Aspàsia d'Alexandria 3r. Mostra. Cultura clàssica

T U C LUIRA S CLÀ S CA3 FINA VILANOVA ANNA TORRENT

Programa

Aspàsia de Milet

ESO

UNITAT

1

ARRIBEN ELS GRECS 1. QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN? 2. ON VIVIEN ELS GRECS? 3. ATENES I L’ACRÒPOLIS 4. LES CONQUESTES D’ALEXANDRE EL GRAN 5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS GRECS 6. PER QUÈ VAN VENIR ELS GRECS? 7. EMPÒRION

L’Erectèon és un temple grec situat a l’Acròpolis d’Atenes.

El pòrtic de les Cariàtides de l’Erectèon.

6

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

1. QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN? Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país si­ tuat a la Mediterrània oriental que comprèn una part continen­ tal i una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic i Egeu.

La Grècia de fa més de 2.000 anys va néixer fruit d’un seguit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor i a les illes del mar Egeu. Aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua i s’anomenaren grecs.

La llengua que parlaven, la llengua grega, prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 3000-2000 aC. Sembla que, per raons cli­ màtiques i socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans i ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes i era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle iii aC es va constituir una única llengua, anome­ nada grec comú, d’on deriva el grec modern, la llengua actual de Grècia.

Al començament, els grecs van utilitzar un tipus d’escriptu­ ra ideogràfica en què cada símbol es corresponia a un concep­ te, tal com feien els egipcis.

Més endavant, cada símbol va equivaler a una síl·laba i final­ ment van adoptar l’alfabet dels fenicis, en què cada signe o lletra representava un so. Els fenicis eren un poble que vivia en una antiga regió del Pròxim Orient i que mantenien relacions comercials amb els habitants de les illes gregues. Va ser aquest contacte el que va portar l’alfabet fenici als grecs. Aquest pri­ mer alfabet grec estava constituït només per lletres majúscu­ les; les minúscules es van començar a utilitzar força més tard.

L’alfabet grec consta de vint-i-quatre lletres.

Inscripció en llengua grega.

VOC AB U L AR I Alfabet. Conjunt de signes gràfics utilitzats per escriure els sons d'una llengua.

Aa

Bb

Gg

Dd

Ee

Zz

Hh

Qq

Ii

Kk

Ll

Mm

alfa

beta

gamma

delta

èpsilon

zeta

eta

theta

iota

kappa

lambda

mi

Nn

Xx

Oo

Pp

Rr

S s É ~

Tt

Uu

Ff

Cc

Yy

Ww

ni

csi

òmicron

pi

ro

sigma

tau

ípsilon

fi

khi

psi

omega

7

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS La presència del grec en la llengua catalana és molt viva ja que sovint utilitzem termes grecs, sobretot en el llenguatge ­científic i tècnic.

Per exemple, molts noms d'especialitats mèdiques estan formats amb el mot grec -iatreia, que vol dir ‘curació’: és el cas de pediatria, que designa l'especialitat que s’ocupa de les malal­ ties dels infants, o de psiquiatria, que designa la disciplina que tracta els trastorns mentals.

Hi ha termes que de primer cop d’ull sembla que vulguin dir una cosa, però si anem a l’origen del terme, veurem que estem equivocats. Sabeu quina part del cos ens farà mal si tenim una estomatitis? No ens farà mal l’estómac, tal com podríem deduir d'entrada, sinó que ens farà mal la boca, perquè estóma en grec significava ‘boca’. Qui i quan ha d’anar al tocòleg? Al tocò­ leg hi aniran les dones que hagin de tenir un fill, ja que en grec toco significa ‘part’.

Què és una radiografia? I una cardiografia? La paraula grega grafos significa ‘dibuix’ i, per tant, una radiografia és una imat­ ge interna obtinguda per raigs X; una cardiografia, doncs, és un estudi gràfic del funcionament del cor. Vet aquí uns quants exemples que demostren la presència en el català de paraules d'origen grec.

L’alfabet grec clàssic et permet llegir grec modern, tot i que hi ha algunes diferències de pronunciació.

Tot seguit pots veure amb aquests exemples paraules cata­ lanes que provenen del grec: MOT GREC

8

SIGNIFICAT

EXEMPLE

-ago

que porta

demagog, pedagog

agro-

camp

agrònom, agroturisme

-algos

sensibilitat al dolor

analgèsia, analgèsic

antropo-

ésser humà

antropologia, antropomorf

-arca

cap, cabdill

monarca, oligarca

auto-

propi, per ell mateix

autocràcia, autocrítica

biblio-

llibre

biblioteca, bibliografia

bio-

vida

biologia, biografia

-cràcia

força, poder

aristocràcia, gerontocràcia

filos-

amor

filologia, filosofia

geo-

terra

geografia, geologia

hetero-

diferent

heterodox, heterosexual

hidro-

aigua

hidroavió, hidroteràpia

-logia

teoria

antropologia, astrologia

mono-

únic

monocolor, monoteisme

taqui-

ràpid

taquicàrdia, taquigrafia

teo-

déu

teologia, teocràcia

Portada d'una edició grega d'Astèrix.

RE CO RDA L’alfabet grec, adaptat de l’alfabet fenici, va ser el primer alfabet europeu, del qual deriven molts altres, com per exemple el llatí, base de les llengües romàniques.

» ACTIVITATS

8.

1. Un alfabet és un conjunt de signes gràfics que ens permeten escriure els sons d’una llen­ gua. Fixa’t en la paraula alfabet i digues si té relació amb cap lletra de l’alfabet grec.

2. Totes les llengües utilitzen un sistema per es­

criure els sons. Nosaltres utilitzem un alfabet en què, amb alguna excepció, cada so es re­ presenta mitjançant una grafia. Coneixes altres sistemes d’escriptura que no funcionin així?

3. Fixa’t en les lletres de l’alfabet grec i digues

quines et són familiars perquè les has fetes servir en alguna matèria.

4. Escriu el teu nom i el de tres amics o ami­ gues en lletres gregues.

5. Fixa’t en el significat de les preposicions gre­ gues següents: amfi (‘en ambdós costats’), peri (‘a tot el voltant’) i epi (‘damunt de’). Des­ prés contesta les preguntes: a) Quines característiques tenen els amfibis pel que fa al lloc on poden viure? b) Defineix la paraula perímetre. Té res a veure amb el que significa la preposició grega? c) Què és l’epidermis? És el mateix que la pell?

6. Escriu derivats en català d’aquests adjec­

tius grecs: kalos (‘bonic’), micros (‘petit’) i poli (‘molt’).

7. Relaciona el nom grec amb el mot català

que n’ha derivat i digues si el significat actual té res a veure amb el significat del mot grec: antropos (home) • mania (bogeria) • kratos (poder) • astron (astre) •

• antropologia • aristocràcia • astrologia • antropòleg • bibliomania • democràcia • astronomia

Observa els sufixos grecs següents: -àlgia (‘dolor’), -ma (‘tumor’) i -itis (‘inflamació’).

Classifica aquests termes mèdics en funció del seu origen etimològic: conjuntivitis, odontàlgia, otitis, glaucoma, hepatitis, neuràlgia, carcinoma, faringitis. Busca el seu significat en el diccionari.

9. El sufix grec -leg (‘que estudia’) ha donat

nom a diferents especialitats mèdiques. Di­ gues a quin especialista aniries si tinguessis molèsties als ulls; a les dents o als queixals; a la pell; al nas, a les orelles i al coll; al cor, i a l’aparell urinari: odontòleg, uròleg, dermatò­ leg, otorrinolaringòleg, cardiòleg, oftalmòleg.

10. El sufix grec -iatre (‘metge’) ha donat nom a

dos especialistes, l'un en malalties mentals i l'al­ tre en infantils. A quins noms ens referim?

11. Els nombres grecs han estat molt produc­

tius en català. Sabent que la paraula hedra significa ‘cara’, posa nom a la figura geomètri­ ca que té quatre, cinc, sis, set, vuit i deu cares: 1 heis 6 hex 2 dyo 7 hepta 3 treis 8 octo 4 tettares 9 ennea 5 pente 10 deka A continuació, i prenent com a referència els nombres grecs, digues a quin mot es refereix cadascuna d’aquestes definicions: a) Pauta per escriure les notes musicals. b) Vers de set síl·labes. c) Polígon de sis costats. d) Cinc proves esportives. e) Deu manaments. f) Persona de vuitanta anys.

12. Endevina quins noms de persona deriven

dels següents mots grecs: stéfanos, ‘que por­ ta una corona’; georgos, ‘pagès’; bárbaros, ‘estranger’; filos-hippos, ‘que estima els ca­ valls’; aner-andros, ‘home’, i sofia, ‘saviesa’.

9

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

2. ON VIVIEN ELS GRECS? Els grecs estaven organitzats en ciutats independents les unes de les altres anomenades polis.

El concepte de ciutat actual no es correspon amb el que tenien els grecs, ja que la polis comprenia la ciutat pròpiament dita, els barris del voltant i els camps destinats a conreus i pas­ tures.

Totes les polis tenien unes característiques urbanístiques i uns espais comuns: – Una acròpolis (o ciutat alta), que era una ciutadella fortifi­ cada que solia localitzar-se damunt d’un turó. Aquí s’hi cons­ truïen els edificis religiosos més importants, i en cas de guerra era el lloc on anaven a refugiar-se els ciutadans. Algunes acrò­ polis es van convertir en el centre religiós de la ciutat, com veurem més endavant en el cas d’Atenes.

– Una àgora (o plaça pública), on es concentrava l’activitat comercial, cultural, política i pública; és a dir, era un espai obert i el lloc de trobada dels ciutadans. Aquí es reunien en assem­ blea, celebraven judicis, passejaven i participaven en especta­ cles lúdics.

El territori de l’antiga Grècia, amb les polis principals.

Mar Negra Bizanci

Mont Athos

L’Olimp

Troia

TESSÀLIA

Mar Jònica

Parnàs Delfos

ÍTACA

Golf de Corint

PELOPONÈS Olímpia

ÀSIA MENOR

LESBOS Mar Egea Focea

Micenes Argos Esparta

EUBEA

QUIOS

Tebes Corint

Atenes

SAMOS ICÀRIA

EGINA

Milet

Delos CÍCLADES

Pilos

RODES

Mar Mediterrània

Cnossos 0

10

200 km

CRETA

Polis grega.

– Una muralla defensiva que envoltava els barris de la polis i evitava possibles atacs d’alguna polis veïna. En cas de derrota, als vençuts se’ls obligava a enderrocar les pròpies muralles i se’ls prohibia construir-ne de noves.

Cada polis tenia un rei i un exèrcit propis, i els seus ciuta­ dans havien de complir les obligacions i els deures legals, com ara pagar impostos, fer el servei militar i obeir les lleis. Les riva­ litats i els desacords entre polis eren freqüents i això compor­ tava aliances i lluites entre elles. L’exemple més representatiu d’aquesta competitivitat van ser les guerres del Peloponès, que van durar gairebé trenta anys, entre les dues polis més im­ portants de Grècia, Atenes i Esparta, amb dos models socials i polítics oposats.

A Atenes van començar un seguit de reformes que van por­ tar a la instauració d’un règim democràtic en què la sobirania estava en mans d’una assemblea formada per ciutadans. Ara bé, només eren considerats ciutadans els homes lliures, nas­ cuts a Atenes i de pares atenesos.

11

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS Atenes era el centre intel·lectual del món grec i aquesta superioritat va provocar l’enfrontament amb l’altra polis desta­ cada del moment: Esparta, que era un estat conservador i mili­ tarista, que destinava gairebé tots els seus recursos a formar un exèrcit terrestre potent i disciplinat. Era governada per dos reis que pertanyien a les famílies més importants.

Esparta finalment va guanyar la guerra i va obligar Atenes a entregar la flota, a abolir el règim democràtic i a enderrocar les muralles.

Malgrat aquestes rivalitats, els grecs compartien una matei­ xa religió, una mateixa llengua, uns mateixos costums i una ma­ nera de fer que els feia diferents de la resta de pobles, als quals anomenaven bàrbars.

» ACTIVITATS 13. Busca informació i digues a quina ciutat corresponen les definicions següents:

•O n es localitzava l’acròpolis d’una ciutat grega? a) A la platja. b) En un turó.

c) En una gran plana. d) A prop d’un riu.

a) Capital actual de Grècia. b) Seu dels primers Jocs Olímpics. c) Ciutat vençuda pels grecs gràcies a l’enginy d’Ulisses, que va construir un cavall de fus­ ta. d) Eterna rival d’Atenes.

•Q uin d’aquests edificis es podia trobar en una acròpolis?

14. Digues si són vertaderes o falses les afir­

•Q uin era el lloc on acostumaven a trobar-se els ciutadans?

macions següents:

a) Els grecs estaven organitzats en ciutats es­ tat. b) Les polis no rivalitzaven mai entre elles. c) Esparta era la capital de Grècia. d) Cada polis tenia un rei i un exèrcit.

15. Explica les característiques principals de les polis gregues.

16. Indica, en cada sèrie, el mot que no s’adiu amb els altres:

a) Egeu, Mediterrani, Atenes. b) Esparta, Olímpia, Jònic. c) Troia, Efes, Corint. d) Egeu, Jònic, Esparta.

12

17. Marca la resposta correcta:

a) Un temple. b) Una botiga. c) Una església romànica. d) Un centre comercial.

a) A l’acròpolis. b) A fora les muralles. c) Al temple més important. d) A l’àgora.

•Q uines eren les dues funcions bàsiques que tenien les muralles en una polis grega? a) Decorativa. b) Religiosa. c) Defensiva. d) Perimetral.

•Q uines dues polis eren les que van enfron­ tar-se en la guerra del Peloponès? a) Atenes. b) Troia.

c) Micenes. d) Esparta.

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

3. ATENES I L’ACRÒPOLIS Durant l’època clàssica de Grècia (vers el segle v aC), Atenes va tenir una gran importància cultural i política perquè hi van viure molts artistes, escriptors i filòsofs que van fer aportacions cabdals per al desenvolupament de la cultura occidental. A Atenes encara s’hi conserven restes arqueològiques d’aquesta època d’esplendor que avui són visitades per turistes d’arreu del món. Un d’aquests grans llocs arqueològics és l’Acròpolis d’Atenes.

7

6

8

5

4

3 1 2

Reconstrucció de l'Acròpolis d'Atenes.

1. Entrada 2. Temple d'Atena Nike 3. Propileus 4. Temple d'Artemisa 5. Estàtua d'Atena 6. Pòrtic de les Cariàtides 7. Erectèon 8. Partenó

L’Acròpolis, que literalment significa ‘ciutat alta’, és en un turó que s’aixeca a uns cent metres per damunt de la ciutat i que era considerat un recinte sagrat. Com que estava envolta­ da per una muralla, en cas de guerra els ciutadans anaven a protegir-s’hi. A l’Acròpolis s’hi accedia per una porta monu­ mental, els Propileus. El temple més important és el Partenó, construït en temps de Pèricles.

Era un temple de grans dimensions, fet de marbre blanc que esclaus i ciutadans transportaven amb grans esforços per gua­ nyar-se el favor d’Atena, deessa protectora de la ciutat.

13

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS Diu la llegenda que Atena s'enfrontà amb La democràcia atenenca Posidó, déu del mar, que també volia rebre els honors de la ciutat. Els déus van escollir Atena, La nostra forma de govern ha que oferia l’olivera a la ciutat, en lloc de Posi­ pres el nom de democràcia dó, que oferia l’aigua. perquè la polis és administraA l’interior del temple hi havia la cambra da en interès del poble i no en sagrada d’Atena, amb una estàtua de la dees­ interès d’una minoria. La llei sa, de gairebé tretze metres d’alçada, recober­ assegura la igualtat de totta d’or. Darrere de l’estàtua, obra de Fídies, hi hom. Tothom pot participar havia la sala on es guardaven els tresors de en la vida pública segons guerra. els seus mèrits.

A prop del Partenó hi ha un altre temple, Pèricles l’Erectèon. Aquest edifici tenia diferents espais i un jardí annex, on creixia l’olivera sagrada Pèricles (492 aC-429 aC) va ser d’Atena. Un dels balcons d’aquest edifici és el conegut pòrtic de el principal dirigent polític de les Cariàtides, original per les seves columnes en forma de noia l’Atenes de l’època clàssica. Entre altres mesures, va introduir el que aguanten la teulada. pagament d’un sou als ciutadans Als peus de l’Acròpolis hi ha el teatre de Dionís, força ben que ocupessin càrrecs públics i va conservat. Els grecs construïen els teatres a l’aire lliure i sempre fomentar la construcció de grans aprofitant el pendent d’un turó per fer-hi les grades on s’asseia edificis, com el Partenó. D’aquesta el públic. Així aconseguien que el teatre tingués una bona visi­ manera, Atenes es va convertir bilitat. Als grecs els agradava molt anar al teatre perquè creien en un important centre cultural i artístic. que així purificaven l’ànima.

Aquests edificis han estat molt malmesos al llarg del temps, sobretot el Partenó; avui el perill més gran que afronten és el de la contaminació per pluja àcida que, silenciosament però sense aturador, va minant-ne els marbres.

El Partenó també ha estat, al llarg dels segles, una església cristiana, una mesquita i un magatzem de pólvora. Finalment, una bomba dels venecians el va deixar com està actualment.

14

Segons un historiador romà, el nom de Cariàtides prové de les dones de Càries, que els atenencs van fer esclaves per haver ajudat els perses. Aquest pòrtic tan característic forma part del temple anomenat Erectèon.

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

» ACTIVITATS

22. Omple el buits d’aquest text sobre el tea­ tre al món grec:

18. La religió grega era politeista perquè ve­ neraven moltes divinitats. Coneixes altres reli­ gions que també siguin politeistes? Digues quins són els seus déus, rituals i festes.

19. Contesta les preguntes que hi ha a conti­

Els grecs anaven al teatre per l’ànima ja que vivien les mateixes emocions que els protagonistes i patien amb ells. Els teatres grecs es construïen a l’ i les grades on s’asseia el públic descansaven al d’una muntanya. Un dels teatres que es conserva en força bon estat és el teatre de situat als peus de l’Acròpolis.

nuació sobre l’Acròpolis d’Atenes:

a) Recordes què significa el mot acròpolis? b) Quines eren les dues funcions principals d’una acròpolis? c) Què eren els Propileus? d) Quins eren els temples més importants que hi havia?

20.

Busca informació sobre el Partenó i fes les activitats que hi ha a continuació: a) A quina deessa estava dedicat el Partenó?

Amb quin altre déu va rivalitzar per acon­ seguir els honors de la ciutat? b) Fídies va esculpir l’estàtua de la deessa que hi havia a l’interior del temple. Busca una imatge d’aquesta escultura i fes-ne una des­ cripció. Investiga si va fer una altra obra im­ portant. c) Busca una reconstrucció del Partenó per fer-te una idea de com era en l’antiguitat.

Digues quines parts del temple estaven pin­ tades i de quins colors. Esbrina amb quin material es va construir aquest temple. d) Els temples grecs, com és el cas del Parte­ nó, es degraden amb el pas dels anys. Et sembla que és important destinar-hi diners per a la seva conservació? Si estigués a les teves mans, quines mesures prendries per evitar aquesta degradació?

21. Relaciona els mots de les tres columnes: Pèricles escultor Fídies polític Atena déu del mar Posidó deessa

democràcia Partenó temut pels mariners protectora d’Atenes

23. Els teatres grecs tenien una acústica molt

bona. Per projectar la veu cap als espectadors, utilitzaven unes màscares ben curioses i uns coturns, unes sabates amb unes plataformes molt altes que també feien que els actors fos­ sin ben visibles. Els actors portaven perruques i túniques de colors segons el personatge que interpretaven. Busca imatges de màsca­ res com les que hi ha en el relleu de la imatge i veuràs que algunes són ben peculiars. Des­ prés, descriu-les.

24. A l’època clàssica de Grècia també hi ha­

gué un gran avenç en el camp de la política: el naixement de la democràcia que amb Pèricles tingué el seu moment d’esplendor. Quina me­ sura va introduir Pèricles per tal que els ciuta­ dans poguessin ocupar càrrecs públics?

25. Una de les festes més solemnes eren les

Pana­tenees, dedicades a la patrona de la ciu­ tat. Segur que on vius es fan uns dies de festa dedicats al patró o la patrona de la ciutat. Di­ gues quines festes són, quins dies se celebren i comenta’n el programa d’actes.

15

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

4. LES CONQUESTES D’ALEXANDRE EL GRAN Després de la guerra del Peloponès, les polis gregues van en­ trar en decadència i el rei Filip II de Macedònia (que regnava en una regió del nord de Grècia) es va voler imposar com a nova potència, unificar tot Grècia i crear un sol estat grec.

Els macedonis, tot i que parlaven una llengua semblant a la grega, tenien pocs punts en comú amb els grecs: el seu nivell cultural era molt baix, la seva economia era pobra i no s’orga­ nitzaven en polis, sinó que hi havia un únic rei i els ciutadans estaven al marge de la vida política.

En primer lloc Filip volia alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat preses pels perses. A canvi, demanava que li proporcionessin soldats i vaixells, i que fos reconegut com a cap de les forces militars gregues.

Filip va començar aquesta gran empresa, però no va poder acabar-la perquè fou assassinat. El successor de Filip va ser el seu fill Alexandre, que va ocupar el tron amb només vint anys.

Alexandre era un jove amb inquietuds, tenia ganes de sa­ ber-ho tot i abans de fer els vint anys ja havia participat en campanyes militars al costat del seu pare, que li va ensenyar tota mena d’estratègies.

16

Alexandre el Gran lluita contra els perses a la batalla d’Issos, segons un mosaic del segle ii aC.

La seva formació cultural anava a càrrec d’Aristòtil, el filòsof i científic més reconegut de l’època. Aristòtil va estimular el seu interès pel món grec i el va introduir en disciplines que poste­ riorment li serien molt útils per a la guerra, com ara el coneixe­ ment del medi natural i geogràfic.

A Alexandre li agradava molt llegir i aprendre a partir de l’experiència que podien oferir-li els herois del passat. Una de les obres que més va influir-lo, i que va marcar la seva trajectò­ ria militar, va ser la Ilíada d’Homer, un poema de més de quinze mil versos en què es narren els combats que van tenir lloc a Troia. Aquil·les és el gran protagonista del poema i destaca en­ tre els guerrers grecs per la seva valentia i també per la seva compassió amb els vençuts. Aquest heroi fou l’ídol d’Alexandre.

Quan fou proclamat rei, continuà l’empresa que havia co­ mençat el seu pare: alliberar les ciutats gregues d’Àsia del do­ mini persa. Amb un exèrcit de més de 40.000 homes, el jove rei va desembarcar l’any 334 aC a l’Àsia Menor, i gràcies a la seva habilitat va guanyar la majoria de batalles, de les quals cal des­ tacar dues en què s’enfrontà al mateix rei persa, Darios: la ba­ talla d’Issos, a l’entrada de l’actual Síria, i la de Gaugamela, a l’antiga Mesopotàmia. Les capitals perses d’Orient es van anar rendint sense gaire resistència a Alexandre, i aquest jove rei va arribar fins als confins del món oriental: l’Índia. Però el somni d’Alexandre anava més enllà de la conquesta militar: volia crear un sol imperi que s’havia de fonamentar en la llengua i la cultu­ ra gregues.

El pas d’Alexandre per Orient va expansionar la cultura gre­ ga en tots els seus àmbits, fet que va significar el progrés en molts llocs.

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica (Grècia).

17

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS Fotograma de la pel·lícula Alexandre Magne, d’Oliver Stone (2004), en què Collin Farrell interpreta el personatge d’Alexandre el Gran. En aquesta imatge el veiem passant revista al seu exèrcit amb el seu inseparable cavall, Bucèfal.

Va fundar moltes ciutats (la majoria anomenades Alexan­ dria) en indrets estratègics per al comerç o bé per al control militar dels territoris conquerits. De totes, cal destacar la ciutat d’Alexandria, a Egipte, amb un far considerat una de les set meravelles del món i una biblioteca que aplegava un fons biblio­ gràfic de més de 700.000 volums.

Les seves gestes el van convertir en un mite i ha passat a la història amb el nom d’Alexandre el Gran.

Les conquestes d'Alexandre el Gran.

Imperi d’Alexandre Itinerari de l’expedició d’Alexandre Ciutats fundades per Alexandre Batalles guanyades per Alexandre

Mar d’Aral Danubi

Mar Negra U ID A

TRÀCIA

Troia

GRÈCIA Tebes Atenes

OL

MACEDÒNIA

Mar Càspia

ÒQ

Pel·la Granic

C

Gòrdion

Sardes Efes Milet

xu

s

Zadrakarta

Issos

Gaugamela

Eu

Tir

s

A

PÀRTIA

MÈDIA

NI

Pasagarda

Alexandria

A

Memfis

Persèpolis

Nicea

Pè

Alexandria d’Aracòsia

Alexandria Proftàsia Alexandria

rsi

c

Alexandria

Tebes

rR

Ma oja

0

18

1.000 km

s

du

In

Alexandria Sogdiana

lf

Nil

Península Aràbiga

Go

EGIPTE

Alexandria d'Ària

BACTRIANA Alexandria del Caucas

Susa

Ò BIL BA

Babilònia

Gaza

Alexandria

te

I

Damasc

Ecbàtana

ÀM

fra

Mar Mediterrània

Alexandria

Alexandria Alexandròpolis

Arbela is Tigr

T PO SO ME

Nicefori

XIPRE

Santuari d’Ammon

Alexandria Escata

Maracanda

Bactres

Alexandria

Cirene

O

OCEÀ ÍNDIC

ÍNDIA Patala

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

» ACTIVITATS

C

26. Copia el text que hi ha a continuació i om­ ple els buits que hi ha per tal que tingui sentit:

Filip era rei de i volia alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat conquerides pels .

No va acabar aquesta empresa perquè fou . El va succeir el seu fill , que tenia anys. Alexandre va acabar el que havia començat el seu pare, però era més ambiciós i va conquerir l’imperi fins a arribar a l’Índia. Alexandre ha passat a la història amb el sobrenom de .

27. A

continuació tens tres fragments que corresponen a algun moment significatiu de la vida d’Alexandre. Llegeix-los i posa-hi un tí­ tol adequat.

A

—Vet aquí el fill de Filip, majestat. Acabes de parir un nen bellíssim.

I va sortir al passadís, on un cavaller de la guàrdia reial s’esperava vestit de viatge.

—Ves, corre cap al rei i digues-li que ha nascut el seu fill. Digues-li que és mascle, bell, sa i fort.

B

Tot entrant a la biblioteca, Aristòtil va anunciar: —T’he portat un regal.

Portava a la mà una capsa de fusta que, per l’aspecte, semblava molt vella.

—Gràcies —va dir Alexandre—. Què és?

—Obre-la —el va exhortar el filòsof oferintla-hi.

Alexandre la va agafar, la va deixar sobre una taula i l’obrí: contenia dos grans rotlles de papir, marcats cada un amb un petit cartonet blanc escrit amb tinta vermella.

—La Ilíada i l’Odissea! —va exclamar amb entusiasme—. Un regal meravellós. Gràcies, de veritat. Feia temps que volia un regal així!

—Èumenes, tu cuida’t del cos del meu pare. Fes que el rentin i l’embalsamin perquè es conservi fins a les exèquies solemnes que tu mateix t’encarregaràs d’organitzar, i fes els honors a la meva mare, si arriba. Crida un arquitecte i fes començar, tan aviat com puguis, els treballs de la tomba reial.

28.

Alexandre va fundar una dotzena de ciutats amb el nom d’Alexandria. La més fa­ mosa és la d’Egipte, al delta del Nil. En grups, feu un treball sobre aquest país i la biblioteca actual, que està construïda al mateix lloc on hi havia l’antiga. Per fer la presentació, seguiu els passos següents: a) Localitzeu Egipte en un mapa, amb els paï­ sos que l’envolten i els mars. b) Busqueu imatges de l’interior i de la façana de la biblioteca actual i expliqueu què sim­ bolitza tot l’edifici. c) Cerqueu quins recursos ofereix i quins fons bibliogràfics hi ha en l’actualitat. d) Cerqueu un fragment de la pel·lícula Ágora (2009), d’Alejandro Amenábar, sobre l’anti­ ga biblioteca d’Alexandria. Fixeu-vos com estava organitzada (tingueu en compte que en aquella època no hi havia llibres) i digueu quin fou el motiu de la seva des­ trucció.

29.

Contesta breument aquestes preguntes sobre Alexandre el Gran: a) Quina fou la primera empresa d’Alexandre un cop va ser proclamat rei? b) En quines dues batalles es va enfrontar di­ rectament amb el rei persa Darios? c) Què van aportar les conquestes d’Alexan­ dre a Orient? d) Què va passar amb l’imperi d’Alexandre un cop va morir? e) Després de tot el que has après sobre Ale­ xandre, quina valoració en fas com a perso­ natge històric?

19

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS GRECS Els grecs van ser els inventors de la ciència pròpiament dita.

Fins aleshores es creia que les divinitats eren les causants de tots els fenòmens naturals i humans. Els grecs van ser els pri­ mers a buscar explicacions racionals als processos de la natura, deixant de banda els mites i la màgia, i per això van crear diver­ ses disciplines del coneixement fonamentades en la raó i no pas en meres explicacions religioses. A més, els pobles de l’Antiga Grècia, gràcies al desenvolupament de la navegació i del comerç, van poder intercanviar coneixements científics i tècnics amb altres cultures, especialment d’Orient i d’Egipte.

Els primers pensadors es preguntaren de què estava feta la matèria, quin n’era el principi primordial, i corroboraren les se­ ves teories amb experiments científics.

Vegem els pensadors i científics grecs més destacats d’aquesta època i les seves aportacions principals: Tales de Milet fou un matemàtic i astrònom destacat. Creia que el principi primordial del món era l’aigua. Va ser un gran matemàtic (a qui devem el teorema de Tales) i un gran estudiós de la geometria. Es diu que va ser el primer a predir un eclipsi de Sol. També se li atribueix el càlcul de la distància entre les dues estrelles més petites de l’Ossa i de l’alçada de les piràmi­ des d’Egipte a través de l’ombra que projecten. Tot un savi de l’època!

Penombra Ombra SOL Eclipsi de sol.

LLUNA Òrbita de la Lluna

Òrbita de la Terra Tales de Milet Esquema d'un eclipsi de sol.

20

TERRA

Anaximandre de Milet fou un filòsof i astrònom que va idear un rellotge de sol amb un gnòmon, un objecte allargat l’ombra del qual es projectava sobre una superfície graduada per me­ surar el pas del temps.

Anaximandre de Milet

Rellotge de sol

FOC

FRE

IT

AIGUA

HUM

D

AIRE

TERRA

NT

Empèdocles

E CAL

SEC

Empèdocles fou un filòsof que defensava que les coses de l’univers estan fetes de foc, terra, aire i aigua. Va demostrar l’exis­ tència de l’aire gràcies a un experiment amb un rellotge d’aigua: si tapava una de les obertures, l’aigua no podia entrar ni sortir.

Els elements primers

Demòcrit fou un filòsof que sostenia que l’origen de la ma­ tèria són els àtoms, elements indivisibles, i que la resta és buit.

Demòcrit

Estructura d'un àtom

21

D’altra banda, el nom del filòsof i matemàtic Pitàgores de Sa­ mos restarà sempre unit al triangle rectangle gràcies al seu famós teorema, segons el qual «en un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets». També se li atribueix el principi de la ciència matemàtica, i va aplicar el con­ cepte dels nombres a altres disciplines, com ara la música i l’astro­ nomia.

c a t e t (c)

hipo

tenu

90°

sa (h

)

catet (c) c2 + c2 = h2 Pitàgores

Teorema de Pitàgores

Teano de Crotona fou una filòsofa i una matemàtica del segle v aC, suposadament muller de Pitàgores i membre de l’escola pi­ tagòrica, on els seguidors de Pitàgores defensaven que tot, en la natura, es podia explicar mitjançant els nombres. Teano va escriu­ re tractats de matemàtiques, física i medicina i sobre la proporció àuria, però, malauradament, ha passat a la història més per ser la muller de Pitàgores que no pas per la seva aportació a la ciència.

Proporció àuria Teano de Crotona

L’astrònom i matemàtic Aristarc de Samos va ser el primer a defensar la teoria heliocèntrica, d’acord amb la qual la Terra gira al voltant del Sol i sobre ella mateixa.

Aristarc de Samos

22

Teoria heliocèntrica

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1 El matemàtic, físic i enginyer Arquimedes de Samos, entre altres aportacions, va inventar un cargol per bombejar aigua de forma contínua, que es continua fent servir encara avui a Egipte per al reg.

Arquimedes Cargol d’Arquimedes

També fou un grec, Hipòcrates de Cos, el «pare de la medi­ cina», ja que abans de l’aparició del pensament científic la cu­ ració de les malalties s’atribuïa al déu Asclepi. Hipòcrates re­ butjà les supersticions i va argumentar que la malaltia no era un càstig diví, sinó una conseqüència dels factors ambientals i els hàbits de vida del pacient. A l’escola de Cos seguien un mètode terapèutic rigorós: observació dels signes corporals del malalt, diagnosi de la malaltia i aplicació de la medicació.

Hipòcrates i els seus seguidors van classificar les malalties i van crear termes mèdics que encara avui estan en ús: recaiguda, crisi, pic...

Hipòcrates Jurament hipocràtic

23

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

» ACTIVITATS 30. Contesta

breument les preguntes se­

güents:

a) Per què diem que els grecs van ser els in­ ventors de la ciència pròpiament dita? b) Com argumentaven les seves teories a par­ tir d’aquest moment la majoria de científics grecs? c) Quins factors van afavorir aquest progrés? d) Quin fou l’objecte d’estudi dels primers cien­tífics grecs?

31. Relaciona cada personatge amb l’aporta­ ció que va fer al món científic:

ales de Milet teorema del triangle rectangle T Aristarc àtoms Anaximandre cargol d’aigua Empèdocles pare de la medicina

Demòcrit proporció àuria Arquimedes eclipsi de sol

Teano rellotge de sol Hipòcrates existència de l’aire

Pitàgores teoria heliocèntrica

32. Digues si són vertaderes o falses les afir­ macions següents:

a) Hipòcrates fou considerat «el pare de la medicina científica». b) Abans del pensament científic es creia que les malalties eren un càstig dels déus. c) Apol·lo és el déu de la medicina. d) La medicina hipocràtica atorgava molta im­ portància als hàbits de vida dels pacients. e) Hipòcrates va fer una classificació de les malalties a partir dels símptomes i el pro­ cés d’aquestes. f) Hipòcrates va fundar l’escola de Lesbos, on seguien un mètode terapèutic rigorós.

33. Explica què és el jurament hipocràtic i qui­ na simbologia té en l’actualitat.

24

34.

L’antiga Grècia fou el bressol del co­ neixement occidental a partir de les aporta­ cions dels pensadors i els científics grecs.

Però van ser poques les dones que van tenir el privilegi de tenir les mateixes oportunitats que els homes. Una d’elles fou Teano de Cro­ tona, considerada una de les primeres dones matemàtiques. Per tal de saber més coses so­ bre aquesta científica, busca’n informació i fes les activitats següents: a) Busca una imatge de Teano i enganxa-la en el teu quadern. b) Explica els aspectes més significatius de la seva biografia. c) Detalla els estudis que va fer i la importàn­ cia de la seva formació al llarg de la seva vida. d) Esbrina quin fou el paper de les dones en les escoles pitagòriques. e) Enumera les aportacions que va fer a la cièn­cia. f) Indica les obres que se li atribueixen.

35.

Hipàtia d’Alexandria (370-415) va ser una destacada filòsofa, científica, mate­ màtica, astrònoma i professora a l’Escola d’Alexandria. Busca informació sobre aquesta dona, que va fer grans aportacions a la ciència i al pensament del moment, i fes les activitats que hi ha tot seguit: a) Explica quin era el context històric del mo­ ment a Alexandria. b) Busca informació sobre la seva vida i la im­ portància que va tenir el seu pare en la seva formació. c) Anomena alguns dels descobriments que va fer.

36.

Hipàtia fou una dona de ment oberta i un bon exemple n’és aquesta reflexió seva: «Defensa el teu dret a pensar perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar». Feu un debat a classe sobre el missatge que transmeten aquestes paraules.

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS GRECS? Ja des del segle vii aC, els pobles que habitaven el territori de l’actual Catalunya van rebre la visita d’altres pobles comer­ ciants de la Medi­terrània oriental. De tots ells, els grecs han estat els que han exercit una influència més intensa, ja que van portar avenços tan importants com ara l’ús de la moneda o el coneixement de l’escriptura.

Entre els anys 750 aC i 550 aC un gran nombre de grecs van haver d’emigrar del seu país i van fundar un munt de co­ lònies i assentaments comercials al llarg de la costa mediter­ rània.

Colònies i àrees d'influència de l'antiga Grècia. Els grecs procedents de Focea, a l'Àsia Menor, van fundar Empòrion.

Diferents motius els van portar a aquesta emigració. En primer lloc, necessitaven noves terres de cultiu. Grècia era i és un país de muntanyes, amb poc terreny i, a més, poc fèrtil.

Sovint hi havia rivalitats i lluites per apropiar-se del nou sòl cultivable fins al punt que la situació va esdevenir insosteni­ ble. Els grecs es veieren obligats a buscar terres en altres llocs.

Aquestes mancances es van agreujar quan hi hagué un excés de població que no disposava ni dels aliments més bàsics per sobreviure.

25

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS D’altra banda, a la Grècia continental les relacions per terra entre les diverses regions eren difícils, ja que els carros eren poc útils en un ter­reny tan muntanyós. Els pocs camins que hi havia quedaven intransitables quan hi havia pluges abundants.

Així doncs, com que a Grècia la majoria de nuclis urbans estaven a poca distància del mar, els grecs van optar per la na­ vegació de cabotatge per fer el transport de mercaderies.

El següent pas va ser obrir l’activitat comercial per la Medi­ terrània. Els principals productes que exportaven eren l’oli, les armes i el marbre, i solien importar gra, esclaus, fusta, metalls i articles de luxe. Va ser això el que va fer que els grecs comen­ cessin una colonització per les costes de la Mediterrània. Va ser una colonització pacífica, sense intencions militars.

La sort dels que marxaven, però, era desconeguda, perquè no sabien quina podia ser la reacció dels habitants dels territoris on arribaven. Per això, primer s’instal·laven en un lloc fàcil de fortifi­ car o defensar, un lloc que era provisional; al cap d’un temps ocupaven el lloc definitiu.

Amb una finalitat purament comercial, els grecs arribaren a Catalunya i fundaren dues importants colònies a l’Empordà: al segle viii aC, Rhode (l’actual Roses), i vers l’any 600 aC, Empòri­ on (Empúries). Però els grecs no només arribaren a Empúries, sinó que colonitzaren la zona costanera de la península Ibèrica, amb la qual cosa hi hagué un desenvolupament comercial im­ portant. Els grecs obtenien metalls, sal i cereals a canvi de per­ fums, productes de luxe, ornaments, oli i vi.

D’altra banda, la influència cultural que van tenir sobre els pobles ibers amb els quals tractaven va ser enorme. Van intro­ duir la utilització de la moneda, el coneixement de l’escriptura, els objectes de ceràmica, la indústria de la conservació del peix i avenços en tècniques agrícoles i arquitectòniques.

VO CAB ULARI Navegació de cabotatge.

Navegació de port a port seguint la costa com a punt d’orientació.

Reconstrucció d’un trirrem grec, nom que deriva de les tres files de remers que hi havia a cada costat del vaixell. Solien tenir un parell d’ulls pintats a la proa per espantar els mals esperits.

26

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

» ACTIVITATS 37. Tria l’opció correcta: •Q uin era el primer pas que feien els grecs abans de fundar una colònia? a) Atacar i sotmetre els poblats locals. b) Instal·lar-se en una vall fèrtil per poder conrear. c) Instal·lar-se en un lloc provisional i veure si eren ben rebuts. d) Fer aliances amb els habitants locals i viu­ re als seus poblats.

•D ’on provenien els grecs que van fundar Em­ pòrion? a) D’Atenes. b) D’Esparta. c) De Creta. d) De Focea.

•Q uina d’aquestes ciutats no va ser una colò­ nia grega? a) Nàpols. b) Marsella. c) Roma. d) Roses.

•A quina comarca es localitza el jaciment ar­ queològic d’Empúries? a) El Maresme. b) L’Empordà. c) La Vall d’Aran. d) La Selva.

38. Ratlla el concepte que no sigui correcte: a) Els grecs obtenien els productes següents dels pobles amb què comerciaven: cereals • metalls • pells • perfums b) Quins metalls volien obtenir els grecs a la Península? or • nitrogen • estany • argent c) Els grecs venien els productes següents als pobles amb què comerciaven: armes • ceràmiques de luxe • patates d) Al segle vi aC els grecs ja consumien aquests productes: tomàquets • blat • llenties • fruits secs

39. Els grecs van introduir l’ús de la moneda i

amb això es va deixar enrere el bescanvi utilit­ zat fins al moment. A Empúries hi havia la dracma emporitana. Al llarg de la història han anat apareixent noves monedes amb diferents valors. Relaciona els països següents amb la moneda pròpia de cadascun: Argentina Bèlgica EUA Índia Japó Marroc Rússia Hondures

• • • • • • • •

• • • • • • • •

euro rupia ien dòlar lempira ruble dírham peso

•E ls colonitzadors grecs que es van establir a l’actual Empúries van posar el nom d’Empò­ rion a l’assentament definitiu que van esta­ blir davant la platja. Què significa el nom Empòrion? a) Badia. b) Colònia. c) Mercat. d) Empordanès.

40. La introducció de l’escriptura va suposar

millores en molts camps. Digues quins avan­ tatges va comportar el fet de poder posar tot el que es deia oralment per escrit.

27

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

41. Els

grecs escrivien en diferents suports: per a les inscripcions més solemnes feien ser­ vir la pedra o el bronze i per a les més senzi­ lles, per poder esborrar les errades, utilitzaven les tauletes encerades, el papir (procedent d’Egipte) i el pergamí. Per als treballs escolars, utilitzaven les tauletes encerades i una mena de punxó. Construeix una tauleta encerada i un estilet a partir de les indicacions següents: Construcció d’una tauleta encerada Material: 2 làmines de fusta de 10 x 14 cm per fer la base, llistons de fusta per fer els cantells, cera (ciri) i un cordill.

Eines: serra, cola i llumins.

1. Fixa els llistons als cantells.

2. Fes un forat per passar-hi el cordill.

3. Vessa la cera fosa sobre la làmina de fusta i forma una capa de cera d’uns 5 mm.

4. Allisa la cera quan encara sigui tèbia.

Construcció d’un estilet Material: un clau força llarg amb cabota i un cordill.

Eines: un martell, una enclusa o superfície dura per poder aplanar la cabota del clau i una llima.

1. Aixafa la cabota del clau fins a aconseguir una superfície plana.

2. Llima i poleix l’extrem aplanat.

3. Lliga l’estilet a la tauleta amb un cordill.

42. Al segle v aC, Atenes era una ciutat hegemònica culturalment a tots nivells (filosofia, ciència,

medicina, art, arquitectura…). A l’Atenes actual es conserven restes d’edificis d’aquest passat que conviuen amb edificis i espais posteriors. Relaciona cada imatge amb la descripció corresponent: a) Restes del temple de Posidó, al cap Súnion. b) Estadi Olímpic Panathinaikó, construït amb marbre blanc. c) Odèon d’Herodes Àtic, als peus de l’Acrò­ polis. És un edifici per a audicions musicals. .

28

d) Port del Pireu, a Atenes. e) Museu Nacional Arqueològic, on hi ha ex­ posades les Cariàtides originals. f) Acròpolis d’Atenes, amb el majestuós Par­ tenó.

1

2

3

4

5

6

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

7. EMPÒRION Els grecs i els romans van passar per casa nostra fa un grapat d’anys. La seva llarga estada ha deixat una empremta inesbor­ rable en la nostra cultura, els nostres costums i tradicions, la nostra manera de pensar, etc. Empúries és un bon exemple per estudiar l’herència clàssica que ens han deixat els uns i els al­ tres, ja que tant grecs com romans hi van conviure durant un llarg període de temps.

Els primers a arribar van ser els grecs (segle vi aC) proce­ dents de Focea, que, seguint la tàctica de situar-se primer en un lloc de fàcil fortificació i veure si eren ben rebuts, s’instal·laren a l’indret on actualment hi ha Sant Martí d’Empúries, que en aquell moment era un petit illot a la desembocadura del riu Fluvià.

Aquest primer assentament avui rep el nom de palaiàpolis. Cap a l’any 550 aC, quan ja tenien bones relacions amb els indigets (‘els pobles ibèrics preromans que hi havia a la zona’), els grecs van construir una ciutat nova, la neàpolis (‘ciutat nova’), ja en terra ferma, molt a prop del port. Li van posar el nom d’Empò­ rion, que significa ‘mercat’. Aquesta ciutat grega va anar crei­ xent fins que l’any 218 aC hi van desembarcar els romans amb un gran exèrcit i van bastir un campament militar al costat de la ciutat grega, el qual es mantenia al marge d’aquesta. Els romans van arribar amb l’excusa de tallar el pas als cartaginesos, que havien entrat a la Península i que suposaven un perill per a Roma.

Aquest campament romà, un cop pacificada la zona, va esdeve­ nir una ciutat de dimensions considerables, que finalment va ab­ sorbir la ciutat grega i també alguns pobles indígenes.

Ruïnes d’Empúries. Actualment s’ha excavat un 25 % del jaciment.

29

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS Al segle i aC ja podem parlar d’Emporiae (les Empúries).

Després d’una època d’esplendor, amb un creixement impor­ tant i una gran activitat econòmica, la ciutat va començar a perdre importància progressivament, fins que al segle iii va ser abandonada i els seus habitants van tornar a instal·lar-se a l’illot on havien arribat inicialment.

ciutat romana

Dibuix d’Emporiae.

La ciutat romana era considerablement més gran que la grega.

antiga desembocadura del riu Fluvià

Sant Martí d'Empúries (palaiàpolis)

port

escullera

ciutat grega (neàpolis)

Els espais més significatius d’aquesta ciutat grega són els següents: ÀGO RA I E STO A

MU R AL L A Entrem a la ciutat per la mateixa porta per on accedien els seus habitants: una porta estreta que es tancava amb una reixa de ferro. Aquesta era una de les portes de la muralla que delimitaven la Neàpolis.

30

Al cor de la ciutat es conserven les restes de l’àgora, la plaça pública on anaven tots els ciutadans en algun moment del dia. Hi havia els edificis més importants relacionats amb les funcions polítiques i administratives.

Era un espai obert envoltat per un pòrtic i per l’estoa, un edifici de dos pisos molt semblant als actuals centres comercials, amb diverses botigues.

SAB I E S Q UE …?

R EC I N T E D ’AS C L E P I Aquest espai era un centre terapèutic i religiós on anaven a curar-se els malalts. El mètode que seguien no era pas gaire científic: les persones que patien alguna malaltia experimentaven el somni sagrat que uns sacerdots interpretaven i, a partir d’aquí, deduïen el tractament de curació més adequat. Hi havia diversos temples, un dels quals estava dedicat a Asclepi, el déu de la medicina, de qui es va trobar una estàtua. Al recinte exterior n’hi ha una reproducció, ja que l’estàtua original està protegida a dins del Museu Arqueològic d’Empúries. També hi havia un temple dedicat a Zeus-Serapis, un déu d’origen egipci. Aquest fet demostra la importància comercial que va tenir a la Mediterrània la ciutat, fins on van arribar mercaders i comerciants d’Orient.

Asclepi, a qui els romans van anomenar Esculapi, era fill del déu Apol·lo i d’una mortal.

El pare va confiar l’educació del seu fill al centaure Quiró, que li va ensenyar tot allò relacionat amb la medicina.

Asclepi va aprendre a curar totes les malalties i a alleujar el dolor dels malalts, i fins i tot va arribar a descobrir la manera de ressuscitar els morts. Zeus, a qui desagradava la fama creixent d’Ascle­pi, el va matar llançant-li un llamp. Després de la seva mort, van oferir-li ofrenes divines i va ser venerat com el déu de la medicina. Els antics se l’imaginaven com un home vestit amb un mantell i portant un bastó en el qual s’enroscava una serp.

INDÚSTRIA DE SALAÓ A la ciutat trobem també els fonaments d’una petita indústria que es dedicava a la conservació del peix en sal. Hi ha un pati central on es netejava el peix i es feia a trossos; al costat, uns dipòsits on se salava i un magatzem on el peix ja salat s’envasava en àmfores. Aquestes conserves els van permetre vendre peix en llocs força allunyats. Es conserven restes també d’un petit mercat, amb una gran cisterna d’ús públic.

HAB I TATGE S I M O SAI CS Al centre de les cases gregues solia haver-hi un pati interior des d’on s’accedia a les habitacions. Les més importants eren l’oikos o menjador, l’andron, una sala decorada destinada als banquets dels homes, i un gineceu, destinat a les dones i als infants.

A les cases de famílies benestants solia haver-hi mosaics a terra, pintures al fresc a les parets, llits de menjador… La imatge que acompanya el text correspon a un paviment de morter amb una inscripció, probablement situat en un menjador.

31

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

» ACTIVITATS 43. Llegeix aquest fragment del llibre de Ma­

nuel Brunet titulat El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries i contesta:

L’endemà a punta d’alba el patró envià mitja dotzena d’homes a explorar la platja de la badia.

—No hi aneu vestits: així no semblareu forasters i no us prendran res. Les barcasses es queden ací.

Els homes saltaren a l’aigua com uns cavalls i en arribar a la platja s’espolsaren a tall de ca.

Apol·lo hauria tombat el cap per no veure aquella salvatge remullada matinal; Venus i les nimfes haurien fugit enriolades.

Per a veure la planúria calgué pujar l’ampla platja que ve de mar endins i fa un pendent dolç com el d’un plat escudeller. L’Alt Empordà, perfumat, cenyit de muntanyes d’ondulació suau i coronat pel Canigó, es descloïa a la llum com una rosa.

—Quin país més clar i quina olor d’herba! Fa cara de ser un país molt liberal. Segur que en aquestes munta­nyes no s’hi amaga l’enemic. Cap bandit no gosaria travessar un país així tan obert i franc, i la gent d’ací poc deu envejar d’encauar-se en cataus feréstecs.

—Quin cel més alt! I el mar... ¿què me’n dieu, d’aquest mar? Quina cosa més ben trobada aquesta badia! Tot se’ns aparenta com una abraçada en aquest país: la plana voltada de serralades i la terra abraçant-se al mar.

—Em plau aquest mar perquè no és petit ni gran: sembla un mar de família i ben mirat ja en tenim prou. Ja sabem que més enllà de la boca de la badia hi ha el mar lliure i camins que menen a tot arreu; però en el mar gran no veuríem els turons de la porta d’aquesta regolfada que d’aquí estant semblen posats al mig de l’aigua. a) On creus que han arribat els mariners? b) Quina muntanya corona l’Alt Empordà? c) Tenint en compte la geografia de Grècia, per què els sorprèn aquesta planúria?

32

44. La

ciutat antiga on es van instal·lar els grecs s’anomena Palaiàpolis i la nova ciutat, situada en terra ferma, Neàpolis. Tenint en compte que palaios (‘antic’) ha donat lloc a paleo- i que neos (‘nou’) ha derivat a neo-, rela­ ciona aquests mots amb el significat adient: •c iència que estudia els fòssils paleografia • paleocristià • paleontologia • paleologia • paleolític • neolític • neocolonialisme • neonatal • neologisme • neollatí •

•e studi de les antiguitats prehistòriques •p eríode més antic de la prehistòria •e ls primers temps dels cristians •c iència que estudia les escriptures •p araula nova introduïda en una llengua • llatí modern • f ase de la prehistòria que segueix el mesolític •q ue fa referència al nounat •p ràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies

45. Digues si són vertaderes o falses les afir­ macions següents:

a) Quan Empúries va ser abandonada, els seus habitants van tornar a establir-se a l’actual Sant Martí d’Empúries. b) Els fundadors d’Empòrion provenien de la Grècia continental, concretament d’Atenes. c) Quan van arribar els romans, van unir-se al poble grec i van ampliar la ciutat d’Empò­ rion. d) La desembocadura del riu Fluvià oferia un port natural que els grecs van saber aprofitar. e) Al segle i aC el nom d’Empòrion va passar a Emporiae.

46. Asclepi era el déu de la medicina i el seu símbol és una serp enroscada en un bastó. Què sim­ bolitza avui dia? On el podem trobar?

47. Fixa’t en

aquestes imatges: n’hi ha dues que corresponen al déu Asclepi i una que no. Sabries dir quina és?

1

2

3

48. L’educació del déu Asclepi va anar a càrrec de Quiró, un personatge mig home, mig cavall. Els

personatges barreja de persona i animal són freqüents en la mitologia clàssica i han estat font d’inspiració per a la literatura i el cinema. Percy Jackson és el personatge d’una sèrie d’històries de l’escriptor Rick Riordan, en què la mitologia grega és ben present. Ets capaç de reconèixer quin monstre mitològic representa cada un dels personatges següents?

1

2

2

3

4

33

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

49. Els grecs ja van veure la necessitat de con­

servar el peix en sal i per això van construir una factoria de salaons. Aquest costum ha continuat a la zona, fins al punt que un poble molt proper elabora un producte típic d’aques­ tes característiques. Saps de quin poble i de quin producte estem parlant?

50. Digues el mot adient a cada definició: a) Plaça pública de la ciutat grega. b) Centre terapèutic i religiós dedicat a Asclepi. c) Botigues situades al carrer principal. d) Edifici de dos pisos al costat de la plaça, on hi havia diverses botigues. e) Recinte dedicat a unes divinitats egípcies.

51.

Al Museu Arqueològic d'Empúries podem trobar un meravellós mosaic que representa el sacrifici d'Ifigènia. Ifigènia era la filla d'Agamèmnon, el capitost de l'expedició grega que havia d'anar cap a Troia a recuperar Helena, que havia estat raptada pel príncep troià Paris. Hi anaven els reis de les diferents polis, amb els seus soldats. Van decidir que salparien del port d'Àulida, però un cop allà no van poder fer-ho. Llegeix el text que tens a continuació i sabràs per què no podien marxar. A continuació fes les activitats que t'indiquem tot seguit:

La flota grega s’havia reunit al port i estava a punt de salpar per començar una guerra contra Troia, ciutat enemiga dels grecs; però les naus no es podien fer a la mar per manca de vent. Va ser consultat l’endeví Calcas, el qual va dir que la calma era deguda a la còlera d’Àrtemis.

Aquesta havia estat ofesa per Agamèmnon temps enrere, i per calmar la deessa calia sacrificar Ifigènia, la filla d’Agamèm­ non. Quan la noia estava a punt de ser degollada, Àrtemis, deessa de la cacera, se’n va apiadar i va posar una cérvola en lloc de la noia.

1 1

2

33

44

55

a) A partir del text següent, indica quin número correspon a cada personatge del mosaic:

Agamèmnon porta la llança cap per avall perquè està afligit per la mort imminent de la seva filla Ifigènia, que va coberta amb un vel. Un altre cabdill grec, Menelau, amb el ceptre a la mà, acompanya la noia al sacrifici. Enmig dels caps grecs hi ha l’endeví Calcas, amb una cinta al cap. A l’altre costat d’Ifigènia l’espera Odisseu, pensatiu, el més murri de tots els grecs. b) A continuació, fes una cerca per internet i escriu al teu quadern la informació que hagis trobat sobre cadascun dels personatges que apareixen en el mosaic. c) Busca informació sobre la tècnica amb què va elaborar-se aquest mosaic.

34

POSA’T A PROVA « ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

» POSA’T A PROVA

6. Digues

una o dues paraules en català que derivin dels afixos següents: amfi- • micros- • poli- • epi- • -mania • -cràcia

1. Per què els grecs van haver d’emigrar del seu país?

7. Per què Pèricles va ser tan important per

2. Amb quina finalitat arribaren els grecs a

al poble grec?

Catalunya? Quines colònies fundaren a l’Em­ pordà?

8. Qui

va aconseguir expandir la cultura grega en tots els seus àmbits?

3. Explica

el procés d’assentament dels grecs a l’actual Empúries.

9. Digues

què saps d’aquests llocs de la Grècia antiga: Acròpolis, Partenó, Cariàti­ des, Atenes.

4. Els antics grecs s’organitzaven en polis.

Explica’n les característiques.

10. Argumenta i posa exemples de l’afirma­

5. De

ció següent: El poble grec és el bressol de la nostra civilització.

quin poble adoptaren l’alfabet, els grecs? Per què?

JUGUEM Llegeix les definicions que hi ha a continuació i completa aquesta sopa de lletres: Horitzontals:

F

• • • • • • • • • •

O O

Columnes en forma de noia.

Matemàtic grec.

Ciutat alta.

Regió del nord de Grècia.

Filòsof que educà Alexandre.

Rei persa.

Ciutat estat independent.

Ciutat on sorgí la democràcia.

Pare de la medicina científica.

Temple dedicat a Atena.

Verticals: • • • • • •

Ídol d’Alexandre.

Va escriure l’Odissea.

Plaça pública.

Grecs que fundaren Empòrion.

Rival d’Atenes.

Polític atenès.

A D V

E

P

A

R

T

E

N O

I

J

A

S

J

U

L

S

V W K

B

E

B Q Q

C W A

R

I

S

T

O

T

I

L

V

R

C U

E

C A

R

I

A

T

I

D

E

S

I

A

T

I

U

P

P

I

T

A G O R

E

S

S

E

L

S

E O D Q

F

R

A H

R

E

A W A

L

Y

R M V

R

A

T

E

N

E

S

U

T

U

E

Q

I

S

G Q O P

D

P O

L

I

S

F

Y

D U

R

I

O

S

H

E

S

A C

R O P O

L

I

T

L

I

E M R

E

H D A

P

E

R

G

A

S

S

T

C H

O A

F

A A U G

R

T

S

L

G W

M A C

E

D O N

I

A

Y

E

S

R M B

K

C

H

B

K

S

L

P

N O

P O C

R

A

T

E

S

I

F

U

S

L

L

M

S

N M T

C

R

I

K N A V

T

S

U

T

A

35

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS » COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

» COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS A continuació teniu unes imatges relacionades amb el contingut de la unitat. Per grups o indivi­ dualment, a criteri del/a professor/a, escolliu una imatge, identifiqueu-la i, després de cercar tota la informació que pugueu, exposeu-la als vostres companys, que us podran fer preguntes si algun aspecte no els ha quedat prou clar. Per tal que feu una bona exposició oral, us poden anar bé aquestes pautes: •R especteu el temps establert.

• Estructureu bé els continguts que exposareu.

•P arleu amb veu clara i amb una bona entonació.

•U tilitzeu el lèxic adequat i feu frases ben construïdes gramaticalment.

• Gesticuleu adequadament i tingueu contacte visual amb el públic per tal de connectar-hi i fer una exposició amena.

Recinte d'Asclepi, a les ruïnes d'Empúries, Girona.

Alfabet grec gravat en pedra, a la ciutat de Troia, Turquia.

36

Teatre d'Epidaure de l'antiga Grècia, a la regió del Peloponès.

Estàtua d'Alexandre el Gran a la ciutat grega de Tessalònica.

L'Acròpolis d'Atenes (Grècia).

37

UNITAT

2

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS 1. QUI EREN ELS ROMANS?

2. QUINA LLENGUA PARLAVEN ELS ROMANS? 3. ROMA, LA CAPITAL DEL MÓN 4. ESPÀRTAC, L’ESPERANÇA DELS ESCLAUS 5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS ROMANS 6. PER QUÈ VAN VENIR ELS ROMANS? 7. MUNICIPIUM EMPORIAE

L’amfiteatre Flavi, a Roma, més conegut com el Colosseu.

38

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

1. QUI EREN ELS ROMANS? 1.1. Un origen de lle genda Sovint la informació que tenim sobre la fundació d’una ciutat antiga ens ha arribat a partir d’un relat mitològic amb la intervenció de divinitats i d’herois i a partir de la realitat històrica, testimoniada en gran part per les restes arqueològiques. A vegades, els historiadors antics han barrejat mitologia i història per explicar l’origen d’una ciutat. És el cas de Tit Livi, un historiador romà del segle i aC, que atribueix la fundació de Roma a dos bessons, Ròmul i Rem, fills del déu de la guerra, Mart. Els nadons foren llençats al riu Tíber.

Ròmul i Rem, de Peter Paul Rubens.

...Diu la tradició que l’escàs cabal d’aigua havia dipositat en lloc eixut el bressol flotant on havien estat exposats els nens i que una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi havia a prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reial la va trobar llepant els nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona, Larència, perquè els criés. Quan els nens van fer-se grans recorrien els congostos caçant i així van enrobustir el seu cos...

Tit Livi: Els orígens de Roma, I (adaptació).

Els bessons van assabentar-se que havien estat llençats al riu pel seu oncle Amuli, el qual els havia usurpat el tron del Laci.

Així és que, després de venjar-se’n, van voler fundar una ciutat al lloc on s’havia encallat la cistella, però no es posaren d’acord en qui seria el rei.

...Efectivament, com que eren bessons i no es podia fer distinció pel que fa a la primogenitura, van decidir que els déus tutelars d’aquest lloc escollissin amb auguris qui havia de donar nom a la nova ciutat i qui, després de fundar-la, l’havia de governar. Diuen que el primer que va rebre l’auguri va ser Rem: sis voltors; i havent anunciat ja l’auguri, com que se’n va presentar a Ròmul un nombre doble, va obtenir tot sol el poder. La tradició més divulgada és que Rem va saltar els murs de la nova ciutat per insultar el seu germà. Per això, Ròmul l’havia matat i, ple de ràbia, havia dit, increpant-lo amb aquestes paraules: «Així acabarà qualsevol altre que salti les meves muralles».

La Lloba Capitolina representa Ròmul i Rem alletats per la lloba.

Tit Livi: Els orígens de Roma, I (adaptació).

39

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

1.2. La història Diu la llegenda que la fundació de Roma (nom que prové del primer rei que hi governà, Ròmul) va tenir lloc l’any 753 aC. La recerca històrica demostra, efectivament, que la ciutat va ser fundada al segle viii aC per un poble de pastors que habitava la zona central de la península Itàlica, a la regió del Laci.

La ciutat de Roma ben aviat va créixer i va mostrar les seves ànsies de dominar els pobles veïns, bé amb aliances o per la força. Va expansionar-se cap al nord i cap el sud, fins a apoderar-­ se de tota la Península. Després, s’estengué per tota la Mediterrània, des d’Hispània fins a la mar Càspia i Egipte, incloent-hi el nord d’Àfrica. Dominaren totalment el que els mateixos romans van anomenar Mare Nostrum («la mar nostra»). Roma va esdevenir així el centre d’un imperi poderós i extens.

Els romans deixaren la seva empremta a tots els territoris conquerits a través de les seves construccions, com ara aqüeductes, amfiteatres o vies; la seva llengua, de la qual deriva el català; la mitologia; les seves institucions polítiques i jurídiques...

En definitiva, els romans ens han deixat una herència encara visible en molts àmbits.

Màxima expansió de l’Imperi romà.

40

» ACTIVITATS 1. Observa aquest cartell dels Jocs Olímpics que es van celebrar a Roma l’any 1960 i explica què representa.

2. Les llegendes, narracions més o menys ima-

ginàries, han existit i continuen existint. En la de Ròmul i Rem els infants són salvats per una lloba. Observa aquestes dues imatges, en què un nen també és salvat per un animal, i explica de quin personatge es tracta en cada cas.

1

2

3. L’Antic Testament també és ple de llegendes molt conegudes. Llegeix els dos fragments següents i explica quines semblances tenen amb la llegenda de Ròmul i Rem.

Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. La dona va tenir un fill. Veient que el nen era bonic, el va amagar durant tres mesos. Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria.

La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu.

Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agafar-la. La va obrir i veié un nen que plorava. Se’n va compadir i digué: —És un nen hebreu.

Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó: —Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè te’l criï?

Ella li respongué: —Ves-hi.

Ella anà a cridar la mare de l’infant. La filla del faraó li va dir: —Pren aquest nen i cria-me’l. Jo t’ho pa­ garé.

La dona se’l va endur i el va criar.

Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l’adoptà com a fill i li posà el nom de Moisès, perquè va dir: «L’he tret de l’aigua».

41

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín.

Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena de fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes.

El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué: —Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acceptat; però si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l’has de dominar.

Caín va dir al seu germà Abel: —Sortim al camp.

Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar.

4. La Roma antiga, que va començar sent un poblet de pastors, va esdevenir la capital d’un pode-

rós imperi. La Roma actual, capital d’Itàlia, conserva restes del seu passat que conviuen amb edificis posteriors. A partir de les informacions que et proporcionem, relaciona-hi correctament cada imatge. a) Fontana de Trevi, amb l’escultura del déu Neptú al centre, on cal llençar una moneda si es vol retornar a Roma. b) El Colosseu, antic amfiteatre on lluitaven els gladiadors i on també es portaven a terme espectacles amb feres. c) El Vaticà, seu de l’Església catòlica.

42

d) El riu Tíber, que travessa Roma i desemboca a la mar Tirrena. e) El Panteó, temple antic dedicat a totes les divinitats. f) El fòrum romà, la plaça amb els temples i edificis més rellevants on es reunien els antics romans.

1

2

3

4

5

6

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

2. QUINA LLENGUA PARLAVEN ELS ROMANS?

La frase en llatí Alea iacta est significa «La sort ha estat tirada».

La llengua dels romans era el llatí, que, com el grec, provenia d’una llengua molt antiga anomenada indoeuropeu. Alguns dels pobles que la parlaven van entrar a la península Itàlica i es van establir a la regió del Laci. Cap a l’any 1000 aC podem dir que ja no parlaven la seva llengua originària, sinó que ja havia evolucionat cap al llatí.

La llengua llatina, que al començament només parlaven alguns pobles, es va estendre ben aviat per tot el territori romà.

Així, quan l’exèrcit conqueria unes noves terres, hi implantava la seva llengua, ja que molts comerciants i soldats romans s’hi instal·laven a viure. Els habitants del territori conquerit de mica en mica adoptaven la llengua dels conqueridors: el llatí.

Així, la llengua de Roma va ser utilitzada per un bon nombre de persones. Tot i ser la mateixa llengua, hi havia algunes diferències entre els habitants d’una zona i els d’una altra, que es van anar accentuant per la caiguda de l’Imperi romà. Finalment, el llatí va desaparèixer en algunes zones i, en d’altres, va donar lloc a unes llengües noves: les llengües romàniques.

Una de les conseqüències més importants de la desaparició de l’Imperi romà fou el naixement de les llengües romàniques.

43

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS Com que provenen d’una mateixa llengua mare, el llatí, les llengües romàniques s’assemblen molt. Si fem servir la relació de parentiu, podem dir que són llengües germanes: Llatí

Català

Castellà

Francès

Italià

scribere

escriure

escribir

écrire

scrivere

vita

vida

vida

vie

vita

liber

llibre

libro

livre

libro

noster

nostre

nuestro

nôtre

nostro

La llengua és el tret cultural més important que ens han deixat els romans. Aquesta empremta es fa visible en la morfologia dels mots i sobretot en el lèxic. Així doncs, el 80 % del vocabulari de la llengua catalana deriva directament del llatí. És a dir, que tots nosaltres parlem un llatí evolucionat.

Ho podem comprovar amb molts dels mots que emprem avui dia. Aquests en són alguns exemples:

Els romans ja menjaven pa, anomenat panis, mot llatí d’on han derivat els mots següents: pa, pan, pain, pane.

Dies de la setmana

Noms propis Hi ha molts noms de persona que ja empraven els romans: Rosa: per als romans era només el nom d’una flor.

Carme, Carmina: en llatí significava ‘cant’ o ‘poema’.

Alba: deriva d’un adjectiu que vol dir ‘blanc’ i, per extensió, la primera claror del dia.

Juli: nom d’una de les famílies més importants de Roma.

Adrià: un hadrianus era per als romans un home que havia nascut a Hadria, l’actual Venècia. Fixeu-vos que el català ha perdut la h.

Sergi: significava ‘guardià’ i també era el nom d’una altra família romana.

Paula, Pau: prové d’un adjectiu que significava ‘petit, petita’.

Els romans també van dividir la setmana en set dies, que van dedicar a un déu o una deessa diferent.

El català ha mantingut el mateix nom en gairebé tots els dies: Dies Dies Dies Dies Dies Dies Dies

Lunae (dilluns), dia de la Lluna.

Martis (dimarts), dia de Mart.

Mercurii (dimecres), dia de Mercuri.

Iovis (dijous), dia de Júpiter.

Veneris (divendres), dia de Venus.

Saturni (dissabte), dia de Saturn.

Solis (diumenge), dia del Sol.

Mots científics La majoria de les ciències que coneixem actualment tenen el seu origen en el món grec. Els romans van heretar aquests coneixements i els van ampliar. En el camp de la botànica s’usa un nom popular i un nom científic per a cada planta o flor.

Nom popular faig violeta bleda

44

Nom científic Fagus sylvatica Viola odorata Beta vulgaris

La medicina és una ciència que va veure la llum a Grècia. Els romans ens han deixat no només els coneixements, sinó bona part del vocabulari mèdic que utilitzem. Vegem-ne uns quants exemples: Os, oris (boca): prendre un medicament per via oral.

Pes, pedis (peu): fer-se la pedicura (tenir cura dels peus).

Pectus, pectoris (pit): tenir un dolor pectoral.

Capillus, capilli (cabell): fer un tractament capil·lar.

Expressions llatines i llatinismes A vegades, en una crònica esportiva, es diu que un equip determinat va guanyar el partit in extremis, o en un diari o revista s’informa que la policia va sorprendre el lladre in fraganti. Són expressions llatines que han arribat a les llengües modernes sense cap canvi i que són entenedores per a tothom. Així, deveu haver entès que in extremis vol dir ‘a l’últim moment’ i que in fraganti vol dir ‘en l’instant mateix de fer un acte delictiu’.

A continuació en tens més exemples: A posteriori: després dels fets («Ho han sabut a posteriori, ningú els ho havia comunicat»).

A priori: abans dels fets («A priori semblava fàcil de resoldre, però no ha estat així»).

In albis: en blanc («Abans de l’examen m’he quedat in albis»).

In situ: al mateix lloc on han passat els fets («La policia va investigar l’assassinat in situ»).

Ipso facto: ara mateix («Fes els deures ipso facto»).

Mea culpa: per la meva culpa, quan s’assumeix una responsabilitat censurable («Ho accepto, mea culpa: intentaré reparar els danys»).

» ACTIVITATS 5. Relaciona

8.

la mateixa paraula en diverses

llengües: Llatí

Català Castellà Francès Italià

pater

útil

hijo

animal

regina

animal

reina

reina

père

figlio

familia

pare

familia

fils

utile

filius

cavall

útil

cheval

padre

caballus

família caballo

reine

animale

regina

fill

utile

utilis

animal animal

famille

padre

Per capita: per cap, per persona («Ens toca un tall de pastís per capita»).

Vox populi: la veu del poble («La vox populi diu que el director ha dimitit»).

A part de les expressions llatines, també hi ha els llatinismes formats per un sol mot. Aquí en tens alguns d’ús freqüent: Accèssit: recompensa inferior al premi («No van donar cap premi, però sí un accèssit»).

Currículum: document amb les dades personals («He de presentar el currículum avui mateix, si vull la feina»).

Dèficit: pèrdues econòmiques («L’empresa ha acabat l’any amb un dèficit important»).

Hàbitat: medi on viu una determinada espècie («La selva és l’hàbitat natural dels tigres»).

Lapsus: equivocació involuntària («Avui he tingut un lapsus greu: no recordava l’any en què havia nascut»).

Ultimàtum: Últim avís («El professor li va plantejar un ultimàtum: o li lliurava la redacció abans del pati o li posava un zero»).

Phaesolus vulgaris

lliri

Cupressus sempervirens

mongetera

Lilium

àlber

famiglia

Populus alba

xiprer

caballo

Ulmus minor

jacint

Rosmarinus officinalis

magraner

Hyacinthus orientalis

cogombre

Punica granatum

gerani

Matricaria chamomilla

om

Allium sativum

romaní

Cucumis sativus

camamilla

Pelargonium

all

6. El nom d’alguns dels mesos també té el seu

origen en la llengua llatina. N’hi ha dos, però, que el deuen a dos personatges històrics: Juli Cèsar i August. De quins dos mesos es tracta?

7. Com es diu dissabte i diumenge en anglès?

Creus que provenen del llatí?

Fixa’t en els noms cien­tífics següents de plantes i flors i esbrina amb quin mot popular estan rela­cionats:

45

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

9. Tots aquests personatges tenen un nom derivat del llatí. Escriu-los i explica d’on provenen.

1

2

10. Busqueu

en un diccionari de noms de persona el vostre nom i apunteu-ne l’origen i el significat. Després, expliqueu-lo a tota la classe.

11. Moltes

expressions llatines les entenem dins d’una frase segons el context en què apareixen. Copia les frases següents omplint els buits amb aquestes expressions: persona non grata • a posteriori • quòrum • conditio sine qua non • a priori • sine die

a) Tenir setze anys és per poder treballar. b) el curs d’informàtica semblava molt fàcil, però vam trobar-lo difícil. c) A causa del mal temps, el concert s’ha suspès . d) La reunió de delegats no es va celebrar perquè no hi havia . e) Després de les seves declaracions, el periodista va ser declarat .

12. La premsa utilitza sovint expressions lla-

tines. Busca com a mínim una notícia on n’hi hagi una. Després, comenteu-les a classe.

46

3

4

13. En cada una de les expressions llatines següents et proposem tres possibles traduccions.

Escull l’opció correcta.

a) Carpe diem: Pesca la carpa. / Anem a la carpa. / Viu el dia. b) Mens sana in corpore sano: Un cos sa en una ment sana. / Una ment sana en un cos sa. / Cura la teva ment i el teu cos. c) Alea iacta est: La sort ha estat tirada. / S’ha trencat l’ala. / Ja és l’hora. d) Dura lex, sed lex: La llei dura. / La llei és dura però és la llei. / Això dura més que la llei. e) Ipso facto: Mateix fet. / Diversos factors. / Immediatament. f) In fraganti: Fent olor de colònia. / En l’instant mateix de fer un acte delictiu. / Fregant el terra. g) In extremis: A l’últim moment. / Als vèrtexs. / A les extremitats. h) Ex professo: Ho diu el professor. / Des de la processó. / Expressament. i) Grosso modo: A grans trets. / Raó de pes. / De manera graciosa. j) Gratis et amore: De manera incondicional. / De franc. / De bon grat. k) Modus vivendi: Beu moderadament. / Viu modestament. / Mitjà de vida.

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

3. ROMA, LA CAPITAL DEL MÓN Com eren les ciutats romanes? Com eren els carrers per on passejaven els romans? Com es divertien? On dormien? On es relacionaven amb els altres ciutadans? Roma, que fou considerada durant molt de temps la capital del món, pot respondre aquestes preguntes.

Aquesta ciutat, que en el moment de la seva fundació tenia unes dimensions reduïdes, va anar creixent a mesura que augmentava el nombre d’habitants, fins a arribar a convertir-se en la ciutat més gran i esplendorosa de tota l’antiguitat. Els seus habitants eren plenament conscients que vivien en una ciutat diferent de la resta.

Reconstrucció de l’antiga Roma.

Reconstrucció d’una part del fòrum.

Per això, quan volien conversar amb altres ciutadans, s’acostaven al fòrum, el cor de la ciutat. El fòrum era el centre neuràlgic de Roma i de qualsevol ciutat romana. Aquí, el ciutadà comprava a les diverses botigues o a les parades ambulants del mercat.

També era on es localitzaven la majoria de temples dedicats a les divinitats. S’hi acostava qui havia de fer un tracte de negocis o havia d’anar als jutjats per algun assumpte. Els senadors també es reunien en un dels seus edificis. Alguns hi anaven només a escoltar els discursos dels polítics i advocats o simplement a discutir amb altres ciutadans dels problemes de la ciutat.

47

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS Als romans els agradava molt divertir-se i van construir molts edificis per a tot tipus d’espectacles. A Roma, a prop del fòrum, podem veure el Colosseu, un amfiteatre amb capacitat per a més de quaranta-cinc mil espectadors, que anaven a veure sobretot lluites de gladiadors, un espectacle molt cruel en el qual dos homes, de vegades, lluitaven fins a la mort d’un d’ells També s’hi feien naumàquies i venacions.

Reconstrucció del Colosseu.

Però l’espectacle preferit dels romans eren les curses de quadrigues, carros tirats per quatre cavalls. A cada cursa calia fer set voltes. A Roma tenien lloc al Circ Màxim, que rebia aquest nom per la seva capacitat, uns dos-cents vint-i-cinc mil espectadors.

Reconstrucció del Circ Màxim de Roma.

48

VO CAB ULARI Naumàquia. Reproducció d’una batalla naval històrica.

Calia inundar l’amfiteatre per a l’ocasió.

Venació. Exhibició i combat entre animals.

Reconstrucció del teatre de Marcel.

El circ tenia forma rectangular i la pista estava dividida en dues parts per un mur baix i llarg al voltant del qual circulaven els carros. Els carrils per a cada carro no estaven marcats, com passa avui dia en moltes curses automobilístiques o de motociclisme. Això feia que els accidents fossin freqüents, ja que tots els conductors volien apropar-se al mur. Els espectadors estaven asseguts a les grades i cridaven i animaven el seu carro preferit, sobre el qual feien les apostes.

Encara que no amb tanta afició, els romans també anaven al teatre. Roma tenia diversos edificis que acollien representacions teatrals, tot i que no s’han conservat amb tota la seva esplendor. Els edificis eren de planta semicircular: a la part arrodonida hi havia les grades i a la rectangular hi havia l’escenari on es feien els espectacles. Tot i no ser un espectacle de masses, com ara les curses de carros, a Roma es conserva part del tea­tre de Marcel, que tenia una capacitat per a vint mil espectadors, molt superior als nostres tea­tres.

A la ciutats romanes hi havia també uns establiments destinats a la higiene: eren les termes. A Roma hi hagué unes termes majestuoses en temps de l’emperador Caracal·la, de qui prenen el nom. Constaven de diversos espais, amb piscines amb aigua a diferents temperatures, sauna, sala de massatges, biblioteca, palestra, jardins… Les termes eren un centre de banys públics i també un centre d’oci.

Milers de romans van gaudir durant molts segles d’aquesta esplèndida ciutat, que encara avui dia està considerada una de les capitals més meravelloses, la ciutat eterna.

Les termes de Caracal·la en l’actualitat.

49

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

» ACTIVITATS

18. Quines són les dues activitats que no es feien al fòrum d’una ciutat romana?

blica per discutir assumptes d’interès social, cultural, etc. Tenint en compte aquest significat, creus que té relació amb algunes de les activitats que es portaven a terme al fòrum romà?

a) Anar a comprar a les botigues. b) Veure curses de carros. c) Fer negocis. d) Parlar amb altres ciutadans de qualsevol tema. e) Fer discursos polítics. f) Fer competicions atlètiques.

15. Observa aquests dos fotogrames de pel·lí-

19. Quin espai seria l’equivalent al fòrum de

14. Avui dia el mot fòrum significa reunió pú-

cules i digues de quin tipus d’espectacle es tracta en cada cas i on tenien lloc:

les ciutats romanes als pobles o ciutats ac­ tuals? ­Raona la resposta.

20. L’antic fòrum romà de Bàrcino era molt a 1

2

prop de l’actual plaça de Sant Jaume, on encara hi ha els poders polítics i administratius de la ciutat. Sabries dir quins dos edificis institucionals hi ha a cada banda de la plaça?

16. El Colosseu té moltes semblances amb al-

guns edificis esportius actuals, com alguns camps de futbol. Fixa’t en aquestes imatges del Camp Nou del FC Barcelona i de l’amfiteatre romà i digues quines semblances i quines diferències hi veus (capacitat, estructura, accés a les grades…).

1

17.

2

L’amfiteatre era un edifici destinat bàsicament a les lluites de gladiadors que era present en quasi totes les ciutats romanes.

Cerca imatges de dos amfiteatres de l’època romana, enganxa-les en el teu quadern i afegeix-hi la informació següent de cadascun: país on es troben, capacitat que tenien, segle de construcció i estat actual de conservació.

50

21. Les termes romanes eren uns establiments

destinats a la higiene, però també eren un lloc de reunió dels ciutadans. Hi havia diferents espais destinats a un ús concret. A les grans termes podia haver-hi fins i tot una biblioteca i jardins per passejar. Digues quin nom dels que et proposem a continuació correspon a cada espai d’unes termes: caldarium, unctorium, fri­gidarium, tepidarium, sudatorium, palestra. a) Sala per al bany fred. b) Sauna. c) Sala per al bany calent. d) Sala per a massatges. e) Espai per a exercicis físics. f) Sala amb aigua tèbia.

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

4. ESPÀRTAC, L’ESPERANÇA DELS ESCLAUS De personatges rellevants, la història de Roma n’ha tingut molts: Juli Cèsar, conqueridor de les Gàl·lies; Octavi August, el primer emperador; Trajà i Adrià, emperadors d’origen hispà…

Però ara coneixereu un esclau, Espàrtac, que va protagonitzar una revolta d’esclaus i que va aconseguir una millora en les condicions de vida d’aquest col·lectiu tan nombrós a Roma.

La societat romana de la República es dividia en ciutadans i no ciutadans. Els ciutadans alhora es classificaven en patricis i plebeus. Als primers temps de la República no tenien els mateixos drets; així doncs, els patricis gaudien de tots els drets, com ara formar part del govern, impartir justícia, ser propietaris de ter­res, etc., mentre que els plebeus no en tenien, per bé que sí que havien de complir un seguit de deures, com ara pagar impostos. Després de moltes reivindicacions socials, els plebeus van aconseguir tenir els mateixos drets i deures que els patricis.

D’altra banda, hi havia tot un segment de la població que no tenia cap dret, ni tan sols la llibertat: eren els esclaus, considerats no ciutadans, que arribaven a aquesta condició pel fet de ser presoners de guerra, condemnats per la justícia o persones endeutades.

Els esclaus no eren considerats persones, sinó un objecte que es podia comprar i vendre. Per tant, el preu d’un esclau variava en funció de la quantitat que n’hi havia al mercat.

Relleu que representa uns esclaus treballant al camp.

51

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS Els esclaus s’encarregaven de les tasques més dures de la societat: alguns treballaven al camp; d’altres, a les mines; n’hi havia que feien les tasques domèstiques de les famílies benestants, i, finalment, n’hi havia que feien de gladiadors.

Com és evident, les seves condicions de vida eren molt dolentes i això va provocar un seguit de protestes per part dels esclaus. La més important d’aquestes revoltes va estar capitanejada per Espàrtac, un esclau procedent de Tràcia que va ser comprat per fer de gladiador. Va ser enviat a Càpua, una ciutat al sud de Roma, on hi havia una escola de gladiadors i on era entrenat en unes condicions infrahumanes. Jun­tament amb un centenar de gladiadors, es va revoltar i va decidir fugir. S’hi van anar afegint esclaus de les terres i les finques per on passaven, fins a arribar a ser un gran exèrcit d’esclaus.

El Senat romà, pensant que es tractava d’una revolta sense importància, hi va enviar un petit destacament de soldats, que ben aviat va ser derrotat pels esclaus. Les posteriors victòries sobre l’exèrcit romà van estendre la fama d’aquests esclaus, de manera que cada dia augmentava el nombre de rebels que s’hi unien. El que no sabien els governants de Roma és que es tractava d’un grup nombrós d’homes, entre els quals hi havia Espàrtac, molt preparats físicament i la majoria amb una llarga experiència militar. No els seria fàcil derrotar-los.

Després d’un any i mig de revolta, el Senat va decidir posar fi a aquell conflicte: hi va enviar un gran exèrcit, que derrotà Espàrtac i tots els seus companys. La gran majoria va morir en el combat i els pocs que van caure presoners van ser condemnats a morir crucificats perquè servís d’exemple per a altres esclaus.

La desaparició de més de 100.000 esclaus va deixar sense mà d’obra les explotacions agràries, mineres i industrials del sud de la península Itàlica, d’on procedia la majoria. Això va comportar una crisi econòmica. Les condicions de vida dels esclaus van millorar per­ què maltractar-los podia esdevenir perillós. Alguns van ser alliberats, van passar a ser lliberts i van ser admesos a la societat romana. N’hi va haver que fins i tot van ocupar llocs des­tacats en la vida política i econòmica de Roma.

La revolta no havia estat en va.

Espàrtac fou considerat un símbol de lluita per la llibertat i contra l’esclavatge.

Fotograma de la pel·lícula Espàrtac (1960), de Stanley Kubrick.

52

» ACTIVITATS 22.

El personatge d’Espàrtac ha inspirat escriptors i directors de cinema, que han fet d’aquest esclau el protagonista de les seves creacions. A continuació, tens un fragment de la novel·la Espàrtac, de Joan Basté. Llegeix-lo i contesta les preguntes següents:

En contrast amb tota aquella gent, hi havia els que semblaven salvatges animàlies: els éssers predestinats a oferir una diversió i a rebre una mort certa, que havien arribat la nit anterior procedents de Càpua. Se’ls transportava amb les mateixes precaucions que es prenien a l’hora de dur feres des de la llunyana Etiòpia. De fet, no eren carretes allò que albergava aquella massa de carn suosa, sinó gàbies. Amuntegats en elles, custodiats pels seus vigilants, anaven sofrint l’incòmode sotragueig de la ruta però, al mateix temps, una altra mena de dolor més llat­ zerant i més profund: l’angoixa de saber que tenien les hores comptades.

Lèntul era l’amo d’aquells gladiadors esclaus, l’organit- Estat actual de l’antic amfiteatre, a Càpua, on zador del festival o espectacle d’aquella tarda. Expert en la lluitaven els gladiadors esclaus. funció, tenia cura de tots els detalls amb la pretensió de fer discórrer la diversió pels camins que més satisfeien aquells que havien contractat els seus serveis.

En unes altres circumstàncies socials, amb menys ambició a l’hora d’enriquir-se, Lèntul tal vegada hauria pogut ser una bona persona. Era llibert d’un membre de la família Cornèlia i, en tant que plebeu, s’havia instal·lat a Càpua, on començà amb l’explotació d’una petita propietat rústica, que li va donar més preocupacions que beneficis. Posseïa un reduït nombre d’esclaus, però la seva escassa fortuna no li va permetre mai escollir-los entre els més forts o els més aptes, de manera que a les subhastes que es feien periòdicament sempre acabava adquirint allò que rebutjaven licitadors més rics.

Amb poc temps de diferència van passar a formar part dels distints serveis de la casa de Lèntul dos personatges que, cada un d’ells en l’esfera que li era pròpia, arribaria a convulsionar no ja la vida de ­Càpua, sinó la de tota la República. Un d’ells era Espàrtac; l’altre, Lavínia. El primer unia, a una gran força corporal, la prudent intel·ligència d’un grec; la segona sumava, a una gran bellesa, la possessió d’un esperit profètic. Tots dos procedien de Tràcia. L’origen d’Espàrtac era obscur: alguns deien que havia nascut de pares esclaus, d’altres que devia haver estat un príncep en la seva pàtria. a) On és Càpua, la ciutat on va començar la revolta d’esclaus liderada per Espàrtac? b) En quines condicions eren transportats els esclaus? c) A part del tracte humà, què més angoixava els esclaus? d) Com es deia l’amo dels gladiadors esclaus?

Quin era el seu origen?

e) Quina era la funció d’un amo d’esclaus? f) On se solien comprar els esclaus? g) D’on era originari Espàrtac? h) Amb quines paraules l’escriptor Joan Basté descriu Espàrtac? i) Encara que la revolta d’Espàrtac va fracassar, creus que la vida dels esclaus va millorar a partir d’aquell moment? Per què?

53

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

23. Observa les imatges següents i digues quines tasques feien els esclaus que hi apareixen: 1

2

24. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents sobre Espàrtac:

a) Espàrtac era un esclau que havia nascut a Roma. b) Espàrtac s’havia convertit en un gladiador esclau. c) La revolta d’esclaus va fracassar i la majoria d’ells van poder escapar-se i fugir a les muntanyes. d) Espàrtac va poder sobreviure i va passar a ser un llibert. e) La revolta d’esclaus va comportar que les condicions dels esclaus encara empitjoressin més.

25. Contesta breument les preguntes següents sobre la societat romana:

3

a) Quines diferències hi havia entre els patricis i els plebeus? b) Quin grup de persones no eren considerats ciutadans i ni tan sols podien gaudir de llibertat? c) Com podia una persona esdevenir esclau o esclava? d) Quina consideració social tenien les persones esclaves? e) Quines eren les tasques que havien de fer els esclaus? f) Podem afirmar que la societat romana era esclavista? Justifica la resposta.

26. Ja has vist que tant la societat grega com 4

la romana tenien esclaus. Però l’esclavitud no va desaparèixer legalment fins al segle xix. ­Podries dir algun altre moment històric i en quin lloc concret hi ha hagut una societat esclavista?

27.

Avui dia, creus que hi ha algun lloc del món en què es practiqui, d’una manera il· legal, alguna forma d’esclavatge? Cerca informació a internet sobre les formes d’«esclavatge modern» i dona la teva opinió sobre com creus que es poden combatre.

54

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS ROMANS

Bust de Sèneca.

Les aportacions científiques dels romans no van ser tan brillants com les dels grecs. El seu gran mèrit fou recollir tot el coneixement científic existent fins aleshores i traduir-lo al llatí.

D’aquesta manera van establir i divulgar un nou vocabulari científic, que van ampliar en alguns aspectes.

En el terreny de les ciències pròpiament dites, hem de destacar dos personatges per damunt dels altres: Luci Anneu Sèneca va ser un filòsof, polític i dramaturg romà nascut a Còrdova que estudià els fenòmens atmosfèrics com ara l’arc de Sant Martí, els llamps i trons, els terratrèmols, etc. És universalment conegut per les seves obres morals.

Plini el Vell va ser un escriptor, científic i naturalista romà que va escriure una obra enciclopèdica, Història natural, en què va aplegar i actualitzar els coneixements de zoologia, mineralogia, botànica, geografia, etc. de l’època. És famosa la seva mort mentre observava l’erupció del volcà Vesuvi.

Hi ha diversos estudiosos romans de la medicina que van seguir els passos d’Hipòcrates i que van crear un vocabulari mèdic en llatí que continua vigent encara avui. Entre aquests metges cal destacar Galè de Pèrgam, que va fer grans aportacions a l’estudi del sistema circulatori i va millorar el coneixement dels sistemes respiratori i nerviós. Va ser un gran cirurgià que fins i tot va aconseguir eliminar les cataractes dels seus pacients.

La medicina actual ha aprofitat la recerca i els coneixements que van fer els metges i científics grecs i romans, com Hipòcrates o Galè.

55

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS El caràcter eminentment pràctic dels romans va fer que aportessin grans innovacions en el camp de l’enginyeria amb la construcció d’edificis, ponts i carreteres, el subministrament d’aigua a les ciutats, l’elaboració de grans ginys mecànics, etc.

Vegeu-ne uns quants exemples en el quadre d’aquesta pàgina.

Molts dels coneixements dels romans sobre enginyeria i ­arquitectura han arribat fins als nostres dies gairebé intactes.

Les seves tècniques de construcció de temples, aqüeductes, cases... i de depuració d’aigua han perdurat durant uns quants segles.

Exemples d’enginyeria i arquitectura dels romans

Tram de la via Àpia que connectava Roma amb el sud d’Itàlia. Les vies romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’Imperi romà. Així, els romans podien controlar totes les zones conquerides, però també potenciar el comerç i les comunicacions. La seva ferma construcció ha fet que perduressin al llarg dels segles.

Pont du Gard (Nimes). El coneixement del terreny i l’enginyeria va permetre als romans portar l’aigua des de la deu on brolla fins a les ciutats a través de canalitzacions, que van anomenar aqüeductes. La part més espectacular és la que veiem en la imatge, ja que la canalització està suspesa sobre diverses arcades.

Els romans van construir aquest magnífic temple, el Panteó (Roma), format per una gran sala rodona sota una enorme cúpula amb un forat al sostre. Aquesta innovadora tècnica va fer possible que la cúpula se sustentés i no caigués.

56

» ACTIVITATS 28.

Els romans van ser, sobretot, un poble pragmàtic i moltes de les seves obres d’enginyeria perduren avui en dia. Busca un exem-

ple d’un pont i un altre d’una via de l’època romana, enganxa’n una imatge en el teu quadern i aporta informació d’aquests aspectes: • Localització i data de construcció.

• Descripció i funció en l’època romana.

• Estat de conservació actual.

29. Llegeix aquest fragment del llibre De la natura de Lucreci, que intenta explicar el fenomen dels terratrèmols:

Els terratrèmols. Causes que els produeixen Ara escolta quina és la raó dels terratrèmols. I d’antuvi mira de creure que la terra, tant per dins com per fora, és tota ella plena d’esplugues ventoses; que porta dins les seves entranyes molts de llacs i moltes de llacunes i roques i penya-segats; cal creure que sota l’esquema de la terra un gran nombre de rius coberts arrodolen amb la força de llurs ones roques submergides. Així, doncs, estant la terra lligada i tenint sota seu aquestes coses, tremola en la seva superfície, sotragada per grans esllavissaments que tenen lloc al dessota, quan el temps ha minat les esplugues immenses; perquè són muntanyes senceres que s’esfondren, i amb el gran i sobtat sotragueig que parteix d’allí serpegen al lluny tot de tremolors.

A part d’això, quan el vent aplegat dins les balmes de sota terra s’abat contra un sol punt i, obstinat, prem amb les seves grans forces aquestes esplugues profundes, la terra cedeix de la banda on fa força el vent. Aleshores els edificis que són bastits damunt la terra i, sobretot, els que més alts es drecen cap al cel, es decanten i estan a punt de caure, arrossegats en la mateixa direcció, i les bigues arrencades enfora pengen com disposades a anar-se’n.

Ara, resol les qüestions que et plantegem a continuació: a) Per entendre millor el text de Lucreci, busca el significat de les paraules següents: ­espluga, arrodolar, sotragar, esllavissament i balma. b) Segons Lucreci, per què tenen lloc els terratrèmols? c) Defineix amb les teves paraules què és un terratrèmol i mira si hi ha coincidències amb l’explicació que Lucreci va fer fa uns 2.000 anys. d) Saps com es mesura la magnitud d’un terratrèmol en l’actualitat? e) Busca informació sobre els dos últims ter­ratrèmols més importants que hi ha hagut i les conseqüències que han generat.

f)

Actualment molts científics asse­ guren que hi ha evidències suficients per vincular els desastres naturals (huracans, tempestes, tsunamis, terratrèmols...) a un escalfament global del planeta. Debateu a classe si l’acció humana influeix directament en el canvi climàtic i en la destrucció del medi ambient. Proposeu solucions col·lectivament i d’altres de més individuals per lluitar contra aquest problema. g) Greta Thunberg és una jove activista mediambiental que promou accions per combatre el canvi climàtic. Ha mobilitzat molts joves de tots els països per protestar i conscienciar-nos sobre les conseqüències de l’escalfament global. Com valores la implicació dels joves en aquest problema del planeta?

57

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS ROMANS? Uns quants segles després que els grecs s’haguessin instal·lat a les costes catalanes, cap a finals del segle iii aC, van arribar els romans amb uns interessos diferents dels dels grecs. Els motius de la seva arribada no eren comercials, sinó estrictament militars i estratègics. Però per entendre’ls hem de recular en el temps.

A mitjan segle iii aC, les dues ciutats més potents de la Mediterrània, Roma i Cartago, es van enfrontar en una guerra, la primera guerra Púnica, que va acabar amb victòria dels romans.

Entre aquestes ciutats, però, hi va continuar havent una gran rivalitat, i al cap d’uns vint anys, un general cartaginès anomenat Anníbal va penetrar pel sud de la península Ibèrica per expandir el seu territori, acostar-se a Roma i der­rotar-la. Això obligà els romans a enviar l’exèrcit a la Península per barrar el pas als cartaginesos. Era l’any 218 aC, i la porta d’entrada que escolliren va ser Empúries.

Poc després d’haver posat peu en terra ferma a Empúries, van fundar Tàrraco, l’actual Tarragona, que durant l’Imperi va actuar com a capital d’una gran província. A aquesta ciutat, emmurallada des de bon principi, hi va anar a viure durant uns dos anys l’emperador, Octavi August, perquè volia seguir en persona la conquesta de la Península. Va ser així com Tàrraco va bastir magnífiques construccions i monuments: un amfiteatre al costat del mar, un circ, un teatre. A més, tenia dos fòrums: en un s’hi resolien els assumptes de la ciutat i en l’altre s’hi tractaven els assumptes que tenien a veure amb la gestió de la província.

RE CO RDA Els romans utilitzaven el terme Hispània per referir-se a tots els territoris de la península Ibèrica i les illes Balears. Per tal de facilitar-ne el govern, la van dividir en províncies.

Aqüeducte de les Ferreres o pont del Diable, que servia per abastir d’aigua la ciutat de Tàrraco.

58

Quan Tàrraco ja era una ciutat poderosa, es va fundar Bàrcino, una colònia romana molt més petita que mai no va tenir un circ ni altres edificacions imponents. Tenia un fòrum, aproximadament al mateix emplaçament on hi ha l’actual plaça de Sant Jaume. Al centre del fòrum hi havia un temple, dedicat a ­August, del qual ara només podem observar quatre columnes.

Els romans es van anar expandint per tot el territori peninsular, amb un procés anomenat romanització, que pretenia estendre la cultura, la llengua i les institucions romanes per les noves terres conquerides.

En aquest procés d’expansió, els romans van fundar moltes ciutats, seguint un patró amb dos carrers principals (el cardo i el decumanus) que anaven de nord a sud i d’est a oest, respectivament. Una sèrie de carrers paral·lels a aquests distribuïen la ciutat en illes quadrades de cases. A l’encreuament dels dos carrers hi havia el fòrum, el cor de la ciutat.

La majoria de les ciutats solien estar envoltades per una muralla amb torres de vigilància per evitar possibles atacs a les zones conquerides. Els romans també van transformar les poblacions que van anar conquerint per adaptar-les a la cultura romana i sovint en van romanitzar el nom. Fixeu-vos en algunes de les més importants:

Carthago Nova

Principals colònies i municipis romans a la península Ibèrica.

59

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS Arquitectura romana a Hispània Actualment podem veure algunes construccions, d’època romana, que encara es conserven en força bon estat malgrat el pas dels anys. Altres construccions, en canvi, s’han hagut de restaurar per evitar un deteriorament irreversible.

L’aqüeducte de Segòvia (Castella i Lleó), l’arc de Berà, a uns 20 km de Tarragona, i la muralla que envolta la ciutat de Lugo (Galícia) són exemples destacats d’arquitectura romana a Hispània.

» ACTIVITATS 30.

El motiu principal que portà els romans a la península Ibèrica fou aturar els cartaginesos en el seu procés d’expansió. Cerca a internet més informació sobre el general cartaginès Anníbal, que va aconseguir arribar a les portes de Roma i posar els romans en una situació complicada.

31. Busca en la sopa de lletres el nom de nou ciutats romanes de la península Ibèrica.

R

O

V

A

L

E

N

T

I

A

S

I

H

A

M

P

U

S

O

P

T

S

T

E

I

U

N

M

S

I

G

B

A

O

X

T

S

U

A

U

C

O

D

G

P

I

A

L

P

L

C

U

G

P

U

I

S

M

L

U

A

U

T

A

B

N

S

C

A

G

T

C

L

U

D

Z

T

I

L

E

R

D

A

T

I

E

R

U

L

O

N

M

S

P

Q

O

S

O

M

O

C

A

R

R

A

T

S

U

B

C

R

E

E

M

E

R

I

T

A

N

T

S

A

P

R

O

Z

E

J

T

I

M

32. Consulta el mapa de les colònies romanes

de la pàgina 59 i escriu el nom romà de les ciutats actuals següents: Cadis, Mèrida, Lugo, Alacant, Lleó, Tarragona, Lleida, Saragossa, Barcelona, Lisboa.

60

33. Els romans van idear un tipus d’urbanisme en què els carrers es tallaven perpendicularment formant illes de cases, tal com pots veure en aquest plànol que correspon a una reconstrucció de la Tàrraco romana. Tàrraco fou una colònia important, capital de província, i és un bon model per veure-hi les construccions típiques d’una ciutat romana. Digues quina era la funció que tenia cadascuna de les construccions indicades en el plànol.

34. Observa aquestes fotografies, que corresponen a l’Eixample de Barcelona i a Manhattan (Nova York). Segueixen el mateix traçat que les ciutats romanes? Argumenta la resposta.

1

2

61

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

7. MUNICIPIUM EMPORIAE Tal com ja hem explicat, els romans van desembarcar a Empúries per barrar el pas als cartaginesos. Aquí ja hi havia els grecs instal·lats, que havien arribat anys enrere amb la intenció d’establir-hi un port comercial.

En un primer moment, els romans van disposar-hi un campament romà, que, amb el temps, va esdevenir una ciutat. En època de l’emperador Octavi August (segle i aC), la ciutat grega i la ciutat romana es van unir físicament i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae.

De la ciutat romana només se n’ha excavat una quarta part, aproximadament, però, tot i això, se’n pot veure clarament l’estructura. Els espais més significatius eren els següents:

POR T ES I M U R A L L A La muralla, sense torres, tenia dues parts ben diferenciades: la inferior, feta amb blocs de pedra grossos, i la superior, construïda amb una mena de formigó format per calç, sorra i pedres petites. En la imatge podem veure una de les portes d’entrada a la ciutat amb les marques dels carros que hi passaven.

FÒRUM La zona més espectacular era el fòrum, una gran plaça descoberta, envoltada per un pòrtic, on hi havia els principals edificis públics de la ciutat. El primer que es veia era el temple capitolí, aixecat damunt d’un podi. Sembla que estava dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. En època d’August, s’edificaren dos petits temples dedicats al culte imperial. Hi havia també els edificis administratius; la basílica, on es feien judicis; la cúria, per a les reunions dels polítics, i les botigues, locals senzills amb un taulell i uns dipòsits interiors on s’emmagatzemaven l’oli, el vi o el gra.

62

HAB I T AT G ES Els romans benestants vivien en grans domus privades, amb bonics jardins interiors i decorades amb mosaics i pintures. Aquestes cases estaven estructurades a partir d’un atrium, un pati obert i porticat, al centre del qual hi havia una petita piscina per recollir l’aigua de la pluja (impluvium) que entrava per l’obertura de la teulada. D’aquí sortien unes canalitzacions que distribuïen l’aigua als altres sectors de la casa. Aquesta obertura al sostre proporcionava també llum i ventilació a les habitacions del voltant. Hi havia els cubicula, dormitoris, el triclinium o menjador i el tablinum o despatx del pare, situat al bell mig de la domus. Les cases més riques tenien un peristylium, un jardí adornat amb arbres, fonts, estanys i escultures.

Els romans que vivien a les domus decoraven els paviments amb mosaics, elaborats amb petites peces de ceràmica de colors i formes diferents. Feien dibuixos geomètrics o figuratius.

Decoraven les parets amb pintures al fresc, damunt d’un preparat de calç i de sorra que estenien sobre el mur.

Els romans més pobres vivien en blocs de pisos, les insulae. Eren edificis dividits en diferents apartaments, amb poques habitacions, sense aigua corrent i amb un pati comunitari que proporcionava llum i ventilació.

T ER MES La majoria de cases no tenien lavabo i molts romans anaven a fer les seves necessitats en unes latrines públiques que hi havia a les termes. A més, les termes disposaven de banys per rentar-se i eren un punt de trobada i d’oci entre els ciutadans. A Empúries es van descobrir unes termes situades no gaire lluny del fòrum.

S’hi pot veure com s’aconseguia la temperatura de les diferents sales que hi havia a través de l’aire calent que, procedent d’un forn, s’escampava per sota del paviment. Sabem que molt a prop de les termes solia ­haver-hi les popinae, una mena de tavernes on els ciutadans menjaven, bevien o jugaven a jocs d’atzar.

63

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

» ACTIVITATS 35. La casa romana rebia el nom de domus. A partir de les definicions que et donem, busca en català mots provinents d’aquesta paraula llatina. a) Lloc de residència d’una persona. b) Treball que es fa a casa sense percebre retri­ bució econòmica.

c) Fer que un animal pugui viure a casa. d) Conjunt de tècniques informàtiques aplicades a l’automatització d’un habitatge.

36. A partir d’aquesta imatge d’una casa romana, identifica-hi els espais marcats amb una lletra i escriu, en el teu quadern, la informació corresponent a cada un d’aquests espais. b)

a)

c)

d) e)

f) g) i)

m)

h) l)

j) k)

37. Fixa’t en aquestes dues imatges, que corresponen a diferents espais d’una casa romana d’Empúries, identifica’ls i explica quina era la seva funció.

1

64

2

POSA’T A PROVA « I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

» POSA’T A PROVA

6. Digues les característiques de les classes

1. Per quins motius els romans van arribar a

7. Explica qui fou Espàrtac i què va signifi-

socials romanes: patricis, plebeus i esclaus.

la península Ibèrica i posteriorment s’hi van instal·lar?

car en la història de Roma.

8. Quina era l’estructura d’una ciutat roma-

2. Explica la llegenda de la fundació de Roma.

na? Digues el nom de cinc assentaments romans a la Península.

3. Explica l’origen de la llengua llatina.

9. Digues quins edificis estaven destinats a

4. Enumera

les llengües romàniques i digues on es parlen.

l’oci en una ciutat romana i quins espectacles s’hi portaven a terme.

10. En

5. Escriu alguns mots en català que provin-

quins camps del coneixement van ser innovadors i van destacar principalment els romans?

guin de les paraules llatines següents: auricula, octo, album, magister, aqua.

JUGUEM Llegeix les definicions que hi ha a continuació i completa aquesta sopa de lletres: Horitzontals: •L a plaça central de qualsevol ciutat romana (al revés).

• Zona de la península Itàlica on es va fundar Roma.

• Ciutadans romans que van aconseguir tenir els mateixos drets que els patricis.

• Gladiador cap d’una famosa revolta.

• Ciutat que van fundar els romans, després d’haver arribat a Empúries.

• General cartaginès que va lluitar contra els romans.

• Edifici on tenien lloc les lluites de gladiadors.

• Nom que rebia a Roma l’edifici on tenien lloc les lluites de gladiadors.

Verticals:

V H

P

G G

L

E M

L

U

P

K

I

Q D

E

S

P

A

R

T

A C

E

X

V A

E

A

T

G C N

L

A N N

I

B

A

L

R M Y

C

R

H O B

F

I

Z

U

B

J

O X

I

U

S

I

R U

R

J

A O U

T

A

R A

D

E

S

H

C O R

H

V

T

H

B O O U

E

I

P

L

E

B

E

U

S

U

Z

K M

I

X

A D

K

Z M

I

N

I

A G U

J

A

Q U N U

V A U

B

C

H D N

L

A C

A

C

X O

U R

I

C

R

X

F

J

I

V

B M A

P

A N O

S

T

R

A A M G

F

C N

Z

P E

X N

D B

•C onstrucció per on passava l’aigua que T A R R A C arribava a les ciutats (al revés).

• Nom que els romans van donar als territoris C C O L O S de la península Ibèrica i les illes Balears.

B N A M F I • Porta d’entrada dels romans a la península Ibèrica.

• Jove fundador de la ciutat de Roma, que va matar el seu germà.

• Jove fundador de la ciutat de Roma, que va ser mort pel seu germà.

E

I

R

F G

I

E M U

R O F

O K

L

R

B

L

A C

I

S

E

U

E

X

T

B

P

T

E

A

T

R

E

V G D

H

65

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS » COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

» COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS A continuació, teniu unes imatges relacionades amb el contingut de la unitat. Per grups o individualment, a criteri del/a professor/a, escolliu una imatge i, després de cercar tota la informació que pugueu, exposeu-la als vostres companys, que us podran fer preguntes si algun aspecte no els ha quedat prou clar. Per tal que feu una bona exposició oral, us poden anar bé aquestes pautes: •R especteu el temps establert.

• Estructureu bé els continguts que exposareu.

•P arleu amb veu clara i amb una bona entonació.

•U tilitzeu el lèxic adequat i feu frases ben construïdes gramaticalment.

• Gesticuleu adequadament i tingueu contacte visual amb el públic per tal de connectar-hi i fer una exposició amena.

Lloba capitolina.

Combat de gladiadors.

Teatre romà (Mèrida).

66

Mosaics romans (Pompeia).

Via romana (Pompeia).

Pont romà (Mèrida).

67

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

» UNA AGÈNCIA DE VIATGES PER A ESTUDIANTS Aquesta activitat està pensada per potenciar el treball cooperatiu, en què cada alumne pugui desenvolupar les seves capacitats i aportar els seus coneixements; d’aquesta manera, les tasques quedaran repartides segons les habilitats de cadascú. Els treballs s’organitzen en grups de 4 o 5 alumnes.

Aquest primer projecte consisteix a crear una agència de viatges culturals per a estudiants i organitzar un viatge a ­Tarragona, de dos dies, per a un grup d’estudiants de 4t d’ESO que cursen l’optativa de Llatí.

?

Què hem de fer

u n logotip. Invente u r a re c i m o n 1. Pensar un conèixer. per donar-vos a tiu. Per donar a a rm fo in t e ll fu 2. Fer un agència, elara st vo la e d e g conèixer el viat . Poseu-hi imatges ri ta ci li b u p et ll fu boreu un el viatge amb r fe a in u sq re g i textos que en la vostra agència.

68

un

a i, després, feu nom per a l’agènci

un logotip

3. Organitzar

el viatge. Heu d’organitzar un viatge cultural de dos dies a Tarrag ona per a un grup de 20 alumnes de 4t d’E SO, que tenen coneixements de la civilitz ació romana, acompanyats de dos professor s.

Tingueu en compte els aspectes següen ts: • Transport (quilòmetres des del lloc de sortida, preu aproximat de l’autocar, ana da i tornada, i possibles desplaçament s per la ciutat).

• Horari de sortida del centre i horari de tornada al centre.

• Allotjament (apartaments, albergs, hotels...) i règim alimentari • Visites al patrimoni arqueològic d’època romana (muralles, cir. c, torre del Pretori, amfiteatre...).

Proposta de visites i horaris.

• Visita als monuments de les rodalies (arc de Berà, torre dels Esc ipions, aqüeducte de les F­ erreres).

Proposta de visita i horaris.

• Visita al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (horaris i • Festival de Tarraco Viva. Els professors demanen poder asspreus). istir a alguna activitat d’aquest festival. Adapteu els dies de la sortida en funció de quan es fa el festival. Pod eu consultar el web www.tarracoviva.com.

4. Fer un pressupost orientatiu. Elaboreu un

pressupost amb totes les despeses de tots els asp ectes detallats més amunt.

5. Presentar

el projecte. Un cop acabat aquest tre ball cooperatiu, presenteu-lo a la resta de companys de manera convincent. Prepareu una presentac ió amb un programa de presentacions i feu una exposició oral per explicar la vostra proposta de viatge.

6. Fer

una votació. Un cop s’hagin presentat totes les propostes per part dels diferen ts grups, voteu la que us sembli més atractiva i engrescadora.

69