Els llibres de text: una eina fonamental a les escoles catalanes.

EC 479 p1 a la 29.qxd

19/12/12

12:51

Página 20

A M B LU PA

Els llibres de text: una eina fonamental a les escoles catalanes Tot i estar qüestionats, els llibres de text són una de les eines més utilitzades a les escoles i han permès que els professionals de l’educació tinguin una guia ordenada i clara dels currículums que desplegaven les administracions públiques. Als estudiants els han proporcionat un suport útil en el seu procés d’aprenentatge, amb un llenguatge senzill que els ha facilitat l’estudi i els ha permès assegurar l’assoliment dels continguts.

J O S E P - M A N U E L R A F Í | D I R E C T O R D ’ E D I C I O N S E S C O L A R S D E L’ E D I T O R I A L B A R C A N O V A

E

LS LLIBRES DE TEXT, EINES DELS PROFESSIONALS DE L’EDUCACIÓ Els llibres de text han acompanyat durant molts anys el procés educatiu: han servit –i serveixen– de guia on trobar la informació necessària, amb un llenguatge clar i amb propostes d’exercicis que faciliten l’accés als continguts que cal retenir en el procés formatiu.

A casa nostra hi ha una llarga tradició d’empreses que fan llibres de text. No és casual que enlloc més de l’Estat s’hi trobi aquesta circumstància, i té a veure amb dos fets concrets: una concentració d’editorials i una llarga tradició de renovació pedagògica. Gràcies a aquesta coincidència, els llibres fets a Catalunya gaudeixen d’una qualitat molt alta: són ben editats, resistents, amb un disseny modern i, en el cas dels que s’adrecen als més petits, estan il·lustrats pels millors professionals.

Hi ha tot un teixit professional al voltant dels llibres de text que va des dels editors, els correctors i els maquetistes fins a les

20

empreses d’arts gràfiques (i hauríem d’afegir-hi llibreters i distribuïdors). Les empreses d’aquest sector generen llocs de treball i aporten al PIB català un percentatge gens menyspreable, factors que, ara com ara, haurien de fer reflexionar a tots els qui, des de l’Administració i els mitjans, prenen decisions o fan opinió al voltant d’aquest tema.

Cal recordar que els llibres de text no són només objectes individuals. Darrere d’un projecte educatiu editorial hi ha molts recursos que s’ofereixen als docents. Sovint, aquests recursos no són coneguts per les famílies: les propostes didàctiques, els materials d’aula, la formació al professorat i, darrerament, els materials digitals.

El llibre de text i els quaderns d’activitats que l’acompanyen són una part del que les editorials ofereixen quan editen un projecte educatiu. És cert que les circumstàncies canvien i que les aules d’avui s’assemblen ben poc a les de fa uns anys. Calen noves eines, més adequades als temps i als reptes d’una escola que està en ple procés de canvi metodològic. Els llibres de text hauran

EC 479 p1 a la 29.qxd

19/12/12

12:51

Página 21

escola catalana · NÚM 479 · DESEMBRE 2012

d’avançar i oferir models diferents dels que ara coneixem, però els professionals de l’educació, com en qualsevol altre sector professional, requeriran sempre bones eines per fer la seva feina, i les editorials catalanes estaran a l’altura d’aquesta demanda.

I COM ES FA UN LLIBRE DE TEXT? Les administracions públiques determinen els continguts curriculars. Les editorials estan subjectes als canvis del currículum i estan obligades a variar el contingut dels seus materials cada vegada que hi ha una nova legislació. Des de fora del sector pot semblar que les editorials canvien els llibres cada dos per tres, moguts només per factors estrictament econòmics; el cert, però, és que les lleis obliguen a fer-ho i estem en un país que ha tingut sis disposicions legals en menys de quaranta anys. Massa canvis i poca eficàcia.

Quan les editorials s’assabenten dels canvis, posen en marxa un amplíssim equip de professionals i preparen un important contingent de pressupost per fer front al cost que representa. El primer de tot és comptar amb els coordinadors de cada matèria, professionals reconeguts en el sector, molt sovint acompanyats d’un equip d’altres docents en actiu que validen l’adequació dels continguts a una realitat d’aula que coneixen de primera mà. A ells se’ls fa arribar el text legal per fer un primer buidatge i proposar una ordenació per cursos; és el que en diem una correcta seqüenciació didàctica, una que garanteixi que tots els continguts que marca la llei hi siguin presents. En el cas de l’editorial Barcanova, paral·lelament a l’activació dels equips d’autors, es convoquen reunions dels equips assessors de cada matèria i etapa. Als assessors se’ls passen enquestes i es fan

debats de com s’ha d’enfocar la renovació. Aquest és un material molt valuós, ja que recull una informació pensada perquè l’adequació a les aules sigui la millor i permet detectar propostes d’innovació. Els informes dels assessors es fan arribar al coordinador d’àrea i als autors, que incorporen en el projecte les millores proposades.

Arxiu

MASSA LLEIS PER A UN PROJECTE EDUCATIU D’ESTAT Des de 1970 han estat quatre les lleis orgàniques d’educació que s’han aprovat a Espanya, a les quals cal sumar-hi dues lleis orgàniques més que han modificat el seu contingut i una tercera (LOMCE) que s’espera per al pròxim any. Tot i tenir traspassades les competències educatives a les comunitats autònomes, el govern central de l’Estat s’ha reservat la facultat d’emetre les lleis reguladores de l’educació i que una bona part del contingut, fins al 55% en els territoris amb llengua pròpia, sigui un tronc comú a tot l’Estat. En poc més de 40 anys, semblen massa lleis per poder tenir un projecte educatiu consolidat que vagi més enllà de les diferents visions que tenen els dos partits hegemònics en la política espanyola (PP i PSOE).

Potser tocaria fer una reflexió seriosa i construir un veritable model educatiu, modern i progressista.

Entre la redacció dels materials i la publicació poden passar entre sis i nou mesos. És un llarg procés del qual els editors són responsables de l’excel·lència final.

Ells són els que s’encarreguen de coordinar-ho tot, de trobar els millors il·lustradors, d’escollir les fotografies i els gràfics que ajuden a aclarir els conceptes i, conjuntament amb els dissenyadors, els que proposen de quina manera es farà arribar el contingut als alumnes. Aquesta és una gran feina encara poc reconeguda. A més, entre els autors i els editors, amb l’ajuda dels correctors, fan que el text es redacti d’acord amb les capacitats pròpies de cada edat, de manera que es faciliti als alumnes la comprensió del que han d’estudiar.

Quan el material està en una fase avançada, s’enceten els processos formatius de la xarxa de promoció, a la qual es facilita la informació necessària perquè la traspassin a les escoles. No és gratuït pensar que moltes reformes educatives han arribat als centres a través dels materials editorials. Un exemple recent el podem trobar en l’aparició de l’avaluació competencial.

Amb aquestes pinzellades es pot observar que l’edició d’un projecte educatiu requereix un temps que, sovint, les administracions públiques s’obliden de tenir en compte per tal que els materials que arribin a les escoles ho facin amb garanties de qualitat.p

21