CELEBREM EL NADAL Quan, com i perquè de la festa més gran
AMADEU CARBÓ I MARTORELL
3 Barcelona 2016
Autor del text © Amadeu Carbó i Martorell © 2016 EDICIONS MORERA, S.L. Prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta publicació mitjançant qualsevol recurs o procediment inclosos la impressió, la reprografía, el tractgament informàtic o qualsevol altre sistema, sense el permís escrit de l'editor. Il·lustracions Lola Anglada, A. Collado, J. Ferrándiz, J. d'Ivori, J. G. Junceda, Ferran Margarit, Enric Moncuny, Thomas Nast, R. Opisso, Ribot, P. Torné Esquius, Francesc Soler i N. Tomàs
Direcció Norbert Tomàs
Agraïments Associació Cultural Joan Amades i Toni Serés
Correcció Anna Balaguer Lola Escudero
Celebrem el Nadal 1a edició: octubre 2016 2a edició: desembre 2017
Maquetació Jordi Ardèvol
Edita Edicions Morera, S.L. c/ Còrsega, 239, 3r 1a 08036- BARCELONA
publicacio@calendariermita.cat www.calendariermita.cat
Disseny Lola Escudero
Imprimeix Artes Gráficas Torres Cornellà de Llobregat Distribueix Sociedad General Española de Librería Barcelona. Tel.: 932 616 993 ISBN 978-84-944473-2-7 Dipòsit legal B-20169-2016
ÍNDEX Presentació
5
Donant voltes al sol. Solsticis, equinoccis, calendaris i celebracions
7
Del «Natalis Solis» al Nadal cristià
9
El cicle de Nadal. De Sant Nicolau a la Candelera
11
Sant Nicolau, quan manen els petits
14
Fires de Nadal
16
Fem el pessebre
18
El caganer
20
El verd i els vegetals
21
La sort del Nadal
23
Les carasses d'orgue
26
Les estrenes, felicitacions i postals de Nadal
28
La nit de Nadal
30
El Cant de la Sibil·la Indrets on es representa a Catalunya, Mallorca i València
31 33
Les nadales La Mare de Déu El Noi de la Mare El rabadà El dimoni escuat El Cant dels Ocells
34 37 37 38 39 39
La Missa del Gall
41
Els focs de Nadal
43
El Pare Noël, quí és aquest bon home?
45
El dia de Nadal. L'àpat
48
Sant Esteve. Un fet diferencial?
50
Els Pastorets Localitats on es representen
52 54
El Pessebre Vivent Localitats on es representen
55 56
El dia dels Innocents
57
L'Home dels Nassos Indrets on se’l representa a Catalunya
59 60
El raïm de la sort
61
El calendari de la ceba
63
Carters, patges i espietes
65
Els Reis de l'Orient
67
La Candelera, l'epíleg
69
Notes
71
Bibliografia
75
PRESENTACIÓ l cicle de Nadal és un dels períodes festius més complexes del calendari. Dins d’aquest cicle s’interrelacionen manifestacions de diferents procedències i èpoques, algunes molt reculades i que hem mantingut vives alterant els seus significats originals per tal de mantenir-les vigents. Sota el títol de Celebrem el Nadal s’ha volgut fer una publicació per explicar i donar resposta a moltes d’aquelles qüestions al voltant del Nadal que ens hem preguntat més d’una vegada. Celebrem el Nadal defuig de ser una obra exhaustiva, no ho és ni en cap moment ha volgut ser-ho, ans al contrari. La intenció és posar a l’abast dels lectors una eina útil i de fàcil lectura per poder interpretar el cicle nadalenc. Una miscel·lània que ens ajudi a entendre i ens aporti informació essencial sobre el què celebrem i com ho celebrem. Al costat de les celebracions i festes més tradicionals, la publicació té un especial interès per explicar les moltes de les noves incorporaCelebrem el Nadal
5
cions festives que han anat arrelant al llarg dels anys per convertir-se en formes i expressions del costumari nadalenc contemporani. Per damunt de tot, he volgut incidir en tradicions, costums i expressions que són ben vives dins el cicle nadalenc. Totes aquestes informacions essencials són les que han anat configurant l’estructura i continguts de Celebrem el Nadal des de dos punts de vista. Per una banda, el personal de l’autor, ja que ha estat el meu criteri el que ha marcat els temes que havien de ser inclosos i els que no, sempre amb la idea que permetessin una veritable interpretació i aproximació al Nadal i el seu cicle. D’altra banda, el recull de consultes que he anat rebent sobre temes relatius a la festa del Nadal just quan s’atansa la seva celebració, moltes d’elles repetides any rere any. L’extensió limitada pel propi format del llibret i el bon ull d’en Norbert Tomàs d’Edicions Morera, han acabat de perfilar definitivament aquesta publicació que teniu a les mans. Per la manera com ha estat confegit, Celebrem el Nadal és un llibret que permet fer una lectura a la carta. És a dir, depenent dels seus interessos, cada lector pot emprendre la lectura pel capítol que li resulti més interessant. El propòsit de confegir un text planer, entenedor, divulgatiu i alhora rigorós crec que ha estat del tot aconseguit. Per acabar, afegir que Celebrem el Nadal vol ser una contribució modesta però decisiva a posar en valor una tradició tan arrelada i celebrada a casa nostra com és el Nadal i el cicle nadalenc i, per extensió, el nostre singular i extraordinari costumari. Tingueu tots un molt Bon Nadal! Amadeu CARBÓ I MARTORELL Nadal 2016
El gravat que il·lustra aquesta presentació és «La Nativitat» del llibre Flors dels Sants, imprès a Barcelona per Carles Amorós l’any 1547. 6
Celebrem el Nadal
EL CICLE DE NADAL
DE SANT NICOLAU A LA CANDELERA Les festes i les diades es presenten en el calendari d’una forma ordenada i organitzada. Amb això volem dir que les seves dates de celebració no són fruit de l’atzar ni del caprici, sinó que responen a una necessitat concreta de gestionar el temps col·lectivament. D’aquesta manera, el temps festiu i el temps ordinari s’estructuren en harmonia. És el que coneixem com a cicle de l’any. Aquest cicle de l’any és el resultat d’una construcció molt complexa en què intervenen i conflueixen altres cicles i calendaris de diverses procedències i èpoques històriques. És el cas del cicle de l’activitat agrícola i ramadera, el calendari astronòmic o el calendari litúrgic cristià, així com els calendaris romà, jueu, celta i d’altres que també han aportat continguts al nostre. El nostre calendari festiu es composa de diades destacades, moltes de les quals formen part també de cicles més complexos, que a l’hora s’interrelacionen entre ells. Això provoca que tinguem tot un seguit de festes que es mouen pel calendari depenent de quan s’escau un fet concret. És el que anomenem festes mòbils. Per exemple, el primer pleniluni6 de primavera fixa la celebració de la Pasqua. També estaríem parlant del cicle de Carnaval,7 del cicle de Quaresma8 i, com hem dit, del cicle de la Pasqua9 fins a Corpus. N’hi ha d’altres que actualment es mostren amb menys evidència, com és el cas del cicle dels Morts10 o el cicle de la Mare de Déu.11 Però d’entre tots els cicles, el que De Nadal a Carnestoltes tractarem més a fons en aquesta publicació és el cicle nadalenc. Probablement set setmanes desimboltes no trobarem cap cicle festiu arreu del món tan celebrat com aquest. És un cicle llarg, ja que de fet comença entre 22 i 28 dies abans del 25 de desembre i acaba el 2 de febrer de l’any següent, diada de la Candelera, una data reservada des de sempre a desfer el pessebre, encara que avui en dia, i per temes pràctics, ja donem per acabades les festes de Nadal el dia després de Reis. Celebrem el Nadal
11
És interessant observar el primer període del cicle nadalenc, que moltes vegades passa inadvertit. Es tracta de l’Advent, que ens ve donat pel calendari litúrgic cristià i que sempre inclou quatre diumenges abans de Nadal. L’Advent és un temps de preparació a la gran celebració: són dies en què les persones de fe acostumen a aprofundir en les seves creences a través de la reflexió i la pregària, que adquireixen una dimensió especial i fan de l’Advent un camí gairebé ascètic. En la vessant popular, l’Advent ha agafat volada a les llars i a les escoles a partir de la comercialització, des de fa un parell de dècades, d’uns calendaris de cartró. Aquests, que són d’origen anglosaxó, estan decorats amb motius nadalencs o hivernals i tenen encunyades unes finestretes, una per dia fins arribar al dia de Nadal. Els infants van obrint cada dia una d’aquestes finestretes per trobar-hi una xocolata o llaminadura, un missatge o alguns versos. És un compte enrere del temps, similar al de la preparació ascètica de la Quaresma cap a la Pasqua, en què a la imatge de la vella Quaresma12 se li talla un dels set peus cada setmana. Dins d’aquest temps preparatori de l’Advent es succeeixen diferents diades i esdeveniments els quals també actuen, en certa manera, com a rituals preparatoris els uns i propiciatoris de l’abundància els altres. Les fires de pessebres, les loteries, l’encesa de lluminàries o les decoracions vegetals, totes apunten a la gran celebració de l’any, el Nadal. En el capítol anterior parlàvem de l’estreta relació entre el Nadal i les Saturnals romanes i de com aquestes eren unes festes d’inversió de rols, origen dels carnavals. En el cicle nadalenc hi trobem diades en què la inversió de rols és ben patent, solapant el cicle de Nadal amb el de Carnaval. Només hem de pensar en celebracions tan populars com la festa del Bisbetó per Sant Nicolau, els Sants Innocents, l’Home dels Nassos i, fins i tot, la diada de Reis.
Els calendaris d’Advent, originaris del Nord d’Europa, s’han convertit en pocs anys en un element molt popular dins del cicle preparatori del Nadal
12
Celebrem el Nadal
N OTES
FINALS
1. Equinocci: moment en què el Sol travessa l’equador terrestre i quan el dia i la nit tenen la mateixa durada en tot el món, excepte en els pols (primavera i tardor). (pàg. 7) 2. Solstici: dia en què el Sol arriba a valors extrems. És el dia més llarg i també el dia més curt de l’any (hivern i estiu). (pàg. 7) 3. Faia: variant dialectal del mot «falla». Etimològicament prové del mot llatí facula que traduït equivaldria a una teia petita o torxa. (pàg. 8) 4. Déu Saturn: divinitat romana de caràcter agrari que protegia el camp i els fruits de la terra. Era invocat en religions paganes com el déu del temps. (pàg. 10) 5. Cronos: personificació del temps en la mitologia grega que els romans identificaren amb Saturn. (pàg. 10) 6. Pleniluni o lluna plena: fase lunar que es produeix quan la Terra està situada exactament entre el Sol i la Lluna, cada 28 dies, quan es completa el cicle lunar. (pàg. 11) 7. Cicle de Carnaval: període de temps comprès entre el dijous gras i el dimecres de cendra que precedeix la Quaresma, i que té l’arrel en antigues tradicions romanes, caracteritzades per la celebració de rituals disbauxats d’inversió. (pàg. 11) 8. Cicle de Quaresma: la Quaresma (llat. Quadragesima) és un temps peculiar de penitència i reflexió per als cristians, i que comença amb el dimecres de cendra quaranta dies abans del vespre del Dijous Sant, quan se celebra litúrgicament el record del darrer Sant Sopar de Jesucrist en la Missa in Coena Domini. Aquest cicle és variable en el temps perquè la Pasqua s’escau el primer diumenge després del primer pleniluni de primavera a l’hemisferi nord. (pàg. 11) 9. Cicle de Pasqua: període de cinquanta dies, anomenat cinquantena pasqual o temps de Pasqua i que va des del Diumenge de Pasqua (anomenada també Pasqua florida) fins al Diumenge de Pentecosta (anomenada també Pasqua granada). És un temps d’especial d’alegria i festa per als cristians que celebren la resurrecció de Crist. (pàg. 11) 10. Cicle dels difunts: conjunt de dies dedicats a la memòria dels qui han traspassat. Actualment són recordats col·lectivament per la festa de Celebrem el Nadal
71