la processó en l’interior dels temples, fins i tot detallant quin lloc han d’ocupar les autoritats assistents, un fet important ja que la celebració preveu un protocol acurat i complex. No serà fins cinc anys més tard que el Corpus prendrà una dimensió més àmplia: el 1316 el papa Joan XXII va introduir l’octava del Corpus Christi, amb l’exposició del Santíssim Sagrament. Es pot afirmar que el papa Joan XXII aconsegueix universalitzar la celebració.
EL CORPUS CHRISTI Una festa mòbil
La festa del Corpus Christi va néixer amb la finalitat de proclamar i incrementar la fe dels catòlics en la presència real de Jesucrist en la eucaristia. D’aquí que, a la processó, la Sagrada Forma s'exhibeix en una custòdia. La data de celebració del Corpus varia cada any: es celebra onze dies després del dia de Pasqua Granada o Pentecosta (descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols). La Pentecosta s’escau set setmanes (50 dies) després del Diumenge de Pasqua (la resurrecció de Crist), i aquest s’escau sempre el diumenge posterior a la primera lluna plena de la primavera.
. Vegeu Carlos Cortina i Carlos Fuentes (pp. 265-288). Corpus
15
GLOSSARI
arquebisbe: Bisbe preeminent pel fet d’ésser metropolità, pel fet de governar una arxidiòcesi o pel fet de rebre una concessió honorífica. atxa: Ciri gran i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens. bàcul: Crossa o gaiata, especialment la que és símbol d’autoritat, com ara la crossa pastoral d’un bisbe. basílica: Església a la qual el Papa ha atorgat certs privilegis. bestiari: Conjunt de carcasses zoomòrfiques que participen en processons, seguicis o correfocs.
bisbe: Prelat superior d’una diòcesi. bordó: Vara de metall que s’usa en les processons i altres cerimònies religioses. brandó: Atxa de cera d’un sol ble. butlla: Lletra pontifícia expedida per la cúria romana, relativa a matèria de fe o d’interès general, a concessió de gràcies i privilegis, etc. conopeu: Símbol basilical. És una mena de para-sol a manera de baldaquí, amb amples ratlles alternades de
color daurat i vermell. Actualment es pot trobar a totes les esglésies que ostenten la dignitat de basilical, col·locat de forma visible al costat de l’altar major. Forma part del conjunt d’objectes usats en el culte. Quan el Papa visita la basílica, el conopeu és obert. Normalment apareix al costat d’una campaneta anomenada tintinacle. canonge: Membre del capítol d’una església, catedral o d’una col·legiata. carrera: Camí per on transcorre la processó. castell: Vegeu roca. cerimonial: 1. Conjunt de formalitats i cerimònies que s’han d’observar en la celebració d’una solemnitat determinada. 2. Llibre que conté les regles del cerimonial de cadascuna de les diferents solemnitats de l’Església, d’una corporació, etc. cinquagesma: Vegeu pentecosta. clero: Conjunt dels clergues. concili: Assemblea o congrés especial ment de bisbes per a deliberar i decidir sobre qüestions de doctrina o de disciplina eclesiàstica. confraria: Associació de persones, generalment laiques però amb un patronatge Corpus
105