Maria de Bell-lloc 1r. Mostra by Editorial Barcanova

OMS H S Í U L L SELL O R P E JOS

N L U LE G A A A CATAL N DOSSIER

1 ESO Programa

Maria de Bell-lloc

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA Indicació dels sabers que es tracten en la unitat (comunicació, educació literària, les llengües i els seus parlants, reflexió sobre la llengua).

Introducció a la lectura, de gèneres literaris diversos, amb un seguit d’activitats per avaluar els coneixements previs i fomentar el gust per la lectura.

Activitats d’exploració i activació de coneixements previs de la situació d’aprenentatge que hi ha al final de cada unitat.

Activitats de comprensió lectora precedides de breus explicacions.

Activitats de lèxic, a partir de la lectura, precedides d’explicacions per enriquir el vocabulari i aprendre el mecanisme de formació de paraules. S’identifiquen amb el color blau.

PER ESCRIT Apartat específic per treballar l’expressió escrita d’una manera competencial. Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU.

EN VEU ALTA Apartat plantejat per practicar la comunicació oral d’una manera competencial.

L’explicació dels continguts es desenvolupa en les pàgines parell i les activitats corresponents es plantegen en les pàgines imparell.

Els continguts i les activitats de gramàtica s’identifiquen amb el color verd.

LLENGUA EN JOC La ludificació és present per mitjà d’activitats que fan servir la mecànica del joc.

EM POSO A PROVA A partir d’un text no literari i les activitats corresponents, aquesta avaluació final serveix per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

Al final de cada unitat es proposa una situació d’aprenentatge, a partir d’un escenari real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

Els models de conjugació dels verbs regulars i d’uns quants verbs irregulars es poden descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Els continguts i les activitats d’ortografia s’identifiquen amb el color lila.

LA MEVA REFLEXIÓ Apartat d’autoavaluació perquè el mateix alumnat valori el seu aprenentatge i sigui conscient d’allò que ha de millorar.

» PROJECTE DIGITAL Una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns virtuals d’aprenentatge (BlinkLearning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…). La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i jocs, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA. Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Continguts i eines per treballar on-line i off-line.

Les claus del projecte digital VERSÀTIL

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

ON-LINE I OFF-LINE

El projecte,

Els canvis que fa

Els materials

adaptat a diferents

l’usuari se sincronitzen

són descarregables

enfocaments i necessitats,

automàticament

per poder treballar també

es pot utilitzar com a

en connectar qualsevol

sense connexió a la xarxa.

complement del llibre

dels dispositius amb

imprès o bé com a model

què es treballa.

autònom per a les aules més digitalitzades.

NAVEGACIÓ FÀCIL

MULTISUPORT I UNIVERSAL

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

L’entorn

Els projectes digitals

La varietat de propostes

és senzill i intuïtiu.

de Barcanova s’adapten

permet millorar

i es visualitzen a totes

la comprensió dels

les plataformes i a tots

continguts: activitats

els entorns virtuals

interactives traçables,

d’aprenentatge (EVA).

vídeos, presentacions, imatges interactives,

Són responsius

suggeriments didàctics,

i ajusten el seu contingut

enllaços, jocs i...

a qualsevol dispositiu:

molt més!

mòbil, tauleta, ordinador...

» ÍNDEX E S O 1

U1 8

LECTURA

COMUNICACIÓ / TEXTOS FUNCIONALS / LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

EDUCACIÓ LITERÀRIA

La comunicació verbal: llenguatge; elements de la comunicació; funcions del llenguatge

Mary John Fórmules de salutació i comiat; comparacions lliures i lexicalitzades; famílies de paraules

Harry Potter i la pedra filosofal Carta formal; antonímia U2 34

La literatura i els gèneres literaris: art de la paraula; literatura oral tradicional; literatura escrita; gèneres 35 literaris

Conversa al parc Les interjeccions

Les propietats del text. El text dialogat: text oral i text escrit

U3 60

Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana La precisió lèxica

La narrativa: formes d’expressió; veu narrativa; estructura narrativa; tema i argument; personatges; gèneres 89 narratius 96

Les llengües del món: famílies lingüístiques; llengües amb més parlants

El flautista d’Hamelín El discurs directe i el discurs indirecte

120

121

128

148

La poesia: llenguatge poètic; Bestiari El sentit recte i el sentit figurat; figures retòriques; mètrica les frases fetes 149 156

Robbie Paraules simples i paraules derivades; onomatopeies

176

U8 208

L’entrevista: l’entrevista periodística

177 Hem inventat el motor d’aigua! Els prefixos de grau; la composició 209

188 El teatre: el text teatral; l’espectacle del teatre; formes teatrals 220

GRAMÀTICA

EM POSO A PROVA

ORTOGRAFIA

Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions

L’alfabet i l’ordre de les paraules

Les fake news

El nom: propietats; classes; marques de gènere i de nombre; noms invariables; noms iguals però amb gènere i significat diferents 46

Els signes de puntuació (I): signes que marquen una pausa llarga i una pausa mitjana

L’adjectiu: propietats; posició dels adjectius respecte al nom; concordança; marques de gènere i de nombre; adjectius invariables 76

Els signes de puntuació (II): la coma

Els determinants: propietats; articles; article davant dels noms propis; article neutre; demostratius; possessius

La síl·laba: partició de paraules a final de ratlla; dígrafs; diftongs i hiats; síl·laba tònica

Els numerals: propietats dels quantificadors del nom; numerals cardinals; numerals ordinals; altres numerals

La llengua de signes

30 El sistema braille

«Esperava trobar més neu a Groenlàndia»

Frankenstein, la novel·la que va despertar un nou món

58 La memòria familiar

86 El dret dels animals a tenir drets

116

118

Nova prova de la intel·ligència de les abelles: la dansa és una habilitat que s’aprèn de jove 144

La diversitat lingüística a Catalunya

La maleta poètica

134

140

Els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius 162

La dièresi: funcions; observacions sobre l’ús de la dièresi 168

Les paraules compartides

El verb: propietats; classes; conjugació; temps simples i temps compostos; verbs regulars i verbs irregulars; formes no personals 192

Les vocals a i e àtones

La Cristina, armadora de vaixells 202

204

L’adverbi: propietats; adverbis de manera, de lloc, de temps, de grau; altres adverbis

Les vocals o i u àtones: neutralització; dialectes que fan la neutralització; ortografia de la o i la u àtones 232

Atenció a l’atenció

226

Per art de màgia

112 L’accentuació: tipus d’accent; accent diacrític

104

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

146

172

174 Es busquen guionistes de ciència-ficció

236

206 Entre bambolines i bastidors 238

UNITAT

LECTURA » Mary John COMUNICACIÓ » La comunicació verbal REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions » L’alfabet i l’ordre de les paraules SITUACIÓ D’APRENENTATGE » La llengua de signes

Preparem la lectura 1. Responeu oralment: Què és per a vosaltres estar enamorat? 2. ¿Creieu que enamorar-se comporta un canvi radical en la vida d’una persona? ¿És normal obsessionar-se per una persona fins al punt de desatendre altres persones o el benestar propi? 3. Feu memòria i responeu: ¿Heu hagut de deixar de banda algú que estimàveu? Quins motius vau tenir per fer-ho? 4. Per parelles, comenteu el significat d’aquesta afirmació de l’escriptor Joseph Campbell: «Hem de desfer-nos de la vida que tenim per deixar pas a la vida que ens espera». Després, exposeu oralment les vostres conclusions.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL Per estar informats del que passa al món, escoltem les notícies a través dels mitjans de comunicació. Però com s’informen les persones sordes? Què en sabeu, del tipus de llenguatge que utilitzen les cadenes de televisió per transmetre la informació a aquestes persones? ©CCMA

UNITAT 1

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

La Mary John escriu una carta a en Júlio Pirata, el seu amor d’infància, i li explica com va ser el seu primer enamorament i com encara ell n’arriba a ser d’important en la seva vida. ¿Però aquest sentiment d’amor és correspost per en Júlio o només és una il·lusió de la Mary John? Al llarg del text, la Mary John anirà expressant les reflexions i els sentiments que l’acompanyen en un moment en què la seva vida està canviant. I potser el que havia començat com una carta d’amor acaba responent a la pregunta més important: Qui és la Mary John?

al capdavall loc. adv. (a) No obstant tot el que s’hagi pogut dir en contra. aferrat -ada adj. Enganxat. al capdavall loc. adv. (b) Considerant-ho tot, comptat i debatut.

Mary John Júlio Pirata, Aquí em tens. He decidit escriure’t ara mateix. He arribat a casa i m’he assegut a escriure’t. He anat al cinema amb la Sònia i la Carolina. Tu no les coneixes, les meves amigues, però elles a tu sí. De vegades encara els parlo de tu. La Sònia m’ha preguntat: «Que hi penses, en ell?». Jo li he dit: «De vegades». Però li hauria d’haver dit: cada dia. Hauria d’haver dit: cada minut de cada hora de cada dia. Perquè penso en tu cada minut de cada hora de cada dia. I no hauria de ser així, oi que no? No. De vegades em sembla que no penso en tu, que estic del tot concentrada en la discussió que sigui, sobre el canvi climàtic o sobre l’exnòvio de la Sònia, però al capdavall tu no t’has mogut d’allà, del racó que ocupes dins el meu cap. La Sònia m’ha preguntat: «T’agradava veure’l?». —No —li he dit jo. —De veritat que no? —De veritat que no. En aquell moment n’estava segura, d’això, però ara ja no n’estic, Júlio. A una part de mi li agradaria dir-te: «Ves a fer punyetes». Però l’altra meitat meva continua anant-te al darrere a la placeta. Soc dues persones alhora. Tinc dos caps, dos cors. I en tens la culpa tu, Pirata. Et passes la vida perseguint-me. Sembles un insecte, et tinc enganxat tota l’estona a les orelles. I no vull sentir el teu zumzeig a cada cantonada de cada carrer, Júlio. Ho entens? La Sònia m’ha preguntat per què continuo tan aferrada al passat, tan aferrada a tu. «No ho sé», li he dit. M’ha preguntat: «Qui és, en Júlio, al capdavall?». He intentat explicar-l’hi, però no me n’he sortit. Qui ets, Júlio? Des del primer moment que busco la resposta. Des de la primera pregunta. He vingut a peu cap a casa, pensant en tu tota l’estona. Tu i jo al segle passat. Tu i jo a l’edat mitjana, a l’antiguitat clàssica, al parc infantil de la placeta. Que te’n recordes? Jo asseguda dalt de l’escala de barrots i tu assegut a la sorra. Jo molt més alta que tu perquè estava asseguda al capdamunt de l’escala. Tu em vas preguntar: «Ets un nen o una nena?».

UNITAT 1 » LECTURA I aquesta va ser la primera pregunta de totes, Júlio Pirata, la pregunta més antiga, i en tots aquests anys no he deixat de buscar-hi la resposta. —Ets un nen o una nena? —No t’ho diré. —Em penso que ets una nena! —Per què? —Perquè ets tonta. —Tu també ets tonto i ets un nen. —Però tu sembles una nena. —I quin problema hi ha? —Que jo no jugo amb nenes. —Però si soc un nen! La meva primera mentida. Tu em vas mirar, jo et vaig mirar. Dues preguntes, dos enigmes. I em vas preguntar: «Com te dius?». Jo vaig dir: «João». I això ja no era cap mentida. Tothom em coneix com a João, menys tu, que em dius Mary John, i la meva profe de reforç de mates, que em diu Joãozinha. Tu i jo al parc infantil. El primer dia. La primera hora. Vam furgar la sorra a la recerca de tresors. Hi vam trobar monedes, petxines, un clip per als cabells, un mitjó, una clau petitona. Érem pirates. Vas dir-me que em podia quedar la clau petitona. «Gràcies», vaig dir jo. Els teus ulls esbatanats. Em vas assenyalar amb l’índex. «Ei, si ets una nena!», vas dir. La teva veu esbatanada. Vaig córrer cap a casa, amb el cor a la boca. Vaig dir a la meva mare: —Un nen m’ha preguntat si era un nen o una nena. La meva mare va riure. Jo vaig plorar. —Això és perquè no portes arracades ni els cabells llargs —va dir la meva àvia. —Doncs vull portar arracades i els cabells llargs —vaig dir jo. Encara la conservo, la clau petitona. La vaig guardar dins d’una capsa i la vaig trobar fa tres mesos, durant el trasllat, quan ho anàvem desant tot en caixes. Me l’he emportat a la meva nova vida, encara que no em serveixi de res. No obre cap cofre. Cap cadenat, cap porta, cap calaix. Miro aquesta clau i penso en tu, Júlio. Soc una nena per culpa teva. Si ens haguéssim acomiadat amb un comiat —per exemple, amb un petó o una abraçada, o amb una encaixada, un gest des de lluny, un calbot, una cleca, qualsevol cosa, Júlio Pirata—, si ens haguéssim acomiadat com s’acomiaden els éssers humans, llavors t’hauria dit exactament això: que soc una nena per culpa teva. M’has sentit? Em vaig foradar les orelles per tu. La meva mare i jo a la joieria triant arracades. Les boletes de metall brillant de lluny i de prop, petites promeses. Va ser tan difícil, triar un

esbatanat -ada adj. Obert de bat a bat. índex m. Dit segon de la mà, el més pròxim al dit polze. encaixada f. Acció de donar-se la mà dues persones com a salutació. calbot m. Cop de mà al cap.

LECTURA « UNITAT 1

fer figa loc. v. Defallir, perdre les forces.

parell d’arracades. Hi havia estrelletes i boletes de diversos colors. Vaig triar unes flors minúscules. La meva mare va dir: «Són margarides silvestres, males herbes». L’explicació no em va convèncer, però la meva mare es va entusiasmar. No hi havia res a fer. Una pistola enganxada al cap. Clic. Primera arracada. Clic. Segona arracada. He mort per tu tantes vegades, Júlio. Tantes vegades. M’apuntaves la teva espasa de pirata. La teva espasa a la meva panxa, al pit, al coll. Deies: —T’has mort! I em moria. Em tirava per terra de qualsevol manera i tancava els ulls. Tu em miraves i jo notava que em miraves. Deies: «Sembles morta ben morta». I jo no em movia, no reia, no respirava, no obria els ulls. Semblava ben morta. El millor de la vida era morir. Un braç a cada costat, els cabells escampats per terra. Em divertia moltíssim, amb la meva mort, i tu també. Una vegada et vas estirar a sobre meu i em vas fer un petó. La boca en la meva boca, el teu cos en el meu cos, i jo vaig tornar a la vida, com la Blancaneu o la Bella Dorment en aquells contes d’amor verdader. En aquella època l’amor era sempre verdader i jo manava, al món. Feia la vertical a la paret i el món eren les cases i els arbres, tot de cap per avall. Jo cridava i el món també. Les meves mans al terra de la placeta. Tota la sang al cap. Ets just al meu davant, amb el cos capgirat. Primer els peus, a continuació els pantalons curts i només després el tronc. És divertit, mirar-te al revés. Al final, la cara de baix a dalt: la barbeta, la boca, el nas i els ulls, que també miren cap a mi. Vull continuar de cap per avall, però els meus braços no. Els braços em fan figa. Quan torno a terra, veig les estrelles i també veig la teva cara enmig de les estrelles. Em preguntes: «Vols fer la vertical recolzant-te contra mi?». I jo faig la vertical recolzant-me contra tu. Crido: «No em deixis anar!». I tu no em deixes anar. M’agafes els turmells amb les mans i no hi ha res més perfecte que les teves mans als meus turmells. Qui sap si l’amor era allò, Júlio Pirata. Una persona capgirada. És possible. Fins i tot probable. No trobes, Júlio? Una meitat de mi creu que sí. Però l’altra meitat diu: A fer punyetes l’amor, Pirata. La nostra història no té res a veure amb l’amor. Jo ho sé, tu ho saps. I jo sé que tu ho saps. Però aleshores no ho sabíem. Teníem sis o set anys. La placeta sencera era nostra. Ana Pessoa: Mary John. L’Altra Editorial.

UNITAT 1 » LECTURA

» ACTIVITATS Comprensió lectora La idea central

a) Completa aquestes situacions en què els tres tipus d’amor es posen en evidència: —L a Mary John sent l’amor a quan coneix i vol relacionar-s’hi. Per agradar-li, es

La idea central o idea clau és l’assumpte més important de què tracta un text.

posa

1. Identifica quina de les afirmacions següents

foradar

expressa la idea central del text que has llegit: L’angoixa produïda per un amor impossible. La decisió d’una noia de donar per acaba da una etapa de la seva vida. La dependència emocional d’un amor infantil no correspost.

i es deixa

llargs. A la carta li confessa: «Em vaig per tu».

—L a Mary John sent l’amor quan manifesta els seus més profunds i tràgics. A la carta li diu: «He

per tu tantes vegades, Jú-

lio. […] M’apuntaves la teva

Les evidències textuals Les evidències textuals són els fragments del text que proven les afirmacions que fem a partir de la lectura.

2. Tria el fragment que millor posi en evidèn-

cia l’expressió de la idea central del text:

Al capdavall tu no t’has mogut d’allà, del racó que ocupes dins el meu cap. En aquella època l’amor era sempre verdader i jo manava, al món. Qui sap si l’amor era allò, Júlio. […] És pos sible. Fins i tot probable.

de pirata a la meva panxa, al

, al

coll». —L a Mary John sent l’amor no quan es fa conscient que en Júlio Pirata mai no ha estat

d’ella.

Aleshores diu: «La nostra no té res a veure amb l’

Jo ho sé, tu ho saps». b) Interpreta el fet que al començament de la carta no hi hagi cap salutació d’afecte:

Les manifestacions de l’amor L’amor és un sentiment d’afecte entre les persones que es manifesta de maneres diferents, com ara l’amor a primera vista, l’amor romàntic, l’amor passional o l’amor no correspost.

3. Quins són els tres tipus d’amor que arriba a sentir la Mary John envers en Júlio Pirata?

c) Interpreta el fet que en Júlio bategi la Maria João amb el nom de Mary John.

d) Explica el fet que la protagonista faci servir el mot pirata per referir-se al seu estimat.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 1

Els tòpics literaris

El gènere epistolar

Els tòpics literaris són idees o temes que s’han utilitzat freqüentment en les obres literàries al llarg de la història. S’identifiquen amb una frase breu (generalment en llatí) que resumeix el sentit general de cada tòpic. Tot seguit n’esmentem uns quants referits a l’amor. •L a ferida de l’amor (vulnus amoris). L’amor comparat amb una ferida dolorosa i dolça alhora. •L a bogeria de l’amor (furor amoris): l’amor comparat amb una malaltia mental (mal d’amor). •L a flama d’amor (flamma amoris): l’amor entès com un foc interior que crema i fa reviure l’amant. •L a guerra d’amor (militia amoris): l’amor entès com una conquesta militar. •A mor i odi (odi et amo): els sentiments oposats que suscita en l’amant la persona estimada.

El gènere epistolar comprèn totes les obres literàries que estan escrites en forma de carta (epístola significa ‘carta que s’escriu a algú’). El text és un fragment d’una novel·la epistolar.

4. Relaciona cadascun dels tòpics anteriors amb el fragment corresponent de la lectura:

a) M’apuntaves la teva espasa de pirata. La teva espasa a la meva panxa, al pit, al coll.

b) Em vaig foradar les orelles per tu. […] Una pistola enganxada al cap. Clic. Primera arracada. Clic. Segona arracada.

5. Què confessa la Mary a en Júlio? Subratlla l’opció correcta dels mots entre parèntesis:

a) Quan en Júlio va dir que no jugava amb nenes, la Mary John va afirmar que era (un nen / una nena). Ara reconeix que va ser la seva primera (veritat / mentida). b) Des del primer moment ( ja sap / busca) la resposta de qui és en Júlio per a ella. c) Va decidir (tallar-se / deixar-se llargs) els cabells i (posar-se / treure’s les) arracades per agradar al noi. d) Des de la primera trobada al parc (la Mary / en Júlio) es va enamorar. e) Quan la Mary se’n va a viure a un altre lloc, en Júlio (ni tan sols s’acomiada / s’acomia da afectuosament) de la Mary. Ella (ho troba normal / se sent decebuda). f) Està molt (trista / furiosa) perquè s’adona que en Júlio no (l’ha estimat del tot / sovint l’ha deixat de banda). L’amor de la Mary John (no és correspost / és correspost). g) Escriu la carta perquè necessita (tancar el / tornar al) passat i (començar / recuperar) una nova etapa en la seva vida sentimental.

c) Qui sap si l’amor era allò. […] Una persona capgirada.

d) Una meitat de mi creu que sí. Però l’altra meitat diu: «A fer punyetes l’amor, Pirata».

e) Em vas fer un petó […] i jo vaig tornar a la vida, com la Blancaneu o la Bella Dorment.

Després d’anys, la Mary John encara conserva una clau que van trobar i que ell li va dir que es quedés. Com explicaries aquest fet? Representa els records dels moments feli ços que tots dos van passar junts a la placeta. Representa un amor d’infantesa que l’en ganxa i que no la deixa mirar endavant i fer net. Representa el poder d’obrir el cor de les persones per revelar qui són i com són realment.

UNITAT 1 » LECTURA » ACTIVITATS

Paraules i expressions

Les fórmules de salutació i comiat La narradora de la novel·la Mary John utilitza només el nom del destinatari com a entrada de la carta. Normalment, però, l’estil epistolar fa servir diverses fórmules per a la salutació, el comiat i la nota final. Fem servir les fórmules col·loquials o poc formals quan escrivim una carta a un amic o a un parent, però utilitzem les fórmules estàndard o més formals quan escrivim una carta a un servei públic o privat.

7. Si el fragment de la lectura fos una carta

acabada, quines d’aquestes fórmules de salutació i de comiat hi escaurien? Quina de les últimes frases del text podria convertir-se en la postdata (PD)?

Classifica les fórmules epistolars de la columna anterior en el lloc corresponent: Fórmules de salutació Amic o parent

Servei públic o privat

Fórmules de comiat Amic o parent

Servei públic o privat

Fórmules de salutació, comiat i nota final Fórmules de salutació Hola! Senyor, / Senyora, Què hi ha de nou? Benvolgut senyor, / Benvolguda senyora, Estimat …, / Estimada …, Distingit senyor, / Distingida senyora, Benvolgut …, / Benvolguda …,

Fórmules de comiat Salutacions cordials, Molts records, A reveure, Petons i abraçades, Una abraçada,

Adeu, / Adeu-siau, Molt cordialment, Ben atentament, Atentament, Fins aviat,

Nota final PS: (post scriptum) PD: (postdata) Nota:

Les comparacions lliures Al llarg de la novel·la, la Mary John sovint empra la comparació estava fresca com un en ciam i variants: el meu cor tan fresc com un enciam, jo estava més fresca que un enciam. És una comparació lliure que ha creat l’autora a partir de la comparació lexicalitzada, d’ús comú, fresca com una rosa.

9. Cerca un fragment del text de la lectura

que doni peu a una comparació lliure i crea’n una, si pot ser amb l’humor que gasta la Mary John. Per exemple: «He mort per tu tantes vegades, Júlio», que el meu cor té més forats que un colador.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 1

Les comparacions lexicalitzades

Les famílies de paraules

Les comparacions lexicalitzades són grups de paraules que tenen forma de comparació, però que, en realitat, expressen el grau més alt d’una qualitat (més bo que el pa simplement vol dir ‘molt bo, boníssim’).

Les paraules aferrar, ferrer i ferradura formen part de la mateixa família lèxica perquè totes tres comparteixen la mateixa base lèxica ferr-, que és la part fixa que aporta el significat bàsic de les paraules. Els afixos -ar, -er, -adura són la part variable que afegim a la base lèxica per formar paraules diferents.

10. Relaciona els elements següents i forma les comparacions lexicalitzades corresponents: lleuger

un fideu

prim

un llamp

ràpid

com

una llebre

fred

el glaç

poruc

una ploma

més eixerit

un dia sense pa

més prim

una sola de sabata

més llarg

que

una tàpia

més sord

un pèsol

11. En grups, repartiu-vos les comparacions de l’activitat anterior. Després, descriviu tres situacions en què aparegui la comparació corresponent. Finalment, llegiu les descrip cions en veu alta. Per exemple: Aquest anorac no pesa gens. Aquest anorac és lleuger com una ploma.

la mateixa base, però no signifiquen el mateix. a) Quines d’aquestes definicions corresponen a aferrar, a ferrer i a ferradura, respectivament? — Peça de ferro en forma d’arc que es fixa amb claus a la peülla del bestiar equí:

— Agafar i subjectar fortament una cosa o

una orella de gat

més dur

12. Les paraules d’una família comparteixen

una persona: — Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro: b) Quina part de la paraula pot fer canviar el seu significat: la base lèxica o els afixos?

13. Classifica aquestes paraules per famílies: figa • oliver / olivera • llimonerar • oliva llimona • oliverar • pruna • figuera • llimoner carxofa • prunerar • carxofer / carxofera pruner / prunera • carxofar • figuerar

Base lèxica

+ afix

Fruit

Arbre o planta

Lloc plantat de …

llimona pruner / prunera oliver / olivera

carxofar figa

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT La carta d’en Júlio Imagineu que un bon dia la Mary John es troba al mòbil un missatge d’en Júlio en forma de carta: no ha pogut estar-se de comunicar-li els seus sentiments, les seves emocions i altres coses de la seva vida. I la Mary John, tot i que sap que no li hauria de respondre, al capdavall acaba fent-ho perquè a ella encara li costa massa posar punt final a aquesta relació.

Què hem de fer? Per parelles, escriviu el missatge d’en Júlio i el missatge de resposta de la Mary John. Per ferho, cal que us poseu en el seu lloc i assumiu el seu punt de vista. Un de vosaltres farà el paper d’en Júlio i l’altra, el paper de la Mary. Feu-ho en un full a part.

Com ho hem de fer? a) Rellegiu la narració de la lectura i aneu apuntant les idees que se us vagin acudint per escriure el missatge dels dos personatges. b) Intercanvieu-vos els esborranys dels missatges i, si cal, modifiqueu-los perquè es complementin i siguin coherents. c) Escriviu uns missatges d’unes cent cinquanta paraules i dividiu-los en tres paràgrafs perquè la lectura sigui més àgil. d) Corregiu el text dels missatges per adequar-los a l’estil epistolar i a les normes de la llengua. e) Finalment, feu una lectura en veu alta dels missatges davant la classe i demaneu-ne l’opinió per intercanviar comentaris.

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

» EN VEU ALTA La Lily i el ninot de neu El curtmetratge animat Lily and the Snowman (‘La Lily i el ninot de neu’) reflexiona sobre els canvis de les persones: explica la història d’una nena i un ninot de neu màgic. De petita, la Lily descobreix que el seu estimat ninot li fa descobrir un món de meravelles. La seva relació creix amb els anys fins que la vida tan atrafegada de la Lily els separa. La cançó que sona, interpretada per Adaline, s’anomena «Follow you, follow me» (‘Et seguiré, em seguiràs’).

Què hem de fer? Mireu el curtmetratge i organitzeu un col·loqui a classe. Un col·loqui és un intercanvi d’opinions entre el públic després d’haver escoltat una xerrada o una conferència o d’haver vist una pel·lícula o un audiovisual. En un col·loqui hi ha un moderador o moderadora que planteja diverses preguntes al públic sobre el contingut de l’activitat, dona els torns de paraula i, al final, resumeix els punts de vista que s'hi han exposat.

Com ho hem de fer? Després d’haver vist el curtmetratge (el teniu en l’espai personal del web www.barcanova. cat), intercanvieu les vostres opinions a partir d’aquestes preguntes: a) Pel que fa a la història, quines semblances i quines diferències trobeu entre la peça animada Lily i el ninot de neu i la narració de la lectura Mary John? b) El futur de la Mary John pot ser similar al de la Lily? Com us l’imagineu? I el futur d’en Júlio, pot ser semblant al del ninot de neu?

Follow you, follow me Stay with me. My love I hope you'll always be right here by my side if ever I need you. Oh my love!

Et seguiré, em seguiràs Queda’t amb mi. Amor meu, espero que tu siguis sempre aquí, just al meu costat, per si mai et necessito. Oh, amor meu!

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 1

» COMUNICACIÓ 1. La comunicació verbal 1.1. El llenguatge

SABIES QUE…? QUE…? SABIES

El llenguatge és la facultat humana que fa possible que puguem expressar tot allò que volem transmetre gràcies als sistemes de signes que hem anat creant. Com que els signes poden ser de naturalesa diversa, cal distingir dos tipus de llenguatge: el verbal i el no verbal.

Els signes naturals són aquells senyals que no han estat creats intencionadament per l’ésser humà (el fum, les empremtes, les petjades, els núvols de tempesta, etc.).

•E l llenguatge verbal és el sistema de signes que fem servir en parlar una llengua. Cada signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és a dir, a un referent concret. •E l llenguatge no verbal comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics. Aquests signes poden ser tant corporals (els gestos, els moviments del cos, etc.) com vocals (la modulació de la veu, les rialles, els gemecs, etc.).

Els signes artificials són els senyals creats per necessitats comunicatives (els senyals de trànsit, els tocs de campana, els signes lingüístics, etc.).

1.2. Els elements de la comunicació La comunicació és el procés per mitjà del qual un emissor (qui parla) transmet un missatge a un receptor (qui escolta). En tot acte de comunicació intervenen diversos elements: ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ

Emissor

Canal

Referent

Receptor

Qui envia el missatge.

Per on s’envia el missatge.

Allò a què es refereix el missatge.

Qui rep el missatge de l’emissor.

Context

Codi

Missatge

Situació concreta en què té lloc l’acte comunicatiu.

Sistema de signes i regles amb què s’elabora el missatge.

Informació que transmet l’emissor al receptor.

COMUNICACIÓ « UNITAT 1

» ACTIVITATS

16.

El llenguatge 14. Identifica en aquesta imatge els elements del signe lingüístic següents:

a) El significant (conjunt de sons o de lletres). b) El significat (representació mental). c) El referent (objecte concret a què es refereix el signe). 1

Les frases fetes estar als núvols (a), treure foc pels queixals (b), fer uns ulls com unes taronges (c) i fer ganyotes (d) fan referència a gestos facials. Indica a quina imatge i significat correspon cada una: 1. Burlar-se. 2. Mostrar sorpresa.

3. Estar distret, badar. 4. Estar molt enfadat.

Esquirol /əski¹ɾɔl/

Els elements de la comunicació 17. Llegeix la situació comunicativa que plan-

tegem. Després, completa la informació de cada un dels elements de la comunicació.

15. Relaciona cadascuna de les paraules se-

güents amb el seu referent: pera, rave, raïm, ceba, tomàquet, pebrot, bròcoli, enciam, cogombre, poma, patata, pastanaga, mongeta. 1

Un nàufrag albira dins la nit els llums d’un vaixell i, des del seu bot salvavides, llança un SOS (petició urgent d’auxili) al capità de l’embarcació utilitzant l’alfabet Morse (. . . _ _ _ . . .) fent senyals amb una llanterna.

Emissor: un nàufrag Receptor:

2 3

Canal: Codi: (. . . _ _ _ . . .) alfabet Morse

4 5 6

11 10

Missatge:

(petició urgent d’auxili)

Referent: un

demana

al capità d’un

Context: a la nit veu els vaixell i amb una

del llança un

utilitzant l’alfabet .

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ 1.3. Les funcions del llenguatge A través del llenguatge, intencanviem informació objectiva i també manifestem altres necessitats comunicatives. Per exemple: •H i ha moments en què necessitem saber si el canal de la comunicació funciona. •D e vegades tenim necessitat d’expressar les nostres emocions. •A ltres vegades volem que el receptor actuï d’una manera determinada.

RE CO RDA Cal no confondre llengua i parla. La llengua és la suma de signes i regles que han adquirit tots els parlants. En canvi, la parla és l’ús particular i individual que un parlant fa de la llengua.

Segons cada necessitat comunicativa, centrem l’interès en un element de la comunicació (el canal, el missatge, el receptor…), i aquest fet comporta l’existència de diferents funcions del llenguatge. LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

TIPUS DE FUNCIÓ

CENTRE D’INTERÈS

NECESSITAT COMUNICATIVA

EXEMPLE

Informativa o referencial

L’emissor centra l’interès en el referent.

L’emissor vol transmetre una informació objectiva sobre un fet de la realitat.

El sol es pon per l’oest. Encara hi ha dues carreteres afectades per esllavissades.

Emotiva o expressiva

L’emissor centra l’interès en el mateix emissor.

L’emissor expressa opinions subjectives o els seus estats d’ànim.

Estic segur que ens en sortirem. Oh, que n’és, de bonic! Quin mal de cap que tinc!

Imperativa o apel·lativa

L’emissor centra l’interès en el receptor.

L’emissor pretén que el receptor actuï d’una manera determinada.

Calla i seu ara mateix! Omple la gerra d’aigua. No badis i ves amb compte.

De contacte o fàtica

L’emissor centra l’interès en el canal.

L’emissor vol iniciar la comunicació, interromprela, continuar-la o acabar-la: assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el canal.

Bon dia i bona hora! Ja n’hi ha prou! Adeu! Digues, digues… Adeu-siau! Sí, sí, t’entenc… Que em sentiu bé?

Poètica o retòrica

L’emissor centra l’interès en el missatge.

L’emissor dona al missatge una forma original i creativa per produir un efecte estètic o enginyós.

Tens la pell mig de sol, mig de lluna. Cull la palla amb la paella i llença l’ampolla vella.

Descriptiva d’un codi o metalingüística

L’emissor centra l’interès en el codi.

L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el codi d’un sistema de signes.

El verb adonar-se és pronominal. No s’ha de dir «tinc que fer», sinó «he de fer».

COMUNICACIÓ « UNITAT 1

» ACTIVITATS Les funcions del llenguatge 18. Relaciona les funcions del llenguatge amb les intencions comunicatives i els exemples i completa els buits amb les paraules adequades: Funció Informativa o referencial

Intenció L’emissor pretén que el receptor

d’una

manera determinada. L’emissor es limita

Emotiva o expressiva

objectiva sobre un fet. L’emissor expressa les seves

Els bombers han aconseguit controlar l’incendi que amenaçava de cremar una nau industrial.

opinions o els seus estats .

d’

L’emissor dona al missatge una forma original per crear un efecte o enginyós. L’emissor fa servir la llengua

Poètica o retòrica

per explicar com funciona d’un sistema de

signes. Descriptiva d’un codi o metalingüística

L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el

Aquest agost he anat de colònies amb l’esplai. M’ho he passat tan bé que l’any que ve segur que repeteixo. Si us pica una vespa, extraieu el fibló, netegeu bé la zona i apliqueu-hi una gasa amarada amb aigua freda.

a transmetre

Imperativa o apel·lativa

De contacte o fàtica

Exemple

El sistema braille consisteix en diverses cel·les de sis punts en relleu. La presència o absència de punts permet la codificació dels símbols. L’home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí. No et sento bé. No pengis… Sortiré a fora, a veure si tinc més cobertura. Espera… A veure…, sí, ara sí que et sento bé. I tu a mi?

19 Escriu la funció del llenguatge corresponent: a) M’encanta patinar!

d) Aixeca la mà!

b) Soc al tren. Em sents?

e) Demà clou el festival.

c) Mòbil s’escriu amb be alta.

f) «Vigila, esperit, vigila, / no perdis mai el teu nord,»

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA 1. Les categories lèxiques Les paraules es classifiquen en deu classes anomenades categories lèxiques: LES DEU CATEGORIES LÈXIQUES 1

Nom o substantiu (m. / f.)

Verb (v.)

Adjectiu (adj.)

Adverbi (adv.)

Determinant (det.)

Preposició (prep.)

Quantificador (q.)

Conjunció (conj.)

Pronom (pron.)

10 Interjecció (interj.)

Per saber a quina categoria pertany cada paraula, ens hem de fixar principalment en aquests tres aspectes: 1. El significat. Per exemple, clau designa un objecte. En canvi, fer expressa una acció. 2. La forma. Per exemple, clau té una forma per al singular i una altra per al plural: clau, claus. En canvi, fer té un centenar de formes per poder indicar la persona, el nombre i el temps: faig, fèiem, fareu, han fet, vas fer… 3. La funció. Per exemple, clau fa de nucli d’un sintagma nominal (SN): una clau petitona. En canvi, les diverses formes de fer fan de nucli d’un sintagma verbal (SV): feia la vertical a la paret.

P E R SAB E R-NE MÉS

Si combinem paraules de diferents categories, podem construir oracions i comunicar un missatge complet: I en tot aquest temps mai m’ he sentit estimada, eh! 9

Tu em vas preguntar: «Ets un nen o una nena?». 5

Miro aquesta clau i penso en tu, Júlio. 6

Em vaig foradar les orelles per tu. 5

1 • Per parelles, escriviu oracions que continguin el màxim de categories possibles.

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Les categories lèxiques 20. Digues a quina categoria lèxica correspon cadascuna de les característiques següents: a) Expressa una qualitat del substantiu: b) Presenta i especifica el nom: c) Designa persones, animals, coses o idees: d) Expressa accions, processos o estats: e) Relaciona paraules o sintagmes: f) Expressa una quantitat exacta o aproximada: g) Representa o substitueix un nom: h) Indica la manera de realitzar-se una acció o el grau d’una qualitat: i) Relaciona dues oracions coordinades o subordinades: j) Expressa una actitud, una impressió o un sentiment sobtat del parlant:

21. Anota a quina categoria lèxica pertany cada paraula d’aquesta oració: Hi vam trobar monedes, petxines, un clip per als cabells, un mitjó i una clau petitona.

hi:

clip:

mitjó:

vam trobar:

per:

monedes:

als:

una:

petxines:

cabells:

clau:

un:

petitona:

22.

Subratlla en aquest fragment d’una entrevista a James Close, director del programa d’economia circular de Londres, sis noms (en vermell) i sis adjectius (en verd):

A Londres el 45 % de les emissions contaminants provenen de l’ús de vehicles privats, però podríem reduir-les enormement si compartíssim cotxes elèctrics. I la gent els preferirà perquè són més silenciosos, còmodes i funcionals.

23. Subratlla en aquest fragment de la lectura sis noms (en vermell) i set verbs (en verd): Encara la conservo, la clau petitona. La vaig guardar dins d’una capsa i la vaig trobar fa tres mesos, durant el trasllat, quan ho anàvem desant tot en caixes. Me l’he emportat a la meva nova vida, encara que no em serveixi de res.

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA

2. Els sintagmes Un sintagma és una agrupació de paraules que constitueix una unitat de significat i de funció: Els

nens

petits

sintagma 1

divertien

sintagma 2

la placeta. sintagma 3

Els sintagmes tenen una paraula bàsica que fa la funció de nucli. Aquesta funció la poden exercir el nom o el pronom, el verb, l’adjectiu, l’adverbi i la preposició. CLASSIFICACIÓ DELS SINTAGMES CLASSE

DEFINICIÓ

Sintagma nominal (SN)

Sintagma que té com a nucli un nom.

la teva espasa de pirata

Sintagma verbal (SV)

Sintagma que té com a nucli un verb.

penso en tu cada minut

Sintagma adjectival (SAdj)

Sintagma que té com a nucli un adjectiu.

força dolorosa

Sintagma adverbial (SAdv)

Sintagma que té com a nucli un adverbi.

molt lentament

Sintagma preposicional (SPrep)

Sintagma que té com a nucli una preposició.

sense tu

Una paraula tota sola pot formar un sintagma: Elles

protesten

sempre.

sintagma 1

sintagma 2

sintagma 3

Les paraules que acompanyen el nucli d’un sintagma fan la funció d’especificador (la paraula que va davant del nucli) o de complement (la paraula que va darrere del nucli): una

situació

difícil

especificador

nucli

complement

viuen

sols

especificador

nucli

complement

Un sintagma es pot inserir dins d’un altre per fer-hi la funció de complement: un potet

mel de romaní

de mel de romaní

EXEMPLE

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Els sintagmes 24. Subratlla el nucli d’aquests sintagmes i

26. Subratlla els nuclis d’aquests conjunts de

paraules i, en cada cas, escriu si es tracta d’un sintagma adjectival (SAdj) o d’un sintagma adverbial (SAdv). Fixa’t en l’exemple. molt satisfeta del treball

classifica’ls en la taula:

a) vam descobrir tantes coses junts

SAdj

a) molt a prop d’aquí

b) tants records infantils i llunyans c) molt senzillament d) durant la nostra infantesa

b) gens orgullosos dels resultats c) molt més d’hora

e) molt suaus SN SV SAdj SAdv SPrep

25. Digues de quin tipus és cada un d’aquests sintagmes: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep. a) em venen a la memòria →

d) no gaire generosos amb nosaltres

27. Analitza l’estructura d’aquests sintagmes: tants

records

bells i dolços

especificador

nucli

complement

a) les boletes de metall b) aquesta carta tan llarga c) bojament enamorada de tu

b) els bons records d’infantesa → c) dalt de l’escala de barrots →

d) sempre he pensat en la nostra relació

d) molt més tendres → e) molt lentament →

e) segurament t’has oblidat de mi

28. Digues si els enunciats següents són sintagmes nominals (designen alguna cosa, però no li assignen cap acció ni cap estat) o oracions (tenen sentit complet, amb subjecte i predicat): a) Un pastís amb mores de l’hort dolcíssim. → b) Les vacances en una caseta de pescadors. → c) Les meves amigues sovint em fan preguntes sobre tu. → d) Aquesta va ser la primera pregunta de totes. → e) La mare i jo vam comprar unes arracades de flors minúscules. →

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA

3. Les oracions Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i atribuint-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica: En Júlio em va regalar una clau petitona. (una acció) La Joâo es va enamorar d’en Júlio. (un procés) La Joâo estava enamorada d’en Júlio Pirata. (un estat) L’amor era sempre verdader en aquella època. (una característica) Una oració constitueix una unitat d’entonació, és a dir, una unitat marcada per una corba d’entonació única, normalment sense interrupcions: La nostra història no té res a veure amb l’amor. L’oració típica té dos constituents: un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte (SN subjecte), i un sintagma verbal, que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s’estableix entre el subjecte i el verb: La meva mare

es va entusiasmar.

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona singular P E R SAB E R-NE MÉS

Quan la situació o el context ho permeten, el subjecte pot ser sobreentès. Aleshores s’anomena subjecte el·líptic: ø

Penso en tu.

Subjecte SV predicat el·líptic (jo)

Érem pirates.

Subjecte el·líptic (nosaltres)

SV predicat

La modalitat de l’oració indica la intenció comunicativa bàsica de la persona que emet el missatge: nunciar: modalitat declarativa → He llegit un fragment de •E Mary John, d’Ana Pessoa. • Preguntar: modalitat interrogativa. → T’ha agradat? rdenar: modalitat imperativa. → Llegeix l’obra. Te la reco•O mano de totes totes. xclamar: modalitat exclamativa. → M’ha resultat del tot •E sorprenent!

• Introduïu en un sobre paperets amb el nom de cada una de les modalitats de l’oració. Cada alumne en triarà un i s’haurà d’inventar una oració de la modalitat que li hagi tocat i dir-la en veu alta perquè la resta de la classe l’endevini.

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Les oracions 29. Analitza les oracions que hi ha a continuació d’acord amb el model següent: Els avions supersònics ultrapassen la velocitat del so. SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona plural

a) Els avions supersònics ultrapassen la velocitat del so. b) L’aigua del mar cobreix dues terceres parts de la superfície terrestre. c) Les gotes dels núvols tenen una mida minúscula. d) L’activitat física millora la qualitat de vida de les persones. e) El sistema circulatori comprèn el cor i els vasos sanguinis.

30. Classifica en la taula cadascun dels constituents de les oracions: a) Les jugadores de l’equip juvenil s’entrenen a les nou dilluns i dijous. b) L’àrbitra del partit d’avui ha amonestat dues jugadores amb targeta groga. c) L’entrenadora de l’equip local sabia motivar molt bé les jugadores. d) En el partit d’avui han debutat com a juvenils tres jugadores cadets. e) A un sector del públic no li ha agradat el joc tan defensiu de l’equip visitant. SN subjecte

SV predicat

Les jugadores de l’equip juvenil

s’entrenen a les nou dilluns i dijous.

31. Digues a quina modalitat (declarativa, interrogativa, imperativa, exclamativa) correspon

cada una de les oracions següents: a) Acompanya’m a casa. →

b) Els veïns han trobat la porta oberta. → c) Què deu haver passat? → d) Quina destrossa que han fet! →

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» ORTOGRAFIA 1. L’alfabet i l’ordre de les paraules 1.1. L’alfabet L’alfabet és el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem. L’alfabet català té vint-i-sis lletres: a

hac

ve (baixa)

be (alta)

i (i llatina)

ve doble

jota

ics, xeix

erra

i grega

ela

essa

zeta

efa

ema

ena

Els dígrafs són sons que es representen per mitjà de dues lletres. En la llengua catalana són els següents: ss tassa rr carro

ll llapis ny munyir

ix deixar ig mareig

qu raqueta gu guineu

També podem considerar dígrafs aquestes combinacions: tg carruatge tj mitjó

tx cotxe ts potser

tz dotzena sc ascensor

1.2. L’ordre de les paraules El diccionari és el recull de les paraules d’una llengua, ordenades alfabèticament, amb l’explicació del seu significat. Per buscar-hi paraules, cal tenir en compte els aspectes següents:

RE CO RDA La lletra x té el nom de ics quan sona com en exemple [gz] o complex [ks]. En canvi, té el nom de xeix quan sona com en xarxa [ ʃ ]. RE CO RDA Les lletres k, w (i y quan no forma part del dígraf ny) només apareixen en paraules manllevades a altres llengües: karate, rock, kiwi, web, byte, bypass…

RE CO RDA Els dígrafs ll, rr i ss s’anomenen doble ela, doble erra i doble essa, respectivament. La l·l (ela geminada) l’hem d’escriure amb un punt volat i no pas amb un punt baix o amb un guionet: col·locar i no pas col.locar o col-locar. Només escriurem el guionet a fi de ratlla quan calgui separar la primera síl·laba de les altres per qüestió d’espai: col- / locar.

La ç (ce trencada)

S’inclou dins la lletra c. Així doncs, seguint l’ordre alfabètic trobarem marc / març / marca.

La l·l (ela geminada)

És considerada com dues eles: l + l. Així doncs, seguint l’ordre alfabètic trobarem paller / pàl·lid / pallissa.

El dígraf ll (doble ela)

És considerat com dues lletres independents: l + l. Per tant, lloc va abans de local.

ORTOGRAFIA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» ACTIVITATS L’alfabet

35. Encercla les paraules que no apareixeran

en una pàgina del diccionari que comença amb rosada i acaba amb rumb: rusc

rosari

rosegador

roser

32. Escriu el nom de les lletres següents:

ruixat

rosca

rumba

rugbi

rude

rovell

rosa

romaní

33. Ordena alfabèticament les paraules se-

güents: papallona, magatzem, fanal, ventada, quilòmetre, esborrany, carnisser, barana, albergínia, timbal, rodera, vorera, onada.

L’ordre de les paraules 34. Escriu del dret les paraules de cadascu-

na de les sèries següents i ordena-les alfabèticament, en cas que sigui necessari: a) ivnac, aynac, pac, ónac:

b) allap, dil·làp, rellap, lap:

c) alp, açalp, acalp, dicàlp:

d) aiug, atog, aurg, ynaug:

e) animàl, call, timíl, lagel:

36. Fes l’índex alfabètic d’un atles amb les

poblacions següents: Perpinyà, la Seu d’Urgell, Figueres, Olot, Berga, Girona, Balaguer, Manresa, Lleida, Sabadell, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Reus, Tarragona, Tortosa, Amposta.

DICTAT Llegeix el text, fes una llista de les paraules que tenen dígrafs i classifica’ls segons si es poden separar o no. Després, escriu el text mentre te’l dicten. Fes-ho en un full a part.

Amor em sembla una bona paraula per a la primera entrada en el meu blog. Ara estic vivint un moment dolç amb el meu noi. És fantàstic, atent, afectuós, divertit… Però també he viscut les espines en una altra relació. ¿Els nois i les noies vivim l’amor d’una manera diferent? ¿Sigui quin sigui el nostre sexe, tots sentim les mateixes papallones a l’estómac? Un misteri. L’amor, ben igual que et fa volar, et fa mal i, malgrat això, és tan meravellosa la sensació d’estar enamorada, que t’és ben igual. Gemma Pasqual i Escrivà: Xènia, estimar no fa mal. Barcanova (text adaptat).

UNITAT 1

EM POSO A PROVA LES FAKE NEWS Una fake new és una notícia falsa que ens arriba a través de les xarxes socials i internet i que s’escampa a gran velocitat.

PASSOS PER DETECTAR FAKE NEWS

1 Mira qui difon la notícia i per quin mitjà la reps. Si t’arriba per les xarxes socials, mira qui n’és l’autor i consulta el seu perfil i el tipus de publicacions que fa.

Si t’arriba per missatgeria instantània, assegura’t que es tracta d’un contacte fiable i quin tipus de contingut acostuma a enviar-te.

2 Pren-te temps i distància per donar com a certes determinades informacions. Llegeix la notícia sencera i no et quedis només amb el titular o la fotografia. Les imatges es poden manipular o aprofitar. Per comprovar-ho, busca-la a Google Imatges.

Comprova si la notícia s’ha publicat en diversos mitjans de comunicació i la informació que dona es correspon amb el moment que t’arriba. És estrany que un únic mitjà es faci ressò de la notícia.

Fixa’t en l’adreça d’on prové la informació. Si no la reconeixes o et fa dubtar, potser és millor no clicar-la. A Catalunya els dominis més habituals són .cat, .es, .com, .org, .eu.

Consulta fonts fiables i verifica qui és l’autor. No és el mateix un periodista que escriu per a un diari o una revista de prestigi que un usuari anònim o un influenciador.

3 Ves amb compte amb el que reps i reenvies per les xarxes. Evita el clickbaiting o pescaclics, continguts web, normalment de poca qualitat, amb titulars absurds o escabrosos.

El seu objectiu és sumar clics i obtenir beneficis econòmics o col·locar-se en les primeres posicions en els cercadors.

Malfia-te’n si la notícia és tan sorprenent que sembla una broma, està mal escrita, inclou textos traduïts literalment d’altres llengües, conté faltes d’ortografia i té un disseny poc acurat.

La informació falsa pot perjudicar el prestigi de les persones i les institucions.

Consulta un mitjà que faci fact-checking, és a dir, que verifiqui els fets, com ara Verificat, Newtral, Maldita, EfecVerifica, o institucions com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Consell de l’Audiovisual de Catalunya, programa eduCAC.

Abans de reenviar res, atura’t, pensa i verifica. Sigues una font fiable!

1. Assenyala tres trets de les fake news: costumen a ser anònimes. A Provenen de mitjans seriosos i fiables. A vegades estan mal redactades i inclouen imatges de mala qualitat. Sovint fan servir dominis estranys.

2. Què pretenen? onar informació de qualitat i aconseguir D lectors crítics. Difondre notícies importants en el mínim temps possible. Generar visites a webs, desprestigiar, desinformar i manipular la informació pública. Donar consells als lectors perquè detectin les notícies falses que circulen per les xarxes socials i internet.

3. Un influenciador és… lgú que comparteix vídeos amb activia tats atractives a la plataforma YouTube. un periodista especialitzat en xarxes socials. algú amb capacitat per influir sobre altres, sobretot a través de les xarxes socials. una eina que detecta errors i notícies falses.

4. Un pescaclics… s erveix per traduir textos. és un contingut web dissenyat per aconseguir moltes visites. identifica les notícies que provenen d’una font fiable. ordena les notícies pel nombre de lectors.

6. Indica l’explicació correcta a partir de l’oració següent: «Mira qui difon la notícia»:

’emissor és l’escriptor, el receptor és el lecL tor, el canal és l’escrit i el codi és la llengua. L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és la llengua i el codi és l’escrit. L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és la llengua i el codi és l’oral.

7. Quin d’aquests grups forma un sintagma nominal?

n disseny poc acurat. U Per les xarxes socials. Conté faltes d’ortografia. Més habituals.

8. Els adjectius que hi ha en el segon apartat de la infografia són…

s encera, estrany, únic, més, fiables, anònim. s encera, només, estrany, únic, fiables, anònim. n omés, estrany, també, únic, habitual, fiables. s encera, estrany, únic, habituals, fiables, anònim.

9. Ordena alfabèticament aquesta sèrie: perfil,

publicació, publicar, provenir, potser, periodista, prestigi, pescaclics, primer.

10. Troba en el text cinc paraules diferents que s’escriguin amb un dígraf.

5. Quin significat té el mot perfil en el text? onjunt de trets propis d’una persona. C Contorn de la figura d’una persona o d’una cosa. Traç delicat que es fa amb una ploma escrivint o dibuixant. Adorn delicat i subtil que hom posa o fa a un objecte.

La meva reflexió

¿Has tingut dificultats per entendre els consells de la infografia per identificar les fake news? Quin consell et sembla més difícil de seg uir? Per què?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 1

» LA LLENGUA DE SIGNES

Què és la llengua

Les persones sordes s’expressen per mitjà d’una llengua de signes. Tot i que és habitual veure professionals que interpreten les notícies a aquesta llengua, la seva incorporació als informatius és recent. En aquesta situació us convertireu en intèrprets de la llengua de signes i haureu d’explicar una notícia en la llengua de signes catalana.

DESCRIPCIÓ

de signes?

La llengua de sign es és una llengua na tural (com ara el català, l’italià, el portuguès…) que utilitza els gestos de les mans pe r comunicar-se. L’ex pr essió facial i corporal és m olt important ja que ca da gest correspon a una lletr a, una paraula o una expressió. A B C D E F G

® AGILS Comun icació & Avanti Avanti Estudio

©CCMA

T I D’ESTRUCTURACIÓ ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMEN

1. Organitzeu-vos en grups de tres o quatre. 2. Consulteu en l’espai personal del web www.barcanova.cat els diversos enllaços que hi ha per ® Àg ils Co ® Àg

mumu ils Co nicnic aciaci &óAv & ant idels Avi an Avant Avti anEs ti tud io io conèixer les característiques de la llengua catalana de signes i la importància de laó feina intèrprets. Estud ®® ÀgÀg mu nic ®ilsÀg ació & Avanti Àg ils ® ®Co ils Co Àg Àg Co mu ® ils ils mu Co nic Co ils nic Av aci mu Comumu aci an nic ó aci nic & tiii Av ó Av Es &óóAv aci nic Av tud ant & aci ant & Av i Av ó Av ant & Av an ant an ti Es ant Av ti an Es tud ii Av anEs ti tud tiioEs iotud an Es io io ti tud io tud ®Àg io Àg ® Àg ils ils ® ®®Àg ils Co Co Àg ® Co mu mu ils Àg ils mu Co nic nic ils Co mu Co aci aci mu aci nic mu ó&Av nic & ó aci nic Av & aci ó Av aci Av ant ant óónic & ant ó & Av i i & Av Av ii Es antan Av Av an an anti Av ant i Av an ti Es Es ti an Av Es tud tud ti an titi Es io iotud tiio tud Es tud tud io io io ® Àg ils Àg Co ils ®® ®®Àg mu Co Àg nic mu ils ils nic Co Co óaci aci mu mu Àg &óAv ónic nic nic ils Co aci Av iant mu óaci Av && && iAv Av Av Av aci ant an ils óant ®Àg ti tian Co iant tud ®® Av Àg Es Es mu Àg ® ® io io an tud ils Àg Àg ils ant nic titi tiian ® Co io ils ils Es Es Co Àg iAv aci mu Av Co Co tud mu ils óóaci an nic mu mu & io Co nic aci nic nic mu Estud aci ant aci tudio nic ó &Av i Av & óAv ó aci Av & ant ó& Av ant & tian iant ant Av Av i Av Av i an tud ant Av an tiEs ioio iAv an tiian Es Av Es titi ti tud an Es Es tud tud tud Es io io ioio tud

3. Individualment, redacta una notícia breu sobre un fet destacat de la teva població o el teu barri per ser interpretada en la llengua de signes i selecciona les imatges o vídeos que hi incorporaràs. Abans, completa una taula com la següent en un full a part amb les dades essencials de la teva notícia: Qui l’ha protagonitzat? Què ha passat? Quan ha passat? On ha passat? Per què ha passat? Com ha passat?

... ... ... ... ...

Practica la llengua de signes. Trobaràs uns quants consells en l’espai personal del lloc web www.barcanova.cat.

5. Per parelles, graveu les vostres notícies.

Un de vosaltres ha de llegir la notícia en veu alta i l’altre l’ha d’explicar en la llengua de signes. Recordeu de vocalitzar molt quan feu els signes perquè us puguin llegir bé els llavis.

Per redactar la not íc

ia…

1. Tria el tema de qu è tractarà. 2. Estructura la notíc ia seguint les pregun tes què?, qui?, quan?, on?, per què? i com?.

Què? Per què?

Qui?

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

1.  Individualment, pensa en quines situa-

cions es podria fer servir la llengua de signes a part d’un telenotícies.

2.  Per acabar, entre tota la classe, feu una posada en comú a partir de les vostres reflexions individuals.

Com?

Quan? On?

3. Procura que el te xt no sigui gaire lla rg perquè l’hauràs d’explicar am b el llenguatge de sig nes.

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1.  Reflexiona sobre les tasques que has dut a terme a partir de les preguntes següents: • Quin rol has tingut en el treball en grup? • Com valoraries la teva intervenció? • Consideres que has fet aportacions interess ants? Per què? • Per què creus que pot ser interessant con èixer la llengua de signes? • Com t’has sentit fent servir la llengua de signes?

UNITAT

LECTURA » Harry Potter i la pedra filosofal EDUCACIÓ LITERÀRIA » La literatura i els gèneres literaris REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » El nom » Els signes de puntuació (I) SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Per art de màgia

Preparem la lectura 1. Responeu oralment: ¿Si en una història de ficció tot el que hi apareix no pot existir en el món real, aleshores diem que és una història realista o una història fantàstica? Què és, doncs, una història realista? 2. Expliqueu tot que el sapigueu del personatge de Harry Potter. Per què les novel·les d’aquest jove bruixot agraden tant? 3. Raoneu la resposta: ¿Trobeu que el fet d’amagar la veritat a una persona és com dir-li una mentida? 4. ¿Si mentim amb la idea d’obtenir un benefici, llavors diem que és una mentida pietosa o bé una mentida egoista? I si mentim amb la idea de protegir o beneficiar algú? 5. Per parelles, interpreteu el sentit d’aquesta frase del filòsof grec Sòcrates: «La mentida guanya jugades, però la veritat sempre guanya el joc». Després, exposeu en veu alta les vostres conclusions.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL La màgia és molt present en el món de la literatura, el cinema, la televisió, les sè ries…. Però com s’ho fan els mags i les magues per fer els seus trucs: ¿tenen uns poders especials o bé els trucs són fruit de moltes hores d’aprenentatge i de pràctica?

UNITAT 2

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

Després que el malvat mag Voldemort hagi matat els pares del Harry, el gegant Hagrid ha de deixar el nen a casa dels únics parents que li queden: els seus oncles. Els Dursley maltracten el Harry i li amaguen el seu origen i la seva herència màgica. Tanmateix, el dia abans del seu onzè aniversari, el nen rep una carta amb una notícia sorprenent que li canviarà la vida. I just l’endemà apareix el Hagrid i li revela que és un famós… bruixot!

glop m. Quantitat de líquid que cap a la boca i es beu d’una vegada. agemolir-se v. intr. pron. Abaixar el cos, encongir-se, especialment en actitud de submissió. p’rò (però) prep. L’apòstrof indica l’elisió d’una vocal. fer-ne un gra massa loc. verb. Portar les coses massa enllà, excedir-se.

Harry Potter i la pedra filosofal Li va passar les salsitxes al Harry, que les va trobar exquisides de tanta gana que tenia, però continuava sense poder apartar els ulls del gegant. Al final, com que semblava que ningú no tenia intenció d’explicar-li res, va dir: —Ho sento, però no he acabat d’entendre qui ets. El gegant va fer un bon glop de te i es va eixugar els llavis amb el revés de la mà. —Me pots dir Hagrid —va dir—, és com me diu tothom. I com t’he dit abans, soc el guardabosc de Hogwarts. De Hogwarts ja ho saps tot, és clar. —Mmm, doncs no —va fer el Harry. El Hagrid es va sorprendre. —Em sap greu —es va apressar a dir el Harry. —Que te sap greu? —va cridar el Hagrid, enfadat, i es va girar cap als Dursley, que es van agemolir en la foscor—. És a ells a qui hauria de saber greu! Ja sabia que no rebies les cartes, p’rò mai vaig arribar a pensar que no sabries re de Hogwarts, per l’amor de Déu! ¿No t’has preguntat mai on ho van aprendre, els teus pares? —On van aprendre què? —va preguntar el Harry. —On van aprendre què! —va bramar el Hagrid—. Però què és això? S’havia posat dret. Amb la seva ira semblava omplir tota la cabana. Els Dursley estaven encongits de por contra la paret. —M’estan dient que —va grunyir als Dursley—, que aquest noi… Aquest noi! No sap re de… De re! El Harry va pensar que aquell home n’estava fent un gra massa. Al cap i a la fi, havia anat a escola, i les seves notes no eren pas dolentes. —Alguna cosa sí que sé —va dir—. Sé mates i tot això… Però el Hagrid va fer un gest amb la mà i el va aturar: —Vull dir sobre el nostre món. El teu món. El meu món. El món dels teus pares. —Quin món? Semblava que el Hagrid estigués a punt d’esclatar. —Dursley! —va fer, i va sonar com una detonació. El tiet Vernon, que s’havia tornat pàl·lid, va dir amb un fil de veu alguna cosa com «prumpram». Al Hagrid li sortien els ulls de les òrbites. —Suposo que saps qui eren els teus pares —va dir—. Saps que són famosos. Que tu ets famós.

UNITAT 2 » LECTURA —Què? Els… Els meus pares famosos? —No en saps re… No en saps re… —El Hagrid es va passar els dits pels cabells, mirant el Harry amb ulls confusos.— No saps què ets? —va preguntar al final. De cop i volta el tiet Vernon va trobar la veu. —Prou! —va ordenar—. Aturi’s immediatament! Li prohibeixo que expliqui res al noi. Fins i tot un home molt més valent que el Vernon Dursley s’hauria acovardit amb la mirada furiosa que el Hagrid li va dirigir en aquell moment. Quan va parlar, cada una de les seves síl·labes tremolava de ràbia. —No l’hi han explicat mai? ¿No li han explicat mai què deia la carta que el Dumbledore els va deixar? Jo hi era! Vaig veure com el Dumbledore la deixava, Dursley! I l’hi han estat amagant durant tot aquest temps? —Amagant-me què? —va preguntar el Harry amb impaciència. —Ja n’hi ha prou! L’hi prohibeixo! —va cridar el tiet Vernon, pres del pànic. La tieta Petúnia va deixar anar un esbufec de terror. —Apa, aneu a pastar fang, tots dos —va dir el Hagrid—. Harry, ets un bruixot. A la cabana es va fer un silenci absolut. Només se sentien el mar i el vent. —Que soc què? —va demanar el Harry. —Un bruixot, com ho sents —va repetir el Hagrid, i es va tornar a asseure al sofà, que encara es va queixar i es va enfonsar més que abans—. I fins i tot m’atreviria a dir que un bruixot molt bo. Només et fa falta una mica de pràctica. Amb una mare i un pare com els teus, com podria ser d’una altra manera? Però ara crec que és hora que llegeixis la carta. El Harry va estirar el braç per agafar el sobre groguenc, escrit amb tinta verd maragda i adreçat al Senyor Harry Potter, El terra, Cabana sobre la roca. El mar. En va treure la carta i va llegir: ART S E RIA HO GW IX U R B E D ESCOLA Dumbledore Director: Albus sse, Cavaller de Warlock,

ts) de primera cla ional de Bruixo (Orde de Merlí eració Internac ed nf Co la de or Membre d’Hon

ia Hogwarts. or Potter, ola de Bruixer sc l’E a ès m Benvolgut seny ad ial estat bres i el mater ar-vos que heu la llista dels lli r Em plau inform ba ri ar s vo rntesa per fe Aprofito l’avine asses. l 31 de juliol. per seguir les cl eu ussol abans de m re st vo el o que necessitar bre. Esper ça l’1 de setem El curs comen Afectuosament,

Minerva McGntonaagall Directora adju

Dumbledore, Albus. Director de l’escola de màgia i principal mentor del Harry. anar a pastar fang loc. verb. Es diu per acomiadar algú de mala manera. maragda f. Pedra preciosa de color verd brillant.

LECTURA « UNITAT 2 quequejar v. intr. Parlar fent interrupcions i repeticions de sons involuntàries, tartamudejar. vatua l’olla loc. interj. Expressió usada per indicar sorpresa, indignació, enuig, etc. pergamí m. Pell prima d’ovella o de cabra que s’ha preparat per poder-hi escriure al damunt. Abans del paper, la gent escrivia en pergamí. gargot m. Traç imperfecte com és ara les lletres traçades per una mà poc traçuda a escriure.

Al cap del Harry van començar a esclatar preguntes com focs d’artifici i no sabia per on començar. Al cap d’una estona va dir quequejant: —Q-q-què vol dir q-q-que esperen el meu mussol? —Vatua l’olla! Això me fa pensar que… —va dir el Hagrid donant-se un copet al front amb prou força per fer tombar un carro de cavalls. D’una altra butxaca de l’interior de l’abric encara va treure un mussol (un mussol de veritat, viu i una mica espantat), una ploma d’oca i un rotlle de pergamí. Amb la llengua entre les dents va fer uns gargots que el Harry va llegir del revés:

BENVOLGUT SR. DUMBLEDORE, HE DONAT LA CARTA AL HARRY. DEMÀ EL PORTARÉ A COMPRAR EL MATERIAL. FA UN TEMPS HORRIBLE. ESPERO QUE SE TROBI BÉ. HAGRID

Va enrotllar la nota, la va donar al mussol, que la va agafar fort amb el bec, va anar cap a la porta i va deixar-lo anar en la tempesta. En acabat, va tornar i es va asseure com si el que acabava de fer fos tan normal com parlar per telèfon. —Ho sabíeu? —va demanar el Harry— ¿Vosaltres sabíeu que jo era un… un bruixot? —Que si ho sabíem? —va xisclar la tieta Petúnia—. Que si ho sabíem! Oh, i tant que ho sabíem! Què podies ser, si no, si la mala peça de la meva germana era el que era? Va rebre una carta com la teva i va desaparèixer. Se’n va anar a la… a l’escola aquesta, i només tornava per les vacances, amb les butxaques plenes d’ous de granota, i es dedicava a convertir tasses de te en rates. Jo era l’única que la tenia pel que realment era: un monstre! Però per als meus pares… I ara! Tot era Lily això, Lily allò… Estaven orgullosos de tenir una bruixa a la família. Va aturar-se per agafar aire i va continuar amb el seu discurs. Semblava que fes anys que esperava l’oportunitat de vomitar-ho tot. —Després va conèixer el Potter aquell a l’escola, se’n va anar de casa, es van casar i et van tenir a tu. Evidentment, jo sabia que tu series igual que ells, igual d’estrany, igual de… d’anormal. I llavors va i s’esclafa el cap, i nosaltres ens vam haver de fer càrrec de tu. El Harry s’havia quedat blanc. J. K. Rowling: Harry Potter i la pedra filosofal. Empúries (text adaptat).

UNITAT 2 » LECTURA

» ACTIVITATS

e) Revelació del Hagrid que el Harry és un

Comprensió lectora

f) Confessió de la tieta Petúnia respecte als

bruixot i lliurament de la carta. pares del Harry.

El fet desencadenant Un fet desencadenant és un esdeveniment que genera un conflicte en el protagonista i l’obliga a fer un canvi en la seva vida. Aquest fet fa créixer la tensió i origina una intriga que provoca un estat d’expectació en els lectors.

1. Indica quin fet desencadena l’episodi: La mala relació que el Harry té amb els seus oncles, els Dursley. La visita del gegant Hagrid, el guardabosc de Hogwarts. La revelació que fa la tieta Petúnia respecte als pares del Harry.

Els episodis i l’arc narratiu Un episodi és la part d’una obra narrativa o teatral que constitueix una unitat d’acció. Cada episodi sol dibuixar un arc narratiu caracteritzat per un seguit de fets que fan augmentar la tensió narrativa fins a arribar al punt més alt (el clímax) i, tot seguit, a la resolució.

2. Normalment, un arc narratiu es representa

amb una figura similar a una piràmide. Col·loca cadascun dels fets següents en la piràmide segons l’ordre d’aparició en l’episodi llegit.

7 8

a) Presentació del gegant Hagrid. b) Exclamacions del Hagrid i renys adreçats als Dursley. c) Sorpresa del Hagrid en assabentar-se que el Harry no sap res de Hogwarts. d) Pregunta del Hagrid al Harry sobre el seu origen i la seva naturalesa.

g) Prohibició del Vernon al Hagrid d’explicar al Harry què és i qui eren els seus pares. h) Desconcert total del Harry.

3. Quin dels fragments següents reflecteix el punt més alt de tensió d’aquest episodi?

«Al cap del Harry van començar a esclatar preguntes com focs d’artifici.» «I llavors va i (la Lily) s’esclafa el cap, i nos altres ens vam haver de fer càrrec de tu.»

El gir narratiu Un gir narratiu és el moment del relat en què un fet provoca que el protagonista hagi de prendre una decisió que l’impulsarà a iniciar una aventura o a fer un viatge iniciàtic que transformarà la seva personalitat.

4. Respon: a) Quin tipus de document capgira el relat?

b) ¿Creus que aquest document provocarà que la vida de Harry Potter faci un gir important? Indica el canvi més probable: Se n’anirà amb el gegant Hagrid a Hogwarts i aprendrà màgia per tal d'esdevenir un bruixot excel·lent. Es quedarà en el món muggle (el de les persones normals) perquè s’assabenta que corre perill en el món màgic. c) ¿Podem dir, doncs, que aquest document causa un gir narratiu? Justifica la resposta.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 2

7. Aparella les expressions que comuniquin el

Les il·lustracions dels capítols Ocasionalment, les narracions escrites estan il·lustrades amb imatges; són il·lustracions que representen els episodis més rellevants.

5. Relaciona cadascun d’aquests títols amb

mateix missatge i indica quina de les dues és la fórmula que s’usa en les cartes formals (F): 1. E l motiu de la carta és demanar-vos un favor. (F) 2. Poso en el vostre coneixement…

la il·lustració i el capítol corresponents:

3. Et faig saber que…

a) El vidre que es volatilitzà.

4. T ’escric perquè et vull demanar un favor...

b) Les cartes de ningú. c) El guardabosc. d) El nen que va sobreviure. 1

8. Busca a la carta de l’escola les paraules

i expressions cultes que corresponguin a aquestes altres d’ús més general: a) Estimat Harry Potter,:

b) Estic contenta de fer-te saber que has sigut acceptat…: c) Aprofito l’ocasió…: 2

d) Espero que el teu mussol…: e) Una abraçada,:

L’antonímia

6. A quin capítol correspon el fragment de la novel·la que has llegit? Raona la resposta.

L’antonímia és la relació d’oposició entre dues o més paraules. Per exemple: malèvol significa el contrari de benèvol.

9. Escriu els antònims adequats de sec en les definicions següents:

Paraules i expressions

sec -a 1 adj. Eixut, ressec, dessecat ↔ humit, mullat, tendre. 2 adj. Tractant-se de sòls o terres: àrid, estèril ↔ fèrtil, feraç. 3 adj. fig. Aspre, adust, brusc, eixut. Referits al caràcter d’una persona ↔ afable, suau. 4 adj. fig. Referit a la constitució física: magre, prim, escardalenc, xuclat, secall ↔ gras, obès.

Una carta formal

a) 1 adj. Que no té gens d’aigua. ↔

La carta de l’escola utilitza un llenguatge formal: la persona que signa al peu de la carta (la directora adjunta de Hogwarts) s’expressa amb paraules cultes i usa formes fixades. Els escrits formals de les institucions públiques i privades utilitzen un llenguatge formal a fi de formular els missatges amb serietat i precisió.

b) 2 adj. Desproveït d’humitat i nutrients, sense vegetació. ↔ c) 3 adj. fig. Que és poc amable, que diu les coses de mala manera ↔ d) 4 adj. Que és molt prim, que té molt poca carn o poc greix. ↔

UNITAT 2 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT I si escrivíssim a la direcció? De ben segur que hi ha coses que us agraden del centre on estudieu i d’altres que no. ¿I si traslladeu les vostres opinions sobre el funcionament del centre a la directora o al director? Us proposem que ho feu per mitjà d’una carta formal. La carta formal és un document que adrecem a la persona que representa una institució privada o pública com és ara la directora o el director d’un centre educatiu. Aquest model de carta té unes regles de presentació establertes, unes fórmules fixes i un estil formal.

Què hem de fer? En grups, penseu quines coses de l’escola o institut no us agraden i expresseu per escrit les vostres queixes i els suggeriments de millora. Feu-ho en un full a part.

Com ho hem de fer? a) Escriviu la vostra opinió en forma de carta a la directora o el director. b) Introduïu l’escrit en un sobre amb el nom de la persona que és la màxima responsable del centre i amb el vostre com a remitent i dipositeu el sobre dins la bústia del vostre centre habilitada per a aquests casos o en una de creada expressament. c) Obriu la bústia, extraieu-ne les cartes, llegiu-les i comenteu-les.

Les parts de la carta formal L’escrit ha de ser el d’una carta formal, que conté aquestes parts: (2)

(1) (3)

(4) (5) (6) (7) (8) (9) (11)

A. ENCAPÇALAMENT (1) Data (2) Nom i adreça del signatari (3) Nom i adreça del destinatari (4) Objecte (eventualment) (5) Salutació B. COS (6) Introducció (7) Exposició argumentada (8) Conclusió

(10)

C. PEU (9) Comiat (10) Signatura (11) Postdata (eventualment)

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

» EN VEU ALTA Fem un informatiu Potser els telenotícies no us interessen gaire, bé perquè no els acabeu d’entendre, bé perquè els trobeu massa avorrits. Però probablement canviareu d’idea si veieu l’InfoK, un programa informatiu del canal juvenil SX3 de TV3, que us presenta les notícies d’una manera entenedora, amena i interessant. ©CCMA

Què hem de fer? En grups, reproduïu oralment un informatiu de l’InfoK, és a dir, poseu la veu a la presentadora de l’informatiu, als reporters que fan els reportatges i al meteoròleg que informa del temps i imiteu-ne els gestos.

Com ho hem de fer? a) Aneu al lloc web de l’InfoK, trieu un dels programes i transcriviu-ne el text. b) Repartiu-vos les tasques entre els membres del grup: el primer s’encarregarà de la part tècnica, el segon farà de presentador, el tercer serà la veu dels reporters, el quart donarà veu als protagonistes o testimonis que apareixen en els reportatges i el cinquè farà la previsió del temps. c) Apreneu-vos el text i imiteu l’entonació, la dicció i el ritme dels periodistes. d) Projecteu l’informatiu sense veu i sincronitzeu el text que heu preparat amb les imatges del programa. e) Al final, demaneu la valoració del vostre treball a la resta de grups.

tícia? na no u s é forma Què que in t x e t ctiva És un a obje r e n a litat de m ’actua d t e f d’un ic. s públ è r e t ara n d’i reu, cl b r e s Ha de l. rsona i impe

Què és un reportatge ? És un text in formatiu extens que va acompanya t d’imatges (gràfics, foto grafies, filmacions, etc.). Sovint inclo u, en forma d’entrevista , l’opinió dels protag onistes, dels testimonis o d’experts .

UNITAT 2

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. La literatura i els gèneres literaris 1.1. La literatura: l’art de la paraula La literatura és l’art de dir coses de manera creativa per mitjà d’un llenguatge estètic. Cerca la bellesa en les paraules per comunicar fets, sentiments, imatges… amb l’objectiu d’emocionar i agradar. Fixa’t en l’exemple de la dreta.

1.2. La literatura oral tradicional Les primeres manifestacions literàries van ser orals i es van produir molt abans que s’inventés l’escriptura. Ben segur que els primers humans ja cantaven cançons i s’explicaven històries i, per fer més emocionants aquestes activitats, es van servir de l’art de la literatura. Així van néixer els primers textos literaris no escrits, que s’han conservat en la memòria perquè els pares els han transmès als fills, i aquests als nets. I amb el temps, s’ha format un ric patrimoni cultural: el de la literatura oral tradicional.

Els bons records de vegades són com roses oloroses amb tacte de seda, que ens sedueixen amb el seu vellut i el seu perfum, però ens punxen amb les espines que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar. Maria Dolors Alibés: Contes per a l’hora de les postres. Baula.

1.3. La literatura escrita La invenció de l’alfabet va impulsar un nou procediment per a la creació literària: l’escriptura. Així, l’escriptor solitari i reflexiu va anar arraconant l’artista popular que interpretava de viva veu obres pròpies o de la tradició oral. Alhora, la persona solitària i silenciosa amb un llibre a les mans per llegir-lo va anar relegant el grup d’oients de l’intèrpret d’obres tradicionals.

Retrat de Denis Diderot (1767), de Louis Michel van Loo.

LITERATURA ORAL TRADICIONAL

LITERATURA ESCRITA

Transmissió oral: la integren obres transmeses oralment al llarg de molts anys o segles. En moltes cultures un orador recitava els textos i el públic els escoltava.

Transmissió escrita: la integren obres transmeses per escrit. Abans de descobrir la impremta, els llibres eren manuscrits i els copistes s’encarregaven de fer-ne còpies.

Anònima: en general, no coneixem els autors de les obres de transmissió oral. Per això diem que són anònimes i es consideren patrimoni popular.

D’autor: les obres de transmissió escrita solen ser d’un autor concret, el nom del qual apareix en la portada i en la pàgina de crèdits del llibre.

Text amb diverses versions: sovint els textos orals presenten diverses versions, ja que cada orador els adapta als gustos de l’auditori i en passar d’un país a un altre també se’n soler fer adaptacions.

Text amb versió única: en general, els textos escrits es mantenen invariables. Tot i així, hi ha editorials que fan adaptacions d’obres antigues per facilitar-ne la lectura als lectors actuals.

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS La literatura 10. Assenyala l’opció correcta: a) La literatura és… l’art de fer imaginar coses que no exis teixen. l’art de produir i combinar sons. l’art de dir o escriure coses de manera creativa o artística. l’art d’explicar una història il·lustrada amb imatges. b) Els primers textos literaris eren… textos escrits que la gent llegia i apre nia de memòria. textos orals que la gent aprenia i trans metia de memòria. signes o gravats prehistòrics fets a les parets de les coves. cerimònies i danses que la gent feia en les festes rituals. c) La literatura oral tradicional… normalment és d’un autor conegut. és una obra col·lectiva, creada per di versos autors. és una obra que es transmet oralment sense variacions. normalment és anònima, és a dir, d’au tor desconegut. d) La invenció de l’alfabet i, per tant, de l’escriptura va provocar que…

Al començament del món, quan encara no hi havia gaire gent, el Gran Esperit podia acostar-se a cada indi i donar-li allò que necessitava. Però quan sobre la terra ja hi havia molta gent i no podia escoltar-los a tots, va col·locar a la terra una roca en forma d’home i els va dir: —Hi ha indis per tota la terra, així és que jo ara he de viatjar arreu del món. Si algú de vosaltres necessita ajuda, que vingui aquí i la demani a aquesta roca, que té el poder de comunicar-se amb mi. Llavors, els oglales es van acostumar a parlar amb aquella roca, i quan escassejaven els bisons o hi havia molta sequera, li demanaven ajuda i la roca resolia els seus problemes. Eric Phillips: «L’indi que no complia la seva paraula», dins Contes d’arreu del món.

12. El conte de l’activitat anterior continua

amb la història de l’indi gandul i mentider del títol, el mal comportament del qual fa que els oglales aprenguin que els favors de la roca cal guanyar-se’ls amb esforç i agraïment. Escriu la continuació del conte tenint en compte aquesta informació.

les obres literàries fossin més llargues. els lectors aprenguessin les obres de memòria. els autors quedessin en l’anonimat. el text de les obres literàries quedés fixat.

11. Per parelles, llegiu el text següent, que re-

crea una narració oral dels indis oglales. Després, prepareu un diàleg entre un indi oglala i la roca i representeu-lo.

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.4. Els gèneres literaris Les obres literàries, segons la seves característiques de forma i contingut, es classifiquen en quatre grans gèneres: la poesia, la narrativa, el teatre i l’assaig. POESIA Gènere literari que expressa sentiments, reflexions o fets amb un llenguatge creatiu, en forma de vers, seguint unes determinades regles mètriques. Poesia lírica: el poeta expressa un sentiment intens o una reflexió profunda. Poesia èpica: el poeta narra una història llegendària o fantàstica d’uns herois excepcionals.

NARRATIVA Gènere literari escrit en prosa que exposa uns fets reals, imaginaris o fantàstics que són explicats per un narrador. Narrativa curta: el narrador exposa una història breu amb un argument i uns personatges senzills. Narrativa llarga: el narrador exposa una història llarga amb un argument i uns personatges complexos.

TEATRE Gènere literari que exposa un conflicte humà a través dels diàlegs d’uns personatges, amb la finalitat que siguin interpretats per actors i actrius dalt d’un escenari. Tragèdia: obra en què predomina el to seriós i greu i el conflicte desemboca en un desenllaç fatal. Comèdia: obra en què predomina l’element graciós i burlesc i el conflicte desemboca en un desenllaç feliç. Drama: obra en què predomina l’element realista i el conflicte desemboca en un desenllaç incert.

ASSAIG Gènere literari escrit en prosa en què l’autor exposa les seves reflexions i opinions sobre un tema amb voluntat de creació literària.

RE CO RDA Si ens fixem en la forma, els textos es poden presentar en vers o en prosa. Els textos en vers són composicions poètiques que segueixen unes regles mètriques: formació d’estrofes, nombre regular de síl·labes, ritme i, sovint, rima. Cada vers s’escriu en una sola ratlla, i una agrupació de versos forma una estrofa. Els textos en prosa, en canvi, són composicions que utilitzen la forma habitual del llenguatge i no estan sotmeses a les regles mètriques.

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

c) Narració – en prosa – història real o de ficció

Els gèneres literaris

d) Tragèdia – representació teatral

13. Relaciona cadascun dels gèneres literaris següents amb el text corresponent:

a) Poesia lírica – en vers – aspecte reflexiu o sentimental b) Poesia èpica – en vers – història llegendària o fantàstica d’uns herois

Aquell vespre encara no feia fred quan la noia va sortir del cafè. Però l’aire era cada cop més tallant, amb una sensació de tardor i de soledat imminent. Alguna cosa inexplicable surava en l’aire.

– contingut seriós i desenllaç fatal e) Comèdia – representació teatral – contingut burlesc i desenllaç feliç f) Assaig – en prosa – contingut reflexiu i d’opinió

Kent Haruf

Quin groc de llimona verda té el mar el mes de gener! Llisca la nau, i la vela infla l’aire mariner. —Adeu port, rosa i taverna. Déu em va fer mariner. Cèlia Viñas Olivella

El comte de Mataplana en tenia dos cavalls: l’un era blanc com el gebre, l’altre fosc com el pecat. Malhaja el cavall negre, benhaja el cavall blanc. Jacint Verdaguer

Julieta: Què és això? ¿Una copa subjecta a la mà del meu estimat? El verí, ja ho veig, ha estat la causa de la seva mort. Que cruel! Te l’has begut tot sense deixar-ne ni una gota per a mi. Et besaré; potser queda una mica de verí als teus llavis. William Shakespeare

En el litoral de la Mediterrània, tan pobre, muntanyós, empedreït i sobtat, l’olivar evoca sempre la idea d’un superjardí, d’un parc natural somiat. El cultiu de la vinya produeix un efecte semblant. Aquests cultius es confonen amb la idea mateixa de civilització, són l’essència de la cultura humana. Josep Pla

Intendent: Quant en demanes? Marxant: Cent dòlars, senyor, una quantitat ridícula. Stuart: Jo n’ofereixo cent cinquanta. Intendent: Rèptil llefiscós! ¿Gosaràs competir amb mi? Recordaré la teva cara, gos ple de sarna. Dos-cents dòlars! Josep M. Benet i Jornet

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA 1. El nom

Harry

mussol

1.1. Les propietats del nom Un nom és una paraula que designa una persona (Harry), un animal (mussol), una planta (menta), un objecte (carta) o una idea (amistat). Els noms són paraules variables en gènere (masculí / femení) i nombre (singular / plural): noi, noia, nois, noies; gest, gestos; escombra, escombres. El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN): un

sobre

groguenc

especificador

nucli

complement

menta

carta

AMISTAT

1.2. Les classes de noms Els noms, d’acord amb allò que designen, s’agrupen en diferents classes:

idea

CLASSES DE NOMS COMUNS

PROPIS

Designen qualsevol dels elements que formen part d’una mateixa classe: noia, illa, ciutat.

Designen un element únic, diferent de la resta d’elements de la mateixa classe, ja siguin noms de persona o antropònims (Paula) o noms de lloc o topònims (Menorca, Maó).

CONCRETS

ABSTRACTES

Designen una persona, un animal o una cosa material: pescador, gat, rosa.

Designen realitats no materials com ara conceptes, qualitats o estats: veritat, valentia, calma.

INDIVIDUALS

COL·LECTIUS

En singular designen un sol element: persona, alumne, ovella.

En singular designen un conjunt o una col·lecció d’elements: gent, alumnat, ramat.

COMPTABLES

NO COMPTABLES

Designen elements que es poden comptar per unitats: pastís, rosa, setrill. Aquests noms admeten al davant un numeral: dos pastissos, tres roses, un setrill.

Designen elements que no es poden comptar per unitats: farina, olor, oli. Aquests noms admeten al davant quantitatius (poca farina, molta farina) i noms quantificadors o de mesura (un quilo de sal, un raig d’oli).

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

e) Mar que els romans van anomenar Mare

Les propietats del nom 14. Analitza aquests sintagmes nominals se-

f) Planeta més gros del sistema solar:

Nostrum: el M

guint el model: un

mag

famós

especificador

nucli

complement

terr

16. Escriu els noms següents en la taula se

gons que siguin individuals o col·lectius: aviram, pi, equip, flor, ram, ocell, jugador, pineda.

a) un bruixot molt bo Noms individuals

Noms col·lectius

b) quatre trucs de màgia c) els teus ulls verds i ametllats d) una pregunta difícil de respondre

17. Encercla en color vermell els noms comp-

Les classes de noms 15. Completa els noms propis: a) Arquitecte modernista reconegut internacionalment:

i G

dí.

b) Municipi on hi ha l’aeroport més important de Catalunya: el Pr

t de Ll

at.

c) Comarca que té com a capital la ciutat de Tortosa: el B

d) Illa i ciutat de l’arxipèlag balear: iv

tables (13) i subratlla en color blau els no comptables (7) del text. Després, encercla en color blau quins noms són quantificadors o de mesura (6).

Per esmorzar prenc un croissant amb una cullerada de melmelada i un got de llet. Per dinar, un tomàquet amanit amb un rajolí d’oli i un pessic de sal, un plat d’arròs caldós, una hamburguesa i un iogurt amb força sucre. I per sopar prenc una amanida, una truita de dos ous i un tall de confitura.

LLENGUA EN JOC

18. Substitueix cada símbol per la lletra corresponent i forma adjectius. Després, escriu el nom abstracte que correspon a cada un.

a) ♪ Ж ∑ • § ∏ → sincer – sinceritat

b) ~ § Ω Ж ¥ → feliç -

•

∆

∑

◊

∏

♪

c) • ◊ ∑ ~ Ж # « # →

d) § ∑ # ∆ ◊ ∏ # « # → e) # * ∏ # Ж « # →

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA 1.3. Les marques de gènere i de nombre La gran majoria dels noms tenen un gènere assignat. La forma de l’article és la marca que indica si un nom és de gènere masculí (m.) o de gènere femení (f.): un costum (m.) els senyals (m.) una dent (f.) les postres (f.) Els noms que designen persones o animals solen variar de forma amb les marques de gènere (masculí / femení) i de nombre (singular / plural). Aquestes marques s’anomenen morfemes flexius. MASCULÍ SINGULAR

FEMENÍ SINGULAR

MASCULÍ PLURAL

FEMENÍ PLURAL

nebot amic

neboda amiga

nebots amics

nebodes amigues

germà lleó

germana lleona

germans lleons

germanes lleones

mestre

mestra

mestres

pallasso

pallassa

pallassos

pallasses

alcalde

alcaldessa

alcaldes

alcaldesses

gall

gallina

galls

gallines

abellot

abella

abellots

abelles

psicòleg

psicòloga

psicòlegs

psicòlogues

actor

actriu

actors

actrius

Les postres són delicioses.

REC O R D A Les professions solen presentar dues formes: l’àrbitre, l’àrbitra; el ministre, la ministra; el mosso, la mossa, etc. RE CO RDA

Hi ha un conjunt reduït de noms que adopten paraules diferents per expressar el gènere: PERSONES MASCULÍ

ANIMALS

FEMENÍ

MASCULÍ

FEMENÍ

l’amo

la mestressa

l’ase o el ruc

la somera

l’oncle

la tia

el cavall

l’euga

el padrastre

la madrastra

el boc

la cabra

el gendre

la jove o la nora

el porc

la truja

Alguns noms d’animals tenen només una forma. Aleshores, per distingir-ne el sexe, s’utilitza l’aposició dels mots mascle o femella: un rossinyol mascle / un rossinyol femella.

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Les marques de gènere i de nombre 19. Escriu les formes de gènere que falten:

a) Poseu en comú les vostres respostes i elaboreu un gràfic de barres que reculli quants de vosaltres heu donat com a resposta, per a cada ofici, la forma masculina, i quants, la forma femenina.

a) advocat o b)

o locutora

c) bibliotecari o d)

o pediatra

e) biòleg o f)

b) ¿Creus que encara es considera que hi ha feines per a homes i feines per a dones?

o artesana

g) ballarí o

20.

Escriu el nom de l’ofici que representa cada imatge: A

21. Relaciona: boc porc gall marrà cavall ase

cabra euga ovella somera gallina truja o verra

pollet cabrit asenet o pollí xai o corder pollí o poltre garrí o godall

22. Escriu l’article masculí o l’article femení segons correspongui. Fixa’t en l’abreviatura que hi ha darrere de cadascun dels noms. I

a) Ja podem veure b) El líder ens porta

afores (m.) de la ciutat. avantatge (m.) de

tres minuts. c) Des de la terrassa es veia perfectament resplendor (f.) de l’incendi. d) Encara es poden veure a la costa

res-

tes (f.) del naufragi. e) Vigila f) Demana

corrent (m.) del riu. compte (m.) al cambrer.

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA 1.4. Els noms invariables Hi ha noms referits a persones que són invariables pel que fa al gènere. Per tant, tenen la mateixa forma en masculí i en femení: MASCULÍ

FEMENÍ

MASCULÍ

FEMENÍ

un cantant un periodista un captaire

la cantant la periodista la captaire

un conserge un pilot un gimnasta

la conserge la pilot la gimnasta

Hi ha uns quants noms que presenten la mateixa forma en singular i en plural. Per exemple: SINGULAR un llapis un focus un globus

PLURAL els llapis els focus els globus

SINGULAR

RE CO RDA Algunes professions tenen una sola forma. Per exemple: el conferenciant, la conferenciant; el fisioterapeuta, la fisioterapeuta; el fiscal, la fiscal; l’intèrpret, la intèrpret; el lampista, la lampista; el vigilant, la vigilant; el xef, la xef.

PLURAL els tipus els dilluns els temps

un tipus un dilluns un temps

1.5. Noms iguals però amb gènere i significat diferents

RE CO RDA Hi ha un nombre reduït de noms que només fem servir en la forma del plural: les alicates, les calces, els calçotets, les escombraries, les estenalles, les estisores, les pinces, les postres, les setrilleres, els sostenidors...

Alguns noms són formalment iguals, però tenen significats diferents segons que siguin masculins o femenins: MASCULÍ

FEMENÍ

un clau (‘tija de ferro’)

una clau (‘peça que activa un pany’)

el pols (‘batec del cor’)

la pols (‘partícules diminutes’)

el son (‘acte de dormir’)

la son (‘ganes de dormir’)

P ER S AB ER -N E M É S La forma femenina d’uns quants noms designa un objecte semblant, però de mida superior:

una plata de panellets

un plat d’amanida

També pot designar un ús diferenciat:

una gerra de suc

un gerro de flors

• Per parelles, indiqueu quina diferència hi ha entre un roc i una roca i entre un full i una fulla. Després, busqueu-ne altres exemples i comenteu-los entre tota la classe.

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

Noms iguals però amb gènere i significat diferents 24. Tria la forma adequada en cada cas:

Els noms invariables

a) el llum / la llum

23. Escriu la forma que falta dels noms de les

taules. Després, completa les frases de més avall amb la forma adequada d’aquests noms. Noms variables Singular en -u

Cada any apugen el preu de Encén

del passadís.

b) el fi / la fi L’àrbitre va xiular

Plural en -us

del partit.

no justifica els mitjans. c) un son / una son

una tribu

les

els ritus

Aquest noi té

un individu

els

Avui té

els residus

tranquil. que no s’hi veu.

d) els fulls / les fulles El vent s’enduu

Noms invariables Singular en -us

dels arbres.

El vent ha escampat

Plural en -us

e) el pudor / la pudor

els

els focus

No és el mateix

un virus

els

Em molesta molt

els globus

clavegueres.

abans de néixer és un

b) Per afavorir la fertilitat, en l’antiguitat es de fecunditat.

c) La banda d’atracadors estava integrada molt perillosos.

d) No han trobat el

de la infecció.

e) L’ordinador tenia un f) Els

h) A la festa van repartir

de les

25. Per parelles, escriviu el nom de cada objecte en un tros de paper, doblegueu-los i barregeu-los. Cada membre ha de triar cinc paperets i inventar-se una oració amb cada nom. Després, valoreu si el vostre company o companya ha utilitzat el gènere del nom correcte en cada oració. a)

informàtic.

domèstics cal reciclar-los.

g) Hi ha moltes

que la vergonya.

LLENGUA EN JOC

a) El cos d’una persona o d’alguns animals

per tres

damunt la taula.

un fetus

feien

urbanes. d)

a tots els infants.

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» ORTOGRAFIA 1. Els signes de puntuació (I) Els signes de puntuació són les marques ortogràfiques que s’utilitzen per organitzar i fer comprensible el contingut d’un escrit. Aquests signes gràfics tenen la funció de distribuir i relacionar les unitats d’un text (paràgrafs, frases, oracions), marcar-ne els límits i assenyalar l’entonació aproximada que tindria el text si es digués oralment. Fixa-t’hi: Anunci del tema: Títol Desenvolupament del tema: Paràgraf 1 (l’origen de la salutació) Paràgraf 2 (formes de salutació a l’antiguitat) Paràgraf 3 (formes de salutació a l’edat mitjana i a l’edat moderna)

La salutació a l’antigor No se sap amb exactitud quan va néixer la salutació.// Al principi,/ va ser una manifestació tàcita de no-agressió:// una mà estesa,/ oberta,/ demostrava que no es portaven armes.// Els egipcis se saludaven inclinant el cos i abaixant una mà fins als genolls en senyal de respecte;// els jueus,/ amb una inclinació de cap i una abraçada;// els grecs i els romans feien una encaixada,/ i aquests últims també alçaven el braç amb el palmell estès.// A l’edat mitjana,/ l’etiqueta va imposar que l’home es descobrís el cap com a mostra de respecte;// en el segle xvii es van generalitzar alguns costums com el de besar la mà de les dames,/ les inclinacions i les reverències.//

Signes de puntuació Pausa llarga // Separa les oracions completes, separa les parts d’un text i n’indica el final. Pausa mitjana // Separa oracions que mantenen una estreta relació entre si. Pausa breu / Separa segments dins l’oració.

ORTOGRAFIA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els signes de puntuació 26. Distribueix aquest text en tres paràgrafs, d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) l’ull dels animals superiors; b) el fun cionament de l’iris; c) les propietats de l’iris dels felins. Per què els gats hi veuen de nit? L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l’ull. L’iris té al mig la pupil·la, que fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim. L’iris dels gats s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror.

27.

En el text següent hem suprimit els punts i la lletra majúscula de les paraules que hi van darrere. Llegeix-lo i identifica-hi les oracions que el formen. Després, copia’l i puntua’l adequadament. L’aigua lliure d’impureses i accessible per a tothom és una part essencial del món en què volem viure hi ha prou aigua dolça al planeta per aconseguir aquest somni l’escassetat de recursos hídrics, la mala qualitat de l’aigua i el sanejament inadequat influeixen negativament en la seguretat alimentària, les opcions de mitjans de subsistència i les oportunitats d’educació per a les famílies pobres en tot el món la sequera afecta alguns dels països més pobres del món i intensifica la fam i la desnutrició per al 2050, almenys una de cada quatre persones probablement viurà en un país afectat per escassetat crònica d’aigua dolça.

28. Llegeix aquests sortilegis i fixa’t en els signes de puntuació:

Grills, serps, llimacs i corbs. A l’estança del bruixot Roc no hi veureu altres animals. Passegen per l’estança amunt i avall. En Roc, ja ho veus! És poc curós; no és un bruixot seriós. Grills, serps, llimacs i corbs a l’estança del bruixot Roc no hi veureu. Altres animals passegen per l’estança amunt i avall. En Roc, ja ho veus! És poc curós? No, és un bruixot seriós.

a) Què hi ha a l’estança del bruixot en el primer text? Com és el bruixot?

b) Què hi ha a l’estança del bruixot en el segon text? Com és el bruixot?

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » ORTOGRAFIA Els signes de puntuació que marquen una pausa llarga i una pausa mitjana són els següents: SIGNES

FUNCIONS TEXTUALS

ASPECTES GRÀFICS I EXEMPLES

El punt final marca l’acabament d’un text.

No s’utilitza el punt al final d’un títol o subtítol: La salutació a l’antigor

El punt i a part marca el final dels paràgrafs d’un text.

Al principi de la ratlla següent s’hi deixa un queixal en blanc de tres o quatre espais (el sagnat) i la primera lletra s’escriu amb majúscula.

El punt i seguit marca l’acabament d’una oració que no està enllaçada amb cap altra.

La primera lletra de la paraula següent al punt i seguit s’escriu amb majúscula: No se sap quan va néixer la salutació. Al principi, va ser una manifestació tàcita de no-agressió.

L’interrogant (o signe d’interrogació) marca l’entonació especial de les oracions interrogatives.

Quan l’interrogant marca l’acabament de l’oració, la paraula següent comença amb majúscula: Per què la població d’abelles disminueix? Que potser és el canvi climàtic?

L’admiració (o signe d’exclamació) marca l’entonació especial de les oracions exclamatives.

Quan l’admiració marca l’acabament de l’oració, la paraula següent comença amb majúscula: Oh, quina meravella! Quin mar més blau!

Els punts suspensius marquen: a) Que una oració no està acabada. b) Que una enumeració no queda tancada.

– Quan els punts suspensius marquen l’acabament de l’oració, la paraula següent comença amb majúscula: a) Un sisme pot ensorrar edificis, pot fer caure ponts, pot doblegar vies… La seva violència pot causar grans danys. – En les enumeracions podem utilitzar l’abreviatura etc. en comptes de punts suspensius: b) Llegint la Ilíada coneixeràs Odisseu, Aquil·les, Hèctor, Helena, etc.

El punt i coma marca: a) La separació de dues oracions que presenten una relació de proximitat. b) La separació de sèries llargues i complexes (davant de la conjunció i s’escriu una coma).

La paraula que va darrere el punt i coma comença amb minúscula: a) A l’edat mitjana, l’home es descobria el cap com a mostra de respecte; en el segle xvii, es van generalitzar alguns costums com el de besar la mà de les dames. b) V an llegir una oda, que és un poema de to elevat i noble; una elegia, que és un poema trist, que expressa dolor per la mort d’una persona, i una sàtira, que és un poema que ridiculitza comportaments de la gent.

Els dos punts marquen: a) La separació de dues oracions que presenten una relació de proximitat (la segona subordinada a la primera). b) La introducció d’una enumeració o un exemple. c) La introducció de les paraules d’una altra persona.

– Normalment, la paraula que va darrere dels dos punts comença amb minúscula: a) L a salutació va ser una manifestació tàcita de no-agressió: una mà estesa demostrava que no es portaven armes. b) H i ha tres tipus d’ones sísmiques: les ones P (primàries), les ones S (secundàries) i les ones superficials. – Però quan es transcriu la citació o allò que diu una altra persona, la primera paraula comença amb majúscula i tota la citació va entre cometes: c) P ascal es preguntava: «Si tingués un mal de queixal terrible i el pogués transferir, ho faria o no ho faria?».

ORTOGRAFIA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

31. Escriu en els espais indicats els signes de

Signes que marquen pauses llargues i mitjanes 29. En el text hem suprimit els signes d’interro-

a) Dos animals s’acaben de conèixer

puntuació adients:

gació i la lletra majúscula de les paraules que hi van darrere. Copia’l i puntua’l adequadament. Què fan els geòlegs? T’agradaria conèixer els cristalls gegants de guix de Mèxic, predir les erupcions volcàniques o estudiar el gel de l’Antàrtida què et semblaria descobrir des de la NASA el que amaguen els meteorits de galàxies llunyanes o poder resoldre els problemes de contaminació de Río Tinto i dirigir la perforació d’un nou pou de petroli davant les costes del Congo

pregunta a l’altre —Escolta, per què et dius Gos Llop —Perquè la meva mare és una lloba i el meu pare

un gos. I tu

com et dius

—Os formiguer El Gos Llop se’l mira de dalt a baix i exclama —Au, va

b) Un home és al moll amb una canya fent veure que pesca amb una sabata enganxada a l’ham

Arriba un badoc i li pregunta

—Què, piquen —Sí, senyor. Amb vostè ja són sis

DICTAT

30. Escriu en els espais indicats un punt o dos punts. Escriu la lletra majúscula quan calgui.

a) La composició del Sol és semblant a la de la resta dels estels

el 82 % és hidrogen i

el 18 % és heli i altres substàncies. b) Els pobles de l’antiguitat creien que els elements bàsics de la natura eren la terra, el foc, l’aire i l’aigua

pensaven que totes

les coses que existien tenien l’origen en aquests elements. c) I amb la cara vermella com un perdigot, la veïna cridava per la finestra

«Ja n’hi ha

prou! Em sentiu?». d) Havia esperat una trucada tota la nit via estat una nit llarguíssima.

ha-

Copia el text, però utilitza un color diferent per als signes de puntuació. Després, torna a escriure’l mentre te’l dicten. Fes-ho en un full a part.

Austràlia es va separar del gran continent meri dional Gondwana fa uns 140 milions d’anys. Aleshores es va produir l’aïllament de la flora i la fauna, fet que va originar un nivell d’endemisme únic al món (espècies exclusives d’un determinat lloc). Al segle xvii, moguts per l’afany d’exploració i pels oficis baleners, hi van arribar els colons europeus i, amb ells, els gats, que, d’aleshores ençà, s’han anat propagant per tot el territori. Actualment, no són les mascotes més populars del país, però són ben rebuts a condició que portin microxip, estiguin esterilitzats i es mantinguin dins de casa. Marta Guinovart: «La veritat dels nostres animals de companyia», dins Ciència oberta (28/03/21).

UNITAT 2

EM POSO A PROVA El sistema braille Les persones cegues llegeixen amb els dits, i ho fan gràcies al sistema braille, un codi tàctil que ja forma part de la nostra vida quotidiana. Si t’hi fixes, veuràs que el pots trobar en moltes capses de medicaments, als dispensadors de bitllets de metro o als ascensors. El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet en què cada caràcter està representat per un caixetí de sis punts col·locats en forma de rectangle de tres files i dues columnes. A cada caixetí hi ha d’haver una combinació determinada de punts en relleu, cosa que permet identificar el caràcter representat. Les 64 combinacions possibles permeten escriure totes les lletres (majúscules i minúscules), les vocals accentuades, els signes de puntuació, els números i els signes matemàtics. Fins i tot s’hi pot escriure música i fer-hi programació informàtica. Per escriure amb el sistema braille es fa servir un punxó i una reixeta, a través de la qual és possible donar relleu als punts de cada caixetí. Però les persones cegues també poden fer servir les noves tecnologies i adaptar dispositius als ordinadors, els mòbils o les tauletes. Fins i tot hi ha impressores que permeten imprimir textos convencionals en format braille. Per llegir un text en braille, s’han d’interpretar els punts amb el tacte, passant-hi pel damunt el capciró dels dits.

L’inventor del sistema braille va ser un educador francès del segle xix que es deia Louis Braille (18061852). Braille va quedar cec quan tenia tres anys a causa d’un accident que va patir mentre jugava al taller del seu pare. Va aprendre a llegir a l’Institut Nacional de Joves Cecs de París palpant les lletres impreses en relleu. Però va trobar que aquest sistema de lectura era avorrit i poc pràctic. Per això es va proposar crear-ne un de nou que fos més àgil i eficaç. Per fer-ho, es va inspirar en un sistema que un general de l’exèrcit francès havia ideat per comunicar-se de nit, però Braille el va perfeccionar i el va adaptar a les necessitats de les persones cegues. L’any 1837 Braille va publicar la versió definitiva del seu sistema d’escriptura, que s’ha mantingut fins ara sense canvis significatius. Va morir de tuberculosi quan tenia 46 anys. En complir-se el centenari de la seva mort, el 1952, les seves restes es van traslladar al Panteó d’Homes Il·lustres de França. David Paloma: Personatges convertits en paraules. Barcanova (text adaptat).

1. Indica en quin ordre apareixen aquestes in-

6. Identifica quins són els antònims d’aquests

l sistema braille representa cada caràcter E en un caixetí amb una combinació de punts en relleu. Braille s’inspirà en un sistema que un general feia servir per comunicar-se de nit. Les persones cegues llegeixen gràcies al sistema braille. El braille s’escriu amb un punxó i es llegeix amb el capciró dels dits.

ident, alegre, lleuger, distret, corrent v invident, divertit, pesat, absent, general vident, distret, feixuc, absent, particular vident, enutjós, feixuc, assistent, general

formacions en el text:

2. Identifica quin és l’objectiu de l’autor del text:

ivulgar uns coneixements. D Informar d’uns fets. Argumentar unes opinions. Narrar una història.

3. Digues quina afirmació no apareix en el text: i ha impressores per al sistema braille. H El braille actual és força diferent del sistema creat per Louis Braille. El sistema braille permet escriure música. El sistema braille també s’utilitza per fer programació informàtica.

4. Indica com era l’escriptura per a persones cegues a l’institut on va estudiar Louis Braille.

Cada caràcter era representat per un conjunt de punts escrits en relleu. Cada caràcter s’escrivia amb una combinació de punts i ratlles. Cada lletra s’escrivia en relleu mantenint la seva forma habitual. Cada lletra era representada per la forma d’un animal en relleu el nom del qual començava per la lletra en qüestió.

adjectius: cec, avorrit, àgil, present, universal:

7. Per què el mot braille s’escriu de vegades amb majúscula i unes altres amb minúscula?

8. Escriu els noms d’aquesta oració: «El braille és un sistema d’escriptura basat en un alfabet».

9. Relaciona els noms de cada parella amb el tipus corresponent indicat entre parèntesis: / braille

→ comú (C) /

b) capsa / sistema / concret (C)

→ abstracte (A)

a) Braille propi (P)

c) jovent lectiu (C)

/ dit

→ individual (I) / col·

d) eficàcia / punxó (C) / no comptable (NC)

→ comptable

10. Quin signe de puntuació és l’adequat? «Braille va aprendre a llegir palpant les lletres impreses en relleu Però va trobar que aquest sistema de lectura era avorrit i poc pràctic.» ls punts suspensius e el punt i coma

el punt i seguit ls dos punts e

5. De quina manera França va voler honorar Louis Braille en el centenari de la seva mort?

La meva reflexió ¿Creus que ara tens més seguretat a l’hora de distribuir i relacionar les parts d’un text escrit? Com creus que t’han ajudat els signes de puntuació a assolir aquest objectiu?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 2

» PER ART DE MÀGIA DESCRIPCIÓ Un truc de màgia és una il·lusió misteriosa i sorprenent que sembla que s’ha produït de manera impossible, com ara fer aparèixer i desaparèixer objectes, provocar levitacions, endevinar el pensament, alliberar-se de cadenes… Per ser un bon il·lusionista, cal practicar força, ser molt bon comunicador i saber desviar l’atenció de l’espectador amb gestos i paraules. En aquesta situació d’aprenentatge us conver tireu en experts en màgia, en preparareu un truc, el fareu davant la resta de la classe i, per acabar, explica reu en veu alta com l'heu fet.

Decàleg per ser un bon mag

1. Aprèn trucs bàsics com fer desaparèixer objectes al dors de la mà. 2. Mira espectacles de màgia . 3. Llegeix llibres de màgia i biografies de mags. 4. Mira vídeos de màgia. 5. Practica tant com puguis. 6. Busca el teu propi estil i tria un nom artístic, el teu vestuari, l’aspecte que tindràs i el tipus de públic al qu al et vols dirigir. 7. Entrena el cervell assajant molt. 8. Fes classes de teatre. 9. No tinguis por de fallar i mostra seguretat. 10. Millora la flexibilitat als br aços, als dits i a les mans manipulant mo nedes.

T I D’ESTRUCTURACIÓ ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMEN

1. Organitzeu-vos en grups de tres o quatre. 2. Consulteu l’espai personal del web www.barcanova.cat o altres llocs web per conèixer trucs de màgia.

3. Trieu un truc i analitzeu-lo per mitjà d’una fitxa com aquesta. Feu-ho en un full a part. Nom del truc Material necessari Vocabulari específic Passos que cal seguir Durada Nombre de participants

... ... ... ... ... ...

4. Practiqueu el truc de manera que cada integrant del grup el representi davant la resta. Després, valoreu entre tots com ho heu fet cadascun de vosaltres.

5. Un cop ja us heu introduït en el món de la màgia, per parelles, creeu el vostre truc de màgia. A l’hora d’elaborar-lo, cal que tingueu en compte els aspectes següents:

Com es dirà el truc? Quin material necessitareu? Quin vestuari portareu? Fareu servir decorat? Com serà? Posareu música? Quina? Necessitareu un ajudant o ajudanta? Quines tasques haurà de fer? Necessitareu un voluntari o voluntària? Quines tasques haurà de fer?

... ... ... ... ... ... ...

6. Assageu el truc tantes vegades com calgui fins que el domineu. Aleshores, ja estareu llestos per representar-lo.

Un cop hàgiu fet el truc, expliqueu en veu alta les instruccions precises que cal seguir de forma ordenada per fer el truc. En l’espai personal del web www.barcanova.cat trobareu algunes de les característiques que han de tenir aquests tipus de textos.

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

1. Individualment, valora quin paper pot

tenir la màgia en cadascun d’aquests entorns: • En una classe d’una matèria de ciències o en un laboratori d’un centre educatiu. • En un museu de la ciència. • En un hospital d’infants. • En una residència de persones grans. • En un centre per a futurs intèrprets.

2. Per acabar, entre tota la classe, feu una

posada en comú de les vostres valoracions.

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1. R eflexiona sobre les teves tasques

a partir d’aquestes qüestions: • Com valoraries les teves ap ortacions en el treball en grup? • De quina tasca estàs més sat isfet? Quina milloraries? • Quines dificultats has tingu t a l'hora d'explicar en veu alta les instru ccions per fer el truc? • En cas que et consideris un a persona tímida, ¿el fet de fer màgia da vant la classe t’ha ajudat a superar la timide sa?