Agna de Valldaura 4t. Mostra. Llengua catalana by Editorial Barcanova

LL ENGUA A A cAT L NA

JOSEP ROSELL LLUÍS HOMS AGUSTINA RICO

Programa

Agna de Valldaura

ESO

UNITAT

LECTURA » Què és un mite LITERATURA » La Renaixença (1833-1890), entre el Romanticisme i el Realisme LLENGUA I SOCIETAT » Les varietats dialectals de la llengua GRAMÀTICA » La predicació verbal REPÀS D’ORTOGRAFIA » L’accentuació

Preparem la lectura 1. Fixeu-vos en la il·lustració d’aquesta pàgina i responeu: a) Quin mite de la cultura grega representa? b) Qui és el portador del foc? D’on l’ha aconseguit? d) Qui representa el personatge ajagut a terra?

2. Un mite és una narració de ficció. Però què diferencia els mites de les altres narracions, com les rondalles o les llegendes? Podem conèixer el pensament o la ideologia de les cultures antigues a través de la seva mitologia? 3. Entre tota la classe, establiu el rànquing dels cinc o sis mites de l’antiguitat que coneixeu més bé. 4. Definiu les tres accepcions de la paraula mite a partir d’aquests exemples: a) Cada cultura té els seus mites. b) El mite de la joventut eterna. c) Elvis Presley és un mite del rock.

LECTURA « UNITAT 1

» LECTURA Què és un mite La lectura següent, titulada «Què és un mite», és un fragment del pròleg que introdueix el llibre Relats de mitologia. Herois i déus, de Maria Àngels Anglada, escrit per l’estudiós Roger Cònsul. Un pròleg és un escrit que precedeix el cos d’una obra literària, científica o assagística, i que té com a objectiu presentar-la al públic i facilitar-ne la lectura. L’autor del pròleg sol ser una persona erudita que ha aprofundit en el coneixement de l’obra i en fa una ressenya en què destaca les característiques i els mèrits, el context en què va ser creada, la trajectòria històrica i la influència que ha tingut i, també, la rellevància de l’autor. Els pròlegs pertanyen al gènere literari de l’assaig, ja que són articles d’aproximació i reflexió amb un objectiu didàctic i divulgatiu. VOC AB U L AR I

tità m. En la mitologia grega, nom de cadascun dels sis fills d’Urà (divinitat del cel) i Gea (divinitat de la terra).

La caiguda dels titans (1637), de Peter Paul Rubens.

Permeteu-me començar com comencen els mites: temps era temps, en nits de lluna plena, quan encara no s’entreveien els límits de la terra i el cel, quan els déus i els homes vivien junts, va viure prop de l’actual Grècia una criatura gegantina, fill dels Titans, al qual van posar el nom de Prometeu. Un dia Prometeu va robar el foc sagrat dels déus per donar-lo als homes, i amb aquest regal, el domini del foc, es va voler simbolitzar la distinció de la raça humana per sobre de les altres espècies i el naixement d’una nova qualitat humana, la intel·ligència. Gràcies al foc, els homes van ser capaços de multiplicar les seves capacitats: van poder fabricar eines que van permetre treballar millor els conreus del camp, van construir habitatges millors i van aprendre a menjar més bé. La història,

UNITAT 1 » LECTURA però, no s’acaba aquí: la mateixa intel·ligència també va dur-los, als homes, la capacitat de fer-se preguntes: «d’on venim?», «què hi fem, al món?», «com és que pensem?», «com s’ha format el món?», «qui l’ha fet?»… I no tan sols la capacitat de preguntar-se, també la de mirar de respondre tots els interrogants a partir de l’observació. Les primeres respostes, les més elementals, van arribar després de posar-hi molta imaginació i, de bon començament, les van acompanyar amb tocs de màgia i superstició. D’aquest primer estadi en diem pensament mític. No va ser fins molts anys més tard que les respostes van començar a tenir criteris racionals i lògics, a partir d’estudis i comprovacions: el pensament racional. Tornem, però, a Prometeu. Com s’ha dit i explica la seva llegenda, va ser ell qui va donar als homes l’empenta necessària perquè el gènere humà comencés a voler explicar el món que l’envoltava, iniciant-se així en la cursa del saber, que encara correm. Primer a través del pensament mític, després a cavall del pensament racional.

Característiques dels mites Un mite s’assembla molt a un conte o a una llegenda, i és així perquè els mites, els contes i les llegendes són narracions de ficció sovint plenes de fantasia. Però no és el mateix el conte de la Ventafocs o de la Caputxeta Vermella que les històries de la guerra de Troia, la llegenda de Sant Jordi o el mite de Teseu i el Minotaure. Provem d’entendre en què difereixen. El que és específic dels mites, grecs i universals, és la seva voluntat d’explicar els orígens del món i trobar una resposta per saber de quina manera va començar tot a partir del no-res. D’aquests esforços d’explicació se’n diuen cosmogonies, i són històries que narren el naixement i la vida dels déus, la separació de la llum i les tenebres, la formació de la terra, la dels oceans… Ara bé, no tots els mites són cosmogonies; n’hi ha que senzillament relaten fets passats, foscos i mig oblidats, com la guerra de Troia per exemple, o el retorn dels seus protagonistes a casa. (L’arqueologia moderna, amb el descobriment de ciutats antigues com Troia o Micenes, va demostrar que molts d’aquests mites es basen en fets reals.) Uns altres parlen de migra cions dels pobles, de l’origen i fundació d’algunes ciutats, de l’estirp de famílies antigues o de desastres ecològics. Finalment, també hi ha mites que, apropant-se a les llegendes, s’interessen directament per l’ésser humà i volen ser una mena de codi universal de bon comportament. Són els mites que relaten històries i que es converteixen en exemples i models a imitar. Una diferència cabdal entre mites, contes i llegendes és que els protagonistes dels mites són els déus i els herois. Una altra característica dels mites antics és que no tenen un autor únic i concret. En el terreny dels mites no hi ha autors com els germans Grimm, La Fontaine, Andersen o Quim Monzó. Els mites neixen a partir de narracions orals que passen de generació en generació, que ja explicaven els ancians i els sacerdots de les tribus primitives i que han perdurat al llarg dels anys passant de pares a fills, de fills a nets i de territori en territori. Tot al llarg d’aquest procés, la narració inicial d’un mite s’arriba a modificar tant que acaba sent, finalment, la creació de

Representació del mite de Teseu i el Minotaure en un gerro de l’antiga Grècia.

VO CAB ULARI

cosmogonia f. Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’univers. estirp f. Origen d’un llinatge.

Escena d’un capítol de la sèrie Joc de trons, basada en les novel·les de George R. R. Martin, amb l’actriu Emilia Clarke en el paper de Daenerys Targaryen.

VOC AB U L AR I

antropòleg -òga m. i f. Persona que estudia la cultura humana des dels seus orígens. arcaic -a adj. Dit de la fase inicial d’un procés natural o històric. simbòlic -a adj. Que expressa o significa alguna cosa per mitjà de símbols.

tota una societat. Els experts diuen que una característica dels mites és que reflecteixen una manera de veure el món, la de tot un poble. Aquesta «autoria col·lectiva» fa que, sovint, hi hagi versions diferents d’un mateix mite. I ara podem preguntar-nos: com és que aquestes narracions, essent tan fantàstiques, han interessat sempre tant i a tothom? Heu de pensar que els mites clàssics tenen tots els ingredients d’una sèrie de televisió d’èxit: l’acció és trepidant, hi ha amor i guerra, sang i amistat, morts i naixements gloriosos, i tafaneries dels déus. Són històries humanes plenes de sentiments, emocions i aventures. És cert que bona part dels seus protagonistes llueixen virtuts extraordinàries, però també hi apareixen monstres horribles i apunts de fantasia com un recurs per impressionar. Un dels elements al qual els antropòlegs han posat més l’accent diu que els mites són portadors de la ideologia d’una societat. És a dir, a diferència d’altres narracions de ficció, els mites ens permeten estudiar de manera més acurada com eren les societats antigues. Per exemple, els mites ens ofereixen molts exemples de què pensaven els grecs amb relació a la política, a la moral i sobretot a les pautes de bon comportament: la manera de viure, les bones maneres a taula i en el vestir, ensenyances sobre subsistència, sobre la vida privada i pública, sobre la higiene o el bon ús de la llengua. Les societats de l’època arcaica que van veure aparèixer els antics mites se’ls creien de bona fe. Mantenien una fe cega en l’herència de la tradició i la llei dels avantpassats. La tradició era sagrada i, per fantasiosa que fos, no es plantejaven que no fos certa. Hi ajudaven, és clar, la ignorància, el desconeixement i la por de càstigs i desastres naturals si «l’ordre antic» es trencava. En resum, eren encara lluny del pensament racional, creien en la màgia i en la superstició, no es plantejaven la seva possible falsedat ni tampoc no podien concebre els mites com una interpretació simbòlica. L’inici de la interpretació simbòlica dels mites serà, en el decurs del temps, el primer estadi evolutiu del pensament mític al pensament racional que va tenir lloc a les terres de la Grècia clàssica. Roger Cònsul: Pròleg de Relats de mitologia. Herois i déus, de Maria Àngels Anglada.

UNITAT 1 » LECTURA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS Comprensió i anàlisi del text 1. El títol de la lectura permet que el lector interpreti que es tracta d’un text… a) instructiu. b) argumentatiu.

c) explicatiu. d) predictiu.

2. Si haguessis de posar un títol a la primera part

de la lectura (els quatre primers paràgrafs), quin triaries? a) Prometeu roba el foc sagrat dels déus b) Una aproximació als mites: el mite de Prometeu c) El pensament mític i el pensament racional d) El naixement d’una nova capacitat humana

3. Prometeu és un personatge mitològic complex. Tria els dos trets que millor el defineixen:

a) És un filantrop, un benefactor de la humanitat. b) És un egocèntric, es considera el centre de l’univers. c) És un reaccionari, va contra el progrés. d) És un rebel, no té por de desafiar els déus.

4. El mite de Prometeu simbolitza alhora el progrés tècnic i el progrés intel·lectual. Segons el text, en què es concreta cadascun?

5. Indica quines de les afirmacions següents apareixen en el text de la lectura:

a) El pensament mític va donar respostes imaginatives a preguntes transcendentals com ara l’origen de l’univers o el sentit de l’existència hu mana. b) El pensament racional va abolir els mites de les cultures arcaiques. c) El mite de Prometeu simbolitza el naixement de la intel·ligència humana i la superioritat dels humans respecte a qualsevol altra espècie. d) Les cosmogonies són teories sobre l’origen de l’univers elaborades pel pensament racional. e) Alguns mites constitueixen una mena de codi universal de bon comportament humà i esdevenen exemples o models a imitar.

f) Les societats de l’època arcaica ja es plantejaven la possible falsedat dels mites i els conce bien com una mera interpretació simbòlica de la realitat. g) Els mites són el resultat d’una llarga tradició que es va transmetre oralment de generació en generació durant segles.

6. En la primera part de la lectura l’autor diferencia dos estadis en el procés del coneixement humà. Anomena’ls i explica en què es fonamenta cadascun.

7. Completa aquest esquema de les característiques generals dels mites:

Característiques generals dels mites 1. Temes principals – Orígens del – Històries d’un – Models de 2. Protagonistes – 3. Autoria – 4. Ideologia – Reflecteixen 5. Interpretació – Literal en l’època (pensament ) – Simbòlica a partir de la (pensament )

8. Com explica l’autor que els mites hagin interessat sempre a tothom?

9. Completa la definició de mite amb les paraules següents: narració, protagonitzada, temps, situada, diví, personatges, heroic, social, concepte, filosòfic, simbòlica. mite m. mit. meravellosa fora del històric i per de caràcter o que expressa, d’una manera , un religiós, o .

10. Destaca tres frases o tres idees de la lectura que hagin despertat el teu interès per alguna raó. Després, redacta un text breu en què expliquis el motiu pel qual les has triat.

Paraules i expressions 11. Quin podria ser el sinònim de la paraula tocs en

14. La paraula fe ha donat lloc a diverses frases fetes i locucions, com, per exemple, les següents:

la frase «les van acompanyar amb tocs de màgia i superstició»?

• Tenir fe (cega) en una persona o en una cosa: creure-hi fermament, confiar-hi. • Ser digne de fe: merèixer ser cregut. • Donar fe d’algun fet o alguna circumstància: fer constar, certificar, assegurar. • Anar o obrar de bona fe: procedir amb bona intenció, sense malícia. •F e de vida: certificat que acredita que una persona viu. • Fe d’errates: llista de les errates d’un llibre.

a) campanades b) contactes c) pinzellades d) frecs

12. La cosmogonia grega defensava l’existència

del caos, del qual hauria sorgit el cosmos. Relaciona cada una de les definicions següents amb els termes caos i cosmos. a) Sistema ordenat i harmònic. b) Univers, concebut com un tot ordenat. c) Estat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món. d) Confusió i desordre complet.

Utilitza aquestes expressions en les frases següents: a) El malalt està molt tranquil perquè en la cirurgiana. b) La notària dels acords presos a l’assemblea. c) Per acceptar l’herència, calia presentar la . d) Aquest home no menteix, és . e) Es van enfadar amb mi, però t’asseguro que jo . f) Al principi del llibre hi havia la .

13. La paraula codi és polisèmica, és a dir, adqui-

reix diversos significats en funció del context en què s’utilitzi. Explica el sentit que té en cadascuna d’aquestes expressions: a) codi b) codi c) codi d) codi e) codi f) codi

Expressió oral 15.  Explica breument davant la classe un re-

moral penal de circulació genètic lingüístic de barres

lat de la mitologia grega o romana i acompanya la intervenció oral amb una seqüència d’imatges que il·lustrin la història del text. Trobaràs informació en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Expressió escrita 16.  Repartiu-vos les divinitats de l’esquema i redacteu una nota explicativa en què exposeu qui són

i amb quina insígnia s’identifiquen. Trobareu una il·lustració de les divinitats i un model de nota explicativa en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Hera (Juno)

Dionís (Bacus)

Demèter (Ceres)

Hermes (Mercuri)

Hestia (Vesta)

Afrodita (Venus)

Zeus (Júpiter)

Ares (Mart)

Posidó (Neptú)

Àrtemis (Diana)

Hades (Plutó)

Apol·lo (Apol·lo)

Atena (Minerva)

UNITAT 1 » LITERATURA

» LITERATURA 1. La Renaixença (1833-1890), entre el Romanticisme i el Realisme 1.1. El llegat del segle xviii El segle xviii és anomenat el segle de la Il·lustració o el segle de les llums perquè va canviar la manera de veure el món. La raó i la ciència van esdevenir les bases del coneixement i els conceptes de llibertat i drets ciutadans es van anar imposant en el terreny polític i social. En l’àmbit de les arts hi predominà el Neoclassicisme, amb els valors de l’ordre i l’harmonia.

Les revolucions A finals del segle xviii es van produir dos fets que marquen l’inici de l’edat contemporània: la Revolució Industrial (entre el 1760 i el 1830 a la Gran Bretanya) i la Revolució Francesa (1789). La Revolució Industrial va significar la fi de les relacions gairebé feudals entre els propietaris i els treballadors. Es van establir les relacions laborals del sistema capitalista i van néixer dues noves classes socials: la burgesia i la classe obrera (o proletariat). La burgesia, poderosa econòmicament, anava guanyant poder polític, mentre que la classe obrera es va començar a organitzar per millorar les seves condicions laborals. La Revolució Francesa va ser una aixecament contra l’Antic Rè gim, basat en el poder del rei, la noblesa i l’Església. Arran d’aquest fet, van néixer els nous estats liberals europeus, regits per constitu cions i sistemes parlamentaris.

1.2. El segle xix, entre el Romanticisme i el Realisme A finals del segle xviii va sorgir el Roman ticisme, moviment que reivindicava l’es pontaneïtat, la imaginació i els senti ments. Durant la segona meitat del segle xix, però, va tenir lloc un nou gir a favor de la realitat social, la ciència i el pragmatis me. Aquest fet va representar l’inici del Realisme.

La nena obrera (1882), de Joan Planella, és una denúncia de l’explotació infantil durant la Revolució Industrial.

Les espigoladores (1857), de Jean-François Millet, mostra el treball al camp segons l’estètica del Realisme.

1.3. El moviment de la Renaixença La Renaixença va ser un moviment cultural i polític que es va desenvolupar al llarg del segle xix a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. Tenia com a objectiu fer ressorgir els trets culturals i d’iden titat propis, molt malmesos d’ençà del triomf de Felip V de Borbó en la guerra de Successió (1700-1714). La derrota en la guerra va comportar l’aplicació dels decrets de Nova Planta als territoris de la Corona d’Aragó (Catalunya, el País Valencià i Aragó) i, per tant, la supressió de les lleis i les institucions pròpies, vigents des de l’edat mitjana. També es va imposar per llei l’ús del castellà a l’administració, a l’ensenyament i en totes les activitats públiques. La població va mantenir viu l’ús del català, tot i que en l’àmbit de l’alta cultura la llengua catalana ja era considerada, a principis del segle xix, una llengua «morta per a la república de les lletres».

El programa de la Renaixença

Portada de la revista Ilustració Catalana.

Els promotors de la Renaixença tenien com a objectiu normalitzar la situació de la llengua catalana de manera que no fos únicament d’ús popular, sinó també la llengua de la literatura i la cultura. Per aconseguir-ho, calia treballar en els àmbits següents: • Divulgar la història i la literatura de l’edat mitjana. • Recollir i divulgar la literatura popular. • Promoure l’activitat literària en tots els gèneres. • Potenciar la presència de la llengua catalana en diaris i revistes i en obres de ciència i de divulgació. • Dotar el català de normes gramaticals i lèxiques perquè esdevingués una llengua moderna. • Crear institucions culturals que potenciessin l’activitat científica.

Tres moments emblemàtics de la Renaixença Al llarg de la Renaixença hi va haver tres moments que representen l’inici, el desenvolupament i el punt culminant del moviment: • La publicació del poema La Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, que recull els principis bàsics de la Renaixença: expressa l’enyorança d’aquell que ha de viure lluny del seu país, exalça el valor de la llengua pròpia, que identifica amb la pàtria, i en de fensa l’ús amb arguments històrics i sentimentals. • La instauració dels Jocs Florals (1859). El lema dels Jocs era «Pà tria, Fe, Amor» i s’atorgaven tres guardons: l’englantina d’or per al millor poema patriòtic, la viola d’or i argent per al millor poema religiós i la flor natural per al millor poema d’amor. El poeta que guanyava els tres premis era proclamat Mestre en Gai Saber. • La publicació de L’Atlàntida (1878), de Jacint Verdaguer, el primer gran poema èpic de la literatura catalana. El poeta va voler dotar la llengua catalana d’un extens poema narratiu que contingués els elements de les epopeies existents en moltes cultures: éssers mitològics, llegendes, grans viatges, lluites i perills, etc.

Els grans autors de la Renaixença La Renaixença va dotar la llengua catalana de tres autors sobresortints que van revitalitzar els tres gèneres literaris: la poesia, el teatre i la novel·la. Tots tres van obtenir un gran reconeixement i van situar la literatura catalana al nivell de les literatures europees. • Jacint Verdaguer, poeta romàntic capaç de construir extensos poemes èpics de gran complexitat i, alhora, de crear breus poemes d’estil popular de temàtica diversa. • Àngel Guimerà, dramaturg de gran èxit popular, creador de drames romàntics escrits en vers i de drames realistes escrits en prosa. • Narcís Oller, novel·lista realista que cerca els seus arguments en la societat i en la complexitat dels individus que la integren.

1.4. Jacint Verdaguer, el poeta romàntic Jacint Verdaguer és la figura més important de la literatura catalana del segle xix. La seva obra, extensa i diversa, representa la revitalització definitiva de les lletres catalanes. Va escriure poemes lírics, poemes èpics, rondalles, llegendes, llibres de viatges i articles periodístics. Al mateix temps, se’l considera la gran figura del Romanticisme català. Va trobar en la sensibilitat romàntica la manera d’expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel. En les seves obres trobem els aspectes més característics del moviment romàntic: el protagonisme de la natura, els mites i els símbols, la imaginació, la nostàlgia pel passat, el sentimentalisme i la valoració de la cultura popular.

BIOGRAFIA Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) l’any 1845 en una família humil i als deu anys ingressà al seminari de Vic. Als vint anys va participar per primera vegada en els Jocs Florals de Barcelona i hi obtingué dos guardons. L’any 1870 fou ordenat sacerdot. Al cap d’uns anys, es va posar malalt i els metges li van recomanar que anés a viure a prop del mar. Per això va acceptar ser capellà d’un vaixell transatlàntic. L’experiència del mar li inspirà el poema L'Atlàntida (1877). El 1880 va ser proclamat Mestre en Gai Saber. Verdaguer va exercir de capellà privat de la família del marquès de Comillas, propietari de la Companyia Transatlàntica. L’any 1886 va fer un viatge a Terra Santa i en tornà profundament trasbalsat i decidit a portar una vida de santedat dedicada als pobres. La seva religiositat es va radicalitzar i va participar en exorcismes. D’altra banda, la seva creixent generositat amb els necessitats va fer que s’endeutés. Tot plegat, li va tancar les portes de les capes altes de la societat, mentre que el poble senzill se sentia molt a prop de «mossèn Cinto». Les autoritats eclesiàstiques el consideraren víctima d’un trastorn mental i el 1893 li van prohibir d’exercir de capellà. Entre el 1895 i el 1897 va escriure un recull d’articles amb el títol En defensa pròpia i el poemari Flors del calvari, obres en què manifestava el seu ressentiment i el seu dolor. Va morir el 1902 i el seu enterrament fou una manifestació de dol popular a la qual assistiren més de cent mil persones.

LITERATURA « UNITAT 1 La poesia lírica Jacint Verdaguer expressa a través de la poesia els seus sentiments, el seu patriotisme i la seva religiositat. En el poema «A un rossinyol de Vallvidrera», el poeta s’identifica amb un ocell que vola lliure i canta amb virtuosisme sobre els mateixos temes que ell va tractar. I l’adverteix sobre el mal tracte que pot rebre de la gent ingrata de la ciutat.

A un rossinyol de Vallvidrera

VOC AB U L AR I

mainada f. Conjunt de criatures. becada f. Menjar que un ocell porta al bec. mes conj. Però. verger m. Jardí del costat de les cases, hort.

Rossinyol, bon rossinyol, he sentida la teva arpa, l’he sentida un dematí de Vallvidrera a Valldaura, fent rodolar-hi els teus cants com perles dintre de l’aigua: cantaves l’amor a Déu, l’enyorament de la pàtria, els misteris de la nit, les llums de la matinada, ton amor entre les flors, ton niuet entre les branques, ta mainadeta, que viu de cançons i de becada.

Trobador del mes de maig, rossinyol, refila i canta, mes no deixis aquests cims per uns vergers de la plana; no hi vinguis a la ciutat, que hi ha una gent molt ingrata: diu que estima els ocellets, diu que en son cor els regala, mes als que canten millor els posa dintre la gàbia.

La poesia èpica Verdaguer va compondre dos poemes èpics extensos: L’Atlàntida, amb més de dos mil versos, i Canigó, amb més de quatre mil.

L’Atlàntida (fragment) VOC AB U L AR I

gitar v. tr. Llançar, treure, vomitar. desferra f. Material que queda d’una cosa destruïda. braolar v. intr. Bramular, rugir. congriar v. tr. Ajuntar, amuntegar. anyell m. Xai, be, corder.

«Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra? En altre temps d’alegres Hespèrides fou hort; encara el Teide gita bocins de sa desferra, tot braolant, com monstre que vetlla un camp de mort. Aquí els titans lluitaven, allà ciutats florien; pertot càntics de verges i música d’ocells; ara en palaus de marbre les foques s’hi congrien i d’algues se vesteixen les prades dels anyells.»

Argument de L’Atlàntida Un nàufrag d’una nau genovesa arriba a les costes de Portugal i és acollit per un ermità, que li explica una antiga llegenda: Alcides (Hèrcules) viatja a l’Atlàntida a la recerca d’un brot de taronger d’or del jardí de les Hespèrides. S’enfronta amb el drac que custodia el jardí i el mata. Aconseguida la branca, Alcides té dret a casar-se amb la reina Hèsperis, però els atlants, fills d’Hèsperis, ho volen impedir. Això desencadena una sèrie de desgràcies que provoquen la desaparició de l’Atlàntida sota les aigües de l’oceà.

UNITAT 1 » LITERATURA 1.5. Àngel Guimerà, el gran dramaturg de la Renaixença Àngel Guimerà és el dramaturg més important de la literatura catalana del segle xix. Algunes de les seves obres van tenir un gran èxit i van ser traduïdes a diverses llengües.

BIOGRAFIA Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845, de mare canària i pare català. Quan tenia vuit anys, la família es va traslladar al Vendrell (el Tarragonès). Malgrat que sempre va sentir enyorança de la terra on havia nascut, ben aviat va començar a escriure en català. L’any 1871 va fundar la revista La Renaixença i sis anys després va ser declarat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de Barcelona. Com a autor de teatre, es va convertir en el dramaturg de més èxit de l’escena catalana, amb obres com Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) o La filla del mar (1900). Va participar activament en la vida social i política de finals del segle xix. L’any 1885 va col·laborar en la redacció del Memorial de Greuges adreçat al rei Alfons XII i el 1895 va ser elegit president de l’Ateneu Barcelonès. Va morir l’any 1924.

La tragèdia romàntica i el drama realista Entre el 1879 i el 1890 Àngel Guimerà va escriure diverses tragèdies romàntiques. En aquestes obres l’acció se situa en èpoques passades. Estan escrites en vers i són protagonitzades per éssers heroics abocats a un destí tràgic. Tracten sobre les passions humanes, la llibertat, la injustícia i l’opressió i provocaven una forta impressió en el públic. L’obra Mar i cel és un magnífic exemple de tragèdia romàntica. Entre el 1890 i el 1900 Guimerà va escenificar els conflictes de la societat mitjançant drames realistes. Es tracta d’obres escrites en prosa, amb un llenguatge que reflecteix la parla col·loquial. Els personatges representen persones de la societat real de l’època: industrials i obrers, propietaris rurals i pagesos, pescadors i mariners. L’obra Terra baixa, tot i mantenir un cert idealisme romàntic, presenta elements característics del drama realista.

Argument de Mar i cel Mar i cel narra la història d’amor impossible entre un pirata sarraí, Saïd, i una noia cristiana, Blanca, en un vaixell a mitjan segle xvii. Tots dos han viscut una infantesa marcada per la tragèdia i una colpidora història de solitud. Ell és com el mar i ella, com el cel, que només es troben a l’horitzó, al més enllà.

Argument de Terra baixa Terra baixa escenifica l’enfrontament entre la tirania i la falsedat (la terra baixa) i la bondat i el primitivisme (la terra alta). Sebastià és un terratinent rural que basa les seves relacions en el poder i la força. Per propi interès, organitza amb enganys el casament entre la Marta, una noia òrfena a qui havia acollit, i en Manelic, un pastor que viu sol a la muntanya. En Manelic i la Marta s’adonen de la maniobra d’en Sebastià alhora que neix entre ells un fort vincle d’amor i solidaritat. Decideixen fugir de la terra baixa i començar una nova vida a la muntanya. En Sebastià vol impedir que la Marta se’n vagi amb en Manelic perquè la considera de la seva propietat. Però en Manelic lluita contra en Sebastià. I, acostumat a enfrontar-se als llops de muntanya, en surt vencedor. Quan arriba la gent del poble, crida «He mort el llop! He mort el llop!» mentre s’allunya, amb la Marta, cap a la terra alta.

1.6. Narcís Oller, el novel·lista de la realitat Narcís Oller és el novel·lista més destacat de la literatura catalana del segle xix. Tot i escriure en hores lliures i no tenir models de novel·la catalana moderna, va situar la seva obra entre els corrents literaris més avançats de l’època.

BIOGRAFIA Narcís Oller va néixer a Valls (l’Alt Camp) l’any 1846. Orfe de pare, es va educar a casa d’un oncle, un jurista culte i il·lustrat que tenia una àmplia biblioteca. Als setze anys es va traslladar a Barcelona per estudiar Dret. Va exercir com a procurador dels tribunals, però la seva autèntica vocació era ser escriptor. Va començar fent narracions d’estil romàntic i costumista en castellà, però al cap de poc va decidir escriure en la seva llengua ja que el català li permetia retratar més fidelment la societat de la seva època. A partir de 1880 va publicar les obres amb què va conèixer l’èxit i la popularitat: La papallona (1882), L’Escanyapobres (1884), La febre d’or (1890-92) i La bogeria (1899). Va morir a Barcelona l’any 1930.

La novel·la realista i el Naturalisme

Argument de La febre d’or La febre d’or narra la història d’un fuster que s’enriqueix invertint en borsa. La seva família entra a formar part de la nova classe burgesa com uns nou-rics. Però la seva conducta poc assenyada i la caiguda de la borsa fan que s’arruïni. La novel·la mostra el món de la burgesia i la transformació de la ciutat de Barcelona de finals del segle xix, concretament en el període conegut com «la febre d’or» (1871-1885).

La novel·la realista va ser el gènere literari predominant en la segona meitat del segle xix. Pretenia emmirallar la realitat social i descriure-la amb objectivitat. El Naturalisme, que va sorgir a finals del segle xix, va dur el realisme fins a l’extrem de convertir la novel·la en un estudi científic de la societat. En Narcís Oller trobem els dos vessants: la novel·la realista, com, per exemple, La febre d’or, i la novel·la amb influència del Naturalisme, com ara La bogeria. Argument de La bogeria La bogeria narra el cas d’un jove que es torna boig. Narcís Oller es va inspirar en la colpidora mort d’un client seu. En l’obra es planteja quin efecte tenen sobre el protagonista el determinisme biològic (la malaltia com a producte de l’herència) i el determinisme ambiental (la malaltia causada per la pressió social). El fet de fonamentar la novel·la en les teories científiques de l’època és una característica del Naturalisme.

La bogeria (fragment) —El cas d’en Daniel no és neurastènia pròpiament dita, com pensaven el meu pare i tots els metges antiquats, sinó de vesània hereditària: la du ja de naixença. Sa mare va ser una histèrica, son pare va presentar tals anomalies de raó, que (ja us ho vaig dir), per mi, va morir boig. Quin podria ser el fruit d’aquest matrimoni? —Home —oposà encara l’Armengol—. En Daniel ha passat llargues temporades sense fer cap disbarat. Si vols que et sigui franc, crec que en aquesta matèria els metges extremeu un xic massa.

VO CAB ULARI

neurastènia f. Trastorn mental caracteritzat pel cansament. vesània f. Demència. histèric -a adj. Afectat d’histèria, trastorn nerviós que produeix una gran excitació.

» ACTIVITATS Visió general 17. Digues a quin moviment estètic (Neoclassicis-

me, Realisme o Romanticisme) correspon cada una d’aquestes definicions: a) Moviment predominant durant la primera meitat del segle xix que reivindica la imaginació i la passió. b) Moviment predominant durant el segle xviii que defensa l’ordre i l’harmonia. c) Moviment predominant durant la segona meitat del segle xix que aposta per la realitat social.

El moviment de la Renaixença 18. Llegeix aquestes dues estrofes de l’oda La Pà-

tria, de Bonaventura Carles Aribau, i respon a les preguntes que hi ha a continuació:

La Pàtria (fragment) Adeu-siau, turons, per sempre adeu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. Adeu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors, com conèixer pogués lo front de mos parents, coneixia tan bé lo so de tos torrents, com la veu de ma mare o de mon fill los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així d’arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits e son perfum les flors. VOC AB U L AR I

tomba del Jueu. Referència al cementiri de Montjuïc. superb -a adj. D’una magnificència, d’una bellesa que imposa. fat m. Destí ineludible. migrat m. Emigrat, traslladat.

a) De qui o de què s’acomiada el poeta? b) Amb què compara la coneixença que té del territori? c) Amb què es compara ell mateix? d) Què li passa a qui viu allunyat de la seva terra?

Jacint Verdaguer 19. Llegeix aquest poema de Jacint Verdaguer i fes les activitats que hi ha a continuació:

Pobresa Tot ho he perdut, el nom i la riquesa, les corones de llor que he somniat: em diu germà la rònega pobresa, s’avergonyeix de mi la vanitat. Tirí per la finestra ma fortuna veient millor fortuna esdevenir: quan llançava les coses d’una a una, les ales em sentia alleugerir. Em vingué amb la pobresa la bonança; perdent els béns, també en perdia el jou; si de res jo sentia la recança, em deia Déu: «De mi no en tindràs prou?»

VO CAB ULARI

llor m. Llorer, arbre ornamental i aromàtic. Les seves branques s’utilitzaven per fer corones per als guardonats. jou m. Allò que subjecta, que priva la llibertat. recança f. Pena o disgust per una cosa que s’ha fet o que s’ha deixat de fer. a) Què representen les corones de llor que havia somiat el poeta? b) Què vol dir que amb la pobresa perdia el jou dels béns? c) Busca en la biografia del poeta el fragment que correspon al que diu en la primera estrofa. d) Què expressa el poeta: enuig, enyorança, resignació o alegria?

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 1

Àngel Guimerà 20.  En aquest fragment de Terra baixa en Sebastià ha descobert que en Manelic i la Marta tenen intenció de fugir i ho vol impedir. Aleshores la Marta se sent valenta i s’hi enfronta. Llegeix-lo i respon a les preguntes que hi ha a continuació:

Terra baixa Sebastià: No; aquí tancats tu i jo, tots sols! Aquí s’ha acabat el món per a nosaltres, i tot lo del món: terra i cel, i tot; tot és aquí dintre! Marta (retrocedint): Jesús Déu meu! Sebastià: Tu em vols a mi. A mi tot sol, perquè ho he sacrificat tot per tu; perquè jo he sofert com un condemnat portant-te a aquest home, perquè jo et necessito per respirar i per viure, que sense tu no puc viure ni respirar! I mira, el que jo no vull, perquè em desespera, és que em diguis que a ell te l’estimes! (Desesperat.) Això no, això no! Marta: Que no t’ho diga que me l’estimo, jo? Que això et fa ràbia i et desespera? Ai, gràcies a Déu que m’has donat una alegria en aquest món! Sí, sí, me l’estimo, me l’estimo amb tota la meva vida, i amb tota la meva sang, i amb tota la meva ànima que me l’estimo! Sebastià: Calla, calla! Marta: Si encara que m’escanyessis, com t’ho estic dient t’ho diria. Si és l’únic que puc dir en aquest món sense que me’n dongui vergonya! Sebastià: Que has de callar, t’he dit! Marta: Si és que tinc de defensar-me jo per ell! Per ell i tan sols per ell! La Marta… no és res la Marta; mes la dona del Manelic ho és tot, perquè és la seva dona! Sebastià (desesperat): Tu m’has volgut perdre i t’has sortit amb la teva. Res me fa que tot s’esgavelli i que per mi tot s’acabi! I ja està dit: que tu te’n vens amb mi a casa meva, i si em perdo jo, ens perdrem plegats, que has sigut meva, i ets meva, i seràs meva!

Narcís Oller 21.  Llegeix aquest fragment de L’Escanyapo-

bres en què Narcís Oller explica la transformació de l’Oleguer en l’Escanyapobres i, després, contesta les preguntes que hi ha tot seguit:

L’Escanyapobres Quan l’Oleguer, havent barrat la porta, es ficava magatzem endins a la feble claror d’una candela que duia estenallada entre dos dits, un xicot del carrer cridà pel forat del pany: —Escanyapobres! —I aquest crit, que retrunyí amb veu aspra i desvergonyida per les tenebroses voltes del magatzem, glaçà les sangs de l’avar. —Escanyapobres! —Renom que anava popularitzant-se, i que duia en si tots els aires d’una persecució rabiosa, que era un estigma amb què li escopia a la cara tot un poble. Així ho entenia l’Oleguer i, en pensar-hi ell, que per pròpia voluntat s’apartava sempre de tothom, s’esfereïa. La seva naturalesa era la de l’arrel o la del talp: viure en la foscor, créixer en ella, i en ella desplegar la seva força. El crit d’«Escanyapobres!» era un crit de venjança, l’alerta d’un regiment de foners disposats a apedregar-lo. VO CAB ULARI

talp m. Mamífer petit que viu en galeries subterrànies. foner m. Persona que tira pedres amb una fona. a) Com era la manera de viure de l’Oleguer? Amb quin animal se’l compara? b) Quina amenaça contra l’Oleguer va unida al crit d’«Escanyapobres»?

VOC AB U L AR I

esgavellar v. tr. Desballestar, trastornar, alterar l’ordre de les coses. a) Què li dona força i valentia, a la Marta, per encarar-se a en Sebastià? b) Com descriuries l’amor que en Sebastià manifesta envers la Marta?

UNITAT 1 » LLENGUA I SOCIETAT

» LLENGUA I SOCIETAT 1. Les varietats dialectals de la llengua 1.1. Els dialectes Les llengües no són sistemes de comunicació uniformes i monolítics perquè els parlants les utilitzen de maneres diferents segons l’època, el grup social o el lloc on viuen. Per això totes les llengües presenten diverses varietats lingüístiques, entre les quals destaquen les varietats històriques o generacionals (dialectes temporals), les varietats socials (dialectes socials) i les varietats territorials (dialectes geogràfics). • Els dialectes temporals són les diferents varietats lingüístiques que els usuaris d’una llengua han adoptat al llarg de la seva història. Així, observem diferències importants entre la llengua catalana medieval i l’actual, tal com pots veure en aquest fragment del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell: CATALÀ DEL SEGLE XV —Puix som concordes, e jo accepte la batalla per Tirant, par-me que siam concordes e no discordes. —E jo só molt content —dix lo rei d’armes— que siau concordes. Anem per haver les armes e tot açò que menester haveu ans que vinga la nit.

CATALÀ DEL SEGLE XXI —Com que ens hem posat d’acord, i jo accepto la batalla proposada per Tirant, em sembla que estem d’acord i no en desacord. —I jo m’alegro —va dir el rei d’armes— que estigueu d’acord. Anem a aconseguir les armes i tot allò que us calgui abans que no es faci de nit.

De manera semblant, les varietats generacionals es poden detectar fàcilment comparant el parlar del jovent amb el de les persones grans.

Ja saps que no m’agrada gens que et facis forats a la pell. Fa lleig.

Són pírcings, àvia. Doncs ara molen molt.

• Els dialectes socials, altrament anomenats argots, són les varietats lingüístiques que caracteritzen diferents grups socials. Un exemple és l’argot de l’ètnia gitana. En el fragment següent, extret de l’obra de teatre Els Zin-calós, de Juli Vallmitjana, pots observar com els personatges utilitzen paraules provinents del caló, la llengua d’aquesta ètnia. VARIETAT SOCIAL: LA PARLA DELS GITANOS CATALANS

El Cigaleta: Ai! Ni mai que la meva gent fos com la vostra! La Xivet: Ah! Sí? I doncs, per què em cameles? El Cigaleta: Perquè una flor fa bonic encara que siga enmig d’un femer. El Saloma: Aixís te puguis halar una pul, que la nostra gent és ben honrada. Als nostres no els treuen per lladres. El Cigaleta: Això d’honrats, jo no puc pas dir-ho. La Xivet: I per què no pots dir-ho? El Cigaleta: Hi ha coses que fan vergonya tornar-les a dir. La Xivet: El dimoni se’t pugui menjar el fetge! El Cigaleta: Per tu va, ja que garibeles tant! El Saloma: Mira ben bé el que dius, perquè d’un cop de cat et rompré el garó! VOC AB U L AR I

camelar v. tr. Intentar seduir algú amb engany.

garibelar v. intr. Maleir.

halar v. tr. Menjar.

garó m. Cap.

cat m. Bastó.

pul f. Porqueria.

• Els dialectes geogràfics són les varietats lingüístiques que caracteritzen els parlants de les diferents àrees geogràfiques del domini lingüístic. Les diferències que presenten els dialectes geogràfics no impedeixen la comunicació entre els parlants de la mateixa llengua. Comprova-ho llegint el fragment següent de la «Paràbola del fill pròdig», extret d’Els parlars catalans, de Joan Veny, que s’ha adaptat perquè reflecteixi la pronúncia de cada parlar.

DIALECTE VALENCIÀ

DIALECTE BALEAR

Un home només tenia dos fillx. El més tjove li va dir a sun pare: «Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me’n a vore món. Partixca els seus béns i done’m lo que’m toque». «Ai, fill meu», va dir el pare, «com vullgues; eres un roín i seràs castigat». I después va ubrir un ca(i)xó, va partir els seus béns i va fer dos parts.

Un homo domés tenia dos fiis. Es mé(s) tjove va dí (a) son pare: «Ja’s hora que sigui’s meu propi amo i que tengui dobbés; és necessari que me’n pugui (a)nà i veure món. Partiu es vostros béns i donau-me lo que me toqui». «Ai, fii meu», va dí son pare, «com vulguis; ets un dolent i seràs castigat». I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí e(s) tseu(s) béns i en va fé dues pars.

La suma de tots els dialectes geogràfics formen la llengua, de manera que, en realitat, no parlem la llengua en sentit abstracte, sinó que en funció d’on som o d’on vivim parlem un dialecte o un altre. Per això no hi ha cap dialecte geogràfic que sigui millor o pitjor que la resta.

1.2. Els dialectes geogràfics del català Actualment, en català hi ha dos grans blocs dialectals, l’oriental i l’occidental, que engloben sis dialectes: per una banda, el central, el balear, el sep tentrional o rossellonès i l’alguerès (orientals) i, per l’altra, el nord-occidental i el valencià (occidentals). La major part de dialectes estan constituïts per diferents subdialectes: salat, barceloní i tarragoní (pertanyents al central); mallorquí, menorquí i eivissenc (pertanyents al balear); pallarès, ribagorçà, lleidatà i tortosí (pertanyents al nord-occidental); castellonenc, apitxat, meridional i alacantí (pertanyents al valencià).

1.3. Diferències entre dialectes Cada dialecte geogràfic presenta unes característiques fonètiques, morfològiques i lèxiques que l’identifiquen. A continuació es mostren alguns d’aquests trets més rellevants. Mapa dels dialectes catalans.

Trets fonètics El tret fonètic més rellevant que diferencia els dialectes del bloc occidental dels dialectes del bloc oriental el trobem en la manera de pronunciar les vocals àtones. Els parlants occidentals distingeixen la a i la e àtones i la o i la u àtones. En canvi, els parlants orientals les confonen en una vocal neutra [ə] i en el so de [u] àtona, respectivament. DIALECTES DEL BLOC OCCIDENTAL

DIALECTES DEL BLOC ORIENTAL

Distinció a/e àtones i o/u àtones

Neutralització [ə] i confusió en [u] àtona

mestra mestre

escorar escurar

mestr[ə] mestr[ə]

esc[u]rar esc[u]rar

pagar pegar

pontet puntet

p[ə]gar p[ə]gar

p[u]ntet p[u]ntet

SAB I E S Q UE …?

Trets morfològics El major nombre de diferències morfològiques apareixen en les conju gacions verbals. Un dels trets diferenciadors més notable es dona en el present d’indicatiu de gran part dels verbs, concretament en la terminació de la primera persona del singular. Ho pots veure en la taula de la pàgina següent, en què les terminacions marcades en negreta indiquen la pronúncia.

Les formes antigues de l’article masculí lo/los es mantenen en la parla espontània en alguns parlars nord-occidentals i en algunes comarques valencianes (lo cap, la mà, los genolls, amb los peus, les cames).

LLENGUA I SOCIETAT « UNITAT 1 MORFOLOGIA DE LA PRIMERA PERSONA DEL PRESENT D’INDICATIU (JO) DIALECTES

PRIMERA CONJUGACIÓ

SEGONA CONJUGACIÓ

TERCERA CONJUGACIÓ

cantar

perdre

témer

dormir

servir

CENTRAL

cantu

perdu

temu

dormu

serveixu

NORD-OCCIDENTAL

canto

perdo

temo

dormo

serveixo

VALENCIÀ

cante

perd

tem

dorm

servisc

BALEAR I ALGUERÈS

cant

perd

tem

dorm

servesc

ROSSELLONÈS

canti

perdi

temi

dormi

serveixi

Trets lèxics

S AB I ES Q U E… ?

La majoria de realitats reben els mateixos noms a tot el domini lingüís tic (amb les particularitats fonètiques de cada dialecte). Per exemple, si ens fixem en les paraules referides al cos humà (cap, cabell, front, orelles, ulls, celles, cara, galta, nas, boca, llengua, dent, queixal, geniva, coll, espatlla, esquena, pit, braç, colze, mà, dit, ungla i moltes més), trobem que són comunes en la majoria de parlars catalans. Ara bé, cada dialecte geogràfic té un petit inventari de mots d’ús exclusiu o d’ús compartit només amb algun altre dialecte. Aleshores parlem de geosinònims o sinònims geogràfics, com, per exemple, tarda, horabaixa i vesprada o mirall i espill.

Avui dia el parlar salat, que consisteix a fer l’article es, sa, es/sos i ses (es cap, sa mà, es genolls, amb sos peus, ses cames), pràcticament només és viu a les illes Balears. A l’Empordà, però, encara es pot sentir en alguns pobles, sobretot de la costa.

MOTS CARACTERÍSTICS D’ALGUNS PARLARS PARLARS NORD-OCCIDENTALS bajoca (mongeta) canella (aixeta) catxap (conill) corder (xai) espill (mirall) estalzí (sutge) granera (escombra) fumeral (xemeneia) maçana (poma) madrina (llevadora) moixó (ocell) muricec (ratpenat) padrí, padrina (avi, àvia) panís (blat de moro) paloma (papallona) roig (vermell) romer (romaní) timó (farigola) trebol (sostre) safranòria (pastanaga) trumfa (patata)

PARLARS VALENCIANS bes, beset (petó) bescoll (clatell) cotó en pèl (cotó fluix) creïlla (patata) dacsa (blat de moro) eixir, eixida (sortir, sortida) espill (mirall) fumeral (xemeneia) hui (avui) llaurador (pagès) lletuga (enciam) llima (llimona) orellals (arracades) palometa (papallona) prompte (aviat) raïl (arrel) roín, roïna (dolent, dolenta) safanòria (pastanaga) vesprada (tarda) xic, xiquet (noi) xicotet (petit)

PARLARS BALEARS aidar (ajudar) al·lot, al·lota (noi, noia) ca, cussa (gos, gossa) calces (mitges) calçons (pantalons) capell (barret) doblers (diners) horabaixa (tarda) idò (i doncs) jai (vell) manco (menys) moix, moixa (gat, gata) nígul (núvol) nin, nina (nen, nena) pitxer (gerro) qualcú (algú) qualque cosa (alguna cosa) sadoll (tip, fart) safanària (pastanaga) tassó (got, vas) xot (xai)

UNITAT 1 » LLENGUA I SOCIETAT » ACTIVITATS

» ACTIVITATS Les varietats dialectals 22. Relaciona els elements de les tres columnes: dialectes geogràfics

sociolectes

Varietats de la llengua segons les etapes històriques i els grups generacionals.

dialectes temporals

dialectes socials

geolectes

cronolectes

Varietats de la llengua segons els grups socials i professionals. Varietats de la llengua segons l’espai geogràfic.

23. Digues a quin tipus de varietat dialectal de la

llengua (dialecte social, dialecte generacional, dialecte geogràfic) correspon cada exemple: a) Al meu poble, d’una escombra i d’escombrar en diuen una granera i agranar. b) Ell, m’ha pispat els calers! Afluixarà la mosca, menda t’ho diu. O si no, la palmarà, ia voràs. Que io soc el Basto! c) L’avi em mira i em pregunta si avui estic malmirrós, i jo li demano què vol dir estar malmirrós.

24. Digues a quina varietat dialectal correspon el text següent. En acabat, adapta’l al català estàndard d’avui.

Cand Fèlix hac pres comiat del philosoff, ell anave per una vall plena de arbres e de fontanes. A la exida de la vall, ell encontrà dos hòmens qui havien grans barbes e grans cabells, e eren pobrament vestits. Fèlix saludà aquells dos hòmens, e ells saludaren Fèlix. —Bells senyors —dix Fèlix—, vosaltres, ¿d’on venits? Ni de qual orde sots? Car, segons vostros vestiments, semblança havets que siats de algun orde. Ramon Llull: Llibre de les bèsties.

25. Determina si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

a) Els dialectes geogràfics fan impossible la intercomunicació entre els parlants d’una llengua. b) En funció d’on som o d’on vivim, parlem un dialecte o un altre. c) Hi ha uns quants dialectes que es caracteritzen per tenir una millor capacitat comunicativa que uns altres. d) Els dialectes temporals són aquelles varietats que ha tingut una llengua al llarg de la seva història. e) Les generacions joves parlen igual que les generacions de molta edat. f) L’argot és la varietat pròpia d’uns determinats grups socials o professionals.

Dialectes geogràfics del català 26. Per a quins parlants és útil conèixer i posar en pràctica la norma ortogràfica següent: per als dels dialectes occidentals o bé per als dels dialectes orientals? Per què? •A l’interior de paraula, escriurem a o e en posició àtona (palleta / pelleta) segons que en la síl·laba tònica del mot primitiu aparegui una a o una e (palla / pell). •A l’interior de paraula, escriurem o o u en posició àtona (plomall / ullal ) segons que en la síl·laba tònica del mot primitiu aparegui una o o una u (ploma / ull).

27. L’escriptura del text següent representa certs

aspectes de la pronúncia del dialecte amb què s’expressa l’autor. Un cop llegit, digues de quin dialecte es tracta i en quin tret et bases per afirmar-ho.

Ascolta’m bé: en cas de presenta’s un temps amb mal ull i mala cara, lo primé que s’ha de fé és ancomana’s a Déu i a tots los sants; i mentres se fa aguesta feina, s’arroplega lo ramat, tot ataleiant lo temps, per sapigué justamén a quin indret tire la tronada. Un cop sapigut això, allabòrens s’encamine lo ramat a mitja alçada del primer serrat que es trobe. Joan Lluís: Records de la meva vida de pastor.

29. Un geosinònim és un mot de significat igual a

un altre que és usat en una altra àrea geogràfica de la mateixa llengua. Busca els geosinònims dels mots següents en la taula de la pàgina 23 i determina a quins dialectes pertanyen: nord-occidental (NO), valencià (V) o balear (B). a) sortir ➝ eixir (V) b) sortida c) got d) blat de moro e) tarda

f) pantalons g) barret h) mirall i) dolent -a j) xai

k) tip l) pastanaga m) nen -a n) noi -a o) patata

30.

Digues de quins parlars són característics aquests grups de paraules. Després, escriu un geo sinònim de cada paraula. Parlars moixó granera muricec bajoca padrí, padrina maçana

Parlars bes, beset fumeral cotó en pèl xicotet palometa vesprada

Parlars ca, cussa doblers moix, moixa manco nin, nina idò

31. Digues amb quin dialecte relaciones cadascun dels refranys següents: nord-occidental (NO), balear (B) o valencià (V).

28.

Identifica quin d’aquests parlants diria cadascuna de les frases que hi ha més avall: un parlant del Rosselló (dialecte septentrional) un parlant de Sort (dialecte nord-occidental) un parlant de Manresa (dialecte central) un parlant de Maó (dialecte balear) un parlant de Xàtiva (dialecte valencià) a) Jo escolto i callo, però patixo perquè temo algun accident. b) Jo escolti i calli, però pateixi perquè temi qualque accident. c) Jo escolte i calle, però patisc perquè tem algun accident. d) Jo escolt[u] i call[u], però pateix[u] perquè tem[u] algun accident. e) Jo escolt i call, però patesc perquè tem qualque accident.

a) Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja. b) Quan va bé, no cal madrina. c) A l’any que ve farem prompte. d) Nígul geperut, va net i duu brut. e) La maçana podrida fa mal a la seva amiga. f) Qui desitja pastissos sap menjar coca de dacsa. g) Ca sadoll no caça. h) Més val un moixó a la mà que una àguila volar. i) Allà on no hi ha moix, ses rates van a lloure.

» GRAMÀTICA La predicació verbal F I T X A 1 » L ES O R A C I O NS P R E D I C A T I V E S ORACIONS PREDICATIVES I ORACIONS COPULATIVES. Les oracions són predicatives quan tenen un predicat verbal (el nucli del predicat és un verb) i són copulatives quan tenen un predicat no verbal (el nucli del predicat és un SN, un SAdj o un SP que fa d’atribut). ORACIÓ PREDICATIVA

ORACIÓ COPULATIVA

La Mariona entrena l’equip.

Predicat verbal

El nucli del predicat de l’oració predicativa és un verb que ens diu què fa el subjecte.

La Mariona és l’entrenadora de l’equip.

Predicat no verbal

El nucli del predicat de l’oració copulativa és un element no verbal (l’atribut) que ens diu què és el subjecte o com està.

En aquesta unitat ens centrarem en la predicació verbal: els verbs predicatius i els seus complements. La predicació no verbal l’estudiarem en la segona unitat. VERBS TRANSITIUS I VERBS INTRANSITIUS. Entre els verbs predicatius, distingim els transitius dels intransitius. Els verbs transitius exigeixen un complement directe. Els verbs intransitius, en canvi, no necessiten ni accepten complement directe. VERB TRANSITIU

VERB INTRANSITIU

En Blai estén la roba.

Subjecte Verb

L’acció d’estendre exigeix la presència d’un objecte (la roba) que faci de CD.

En Blai ha relliscat.

Subjecte

Verb

L’acció de relliscar no necessita la presència de cap objecte que faci de CD.

GRAMÀTICA « UNITAT 1

RECORDA El verb concorda en persona i nombre amb el subjecte de l’oració: La magnòlia ha crescut molt. Subjecte Verb

Els geranis han crescut molt. Subjecte Verb

concordança: 3a persona singular

concordança: 3a persona plural

Hi ha unes quantes paraules, però, que admeten una doble possibilitat de concordança. Es tracta de paraules que tenen forma singular però sentit plural: El nom col·lectiu gent

Què vol / volen aquesta gent?

Noms quantitatius com meitat, majoria o colla

La meitat dels alumnes ha superat / han superat la prova.

Construccions del tipus és un dels ... que

És un dels clients que més es queixa / es queixen.

• Per parelles, digueu les formes verbals possibles en cada cas: a) La gent d’aquestes comarques (viure, imperfet) de l’agricultura i la ramaderia. b) La majoria dels manifestants (marxar, futur) abans de la cloenda. c) Una colla d’amics (voler, imperfet) organitzar una gran festa. d) És un dels ocells que més (abundar, present) als aiguamolls. e) La meitat dels enquestats (manifestar, perfet) molt poc entusiasme.

1.1. Classifica els verbs de les oracions següents en transitius o intransitius. Després, indica quins són els tres sintagmes que fan la funció de CD.

a) Amb l’esplanadora anivellarem el terreny. b) Aquesta maionesa ja ha caducat. c) Un camió avariat impedia el pas. d) Vam haver de recular fins a la cruïlla. e) Aquests arbustos rebrotaran de seguida. f) La manca de professionalitat va indignar els assistents.

1.2. Aplica la regla de la concordança i dedueix si l’element subratllat fa la funció de subjecte (concorda amb el verb) o de complement directe (no concorda amb el verb):

a) 1. En aquest solar hi construiran tres-cents pisos nous. 2. En aquest barri hi viuen més de tres mil persones. b) 1. Per l’autovia no hi poden circular tractors ni bicicletes. 2. A partir de la setmana vinent sancionaran els ciclistes sense casc.

c) 1. M’agrada aquest perfum que portes. 2. Mai no podran satisfer els seus desitjos. d) 1. Abaixa la persiana de la sala. 2. Amb aquest vent tan fort es tancarà la porta.

1.3.

Alguns verbs presenten dues accepcions: a) són transitius (demanen un CD) i indiquen una acció que realitza algú; b) són intransitius pronominals (no admeten CD) i expressen un canvi d’estat o situació. Digues quina de les dues accepcions anteriors presenten els verbs d’aquestes frases: a) 1. El vaixell pirata es va enfonsar a tres-cents metres de la costa. 2. L’armada va enfonsar el vaixell pirata. b) 1. La caixera li embolicarà el llibre. 2. Les coses entre nosaltres s’han embolicat de mala manera. c) 1. La tieta ens ha inflat les rodes de la bicicleta. 2. Del cop, se li ha inflat el turmell. d) 1. Amb aquest corrent d’aire tan fred et refredaràs. 2. Refredarem la contusió del genoll amb una mica de gel.

UNITAT 1 » GRAMÀTICA F I T X A 2 » EL S V E R B S T R A NS I T I U S

Un verb és transitiu quan exigeix la presència d’un complement directe (CD). Aquest complement sol indicar el pacient, el tema o el resultat de l’acció expressada pel verb:

El doctor Grau va operar el meu avi.

V transitiu CD pacient

La Diana ens explicarà l’argument de la novel·la. V transitiu

CD tema

L’enginyera ha dissenyat un cotxe autònom.

V transitiu

CD resultat

Alguns verbs transitius poden formar una oració sense fer explícit el complement directe. Aleshores diem que tenen sentit absolut. VERBS TRANSITIUS AMB EL CD EXPLÍCIT

VERBS TRANSITIUS AMB SENTIT ABSOLUT

En Benet escriu un diari personal. La Lina condueix un autobús. Antònia, talla aquesta branca.

En Benet escriu una estona cada dia. La Lina condueix amb destresa. Antònia, aquest ganivet no talla!

Els verbs transitius que expressen transmissió (com donar, enviar o vendre) i els de dicció (com comunicar, explicar o preguntar) acostumen a demanar també la presència d’un complement indirecte (CI) per indicar el destinatari de l’objecte o del missatge. La Dúnia ha enviat una invitació a les seves amigues.

La Clara exposarà les conclusions als membres del tribunal.

V CD

Les conclusions van adreçades als membres del tribunal.

La invitació va destinada a les seves amigues. Hi ha uns quants verbs transitius que demanen alhora la presència d’un complement directe i un complement de règim (CR) introduït per la preposició que regeix el verb. Són verbs com obligar (obligar algú a una cosa), convèncer (convèncer algú d’una cosa) o basar (basar una cosa en una altra). El jutge ha obligat la directora del diari a demanar disculpes públicament. V CD

Sentència: obliguen la directora a demanar disculpes públicament.

RECORDA Les oracions que tenen un verb transitiu d’acció poden presentar-se en veu activa o en veu passiva. En la veu activa l’agent que realitza l’acció fa la funció de subjecte. En canvi, en la veu passiva fa de subjecte el pacient sobre el qual recau l’acció del verb. VEU ACTIVA

Un pèrit agrònom valorarà els danys de l’aiguat. Subjecte (agent)

VEU PASSIVA PERIFRÀSTICA

Els danys de l’aiguat seran valorats per un pèrit agrònom. (1)

VEU PASSIVA PRONOMINAL

Els danys de l’aiguat s’han valorat en tres milions d’euros. (2)

Subjecte (pacient)

CAg

Subjecte (pacient)

(1) La passiva perifràstica es forma amb l’auxiliar ser i el participi del verb corresponent (seran valorats). L’agent de l’acció (un pèrit agrònom) apareix al final precedit de la preposició per i fa la funció de complement agent (CAg). (2) La passiva pronominal es forma amb el pronom es i el verb conjugat (s’han valorat). Aquesta construcció no sol admetre la presència de l’agent. • Per parelles, transformeu les oracions a i b en oracions en veu passiva perifràstica i les oracions c i d en oracions en veu passiva pronominal: a) A finals de temporada es transferirà el jugador a un altre equip. b) S’han vulnerat els nostres drets. c) El manual d’instruccions ha estat traduït directament del japonès. d) Totes les màquines de producció són revisades anualment.

2.1. Classifica aquests verbs transitius segons si demanen un CD, un CD + CI o un CD + CR:

a) engabiar un ocell b) regalar un patinet al nebot c) enganyar els amics d) prometre fidelitat a la parella e) invertir diners en la borsa f) triar un llibre g) obligar els restaurants a tancar h) convèncer la gent de la meva innocència i) robar el mòbil a un company j) denegar el permís als concursants k) engegar la impressora l) basar una teoria en dades científiques

2.2. Completa les oracions amb els complements de les taules. Per exemple:

Les autoritats (subjecte) van advertir (verb) els esquiadors (CD) del risc d’allaus (CR).

a) Les autoritats van advertir b) La professora ha inculcat c) Els nous propietaris han esmerçat d) L’administrador judicial va assabentar e) El tribunal ha condonat Complement directe els esquiadors molts diners els dos anys de presó la constància i l’afany de superació els empleats Complement indirecte als acusats de desordre públic als seus alumnes Complement de règim del risc d’allaus de la fallida de l’empresa en la restauració de la casa

UNITAT 1 » GRAMÀTICA F I T X A 3 » EL S V E R B S I NT R A NS I T I U S

Un verb és intransitiu quan no demana la presència d’un complement directe: Els diamants brillen.

V intransitiu

Alguns verbs intransitius demanen la presència d’un complement de règim (CR) introduït per la preposició que regeix el verb: Els alumnes no han pogut accedir a la plataforma digital.

V intransitiu

Molta gent desconfia de les enquestes electorals.

Verbs intransitius amb complement de règim

Els delictes fiscals prescriuen als deu anys.

V intransitiu

Depèn de tu. T’acostumes a tot. Comptem amb tu. Es preocupa per tu. Lluita contra l’enemic.

Uns quants verbs intransitius que enuncien esdeveniments (com néixer, caure, passar o faltar) acostumen a dur el subjecte darrere, principalment si és un sintagma no definit o un sintagma quantificat: Ha nascut un dofí. Verb Subjecte

Cauen gotes. Verb Subjecte

Passa molta gent. Verb

Subjecte

Falten tres minuts. Verb Subjecte

Els verbs de sentit psicològic, com agradar, desagradar, molestar, importar, interessar o preocupar, demanen la presència d’un complement indirecte i solen dur el subjecte darrere, com si es tractés d’un complement directe: A la Paula i la Marta no els va agradar la cerimònia inaugural.

CI Subjecte

Hi ha uns quants verbs intransitius, anomenats verbs pronominals, que porten aglutinat un pronom feble que concorda amb el subjecte. Per exemple, apropiar-se, adonar-se, entossudir-se, penedir-se o rebel·lar-se. No són pronominals, però, els verbs caure (ha caigut), callar (calla!), marxar (ja han marxat) o riure (no riguis). P E R SAB ER-NE MÉS El pronom es permet construir oracions impersonals, és a dir, que no tenen subjecte gramatical. Aquestes oracions es formen amb verbs intransitius o bé amb verbs transitius amb sentit absolut, i el verb apareix sempre en singular perquè no concorda amb cap element de l’oració. Per exemple: Amb aquest matalàs es dorm molt bé. • Per parelles, indiqueu quan el pronom es forma part d’un verb pronominal i quan forma part d’una oració impersonal (es pot substituir pel pronom indefinit hom o el sintagma la gent). a) A la secció de muntatge es treballa amb sincronització. b) Els mariners es van rebel·lar contra l’almirall.

3.1. Relaciona cadascun dels verbs intransitius amb

el complement regit corresponent. Després, escriu una frase formada per subjecte, verb i complement. Per exemple: L’Ariadna s’avé amb tothom.

Subjecte

Verbs: avenir-se, desviure’s, rendir-se, avergonyir-se, servir, lluitar, confiar CR: amb tothom, pels fills, a l’evidència, en els amics, de la seva malifeta, per a tot, contra les adversitats

c) A molts països d’Europa es dina a les 12. d) La Raquel es queixa de mal de queixal.

3.2. Tradueix aquestes oracions tenint en compte que en castellà els verbs són pronominals i que els equivalents en català no ho són: a) Cállate y no te rías. b) Se han caído en el pozo. c) Pásate por la tienda. d) Súbanse al tren. e) Bájate del tranvía. f) No se sabe las reglas del juego. g) Se marchó sin decir nada a nadie.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Els verbs transitius 32.   Completa les oracions amb la paraula adequada de manera que totes dues expressin la mateixa idea. Després, identifica el complement directe de cadascun dels verbs. a) 1. La meva amiga es va enfadar i va empentejar en Joaquim. 2. La meva amiga es va enfadar i va donar una a en Joaquim. b) 1. La mort del noi va impressionar profundament tots els companys. 2. La mort del noi va causar una forta a tots els companys. c) 1. La Martina va fer una abraçada a la seva mare. 2. La Martina va la seva mare. d) 1. L’espectacle va despertar l’entusiasme del públic. 2. L’espectacle va el públic.

33.

Quines són les tres oracions de l’activitat anterior que tenen un complement directe i un complement indirecte? Indica’n el subjecte, el verb, el CD i el CI.

34.

Escriu la veu passiva perifràstica i la passiva pronominal correlatives a les oracions actives següents. Per exemple: La petició l’has enviada correctament. ➔ La petició ha estat enviada correctament. ➔ La petició s’ha enviat correctament. a) La mina de carbó del poble la van clausurar l’any 1986. b) El pla urbanístic l’han aprovat amb deu vots a favor i dos en contra. c) Els partits de promoció a primera divisió els ajornaran fins al mes entrant. d) Els frescos romànics del monestir els hauríem de restaurar. e) La teva elecció l’anul·laran per incompatibilitat de càrrecs públics. f) El concert de música electrònica l’han suspès sine die.

Els verbs intransitius 35.   Digues quins dels verbs són intransitius purs i quins necessiten un complement de règim:

a) plorar c) tremolar e) referir-se g) dinar b) consistir d) relacionar-se f) bufar h) derivar

36.

Completa aquestes oracions amb els verbs adequats de l’activitat anterior: a) Les llengües romàniques del llatí vulgar. b) Quan parlem de crisi ecològica, a què ens . c) L’activitat del Sol amb els fenòmens elèctrics. d) Una rulot o caravana en una mena de remolc arrossegat per un automòbil.

37.

Indica quina estructura presenta cadascuna d’aquestes oracions: a) verb transitiu + CD (han obert les portes / han obert la porta); b) verb intransitiu + subjecte (creix un arbre / creixen uns quants arbres). Fes la prova de la concordança. a) 1. Ja han arribat els regals de Nadal. 2. Ja han dut els regals de Nadal. b) 1. Necessitaran almenys vint persones. 2. Caldran almenys vint persones. c) 1. Se m’ha trencat una dent. 2. M’ha trencat una dent. d) 1. De debò han detectat vides extraterrestres? 2. De debò existeixen vides extraterrestres? e) 1. A vegades passen coses extraordinàries. 2. A vegades fan coses extraordinàries.

38.

Converteix les oracions d’obligació en ora cions passives pronominals. Per exemple: Hauríem d’etiquetar tots els productes rebaixats. S’haurien d’etiquetar tots els productes rebaixats. a) Hem de revisar totes les aixetes de l’hotel. b) Haurem de separar les taules. c) Van haver d’engreixar tots els engranatges.

39.

Converteix les oracions d’obligació en oracions impersonals amb el pronom es. Per exemple: Havíem de sortir de casa a les cinc de la matinada. S’havia de sortir de casa a les cinc de la matinada. a) Hem d’anar més de pressa. b) Mai no hauríem d’arribar tard a les cites. c) Haurem de caminar més de tres hores.

UNITAT 1 » REPÀS D’ORTOGRAFIA

» REPÀS D’ORTOGRAFIA L’accentuació 1

Les síl·labes • Les vocals i les consonats s’agrupen en síl·labes. •

El nucli de la síl·laba l’ocupa una vocal. • Els marges de la síl·laba els ocupen les consonants o les semivocals i o u. • En una paraula hi ha tantes síl·labes com vocals: vi-rus, fe-no-men, es-glé-si-a.

La síl·laba tònica i les síl·labes àtones • L’accent és un increment

d’intensitat, de to i de durada que afecta una síl·laba. • En un mot, la síl·laba amb accent és la tònica i les síl·labes restants són les àtones, que són menys intenses: virus, fenomen, església.

Tipus de mots segons l’accent

• Els mots polisíl·labs es classifiquen en: • aguts (amb l’accent a l’última síl·laba): jardí, sorteig, pebrot, gripau. • plans (amb l’accent a la penúltima síl·laba): tempesta, postres, edifici. • esdrúixols (amb l’accent a l’antepenúltima síl·laba): pràctica, època, rústica.

L’accent gràfic • L’accent d’un mot de vegades s’ha de marcar amb

un accent gràfic. • S’escriu accent greu (`) quan la vocal és oberta [a], [ɛ], [ɔ]; s’escriu accent agut (´) quan la vocal és tancada [e], [i], [o], [u]: replà, rètol, puré, país, sòcol, tómbola, xampú.

Regles d’accentuació gràfica • L’ús de l’accent gràfic és regulat per

la posició de la síl·laba tònica dins del mot i la terminació d’aquest mot. • Els mots aguts porten accent gràfic si acaben en vocal, en vocal seguida de -s o en -en o -in: demà, serè, serens, comprèn, jardí, jardins, barnús. • Els mots plans porten accent gràfic si no acaben en les terminacions anteriors: pneumàtic, pèndol, tempesta, fenomen, fenòmens, postres. • Els mots esdrúixols sempre porten accent gràfic: història, fórmula.

L’accent diacrític

• Els monosíl·labs, per norma general, no s’accentuen (pla, sec, pi, bo, tu). • Hi ha uns quants monosíl·labs que porten un accent distintiu (o accent diacrític) per diferenciar-los d’altres que s’escriuen igual. Per exemple: més (adverbi) i mes (nom).

MONOSÍL·LABS TÒNICS AMB ACCENT DIACRÍTIC bé, béns ‘objecte de valor, riquesa’. El bé comú. Els béns immobles. bé adverbi ‘satisfactòriament’. Tot li ha anat molt bé. déu, déus ‘ésser diví, deïtat’. Creure en Déu. Els déus de l’Olimp. és verb ser. La Júlia és arquitecta. És la una del migdia i es fa tard. mà, mans ‘part terminal del braç’. Dona’m la mà esquerra. més ‘en major grau o quantitat’. Avui fa més fred que ahir. T’has d’esforçar més. món, mons ‘univers, planeta’. La creació del món. Vol fer la volta al món. pèl, pèls ‘vellositat’. Un animal de pèl negre. No té pèls a la llengua. què pronom interrogatiu o relatiu. No sé què han dit. La clau amb què han obert. sé verb saber. Tu saps si es farà la festa? Encara no ho sé. sí adverbi d’afirmació. Sí o no? Sí que vindrà. Diuen que sí. sòl, sòls ‘superfície de terreny’. Sòl agrícola. Sòls sorrencs. són verb ser. Són les onze i ja tinc son. Són moltes hores de feina. té verb tenir. T’adones que té la cara pigada? ús ‘acció del verb usar’. Fes ús del teu dret de tempteig i retracte. vós pronom fort. Fixeu-vos que es tracten de vós. I vós, què en penseu?

ACTIVITATS « REPÀS D’ORTOGRAFIA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

L’accent diacrític 45. Completa les frases amb l’opció correcta:

Les síl·labes 40. Separa les síl·labes dels mots polisíl·labs amb un

guionet segons les normes de partició a final de ratlla: a) cruiximent b) col·lecció c) desorientar d) inacceptable

e) càrrec f) assessoria g) trepitjada h) despatxar

i) iarda j) canyissar k) voleiar l) sorteig

Tipus de mots segons l’accent 41. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents i classifica’ls, segons la posició de l’accent, en esdrúixols, plans o aguts: a) adob b) individu c) gràcia d) calaix

e) mútua f) òliba g) futbol h) clàusula

i) examen j) oliver k) infern l) oliva

L’accent gràfic 42. D’acord amb l’obertura de la vocal tònica de

les paraules següents, accentua-les amb l’accent greu o agut segons correspongui: a) cinque [ɛ] b) nomes [e] c) capgros [ɔ] d) preso [o]

e) neixer [e] f) ciencia [ɛ] g) recorrer [o] h) victoria [ɔ]

i) diposit [ɔ] j) verinos [o] k) retol [ɛ] l) esglesia [e]

Regles d’accentuació gràfica 43. Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents i accentua-les si cal: a) historia b) fenomens c) mamifer d) examen

e) palau f) perdues g) placidament h) contraban

i) passadis j) cadascun k) eriço l) simpatia

44. Tenint en compte que la síl·laba tònica és la des-

tacada, digues quines paraules han de dur accent: a) futbol d) elit b) medul·la e) xandall c) missil f) omoplat

g) textil h) interval i) periode

j) reptil k) tiquet l) viking

a) (pèl / pel ) Caigué barranc. / Li prenen el . b) (déu / deu) En compto . / És un grec. c) (què / que) voleu us digui? d) (ús / us) dic que no en fa un bon . e) (més / mes) Arribar a fi de . / Treballa . f) (és / es) diu Pol. / molt tímid. g) (són / son) Aquí no hi . / Tinc molta . h) (sí / si) Avisa vens. / que vinc. i) (té / te) Pren- un . / No en cap. j) (sé / se) No sent. / No ho .

46. Escriu aquestes frases amb els accents diacrítics que hi falten:

a) Si dius que si, te’n penediràs. b) Ja son les dotze i tinc molta son. c) Te ganes de portar-te a prendre un te. d) Ja se que no se celebrarà la festa. e) L’estàtua deu ser d’un deu egipci. f) —Que us han dit? —Doncs que no fem un us indegut del mòbil.

DICTAT Copia les paraules que duguin accent gràfic i les que portin un accent diacrític. Després, torna a escriure tot el text mentre te’l dicten.

Una característica dels mites antics és que no tenen un autor únic i concret. En el terreny dels mites no hi ha autors com els germans Grimm, La Fontaine, Andersen o Quim Monzó. Els mites neixen a partir de narracions orals que passen de generació en generació, que ja explicaven els ancians i els sacerdots de les tribus primitives i que han perdurat al llarg dels anys passant de pares a fills, de fills a nets i de territori en territori. Tot al llarg d’aquest procés, la narració inicial d’un mite s’arriba a modificar tant que acaba sent la creació de tota una societat. Una característica dels mites és que reflecteixen una manera de veure el món: la de tot un poble.

UNITAT 1 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Els inuits no tenen cent paraules per dir neu Un dels mites més repetits sobre llengua és el que afirma que els inuits tenen més de vint, trenta, cinquanta o fins i tot cent paraules per dir neu. Potser el deveu haver sentit en la versió antiga, en què els responsables d’aquest prodigi són anomenats esquimals, un terme pejoratiu que comunitats de l’Àrtic i lingüistes fa temps que intenten esborrar de l’imaginari col·lectiu. El terme esquimal és un exònim: un nom per referir-se a un grup ètnic o lingüístic que no és de designació pròpia. Actualment, el terme preferent és inuit, encara que no hi ha consens sobre un mot que englobi el conjunt de pobles natius de la regió circumpolar àrtica. El mite sobre els termes per dir neu és un exemple de mala praxi lingüística que inclou interpretacions parcials, difusió d’informació sense consultar fonts originals i tendència a l’exotisme en parlar de les comunitats indígenes. La primera part del problema consisteix en el fet que aquestes llengües són poli sintètiques: les paraules acostumen a tenir una gran quantitat de morfemes i un sol mot pot arribar a encabir l’equivalent a una frase en català. Així, els termes per referir-se a la neu no són sinó paraules amb afegitons que descriuen un tipus de neu o un altre: de l’arrel aput (per a ‘neu a terra’) en kalaallisut —o groenlandès occidental— trobem apusinek (‘neu que s’amuntega, torb’), aperlaaq (‘neu nova, acabada de caure’), apivoq (‘cobert de neu’), en què podem identificar els distints components del mot. L’estratègia, doncs, no és gaire diferent de la que fem servir en català per parlar de la neu quan ja és a terra: neu pols, neu granulada, neu dura, neu humida, neu primavera... Arribats a aquest punt, el biaix eurocèntric sobre què és o no una paraula ens pot jugar una mala passada: que nosaltres les escriguem amb un espai en blanc al mig no deixa de ser una convenció tipogràfica. Pel que fa a la quantitat, el vocabulari d’una llengua s’adapta a les necessitats de l’entorn en què viuen

els qui la parlen. Així doncs, que existeixin més paraules per descriure l’entorn és un fet normal i poc interessant. A més, en català tenim fins a vuit termes documentats per referir-nos a la neu que cau quan neva: flocs, volves, flòbies, cardades, borralls, ballarocs, vespilles i voliaines. Segurament en deveu haver après tants com jo. El mite sobre les paraules per dir neu en inuit, doncs, no és res més que això, un mite. En les llengües de l’Àrtic només hi ha dos mots documentats: qanik per a la neu quan encara és a l’aire i aput per a la neu que ja és a terra. A partir d’aquests termes se’n poden derivar de més específics, però que rarament trobarem en un diccionari. En català ja hem vist que en tenim diversos sinònims. Vaja, que o bé els inuits no són tan exòtics com ens pensàvem o bé els catalans passem massa temps a la Molina. Albert Ventayol, revista Núvol, 05/05/2020 (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 1

1. Quin és el terme preferent per referir-se al conjunt de pobles natius de la regió circumpolar àrtica? a) Esquimal. b) Inuit.

c) Yupik. d) Groenlandès.

2. L’afirmació que els inuits tenen cent paraules per dir neu…

a) és una llegenda difosa pels exploradors europeus. b) és un mite fruit d’una mala praxi lingüística. c) descriu un dels trets de la cultura dels inuits. d) és una llegenda originària de la Molina.

3. Les llengües polisintètiques... a) són les que es parlen a l’Àrtic. b) utilitzen molts exònims. c) s’adapten poc a les necessitats de l’entorn dels qui les parlen. d) aglutinen nombrosos morfemes en una sola paraula.

4. El biaix eurocèntric és... a) la tendència a creure que Europa és el més important. b) l’error de considerar que Europa és l’origen de la civilització. c) el prejudici de pensar que tothom ha de fer les coses com les fem els europeus. d) la defensa d’Europa per damunt de tot.

5. Quina de les paraules següents no és sinònim de floc?

a) voliaina b) volva

c) borrall d) ballarica

6. Amb quina intenció l’autor inclou una referència als catalans i la Molina al final del text?

a) Per tancar l’article amb un comentari irònic. b) Per posar de manifest les semblances entre els inuits i els catalans. c) Per comparar la climatologia del Pirineu amb la de l’Àrtic. d) Per reforçar la seva tesi.

7. Indica quina classe de predicat (verbal o no verbal) presenten les oracions següents:

a) Groenlàndia és a l’Àrtic. b) Les paraules tenen una gran quantitat de morfemes. c) El terme esquimal és un exònim. d) El vocabulari d’una llengua s’adapta a les necessitats de l’entorn.

8. Identifica en les oracions següents un verb

transitiu, un d’intransitiu pur, un d’intransitiu de règim i un d’intransitiu amb complement locatiu: a) El problema consisteix en la dificultat d’entendre-ho. b) Demà segur que nevarà. c) Hauríem de consultar les fonts originals. d) Aviat arribaran a casa.

9. Escriu els accents que falten: a) Aquest mot no es una designacio propia. b) Si volguessim, els podriem escriure amb guio. c) Pero no es res mes que aixo, un mite. d) No son tan exotics com ens pensavem.

10. Copia les paraules del text que tenen accent diacrític i explica per què s’han d’accentuar.

Per escrit  Esquimal és un exònim pejoratiu perquè és una denominació que no prové de la llengua de cap dels pobles als quals fa referència, i té un significat denigrant, ja que vol dir ‘menjador de carn crua’. ¿Coneixes altres termes amb connotacions pejoratives referits a ètnies o altres col·lectius? Creus que cal evitar-los? Què penses dels mots políticament correctes? I dels eufemismes?

De viva veu Imagina que viatges a l’Àrtic i una família inuit molt interessada en el clima de Catalunya et convida a sopar. Repassa el vocabulari del camp semàntic de la climatologia i prepara una presentació d’uns cinc minuts sobre el tema.

UNITAT

LECTURA » El cost econòmic del matrimoni infantil LITERATURA » L’època del Modernisme (1890-1911) TEXTOS FUNCIONALS » Els textos argumentatius. El debat GRAMÀTICA » La predicació no verbal REPÀS D’ORTOGRAFIA » El diftong i la dièresi

Preparem la lectura 1. Fixeu-vos en el títol i les imatges de la lectura i responeu: a) Què s’entén per matrimoni infantil? b) Qui afecta més: els nois o les noies? c) A quines zones del món encara es vigent?

2. Quin grau d’importància donaríeu a cadascun d’aquests factors com a causa del matrimoni infantil?: a) la tradició; b) la pobresa; c) la manca de formació; d) la desigualtat de gènere.

3. Si tinguéssiu poder de decisió, quines mesures adoptaríeu per erradicar el matrimoni infantil? 4. Feu un debat, entre tota la classe, a partir d’aquesta informació: Les nenes que es casen prematurament en matrimonis concertats són més vulnerables davant la violència, els abusos i les relacions sexuals forçades.

LECTURA « UNITAT 2

» LECTURA El cost econòmic del matrimoni infantil La lectura següent, titulada «El cost econòmic del matrimoni infantil», és un article d’opinió i reflexió sobre un problema mundial de gran rellevància, com és la contractació de matrimonis d’infants per part dels pares. L’autora és Melinda Gates, empresària nord-americana, copresidenta de la Fundació Bill i Melinda Gates, que és una organització que inverteix en la formació i el desenvolupament de la població de diversos països del món. L’article d’opinió és un text periodístic de caràcter reflexiu i argumentatiu en el qual s’expressen idees, opinions i judicis sobre temes d’actualitat i d’interès general. Els mitjans de comunicació, en especial els diaris i les revistes, contracten col·laboradors externs perquè analitzin, des del seu punt de vista, els esdeveniments més importants que succeeixen al món. Per altra banda, cada mitjà dona la seva visió particular a través de l’editorial o dels articles de fons. La Selam es pensava que seria una festa com qualsevol altra. Tenien convidats a sopar a casa seva, a Etiòpia, i s’havia passat tot el dia ajudant els seus pares amb els preparatius. S’havia de fer el sopar, anar a buscar aigua i fer la neteja. No se li va ocórrer preguntar què celebraven i, de ben segur, tampoc no se li va acudir que al capvespre estaria casada amb un desconegut. Al capdavall, només tenia onze anys.

UNITAT 2 » LECTURA Quan van haver arribat tots els convidats, el pare de la Selam se la va endur a un lloc apartat per explicar-li que aquella nit era la seva nit de noces. Presa pel pànic, la nena va intentar fugir, però els seus pares ja s’ho esperaven. La van tornar a ficar a casa i la van obligar a estar-se dreta i callada durant la cerimònia. Al final de la vetllada va marxar de casa per anar a viure amb els seus sogres en un poble on no havia estat mai i que tampoc no havia sentit anomenar, lluny dels amics, de la família i de l’escola. Aquesta història aclaparadora es repeteix una vegada i una altra. Cada any, al món, gairebé 14 milions de noies contreuen matrimoni abans de fer divuit anys. A escala mundial, una de cada tres noies ja està casada quan fa els divuit. Solem considerar que el matrimoni infantil és un problema social o de drets humans. Les Nacions Unides fins i tot el codifiquen com una vulneració dels drets humans. Tanmateix, cada vegada són més els que, arreu del món, també comencen a considerar-lo un problema econòmic. La Selam, el nom de la qual he canviat en aquest article, viu a la regió etíop d’Amhara, on el percentatge de matrimonis infantils és dels més elevats del món. A Amhara el 56 % de les noies ja estan casades quan fan els divuit anys. La meitat han contret matrimoni abans de fer-ne quinze. Quan decideixen casar les filles, els pares de noies com la Selam creuen que ho fan per bons motius: per establir un vincle important amb una altra família, per protegir la seguretat de la seva filla o per un dot que, per a una família que viu en una situació de pobresa extrema, té un gran valor. Això no obstant, les conseqüències socials i econòmiques que, a llarg termini, té aquesta decisió per a la seva comunitat són més difícils de copsar. En una visita a Amhara l’hivern passat, em vaig reunir amb la Selam i altres noies que estan en la mateixa situació per saber com són les seves vides i què esperen del futur. El que més em va colpir va ser fins a quin punt estan desesperades per continuar anant a escola. Una esposa molt jove (tan menuda que feia cara de no tenir més de vuit anys) em va dir que és conscient que l’educació és l’única manera de sortir del seu poble i de la pobresa, però tem que, ara que està casada, aquesta porta ja estigui tancada per a ella. Moltes de les noies van manifestar preocupacions semblants i em van expressar la seva por d’estar condemnades a portar una vida marcada per la indigència i les dificultats, com la dels seus pares. En efecte, les proves ho fan palès: quan les noies deixen d’anar a escola per casar-se, solen perdre l’oportunitat de guanyar salaris dignes i contribuir a l’economia de la seva comunitat. Quan comencen a tenir fills durant l’adolescència, tendeixen a tenir més fills dels que es pot permetre alimentar i educar la família, i tant la seva salut com la de les criatures se’n ressenten. Aquestes esposes joves no tan sols estan atrapades en un matrimoni, sinó també en un cercle viciós de pobresa que impedeix que elles, les seves famílies, les seves comunitats i els seus països prosperin. Tanmateix, fins i tot davant d’un repte d’aquesta envergadura i complexitat, hi ha motius per ser optimistes. Al mes de juliol la Cimera sobre les Nenes celebrada al Regne Unit va reunir líders de tot el món que es van comprometre a posar fi al matrimoni infantil en una generació. Els defensors d’aquesta causa —organitzacions com ara Girls Not Brides i Population Council— em comenten que els fa l’efecte que ens acostem a un punt d’inflexió a escala mundial. A més, estan sorgint alguns paladins de la causa. El govern etíop, per exemple, està pre-

Melinda Gates, autora de l’article, contribueix, a través de la seva fundació, a lluitar contra la pobresa.

VO CAB ULARI

noces f. pl. Festes que se celebren pel casament. dot m. Aportació econòmica amb motiu d’un contracte matrimonial. copsar v. tr. Arribar a percebre mentalment. indigència f. Condició d’algú a qui manquen les coses més indispensables per viure. palès -esa adj. Clar, evident, manifest. cercle viciós. Situació sense sortida. repte m. Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa. punt d’inflexió. Punt en el qual una situació canvia el sentit. paladí m. Defensor decidit d’algú o d’alguna cosa.

nent mesures amb l’objectiu d’informar la població del cost d’aquesta pràctica tradicional nociva, oferir incentius a les famílies que mantinguin escolaritzades les nenes i introduir canvis en la legislació per posar fi al matrimoni infantil. De tota manera, per erradicar una pràctica cultural profundament arrelada no n’hi ha prou amb les lleis. Caldrà temps perquè aquestes mesures reportin els beneficis esperats. I el cas és que si alguna cosa no tenen les noies com la Selam és temps. No podem oblidar les esposes joves, la vida de les quals s’escola en aquests moments, noies acabades de casar que necessiten ajuda ara mateix. Una manera de passar a l’acció immediatament és assegurar-nos que aquestes noies disposen de la informació i dels anticonceptius que necessiten per ajornar la maternitat fins que estiguin preparades per afrontar-la físicament i emocionalment.

VOC AB U L AR I

ajornar v. tr. Deixar per a un altre dia, per a més endavant. fístula f. Conducte estret que, en una infecció, es fa sota la pell i per on sol sortir el pus. pelvià adj. De la pelvis, cavitat òssia situada a la part inferior del tronc. incontinència f. Emissió involuntària de l’orina.

Per a moltes esposes joves, tenir la possibilitat de posposar el seu primer embaràs és veritablement una qüestió de vida o mort. Les malalties relacionades amb l’embaràs són una de les principals causes de mort per a les noies d’entre quinze i dinou anys dels països amb rendes baixes i mitjanes. El cos de les joves d’aquesta franja d’edat encara no està preparat per tenir fills. Per aquest motiu, les noies d’aquest grup tenen el doble de possibilitats de morir durant el part que les joves d’entre vint i vint-i-quatre anys. També tenen un risc molt més elevat de presentar fístules, una perforació del conducte pelvià que pot provocar una incontinència tan greu que les famílies i les comunitats expulsen les dones i les noies que la pateixen. Si fem que les famílies entenguin fins a quin punt és arriscat que noies massa joves tinguin fills i treballem amb la població per garantir que les noies puguin decidir el moment oportú de tenir descendència, els podem oferir una oportunitat de trencar el cercle viciós de la pobresa. Melinda Gates: «El cost econòmic del matrimoni infantil». Diari Ara, 25/10/2014 (text adaptat).

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS Comprensió i anàlisi del text 1. En els dos primers paràgrafs del text, l’autora, per despertar l’interès dels lectors, introdueix l’article amb… a) l’exposició de la seva tesi o opinió. b) els arguments en què basa la seva tesi. c) la narració d’un cas real colpidor. d) la conclusió del text.

2. El tercer paràgraf clou la introducció. Quin recurs utilitza l’autora per fer-ho?

a) Passa de la situació general (a escala mundial) al cas particular. b) Passa del cas particular (un exemple concret) a la situació general. c) Explica el desenllaç del cas particular narrat en els dos paràgrafs anteriors.

3. Com considera l’autora la valoració que fan les Nacions Unides del matrimoni infantil? a) Precisa i exacta. b) Esbiaixada. c) Correcta però incompleta. d) Equivocada.

4. Segons l’autora, quins són els tres motius pels

quals els pares de les noies etíops decideixen casar-les quan encara són infants o adolescents?

5. Què

preocupa i desespera les noies casades d’Amhara? Per què?

6. Quines són les tres mesures que pren el govern etíop per canviar la situació actual?

7. Quina és la proposta de l’autora per trencar el cercle viciós de la pobresa?

8. Indica quines de les afirmacions següents es fan en el text:

a) Segons les Nacions Unides, el matrimoni infantil és una violació dels drets humans.

b) El matrimoni infantil s’ha d’analitzar estrictament des del punt de vista econòmic. c) Els pares que casen les noies són plenament conscients que el que fan és un atemptat contra les seves filles. d) Hi ha noies a Etiòpia que són conscients que l’educació és l’única manera que tenen de sortir de la pobresa. e) El govern etíop incita els matrimonis infantils amb les seves mesures polítiques i legislatives. f) Les malalties relacionades amb l’embaràs són una de les principals causes de mort de les noies d’entre quinze i dinou anys.

9. Completa aquest esquema resum de la lectura: Matrimonis infantils 1. Dades – Cada any es casen de noies abans de fer . – A escala mundial, vol dir de cada noies. – A Amhara, de les noies es casa abans de complir . 2. Valoració del problema – Segons l’ONU, el matrimoni infantil és . – Es comença a considerar un problema . 3. Conseqüències econòmiques – Les noies casades deixen d’anar i no poden . – Perden l’oportunitat de tenir un . 4. Conseqüències de l’embaràs prematur – Les noies molt joves tenen el doble de possibilitats de . – També tenen el risc de presentar . 5. Conclusions i propostes – Les noies han de poder . – Les noies han de poder decidir el moment oportú de .

10. Completa aquests dos cercles viciosos amb els termes següents: infantil • indigència • de formació • escolar • en l’adolescència • de mort i problemes de salut tenir salaris dignes • Més fills dels que poden mantenir i educar Cercle econòmic

Cercle familiar i de salut

Abandonament

Fills Casament

Manca

Risc

Impossibilitat de

Pobresa i

11.

Fixa’t en aquesta infografia d’Unicef i respon a les preguntes:

Paraules i expressions 12. El verb contreure (o contraure) és una paraula

polisèmica i, per tant, adquireix diversos sentits (o accepcions) segons el context. Relaciona cadascun dels significats de la primera llista amb l’exemple corresponent: a) Establir un lligam o una obligació amb algú. b) Adquirir una propensió, una malaltia o un costum. c) Reduir el volum d’un cos. d) Escurçar per omissió d’un so. 1. Contreure una infecció, el vici de beure. 2. Contreure matrimoni, un deute, amistat. 3. La preposició a i l’article masculí el es contreuen en al. 4. Contreure un múscul: El cor es contreu i es dilata. El fred contreu els cossos. a) Fins a quina edat la infografia representa els percentatges de matrimonis infantils? b) Quin és el país del món on hi ha més matrimonis infantils? Com ho sabem? c) Quants milions de matrimonis infantils abans dels quinze anys calcula Unicef que hi ha al món? d) A quina zona geogràfica hi ha més matrimonis infantils? Quina zona mostra el percentatge més elevat? e) Al costat dret del mapa hi ha una llegenda. De què ens informa? Com es representa aquesta informació?

13. Quines de les paraules següents podem considerar sinònimes de vulneració quan parlem de «vulneració dels drets humans»? a) conculcació b) respecte

c) violació d) consumació

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

14. Què vol dir establir un vincle, proposar-se un

18. Utilitza els verbs de l’activitat anterior per com-

15. Llegeix aquests textos i explica amb les teves

a) L’accident d’aviació va tota la gent. b) Si un no segueix una dieta equilibrada, a la llarga la salut se’n . c) No tothom sap el sentit de la ironia. d) Han hagut d’ la reunió dues setmanes. e) Quan una bona oportunitat, s’ha d’aprofitar. f) Hem de ser valents per els problemes. g) És una activitat que li grans beneficis.

repte i rebre el dot?

paraules el significat de les locucions nominals punt d’inflexió i cercle viciós:

El punt d’inflexió neix o es decideix? Què seria de nosaltres sense els punts d’inflexió? Aquell moment de lucidesa, sovint després d’un fet, en què les coses canvien. A vegades no en som del tot conscients, però amb el temps acabem concloent que aquell va ser el moment que tot va començar a millorar, o a empitjorar. Carles Capdevila, diari Ara (15/02/2014).

Del cercle viciós al cercle virtuós El cercle viciós en què ens trobem basa la seva estructura en un mercat que crea llocs de treball d’escassa qualificació i no incentiva els ciutadans a formar-se. Transitar cap al cercle virtuós implica generar una economia amb llocs de treball més qualificats i, alhora, apostar decididament per l’educació i la formació. Josep Maria Vilalta, diari Ara (11/06/2014).

16. Explica el significat d’aquests conceptes: matrimoni civil, matrimoni canònic, matrimoni de conveniència, matrimoni concertat, matrimoni per poders, parella de fet.

17. Tria el verb amb el significat corresponent a cada definició entre els següents: copsar, colpir, ressentir-se, sorgir, reportar, ajornar, afrontar.

a) Començar a anar malament una cosa (la salut, l’economia...) per alguna causa. b) Percebre, entendre, comprendre. c) Causar una forta impressió, commoure, impressionar. d) Deixar per a un altre dia, per a més endavant, retardar. e) Donar un profit o un dany, produir. f) Aparèixer de sobte algú o alguna cosa. g) Encarar, disposar-se a fer una cosa de certa dificultat.

pletar aquestes frases:

Expressió oral 19.    En grups, feu una exposició a classe sobre un tema d’actualitat que afecti el jovent i, a tall de conclusió, expresseu la vostra opinió sobre la qüestió tractada. Acompanyeu la presentació amb gràfics i fotografies que donin suport al discurs oral.

Expressió escrita 20.  En grups, llegiu el text Suluku, la història

d’un nen soldat de Sierra Leone, que trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Després, escriviu-li un missatge en forma de carta d’opinió amb l’encapçalament «Carta a Suluku».

LITERATURA « UNITAT 2

» LITERATURA 1. L’època del Modernisme (1890-1911) 1.1. El tombant de segle En els últims anys del segle xix i els primers del segle xx la societat europea va viure una gran agitació cultural i artística. L’objectiu que es perseguia era la modernitat, crear amb un estil nou. De fet, la vida social i política de molts països s’estava transformant de manera significativa:

A prop de la torre Eiffel (1889), de Jean Béraud, mostra l’admiració per la tècnica i el progrés i, alhora, l’elegància de la moda burgesa parisenca de finals del segle xix.

• L’electricitat, el ferrocarril i l’automòbil van canviar la fesomia, l’economia i la vida de les ciutats i els territoris. • Els estats van començar a assumir la responsabilitat de vetllar per l’educació, la sanitat i els serveis socials. • S’implantà el sufragi masculí en molts països i aviat grups de dones van reclamar el vot femení. El moviment de les sufragistes va néixer als Estats Units i es va anar estenent per Europa. • Van sorgir partits polítics lligats a ideologies d’un enorme pes social com l’anarquisme, el socialisme o el nacionalisme. • Els obrers es van organitzar en sindicats i van convocar vagues per exigir millores laborals. • Barcelona va viure una etapa conflictiva amb episodis com l’atemptat del Liceu (1893) i la Setmana Tràgica (juliol de 1909).

1.2. Les noves inquietuds artístiques Jove decadent (1899), de Ramon Casas, presenta una imatge no convencional de la dona.

Durant la segona meitat del segle xix el Realisme, que es basava en l’observació de la realitat i en l’objectivitat, va ser el moviment predominant. Però alhora van sorgir nous corrents que defensaven un «art nou», més espiritual i més simbòlic. CORRENTS ARTÍSTICS EMERGENTS

SIMBOLISME

Corrent artístic que crea el concepte de «poesia pura», capaç de captar l’essència de les coses i d’expressar-la a través dels símbols i de la musicalitat dels mots.

IMPRESSIONISME

Corrent pictòric consistent a mostrar les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses mateixes. Utilitza la tècnica del puntillisme i el contrast de colors.

DECADENTISME

Corrent artístic que tracta la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern i l’absurd de l’existència.

REGENERACIONISME

Corrent artístic que creu que l’art ha de tenir una funció social i que l’artista ha d’adquirir un compromís per transformar i millorar la societat.

UNITAT 2 » LITERATURA 1.3. El Modernisme Els diversos corrents artístics emergents en la segona meitat del segle xix van confluir en el Modernisme, un moviment que defensava un art nou, modern. Els valors del Modernisme eren els següents: • En oposició amb el lema dels Jocs Florals, «Pàtria, Fe i Amor», el lema del Modernisme és «Joventut, Progrés i Innovació». • En oposició amb l’objectivitat i la visió científica del Realisme i el Naturalisme, el Modernisme defensa la sensibilitat i les impres sions personals. • En oposició amb les regles de mesura, ordre i equilibri de l’art clàssic, el Modernisme defensa la llibertat creativa, l’espontane ïtat i la modernitat.

Una generació d’artistes Els fills de la burgesia van poder-se formar, viatjar i triar amb més llibertat el seu estil de vida. És així com va sorgir una generació d’artistes que entenien l’art com una necessitat íntima i un mitjà de desen volupament personal. La decisió de dedicar-se professionalment a l’art va plantejar en moltes famílies un greu conflicte entre el fill idealista i sovint bohemi i el pare burgès, a qui preocupava la continuïtat de la seva empresa. De manera semblant es va presentar el conflicte entre l’artista (persona considerada sensible, vitalista i moderna) i la societat (gent considerada vulgar, materialista i conservadora). Els modernistes s’interessaven per la globalitat de l’art. Per això organitzaven trobades i tertúlies entre artistes de diferents àmbits. Les Festes Modernistes de Sitges (del 1892 al 1899), organitzades per Santiago Rusiñol, i les tertúlies del cafè Els Quatre Gats (del 1897 al 1903) en són els exemples més significatius.

Els grans artistes del Modernisme català El Modernisme constitueix una de les etapes més fructíferes de l’art català: per una banda, va sorgir una generació d’artistes disposats a modernitzar el país i, per una altra, institucions i particulars van invertir en edificis, escultures, mobiliari, pintures o joies de disseny. Els artistes modernistes catalans més destacats són els arquitectes Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, l’escultor Josep Llimona i el músic Enric Morera. En l’àmbit de la literatura destaquen Joan Maragall, com a poeta; Santiago Rusiñol, com a dramaturg, i Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), com a narradora. La Casa Batlló, d’Antoni Gaudí, és un exemple d’edifici modernista amb predomini de línies corbes, vitralls, colors, ceràmica, ornaments florals…

Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem (1897), de Ramon Casas, va decorar les parets del cafè Els Quatre Gats, centre on es reunien els modernistes barcelonins per fer les seves tertúlies.

1.4. Joan Maragall, poeta vitalista i compromès Joan Maragall és el poeta més representatiu del Modernisme. Amb una gran formació literària i compromès amb la societat del seu temps, va fer un pas decisiu per transformar la poesia catalana en una poesia moderna.

Els temes de la poesia de Maragall La poesia de Joan Maragall recull un ampli ventall de temes, entre els quals hi ha els següents: • Paisatge. El descriu amb devoció, sovint com a mostra d’una creació divina. • Mites. Considera que els mites recollits en les llegendes i en la poesia popular són part essencial de l’ànima dels pobles. •S ocietat i política. A través de la poesia, Maragall expressa les seves idees i els seus valors morals. •E spiritualitat. S’aproxima a la visió panteista: l’univers, entès com un tot, és el mateix Déu.

BIOGRAFIA Joan Maragall va néixer a Barcelona l’any 1860 en el si d’una família dedicada a la indústria tèxtil. Va estudiar Dret i idiomes. L’any 1890 va iniciar la seva activitat periodística en el Diario de Barcelona i en la revista L’Avenç. Va destacar pels articles d’opinió sobre qüestions socials, polítiques i morals i per les ressenyes literàries. La seva obra poètica s’inicià amb el recull Poesies (1895), en què ja es perceben el vitalisme, el compromís i l’estil senzill, espontani i sincer. Aquest estil es correspon amb la seva teoria de la paraula viva. Va morir a Barcelona l’any 1911.

Oda a Espanya (fragments)

Les muntanyes (fragments)

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill que et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat la terra aspra; en aquesta llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa.

A l’hora que el sol es pon, bevent al raig de la font, he assaborit els secrets de la terra misteriosa. Tot semblava un món en flor i l’ànima n’era jo.

Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin: somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla.

Jo l’ànima del vent que tot ho mou i la humil de la flor quan es desclou. Sentia la delícia de les fonts néixer en mon si, regal de les congestes; i en l’ampla quietud dels horitzons hi sentia el repòs de les tempestes.

On són els barcos? — On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, — no tens ningú. Espanya, Espanya, — retorna en tu, arrenca el plor de mare!

VOC AB U L A R I

VO CAB ULARI

congesta f. Clapa de neu o de gel que es manté durant temps a les muntanyes.

VA BÉ AIXÍ?

foll -a adj. Boig.

1.5. Santiago Rusiñol, l’artista total

BIOGRAFIA

Santiago Rusiñol és l’artista modernista per excel·lència: rebel contra la tradició familiar, artista bohemi a París, dinamitzador de les Festes Modernistes de Sitges i participant de les tertúlies d’Els Quatre Gats de Barcelona, col·leccionista d’art, assagista col·laborador de la revista L’Avenç, dramaturg, poeta, novel·lista i pintor.

La renovació del teatre europeu En els darrers anys del segle xix el teatre europeu també va cercar, com les arts plàstiques i l’arquitectura, noves temàtiques i nous estils. Hi destaquen dos corrents: el teatre simbolista, que vol transmetre a l’espectador un cúmul de sensacions i emocions, i el teatre d’idees, que pretén regenerar la societat. Els protagonistes de les obres emmarcades en el teatre d’idees són persones inconformistes i rebels. Els temes tractats corresponen als conflictes socials de l’època: l’enfrontament entre la modernitat i la tradició, entre l’artista i la societat, entre la llibertat dels joves i l’autoritat paterna, entre la ciència i la superstició, entre l’individu clarivident i la multitud ignorant. Santiago Rusiñol va seguir tant el teatre simbolista (L’alegria que passa, Cigales i formigues) com el teatre d’idees (L’hèroe, L’auca del senyor Esteve).

L’auca del senyor Esteve L’auca del senyor Esteve (1909) presenta el conflicte entre l’artista modernista (idealista i rebel) i la família petitburgesa (conservadora i materialista). L’obra combina el realisme i l’humor. Formalment, s’acosta als quadres de costums (escenes de la vida quotidiana) i a les auques (vinyetes amb rodolins).

Santiago Rusiñol va néixer l’any 1861 a Barcelona en el si d’una família d’industrials del tèxtil. Els seus pares van morir molt joves i el seu avi patern va intentar orientar-lo cap al negoci familiar. Però Rusiñol volia ser pintor i l’any 1889 se’n va anar a París. Aquell mateix any va estrenar la seva primera obra de teatre, L’alegria que passa, i més endavant Cigales i formigues (1901), L’hèroe (1903) i L’auca del senyor Esteve (1909). Com a pintor, cal destacar les seves col·leccions de paisatges de Mallorca i dels jardins d’Aranjuez, on va morir l’any 1931.

Quadre primer de l’acte cinquè Escena tercera (fragment) La botiga de La Puntual. Any 1877. Senyor Esteve: Noi, atura’t. Tu i jo hem de parlar. Deixa’ns, Tomasa; li he de parlar, i val més que li parli a soles. Senyora Tomasa: Calma, Esteve, és el nostre fill. Senyor Esteve: Seu… i… parlem, aclarim i sortim-ne d’una vegada, i sapiguem el que passa. (S’asseuen.) Ramonet, ja saps que una vegada et vaig preguntar què feies quan te n’anaves de casa, i em vas dir que te n’anaves a Llotja. Ja saps tu que no hi ha res al món que, llevat de tu i de la teva mare, estimi tant com la botiga. Tu ja saps com em vas prometre que la cuidaries com a pròpia, que teva és i que teva ha de ser… i ja no sols te’n vas a les tardes, sinó que te’n vas al dematí, i demà te n’aniràs a la nit, si no parlem clar i t’expliques bé. Digues d’un cop: a on vas quan surts? Ramonet: A… estudiar. Que voldria seguir una carrera… que no és estar-me aquí… a la botiga. Senyor Esteve: No t’entenc, però quasi no et vull entendre. Només sospito el que vols i ja el cap se me’n va i m’agafa febre. La carrera que… vols seguir? Que no en tens una, de carrera? Què voldries?… Bah!… No pot ser!… Que voldries deixar la casa? Que saps el que et dius?

LITERATURA « UNITAT 2

Ramonet: Sí, senyor. Senyor Esteve: I ho dius serè? I m’ho dius… a mi! I has nascut de mi i de la meva dona? I no cau el cel i la terra? Ramonet: Pare… vostè m’ha fet parlar! Senyor Esteve: T’he fet parlar… per sortir-ne! Però que ho dius per matar-me, això? Que em vols matar? Que no tenies cap més punyal per clavar-me’l… fill descastat? Ramonet: No, pare… no! Escolti… Senyor Esteve: Que no saps que aquesta botiga és més que tu i més que nosaltres? Que ens ha criat, ens ha donat nom, i que tu el voldries trepitjar i arrencar i fer-lo bocins, i que fent bocins aquest nom ens mataries a tots? Ramonet: Deixi’m dir, només! Senyor Esteve: Calla, calla! No vull ni sentir-te la veu. Però no; parla, que ho vull saber tot! Quina és aquesta carrera? Ramonet: És… ser escultor! Senyor Esteve: (posant-se les mans al cap): Escultor?… Has dit escultor? A on són els mots per parlar i les llàgrimes per plorar? I la mort?… Porta’m la mort! Ramonet: Però escolti… Ser escultor no és deshonor! Al contrari. Vostè encara no sap el que és! Senyor Esteve: Que no sé el que és, em goses dir? Encara tu no eres al món que ja el sabia, aquest ofici. És un ofici de perduts, de dropos, de pobres!… Ramonet: Pare, per Déu!

1.6. Víctor Català, narradora del món rural Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) és autora de diversos reculls de contes, entre els quals destaca Drames rurals (1902), i d’una de les grans novel·les del segle xx: Solitud (1905). La seva obra està ambientada al món rural i mostra els aspectes més colpidors i ombrí vols d’aquesta societat.

BIOGRAFIA Caterina Albert va néixer l’any 1869 a l’Escala (l’Empordà) en una família de propietaris rurals. Va anar poc temps a l’escola i va rebre formació a casa, cosa freqüent en l’època. Des de molt jove va sentir inquietuds artístiques i va tenir professors de dibuix i d’escultura. La seva vocació literària es despertà amb la lectura de novel·les dels escriptors realistes francesos i russos, publicades en forma de fulletó, i escoltant rondalles en l’àmbit familiar. L’any 1898 va presentar un monòleg titulat La infanticida als Jocs Florals d’Olot. Aquesta obra, que parteix de la confessió d’una mare que ha mort la seva filla, va causar un escàndol considerable, sobretot quan es va saber que l’havia escrit una dona. Aleshores va adoptar un pseudònim masculí: Víctor Català. Així va mantenir la seva identitat en secret durant molts anys. Va morir a l’Escala l’any 1966.

UNITAT 2 » LITERATURA La novel·la modernista La novel·la modernista vol transmetre la impressió subjectiva que provoca la realitat més que no pas la realitat mateixa. Hi predominen els ambients rurals feréstecs: ermites i pobles solitaris, valls i muntanyes recòndites... Incorpora elements simbòlics i s’interessa per les tensions interiors dels personatges. L’argument tracta els aspectes més ombrívols de la vida, amb pocs moments feliços i escasses relacions amables. El llenguatge mostra una gran força expressiva i una abundant riquesa lèxica.

Solitud Solitud és la gran novel·la modernista. S’estructura en divuit capítols que recullen estampes de la vida d’una noia que ha d’afrontar un seguit de circumstàncies difícils: la insatisfacció matrimonial, la solitud i la por, la pèrdua de les il·lusions i el fet de ser violada. La novel·la és rica en imatges i recursos literaris: les descripcions i les comparacions són d’una gran bellesa plàstica. Tant els personatges com els elements de la natura adquireixen un valor simbòlic. Gaietà, el pastor, esdevé el símbol de l’artista que crea bellesa amb petites coses i que narra les llegendes ancestrals i, també, del savi que sap desxifrar els enigmes de la natura. L’Ànima, en canvi, és el símbol del mal i del vessant fosc i cruel de la pròpia natura. El tractament subjectiu de la realitat i l’emotivitat aporten a la narració una gran força lírica. De fet, els capítols de Solitud s’han comparat amb poemes en prosa.

Argument de Solitud En Maties i la Mila es casen i se’n van a viure a una ermita de la muntanya. Ell, un home sense inquietuds i gandul, ha acceptat la feina d’ermità i ella, una dona emotiva i sociable, segueix la voluntat del marit. En Maties cada cop deixa més temps sola la Mila per anar a jugar a la taverna del poble. Ella se sent envaïda per la por i la solitud. La Mila coneix en Gaietà, un pastor bo i amable, i l’Ànima, un caçador furtiu que li produeix temor. Un dia en Gaietà apareix mort com si s’hagués estimbat. I poc després la Mila és violada per l’Ànima. Molt trasbalsada, sent que ha de decidir per ella mateixa, i abandona el marit i l’indret feréstec i solitari, d’una enorme bellesa però carregat de records molt foscos.

La Mila i el pastor Gaietà han pujat al cim més alt de la muntanya. És la tardor i comença a fer fred, però el sol encara escalfa. La companyia i l’ambient agradable desperten en la Mila uns instants de felicitat i uns impulsos irresistibles, que són descrits amb una gran sensualitat. Però l’encís es trenca per una sorpresa: l’aparició inesperada de l’Ànima. Capítol XIII (fragments) El Cimalt La Mila aclucà beatament els parpres, estirà el coll i, amb un gemeguet de goig, hi parà les galtes, primer l’una, després l’altra, a aquell sol, com demanant-li que la petonegés. I el sol va petonejar-la llargament, com recreant-s’hi també sobre ses galtes fresques, sobre un cos abrigat i ple d’esgarrifances. Es descalçà, i amb les mitges es donà unes fregues ben fortes fins a enrosar la pell d’aquells seus peus més blancs i insensibles que peus d’estàtua, i després els deixà nus sobre la terra tèbia, trobant un goig intens en resseguir a través de les venes el pessigolleig de la sang que es desencantava i tornava a circular lliurement. La dona, aleshores, se sentí feliç com mai ho hagués estat; sos llavis reien, reien sos ulls, reia la seva ànima i reia, finalment, tot l’espai i tota la muntanya a son entorn. Fins que, enmig d’aquell enriolament espontani de la vida, l’escometeren impulsos de besar: uns impulsos apressarats, frenètics, irresistibles, de besar quelcom... Involuntàriament, tota tremolosa, es torçà vers el pastor, que, amb el cap descobert i inclinat, li oferia a tret de llavi la volta del cervellet, mes... abans d’acabar l’acció, va estroncar-l’hi una cosa sorprenent.

» ACTIVITATS Visió general 21.   Ordena aquestes etiquetes per elaborar un quadre sinòptic ben estructurat dels moviments artístics emergents durant la segona meitat del segle xix i principis del xx:

Simbolisme

Corrent que defensa que l’art ha de mostrar les impressions rebudes per l’artista.

Defensa la «poesia pura», la que capta l’essència de les coses.

Corrent que creu que l’art ha de servir per millorar la societat.

S’interessa preferentment per les coses morboses o negatives de la societat.

Corrent que defensa que l’art ha de suggerir sentiments, idees, etc. mitjançant l’expressió simbòlica.

Defensa que l’artista ha d’adquirir un compromís per millorar la societat.

Corrent que considera que la societat està en decadència i que utilitza l’art com a refugi personal.

Descriu les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses en si mateixes.

Impressionisme

Decadentisme

Regeneracionisme

22. Fes el mateix amb aquestes etiquetes referides als grans autors de la literatura catalana del Modernisme: Joan Maragall Santiago Rusiñol Víctor Català

Novel·lista i contista d’obres ambientades en el món rural.

Autor de Visions i cants, Enllà i Seqüències.

Poeta vitalista i d’estil senzill, espontani i sincer.

Autora de Drames rurals i Solitud.

L’artista modernista per excel·lència, activista, escriptor i pintor.

Autor de L’alegria que passa i L’auca del senyor Esteve.

23. Respon a aquestes preguntes sobre els valors més importants del Modernisme:

a) El lema dels Jocs Florals era «Pàtria, Fe i Amor». Quin era el lema del Modernisme? b) El Realisme defensava l’objectivitat i la visió cien tífica. Què defensava el Modernisme? c) La burgesia creia que l’art tenia una funció merament decorativa. Quina funció atorgava a l’art el Modernisme? d) El classicisme defensava les regles de mesura, ordre i equilibri. Què defensava el Modernisme?

Façana de la masia de Can Negre, de l’arquitecte modernista Josep M. Jujol, a Sant Joan Despí.

UNITAT 2 » LITERATURA » ACTIVITATS

Joan Maragall 24. Llegeix el poema «La vaca cega», de Joan Maragall, que ha esdevingut el símbol de l’individu aïllat i incomprès, i respon a les preguntes:

La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

Santiago Rusiñol 25. L’auca del senyor Esteve conté elements autobio gràfics de Rusiñol. Repassa’n la biografia i completa el comentari de l’obra amb les paraules següents: Primer paràgraf temes • família • pare • conflicte • conservador modernista • fill • negoci • creació • rebel Segon paràgraf quotidiana • realisme • escenes • quadres • auques rodolins • humor • vinyetes • arquetip

L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, presenta un dels més destacats del moviment : el que sorgeix en una de comerciants quan el , que hauria de continuar el , decideix abandonar-lo per dedicar-se a la artística. La decisió del jove, i idealista, no pot ser compresa pel , materialista i . L’obra s’acosta formalment als de costums (que descrivien de la vida ) i a les (sèrie de 48 amb els corresponents ). Rusiñol va crear amb el senyor Esteve l’ del botiguer, un retrat fet entre el i l’ .

Víctor Català i la novel·la modernista 26. Tria l’opció correcta per completar l’esquema de les característiques de la novel·la modernista: La novel·la modernista

VOC AB U L AR I

L’ambientació

a) rural (pobles, muntanyes…) b) urbana (ciutats, carrers…)

Els protagonistes

a) persones refinades b) persones primàries

L’argument

a) c onflictes motivats per la incomprensió, l’enveja, l’odi i la venjança b) relacions en què predominen la comprensió, l’afecte, el respecte i l’amor

La descripció dels personatges

a) física i superficial b) física i psicològica

El llenguatge

a) p oc expressiu i amb un ús reduït de paraules b) molt expressiu i d’una gran riquesa

d’esma loc. adv. Instintivament, de rutina. ans adv. Abans. coma f. Prat d’alta muntanya. esquellot m. Campana que es posa al coll de les vaques. pica f. Abeurador de pedra. afrontat -ada adj. Dolgut, ofès. testa f. Cap. llànguidament adv. Amb decaïment, sense forces. a) Quines són les causes de la ceguesa de la vaca? b) En quins versos es mostra la fragilitat de l’animal? c) En quins versos apareix l’esperit de superació necessari per continuar vivint?

TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Els textos argumentatius. El debat 1.1. El contrast d’opinions: el debat Un debat és un diàleg entre dues o més persones que exposen la seva opinió sobre una qüestió controvertida (per exemple, la igualtat o les diferències entre homes i dones) amb la intenció de convèncer els altres. Les persones que participen en un debat han de defensar el seu punt de vista amb arguments sòlids que en demostrin la validesa i, alhora, han de rebatre els arguments d’aquelles persones que mostren una opinió contrària. Un debat, doncs, és un text col·lectiu de caire argumentatiu caracteritzat per la contraposició d’idees. R EC O R D A L’estructura bàsica del text argumentatiu •L a tesi o opinió: és la idea que es vol defensar o refutar. •E ls arguments: són els raonaments que s’exposen per defensar o refutar la tesi. •L a conclusió: sol ser la conseqüència que s’extreu dels arguments formulats.

1.2. Què és argumentar? Argumentar és un procés complex que comença per definir una premissa, una posició o un punt de vista; continua amb uns arguments lògics per defensar l’opinió pròpia i, si cal, uns contraarguments per rebatre les opinions contràries, i acaba amb una conclusió o síntesi. En un debat, els participants solen aportar diferents tipus d’argu ments (fets, dades, exemples, etc.) que donin suport a la tesi que defensen i que, al capdavall, els puguin donar la raó. TIPUS D’ARGUMENTS

Arguments de relació causaconseqüència: es justifica una tesi o una conclusió recorrent a les causes o als efectes.

Arguments pragmàtics: es justifica una acció determinada al·legant els beneficis o els perjudicis que se’n deriven. Arguments d’inèrcia: es justifica un fet o una acció pel costum o la tradició.

Tesi: La revolta popular és inevitable. Argument de causa: Hi ha hagut un gran malestar entre la població per l’escassetat econòmica i un gran descontentament per les pràctiques corruptes de les classes dirigents. Tesi: No condueixis si has begut alcohol. Argument de conseqüència: Pots tenir un accident i matar-te o matar algú altre. Tesi: Hauria de ser obligatori dur el mòbil quan se circula amb cotxe. Argument de benefici: És l’única manera d’avisar ràpidament el servei d’emergències en cas d’accident. Tesi: Cal recarregar els extintors periòdicament. Argument de perjudici: L’ús dels extintors en mal estat no evita la propagació d’un incendi. Tesi: La festa de Nadal s’ha de celebrar en família. Argument d’inèrcia: Així s’ha fet des d’antic, així es fa avui a la majoria de les cases i així s’ha de continuar fent.

UNITAT 2 » TEXTOS FUNCIONALS Arguments d’autoritat: es justifica una tesi o una conclusió utilitzant l’opinió d’una persona de prestigi o referint-se a estudis científics.

Tesi: Les persones joves tenen més intel·ligència intuïtiva que no pas les persones grans. Argument d’autoritat: En un estudi recent, el doctor Puig i Quer demostra que les persones joves tenen més habilitat intuïtiva en l’ús de les noves tecnologies.

Arguments basats en proves o exemples: s’aporten proves o exemples que justifiquen la generalització que expressa la tesi o la conclusió.

Tesi: No es pot anar pel món dient mentides. Argument provador: A la curta o a la llarga et passarà com aquell pastor que enganyava la gent del poble cridant «Que ve el llop, que ve el llop!». El dia que va venir el llop de veritat, ningú no li va fer cas.

Arguments emotius: es justifica una tesi o una conclusió apel·lant als sentiments i als estats d’ànim.

Tesi: Has de treballar més. Argument emotiu: Tindràs més contenta la teva família i t’augmentarà l’autoestima.

1.3. Els agents d’un debat En un debat formal (programat amb especialistes reconeguts o com a activitat de classe amb estudiants) acostuma a haver-hi tres agents: el moderador, els participants (les persones que donen suport o bé s’oposen a unes determinades opinions) i el públic. Vegem quins papers hi adopten: EL MODERADOR

ELS PARTICIPANTS

EL PÚBLIC

• I ntrodueix el tema del debat i planteja els termes de la discussió. •D ona la paraula d’acord amb l’ordre de petició dels participants i controla el temps establert de cada intervenció. •F a la cloenda: resumeix les idees principals del debat, el clou i dona pas a les intervencions del públic.

•R especten les normes i el torn de paraules que estableix la persona que modera. •E scolten atentament les opinions contràries per rebatre-les. •D efensen amb claredat les pròpies opinions amb arguments sòlids. •N o perden el fil conductor del debat i no es desvien del tema.

•E scolta el debat atentament i guarda silenci sense manifestar cap signe de contrarietat o satisfacció. •S i al final s’obre el torn de preguntes i hi vol intervenir, espera que la persona que modera li doni la paraula. •F inalment, decideix quins participants han sabut argumentar de manera més convincent la seva opinió.

C O N S EL L S PR À C T I C S P E R P A R T I C I P A R E N UN DE B AT •P rimer de tot, defineix bé la idea o opinió que vulguis defensar. •C erca raonaments que puguin tenir un alt grau d’acceptació per part de la gent (premisses). •A porta, sempre que puguis, diferents tipus d’arguments que siguin favorables a la teva opinió. •U tilitza fórmules o expressions que serveixin per ordenar i desenvolupar el teu discurs de manera clara i coherent (en trobaràs exemples en l’espai personal del web www.barcanova.cat). •P arla amb convicció i amb veu prou alta, articulant bé i amb un ritme adequat. Fes canvis de ritme, planteja preguntes retòriques i utilitza altres recursos expressius que ajudin a fer interessant el teu discurs.

1.4. Exemple de debat: Els homes i les dones són iguals o diferents? A tall d’exemple, vegem un debat breu entre alumnes de secundària entorn d’aquest tema tan controvertit: Moderadora: Hi ha un reguitzell de tòpics sobre les diferències entre homes i dones: que si els homes tenen més capacitat de gestió i les dones, un sentit més social de la feina; que si a ells els encanta parlar d’esports de competició i, en canvi, a elles, de relacions personals i de xafarderies; que si ells són poc emotius i elles, per un no res, riuen o ploren… Què hi ha de veritat en tots aquests tòpics? Creieu que hi ha grans diferències entre homes i dones? Marc: Jo penso que, en aquests tòpics, no hi ha res de veritat. Provenen d’altres èpoques, quan la dona era discriminada i considerada inferior. Aleshores, com que no les deixaven estudiar i les obligaven a estar-se a casa, a cuinar, a netejar i a criar els fills, les dones no podien progressar com els homes i, per tant, es trobaven en una situació d’inferioritat. Enteneu què vull dir? Noa: Sí, és clar. Això que dius és cert. Crec que la situació actual demostra que ja no hi ha grans diferències entre homes i dones. És evident que tots tenim capacitat per estudiar, per treballar, per ocupar qualsevol càrrec de responsabilitat… Ara bé, el dia a dia ens fa veure que encara no hi ha una autèntica igualtat d’oportunitats. No oblidem que les dones encara tenim dificultats per treballar en alguns sectors, ens costa ocupar càrrecs de responsabilitat, se’ns paga menys per fer la mateixa feina i moltes tenen dificultats per conservar el lloc de treball si són mares. Salma: Sí, i ens costa molt més que se’ns reconegui. Un exemple és el cas dels grans cuiners que triomfen arreu del món; gairebé tots són homes. En canvi, miro al meu voltant i només veig dones a la cuina. Què ho deu fer…? Llorenç: Jo crec que és perquè els homes controlen els negocis i, per tant, tenen més poder. De tota manera, cada dia hi ha més dones que destaquen i que ocupen càrrecs importants que sempre havien ocupat homes; és el cas de les ministres, conselleres i alcaldesses. Lídia: Tornant als tòpics de què parlàvem al principi, a mi em sembla que n’hi ha que responen a la realitat. Vull dir que homes i dones no som iguals en tot, som diferents. Una cosa és que siguem iguals com a persones, iguals en drets i deures, i una altra que haguem de ser iguals en habilitats, en actituds i en preferències. Hi ha estudis científics que demostren que els nostres cervells són una mica diferents. Això potser explica, per exemple, que els homes tinguin més habilitat en tecnologia i que les dones en tinguin més en llenguatge i comunicació; que els homes sàpiguen orientar-se millor i que les dones siguin més intuïtives… Gonzalo: Sí, jo també crec que som iguals però, alhora, molt diferents. I penso que això no és negatiu; al contrari, la diversitat és un valor positiu, tant si es tracta de gèneres com de races, cultures... El que cal és conviure amb respecte i fer que tothom se senti igual i, alhora, respectar la diferència. Moderadora: Bé, si no hi ha més intervencions, donem per acabat el debat. A partir de les diferents opinions, podríem concloure que els homes i les dones sí que som diferents: d’una banda, perquè, en general, encara no hi ha una autèntica igualtat d’oportunitats en el món laboral i, de l’altra, perquè no som iguals des del punt de vista psicològic. Ara donem pas a les persones del públic que vulguin fer alguna intervenció.

» ACTIVITATS Estructura del text argumentatiu 27. Relaciona cadascun d’aquests elements propis

b) Assumpte general o matèria de què tracta el text. c) Primera aproximació al tema. d) Conseqüència final d’un raonament o solució definitiva. e) Opinió o idea que s’explica i es defensa amb raonaments.

a) Raonament amb què s’intenta convèncer algú d’alguna cosa.

Exemple de text argumentatiu 28.   Llegeix aquest text i fes les activitats que hi

de l’estructura dels textos argumentatius amb la definició corresponent: introducció, tema, tesi, argument, conclusió.

ha a continuació:

La polèmica dels transgènics: un perill mediambiental o la millora de la producció d’aliments? L’organisme regulador de transgènics dels Estats Units va aprovar el salmó de l’empresa AquaBounty que creix en la meitat de temps que el salmó natural gràcies a un gen del peix anguila. Els detractors d’aquesta nova «espècie» de peix ja l’han batejat com a Frankenfish. De fet, els transgènics s’obren pas a tot el món, i sembla que guanyen més pes en l’alimentació humana. Sabem que des de fa temps es conreen plantes transgèniques, fruit dels encreuaments fets al laboratori entre diverses espècies vegetals. Però cal preguntar-se si existeix la seguretat total que aquestes noves espècies transgèniques no tenen efectes nocius en la salut i el medi ambient. ¿No caldria esperar més temps fins que no es comprovés científicament que només ens aporten beneficis? Tanmateix, hi ha científics que diuen que els transgènics suposen una gran millora per a l’agricultura i que cal aprofitar-la, com la introducció del reg gota a gota o la maquinària, i que, després de dues dècades de conrear plantes transgèniques, no s’ha apreciat cap efecte nociu. Al cap i a la fi, els encreuaments entre espècies vegetals es practiquen des de l’època del neolític per guanyar productivitat en l’agricultura i la ramaderia, però les tècniques actuals són més fines i dirigides que mai. A més, pensant en un escenari de canvi climàtic, l’ús decidit de transgènics permetrà fer front a les sequeres, a les plagues i, al capdavall, a la fam. Ras i curt, seria un suïcidi col·lectiu no utilitzar la transgènesi. La biotecnologia és la tecnologia del futur. Ara bé, tots els científics admeten que els transgènics no són segurs al cent per cent perquè encara es desconeixen els efectes que podrien tenir els encreuaments amb altres espècies «naturals»; podria passar que es produís una gran reducció o una mutació

massiva d’espècies al nostre planeta. Però és que hi ha qui afirma que la transgènesi no soluciona cap problema de la humanitat; ans al contrari, els organismes modificats genèticament només agreugen els excessos dels models productius imperants. Per exemple, els salmons d’AquaBounty, perquè creixin en menys temps, ho faran a còpia de consumir molt més menjar, la qual cosa provocarà més impactes negatius. Tot això només serviria per enriquir i alimentar una minoria del planeta. Tampoc no eliminarien la fam perquè això ja es podria fer a hores d’ara si hi hagués una voluntat real d’aprofitar la gran quantitat d’aliments que es malbaraten o es llencen. Per tot plegat, val més ser prudents i esperar que s’esvaeixin els dubtes respecte als organismes transgènics. Què són dues dècades en la història de la vida al nostre planeta per saber si són un perill o una millora? Diari Ara, 10/01/2015 (text adaptat).

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2 a) Identifica la introducció i el tema del text. b) El text contrasta dues tesis amb els arguments corresponents. Com definiries aquestes tesis? c) Classifica els arguments següents segons si defensen els transgènics o no i digues de quin tipus d’argument es tracta en cada cas: 1. Hi ha científics que diuen que els transgènics suposen una gran millora. 2. Tots els científics admeten que els transgènics no són segurs al cent per cent. 3. Els organismes modificats genèticament només agreugen els excessos dels models productius imperants. 4. Els encreuaments entre espècies vegetals es practiquen des de l’època del neolític. 5. L’ús decidit de transgènics permetrà fer front a les sequeres, les plagues i la fam. 6. Els salmons d’AquaBounty, perquè creixin en menys temps, consumiran molt més menjar, la qual cosa provocarà més impactes negatius. d) Formula la conclusió del text en una frase.

Exemple de debat 29. Repassa l’exemple de debat de la pàgina 53 i fes aquestes activitats:

a) Cerca en la intervenció d’en Marc un argument que recorri a la relació de causa-conseqüència. b) Troba en la intervenció de la Noa una oposició d’idees i un seguit d’exemples per demostrar la tesi que defensa. c) Llegeix la intervenció de la Lídia i respon: Quina tesi defensa? En què es diferencia de la tesi que defensa en Marc? Quin tipus d’argument utilitza: pragmàtic, d’autoritat o basat en exemples?

Realització d’un debat 30. En grups de cinc o sis, organitzeu un debat

sobre temes que siguin del vostre interès. Per exemple: Internet ens fa més lliures?, Els diners fan la felicitat?, Si volem la pau, cal preparar la guerra?, Cal explicar-ho tot als pares?, Els professors, millor a una certa distància?, Infermeria, una carrera de dones? Per organitzar el debat, seguiu aquests passos: a) Cada membre del grup haurà de buscar informació sobre el tema triat per fer-se una idea de

la tesi que defensarà i haurà de trobar els arguments adequats que hi donin suport. b) Cada grup posarà en comú les diferents tesis sobre el tema i cada membre assumirà el paper de defensar una opinió controvertida, de manera que hi hagi un equilibri en el contrast d’opinions. c) Abans de començar el debat, caldrà decidir qui farà el paper de moderador i qui el de participant. Durant el debat, caldrà que tothom assumeixi les tasques corresponents (vegeu Els agents d’un debat, pàgina 52). d) Un cop acabat el debat, cada grup repartirà entre el públic una graella com la següent per tal de valorar la realització del debat. PUNTUACIÓ 1 Poc

2 Bastant

3 Molt

Grau de participació

…

Ordre durant la discussió

…

Solidesa dels arguments

…

Varietat dels punts de vista

…

Claredat i coherència en l’exposició de les opinions

…

ÍTEMS

Text argumentatiu escrit 31.   Seguint l’estructura general dels textos ar-

gumentatius, fes un escrit sobre el tema del debat en què has participat i l’opinió que hi has defensat. També pots escriure un text argumentatiu sobre una qüestió controvertida de la qual t’interessi expressar l’opinió. Fes servir l’esquema que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat per organitzar i ordenar les teves idees.

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA La predicació no verbal F I T X A 1 » L ES O R A C I O NS C O P U L A T I V E S Com hem vist en la unitat anterior, les oracions poden ser de predicació verbal (oracions predicatives) o de predicació no verbal (oracions copulatives): La Greta practica el surf. Predicat verbal

La Greta és surfista. Predicat no verbal

En les oracions copulatives la predicació recau en un element no verbal (un SN, un SAdj, un SP o un SAdv) que fa la funció d’atribut. El verb, anomenat verb copulatiu, serveix d’unió entre el subjecte i l’atribut: La Coral

l’arquitecta municipal.

és

Subjecte

La Coral

SN (atribut)

és

de la Seu d’Urgell.

La Coral

SP (atribut)

Subjecte

és

Subjecte

molt dinàmica. SAdj (atribut)

aquí dalt.

és

SAdv (atribut)

El verb copulatiu per excel·lència és ser, que no aporta significat a la predicació. Els altres verbs copulatius, com estar o semblar, aporten certs matisos a la predicació no verbal. VERBS COPULATIUS

MATÍS SIGNIFICATIU

EXEMPLES

ser

Matís neutre.

La Raquel és veterinària.

estar

Propietat transitòria.

Avui la Raquel està eufòrica.

semblar

Aparença o opinió.

Aquest llibre sembla interessant. A mi això no em sembla gaire bé.

Segons el significat de la predicació, podem distingir quatre classes d’oracions copulatives: CLASSES D’ORACIONS COPULATIVES

D’identificació

Identifica o defineix el subjecte.

La noia del braçalet blau és la capitana de l’equip.

De caracterització

Atribueix una propietat al subjecte.

El braçalet de la capitana és de color blau.

Locativa

Situa el subjecte en l’espai, en un lloc determinat.

L’afició ja és a la graderia.

Temporal

Situa el subjecte en el temps, en un moment determinat.

El partit de l’equip juvenil és a les nou.

P E R SAB ER-NE MÉS Hi ha uns quants verbs que també poden formar oracions de predicació no verbal, com ara continuar, ferse, quedar-se o resultar. Aquests verbs, anomenats quasicopulatius, aporten certs matisos a la predicació expressada per l’atribut. VERBS QUASICOPULATIUS

MATÍS SIGNIFICATIU

continuar, seguir, mantenir-se

Continuïtat, sense canvis.

El noi continua estable dins la gravetat.

fer-se, posar-se, tornar-se

Evolució, canvi.

Els amos del terreny s’han fet rics.

quedar(-se), restar, romandre

Consecució d’un estat.

En veure aquesta nota, he quedat molt sorprès.

resultar, acabar, esdevenir

Resultat d’un procés.

Els acusats han resultat culpables.

EXEMPLES

• Per parelles, substituïu els verbs copulatius (en negreta) de les oracions següents per verbs quasicopulatius que expressin els matisos indicats entre parèntesis: a) Aquest nou tractament contra la migranya és molt eficaç. Aquest nou tractament contra la migranya (resultat d’un procés) molt eficaç. b) A causa de l’explosió, l’home és ben sord. A causa de l’explosió, l’home (consecució d’un estat) ben sord. c) Aquest missatge és viral. Aquest missatge (evolució, canvi) viral. d) La Tamara està enfadada amb nosaltres. La Tamara (continuïtat) enfadada amb nosaltres.

1.1. Digues quina oració presenta una predicació

c) 1. Els iogurts ja havien caducat. 2. Els iogurts ja estaven caducats. d) 1. Aquestes maduixes són del Maresme. 2. Aquestes maduixes venen del Maresme. e) 1. Avui és el meu aniversari. 2. Avui celebrarem el meu aniversari. f) 1. En Pol fotografia paisatges excepcionals. 2. En Pol sembla un fotògraf professional.

verbal (oració predicativa) i quina presenta una predicació no verbal (oració copulativa):

a) 1. La senyora Roca dirigeix l’empresa. 2. La senyora Roca és la directora de l’empresa. b) 1. La teva representant serà una advocada d’ofici. 2. Et representarà una advocada d’ofici. F I T X A 2 » EL S U S O S D E L S V E R B S SER , ESTAR I HAVER-HI

En les oracions copulatives de caracterització s’usa el verb ser quan es predica una propietat permanent o estable i el verb estar quan es predica una propietat transitòria o el resultat d’un canvi d’estat: PROPIETAT PERMANENT O ESTABLE L’Albert és molt orgullós. Aquesta terra és molt fèrtil. La Carla és una enamorada de la música.

PROPIETAT TRANSITÒRIA O CANVI D’ESTAT L’Albert està orgullós dels seus pares. Aquest any la terra està ben adobada. La Carla està enamorada d’en Pau.

S’usa preferentment el verb estar quan l’atribut és un participi que expressa el resultat d’un canvi d’estat, com, per exemple, acostumat, amagat, obert, tancat, ocupat, curat o trencat: La gent del poble ja està acostumada a aquests aiguats. El mirall de la teva habitació està trencat.

S’utilitza preferentment el verb estar quan l’atribut és un sintagma preposicional que expressa una situació fruit d’un canvi, com, per exemple, en les expressions a punt, a l’abast, en joc, de vacances, a la venda, de moda o per vendre. El dia de la inauguració tot estarà a punt. Les faldilles llargues fins als turmells ja no estan de moda. En les oracions copulatives locatives alternen els verbs ser, haver-hi i estar:

ser

Indica simplement la presència en un lloc determinat.

La directora és al seu despatx. La fruita és al rebost. La Paula avui no hi és.

haver-hi

Indica l’existència o la presència en un lloc de l’objecte que apareix darrere el verb.

Aquest matí hi havia un ratolí al teu despatx. Saps si hi ha la Paula, a casa? A baix hi ha els teus amics que t’esperen.

estar(-se)

Pot indicar durada, permanència, residència o treball.

Ens estarem dos dies a l’hostal del poble. Avui m’estaré tot el dia a casa. Ara ens estem al barri de Gràcia. La Janet està de secretària al Registre Civil.

P E R SAB ER-NE MÉS Quan en una oració copulativa hi ha un atribut que expressa una propietat transitòria del subjecte i un altre que expressa el lloc on es troba, els verbs ser i estar alternen segons l’ordre d’aparició dels atributs: AMB EL VERB SER

AMB EL VERB ESTAR

Ordre: lloc + propietat

Ordre: propietat + lloc

L’equip d’hoquei és a l’hotel confinat. El cotxe era a la cuneta de cap per avall.

L’equip d’hoquei està confinat a l’hotel. El cotxe estava de cap per avall a la cuneta.

• Per parelles, trieu el verb copulatiu adequat per completar aquestes oracions: a) 1. Els mobles vells a les golfes de l’edifici amuntegats de qualsevol manera. 2. Els mobles vells amuntegats de qualsevol manera a les golfes de l’edifici. b) 1. La col·lecció de rellotges antics intacta a la vitrina del museu. 2. La col·lecció de rellotges antics a la vitrina del museu intacta. c) 1. En Gabriel a la porta del despatx amb cara de pomes agres. 2. En Gabriel amb cara de pomes agres a la porta del despatx. d) 1. La consellera d’Acció Exterior de visita al Marroc. 2. La consellera d’Acció Exterior al Marroc de visita.

2.1. Tria entre el verb ser i el verb estar per unir el subjecte i l’atribut d’aquestes oracions:

a) 1. Amb aquest premi, la Isaura eufòrica. 2. La Isaura molt arrogant: no escolta ningú. b) 1. La teva gossa molt dòcil; sempre creu. 2. Em sembla que la teva gossa prenyada. c) 1. El dinar ja a punt. 2. Entreu, que el dinar a taula.

d) 1. El pis ens agrada, però no al nostre abast. 2. El pis massa car per a nosaltres. e) 1. La Maribel a baix que t’espera. 2. La Maribel t’espera a baix, asseguda al llindar de la porta. f) 1. La farmàcia al xamfrà. 2. Mira, avui la farmàcia de guàrdia. g) 1. Aquest quadre per vendre. 2. Aquest quadre a la galeria d’art.

GRAMÀTICA « UNITAT 2 F I T X A 3 » EL S P R E D I C A T I U S Un predicatiu també és un predicat no verbal. Però, a diferència de l’atribut (vegeu la fitxa 1), el predicatiu és una predicació secundària que s’afegeix a una altra predicació expressada per un verb predicatiu:

Predicació primària: El pastor va trobar el gos

Predicació secundària: (El gos estava) mig mort de fred

El pastor va trobar el gos mig mort de fred.

Predicació verbal

Predicatiu

Hi ha predicatius obligatoris (exigits pel verb) i predicatius optatius (no exigits pel verb). Per altra banda, el predicatiu pot expressar una propietat del subjecte o una propietat del complement directe: Predicatius obligatoris Predicatius optatius

Propietat del subjecte

L’Aitana treballa d’assessora laboral.

Propietat del CD

El jurat ha declarat el premi desert.

Propietat del subjecte

L’Adrià se n’ha anat cap a casa compungit.

Propietat del CD

Ens han servit la verdura sense gens de sal.

RECORDA Igual que l’atribut, el predicatiu també pot presentar diverses formes: En Guim té la mare molt malalta.

Nomenaran en Guim tresorer del casal.

En Guim té la mare amb febre.

SAdj (predicatiu)

SP (predicatiu)

He trobat en Guim molt bé.

SN (predicatiu)

3.1. Identifica els predicatius d’aquests oracions. Després, digues a) si són obligatoris o optatius, i b) si expressen una propietat del subjecte o del complement directe. a) Per no haver xiulat el penal, han titllat l’àrbitre de covard. b) Avui tinc els ulls enrogits. c) Demà he d’anar a l’hospital en dejú.

SAdv (predicatiu)

d) Els muntanyencs van arribar al campament deshidratats. e) Enguany vendrem l’oli a molt bon preu. f) Aquest estiu l’Ada treballarà al restaurant com a ajudant de cuina. g) L’encarregat haurà de signar els albarans com a responsable de l’obra. h) Aquesta és la plaça Major? Me la imaginava més gran.

UNITAT 2 » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS

35.

Completa aquestes oracions amb els verbs quasicopulatius mantenir, tornar, quedar, esdevenir, acabar, resultar, sortir, posar.

Les oracions copulatives 32.  Analitza les oracions seguint el model: L’estàtua Subjecte

és

un símbol de benvinguda. Atribut

a) El Dakar és una cursa per etapes de vehicles tot terreny. b) La profunditat màxima del Mediterrani és de 5.267 metres. c) El museu més visitat de Catalunya és el Teatre Museu Dalí de Figueres. d) Les pintures romàniques del Pirineu són dels segles xii i xiii. e) El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya és a la ciutat de Terrassa. f) L’aigua de la mar Morta és 8,6 vegades més salada que la dels oceans.

33.

Les oracions copulatives d’identificació ens permeten definir paraules. Completa les definicions amb un atribut. Per exemple: Un manyà és .

Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi 36.  Utilitza els verbs ser o estar per completar aquestes oracions:

a) 1. En Marc no pren mai el sol; blanc com el paper. 2. En Marc blanc de pell. b) 1. L’Estel 2. L’Estel

cega de naixement. encegada de ràbia.

c) 1. En Biel 2. En Biel

molt bo en matemàtiques. malalt, però ara ja bo.

d) 1. L’Alfons 2. L’Alfons

molt vell. molt envellit.

Un manyà és una persona que fa i arregla claus i panys. Atribut

e) 1. Aquest meló molt dolç. 2. Aquest préssec podrit.

a) L’escorça d’un arbre és . b) Un congost és . c) Un gripau és . d) Un meteorit és .

f) 1. El resultat d’aquesta divisió no 2. Aquesta divisió malament.

34.

El verb semblar (o parèixer) atenua el valor de veritat de l’afirmació. Digues quines d’aquestes oracions afirmen o neguen amb certesa la predicació, quines expressen una aparença i quines altres, una opinió: a) 1. Aquestes orades semblen de piscifactoria. 2. Aquestes orades són de piscifactoria. b) 1. L’home de la gavardina era un detectiu privat. 2. L’home de la gavardina semblava un detectiu privat. c) 1. Aquesta mesura em sembla desproporcionada. 2. Aquesta mesura és desproporcionada. d) 1. Aquesta iniciativa està molt bé. 2. Aquesta iniciativa ens sembla molt bé.

a) Els productes congelats s’han de a una temperatura inferior a -18 °C. b) Si voleu lliures, heu de tenir coratge. c) Aquesta discussió pot molt malament. d) Tots els esforços han inútils. e) Aquest soroll em farà boig. f) Tranquil, no et nerviós. g) Quan m’ho han dit, he de pedra. h) A mi les croquetes em molt bones.

correcte.

g) 1. Treballar des de casa més aviat avorrit. 2. A la feina, la gent més entretinguda.

37.

Tria el verb ser o el verb haver-hi per completar aquestes oracions amb atribut locatiu: a) 1. Les claus que buscaves (són / hi ha) damunt la taula. 2. Damunt la taula del menjador (són / hi ha) les claus que buscaves. b) 1. El taxi que has demanat ja (és / hi ha) a la cantonada. 2. A la cantonada (és / hi ha) el taxi que has demanat. c) 1. Dos carrers més avall (és / hi ha) una agència de viatges. 2. L’agència de viatges (és / hi ha) dos carrers més avall.

d) 1. Aquí (era / hi havia) una oficina de correus. 2. On (era / hi havia) l’oficina de correus? e) 1. A la porta (són / hi ha) dos guardes de seguretat. 2. Els guardes de seguretat (són / hi ha) a la porta. f) 1. Les ruïnes de la catedral (són / hi ha) darrere del cementiri. 2. Darrere el cementiri (són / hi ha) les ruïnes de la catedral.

39.

Completa les oracions següents amb un pronom feble que reprengui la referència de l’element subratllat: a) Jo soc molt sensible, però tu encara ets més. b) Aquells productes semblaven cars, però no eren. c) Els jugadors estan malalts, i els entrenadors també estan. d) El mocador que vaig perdre era de seda, però no semblava. e) A la discoteca hi havia l’Isidre i en Pep. I la Glòria també era. f) La llet s’ha tornat agra, i el iogurt també s’ ha tornat.

Els predicatius 40.  Expressa en una sola oració els dos missatges de manera que l’atribut, que està subratllat, sigui el predicatiu en l’oració simple. Per exemple:

El públic va sortir de l’espectacle. / El públic estava força decebut. El públic va sortir de l’espectacle força decebut. Predicatiu

38.

Tria el verb ser o el verb estar per completar aquestes altres oracions amb atribut locatiu: a) La Marta i l’Ibai (són / estan) a la piscina. b) Demà (serem / ens estarem) tot el dia a Gironella. c) La Fonda Europa (és / està) a Granollers. d) La Garriga (és / està) a dotze quilòmetres de Granollers. e) Durant les vacances (serem / ens estarem) en un càmping. f) —On (ets / estàs) ara? —Ara (soc / estic) a l’entrada del càmping. g) En Manel ara (és / està) a urgències. h) En Manel (haurà de ser / s’haurà d’estar) tres dies a l’hospital. i) La Clàudia (és / s’està) en un pis d’estudiants. j) Abans vivíem al passeig de Maragall. Ara (som / ens estem) a la plaça d’Orfila.

a) En sentir l’alarma, la Rosa ha sortit de casa. / La Rosa estava molt esverada. b) Aquesta nit t’has despertat. / Estaves tot suat i tremolant. c) La teva germana ha caigut a terra. / La teva germana estava ben marejada. d) Hem trobat el pis. / El pis era massa petit per a cinc persones.

41.

Alguns predicatius van introduïts per una preposició. Completa aquestes oracions amb les preposicions de, com a o per. En alguns casos hi ha dues opcions. a) La Gemma treballa infermera a l’ambulatori. b) En Sergi farà porter. c) La Nora actuarà secretària del jurat. d) L’aspirina funciona bé antipirètic. e) Han tractat el tresorer lladre. f) Nosaltres el teníem un bon professional. g) Que potser ens preneu uns irresponsables? h) La sentència reconeix el conductor de l’autobús agent de l’autoritat.

UNITAT 2 » REPÀS D’ORTOGRAFIA

» REPÀS D’ORTOGRAFIA El diftong i la dièresi 1

SEMIVOCALS

El diftong

• La i i la u són semivocals quan ocupen la posició d’una consonant (iar-da / tar-da; peu / pèl). • La combinació d’una vocal amb una semivocal forma una única síl·laba i dona lloc a un diftong: no-ia, es-plai; quo-ta, di-nou.

Diftongs creixents i decreixents

• Hi ha un diftong creixent quan una semivocal precedeix el nucli de la síl·laba. • Hi ha un diftong de creixent quan una semivocal segueix el nucli de la síl·laba. TIPUS

Diftong creixent

Diftong decreixent

i + vocal u + vocal

vocal + i vocal + u

CONFIGURACIÓ inici de mot

iar-da, ien, ua-di, io-de, iugos-lau

inici de síl·laba

no-ia, es-pa-iós, cre-uer, ri-ua-da

precedit de q- i g-

guar-dó, pin-güí, llen-gües, quo-ta

fi de mot

des-mai, re-mei, riu, deu, nou, a-vui

fi de síl·laba

fei-na, cui-na, boi-ra, ciutat, gau-dir

La dièresi • La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca sobre

Estalvi de la dièresi • Quan la i o la u duen accent gràfic (països ➝

país; veïna ➝ veí ). • En els sufixos -isme i -ista (arcaisme, egoisme). • En les terminacions dels verbs corresponents a les formes d’infinitiu (-ir), gerundi (-int), futur (-iré, -iràs, etc.) i condicional (-iria, -iries, etc.) precedides de vocal (agrair, agraint, agrairé, agrairien). • Darrere prefix o component d’un compost (coincidir, tallaungles). • En les terminacions llatines -um i -us (aquàrium, Màrius).

rè-iem dem-peus

ra-ïm pe-üc

DÍGRAF

DIFTONG

que

qüe

qui

qüi

EXEMPLES

la i i la u quan ho indiquen les normes ortogràfiques. La dièresi s’usa: • Per indicar que la u dels grups gu i qu és una semivocal que forma diftong creixent amb e o i : aigües, lingüista, obliqües, aqüífer. • Per assenyalar que la i o u no formen diftong amb la vocal anterior: raïm, peüc, oïda, gratuït, rabiüt, traïdor, fluïdesa. • Per indicar que la i forma síl·laba tota sola; no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior: agraïa, conduïa, traduïen.

VOCALS

En el mot quatre hi ha un diftong creixent i en les paraules nou i deu, un diftong decreixent a fi de mot.

ACTIVITATS « REPÀS D’ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els diftongs 42. Identifica les paraules que tenen diftong, separa-les per síl·labes i classifica-les segons si el diftong és creixent o decreixent: a) Hem navegat cent iardes amb el iot. b) Diuen que amarrem la barca a la boia. c) L’equador divideix el globus terraqüi. d) El servei netejarà la cuina. e) El nàufrag va poder sobreviure. f) Al museu hi ha un retaule gòtic, oi?

43. La i i la u àtones situades entre una consonant i una vocal tradicionalment no formen diftong creixent amb aquesta vocal. D’acord amb això, separa les síl·labes d’aquestes paraules esdrúixoles: a) boscúria b) pèrdues c) memòria d) supèrflues

e) rancúnia f) innòcues g) sèries h) contínua

La dièresi 44. Identifica les paraules amb els grups gu i qu i escriu la dièresi a la u d’acord amb les normes ortogràfiques:

a) No raja prou aigua de l’aixeta de l’aiguera. b) Quin és l’aquífer les aigues del qual han quedat contaminades? c) Hi ha dibuixada una figura obliqua i, en consequència, les línies també són obliques. Hi predomina l’obliquitat.

d) Segons els linguistes, el xinès mandarí és una llengua que forma part de la família de llengues sinotibetanes. e) No és frequent que paguin una quota tan exigua. f) La delinquència és un fet quotidià i una questió complicada. g) El quocient que resulta d’aquesta divisió és cinquanta-quatre.

45. Escriu accent, dièresi o res sobre la i o la u dels

mots següents d’acord amb les normes ortogrà fiques: a) ve-i, ve-i-nat, ve-i-nal b) pa-is, pa-i-sos, pai-sat-ge c) tra-ir, tra-i-ci-ó, tra-i-do-ri-a d) ge-nu-i, genu-i-na, ge-nu-i-tat e) agra-ir, a-gra-it, a-gra-i-ment f) i-lla, a-i-llar, a-i-llant g) he-roi, he-ro-i-na, he-ro-is-me h) peu, pe-uc, pe-u-lla i) re-ull, re-u-llar, re-u-lla-da

46. S’escriuen amb dièresi les terminacions -ï, -ïs,

-ï, -ïn del present de subjuntiu dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar i -uar. Escriu el present de subjun tiu dels verbs crear, canviar, estudiar i suar.

47. Escriu les sèries dels verbs trair, obeir i conduir

d’acord amb el model i subratlla els casos d’estalvi de la dièresi: agrair a) agrair, agraint, agraït, agraïda b) agraïm, agraíem, agrairíem, agraíssim c) agraïu, agraíeu, agrairíeu, agraíssiu d) agraïen, agrairan, agrairien, agraïssin

DICTAT Fixa’t en les paraules subratllades i digues quina és la funció de la dièresi en cada cas. Després, escriu el text quan te’l dictin.

En Raül els va mirar de reüll. Intuïa que alguna cosa amoïnava en Lluís i la Lluïsa. Tots tres anaven a esquiar a Suïssa. Qui conduïa era en Lluís i esbufegava aïrat perquè feien tard. I a més, per acabar-ho d’adobar, van trobar un embús de ca l’ample en una cruïlla de carreteres a prop de la frontera. Un cop superat aquest contratemps, en Lluís va començar a córrer per la carretera com un boig. Aleshores en Raül, amb tota l’espontaneïtat del món, li va dir mig esbalaït: «Lluís, t’agrairia que conduïssis amb moderació». Però va tenir la intuïció que allò no els va caure gens bé, a en Lluís i la Lluïsa. ¿Realment la parella anava al país helvètic només a esquiar?

UNITAT 2 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Víctor Català, la primera escriptora catalana supervendes «No es visita», em diu en Gabriel Maragall, guia del Museu de l’Escala, quan contacto amb ell per demanar-li si em vol acompanyar a la casa on va viure Caterina Albert. «Hi viu la família de l’escriptora», m’explica. No soc dels qui es fan enrere a la primera i decideixo anar a l’Escala: el poble on hi ha unes quantes cases relacionades amb Víctor Català, una escriptora que narrava excel·lentment la part més fosca de l’ànima humana per rebel· lar-s’hi. Ella ho era, de rebel. De petita li agradava anar descalça, com les filles dels pescadors; de més gran no es va casar, va ser una dona lliure. «Se sap per què Caterina Albert va triar el pseudònim de Víctor Català?», pregunto a en Gabriel. «És el nom del protagonista d’una novel·la que no va acabar. Va triar un pseudònim masculí després que el seu monòleg teatral La infanticida fos motiu d’escàndol: no va ser gens ben vist que una dona escrivís sobre aquest tema. Però abans ja havia utilitzat un nom masculí: havia publicat poemes amb el pseudònim de Virgili Alacseal», em diu en Gabriel. «I se sap per què el va escollir?», li pregunto. «Virgili és un gran poeta romà. Ella tenia les ruïnes grecoromanes d’Empúries ben a prop», em respon. «I Alacseal també li era proper... Sabries dir-me per què?», em repta. «Ostres, no hi caic». «Fixa-t’hi, és el nom de l’Escala invertit». Molts dels espais relacionats amb l’escriptora són a tocar del mar, com ara el cementiri mariner, d’un blanc rutilant, on és enterrada. A prop del cementiri hi ha l’anomenat Clos del Pastor, un jardí on Caterina Albert solia fer tertúlies literàries amb les amigues, especialment amb Antònia Bartomeu, dona d’un industrial de Reus. «Antònia Bartomeu va fer construir una casa modernista amb aquest jardí. La va batejar amb el

nom de Solitud i ara hi viu Lluís Albert, nebot de Víctor Català, que té noranta-set anys», m’explica en Gabriel. Antònia Bartomeu va llegar la finca a Víctor Català en reconeixement a la seva obra. Caminem fins a l’Alfolí, l’antic magatzem de sal que ara és la seu del Museu de l’Escala. A la sala dedicada a Víctor Català hi ha pintures originals realitzades per ella. «Abans d’escriure, dibuixava i feia escultura», m’explica en Gabriel. Hi veig exemplars de Solitud traduïts al francès, castellà, alemany, neerlandès, polonès, esperanto, italià, braille… «Solitud és una obra d’una gran riquesa lingüística, sobretot quant a registres, lèxic i estilística. Va ser un gran èxit, un best-seller. I això que, quan es va publicar, Víctor Català no la donava per acabada: encara la volia millorar». Acabem la ruta a Cinc Claus, un conjunt de masos situat a l’interior, a escassos quilòmetres de l’Escala. La família de Víctor Català hi tenia dues masies i l’església. De tots els indrets visitats, el de Cinc Claus és el que permet fer-se més la idea que Víctor Català era de casa bona. Certament, vivia de renda, però amb una austeritat monacal i estava sempre al costat dels més febles. Podia fer-ho, diran alguns, però molts en la seva situació no ho feien. Daniel Romaní, diari Ara, 20/09/2020 (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 2

1. Es pot visitar la casa natal de Caterina Albert

7. Digues quines d’aquestes afirmacions són ver

a) No, va ser enderrocada. b) Sí, és la seu del Museu de l’Escala. c) No, hi viu la família de l’escriptora. d) Sí, si t’hi acompanya en Gabriel Maragall.

a) Caterina Albert pintava i feia escultura. b) Víctor Català narrava els aspectes més positius i optimistes de la societat. c) La novel·la Solitud destaca per la riquesa lèxica, el domini dels registres i la singularitat estilística. d) Solitud només s’ha traduït al castellà.

a l’Escala?

2. Per què l’escriptora va triar un pseudònim masculí?

a) Perquè volia passar desapercebuda i que ningú no la reconegués com a escriptora. b) Perquè no volia que es tornés a produir un escàndol com el que havia causat el seu monòleg teatral La infanticida. c) Perquè la seva amiga Antònia Bartomeu li ho va aconsellar. d) Perquè pensava que així vendria més llibres.

3. Quina de les obres narratives de Víctor Català és la més valorada pels lectors i la crítica? a) La infanticida b) Drames rurals

c) Un film (3.000 metres) d) Solitud

4. Quines

paraules són sinònims de rutilant, austeritat i monacal, respectivament? a) nou, mancança, monàrquic b) apagat, pobresa, monegasc c) brillant, sobrietat, conventual d) groguenc, dificultat, religiós

5. El Clos del Pastor és… a) un conjunt de masos situat a pocs quilòmetres de l’Escala. b) la casa on transcorre l’acció de Solitud. c) el Museu de l’Escala. d) un jardí on Caterina Albert feia tertúlies.

6. On viu Lluís Albert, el nebot de l’escriptora? a) En una casa anomenada Solitud que Antònia Bartomeu va regalar a la seva tieta. b) A l’Alfolí, un antic magatzem de sal avui reformat. c) A la casa natal de la seva tieta. d) Ja no viu, va morir als noranta-set anys.

taderes (V) i quines són falses (F):

8. Identifica l’oració copulativa d’identificació, la de caracterització, la locativa i la temporal: a) Ja és tard per visitar el museu. b) L’Alfolí és l’antic magatzem de sal. c) El cementiri és a prop del mar. d) Caterina Albert era inconformista i rebel.

9. Indica si els elements subratllats són atributs o predicatius:

a) Li agradava anar descalça. b) No estava gaire contenta. c) Víctor Català era de casa bona. d) Abans de fer d’escriptora, dibuixava i feia escultura.

10. Explica per què han de dur dièresi o accent cadascuna de les paraules següents: a) ruïnes b) Lluís

c) traduïts d) lingüística

Per escrit Què penses de la frase que clou l’article? Què et sembla que Caterina Albert ajudés les persones que ho necessitaven? Creus que tothom que pot ho fa? Escriu un text d’unes dues-centes paraules sobre les desigualtats i com afrontar-les.

De viva veu Quins són els espais preferits de la teva població? Quins llocs sovinteges o tenen un significat especial per a tu? Digue’n tres o quatre i explica la relació que hi tens.