Artemisia Gentileschi 1r. Mostra. Socials

M.BURGOS

M.C.MUÑOZ-DELGADO T.LLACAY(col·laborador)

SOCIAL S SOCIAL S 1 ESO

Programa

Artemisia Gentileschi

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA

Els continguts competencials del Programa Artemisia Gentileschi corresponents a Socials de 1r d’ESO s’estructuren en 13 unitats. Cada unitat consta dels apartats següents:

OBERTURA DE LA UNITAT

• Sabers

• Inicia un nou aprenentatge

• Juga amb el temps / Juga amb l’espai

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

• Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat dels continguts

• Activitats competencials

A més, al llarg del llibre s’inclouen 3 reptes i 3 situacions d’aprenentatge

Vegem-los amb més detall a continuació:

OBERTURA DE LA UNITAT

INICIA UN NOU APRENENTATGE

Breu introducció dels continguts de la unitat.

Blocs. Indicació dels sabers que es tracten en la unitat.

TANCAMENT DE LA UNITAT

• Tècniques

• Posa a prova el teu aprenentatge

• Posa a prova les teves competències

JUGA AMB EL TEMPS / JUGA AMB L’ESPAI

S’exploren idees prèvies i s’introdueixen les primeres tasques

En la doble pàgina inicial d’unitat hi trobem informació gràfica significativa (fotografies, mapes, eixos cronològics, etc.).

Indica les activitats que s’han de fer en grups reduïts, de manera cooperativa.

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat del contingut

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Activitats de tipologia ben diversa.

Conceptes destacats en blau. Paraules que l’alumne pot consultar en el VOCABULARI que hi ha al final del llibre.

Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU.

Fonts gràfiques: mapes, fotografies, gràfics, dibuixos, infografies… que ajuden l’alumnat a assimilar els conceptes treballats.

Indica les activitats més competencials.

SABIES QUE?

Contribueix a ampliar el contingut treballat.

TANCAMENT DE LA UNITAT

TÈCNIQUES

Inicia l’alumnat en destreses i procediments de Ciències socials.

Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat de la destresa que es treballa.

Activitats per posar en pràctica la tècnica.

Exemple d’aplicació de la destresa treballada.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

Activitats competencials en què l’alumnat comprova l’adquisició de les competències específiques

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

Activitats en què l’alumne comprova el que ha après.

REPTES

Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat del contingut, presentat de manera gràfica, que ha de permetre a l’alumnat tenir una base per resoldre les activitats plantejades com a repte.

SITUACIONS D’APRENENTATGE

Per fer en equip, a partir d’una situació real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

DADES ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES

Aquest apartat el trobareu a l’espai personal del web www.barcanova.cat

Activitats competencials per desenvolupar la comprensió lectora, l’expressió escrita i les TIC.

»

PROJECTE DIGITAL

Una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic.

A partir d’un entorn senzill i intuïtiu, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza a totes les plataformes i a tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA.

Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Les claus del projecte digital

VERSÀTIL

El projecte, adaptat a diferents enfocaments i necessitats, es pot utilitzar com a complement del llibre imprès o bé com a model autònom per a les aules més digitalitzades.

ENTORN SENZILL I INTUÏTIU

Des d’on poder accedir i treballar amb continguts digitals.

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb què es treballa.

ON-LINE I OFF-LINE

Són descarregables per poder treballar també sense connexió a la xarxa.

MULTISUPORT I

UNIVERSAL

Són responsive i ajusten el seu contingut a qualsevol dispositiu: mòbil, tauleta, ordinador...

Tots els projectes digitals de Barcanova s’adapten i es visualitzen a totes les plataformes i a tots els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

Per millorar la comprensió dels continguts: activitats interactives traçables, vídeos, presentacions, imatges interactives, suggeriments didàctics, enllaços, ludificació i... molt més!

EL PLANETA TERRA

EL CLIMA I LES ZONES BIOCLIMÀTIQUES

ELS GRANS CONJUNTS BIOCLIMÀTICS

LA PREHISTÒRIA

MESOPOTÀMIA

GRÈCIA

U N I T A T

1 EL PLANETA TERRA

Inicia un nou aprenentatge

Aquesta unitat la dedicarem a l’estudi de les característiques del planeta en el qual vivim, la Terra.

La Terra forma part de l’univers (tot el que es pot apreciar de forma física, com l’espai, la matèria, l’energia, etc.), que va sorgir després del big-bang.

En l’actualitat coneixem bé la forma, les dimensions i els moviments de la Terra. Aquest coneixement ens permet, entre altres coses, mesurar el temps en hores, orientar-nos i confeccionar mapes amb què podem localitzar qualsevol punt sobre la superfície terrestre.

REPTES DEL MÓN ACTUAL SOCIETATS I TERRITORIS

1. La teoria del big-bang és la més acceptada sobre l’origen de l’univers. Per parelles, responeu aquestes preguntes: a) En què va consistir, el big-bang i quant fa que es va produir? b) Quants anys van transcórrer entre el big-bang i l’aparició del nostre sistema solar i de la Terra?

2. Observa detingudament el dibuix del nostre sistema solar. A continuació, respon aquestes peguntes: a) Quin planeta es pren com a base per mesurar la massa? b) Com es diu el planeta més gran? I el més petit?

3. Els astres que formen l’univers estan molt allunyats els uns dels altres. Per exemple, la galàxia d’Andròmeda (l’objecte visible a simple vista més allunyat de la Terra) es troba a 2,5 milions d’anys llum.

4. Esbrina què és un any llum i calcula la distància en quilòmetres a la qual es troba la galàxia d'Andròmeda.

El component principal de l’univers són les galàxies o acumulacions d’estrelles, que poden apreciar-se a cap d’ull com a punts de llum al cel.

1. L’UNIVERS, EL SISTEMA SOLAR I LA TERRA

1.1. La Terra, un punt a l’univers

L’univers es va originar fa uns 13.700 milions d’anys a causa, segons els astrònoms, de l’explosió (big-bang) d’una petita massa que concentrava tota la matèria i l’energia existents. És format per astres o cossos celestes, per matèria interestel·lar (pols i gas) i per l’espai que els separa. Els astres s’agrupen a l’univers formant galàxies o acumulacions d’estrelles, com la Via Làctia, on es troba la Terra. Cada galàxia pot contenir milers de milions d’estrelles i nombrosos sistemes planetaris, integrats per una estrella i els cossos celestes que giren al voltant d’aquesta estrella: planetes, satèl·lits, asteroides i cometes

El sistema solar és el sistema planetari del qual forma part la Terra. Va sorgir fa uns 5.000 milions d’anys i comprèn el Sol, que és una estrella de mida mitjana, vuit planetes (entre els quals hi ha la Terra) i nombrosos satèl·lits, asteroides i cometes. La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra. Podem afirmar, per tant, que la Terra és un diminut punt a l’immens univers.

1.2. La Terra, un planeta singular

La Terra es va formar fa uns 4.600 milions d’anys. És l’únic planeta del sistema solar on hi ha vida. La vida a la Terra es va iniciar, en forma de bacteris i algues, fa més de 2.000 milions d’anys. Això va ser possible perquè a la Terra es donen tres circumstàncies que la diferencien dels altres planetes del nostre sistema solar:

• La temperatura de la Terra és moderada, ja que es troba a la distància adequada del Sol: uns 150 milions de quilòmetres.

• L’atmosfera, o capa gasosa que embolcalla la Terra, conté gasos imprescindibles per a la vida, com ara l’oxigen. A més, l’atmosfera protegeix la Terra de les radiacions solars nocives i ajuda a regular-ne la temperatura.

• L’aigua líquida és abundant. Aquesta aigua, que ocupa gran part de la superfície terrestre, forma els oceans i els mars i és la responsable que la Terra es vegi des de l’espai com un planeta blau. La Terra és l’únic planeta del sistema solar on hi ha aigua en estat líquid a la superfície permanentment.

1.3. La mida i la forma de la Terra

Les dimensions de la Terra són de 510 milions de km2, unes mil vegades la superfície d’Espanya. Malgrat això, el nostre planeta és un astre petit en el conjunt de l’univers. El Sol, per exemple, és un milió tres-centes mil vegades més gran que la Terra.

La forma de la Terra és de geoide o esfera imperfecta, és a dir, és lleugerament més ampla a l’equador que als pols.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari

1. Busca en el vocabulari del final del llibre les definicions dels termes en color blau i escriu-les en el teu quadern.

Fer servir elements matemàtics

2. Observa el dibuix de sota i calcula. Imagina’t que poguessis encerclar la Terra una vegada per l’equador i una altra pels pols.

a) Per on recorreries més quilòmetres?

b) Quants en recorreries de més?

Obtenir informació d’una imatge

3. Indica, amb l’ajuda de la taula de la dreta, les característiques del planeta Terra.

4. A quina distància de la Terra està el planeta més llunyà? I el més proper?

5. Quantes vegades és més petita la Terra que el planeta més gran?

6. Segons la mitologia grega, la deessa Hera, esposa de Zeus, va crear la Via Làctia. Per parelles, busqueu informació sobre aquest mite i resumiu-lo en el vostre quadern.

El sistema solar

(1) En milions de quilòmetres; (2) en quilòmetres; (3) en dies terrestres

2. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA LA ROTACIÓ

2.1. El moviment de rotació

L’univers està en continu moviment, igual que els astres que el componen. Per exemple, la Via Làctia gira sobre si mateixa i completa una volta cada 255 milions d’anys, i el nostre sistema solar gira entorn del centre de la Via Làctia.

La Terra també es mou contínuament. Fa dos moviments: el de rotació i el de translació

El moviment de rotació és el gir de la Terra sobre si mateixa, al voltant d’un eix imaginari els extrems del qual són els pols. Aquest moviment tarda a completar-se un dia solar, és a dir, una mica menys de 24 hores (23 hores, 56 minuts i 4,091 segons).

2.2 Conseqüències de la rotació terrestre

El moviment de rotació de la Terra té tres conseqüències:

• La successió del dia i de la nit. A causa de la rotació, a tots els llocs de la Terra se succeeixen regularment el dia i la nit. Això es deu al fet que la llum solar il·lumina i escalfa només una meitat de la superfície terrestre (dia); l’altra meitat roman en la foscor i es refreda (nit).

Si la Terra no girés sobre si mateixa, la meitat del planeta estaria sempre il·luminada i assoliria temperatures altíssimes, mentre que l’altra meitat romandria en la foscor i patiria un fred extrem. En aquestes circumstàncies, la vida seria impossible.

• El moviment del Sol a l’horitzó. El moviment de rotació es fa d’oest a est; per això veiem aparèixer la llum del dia i el sol per l’est (fer-se de dia) i els veiem desaparèixer per l’oest (vespre). Aquest moviment del Sol és només aparent, ja que és el nostre planeta el que es mou al voltant del Sol. Això ens permet localitzar els punts cardinals o punts bàsics de referència per orientar-nos a la Terra: el nord, el sud, l’est i l’oest

• L’existència de diferents hores. El coneixement científic de la rotació ens permet dividir el dia solar en 24 parts iguals, anomenades hores, dividir la Terra en 24 franges imaginàries d’una hora, anomenades fusos horaris, i mesurar el temps.

Hipàtia va ser una matemàtica i filòsofa molt destacable a l’Alexandria de començaments del segle v. Va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia. Va construir un astrolabi pla que millorava el disseny dels instruments més primitius, un hidròmetre i un hidroscopi; a més, va inventar l'aeròmetre.

Plantejar-se preguntes

1. Què passaria si la Terra no girés sobre si mateixa? En aquestes circumstàncies, seria possible la vida al planeta?

Analitzar fenòmens físics

2. Busca en un atles o en els mapes de l’apèndix del final del llibre on és Somàlia i contesta: per què allà és de nit abans que a Catalunya?

3. El 1851, J. B. Léon Foucault va realitzar un experiment que va demostrar de forma científica la rotació de la Terra. Esbrina en què va consistir.

Interpretar una imatge

4. Explica a un company o companya de classe la successió del dia i de la nit utilitzant una taronja i una llanterna.

Adquirir vocabulari

5. Busca en el vocabulari del final del llibre la definició del terme destacat en color blau i escriu-la en el teu quadern.

SABIES QUE…?

El moviment del Sol. Els punts cardinals i l’orientació

Orientar-se en l’espai

6. Per què és important saber orientar-se?

7. Esbrina cap on està orientada la cuina de casa teva.

8. Imagina que tens una amiga al Japó. Penses que seria una bona idea trucar-li a les quatre de la tarda hora nostra? I si visqués a Nova York? Raona les teves respostes.

Els punts cardinals ens permeten orientar-nos. Per fer-ho, hem de col·locar els braços en creu i assenyalar amb el braç dret l’orient o lloc per on surt el sol al matí.

Les hores. Fusos horaris i mesura del temps

Límit de zona horària

Zona amb hora de Greenwich

Zones en què es resten hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich –1/+1

Zones en què se sumen hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich

Línia de canvi de data internacional Nombre d’hores que es resten o se sumen des del fus de Greenwich per saber l’hora local

Zones que resten 1/2 hora a la del seu fus horari

Zones que sumen 1/2 hora a la del seu fus horari

Els fusos horaris són el resultat de dividir els 360° de l’esfera terrestre entre les 24 hores del dia. Són, per tant, franges de 15° de circumferència, i cada un equival a una hora. Per establir l’hora d’un lloc, es pren com a referència el fus on es localitza el meridià 0° o de Greenwich, una localitat propera a Londres (Regne Unit). A partir d’aquest, el rellotge s’avança una hora per cada fus cap a l’est i s’endarrereix una hora per cada fus cap a l’oest.

REPTE: ORIENTAR-NOS A LA

L’orientació és la capacitat de saber determinar a quin punt del planeta ens trobem i cap on ens dirigim.

Els éssers humans no tenim una capacitat innata d’orientació. Per això hem de fer diverses activitats o utilitzar diferents aparells, com la brúixola, el sextant, el radar o el GPS ( global positioning system ).

Com ja saps, la manera més natural d’orientar-nos durant el dia és seguir el moviment aparent del Sol al firmament i reconèixer la situació de l’orient, o lloc per on surt el Sol. A partir d’aquí, podrem trobar també la situació del nord o pol terrestre i dels altres punts cardinals.

A més, hi ha altres mètodes per orientar-se.

• Podem fer-ho de manera natural, aprofitant el Sol, les estrelles o la Lluna.

• També podem orientar-nos utilitzant aparells específics.

A continuació, analitzarem alguns dels mètodes més usuals, com el de l’ombra que projecta un pal, l’ús de la brúixola i el GPS.

Alguns mètodes d'orientació: Utilitzant el Sol

Comprensió, expressió i TIC

1. Llegeix el text i fes aquestes activitats:

a) Explica el significat del terme orientació

b) Què vol dir que els éssers humans no tenim una capacitat innata d’orientació?

2. La paraula orientació està relacionada amb un dels punts cardinals. Esbrina quin és aquest punt cardinal i per què es fa servir com a sinònim de orientació

3. Dels mètodes d’orientació que s’expliquen en aquesta pàgina, quin et sembla més fàcil i quin et sembla més difícil d’utilitzar?

4. Busca a internet dos mètodes senzills per orientar-se a la nit. Resumeix en el teu quadern en què consisteixen.

El mètode de l’ombra d’un pal Clavem un pal a terra i marquem l’extrem de la seva ombra. Al cap d’una estona, per exemple 15 minuts, tornem a marcar el nou extrem de l’ombra i unim els dos punts anteriors per mitjà d’una línia. Aquesta ens indicarà l’oest (el primer punt) i l’est (el segon punt). Finalment, tracem una perpendicular per obtenir el nord i el sud.

Alguns mètodes d'orientació: Utilitzant aparells

Amb la brúixola

Per obtenir la direcció, hem de seguir els passos següents:

1. Alinear el punt de referència amb la brúixola.

2. Girar els anells graduats de la brúixola fins que el nord coincideixi amb la direcció de l’agulla magnètica.

La direcció buscada la determina l’angle format per ambdues direccions, indicat sobre els anells graduats per l’índex fosforescent.

Amb un receptor GPS

El GPS funciona mitjançant una xarxa de 27 satèl·lits, situats en òrbita a 2.169 km de la Terra, i un receptor GPS.

Quan volem determinar la nostra posició, el receptor localitza automàticament tres satèl·lits i, mitjançant el principi matemàtic de la triangulació, estableix el punt de la Terra on som.

1. Base de plàstic

2. Anells giratoris graduats

3. Agulla magnètica

4. Fletxa orientadora i les seves línies auxiliars

5. Punt de lectura

6. Fletxa de direcció de viatge i les seves línies auxiliars

3. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA LA TRANSLACIÓ

3.1. El moviment de translació

El moviment de translació és el gir de la Terra al voltant del Sol en direcció oest-est i triga a completar-se 365 dies i 6 hores, és a dir, un any solar. Com que cada any té 365 dies, les sis hores sobrants s’acumulen i, cada quatre anys, hi ha un any de traspàs en què s’afegeix un dia al mes de febrer.

Durant la translació, la Terra descriu una trajectòria el·líptica, anome nada òrbita, l’eix de la qual està inclinat respecte del pla de l’òrbita. En aquest viatge anual al voltant del Sol, la Terra recorre una distància aproximada de 930 milions de quilòmetres, a una velocitat de 106.000 km/h.

3.2 Les conseqüències de la translació. Les estacions

La inclinació de l’eix de la Terra provoca que, durant la translació, cada hemisferi es trobi en posicions diferents respecte del Sol i s’escalfi més o menys. Aquest fet provoca l’existència de diferents estacions: estiu, hivern, primavera i tardor.

Així, quan un hemisferi (nord o sud) està més inclinat cap al Sol, s’escalfa més i és estiu; quan es troba menys inclinat cap al Sol, s’escalfa menys i és hivern, i quan no està ni gaire ni poc inclinat, és primavera o tardor

3.3 Altres conseqüències de la translació

El moviment de translació té, a més, altres conseqüències:

• La diferent durada del dia i de la nit a les diferents zones de la Terra. La variació es deu a la posició respecte de l’eix terrestre del cercle d’il·luminació, o línia que separa el dia i la nit.

– En els equinoccis de primavera i de tardor, el cercle d’il·luminació coincideix amb l’eix terrestre, i el dia i la nit duren igual a tota la Terra.

– En els solsticis d’estiu i d’hivern, passa el contrari, la línia d’illuminació s’avança o es retarda respecte de l’eix, i el dia i la nit tenen diferent durada en cada hemisferi.

• L’existència de zones tèrmiques. A causa de la inclinació de l’eix terrestre, la incidència dels rajos de sol sobre cada zona de la Terra va variant. Els rajos solars escalfen més o menys segons caiguin perpendiculars o més o menys inclinats.

– A la zona càlida, els rajos incideixen sobre la Terra perpendicularment, per la qual cosa les temperatures són sempre càlides.

– A les zones temperades, els rajos incideixen sobre la Terra inclinats; per això les temperatures són moderades.

– I a les zones fredes, els rajos incideixen sobre la Terra molt inclinats, per la qual cosa les temperatures són sempre molt fredes.

Solsticis i equinoccis

dia i la nit duren igual als dos hemisferis. En els solsticis, els rajos solars cauen perpendiculars en un dels tròpics; en aquest cas, en el de Càncer. Com a conseqüència, el dia dura més a l’hemisferi nord i menys a l’hemisferi sud.

Fer servir elements matemàtics

1. Calcula a quants km/s viatja la Terra quan fa el moviment de translació i quants quilòmetres recorre al dia.

Analitzar fenòmens físics

2. Per què a l’hemisferi nord fa més calor durant el solstici d’estiu?

Plantejar-se preguntes

3. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes o falses i corregeix les incorrectes:

a) Quan un hemisferi està molt inclinat cap al Sol, és primavera o tardor.

b) En els solsticis, la línia d’il·luminació s’avança o s’endarrereix respecte de l’eix terrestre i el dia i la nit tenen la mateixa durada en cada hemisferi.

Adquirir vocabulari

4. Busca en el vocabulari del final del llibre les definicions del termes destacats en color blau i escriu-les en el teu quadern.

Les conseqüències de la translació

Successió de les estacions

21 de juny SOLSTICI

21 de març EQUINOCCI

23 de setembre EQUINOCCI

Diferent durada dels dies i les nits

Equinoccis de tardor i primavera

Deduir informació

5. Localitza Espanya en els dibuixos de la diferent durada dels dies i les nits. Indica en quin moment a Espanya duren igual el dia i la nit, en quin dura més el dia i en quin dura més la nit. Raona la teva resposta.

6. Escriu quines són les zones tèrmiques de la Terra i entre quins límits se situen.

Existència de zones tèrmiques

A la zona temperada els rajos del Sol incideixen més obliquament. L’escalfor es reparteix sobre una superfície més gran i els rajos escalfen menys.

22 de desembre SOLSTICI

Pol nord

Cerclepolaràrtic

TròpicdeCàncer

Equador

A la zona càlida els rajos del Sol incideixen més perpendicularment. L’escalfor es reparteix sobre una superfície més petita i els rajos escalfen més.

TròpicdeCapricorn

Cerclepolarantàrtic

Pol sud

Zona freda del sud

Zona freda del nord

Zona temperada del nord

Zona càlida o intertropical

Zona temperada del sud

4. LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI TERRESTRE

4.1. Els mapes i els seus elements

Els geògrafs representen l’espai geogràfic per mitjà de mapes. Un mapa és una representació simplificada de la superfície esfèrica de la Terra, o d’una part d’aquesta, sobre un pla. Per confeccionar-lo, els cartògrafs utilitzen una xarxa geogràfica, un sistema de projecció, una escala i diversos signes convencionals.

4.2 La xarxa geogràfica

Per localitzar qualsevol punt de la superfície terrestre sobre un mapa, cal disposar d’una xarxa geogràfica, és a dir, un sistema de coordenades format per dos tipus de línies imaginàries: els parallels i els meridians

• Els paral·lels són cercles perpendiculars a l’eix de rotació terrestre. El principal, o paral·lel 0°, és l’equador, que divideix la Terra en dues meitats o hemisferis, el nord i el sud. Altres paral·lels importants són els tròpics de Càncer i de Capricorn i els cercles polars àrtic i antàrtic.

• Els meridians són semicercles que van de pol a pol. El principal, o meridià 0°, és el que passa per Greenwich, a prop de Londres.

Gràcies a aquesta xarxa geogràfica, pot localitzar-se qualsevol punt sobre un mapa si se’n coneixen la latitud i la longitud mesurades en graus. La latitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra fins a l’equador. Pot ser nord o sud. La longitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià 0°, o de Greenwich. Pot ser est o oest.

4.3 El sistema de projecció, l’escala i els signes convencionals

Per fer un mapa, cal tenir en compte tres elements: el sistema de projecció, l’escala i els signes convencionals.

• El sistema de projecció és el mètode que permet representar la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla. Per aconseguir-ho, es trasllada la xarxa de paral·lels i meridians a un pla (projecció plana) o a una superfície que pugui desenvolupar-se sobre un pla, com el cilindre (projecció cilíndrica) o el con (projecció cònica).

• L’escala és la relació que hi ha entre una distància mesurada sobre el mapa i la corresponent distància mesurada sobre el terreny. Les escales més habituals són la gràfica i la numèrica.

• Els signes convencionals són colors, signes o símbols utilitzats per representar la realitat de forma simplificada. El seu significat s’explica en la llegenda del mapa.

Interpretar el llenguatge cartogràfic

1. Quins són els paral·lels fonamentals i quina és la latitud de cada un?

2. Quin meridià principal es representa en les imatges superiors?

Comprendre informacions

3. Contesta les preguntes següents:

a) Quins elements es necessiten per confeccionar un mapa?

b) Per a què serveixen els paral·lels i els meridians?

c) Per què creus que s’anomena xarxa geogràfica el conjunt de paral·lels i meridians?

Reconeixem els elements d’un mapa

Els sistemes de projecció

Azimutal o plana Cònica

Cilíndrica

Els tipus d’escales

L’escala gràfica

Consisteix en una línia recta, dividida en segments. A sobre s’indica la distància real a la qual equival la totalitat de l’escala o cada una de les seves parts, la qual cosa permet fer conversions directament.

Treballar amb mapes

L’escala numèrica Indica la relació entre una unitat del mapa i la realitat. Per exemple, l’escala 1:6.750.000 indica que 1 cm mesurat en el mapa equival a 6.750.000 cm reals, és a dir, a 67,5 km.

Escala 1 : 6.750.000

La llegenda

Xarxa viària

Autopistes i autovies

Autopistes i autovies en construcció Carretera

Carretera en construcció

Aeroports

Internacionals

4. Amb l'ajut d'un atles o dels mapes corresponents del final del llibre, resol aquestes qüestions:

a) Calcula la latitud i la longitud de Lisboa, Moscou, Chicago i Brasília.

b) Indica amb quin sistema de projecció s’ha fet el mapa polític d’Àfrica de l’apèndix que hi ha al final del llibre.

5. Observa el mapa que acompanya la projecció cilíndrica d’aquesta pàgina:

a) Quin és el paral·lel principal que hi ha representat? I el meridià?

b) Calcula la latitud i la longitud dels punts vermells representats en el mapa.

c) Cerca en un atles a quines ciutats corresponen.

TÈCNIQUES

TREBALLEM AMB MAPES (I). EL MAPA TOPOGRÀFIC

Els mapes es divideixen en dos grans grups: temàtics i bàsics.

• Els mapes temàtics proporcionen informació sobre un aspecte o tema concret de la part de la superfície representada. Hi ha diferents tipus de mapes temàtics: climàtics, polítics, econòmics, demogràfics…

• Els mapes bàsics representen els principals elements físics i humans d’un territori (relleu, aigües, vegetació, poblament, usos de la terra). Les seves dades procedeixen de mesuraments direc tes sobre la realitat i s’utilitzen com a base per elaborar els mapes temàtics. L’exemple més conegut és el

El mapa topogràfic, un mapa bàsic

El mapa topogràfic és un tipus de mapa bàsic. Com tots els mapes, inclou els elements següents:

• Components generals. Nom, sistema de projecció, escala, llegenda explicativa dels signes i símbols utilitzats i toponímia o noms dels llocs (C).

• Representació simplificada dels principals elements físics i humans. Entre els elements del medi físic hi ha el relleu, representat mitjançant corbes de nivell color blau, i la vegetació, representada mitjançant diferents símbols. Entre els elements humans hi ha el poblament i els usos del terra (cultius, indústries, instal·lacions, línies de transport), límits administratius, etc.

Les corbes de nivell

En els mapes topogràfics, les altures del relleu es representen a través de corbes de nivell (B), línies que uneixen tots els punts situats a la mateixa altitud.

Hi ha dos tipus bàsics de corbes de nivell:

• Les mestres , que són més gruixudes i es tracen cada cinc línies; la seva altura absoluta s’indica amb un nombre.

• Les secundàries o normals, que són més fines i s’intercalen entre les mestres; en aquest cas no se n'indica l’altura.

COMENTEM UN MAPA TOPOGRÀFIC

Cal recordar que el mapa topogràfic representa els aspectes bàsics d’un territori. Quan hagis de fer un comentari d’un mapa d’aquest tipus, cal que tinguis en compte els aspectes següents:

• Els aspectes generals. El nom del lloc i els components principals del mapa: el sistema de projecció (cilíndrica), l’escala (gràfica i numèrica) i els signes utilitzats (que s’expliquen en la llegenda).

• Els trets del medi natural. El relleu es representa mitjançant ombres i corbes de nivell, línies de color sépia que uneixen els punts d’igual altitud i indiquen l’altitud del terreny per on passen. Les aigües (mars, rius, llacs i rierols) es representen en color blau i la vegetació natural, mitjançant signes explicats en la llegenda del mapa.

• Els trets humans. Ens informen sobre el poblament, els cultius, la localització de mines i d’indústries i les línies de transport. A més, se superposen els noms de llocs —topònims— en color negre.

1. Comenta el mapa topogràfic (C)seguint les indicacions explicades.

2. Calcula, utilitzant l’escala del mapa (C), la distància entre Vilanova de Sau i el puig de Moner.

3. Comenta breument el mapa de fusos horaris de la pàgina 13.

4. El Gran Atles Topogràfic de Catalunya de l’Institut Cartogràfic té 756 pàgines a escala 1:25.000, i cada pàgina porta el nom de la població més important de la zona representada. Idea una app que relacioni cada pàgina amb el nom d’aquesta població.

Detall del pantà de Sau a Vilanova de Sau © Institut Cartogrà c i Geològic de Catalunya

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

1. Relaciona cada definició amb el seu concepte geogràfic. Escriu en el teu quadern cada lletra i el nombre corresponent:

DEFINICIONS:

a) Sistema planetari del qual forma part la Terra.

b) Galàxia on es troba la Terra.

c) Capa gasosa que embolcalla la Terra.

d) Forma que té la Terra.

e) Agrupació d’astres a l’univers.

CONCEPTES:

1) Atmosfera

2) Sistema solar

3) Geoide

4) Via Làctia

5) Galàxies

2. Resol aquest problema geogràfic amb l’ajuda

d’un atles:

Quan viatgem de Londres a Nova York, hem d’avançar o endarrerir el rellotge? I si ho fem de Girona a Tòquio? Calcula, en cada cas, les hores de diferència entre les ciutats.

3. Classifica les característiques següents segons corresponguin als paral·lels o als meridians:

a) Són cercles perpendiculars a l’eix terrestre.

b) El principal passa per Greenwich.

c) El principal és l’equador.

d) Són semicercles que van de pol a pol.

e) Es disposen cap al nord i cap al sud de l’equador.

f) Es numeren cap a l’est i cap a l’oest.

4. Escriu el nom del concepte geogràfic representat en cada imatge i, a continuació, explica’l.

5. Digues a quines dues ciutats del món corresponen les coordenades geogràfiques següents i localitza-les en el mapa:

a) 60° latitud nord i 10° longitud est.

b) 36° latitud nord i 10° longitud est.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

Els moviments de la Terra

La Terra està en continu moviment. Es desplaça, amb la resta de planetes i cossos del sistema solar, girant al voltant del centre de la nostra galàxia. Tanmateix, aquest moviment afecta poc la nostra vida quotidiana.

Més important per a nosaltres és el moviment que fa al voltant del Sol, ja que determina l’any i el canvi d’estacions. I, més important encara, és la rotació de la Terra al voltant del seu eix, que provoca el dia i la nit, determina els nostres horaris i, en definitiva, forma part de les nostres vides.

Font: https://www.astronomia.com

Relaciona les lletres A, B, C, D i E del dibuix superior amb els títols següents:

– Un dels moviment de la Terra

– Dues conseqüències del moviment de rotació

2. Quins paral·lels fonamentals hi ha assenyalats en el dibuix?

3. A quin moment de l’any o a quina estació de l’any es produeix la situació representada en la imatge? Raona la teva resposta.

4. En aquesta estació de l’any…

a) Què durarà més a l’hemisferi nord, el dia o la nit?

b) Quina és la durada del dia i la nit al pol nord i al pol sud?

c) A quin hemisferi cauen els rajos del Sol perpendiculars i a quin ho fan inclinats?

5. Fes servir els arguments del text de l’esquerra i explica breument per què el moviment de la Terra és important en les nostres vides.

ORGANITZEM UNA CURSA D’ORIENTACIÓ PEL MEDI AMBIENT

Una cursa d’orientació és una activitat esportiva contrarellotge que no té un itinerari prefixat, però en què les persones participants han de passar per un seguit de controls assenyalats en un mapa. Per guiar-se, a més del mapa, disposen d’una brúixola. Es tracta, doncs, d’una manera excel·lent de posar en pràctica alguns dels continguts que hem estudiat durant el primer trimestre, en concret: l’orientació, la lectura de mapes topogràfics i la cura del medi.

L’objectiu d’aquesta situació d’aprenentatge és que dissenyeu i, si és possible, organitzeu una cursa d’orientació amb un valor afegit: les persones participants, a més de completar el recorregut en el menor temps possible, hauran de recollir els residus que trobin al llarg de la prova.

QUÈ HEM DE FER?

1. Triar el lloc. Una prova d’aquesta mena es pot disputar enmig d’un bosc, però també en molts altres espais: en una platja, en un parc o un jardí, en una plaça, al pati de l’escola… Haureu de seleccionar el millor emplaçament per dur-la a terme segons les característiques i la ubicació del vostre centre educatiu.

2. Dissenyar el recorregut. El traçat és un dels elements més importants de les curses d’orientació. Ha d’estar ben pensat i adaptat a les capacitats de les persones que hi prendran part, i ha d’evitar malmetre l’entorn natural on es desenvolupa.

3. Planificar l’activitat. Heu de preveure l’elaboració dels mapes, l’establiment dels controls i la manera de validar-los, l’avituallament, el control del temps, la recollida i la gestió dels residus, els permisos municipals si la feu en un lloc públic…

4. Fer-la conèixer. Per tal que la cursa tingui èxit, cal que hi participin el màxim de persones possible. Per atraure-les, us proposem una campanya basada en dos eixos:

a) Un cartell per fer-ne còpies i penjar-les al vostre centre escolar.

b) Un vídeo promocional breu per difondre’l per TikTok.

COM HO HEM DE FER?

Es tracta de desenvolupar una situació d’aprenentatge en grups de cinc o sis alumnes. Les tasques que haureu d’implementar són les següents:

1. Disseny

Per començar us heu de documentar per saber com funcionen i com s’organitzen aquesta mena de proves. Després, cal que trieu un emplaçament i que l’estudieu i el proveu per decidir on posareu les fites de control i com es desenvoluparà la prova. A l’espai personal del web www.barcanova.cat trobareu enllaços amb consells i indicacions per fer un bon recorregut.

2. Materials

• Cal que elaboreu el mapa topogràfic del vostre recorregut amb les indicacions necessàries. En el lloc web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es poden descarregar mapes del país que us ajudaran en aquesta tasca. També podeu utilitzar l’aplicació Google Maps.

• Cal que feu una fitxa de descripció dels punts de control per facilitar que les persones participants els localitzin.

• Heu d’establir físicament aquests punts de control: confeccioneu unes banderoles de roba o cartró de colors blanc i taronja i preveieu la manera de fixar-les al terreny (corda, bastons de fusta…).

• Necessitareu un sistema per mesurar el temps de les persones participants.

• També us caldran contenidors diferents (plàstic, paper, vidre i rebuig) per al residus. Les persones participants, a més de la brúixola, hauran de dur guants de treball i alguna bossa o motxilla per als residus que recullin.

3. Promoció

• Heu de dissenyar un cartell atractiu perquè tothom conegui la vostra prova. Hi ha de sortir de manera ben clara quin dia i on se celebra i ha d’explicar que, a més dels aspectes lúdic i esportiu, també té una motivació de protecció del medi ambient. Cal revisar-lo bé per tal que no contingui errades.

• Les xarxes socials són actualment un mitjà imprescindible per arribar als públic jove. Es per això que us demanem que enregistreu un vídeo breu de presentació de la cursa destinat a TikTok. Prepareu un guió i procureu ser divertits i originals.

4. Reflexió

Finalment, us proposem que feu una valoració global i raonada de l’activitat. Escriviu un text breu en què reflexioneu sobre com ha anat i perquè us ha servit aquesta situació d’aprenentatge. Un cop hàgiu fet la reflexió individual, poseu-la en comú amb la resta de membres del grup i parleu-ne plegats.

matí al parc de la punts de control trobar segons l’ordre tant al mapa com intervals de 5 minuts. els membres de lloc poc visible i participant i l’ho-

els residus que carregar-los a la motpesar-los (cal prediferents contenidors vidre i rebuig). El triatge. persona guarecorregut i el tri-

menys temps tercera n’obresidus obtintercera n’obtindrà punts serà decla-

MODEL

LA CURSA

La prova se celebrarà un dissabte al matí al parc de la Devesa de la ciutat de Girona. Tindrà cinc punts de control que les persones participants hauran de trobar segons l’ordre establert per l’organització i que constaran tant al mapa com a la fitxa de descripció. Les persones participants sortiran en intervals de 5 minuts.

El control de cada un dels punts el faran els membres de l’organització, que hauran d’estar en un lloc poc visible i apuntar el número de dorsal de la persona participant i l’hora exacte en què toca la banderola. Les persones participants hauran de recollir els residus que trobin a terra (no a les papereres) i carregar-los a la motxilla. Quan arribin a la meta, hauran de pesar-los (cal preveure una bàscula) i separar-los en els diferents contenidors instal·lats per l’organització (plàstic, paper, vidre i rebuig). El temps no s’aturarà fins que hagin acabat el triatge.

S’establirà un doble barem per designar la persona guanyadora: el temps en què completi el recorregut i el triatge i la quantitat de brossa recollida:

- La persona que completi el recorregut en menys temps obtindrà 8 punts, la segona n’obtindrà 6, la tercera n’obtindrà 4 i la quarta n’obtindrà 2.

- La persona que reculli més quantitat de residus obtindrà 8 punts, la segona n’obtindrà 6, la tercera n’obtindrà 4 i la quarta n’obtindrà 2.

La persona participant que obtingui més punts serà declarada guanyadora.

EL CARTELL

1a Cursa d'orientació i neteja del parc de la Devesa

EL MAPA

Cada participant rebrà 2 minuts abans de la sortida un paper amb el mapa i la fitxa de descripció impresos.

LA FITXA DE DESCRIPCIÓ

Cada participant rebrà 2 minuts abans de la sortida un paper amb el mapa i la fitxa de descripció impresos.

1 11 tanca

2 22 roca

3 33 arbre got

4 44 arbre

5 55 cadira

EL VÍDEO PROMOCIONAL

A. Número del punt de control.

B. Codi del punt de control (ha d’estar apuntat a la banderola corresponent).

C. Element en què hi ha la fita.

D. Posició de la fita respecte de l’element.

E. Altres informacions.

Es tracta de fer un vídeo divertit, per a la plataforma TikTok. Busqueu una música de fons animada, assageu uns quants cops i enregistreu la peça amb la màxima espontaneïtat possible.

Per al cas del model que presentem, podeu fer el vídeo a casa, amb tots els membres del grup en pijama però amb bambes i un dorsal al pit, amb el guió següent:

1r membre del grup: Participa a la primera cursa de la Devesa!

2n membre del grup: Vine a la cursa del tres en u!

3r membre del grup: Fas esport!

4t membre del grup: Xales de valent!

5è membre del grup: Tens cura del medi ambient!

6è membre del grup: Dissabte 16 de desembre a les 10 de matí, a la zona de jocs infantils del parc de la Devesa!

La frase del 5è membre del grup es pot anar repetint al ritme de la música: Te-te-te-tens cura del medi ambient!

En l’espai personal del web

trobareu més instruccions, models i enllaços d’interès.

APÈNDIX

» VOCABULARI

» DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS

» MAPES

Acroteri. Element decoratiu que remata els vèrtexs d’un frontó o coberta. Es va utilitzar, per exemple, als temples grecs i romans.

Albufera. Llac costaner salat separat del mar per una llenca de sorra. L’albufera pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar. Al final, acaba omplint-se per les aportacions de sediments terrestres.

Amon-Ra. Déu principal de la religió egípcia sorgit en l’Imperi Nou de l’associació d’Amon, déu del vent de la ciutat de Tebes, amb Ra, déu del Sol de la ciutat d’Heliòpolis.

Aridesa. Insuficiència d’aigua a terra i en l’atmosfera. Es produeix quan la precipitació és inferior a l’evaporació. Per tant, l’aridesa augmenta per la disminució de les precipitacions i per l’augment de les temperatures.

Amplitud tèrmica anual. Diferència, en graus centígrads, entre la temperatura mitjana del mes més càlid de l’any i la del mes més fred.

Anticicló. Àrea de l’atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més alta que la pressió normal (1.016 mb en els mapes del temps). Habitual ment produeix temps estable i sense precipitacions.

Aqüífer. Formació geològica en què s’emmagatzema i circula aigua sub terrània tot aprofitant la permeabili tat, la porositat i la fissuració de la roca que l’acull.

Arc. Element estructural i de suport de forma corba, compost per peces o dovelles, que salva l’espai entre dos pilars o murs i permet cobrir una obertura de gran envergadura amb materials de dimensió reduïda.

Aristoi. Paraula grega que significa ‘els millors’. Designava les famílies aristocràtiques que posseïen grans propietats i dirigien les polis oligàrquiques.

Asteroide. Astre petit i irregular que gira al voltant d’una estrella. El sistema solar té un cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter que podrien ser restes d’algun planeta desintegrat.

Autosuficient. Terme aplicat a persones, grups o economies que es basten a si mateixos per satisfer les seves necessitats, sense haver de recórrer a intercanvis amb altres grups o persones.

Calamarsa. Precipitació en forma de boletes de gel. Es produeix quan, a causa del fred, les gotes de pluja dels núvols es transformen en vidres de gel i són arrossegades cap amunt per un corrent d’aire ascendent. L’elevació fa augmentar la mida dels cristalls de gel fins que el seu pes els obliga a caure. En la caiguda, una part dels cristalls es fonen i són elevats de nou. El procés –les boletes es van espessint en cada trajecte– es repeteix diverses vegades fins que acaben caient a la superfície terrestre.

Basament. En arquitectura, és la plataforma que sosté un edifici. En escultura, és l’element que suporta una estàtua a tall de pedestal.

Bescanvi. Intercanvi d’un producte per

Cànon. En sentit general, es refereix a la norma que estableix com han de ser les relacions entre les diferents parts d’una obra per ser considerada clàssica i harmònica.

En escultura, és la norma que estableix la proporció ideal de les diferents parts del cos humà. Per aconseguir l’esmentada proporció ideal, s’acudeix a un mòdul, o mesura convencional, que relaciona cada una de les parts del cos amb el tot.

Ceràmica cardial. Ceràmica decorada amb incisions fetes amb la vora dentada d’una closca de mol·lusc.

Ceràmica vidrada. Ceràmica en què l’argila es recobreix amb una capa d’esmalt que conté plom.

Cítara. Instrument musical de cordes metàl·liques.

Ciutat estat. Conjunt format per un nucli urbà i els territoris rurals del seu entorn, que té independència política i econòmica.

Cometa. Astre format per un cos de gel i una o diverses cues gasoses, que brillen quan s’acosten al sol.

Corrent càlid del Golf. Corrent oceànic que duu aigua càlida des del Carib fins a les costes d’Europa Occidental a través de l’Atlàntic Nord.

Efecte d’hivernacle. Funció natural exercida pel vapor d’aigua i certs gasos atmosfèrics, com el diòxid de carboni i el metà. Consisteix a deixar passar gairebé tota la radiació solar i a absorbir part de la calor irradiada per la superfície terrestre; així s'evita un excessiu refredament de la Terra. En augmentar la proporció de gasos amb efecte d’hivernacle de l’atmosfera a causa de les emissions de certes activitats, com la producció energètica, la indústria i el transport, s’incrementa la quantitat de calor retinguda per l’atmosfera i es produeix un escalfament climàtic.

Eix terrestre. Línia imaginària que travessa la Terra de pol a pol, entorn de la qual gira la terra.

Equinocci. Del llatí aequus (igual) i nox (nit). Moment de l’any en què els rajos de sol cauen perpendiculars en l’equador i el dia i la nit tenen la mateixa durada.

Delta. Acumulació dels sediments d’un riu a la seva desembocadura. Sovint, sobresurt de la línia de la costa.

El·líptica. Figura en forma d’el·lipse que descriu la Terra quan gira al voltant del Sol. Aquesta el·lipse es desvia molt poc de la forma circular, per la qual cosa de vegades es considera que l’òrbita de la Terra és aproximadament circular. El Sol no es troba al centre, sinó en un focus de l’el·lipse, per la qual cosa la distància de la Terra al Sol quan duu a terme la translació no és sempre la mateixa.

Escull coral·lí o escut de corall. Barrera submarina formada per la superposició d’esquelets de corall. Es forma als mars tropicals, ja que requereix que la temperatura de l’aigua del mar es mantingui entre 20 °C i 28 °C.

Esfinx. Figura mitològica que a l’antic Egipte solia tenir cos de lleó i cap humà, de xai o de falcó. Era el símbol de la reialesa, a la qual s’atribuïa la força i el poder del lleó, i de la vida després de la mort, per la qual cosa apareix en moltes tombes.

Democràcia. Sistema de govern caracteritzat per la participació del poble en la presa de decisions, ja sigui de manera directa o bé a través de representants elegits per votació. A diferència de la democracia actual, la democràcia grega era directa, perquè qualsevol ciutadà podia expressar les seves idees en les reunions de l’Assemblea i votar les decisions per aclamació. Això va ser possible gràcies al fet que les polis tenien pocs ciutadans.

Dia solar. Període de temps transcorregut des que el Sol es troba en el punt més alt de l’horitzó fins que torna a trobar-se novament en aquest punt. La durada d’aquest període de temps és de 24 hores.

Emissions de diòxid de carboni. Referides a l’atmosfera, són abocaments excessius d’alguns gasos nocius, entre els quals hi ha el CO2. La desforestació col·labora de dues maneres en aquestes emissions. En primer lloc, en els incendis es produeix CO2; en segon lloc, la destrucció dels boscos redueix la capacitat d’aquests per neutralitzar CO2. En efecte, la vegetació, a través de la fotosíntesi, absorbeix el CO2 i proporciona oxigen (una hectàrea de bosc tropical pot neutralitzar 10 tones de diòxid de carboni a l’any). Per tant, la disminució dels boscos suposa un augment de la quantitat de diòxid de carboni, un dels principals gasos responsables de l’escalfament global de la Terra.

Esmalt. Obra realitzada sobre una base de metall o de ceràmica a partir de pasta obtinguda de fondre pols de vidre a temperatures entre 750 °C i 850 °C. La pasta s’endureix en refredar-se i forma una capa suau i vidrada. L’esmalt pot aplicar-se sobre la base en fred o en calent.

Estrella. Astre amb energia, calor i llum propis.

Estret. Pas natural de poca amplària, situat entre dues terres, que permet la comunicació entre dos oceans o mars. Per exemple, l’estret de Gibraltar, entre Àfrica i Europa, el qual permet comunicar l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània.

F

Filip de Macedònia. Rei de la regió de Macedònia (382-336 aC) que va organitzar un exèrcit nombrós, fort i disciplinat, amb el qual va conquerir les polis gregues i els va imposar la seva hegemonia. El va succeir el seu fill: Alexandre el Gran.

Fossa tectònica. Depressió estreta i allargada formada per l’enfonsament d’un bloc de l’escorça terrestre.

Guerra de guerrilles. Tipus de lluita en la qual no es presenta cap batalla directa a l’enemic. Consisteix en atacs ràpids fets de sorpresa, basats en el coneixement del terreny.

 H

Hegemonia. Supremacia d’un territori sobre els altres.

Hèl·lade. Nom donat pels antics grecs al territori que habitaven. En aquell moment comprenia la península Balcànica, les illes gregues de les mars Egea i Jònica i les costes de l’Àsia Menor.

Heretgia. Doctrina o creença religiosa contrària a la doctrina oficial de l’Església catòlica.

Hispània. Denominació donada a la península Ibèrica pels fenicis i després utilitzada pels romans.

del Sol i de la Lluna, i la força centrífuga originada per la rotació terrestre. El moment de més altura del nivell de l’aigua es diu plenamar i el de menys altura, baixamar.

Fresc. Tècnica de pintura mural que utilitza morter de calç, pigments i aigua. En l’antiguitat va ser molt utilitzat. És el cas d’Egipte, de Grècia, de Roma i dels primitius cristians.

G

Guaret. Tècnica agrària que consisteix a deixar descansar part de la terra –deixar-la sense conrear–, durant un o més anys, perquè recuperi la fertilitat que va perdent quan es treballa de manera continuada.

Imperi. Estat que estén el seu domini sobre altres estats, normalment per la força de les armes.

Maresma. Plana de fang que es forma a les costes baixes i sorrenques a partir dels sediments aportats pels rius i pel mar, que les cobreix en plenamar i les deixa al descobert en baixamar.

Lliga de Delos. Aliança entre polis gregues establerta l’any 478 aC i encapçalada per Atenes. Els seus membres pagaven quotes anuals per mantenir un tresor, guardat a l’illa de Delos, que s’utilitzaria en cas d’un atac persa.

M

Magna Grècia. Nom antic dels territoris grecs situats al sud de la península Itàlica i Sicília.

Marea. Ascens i descens diari del nivell del mar. Es deu a dues forces que actuen en direccions oposades sobre l’aigua: l’atracció gravitatòria

Muntanya jove. Elevació del terreny formada en l’última orogènesi de la Terra, succeïda en el període Terciari, fa uns 55 milions d’anys.

 N

Neu. Precipitació sòlida que es forma quan la temperatura de l’aire és inferior a 0 °C. Llavors, el vapor d’aigua es gela i forma petits cristalls de gel, els quals, en unir-se, formen els flocs de neu.

Núbia. Territori situat a l’extrem de l’antic Egipte. En l’antiguitat era conegut com a Kush. Actualment, es troba repartit entre Egipte i el Sudan.

Obres hidràuliques. Construccions destinades a regular els recursos hídrics (embassaments, canalitzacions, desguassos, etc.).

Rascadora. Estri prehistòric amb una o diverses vores tallants, que va poder ser utilitzat per raspar o per tallar.

Pèricles. Polític atenès que va viure entre els anys 495 i 429 aC. Va ser elegit quinze vegades cap del partit demòcrata i va governar la ciutat d’Atenes durant 31 anys. El segle v aC es coneix, en la història de Grècia, com el segle de Pèricles.

Plana al·luvial. Zona plana als marges dels rius, formada pels sediments fluvials.

Pluja àcida. Precipitació que té un grau d’acidesa superior al normal. Es produeix quan certes substàncies, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen despresos per certes indústries i instal·lacions energètiques, es barregen amb el vapor d’aigua i cauen a la superfície terrestre. Ocasiona danys en la vegetació, les aigües, el terra i els edificis.

Rústica. Pròpia de les persones o de les coses del camp.

S

Satèl·lit. Astre sense llum pròpia que gira entorn d’un planeta.

Shaduf Paraula àrab per designar la palanca. Va ser un artefacte utilitzat pels antics egipcis per elevar l’aigua des d’un canal o un riu i regar les terres situades a un nivell més alt. Consta d’una o dues barres verticals que en subjecten una altra d’horitzontal que té un dels dos extrems molt més llarg. En l’extrem llarg s’hi col·loca una corda lligada a un recipient, de pell o de fusta i en l’extrem curt, un contrapès. Per treure aigua, l’extrem llarg amb el recipient s’empeny cap al riu o canal i se submergeix en l’aigua fins a omplir el recipient. Llavors es deixa anar, i el contrapès el fa pujar amb una lleugera empenta.

Pobles germànics. Habitants dels territoris situats a l’altre costat de les fronteres romanes dels rius Rin i Danubi. Els romans els van anomenar, despectivament, bàrbars, terme grec que significa ‘estrangers’. El terme el van utilitzar també en el sentit de ‘poc civilitzats’, a causa dels seus primitius modes de vida.

Serra. Cada una de les muntanyes que formen part d’una serralada. Serralada. Successió de muntanyes alineades que estan enllaçades les unes amb les altres.

Solstici. Del llatí sol (sol) i status, participi de stare (estar dret, aguantar-se). Moment de l’any en què els rajos de sol cauen perpendiculars en un dels tròpics i la desigualtat entre el dia i la nit és màxima en cada hemisferi.

 U

Unesco. Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.

Les set meravelles del món antic. Set obres d’art que els grecs del període hel·lenístic consideraven dignes de ser visitades per la seva bellesa i la seva grandiositat. Són les següents: la gran piràmide de Gizeh, els jardins penjants de Babilònia, el temple d’Àrtemis a Efes, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el mausoleu d’Halicarnàs, el Colós de Rodes i el far d’Alexandria.

 V

Volta. Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, etc. Els elements de la volta es recolzen mútuament i exerceixen una pressió cap a l’exterior que és suportada pels murs i les columnes.

Element decoratiu col·locat als vèrtexs d’un frontó o d’una coberta. Es va utilitzar, per exemple, en els temples grecs i romans.

3. Coberta

2. Frontó

Acroteri Arc

Element estructural i de suport de forma corba, compost per peces o dovelles, que salva l’espai entre dos pilars o murs i permet cobrir envans de gran envergadura amb materials de dimensió reduïda.

Dovella

Clau

Salmer

Fletxa

Imposta

Muntant

Dovella

Llum

Extradós

Intradós

Arquitectura

Art i tècnica de dissenyar edificis; és a dir, construccions destinades a qualsevol activitat humana. Els edificis més importants han estat, al llarg de la història, les cases, els temples, els palaus i els edificis d’espectacles (teatre, amfiteatre, circ, etc.).

Tots els edificis consten d’elements sustentadors (mur i suports, com la columna, el pilar o la pilastra), elements sustentats (arcs, voltes, cúpules, etc.) i elements decoratius (motllures, acroteris, etc.).

També hi ha elements de transició entre els sustentadors i els sustentats; és el cas de les trompes i de les petxines.

De 1 2

Mur

Alguns tipus d’arc

Coberta

Temple romà, Maison Carrée (Nimes).

3

1. Acroteri

Ronyó

Suport: columnes

D’origen romà, a les basíliques paleocristianes separava la nau principal de l’absis.

Triomfal

La corba es prolonga per sota del semicercle. Va ser usat per visigots i musulmans.

274 APÈNDIX » DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS

Ferradura

En arquitectura és la plataforma que sosté un edifici. En escultura és l’element que suporta una estàtua a tall de pedestal.

Basament Volta Cànon

Sostre o coberta corba d’un edifici. Sol generar-se per la prolongació d’un arc al llarg d’un eix; per això, les voltes reben, generalment, el nom d’arc generador.

S’origina pel moviment d’un arc de mig punt sobre dos murs paral·lels.

Es forma per la intersecció de dues voltes de canó. Té quatre arestes sortints.

En sentit general, es refereix a la norma que estableix com han de ser les relacions entre les diferents parts d’una obra per ser considerada clàssica i harmònica. En escultura, és la norma que estableix la proporció ideal de les diferents parts del cos humà. Per aconseguir l’esmentada proporció ideal, s’acudeix a un mòdul, o mesura convencional, que relaciona cada una de les parts del cos amb el tot.

Cànons escultòrics

Pren les dimensions del puny com a mòdul i estableix la proporció ideal del cos humà de peu, és a dir, en tota la seva alçada, 18 vegades la mida del puny. El mòdul es repeteix, proporcionalment, en les diferents parts del cos: 2 per a la cara, 10 des de les espatlles fins als genolls i 6 per a les cames i els peus.

Al segle v aC, l’escultor Policlet va establir en el Dorífor l’anomenat cànon dels set caps. Aquest cànon es va convertir en el mòdul que calia seguir per aconseguir un cos ben proporcionat.

Al segle iv aC, l’escultor Lísip va proposar, en l’Apoxiòmenos, un nou cànon, que va establir en 8 caps. D’aquesta manera, la figura humana perfecta era més esvelta.

Egipci

Grec. Policlet Grec. Lísip

Capitell

Part superior d’una columna, pilar o pilastra sobre la qual es recolza la part inferior de la coberta de l’edifici o l’arrencada d’un arc. De capitells, n’hi ha una gran varietat, segons les èpoques.

Tipus de columnes

Ceràmica

Art de fabricar objectes amb argila. També s’anomenen així els objectes creats amb aquest art.

Cardial

Ceràmica decorada amb incisions fetes amb la vora dentada d’una closca de mol·lusc.

Columna

Ceràmica vidrada

Ceràmica en què l’argila es recobreix amb una capa d’esmalt que conté plom. Quan s’escalfa al forn a 750 ˚C, el plom es fusiona amb l’argila i tota la superfície queda recoberta per una pel·lícula vidriosa transparent. Pot pintar-se si s’afegeixen altres òxids a la fusió.

Element arquitectònic vertical i allargat la secció del qual sol ser circular. Generalment, acostuma a suportar el pes de l’estructura d’un edifici, encara que també s’utilitza amb finalitats decoratives.

Elements

Capitell

Exempta

Tipus de columnes

Cariàtide Adossada

Fust

Base

Egipci Dòric Jònic Corinti Toscà

Coberta

Tancament superior d’un edifici que el protegeix dels fenòmens atmosfèrics. En realitat, és la part exterior de la sostrada, o conjunt d’elements que componen la part superior de l’edifici. Aquesta part de la sostrada s'anomena sostre.

Tipus de cobertes Arquitravada

A dos vessants

Sistema d’ensostrar un edifici utilitzant dos vessants inclinats que parteixen d’una biga central, anomenada carener, situada a l’eix. També és coneguda com a coberta a dues aigües o de gablet.

Cúpula

És una coberta feta amb elements sostinguts horitzontals, com l’arquitrau o la llinda, i elements sustentadors verticals, com murs, pilars o columnes. Es coneix també com a plana

Voltada

Sistema d’ensostrar un edifici utilitzant una volta o coberta corba (vegeu volta i els seus tipus). Pot estar feta amb carreus de pedra o amb maó. En tots dos casos, cal utilitzar una cintra o armadura provisional de fusta.

Volta semiesfèrica. S’utilitza per cobrir una superfície rodona, quadrada, poligonal o el·líptica. El pas del quadrat al cercle es fa per mitjà de petxines o de trompes.

Petxines

Trompes

Llinda

Columna Pilar

Les petxines són triangles esfèrics on es troben la base circular de la cúpula i un espai inferior quadrat.

Les trompes són elements cònics que permeten passar de la planta quadrada a l’octogonal o a la circular.

1. Petxina

1. Trompa

Escultura

Art de modelar, tallar i esculpir persones, animals o objectes en les tres dimensions de l’espai. Hi ha dos tipus fonamentals d’escultures:

– L’escultura exempta, o de ple volum, que permet, a l’espectador, desplaçar-se al voltant d’aquesta; per tant, es pot contemplar des de diversos punts de vista.

– El relleu, que és una escultura que no es recolza sobre si mateixa, sinó que ressalta sobre el material amb què està executada; normalment, sol ser una superfície més o menys plana. Quan l’escultura o el relleu estan vinculats a l’arquitectura, reben el nom d’escultura i relleu arquitectònic, respectivament.

Tipus d’escultures exemptes

Escultura que inclou fins a la meitat superior del cos. Va ser molt utilitzada en la civilització romana.

Escultura en què la persona representada es troba en actitud d’orar. Pot estar dreta o agenollada.

Escultura en què el personatge està assegut. Va ser molt utilitzada a l’antic Egipte i a Mesopotàmia.

Escultura en què el personatge està ajagut. Normalment, es col·loca sobre un sepulcre o una tomba.

Escultura en què es representen diversos personatges. Sol ser més dinàmica que les individuals.

Escultura en què només s’observa el tronc del cos humà, sense considerar ni el cap, ni els braços ni les cames.

Denominació específica utilitzada, de vegades, per referir-se a les escultures femenines.

Tipus de relleus

Denominació utilitzada per anomenar els monuments commemoratius en forma de monòlit.

El relleu sobresurt de la superfície plana més de la meitat.

El relleu sobresurt de la superfície plana menys de la meitat.

El relleu està enfonsat en el material, per la qual cosa no sobresurt de la superfície.

Bust

Alt relleu Baix relleu Relleu enfonsat

Orant Sedent Jacent

Grup escultòric

Tors

Dama

Estela

Materials

Matèria primera amb què està feta una obra arquitectònica, escultòrica o pictòrica.

Exemples de materials constructius

Tova

Maó

Carreu

Marbre

Ciment

Peça de construcció feta amb fang barrejat amb palla i assecat al sol. Acostuma a tenir forma rectangular.

Peça de construcció feta amb fang cuit a altes temperatures. Sol presentar forma rectangular.

Exemples de materials escultòrics

Pedra treballada que forma part d’un mur o suport continu. En general, té forma de paral·lelepípede.

Roca compacta formada per pedres calcàries. Per tal que la seva aparença sigui més vistosa, sol polir-se.

Barreja de calç, pedres i sorra que s’endureix amb l’aigua. És un invent romà.

Exemples pictòrics. El fresc

El fresc és una tècnica de pintura mural que utilitza pigments i aigua de calç. Els materials s’apliquen sobre una paret emblanquinada amb estuc (guix i cola) mentre aquest encara és humit. En l’antiguitat va ser molt utilitzat. És el cas d’Egipte, de Grècia, de Roma i dels primitius cristians.

Pedra calcària. Banya de ren. Bronze. Fusta. Marbre.

Fresc egipci. Fresc grec. Fresc paleocristià.

Pintura

Art de representar persones, objectes o idees utilitzant pigments barrejats amb substàncies aglutinants. Els pigments són substàncies naturals en pols i aporten el color; els aglutinants, com ara cera, oli, tinta, etc., s’utilitzen per fixar els pigments. També rep el nom de «pintura» el suport pintat, que pot ser el mur, la taula, la tela, el paper, el terra, el papir o el pergamí. Alguns exemples de pintures

Pintura monocroma

Pintura policroma

Pintura mural Papir Mosaic

Pintura en la confecció de la qual s’utilitza un sol color.

Suport

Pintura en la confecció de la qual s’utilitzen diversos colors.

Pintura que s’executa utilitzant el mur com a suport.

Planta aquàtica molt comuna a Egipte. El seu nucli de fibra es va utilitzar com a suport per a textos jeroglífics i pintures.

Decoració formada per peces de colors (tessel·les), disposades sobre un fons de ciment. Com a suport, s’utilitza el mur o el terra.

És qualsevol peça que serveix de base a una altra. En arquitectura, els més usuals són la columna, el pilar, la pilastra i el mur; en escultura, el plint o pedestal i el basament, i en pintura, la taula, el llenç, el paper, el vidre, el metall i la ceràmica.

Exemples de suports arquitectònics

Pilar Columna Pilastra

Mur de carreus regulars

Mur de carreus irregulars

Tema

Assumpte sobre el qual tracta una obra d’art escultòrica o pictòrica. Els temes més usuals al llarg de la història han estat aquests:

Mitològic Religiós Commemoratiu Retrat Nu

Representa, com a tema o assumpte, escenes o figures procedents de la mitologia.

Utilitza temes, escenes o figures procedents dels fets d’una religió.

Es fa en memòria o record d’una persona o d’un esdeveniment, com un aniversari.

Escultura o pintura d’una persona (retrat individual) o d’algunes persones (retrat col·lectiu).

Representa persones desproveïdes de vestimenta, ja sigui totalment o parcialment.

Temple

Construcció religiosa dedicada al culte sagrat i a l’oració. Fins a l’època contemporània, moltes d’aquestes edificacions van ser les construccions més grans de la seva època.

Basament

Egipci

Temple d’Horus (Edfú).

2. Piló

1. Esfinxs

3. Hípetre

4. Sala hipòstila

5. Santuari

Grec

Temple de la Concòrdia (Sicília).

Estàtua de la divinitat

2. Cel·la (naos) Coberta a dues aigües

Frontó

Fris

Acroteri

Arquitrau

1. Pronaos (pòrtic)

Alguns tipus de temples

Basílica paleocristiana

Planta circular

1. Pòrtic

2. Frontó

3. Cúpula Panteó d’Agripa (Roma).

Basílica de Santa Sabina (Roma)

NaucentralNaulateralNaulateral

4. Mur

OCEÀ ATLÀNTIC

Sàhara Occidental

SENEGAL

GÀMBIA

GUINEA BISSAU

GUINEA

SIERRA LEONE LIBÈRIA

OCEÀ ATLÀNTIC

TOGO NIGÈRIA

CAMERUN

REPÚBLICA CENTREAFRICANA

GABON

CONGO

ÍNDIC

De 2.000.000 a 5.000.000

D’1.000.000 a 2.000.000 hab.

De 500.000 a 1.000.000 hab.

De 100.000 a 500.000 hab.

Menys de 100.000 hab.

ANGOLA

NAMÍBIA

BOTSWANA LESOTHO SWAZILÀNDIA

(Alaska EUA)

OCEÀ ÀGLACIAL

Entitats de població

Més de 5.000.000 hab.

De 2.000.000 a 5.000.000 hab.

D’1.000.000 a 2.000.000 hab.

De 500.000 a 1.000.000 hab.

De 100.000 a 500.000 hab.

De 50.000 a 100.000 hab.

Menys de 50.000 hab.

Capital d’estat SAN JOSÉ

Al continent americà s'han situat les capitals dels països les ciutats amb una població de més d'un milió d'habitants.

I.

I.

SAINT CHRISTOPHER I NEVIS

TròpicdeCàncer