Maria de Bell-lloc 2n. Mostra

LLENGUA CA ANATAL L UA T

DOSSIER 2 ESO

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA

Indicació dels sabers que es tracten en la unitat (comunicació, educació literària, les llengües i els seus parlants, reflexió sobre la llengua).

Activitats d’exploració i activació de coneixements previs de la situació d’aprenentatge que hi ha al final de cada unitat.

Activitats de comprensió lectora precedides de breus explicacions.

Introducció a la lectura, de gèneres literaris diversos, amb un seguit d’activitats per avaluar els coneixements previs i fomentar el gust per la lectura.

Activitats de lèxic, a partir de la lectura, precedides d’explicacions per enriquir el vocabulari i aprendre el mecanisme de formació de paraules. S’identifiquen amb el color blau

PER ESCRIT

Apartat específic per treballar l’expressió escrita d’una manera competencial.

Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU.

EN VEU ALTA

Apartat plantejat per practicar la comunicació oral d’una manera competencial.

L’explicació dels continguts es desenvolupa en les pàgines parell i les activitats corresponents es plantegen en les pàgines imparell.

Els continguts i les activitats de gramàtica s’identifiquen amb el color verd

EM POSO A PROVA

A partir d’un text no literari i les activitats corresponents, aquesta avaluació final serveix per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

Els continguts i les activitats d’ortografia s’identifiquen amb el color lila

LLENGUA EN JOC

La ludificació és present per mitjà d’activitats que fan servir la mecànica del joc.

LA MEVA REFLEXIÓ

Apartat d’autoavaluació perquè el mateix alumnat valori el seu aprenentatge i sigui conscient d’allò que ha de millorar.

Al final de cada unitat es proposa una situació d’aprenentatge, a partir d’un escenari real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

Els models de conjugació d’uns quants verbs irregulars es poden descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat

»

PROJECTE DIGITAL

Una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC , un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns virtuals d’aprenentatge (BlinkLearning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i jocs, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes

Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Les claus del projecte digital

VERSÀTIL

El projecte, adaptat a diferents enfocaments i necessitats, es pot utilitzar com a complement del llibre imprès o bé com a model autònom per a les aules més digitalitzades.

NAVEGACIÓ FÀCIL

L’entorn és senzill i intuïtiu.

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb què es treballa.

MULTISUPORT I UNIVERSAL

Els projectes digitals de Barcanova s’adapten i es visualitzen a totes les plataformes i a tots els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

Són responsius i ajusten el seu contingut a qualsevol dispositiu: mòbil, tauleta, ordinador...

ON-LINE I OFF-LINE

Els materials són descarregables per poder treballar també sense connexió a la xarxa.

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

La varietat de propostes permet millorar la comprensió dels continguts: activitats interactives traçables, vídeos, presentacions, imatges interactives, suggeriments didàctics, enllaços, jocs i... molt més!

E S O 2

U1

LECTURA

Wolfgang (extraordinari) Diminutius lexicalitzats i afectius; sufixos augmentatius

El gos de casa

U2

U3

Camps semàntics; camps lèxics; termes generals i termes específics

Somni d’una nit d’estiu Situació comunicativa; formes col·loquials i formes estàndards

Duna, diari d’un estiu Paraules polisèmiques; mots parònims

U4

U5

U6

Robinson Crusoe

Epònims; maneres diferents de compartimentar la realitat; el diccionari bilingüe

Un enemic del poble

Sinònims totals i parcials; sinònims de registres diferents; sinònims dialectals; falsos sinònims

EDUCACIÓ LITERÀRIA

Les cançons d’amor: els trobadors; Ausiàs March; Joan Salvat-Papasseit

Les faules i els exemples: Isop; Ramon Llull; Jean de La Fontaine

TEXTOS FUNCIONALS / LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

Els textos funcionals

La comèdia: orígens; personatges arquetípics; Molière; Serafí Pitarra

Viatges al més-enllà: el mésenllà; Dante Alighieri; Bernat Metge

Aprendre a descriure: descriure per reconèixer o identificar; descriure per saber-ne més

Les auques: origen i funció de les auques; les auques modernes; Santiago Rusiñol, un artista modernista

El drama modern. La representació dels conflictes socials: teatre de finals del segle xix; Henrik Ibsen; Joan Puig i Ferreter

Les llengües romàniques: el primer imperi a Europa; la romanització; la Romània

Aprendre a descriure la personalitat: tarannà de les persones; tipologia dels quatre temperaments; model dels cinc factors de la personalitat; tipologia dels horòscops

Aprendre a donar instruccions: textos instructius; exemple de text instructiu

Unitat i diversitat de les llengües: facultat del llenguatge; diversitat de llengües; llengua catalana; diversitat interna de les llengües; varietats geogràfiques del català

U7

La poesia, emoció sonora Mots homònims; mots homòfons i mots homògrafs

Les llegendes. Les llegendes urbanes: llegenda del comte Arnau; llegendes urbanes

Aprendre a explicar una matèria: textos explicatius; textos explicatius de divulgació

U8

Wonder Insults i renecs; paraules tabú i eufemismes

La narrativa basada en fets històrics i vivències personals: cròniques medievals; Memòries de Josep M. de Sagarra; Diari d’Anne Frank

Aprendre a argumentar: què és argumentar?; debat; cartes dels lectors

GRAMÀTICA

L’oració: paraules, sintagmes i oracions; el subjecte i el predicat; l’oració simple i l’oració composta

Els pronoms: personals; demostratius; quantificadors indefinits; pronoms i adverbis interrogatius; pronoms i adverbis relatius

Les preposicions: el sintagma preposicional; a, en i amb; de; per i per a; tòniques; compostes; locucions prepositives

Les conjuncions: coordinants, subordinants; locucions conjuntives

ORTOGRAFIA

Vocals en contacte: el hiat; la sinalefa; l’elisió; l’apòstrof; les contraccions

Les lletres b/p, d/t, g/c: ensordiment; normes ortogràfiques; emmudiment; formes tan/tant i quan/quant

EM POSO A PROVA

«La música és una eina social de primer ordre»

Carta oberta als animals (i a qui se’ls estimen)

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Agenda d’activitats

Els connectors parentètics: amb valor additiu; amb valor disjuntiu; amb valor contrastiu; amb valor consecutiu o conclusiu

El complement del nom: sintagmes nominal, adjectival, preposicional; oració de relatiu

Les lletres b i v: normes ortogràfiques; comparació amb altres llengües; paraules de la mateixa família

Les lletres s, c, ç, z i el dígraf ss: els sons de la essa sonora i la essa sorda; normes ortogràfiques

Esperits que parlen

Animals que curen

Els complements del verb: complements seleccionats pel verb; complements directe, indirecte, de règim, adjunts o circumstancials

Recomanem cultura 28 34 24 32 58 64 52 62 90 94 82 92 148 154 142 152 178 184 172 182 206 212 200 210

Un mapa romà

Consciència emocional

Un catàleg de literatura juvenil

Les lletres j/g, x/ix i tx/ig: consonants fricatives palatals; consonants africades palatals

Les lletres m i n i el dígraf ny: consonants nasals; fenòmens fonètics; normes ortogràfiques; lletres mudes; lletres m i n geminades

La lletra l i el dígraf ll: consonants laterals; geminació; ela geminada

Els pronoms febles: funcions La lletra r, el dígraf rr i la lletra h: consonant bategant i consonant vibrant; lletra r i dígraf rr; erra muda; lletra h

Tot el que necessites saber sobre les picades de mosquit

Microalgues contra la contaminació de les aigües subterrànies

Comprovat: els adolescents no escolten la seva mare

Una auca i una oca

Fem un bibliotràiler

Dissenyem una fotonotícia

U N I T A T

1

Preparem la lectura

LECTURA » Wolfgang (extraordinari)

EDUCACIÓ LITERÀRIA » Les cançons d’amor

COMUNICACIÓ » Els textos funcionals

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » L’oració » Vocals en contacte

SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Agenda d’activitats

1. Els psicòlegs diferencien entre la intel·ligència emocional i la intel·ligència cognitiva. Quina intel·ligència fa referència a la nostra capacitat intel·lectual? I quina es refereix a la capacitat de gestionar la nostra vida i les relacions amb els altres?

2. Expliqueu entre tots: Quins avantatges tenen les persones amb un coeficient intel·lectual molt alt? En quins àmbits de la vida es veuran afavorides? I en quins àmbits poden resultar perjudicades?

3. Què considereu que és millor per resoldre el conflicte amb una altra persona: a) Discutir-nos per fer valdre les nostres raons o bé intentar comprendre les raons de l’altra persona? b) Dir sense embuts el que pensem de l’altra persona o bé reservar-nos l’opinió per evitar d’ofendre-la?

4. Raoneu entre tots: Per què la sinceritat pot ser un primer pas per recuperar la concòrdia amb una altra persona?

5. Per parelles, interpreteu el significat d’aquest proverbi àrab: «Qui no comprèn una mirada tampoc no comprendrà una llarga explicació». Després, exposeu les vostres conclusions.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

ACTIVITAT INICIAL

L’inici del curs escolar és un bon moment per programar activitats que es poden fer durant els mesos següents. Quins tipus d’activitats us agradaria fer amb els companys i les companyes de classe? I amb la família?

DE QUÈ TRACTA?

Wolfgang és un noi que té un coeficient intel·lectual molt per sobre de la mitjana. Per això se sent superior i li costa adaptar-se. Wolfgang no sap gestionar les seves emocions i subestima els sentiments dels altres. El piano i la seva música es convertiran en un refugi per a ell.

Quan la seva mare mor de cop, Wolfang ha d’anar a viure amb el seu desconegut pare, el senyor Carles, tal com l’anomena. Tot i que al principi el noi no l’accepta com a pare, al llarg de la novel·la es va adonant que el pare l’estima malgrat tot, i acaba descobrint que la vàlua de les persones no es pot mesurar només pels tests d’intel·ligència.

banqueta f. Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret. sublim adj. Que desperta una gran emoció per la seva altíssima bellesa o per la seva immensa grandesa.

» LECTURA

Wolfgang (extraordinari)

Entrem a l’auditori i veig un munt de flaixos que m’envolten. Es tracta d’una imaginació meva, ho sé. Però sempre he anhelat que arribi un dia en què sigui jo el protagonista i la gent m’aplaudeixi i em fotografiï a l’instant.

«Un autògraf, Wolfgang?»

«Puc fer-me una fotografia amb tu, si us plau? Tota la vida he desitjat aquest moment… tota.»

Ens asseiem a les butaques —força ben situats, a sisena fila— i el veig sortir entre aplaudiments a l’escenari. Saluda el públic, s’asseu a la banqueta, posa les mans en forma de núvol i desprèn lleugerament un so… meravellós, sublim, virtuós…

De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure. «Gràcies», li dic. No sé per què ho he dit.

El que he viscut a la sala de concerts ha estat més o menys un somni. Per uns moments, he viatjat amb la disfressa d’astronauta a l’univers, i he sentit que tocava una estrella. En aquesta estrella sento que hi havia la mare. I em deia que aviat estaríem junts i que, per descomptat, no m’oblidava. De cop, la mà del senyor Carles tocant-me l’espatlla m’ha reconfortat. I m’he deixat endur per les notes de la Sonata número 32 de Beethoven mentre sentia que el món era un bon lloc per viure…

Per primera vegada en molt de temps he estat feliç. Realment feliç. Fins que, de cop, la música ha anat minvant, han començat a sentir-se els aplaudiments, el so del piano ha desaparegut i la veu del senyor Carles…

—Et ve de gust menjar una hamburguesa? —m’ha preguntat tot frívol (o fútil, segons el sinònim que es vulgui utilitzar).

Hem seguit caminant pels carrers mentre bufava un vent rúfol (m’entusiasma aquest mot: rúfol). Al cap d’una estona hem entrat en un local rònec. Ens hem assegut en una taula, he demanat una aigua amb gas i m’he quedat una estona callat, com si per uns moments hagués abaixat volgudament la guàrdia.

Amb la mare no anàvem mai a aquest tipus de locals lúgubres, penso. En primer lloc, perquè a casa sempre menjàvem ecològic: mongeta tendra, bròquil, enciams de l’hort, patates… I en segon lloc, perquè a la mare li agradava més cuinar a casa que no pas sortir a gastar diners i alimentar-nos de greixos saturats i tartrazines

minvar v. intr. Disminuir, decréixer.

frívol -a adj. Que es pren amb lleugeresa les qüestions importants de la vida.

rúfol -a adj. Desagradable, fred i humit.

rònec -ega adj. Abandonat i en mal estat.

lúgubre adj. Que provoca una profunda tristesa.

greixos saturats. Greixos sòlids a temperatura ambient, considerats perjudicials per a la salut.

tartrazina f. Colorant artificial.

coeficient (intel·lectual) m. Xifra que representa una valoració de la intel·ligència d’una persona. gen m. Cadascun dels petits elements d’un cromosoma que fan que algunes característiques dels pares passin als fills.

afalagar v. tr. Afectar d’una manera agradable.

Continuo pensant, i encara no ho entenc, què li va veure, la mare, al senyor Carles. Té alguna maleïda virtut, aquest home?

Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona. Tot i que és poc interessant (o gens), i de ben segur que té un coeficient per sota de cent. Només cal veure quines són les seves aficions absurdes: mirar partits de futbol, treballar fent manteniment de calefaccions, beure cerveses, llegir novel·les de ciència-ficció, anar a la platja amb els seus amics incultes… No, potser no és mala persona del tot, però per descomptat hi tinc molt poc a veure. Segur que la majoria dels meus gens venen directament per herència materna. De fet, sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues no arriba, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència… Encara recordo… recordo un dia que la mare va tornar de xerrar amb el tutor de l’escola i em va dir: «Fill, saps aquest test d’intel·ligència que t’han fet? Ha demostrat que tens una intel·ligència fora del normal, Wolfgang. Una intel·ligència que, si sabem conduir bé, et portarà coses molt bones… extraordinàries, magnífiques». Jo, en aquells moments, em preguntava per què deia que la intel·ligència s’havia de conduir bé. En tot cas, allò que em va dir la mare em va afalagar i vam celebrar-ho inventant-nos junts una cançó.

Una veu m’extreu dels meus pensaments.

—Ei, Wolfgang? Que ets aquí?

La pregunta, absurda, m’obliga a viatjar en el temps.

—Psí… —li responc jo.

Em quedo observant el senyor Carles, que ara fa un glop de cervesa. O birra, com en diu ell.

—Aquest estiu el podem aprofitar per fer coses plegats, si vols. Coses que et vinguin de gust…

—No ho sé…

—Com avui. Oi que t’ho has passat bé?

He estat incapaç d’obrir la boca. No sé per què.

—Què més t’agradaria fer, Wolfgang? Ja em vas deixar clar que el mar no t’agradava. A part de la música, quines altres aficions tens?

—No ho sé.

—Va, home, segur que se te n’acudeix alguna.

—Voldria viatjar a Júpiter.

—Home… Una mica lluny, no?

—No —li responc contundent.

Em mira amb cara de rap, amb els ulls inflats com dues boles.

—Ja… —diu acostant-se un tros d’hamburguesa a la boca—. Vols que anem un dia al planetari?

—El planetari és per a nens petits.

Les pulsacions del cor se’m comencen a disparar.

—I doncs… què me’n dius? Què acostumaves a fer, amb la teva mare?

La paraula mare en boca del senyor Carles m’irrita i em guera (expressió absurda que ara no em ve de gust analitzar).

El normal i corrent torna a insistir-hi.

—Digue’m, Wolfgang. Què t’agradaria fer?

Em falta l’aire i l’interrompo bruscament.

—Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni —li responc contundent.

—Com dius? —desconcertat.

—Que no seràs mai el meu pare, per molt que ho intentis.

—Però…

—On eres quan jo era petit i vivia sol amb la meva mare, eh?

L’home no diu res.

—On eres quan va ser el meu primer aniversari, eh?

Tampoc no diu res.

—On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano? O quan vaig trobar la mare morta a casa?

El senyor Carles em mira amb la cara esquerdada en mil bocins.

—Et penses que, per ocupar-te quatre dies de mi, a partir d’ara et diré papa? O pare?

El senyor Carles, sense saber com encai xar el que li dic, s’aixeca de la cadira i demana el compte ràpidament al cambrer.

Llavors, em mira i em diu:

—Tens raó, Wolfgang. No hi era.

Laia Aguilar: Wolfgang (extraordinari). Columna.

treure de polleguera. Exasperar, fer perdre la calma. bocí m. Tros petit.

» ACTIVITATS

Comprensió lectora

Dues escenes oposades

En una narració, l’escena és l’espai o l’escenari on figura que actuen els personatges. L’ambient que es crea en cada escenari pot influir en el pensament dels personatges i afectar el seu estat d’ànim

1. Quins espais apareixen en la lectura?

L’interior d’un planetari.

Una hamburgueseria.

La sala d’un restaurant

L’interior d’un auditori.

2. Com percep Wolfgang cadascun dels espais, negativament o positivament? Completa la resposta amb aquests adjectius: meravellosa, rònec, sublim, lluminosa, lúgubre, malsà.

L’auditori és una sala de concerts , i . En canvi, l’hamburgueseria és un local , i

3. ¿Creus que el canvi d’escenari té una afectació en l’ànim del protagonista? Justifica breument la resposta.

4. Digues com expressa l’autora que el protagonista és un personatge complex i dinàmic. Cerca en el text frases textuals que confirmin les idees següents:

a) Que Wolfgang és un personatge prepotent.

b) Que és un noi desemparat.

c) Que deixa pas a l’afecte i la tendresa.

5. Completa el retrat psicològic del personatge amb les paraules següents:

sensibilitat • fantasiós • estrella • plorar imaginació • arrogant • superior rancorós • rotundament • coeficient

Wolfgang té una gran per la música, fins al punt d’emocionar-se i en un concert. És creatiu i , capaç de viatjar amb la fins a una per retrobar-hi la seva mare.

Com que té un intel·lectual molt alt, es creu als altres i es mostra . És i retreu al seu pare que mai abans no hagués estat al seu costat. Per això es nega a dir-li papa o pare.

Un personatge complex i dinàmic

Segons Laia Aguilar, l’autora de la novel·la, «Wolfgang es mostra d’entrada com un personatge prepotent. És com una cuirassa; però té diferents capes. En realitat, és un noi desemparat que evoluciona i deixa pas a la tendresa i la fragilitat».

6. Indica quin és l’objectiu ocult de Wolfgang i quin és el seu objectiu manifest:

a) Esdevenir un pianista excepcional.

b) Gestionar amb èxit les seves emocions.

7. Quina de les dues afirmacions és correcta?

Marca-la:

El senyor Carles és un obstacle, un perso natge antagonista per a l’objectiu de Wolf gang.

El senyor Carles és un facilitador, un per sonatge aliat per a l’objectiu de Wolfgang.

La sinopsi i l’argument

9. Digues el nom dels objectes de les imatges. Són diminutius lexicalitzats que deriven dels noms indicats.

La sinopsi és un resum breu i concís dels fets principals d’una història (brief outline). En canvi, l’argument és el resum complet de la trama d’una narració, és a dir, de la disposició i l’ordre dels fets narrats (plot).

8. L’apartat «De què tracta?» de la lectura és més aviat…

la sinopsi de la novel·la.

l’argument de la novel·la.

Paraules i expressions

Banqueta, un diminutiu lexicalitzat

Els diminutius són paraules derivades que s’han format amb un sufix lèxic que indica petitesa. Per exemple, camí + et ➝ caminet Però n’hi ha que han esdevingut paraules noves que trobem definides en el diccionari. Són els diminutius lexicalitzats. Així, per exemple, la paraula banqueta ja no designa ‘una banca petita’, sinó un altre objecte: un ‘seient per a una persona, semblant al tamboret’.

a) pit:

b) forca:

c) bomba:

d) farmàcia:

e) falda:

f) llenç:

g) barret:

Els diminutius afectius

Els diminutius també poden tenir un sentit afectiu. Per exemple: fill ➝ fillet; petit ➝ petitó

10. Indica quins dels diminutius següents tenen un matís afectiu: colomí carona marona polsim muntanyola boirina animaló estanyol

Els sufixos augmentatius

Els sufixos augmentatius afegeixen la idea de grandària a una base nominal. Per exemple: casa + -assa ➝ casassa

11. Forma els noms o els adjectius derivats amb els següents sufixos augmentatius:

a) -às / -assa

1. Hi ha un home molt gran a la porta; és un homen

2. De la gran barca que travessa el riu en diuen barc .

b) -ot / -ota

1. El botxí actuà com una bèstia molt brutal; era una besti .

2. L’estruç és l’ocell més gros de tots els ocell que existeixen.

c) -arro / -arra

1. Treu els dit del pastís.

2. Té una veu que se sent d’una hora lluny.

12. Escriu les oracions substituint els sintagmes destacats per la forma de l’adjectiu en grau superlatiu amb el sufix augmentatiu -íssim / -íssima:

a) És una màquina que té un rendiment molt bo.

b) Les condicions de vida durant la guerra eren extremament dolentes.

c) Les peces de roba són a preu de saldo. Els preus són molt baixos

d) La fruita és d’una qualitat molt alta

13. Escriu aquestes oracions substituint els sintagmes destacats pels superlatius cultes equivalents (òptim -a, pèssim -a, ínfim -a, suprem -a):

a) La màquina té un rendiment millor que cap altra

b) Les peces de roba són a preu de saldo. Els preus són extremament baixos

c) Les condicions de vida durant la guerra eren extremament dolentes

d) La fruita és d’una qualitat superior en el grau màxim

» PER ESCRIT

Què és el que t’espera?

¿És veritat que podem llegir el nostre futur en la posició dels astres? Igual que abans, avui dia moltes persones creuen que els signes del zodíac serveixen per predir el seu futur.

Segons els astròlegs, l’esfera celeste es divideix en dotze zones iguals que corresponen als dotze mesos de l’any i a les quatre estacions. Aquestes zones es diuen signes del zodíac i cadascun té un nom (Àries, Taure, Bessons…). Cada persona neix en una època de l’any que correspon a un dels signes del zodíac.

L’horòscop és el conjunt de prediccions o conjectures referides al futur d’una persona que es fan tenint en compte la posició dels astres del seu signe del zodíac.

Què hem de fer?

Et proposem que interpretis el paper d’un astròleg i facis una predicció de futur.

a) D’acord amb les informacions del text de la lectura, tria el signe del zodíac que més escaigui a Wolfgang i especula com serà el seu futur immediat i escriu-ne l’horòscop.

b) Per parelles, escriviu-vos l’horòscop de l’any vinent d’acord amb el signe del zodíac de cadascun. En acabat, intercanvieu-vos els horòscops i comenteu-los.

Com ho hem de fer?

Compon el teu horòscop de forma que presenti aquestes parts:

a) La predicció general de l’any vinent.

b) Les prediccions relacionades amb els sentiments, la trajectòria escolar i la salut.

c) La influència dels planetes.

d) Els consells finals de l’astròleg o l’astròloga.

Trobareu un model d’horòscop en l’espai personal del web www.barcanova.cat

Mart t’inundarà d’energia i empenta, mentre que Urà i Plutó t’encomanaran incertesa i dubtes. Júpiter i Saturn et premiaran la feina ben feta.

» EN VEU ALTA

Els dotze personatges arquetípics

Els dotze personatges arquetípics són dotze patrons de conducta humans amb motivacions recurrents. Aquests arquetips han esdevingut models universals: es van repetint amb variacions en la majoria de les històries de ficció de totes les cultures i totes les èpoques.

Què hem de fer?

Per parelles, feu les tasques següents:

a) Seleccioneu una narració, un còmic, una sèrie o una pel·lícula que us hagi agradat.

b) Analitzeu els personatges principals de la història i observeu quins personatges arquetípics s’hi desenvolupen.

c) Compareu els personatges de ficció amb els patrons de conducta i les motivacions dels models arquetípics i identifiqueu-hi les similituds i les diferències.

d) Feu una exposició oral a partir dels resultats de la vostra anàlisi.

Com ho hem de fer?

a) Identifiqueu les fitxes dels personatges arquetípics corresponents, que teniu en la infografia.

b) Compareu els personatges de la història amb els dotze arquetips i identifiqueu les coincidències i les variacions.

c) Elaboreu un guió per a l’exposició oral i, si escau, busqueu imatges per acompanyar-lo.

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat

L’innocent

Objectiu: ser feliç

Defecte: excés de confiança

Qualitat: mentalitat oberta

L’heroi

Objectiu: millorar el món

Defecte: necessitat de conflicte

Qualitat: coratge

L’explorador

Objectiu: viure plenament

Defecte: vagabunderia

Qualitat: autonomia

L’amant

Objectiu: ser afectuós

Defecte: voler agradar

Qualitat: passió generosa

El plaga

Objectiu: gaudir divertint-se

Defecte: frivolitat

Qualitat: alegria i humor

El màgic

Objectiu: transformar la realitat

Defecte: egoisme i vanitat

Qualitat: cerca de solucions

L’individu corrent

Objectiu: pertànyer al món

Defecte: manca de personalitat

Qualitat: realista pragmàtic

El curador

Objectiu: ajudar els altres

Defecte: sacrifici de la vida

Qualitat: compassió

El rebel

Objectiu: canviar el món

Defecte: revenja violenta

Qualitat: llibertat radical

El creador

Objectiu: realitzar una visió

Defecte: perfeccionisme

Qualitat: imaginació creativa

El savi

Objectiu: trobar la veritat

Defecte: manca d’acció

Qualitat: saviesa

El governant

Objectiu: procurar prosperitat

Defecte: autoritarisme

Qualitat: lideratge

EDUCACIÓ LITERÀRIA

1. Les cançons d’amor

Els escriptors de tots els temps, i de manera especial els poetes, han tractat el tema de l’amor en les seves obres. No és estrany: la necessitat d’estimar i ser estimats és tan forta que impregna els nostres pensaments i també la nostra creativitat literària i musical.

En aquest apartat veurem tres maneres diferents de tractar l’amor en l’àmbit poètic: l’amor cortès dels trobadors medievals, l’amor incert d’Ausiàs March i l’amor sensual de Joan Salvat-Papasseit.

1.1. Els trobadors: l’amor cortès

Castells i palaus

Als segles xii i xiii, els nobles vivien en castells i palaus. La família i tots els hostes del rei o del comte formaven la seva cort

En el si de les corts medievals es va formar una cultura singular que es caracteritzava per la valoració de la cortesia (demostració d’educació, amabilitat i respecte) i la gentilesa (tracte delicat i afectuós). Aquesta cultura es va manifestar sobretot a través de la poesia i la música

Trobadors i joglars

Els trobadors eren els compositors de la lletra i la música de les cançons i els joglars n’eren els intèrprets

Els joglars cantaven les cançons a les festes que els nobles feien als seus palaus i als certàmens literaris i musicals (Jocs Florals o de la Gaia Ciència).

Els trobadors i els joglars utilitzaven normalment la llengua occitana

RECORDA

Les cançons dels trobadors anaven dirigides a una dama ideal, bella i noble, que sovint designaven amb un simple senyal (un nom fals). El trobador es considerava el seu vassall i, com a tal, li confessava la seva admiració, el seu amor i la seva fidelitat.

El llaüt és un dels instruments musicals característics dels joglars.

» ACTIVITATS

Els trobadors: l’amor cortès

14. Relaciona les explicacions següents amb els trobadors (T) i els joglars (J): Intèrprets de composicions poeticomusicals líriques o èpiques durant l’època medieval. Solien acompanyar el seu cant amb un instrument. La seva funció era distreure l’audiència.

Creadors de composicions poètiques i musicals en llengua occitana durant l’època medieval. Els seus poemes no es destinaven a la lectura, sinó que es recitaven a les corts i als castells. Eren molt valorats en la societat feudal.

15. La cançó d’amor cortès canta un amor, sovint no correspost. Quina és la relació social entre l’enamorat (el trobador) i l’estimada (la dona a qui va dirigit el poema)? Corregeix les afirmacions que siguin errònies i justifica la teva correcció.

a) L’enamorat és un vassall, és a dir, una persona amb un rang superior o igual al de la dama estimada.

b) La dama a qui l’enamorat dirigeix els seus poemes és la promesa d’algun noble de la cort o del rei.

c) L’enamorat canta l’excel·lència de la dama en bellesa, tracte i poder.

Com aquell que baixa la branca

Com aquell que baixa la branca i pren la més gentil de les flors, jo he escollit en alt boscatge, entre totes, la dama més bella.

Amb la dolça mirada, els seus ulls m’han fet amant feliç i fidel. Ella és tan gentil que el seu amor fa que no en pugui desitjar cap altra.

Un gran favor em farà si, per pietat, malgrat la seva excel·lència, m’acull; així podré mostrar-li el dolor que ha infós en el meu cor.

Ella m’ha donat Amor i Tristesa perquè ha fet que m’enamori de la millor.

Guillem de Cabestany (text adaptat).

16. Guillem de Cabestany (1188-1212) és un dels trobadors catalans més reconeguts. En els versos següents explica el gran dolor que li produeix haver-se enamorat de la dama més bella. Llegeix-los i completa el comentari amb les paraules adequades.

En aquesta cançó d’amor , el trobador atribueix a la tres qualitats: la (vers 4), la (vers 7) i l’ (vers 10). Per una altra part, expressa el seu estat d’enamorament amb dos contradictoris: el de (vers 6) i el de (vers 11). En els dos últims versos, justifica aquesta paradoxa pel fet d’haver-se de la millor, és a dir, de la més perfecta. I és que val a dir que el no parla d’una relació entre iguals perquè espera que la li faci «un gran per pietat», és a dir, que el compadeixi; en definitiva, que li faci cas, malgrat que ella sigui una i ell el seu .

Trobareu la Llegenda del cor menjat en l’espai

1.2. Ausiàs March: l’amor incert

Ausiàs March (1400-1459) és el poeta més important de la literatura catalana de l’època medieval.

Els seus poemes representen un gran canvi i evolució respecte a la creació trobadoresca, ja que, per una banda, ja no estan escrits en llengua occitana i escriu tota la seva obra en català, i, per una altra, no manifesten el desig per una dama excel·lent a la qual el poeta ha de suplicar un gest favorable, sinó que expressen reflexions profundes sobre la manera com creu que han de viure l’amor dues persones de trets semblants. El poeta, doncs, ja no es considera el vassall d’una dama.

L’amor sensual i l’amor honest

Per a Ausiàs March, l’amor és un problema moral, és a dir, una qüestió que, segons com es visqui, pot dignificar la persona o, al contrari, la pot pervertir. Per al poeta, doncs, l’amor és un motiu de preocupació i d’incertesa.

Ausiàs March viu intensament la pugna entre un amor sensual i un amor espiritual (que ell sovint anomena amor honest). Ell aspira a compartir un amor honest amb la persona estimada, però sovint se sent culpable de rendir-se al seu instint i abraçar un amor sensual.

Per expressar el seu conflicte interior i els seus sentiments contradictoris, Ausiàs March utilitza símils i imatges originals i mostra una imatge de la dona no idealitzada, sinó terrenal, ben allunyada del model trobadoresc.

1.3. Joan Salvat-Papasseit: l’amor sensual

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser un poeta de principis del segle xx nascut a Barcelona. Pel seu estil innovador, la seva voluntat d’exploració i l’atracció que sentia pels invents, se’l sol incloure dins el moviment d’avantguarda, encara que també va estar marcat per la influència de la poesia popular o d’autors més tradicionals com ara Joan Maragall.

La poesia de Salvat-Papasseit se centra sobretot en l’expressió de les seves experiències personals, entre les quals destaca la vivència de l’amor. La temàtica amorosa és predominant en una obra en què els sentiments, la sensualitat i el plaer hi són representats d’una manera intensa i sincera.

Llibres de Salvat-Papasseit com L’irradiador del port i les gavines, La gesta del estels i, sobretot, El poema de la rosa als llavis contenen alguns dels poemes amorosos més apassionats i punyents de la nostra literatura.

» ACTIVITATS

Ausiàs March: l’amor incert

17. Quin dels tres títols proposats consideres que és l’adequat per al text següent?

Els poemes d’Ausiàs March no manifesten el desig per una dama excel·lent de rang superior, sinó que expressen reflexions profundes sobre la manera com ell creu que han de viure l’amor dues persones que tenen una relació entre iguals.

Mestre d’amor

Poeta innovador i filòsof L’amor sensual i l’amor honest

18. Com entén l’amor Ausiàs March? Completa la resposta amb aquestes paraules:

dignificar • pervertir • sensual moral • persona • honest

Per a Ausiàs March, l’amor constitueix un problema perquè pot la (si viu un amor ) o la pot (si únicament s’interessa per l’amor ).

Joan Salvat-Papasseit: l’amor sensual

19. Llegeix «Dona’m la mà», de Salvat-Papasseit, i completa el comentari amb aquests mots:

joc • requesta • estimada • mar • gavines amants • paisatge • espai • tòpic • deliciós

Dona’m la mà

Dona’m la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l’amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d’amar. Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit (fragment)

«Dona’m la mà» és una d’amor. El poeta demana a l’ que se li acosti cada cop més fins a arribar al « d’amar». La relació dels es produeix mentre passegen a la vora del . Els elements del —les palmeres, les i el sol— configuren un idíl·lic que estimula els sentiments dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre al literari del locus amoenus, que consisteix a descriure un indret que afavoreix la relació amorosa.

20. Accedeix al web La paret de les auques (en tens un enllaç en l’espai personal del web www.barcanova.cat) i cerca-hi les auques dedicades als trobadors, a Ausiàs March i a Joan Salvat-Papasseit. Després selecciona un parell de rodolins de cada auca que tinguin relació amb el que has estudiat d’aquests autors, copia’ls i il·lustra’ls amb un dibuix o una fotografia.

TEXTOS FUNCIONALS

1. Els textos funcionals

Els textos funcionals són aquells que construïm, oralment o per escrit, perquè tinguin una funció pràctica més o menys immediata, com ara descriure una persona, informar d’un accident, explicar una malaltia o opinar d’una qüestió controvertida.

Segons el propòsit comunicatiu, fem servir un tipus de text funcional o un altre. En la taula següent trobaràs enumerats els principals tipus de textos funcionals.

TIPUS DE TEXTOS FUNCIONALS

1. TEXT DESCRIPTIU

El text descriptiu expressa les característiques que ens permeten identificar i conèixer persones, animals, llocs o objectes.

3. TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU

El text explicatiu exposa una matèria científica, social, cultural o artística perquè la gent l’entengui i la conegui.

5. TEXT INSTRUCTIU

El text instructiu ensenya els passos que cal seguir per elaborar un producte o bé dona uns consells per realitzar correctament una acció.

7.

TEXT ADMINISTRATIU

El text administratiu facilita la comunicació amb els organismes polítics, socials o econòmics.

9.

TEXT LITERARI O RETÒRIC

El text literari o retòric juga amb el llenguatge i els recursos narratius per crear una emoció estètica.

2. TEXT INFORMATIU

El text informatiu dona a conèixer les notícies a través dels mitjans audiovisuals (ràdio, televisió) i escrits (premsa en paper o digital).

4. TEXT ARGUMENTATIU

El text argumentatiu formula raonaments basats en arguments per afermar o refutar una idea o una opinió.

6. TEXT PREDICTIU

El text predictiu anuncia uns esdeveniments que se suposa que passaran en el futur a partir d’uns indicis o senyals que s’han observat.

8.

TEXT PUBLICITARI

El text publicitari o propagandístic promociona determinats productes per induir la població a consumir-los.

10. TEXT CONVERSACIONAL

El text conversacional estableix i manté la comunicació amb les persones del nostre entorn.

» ACTIVITATS

Els textos funcionals

21. Llegeix aquests textos i digues de quin tipus és cadascun:

a)

➝

b)

Es fa un petit sot a terra i s’hi posa la llavor.

h) —Has vist com plou, avui? —Sí, hem fet bé d’agafar el paraigua.

➝

22. Digues quin tipus de text funcional (descriptiu, informatiu, explicatiu, argumentatiu, instructiu, predictiu, administratiu, publicitari, retòric o conversacional) correspon a cadascuna d’aquestes situacions:

El PUNT AVUI, 25 de juliol de 2022

Creix l’incendi forestal a Califòrnia, que ja ha causat la destrucció d’habitatges

➝

c) LA PREVISIÓ

Avui els núvols seran força espessos a la costa central, però gairebé no plourà.

➝

d) La sintaxi estudia les relacions o funcions dels mots en l’oració.

➝

e) És un animal d’aspecte àgil i robust, amb el coll llarg i musculat.

➝

f) M’agrada viatjar perquè coneixes gent i cultures diferents.

➝

g)

a) Noia que detalla com és la dessuadora que li han pres.

➝

b) Noi que justifica per què ha decidit fer dansa clàssica.

➝

c) Professora que explica en què consistia el vassallatge.

➝

d) Cuinera que enumera els passos que cal seguir per fer la sopa d’all.

➝

e) Periodista que transmet l’erupció d’un volcà a Islàndia.

➝

f) Meteoròloga que pronostica el temps del cap de setmana.

➝

g) Dues persones que parlen a la parada de l’autobús.

➝

h) Actor que declama uns versos d’una tragèdia de Shakespeare.

i) Agent de publicitat que promou un cotxe elèctric.

j) Alumna que omple els impresos de sol·licitud d’una beca.

» GRAMÀTICA

1. L’oració

1.1. Paraules, sintagmes i oracions

Una paraula és la unitat significativa que ens permet formar estructures més àmplies i complexes com són els sintagmes i les oracions.

Un sintagma és un conjunt de paraules que s’organitzen al voltant d’una categoria lèxica que fa de nucli. Aquesta categoria nuclear és la que dona nom al sintagma:

un empedrat carrer sintagma nominal N ja la finestra obren sintagma verbal V

molt fosc

sintagma adjectival Adj força sovint sintagma adverbial Adv sense energia sintagma preposicional Prep

Una oració és una unitat de sentit i d’entonació que consta d’un sintagma nominal que fa de subjecte i un sintagma verbal que fa de predicat. Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona (primera, segona o tercera) i nombre (singular o plural) entre el nucli del subjecte i el verb:

Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh. SN subjecte SV predicat

concordança: 3a persona plural

1.2. El subjecte i el predicat

En general, una oració consta de subjecte i predicat. El subjecte és un sintagma nominal que designa l’element del qual s’afirma o es nega una acció, un procés o un estat. I el predicat és un sintagma verbal que afirma o nega una acció (Un gat ha esgarrapat un gos), un procés (L’ aire del mar rovella les baranes) o un estat (Aquesta aigua no és potable) del subjecte: Hi ha oracions que no tenen subjecte o bé tenen un subjecte indefinit. Són les oracions impersonals. Poden fer referència a fenòmens meteorològics (Plou) o es poden construir amb el verb haver-hi (Hi ha tres faltes) o amb el pronom es + verb no transitiu (Per aquesta carretera es corre massa).

Exemples:

Paraula: tigre

Sintagma: els tigres de Bengala

Oració: Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh

RECORDA

Una paraula tota sola pot formar un sintagma: Girona creix Cauen pedres SN SV SV SN

RECORDA

Quan un sintagma té més d’una paraula, sol constar d’especificador (esp), nucli i complement (CN o CV): Les plantes primerenques esp nucli CN SN ja tenen flors esp nucli CV SV

RECORDA

Quan la forma verbal o el context ho permeten, el subjecte pot quedar sobreentès, i aleshores s’anomena subjecte el·líptic: Aquest estiu anirem a París. SV predicat

La terminació verbal -em (anirem) ens indica que el subjecte és nosaltres

» ACTIVITATS

Paraules, sintagmes i oracions

23. Subratlla el nucli d’aquests sintagmes i digues de quina classe és cada un: nominal, verbal, adjectival, adverbial o preposicional:

a) força content dels resultats obtinguts

b) una campanya contra la crisi climàtica

c) dins una cova molt profunda

d) embolicaven l’entrepà amb paper de diari

e) molt lentament

24. Subratlla els constituents de les oracions següents que facin de complement del nom [CN] i indica si estan formats per un SAdj, un SPrep o una oració subordinada de relatiu (OSRel):

Per exemple: els dits dels peus

N ➝SPrep [CN]

a) un riu molt cabalós

b) una bicicleta que és elèctrica

➝

c) un moment de repòs

d) un vestit sense mànigues ➝

e) el dia més llarg de l’any

El subjecte i el predicat

25. Analitza les oracions següents seguint aquest model:

Aquesta placa solar només escalfarà l’aigua. esp nucli CN esp nucli CV

SN subjecte

SV predicat

a) El japonès del barri sempre obre a la una.

b) L’escala mecànica només arriba al primer pis.

c) Aquesta figuera tan petita fa unes figues boníssimes.

d) Tanta pedanteria també ofèn la gent senzilla.

26. Escriu una oració que segueixi l’estructura següent:

esp nucli CN esp nucli CV

SN subjecte

SV predicat

27. Digues quines d’aquestes oracions tenen el subjecte el·líptic (E) i quines són impersonals (I):

Sovint travessen el riu amb barca. Al vespre fa molta xafogor.

A la bassa hi havia peixos i granotes. Aquí no hi pinta res!

A l’hivern es dorm més que a l’estiu. A aquestes hores encara dorm?

1.3. L’oració simple i l’oració composta

Una oració simple és una unitat de comunicació autònoma que no depèn de cap altra i que conté un sol verb

Una oració composta és una unitat de comunicació que consta de dues o més oracions i, per tant, conté dos o més verbs

L’oració composta pot ser-ho per coordinació de dues o més oracions o bé per subordinació, en què una oració depèn de l’altra.

L’oració composta per coordinació

Diem que una oració és composta per coordinació quan està formada per dues oracions coordinades, és a dir, dues oracions unides per una conjunció que estableix una relació d’equivalència (cap de les dues no està per sobre de l’altra):

Els préssecs eren dolços, però les taronges eren un pèl àcides Oració 1 Oració 2

Oració composta per coordinació

L’oració composta per subordinació

Diem que una oració és composta per subordinació quan una de les oracions que en forma part (anomenada subordinada) depèn de l’altra (anomenada principal) o d’un dels seus constituents. Les oracions subordinades es classifiquen en:

• Oracions substantives. Fan la funció d’un sintagma nominal:

L’objectiu és

l’ascens a primera Sintagma nominal que l’equip pugi a primera Oració substantiva

PER SABER-NE MÉS

Les oracions subordinades poden fer la funció de subjecte de l’oració principal o bé de complement del verb o de complement d’un nom

• Oracions de relatiu. Van encapçalades per un pronom relatiu o un adverbi relatiu:

granívors

Els ocells

Sintagma adjectival tenen el bec cònic. que es nodreixen de grans

Oració de relatiu

• Construccions adverbials. Són construccions adjuntes a l’oració principal que hi aporten una informació addicional.

Com que teníem gana, Construcció adverbial (valor causal) vam menjar-nos l’entrepà Oració principal

» ACTIVITATS

L’oració simple i l’oració composta

28. Subratlla els verbs de les oracions següents i indica si són simples (S) o compostes (C):

a) El restaurant obre a les sis del matí. ➝

b) Quan no les pot haver, diu que són verdes. ➝

c) El gos portava una placa al collar amb el número de telèfon del seu propietari. ➝

d) La tonyina és un peix que pot arribar als 300 kg. ➝

e) Aquell dia la Neus estava especialment alegre. ➝

f) Tothom l’havia vist, però ningú no sabia qui era. ➝

g) Aquesta música ens acompanyarà tota la vida. ➝

29. Identifica els verbs d’aquestes oracions compostes i divideix-les en els fragments oracionals que les integren. Per exemple: Entrem a l’auditori i veig un munt de flaixos que m’envolten.

1 Entrem a l’auditori 2 i veig un munt de flaixos 3 que m’envolten

a) Sempre he anhelat que arribi un dia en què sigui jo el protagonista i la gent m’aplaudeixi.

b) Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona.

c) Sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia.

d) Jo em preguntava per què deia que la intel·ligència s’havia de conduir bé.

e) Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni.

30. Identifica les oracions subordinades i digues si són subordinades substantives (fan una funció pròpia d’un sintagma nominal: subjecte, CD, CR…) o subordinades de relatiu (modifiquen el nom que fa d’antecedent com ho faria un adjectiu i fan la funció de CN).

a) La companyia ofereix un contracte de dos anys a les actrius que han superat el càsting.

b) Em preocupa que la societat actual no ofereixi més oportunitats als joves.

c) Les olives que hem arreplegat enguany són de molt bona qualitat.

d) Els bombers recomanen que cada any es revisin les calderes i les xemeneies.

31. Substitueix els sintagmes subratllats per oracions subordinades. Després digues quines són substantives (OSSubs), quines són de relatiu (OSRel) i quines són construccions adverbials (CAdv). Per exemple:

El personal de la fàbrica demanava un augment de sou del tres per cent

El personal de la fàbrica demanava que els apugessin el sou un tres per cent ➝ OSSubs

a) La tripulació els desitja una bona travessia. ➝

b) L’aire provinent del mar és molt humit. . ➝

c) La criatura nounada es dirà Abril. ➝

d) Mentre la Lisa es dutxa, tu pots preparar la motxilla.

. ➝

ORTOGRAFIA

1. Vocals en contacte

Quan una paraula acabada en vocal entra en contacte amb una altra paraula que comença també per vocal, es poden produir tres fenòmens:

HIAT

SINALEFA ELISIÓ

camí ample no hi aneu quina hora

1.1. El hiat

Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les vocals en contacte en síl·labes diferents. El hiat es dona en els casos següents:

Quan les dues vocals pertanyen a síl·labes tòniques

T T demà obren ➝ de - mà - o - bren hiat

RECORDA

Els grups ia, ie, io i ua, ue, uo formen un hiat quan apareixen darrere d’una consonant. Per exemple: pi-a-no sè-ri-e op-ci-ó a-nu-al du-es va-lu-ós

T T cançó ètnica ➝ can - çó - èt - ni - ca hiat

Quan la i o la u van precedides de consonant n’hi ha dos ➝ n’hi - ha - dos hiat com ho has fet? ➝ co - mho - has - fet? hiat

1.2. La sinalefa

Fem una sinalefa quan pronunciem les dues vocals en contacte agrupades i el resultat és un diftong creixent (DC) o un diftong decreixent (DD):

hi ha pols ➝ hiha - pols no hi veu ➝ nohi - veu

DC

DD

En les sinalefes, la o es comporta (en català oriental) com si fos una u:

no ho entenc ➝ no - huen - tenc no ho facis ➝ nohu - fa - cis

DC

1.3. L’elisió

DD

Fem una elisió quan suprimim, en la pronunciació o en l’escriptura, una de les dues vocals en contacte: mà esquerra ➝ mà esquerra me ha fet mal ➝ m’ha fet mal

Generalment, l’elisió consisteix a suprimir (elidir) la vocal neutra [ə] (la a i la e àtones) en contacte amb una altra vocal: una illa ➝ una illa quina hora és ➝ quina hora és [ə] [ə] [ə]

» ACTIVITATS

El hiat, la sinalefa i l’elisió

32. Llegeix les seqüències següents i digues si el resultat del contacte vocàlic és un hiat (H), una sinalefa (S) o una elisió (E):

a) racó íntim ➝

b) el bo i millor ➝

c) ve amb mi ➝

d) no el veig ➝

e) no ho sé ➝

f) demà hi serà ➝

g) camí ample ➝

h) fer el bé ➝

i) qui és ell? ➝

No ho sé.

c) Fem una quan suprimim, en la parla o en l’ , una de les dues vocals en .

35. Indica les sinalefes que es produeixen en les seqüències següents i, després, digues quantes síl·labes en resulten. Per exemple: no hi ha temps = 3 síl·labes

a) qui ho diu? ➝

b) que hi és? ➝

c) aneu entrant ➝

d) ja ho hem fet ➝

e) cosir un botó ➝

f) no ho entenc ➝

g) mira-ho! ➝

33. Indica ara si els contactes entre les vocals subratllades en aquestes oracions són un hiat (H), una sinalefa (S) o una elisió (E):

a) Ja han passat més de cinquanta anys. ➝ /

b) Seu aquí! I estigues quiet! ➝ /

c) És un jardí ample i ben arranjat. ➝ /

d) Vaig fer el que em vas dir. ➝ /

e) No en volen ni una mica. ➝ /

34. Completa les informacions següents amb les paraules correctes:

a) Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les en contacte en síllabes diferents.

b) Fem una quan pronunciem en una sola les dues vocals en contacte i el resultat és un .

h) demà hi serà ➝

i) ho intentaré ➝

j) no ho vol ➝

k) un so hispà ➝

36. Si només escrivíssim les lletres que pronunciem, faríem seqüències com les següents. Llegeix-les en veu alta i, en acabat, escriu-les correctament. Per exemple: quatr·anys ➝ quatre anys

a) què·m dèieu? ➝

b) que·ls veus? ➝

c) mata·l cuc! ➝

d) que·n tens cap? ➝

e) sempre·ns ho diu ➝

f) sabó·special ➝

g) jardí·ntic ➝

h) a mi·m sembla ➝

i) fa·sport ➝

j) no·rriba ➝

1.4. L’apòstrof

L’apòstrof és un signe ortogràfic que consisteix en una coma volada (’) que s’escriu per assenyalar que s’ha elidit una vocal (una a o una e àtones). Tot i que en la parla fem moltes elisions, només es marquen amb l’apòstrof els casos següents:

RECORDA

L’article femení singular (la) i el pronom femení singular (la) no s’apostrofen davant i o u àtones, precedides o no per hac: la idea, la història, la unió, la hi dona, la utilitza

CATEGORIA LÈXICA DAVANT VOCAL O HAC EXEMPLE DARRERE VOCAL

ARTICLE

l’ l’any, l’hora, l’hivern, l’ull, l’ungla, l’IVA, l’ONU n’ n’Enric, n’Hilari, n’Aina

PREPOSICIÓ d’ fet d’ara, quart d’hora, tot d’una, títol d’API

l’ l’abraça, l’estima, l’obre, l’hi diu, dona-l’hi, l’usa ’l

m’ m’agrada, m’estima, m’hi porta, fes-m’ho ’m

n’ n’agafa, n’envia, n’hi ha, posa-n’hi, n’omple, n’usa ’n

EXEMPLE

PRONOM

s’ s’amaga, s’està, s’irrita, s’hi fa, s’ofega, mirar-s’ho ’s

t’ t’abraça, t’estima, t’hi fas, t’omple, fixa-t’hi, pren-t’ho ’t

1.5. Les contraccions

se’l sent, busca’l, tregui’l, dona-me’l

mira’m, se’m veu, endur-se’m, posi’m

agafa’n, veure’n, vagi-se’n, dona-me’n

prendre’s, asseure’s, estendre’s, riure’s

aixeca’t, treure’t, se’t sent, acostar-se’t

’ls porta’ls, mirar-te’ls, se’ls endú

’ns deixa’ns, digui’ns, se’ns veu

La contracció té lloc quan escrivim unides determinades preposicions (a, de, per), a més del mot ca (reducció de casa), i els articles masculins (el, els, en).

el els en EXEMPLE

a al als surt al pati, ves als vestidors de del dels surt del mig, baixa dels núvols per pel pels fuig pel forat, pateix pels altres ca cal cals can és a cal veí, a cals avis o a can Joan?

No hi ha contracció quan l’article es pot apostrofar amb la paraula següent: ves a l’hort, surt de l’estany, corre per l’estadi, són de ca n’Amat

RECORDA

No hi ha contracció entre la preposició de i l’article personal en, sinó apostrofació: un missatge d’en Pau, d’en Tomeu i d’en Carles

» ACTIVITATS

L’apòstrof

37. Escriu en singular les paraules següents:

a) els hereus ➝

b) els informes ➝

c) els iogurts ➝

d) els hiats ➝

e) els orígens ➝

f) els horitzons ➝

38. Escriu en singular les paraules següents:

a) les espècies ➝

b) les illes ➝

c) les indústries ➝

d) les hienes ➝

e) les hormones ➝

f) les ungles ➝

g) les humitats ➝

39. Apostrofa els pronoms d’aquesta taula:

Pronom Davant vocal o hac Darrere vocal el omple, infla

te dona, emporti-se em honora, utilitza lliga , se fondrà en és ple, hi ha prou me dona, ves-te es hi amaga, pensar- ho ajeure , veure et entenc, hi perds llança , se menja els oblida , dona-me ens obre , se escapa

Les contraccions

40. Escriu les contraccions dels mots que hi ha entre parèntesis quan calgui:

a) Aquí hi ha el taller (de / el) mecànic i allà hi ha el despatx (de / el) advocat.

b) Val més que juguin (a / el) parc que no pas (a / el) obrador (de / el) taller.

c) Aquesta promoció és vàlida des (de / el) 1 de juliol fins (a / el) 5 d’agost.

LLENGUA EN JOC

41. Busca, per a cada una de les lletres, un concepte o contingut clau dels que heu treballat en la unitat. Intenta omplir-les totes. Podràs?

Fixa’t en l’exemple:

DICTAT

MARCH

Llegeix aquest text en veu alta i indica quines sinalefes i elisions hi ha. Després, copia’l en un full a part mentre te’l dicten.

L’Agenda dos mil trenta aborda cinc grans àrees clau, conegudes com les cinc P: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat. Els objectius de desenvolupament sostenible cobreixen àmbits com la pobresa, la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l’ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l’accés a la justícia i les institucions responsables.

EM POSO A PROVA

«La música és una eina social de primer ordre»

Amb motiu del curs «Les músiques urbanes i la seva repercussió social i cultural», hem entrevistat el crític musical Nando Cruz. Aquestes són les seves reflexions:

Creus que, des dels ajuntaments, s’ha valorat prou la importància de les músiques urbanes? O no s’hi han fixat fins que determinats artistes han saltat a la fama mundial?

Suposo que el que passa als ajuntaments és el mateix que passa als mitjans de comunicació, que sempre anem a remolc. No anem a l’avançada, sinó a la rereguarda. Fins que no ho tenim sobre la taula, amb artistes que estan omplint recintes amb tres mil, quatre mil o vint mil persones, no ens adonem de la magnitud de la situació. Però no hauria de ser tan difícil adonar-se’n; és, simplement, estar atent a la gent que escolta música pel carrer.

Creus que les músiques urbanes afavoreixen la cohesió social i la creació de comunitat dels nostres municipis?

La música és una eina social de primer ordre. Però no tan sols ara, perquè siguin músiques urbanes, sinó sempre. Els humans fem servir la música com a eina de socialització. La música és imprescindible, és un element crucial, i sovint és l’excusa per sortir de casa i trobar-nos amb gent. Les músiques urbanes són tan importants com a element de cohesió i socialització, com qualsevol altra. I potser més, perquè ara les músiques urbanes són a tot arreu. I joves arribats de tots els indrets comparteixen aquests estils musicals. Les músiques urbanes que escolten joves emigrats del Panjab, a l’Índia, no són tan diferents de la música que escolten els joves emigrats de països llatinoamericans. Avui dia és més fàcil que joves emigrats de diferents indrets es connectin a través de la música que no pas

cinquanta anys enrere. Les músiques urbanes són una mena de pega social que poden fer servir de moltes maneres des dels ajuntaments.

Què recomanaries a un tècnic o a una tècnica de cultura que vulgui incloure les músiques urbanes en la seva programació?

Són els xavals del veïnat els qui estan al dia de tot el que sona i hi hem d’establir un diàleg productiu. Hem de veure com tot aquest potencial que tenen, com a coneixedors de totes aquestes músiques, es pot canalitzar a través de programacions. No pas sense filtres, sinó amb converses i negociacions. Aquestes músiques ens permeten parlar de racisme, de sexisme, de classisme, d’història, d’on venim cadascun dels veïns que formem part d’aquestes comunitats. Hi ha una infinitat de temes de conversa a partir de les músiques urbanes. El potencial és realment infinit.

Entrevista a Nando Cruz, dins del blog Interacció, 27/05/2022 (text adaptat).

1. Quin és el context en què es fa l’entrevista al crític Nando Cruz?

La celebració d’un festival musical. La participació del crític en un debat sobre músiques urbanes.

La realització d’un curs sobre les músiques urbanes.

2. Quin esdeveniment ha fet que els mitjans de comunicació s’hagin adonat de l’expansió de les músiques urbanes?

Les programacions dels festivals musicals. Els concerts multitudinaris.

La música dels joves al carrer.

3. D’acord amb el context en què apareix, quin és el significat de la paraula socialització?

Procés pel qual una persona aconsegueix relacionar-se amb els altres.

Procés pel qual una persona interioritza els elements de la seva cultura.

Procés pel qual uns coneixements arriben a tota la societat.

4. Tria l’opció que completa l’afirmació següent: «La música urbana que escolten els joves de països diferents…».

és pròpia del país del qual provenen. evoluciona de forma diferent segons el país d’on és originària.

és molt semblant, independentment del país d’origen dels joves.

5. Què vol dir que els ajuntaments poden fer servir les músiques urbanes com a pega social?

Que poden aprofitar-les per organitzar activitats que interessin els joves de diferents orígens i fer que es relacionin.

Que les poden utilitzar per fer concerts gratuïts.

Que fan difusió social perquè les músiques socials arribin a totes les edats.

6. Per programar activitats de música urbana, amb qui haurien de parlar els organitzadors?

Amb crítics musicals especialistes en aquests estils musicals.

Amb el veïnat per saber quines músiques agraden a totes les persones.

Amb els consumidors d’aquestes músiques.

7. Subratlla el SN subjecte de cada oració:

a) Ara les músiques urbanes són a tot arreu.

b) Als parcs de les ciutats els programadors musicals poden escoltar les músiques més actuals.

8. Completa aquesta oració amb els articles que hi falten. Fes les contraccions que siguin necessàries.

« ’actualitat musical es troba abans a plataformes musicals que mitjans de comunicació.»

9. Nando Cruz és un crític musical. Així doncs, quan valora críticament les peces musicals, quin tipus de text fa servir?

Expositiu. Argumentatiu. Descriptiu. Informatiu.

10. Copia en un full a part una oració simple i una oració composta per subordinació del text.

La meva reflexió

• Escriure una crítica musical argumentada sobre la música que escolteu els joves en l’actualitat, et seria fàcil o difícil? Per què? Raona la teva resposta.

» AGENDA D’ACTIVITATS

DESCRIPCIÓ

Imagina que heu d’elaborar l’agenda d’activitats a l’inici d’un curs escolar.

Organitzeu-vos en grups de tres. Cada grup elaborarà l’agenda d’activitats d’un mes, el que li correspongui. L’objectiu és fer, entre tots, un programa detallat de cadascuna de les activitats proposades, explicar els tràmits necessaris per dur-les a terme, fer-ne la presentació al grup i, si escau, actuar de guies.

ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT I D’ESTRUCTURACIÓ

1. Repartiu-vos per grups els mesos del curs escolar i proposeu per al mes escollit possibles activitats destinades a un d’aquests entorns: a) El grup classe; b) El centre escolar; c) La ciutat, el poble o el barri; d) Les famílies.

2. Valoreu les propostes del grup i seleccioneu la que compleixi les condicions següents: que sigui interessant i original, que hi pugui participar tot el grup classe i que sigui adequada per als destinataris.

3. Un cop tingueu clara l’activitat que ha de preparar el vostre grup, desenvolupeu-la. Completeu una fitxa com la següent:

Lloc de realització Horari

Persona o institució amb la qual cal contactar per organitzar-la

Organització dels alumnes

Materials necessaris

Altres aspectes que cal tenir en compte (per exemple, si cal autocar)

Expliqueu, de manera clara i precisa, en què consistirà l’activitat:

Inici de l’activitat

Desenvolupament

Finalització

4 Caldrà que enregistreu l’activitat o que en feu fotografies per compartir-les a les xarxes del vostre centre escolar.

• Exposeu , davant del grup classe, la vostra proposta detallada i proposeu els canvis que resultin interessants per millorar-la o enriquir-la.

• Elaboreu les propostes finals i recolliu les de tots els grups.

ACTIVITATS D’APLICACIÓ

1 Penseu altres situacions en què caldria fer el següent:

• Posar-vos en contacte amb alguna persona que ocupi un càrrec en una institució, per fer-li una sol·licitud.

• Organitzar activitats per a un grup de persones.

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1. Finalment, reflexioneu , individualment, sobre la vostra participació en la preparació de l’activitat:

• Les teves propostes, han estat originals i creatives?

• Per a quin dels quatre entorns t’ha resultat més fàcil pensar activitats?

• De les tasques que has fet, de quina estàs més satisfet? Quina milloraries?

• En quin dels quatre entorns creus que et sentiràs més còmode fent activitats? I en quin més incòmode? Per què?

U N I T A T 2

Preparem la lectura

LECTURA » El gos de casa

EDUCACIÓ LITERÀRIA » Les faules i els exemples

COMUNICACIÓ » Aprendre a descriure

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » Els pronoms

» Les lletres b / p, d / t, g / c

SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Animals que curen

1. Opineu en veu alta: A què és degut que cada cop hi hagi més animals de companyia? ¿Esteu a favor dels animals de companyia o hi esteu en contra? Per què?

2. Responeu de manera raonada: ¿Creieu que el fet de conviure amb un animal de companyia ens fa canviar el caràcter? En què ens pot ajudar un animal: en el fet de ser més estables, més afectuosos, més sociables, més tolerants, més responsables...?

3. Què ens aporta un gos de companyia, que fins i tot l’arribem a estimar tant com una persona?

4. Abans era habitual sacrificar els animals greument ferits o malalts amb un tret d’escopeta. ¿Actualment, és acceptable aquesta manera d’actuar? Què creieu que s’hauria de fer?

5. Per parelles, comenteu aquesta frase de Siddhārta Gautama, fundador del budisme: «Hi ha una part de la nostra ànima que es manté adormida fins que no som capaços d’estimar un animal».

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

ACTIVITAT INICIAL

Algú ha dit que no hi ha més bon psiquiatre a la Terra que un cadell llepant-te la cara. I deu ser veritat, perquè cada cop és més freqüent utilitzar els animals com a mitjà terapèutic. Sabíeu que hi ha teràpies en què els animals tenen un paper clau?

DE QUÈ TRACTA?

Els animals sempre han estat molt presents en la vida dels humans. Els gossos, per exemple, els vam començar a domesticar perquè els necessitàvem per guardar el bestiar, per protegir la llar o per arrossegar material pesant. I amb el pas del temps, també s’han convertit en els reis dels animals de companyia. Ells ens accepten sempre i sense condicions. No els importa ni el sexe, ni la raça, ni el nostre aspecte físic. No és estrany, doncs, que hi hagi gent que digui que els estima tant o més que les persones.

» LECTURA

El gos de casa

Pobre company! Me’n recordo com si en fes quatre dies, i això que en aquell temps els meus cabells rossejaven, i ara són tot cendra.

No sé pas si va ser ell o jo qui primer va vindre al món: sols puc dir que vivíem l’un per l’altre, com dos enamorats, i millor encara, com sant Roc i el gos, que així ens deien pel poble.

Tot just clarejava i ja el sentia remoure’s a la porta de la meva habitació. A poc a poquet ficava la pota bellugadissa per l’escletxa que feien els dos batents de la porta i de cop me’l veia dalt del llit. Mai no vaig poder esbrinar si era ell o si era la claror del sol ixent qui primer hi arribava.

A casa gairebé tothom se l’estimava; no tant com jo. Però déu-n’hi-do per al pobre Galan, que no sabia cap on girar-se de tanta feina com tenia a l’hora de fer festes

sant Roc i el gos. La imatge tradicional de sant Roc és la d’un pelegrí acompanyat d’un gos. Diu la llegenda que el sant va contreure la pesta i que el gos li va curar les úlceres llepant-leshi cada dia. També explica que, quan passava gana, el gos li duia un crostó de pa per sustentar-lo. bellugadís -issa adj. Que es belluga contínuament, que no està mai quiet.

fer festes (a algú) loc. v. Fer demostracions d’afecte a través del contacte físic. grinyolar v. intr. Fer crits de dolor un gos i altres animals. xardorós -osa adj. Ardorós, xafogós.

Qui tanmateix no se l’estimava gens ni gota era la Munda, la criada vella i mal amorosa que ja havia fet d’acompanyant al casament de l’avi i havia vist néixer el pare i tots nosaltres. Si el gos grinyolava, ja es podia ben dir que la Munda l’havia trepitjat. L’àvia deia que la criada vella estava gelosa del gos perquè jo l’estimava més que no pas a ella.

Va ser una tarda de les més enceses de l’estiu. El poble feia la migdiada. Jo m’estava a la porta del carrer, oberta com a boca d’infern, que donava pas a una enlluernadora i xardorosa llengua de sol.

Tot d’una vaig sentir tancadissa de portes, crits d’aquí d’allà que no entenia, i al moment van passar pel carrer xicots i dones corrent esparverats, tot girant-se a mirar enrere com si els empaitessin. D’una revolada algú em va treure de la porta: era el pare, que en quatre salts havia baixat l’escala i es llançava carrer avall, armat amb l’escopeta, cridant a tothom:

—Tanqueu, que hi ha un gos rabiós!

Un gos rabiós! El meu únic pensament va ser per al pobre Galan, que no veia enlloc. Vaig inspeccionar-ho tot, i el gos no responia als meus crits. No devia ser a casa. Quina angúnia la meva! Esvalotava i picava de peus perquè em tornessin el meu Galan, que ell no havia fet mal a ningú.

Quan un altre cop vaig veure’m a l’entrada, ja la porta tornava a estar oberta, i… ja hi havia el Galan. Però en quin estat es trobava! Sempre tindré davant aquell quadre, el més trist de la meva vida fins llavors. Allà hi havia el meu pobre company, les orelles caigudes, el pèl eriçat, tremolant com fulla a l’arbre, escorrent-se-li la sang per dues ferides on es veien marcades les dents d’aquell gos maligne, que havia rebolcat el Galan i li havia esqueixat la carn.

Tots els de casa el voltaven sense dir paraula. Per la cara de la mare i la de l’àvia també corrien les llàgrimes. El pare es mossegava els llavis i picava amb un peu sobre les rajoles. Per damunt les espatlles de tots, aixecant-se de puntetes, s’ho mirava la Munda, mentre deia entre dents no sé quines paraulades

Vaig voler llançar-me damunt del gos, i totes les seves mirades eren per a mi. Aquest moviment va fer decidir el pare i, apartant-nos a tots, va marxar al carrer amb el Galan, que el seguia tot arrossegant-se entre la pols.

La tarda s’havia tornat molt trista: bufava el vent, i uns núvols negrosos com glopades d’incendi van començar a avançar pel cel com si perseguissin el pare. Jo seguia de lluny el Galan, ara aturant-me perquè no em veiessin, adés corrent altre cop per no perdre’ls de vista.

Llavors es van aturar: el pare va agafar una pedra, va ensenyar-la al gos, la va llançar al mig de la riera i el va atiar perquè anés a collir-la. Però en girar-se, el Galan m’havia descobert i vacil·lava a creure el pare, mentre em mirava amb uns ulls que haurien fet estovar les pedres.

tancadissa f. Acció múltiple de tancar.

esparverat -ada adj. Esverat de por.

empaitar v. tr. Perseguir, encalçar.

angúnia f. Malestar provocat per la por que passi alguna cosa dolenta.

esqueixar v. tr. Fer trossos amb una estirada forta.

paraulada f. Paraula desagradable, ofensiva.

glopada f. Quantitat que circula de manera intermitent, ràfega.

creure v. tr. Obeir.

estovar v. tr. Perdre la duresa, entendrir.

—Aquí, Galan, aquí! —vaig cridar desesperat. Però el pare, en sentir-me, va caragolar un renec, potser l’únic que havia dit en sa vida, i més ràpid que no pas el gos, va fer un bot enrere, va engaltar l’arma i va engegar un tret contra la pobra bestiola, que a tomballons va rodolar morta al fons de la riera.

—A casa! —em va cridar el pare amb una veu que em va semblar l’udol d’una fera salvatge, tot girant el cap perquè no li veiés una llàgrima que es va eixugar amb la màniga d’una revolada.

A la porta de casa, igual que cada tarda, hi havia la Munda rondinant. Vaig passar per davant d’ella dient-li amb tota l’amargor de la meva ànima de criatura:

—El pare ha mort el pobre Galan: ja estareu contenta!

renec m. Interjecció considerada grollera, basta, injuriosa. engaltar v. tr. Acostar un fusell o una escopeta a la galta per apuntar i disparar.

a tomballons loc. adv. Fent tombs per terra.

rondinar v. intr. Queixar-se murmurant amb mal humor. eixir v. intr. Sortir.

esgratinyar v. tr. Gratar amb les urpes, esgarrapar.

falagueria f. Demostració d’amor o de simpatia per mitjà de paraules o d’accions afectuoses.

Que llarga em va ser aquella nit! El vent no es va amansir ni un instant; els seus udols em semblaven que el gos no era pas mort, que havia eixit de la riera i que em cridava des del carrer. Fins i tot vaig creure un instant sentir-lo esgratinyar la porta i veure’l per una escletxa com posava el cap de costat i com em mirava amb un ull.

De cop, em vaig despertar i, en entrar la llum del dia per les escletxes dels finestrons com cada matinada, em vaig creure que el passat havia estat un somni, que el gos era viu i que, com cada trenc d’alba, vindria a obrir la porta de l’habitació per omplir-me a la seva manera de petons i falagueries. I el cor em va saltar de goig en sentir-lo que s’acostava, que com sempre esgarrapava la porta abans d’obrir-la, i sí, aquesta es va obrir finalment, però va donar pas a la Munda. Em va recomanar silenci, em va fer vestir a tota pressa i se’m va emportar carrer avall sense saber jo on em duia.

El dia s’anava fent clar, les cases encara es veien tancades i els carrers solitaris. Jo la mirava de cua d’ull; la Munda estava més groga que els altres dies, però la seva cara, com de costum, no em deia res. Llavors vaig observar que anàvem de dret a la riera i que ella portava un cabàs i una aixada. Una reguera de sang ens va guiar on es trobava el gos. Vaig apartar la vista d’aquell lloc, de llàstima que em feia. Quan de cop una estrebada de la Munda em va fer girar, ja havia ficat al cabàs el pobre Galan i empreníem la pujada de l’altra banda de la riera. El camí era estret; jo anava quasi al darrere de la Munda donant-li la mà dreta, i amb l’esquerra portava arrossegant l’aixada. Ella s’havia posat a coll el cabàs, d’on sortia penjant el cap del gos que es balancejava al damunt meu al compàs dels passos feixucs de la Munda i dels seus esbufecs de fatiga. A l’altra banda del torrent hi havia el cementiri del poble. En arribar a una de les parets per on guaitaven garlandes d’heura, la Munda va deixar a terra l’estimada càrrega, i es va posar a cavar a sota mateix de la paret amb tant delit que semblava que li haguessin revingut les forces de la jovenesa. Quan el clot va ser fondo, hi va dipositar el Galan, es va eixugar l’abundosa suor que li regalimava per les mans i la cara i, aclofant-se fins a la meva alçada, em va dir baixet, baixet que tot just vaig sentir-la:

—A l’altra banda d’aquesta paret hi ha el nínxol de casa teva. Allà hi ha ton avi i tos germanets, i allà demà… Oi que t’agrada que el posem aquí dintre?

I abans de respondre-li, em va agafar la cara entre les seves mans seques i terroses, i me la masegava amb els seus petons llarga estona. Tot d’una, va engrapar un altre cop l’aixada i va estendre la terra sobre el cos del company de ma vida.

La Munda va viure encara molts anys, severa com sempre, haventse-les amb tothom del matí al vespre. Quan anava a morir i ja no parlava, em vaig acostar a l’espona del seu llit i, posant els llavis a frec de la seva orella, li vaig parlar:

—Munda, us recordeu del pobre Galan, Munda?

Ella va fer que sí amb el cap i va obrir els ulls per últim cop per mirar-me. Al ser morta li vaig dir al pare:

—Us vull demanar una cosa: que enterrem la Munda al nínxol de casa.

I allà reposa esperant-nos a tots.

Àngel Guimerà : El gos de casa (versió abreujada i adaptada).

aixada f. Eina per cavar la terra. reguera f. Senyal allargat d’una substància que queda sobre una superfície.

estrebada f. Estirada brusca. feixuc -uga adj. Que es mou amb dificultat.

esbufec m. Respiració forta i sorollosa.

guaitar o aguaitar v. intr. Mostrar-se només en part, deixar-se veure.

heura f. Planta enfiladissa que s’arrapa a les parets de les cases, a les roques o als arbres. regalimar v. intr. Caure un líquid en forma de filets o de regalims. aclofar-se v. intr. pron. Abaixar-se. nínxol m. Cavitat feta en una paret d’un cementiri per col·locar-hi un cadàver o les cendres d’una persona.

masegar v. intr. Pressionar fortament.

haver-se-les Tenir-se-les loc. v. Tenir paraules amb algú, sia discutint, sia barallant-se. espona f. Costat del llit. a frec de loc. adv. Gairebé tocant, arran.

» ACTIVITATS

Comprensió lectora

El fil argumental

El fil argumental és la connexió essencial que uneix els diversos esdeveniments de la narració i els dona continuïtat i sentit. Normalment podem expressar-lo en un parell de frases.

1. Indica quin és el fil argumental del conte de la lectura:

Un nen estima molt el gos de casa i, per culpa d’una criada gelosa, el perd. Però al final el noi es reconcilia amb ella.

Un nen pateix un xoc emocional perquè el pare ha mort el seu gos. La criada, que no s’estimava el gos, manifesta els seus sentiments amagats i li dona consol.

Un nen estima molt el gos de casa, però mor a causa d’una malaltia. Demana al seu pare de soterrar-lo al cementiri, prop del nínxol familiar, i aquest li ho concedeix.

2. L’expressió del fil argumental insinua el tema de la narració. Digues quin és el tema del conte El gos de casa

El maltractament animal. El poder guaridor de l’afecte i el consol. El ressentiment malaltís.

L’argument i la trama

L’argument d’una narració és el resum de la trama. La trama és el conjunt de fets que hi passen i la manera com estan lligats o relacionats

3. Redacta l’argument del conte de la lectura responent a les preguntes següents:

a) De qui parla el narrador?

b) De quan i de què parla?

c) Quina relació té l’animal amb el protagonista? I amb els altres membres de la família?

d) Quin fet trenca la rutina familiar?

e) Quina és la conseqüència?

f) Quin problema afronta el protagonista?

g) Què fa la Munda inesperadament?

h) Al final, com supera el problema el personatge protagonista?

El narrador explica una història de quan ell era un nen i tenia un gos a casa que…

La intriga

La intriga és un recurs narratiu que consisteix a crear una situació crítica i retardar-ne la resolució per mitjà d’accions secundàries. L’objectiu de la intriga és crear tensió per mantenir i augmentar l’interès dels lectors o espectadors.

4. En el conte hi ha un seguit de fets que doten d’intriga la narració. Ordena’ls segons l’ordre d’aparició:

L’endemà de la mort del gos, la Munda va entrar de matinada a l’habitació del nen i li digué que es vestís i l’acompanyés.

El pare, veient que el fill es volia llançar damunt el gos ferit, va sortir al carrer amb el Galan sense dir on anava.

El Galan va descobrir que el nen l’havia seguit i vacil·lava si creure les ordres del pare o fer cas als requeriments del nen. D’una revolada, el pare del nen va sortir al carrer armat amb una escopeta cridant a tothom que hi havia un gos rabiós.

Tipus de conflicte

En el transcurs d’una narració sempre apareix un obstacle que impedeix o dificulta al personatge principal aconseguir el seu objectiu. Aquest obstacle és el conflicte que dona tensió dramàtica a la història.

5. Indica quin tipus de conflicte trobem en El gos de casa:

Un conflicte personal: ve de l’interior mateix del personatge.

Un conflicte exterior: s’origina en la relació del personatge amb una altra persona o un grup de persones.

Un conflicte social: sorgeix de l’enfrontament del personatge amb un grup organitzat (el govern, una organització, la família, una classe social).

Un conflicte de situació: prové d’un fenomen natural (una catàstrofe, una malaltia, un accident) o d’un fenomen no natural (un monstre, un alienígena, una força sobrenatural).

6. Resol les qüestions següents:

a) Defineix breument el conflicte que es dona entre el protagonista i la Munda.

7. Assenyala per què mor el Galan:

El Galan mor perquè la Munda, que li té gelosia, s’ho fa venir bé perquè un altre gos li encomani la ràbia. El pare mata el Galan perquè ha estat molt malferit per un gos rabiós que, a més a més, li pot haver encomanat la ràbia. El pare decideix matar el Galan per evitar que el gos rabiós li encomani la ràbia i esdevingui un perill a casa.

La incògnita

Una incògnita és una cosa desconeguda que desperta misteri i dubte. Per exemple, si examinem el comportament de la Munda i no acabem d’entendre per què es comporta d’aquella manera, llavors diem que els motius del seu comportament són una incògnita.

8. Rellegeix el text si cal i respon:

a) Què ho fa que la Munda esdevingui un personatge misteriós?

b) Quin paper té la Munda al principi de la narració: el de personatge aliat o el paper d’antagonista? I al final de la història?

b) Quines podrien ser les raons ocultes que expliquin el comportament de la Munda?

9. Indica quina funció narrativa té la figura de la Munda en el desenllaç del conte:

És el personatge antagonista que actua per impedir que el protagonista aconsegueixi mantenir l’objecte estimat. És el personatge aliat que ajuda el protagonista a superar el conflicte creat per la pèrdua de l’objecte estimat.

Paraules i expressions

Camps semàntics

Un camp semàntic és un conjunt de paraules diferents que tenen en comú que pertanyen a un mateix camp de la nostra experiència Per exemple, funeral, nínxol, cementiri, soterrar o enterrament formen part del mateix camp semàntic de la mort.

10. Completa la taula amb aquestes paraules: falagueria, angúnia, festa, esparverar. Afegeix almenys dues paraules més en cada columna.

Camp semàntic dels sentiments

Mostra d’afecte Efecte de la por

Termes generals i termes específics

Camps lèxics

Un camp lèxic és un conjunt de paraules de la mateixa categoria lèxica que es troben relacionades pel significat. Per exemple, tots els noms que designen animals formen un camp lèxic i tots els verbs que es refereixen als crits dels animals formen un altre camp lèxic.

11. Relaciona els noms dels animals amb els verbs dels crits que fan. Escriu, per exemple: El llop udola; fa udols.

belar • renillar • miolar • bramar • rugir escatainar (escataineigs) • bramular refilar (refilets) • piular (piulets) • grunyir parrupar (parrupeigs) • raucar

En grups de mots sinònims, com ara lladrar, bordar, grinyolar, clapir o udolar, sol haver-hi un terme de significat més general (lladrar) i els altres termes solen tenir un significat més específic, com bordar, grinyolar, clapir i udolar

12. Un gos, a més de lladrar, pot bordar, grinyolar, clapir o udolar. Relaciona els verbs anteriors amb la definició corresponent:

a) Fer crits curts i forts sense voler atacar.

b) Fer crits amenaçadors amb intenció d’atacar.

c) Fer crits prolongats i planyívols semblants als que fan els llops.

d) Fer crits aguts, com trencats, en perseguir caça o encorralar ovelles.

e) Fer crits de dolor un gos i altres animals.

» PER ESCRIT

Professions canines

Els gossos són molt més que animals de companyia, ja que també poden arribar a desenvolupar tasques molt especials.

Podríem dir que hi ha diverses professions canines. Per exemple, els gossos d’atura es dediquen a vigilar els ramats, els gossos policia ajuden els agents a fer detencions de delinqüents i els gossos d’assistència ajuden persones amb discapacitats.

No és fàcil aconseguir que els gossos siguin «professionals»: cal seleccionar la raça més adient, cal triar els gossos més capacitats i cal ensinistrar-los bé durant molt de temps.

Què hem de fer?

Et proposem que ens donis a conèixer una d’aquestes professions canines. Tant pot ser la professió d’un gos d’assistència com la d’un gos de treball. Volem saber-ne molt més.

Fes una fitxa detallant els aspectes més importants que cal saber d’aquests gossos «professionals».

Com ho hem de fer?

Cerca la informació necessària per poder fer la fitxa informativa d’un gos d’assistència o de treball. La fitxa haurà d’incloure els apartats següents:

a) Generalitats (informació bàsica del gos i tasca).

b) Procés de formació (ensinistrament i treball d’adaptació).

c) Selecció (característiques requerides i races adients).

Un cop revisada i corregida, exposa-la en un mural de classe amb les altres fitxes dels teus companys i companyes.

Trobaràs

Gossos d’assistència

• Gos pigall • Gos de mobilitat

• Gos d’escolta

• Gos de teràpia

Gossos de treball

• Gos de rescat

• Gos d’atura

• Gos de caça

• Gos de cerca

• Gos de trineu

• Gos guardià

• Gos policia • Gos d’aigua

» EN VEU ALTA

Hi esteu a favor o en contra?

¿No us heu parat mai a pensar que als ani mals dels zoos, tot i estar ben cuidats, els falta la llibertat del seu medi natural? Hi ha persones que pensen que cal mantenir els zoos per enfortir les relacions d’amistat entre les persones i els animals. D’altres, en canvi, diuen que cal tancar aquesta mena d’instal·lacions perquè la qualitat de vida dels animals és molt deficient.

Què hem de fer?

Organitzeu un debat entre tota la clas se sobre l’existència dels zoològics. Recor deu que un debat és un diàleg plural en què els participants debaten sobre una qüestió controvertida i donen opinions contraposades, a favor i en contra.

Agents del debat:

• Moderador o moderadora: presenta el debat i guia els participants.

• Participants: exposen les seves opinions argumentades.

• Públic: escolta els participants i valora la seva capacitat de convenciment.

Com ho hem de fer?

Us proposem que debateu a classe l’existència dels zoològics. ¿Hi esteu a favor o en contra? Busqueu argu- ments per defensar la vostra opinió i participeu en el debat.

a) Repartiu-vos els papers dels agents del debat: l’alumne o l’alumna que farà de moderador o moderadora, els que faran de participants en el debat i els que formaran part del públic.

b) Prepareu-vos les intervencions orals segons el paper que hàgiu assumit. Els participants, per exemple, opinaran sobre el tema del debat; els uns a favor i els altres en contra.

c) Participeu en el debat seguint les indicacions de la persona moderadora i respecteu sempre els torns de paraula.

Trobareu més informació sobre els debats en l’espai personal del web www.barcanova.cat

» EDUCACIÓ LITERÀRIA

1. Les faules i els exemples

1.1. Les faules

Les faules són narracions de fets meravellosos protagonitzades sovint per animals que actuen com si fossin persones. La seva finalitat és transmetre un ensenyament moral servint-se d’una al·legoria (una història de sentit figurat o simbòlic). Si les faules són llargues, s’anomenen apòlegs.

1.2. Les faules a l’edat antiga: Isop

El gènere de les faules va néixer a l’edat antiga. Els dos fabulistes més importants d’aquella època van ser Isop (segle vi aC) en grec i Fedre (segle i) en llatí.

Isop fou probablement un esclau grec poc agraciat, tartamut i deforme, però dotat d’una gran imaginació. Els seus personatges solen ser animals, cadascun dels quals encarna un arquetip de conducta i adquireix un significat simbòlic: la guineu representa l’astúcia; l’ase, l’estupidesa; la formiga, la previsió… Isop va escriure les faules amb una intenció moralitzant, i els mestres grecs les usaven per formar els seus alumnes.

1.3. Els exemples de l’edat mitjana:

Ramon Llull

Els escriptors d’obres doctrinals de l’edat mitjana, com Ramon Llull, utilitzaven molt sovint exemples com a arguments narratius de les regles de conducta que volien inculcar als seus lectors. Aquests exemples eren relats breus que tant podien ser protagonitzats per éssers humans com per animals, plantes, fenòmens de la natura o fins i tot idees abstractes.

Ramon Llull, creador de la prosa catalana

Ramon Llull (1235-1315) és l’escriptor més important de la literatura catalana dels segles xiii i xiv. Se’l considera el creador de la prosa literària en català, ja que fou el primer de construir una obra narrativa extensa i de qualitat en llengua catalana. És l’autor de les novel·les Romanç d’Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties

Antiga il·lustració de la faula d’Isop Les granotes del pantà sec

L’art de convèncer amb exemples

Ramon Llull utilitzava els exemples per demostrar la bondat dels principis morals que predicava amb l’objectiu de convèncer els seus lectors. Aquests principis eren els que defensava el cristianisme de la seva època.

Els exemples de Llull s’inspiren en textos bíblics, en vides de sants i, també, en faules i contes antics. L’agró i el cranc és un exemple inspirat precisament en una faula d’Isop.

» ACTIVITATS

Les faules

13. Completa l’explicació següent amb les paraules adequades:

Les faules són de fets protagonitzades sovint per , que actuen com si fossin

La seva finalitat és transmetre un moral servint-se d’una (una història de sentit o simbòlic).

14. Les faules i els exemples medievals han dotat determinats animals d’un significat simbòlic. Relaciona cadascun d’aquests animals amb el que representa.

lleó • guineu • llop • formiga • tortuga anyell • cranc • cigala

a) La previsió i el treball. ➝

b) La maldat i la traïció. ➝

c) El poder i la reialesa. ➝

d) L’astúcia i l’enginy. ➝

e) La invulnerabilitat i la protecció. ➝

f) La lentitud i la constància. ➝

g) La festa i la música. ➝

h) La tendresa i l’afabilitat. ➝

Les faules a l’edat antiga: Isop

15. Llegeix la faula El llop i l’anyell i respon a les preguntes.

El llop i l’anyell

Un llop va veure un anyell que bevia en un riu i volgué cercar un bon pretext per devorar-lo. Així, malgrat trobar-se més amunt del corrent, va culpar l’anyell d’enterbolir l’aigua, i de privar-lo, a ell, de beure. L’anyell li respongué que bevia amb la punta dels llavis i que, d’altra banda, estant més avall, no podia remoure l’aigua de més amunt. Aleshores el llop, no havent reeixit amb aquest pretext, afegí:

—Però l’any passat vas insultar el meu pare. I havent replicat l’anyell que un any enrere ell encara no era nat, el llop li va respondre:

—Ah!, perquè tu trobes explicacions, jo m’he d’estar de menjar-te?

Aquesta faula vol dir que cap raó justa no és vàlida per als qui estan determinats a fer mal.

Isop: Faules

a) Què s’empesca el llop per devorar l’anyell?

b) Què li respon l’anyell?

c) Què acaba fent el llop?

Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull

16. Ordena els elements per obtenir una definició de exemple com a gènere literari: Un exemple és una narració breu es desprèn un ensenyament moral. de l’edat mitjana, la literatura doctrinal pròpia de de la qual

1.4. Les faules a l’edat moderna:

Jean de La Fontaine

Les faules es renoven

L’autor francès Jean de La Fontaine (1621-1695) va ser el gran renovador del gènere de la faula de l’edat moderna. Va escriure 243 faules, editades en dotze llibres, algunes de les quals són versions modernes i en vers de les faules antigues d’Isop i Fedre.

Jean de La Fontaine

Jean de La Fontaine, com Isop, Fedre o Llull, se serveix dels animals per instruir les persones. Els atribueix virtuts i, sobretot, defectes propis dels humans per tal que els lectors ens hi vegem reflectits i ens adonem del ridícul que fem quan ens mostrem egoistes, despietats, ganduls, covards, presumits o conformistes.

La cigala i la formiga

La cigala, que es desviu per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda quan el fred va ser més rude. No tenia a l’aixopluc cap tros de mosca, cap cuc.

La fam que passa l’obliga a trucar a ca la formiga, i li pidola uns quants grans

«En venir l’agost, agrega, us pagaré, puntual, interès i capital.»

La formiga mai no fia; aquest defecte, no el té.

«Pel bon temps, diu, ¿què vau fer d’un cap a l’altre del dia?

–No us desplagui, a tota veu, m’estava canta que canta.

El cant i la previsió

La cigala i la formiga és una de les faules més conegudes. La cigala simbolitza els valors de la música i la festa, i la formiga, en canvi, representa els valors de la feina i la previsió

La versió més antiga d’aquesta faula pertany a Isop. I la versió moderna, en vers, que hi ha a continuació, és de Jean de La Fontaine.

cigala f. Insecte gros, de color verd fosc, amb quatre ales llargues i transparents, que fa un cant molt característic.

desviure’s v. intr. pron. Sentir molta afecció o passió per una cosa.

rude adj. Cru, rigorós, dur de suportar.

aixopluc m. Lloc on algú pot posar-se a cobert.

pidolar v. tr. Demanar per favor, per caritat.

agregar v. tr. Afegir.

interès m. Guany que donen uns béns o uns diners prestats.

capital m. Béns, riqueses o diners. fiar v. tr. Deixar prestada alguna cosa.

desplaure v. intr. Desagradar.

» ACTIVITATS

Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine

17. Llegeix atentament la faula La cigala i la formiga de la pàgina anterior i, després, escriu-ne una versió lliure en prosa. Pots començar així:

La cigala s’havia passat tots els mesos d’estiu cantant alegrement, sense pensar ni un sol instant que, quan arribés el fred, no tindria res per menjar, ni un sol tros de mosca ni cap cuc. En canvi, la formiga no havia parat de…

Recerca i creació

19. Accediu als webs sobre les faules d’Isop i Jean de La Fontaine (trobareu els enllaços en l’espai personal del web www.barcanova.cat). Per parelles, trieu una faula i analitzeu-la aplicant l’organitzador gràfic següent:

Protagonistes

Seleccioneu un dels protagonistes

Anoteu les característiques que representa el personatge que heu triat i el paper que té en l’argument de la faula

Canvieu el personatge per un de nou: quines característiques tindrà el nou personatge?

Penseu com canviarà la faula amb el nou personatge. Quins fets es mantindran i quins s’hauran de modificar?

Ara escriviu, individualment, la nova faula. Per acabar, compareu les dues faules i identifiqueu-hi les semblances i les diferències.

18. Relaciona els autors del primer grup amb l’època en què van viure i la llengua que van fer servir per escriure les seves faules o els seus exemples:

Isop segle i català

Fedre segle vi aC francès

Llull segle xvii grec

La Fontaine segles xiii i xiv llatí

»

TEXTOS FUNCIONALS

1. Aprendre a descriure

1.1. Descriure per reconèixer o identificar

Descriure és expressar de manera detallada i ordenada les característiques d’una persona, un animal, un lloc o un objecte. Una descripció és un text que construïm quan volem donar a conèixer o identificar algú o alguna cosa.

ELEMENTS DE LA DESCRIPCIÓ

• El tema: és l’element que es descriu.

• La caracterització: és la relació de característiques generals i de cadascuna de les parts que constitueixen l’element descrit.

• L’entorn: és tot allò que envolta l’element descrit i que ajuda a caracteritzar-lo (què porta, on es troba, què fa, d’on prové, etc.).

TIPUS DE DESCRIPCIÓ

• Objectiva: es detallen les característiques tangibles de l’element descrit de manera neutra i imparcial. Utilitza un llenguatge denotatiu per referir-se només a l’element descrit.

• Subjectiva: l’autor expressa la seva manera particular de veure l’element descrit. Utilitza un llenguatge connotatiu per suggerir altres significats de l’element descrit.

Quan hàgim de descriure algú o algun objecte farem una descripció simple, només amb les característiques més rellevants.

Com és?

És baixeta, rossa, amb ulleres i acostuma a portar una brusa, pantalons texans i vambes. És molt sociable i riallera.

1 Què li poso?

Vull… Ai, ara no me’n recordo, del nom! És una fruita marró per fora i verda per dins, amb la pell coberta de borrissol i la carn sucosa, amb llavors molt petites i negres.

1.2. Descriure per saber-ne més

Si volem descriure un animal o un objecte per tal de millorar el coneixement que en tenim, farem una descripció molt precisa i exhaustiva, com les que trobem en les enciclopèdies o en els llibres especialitzats.

CONSELLS PRÀCTICS PER DESCRIURE

2

En què puc ajudar­lo?

Bon dia! He perdut el paraigua… És automàtic, de color vermell fosc, amb el mànec semicircular d’aspecte metal·litzat.

3

CONSELLS RECURSOS LINGÜÍSTICS

• Observa l’animal o l’objecte amb atenció, determina’n les parts i atribueix-li les característiques corresponents.

• Estableix l’ordre de la descripció: normalment convé anar dels trets més generals als més particulars.

• Cerca elements de l’entorn que puguin ajudar a entendre l’animal o l’objecte descrit.

• Verbs per atribuir trets físics o de caràcter: ser, estar, semblar, tenir…

• Adjectius: valent, robust, agradable

• Sintagmes preposicionals: de marbre, de cabell d’àngel

• Comparacions: com una magrana, com un ciri

• Metàfores: és una joia, és una fura, és un roure

» ACTIVITATS

Aprendre a descriure

20. Llegeix el text descriptiu següent i respon:

EI!

22. Tria una de les descripcions objectives de la pàgina anterior (la de la fruiteria o la d’objectes perduts) i converteix-la en una descripció subjectiva.

He perdut una gosseta, encara cadell, de la raça westie. És totalment blanca, amb el nas gros ben negre i els ulls foscos i ametllats. Té les orelles petites però ben dretes i una mirada penetrant.

Respon al nom de Perla i, quan el sent, ve de seguida fent saltirons. Porta un collar de cuir de color vermell i també porta xip. Sisplau, si la veieu, telefoneu de seguida. Soc l’Anna Puig i el meu telèfon us el donaran al punt d’informació.

• Quina és la funció pràctica de l’anunci de l’Anna? Tria la resposta adequada.

Que el lector interessat, quan llegeixi el text, pugui adquirir més coneixements sobre les característiques d’aquesta raça de gossos.

Que la gent que llegeixi el text pugui reconèixer el gos que s’hi descriu i trucar a la seva propietària. L’objectiu final és recuperar el gos perdut.

21. Digues en quin text es fa una descripció objectiva i en quin una descripció subjectiva:

a) El gos és l’animal més amic de l’ésser humà. Té uns ulls que són guspires de tendresa i una cua que es belluga sempre que et veu. Té un musell flonjo com una maduixa madura i les seves orelles són un radar molt eficaç: s’alcen dretes en cas d’alerta.

b) El gos és un mamífer que s’alimenta principalment de carn. Té l’oïda i l’olfacte molt fins i acostuma a viure amb les persones.

23. Feu un treball col·lectiu seguint aquestes indicacions:

Activitat oral. Porteu fotografies d’animals, barregeu-les i repartiu-vos-les a l’atzar. Cada un de vosaltres haurà de descriure l’animal que li hagi tocat amb la màxima precisió i sense dirne el nom. La resta de la classe haureu de descobrir de quin animal es tracta.

Activitat escrita. Prepareu, per parelles, una fitxa d’un animal seguint el model de la fitxa tècnica que hi ha en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Després, entre tota la classe, feu un mural amb totes les fitxes o exposeu-les en un blog.

Activitat oral i escrita. Feu una enquesta als companys de classe amb preguntes com aquestes: a) Tens animals de companyia? b) Si en tens, quins són? c) Quines qualitats i quins defectes hi has observat? d) Quins avantatges i inconvenients hi veus? e) Quines anècdotes curioses has tingut amb ells?, etc.

Després observeu les dades i traieu-ne conclusions. Finalment, feu-ne una exposició oral col·lectiva.

» GRAMÀTICA

1. Els pronoms

Un pronom és una paraula que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense dir-ne el nom:

—I vostè, d’on és? —Jo soc del Canadà. Perquè la Perla faci exercici, l’Anna agafa un bastó i l’hi llança lluny.

Els pronoms jo i vostè assenyalen les persones que intervenen en l’acte de parla.

1.1. Els pronoms personals

Els pronoms el i hi prenen el significat d’elements que han aparegut abans: bastó i Perla, respectivament.

Els pronoms personals són aquells que presenten la propietat gramatical de persona: primera persona (jo, mi, nosaltres, em, ens), segona persona (tu, vosaltres, et, us) i tercera persona (ell, ella, ells, elles, si, es, el, la, li, els, les).

Els pronoms personals es classifiquen en forts i febles:

• Els pronoms forts tenen una síl·laba tònica i, dins l’oració, ocupen la posició de subjecte o de complement.

PERSONA

GRAMATICAL SINGULAR PLURAL

Primera jo / mi nosaltres

Segona tu / vostè / vós vosaltres / vostès

Tercera ell / ella ells / elles si

• Els pronoms febles són monosíl·labs àtons que van immediatament davant o darrere del verb.

PERSONA GRAMATICAL SINGULAR PLURAL

Primera em (-me) ens (-nos)

Segona et (-te) us (-vos)

Tercera el (-lo) / la (-la) els (-los) / les (-les) li (-li) els (-los) es (-se)

No personals ho (-ho), en (-ne), hi (-hi)

RECORDA

Quan les formes de cortesia vostè i vostès fan de subjecte, tot i que es refereixen al receptor del missatge (segona persona), el verb hi concorda en tercera persona:

Tu no obris la porta a ningú. Vostè no obri la porta a ningú.

I quan la forma vós fa de subjecte, tot i que es refereix a una sola persona (singular), el verb hi concorda en plural:

Tu ja pots passar al despatx. Vós ja podeu passar al despatx.

» ACTIVITATS

Els pronoms personals

24. Els pronoms personals presenten diverses formes en cada persona gramatical. Completa aquestes oracions amb la forma adequada del pronom personal:

a) Primera persona del singular: jo, -me, mi, m’, em

1. vull ser waterpolista.

2. A agrada molt jugar a waterpolo.

3. L’entrenadora fa jugar de davantera.

4. Dilluns vaig lesionar- el canell.

5. Espero recuperar- aviat.

b) Tercera persona del masculí singular: ell, si, es, -se, el, -lo, li

1. A aquest noi agrada llevarben d’hora i sortir a córrer.

2. diu Marc i cada dia veig sortir de casa escoltant música.

3. La seva germana sempre va amb .

4. Sembla un noi molt segur de mateix.

5. Un dia m’agradarà saludar-

c) Tercera persona del femení plural: elles, les, s’, -se, -les, els, -los

1. Aquestes noies sempre veig juntes.

2. Entre avenen molt.

3. agrada xerrar i sortir a divertir-

4. M’agradaria conèixer- , però no goso dir- res.

25. Digues quin és l’antecedent dels pronoms febles destacats. Per exemple:

Vaig portar el gat a casa de l’àvia i li vaig demanar si se’l podia quedar uns quants dies. ➝ L’antecedent del pronom li és l’àvia. L’antecedent del pronom el és…

a) La Marta i la Neus tenen tres entrades. Els en sobra una.

b) No sé si en Carles voldrà venir amb nosaltres. Després li ho preguntaré.

c) La Jasmina va deixar l’ordinador al seu cosí i encara no l’hi ha tornat.

d) Els pares de l’Albert són ben rossos, però ell no ho és pas.

e) Aquesta casa és molt solitària. No m’agradaria gens viure-hi.

26. Completa aquestes oracions amb la forma adequada dels pronoms febles que s’indiquen en cada cas:

a) Si busquen, amagueu- aquí. (us)

b) Si heu embrutat, renteu- . (el )

c) Si vols dir, fes- - saber. (ens + ho)

d) Si ’ vas, oblida- ’ . (et + en)

e) Si us agrada, emproveu- - . (us + el)

1.2. Els pronoms demostratius

Els pronoms demostratius assenyalen objectes, esdeveniments o accions tenint en compte si es troben a prop (això) o lluny (allò) de les persones que parlen (emissor i receptor). Sovint van acompanyats dels adverbis demostratius (aquí o allà) per assenyalar l’objecte:

Això d’aquí què deu ser? Allò que veus allà és un voltor.

PROXIMITAT això

LLUNYANIA allò

en l’espai Això d’aquí és una impressora 3D. en el temps Això que ens acaba de dir no pot ser veritat.

en l’espai Allò d’allà obstrueix el pas de l’aigua. en el temps Allò que va passar ens va doldre molt.

1.3. Els pronoms quantificadors indefinits

Els pronoms quantificadors indefinits designen una determinada quantitat de persones (tothom, algú, ningú) o de coses (tot, quelcom, res). Equivalen a sintagmes nominals quantificats:

tothom = tota la gent algú = alguna persona ningú = cap persona tot = totes les coses quelcom = alguna cosa res = cap cosa

En preguntes i en oracions condicionals, els pronoms ningú i res equivalen, respectivament, a algú i alguna cosa:

Va trucar ningú (= algú) ahir?

Si necessites res (= alguna cosa), avisa’ns.

1.4. Els pronoms i els adverbis interrogatius

Els pronoms interrogatius (qui, què) i els adverbis interrogatius (on, quan, com, quant) ens permeten preguntar per un element de l’oració del qual desconeixem la identitat.

PRONOMS INTERROGATIUS

ADVERBIS INTERROGATIUS

qui (persones) Qui ha obert la porta aquest matí? què (coses) Què us ha dit el veterinari?

on (lloc) On has deixat les claus?

quan (temps) Quan vindrà l’arquitecte? com (manera) Com et trobes avui?

quant (quantitat) Quant deu costar un monopatí?

PER SABER-NE MÉS

Un pronom demostratiu pot tenir d’antecedent tota l’oració que el precedeix. En aquest cas, el demostratiu designa el fet o l’esdeveniment que expressa l’oració que li fa d’antecedent: L’equip havia perdut els últims cinc partits. Allò va causar una gran decepció.

PER SABER-NE MÉS

Tot i que tothom té un valor genèric (tota la gent), també s’usa amb un sentit més limitat per designar tota la gent d’un grup o d’un lloc determinat:

En aquest poble tothom treballa.

PER SABER-NE MÉS

Quan els interrogatius apareixen darrere d’una preposició, ens permeten preguntar sobre circumstàncies com ara la causa (per què?), la destinació (per a qui?), la direcció (cap a on?) o l’origen (d’on?).

» ACTIVITATS

Els pronoms demostratius

27. Completa aquestes oracions amb els pronoms demostratius això, allò.

a) No pesa el mateix d’aquí que d’allà.

b) Tot que hi ha en aquesta parada són saldos de la botiga.

c) Diuen que suprimiran els exàmens, però no pot ser veritat.

d) No puc estar més en desacord amb que han dit.

e) Tot que va anar arreplegant pel carrer ara ho hem de dur a la deixalleria.

f) Cada nit prenc una infusió de camamilla. m’ajuda a dormir.

Els pronoms quantificadors indefinits

28. Tria el quantificador adequat en cada cas:

a) tothom / tots

1. Aquí ha d’ensenyar el passaport.

2. els viatgers han de passar pel control de seguretat.

b) ningú / cap

1. dels assistents no es va adonar de l’error.

2. no es va assabentar d’aquell incident.

c) cadascú / cadascun

1. A l’entrada donaven un tríptic informatiu a dels assistents.

2. En aquest país, s’ha d’espavilar com pot.

d) res / gens / cap

1. A l’amanida no hi he posat de sal.

2. A la nevera no hi ha refresc.

3. Avui encara no he menjat

Els pronoms i els adverbis interrogatius

29. Tria la conjunció perquè o bé el grup interrogatiu per què en les oracions següents:

a) Han prohibit la circulació d’autocars els carrers són molt estrets.

b) Ningú no entén han prohibit la circulació de bicicletes pels carrers del poble.

c) Contractarem un servei de neteja desinfecti el local.

d) Obrirem una investigació per saber ningú no es va atrevir a denunciar el cas.

e) Haureu d’explicar al jurat no vau assistir aquell motorista accidentat.

f) A aquests pollastres els has de donar força menjar creixin ben de pressa.

1.5. Els pronoms i els adverbis relatius

Els pronoms relatius (que, qui, què, el qual) i els adverbis relatius (quan, on, com) són paraules que introdueixen una oració subordinada, anomenada oració de relatiu, que modifica un nom o un sintagma nominal de l’oració principal com ho faria un adjectiu, per tant fa la funció de complement del nom (CN):

ORACIÓ SIMPLE 1

Les cigonyes tornen a Europa el mes de febrer.

ORACIÓ SIMPLE 2

Les cigonyes migren cap a l’Àfrica. RELATIU que

ORACIÓ COMPOSTA

Les cigonyes que migren cap a l’Àfrica tornen a Europa el mes de febrer.

Oració de relatiu N CN

El relatiu que és l’enllaç que uneix l’oració subordinada amb l’antecedent (les cigonyes) i, alhora, és el pronom que reprèn en l’oració subordinada el significat de l’antecedent (que = les cigonyes).

Els pronoms relatius canvien de forma segons si van precedits o no de preposició i segons que el referent sigui persona, cosa o lloc:

FORMES

que

VALORS

Pot tenir antecedent humà i no humà.

EXEMPLES

L’home que conduïa el cotxe tenia el carnet caducat. Vam visitar tots els jardins que envolten el palau qui

Amb antecedent humà. Aquests són els companys amb qui l’altre dia vaig anar al concert què

el qual / la qual / els quals / les quals

Observacions:

Amb antecedent no humà.

Poden tenir antecedent humà i no humà.

L’advocat ens va exposar la hipòtesi en què treballa la investigació

L’equip contra el qual juguem a la final és de segona divisió. Van trobar dues àmfores dins les quals hi havia unes quantes monedes d’or

1. Quan el relatiu no va precedit de preposició s’utilitza la forma que.

2. Darrere de les preposicions àtones a, de, en o amb se sol utilitzar qui (amb antecedent humà) o què (amb antecedent no humà). També es pot utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

3. Darrere d’una preposició tònica (dins, contra) o d’una locució (a favor de, al capdamunt de) s’ha d’utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

PER SABER-NE MÉS

Els adverbis relatius quan, on i com introdueixen oracions de relatiu que expressen temps, lloc i manera: Fica l’ou quan l’aigua bulli Eren on els havia deixat Aquí fan el pa com es feia abans

» ACTIVITATS

Els pronoms i els adverbis relatius

30. Completa aquestes oracions amb la forma de relatiu adequada en cada oració:

a) que / qui

M’agradaria que em visités el mateix cirurgià em va operar.

b) que / qui

El doctor Bartomeu és el metge en més confio.

c) que / què

L’ordinador amb s’ha enviat aquest missatge no és pas aquest.

d) la que / la qual

Aquesta és una sentència ferma contra cap de les parts en litigi no podrà recórrer.

e) on / que

L’hospital fan aquest tractament ens queda a 45 quilòmetres.

f) qui / que porti elements metàl·lics que els posi en aquesta safata.

g) que / què

L’aiguat s’ha endut tot el havíem deixat a la porta del garatge.

31. Completa les oracions amb les dues formes correctes en cada cas:

a) qui / la que / la qual

Et presentaré la noia a / t’hauràs de dirigir a partir d’ara.

b) què / el que / el qual

Vine, que t’ensenyaré el patinet amb / vaig a l’institut.

c) que / on / en el qual

Per la manera de parlar podràs endevinar el lloc / ha nascut.

d) el / lo / això

Tot / que veus és de seda.

32. Converteix les dues oracions simples en una oració composta i reemplaça l’element subratllat per un pronom relatiu. Per exemple:

Un vaixell ha rescatat trenta persones. Entre aquestes persones hi havia dos infants.

Un vaixell ha rescatat trenta persones entre les quals hi havia dos infants.

a) Els veïns tenen un gos. El gos lladra de dia i de nit.

b) Ara t’ensenyaré el forat. Per aquest forat entren els ratolins.

c) Aquest és el cotxe. Amb aquest cotxe vaig tenir l’accident.

d) Vam dormir en un refugi. A prop del refugi hi havia un llac.

e) Aquesta és la inspectora. A aquesta inspectora vaig denunciar les irregularitats.

ORTOGRAFIA

1. Les lletres b/p, d/t, g/c

1.1. L’ensordiment

Les consonants oclusives sonores b, d, g sonen com les sordes corresponents p, t, c a final de paraula i a final de síl·laba seguides de consonant sorda.

1.2. Les normes ortogràfiques

El fenomen de l’ensordiment pot generar dubtes a l’hora d’escriure correctament les consonants oclusives a fi de paraula o de síllaba. Per això cal conèixer les normes ortogràfiques següents:

ORTOGRAFIA DE B

Darrere de vocal tònica

S’escriuen les lletres p, t i c:

• llop (tot i que el femení sigui lloba)

• humit (tot i que el femení sigui humida)

• amic (tot i que el femení sigui amiga)

NORMA 1

Excepcions

No segueixen la norma 1:

A FI DE PARAULA

EXEMPLE SO

cub / llop [p]

fred / set [t]

mag / drac [k]

A FI DE SÍL·LABA

EXEMPLE SO

dubte / repte [p]

adquirir / potser [t]

digne / tracte [k]

• els mots adob, club, cub i tub

• els mots fluid, fred, sud i els acabats en -itud i -etud

(solitud, lentitud, quietud…)

• els mots mag, reg, gag, demagog i pedagog

NORMA 2

Darrere de vocal àtona

S’escriu b o p, d o t, g o c segons el femení o el derivat:

• àrab (amb b com Aràbia, arabisme)

• príncep (amb p com principat, principesc)

• pàl·lid (amb d com pàl·lida, pal·lidesa)

• dipòsit (amb t com dipositar, dipositari)

• càstig (amb g com castigar, castigament)

• músic (amb c com música, musical)

Darrere de consonant

Excepcions

No segueixen la norma 2:

• ànec (malgrat ànega, aneguet)

• càrrec (malgrat càrrega, carregar, carregós)

• fàstic (malgrat fastigós, fastiguejar)

• mànec (malgrat manegar, desmanegament)

• préssec (malgrat presseguer, presseguerar)

• tràfec (malgrat trafegar, atrafegat)

NORMA 3

Excepcions

S’escriu b o p, d o t, g o c segons el femení o el derivat:

• verb (amb b com verbal, verbalitzar)

• serp (amb p com serpent, serpentejar)

• covard (amb d com covarda, covardia)

• desert (amb t com deserta, desèrtic)

• alberg (amb g com albergar, alberguista)

• remolc (amb c com remolcar, remolcador)

No segueixen la norma 3:

• estenc (malgrat estengui, estengués o estengué)

• prenc (malgrat prengui, prengués o prengué…)

• ofenc (malgrat ofengui, ofengués o ofengué…)

• tinc (malgrat tingui, tingués o tingué…)

• venc (malgrat vengui, vengués o vengué…)

• vinc (malgrat vingui, vingués, vingué…)

» ACTIVITATS

L’ensordiment

33. Llegeix les expressions següents i classifica les paraules destacades en cursiva segons el so de les consonants oclusives a final de síl·laba o de mot:

a) humor a base de gags

b) adquirir experiències

c) quedar-se calb

d) fer una sol·licitud

e) banyar-se en un gorg

f) un estratagema subtil

Sonen [p] Sonen [t] Sonen [k]

Les normes ortogràfiques

34. D’acord amb la norma 1, forma el masculí dels adjectius següents.

a) estar-ne ben tipa / estar-ne ben

b) nena eixerida / nen

c) tovallola humida / tovalló

d) noia poruga / noi

e) tasca feixuga / treball

35. Tenint en compte les excepcions de la norma 1 completa les frases següents amb les paraules adequades (n’hi ha dues que es repeteixen):

a) Per adobar els rosers, cal comprar un adequat i de qualitat.

b) Ha estudiat pedagogia i es dedica a educar i ensenyar. És un .

c) S’ha rebentat un de la calefacció. Sort que avui bufa vent del i no fa gaire

d) Per art de màgia, un ha fet aparèixer cinc colomins de dins d’una capsa en forma de . Després, una humorista ha escenificat un molt divertit.

e) La fluïdesa és la característica d’allò que flueix. Així diem: una substància fluida, un llenguatge o un estil

36. Forma els noms derivats dels adjectius següents i classifica’ls d’acord amb la taula de sota: ample, escàs, apte, exacte, dens, segur, alt, oportú, quiet, nou, lent, breu

Noms amb els sufixos -etud i -itud

Noms amb els sufixos -etat i -itat amplitud

37. D’acord amb les normes 2 i 3, escriu la paraula primitiva dels mots derivats següents. Fixa’t en l’exemple: Aràbia. Terra dels àrabs.

a) principat. Territori d’un

b) xenofòbia. Propi d’un

c) talpera. Cau d’un .

d) aridesa. Qualitat d’ .

e) dipositar. Posar en un

f) dialogar. Mantenir un

Quan hem d’escriure les consonants oclusives a final de síl·laba, ens hem de guiar per la grafia d’aquests aplecs consonàntics:

ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE

APLEC EXEMPLE

-bd- abdicar, abdomen, cabdal, cabdill

-bj- abjurar, objecte, objectar, subjecte

-bs- obscur, absent, absoldre, absolut

-bt- dissabte, dubte, subtil, de sobte

-pc- adopció, egipci, erupció, decepció

-pt- captivar, optar, òptim, recepta

-dd- addicte, addicció, additiu, adduir

-dj- adjacent, adjectiu, adjuntar, adjunt

1.3. L’emmudiment

SÍL·LABA

APLEC EXEMPLE

-dv- adversari, advertir, advers, advocada

-tm- atmosfera, ritme, setmana, sotmetre

-tll- espatlla, butlletí, butllofa, ratlla

-gg- suggerir, suggestió, suggeriment

-gm- augment, enigma, estigma, fragment

-gn- cognom, sagnar, signar, regnar

-cc- accent, accelerar, succeir, acceptar

-ct- delicte, districte, tractar, subjectiu

Excepte en alguns parlars del valencià i del balear, les consonants oclusives no es pronuncien en posició final de paraula quan van precedides d’una m, una n o una l

EMMUDIMENT DE B / P, D / T, G / C APLEC EXEMPLE APLEC EXEMPLE

-mb -mp am(b), rum(b) cam(p), tem(p)s

-ld -lt Eudal(d), heral(d) malal(t), mol(t)

-nd -nt dividen(d), fecun(d) cantan(t), conten(t)

-ng1 -nc san(g), càmpin(g)s ban(c), estiuen(c)s

1 En els aplecs finals -ng i -nc es pronuncia una ena velar [ŋ]: fang [faŋ], banc [baŋ].

1.4. Les formes tan / tant i quan / quant

A causa de l’emmudiment de la -t final, de vegades escrivim incorrectament les formes dels adverbis tan i tant o quan i quant.

tan tant

Indica el grau d’un adjectiu o d’un adverbi

Ell és tan simpàtic Adj.

No caminis tan lentament Adv.

Indica el grau d’un nom o d’un verb

No posis tant d’oli a la paella. N

Ella treballa tant com tu. V

Tanmateix, les consonants oclusives d’aquests aplecs consonàntics s’acostumen a pronunciar quan entren en contacte amb paraules començades per vocal Fixa’t en els exemples:

pa amb oli cent anys

sang espessa vint-i-dos cinc hores fent-ho

RECORDA

L’adverbi tant també s’utilitza en expressions com aquestes: tant A com B, tant se val, tant sí com no, de tant en tant, per tant, Oh i tant!, tant de bo!

quan quant Introdueix una expressió de temps

Quan vindràs?

Pregunta quina quantitat o quin nombre

Quant (de) temps fa que és fora?

Quant li ha costat el rellotge?

» ACTIVITATS

L’emmudiment

38. Llegeix aquestes frases, identifica-hi les consonants b / p, d / t i g / c que s’emmudeixen i encercla-les:

a) A la cambra hi ha un malalt moribund.

b) Compte, el revolt és molt perillós!

c) Va fer dos giravolts i un tomb de campana.

d) L’oli bullent de la paella està fumejant.

e) Freqüentment té fongs blancs al peu.

f) El llamp ha fet un esvoranc al tronc de l’arbre.

g) Fa molts dies que van carretejant ciment.

h) El subtrahend es resta del minuend.

Les formes tan / tant i quan / quant

39. Completa aquestes frases amb les formes tan o tant:

a) Sortirem si plou com si neva.

b) No posis (de) vinagre a l’amanida.

c) La ferida no és greu com sembla.

d) Parla de pressa que no l’entenen.

e) de bo sigui fàcil com dius.

f) No havia vist mai un animal ferotge!

g) L’Oriol de en fa el ronso.

40. Completa aquestes frases amb les formes quan o quant:

a) No sabem arribarem a casa.

b) (de) temps necessites per fer-ho?

c) Fins us quedareu al poble?

d) val això? A puja?

LLENGUA EN JOC

41. Completa les paraules amb vocals ( ) i consonants ( ), tenint en compte que una consonant és donada entre parèntesis. Amb les lletres subratllades formaràs el nom d’un insecte protagonista d’una faula de La Fontaine.

La densa A M SF R de Venus (d o t)

Por a l’O SCUR TAT (b o p)

R M a l’oest (b o p)

El M N EN de la resta (d o t)

Un A V RSARI despietat (d o t)

Un ALB R per als pelegrins (g o c)

L’app de La Meva S LU (d o t)

DICTAT

Completa els buits amb p / b, t / d o c / g segons correspongui. Després, torna a escriure’l en un full a part mentre te’l dicten. Us heu pregunta mai quin va ser el primer gos? Bé, quin va ser el primer no ho podem saber exa tamen , però és eviden que els seus avan passa s eren llo s! Els llo s s’assemblaven als nostres rererebesavis prehistòri s en força coses. Primer, eren animals mol sociables, que formaven bandades ben organi zades. Segon, eren grans via gers i s’ada taven a tota mena de climes i paisa ges.

I tercer, eren caçadors de primera divisió, que organi zaven els ata s sobre les seves preses am molta eficàcia. I quan tenien molta gana també s’alimentaven de carronya, igual que feien els humans!

«La domesticació del gos», dins Petit Sàpiens

EM POSO A PROVA

Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen)

Benvolguts animals (no humans),

Que estrany deu ser per a vosaltres, l’ésser humà! Potser el considereu un animal més com qualsevol altre, però de ben segur que us sorprèn que ens comportem amb vosaltres d’una manera tan contradictòria. Per exemple, per què en alguns països tractem els gossos i els gats amb un respecte infinit i, en canvi, en d’altres els maltractem? I, si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos amb gran plaer animals joves —xais, vedells, garrins— que han estat arrabassats de la seva mare per portar-los a l’escorxador sense cap mirament? Aquests animals són igual de sensibles —i de vegades, fins i tot, igual d’intel·ligents— que els nostres estimats animals de companyia… Vet aquí un dels símptomes de la nostra dualitat moral envers vosaltres. No és estrany, doncs, si ens trobeu del tot irracionals!

El vostre patiment sempre m’ha colpit, evidentment com el dels meus semblants. Matar em fa sentir tan malament com veure sacrificar animals terrestres. Quan a penes tenia deu anys, vaig anar a la meva primera (i última) corrida de toros. En tinc un record molt desagradable. Tan bon punt el picador, muntat a dalt del cavall —aquest, protegit amb l’arnès i amb els ulls tapats—, va començar a torturar el toro amb la pica, vaig entendre que allà hi havia trampa: que, en aquella pretesa «lluita noble i equitable entre l’home i l’animal», era segur que l’animal tenia les de perdre i que el seu final era gairebé inevitable.

Però, abans de continuar, serà millor que us ho digui: jo també visc en aquesta contradicció. Amb relació a vosaltres, jo no soc pas exemplar ni el meu comportament és impecable, ni de bon tros. Quan era petit, m’agradava anar a pescar. Sovint em fabricava canyes rudimentàries i anava a desenterrar cucs de terra (aquests no em feien gens de llàstima!) per enfilar-los a l’agulla torçada que havia lligat a manera d’ham al cap del cordill. Així vaig pescar molts peixos petits, que matava de seguida perquè no passessin gaire estona ofegant-se. Després, els fèiem a la brasa i ens els menjàvem. Mai no vaig sentir cap remordiment quan ho feia. Però, tanmateix, m’era del tot impossible matar un animal terrestre per menjar-me’l. En realitat, no sabria explicar aquesta «doble moral». Per tant, represento perfectament molts dels meus semblants: el vostre patiment m’afligeix i milito des de fa temps perquè es redueixi.

Ah, i no dubto a aixafar un mosquit que no em deixa dormir o a eliminar les arnes que em foraden els jerseis… de llana d’ovella!

Frédéric Lenoir: Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen). Edicions Sidillà (text adaptat).

1. Què és una carta oberta?

Una carta de caràcter propagandístic. Una carta familiar en què es donen a conèixer assumptes privats. Una carta que es publica en un mitjà de comunicació perquè la pugui llegir tothom.

2. L’objectiu d’aquesta carta és…

explicar l’evolució de les espècies animals. reflexionar sobre el comportament dels humans envers els animals. narrar una història d’animals.

3. Quan l’autor parla de dualitat moral dels humans, es refereix al fet que…

actuem de manera oposada o contradictòria en situacions que són equiparables. apliquem sempre un criteri racional en funció de cada circumstància.

4. Com definiries el pensament de l’autor?

Contrari al consum de qualsevol producte d’origen animal.

Defensor dels drets dels animals, en especial el dret a la vida i al benestar. Favorable a equiparar els drets dels animals als de les persones.

5. A quin gènere literari pertany aquest text? Faula. Assaig. Discurs.

6. A quin gènere literari pertany cadascuna de les definicions: faula (F), assaig (A) o discurs (D)?

Text sobre un tema determinat que un orador pronuncia davant d’un públic amb una finalitat persuasiva.

Text narratiu en què intervenen animals com si fossin persones i que té com a objectiu transmetre un ensenyament moral. Text no narratiu que exposa una qüestió social, filosòfica, etc. de manera literària.

7. A quina paraula del text correspon cadascuna de les definicions?

a) Lloc destinat a matar el bestiar. ➝

b) Guarniment que protegeix el cavall. ➝

c) Pena que ens fa sentir culpables. ➝

8. Escriu cada paraula d’acord amb el camp lèxic al qual pertany: faig, garrí, turó

a) Accident geogràfic:

b) Animal domèstic:

c) Arbre:

9. Subratlla els cinc pronoms:

Si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos animals joves que han estat arrabassats de la seva mare?

10. Completa cada paraula amb la consonant oclusiva adequada:

recor du tar sím toma

tem s per tan ca bussar

La meva reflexió

1. Pensa quines altres qüestions controver- tides afecten l’interès del jovent que suscitin opinions contràries i, de vegades, molt en- frontades. ¿Escriuries una carta a un diari donant la teva opinió sobre alguna d’aques- tes qüestions? De quina? Per què?

2. Al llarg de la unitat hem treballat diferents continguts. Pensa quins podries incloure en cadascuna de les valoracions següents:

• M’ha resultat fàcil d’entendre.

• El sabria explicar a un company.

• Penso que encara no el domino prou.

» ANIMALS QUE CUREN

DESCRIPCIÓ

Els animals no tenen poders màgics, però són capaços de facilitar la comunicació, despertar emocions i promoure conductes i aprenentatges. En aquesta activitat us proposem que actueu com si fóssiu un equip de terapeutes i elaboreu un programa d’intervenció assistida amb animals de companyia per a un centre educatiu o assistencial.

ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT I D’ESTRUCTURACIÓ

Per elaborar el vostre programa, el primer que necessitareu és informació. Seguiu aquests passos:

1. Organitzeu-vos en grups de tres o quatre i cerqueu informació . Informeu-vos sobre què és la teràpia assistida amb animals, en quins tractaments és més efectiva i quins beneficis pot aportar a les persones que la duen a terme.

2. Investigueu. Feu una recerca sobre quines qualitats han de tenir els animals perquè siguin eficients en un procés terapèutic, quines espècies i races són més adequades, com es preparen i s’eduquen, quins serveis poden arribar a fer…

3 Sintetitzeu i organitzeu la informació . Recopileu la informació obtinguda i organitzeu-la mitjançant gràfics, esquemes, resums, infografies, etc.

4. Planifiqueu el programa d’intervenció assistida. Decidiu els aspectes següents:

• A qui anirà adreçat?

• Quin animal triareu i quin rol tindrà?

• Quins apartats tindrà el programa?

• Quin format escrit tindrà el programa (tríptic o mural en paper, pòster digital interactiu, presentació digital, infografia…)?

• Quines imatges o elements audiovisuals hi incorporareu?

Guió de l’exposició oral

• Introducció del tema.

• Beneficis dels animals de companyia.

• Espècies d’animals que s’utilitzen.

• Diferents funcions dels animals d’as- sistència.

• Presentació del programa de teràpia amb animals.

• Testimonis.

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat

5. Un cop elaborat el programa, presenteu-lo oralment. Per fer-ho, repartiu-vos les parts del document escrit entre tots els components del grup.

ACTIVITATS D’APLICACIÓ

En la vida real es produeixen moltes situacions en què una persona o un equip ha de presentar el seu projecte davant d’algú per aconseguir la seva aprovació o el seu suport. Per exemple, quan una productora presenta un nou programa de televisió a la direcció de la cadena.

1. Penseu altres situacions d’aquest tipus i feune una llista. Trieu-ne una i comenteu quin deu ser el plantejament inicial, quins aspectes hauria de tenir en compte, qui presenta el projecte, quina informació penseu que ha d’exposar…

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

Procureu que la presentació sigui convincent, àgil i amena i que no superi els quinze minuts. Acompanyeu les intervencions orals amb ele- ments gràfics i audiovisuals.

1 . Puntua de l’1 al 5 els aspectes següents. Tingues en compte que 5 és la puntuació més positiva.

El teu interès en el tema proposat.

Els coneixements previs que tenies sobre el tema.

La dificultat que t’ha comportat la cerca d’informació. …

La teva satisfacció respecte del producte final escrit.

El grau de satisfacció de la teva presentació oral. …