QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:13
PÆgina 1
TORNAR ALS REMEIS DE SEMPRE Pocions, ungüents i herbes medicinals
FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA, caputxí
Barcelona 2017
QCE4 TornarRemeis 11a r37 DEF5.qxd
22/02/2018
8:58
PÆgina 2
Del text © Fra Valentí Serra de Manresa © 2017 EDICIONS MORERA, SL Prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació mitjançant qualsevol recurs o procediment inclosos la impressió, la reprografia, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, sense el permís escrit de l’editor.
® Tornar als remeis de sempre 1a edició: març de 2017 2a edició: juny de 2017 3a edició: març de 2018 Edita Edicions Morera, SL C/ Còrsega, 239, 3r 1a 08036 BARCELONA Comunicació Francesc Buxeda i Aliu
publicacio@calendariermita.cat www.calendariermita.cat
Direcció Norbert Tomàs Assistent editorial Lola Escudero Correcció Rosa Chico Maquetació Jordi Ardévol Impressió Artes Gráficas Torres Cornellà de Llobregat Distribució Sociedad General Española de Librería Barcelona. Tel.: 932 616 993 ISBN 978-84-944473-3-4 Dipòsit legal: B-3698-2017
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:13
PÆgina 3
SUMARI Relació de malalties i remeis
5
MOTS INTRODUCTORIS
7
LA TRADICIÓ REMEIERA DELS CAPUTXINS
11
REMEIS DE SEMPRE AMB PLANTES MEDICINALS
19
RECEPTES PER GUARIR ELS MALS MÉS COMUNS
39
Abreviatures i sigles
60
Glossari
61
Índex analític
69
Fonts i bibliografia
75
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:13
PÆgina 4
«Un remei per amarg que sia, sempre és un remei.»
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
Anèmia, 29 Asma, 21, 30 Bilis; 23 veg. Fel Bony, 25, 65 Bufeta, 22, 23, 67 Catarro, 17, 35 Cervell, 38 Ciàtica, 53, 64 Còlic nefrític, 15 Contusió, 27, 41, 63 Cop; 21, 22, 35, 43 veg. contusió Cremada, 15, 41, 45, 48, 56, 57, 63 Cucs, 28, 68 Depressió; 33, 37 veg. malenconia Diabetis, 26, 54 Diarrea, 35, 51 Digestió, 10, 25, 26, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 35, 36, 37, 38, 45, 46, 56, 68 Disenteria, 28 Diürètic, 21, 24, 31, 63 Espasme, 30 Estómac, 22, 29, 34, 35, 37, 46, 56, 67, 68
19:13
PÆgina 5
Febre, 9, 14, 15, 16, 22, 23, 24, 25, 27, 30, 32, 51, 67 Fel, 23, 29 Ferida, 10, 21, 22, 27, 31, 35, 36, 38, 44, 45, 51, 59, 63, 66 Ferida de bala, 45 Ferida de tall, 31 Fetge, 25, 28, 29, 35, 37, 54 Floronco, 17, 41, 48, 65 Fortificant, 22, 34, 35, 48 Hemorràgia, 22, 33, 52, 64, 65 Hemorràgia nasal, 22, 33 Hemorroides; veg. 15, 31, 46, 65 Morenes Hèrnia, 54 Hidropesia, 25, 29, 65 Illada, 33, 65 Infecció, 24, 29, 332, 35, 36, 38, 41, 54, 57, 58, 59 Inflamació, 24, 29, 30, 32, 33, 44, 45, 46, 48, 53, 55, 59, 64, 65 Lavativa, 24 Laxant, 27, 28, 41, 54, 56, 67 Llúpia, 46, 65 veg. bony Tornar als remeis de sempre
5
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
Mal de cap, 10, 14, 25, 28, 36, 50 Mal d’esquena, 59 Mal de pedra, 23, 30, 48, 49, 57, 67 Mal de queixal, 35 Melanconia, 30, 37 Melsa, 28, 54 Memòria, 25, 31, 32 Menstruació, 28, 30 34, 37, 54, 64 Migranya, 37 Morenes, 15, 25, 46, 66 Mossegada, 24, 25 Nafra, 17, 22, 27, 33, 41, 42, 52, 63 Nervis, 29, 30, 37, 38
19:44
PÆgina 6
Penelló, 45, 66 Pit, 21, 29, 31, 32, 36, 52, 57 Pròstata, 24 Purgant, 21, 22, 23, 41, 48, 49, 53, 63, 67 Reuma, 21, 23, 27, 28, 31, 32, 37, 42, 44, 49, 50, 56, 59 Ronyó, 23, 24, 29 Sang fluixa, 52 Solitària, veg. Tènia 24, 32
Obesitat, 22 Ofec, 21 Oïda, 25 Orina, 10, 21, 22, 24, 26, 29, 30, 31, 34, 36, 49, 58
Tènia, 24 Tensió arterial, 10, 56 Tinya, 31, 67 Tònic, 35, 42, 67 Tos, 21, 30, 32, 36, 53, 55, 56, 65 Trencadura, 54 veg. Hèrnia Tumor, 21, 35, 41, 44, 65, 66
Pedra, 23, 30, 48, 49, 57, 67 Pell, 10, 24, 31, 32, 44, 46, 48, 50, 58, 63, 65, 67
Ventrell; 14, 22, 28, 31, 34, 36, 51, 68 Vista, 24, 26, 31, 34, 35
6
Tornar als remeis de sempre
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:14
PÆgina 7
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:14
PÆgina 8
Fra Valentí Serra de Manresa
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:14
PÆgina 9
et ací el quart quadern de la nova Col·lecció L’Ermità, promoguda per Edicions Morera, entitat que, alhora, té cura de l’edició del popularíssim Calendari de l’Ermità. En aquest nou quadern us ofereixo la transcripció d’antigues receptes pròpies de la tradició remeiera dels frares caputxins que he espigolat en pàgines d’antics manuscrits i, també, en les anotacions dels framenors caputxins Tomàs Sala d’Arenys († 1890), Fèlix M. de Barcelona († 1917), Jordi de Fondarella († 1946) i Hilari d’Arenys de Mar († 1976), principalment. A propòsit del caràcter pràctic i la vigència de bona part de les receptes ací transcrites, he d’assenyalar que, en algun cas, ja n’he fet esment des de Ràdio Estel en el programa setmanal titulat Remeis de frare i, també, m’hi he referit als articles de la sèrie «Tradicions remeieres» al setmanari Catalunya Cristiana on, quinzenalment, escric sobre les propietats gastronòmiques i remeieres de les principals plantes medicinals de les nostres comarques. En aquest quadern TORNAR ALS REMEIS DE SEMPRE —que teniu a les mans— hi trobareu, però, un seguit de plantes que no apareixen als reculls que vaig publicar els anys 2011 i 2014 (Els caputxins i les herbes remeieres i Hortalisses i flors remeieres, respectivament) com són, per exemple, l’agàric, l’àrnica, el boix, el bruc, la celidònia, la consolda, la matricària, la mostassa, el tomaní (o romaní mascle; en castellà anomenat cantueso), el safrà, etc. Vull agrair, una vegada més, a Norbert Tomàs Bilbeny la seva entusiasta acollida en la publicació d’aquest conjunt de textos sobre elixirs, pocions i ungüents de la tradició pairal i caputxina (els remeis de sempre!), que ha maquetat amb tanta pulcritud i bellesa per a tots vosaltres, els lectors i amants de la cultura popular. Desitjo que, en aquest nou quadern de la Col·lecció L’Ermità, hi pugueu trobar remeis naturals de bona aplicació, poc agressius a l’organisme, i que us siguin útils per curar les malalties lleus de la vida quotidiana. Les receptes ací transcrites, certament, poden ajudar a guarir refredats, febres, trastorns
Tornar als remeis de sempre
9
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:44
PÆgina 10
digestius, problemes en la tensió i circulació de la sang, dificultats urinàries, ferides i malalties de la pell, mareig i mal de cap, dolors articulars i musculars, etc. Em plau de cloure aquesta nota introductòria amb un fragment d’un cant jocós que animava els moments d’esplai de la vida conventual dels frares caputxins: Recepta per curar tots los mals que, si la vols fer, hauràs de prendre un gros manat de arrels d’Alegria; dos lliuras de Poch se me’n dóna; dos dotzenes de fullas de Bé-li-vaga; onze escrúpols de a Tarragona manxan; catorze dragmas de Si tens pa sech fes-te sopas. Y tot això ho esclafaràs en lo morter y, luego, ho posaràs en una olla à bullir sota lo capsal del llit.
Es tractava d’una cançoneta recitada en clima festiu i fratern, a guisa d’uns goigs, inspirada, segurament, en alguna d’aquelles velles receptes dels apotecaris italians titulades Regole infallibili per conservarsi sani e vivere lungamente que, en els seus aspectes més científics, possiblement contribuïren a originar la fórmula de l’Elixir de la llarga vida, preparat pels caputxins del convent barceloní de Santa Madrona, un elixir que era molt cobejat pels catalans de la divuitena centúria, tothora desitjosos d’una vida llarga i sanitosa, viscuda sempre sota l’esguard de Déu. Fra Valentí SERRA DE MANRESA, arxiver dels caputxins i col·laborador del Calendari de l’Ermità dels Pirineus
10
Tornar als remeis de sempre
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:23
PÆgina 11
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:23
PÆgina 12
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:24
PÆgina 13
e bell antuvi he d’assenyalar que durant els anys de la represa de la vida religiosa, i una volta acabades les exclaustracions decimonòniques, especialment a partir dels anys 1863 i 1879, alguns dels frares que destacaren més en el moviment restaurador es proposaren recuperar i divulgar les antigues tradicions terapèutiques, pròpies dels frares caputxins. Aquesta recuperació fou possible gràcies a l’edició d’antics receptaris com, per exemple, els que al llarg dels anys 1883 i 1884 havia preparat per a ser estampats l’exclaustrat caputxí Tomàs Sala († 1890), i també el recull de terapèutica antiga que Hilari d’Arenys començà a estampar l’any 1950 a Barcelona amb l’edició de nombroses receptes de medicina popular que, de manera alfabètica, per lletres, havia projectat publicarles en diversos volums. Avui, gràcies als textos manuscrits que s’han conservat, podem conèixer l’abast i el grau de coneixement que en els segles antics els frares caputxins tingueren de la terapèutica popular. En efecte, el Principat de Catalunya ha disposat de força frares experts en l’art de preparar remeis, com ara l’empordanès fra Gabriel de Vulpellac († 1788), que era farmacèutic d’ofici, i sobretot el religiós osonenc fra Tomàs de Sant Miquel ses Perxes, autèntic professional de la farmàcia que l’any 1765 motivà una gran indignació dels apotecaris de la població de Sant Celoni. Aquests apotecaris, de manera col·legiada, escriviren una carta de protesta al ministre provincial dels caputxins on demanaven que prohibís la distribució de medecines en el recinte del convent de Sant Celoni, car aquest fet els perjudicava econòmicament, alhora que mantenien la disponibilitat d’oferir medicaments gratuïts als frares sempre que fos necessari. Pel que fa als aspectes més pràctics de la tradició remeiera conventual, un dels infermers caputxins que gaudí de més popularitat en la Catalunya del Barroc fou fra Jacint de Sarrià († 1778), que tingué
Tornar als remeis de sempre
13
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:24
PÆgina 19
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:30
PÆgina 32
Tanmateix, menjada en excés, la mostassa té efectes vomitius. Una descripció semblant de les virtuts de la mostassa la trobem a BUB, ms. 1023, f. 18: «La mostaza es buena para la digestión, distribuye la vianda por todo el cuerpo y conserva todos los sentidos y la memoria.»
MURTRA (llat., Myrtus communis) «Arbust olorós y sempre vert, la fulla semblant a la del boix però no tan llustrosa [...] És freda y seca. Restreny y corrobora. Lo aixarop de murtra és molt restringen[t], ataca los fluxos de sanch del pit y mitiga la tos.» (BHC, De algunas herbas, f. 201; Lab. II. 195) La infusió de fulles i baies de la murtra són de gran utilitat per estovar la tos i també per combatre les infeccions bucals. La murtra és una planta febrífuga que, alhora, gaudeix de notables propietats antireumàtiques.
NOGUER (llat., Juglans regia) «Arbre de uns setanta peus de alt, de molta copa o vogi, ben cobert de fullas de un peu de llarch, que’s componen de altras ovaladas y col·locadas de dos en dos en los costats de un punxó comú. Las flors petitas; lo fruyt és la nou [...] L’oli de noguera és bo per a expulsar la solitària. Has de prendre durant quinze dies sis unces d’aquest oli barrejat ab sis grans d’all ben aixafats.» (APCC, Terapèutica antiga, s. f.; Lab. II, 210) A més, les fulles del noguer tenen propietats antiinflamatòries i també contribueixen a rebaixar el sucre de la sang. Tradicionalment dites fulles s’han aplicat en les malalties de la pell.
32
Tornar als remeis de sempre
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:30
PÆgina 33
PERICÓ (llat. Hypericum perforatum) «La herba de Sant Joan, la sua flor, está molt en ús per fer guarir les nafres y colps, tal qual prendreu del fruit del <h>Om y flor de aquesta herba [de sant Joan], botons de roser, que són les poncelles encara closes, y posant-ho tot junt en una ampolla de vidre ab oli és remey molt bo per guarir lo mal de illada.» (APCC, Lo diligent agricultor, f. 8) El pericó s’ha emprat tradicionalment com a digestiu, cicatritzant i antiinflamatori (encara se’n fa el popular oli de cop macerant la flor dins d’oli d’oliva). Actualment els científics han descobert en l’Hypericum algunes propietats estimulants i antidepressives.
PORRO (llat., Allium Porrum) «Espècie de ceba, encara que no forma cabessa com ella, de la qual se diferencia ab lo sabor que és molt més <des>agradable que’l de la ceba y no cou [...] La sement del porro picada y pastada ab mirra y such de plantatge és singular remey per lo qui escup sanch y per flux de sanch del nas.» (BHC, Lo diligent agricultor, f. 6; Lab. II, 377) Aquesta planta té nombroses propietats nutritives, a més de ser molt agraciada amb nombroses vitamines, fibra i minerals, com ara coure, calci, potassi i ferro. El porro té una gran capacitat depurativa i antioxidant. Sobre la capacitat del plantatge (cast. llantén) de tallar les hemorràgies nasals, a la BUB, ms. 1023, f. 18, hi llegim que: «el llantén estronca la sangre que sale por la nariz».
Tornar als remeis de sempre
33
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:32
PÃ&#x2020;gina 39
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:32
PÃ&#x2020;gina 40
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:33
PÆgina 41
BÀLSAM DE POBRE «Prendrás alguns brots de olivera, de [es]barser y de romaní tendres y los posarás en una olla capás y neta que hi púguian cabrer, ab una maytadella de vi y una o mitja de oli. Tot junt ho farás bullir fins que lo vi sia consumit [...] Lo bálsam ha de ser ardent que lo pacient lo puga sofrir y se aplicará a la llaga, la que en lo espai de 24 hores estarà sicatrisada.» (BHC, Relació de Remeis, f. 5) L’esbarzer té propietats astringents, d’ací el seu ús per cicatritzar les nafres. Des de molt antic s’atribueix a la fulla d’olivera una virtut desinfectant. El romaní forma part de molts bàlsams atesa la seva virtut antisèptica i calmant; antigament del romaní hom n’havia dit Arbor Mariae (veg. a la BUB, ms. 1125, f. 110 «Arbor Mariae, el Romero».
CATAPLASMA PER A CONTUSIONS «Ab lo such de la planta, dita branca ursina [: acant], y los polvos de la arrel del polígala, se compon un cataplasma contra las grans contusions [...] y lo vi bullit ab las fullas de figuera de moro aplicada ab draps mullats a la contusió la resol com la briònia.» (BUB, Therapeutica, f. 353) La fulla de l’acant se solia emprar per guarir les cremades i l’arrel de la polígala se solia usar com a expectorant i laxant, i també se’n feia una mena de sabó. La briònia té efectes purgants i les pales de figuera de moro, o nopal, escalfades sí que tenen un efecte emol·lient que ajuda a estovar els tumors i floroncos. És força curiosa la combinació d’aquestes plantes per fer un cataplasma per a les contusions. Tornar als remeis de sempre
41
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:38
PÃ&#x2020;gina 61
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:38
PÃ&#x2020;gina 62
QCE4 TornarRemeis 9a r35 DEF1.qxd
23/02/2017
12:43
PÆgina 63
abscés: acumulació de pus en un teixit orgànic. agàric: bolet parasitari que viu al tronc d’alguns arbres com ara l’avet, l’alzina i el pollancre, s’ha usat en la tradició remeiera com a purgant i hemostàtic. agràs: suc de gust agre extret del raïm encara verd, una mica més suau que el vinagre. aiguanaf: aigua de la flor del taronger. aixarop: veg. xarop. antisèptic: medicament o planta amb propietats que eviten, o deturen, la formació de pus i altres efectes dels bacteris. apotecari: el qui exerceix la farmàcia. a sol i serena: maceració exposada a l’acció dels raigs solars durant el dia, i a la humitat i fredor de la nit. badana: pell adobada de bestiar oví destinada a fer els emplastres. bàlsam: preparat farmacèutic elaborat amb substàncies aromàtiques, presentat en forma de pomada o licor, per a nafres i ferides. També és el nom donat a les plantes crassulàcies de fulles amples, planes i carnoses (llat., Sedum purpuracens). balsàmic: que conté les qualitats del bàlsam. blanquet: acetat obtingut de l’acció del vinagre sobre el plom. També, greix blanc que forma part de la freixura dels moltons. borratja: planta de propietats diürètiques i sudorífiques (llat., Borago officinalis) conreada a les hortes dels frares caputxins. branca ursina: acant. Planta herbàcia molt útil per a les cremades i contusions (llat., Acanthus spinosus). brià: erupció a la pell causada per un humor intern que traspua. bullidura: líquid que s’obté bullint herbes o altres substàncies i que, reposat, es deixa macerar. cadarn: refredat. celiandre: planta de les umbel·líferes (llat., Coriandrum sativum) amb diverses aplicacions farmacèutiques que també s’empra com a condiment i perfum, especialment per aromatitzar els licors i preparar els confits. Tornar als remeis de sempre
63
QCE4 TornarRemeis 8a r34 DEF.qxd
22/02/2017
19:38
PÆgina 69
ÍNDEX ANALÍTIC
abella, 48 Achilea millefolium, 31 veg. milfulles acíd úric, 29, 56 veg. gota agàric, 9, 21, 42, 46 agràs, 50, 63 aiguanaf, 35, 63 aiguardent, 22, 42, 43, 56, 58, 66, 67 aigua d’arròs, 50 aigua de font, 43, 47 aigua del Carme, 37 aiguamel, 50 aixarop, 32, 43 veg. xarop alcohol, 33, 45, 53, 59, 64, 67 alè, 58 alfàbrega, 14 all, 32, 57 Allium cepa, 25 veg. ceba Allium porrum, 33 veg. porro almáciga, 44 veg. màstic àloe, 42 Althaea officinalis, 30 veg. malví ametlla, 23, 58, 66 analgèsic, 30 anèmia, 29 anet, 43 anís, 35 antibiòtic natural, 27, 35, 36 anticatarral, 55 antidiabètic, 26, 54 antiespasmòdic, 30 antiinflamatori, 30, 32, 33, 44, 45, 46, 48, 53, 55, 59 antisèptic, 38, 41, 63 aperitiu, 27, 31, 42, 67 api, 21, 42 apicultura, 30 Apium graveolens, 21 veg. api
aranyoner, 22 Arbor Mariae, 41 veg. romaní arbre de la salut, 55 veg. eucaliptus àrnica, 9, 22 àrnica del Canigó, 22 Arnica montana, 22 veg. àrnica Artemisia absinthium, 28 veg. donzell asma, 21, 30 astringent, 41, 51, 57 avet, 43, 44, 62, 66, 67 Boletus agaricus, 21 veg. agàric bàlsam, 17, 18, 34, 35, 41, 44, 48, 63 bàlsam de pobre, 41 belesa, 58 veg. malvesc berrugues, 26, 42, blanquet, 45, 63 blat, 57 boca, 30 boix, 9, 23, 32 bolet, 21. 58. 63 bony, 25, 65 borratja, 23, 63 Borrago officinalis, 23 veg. borratja brià, 47, 63 briònia, 41, 53 bronquitis, 26, 56 bruc, 9, 23, 24 bruga, 24 veg. bruc budell, 26, 54 bufeta, 22, 23, 67 bugulosa, 27 Buxus sempervirens, 23 veg. boix cabra, 46 calç, 33, 57 calci, 33 Tornar als remeis de sempre
69