Alba de Vic 3r. Mostra

OMS H S Í U L L SELL O R P E JOS

N L U LE G A A A CATAL N

3 ESO Programa

Alba de Vic

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA Indicació dels sabers que es tracten en la unitat (comunicació, educació literària, les llengües i els seus parlants, reflexió sobre la llengua).

Introducció a la lectura, de gèneres literaris diversos, amb un seguit d’activitats per avaluar els coneixements previs i fomentar el gust per la lectura.

Activitats d’exploració i activació de coneixements previs de la situació d’aprenentatge que hi ha al final de cada unitat.

Activitats de comprensió lectora.

Activitats de lèxic, a partir de la lectura.

Els continguts i les activitats de lèxic, gramàtica i ortografia estan identificats amb colors diferents.

PER ESCRIT Apartat específic per treballar l’expressió escrita d’una manera competencial.

Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU.

EN VEU ALTA Apartat plantejat per practicar la comunicació oral d’una manera competencial.

Els continguts de gramàtica es presenten en forma de fitxes numerades acompanyades d’activitats per posar en pràctica els continguts treballats.

EM POSO A PROVA A partir d’un text no literari i les activitats corresponents, aquesta avaluació final serveix per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

Al final de cada unitat es proposa una situació d’aprenentatge, a partir d’un escenari real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

Els models de conjugació d’uns quants verbs irregulars es poden descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Al final de l’apartat de gramàtica hi ha una bateria d’activitats de consolidació dels coneixements, classificades en tres nivells de dificultat.

LA MEVA REFLEXIÓ Apartat d’autoavaluació perquè el mateix alumne valori el seu aprenentatge i sigui conscient d’allò que ha de millorar.

» PROJECTE DIGITAL Una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns virtuals d’aprenentatge (BlinkLearning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i jocs, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA. Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Continguts i eines per treballar on-line i off-line.

Les claus del projecte digital VERSÀTIL

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

ON-LINE I OFF-LINE

El projecte,

Els canvis que fa

Els materials

adaptat a diferents

l’usuari se sincronitzen

són descarregables

enfocaments i necessitats,

automàticament en

per poder treballar també

es pot utilitzar com a

connectar qualsevol

sense connexió a la xarxa.

complement del llibre

dels dispositius amb

imprès o bé com a model

què es treballa.

autònom per a les aules més digitalitzades.

NAVEGACIÓ FÀCIL

MULTISUPORT I UNIVERSAL

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

L’entorn

Els projectes digitals de

La varietat de propostes

és senzill i intuïtiu.

Barcanova s’adapten

permet millorar

i es visualitzen a totes

la comprensió dels

les plataformes i a tots

continguts: activitats

els entorns virtuals

interactives traçables,

d’aprenentatge (EVA).

vídeos, presentacions, imatges interactives,

Són responsius

suggeriments didàctics,

i ajusten el seu contingut

enllaços, jocs i...

a qualsevol dispositiu:

molt més!

mòbil, tauleta, ordinador...

» ÍNDEX E S O 3

U1 8

LECTURA

TEXTOS FUNCIONALS / LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

EDUCACIÓ LITERÀRIA

La pota de mico La narrativa meravellosa: Les mil L’estructura del text. Escriure un La derivació. Els sufixos i una nits; Guillem de Torroella; text: planificar, redactar i revisar derivatius. Els sufixos valoratius.

Pere Calders el text El grau superlatiu 9 18 24 Recull de poemes musicats

Els poemes èpics: les grans epopeies; la veu melodiosa de les sirenes; Jacint Verdaguer

U2

Les llengües d’Europa: un continent multilingüe; les fronteres i les llengües; l’oficialitat; 56 el parentiu lingüístic 62

46

47

U3

Mar i cel Els sufixos lèxics. Els gentilicis.

Els oficis. Noms col·lectius.

Sufixos que tenen diversos significats 81

La tragèdia: les passions humanes; la tragèdia grega; Sòfocles; William Shakespeare; Àngel Guimerà

Tristany i Isolda Els prefixos: prefixos d’oposició i negació; d’espai i temps; de grau i intensitat

Les novel·les de cavallers: la literatura medieval; l’origen de la cavalleria segons Ramon Llull; la novel·la artúrica; Chrétien de Troyes; Joanot Martorell 122

80

U4 112

U5

113 Marbre de talla humana Prefixos de quantitat; de canvi d’estat o de lloc; altres prefixos d’ús freqüent

140

U6 176

U7

244

U9 272

91

La fantasia i el terror. La novel·la romàntica: Romanticisme; Mary Shelley; Bram Stoker; Victor Hugo

141

96

Els textos argumentatius. Què vol dir argumentar? Tipus d’arguments. L’opinió en els mitjans de comunicació

150

156

Victoria Roubideaux Històries viscudes. La novel·la Les llengües del món: situacions Els mots compostos; compostos realista: realisme; Charles Dickens; de minorització lingüística; amb guionet 177 Narcís Oller; Mercè Rodoreda 186 situacions de multilingüisme 191 La detenció d’Arsène Lupin Els mots compostos: classificació; composició culta

208

U8

Els textos periodístics. La notícia i el reportatge

El conte policíac o de detectius i la novel·la negra. Arthur Conan Doyle. Raymond Chandler

209 El matí verd Locucions i refranys

220

Els textos persuasius: la publicitat; l’anunci; composició de l’anunci gràfic; la publicitat a internet; l’anunci que promou valors i conductes; l’anunci comercial 226

La novel·la de ciència-ficció: H. G. Wells; Manuel de Pedrolo 245

255

Història de la literatura catalana: edat moderna; situació dels països de parla catalana; Renaixement (Pere Serafí i Cristòfor Despuig); Barroc (Francesc Vicent Garcia); Il·lustració i Neoclassicisme (Joan Ramis) 273

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

Les propietats de l’oració.

El subjecte i el predicat

La puntuació del text, el paràgraf i l’oració: variants del punt 33

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Aplica’t la tècnica del semàfor

Cinefòrum de cinema fantàstic

38

Les modalitats de l’oració: oracions declaratives, interrogatives, exclamatives, imperatives 66

Marcadors d’incisos, explicacions i connectors

La negació i la veu passiva

Marcadors de desplaçaments i enumeracions

42 Per què escrivim?

73

101 Els temps verbals: temps de l’indicatiu, del subjuntiu i de l’imperatiu

EM POSO A PROVA

76

108 Per què Tirant lo Blanc és el millor llibre del món, segons Cervantes 136

L’accentuació: síl·laba tònica; posició de la síl·laba tònica; monosíl·labs tònics i àtons; accent gràfic; regles d’accentuació 161 gràfica; accent obert i tancat 167

Trenta frases fetes i locucions que hem de saber

El complement directe (CD) i el complement indirecte (CI): pronoms febles de CD i de CI 193

L’accent diacrític

El complement de règim (CR) i el complement circumstancial (CC): pronoms febles de CR i de CC 231 L’atribut (Atr) i el predicatiu (Pred): pronoms febles d’atribut i de predicatiu 260

110 Viatge a l’edat mitjana

133

Les perífrasis verbals: perífrasis modals i aspectuals

78 Fem ràdio

105

128

Antologia poètica

La torre Eiffel

La síl·laba: diftongs; hiats; separació de síl·labes

44

138 Comprendre l’art

172

174

De córrer per sobreviure, a córrer per inspirar 204

Defensem les llengües amenaçades

La dièresi: diftongs creixents darrere la g o la q; i entre vocals; i i u darrere de vocal; verbs de la 1a i la 3a conjugació; i i u àtones amb dièresi; estalvi de la dièresi 236

Entrevista a Carles Porta

Anuncis per canviar el món

L’apòstrof i el guionet

Novel·les de ciència

201

264

240

268 Els pingüins que dormen com Dalí 284

206

242 Elaborem una càpsula del temps 270 Fem una línia del temps sobre la literatura catalana de l’edat moderna 286

UNITAT

1

LECTURA » La pota de mico EDUCACIÓ LITERÀRIA » La narrativa meravellosa COMUNICACIÓ » L’estructura del text. Escriure un text REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » Les propietats de l’oració. El subjecte i el predicat » La puntuació del text, el paràgraf i l’oració SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Cinefòrum de cinema fantàstic

Preparem la lectura 1. Compartiu opinions i creences: Creieu que hi ha un destí que regeix la vida de les persones? ¿El fet de tenir un amulet ens pot fer sentir més segurs? Hi ha persones amb poders sobrenaturals o màgics?

2. Recordeu el relat de la llàntia màgica d’Aladí de Les mil i una nits? Quin poder tenia el geni d’aquella llàntia?

3. Quina és la característica fonamental de la literatura fantàstica o meravellosa?: a) la descripció objectiva de la realitat quotidiana; b) el relat de fets extraordinaris, sobrenaturals o màgics.

4. Creieu que hi ha coincidències que ens poden fer pensar que un fet ordinari és fruit d’una intervenció màgica?

5. Per parelles, comenteu el significat d’aquesta anècdota: Una vegada van preguntar a l’escriptora francesa Madame du Deffand: «Vostè creu en els fantasmes?» A la qual cosa va respondre: «No, però els tinc por.»

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL

8

Imagineu-vos caminant per un bosc encantat, amb criatures màgiques i arbres que parlen. Potser trobareu una porta màgica que us conduirà… on vosaltres vulgueu! Us agraden les històries fantàstiques? Quines coneixeu? Sabeu què és un cinefòrum?

UNITAT 1

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

El senyor i la senyora White i el seu fill Herbert vivien en una casa aïllada. Una nit freda, humida i ventosa esperaven una visita poc habitual. L’arribada es retardava, i es començava a percebre un cert neguit en l’ambient familiar. De sobte, van sentir la portella de la reixa del jardí i uns passos feixucs que s’acostaven. En aquell instant començava, per als tres estadants de la casa, una vetllada llarga i misteriosa que trasbalsaria la pau de la família.

rondinar v. tr. Dir en to de queixa. brigada m. i f. Militar de grau intermedi entre sergent i sotstinent. faquir m. A l’Índia, persona que persegueix la perfecció espiritual per mitjà de la meditació, l’exercici de les virtuts i la renúncia als plaers.

La pota de mico I El senyor White es va alçar i va anar a obrir la porta. Mare i fill van sentir que rondinava alguna cosa al nouvingut. La senyora White va tossir amb suavitat i, de seguida, el marit va tornar a la sala acompanyat d’un home alt i corpulent, amb ulls penetrants i la cara vermella.

—El brigada Morris —va dir el senyor White.

El brigada va donar la mà a mare i fill, va acceptar el seient que li oferien a la vora del foc i va mirar amb satisfacció com l’amo de la casa treia una ampolla de whisky i uns quants gots.

Després del tercer got, amb els ulls més brillants, el brigada va començar a parlar. El petit cercle familiar observava amb interès aquell visitant de terres llunyanes que parlava de gestes valeroses, de guerres, d’epidèmies i de pobles estranys.

—A mi també m’agradaria anar a l’Índia —va dir el senyor White—. M’agradaria veure aquells vells temples i els faquirs, i els malabaristes. Per cert, Morris, què és allò que em volia explicar l’altre dia sobre una pota de mico o alguna cosa així?

—No res que valgui la pena. És una pota de mico momificada que no té res de particular —va dir el brigada amb desgana—. Bé, de fet és només una cosa de màgia.

Aleshores va treure una cosa de la butxaca i la va mostrar. La senyora White es va fer enrere amb una ganyota de fàstic, però el fill va agafar la pota i la va examinar amb curiositat.

—I què és el que té d’especial? —va preguntar el senyor White, agafant la pota al seu fill.

—Un vell faquir la va dotar d’un poder màgic —va respondre el brigada—.

Era un home sant… Volia demostrar que el destí regeix la vida dels humans, i que aquells que intenten oposar-s’hi en paguen les conseqüències. Té aquest poder: tres persones poden demanar-li cadascuna tres desitjos.

—Bé, i vostè per què no demana tres desitjos? —va preguntar en Herbert agudament.

El militar el va mirar de la manera que les persones madures solen mirar els joves insolents.

—Els he demanat —va dir en veu baixa, i la seva cara rogenca va empal·lidir.

—I li van ser concedits els tres? —va preguntar la senyora White.

—Sí —va dir el brigada, i el got i les dents van entrexocar.

—I algú més els ha demanat? —va insistir la vella senyora.

—El primer home va obtenir les tres coses que demanava —va ser la resposta—. No sé quines van ser les dues primeres, però la tercera va ser la mort. És així com vaig aconseguir la pota.

La seva veu era tan greu que es va fer el silenci.

9

UNITAT 1 » LECTURA —Morris, si ja ha obtingut els seus tres desitjos, el talismà ja no li serveix —va dir el senyor White al final—. Per què el guarda?

El militar va moure el cap.

—Per capritx, suposo —va respondre lentament.

—Si pogués demanar tres coses més —va dir el senyor White mirant-lo d’una manera penetrant—, les demanaria?

—No ho sé —va respondre el brigada—. No ho sé.

Llavors va agafar la pota de mico amb el polze i l’índex, la va sacsejar i, d’una revolada, la va llançar al foc. El senyor White va fer un crit ofegat i, immediatament, la va arreplegar com va poder d’entre les brases.

—Si vostè no la vol, Morris —va dir el senyor White—, doni-me-la.

—No vull —va dir de manera tallant—. L’he llançada al foc. Si se la queda, no em doni la culpa del que pugui passar. Sigui assenyat i torni-la a tirar al foc.

El senyor White va moure el cap i va examinar la seva nova possessió atentament.

—Com es fa? —va preguntar.

—Cal agafar-la amb la mà dreta i demanar el que es vol en veu alta —va respondre el brigada—. Però compte amb les conseqüències!

—Sembla ben bé un conte de Les mil i una nits —va dir la senyora White.

—Si demana alguna cosa —va dir el militar bruscament—, demani amb seny.

Mentre sopaven es van oblidar una mica del talismà. Després, els tres van seure per escoltar fascinats el segon lliurament de les aventures del militar a l’Índia.

—Si en el conte de la pota de mico hi ha tanta veritat com en els altres que ens ha contat —va dir en Herbert, quan la porta de casa es va tancar darrere l’invitat—, no en traurem gran cosa.

Aleshores el senyor White es va treure la pota de mico de la butxaca i la va mirar amb perplexitat.

—La veritat, no sé què demanar —va dir lentament—. Em sembla que tinc tot el que vull.

—Si poguessis pagar la hipoteca de la casa, estaries ben content. Oi que sí?

—va suggerir en Herbert, sorneguer, posant-li la mà a l’espatlla—. Demana dues-centes lliures. Amb això n’hi haurà prou.

El pare va somriure avergonyit de la seva credulitat. El fill va fer una cara solemne, una mica desfigurada per una picada d’ullet a la seva mare, es va asseure al piano i va fer sonar uns acords greus. Aleshores, alçant el talismà, el senyor White va dir clarament: —Vull dues-centes lliures.

Un gran estrèpit del piano va contestar aquestes paraules. El senyor White va fer un crit esgarrifós. La dona i el fill van córrer cap a ell.

—S’ha mogut! —va cridar, mirant amb repugnància la pota, que havia caigut a terra—. Mentre demanava el desig, se m’ha regirat com un escurçó.

—T’ho deus haver imaginat, estimat —va dir la seva dona mirant-lo amb inquietud.

L’home va sacsejar el cap.

—Tant se val. No ha estat res. Però m’ha espantat.

10

talismà m. Objecte al qual s’atribueix una virtut sobrenatural. sacsejar v. tr. Moure bruscament un cos en direccions oposades. d’una revolada f. Amb un moviment ràpid i violent. perplexitat f. Estat d’una persona que no sap com reaccionar. sorneguer -a adj. Que dissimula amb ironia la seva intenció un pèl malèvola i burleta. escurçó m. Serp verinosa.

estupefacció f. Sorpresa que provoca una certa incapacitat per reaccionar. esgarrifança f. Tremolor amb sensació intensa de fred. deferència f. Actitud de respecte profund i afectuós.

Es van tornar a asseure al costat del foc. A fora el vent era més fort que mai.

El senyor White, en sentir una de les portes del pis de dalt que donava cops, es va sobresaltar nerviosament. Un silenci estrany i inquietant es va estendre sobre els tres, que va durar fins que la parella de vells es va alçar i se’n va anar a dormir.

Herbert es va quedar assegut a soles en la foscor mirant el foc que s’extingia.

Hi va veure cares. L’última era tan simiesca, tan horrible, que la va observar amb estupefacció. Li va semblar tan real que, amb un somriure nerviós, va agafar un got d’aigua i el va llançar a les brases. Sense voler, va tocar la pota de mico. Llavors va sentir una esgarrifança, es va fregar la mà a la jaqueta i va pujar a dormir.

II L’endemà, la senyora White observava els moviments misteriosos d’un home que voltava la casa i no es decidia a entrar-hi. Pensant en les dues-centes lliures, es va fixar que anava ben vestit i que portava un barret de seda nou i llampant. L’home es va aturar tres vegades davant la portella de la reixa del jardí i, a la quarta, la va obrir i va enfilar el caminet cap a la porta de la casa.

La senyora White va fer passar el desconegut, que semblava sentir-se incòmode, a la sala d’estar. Va esperar que li desvelés el motiu de la visita, però l’home es va mantenir una estona estranyament silenciós.

—M’han ordenat que vingui… —va dir al final, i es va inclinar per treure’s un fil de cotó dels pantalons—. Vinc de part de Maw i Meggins.

La senyora White es va sobresaltar.

—Què passa? —va preguntar, retenint la respiració—. Li ha passat alguna cosa al meu fill? Què li ha passat? Què?

—Em sap greu… —va començar a dir el visitant.

—Que s’ha fet mal, en Herbert? —va preguntar la mare, molt alterada.

L’home va assentir amb el cap.

—Molt mal ferit —va dir a poc a poc—, però no pateix.

—Oh, gràcies a Déu! —va exclamar la senyora White, agafant-se les mans.

De sobte va comprendre el significat sinistre d’aquelles paraules i va veure els seus temors horriblement confirmats en el rostre abaixat del visitant. Es va quedar sense alè, es va girar cap al marit i li va agafar la mà tremolant. Hi va haver un llarg silenci.

—S’ha quedat atrapat a l’engranatge d’una màquina —va explicar el visitant en veu baixa.

El vell es va asseure amb la mirada perduda. Va agafar la mà de la seva dona i la hi va estrènyer com en els vells dies de festeig, feia uns quaranta anys.

—L’empresa m’ha encomanat que els expressi el condol més sincer per aquesta pèrdua irreparable. I se m’ha encarregat que els informi que Maw i Meggins no es considera responsable de l’accident. Però, com a deferència pels serveis prestats pel seu fill, desitja oferir-los una quantitat de diners com a indemnització.

El senyor White va deixar anar la mà de la seva dona i, posant-se dret, va mirar fixament amb horror el visitant. Aleshores els seus llavis ressecs van pronunciar: —Quants?

—Dues-centes lliures —va ser la resposta.

Sense sentir el crit de la seva dona, el vell va somriure dèbilment, va estendre les mans com un cec i va caure a terra sense sentit.

William W. Jacobs: «La pota de mico» (text adaptat).

11

UNITAT 1 » LECTURA

» ACTIVITATS Comprensió lectora Un personatge trasbalsador

c) Quin personatge es manifesta més escèptic i suspicaç? Com ho manifesta? Completa la resposta amb aquests mots: fill • pare • escèptic • Herbert • talismà sorneguer • conte

1. El brigada Morris formava part de l’exèrcit anglès desplaçat a l’Índia, que va ser colònia britànica fins al 1947. a) Quines d’aquestes característiques li escauen? covard / intrèpid reservat / comunicatiu enèrgic / apàtic arrogant / modest supersticiós / racional enigmàtic / entenedor b) Quin objecte peculiar és una prova manifesta del seu tarannà?

El talismà

2. En Morris duia la pota de mico a la butxaca dis-

posat a mostrar-la als tres membres de la família amfitriona i, així, fascinar-los amb la seva història enigmàtica. a) Quina és la reacció d’en Morris quan el senyor White li pregunta per la història de la pota de mico?

1. Es mostra desenganyat i contrariat.

2. Es mostra reticent i contradictori.

3. Es mostra afectat i temorenc. b) Respecte al poder atribuït a la pota de mico, quin dels tres familiars es mostra més interessat i més crèdul? Com ho manifesta? Completa la resposta:

El que es manifesta més crèdul és el , el senyor . És el que s’interessa més per la història de la , el que l’arreplega de la abans que no es cremi, el que pregunta com s’han de demanar els i, finalment, el que demana el primer .

12

El que es manifesta més i suspicaç és el , en .

Considera que el militar els ha explicat un fantàstic i, quan veu el disposat a fer la primera petició al , es mostra , és a dir, irònic i burleta.

Els poders del talismà

3. El senyor White volia quedar-se la pota de mico i estava disposat a demanar-li els seus tres desitjos malgrat l’oposició i els advertiments del brigada Morris.

a) Amb quina finalitat el faquir va dotar la pota de mico d’un poder màgic?

1. Per beneficiar la gent amb necessitats.

2. Per reprovar els que alimentaven els seus desitjos. b) Per què, segons el faquir, qualsevol que demanés un desig al talismà n’havia de pagar les conseqüències?

1. Perquè demanar un desig és l’intent d’alterar el destí que regeix la vida dels humans.

2. Perquè demanar un desig és seguir el destí que regeix la vida dels humans. c) Quines advertències va fer en Morris al senyor White si es quedava el talismà?

1. Que anés amb compte amb les conseqüències i que demanés amb seny.

2. Que demanés qualsevol desig i que no es preocupés per les conseqüències.

El primer desig

4. Tria en cada cas l’opció correcta que completa l’oració:

a) El primer desig del senyor White tenia un caràcter…

1. humanitari i altruista.

2. materialista i interessat.

b) En veure que el seu pare estava disposat a demanar el primer desig, el fill…

1. va fer una cara solemne com a mostra de veneració i respecte.

2. es va asseure al piano i va fer sonar uns acords greus com a mostra d’ironia i escarni. c) Un cop el pare va haver demanat el seu primer desig, es va apoderar de la família una sensació de…

1. tranquil·litat i relaxament.

2. nerviosisme i inquietud.

Visions premonitòries

5. Respon: a) Què li va passar a en Herbert quan es va quedar sol en la foscor mirant el foc que s’extingia? b) ¿Les visions que va tenir eren premonitòries, és a dir, anunciaven alguna cosa futura? c) ¿Creus que en Herbert va tenir el pressentiment que li havia de passar alguna cosa calamitosa?

Anàlisi literària Literatura fantàstica

7. «La pota de mico» és un relat que pertany a la

literatura fantàstica i, concretament, al subgènere de terror.

• Completa amb les paraules del requadre la definició de gènere fantàstic: narrativa • raó • sobrenatural • elements realitat • màgic • explicar

El gènere fantàstic és un tipus de en què apareixen que no es poden per mitjà de la , que posen la en qüestió i que tenen alguna cosa de o .

8. En els relats de terror hi trobem una atmosfera inquietant, uns esdeveniments inesperats i uns personatges amb l’esperit excitat, disposats a sentir grans emocions, a veure coses inexistents i, en definitiva, a tenir por.

• En quin fragment del relat pots observar més clarament aquesta situació?

Respon: Aquesta situació de terror la podem observar principalment quan en Herbert…

Fantasia i realitat

9. L’autor de «La pota de mico» juga amb l’ambiPredicció

6. El conte té encara un tercer capítol en què el se-

nyor White demana els altres dos desitjos: el segon desig va ser que el seu fill, que només havia pogut reconèixer per la roba i ja portava deu dies enterrat, tornés a viure. Van passar les hores i, quan es va fer de nit, «un truc furtiu va sonar en la porta d’entrada. White es va quedar immòbil, sense respirar.

Poc després, una descàrrega de cops va ressonar per tota la casa. Aleshores, White va agafar la pota de mico i va balbucejar, frenèticament, el seu tercer i últim desig.»

• Quin creus que devia ser aquest tercer i últim desig?

güitat de manera que el relat admeti una doble lectura: una de fantàstica i una altra de realista.

Completa l’explicació de les dues lectures.

Lectura fantàstica El senyor demana al talismà dues-centes . El les hi concedeix però només com a per la mort del seu .

Lectura realista Les històries fantàstiques del brigada predisposen el senyor a creure en el del talismà i li fa una petició de lliures. L’endemà es dona la coincidència que el mor en i l’empresa ofereix a la família lliures com a indemnització de l’accident.

13

UNITAT 1 » LECTURA » ACTIVITATS

Paraules i expressions Rangs d’una jerarquia

10.

Busca a internet com s’organitzen els graus militars i ordena els següents de més categoria a menys: brigada, general (almirall), capità (tinent de vaixell), sergent, coronel (capità de vaixell), caporal, comandant (capità de corbeta), tinent.

Frases fetes amb donar

11. El brigada no vol que li donin la culpa del que

pugui passar. Amb el verb donar construïm un gran nombre d’expressions de sentit figurat com aquestes: donar un cop de mà • donar voltes (a una idea) donar un cop d’ull • donar garsa per perdiu donar peixet • donar el condol donar la tabarra • donar cent voltes • Utilitza aquestes expressions en les oracions següents: a) Ell sol no podrà carregar aquesta màquina. Li hauries de . b) Vam anar al tanatori a a la família del difunt. c) És molt bona jugadora. Si la vas guanyar, és que et va . d) Les llenties ja estan gairebé cuites. Hi hauries de . e) És molt pesat amb aquest tema. No para de . f) És un problema. Ja fa temps que hi , i no hi trobo el desllorigador. g) Ja he vist la pel·lícula, i m’ha agradat força. La novel·la, però, li . h) Vigila si compres coses de segona mà. Que no et .

Actituds envers els altres

12. En Herbert es mostra sorneguer (dissimula

amb ironia la seva intenció un pèl malèvola i burleta) quan proposa al seu pare que faci una petició per amortitzar la hipoteca. Davant d’una situació determinada un personatge pot adoptar altres actituds: irònica • sarcàstica • hipòcrita • satírica

14

• Relaciona cadascuna de les actituds anteriors amb la definició corresponent: a) Que diu una cosa amb una expressió o un to que indueix a entendre el contrari d’allò que aparentment diu. b) Que fingeix uns sentiments que no té. c) Que fa burla ridiculitzadora dels vicis i dels defectes dels altres. d) Que ofèn amb ironia mordaç i cruel.

La derivació La derivació és un procés que consisteix a modificar una base lèxica (per exemple, quiet) per formar un mot nou (inquietud), mitjançant l’adjunció d’afixos derivatius. Aquests afixos es classifiquen en prefixos (in-), que van davant de la base lèxica (-quiet-), i sufixos (-ud), que van darrere.

13. Separa amb guionets els components de cada paraula derivada i subratlla’n la base lèxica: Per exemple: re-vol-ada. revolada • incomoditat • submarí intravenós • imprecisió • antigripal deshumanitzar • aterratge

14. Completa les bases lèxiques subratllades amb

els afixos adequats i les marques flexives de gènere i nombre corresponents: a) El visit de terres lluny parlava de gestes valer .

Els White l’escoltaven amb curios . b) —La pota no té res de particular —va dir amb gana, i la seva cara rog va pal·lidir. El pare va somriure vergonyit de la seva credul .

L’home va obrir la port de la reixa i va filar el camin cap a la porta de la casa. La senyora va fer passar el conegut, que semblava sentir-se còmode. Va esperar que li velés el motiu de la visita; l’home es va mantenir estranya silenci .

Els sufixos derivatius Els sufixos derivatius es classifiquen en sufixos lèxics i sufixos valoratius. Els sufixos lèxics imposen al mot resultant la categoria lèxica (nom, adjectiu, verb o adverbi). Per exemple: el sufix -atge fa que el verb maquillar esdevingui un nom (maquillatge); el sufix -itzar fa que l’adjectiu tranquil esdevingui un verb (tranquil·litzar); el sufix -ment fa que l’adjectiu lent esdevingui un adverbi (lentament).

15. Completa la taula de més avall amb les formes derivades següents:

a) Un nom derivat de cadascun d’aquests verbs (V → N): fugir, abocar, fregar, muntar. b) Un adjectiu derivat de cadascun d’aquests verbs (V → A): xerrar, prometre, trencar, fugir. c) Un verb derivat de cadascun d’aquests noms (N → V): estiu, terror, llamp, mòmia.

V→N

V→A

N→V

fug -ida … -ador … -all … -atge

… -aire … -edor … -dís … -isser

… -ejar … -itzar … -egar … -ificar

Els sufixos valoratius Els sufixos valoratius matisen el significat de la base lèxica, afegint-hi una característica de grandària (com l’augmentatiu -às en homenàs i el diminutiu -et en homenet) o bé una valoració de caràcter afectiu (com -ona en carona) o despectiu (com -ota en paraulota).

16. Substitueix cada paraula subratllada per una de derivada fent ús dels sufixos diminutius següents:

d) -ol / -ola 1. Aquí hi ha tot de bèsties.

2. He pescat la carpa a l’estany. e) -ell / -ella 1. La vaca pastura al prat.

2. Tanca la porta del jardí. f) –im Els coixins que no s’espolsen deixen anar pols.

17. Substitueix cada paraula subratllada per una de derivada fent ús dels sufixos augmentatius i del sufix despectiu -astre / -astra.

a) -arro / -arra Quin cotxe que té!

Un elefant és una bèstia enorme. b) -às / -assa Sempre va ser el bo de la colla.

Era una mare per als infants i també per als monitors. c) -ot / -ota Malgrat la seva jovenesa, ja era tot un home.

Era una dona que imposava pel seu caràcter fort. d) -astre / -astra Era un polític sense bagatge cultural.

No tenia talent, era una música.

El grau superlatiu El sufix -íssim / -íssima permet formar el grau superlatiu dels adjectius (content → contentíssim) i d’alguns adverbis (lluny → llunyíssim).

18. Substitueix els adjectius subratllats per adjectius en grau superlatiu:

L’altre dia vaig anar a un concert bo. Tot i que l’entrada era cara, hi havia molta gent. Hi vaig conèixer uns nois simpàtics i unes noies divertides. El concert va acabar tard, i tots estàvem entusiasmats.

a) -et / -eta 1. El nen té un peu fred.

2. Ja li surt una dent. b) -ó / -ona 1. Vam veure un animal.

2. Ella dorm ben calenta. c) -í / -ina 1. Avui hi ha boira.

2. És un caragol de mar.

15

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT

El mirall de les aigües pregones

L’aparició d’un talismà En la literatura fantàstica i meravellosa sovint hi apareixen talismans, amulets i altres objectes màgics. Un talismà és una joia, un anell, una pedra o qualsevol altre objecte que algú creu que té poders màgics o sobrenaturals. Aquests poders poden protegir i ajudar el seu propietari o fer-li mal, depenent de l’ús que en faci. ¿Creus en la bona sort dels amulets o en el poder sobrenatural dels talismans? Hi ha persones que hi creuen perquè les ajuda mentalment. D’altres, en canvi, només els consideren una superstició, coses dels somnis i del món de la ficció.

L’espasa d’Urà

L’orbe granat

Què hem de fer?

Pots escollir una de les dues tasques següents: a) Has somiat que tenies un talismà gràcies al qual has viscut unes peripècies extraordinàries. I ara expliques el teu somni en el teu diari personal. b) Ets un guionista de còmics o de videojocs i has d’inventar-te un talismà per ajudar un personatge a aconseguir els seus objectius. I ara descrius com és i quines funcions té.

Com ho hem de fer? a) Imagina un talismà i descriu-ne les propietats i les funcions en una fitxa que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat. b) Fes un dibuix aproximat del talismà per il·lustrar l’escrit. c) En el cas del talismà somiat, descriu en una pàgina les visions del teu somni d’acord amb el gènere autobiogràfic del diari personal. d) En el cas del talismà del còmic o del videojoc, descriu l’objecte màgic de manera semblant a unes instruccions de guió perquè el dibuixant o el dissenyador de l’obra el representi gràficament. e) Valora el resultat final de la teva expressió escrita i la dels altres d’acord amb l’avaluació que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

16

Els talismans de tres personatges manga de la sèrie Sailor Moon: el de la Marinera Neptú, el de la Marinera Urà i el de la Marinera Plutó.

Representació del geni de la llàntia meravellosa, el cèlebre talismà de les històries de Les mil i una nits.

» EN VEU ALTA Les metamorfosis Una metamorfosi es una transformació per la qual una cosa perd la seva forma natural per prendre’n una altra. En són exemples la metamorfosi del cuc o la larva en crisàlide i de la crisàlide en papallona.

En la literatura fantàstica, les metamorfosis han servit per explicar transformacions sobrenaturals de persones i coses. L’exemple més clàssic el trobem en els relats de les llegendes mitològiques del poeta llatí Ovidi, en els quals un humà o una deïtat menor es veu transformat en animal o planta, com és ara el cas de la teixidora Aracne.

Les metamorfosis d’Ovidi és una obra que ha deixat una empremta inesborrable en la cultura occidental i que val la pena conèixer.

Què hem de fer?

• Per parelles, feu conèixer una transformació de Les metamorfosis d’Ovidi a través d’una exposició oral.

• Podeu fer l’exposició de viva veu davant la classe o bé per mitjà d’un enregistrament en format radiofònic o pòdcast.

Aracne fou una teixidora molt hàbil que desafià i vencé la deessa Atena en l’art de teixir.

Atena se’n venjà convertint-la en aranya.

Com ho hem de fer?

Seguiu aquestes activitats de desenvolupament:

Acis i Galatea és una pintura barroca de Charles de Lafosse en què es representen personatges de la mitologia grega relacionats posteriorment amb Les metamorfosis d’Ovidi.

a) Llegiu una adaptació en prosa de les transformacions de Les metamorfosis que hi ha publicades per a joves lectors i seleccioneu-ne una. b) Feu un breu resum de la transformació seleccionada seguint els models que trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat. c) Cerqueu informació per elaborar una fitxa del relat llegendari triat que teniu detallada en l’espai personal del web www.barcanova.cat. d) Basant-vos en el material aplegat (resum i fitxa), elaboreu un guió per a la vostra exposició oral a classe. e) Escriviu el guió d’acord amb la forma expressiva: l’exposició oral o bé l’exposició en format radiofònic o pòdcast. f) Valoreu el resultat final de la vostra expressió oral i la dels altres d’acord amb l’avaluació que trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

17

UNITAT 1

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. La narrativa meravellosa La narrativa meravellosa és aquella que crea un món de ficció en què les lleis naturals són alterades per forces màgiques.

ELEMENTS CARACTERÍSTICS DE LA NARRATIVA MERAVELLOSA 1. Presència d’elements extraordinaris (genis, fades, llànties, beuratges, etc.) capaços de causar tota mena de prodigis, encanteris i transformacions.

2. Personificació d’animals i plantes, els quals poden actuar com a col·laboradors del protagonista o bé com a opositors.

3. Descripció d’indrets exòtics i paradisíacs, com el jardí de les delícies o l’illa Encantada.

Des de l’antigor, la imaginació humana ha creat un univers de ficció, paral·lel al real, en què allò que és extraordinari i prodigiós es presenta com a natural. Tot això és possible gràcies a la convenció literària segons la qual emissor i receptor decideixen entrar junts en aquest món irreal i compartir-ne els efectes.

L’origen d’aquest subgènere literari, el trobem en la literatura popular tradicional, com els relats de Les mil i una nits, i en la mitologia clàssica.

La literatura culta no s’ha mantingut al marge d’aquest univers creatiu tan ric i amb tantes possibilitats. Són molts els autors, de totes les èpoques, que han escrit relats amb arguments màgics o prodigiosos: Guillem de Torroella (La Faula), Lewis Carroll (Alícia al país de les meravelles), Antoine de Saint-Exupéry (El petit príncep), J. R. R. Tol­ kien (El Senyor dels Anells), Gabriel García Márquez (Cien años de soledad), Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta), etc.

1.1. Les mil i una nits Les mil i una nits és una obra extensa de l’època medieval que recull contes orientals antics de procedència diversa (índia, iraniana, egípcia, àrab, turca...) que s’havien transmès oralment durant segles. L’estructura del llibre se sosté sobre una història marc que té com a protagonistes el rei Xahriar i la donzella Xahrazad.

Els contes de Les mil i una nits s’encadenen gràcies a una tècnica narrativa molt eficaç: el personatge d’una història es converteix en nar­ rador d’una altra, de manera que aquesta última quedarà inserida dins de la primera. Així, l’autor fa un tramat d’històries ben cohesionat gràcies a la multiplicitat de narradors.

18

La llàntia, el talismà d’Aladí en Aladí i la llàntia meravellosa, un dels contes de Les mil i una nits.

La història marc Un dia el rei Xahriar va descobrir que la seva dona l’enganyava amb un altre home. Furiós, va fer tallar el cap de la seva dona, de les esclaves i dels esclaus.

Des d’aleshores, cada cop que el rei Xahriar prenia una noia verge, la desflorava i, després, la feia matar. Passats tres anys, una donzella anomenada Xahrazad va aconseguir captivar el rei amb els seus relats meravellosos, gràcies als quals va conservar la vida: cada nit començava un conte i, a l’arribada de l’alba, el deixava en suspens fins a la nit següent.

La història dels tres germans Duniazad demanà a la seva germana que expliqués la història del xeic dels dos gossos llebrers.

—Amb molt de gust, si el rei m’ho permet… —respongué ella.

El rei l’encoratjà a fer-ho i Xahrazad va continuar amb aquestes paraules: Aleshores s’acostà el xeic que duia els dos gossos llebrers i va començar així: —Senyor dels genis! Has de saber que jo soc el més petit de tres germans. Quan el nostre pare va morir, ens va deixar tres mil dinars. Amb aquests diners, ens en vam anar de viatge. Al cap d’un mes de navegar per la costa, vam arribar a una ciutat, on vam vendre el gènere que dúiem, i per cada dinar, en vam guanyar deu.

Però quan ja tornàvem cap al vaixell per embarcar-nos de nou, ens vam trobar prop de la riba una dona jove d’aspecte descurat que anava vestida amb una túnica esparracada. Sense com va ni com ve, m’agafà la mà, me la besà i, amb veu tremolosa, em demanà: —Sisplau, caseu-vos amb mi i porteu-me al vostre país, no us en penedireu.

Déu va voler que em compadís d’ella i m’hi vaig avenir.

A mesura que anàvem navegant, me n’anava enamorant. Per aquest motiu, em vaig anar allunyant dels meus germans i ells van començar a sentir gelosia de mi. Tant va anar creixent aquesta rancúnia que fins i tot van parlar de matar-me. Així doncs, una nit, mentre dormia, guiats pel dimoni, em van agafar entre tots dos i em van llançar al mar.

La meva dona, que ho va veure tot, es va estremir i es transformà en una geni. Immediatament es va submergir, em va agafar i em traslladà a una illa. No cal que us digui que jo, mentrestant, estava inconscient. Al matí, quan vaig recuperar els sentits, m’ho va explicar tot: —Has de saber que jo soc una geni. Com que tu et vas casar amb mi malgrat el meu aspecte descurat, ara jo t’he salvat de morir ofegat. Però vull que sàpigues que estic molt enfadada amb els teus germans i que els penso matar.

—No cal que morin els meus germans —li vaig dir—. Escolta aquest proverbi: «Sigues tu el benefactor, que tornar bé per mal sempre és millor.» Al capdavall, són els meus germans.

Aleshores, d’una revolada, em va agafar i em traslladà pels aires fins al terrat de casa meva. Al vespre vaig trobar dos gossos lligats. Quan em van veure, se’m van acostar ben a la vora, amb la mirada trista, per tal que els amoixés. La meva esposa no trigà a venir i em digué: —Aquí tens els teus germans.

—Qui ho ha fet, això?

—Jo. He manat a la meva germana que els transformés, i en aquest estat es quedaran fins d’aquí a deu anys.

L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà. Duniazad va dir llavors: —És una història ben sorprenent!

—Aquesta no és res comparada amb la que us explicaré la nit que ve, si soc viva i sa majestat m’ho permet…

El rei pensà: «No la mataré pas ara com ara. Vull sentir què més explica, perquè és extraordinari tot el que conta.»

I s’adormiren abraçats. En llevar-se, el rei se n’anà a la sala d’audiències, on va rebre el visir i els camarlencs. Va estar ocupat en les tasques del govern tot el dia i, un cop acabada la feina, se’n tornà cap a palau.

Les mil i una nits. Proa (text adaptat).

19

UNITAT 1 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.2. Guillem de Torroella Guillem de Torroella és un escriptor de Mallorca del segle xiv que va escriure un conte meravellós conegut amb el títol de La Faula. El conte explica com el cavaller mallorquí Guillem va ser raptat per la fada Morgana i conduït a l’illa Encantada perquè la seva presència donés consol a Artús, el gran rei protagonista de les novel·les de Bretanya.

Un papagai cridà l’atenció del cavaller i el conduí cap a una roca arrodonida, la qual resultà ser una balena que, immediatament, se l’emportà a l’illa Encantada, un lloc paradisíac.

L’illa Encantada Em vaig trobar dins d’un jardí que tenia mil arbres plantats, tots de la mateixa mida i amb un aspecte semblant, i tot d’espècies estranyes. I tots havien crescut densos de la mateixa manera i, per art d’encantament, mostraven alhora els fruits i les flors, encara que l’estació no ho permetia. Els fruits eren ben madurs i les flors, d’una bellesa extrema, eren fresques i perfumades, entremig de les fulles verdes que cobrien els tanys. I tots els ocellets cantaven i refilaven amb veus melodioses, perquè l’ambient era alegre i els omplia el cor d’alegria natural. Tot el jardí era regat per un rierol d’aigua pura i límpida que rajava d’una font que brollava al mig del prat, en un indret molt ben pavimentat de marbre blanc, net i polit.

Al centre del jardí s’alçava un palau ric i meravellós: el temple que va fer Salomó, construït amb gran enginy i embellit de riqueses de tota mena, al seu costat no era res. Tinc la impressió que mai ningú no ha vist una obra tan bella ni tan agradable.

Guillem de Torroella: La Faula. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

20

tany m. Branca tendra que surt del tronc d’un arbre. refilar v. intr. Cantar fent sons diferents i ràpids com els rossinyols o els canaris. límpid -a adj. Clar, transparent. brollar v. intr. Sortir aigua de terra.

1.3. Pere Calders Pere Calders (1912-1994) és un dels contistes catalans més importants del segle xx, autor, entre d’altres, dels llibres Cròniques de la veritat oculta (recull de 31 contes) i Invasió subtil i altres contes (recull de 17 contes i 26 microcontes).

Els seus relats s’inscriuen dins un corrent literari anomenat realisme màgic, conreat principalment per escriptors italians (Massimo Bontempelli) i americans (Gabriel García Márquez). Aquest corrent pretén fer compatibles en una mateixa història dos mons oposats: l’un és el de la realitat, caracteritzada per la monotonia i la submissió dels personatges a un ordre social establert; l’altre és el de la irrealitat màgica, caracteritzada per la irracionalitat i la total llibertat de la imaginació. El contrast entre aquests dos mons sovint ens porta a situacions paradoxals, que fins i tot poden esdevenir absurdes.

La rebel·lió de les coses

àvidament adv. Amb un desig incontrolat. estupor f. Estupefacció, sorpresa.

Si s’hagués pogut investigar el fenomen des del seu origen, s’hauria vist que tot va començar amb una vaga dels panys i dels interruptors. Les portes no s’obrien o no es tancaven i ocasionaven problemes que prenien de seguida unes proporcions difícils de controlar. Els interruptors unes vegades deixaven encès un aparell i d’altres es negaven a engegar-lo.

Els fets es produïen escalonadament, com si algú volgués regular malignament la situació. Les plomes estilogràfiques abocaven el contingut de tinta al simple contacte amb el paper o bé es buidaven a les butxaques, i els documents gairebé sortien de les carteres buscant àvidament la taca.

Cada incident, ell tot sol, hauria ocasionat les diminutes tragèdies conegudes de tothom. Però, per acumulació, el dia de la revolta de les coses es convertí en una catàstrofe que amenaçava la supervivència humana.

Pels carrers, es veien ciutadans asseguts a les voreres, amb la roba pengim-penjam perquè els botons, els cinturons i les tires elàstiques que subjectaven les peces al cos abandonaven les seves funcions i oferien carn rosada a l’escàndol públic. Les sabates es descordaven d’improvís i eren causa de caigudes; la proximitat del granit i del ciment exposava els cranis a topades de molta conseqüència. De tant en tant, algú sortia al balcó amb un posat d’estupor i les mans plenes de molles i d’engranatges, perquè havia provat de donar corda a un rellotge o servir-se d’un electrodomèstic i la màquina se li havia desfet materialment als dits. Grups d’automobilistes vagaven amb el volant sota l’aixella i la mirada perduda, a peu, molt allunyats de la seguretat que dona anar motoritzat. Els encenedors i els llumins van fallar tots alhora, i els fumadors (que pretenien afrontar la crisi encenent un cigarret) semblaven ben indefensos.

La cosa curiosa era que el món natural no s’acabava pas. Al contrari: feia sol i vent suau de primavera, característiques pròpies d’una estació complidora. El mal funcionament era purament dels productes manufacturats, de coses de les quals l’home havia prescindit durant molts segles de la seva història i que havia anat inventant amb astúcia i paciència.

21

UNITAT 1 » EDUCACIÓ LITERÀRIA

Quan la gent va sentir que les cases cruixien (poc, la veritat), es va esverar moltíssim. Tothom va sortir al carrer, just amb el que duia al damunt i, encara, aguantant-se la indumentària amb les mans per no ensenyar les estructures. Es van formar unes corrues enormes, multituds que emprenien el camí de la muntanya guiades per l’instint del retorn a la naturalesa.

Tres o quatre temes de conversa animaven la marxa. Les lamentacions ocupaven el primer lloc, perquè queixar-se no vol un gran esforç, i després venien les preguntes d’actualitat, de trepidant interès públic. Aquella pertorbació era local o internacional? No podien saber-ho, ja que la plaga havia posat fora de servei les comunicacions de tota mena i, d’altra banda, des del dia abans no arribaven viatgers: els aeròdroms estaven deserts, les esta­cions buides, les carreteres sense vehicles.

La precipitada reincorporació a la naturalesa fou una commoció. L’ésser humà ja no coneixia l’herba, no distingia la bona de la dolenta i ja no podia pasturar amb garanties. Tampoc no era caçador (en general), ni bon buscador d’aigua; s’havia convertit en un ésser mal adaptat a la intempèrie i, sense farmàcies a prop, tot li feia cremor d’estómac i tot se li infectava.

En poques setmanes va haver-hi moltes morts. «Ja se sap», deien els vius. «És la típica selecció natural: en moment de forta crisi, els dèbils desapareixen.»

corrua f. Multitud de persones, de vehicles, etc., que avancen els uns darrere els altres. trepidant adj. Que es desenvolupa de forma ràpida i emocionant. commoció f. Alteració violenta de l’estat d’ànim causada per la sorpresa d’un fet desagradable.

Pere Calders: Invasió subtil i altres contes. Edicions 62, 1978 (text adaptat).

» ACTIVITATS

d) El realisme màgic és un corrent literari que pretén en una mateixa història i el món .

La narrativa meravellosa 19. Completa els enunciats amb aquestes expres-

Les mil i una nits 20. Digues si els enunciats següents són certs o

a) La narrativa meravellosa és aquella que crea un en què les són alterades per . b) L’origen de la narrativa meravellosa, el trobem en la tradicional i en la . c) Les mil i una nits és una obra extensa de que recull de procedència diversa que s’havien durant segles.

a) Les mil i una nits és una obra extensa de l’època medieval que recull contes orientals que s’ha­ vien transmès oralment durant segles. b) Els contes de Les mil i una nits apareixen aïllats, formant cadascun un capítol autònom. c) En els relats de Les mil i una nits hi apareixen diversos narradors que fan que uns contes s’insereixin dins d’uns altres. d) La donzella Xahrazad aconsegueix seduir el rei Xahriar gràcies als seus dots per explicar històries meravelloses.

sions: forces màgiques, món de ficció, lleis naturals, mitologia clàssica, literatura popular, l’època medieval, contes orientals antics, transmès oralment, màgic o fantàstic, el món de la realitat, fer compatibles.

22

falsos:

e) Al final, el rei Xahriar es cansa de la donzella Xahrazad i decideix matar-la. f) Un geni és un ésser molt característic dels relats meravellosos o fantàstics que té poders màgics.

21. Llegeix «La història dels tres germans» i, després, contesta aquestes preguntes:

a) En començar el relat, la donzella Xahrazad ens presenta un xeic acompanyat de dos gossos llebrers. Quina importància tenen aquests dos gossos? Són una premonició del desenllaç de la història? b) ¿Un cop la donzella Xahrazad ha presentat el protagonista del conte (el xeic dels gossos), qui passa a ser el narrador del relat? A qui dirigeix la seva explicació? c) ¿El viatge que emprenen els tres germans és símbol de fortuna o de desgràcia? d) La geni vol posar a prova el germà més jove per saber amb quin criteri valora o jutja les persones. De quina manera ho fa? e) Quins sentiments s’apoderen del cor dels dos germans grans quan observen que el seu germà petit és feliç amb aquella noia? Què decideixen fer? f) Quin personatge es manifesta venjatiu pel que han fet els dos germans grans? Quin es manifesta com a benefactor? g) Com aconsegueix la geni acomplir alhora la seva voluntat (venjar-se) i la voluntat del seu marit (ser benefactor)? h) Creus que aquesta narració és un conte moral?

Quines lliçons de conducta vol que aprenguin els lectors?

Guillem de Torroella 22. Digues quins són els deu elements de l’illa En-

cantada que apareixen descrits o esmentats en el fragment del conte meravellós La Faula de Guillem de Torroella.

23. Tria i copia l’opció més adequada en cada cas per definir l’espai de l’illa Encantada: • selvàtic / cultivat • corrent / exòtic • paradisíac / infernal

• habitat / solitari • esplendorós / pobre • idealitzat / realista

24. En la descripció de l’illa Encantada, el narrador fa referència a tres sentits: el de la vista, el de l’olfacte i el de l’oïda. Cerca en el text tres percep­ cions sensorials, una corresponent a cada sentit.

El narrador contempla la bellesa del i sent les dels ocells.

, olora el

Pere Calders 25. En el conte de Pere Calders es produeix la

rebel·lió de molts objectes. D’acord amb el text, digues quina acció emprenen aquests objectes: a) Els panys i els interruptors fan , és a dir, els que estan tancats i els que estan . b) Les plomes estilogràfiques o es buiden . c) Les sabates . d) Els rellotges es desfan i en surten . e) Els encenedors i els llumins .

26. Explica en 10 o 12 ratlles com repercuteix en els éssers humans la rebel·lió de les coses:

La rebel·lió de les coses es converteix en una catàstrofe que amenaça .

Lectura crítica 27. Entre tots, valoreu i interpreteu aquestes qüestions:

a) El missatge que transmet la història marc de Les mil i una nits des del punt de vista de les relacions humanes. b) Les transformacions màgiques al servei de les diverses lliçons morals que es manifesten en «La història dels tres germans». c) L’originalitat de la tècnica narrativa de les històries encadenades i la seva eficàcia per atreure la curiositat dels receptors.

Lectura dels clàssics 28. Seleccioneu unes quantes històries de Les mil i

una nits de la col·lecció «Clàssics a Mida» de l’editorial Barcanova. Repartiu-vos-les per fer-ne una lectura en veu alta i una breu presentació davant la classe. Feu referència especialment als elements fantàstics o meravellosos.

23

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ

» TEXTOS FUNCIONALS 1. L’estructura del text.

Escriure un text Escriure un text és una tasca complexa i, per fer-ho bé, cal dominar unes habilitats que només s’adquireixen amb una pràctica constant.

Per això diem que, d’escriure, mai no se’n sap prou.

LES TRES OPERACIONS BÀSIQUES DE L’ESCRIPTURA

PLANIFICAR

• A qui vull escriure?

• Sobre què vull escriure?

• Per a què vull escriure?

• Com ho vull escriure?

REDACTAR

• Quina estructura ha de tenir el text?

• Com organitzaré les idees en paràgrafs?

• Quin registre i quin estil són els més adequats?

• Quin vocabulari específic hauré d’utilitzar?

REVISAR

• El text diu exactament allò que volia comunicar?

• L’estructura és coherent i clara?

• La informació és entenedora i precisa?

• Des del punt de vista normatiu, el text és correcte?

1.1. Planificar el text La planificació és la primera tasca del procés d’escriptura. Planificar vol dir: a) Fer-nos conscients de la situació comunicativa: qui és l’emissor, qui és el receptor, quin és el canal de transmissió… b) Concretar quin és l’objectiu que perseguim: explicar, narrar, descriure, argumentar, instruir… c) Cercar la informació necessària en llibres, revistes, diaris, webs… d) Seleccionar les idees bàsiques que ens siguin útils per redactar el text i organitzar-les en apartats o capítols.

REC O R D A Per presentar correctament els treballs escrits has de fer el següent: – Escriure el nom i els cognoms a l’angle superior dret del primer full.

– Deixar marges i prou espai entre línies per facilitar les anotacions del professor.

–S agnar els paràgrafs (amb el tabulador o amb tres espais blancs).

–G rapar els fulls (no has de fer servir mai clips).

24

La planificació és un projecte, és a dir, és com el plànol d’una casa que ens serveix de guia en l’execució de l’obra. La planificació del text, doncs, ha de permetre a l’escriptor, abans de començar a redactar, fer-se una imatge global d’allò que es proposa. Fixa’t en aquests dos exemples de planificació: EXEMPLES DE PLANIFICACIÓ PLANIFICACIÓ DEL TEXT 1

PLANIFICACIÓ DEL TEXT 2

• El meu text l’ha de llegir una persona adulta i ben formada; per tant, he d’utilitzar un registre elevat, he de ser molt precís en la informació i he d’utilitzar la terminologia específica amb correcció.

• El meu text l’ha de llegir una persona molt jove i encara poc formada; per tant, he d’utilitzar un registre planer, he de ser molt clar en la informació i he d’aclarir el significat de la terminologia específica.

• L’objectiu del text és transmetre la meva visió sobre la situació social i econòmica actual i defensar-la amb arguments lògics, opinions d’especialistes, dades, exemples, etc. Per tant, el text serà de tipus argumentatiu (article d’opinió).

• L’objectiu del text és explicar i fer entendre les estratègies racionals i emotives que utilitza la publicitat per aconseguir els seus objectius.

Per tant, el text serà de tipus expositiu o explicatiu (text didàctic o acadèmic).

• La informació que utilitzaré provindrà de la lectura d’articles d’especialistes publicats en la premsa, informacions oficials de l’àmbit polític i econòmic, reportatges i entrevistes de mitjans audiovisuals, pàgines web i xarxes socials.

• La informació que utilitzaré provindrà de llibres i revistes especialitzats en publicitat i màrqueting, articles de premsa, entrevistes a especialistes en mitjans audiovisuals, pàgines web i xarxes socials.

• Les idees bàsiques que desenvoluparé en el text seran aquestes: a) els tipus d’anuncis; b) la imatge i els colors; c) l’eslògan i el logotip; d) el missatge; e) els recursos racionals i els recursos emotius; f) els recursos retòrics o estilístics; g) l’ús de la suggestió; h) els valors i els contravalors, i i) la provocació.

• Les idees bàsiques que desenvoluparé en el text seran aquestes: a) la situació laboral; b) l’emigració de joves per trobar feina; c) la població que es troba per sota del llindar de la pobresa; d) la creació d’empreses; e) l’evolució de les exportacions, i f) les perspectives de futur.

1.2. Redactar el text La redacció del text consisteix a donar forma concreta al projecte que hem elaborat en la planificació. El resultat haurà de ser un text ben estructurat, coherent, precís i correcte.

Redactar un text vol dir escriure en un full o amb l’ordinador un missatge concret. Un text ben redactat ha de tenir unes propietats determinades: a) Una estructura adequada: capítols, apartats… b) Una organització eficaç: distribució de les idees en paràgrafs. c) Una coherència clara: informació ajustada i progressió lògica de les idees. d) Una cohesió marcada: les oracions del text han d'estar ben connectades per mitjà de diversos lligams lèxics i gramaticals. e) Un llenguatge entenedor i precís: oracions ben construïdes i lèxic específic ben utilitzat. f) Un ús correcte de la llengua: compliment de les normes gramaticals i ortogràfiques.

25

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ » TEXTOS FUNCIONALS L’estructura del text Cada text ha de presentar una estructura determinada en funció de l’objectiu i d’acord amb les característiques pròpies de cada tipus de text: narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu, instructiu, predictiu o literari.

Com a regla general, podem establir que els textos i els treballs s’estructuren en tres apartats bàsics: 1. La introducció o presentació 2. El cos o desenvolupament 3. La conclusió o desenllaç ESTRUCTURES BÀSIQUES TIPIFICADES TEXT EXPLICATIU Introducció (presentació del tema)

Desenvolupament (exposició: fenòmens, causes, conseqüències...)

Conclusions o síntesi TEXT NARRATIU

Plantejament (protagonista i situació inicial)

Nus (evolució de la història)

Desenllaç (resolució final)

26

EXEMPLE Les marees Tots hem sentit a parlar de les marees. Però què són les marees? Què les causa?

Les marees són els moviments d’ascens (marea alta) i descens (marea baixa) del nivell del mar produïts per les forces d’atracció gravitatòria de la Lluna i el Sol. Entre una marea alta (plenamar) i una marea baixa (baixamar) transcorre un període aproximat de sis hores i quart. La diferència de nivell entre la marea alta i la marea baixa s’anomena amplitud de marea.

Quan les forces de la Lluna i el Sol se sumen (en lluna plena i lluna nova), es produeix la marea viva, durant la qual l’amplitud és màxima. Quan les dues forces s’anul·len parcialment (en lluna en quart creixent i en quart minvant) es produeix la marea morta, durant la qual l’amplitud és mínima.

Hi ha altres factors que també intervenen en les marees: la pressió atmosfèrica, els corrents marítims i dels vents, etc. Tot i així, la gran protagonista d’aquest fenomen és l’atracció de la Lluna.

EXEMPLE El pont del diable Explica la llegenda que una vella passava cada tarda pel pont de Martorell per portar aigua d’una font que hi havia a l’altra banda del riu Llobregat.

Un dia el riu es va desbordar i s’endugué el pont, i la pobra vella es va quedar sense el seu habitual passeig i sense aigua.

Aquella nit el diable es va aparèixer a la vella i li va proposar reconstruir el pont amb la condició d’emportar-se el cos i l’ànima del primer que hi passés.

La vella va acceptar el tracte, i el diable va començar a treballar fort per acabar el pont abans que sortís el sol.

L’endemà, quan la vella anava a buscar aigua, el pont ja estava acabat. Però la dona, abans de passar, va deixar anar un gat perquè passés davant d’ella. Així el diable es va emportar el gat, en cos i ànima, i va deixar tranquil·la la vella, que va continuar com cada dia anant a la font, feliç per haver tornat el pont a la població. Des de llavors al pont se’l coneix com «el pont del diable».

ESTRUCTURES BÀSIQUES TIPIFICADES TEXT ARGUMENTATIU

Introducció del tema Tesi (opinió o punt de vista)

Fets i arguments Conclusions o síntesi

EXEMPLE L’anglès i el doblatge És sabut de tothom que als catalans ens costa Déu i ajuda aprendre anglès i que, per altra banda, hi dediquem hores i més hores.

Jo crec que, si els cinemes i les televisions deixessin de doblar les pel·lícules, a tots ens seria més fàcil aquest aprenentatge. El doblatge de les pel·lícules el va decretar obligatori el règim franquista l’any 1941 amb un doble objectiu: per una banda, imposar la llengua castellana en tot l’àmbit audiovisual i, per una altra, controlar els diàlegs per mitjà de la censura.

Han passat més de vuitanta anys del decret franquista, ens hem integrat a la Unió Europea i, tanmateix, el doblatge es manté com una tradició profundament arrelada.

Això ens distancia de la població de molts altres països europeus on el doblatge no existeix.

Pel nostre bé, hauríem de posar fi a aquesta tradició i acostumar-nos a veure totes les pel·lícules en versió original.

L’organització de les idees El paràgraf és la unitat bàsica per organitzar els escrits i per donar-los coherència: l’escriptor que distribueix la informació en paràgrafs s’obliga a triar i ordenar les idees de manera coherent i, per tant, facilita la lectura i la comprensió del text al lector.

CONSELLS PER ORGANITZAR ELS PARÀGRAFS • No facis paràgrafs excessivament llargs (superiors a 15 ratlles) ni excessivament curts (inferiors a tres ratlles).

• Procura que la llargada dels paràgrafs sigui equilibrada (extensió semblant).

• Fes que els paràgrafs formin una unitat visual clara (sagnant-los o deixant una ratlla en blanc entre l’un i l’altre).

• Comprova que cada paràgraf forma una unitat significativa (intenta reduir-ne la informació a un títol que sintetitzi la idea que desenvolupa).

27

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ » TEXTOS FUNCIONALS Fixa’t en la representació d’aquests textos i en la valoració que en fem a continuació: A .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... ...........

B .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... ................................ .................................... .......................... ................................ .................................... .................................... .......................... ................................ .................................... .................................... .................................... ..........................

C .................................... .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ .......................... ................................ ..........................

D .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .............. .................................... .......................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... ..........................

a) El text A té un sol paràgraf: és un paràgraf llarg i atapeït. L’autor no ha fet cap esforç per organitzar les idees. Hauria de fragmentar el text en tres o quatre paràgrafs per facilitar-ne la lectura i la comprensió. b) El text B consta de quatre paràgrafs força equilibrats (entre tres i sis ratlles). L’autor ens deixa veure clarament que hi desenvolupa quatre idees o quatre aspectes d’un tema. Ens fa la impressió que ha organitzat bé les idees. c) El text C consta de nou paràgrafs molt curts (no n’hi ha cap que arribi a les tres ratlles). Tenim la impressió que ens trobem davant d’una llista d’oracions molt poc cohesionades. L’autor hauria d’organitzar les oracions a l’entorn de tres o quatre idees bàsiques, que constituirien els paràgrafs del text. d) El text D té tres paràgrafs: dos de llargs i un de molt curt. Hi ha un desequilibri massa gran en la llargada dels paràgrafs. A més a més, no s’han sagnat. L’autor hauria de replantejar-se l’organització de les idees per fer els paràgrafs més equilibrats i sagnar-los correctament.

La coherència Diem que un text té coherència si presenta una informació ajustada (diu tot el que cal: no hi falta res del que és essencial i no s’entreté en qüestions irrellevants) i ho fa de manera ordenada i clara. Perquè el contingut d’un text tingui coherència, ha de complir aquestes regles: REGLES DE COHERÈNCIA

28

REGLA DE PROGRESSIÓ

La informació del text ha d’anar avançant de manera lògica i entenedora d’acord amb les exigències del tema i del tipus de text.

REGLA DE NO-CONTRADICCIÓ

Les diverses idees exposades en el text han de ser compatibles: no podem afirmar una cosa i alhora negar-la.

REGLA DE RELACIÓ

Totes les informacions del text han de tenir relació amb el tema general de què tracta.

Fixa’t en els textos següents i en la valoració que en fem a continuació: A

A la casa és una pel·lícula molt interessant. L’argument és la història d’un alumne que cada dia escriu una redacció per al professor de literatura. L’alumne s’imposa com a obligació agafar cada dia l’ordinador i posar-se a escriure, imprimir la redacció i lliurar-la al professor. El professor llegeix amb atenció i curiositat totes les redaccions de l’alumne. Però arriba un dia que el professor demana a l’alumne que deixi d’escriure perquè hi ha alguna cosa que no li agrada.

B

A la casa és una pel·lícula molt interessant. L’argument és la història d’un alumne que cada dia escriu una redacció per al professor de literatura inspirant-se en la família d’un company que l’ajuda a resoldre els problemes de matemàtiques. El director de la pel·lícula és François Ozon. El professor se sent atret per la història que l’alumne va desgranant capítol per capítol. La pel·lícula és més aviat lenta i molt avorrida. Al final, l’alumne deixarà d’escriure.

C

A la casa és una pel·lícula molt interessant. L’argument és la història d’un alumne que cada dia escriu una redacció per al professor de literatura inspirant-se en la família d’un company. El professor se sent atret per la història que l’alumne va desgranant capítol per capítol. Però, a mesura que avança, se sent incòmode llegint la descripció detallada de situacions íntimes de la família; situacions que no aconsegueix saber si són fruit de la imaginació o de la indiscreció de l’alumne. La incomoditat del professor creix fins al punt que es veurà obligat a demanar-li que deixi d’escriure.

a) En el text A podem observar que la progressió temàtica avança amb dificultats: per una banda, les oracions 3 i 4, que hem destacat en verd, no fan res més que repetir idees ja incloses en l’oració 2; per l’altra, l’última oració no aconsegueix explicar prou bé la causa de la decisió que pren el professor (destacada en blau). b) En el text B podem observar que no se segueix la regla de relació, ja que, enmig de l’explicació de l’argument, hi trobem una oració que ens diu qui és el director i una altra que ens diu que la pel·lícula és lenta i avorrida (idees que no formen part de l’argument, destacades en color verd). Per altra banda, el missatge de la primera oració i el de la penúltima (fragments destacats en blau) semblen una mica contradictoris. c) El text C és el més coherent de tots tres: després de la valoració inicial («molt interessant»), l’autor ens explica l’argument de la pel· lícula de manera ajustada i entenedora.

1.3. Revisar el text

A la casa (Dans la maison) és una pel·lícula francesa dirigida per François Ozon i estrenada l'any 2012, basada en l'obra de teatre El noi de l'última fila de Juan Mayorga.

La revisió del text és el control de qualitat d’allò que estem elaborant.

D’una banda, cal revisar el que anem escrivint oració per oració, paràgraf per paràgraf, apartat per apartat… durant el mateix procés de redacció. L’objectiu és buscar en cada circumstància la forma més adequada i comprovar que tot lliga. De l’altra, cal fer una revisió final per comprovar que hem aconseguit l’objectiu de comunicar les nostres idees amb precisió, ordre i claredat i per corregir els possibles errors lèxics, gramaticals i ortogràfics.

29

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ » TEXTOS FUNCIONALS

» ACTIVITATS Planificar el text 29. La Gemma ha d’escriure diversos textos. Rela-

ciona cada tipus de text que hi ha a continuació amb l’objectiu principal que perseguirà: un poema, un conte, una notícia, un treball de Socials, una carta al director, un anunci publicitari, una recepta de cuina, un diari personal. a) Narrar una història de ficció. b) Opinar públicament i argumentar. c) Instruir o ensenyar a fer un producte. d) Explicar coneixements adquirits. e) Informar d’un fet o d’un esdeveniment. f) Crear versos amb recursos retòrics i mètrics. g) Reflexionar sobre un mateix i deixar-ne constància. h) Persuadir el públic o induir-lo a consumir un producte determinat.

30. En Juli ha visitat la Casa Milà i el professor d’E­ du­cació plàstica li ha encarregat un article explicatiu i, alhora, valoratiu de la visita. Ajuda’l a planificar el text a partir d’aquestes preguntes: a) A qui anirà dirigit el text?

• Al professor?

• Als companys de classe?

• Als lectors d’un blog o d’una revista?

• A uns lectors totalment desconeguts o indeterminats?

• … b) Quins seran els aspectes que voldrà destacar de la visita?

• La biografia de l’arquitecte?

• La història de l’edifici?

• L’edifici en conjunt?

• Una sala en concret?

• Uns espais en particular?

• … c) Quin serà l’objectiu principal de l’article?

• Descriure el conjunt de la visita?

• Explicar l’estil de l’arquitecte?

• Valorar i opinar sobre el conjunt de l’obra de l’arquitecte?

• Valorar i opinar sobre uns espais concrets?

• …

30

L’estructura dels textos explicatius 31. Els textos explicatius solen començar amb un paràgraf introductori que serveix per presentar el tema i captar l’atenció del lector. Redacta el primer paràgraf de dos textos titulats «L’alimentació saludable» i «L’adolescència». Fixa’t en el model: Les marees Tots hem sentit a parlar de les marees. Però què són les marees? Què les causa?

32. La part central dels textos explicatius és el

desenvolupament. Per redactar bé aquest apartat, convé fer prèviament un esquema amb les idees o els aspectes fonamentals de què tractarem. Destria aquests títols i escriu l’esquema del desenvolupament dels dos textos de l’activitat anterior: Els canvis físics i psicològics • La varietat en l’alimentació de cada dia • El desenvolupament intel·lectual i emocional • La distribució diària: els àpats • La tria d’aliments i la preparació • Els canvis en les relacions interpersonals • La cultura juvenil • Exemples de racions suficients i equilibrades

33. Els textos explicatius acaben amb les conclu­

sions o amb una síntesi (resum que destaca les idees clau). Copia l’opció més adequada per redactar l’últim paràgraf de cadascun dels textos: L’alimentació saludable (conclusions o síntesi)

L’adolescència (conclusions o síntesi)

a) Llista dels aliments a) Les etapes de la que han d’aparèixer vida de les per­ en la dieta diària. sones. b) Consells finals i b) Els canvis fisiolòbeneficis d’una gics, socials i emo­ alimentació salu­ cionals dels ado­ dable. lescents. c) Desigualtats alimen- c) L’adolescència com tàries entre les a etapa de grans diferents zones transformacions geogràfiques del i d’evolució cap planeta. a la maduresa.

34. Redacta el paràgraf final del text «L’alimentació saludable» o del text «L’adolescència».

L’estructura dels textos narratius 35. Els textos narratius comencen amb una part

que s’anomena plantejament (presentació del protagonista i situació inicial). Segueix el model i redacta el paràgraf inicial d’un conte de por.

Conte de ciència-ficció (model) L’Aina vivia en una casa als afores del poble. Cada dia, quan acabava els deures, treia el gos a passejar pel passeig dels Desmais. Res no li feia sospitar que aquella nit podia ser diferent. El Buf, el seu gos, corria marge amunt, marge avall com si seguís el rastre d’una llebre poc prudent. De sobte, un raig de llum i un grinyol… L’Aina es va fregar els ulls per suavitzar la coïssor. Després va recórrer amb la mirada cadascun dels punts visibles en la intensa foscor: el gos, enlloc.

36. La part central dels textos narratius s’anomena nus (evolució de la història). Indica quin dels textos següents resumeix el nus de la història:

a) La mare de l'Ot havia ingressat a l’UCI a les tres de la matinada en estat greu: es debatia entre la vida i la mort. L’accident s’havia produït a mitjanit en un dels revolts més perillosos.

L'Ot, amb llàgrimes als ulls, s’agafava fort a la mà del pare mentre escoltava les paraules del metge: «De moment, no podem assegurar res.»

Van passar els dies i l'Ot va tornar a l’escola.

Però en el seu pensament només hi havia la imatge de la mare immòbil, amb la pell blanca, com morta. b) Aquell dia l'Ot feia vuit anys. S’havia despertat de matinada ple d’il·lusió pensant en els regals, els petons i les abraçades que rebria. Per a ell, era un dia molt especial.

Es va llevar i se’n va anar directe al llit dels pares per compartir amb ells l’alegria que sentia. Però no hi va trobar ningú. Va recórrer tota la casa. Ningú enlloc. Encara sort que l’Ot se sabia de memòria el telèfon del pare.

37. La part final dels textos narratius s’anomena desenllaç (resolució final). Escriu un desenllaç per a la història de l’activitat anterior.

L’estructura dels textos argumentatius 38. Els textos argumentatius acostumen a comen-

çar amb la introducció del tema. Fixa't en el model i redacta el primer paràgraf de dos textos titulats «Les festes juvenils» i «Les xarxes socials».

L’anglès i el doblatge És sabut de tothom que als catalans ens costa Déu i ajuda aprendre anglès i que, per altra banda, hi dediquem hores i més hores.

39. La part central dels textos argumentatius cons-

ta de la tesi (opinió o punt de vista) i de l’argumentació (fets i raons en què fonamentem el nostre criteri). Defensa amb arguments aquestes opinions (tant si hi estàs d’acord com si no): a) Els joves han de poder organitzar lliurement les seves festes perquè . b) Les festes dels joves han d’estar controlades pels pares o per adults perquè . c) Les xarxes socials són molt positives perquè . d) Les xarxes socials tenen molts riscos perquè .

40. Els arguments poden ser de diferents tipus se-

gons en què es basin. Digues a quin d’aquests tipus correspon cada un dels arguments subratllats: argument de causa o d’efecte, argument d’autoritat, argument pragmàtic o d’utilitat, argument sentimental, argument de preferència personal. a) Si fas servir la descàrrega curta al vàter, podràs reduir el consum d’aigua a la meitat. b) No es poden netejar els carrers amb aigua potable perquè el decret de sequera així ho estableix. c) Li regarem les plantes mentre estigui a l’hospital. d) Jo prefereixo dutxar-me en lloc de banyar-me: estalvio 150 litres d’aigua. e) No és bo regar durant el dia perquè l’aigua pot evaporar-se més fàcilment.

41. Les conclusions dels textos argumentatius solen tenir un estil didàctic semblant al dels consells o al dels contes morals. Llegeix el text model: Tesi: Les pel·lícules no s’han de doblar Pel nostre bé, hauríem de posar fi a aquesta tradició i acostumar-nos a veure les pel·lícules en versió original.

31

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ » TEXTOS FUNCIONALS » ACTIVITATS A continuació, redacta el paràgraf final d’aquests textos tenint en compte la tesi i el model anterior: a) Tesi: Els joves hem de poder fer les nostres festes. b) Tesi: Les xarxes socials tenen riscos.

42.

Busca a internet dues imatges d’anuncis de roba en què apareguin homes i dones i escriu un text argumentatiu breu valorant aquestes imatges. Pots començar de la manera següent: Sovint la publicitat tracta de manera diferent la imatge dels homes i la de les dones. En aquests anuncis, per exemple, veiem .

de la Lluna: lluna creixent, lluna plena, lluna minvant i lluna nova. La Lluna no té atmosfera ni aigua; per això la seva superfície no es deteriora amb el temps, si no és per l’impacte ocasional d’algun meteorit; es considera que és un satèl·lit fòssil. El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong es va convertir en el primer home que trepitjava la Lluna, gràcies a la missió Apollo 11 dels Estats Units. Des d’aleshores, els projectes lunars han recollit prop de 400 kg de mostres que els científics analitzen.

45. Redacta de nou aquests textos corregint els aspectes que s’indiquen:

a) Fes oracions més breus.

La coherència 43. Llegeix aquestes valoracions i digues en quina hi ha una contradicció, en quina no hi ha progressió temàtica i en quina es barregen idees diverses:

a) L’argument de la novel·la és interessant i la lectura es fa molt amena. Podríem dir que és un llibre que el lector llegeix amb molt d’interès perquè se li fa molt amè. b) L’argument de la novel·la és molt intrigant i manté el lector en suspens com correspon a una novel·la de terror. El desenllaç no m’ha agradat gaire perquè ja me l’esperava: tot és molt previsible. c) L’argument de la novel·la és simple i molt tòpic.

L’autor la va escriure fa trenta anys, quan era molt jove, i no us la recomano: no desperta l’interès del lector.

44. Agrupa les oracions d’aquest text explicatiu en

quatre paràgrafs. Digues on comença i on acaba cada paràgraf i escriu un títol per a cada un que n’expressi la idea clau.

La Lluna és l’únic satèl·lit natural de la Terra i l’únic cos del sistema solar que podem observar amb detall a ull nu o amb instruments senzills. Té una forma sensiblement esfèrica, amb un diàmetre de 3.473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra. La Lluna té un moviment de translació al voltant de la Terra i triga uns 28 dies a fer una volta completa. Aquest moviment fa que l’aspecte de la Lluna canviï cada dia i origini les quatre fases

32

Mart, anomenat de vegades el planeta vermell o roig, és el quart planeta del sistema solar i aquest astre forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i aquest planeta té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular.

b) Evita l’incís excessivament llarg fent dues ora­ cions independents.

La dieta mediterrània tradicional —consum abundant d’aliments vegetals, com verdures, llegums, fruita, fruita seca i cereals; ús de l’oli d’oliva com a principal font de greix, tant per cuinar com per amanir; consum moderat de productes animals i de lactis i, en canvi, consum més elevat de peix, i un consum moderat de vi en els àpats— és una valuosa herència cultural que, a partir de la simplicitat i la varietat, ha donat lloc a una combinació equilibrada i completa d’aliments, gens renyida amb el plaer gastronòmic.

c) Fes que el text sigui més concret utilitzant paraules més precises: activitat, reglament, competir, fer salut, practicar de forma individual, en equip.

L’esport és una cosa competitiva que es fa seguint una llei estricta. L’objectiu pot ser aconseguir la victòria, millorar el cos o esbargirse. Els esports es poden agrupar en esports d’un de sol i esports de grup.

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» GRAMÀTICA Les propietats de l’oració. El subjecte i el predicat F I T X A 1 » L ES P R O P I E T A T S D E L ’ O R A C I Ó SIGNIFICAT. Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i assignant-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica: El senyor White va fer un crit. El foc s’extingia lentament. El brigada era un home corpulent.

PROSÒDIA. Una oració constitueix una unitat d’entonació, és a dir, una unitat marcada per una corba d’entonació única, entre dues pauses. La corba d’entonació varia en funció de la modalitat de l’oració: En Herbert va tocar el piano.

En Herbert va tocar el piano?

modalitat declarativa

modalitat interrogativa

ESTRUCTURA. L’oració típica té dos constituents: un sintagma nominal que fa la funció de subjecte (SN subjecte) i un sintagma verbal que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s’estableix entre el subjecte i el verb: El petit cercle familiar observava amb interès aquell visitant de terres llunyanes.

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona del singular

PER S AB ER -N E M É S La sintaxi estudia com es combinen i s’ordenen les paraules per formar oracions.

L’anàlisi sintàctica es fixa principalment en els agrupaments de paraules en sintagmes (sintagma nominal, sintagma verbal, sintagma adjectival, etc.) i en la funció que exerceix cadascun d’aquests sintagmes dins l’oració (subjecte, predicat, complement directe, atribut, etc.).

• Per parelles, cada alumne escriu oracions formades per un SN i un SV. Després, per torns, un alumne assenyala un d’aquests sintagmes i l’altre ha d’indicar si fa la funció de subjecte o de predicat.

1.1. Analitza aquestes oracions seguint el model: Les fulles verdes ja cobreixen els tanys dels arbres.

SN subjecte

SV predicat

e) Les orenetes renoven els seus nius de fang. f) El moviment esvalotat dels ocells presagia un canvi de temps.

concordança: 3a persona plural

1.2. Completa la definició d’oració amb aquestes

a) Els arbres de fulla caduca borronen tímidament. b) La primavera ho enjoveneix tot. c) El vent i les pluges trenquen l’estabilitat hi­ vernal. d) El sol primaveral escalfa els camps sembrats.

Una oració és una unitat de i d’ que consta d’un que fa de i un que fa de units per la relació de de i .

paraules: subjecte, predicat, concordança, entonació, sentit, nombre, persona, SN i SV.

33

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA F I T X A 2 » EL S U B J E C T E CONCORDANÇA. El subjecte de l’oració és el sintagma nominal que concorda en persona i nombre amb el verb.

Per tant, el subjecte i el verb han de tenir forçosament la mateixa persona i el mateix nombre: El senyor i la senyora White esperaven una visita poc habitual.

3a persona del plural

3a persona del plural

En Herbert

esperava una visita poc habitual.

3a persona del singular

3a persona del singular

Nosaltres

esperàvem una visita poc habitual.

1a persona del plural

1a persona del plural

POSICIÓ. En les oracions declaratives, el subjecte acostuma a aparèixer davant del verb. Tanmateix, per raons expressives, és possible desplaçar el subjecte darrere del verb: Un silenci inquietant es va estendre sobre els tres.

Es va estendre sobre els tres un silenci inquietant.

Subjecte

Subjecte

En les oracions interrogatives i exclamatives, el subjecte pot aparèixer desplaçat a la perifèria de l’oració, generalment separat per una coma: Què té d’especial, la pota de mico?

Si que era horrible, aquella cara.

Subjecte

La pota de mico, què té d’especial?

Subjecte

Aquella cara simiesca, si que era horrible!

Subjecte

Subjecte

Si el subjecte va darrere del verb i és un sintagma nominal sense determinar o quantificat, en alguns casos és possible la pronominalització per en: Han aparegut formigues pertot arreu. → N’han aparegut pertot arreu.

Falten cadires. → —Quantes en falten?

—En falten cinc. uan la forma verbal o el context ho permeten, el subjecte pot ser sobreentès. Aleshores s’anomena subjecte Q el·líptic: Cada dia baixàvem a la platja.

La terminació verbal ens indica que el subjecte correspon a la 1a persona del plural, és a dir, nosaltres. Com que no és explícit, diem que es tracta d’un subjecte el·líptic.

(El brigada va agafar la pota de mico, Ø la va sacsejar i Ø la va llançar al foc.)

Pel context se sobreentén que el subjecte dels verbs va sacsejar i va llançar és el brigada, ja que és el subjecte de l’oració anterior (El brigada va agafar la pota de mico).

De vegades el subjecte el·líptic pot ser indefinit o desconegut: Truquen a la porta.

34

Han ocupat el pis de dalt.

PER S AB ER -N E M É S Hi ha oracions que no tenen subjecte: es tracta de les oracions impersonals que expressen situacions meteorològiques (plou, neva, llampega, clareja, fa vent, fa fred) o que estan formades amb el verb haver-hi (aquí hi ha molts tresors amagats).

També es consideren oracions impersonals les construccions amb el pronom es que tenen un subjecte indefinit, com, per exemple, ara es dorm poc i es corre massa.

•P er parelles, identifiqueu quines oracions són impersonals: A l’autopista hi ha hagut un accident. Els cotxes aturats fan una llarga corrua. En aquest restaurant es menja molt bé. Nosaltres hem menjat a la carta. Demà farà molta calor.

2.1. Digues quina és la persona gramatical ( jo, tu,

2.2. Digues quines oracions tenen el subjecte el·líp-

a) Si poguessis pagar la hipoteca de la casa, estaries ben content. b) ¿Si pogués demanar tres coses més, les demanaria? c) No en traurem gran cosa. d) Mentre sopaven es van oblidar una mica del talismà. e) La veritat, no sé què demanar. Tinc tot el que vull.

a) Normalment arriben al mes de març. b) Aquest mes d’abril n’han arribat milers i milers, d’orenetes. c) Cada primavera renoven els seus nius de fang. d) En aquest niu n’han nascut tres, de pollets. e) Al setembre retornaran cap a Àfrica. f) Durant el llarg viatge fins a Àfrica en moren moltes.

vostè, nosaltres, ells) que fa de subjecte de cada forma verbal destacada en les oracions que hi ha a continuació:

tic i quines tenen el subjecte representat pel pronom en. Tingues en compte que totes fan referència a les orenetes.

F I T X A 3 » EL P R E D I C A T El predicat és la part de l’oració que s’organitza al voltant d’un verb conjugat i s’encarrega de dir alguna cosa del subjecte. ls esdeveniments bàsics que pot expressar un predicat giren a l’entorn de set àmbits, que es poden representar E per set verbs:

ESDEVENIMENTS BÀSICS D’UN PREDICAT VERB

EXEMPLE

Fer

En Pau llegeix una novel·la de terror.

Posseir

La Clara té un mòbil nou.

Transferir

La Joana m’ha regalat un llibre de poemes.

Moure

Les meves cosines han anat a Islàndia.

Experimentar

M’agrada el món del manga.

Ocórrer

Al Delta de l’Ebre avui hi fa molt de vent.

Ser

Aquests nois són alemanys.

35

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA El verb acostuma a ser l’encarregat d’expressar la predicació i ho pot fer sol (va empal·lidir) o acompanyat de complements (va agafar la pota de mico). En els dos casos parlem de predicat verbal.

Tanmateix, en les oracions amb verbs copulatius (verbs de significat molt feble com ser, estar o semblar), la predicació recau principalment en l’atribut (que és la propietat que s’atribueix al subjecte). Aleshores, parlem de predicat no verbal.

PREDICAT VERBAL

PREDICAT NO VERBAL

• El predicat verbal expressa una acció o un procés del subjecte mitjançant un verb predicatiu (caminar, créixer, enyorar).

• El verb predicatiu constitueix la part essencial de la predicació verbal.

• El predicat no verbal atribueix una característica al subjecte mitjançant un verb copulatiu (ser, estar o semblar) i un atribut.

• L’atribut constitueix la part essencial de la predicació no verbal.

El senyor White sentia molta curiositat.

El senyor White estava molt encuriosit.

Predicat verbal

Predicat no verbal

PER S AB ER -NE M É S Els verbs són paraules que requereixen certs elements per poder ser efectius en una oració. Aquests elements requerits pel verb s’anomenen arguments del verb.

El visitant va ensenyar la pota de mico al senyor White.

Al senyor White li agradaven els temples antics de l’Índia.

a) El verb ensenyar requereix un agent (la persona que ensenya, el visitant), un pacient (la cosa ensenyada, la pota de mico momificada) i un destinatari (la persona a qui va destinat allò que s’ensenya, al senyor White). b) El verb agradar requereix un tema (allò que agrada, els temples antics de l’Índia) i un experimentador (la persona a qui agrada, al senyor White).

•P er parelles, identifiqueu els elements requerits per cada verb i indiqueu quins tipus d’arguments són (agent, destinatari, pacient, tema, experimentador): a) En Bernat dedica unes paraules als seus avis.

3.1. Separa entre claudàtors el predicat d’aquestes oracions i subratlla’n l’element essencial. Després, digues si és verbal o no verbal. Per exemple: Els xàfecs primaverals [són intensos i inesperats].

Predicat no verbal

a) Els ulls del senyor Morris eren molt penetrants. b) Un vell faquir va dotar la pota de mico d’un poder màgic. c) La seva veu era greu i penetrant. d) Aleshores va treure una cosa de la butxaca. e) El vell es va asseure amb la mirada perduda. f) L’home desconegut semblava incòmode.

3.2. Fixa’t en els sintagmes destacats i relaciona cadascun amb el paper argumental corresponent:

36

b) A la Mariona no li interessen gaire els esports.

a) Van atropellar un gat. b) Un vigilant ens controlava. c) Viuen a Londres. d) Vam parlar del canvi climàtic. e) Al cuiner no li va agradar. f) Talla-ho amb el ganivet. g) Això ve d’Amèrica. h) Ho he regalat a un amic.

1. Agent (qui fa l’acció) 2. Pacient (qui pateix l’acció) 3. Tema (contingut o matèria) 4. Experimentador (qui ho prova o tasta) 5. Destinatari (qui ho rep) 6. Localització (on es troba) 7. Instrument (allò que s’utilitza) 8. Origen (d’on procedeix)

» ACTIVITATS Les propietats de l’oració 46. Digues quina oració predica una acció del

subjecte, quina un procés, quina un esdeveniment, quina un estat i quina una característica: a) El pare d’en Herbert va demanar dues-centes lliures. b) El pont romànic és molt estret. c) Els pollancres creixen més de pressa que els roures. d) Els Jocs Olímpics de Barcelona es van celebrar l’any 1992. e) El gat dorm a la vora del foc.

47.

Analitza les oracions de l’activitat anterior seguint aquest model: El pare d’en Herbert va demanar dues-centes lliures.

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona singular

El subjecte 48. Identifica el subjecte i, tenint en compte la concordança, escriu la forma verbal adequada en cadascuna de les oracions següents:

a) A partir d’ara el meu gran consol (ser, futur) tu. b) El teu advocat (ser, present) jo. c) A mi em (molestar, present) aquestes olors tan intenses. d) Ens (sorprendre, passat simple) tanta amabilitat de part seva. e) Vostè (necessitar, present) ulleres. I vós (necessitar, present) un audiòfon. f) Cadascun dels inscrits a la cursa (rebre, futur) un diploma commemoratiu.

49.

Copia el text següent en el quadern i omet el subjecte de les oracions quan pugui ser el·líptic: Un cargol es troba al fons d’un pou de 30 m de fondària. Durant el dia el cargol s’arrossega 3 m cap amunt, però de nit el cargol llisca 2 m cap avall.

Quants dies triga el cargol a sortir del pou?

50.

Substitueix el nucli del subjecte d'aquestes oracions pel pronom feble en. Per exemple: Per aquest forat, entren moltes sargantanes. → Per aquest forat, n’entren moltes. a) D’aquest arbre, cauen moltes fulles. b) Per aquest sender, cada setmana hi passen més de mil excursionistes. c) Per classificar-nos, encara ens falten deu punts. d) Per les vores del riu creixen molts pollancres. e) Últimament, ens surten deutes de totes bandes.

51.

Digues quina oració de cada parell té un subjecte explícit i quina es considera impersonal: a) 1. En aquest barri la gent fa molta vida al carrer.

2. En aquest barri es fa molta vida al carrer. b) 1. Ara es fa més esport que abans.

2. Ara la gent fa més esport que abans.

El predicat 52. Relaciona el missatge del predicat d’aquestes oracions amb el verb corresponent de més avall: a) L’Eva disposa de molts diners. b) Aquest vaixell navega per tots els mars. c) El jardiner poda els rosers. d) M’agraden els espectacles de circ. e) Ja surt el sol. f) Aquest ninot és de neu. g) M’hauries de prestar diners.

1. Fer (una acció) 2. Experimentar (una sensació) 3. Posseir (un objecte) 4. Moure’s (d’un lloc) 5. Transferir (un objecte / a algú) 6. Ocórrer (un esdeveniment) 7. Ser (tenir una característica)

53.

Separa entre claudàtors el predicat d’aquestes oracions, subratlla’n l’element essencial i classifica els predicats en verbals i no verbals: a) La història [era una mica rocambolesca]. P no V b) L’home havia envellit molt els darrers mesos. c) Les parets eren plenes de fotografies. d) Molt sovint penso en els refranys de l’àvia. e) Ahir vaig escoltar la nova cançó de Txarango. f) Aquell candidat sembla més preparat que l’altre.

37

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» ORTOGRAFIA 1. La puntuació del text, el paràgraf i l’oració El signe de puntuació que marca l’acabament d’un text és el punt final, el signe que marca el final d’un paràgraf és el punt i a part i el signe que marca l’acabament d’una oració simple o composta és normalment el punt i seguit.

Per què floten els globus a l’aire?

Paràgraf 1

Paràgraf 2

Paràgraf 3

Els globus que s’inflen d’aire no floten, com es pot comprovar quan n’inflem un amb la boca. Tanmateix, és possible inflar un globus amb altres gasos més lleugers que no pas l’aire, com l’hidrogen o l’heli, que, a causa del seu pes més baix, tendeixen a pujar.

Els aeròstats, aquests globus gegants dels quals penja una barqueta de vímet per transportar tripulants, es basen en aquest fenomen. El receptacle de la bossa del globus s’omple parcialment d’hidrogen o heli i l’aeròstat s’eleva a gran altura. Ara bé, la trajectòria no es pot controlar a voluntat, tot i que el pilot pot assolir l’altitud desitjada proporcionant gas al globus o deixant caure llast, i així cercar els corrents d’aire més favorables.

Aquest simpàtic i antic invent de l’aeronàutica es continua fent servir amb finalitats esportives i per a exploracions meteorològiques, com els globus sonda.

Punt i seguit

Punt i a part

Punt final

RE CO RDA La forma habitual d’assenyalar l’inici d’un nou paràgraf en un text és sagnar la primera ratlla, és a dir, deixar-hi una entrada de tres espais en blanc, com podem comprovar en el text de l’exemple. En cap cas no iniciarem un paràgraf amb un guió, un pic o un recurs gràfic (–, •, , *).

Una altra forma de separar els paràgrafs d’un text és deixar una ratlla en blanc entre paràgraf i paràgraf. Però aleshores no sagnarem la primera ratlla.

38

1.1. Variants del punt L’acabament de les oracions també el marquem amb uns altres signes de puntuació quan volem assenyalar aspectes com la modalitat, la suspensió o el grau de relació.

VARIANTS DEL PUNT ASPECTES

SIGNES DE PUNTUACIÓ

EXEMPLES

En una oració interrogativa llarga i complexa, escrivim els signes d’interrogació d’obertura (¿) i de tancament (?).

¿Es podrien evitar molts incendis si els boscos s’explotessin econòmicament i se’n tragués la llenya sobrera per fer biomassa?

Quan l’oració és curta o comença amb un mot interrogatiu, acostumem a escriure només el signe de tancament (?).

Què és la biomassa? Com s’obté? Es considera una font d’energia renovable?

En una oració exclamativa llarga i complexa, escrivim el signe d’admiració d’obertura (¡) i el de tancament (!).

¡ Ningú no pot suportar per més temps aquesta gelosia tan extrema i aquesta rancúnia que ni la deixa viure!

Quan l’oració és curta o comença amb un mot exclamatiu, acostumem a escriure només el signe de tancament (!).

Que amarga que és aquesta taronja!

Ei, vigila que ve un ciclista!

Aquí no s’hi pot aparcar, ja ho saps. Si hi aparques…

LA SUSPENSIÓ

Al final d’una oració que resta suspesa perquè no s’expressen tots els elements, escrivim els punts suspensius. També s’utilitzen al final de les enumeracions obertes.

EL GRAU DE RELACIÓ

Quan unim dues oracions independents però molt relacionades entre si, les separem amb el punt i coma.

Era la platja més profunda i perillosa del món; n’havia sentit a parlar als mariners d’alguns vaixells.

LA MODALITAT INTERROGATIVA

LA MODALITAT EXCLAMATIVA

La paraula maldat té molts sinònims: dolenteria, malícia, perversió…

Després del punt i coma sempre escrivim minúscula. En canvi, després de les altres variants del punt (signe d’interrogació, signe d’admiració i punts suspensius) escrivim majúscula:

REC O R D A No hem de posar un punt després dels signes d’interrogació i d’admiració.

Pots venir?.✘ M’agradaria comentar-te un parell de coses.

Pots venir? M’agradaria comentar-te un parell de coses.

Heu d’acabar la feina avui; demà potser serà massa tard.

Ells molt dir, però a l’hora de fer... El cas és que encara no han enllestit la feina de fa dies.

Si els signes d’interrogació (?) i d’admiració (!) no tanquen l’oració, perquè coincideixen amb un punt i coma, una coma o un guió, seguidament escrivim minúscula, com pertoca: Encara no heu acabat?; no sabia que fóssiu tan lents.

«Ja n’hi ha prou!», cridaven indignats els manifestants.

—Quina caseta més bonica! —va exclamar la nena amb admiració.

39

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » ORTOGRAFIA

» ACTIVITATS El punt 54. El text següent ha d’estar format per tres parà-

grafs. Copia’l i separa’n els paràgrafs d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) Uns arbres de fruits delitosos i simbòlics. b) L’hort de les Hespèrides i la mitologia grega. c) L’hort de les Hespèrides i L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.

L’hort de les Hespèrides Els grans arbres fruiters de l’hort de les Hespèrides, que ofereixen els seus fruits dolcíssims als qui hi poden penetrar, formen part de la mitologia de tots els pobles i de totes les civilitzacions. Així, hom ha imaginat sempre el paradís —el paradís terrenal de la Bíblia n’és un exemple— com un indret plantat de fruiters delitosos, autèntic símbol de la felicitat i de la dolçor de viure. La mitologia grega ens parla del fabulós hort de les Hespèrides, que eren unes donzelles bellíssimes que, amb l’ajuda d’un drac, custodiaven un fruiterar excepcional, on hi havia fins i tot una pomera que feia pomes d’or. Precisament, un dels dotze treballs d’Hèrcules va consistir a apoderar-se d’aquelles pomes, per la qual cosa hagué de fer la proesa de matar el drac custodi. Jacint Verdaguer, en el seu poema èpic L’Atlàntida, dedica un capítol a descriure aquest hort i a narrar el pas d’Hèrcules (dit també Alcides) per aquest indret quan arriba a la terra dels atlants, l’Atlàntida. I el poeta s’entreté a crear tot de belles imatges amb les formes, els colors i el perfum que li suggereixen els fruits d’aquells arbres mítics.

55. A partir de l’activitat anterior, copia i completa aquestes frases:

a) En el text que duu per títol « » hi ha un punt , que marca l’ del text; dos punts i a , que marquen l’acabament dels dos primers , i tres punts i , que marquen l’acabament de tres compostes.

40

b) L’inici dels nous paràgrafs s’acostuma a assenyalar la ratlla del paràgraf, és a dir, deixant-hi una entrada de tres espais en .

56. Copia el paràgraf següent i escriu els quatre punts i les lletres majúscules on pertoca (tres punts i seguit i un punt i a part):

Es van tornar a asseure al costat del foc a fora el vent era més fort que mai el senyor White, en sentir una de les portes del pis de dalt que donava cops, es va sobresaltar nerviosament un silenci estrany i inquietant es va estendre sobre els tres, que va durar fins que la parella de vells es va alçar i se’n va anar a dormir

Variants del punt 57. Puntua correctament les oracions interrogati-

ves que conté el text següent. En acabat, llegeix-lo en veu alta fent l’entonació adient.

Què esperaven d’ell, aquella gent La vida l’havia tractat molt malament. Estava disposat a seguir endavant si això li havia de permetre de guanyar-se la vida. Però de quina classe haurien de ser els serveis que havia de prestar allà Tot tenia un límit…

Hi havia perill. Què hi havia perdut, ell, al cor del continent negre Però, també, no era millor allò que qualsevol altra ocupació en alguna de les Costes Brava, Blava o Groga I si el que l’organització esperava d’ell era evitar el progrés dels negres Com quedaria amb en Henry Joaquim Carbó: La casa sota la sorra. Estrella Polar.

58. Copia les frases següents i corregeix la majús-

cula o la minúscula que hi ha després del signe d’interrogació: a) Per què no pares de bellugar-te? t’has d’estar ben quieta. b) Creieu que ens en sortirem?; Nosaltres no ho tenim gaire clar. c) Quan aniràs a la consulta del dentista?… fa massa que no hi vas. d) —Per quin motiu em sento millor? —Es va preguntar el noi. e) Tens alguna bona idea? a mi no se m’acut res.

59. A partir de l’activitat anterior, completa les normes següents:

a) Després del signe d’interrogació final, la paraula següent comença amb . No hem d’escriure mai un després del signe d’interrogació. b) Si després del signe d’interrogació escrivim un punt i coma, una coma o un guió, la paraula següent comença amb . En canvi, si escrivim punts , la paraula següent comença amb .

60. Copia les frases següents i escriu tres cops el

signe d’admiració en cada frase i la lletra majúscula quan calgui: a) Està a punt de caure un xàfec dels bons veste’n , ràpid et vols mullar, eh? b) Fuig d’aquí, que em fas nosa sempre ets al mig com el dijous fuig, et dic

61. Escriu frases amb les interjeccions que hi ha a

continuació: ecs! (fàstic), renoi! (admiració o sorpresa), uf! (cansament o avorriment), apa! (ànims).

Puntua cada frase de dues maneres, com en l’exemple: Ecs!, la pota de mico fa pudor de socarrim.

Ecs, la pota de mico fa pudor de socarrim!

62. Escriu un punt o punts suspensius al final de les oracions següents:

a) Quants cops t’haig de dir que Bé, ja saps què vull dir b) A mi no se m’acut res Si tu tens alguna idea c) Com diu el refrany: «Qui no vulgui pols » Val més no buscar-se problemes

63. Digues el signe de puntuació (punt, signe d’in-

terrogació, signe d’admiració, punts suspensius, punt i coma) que correspon a cada funció. Després, escriu el signe adequat en cada exemple. a) Indica l’acabament d’una oració interrogativa. b) Indica la separació de dues oracions molt relacionades. c) Indica que una oració està inacabada. d) Indica l’acabament d’una oració declarativa. e) Indica l’acabament d’una oració exclamativa.

1. Què li ha passat a la rentadora Que potser s’ha espatllat 2. Aquesta rentadora és molt antiga Aquest model ja no es fabrica 3. Què diu ara Si només fa tres anys que la vam comprar 4. Aquesta rentadora s’ha de canviar si no, tindrà moltes avaries 5. Si vol aprofitar la nostra oferta, decideixi’s aviat, perquè, si no

DICTAT Copia el text, però utilitza un color di­ferent per als signes de puntuació.

Després torna a escriure’l men­tre te’l dicten.

El rei tenia un poder tan gran que va meravellar el petit príncep.

Si l’hagués tingut ell, hauria pogut presen­ ciar, no pas quaranta-quatre, sinó setanta-dues, o fins i tot dues-centes postes de sol el mateix dia, sense haver de moure mai la cadira! I com que estava una mica trist per culpa del record del seu planeta abandonat, es va atrevir a sol·licitar una gràcia al rei: ­—Voldria veure una posta de sol. Feu-me el favor…

Ordeneu que el sol es pongui.

Antoine de Saint-Exupéry: El petit príncep.

41

UNITAT 1

EM POSO A PROVA Aplica’t la tècnica del semàfor Mares i pares, filles i fills, mestres i alumnes, parelles, polítics, totes les persones en general, ens entendrem més bé, tindrem menys conflictes i resoldrem més fàcilment els que puguem tenir si ens apliquem la tècnica del semàfor cada cop que determinades emocions ens dominin.

Aquesta tècnica consisteix a autoimposar-nos la llum vermella i aturar-nos quan estem sobrepassats per alguna emoció. Les emocions són agitacions anímiques intenses que impulsen a l’acció, i aturar-nos quan estem emocionalment agitats no és fàcil. Però cal fer-ho per evitar que l’emoció es desfermi, ens arrossegui i ens porti a dir o a fer coses que ens compliquin la vida o que potser després lamentarem.

Si aquest primer pas no és fàcil, el segon, el que té a veure amb la llum groga o ambre, ho sol ser menys, ja que comporta ser capaços de contenir i sostenir durant un temps el malestar i fer alguna cosa per calmar-lo. Com que mantenir-lo a dins resulta ingrat, normalment el que fem és llençar-lo fora, abocar-lo sobre altres en forma de mal humor, queixa, retret, acusació, exigència, ofensa, atac... Però això gairebé sempre incrementa el conflicte. D’aquí ve que primer

42

calgui aturar-se i seguidament buscar maneres de calmar-nos. Només quan hàgim recobrat la calma estarem en condicions d’actuar. Amb tot, abans de concedir-nos llum verda encara haurem de pensar bé què cal dir o què cal fer, i tenir cura de fer-ho amb empatia i una actitud positiva.

Aquesta tècnica requereix un entrenament persistent si volem convertir-la en hàbit i que resulti efectiva. I té el hàndicap que socialment falten models que representin bons referents a seguir. Però és una competència socioemocional bàsica. Moltes relacions esdevenen tòxiques, es malmeten o es trenquen per incontinència emocional. Ser conscients de la tensió emocional, aturar-nos i aplicar estratègies per rebaixar-la impedeix que actuem segrestats per l’emoció primària i ens encamina cap a les actuacions lúcides, lúcidament i sàviament expressades. A força de practicar, a vegades n’hi ha prou amb aturar-nos i respirar en silenci per aconseguir modular i transformar les emocions que ens sobrepassen.

Eva Bach, dins Ara, 23/11/2023 (text adaptat).

1. De quina altra manera titularies el text?

6. Els termes retret, empatia, hàbit i tòxic volen

a) Aprèn a controlar les emocions per atenuar els conflictes b) Atura’t a pensar abans d'actuar c) Aprèn a actuar amb empatia i positivisme d) Cerca estímuls que t’impulsin a l’acció

a) Queixa, identificació, rutina, verinós. b) Queixa, simpatia, vestit, verinós. c) Reprovació, enuig, costum, nociu. d) Reprovació, identificació, costum, nociu.

dir respectivament:

2. Quina és la intenció de l’autora del text?

7. Quin és el subjecte de cada oració?

a) Exposar uns coneixements que ens ajudin a entendre millor què són les emocions. b) Demostrar-nos que les seves opinions estan ben fonamentades en fets certs. c) Donar-nos unes pautes que ens ajudin a actuar adequadament per evitar conflictes. d) Explicar una història real o fictícia.

a) Aquest primer pas no és fàcil. b) Tindrem menys conflictes. c) Socialment falten models.

3. Ordena aquests conceptes segons l’ordre en què surten en el text:

a) Les tres fases o les tres activitats que exigeix la tècnica. b) Com convertir la tècnica en un hàbit. c) Objectiu que es persegueix aplicant la tècnica del semàfor. d) Persones a qui pot interessar la tècnica del semàfor.

4. Segons l’autora, què indica cadascun dels colors del semàfor: el vermell, el groc i el verd?

a) Actuar amb cura, amb empatia i una actitud positiva. b) Aturar-se quan les emocions et sobrepassen. c) Contenir el malestar, calmar-se i pensar la millor manera d’actuar.

5. Quines són les dues afirmacions que es fan en el text?

a) Les emocions són agitacions anímiques intenses que ens empenyen a actuar. b) Podem trobar bons models dels quals aprendre la tècnica del semàfor. c) Les emocions ens encaminen cap als comportaments lúcids, sàviament expressats. d) Normalment, transmetem el nostre malestar als altres.

8. Quina oració té un predicat no verbal? a) Sovint les emocions ens dominen. b) Normalment aboquem el nostre malestar sobre els altres en forma de mal humor. c) Aquesta tècnica és una competència socio­ emocional bàsica. d) Moltes relacions esdevenen tòxiques.

9. Què indiquen els punts suspensius que hi ha en el tercer paràgraf del text?

10. Escriu un punt, un punt i coma, un signe d’interrogació o d’admiració o uns punts suspensius: a) Ep, atura’t Ei , convé que et calmis b) Per què t’ho prens així Tan greu és c) No coneixia aquesta tècnica És molt útil

La meva reflexió

Valora els teus coneixeme nts i puntua els ítems següents d’acord amb aq uest barem: 0. No gens. 1. Una mica . 2. Força. 3. Molt.

Soc capaç d’identificar la base lèxica en una paraula derivada.

Sé formar paraules mitja nçant l’adjunció de prefixos i sufixos.

Sé distingir entre oracio ns impersonals i oracions que tenen el sub jecte el·líptic.

Sé identificar el predicat d’oracions i dir si és verbal o no verbal.

Conec les normes a l’ho ra de puntuar un text i les sé aplicar.

43

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 1

» CINEFÒRUM DE CINEMA FANTÀSTIC La fantasia ens ofereix la possibilitat de viatjar a altres mons com, per exemple, a Hogwarts, l’escola de bruixeria de Harry Potter. En aquesta situació d’aprenentatge, veurem una pel·lícula d’aquest personatge i organitzarem un cinefòrum per analitzar-la i valorar-la.

DESCRIPCIÓ

ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMEN T I D’ESTRUCTURACIÓ

1.

Què és un cinefòrum?

t que concinema en sisteix a fer una sessió de i sobre la grup i, tot seguit, un col·loqu nerar una pel·lícula amb l’objectiu de ge ió crítica. reflexió i fer-ne una valorac convé que • A bans de mirar la pel·lícula, ions com ens informem d’algunes qüest temàtica, el gènere cinematogràfic, la les resseels papers protagonistes o nyes crítiques del mitjans.

n cinefòrum és una activita •U

Busqueu informació de totes les pel·lícules de Harry Potter i voteu, entre tota la classe, la que us mirareu.

2. Organitzeu-vos en grups de tres o quatre.

3. Busqueu informació de la pel·lícula que heu triat (director, any de producció, nacionalitat, actors principals, argument…). Penseu tres preguntes sobre la pel·lícula abans de mirar-la. Després de la projecció, valoreu si les podeu respondre. Feu una fitxa amb tota la informació.

Pel·lícula Director Any Nacionalitat Actors principals Argument Pregunta 1 Pregunta 2 Pregunta 3

44

Cartell de la pel·lícula

4. Mireu la pel·lícula.

5. Organitzeu un col·loqui per fer una valoració de la pel·lícula i aprofundir en els temes sorgits en les preguntes plantejades.

Trieu un modera dor que dir igeixi el col·lo qui.

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

1. Creus que en els contextos següents pots aplicar el que has après en aquesta situació d’aprenentatge? Justifica la teva resposta.

• Triar un llibre de literatura fantàstica.

• Fer una recomanació literària.

• Dir la teva opinió sobre una pel·lícula.

• Expressar els gustos cinematogràfics personals.

• Fomentar l’esperit crític.

• Aprendre a argumentar.

2. Per acabar, comparteix les teves conclusions

amb la resta de la classe i cerqueu entre tots els punts en què coincidiu.

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1. R eflexiona sobre les tasques que has dut a terme a partir de les preguntes següents: a) T ’ha estat fàcil trobar informació sobre la pel·lícula? b) E stàs habituat a analitzar a fons una pel·lícula? c) H as descobert alguna cosa que no coneixies sobre la saga de Harry Potter?

45

UNITAT

2

LECTURA » Recull de poemes musicats EDUCACIÓ LITERÀRIA » Els poemes èpics LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS » Les llengües d’Europa REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » Les modalitats de l’oració » Marcadors d’incisos, explicacions i connectors SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Antologia poètica

Preparem la lectura 1.

Responeu entre tots: Quin concepte teniu de la poesia? Us agrada? ¿Recordeu de memòria algun poema? Quins poetes en llengua catalana coneixeu? Quines poetesses coneixeu? ¿Creieu que les dones tenen la mateixa presència en el món de la poesia que els homes?

2. Quan escolteu una cançó, us fixeu en la lletra? Per què molts cantautors han musicat poemes d’altres autors? Fins a quin punt considereu que les lletres de les cançons són importants?

3. Coneixeu la figura literària del comte Arnau? Creieu que és un personatge real o llegendari? Bondadós o despietat?

4. Per parelles, comenteu aquesta frase famosa de l’escriptor nord-americà Ezra Pound: «La poesia s’allunya de la poesia quan s’allunya de la música».

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL

46

Us agrada la poesia? Aquest gènere ha tractat diferents temes al llarg del temps: l’amor, la mort, els sentiments, la natura… Quin és el vostre tema preferit en poesia?

UNITAT 2

» LECTURA Recull de poemes musicats DE QUÈ TRACTA?

La poesia i la cançó han estat entrelligades des de l’antiguitat. Els aedes, els rapsodes, els trobadors, els joglars, els cantautors i les corals han compost i han interpretat poemes musicats de tots els estils i de totes les temàtiques (el paisatge, l’amor, el sofriment, la festa, les llegendes, etc.).

Us proposem llegir i escoltar quatre poemes musicats i interpretats per cantautors nascuts a mitjan segle xx: «Vinyes verdes vora el mar» és un poema descriptiu d’un paisatge mediterrani; «Cançó amorosa» és un poema d’amor i aventura; «Corrandes de lluna» és un poema de festa i alegria, i «Lo comte Arnau» és un poema èpic inspirat en una llegenda popular.

1. El paisatge Vinyes verdes vora el mar remugar v. intr. Parlar entre dents en senyal d’enuig o de desaprovació. poruc -uga adj. Que agafa por fàcilment. coster m. Pendent d’un terreny. userda f. Alfals, herba que es cultiva per a menjar del bestiar. vinclar v. tr. Corbar, doblegar. cep m. Vinya, planta baixa que fa raïm. llagut m. Embarcació amb veles triangulars que s’usava per anar a pescar. serrell m. Cinta lleugera de color viu, amb flocs o borles, que s’utilitza per decorar. pàmpol m. Fulla de cep o vinya. basarda f. Por d’algun perill contra el qual un se sent indefens.

Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar.

Vinyes que dieu adeu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina…

Vinyes que dieu adeu!

Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes del meu cor…

Dins del cep s’adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d’or, aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor…

Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard…

Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!

Vinyes verdes, soledat del verd en l’hora calenta.

Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat.

Josep M. de Sagarra, dins Cançons de rem i de vela. Proa.

Poema cantat per Mariona Sagarra i per Lluís Llach. Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

47

UNITAT 2 » LECTURA 2. L’amor Cançó amorosa Voldria ser mariner i dur-te a la meva vora; la vela iria pel mar com un cavall blanc que corre, el vent posaria olor de fonoll entre les cordes i l’ona es faria enllà deixant el camí a la proa.

Jo els veuria com se’n van, sense mica de recança.

Els teus ulls són mon tresor, poc he de cercar-ne d’altre.

Quina joia, al teu costat, veure la terra allunyar-se i seguir en les nits d’agost les estrelles que es desmaien!

Passarien els vaixells fent voleiar les banderes.

—Mariners, cap on aneu, cap on aneu tan de pressa?

Potser cerqueu un tresor perdut en la mar deserta?— Passarien els vaixells fent voleiar les banderes.

On tu giressis l’esguard el vent ens hi portaria, t’escoltarien la veu els peixos i les gavines, els focs ardents de Sant Elm a dalt dels pals s’encendrien i veuries que al teu pas la terra i el mar sospiren.

Tomàs Garcés, dins Poesia completa. Columna.

Poema cantat per Paco Muñoz.

Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

48

proa f. Part davantera d’una embarcació. recança f. Sentiment de pena i disgust que té una persona per una cosa que ha fet o que ha deixat de fer. esguard m. Mirada. foc de Sant Elm Fenomen meteorològic que es produeix durant les tempestes i que consisteix en una resplendor brillant d’un blanc blavós als extrems dels pals dels vaixells.

3. La festa popular Corrandes de lluna Ai, quina ufana de lluna!

Amic, sortim en finestra entre les dotze i la una!

Lluna, moneda de coure a l’aire, duu-nos fortuna entre les dotze i la una!

ufana f. Esplendor. gep m. Bony que sobresurt de l’esquena o del pit. minvar v. intr. Disminuir. ullerós -osa adj. Que fa ulleres, que té taques fosques al voltant dels ulls a causa de la fatiga. agre -a adj. Que té un gust àcid desagradable.

Avui, si venia la lluna morta, l’amor cantaria que truca a la porta.

I si ens arribava amb gep a ponent, l’amor cantaria en quart creixent.

Si la lluna era rodona i roja, l’amor cantaria, l’amor boja.

Mes ai, si ve blanca rodona i blanca, l’amor cantaria que la porta tanca.

I si duu la lluna un gep a llevant, l’amor cantaria l’amor minvant.

Set llunes ulleroses i una set agra sota les set taronges de l’amor clara; de l’amor clara, sí, de l’amor clara, set llunes ulleroses i una set agra.

Maria Mercè Marçal, dins Cau de llunes. Proa.

Poema cantat per Txiki Berraondo i Anna Subirana.

Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

49

UNITAT 2 » LECTURA TEXTO REFERENCIA A DOBLE ESPACIO

4. El món de les llegendes Lo comte Arnau Lo comte de Mataplana ne tenia dos cavalls: l’un era blanc com la gebre, l’altre fosc com lo pecat.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

Un matí de la hivernada lo negre feia ensellar; la comtessa ja li’n deia: —Per què no enselles lo blanc?

—Perquè fuig dels camins aspres i a mi em plauen més que els plans.— La comtessa ja hi tornava: —Mon marit, no ho fesses pas; lo negre em sembla el diable, Déu nos lo tinga allunyat.— Ell no li torna resposta, com si sentia tronar: al negre posa la sella baldament fos Satanàs.

—Adeu, la comtessa aimada.

—Déu te guie i l’Àngel Sant.— L’Àngel prou lo guiaria, mes ell no es deixa guiar, lo guiaria a l’església i ell a la vila fa cap, on hi ha nines que perdre i pobres per escanyar.

50

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

lo art. Forma antiga i dialectal de l’article masculí definit. Lo (el) pare i los (els) fills. gebre m. Gelada, rosada glaçada.

Quan sortia de la vila semblava un esperitat: corria lo cavall negre, corria com si volàs, tantost per les altes cimes com pel fons del xaragall.

Los gombernesos se senyen quan lo veuen desbocat.

malhaja interj. Exclamació de maledicció.

Los llops d’aquelles muntanyes lo segueixen udolant, algun d’ells per simpatia, los altres olorant carn, que n’esperen un bon àpat més amunt o més avall; sos ulls semblen llumenetes, llumenetes infernals.

baldament conj. Encara que.

Al sentir sa udoladissa lo comte s’és esglaiat, voldria girar lo poltre mes ja no el pot aturar.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

benhaja interj. Exclamació de benedicció. ensellar v. tr. Posar la sella de muntar a un cavall, a un mul, etc. aspre -a adj. Accidentat, abrupte.

Satanàs El príncep dels dimonis. aimat -ada adj. Estimat. fer cap loc. v. Presentar-se, acudir. tantost adv. Tan aviat. xaragall m. Rec que forma l’aigua de la pluja. gombernès -esa adj. De Gombrèn, poble de la comarca del Ripollès. senyar v. tr. Fer el senyal de la creu movent la mà sobre algú o alguna cosa. sos det. Forma del masculí plural del possessiu àton. Sos (els seus) ulls. udoladissa f. Cridòria de llops. esglaiar-se v. intr. pron. Agafar por per la imminència d’un gran perill.

afrau f. Congost, pas estret. obirar v. tr. Albirar, veure de lluny.

Forat de Sant Ou Avenc profund que hi ha al mig de la serra del Montgrony, al Ripollès.

A la nit, que és fosca fosca, se barreja el temporal, i els pastors al comte veuen entremig de trons i llamps volar d’una cresta a l’altra del Montgrony vers les afraus.

La tempesta esgarrifosa a mitjanit fa un esclat; d’un llampec entre les ales s’obira lo comte Arnau, rodolant de l’alta cima de Sant Ou dins lo Forat d’on surt entre rius de flama lo renill del seu cavall.

» ACTIVITATS Anàlisi literària: Vinyes verdes vora el mar 1. En el poema «Vinyes verdes vora el mar», la veu poètica ens descriu un paisatge dinàmic, és a dir, que es va transformant pel pas natural del temps.

Relaciona els versos del poema que hi ha a continuació amb les quatre estacions de l’any (primavera, estiu, tardor i hivern): a) al fi serrellet de neu b) teniu la fulla poruga c) vinyes amb la fruita verda d) raïm negre, pàmpol d’or

2. Relaciona cadascun d’aquests versos del poema amb les parts del dia (matinada, migdia-tarda, tarda-capvespre i vespre):

La comtessa l’esperava a la porta del palau; passen hores, passen dies, passen nits de por i espant; a la tercera que passa l’en veu venir condemnat.

La nit era negra, negra, més negre era son cavall, son cavall, que era el diable, Déu nos lo tinga allunyat.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

Jacint Verdaguer Poema cantat per Jaume Arnella. Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

a) verd suau de cap al tard b) dins del cep s’adorm la tarda c) del verd en l’hora calenta d) verdes a punta de dia

3. El paisatge que apareix en el poema de Sagarra no és un objecte neutre descrit de manera objectiva, sinó que és el reflex de les sensacions del poeta.

A partir dels versos següents, completa el comentari de més avall que explica les sensacions que té el poeta en contemplar les vinyes vora el mar: • vinyes verdes, dolç repòs • vinyes verdes, soledat • vinyes verdes del meu cor • feu-nos sempre companyia

Per al poeta, les vinyes són lloc de i de . Les considera com a pròpies i se les estima amb el . Per això demana que sempre pugui complaure’s de la seva .

51

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

4. Per al poeta, el paisatge és un element viu que

8. La presència de l’enamorada a la nau del ma-

Cerca els elements personificats del poema a partir d’aquestes preguntes i indica en quin vers apareixen:

a) Una metonímia en la primera estrofa. b) Una comparació en la primera estrofa. c) Una metàfora en la tercera estrofa. d) Tres personificacions en la quarta estrofa.

interactua amb ell i amb l’entorn. Per això utilitza la figura de la personificació de manera reiterada.

a) Quin element no remuga? b) A què s’atribueix la qualitat de poruc? c) Qui diu adeu al llagut i a la gavina? d) Què és el que s’adorm dins del cep?

5. El poema de Sagarra es caracteritza per la insistència a destacar el color verd de les vinyes.

a) Com a color inherent a la natura, quines d’aquestes propietats simbolitza el color verd? primavera / tardor abatiment / esperança

feblesa / vitalitat joventut / maduresa

b) Quines sensacions et transmet un paisatge molt verd com el que descriu el poeta: neguit, serenitat, tristesa, calma, impaciència, pau, desequilibri, harmonia, malenconia, entusiasme…?

6. Analitza la mètrica del poema i completa l’explicació següent:

El poema «Vinyes verdes vora el mar» consta de estrofes. Cada estrofa es compon de versos amb tornada final (repetició del vers). Els versos tots són heptasíl·labs (és a dir, tenen síl·labes) i la rima és i (ababa).

Cançó amorosa 7. El poema «Cançó amorosa», seguint la tradició

riner fa que tot sigui més bell, més poètic. Cerca aquestes figures retòriques en el poema:

9. Analitza la mètrica del poema i completa l’explicació següent:

La «Cançó amorosa» consta de estrofes de versos cadascuna. Els versos són , és a dir, tenen síl·labes i la rima és i únicament es dona en els versos .

Corrandes de lluna 10. Escriu cadascuna d’aquestes expressions en el lloc corresponent per obtenir una definició de corranda: cançó de dansa, tonada alegre, cançó popular, lletra improvisada. Després, aprèn-te-la de memòria.

Una corranda és una festiva de i que sovint s’utilitza com a o ball.

11. La lletra de la cançó «Corrandes de lluna» té un cert aspecte esotèric o màgic. Respon:

a) Quines invocacions o requeriments fa la veu poètica en els dos tercets que encapçalen la cançó? b) Quina metàfora utilitza per referir-se a la lluna?

Com interpretes el sentit d’aquesta metàfora?

de la cançó popular, ens narra un viatge imaginari que neix del desig del poeta. Respon: a) Amb quin temps verbal s’expressa aquest viatge hipotètic o imaginari: present, passat, futur o condicional? b) Què tenen en comú el poema de Tomàs Garcés i la cançó popular «El mariner» (A la vora de la mar / hi ha una donzella…)?

El poema de Tomàs Garcés i la cançó popular «El mariner» tenen en comú la figura del i el viatge d’ que inicia amb l’estimada a través de la .

52

Fases lunars

1. Lluna nova

2. Quart creixent

3. Lluna plena

4. Lluna roja o de sang 5. Lluna minvant

6. Lluna nova

12. Les fases de la lluna i les etapes de l’amor avan-

cen de manera paral·lela al llarg de la cançó. Copia el comentari següent i completa’l amb les opcions correctes:

La poeta es refereix a la lluna nova per mitjà d’una (personificació / metonímia): «lluna morta». En aquesta fase lunar, l’amor tot just (acaba / comença). I aquest inici amorós l’expressa amb una altra (metonímia / personificació): «l’amor cantaria / que truca a la porta».

Si la lluna arriba amb «gep» a ponent, es troba en la fase lunar de quart (creixent / minvant). En aquesta fase l’amor (augmenta / disminueix).

Si la lluna apareix rodona i (roja / blanca), és que es produeix un eclipsi total de lluna. I és aleshores quan es manifesta «l’amor (boja / serena)».

«Mes ai», si la lluna apareix rodona i (blanca / roja), és que està en la fase de lluna plena, i és quan l’amor « (tanca / obre) la porta».

I si la lluna té un «gep» a llevant, es troba en la fase (minvant / creixent), i llavors l’amor també comença a (créixer / minvar).

13. L’estrofa que tanca la cançó contrasta amb les

anteriors. Quins són els dos adjectius que aporten aquest element de contrast? Què et suggereixen?

14. Les repeticions i la rima són trets típics de la cançó popular. Respon:

a) Quins són els versos que es repeteixen? b) Quins són els versos que rimen en cada estrofa?

La rima és consonant o assonant? Completa la resposta:

En el primer tercet rimen els versos i . En el segon rimen els versos i . En les quartetes rimen els versos . En general, la rima és .

16. La llegenda del comte Arnau està integrada dins la tradició religiosa medieval. Copia i completa el comentari següent:

Les creences religioses que podem entreveure són la de l’existència de i de Satanàs, la dels àngels i la dels . Els elements que representen el bé són el cavall , la comtessa, Déu, l’Àngel Sant i l’ ; els que representen el mal són el negre, el Arnau, el diable, la vila i els d’aquelles muntanyes. El comte és condemnat perquè tria el cavall i aquest el mena pel camí del i de la perdició.

17. Relaciona aquestes figures retòriques amb els exemples corresponents:

metàfora • comparació • hipèrbaton paral·lelisme a) sos ulls semblen llumenetes, / llumenetes infernals b) Malhaja lo cavall negre, / benhaja lo cavall blanc. c) i els pastors al comte veuen / entremig de trons i llamps d) fuig dels camins aspres

18. Analitza la mètrica dels dotze primers versos del poema.

19.

En grups, feu un recull de poemes escrits per dones i responeu les preguntes següents: a) Quins elements temàtics hi predominen? b) Quines de les poetesses han utilitzat un pseudònim? c) Per quin motiu l’han utilitzat? d) Us ha estat fàcil o difícil trobar poemes escrits per dones? Per què?

Lo comte Arnau 15. «Lo comte Arnau» és un poema èpic que narra la història d’un personatge llegendari. Tria els cinc adjectius que caracteritzen aquest personatge: temerari • prudent • tossut • tètric alegre • sociable • pervers • amable virtuós • independent

53

UNITAT 2 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT Àlbum poètic Els àlbums són com uns quaderns que serveixen per desar diferents tipus de col·leccions: segells, cromos, fotografies… Però hi ha uns altres àlbums molt especials, els àlbums poètics, aquells que contenen poemes, notes, frases, imatges i fins i tot objectes que apel·len als sentiments sincers, a les idees personals i a la reflexió intimista.

L’àlbum poètic és una creació artística en què les paraules i les imatges es relacionen per construir una unitat estètica amb sentit poètic.

Què hem de fer? a) Col·lectivament, participeu en l’elaboració de l’àlbum poètic de la classe. Individualment, trieu un poema pel qual sentiu una predilecció especial. b) Cada alumne compon, a l’entorn del poema triat, una mena de collage artístic amb il·lustracions diverses (dibuixos, fotos, formes…), amb diferents cal·ligrafies, amb notes intimistes, amb frases cèlebres, amb records personals i amb tot allò que li pugui reportar el text poètic. c) Finalment, recolliu tots els collages amb els quals formareu l’àlbum poètic de la classe.

Com ho hem de fer? a) Disposeu d’una doble pàgina per desenvolupar la vostra creació. b) El poema ha de ser el centre d’interès de la composició, a l’entorn del qual han de girar tots els altres elements, tant visuals com textuals. c) Poseu la signatura a les vostres creacions i enganxeu-hi una foto petita com a identificadora personal dins l’àlbum col·lectiu.

ltre

l’a Jo no soc jo, soc

ltre.

Jo no soc jo, soc l’a erlo En mil bocins m’esb ns teu. per endinsar-me di Jo no soc jo, de mi ja no en queda res sinó una espurna mens solitària en un cel im on ja no té cabuda tida. la falsedat, ni la men

Ja no soc aque

elló, dins Montserrat Ab mps. Proa, 1998.

Dins l'esfera del te

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

54

lla

» EN VEU ALTA Aprenents de rapsode El rapsode era el recitador professional de l’antiga Grècia que deia de memòria davant el públic poemes èpics tradicionals i composicions poètiques pròpies o d’altres poetes. Actualment, aquest terme es continua utilitzant per anomenar les persones especialitzades a recitar poemes.

Recitar és una tècnica que s’aprèn exercitant la veu, i esdevé art quan el rapsode aconsegueix transmetre el sentiment del poeta i desvetllar una emoció estètica en les persones que l’escolten.

No totes les princeses són rosses, ni tenen els cabells llargs, i no totes tenen príncep, saps?

Què hem de fer? a) Individualment, trieu un poema per recitar i acompanyeu-lo d’una base musical i unes imatges que s’escaiguin a l’atmosfera creada pel poema i que reflecteixin el missatge dels versos. b) Combineu la recitació, el fons musical i les imatges i enregistreu-ho tot plegat per produir un videopoema.

Com ho hem de fer?

Feu aquestes activitats de desenvolupament: a) Feu una lectura artística: interpreteu el poema amb la tècnica vocal pròpia de la recitació. b) Trieu una base musical adient que serveixi de música de fons de la recitació. c) Exploreu les diferents possibilitats d’il·lustrar el poema amb imatges i decidiu quina és la més adient. d) Projecteu els vídeos a la pantalla de la classe o bé reciteu els poemes presencialment amb acompanyament sonor i visual. e) Valoreu els vídeos i decidiu quins podrien participar en un concurs de videopoemes.

Quan elles es desvetllen, què és més real: allò que el somni els ha donat o la vida que les domina i les subjuga sempre?

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

55

UNITAT 2

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. Els poemes èpics Els poemes èpics són textos literaris en vers de caràcter narratiu que canten els records del passat i les gestes d’uns personatges extraordinaris que la gent considerava herois pel seu valor o per les seves virtuts. Aquests poemes es divulgaven oralment i formaven part de la tradició.

Els poemes èpics europeus més antics pertanyen a la Grècia antiga (del 1200 aC al 146 aC). Els aedes, acompanyats d’una lira, cantaven i els rapsodes, acompanyats d’un bastó, recitaven de memòria llargs relats en vers, amb els quals retien honor al mèrit dels seus herois històrics ja convertits en llegenda. En aquestes epopeies, el poble grec hi veia l’explicació del seu origen i de la seva identitat com a poble. Per això els consideraven els fonaments de la seva història nacional.

Però l’èpica grega no era independent del pensament mític que impregnava la cultura del poble grec. Per tant, els déus i les deesses interferien en l’acció dels herois i les heroïnes i els assenyalaven el seu destí ineludible.

Les cariàtides (Atenes).

1.1. Les grans epopeies Les epopeies són poemes èpics extensos sovint elaborats per un autor concret a partir de l’àmplia tradició oral de poemes èpics i de llegendes populars. L’aede grec Homer (segle viii aC) és considerat l’autor de les dues grans epopeies de la Grècia antiga, la Ilíada i l’Odissea, i el poeta romà Virgili (segle i aC) és l’autor de la gran epopeia de Roma, l’Eneida.

Argument de l’Odissea L’Odissea narra el retorn d’un dels herois de la guerra de Troia, Odisseu o Ulisses, a Ítaca, la seva pàtria, on l’esperen la seva esposa, Penèlope, i el seu fill, Telèmac.

Els déus, principalment Posidó, faran que el viatge sigui llarg i que Odisseu hagi de viure grans aventures i superar greus dificultats: l’illa dels ciclops, l’illa de les sirenes, la fetillera Circe, etc.

Finalment, Odisseu arriba com un nàufrag a l’illa d’Ítaca i es presenta al palau on viu la seva esposa disfressat de captaire. Només el gos Argos i la serventa més vella reconeixen l’heroi. L’obra acaba quan Odisseu mata els pretendents de Penèlope, que tramaven apoderar-se del seu regne.

L’Odissea és l’epopeia de l’aventura, l’astúcia, l’experiència i el conei­ xement que l’heroi adquireix en el transcurs del seu llarg viatge de retorn a casa.

56

SABIES QUE…?

SABIES QUE…?

Els herois grecs cerquen l’excel·lència física i intel·lectual per ser dignes del reconeixement públic (l’honor dels herois). Tanmateix, estan sotmesos al dictat de la profecia o de l’oracle dels déus (la força del destí).

1.2. La veu melodiosa de les sirenes Un dels episodis més coneguts de l’Odissea és el pas de la nau d’Ulisses per l’illa de les sirenes (Cant XII). L’heroi grec vol viure l’experiència d’escoltar el cant de les sirenes malgrat saber que corre el perill de ser seduït per aquests éssers estranys i, per tant, de naufragar.

Aleshores protegeix els seus companys amb uns taps de cera que els posa a les orelles i es fa lligar a l’arbre de la nau. Aquest és el fragment en què l’heroi Ulisses narra aquest episodi:

Fotograma de la pel·lícula Ulisses (1954), dirigida per Mario Camerini i Mario Bava i protagonitzada per Kirk Douglas.

s’embarcaren S’embarquessin. amollaren Amollessin. amollar v. tr. Deixar anar afluixant. escàlem m. Estaqueta de fusta que serveix per subjectar-hi el rem i recolzar-l’hi en remar.

Circe Màgica, filla del Sol. Transformà en porcs els companys d’Ulisses. ormeig m. Conjunt d’elements propis d’una nau, en especial els que serveixen per pescar. arriar v. tr. Fer baixar. ablanir-se v. intr. pron. Tornar-se tova o blana alguna cosa.

Hiperíon El déu Sol. aqueu -ea adj. Grec (en especial el de la regió d’Acaia). ix Forma del verb eixir. Surt. soltaren Soltessin. soltar v. tr. Deixar anar, deslligar. llevar v. tr. Treure.

Jo vaig tornar llavors a la nau, i manava als meus homes que s’embarcaren també i amollaren els cables de popa.

Ells, al moment, van pujar i van seure al costat dels escàlems: ben ordenats, anaven batent amb els rems l’aigua grisa.

Un poc més tard, el vaixell de proa blavosa va rebre un bon company que inflava les veles: un vent favorable, do de Circe la ben arrissada, deessa que parla com els mortals. I després d’endreçar els ormeigs que calia, tots vàrem seure en la nau, i entre el vent i el pilot la guiaven. […]

Però de sobte el vent va cessar i va vindre la calma, sense ni un pèl de brisa: algun déu adormia les ones.

Van aixecar-se llavors els companys, arriaren les veles i les desaren al fons de la nau, i després varen seure i amb els rems de fusta polida emblanquien les aigües.

Jo, amb el bronze esmolat, vaig tallar un gran rotllo de cera, fent-ne trossos, i després els pastava amb les mans poderoses.

Ben aviat, amb la força del sol, la cera cedia i s’ablania amb els raigs del senyor de l’altura, Hiperíon.

Vaig taponar-los a tots les orelles, un rere de l’altre, i ells m’amarraren enmig de la nau les cames i els braços, dret en la base del pal i amb les cordes lligades a l’arbre. […]

Quan ens trobàvem ja a la distància d’un crit de persona, ràpids, volant, no se’ls va escapar que la nostra nau àgil se’ls acostava, i em varen cantar amb veu melodiosa: «Vine, Ulisses, honor dels aqueus i home digne de glòria, fes aturar el vaixell, i acosta’t i escolta les nostres veus. Ningú no ha passat per ací amb la seua nau negra sense escoltar la veu dolça com mel que ens ix de la boca; i després de gaudir-ne se’n va, sabent més que sabia». […]

Van dir això amb bellíssima veu, i el meu cor desitjava tant escoltar-les que vaig ordenar als companys que em soltaren fent-los senyals amb les celles; i ells, amb l’esquena corbada, no van deixar de remar. Perimedes i Euríloc s’alçaren i em van lligar més estret i més fort i amb més cordes encara.

I després que passàrem de llarg i ja no se sentia ni la cançó ni la veu amb què aquelles sirenes cantaven, ràpidament els meus homes lleials es llevaren la cera amb què els havia tapat les orelles, i em van deixar lliure.

57

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.3. Jacint Verdaguer Jacint Verdaguer (1845-1902) és el poeta més important de la literatura catalana del segle xix. Va conrear tant la poesia lírica com la poesia èpica. En aquest últim àmbit, va escriure poemes curts sobre personatges històrics o llegendaris (Jaume I, el comte Arnau, etc.) i també dues obres extenses seguint l’estil de les grans epopeies de l’antiguitat. Aquestes obres són L’Atlàntida i Canigó.

Argument de L’Atlàntida L’Atlàntida narra com el jove Colom, nàufrag d’una nau genovesa, arriba a la costa atlàntica del sud de la península Ibèrica i és acollit per un vell ermità que li conta la fabulosa història de l’enfonsament d’un continent llegendari que hauria existit a l’Atlàntic, a prop de l’arxipèlag de les Canàries: l’Atlàntida.

Colom, un cop escoltada la narració de l’ermità, intueix l’existència de terres a l’altra banda de l’Atlàntic i se li desvetlla el desig de descobrirles i cristianitzar-les.

Canigó explica l’origen mític i llegendari de Catalunya. Tant l’argument com els temes de l’obra responen al propòsit de l’autor de mitificar la natura (els Pirineus) i, sobretot, els orígens històrics de Catalunya.

Per altra banda, en el poema Canigó hi conviuen dues realitats espirituals oposades: les creences derivades de la cultura popular (el món de les fades) i les creences imposades per la fe cristiana (el món dels sants).

Retrat a l’oli de Jacint Verdaguer fet pel pintor Josep Maria Tamburini (1906).

Argument de Canigó L’argument de Canigó situa l’acció al segle xi als Pirineus. Gentil, fill del comte Tallaferro, un cop armat cavaller, s’enamora de la pastora Griselda. Mentre fa guàrdia per prevenir l’atac dels sarraïns, el seu escuder li parla de les fades que viuen al cim del Canigó. Fascinat, abandona les seves obligacions militars per unir-se a la fada Flordeneu, que habita al Canigó i que ha pres l’aparença de Griselda. Tots dos fan un vol nupcial i recorren els dominis del Pirineu dalt d’una carrossa voladora.

Però la deserció de Gentil provoca la derrota de l’exèrcit cristià.

Aleshores el comte Guifré, el seu oncle, puja al cim del Canigó i, mogut per la ira, mata Gentil estimbant-lo daltabaix.

El comte Tallaferro aconsegueix vèncer els invasors. I al final el comte Guifré es penedeix del seu crim, demana fer-se monjo i funda el monestir de Sant Martí de Canigó, on vol ser enterrat, a la vora de la tomba de Gentil. L’abat Oliba, seguit de monjos i guerrers, nobles i pagesos, puja al cim del Canigó per plantar-hi la creu i les fades abandonen per sempre més la muntanya.

Amb això es representa el triomf del cristianisme sobre les forces màgiques pròpies de la cultura popular.

58

Monestir de Sant Martí de Canigó.

«La fada de Roses» En el poema Canigó són les fades i les goges (dones d’aigua) les que comparteixen protagonisme amb els personatges humans. Aquests éssers mitològics, estretament lligats al paisatge i a la cultura popular, esdevenen, en l’obra de Verdaguer, els millors cantadors de les muntanyes, les valls, les fonts, els rius, el mar… En tenim un exemple en «La fada de Roses», que forma part del cant sisè de Canigó, titulat «Nuviatge». bressar v. tr. Gronxar, en especial quan es fa al bressol. apar Forma del verb aparer. Sembla. vegí Forma del passat simple del verb veure. Vaig veure. maresma f. Costa baixa inundable per les aigües del mar. cabdellar v. tr. Aplegar, reunir quelcom formant una mena de cabdell o bolic. coraler coralera m. i f. Persona que pesca coral. coralar v. intr. Pescar coral. llur det. possessiu Pertanyent a ells, seva. so Forma del verb ser. Soc.

La fada de Roses Que bonica n’és la mar, que bonica en nit serena!; de tant mirar lo cel blau los ulls li blavegen.

Hi davallen cada nit amb la lluna les estrelles, i en son pit, que bat d’amor, gronxades se bressen.

Tot escoltant l’infinit sa dolça música ha apresa; n’apar lo mirall del cel, lo cel de la terra.

Ahir vespre la vegí com dormia en la maresma, com dormia cabdellant escuma i arena.

Los coralers de Begur coralen dins llur barqueta. ­—Coralers, si m’hi voleu, fareu bona pesca.

Si voleu saber qui so, so una fada empordanesa; les fades del Pirineu me diuen Sirena.— Quan ells se tiren al fons jo en sortia amb les mans plenes; ells trauen rams de coral, jo aquest ram de perles.

Jacint Verdaguer Poema cantat per Jaume Arnella.

Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

59

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA

» ACTIVITATS Els poemes èpics 20. Llegeix les estrofes que hi ha a continuació i

identifica l’estrofa de caràcter èpic i la de caràcter líric. Després, explica les característiques bàsiques de la poesia èpica i les de la poesia lírica tenint en compte el que hagis observat en aquestes estrofes. Utilitza les paraules història, déus i herois per descriure l’èpica i les paraules sentiments, emo­ cions i poeta per explicar la lírica.

«Ara entraràs en batalla, Telèmac, el lloc on es mostra quins homes són els millors combatents: tu sabràs [com evites avergonyir el llinatge dels pares, que ja des de sempre ens distingíem en força i coratge per tota la terra.»

Homer: Odissea, cant XXIV. c) Com eren les nimfes i on habitaven?

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara…

M’ha arribat com un crit femení, una veu de donzelles, o de les nimfes que habiten els cims de muntanyes [abruptes, als naixements dels rius, i també per les prades [ herboses.

Màrius Torres: «Presència».

Homer: Odissea, cant VI.

Zeus llançà un llamp a la nau enmig d’un retruny [de tronada, i quan va rebre aquell llamp de Zeus la nau [va girar-se tota i va omplir-se de sofre. Caigueren els homes [a l’aigua i, com els corbs marins, les onades els arrossegaren lluny de la nostra nau negra; i un déu els tallà [la tornada.

Homer: Odissea, cant XII.

21. Respon aquestes preguntes a partir del contin-

gut dels versos de l’Odissea que les acompanyen: a) Quina relació s’estableix entre els déus i la natura? I entre els déus i els éssers humans? Utilitza aquestes paraules: dominar, causar, fenòmens devastadors, tenir poder, protegir, condemnar.

Zeus ha cobert l’ample cel de núvols tan grossos [que vessen, ha sacsejat la mar, tota mena de vents es concentren, i les tempestes s’estenen: la mort ja s’acosta segura.

Homer: Odissea, cant V.

60

b) Com ho havien de fer els herois grecs per aconseguir la fama i merèixer l’honor? Utilitza aquestes paraules: força, coratge, combat.

22. La mitologia grega situa l’origen remot de la

guerra de Troia en el mite de La poma de la Discòrdia o El judici de Paris. Completa l’explicació amb aquestes paraules: Discòrdia, bella, seduir, convèncer, poma, Paris, Atena, inscripció, deessa, dona, triar, rapte, Helena, Troia, esposa.

Eris, la deessa de la , va deixar una daurada amb la : «A la més ». Zeus va ordenar a , fill del rei de Troia, que decidís quina era la més bella entre Hera, i Afrodita. Afrodita va Paris prometent-li la més bella del món, i Paris es va deixar i la va a ella.

La dona més bella era , de Menelau, i Afrodita va ajudar Paris a raptar-la i endur-se-la a . Aquest va provocar la guerra de Troia.

23.

El cavall de Troia és una de les llegendes mitològiques més conegudes. Explica per què els grecs van construir aquest cavall i com van aconseguir enganyar els troians. Utilitza aquestes paraules: cavall de fusta • soldats • a dins regals dels déus • entrar • obrir les portes Trobaràs informació en l'espai personal del web www.barcanova.cat.

24. Ulisses va trigar vint anys a tornar al seu país.

Mentrestant Penèlope, la seva esposa, estava rodejada de pretendents. Quina estratègia va seguir Penèlope per endarrerir la seva promesa de casar-se amb alguns d’ells? Copia i completa l’explicació amb aquestes paraules: Ulisses • teixir • Penèlope • sudari pretendents • tela • feina • casarà • dia promesa • nit • endarrerint • tasca • retorn

Mentre és fora, Penèlope té molts . Penèlope promet que es amb un d’ells, però no abans que acabi de un per al rei Laertes. Durant el dia es dedica intensament a teixir la , però a la desfà tota la del . D’aquesta manera va la seva de casar-se fins al d’Ulisses. Quan aquest arriba, Penèlope acaba la i Ulisses mata els pretendents.

25. Les sirenes de la mitologia grega eren nimfes marines, amb el cap de dona i el cos d’ocell. Llegeix el fragment de l’Odissea «La veu melodiosa de les sirenes» (pàg. 57) i fes les activitats següents:

a) Què fa Ulisses amb la cera? Per què ho fa? b) Per què els companys d’Ulisses el lliguen a l’arbre de la nau? c) Detalla el contingut del cant de les sirenes en forma d’esquema. d) Què va sentir Ulisses en trobar-se amb les sirenes?

Jacint Verdaguer 26. El poema Canigó s’inspira en una realitat histò-

c) Quines dues creences oposades hi conviuen?

En el poema hi conviuen les derivades de la cultura (el món de les fades i les goges) i les imposades per la fe (el món dels sants).

27. Llegeix atentament el cant «La fada de Roses» (pàg. 59) i fes les activitats següents:

a) Com anomenen la fada de Roses, les fades del Pirineu? Per què? b) Quina relació s’estableix, en la segona estrofa, entre la lluna, les estrelles i la mar? Com s’hi mostra aquesta relació? c) Quina relació s’estableix, en la cinquena i en l’última estrofes, entre la fada i els pescadors?

Com s’hi mostra aquesta relació? d) Analitza la mètrica de la primera estrofa.

Lectura crítica 28. En el poema èpic Canigó, de Jacint Verdaguer,

es produeix una lluita per la supremacia entre el món pagà i el món cristià. a) Definiu aquests mons i interpreteu i valoreu què representa que l’un s’acabi imposant a l’altre. b) Quina idea del món i la natura devia tenir l’autor?

Lectura dels clàssics 29. Llegiu una versió adaptada en prosa de l’Odissea. Feu-vos una idea del tarannà d’Ulisses i fixeu-vos com els déus determinen la seva vida de mortal i com condicionen el desenvolupament dels fets. Finalment, intercanvieu les vostres conclusions en un col·loqui organitzat a classe.

rica i en una altra de folklòrica extreta de la cultura popular. Completa les respostes: a) En quin context històric està inserit l’argument del poema Canigó?

L’argument del poema Canigó està inserit en el històric del segle , quan els cristians lluitaven contra els per dominar el territori català. b) En quina realitat folklòrica es basa el poema?

El poema es basa en les i les contalles populars sobre i goges. Gentil, el del poema narratiu, és seduït per la fada i, junts, fan un mític per les contrades del .

El retorn d'Ulisses, d'Il Pinturicchio (1509).

61

UNITAT 2

» LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS 1. Les llengües d’Europa 1.1. Un continent multilingüe Europa és una realitat multilingüe, un continent on es parlen diverses llengües; uns 70 idiomes són parlats diàriament per les diferents comunitats establertes a l’espai cultural i geogràfic europeu.

Mapa que mostra la distribució geogràfica de les llengües europees.

El Consell d’Europa, que agrupa gairebé tots els estats europeus, estimula la promoció de totes les llengües europees, amb especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües.

62

1.2. Les fronteres i les llengües

SABIES QUE…?

SABIES QUE…?

Entenem per comunitat lingüística el conjunt dels habitants d’un territori que parlen la mateixa llengua i que la consideren com a pròpia perquè és la llengua autòctona d’aquest territori; és originària del mateix país, lloc o àrea on es parla.

Les fronteres dels diferents estats europeus ens poden fer creure equivocadament que dins el territori de cada estat només s’hi parla una llengua. Per exemple, podem arribar a pensar que a l’estat francès només s’hi parla francès i que a l’estat del Regne Unit només s’hi parla anglès. Però la realitat és ben diferent: en la majoria dels estats europeus s’hi parla més d’una llengua, com en el cas de la República Francesa, el Regne d’Espanya o el Regne Unit.

D’altra banda, hi ha parlants d’un mateix idioma que estan separats per límits fronterers. La llengua catalana, per exemple, es parla a l’est d’Espanya, a Andorra, al sud de França i a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya, que forma part d’Itàlia.

Així doncs, podem afirmar que l’Europa dels estats no coincideix amb l’Europa de les comunitats lingüístiques; ho podem comprovar en el mapa lingüístic de la pàgina anterior. De fet, només Albània, Islàndia i Portugal disposen d’una sola comunitat lingüística.

A més de totes aquestes llengües autòctones, hi ha un gran nombre de llengües no europees que també formen part, a causa de la immigració, del panorama lingüístic de molts països europeus, com ara el xinès, l’àrab, l’amazic (berber), el kurd, el quítxua, l’hindi, el sua­ hili, etc.

La immigració modifica el panorama lingüístic de molts països europeus, en els quals conviu la llengua autòctona amb altres llengües.

1.3. L’oficialitat Les lleis dels estats europeus no donen la mateixa categoria a les seves llengües. Així, hi ha molts estats que només donen caràcter d’oficial a una de les seves llengües, com en el cas de França o Itàlia. N’hi ha d’altres que consideren que només hi ha una llengua oficial per a tot l’estat i unes altres de cooficials, però únicament als territoris on es parlen, com en el cas d’Espanya. I, finalment, hi ha algun estat que considera pràcticament totes les seves llengües oficials, com, per exemple, en el cas de Suïssa.

63

UNITAT 2 » LES TEXTOLLENGÜES REFERENCIA I ELSA SEUS DOBLEPARLANTS ESPACIO L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que «el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les».

1.4. El parentiu lingüístic

SABIES QUE…?

SABIES QUE…?

Una llengua o un idioma és oficial quan les lleis d’un estat estableixen que és d’ús obligat en els actes de govern i en els actes i els serveis de l’administració pública, de la justícia i del sector privat.

La majoria de la setantena de llengües europees pertanyen a la família indoeuropea, cosa que vol dir que tenen un origen comú i que, per tant, s’assemblen, malgrat que aquestes similituds molt sovint només les poden detectar els especialistes perquè no són gens evidents a simple vista. A Europa també hi ha llengües de les famílies uraliana (com ara el finès, l’estonià o l’hongarès) i altaica (com ara el turc), una llengua de la família afroasiàtica, el maltès, emparentat amb l’àrab, i una llengua sense família coneguda, el basc.

A Europa són indoeuropees les llengües bàltiques (com el letó o el lituà), les cèltiques (com el gaèlic irlandès, el gal·lès o el bretó), les eslaves (com el rus, el polonès, l’ucraïnès, el serbi o el croat), les germàniques (com l’anglès, l’alemany, el suec, el noruec o l’islandès) i les romàniques (com el català, el castellà, el portuguès, l’italià o el romanès) i també el grec, l’albanès i el romaní, que és la llengua indoirànica que parlen alguns gitanos europeus.

» ACTIVITATS

32. Digues tres llengües que es parlin en dos o més

Les llengües d’Europa: fronteres i oficialitat 30. A què ens referim quan diem que Europa és

33. Digues a quins estats es parla la llengua ca­

len aproximadament?

34. Completa el resum següent amb aquestes pa-

una realitat multilingüe? Quants idiomes s’hi par-

31. Observa el mapa de la pàgina 62 i enumera les

llengües que es parlen als territoris, indicats entre parèntesis, d’aquests estats: a) França (a bona part del territori, a la Bretanya francesa, a Occitània, a l’illa de Còrsega, a la Catalunya del Nord, al País Basc francès). b) Regne Unit (a Anglaterra i bona part d’Escòcia, al nord-est d’Escòcia i al País de Gal·les). c) Suïssa (a la zona més oriental, a bona part de Suïs­ sa, a una zona del sud tocant a Itàlia i al sud-est del país).

64

estats, per la qual cosa els seus parlants estan separats per fronteres estatals.

talana. A continuació, digues quins són els territoris d'aquests estats on es parla.

raules:

estat • fronteres • llengües • Islàndia comunitats • lingüístiques • monolingües plurilingües • majoria

Les polítiques no coincideixen amb les d’Europa, ja que la d’estats són ; això és, s’hi parlen dues o més llengües. D’altra banda, hi ha diverses que es parlen en més d’un . De fet, només Albània, i Portugal són estats ; és a dir, només s’hi parla una llengua.

35. Respon a aquestes preguntes sobre l'oficialitat de les llengües:

a) Com consideren les seves llengües molts estats europeus, com França i Itàlia? b) Quin estat considera oficials totes les seves llengües? c) Quina és la consideració legal de les llengües a Espanya?

36. A quin petit estat europeu el català és l’única

llengua oficial? A quin altre és cooficial als territoris on es parla? I als altres estats on també es parla?

37. Completa el resum que tens a continuació amb aquestes paraules:

indoeuropea • europees • majoria • bàltiques comú • eslaves • cèltiques • polonès • islandès romàniques • anglès • grec • romanès 1

Torre del Big Ben (Londres)

2

Monument als descobridors portuguesos (Lisboa)

La de la setantena de llengües pertany a la família , cosa que vol dir que tenen un origen i que, per tant, s’assemblen.

A Europa són indoeuropees les llengües (com el letó o el lituà), les (com el gaèlic irlandès, el gal·lès o el bretó), les (com el rus, el , l’ucraïnès, el serbi i el croat), les germàniques (com l’ , l’alemany, el suec, el noruec o l’ ), les (com el català, el , el castellà o l’italià) i, també, el i l’albanès.

38. Segons les semblances en la manera de dir bon

dia, digues quines de les salutacions següents són pròpies d’una llengua romànica i quines ho són d’una llengua germànica. A quina llengua pertany cada salutació? Relaciona-les amb la fotografia corresponent. a) God morgen c) Bonjour b) Good morning d) Bom dia

3

La Sireneta (Copenhaguen)

4

Porta de Brandenburg (Berlín)

e) Guten Morgen f) Buongiorno

5

Torre de Pisa

6

Torre Eiffel (París)

65

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA Les modalitats de l’oració F I T X A 1 » L ES Q U A T R E M O D A L I T A T S D E L’O RACI Ó La modalitat és la propietat de l’oració que ens manifesta l’actitud o la intenció de la persona que emet el missatge:

CLASSES

ACTITUD O INTENCIÓ

EXEMPLES

ORACIÓ DECLARATIVA

L’emissor enuncia un fet o informa d’algun esdeveniment.

Ahir, al poble, vam fer la verema.

Vam collir el raïm de les vinyes.

ORACIÓ INTERROGATIVA

L’emissor pregunta si una cosa és certa o demana una informació.

Quina varietat de raïm vau collir?

De qui és aquesta vinya?

ORACIÓ EXCLAMATIVA

L’emissor manifesta una emoció o destaca el grau elevat d’una propietat.

Hurra, la verema ja ha començat!

Quin raïm més dolç!

ORACIÓ IMPERATIVA

L’emissor ordena o aconsella fer alguna cosa.

Ramon, recull aquells penjolls de terra.

Vigila, no aixafis el raïm.

PER S AB ER -N E M É S Encara podem considerar altres modalitats de l’oració com, per exemple, l’optativa i la dubitativa. a) L’oració optativa expressa un desig: Tant de bo la collita sigui bona. En les oracions optatives, el verb va en subjuntiu. b) L’oració dubitativa expressa un dubte: Potser no ho serà prou.

• Fiqueu en una bossa paperets amb les expressions tant de bo, jo ja hi firmaria, ves a saber, vols dir que, pot ser, qui sap i tal vegada. Cada alumne en traurà un, pensarà una oració que comenci amb una d’aquestes expressions i la dirà en veu alta perquè la resta de la classe endevini si és optativa o dubitativa.

1.1. Llegeix en veu alta cada oració tot remarcant

1.2. Indica a quina modalitat pertany cadascuna

a) L’ateneu ha cancel·lat el concurs musical. b) Com és que han cancel·lat el concurs musical? c) Ostres, han cancel·lat el concurs musical! d) Genís, truca a l’ateneu i informa-te’n. e) Si, en lloc de cancel·lar-lo, hi feien alguns canvis, jo ja hi firmaria. f) Ves a saber si el tornaran a fer.

a) Aquest matí en Francesc s’ha desmaiat a classe d’anglès. b) Vaja, quin ensurt que deveu haver tingut! c) Que l’han dut a l’hospital? d) El professor de guàrdia l'hi ha acompanyat. e) Tant de bo que no sigui res! f) Potser ha tingut una lipotímia. g) Telefona als seus pares i pregunta’ls-ho.

l’entonació que escau a cadascuna d’acord amb la seva modalitat:

66

de les oracions següents:

F I T X A 2 » L ES O R A C I O NS D E C L A R A T I V ES Les oracions declaratives enuncien un fet, informen d’un esdeveniment o exposen una idea: La comtessa espera el comte Arnau a la porta del palau.

A mitja nit la tempesta fa un gran esclat.

El mite del comte Arnau té el seu origen en una cançó tradicional.

L’ordre habitual dels elements bàsics de l’oració declarativa és el següent: El comte Arnau Subjecte

+

té un cavall negre i un cavall blanc.

Verb

+

Complements exigits

Tanmateix, per raons expressives, podem desplaçar algun dels elements a una altra posició. Per exemple: Ordre habitual o no marcat: subjecte + verb + complement

Els avis et regalaran unes ulleres de sol.

Subjecte

Focalització. Es posa l’èmfasi o el focus de la informació sobre l’element que aporta una informació nova.

Tematització. Es desplaça a la perifèria de l’oració (al principi o al final) un element que ja és el tema. Per tant, es tracta d’una informació coneguda.

Verb

Complement

Què em regalaran els avis?

Unes ulleres de sol, et regalaran els avis.

Et regalaran unes ulleres de sol, els avis.

Qui em regalarà les ulleres de sol?

Les ulleres de sol te les regalaran els avis.

Te les regalaran els avis, les ulleres de sol.

PER S AB ER -NE M É S Quan desplacem un complement del verb a la perifèria de l’oració, normalment s’inclou dins de l’oració el pronom feble que correspon a aquest complement. Per exemple: Aquest patinet me’l va regalar el teu germà.

Ja en parlarem un altre dia, d’aquest assumpte.

En aquests casos, la coma és obligatòria quan el desplaçament es fa a la dreta, cap al final.

• Per parelles, identifiqueu quina d’aquestes oracions no està ben puntuada: a) Ja hi he estat, a Londres.

b) No he estat mai, a Londres.

2.1. Llegeix les oracions posant èmfasi en els focus.

Després, indica quines segueixen l’ordre habitual dels elements de l’oració i en quines s’ha produït la focalització o la tematització d’un element: a) 1. La Laia ha fet aquesta coca.

2. Aquesta coca l’ha fet la Laia.

3. La Laia, ha fet aquesta coca (i no pas l’Àlex).

c) A Londres hi he estat dues vegades.

b) 1. Nou germans, tenia l’àvia Remei (i no pas sis).

2. L’àvia Remei en tenia nou, de germans.

3. L’àvia Remei tenia nou germans. c) 1. A Austràlia hi viuen uns cosins meus.

2. Uns cosins meus viuen a Austràlia.

3. Viuen a Austràlia, els meus cosins (i no pas a Àustria).

67

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA F I T X A 3 » L E S O R A C I O NS I NT E R R O G A T I VE S Les oracions interrogatives totals pregunten si el contingut informatiu de l’oració és cert o fals. Les oracions interrogatives parcials demanen informació sobre un dels elements de l’oració: qui, què, quin, com, quan, on.

CLASSES D’ORACIONS INTERROGATIVES INTERROGATIVES TOTALS

INTERROGATIVES PARCIALS

Tenen xicota, els teus amics?

Els teus amics, ja surten de nit?

Què t’han dit, els teus amics?

Els teus amics, quin tipus de música escolten?

Les interrogatives parcials van encapçalades per un mot interrogatiu que constitueix el focus de la pregunta.

Els mots interrogatius poden pertànyer a diferents categories:

CLASSES DE MOTS INTERROGATIUS QUANTIFICADORS DEL NOM

PRONOMS

ADVERBIS

quin, quant

qui, què

on, quan, com, quant

Quin dia podrà venir, el tècnic?

A quina hora ha passat, això?

Quants anys té, el teu germà?

Quantes setmanes fa, d’això?

Qui t’ho ha dit?

De qui parlàveu?

Què hi tens al front?

Per què m’ho fas, això?

On viu, la Marta?

Quan vindrà, el lampista?

Com se diu, vostè?

Quant t’ha costat, el mòbil?

PER S AB ER -NE M É S Les interrogatives totals també poden anar encapçalades per la conjunció que: Que són fora, els veïns?

Amb les marques oi, eh o veritat, el parlant pot manifestar que espera una resposta confirmatòria. Per exemple: Oi que els veïns són fora?

Eh que encara no han tornat?

•P er parelles, digueu sobre quin element es focalitza la pregunta en cada una d’aquestes interrogatives: a) T’ho ha dit, la Marta? (o no t’ho ha dit?)

b) T’ho ha dit la Marta? (o t’ho ha dit en Joan?)

3.1. Classifica les oracions següents en interrogatives totals (s’espera una resposta afirmativa o negativa) o interrogatives parcials (es demana per un element per mitjà d’un mot interrogatiu): a) Has menjat mai un alvocat? b) Com és l’arbre que fa alvocats? c) D’on els porten, els alvocats?

68

d) T’agradaria plantar un alvocat en un test? e) Quan s’ha de plantar, la llavor de l’alvocat? f) Que t’agraden, els alvocats?

3.2. Algunes construccions interrogatives poden presentar certs matisos especials. Relaciona cadascuna de les oracions de la primera llista amb el matís especial que aporta de la segona.

a) Que potser no m’he explicat prou bé? b) Has pujat a peu o has agafat l’ascensor? c) Que em podreu portar, sisplau? d) I si venem la nevera per internet? e) En Jaume té claus de casa, oi? f) Però que no t’ha avisat ningú? g) —En Ton deixa el judo. / —Ah, sí?, deixa el judo?

1. Espera una confirmació.

2. Implica una afirmació.

3. Expressa una proposta.

4. Implica un prec o una ordre.

5. Manifesta estranyesa.

6. Repeteix una afirmació amb sorpresa.

7. Presenta una alternativa.

F I T X A 4 » L ES O R A C I O NS E XC L A M A T I V ES Les oracions exclamatives expressen una sorpresa, una admiració, un retret o un enuig (les exclamatives totals) o bé destaquen amb un mot exclamatiu (quin, que, com, quant) el grau elevat d’una propietat (les exclamatives parcials):

CLASSES D’ORACIONS EXCLAMATIVES EXCLAMATIVES TOTALS

EXCLAMATIVES PARCIALS

Ja arriba el tren!

Està nevant!

Home, no m’ho facis, això!

Avui, la Marta, treu foc pels queixals!

Quina sort que ha tingut, el teu germà!

Que emocionant deu ser, aquest viatge!

Com m’agrada, aquesta música!

Quanta gent que ha vingut!

Si se’n necessita, de paciència!

La gana que van passar durant la guerra!

Els diners que val, aquesta casa!

Que cansat que estic!

Les interjeccions són paraules que expressen l’actitud, les emocions o els sentiments del parlant i estan molt vinculades a l’entonació emfàtica. Per això, sovint encapçalen les oracions exclamatives: Au va, afanya’t!

Oh, ha sigut un desastre!

Déu-n’hi-do la gent que ha vingut!

Alerta, que ve un camió!

Ep, vigila el que dius!

Alça, com plou!

Renoi, Eva, quin cotxe que t’has comprat!

Ara pla, la rentadora s’ha espatllat!

PER S AB ER -NE M É S Les exclamacions poden quedar reduïdes a un sol sintagma o a dos sintagmes juxtaposats. Aleshores, la resta de l’oració s’ha de sobreentendre a partir del context: Quina sorpresa! Que llarg, aquest tren!

Extraordinari, aquest concert! Quants aplaudiments!

• Per parelles, contrasteu l’entonació i les marques gramaticals de les dues oracions i indiqueu quina oració expressa sorpresa per la quantitat elevada i quina afirma una realitat que potser es posava en dubte: a) Sí, que té amics.

b) Si que té amics!

4.1. Classifica les oracions següents en exclamatives totals (expressen amb èmfasi una emoció) o exclamatives parcials (expressen el grau elevat d’una propietat amb un mot exclamatiu):

a) Avui he quedat amb en Màrius! T’ho juro! b) Si que és romàntic, en Màrius! c) Visca, vol que tornem a quedar demà! d) Òndia, quines ganes que tinc de veure’l!

69

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA

4.2. Relaciona cada oració amb la propietat de la qual es destaca el grau:

característica de persones o coses quantitat de persones o coses manera d’actuar o fer intensitat d’una acció o d’un procés

a) Quantes cordes que hi ha lligades a l’arbre! b) Com canten, les sirenes! c) Quins mariners més valents! d) Si que treballen, els homes d’Ulisses! e) Que bé que canten! f) Quantes sirenes que hi ha! g) Quins rems més llargs! h) Com s’ha ablanit, la cera!

F I T X A 5 » L ES O R A C I O NS I M P E R A T I V E S Les oracions imperatives expressen una ordre, un consell o un prec. Per exemple: Vine, Ulisses.

Sigues valent. No et rendeixis.

Deslligueu-me, sisplau.

Les oracions imperatives afirmatives es construeixen en mode imperatiu i les negatives, en mode subjuntiu.

CLASSES D’ORACIONS IMPERATIVES IMPERATIVES AFIRMATIVES

IMPERATIVES NEGATIVES

Mode imperatiu

Mode subjuntiu

Fes aturar el vaixell i acosta’t.

Escolta les nostres veus, Ulisses.

No deixeu ni un instant de remar.

No us tragueu el tap de les orelles.

PER S AB ER -N E M É S En les oracions imperatives, no hem d’utilitzar en cap cas l’infinitiu per expressar una ordre o una prohibició: Entrar per l’altra porta.

Entrin per l’altra porta.

Entreu per l’altra porta.

No trepitjar la gespa.

No trepitgin la gespa.

No trepitgeu la gespa.

•E scriviu en un paperet una oració declarativa que expressi un consell o una ordre (heu de ser prudents) i en un altre una oració declarativa que expressi una prohibició (Teniu prohibit d’entrar-hi). Cada alumne traurà d’una bossa un paperet i transformarà l’oració escrita en una d’imperativa afirmativa o negativa, segons el cas.

5.1.

Escriu les formes de tercera persona del singular (tractament de vostè) de l’imperatiu o bé del present de subjuntiu en aquests consells per no malgastar aigua:

Accions que cal fer • Tanqui l’aixeta mentre no ( fer) servir l’aigua.

• Quan (canviar) les aixetes, (posar-ne) unes de palanca, perquè es redueix el consum d’aigua.

• (regar) les plantes amb la mateixa aigua que ha fet servir per rentar aliments, bullir-los o cuinar al vapor.

70

Accions que cal evitar • No ( fer) servir el vàter com a paperera, atès que amb cada descàrrega s’aboquen entre 6 i 10 l d’aigua.

• No (banyar-se). Una banyera plena gasta uns 300 l.

• No (rentar) el cotxe amb una mànega, ja que pot consumir fins a 350 l d’aigua.

5.2. Escriu els consells de l’activitat anterior utilit-

zant les formes de segona persona del plural (tractament de vosaltres).

» ACTIVITATS Les modalitats de loració 39. Digues quina modalitat presenta cadascuna de les oracions següents:

a) Ui, quin missatge més enigmàtic que m’ha en­ viat, en Roc! b) Biel, llegeix-me en veu alta el missatge d’en Roc. c) L’Imma i en Miquel se’n volen anar un any a Amsterdam. d) La Sara i en Cesc, quin grau volen estudiar? e) De debò volen anar a la universitat, en David i l’Ada? f) Potser no podrà venir d’acampada, en Vicenç. g) Tant de bo que en Vicenç pugui venir d’acampada amb nosaltres.

Les oracions declaratives 40. Converteix l’element destacat en el tema de la informació seguint el model de l’exemple.

Després llegeix en veu alta les oracions destacant-ne l’entonació.

L’àrbitre ha xiulat fora de joc a la jugadora. → A la jugadora (,) l’àrbitre li ha xiulat fora de joc. → L’àrbitre li ha xiulat fora de joc, a la jugadora.

Les oracions interrogatives 42. Formula les preguntes de l’entrevistador

tenint en compte que tracta l’entrevistat de vostè i d’acord amb les respostes que aquest dona:

— va néixer?

—A Gironella, vaig néixer.

— ?

—Ara fa exactament seixanta-tres anys.

— ?

—El pare es deia Joaquim i la mare es deia Sara.

— ?

—Tinc un germà i dues germanes.

— ?

—Vaig decidir dedicar-me al teatre quan tenia tretze anys.

— ?

—Més de cinquanta obres, he representat.

— ?

—El meu mestre va ser Josep M. Flotats, gran actor i fantàstic director.

— ?

—D’ell vaig aprendre moltes coses: el domini de l’escena, el ritme, la prosòdia…

— ?

—L’obra que més m’ha agradat representar és Art, de la dramaturga francesa Yasmina Reza.

a) Hauríem de llegir els poemes en veu alta. b) Han sancionat el teu germà amb tres partits sense jugar. c) Els aficionats ja no confien gens en aquest equip. d) Aquesta temporada han marcat 66 gols al nostre porter.

41.

Converteix l’element destacat en el focus de la informació seguint el model de l’exemple.

Després llegeix les oracions en veu alta tot posant èmfasi en el focus de l’oració.

Avui l’Elisenda ha vist un linx. → Un linx, ha vist avui l’Elisenda (i no pas un gat). a) La Sara ha guanyat la medalla d’or. b) El Museu Dalí és a Figueres. c) Pintarem l’habitació de color blau cel. d) Aquest pastís és exquisit.

Vista de Gironella (Berguedà).

71

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

43.

La conjunció que pot introduir una interrogativa total (de vegades aportant un matís de sorpresa o de contrarietat). En canvi, l’interrogatiu què introdueix una interrogativa parcial.

Completa les oracions següents amb que o què segons correspongui: a) t’ha passat aquesta nit? no et trobaves bé? b) has de fer demà al matí? podries acompanyar-me al metge? c) ha tingut algun disgust, en Martí? li passa?

Per plora? d) hi fa aquí, tanta gent? ha passat res? hi ha hagut un accident?

44.

Completa les oracions següents amb per què (preposició i pronom interrogatiu) o perquè (conjunció que indica causa o finalitat), segons correspongui. Per exemple: No sé (per quin motiu) per què no ho pot fer.

No ho pot fer (a causa que) perquè no té temps.

T’ho dic (a fi que) perquè ho sàpigues. a) Un dia m’hauràs d’explicar (per quin motiu) te’n vas anar de l’escola. b) M’agradaria tocar en aquest grup (a causa que) m’agrada la seva música. c) L’empresa l’ha enviat un any a Anglaterra (a fi que) millori l’anglès. d) No sé pas (per quina raó) les volen, totes aquestes andròmines! e) No sabia què havia de dir (a causa que) no tenia arguments.

Les oracions exclamatives 45. Completa les oracions següents amb els

mots exclamatius del quadre. Fes-hi els canvis neces­saris. que … que • quin … que • les … que si que • ni • si en …, d’ a) bonica és, la lluna plena! b) va viatjar, Ulisses! c) toca, instruments! d) trapella estàs fet! e) mentides ha arribat a dir! f) De sortir al vespre, se t’acudeixi!

72

Les oracions imperatives 46. Escriu les formes verbals de segona persona

del plural (vosaltres) en aquests consells bàsics per protegir la privacitat a internet i a les xarxes socials:

Consells per protegir la teva identitat digital Instal·leu les actualitzacions, (bloquejar) els dispositius, (tapar) les càmeres, (tenir) diferents contrasenyes i (descarregar) les aplicacions de llocs oficials.

47.

Completa cadascun d’aquests missatges amb la forma adequada de l’imperatiu o del subjuntiu dels verbs que hi ha entre parèntesis: a) Anar amb bicicleta o amb patinet pel carrer és perillós. (anar, 2a persona del singular) amb compte! No te la ( jugar)! b) A muntanya el temps és imprevisible. Si hi aneu, (ser) prudents i no (córrer) riscos inneces­saris. c) Si agafeu la grip, (rentar-se) sovint les mans, (fer) servir mocadors d’un sol ús, (ventilar) bé l’habitació, (descansar) i (beure) força aigua o sucs de fruita.

48.

Converteix les oracions següents en ora­ cions imperatives afirmatives. Per exemple: Te n’has d’anar ara mateix. → Ves-te’n ara mateix. a) D’això, te n’has d’oblidar per sempre més. b) Us hi heu de presentar a les vuit en punt. c) Els has d’enviar aquests documents. d) Hi hauràs d’anar tu sol, a comprar. e) Us l’haureu d’aprendre de memòria. f) Se n’han d’anar d’aquí ara mateix. g) Has de tenir molta paciència amb ells.

49.

Converteix les oracions imperatives següents en oracions imperatives negatives. Per exemple: Canvia de canal. → No canviïs de canal. a) Copia l’enunciat dels exercicis. b) Pronuncia la erra final. c) Sigues agosarat i fes-ho. d) Enceneu el llum de les golfes. e) Beveu aigua d’aquella font. f) Aixequeu-vos i veniu tots aquí! g) Fes soroll i desperta’ls.

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ORTOGRAFIA 1. Marcadors d’incisos, explicacions i connectors La coma, els parèntesis i els guions són els signes de puntuació que marquen els límits dels segments que inserim dins l’oració. Aquests segments els pronunciem entre pauses i amb una entonació autònoma: Aquelles flors, d’una bellesa extrema, eren fresques i perfumades. segment inserit

Aquests segments són incisos (grups de paraules que tallen el discurs natural de l’oració), complements explicatius (paraules o oracions explicatives que complementen els noms), connectors textuals (paraules que posen en relleu la relació que hi ha entre grups d’oracions) o elements perifèrics (paraules situades als marges o a la perifèria de l’oració).

SEGMENTS

INCISOS

SIGNES DE PUNTUACIÓ

EXEMPLES

Els límits dels incisos senzills i estretament lligats al sentit de l’oració, els marquem amb la coma.

Se li va aparèixer davant, amb un aspecte temible, un geni altíssim que brandava una espasa.

Els límits dels incisos complexos o allunyats del sentit de l’oració, els marquem amb els parèntesis.

Els amics (volien fer-li un regal sorpresa) van començar a recollir diners per avançat.

Els límits que produeixen un canvi brusc respecte al sentit de l’oració, els marquem amb els guions.

A mitja tarda —dit a ull, perquè no es trobava hora fàcilment— les aixetes i els taps es van sumar al moviment.

73

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » ORTOGRAFIA SEGMENTS

COMPLEMENTS EXPLICATIUS

CONNECTORS TEXTUALS

ELEMENTS PERIFÈRICS

SIGNES DE PUNTUACIÓ

Els límits dels elements explicatius que complementen els noms (noms, adjectius o oracions adjectives), els marquem amb la coma.

Els límits de la majoria de connectors que relacionen oracions independents o grups d’oracions, els marquem seguits de coma, si ocupen la posició inicial de l’oració, o bé entre comes, si se situen dins de l’oració.

Els seus companys, en Marc i l'Alí , el van acompanyar fins a mar endins.

En Pau, més feliç que mai, anava saltant per sobre les ones.

En Roc, que no podia dormir, mirava per la finestra.

Allà hi havia pedres de cristall verd, que tant li agradaven.

Alguns mariners diuen que la sirena saluda els viatgers dels vaixells. En canvi, d’altres diuen que provoca tempestes que fan perillar els vaixells.

Alguns mariners diuen que la sirena saluda els viatgers dels vaixells; d’altres, en canvi, diuen que provoca tempestes que fan perillar els vaixells.

Els límits dels vocatius (o paraules per cridar a qui volem que ens escolti), els marquem amb la coma.

Majestat, m’han explicat que hi hagué un comerciant molt ric que tenia negocis arreu del país.

I tu, Manel, què hi dius?

Senyores i senyors, menuts i grans, sigueu benvinguts!

Els límits dels adverbis oracionals que incideixen sobre el conjunt de l’oració, els marquem amb la coma.

Tècnicament, l’aparell és dels més avançats que hi ha.

La recuperació del malalt, afortunadament, va ser molt breu.

La recuperació del malalt va ser molt breu, afortunadament.

» ACTIVITATS Els incisos 50. Insereix els incisos dins les oracions. Escriu-los entre comes, entre parèntesis o entre guions. Justifica l’opció que triïs en cada cas. a) Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902 b) ja fa temps que fem el pena c) comte de Berga i Ripoll i Bisbe de Vic 1. L’abat Oliba puja al cim del Canigó.

2. Jacint Verdaguer és un dels més grans poetes catalans.

3. Jugant així no arribarem gaire lluny.

Els complements explicatius 51. Insereix entre comes la segona oració dins la

primera de manera que la segona formi un complement explicatiu (en l’última oració hauràs d’usar el pronom relatiu que). Per exemple:

74

EXEMPLES

Gentil s’enamora de la pastora Griselda. / Gentil és fill del comte Tallaferro.

Gentil, fill del comte Tallaferro, s’enamora de la pastora Griselda. a) Aquil·les abandona la batalla. / Aquil·les està ofès perquè Agamèmnon li pren Briseida. b) Hèctor mata Pàtrocle, l’amic d’Aquil·les. / Hèctor és el millor guerrer troià. c) Els bessons Ròmul i Rem són descendents d’Enees. / Ròmul i Rem són considerats els fundadors de Roma. d) Les goges van nues o amb tuls molt transparents. / Les goges són les fades que viuen en indrets d’aigua dolça. e) La fada Flordeneu enamora Gentil. / Flordeneu habita al Canigó i ha pres l’aparença de Griselda.

• Ara llegeix en veu alta les oracions fent un descens de l’entonació per marcar els complements explicatius. Per exemple: Gentil, fill de Tallaferro, s’enamora de Griselda.

Els connectors textuals 52. Completa les frases següents amb els connectors adequats que hi ha entre parèntesis i escriu les comes que calgui:

a) Deien que era un licantrop un home que es transformava en llop. (ara bé, és a dir, sens dubte) b) la casa és molt bonica. s’hi hauran de fer algunes reformes. (ara bé, sens dubte, si fa no fa) c) Aquesta edició de l’Odissea és una versió adaptada per a joves i és de lectura més fàcil. (sens falta, per tant, o sigui) d) L’actuació de l’àrbitre no va ser gaire afortunada. (sens falta, pel que sembla, o sigui) e) Les precipitacions van provocar esllavissades entre les dues estacions. el tren va arribar puntual. (en definitiva, en realitat, no obstant això) f) Hi ha diverses maneres d’aprofitar l’energia. Les centrals solars i les centrals eòliques aprofiten l’energia del sol i del vent . (respectivament, si fa no fa, per exemple, no obstant això)

Els elements perifèrics 53. Copia les frases de sota substituint les expres-

sions entre parèntesis pels adverbis perifèrics del requadre. Escriu les comes que calgui.

c) —Jura dir la veritat a tot allò que se li pregunti senyor Josep Coromines?

—Sí senyor jutge juro dir la veritat. d) Bé Míriam a reveure! No m’oblidis, que t’estimo molt i vull veure’t aviat.

DICTAT Llegeix el text i justifica l’ús d’aquests signes de puntuació: a) Les comes que emmarquen els sintagmes «grecs i universals» i «foscos i mig oblidats». b) La coma que hi ha darrere de «ara bé» i les que emmarquen «per exemple».

Després torna a escriure’l mentre te’l dicten.

El que és específic dels mites, grecs i universals, és la seva voluntat d’explicar els orígens del món i trobar una resposta per saber de quina manera va començar tot a partir del no-res. D’aquests esforços d’explicació se’n diuen cosmogonies, i són històries que narren el naixement i la vida dels déus, la separació de la llum i les tenebres, la formació de la terra, la dels oceans…

Ara bé, no tots els mites són cosmogonies; n’hi ha que senzillament relaten fets passats, foscos i mig oblidats, com la guerra de Troia, per exemple, o el retorn a casa dels seus protagonistes.

Roger Cònsul: «Introducció», dins Relats de mitologia. Herois i déus, de Maria Àngels Anglada. Proa.

moralment • sortosament • legalment malauradament a) (Per sort) no s’han produït víctimes mortals en l’incendi forestal. b) (Per desgràcia) els éssers humans hem acabat trencant l’equilibri de la biosfera. c) Deia que (des del punt de vista legal) havia actuat de manera incorrecta, però que (des del punt de vista moral) creia que havia actuat bé.

54. Identifica els vocatius que apareixen en aquests missatges i marca’ls amb comes:

a) Marc digues alguna cosa: m’he perdut per aquí dintre. Marc tinc por. b) Atenció distingits clients oferim rebaixes excepcionals a la segona planta!

Cavall de Troia de fusta, representació que es va fer servir per a la pel·lícula Troia.

75

UNITAT 2

EM POSO A PROVA Per què escrivim?

L’escriptura permet elevar el llenguatge humà a cotes ben llunyanes

L’escriptura és tan present en el nostre dia a dia que gairebé no hi prestem atenció. Però és una eina fonamental per al progrés humà. ¿No us heu plantejat mai per què escrivim?

Un bou i cinc gallines Segurament, l’escriptura va néixer en contextos com els dels contractes de compravenda. En l’antiguitat, si un venia un bou a un altre, i aquest a canvi li donava cinc gallines, per deixar constància del bescanvi, dibuixaven en una tauleta de fang un bou i cinc gallines (de manera estilitzada, no pas realista). La raó de deixar constància escrita de la transacció era per evitar malentesos i posteriors conflictes. Si el tracte es feia oralment i després un dels dos afirmava que havien quedat en sis gallines i que solament n’havia rebut cinc, com es podia demostrar davant d’un jutge qui tenia raó?

Amb aquest sistema, cada dibuix representava un concepte (un dibuix d’un bou representava, doncs, un bou). Els xinesos encara escriuen així: els seus dibuixos representen conceptes. Per tant, podríem dir que escriuen paraules. Així, tenen un dibuix per al concepte ‘casa’, un per al concepte ‘persona’, un per al concepte ‘gran’, un per al concepte ‘muntanya’, un per al concepte ‘pluja’, etcètera. Amb tot, les persones de l’antiguitat també volien expressar conceptes que no eren tan fàcilment dibuixables, com l’amistat, una ferida o el vent.

Un dibuix, una lletra Per solucionar això, presumiblement van agafar els dibuixos que ja solien fer servir (el bou, la gallina, etcètera, tots ja de forma estilitzada) i van utilitzar-los també per a aquelles paraules que començaven amb el mateix so que la paraula que designava el bou, la gallina, etcètera.

Amb això, un dibuix d’aquells va passar a representar un so determinat (el del començament de la paraula difícil de dibuixar). I a partir d’aquí, els dibuixos van passar a representar sons: és així com neixen les lletres.

76

L’escriptura té un altre do: permet fer arribar coneixements a generacions futures. Actualment, tenim la capacitat de fer enregistraments audiovisuals; però, en la història de la humanitat, això és una tècnica molt recent (del segle xx). Històricament, l’eina idònia per fixar coneixements era l’escriptura. Si un transmetia oralment els seus coneixements a la gent que tenia al voltant, aquell missatge no arribava ni a la gent que vivia lluny ni a la gent que viuria anys després. Es­ crivint-ho, un pot fer arribar el text a una persona que es troba molt lluny i a les generacions vinents. En ple segle xxi, sabem quines idees tenien Aristòtil o Plató o quines van ser les teories sobre física de Newton o Einstein perquè van deixar-les per escrit. Altrament, no ens haurien arribat.

En el film El guerrer número 13, un poeta àrab s’uneix a uns vikings en una aventura de combats. En una escena, el cabdill viking demana a l’àrab, literalment, si sap «dibuixar» les paraules. El cabdill era conscient que, per governar, a més de saber fer anar l’espasa, és fonamental saber «dibuixar» paraules.

Xavier Rull, dins ElNacional.cat, 23/09/2023 (text adaptat).

1. Quina de les afirmacions següents sobre l’es-

7. Quines paraules són sinònimes de transacció,

criptura és falsa?

malentès, idoni i vinent, respectivament:

a) Originàriament, cada dibuix representava una cosa. b) Va néixer de la necessitat de deixar per escrit els contractes comercials. c) Serveix per fixar coneixements i transmetre’ls al llarg del temps. d) Serveix per representar imatges per mitjà de sons.

a) comerç, aclariment, inadequat, proper. b) tracte, confusió, escaient, proper. c) negociació, aclariment, escaient, passat.

2. L’origen de les lletres cal buscar-lo en la necessitat de…

a) comunicar missatges sense haver de veure’ls. b) representar conceptes difícils de dibuixar. c) dotar de més realisme els conceptes dibuixats. d) dibuixar imatges amb signes gràfics.

3. Segons el cabdill viking, un bon governant havia de…

a) saber dibuixar estratègies militars. b) saber escriure. c) saber escoltar. d) conèixer altres llengües.

4. Quines de les afirmacions següents podem inferir a partir del text?

a) Els conceptes representats amb dibuixos tenien formes arrodonides. b) Els xinesos no fan servir lletres. c) Els antics romans ja coneixien l’escriptura. d) L’escriptura ajuda a resoldre conflictes.

5. El verb bescanviar significa: a) Intercanviar unes mercaderies per unes altres d’igual valor. b) Comerciar amb animals. c) Fer tractes oralment. d) Vendre articles a canvi de diners.

6. Relaciona aquestes llengües (anglès, francès, rus, bretó) amb la família lingüística corresponent: a) Cèltica. b) Germànica.

c) Romànica. d) Eslava.

8. Quina de les oracions següents és declarativa? a) No us heu plantejat mai per què escrivim? b) L’escriptura és una eina fonamental per al progrés humà. c) A quatre mil anys enrere, es remunten els primers sistemes d’escriptura! d) Llegeix l’article titulat «Sobre els orígens de l’escriptura».

9. La segona persona del plural de l’imperatiu dels verbs escriure i vendre són…

a) escrigueu i vengueu. c) escriviu i veneu. b) escrigueu i veneu. d) escriviu i vengueu.

10. Quin tipus de segment marca la coma en «Els xinesos encara escriuen així: els seus dibuixos representen conceptes. Per tant, podríem dir que escriuen paraules»? a) Un incís. b) Un complement explicatiu. c) Un connector textual. d) Un vocatiu.

La meva reflexió

Pinta les caselles se gons les dificultats qu e tinguis a l’hora d’explicar els ítems següents: Els sé explicar claram ent.

Dubto en algun cas.

M’és molt difícil.

Les característiques de la poesia èpica i lírica.

La realitat multilingüe d’Europa.

La distinció entre lle ngua oficial i llengua cooficial.

Les modalitats de l’o ració.

Els marcadors d’inciso s, explicacions i conn ectors en un text.

77

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 2

» ANTOLOGIA POÈTICA La poesia és un gènere literari que té el do de crear un missatge íntim i bell alhora i de transmetre una profunda reflexió que ens captiva, ens emociona i ens transporta a una altra dimensió.

En aquesta situació d’aprenentatge, farem una antologia de poemes classificats per temes: l’amor, la natura, l’amistat, el pas del temps…

DESCRIPCIÓ

Antologia poèti

ca

L’antologia poètic a és una selecció de poemes relleva de diversos autors nts i autores que gene ralment s’organitzen entorn d’un te ma concret i que es recopilen en un sol volum. La fin alitat d’una antolo gia poètica és proporcionar al públ ic un accés fàcil a una varietat de ve poètiques, d’estils us , d’èpoques i de co rrents literaris.

ACTIVITATS DE DESENVO LU

PAMENT I D’ESTRUCTURA

poema Com es referencia un a.

om de l’autor o l’autor •N cometes).

• T ítol del poema (entre es troba el • T ítol del llibre en què

poema (en cursiva). publicació.

• C iutat, editorial i any de Exemple:

avera», Martí i Pol, Miquel: «Prim rcelona, Ba . dins Antologia poètica 08.

Editorial Barcanova, 20

78

CIÓ

1. Entre tota la classe feu una llista de temes que vulgueu ex-

plorar amb la vostra antologia.

2. Organitzeu-vos en grups de quatre o cinc. Cada grup ha de triar un tema diferent.

3. Cerqueu vuit poemes d’autors i d’autores diferents que s’ajustin al tema escollit. Trieu poemes que us emocionin, que us facin pensar o que us agradin per la musicalitat dels versos.

Trobareu enllaços a diferents pàgines de poemes en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

4. Prepareu una presentació digital dels vostres poemes i feu constar, en cadascun, la referència bibliogràfica. També podeu adjuntar-hi una imatge.

5. Compartiu la vostra presentació digital amb la resta de grups. Heu de crear, en el núvol, una carpeta compartida en la qual cada grup hi pujarà el seu arxiu, que durà el nom del tema del seu recull. Dins la carpeta «Antologia poètica» hi haurà totes les presentacions.

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

1. P ensa, individualment, en quins contextos serien útils les tasques que has après, assenyala’ls en aquesta taula i afegeix-ne algun més:

✔

✘

Ordenació i classificació dels llibres dels prestatges d’una biblioteca.

…

…

Elaboració de bibliografies de treballs d’investigació de qualsevol matèria.

…

…

Recerca i anàlisi de continguts literaris, històrics…

…

…

Valoració de les obres d’art com a font de plaer estètic.

…

…

…

2. Comparteix les teves conclusions amb la resta de la classe, cerqueu entre tots els punts coincidents i valoreu quins han estat els més esmentats.

1. Reflexiona sobre les teves tasques:

A CTIVITATS D’AUT OREFLEXIÓ

a) H a estat fàcil o difícil posar-vos d’acord a l’hora de decidir els temes? b) H as participat activament en la cerca i la selecció dels poemes? c) Has sabut valorar les aportacions dels companys i les companyes? d) Has estat creatiu i original en les teves aportacions? e) Ha canviat la teva manera de percebre i valorar la poesia?

79