QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:20
PÆgina 1
EL LLIBRE DE LA MEL
Amb el suport de
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:20
PÆgina 2
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:20
PÆgina 1
EL LLIBRE DE LA MEL Apicultura popular i plantes mel·líferes
FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA
7 Barcelona 2019
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:20
PÆgina 2
Autor del text © Fra Valentí Serra de Manresa Il·lustracions © Lola Anglada, Arxiu dels Caputxins de Catalunya, J. M. Comas, The Thomas Fisher Rare Book Library (University of Toronto), A. Giacomelli, B. Herincq, iStockphoto, Paul Jamin, Merulles, A. Millot, F. de B. Moll, Norbert Foto, J. Poinsot, Real Academia Nacional de Farmacia, Reial Acadèmia de Bones Lletres, V. Rose, Shutterstock, Ignasi Valls. © 2019 EDICIONS MORERA, S.L. Prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació mitjançant qualsevol recurs o procediment inclosos la impressió, la reprografía, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, sense el permís escrit de l’editor.
® El llibre de la mel. Apicultura popular
Direcció Norbert Tomàs Editora adjunta Lola Escudero
i plantes mel·líferes. Primera edició: febrer 2019
Correcció Anna Balaguer
Agraïments Ferran Alemany, Lluís Calvo, Llibreria Farré, Lluís Marmi, Jaume Nolla, Víctor Pàmies, Maria-Àngels Pérez Samper, Mariano Santamaría, Frares Caputxins de Catalunya, Germans Maristes, Real Academia Nacional de Farmacia, Reial Acadèmia de Bones Lletres.
Maquetació Jordi Ardèvol
Edita Edicions Morera, S.L. c/ Còrsega, 239, 3r 1a 08036-BARCELONA
www.edicionsmorera.com www.calendariermita.cat
Comunicació Francesc Buxeda i Aliu francesc@sorolldefons.com Imprimeix Artes Gráficas Torres Cornellà de Llobregat Amb el suport de
ISBN 978-84-944473-6-5 Dipòsit legal B-6452-2019
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:20
PÆgina 3
ÍNDEX
Abelles per viure
5
Mots introductoris
7
I.
9
EL MÓN DE LES ABELLES A CATALUNYA L’apicultura a Catalunya: llinatges i toponímia L'ermita de l'Abellera i el monestir de les Abellanes El «Cros» de la Mel al barri del Clot de Barcelona Refranys, aforismes i símbols L’explotació de la mel. Ramaderia menor Els tractats d’apicultura
II. TRADICIONS APÍCOLES RURALS I APICULTURA CAPUTXINA Com són i com treballen les abelles Tècniques tradicionals d’apicultura Organització del treball a l’interior del rusc La feina fora del rusc Sense abelles no vivim. Amenaces i depredadors Les picades d’abella. Alguns remeis La recol·lecció de la mel La transhumància de les arnes On situar les arnes
13 14 16 18 20 24 29 31 32 37 43 45 47 48 51 54
QCE7 LlibreMel DEF3 r6.qxd
06/03/2019
18:25
PÆgina 4
III. LES PLANTES MEL·LÍFERES I LES VARIETATS DE LA MEL Com reconèixer la mel adulterada Les varietats de la mel Mel tòxica o nociva La mel de L'Alcarria Les plantes mel·líferes i les seves propietats Altres plantes mel·líferes IV. UTILITATS DE LA MEL I DE LA CERA EN LA MEDICINA POPULAR Propietats de la mel i aplicacions terapèutiques Altres mels remeieres Utilitats de la cera, el cerat i la parafina V. MEL I GASTRONOMIA La mel a la cuina tradicional La Fira de Sant Ponç
57 60 61 62 63 65 83 85 87 92 94 97 99 106
VI. CALENDARI DE L'APICULTOR
109
A tall de cloenda
115
Abreviatures i sigles
117
Glossari
119
Índex analític
123
Fonts i bibliografia
135
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
11:51
PÆgina 5
En començar el tercer mil·lenni ha augmentat arreu del món, i de manera força notable, l'interès per l'abella de la mel que, indiscutiblement, cal esguardar com a un dels éssers vius més útil i més necessari per a garantir la vida humana a la Terra, ja que l'acció de les abelles és imprescindible per a la pol·linització dels conreus agraris, tant, que sense les abelles no viuríem! En els nostres dies, destacats científics preocupats pels reptes de l'ecologia han posat de manifest la importància d'aquest insecte himenòpter conegut com l'abella de la mel, talment com a uns dels principals garants de la vida de la humanitat. En efecte, els humans, per a poder viure necessitem de la imprescindible presència de les abelles. Tanmateix, avui, amb la contaminació i els pesticides, aquests insectes es veuen amenaçats —i malauradament força reduïts— quan, justament, haurien de ser l'animal més ben tutelat i més estimat per les societats agràries i per les associacions protectores d'animals car elles, les abelles de la mel, pol·linitzen més d'un terç dels aliments que ingerim a taula. Amb aquest Llibre de la mel, dedicat a les plantes meleres i a l'apicultura tradicional del nostre poble, voldríem contribuir a aquesta sensibilització a favor de les abelles que, d'altra banda, elles segueixen ocupant un lloc força destacat en la ramaderia menor d'arreu d'Europa.
El llibre de la mel
5
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
11:51
PÆgina 6
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
11:51
PÆgina 7
MOTS INTRODUCTORIS
mb aquest setè quadern de la Col·lecció l’Ermità m’és molt plaent d’oferir-vos una aproximació al món de les abelles centrada en la descripció d’antigues pràctiques apícoles orientades a l’aprofitament de la mel i de la cera. Aquesta aproximació, que és de caràcter històric, ha estat elaborada a partir de l’estudi de la llarga experiència apícola desenvolupada a la Catalunya rural i a les hortes conventuals dels religiosos franciscans-caputxins i, també, tenint en compte la valuosa tradició apícola del món monàstic que, al llarg dels segles, ha estat significativa arreu d’Europa tal com ho reconegué el prestigiós estudiós de l’apicultura Georges de Layens quan, l’any 1854, escriví que «els eclesiàstics són els més zelosos propagadors de l’apicultura, en fer-nos estimar i conèixer la valuosa tasca de les abelles» (Layens, 11: «Propaganda apícola»). Un cop més, regracio al bon amic Norbert Tomàs, director d’Edicions Morera, l’acurat disseny i la bella presentació estètica que ha sabut donar a aquest nou opuscle de tradició catalana i cultura popular.
El llibre de la mel
7
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
11:55
PÆgina 29
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
11:56
PÆgina 30
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
11:56
PÆgina 31
COM SÓN I COM TREBALLEN LES ABELLES Hom anomena apicultura a l’art de saber criar adientment les abelles per tal d’aprofitar-ne al màxim tota la seva producció, especialment la mel, la cera i els pròpolis. L’abella ha estat descrita com un insecte himenòpter de la família dels àpids que té quatre ales, un tòrax, un abdomen amb anelles toràciques soldades i sis potes i, finalment, un cap que compta amb unes antenes i un aparell bucal xuclador o mastegador. De l’anatomia interna de les abelles cal destacar les glàndules saliveres o labials, dotades amb múltiples funcions com ara la capacitat de digerir els elements sòlids en el procés de transformació del nèctar. En canvi, les glàndules faríngies de l’abella tenen la missió de produir la gelea reial; mentre que les glàndules mandibulars serveixen per ablanir la cera i facilitar la digestió del pol·len. Les glàndules de la cera estan situades a la cara ventral de l’abdomen de l’abella i la cera produïda l’apleguen amb el segon parell de potes. Les abelles recullen el pol·len i el nèctar de les flors, i també de les substàncies ensucrades que segreguen certes plantes que, una volta efectuada una primera digestió, les abelles transformen posteriorment a l’interior del D’any d’abelles, rusc donant lloc a la mel. El volum de nèctar no te’n meravelles varia segons les hores del dia; així, quan l’ambient és més eixut, les flors no segreguen tant de nèctar, i, novament, torna a augmentar la segregació del volum de nèctar a partir de les primeres hores de la tarda i també durant tota la nit, fins a la matinada, que és quan hi ha més frescor ambiental. El pol·len que les abelles guarden dins del brescam s’anomena àmec; una pasta grogosa-vermellosa que serveix d’aliment a les abelles obreres, puix que el pol·len és una destacada font de proteïnes, imprescindible per al nodriment, el desenvolupament i la bona creixença de les colònies d’abelles.
El llibre de la mel
31
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
11:56
PÆgina 32
L’abella de la mel és un dels insectes més admirat i més estudiat, ja que, des d’antic, ha intrigat la perfecció de la forma hexagonal de les seves cel·les; també, el fet que les abelles visquin formant societat a semblança dels éssers humans i que, àdhuc, es comuniquin a través del brunzit i de la dansa. Alguns estudiosos han copsat que la remor d’un eixam no és pas un brogit sense sentit, sinó un llenguatge apícola força expressiu. Molt possiblement les abelles perceben la sonoritat a través dels pèls del seu cos, especialment els que són situats a les antenes, de tal manera que les vibracions sonores, en moure el pèl, n’exciten la base sensorial i aquest estímul es transmet a través del sistema nerviós de l’insecte.
TÈCNIQUES TRADICIONALS D’APICULTURA La vella tradició apícola rural de Catalunya la trobem molt ben sistematitzada en la ja esmentada obra de fra Miquel Agustí, el Llibre dels secrets d’agricultura on, l’any 1617, el Prior del Temple recomanà de situar els ruscos —que ell aconsellava de construir amb suro o vímet— en un indret enclotat, de posar-los a recer de la tramuntana i tenir-los posats damunt de banquetes per evitar l’acció dels depredadors i, a més, aconsellava d’envoltar-los amb plantes remeieres i oloroses com ara la murtrera, l’alfàbrega, el romaní, la sàlvia, la sajolida, el serpoll, la farigola i àdhuc el safrà i, també, d’envoltar-los d’arbres fruiters com les pomeres, els cirerers, els perers, els ametllers, els presseguers i, sobretot, aconsellà d’evitar la proximitat als ruscos de plantes amargues o bé d’aquelles flors que produeixin una mel nociva com ara la flor del boix, de la ginestera, de la lleterola, i també de l’om: «Lo boix fa la mel de dolent olor, y la ginesta no és bona per a fer mel», escriví fra Miquel Agustí. Com ja hem dit, la mel prové de la transformació del nèctar i dels altres sucs libats a les plantes mel·líferes una volta passat pel païdor de les abelles, que és un punt de l’estómac on el nèctar hi és dipositat. Després d’una pre-digestió, el nèctar és abocat per les abelles a la bresca per al seu nodriment i el de les cries. La qualitat de la mel aplegada pels
32
El llibre de la mel
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
11:56
PÆgina 33
apicultors està en funció de la tipologia de les flors i de l’abundor de la flora mel·lífera amb què compten les abelles, tal com veurem en tractar a propòsit de les plantes de la mel. Per això, els hortolans caputxins solien plantar en les parts extremes de les hortes conventuals arbres i flors mel·líferes que, alhora, eren unes plantes que servien per a l’embelliment de les hortes i Tot home abeller, per l’esbarjo dels religiosos. La vegetació que home de bé més sovintejava en aquestes hortes conventuals eren els ametllers, garrofers, murtreres, romaní, sàlvia, marduix, tarongina, sajolida, farigola i serpoll; un conjunt de plantes mel·líferes que servien per atreure les abelles i, així, garantir la pol·linització de l’arbrat i de les hortalisses, especialment dels pesolers, faveres i mongeteres. De l’apicultor o conreador de les abelles, tradicionalment se’n deia abellaire (cast., colmenero) i solia tenir senyalades les cases d’abelles —o arnes— amb marques de ferro roent, que indicaven la seva propietat. Entre els frares caputxins, alguns religiosos pertanyents a les antigues províncies d’Europa —particularment a les marques d’Ancona, Sardenya, Aragó i Catalunya— van destacar en l’art de saber aprofitar adientment els productes de les abelles, especialment la mel, la cera i els pròpolis i, molt particularment, la melada provinent de la flor i de la reïna de castanyer, una melada que fou molt apreciada en la tradició mèdica dels caputxins. Els frares caputxins dedicats a l’apicultura abans de procedir a brescar la mel, feien el senyal de la creu i deien un parenostre. Semblantment, els abellers de Catalunya a l’iniciar les tasques apícoles, se solien llevar la gorra o barretina i feien el senyal de la creu i recitaven alguna oració, a voltes en forma de cant. Així, el conreu de la mel, des de l’eixamenar, brescar i separar la mel de la cera, es movia sempre en un ambient ritualístic de caràcter molt primitiu com és, a tall
El llibre de la mel
33
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
11:59
PÆgina 57
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
11:59
PÆgina 58
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
11:59
PÆgina 59
La vida de l’abella i la producció de la mel depenen totalment de la vegetació, car les plantes són la seva única font d’aliment; tanmateix, no pas totes són útils per a les abelles, ja que només algunes són mel·líferes. A propòsit de les plantes de la mel, o mel·líferes, molt poques són prou abundants per a poder obtenir una mel monofloral, de manera que, habitualment, les abelles necessiten altres plantes de reforç. Del conjunt de plantes que integren la flora mel·lífera són assíduament visitades per l’abella de la mel les labiades, rosàcies i lleguminoses principalment. Amb tot, l’interès apícola d’una planta pot variar notablement en funció dels factors geogràfics i ecològics i, per aquesta raó, cal conèixer bé la distribució de La bona mel per Sant Miquel flora mel·lífera d’un territori. Avui, gràcies a la identificació dels grans de pol·len presents a la mel, es poden identificar les espècies vegetals que les abelles han visitat per a la l’elaboració de la mel i, àdhuc, es pot quantificar la proporció de nèctar de les diferents espècies contingut en cada tipus de mel, gràcies a una nova disciplina anomenada Melissopalinologia. La mel té nombroses aplicacions remeieres —ad medicamenta utiliter— i és, alhora, molt beneficiosa i nutritiva per al bon funcionament de l’organisme humà. Els estudiosos que han analitzat la composició d’aquesta substància elaborada per l’Apis mellifica han assenyalat que, en general, la mel conté un 20% d’aigua, entre el 25% i 45% de glucosa i, finalment, entre un 35% i 45% de fructosa, sacarosa, àcid fòrmic, residus de pol·len, sals minerals, substàncies aromàtiques, vitamines B i C i altres compostos. La mel conté una gran quantitat d’antioxidants i gaudeix d’un alt valor energètic, puix que posseeix 322 calories per cada 100 grams. Els sucres que integren la composició de la mel la El llibre de la mel
59
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:00
PÆgina 65
LES PLANTES MEL·LÍFERES I LES SEVES PROPIETATS Les plantes mel·líferes són aquelles que, per la seva producció de nèctar, són visitades per l’abella de la mel, on aquest insecte himenòpter troba la font principal del seu nodriment. La mel és elaborada per les abelles a partir de la transformació del nèctar, que és un mot grec que significa «beuratge dels déus». La tradició ha esguardat la mel com un autèntic do de Déu i com el millor aliment que ens aporta la natura, segons afirma aquell antic refrany de la nostra cultura popular: «Alimenta tant la mel d’abelles, com la llet d’ovelles» De plantes mel·líferes, a la península Ibèrica n’hi ha un nombre força significatiu, tant, que Pedro Herce en registrà 260 distribuïdes diversament en les comarques dels territoris hispans. La força mel·lífera de les plantes varia al llarg del dia i, sobretot, canvia segons l’alçada i les característiques del terreny. A més, aquesta força mel·lífera de la flor també es veu directament modificada per influx de les circumstàncies meteorològiques, car augmenta de manera significativa la capacitat mel·lífera de les plantes després dels dies plujosos i, per contra, va disminuint en temps de secada. Seguidament us ofereixo una breu presentació, ordenada alfabèticament, de les principals plantes de la mel que hi ha a les comarques de Catalunya i que són visitades per l’Apis mellifica, afegint-hi una sumària indicació de les propietats de la mel produïda a partir de la libació de cadascuna d’aquestes plantes de la mel.
El llibre de la mel
65
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:00
PÆgina 66
ABELLERA (llat., Ophrys apifera, cast., abejera) En primer lloc, i no només perquè li correspon alfabèticament, cal esmentar l’abellera, que és una planta preciosa de la família de les orquídies i que a casa nostra es coneix, també, amb els noms d’herba melera, flors d’abella o abelletes. Curiosament, l’abellera fa una flor amb la mateixa forma i textura d’una abella, essent una flor particularment atraient a aquests insectes himenòpters. L’herba melera la trobem a les vores herboses de camps i joncedes i també en alguna pineda de pinassa, mentre que l’abellera fosca (llat., Ophrys fusca) sol créixer a les brolles de romaní i de bruc en els boscos de la mediterrània. Aquesta planta, habitualment, sol florir des de mitjans de maig a començaments de juliol i la tradició remeiera emprava les abelletes per a tallar les diarrees i calmar el mal de ventre. ACÀCIA (llat., Robinia pseudoacacia, cast., acacia blanca) De la flor d’acàcia, coneguda també com a falsa acàcia, les abelles en fan una mel de textura molt fina, d’un color groc clar, de gust molt suau i que cristal·litza lentament atès el seu alt contingut de glucosa. Aquesta mel gaudeix d’efectes laxants i aporta a l’organisme una quantitat força notable de ferro i, per aquest motiu, la mel d’acàcia és molt recomanable per tal d’afrontar els refredats i les situacions de debilitat corporal i d’anèmia. La importància mel·lífera de la falsa acàcia ve determinada per la gran quantitat de flors que hi ha a cada arbre i, sobretot, per l’abundor de nèctar contingut a cada flor.
66
El llibre de la mel
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:01
PÆgina 67
ALMEGÓ (llat., Melilotus officinalis; cast., meliloto o trébol oloroso) L’almegó o melilot sol créixer de manera força abundosa en descampats i a l’entorn de les cunetes. Fa una flor olorosa, de color groc, molt apreciada per les abelles. La mel d’almegó és tan perfumada com la flor que la produeix i hom la recomana per a combatre la tos, tal com es recull en el text d’una antiga recepta: «És aconsellable la infusió dels caps de brot del melilot florit barrejats amb mel, per tal de dissoldre les mucositats en els refredats. També s’aplica la mel de melilot en cataplasmes quan hi ha inflamacions articulars de caràcter reumàtic» (T. A., Receptari, s. f.). Pel que fa a les propietats mel·líferes del melilot, que és el popular «trèvol olorós», podem trobar un conjunt de dades de gran interès en un manuscrit divuitesc de l’any 1771 redactat a Tordera a cura del botànic català Antoni Palau i Verdera (RACArts, Brevis dissertatio de Botanices, f. 11: «de Meliloti officinalis»). ALZINA (llat., Quercus ilex, cast., encina) ROURE (llat., Quercus robur; cast., roble) La mel de la flor de l’alzina és molt fosca i d’un gust fort. Tanmateix, és una mel força agraciada amb magnesi i potassi, i la seva ingestió és molt adient per a resoldre problemes respiratoris com ara la tos, la bronquitis i l’asma. La mel d’alzina, aplicada externament, compta amb propietats cicatritzants, mentre que la mel de roure és un excel·lent reforçant de l’organisme. Cal assenyalar que, a voltes, de l’entorn de les aglans i de les fulles dels roures i de les alzines, en brollen melats de saba, que són uns sucs dolços produïts per l’acció dels pugons; aquests melats els liben les abelles per tal de fer-ne melada, que és una substància que compta amb nombroses aplicacions terapèutiques, especialment per a remineralitzar l’organisme i combatre la disenteria i l’anèmia.
El llibre de la mel
67
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:07
PÆgina 109
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:07
PÆgina 110
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:07
PÆgina 111
Pel que fa a l’atenció i a la cura permanent dels ruscos amb llurs colònies d’abelles, i a propòsit del calendari de les tasques mensuals aconsellades als abellaires o apicultors, ja en el llunyà 1875 el destacat agrònom Hidalgo Tablada oferí un interessant calendari apícola que posteriorment, el 1919, ara fa cent anys, fou remodelat i inserit dins de l’excel·lent monografia apícola que edità Eduard Bertran, director de la Revista Internacional d’Apicultura que, en començar el segle XX, aportà als abellaires un conjunt de consells molt pràctics per a reeixir en les principals tasques apícoles. Seguidament, i espigolat d’antics textos, vet ací aquests breus i savis consells d’apicultura tradicional a tenir en compte al llarg de l’any.
GENER, FEBRER I MARÇ En aquest primer trimestre de l’any, si no fa mal temps, cal donar un esguard general als ruscos, visitant-los amb molta cautela i molt mansament per tal d’acostumar les abelles a la presència de l’apicultor, ja que segons una antiga dita popular «les abelles no coneixen son amo» En temps d’hivern s’ha de maldar per netejar bé els ruscos amb una desinfecció feta amb el fum de la fulla del romaní, o bé amb el fum de la fulla de la tarongina o, encara millor, amb el del fullam del marduix ben assecat. A les comarques més àrides i més fredes convé de donar a les abelles un bon arrop de vi, reforçat amb mel i sucre, per tal d’evitar que aquestes morin per manca d’aliment. La primerenca floració de l’ametller i de la ravenissa contribueix a desvetllar l’activitat de les colònies d’abe-
El llibre de la mel
111
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:07
PÆgina 114
QCE7 LlibreMel DEF3 r4.qxd
04/03/2019
12:08
PÆgina 115
A TALL DE CLOENDA
Una volta exposades en forma de calendari les principals tasques que l’apicultor ha de desenvolupar al llarg de l’any i abans d’oferir-vos un glossari per ajudar a donar una millor comprensió als continguts d’aquest opuscle, voldríem assenyalar que aquest nou llibre de la Col·lecció l’Ermità compta, també, amb una bibliografia selecta, situada a la part final del llibre, que pot orientar una ulterior ampliació de les informacions contingudes en aquesta publicació dedicada a l’estudi de les particularitats de les antigues pràctiques apícoles a Catalunya segons la tradició rural i conventual, juntament també amb la descripció de les propietats de les principals plantes mel·líferes i, finalment, amb una aportació de curioses dades i receptes de caràcter pràctic sobre l’aplicació remeiera de la mel i de la cera ad medicamenta utiliter i, sobretot, la seva utilitat gastronòmica ad mensam.
QCE7 LlibreMel DEF3 r6.qxd
06/03/2019
18:27
PÆgina 118
QCE7 LlibreMel DEF3 r6.qxd
06/03/2019
18:27
PÆgina 119
GLOSSARI
abegot: abella mascle. abegotera: niu de vespes, vesper (cast., avispero) que els clàssics definien com el «Latibulum in quo vespae favos construunt». abella carnissera: insecte himenòpter de mida més gran que l’abella ordinària, la picada de la qual és molt més dolorosa. abella cucut: abella paràsita que diposita els ous en nius construïts per altres abelles. abella fustera: abella que col·loca els ous a les galeries que excava a la fusta morta dels arbres, gràcies a les seves potents mandíbules. També és anomenada borinot negre (llat. Xylocopa violacea). abella guardiana: abella que vigila l’exterior del rusc per tal d’evitar que hi entrin insectes aliens. abella netejadora: abella que s’ocupa de treure del rusc la brutícia i les abelles mortes. abella nodridora: abella que té cura de donar aliment al poll o larves de les abelles. abella solitària: abella no social, que construeix el niu i alimenta les cries en solitari (llat., Anthophora parietina). La majoria de les abe-
lles són solitàries, mentre que l’Apis mellifica, l’abella negra o de la mel, viu en colònies. abella ventadora: abella que amb les ales produeix corrents d’aire per tal d’evaporar l’excés d’aigua que porta incorporada la mel o bé mou les ales per tal de refrigerar el rusc a benefici de les larves. abellada: multitud d’abelles. abellaire: persona que té cura del conreu de les abelles (llat., Apiarius; cast., colmenero); vegeu també Apicultor. abellar: indret on hi ha situades les arnes o ruscos per a criar les abelles (llat., Cerea castra; Apiarium); vegeu també Apiari. abeller: el rusc on viuen les abelles (llat., Alvearium; cast., colmena, abejera); vegeu també Abellaire. abellera: planta de la família de les orquídies (llat., Ophrys apifera; cast., flor de la abeja). abellerol: ocell que es nodreix principalment de vespes i d’abelles que sol caçar al vol (llat., Merops apiastra; cast., abejaruco, abejero). abellot: vegeu Abegot. alvèol: cada cel·la o compartiment de la bresca (llat., Alveolus; cast., alvéolo).
El llibre de la mel
119