Maria de Bell-lloc 4t. Mostra

LLENGUA CA ANATAL ENG A

4 DOSSIER ESO

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA

Indicació dels sabers que es tracten en la unitat (comunicació, educació literària, les llengües i els seus parlants, reflexió sobre la llengua).

Activitats d’exploració i activació de coneixements previs de la situació d’aprenentatge que hi ha al final de cada unitat.

Activitats de comprensió lectora

Introducció a la lectura, de gèneres diversos, amb un seguit d’activitats per avaluar els coneixements previs i fomentar el gust per la lectura.

Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU.

Activitats de lèxic, a partir de la lectura. S’identifiquen amb el color blau

PER ESCRIT

Apartat específic per treballar l’expressió escrita d’una manera competencial.

EN VEU ALTA

Apartat plantejat per practicar la comunicació oral d’una manera competencial.

L’explicació dels continguts es desenvolupa en les pàgines parell i les activitats corresponents es plantegen en les pàgines imparell.

Els continguts i les activitats de gramàtica s’identifiquen amb el color verd

EM POSO A PROVA

A partir d’un text no literari i les activitats corresponents, aquesta avaluació final serveix per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

Els continguts i les activitats d’ortografia s’identifiquen amb el color lila

LA MEVA REFLEXIÓ

Apartat d’autoavaluació perquè el mateix alumnat valori el seu aprenentatge i sigui conscient d’allò que ha de millorar.

Al final de cada unitat es proposa una situació d’aprenentatge, a partir d’un escenari real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

Continguts que es poden descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat:

– recursos literaris

– fórmules i expressions per ordenar el discurs oral

– verbs irregulars

»

PROJECTE DIGITAL

Una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC , un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns virtuals d’aprenentatge (BlinkLearning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i jocs, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes

Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Les claus del projecte digital

VERSÀTIL

El projecte, adaptat a diferents enfocaments i necessitats, es pot utilitzar com a complement del llibre imprès o bé com a model autònom per a les aules més digitalitzades.

NAVEGACIÓ FÀCIL

L’entorn és senzill i intuïtiu.

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb què es treballa.

MULTISUPORT I UNIVERSAL

Els projectes digitals de Barcanova s’adapten i es visualitzen a totes les plataformes i a tots els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

Són responsius i ajusten el seu contingut a qualsevol dispositiu: mòbil, tauleta, ordinador...

ON-LINE I OFF-LINE

Els materials són descarregables per poder treballar també sense connexió a la xarxa.

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

La varietat de propostes permet millorar la comprensió dels continguts: activitats interactives traçables, vídeos, presentacions, imatges interactives, suggeriments didàctics, enllaços, jocs i... molt més!

E S O 4

U1

LECTURA

Què és un mite

Sinònims. Paraules derivades. Locucions i frases fetes

«Sense l’adolescència no tindríem art, ciència ni filosofia»

U2

Les sigles. Els acrònims

EDUCACIÓ LITERÀRIA

La Renaixença (1833-1890), entre el Romanticisme i el Realisme; Jacint Verdaguer; Àngel Guimerà; Narcís Oller

El Modernisme (1890-1911): Joan Maragall; Santiago Rusiñol; Víctor Català

TEXTOS FUNCIONALS / LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

Les varietats dialectals de la llengua: dialectes; dialectes geogràfics del català; diferències entre dialectes

Els textos argumentatius: el debat; què és argumentar; els agents d’un debat; consells pràctics per participar en un debat

U3

U4

«Les robots més sensuals» i «Indiana Jones i el pas del temps»

Els manlleus

Quan parla la pell Paraules cultes. Paraules sinònimes. Grups nominals

L’Escola Mallorquina (1900-1936): Miquel Costa i Llobera; Joan Alcover; Maria Antònia Salvà; Bartomeu Rosselló-Pòrcel

L’època del Noucentisme (1906-1923): Josep Carner; Josep M. de Sagarra; Josep Pla

Les varietats funcionals de la llengua: registres; varietat estàndard

U5

U6

Plató i un ornitorrinc entren en un bar

Locucions llatines. Termes científics i filosòfics

Però què dimonis hi faig, aquí? Mots xinesos que s’introdueixen al català. Frases fetes

La resposta a uns quants perquès del món animal

U7

U8

U9

Els termes d’especialitat

«Les normes de la guerra» Nomenclatura de guerra. Nomenclatura eufemística

L’època de les avantguardes (1909-1945): J. V. Foix; Joan-Salvat Papasseit

L’època de la clandestinitat i la resistència (1939-1975): Pere Quart; Salvador Espriu; Miquel Martí i Pol; Mercè Rodoreda; Pere Calders

L’època de la recuperació i la postmodernitat (1975-2024).

Poesia: Maria-Mercè Marçal; Joan Margarit

L’època de la recuperació i la postmodernitat (1975-2024).

Narrativa: Maria Barbal; Jaume Cabré; Quim Monzó

La ressenya i la crítica

Els documents administratius: àmbit d’ús i classificació; el llenguatge administratiu; instància; carta formal

Els documents de l’àmbit laboral: la carta de presentació; el currículum; l’entrevista de feina

Artemisia Gentileschi, l’artista barroca recuperada pel feminisme Plural de locucions i noms compostos. Mots hereditaris i cultismes

L’època de la recuperació i la postmodernitat (1975-2024).

Teatre: l’època franquista; l’escena contemporània; Josep M. Benet i Jornet

GRAMÀTICA

La predicació verbal: oracions predicatives i oracions copulatives; verbs transitius; verbs intransitius

La predicació no verbal: oracions copulatives; usos dels verbs ser, estar i haver-hi; predicatius

ORTOGRAFIA

EM POSO A PROVA

L’accentuació Els inuits no tenen cent paraules per dir neu

El diftong i la dièresi

Els pronoms febles: funcions L’apòstrof i les contraccions

Grans autores de la literatura universal que van haver d’amagar que eren dones

Dreceres mentals

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Català dialectal a TikTok

Organitzem una ruta modernista

Organitzem un festival de música

Combinacions de pronoms febles

El guionet

Les construccions coordinades: coordinació copulativa, disjuntiva i adversativa

Les oracions subordinades substantives: tipus; funcions; l’elisió de preposicions davant que

Les oracions subordinades de relatiu: pronoms relatius; oracions sense antecedent; relatiu de temps, de lloc o de manera

Les oracions causals, finals, consecutives i comparatives

Les vocals

Parlar més d’una llengua, un privilegi en el combat contra el deteriorament cognitiu

El sentit de l’humor

Les consonants oclusives Joves que ballen davant d’oficines: Barcelona viu la febre del K-pop

La essa sonora i la essa sorda Què és una espècie invasora?

Elaborem un diccionari terminològic

Creem monòlegs amb molt d’humor

Fem les maletes, que marxem de viatge

La baralla dels animals

Les consonants fricatives i africades palatals

Les oracions temporals, condicionals i concessives

Les consonants nasals i la ela geminada

Les professions del futur: quines seran les més valorades?

El sexe biològic afecta l’expressió i la regulació dels gens

Treballem per una pau sostenible i inclusiva

Fem un escape room literari

U N I T A T 1

Preparem la lectura

LECTURA » Què és un mite

EDUCACIÓ LITERÀRIA » La Renaixença (1833-1890), entre el Romanticisme i el Realisme

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS » Les varietats dialectals de la llengua

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » La predicació verbal » L’accentuació

SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Català dialectal a TikTok

1. Fixeu-vos en la il·lustració d’aquesta pàgina i responeu: a) Quin mite de la cultura grega representa? b) Qui és el portador del foc? c) D’on l’ha aconseguit?

2. ¿Podem conèixer el pensament o la ideologia de les cultures antigues a través de la seva mitologia?

3. Entre tota la classe, establiu el rànquing dels cinc o sis mites de l’antiguitat que conegueu més bé.

4. Definiu les tres accepcions de la paraula mite a partir d’aquests exemples: a) Cada cultura té els seus mites. b) El mite de la joventut eterna. c) Elvis Presley és un mite del rock.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

ACTIVITAT INICIAL

Si heu voltat pels territoris de parla catalana, us deveu haver adonat que els nens i nenes de Barcelona o Girona s’anomenen nins i nines a les illes Balears i xiquets i xiquetes al País Valencià. Per què passa això? ¿Coneixeu altres paraules del català que es diguin d’una manera diferent segons el lloc geogràfic?

» LECTURA

DE QUÈ TRACTA?

Aquesta lectura és un fragment del pròleg que l’estudiós Roger Cònsul va escriure com a introducció al llibre Relats de mitologia. Herois i déus, de Maria Àngels Anglada.

Un pròleg és un escrit que precedeix el cos d’una obra literària, científica o assagística i que té com a objectiu presentar-la al públic i facilitarne la lectura. L’autor sol ser un erudit que ha aprofundit en el coneixement de l’obra i en fa una ressenya en què destaca les característiques i els mèrits, el context en què va ser creada, la trajectòria històrica, la influència que ha tingut i la rellevància de l’autor. Els pròlegs pertanyen al gènere de l’assaig, ja que són articles d’aproximació i reflexió amb un objectiu didàctic i divulgatiu.

Què és un mite

Permeteu-me començar com comencen els mites: temps era temps, en nits de lluna plena, quan encara no s’entreveien els límits de la terra i el cel, quan els déus i els homes vivien junts, va viure prop de l’actual Grècia una criatura gegantina, fill dels titans, al qual van posar el nom de Prometeu. Un dia Prometeu va robar el foc sagrat dels déus per donar-lo als homes, i amb aquest regal, el domini del foc, es va voler simbolitzar la distinció de la raça humana per sobre de les altres espècies i el naixement d’una nova qualitat humana, la intel·ligència.

Gràcies al foc, els homes van ser capaços de multiplicar les seves capacitats: van poder fabricar eines que van permetre treballar millor els conreus del camp, van construir habitatges millors i van aprendre a menjar més bé. La història, però, no s’acaba aquí: la mateixa intel·ligència també va dur-los, als homes, la capacitat de fer-se preguntes: «d’on venim?», «què hi fem, al món?», «com és que pensem?», «com s’ha format el món?», «qui l’ha fet?»… I no tan sols la capacitat de preguntar-se, també la de mirar de respondre tots els interrogants a partir de l’observació.

Les primeres respostes, les més elementals, van arribar després de posar-hi molta imaginació i, de bon començament, les van acompanyar amb tocs de màgia i superstició. D’aquest primer estadi en diem pensament mític No va ser fins molts anys més tard que les respostes van començar a tenir criteris racionals i lògics, a partir d’estudis i comprovacions: el pensament racional.

tità m. En la mitologia grega, nom de cadascun dels sis fills d’Urà (divinitat del cel) i Gea (divinitat de la terra).

La caiguda dels titans (1590), de Cornelis van Haarlem.

Tornem, però, a Prometeu. Com s’ha dit i explica el seu mite, va ser ell qui va donar als homes l’empenta necessària perquè el gènere humà comencés a voler explicar el món que l’envoltava, iniciant-se així en la cursa del saber, que encara correm. Primer a través del pensament mític, després a cavall del pensament racional.

Característiques dels mites

Un mite s’assembla molt a un conte o a una llegenda, i és així perquè els mites, els contes i les llegendes són narracions de ficció sovint plenes de fantasia. Però no és el mateix el conte de la Ventafocs o de la Caputxeta Vermella que les històries de la guerra de Troia, la llegenda de sant Jordi o el mite de Teseu i el Minotaure. Provem d’entendre en què difereixen.

El que és específic dels mites, grecs i universals, és la seva voluntat d’explicar els orígens del món i trobar una resposta per saber de quina manera va començar tot a partir del no-res. D’aquests esforços d’explicació se’n diuen cosmogonies, i són històries que narren el naixement i la vida dels déus, la separació de la llum i les tenebres, la formació de la terra, la dels oceans…

Ara bé, no tots els mites són cosmogonies; n’hi ha que senzillament relaten fets passats, foscos i mig oblidats, com la guerra de Troia per exemple, o el retorn dels seus protagonistes a casa. (L’arqueologia moderna, amb el descobriment de ciutats antigues com Troia o Micenes, va demostrar que molts d’aquests mites es basen en fets reals.) Uns altres parlen de migracions dels pobles, de l’origen i fundació d’algunes ciutats, de l’estirp de famílies antigues o de desastres ecològics. Finalment, també hi ha mites que, apropant-se a les llegendes, s’interessen directament per l’ésser humà i volen ser una mena de codi universal de bon comportament. Són els mites que relaten històries i que es converteixen en exemples i models a imitar. Una diferència cabdal entre mites, contes i llegendes és que els protagonistes dels mites són els déus i els herois. Una altra característica dels mites antics és que no tenen un autor únic i concret. En el terreny dels mites no hi ha autors com els germans Grimm, La Fontaine, Andersen o Quim Monzó. Els mites neixen a partir de narracions orals que passen de generació en generació, que ja explicaven els ancians i els sacerdots de les tribus primitives i que han perdurat al llarg dels anys passant de pares a fills, de fills a nets i de territori en territori. Tot al llarg d’aquest procés, la narració inicial d’un mite s’arriba a modificar tant que acaba sent, finalment, la creació de tota una societat. Els experts diuen que una característica

Gravat d’una representació del mite de Teseu i el Minotaure.

cosmogonia f. Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’univers. estirp f. Origen d’un llinatge.

Cavall de Troia (1460-1465), de Giovanni di Ser Giovanni.

Escena de la pel·lícula El Senyor dels Anells (Peter Jackson, 2001), basada en la novel·la homònima de J. R. R. Tolkien.

dels mites és que reflecteixen una manera de veure el món, la de tot un poble. Aquesta «autoria col·lectiva» fa que, sovint, hi hagi versions diferents d’un mateix mite.

I ara podem preguntar-nos: com és que aquestes narracions, essent tan fantàstiques, han interessat sempre tant i a tothom? Heu de pensar que els mites clàssics tenen tots els ingredients d’una sèrie de televisió d’èxit: l’acció és trepidant, hi ha amor i guerra, sang i amistat, morts i naixements gloriosos, i tafaneries dels déus. Són històries humanes plenes de sentiments, emocions i aventures. És cert que bona part dels seus protagonistes llueixen virtuts extraordinàries, però també hi apareixen monstres horribles i apunts de fantasia com un recurs per impressionar.

Un dels elements al qual els antropòlegs han posat més l’accent diu que els mites són portadors de la ideologia d’una societat. És a dir, a diferència d’altres narracions de ficció, els mites ens permeten estudiar de manera més acurada com eren les societats antigues. Per exemple, els mites ens ofereixen molts exemples de què pensaven els grecs amb relació a la política, a la moral i sobretot a les pautes de bon comportament: la manera de viure, les bones maneres a taula i en el vestir, ensenyances sobre subsistència, sobre la vida privada i pública, sobre la higiene o el bon ús de la llengua.

antropòleg -òloga m. i f. Persona que estudia la cultura humana des dels seus orígens. arcaic -a adj. Dit de la fase inicial d’un procés natural o històric. simbòlic -a adj. Que expressa o significa alguna cosa per mitjà de símbols.

Les societats de l’època arcaica que van veure aparèixer els antics mites se’ls creien de bona fe. Mantenien una fe cega en l’herència de la tradició i la llei dels avantpassats. La tradició era sagrada i, per fantasiosa que fos, no es plantejaven que no fos certa. Hi ajudaven, és clar, la ignorància, el desconeixement i la por de càstigs i desastres naturals si «l’ordre antic» es trencava. En resum, eren encara lluny del pensament racional, creien en la màgia i en la superstició, no es plantejaven la seva possible falsedat ni tampoc no podien concebre els mites com una interpretació simbòlica. L’inici de la interpretació simbòlica dels mites serà, en el decurs del temps, el primer estadi evolutiu del pensament mític al pensament racional que va tenir lloc a les terres de la Grècia clàssica.

Roger Cònsul: Pròleg de Relats de mitologia. Herois i déus, de Maria Àngels Anglada. Proa.

» ACTIVITATS

Comprensió i anàlisi del text

Tipus de text

1. El títol de la lectura permet que el lector interpreti que es tracta d’un text… instructiu. argumentatiu. explicatiu. predictiu.

2. Quin títol posaries a la primera part de la lectura (els quatre primers paràgrafs)?

Prometeu roba el foc sagrat dels déus

Una aproximació als mites: el mite de Prometeu

El pensament mític i el pensament racional

El naixement d’una nova capacitat humana

Caracterització del mite

3. Prometeu és un personatge mitològic complex. Tria els dos trets que millor el defineixen:

És un benefactor de la humanitat.

És un egocèntric; es considera el centre de l’univers.

És un reaccionari; va contra el progrés.

És un rebel; no té por de desafiar els déus.

4. El mite de Prometeu simbolitza el progrés tècnic i l’intel·lectual. En què es concreta cadascun?

El mite de Prometeu simbolitza el naixement de la intel·ligència humana i la superioritat dels humans respecte a qualsevol altra espècie. Les cosmogonies són teories sobre l’origen de l’univers elaborades pel pensament racional. Alguns mites constitueixen una mena de codi universal de bon comportament humà i esdevenen exemples o models a imitar. Els mites són el resultat d’una llarga tradició que es va transmetre oralment de generació en generació durant segles.

6. En la primera part de la lectura l’autor diferencia dos estadis en el procés del coneixement humà. Anomena’ls i explica en què es fonamenta cadascun.

Idees clau

5. Indica quines de les afirmacions següents apareixen en el text de la lectura:

El pensament mític va donar respostes imaginatives a preguntes transcendentals com ara l’origen de l’univers o el sentit de l’existència. El pensament racional va abolir els mites de les cultures arcaiques.

Perdurabilitat dels mites

7. Com explica l’autor que els mites hagin interessat sempre a tothom?

8. Completa la definició de mite amb les paraules següents: narració, temps, diví, personatges, heroic, social, filosòfic, simbòlica

mite m. mit. meravellosa situada fora del històric i protagonitzada per de caràcter

o que expressa, d’una manera , un concepte religiós, o .

9. ¿Coneixes obres de ficció (pel·lícules, sèries, llibres, còmics…) relacionades amb la mitologia, ja sigui la de Grècia i Roma o la d’altres indrets com els països nòrdics o el Japó? Escriu-ne els títols.

Locucions i frases fetes

13. La paraula codi permet formar diverses locucions. Relaciona cadascuna d’aquestes expressions amb les definicions que hi ha a continuació: codi lingüístic (1) • codi de comerç (2) codi penal (3) • codi genètic (4)

Informació continguda en els gens que determina el desenvolupament de les característiques d’un ésser viu.

La dona en la mitologia grega

10. Quin paper tenia la dona en la mitologia grega? ¿Creus que rebia un tracte igualitari respecte de l’home? Cerca informació i redacta en un full a part un text breu en què donis una visió general sobre el tema.

Paraules i expressions

Sinònims

11. Quin podria ser el sinònim de la paraula tocs en la frase «les van acompanyar amb tocs de màgia i superstició»?

campanades

contactes

Paraules derivades

pinzellades frecs

12. La cosmogonia grega afirmava que l’univers —o cosmos— havia sorgit del caos, un estat de confusió dels elements. Defineix amb les teves paraules el mot caòtic, derivat de caos, i escriu una oració en què el facis servir.

Text legal que regula les matèries relacionades amb el comerç i els comerciants. Sistema convencional de signes i de regles comú als parlants d’una llengua, que permet de produir i d’interpretar un missatge. Text legal que defineix els delictes i les faltes, les penes corresponents i les responsabilitats derivades.

14. La paraula fe ha donat lloc a diverses frases fetes i locucions, com, per exemple, les següents:

• Tenir fe (cega) en una persona o en una cosa: creure-hi fermament, confiar-hi.

• Ser digne de fe: merèixer ser cregut.

• Donar fe d’algun fet o d’alguna circumstància: fer constar, certificar, assegurar.

• Anar o obrar de bona fe: procedir amb bona intenció, sense malícia.

• Fe de vida: certificat que acredita que una persona viu.

• Fe d’errates: llista de les errates d’un llibre.

Utilitza-les per completar les frases següents:

a) El malalt està molt tranquil perquè en la cirurgiana.

b) La notària dels acords presos a l’assemblea.

c) Per acceptar l’herència, calia presentar la  .

d) Aquest home no menteix, és  .

e) Es van enfadar amb mi, però t’asseguro que jo anava

f) Al començament del llibre hi havia la

» PER ESCRIT

Els déus són protagonistes

Els superherois moderns dels còmics estan inspirats, sovint, en les divinitats mitològiques. De fet, es considera que les narracions protagonitzades per aquests éssers amb superpoders són una versió moderna dels relats de la mitologia clàssica. Ja fa una pila d’anys que aquests personatges han passat de ser els protagonistes de les pàgines dels llibres il·lustrats a omplir les pantalles grans dels cinemes, fins al punt que, actualment, les pel·lícules de superherois constitueixen un subgènere del cinema d’acció i de ciència-ficció que té força èxit.

Què hem de fer?

a) Tria una de les divinitats de la dreta i investiga qui és, quines aptituds té i quins són els episodis principals que protagonitza, segons explica la mitologia.

b) Escriu una semblança que resumeixi els resultats de la teva cerca i que serveixi com a proposta a un director o a una productora perquè facin una pel·lícula protagonitzada per la divinitat que has triat.

c) Entre tota la classe, contrasteu i valoreu totes les propostes i decidiu quina és la millor.

Com ho hem de fer?

a) Cerca informació sobre la divinitat mitològica en llibres i llocs web i decideix quins aspectes de la seva personalitat i quines de les seves aventures són més cinematogràfics per elaborar la semblança del personatge.

b) Escriu una proposta atractiva fent servir recursos retòrics i literaris; es tracta de convèncer algú, de manera que has de mirar de ser persuasiu, eloqüent i creatiu.

c) Revisa bé el text per evitar errades i estar segur que funciona.

Afrodita (Venus)

Trobaràs més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web

Hera (Juno)

Zeus (Júpiter)

Posidó (Neptú)

Ares (Mart)

Apol·lo (Apol·lo)

Atena (Minerva)

Àrtemis (Diana)

» EN VEU ALTA

Un self-tape diví

Una de les productores més importants del país ha decidit tirar endavant la teva proposta i aviat la divinitat mitològica que has triat, i de la qual has fet una semblança, s’exhibirà en cinemes de tot arreu.

Però encara no en tens prou: també vols participar, com a intèrpret, en la pel·lícula. Per aconseguir-ho, decideixes fer un self-tape per presentar la teva candidatura.

Un self-tape és una prova de càsting enregistrada en vídeo amb la qual es pretén formar part del repartiment d’una pel·lícula, una obra de teatre, un anunci…

Què hem de fer?

a) Escriu el guió del self-tape. Ha de ser un text breu (de tres o quatre minuts) en primera persona, en què la divinitat que has escollit es presenti, expliqui alguna anècdota, interpreti un fragment d’alguna de les seves aventures…

b) Agrupeu-vos per parelles i assageu el text, l’un davant de l’altre, per comprovar si el guió funciona i per poder rectificar el que calgui.

c) Enregistreu, mútuament, els vostres self-tapes amb un telèfon mòbil.

Com ho hem de fer?

Per enregistrar un bon self-tape, a més de fer una interpretació convincent, cal tenir molta cura amb els aspectes tècnics. Seguiu aquests consells:

a) Feu l’enregistrament amb el mòbil en posició horitzontal.

b) Utilitzeu un fons neutre, sense elements o colors que puguin distreure l’espectador.

c) Enregistreu el self-tape situant el mòbil a l’altura dels ulls de la persona que parla.

d) Feu servir llum natural.

e) No editeu el vídeo ni hi afegiu efectes especials.

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat

EDUCACIÓ LITERÀRIA

1. La Renaixença (1833-1890), entre el Romanticisme i el Realisme

1.1. El llegat del segle xviii

El segle xviii és anomenat el segle de les llums o de la Il·lustració perquè va canviar la manera de veure el món: la raó i la ciència van esdevenir les bases del coneixement i els conceptes de llibertat i drets ciutadans es van imposar en el terreny polític i social. En les arts hi predominà el Neoclassicisme, amb els valors de l’ordre i l’harmonia

Les revolucions

A finals del segle xviii es van produir dos fets que marquen l’inici de l’edat contemporània:

• La Revolució Industrial (Gran Bretanya, 1760-1830) va implicar l’establiment de les relacions laborals del sistema capitalista i el naixement de dues noves classes socials: la burgesia i la classe obrera (o proletariat).

• La Revolució Francesa (1789) va ser un aixecament contra l’Antic Règim que es basava en el poder del rei, la noblesa i l’Església. Va afavorir el naixement dels nous estats liberals europeus, regits per constitucions i sistemes parlamentaris

1.2. El segle xix, entre el Romanticisme i el Realisme

Vagó de tercera classe (1864), d’Honoré Daumier, denuncia la pobresa de la classe obrera.

A finals del segle xviii va sorgir el Romanticisme, que reivindicava l’espontaneïtat, la imaginació i els sentiments. A la segona meitat del segle xix, però, va tenir lloc un gir a favor de la realitat social, la ciència i el pragmatisme amb l’inici del Realisme

1.3. El moviment de la Renaixença

La Renaixença va ser un moviment cultural i polític que es va desenvolupar al segle xix a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. Volia fer ressorgir els trets culturals i d’identitat propis, malmesos d’ençà del triomf de Felip V de Borbó en la guerra de Successió (1700-1714) i la consegüent aplicació dels decrets de Nova Planta, que van suposar la supressió de les lleis i les institucions pròpies, i la imposició del castellà a l’administració i l’ensenyament. Així, el català, tot i que la població va mantenir-ne viu l’ús, a principis del segle xix era considerat una llengua «morta per a la república de les lletres».

Tres moments emblemàtics

Hi ha tres moments destacats en la Renaixença:

• La publicació del poema La Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, que recull els principis bàsics del moviment i en representa l’inici.

• La instauració dels Jocs Florals (1859).

• La publicació de L’Atlàntida (1878), de Jacint Verdaguer, primer gran poema èpic de la literatura catalana i punt culminant de la Renaixença.

Portada de l’obra L’Atlàntida (1878), de Jacint Verdaguer.

» ACTIVITATS

Visió general

El programa de la Renaixença

Els promotors de la Renaixença volien normalitzar la situació de la llengua catalana de manera que no fos únicament d’ús popular, sinó també la llengua de la cultura. Per aconseguir-ho, calia:

• Divulgar la història i la literatura de l’edat mitjana

• Recollir i divulgar la literatura popular

• Promoure l’activitat literària en tots els gèneres.

• Potenciar el català en diaris, revistes, obres de divulgació...

• Dotar el català de normes gramaticals i lèxiques modernes.

• Crear institucions culturals que potenciessin l’activitat científica

15. Llegeix aquestes dues estrofes de l’oda La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, i respon a les preguntes que hi ha a continuació:

La Pàtria (fragment)

Adeu-siau, turons, per sempre adeu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adeu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors, com conèixer pogués lo front de mos parents, coneixia tan bé lo so de tos torrents, com la veu de ma mare o de mon fill los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així d’arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits e son perfum les flors.

tomba del Jueu. Referència al cementiri de Montjuïc.

superb -a adj. D’una bellesa que imposa.

fat m. Destí ineludible. migrat -da adj. Emigrat, traslladat.

a) De qui o de què s’acomiada el poeta?

b) A què es refereix quan diu «la mallorquina nau»?

c) Amb què compara la coneixença que té del territori?

d) Amb què es compara ell mateix?

e) Què li passa a qui viu allunyat de la seva terra?

16. Digues a quin moviment estètic (Neoclassicisme, Realisme i Romanticisme) correspon cada una d’aquestes definicions:

a) Moviment predominant durant la primera meitat del segle xix que reivindica la imaginació i la passió. →

b) Moviment predominant durant el segle xviii que defensa l’ordre i l’harmonia. →

c) Moviment predominant durant la segona meitat del segle xix que aposta per la realitat social. →

1.4. Els grans autors de la Renaixença

La Renaixença va dotar la llengua catalana de tres autors sobresortints que van revitalitzar els tres gèneres literaris —poesia, teatre i novel·la— i van situar la literatura catalana al nivell de les literatures europees.

• Jacint Verdaguer, poeta romàntic capaç de construir extensos poemes èpics i, alhora, de crear breus poemes d’estil popular.

• Àngel Guimerà, dramaturg, creador de drames romàntics escrits en vers i de drames realistes escrits en prosa.

• Narcís Oller, novel·lista realista que cerca els seus arguments en la societat i en la complexitat dels individus que la integren.

Jacint Verdaguer, el poeta romàntic

Jacint Verdaguer és l’autor més important de la literatura catalana del segle xix gràcies a una obra extensa i diversa que representa la revitalització definitiva de les lletres catalanes.

És considerat, a més, la gran figura del Romanticisme català. Personatge idealista, apassionat i rebel, en les seves obres trobem els trets més característics del moviment romàntic: protagonisme de la natura, mites i símbols, imaginació, nostàlgia pel passat, sentimentalisme i valoració de la cultura popular.

Verdaguer va conrear una poesia lírica que era expressió dels seus sentiments, el seu patriotisme i la seva religiositat. Alhora, va voler dotar la llengua catalana d’una poesia èpica que contingués els elements de les epopeies existents en moltes cultures: éssers mitològics, llegendes, grans viatges, lluites i perills, etc. Així, va compondre dos poemes extensos: L’Atlàntida, amb més de dos mil versos, i Canigó, amb més de quatre mil.

BIOGRAFIA

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) l’any 1845 en una família humil i als deu anys ingressà al seminari de Vic. Als vint anys va participar per primera vegada en els Jocs Florals de Barcelona i hi obtingué dos guardons.

L’any 1870 fou ordenat sacerdot. Anys després, va emmalaltir i els metges li van recomanar viure a prop del mar. Per això va acceptar ser capellà d’un vaixell transatlàntic, experiència que li inspirà el poema L’Atlàntida (1877). El 1880 va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

Argument de L’Atlàntida

Un nàufrag arriba a les costes de Portugal on l’acull un ermità, que li explica una antiga llegenda: Alcides (Hèrcules) viatja a l’Atlàntida a la recerca d’un brot de taronger d’or del jardí de les Hespèrides. Aconsegueix la branca després de matar el drac que custodia el jardí i obté el dret de casar-se amb la reina Hèsperis. Però els atlants, fills d’Hèsperis, ho volen impedir. Això provoca una sèrie de desgràcies que fan que l’Atlàntida desaparegui sota l’oceà.

L’any 1886 va visitar Terra Santa i en tornà profundament trasbalsat i decidit a portar una vida dedicada als pobres. La seva religiositat es va radicalitzar i va participar en exorcismes. La seva creixent generositat amb els necessitats va fer que s’endeutés. Tot plegat, li va tancar les portes de les capes altes de la societat, mentre que el poble senzill se sentia molt a prop de «mossèn Cinto».

Les autoritats eclesiàstiques el consideraren víctima d’un trastorn mental i el 1893 li van prohibir d’exercir de capellà. Entre el 1895 i el 1897 va escriure un recull d’articles amb el títol En defensa pròpia i el poemari Flors del calvari, obres en què manifestava el seu ressentiment i el seu dolor.

Va morir el 1902 i el seu enterrament fou una manifestació de dol popular a la qual assistiren més de cent mil persones.

» ACTIVITATS

Jacint Verdaguer

17. Llegeix aquest fragment del poema «Don Jaume en Sant Jeroni», de Jacint Verdaguer, i respon a les preguntes que hi ha tot seguit:

Don Jaume en Sant Jeroni (fragment)

Per veure bé Catalunya, Jaume primer d’Aragó puja al cim de Sant Jeroni a l’hora en què hi surt el sol; quin pedestal per l’estàtua!, pel gegant, quin mirador!

Les àligues que hi niaven al capdamunt, li fan un lloc: sols el cel miraven elles, ell mira la terra i tot. Que gran li sembla i que hermosa l’estimada del seu cor!

Té en son cel ocells i àngels, en sos camps vèrgens i flors, en sos aplecs l’alegria, en ses famílies l’amor.

vèrgens. Forma plural antiga de verges aplec m. Trobada a l’aire lliure en ocasió d’una festa religiosa o una celebració popular.

a) Quines expressions fa servir el poeta per destacar la grandesa del rei Jaume I d’Aragó?

b) Qui és l’estimada del seu cor?

c) On és el cim de Sant Jeroni?

d) Quins sentiments destaca en la societat catalana?

18. Llegeix ara aquest altre poema de Verdaguer i fes les activitats que hi ha a continuació:

Pobresa

Tot ho he perdut, el nom i la riquesa, les corones de em diu germà la rònega pobresa, s’avergonyeix de mi la vanitat. Tirí per la finestra ma fortuna veient millor fortuna esdevenir: quan llançava les coses d’una a una, les ales em sentia alleugerir.

Em vingué amb la pobresa la bonança; perdent els béns, també en perdia el si de res jo sentia la em deia Déu: «De mi no en tindràs prou?»

llor m. Llorer, arbre ornamental i aromàtic. Les seves branques s’utilitzaven per fer corones per als guardonats. jou m. Allò que subjecta, que priva la llibertat. recança f. Pena o disgust per una cosa que s’ha fet o que s’ha deixat de fer.

a) Què representen les corones de llor que havia somiat el poeta?

b) Què vol dir que amb la pobresa perdia el jou dels béns?

c) Busca en la biografia del poeta el fragment que correspon al que diu en la primera estrofa.

d) Quin sentiment expressa el poeta? enuig enyorança resignació alegria

Àngel Guimerà, el gran dramaturg de la Renaixença

Àngel Guimerà és el dramaturg més important de la literatura catalana del segle xix

BIOGRAFIA

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife (1845). Quan tenia vuit anys, la seva família es va traslladar al Vendrell (Baix Penedès).

Com a autor de teatre, es va convertir en el dramaturg de més èxit de l’escena catalana, amb obres com Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900). L’any 1885 va col·laborar en la redacció del Memorial de Greuges adreçat al rei Alfons XII i el 1895 va ser elegit president de l’Ateneu Barcelonès.

Va morir l’any 1924.

Entre el 1879 i el 1890, va escriure diverses tragèdies romàntiques en què l’acció se situava en èpoques passades. Escrites en vers i protagonitzades per éssers heroics abocats a un destí tràgic, tracten sobre les passions humanes, la llibertat, la injustícia i l’opressió

L’obra Mar i cel és un magnífic exemple de tragèdia romàntica.

Entre el 1890 i el 1900, va escenificar els conflictes de la societat mitjançant drames realistes, obres en prosa en què reflecteix la parla col·loquial. Els personatges són persones de la societat real de l’època: industrials i obrers; propietaris rurals i pagesos; pescadors i mariners.

L’obra Terra baixa, tot i estar impregnada d’un cert idealisme romàntic, presenta elements del drama realista.

Narcís Oller, el novel·lista de la realitat

Narcís Oller és el novel·lista més destacat de la literatura catalana del segle xix. Tot i la manca de models de novel·la catalana moderna, va situar la seva obra entre els corrents literaris més avançats.

La novel·la realista va ser el gènere predominant en la segona meitat del segle xix: pretenia descriure amb objectivitat la realitat social. El Naturalisme, sorgit a finals del segle xix, va dur el realisme fins a l’extrem de convertir la novel·la en un estudi científic de la societat.

En Narcís Oller trobem tant la novel·la realista (La febre d’or) com la novel·la amb influència del Naturalisme (La bogeria).

BIOGRAFIA

Narcís Oller va néixer a Valls (Alt Camp) l’any 1846. Va començar fent narracions en castellà, però aviat va decidir escriure en català, ja que li permetia retratar més fidelment la societat de la seva època. Va conèixer l’èxit amb obres com La papallona (1882), L’Escanyapobres (1884), La febre d’or (18901892) i La bogeria (1899).

Va morir a Barcelona l’any 1930.

Argument de Terra baixa

Terra baixa escenifica

l’enfrontament entre la tirania i la falsedat (la terra baixa) i la bondat i el primitivisme (la terra alta).

Sebastià és un propietari rural que basa les seves relacions en el poder. Per propi interès, organitza amb enganys el casament entre la Marta, una noia òrfena a qui havia acollit, i en Manelic, un pastor que viu sol a la muntanya. En Manelic i la Marta s’adonen de la maniobra i decideixen fugir de la terra baixa per començar una nova vida.

En Sebastià vol impedir que la Marta se’n vagi perquè la considera de la seva propietat. Però en Manelic lluita contra en Sebastià i en surt vencedor. Quan arriba la gent del poble, crida «He mort el llop!» mentre s’allunya, amb la Marta, cap a la terra alta.

Argument de La bogeria

La bogeria narra la història d’un jove que es torna boig. Oller, que es va inspirar en un cas real, planteja en l’obra quin efecte tenen el determinisme biològic (la malaltia com a producte de l’herència) i el determinisme ambiental (la malaltia causada per la pressió social). El fet de fonamentar la novel·la en les teories científiques de l’època és una característica del Naturalisme.

» ACTIVITATS

Àngel Guimerà

19. En aquest fragment de Terra baixa en Sebastià ha descobert que en Manelic i la Marta pretenen fugir i ho vol impedir. La Marta, encoratjada per l’amor d’en Manelic, s’hi enfronta. Debateu a classe sobre les maneres d’estimar, sobre com l’amor pot servir per empoderar però també per limitar o controlar.

Terra baixa

Sebastià : No; aquí tancats tu i jo, tots sols! Aquí s’ha acabat el món per a nosaltres, i tot lo del món: terra i cel, i tot; tot és aquí dintre!

Marta (retrocedint): Jesús Déu meu!

Sebastià : Tu em vols a mi. A mi tot sol, perquè ho he sacrificat tot per tu; perquè jo he sofert com un condemnat portant-te a aquest home, perquè jo et necessito per respirar i per viure, que sense tu no

Narcís Oller

20. Llegeix aquest fragment de L’Escanyapobres i respon a les preguntes que hi ha tot seguit:

L’Escanyapobres (fragment)

Quan l’Oleguer, havent barrat la porta, es ficava magatzem endins a la feble claror d’una candela que duia estenallada entre dos dits, un xicot del carrer cridà pel forat del pany:

—Escanyapobres! —I aquest crit, que retrunyí amb veu aspra i desvergonyida per les tenebroses voltes del magatzem, glaçà les sangs de l’avar.

—Escanyapobres! —Renom que anava popularitzant-se, i que duia en si tots els aires d’una persecució rabiosa, que era un estigma amb què li escopia a la cara tot un poble. Així ho entenia l’Oleguer i, en pensar-hi ell, que per pròpia voluntat s’apartava sempre de tothom, s’esfereïa.

La seva naturalesa era la de l’arrel o la del talp: viure en la foscor, créixer en ella, i en ella desplegar la seva força. El crit d’«Escanyapobres!» era un crit de venjança, l’alerta d’un regiment de foners disposats a apedregar-lo.

a) Com era la manera de viure de l’Oleguer?

puc viure ni respirar! I mira, el que jo no vull, perquè em desespera, és que em diguis que a ell te l’estimes! (Desesperat.) Això no, això no!

Marta : Que no t’ho diga que me l’estimo, jo? Que això et fa ràbia i et desespera? Ai, gràcies a Déu que m’has donat una alegria en aquest món! Sí, sí, me l’estimo, me l’estimo amb tota la meva vida, i amb tota la meva sang, i amb tota la meva ànima que me l’estimo!

b) Quina amenaça contra l’Oleguer va unida al crit d’«Escanyapobres»?

Lectura crítica

21. Entre tots, valoreu i interpreteu els elements romàntics en el poema «A un rossinyol de Vallvidrera», de Jacint Verdaguer, que trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat: l’expressió de sentiments, la idealització de la natura, el to malenconiós, les referències a la pàtria i al món medieval, la musicalitat dels versos... Com valoreu aquests recursos literaris i aquest estil: creieu que en l’actualitat tenen vigència o bé us semblen antiquats?

Lectura dels clàssics

22. Seleccioneu uns quants poemes de Jacint Verdaguer i reciteu-los a classe. Us suggerim «Què és la poesia», «Vora la mar», «Les tres volades», «L’emigrant», «Balada de Mallorca», «La fada de Roses», «Records i somnis» i «Sum Vermis». Tots aquests poemes els trobareu a internet.

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

1. Les varietats dialectals de la llengua

1.1. Els dialectes

Les llengües no són sistemes de comunicació uniformes i monolítics per què els parlants les utilitzen de maneres diferents segons l’època, el grup social o el lloc on viuen. Així, totes les llengües presenten:

• Dialectes temporals. Varietats lingüístiques que els usuaris d’una llen gua han adoptat al llarg de la història. Observa les diferències entre el català medieval i l’actual en aquest fragment del Tirant lo Blanc:

CATALÀ DEL SEGLE XV

—E jo só molt content —dix lo rei d’armes— que siau concordes. Anem per haver les armes e tot açò que menester haveu ans que vinga la nit.

CATALÀ DEL SEGLE

—I jo m’alegro —va dir el rei d’armes— que estigueu d’acord. Anem a aconseguir les armes i tot allò que us calgui abans que no es faci de nit.

També hi ha varietats generacionals, ja que no parla igual el jovent que les persones grans, tal com pots comprovar en l’exemple de la imatge.

• Dialectes socials o argots. Varietats que caracteritzen diferents grups socials. Per exemple, l’argot de l’ètnia gitana, que incorpora paraules del caló, la llengua d’aquesta ètnia, com halar o camelar

• Dialectes geogràfics. Varietats de les diferents àrees geogràfiques del domini lingüístic. Presenten diferències que no dificulten la comunicació entre els parlants de la mateixa llengua. Comprova-ho amb el fragment següent de la Paràbola del fill pròdig, extret d’Els parlars catalans, de Joan Veny, que s’ha adaptat perquè reflecteixi la pronúncia:

DiALECTE vALENCiÀ

Un home només tenia dos fillx. El més tjove li va dir a sun pare: «Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me’n a vore món. Partixca els seus béns i done’m lo que’m toque». «Ai, fill meu», va dir el pare, «com vullgues, eres un roín i seràs castigat».

No m’agrada gens que et facis forats a la pell.

Fa lleig.

DiALECTE BALEAR

Són pírcings, àvia. Doncs ara molen molt.

Un homo domés tenia dos fiis. Es mé(s) tjove va dí (a) son pare: «Ja’s hora que sigui’s meu propi amo i que tengui dobbés; és necessari que m’n pugui (a)nà i veure món. Partiu es vostros béns i donau-me lo que me toqui». «Ai, fii meu», va dí son pare, «com vulguis; ets un dolent i seràs castigat».

La suma de tots els dialectes geogràfics formen la llengua, de manera que, en realitat, no parlem la llengua en sentit abstracte, sinó que, segons d’on som, parlem un dialecte o un altre.

» ACTIVITATS

Les varietats dialectals

23. Relaciona els elements de les tres columnes:

dialectes geogràfics sociolectes Varietats de la llengua segons les etapes històriques i els grups generacionals.

dialectes temporals geolectes

dialectes socials cronolectes

Varietats de la llengua segons els grups socials i professionals.

Varietats de la llengua segons l’espai geogràfic.

24. Digues a quin tipus de varietat dialectal de la llengua (dialecte social, dialecte generacional, dialecte geogràfic) correspon cada exemple:

a) Al meu poble, d’una escombra i d’escombrar en diuen una granera i agranar.

b) Ell, m’ha pispat els calers! Afluixarà la mosca, menda t’ho diu. O si no, la palmarà, ia voràs. Que io soc el Basto!

c) L’avi em mira i em pregunta si avui estic malmirrós, i jo li demano què vol dir estar malmirrós

25. Determina si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

Els dialectes geogràfics fan impossible la intercomunicació entre els parlants. Segons del lloc d’on som, parlem un dialecte o un altre.

Hi ha uns dialectes que tenen una millor capacitat comunicativa que uns altres.

Els dialectes temporals són aquelles varietats que ha tingut una llengua al llarg de la seva història.

Les generacions joves parlen igual que les generacions de molta edat.

L’argot és la varietat pròpia de determinats grups socials.

26. Digues a quina varietat dialectal correspon el text següent. En acabat, adapta’l al català estàndard d’avui.

Cand Fèlix hac pres comiat del philosoff, ell anave per una vall plena de arbres e de fontanes. A la exida de la vall, ell encontrà dos hòmens qui havien grans barbes e grans cabells, e eren pobrement vestits. Félix saludà aquells dos hòmens, e ells saludaren Fèlix.

—Bells senyors —dix Fèlix—, vosaltres, ¿d’on venits? Ni de qual orde sots? Car, segons vostros vestiments, semblança havets que siats de algun orde.

Ramon Llull: Llibre de les bèsties. Barcanova.

1.2. Els dialectes geogràfics del català

En català hi ha dos grans blocs dialectals, l’oriental i l’occidental, que engloben sis dialectes: per una banda, el central, el balear, el septentrional o rossellonès i l’alguerès (orientals) i, per l’altra, el nord­occidental i el valencià (occidentals).

La major part de dialectes estan constituïts per diferents subdialectes: salat, barceloní i tarragoní (pertanyents al central); mallorquí, menorquí i eivissenc (pertanyents al balear); pallarès, ribagorçà, lleidatà i tortosí (pertanyents al nord-occidental); castellonenc, apitxat, meridional i alacantí (pertanyents al valencià).

1.3. Diferències entre dialectes

Trets fonètics

El tret fonètic més rellevant que diferencia els dialectes del bloc occidental dels dialectes del bloc oriental el trobem en la manera de pronunciar les vocals àtones. Els parlants occidentals distingeixen la a i la e àtones i la o i la u àtones. En canvi, els parlants orientals les confonen en una vocal neutra [ə] i en el so de [u] àtona, respectivament.

DiALECTES DEL BLOC OCCiDENTAL

Distinció a/e àtones i o/u àtones

Mapa dels dialectes catalans.

DiALECTES DEL BLOC ORiENTAL

Neutralització [ə] i confusió en [u] àtona mestra mestre escorar escurar mestr[ə] mestr[ə] esc[u]rar esc[u]rar pagar pegar pontet puntet p[ə]gar p[ə]gar p[u]ntet p[u]ntet

Trets morfològics

La majoria de diferències morfològiques són en les conjugacions verbals. Un dels trets diferenciadors es dona en el present d’indicatiu de gran part dels verbs, concretament en la terminació de la primera persona del singular. Ho pots veure en la taula de la pàgina següent, en què les terminacions marcades en negreta indiquen la pronúncia.

Trets lèxics

La majoria de realitats reben els mateixos noms a tot el domini lingüístic (amb les particularitats fonètiques de cada dialecte). Ara bé, cada dialecte geogràfic té un petit inventari de mots d’ús exclusiu o d’ús compartit amb algun altre dialecte. Aleshores parlem de geosinònims o sinònims geogràfics com ara tarda, horabaixa i vesprada o mirall i espill.

MORFOLOGIA DE LA PRIMERA PERSONA DEL PRESENT D’INDICATIU (JO)

DIALECTES

PRIMERA CONJUGACIÓ SEGONA CONJUGACIÓ TERCERA CONJUGACIÓ

cantar perdre témer dormir servir

CENTRAL cantu perdu temu dormu serveixu

NORD-OCCIDENTAL canto perdo temo dormo serveixo

VALENCIÀ cante perd tem dorm servisc

BALEAR I ALGUERÈS cant perd tem dorm servesc

ROSSELLONÈS canti perdi temi dormi serveixi

» ACTIVITATS

Dialectes geogràfics del català

27. Per a quins parlants és útil la norma ortogràfica següent: per als dels dialectes occidentals o per als dels dialectes orientals? Per què?

• A l’interior de paraula, escriurem a o e en posició àtona (palleta / pelleta) segons que en la síl·laba tònica del mot primitiu aparegui una a o una e (palla / pell).

• A l’interior de paraula, escriurem o o u en posició àtona (plomall / ullal ) segons que en la síl·laba tònica del mot primitiu aparegui una o o una u (ploma / ull).

b) Jo escolti i calli, però pateixi perquè temi qualque accident.→

c) Jo escolte i calle, però patisc perquè tem algun accident.→

d) Jo escolt[u] i call[u], però pateix[u] perquè tem[u] algun accident.→

e) Jo escolt i call, però patesc perquè tem qualque accident.→

29. Busca els geosinònims dels mots següents en la taula que tens en l’espai personal del web www.barcanova.cat i determina a quins dialectes pertanyen: nord-occidental (NO), valencià (V) o balear (B).

a) sortir: eixir (V)

b) barret:

c) got:

d) blat de moro:

e) xai:

28. Identifica de quina ciutat és i quin dialecte parla la persona que diria cadascuna de les frases següents:

Perpinyà (septentrional) • Alcoi (valencià)

Balaguer (nord-occidental) • Manresa (central) Maó (balear)

a) Jo escolto i callo, però patixo perquè temo algun accident. →

f) pantalons:

g) pastanaga:

h) mirall:

i) dolent -a:

j) patata:

30. Utilitza la mateixa taula per resoldre les endevinalles següents:

a) A Lleida és un insecte, no un ocell.

b) La sortida valenciana.

c) Fregida o al forn, a Sort, Fraga i Tortosa sempre triomfa.

d) Un llançador al joc del beisbol? No, un gerro a Ses Illes.

e) Els nord-occidentals mai no diuen xai, recorda que diuen…

GRAMÀTICA

1. La predicació

verbal

1.1. Oracions predicatives i oracions copulatives

Les oracions predicatives tenen un predicat verbal (el nucli del predicat és un verb), mentre que les oracions copulatives tenen un predicat no verbal (el nucli del predicat és un SN, un SAdj o un SPrep que fan d’atribut).

ORACIÓ PREDICATIVA

La Mariona entrena l’equip

Predicat verbal

El nucli del predicat de l’oració predicativa és un verb que ens diu què fa el subjecte.

ORACIÓ COPULATIVA

La Mariona és l’entrenadora de l’equip

Predicat no verbal

El nucli del predicat de l’oració copulativa és un element no verbal (l’atribut) que ens diu què és el subjecte o com està.

En aquesta unitat ens centrarem en la predicació verbal: els verbs predicatius i els seus complements.

Verbs transitius i verbs intransitius

Entre els verbs predicatius distingim:

• Els verbs transitius: exigeixen un complement directe.

• Els verbs intransitius: no necessiten ni accepten complement directe.

VERB TRANSITIU

En Blai estén la roba

Subjecte Verb CD

L’acció d’estendre exigeix la presència d’un objecte (la roba) que faci de CD.

RECORDA

VERB INTRANSITIU

En Blai ha relliscat

Subjecte Verb

L’acció de relliscar no necessita la presència de cap objecte que faci de CD.

El verb concorda en persona i nombre amb el subjecte de l’oració:

La magnòlia ha crescut molt

Subjecte Verb

concordança: 3a persona singular

Els geranis han crescut molt

Subjecte Verb

concordança: 3a persona plural

Hi ha unes quantes paraules, però, que admeten una doble possibilitat de concordança. Es tracta de paraules que tenen forma singular però sentit plural:

El nom col·lectiu gent Què vol / volen aquesta gent?

Noms quantitatius com meitat, majoria o colla La meitat dels alumnes ha superat / han superat la prova.

Construccions del tipus és un dels que És un dels clients que més es queixa / es queixen

» ACTIVITATS

Oracions predicatives i oracions copulatives

31. Digues si els verbs de les oracions següents són transitius o intransitius. Després subratlla els tres sintagmes que fan la funció de CD.

a) Amb l’esplanadora anivellarem el terreny.

b) Aquesta maionesa ja ha caducat.

c) Un camió avariat impedia el pas.

d) Vam haver de recular fins a la cruïlla.

e) Aquests arbustos rebrotaran de seguida.

f) La manca de rigor va indignar els assistents.

32. Aplica la regla de la concordança i indica si l’element subratllat fa la funció de subjecte (S) o de complement directe (CD):

En aquest solar hi construiran tres-cents pisos de protecció oficial

En aquest barri hi viuen més de tres mil persones

Per l’autovia no hi poden circular tractors ni bicicletes

A partir de la setmana vinent sancionaran els ciclistes sense casc

M’agrada aquest perfum que portes

Mai no podran satisfer els seus desitjos

Abaixa la persiana de la sala.

Amb aquest vent tan fort es tancarà la porta d’entrada

33. Alguns verbs presenten dues accepcions:

a) són transitius (demanen un CD) i indiquen una acció que realitza algú; b) són intransitius pronominals (no admeten CD) i expressen un canvi d’estat o situació.

Digues quina de les dues accepcions anteriors presenten els verbs d’aquestes frases:

El vaixell pirata es va enfonsar a tres-cents metres de la costa.

L’armada va enfonsar el vaixell pirata.

La caixera li embolicarà el llibre.

Les coses s’han embolicat de mala manera.

La tieta Elisabet ens ha inflat les rodes de la bicicleta.

Del cop, se li ha inflat el turmell.

Amb aquest corrent d’aire et refredaràs.

Refredarem la contusió del genoll amb una mica de gel.

34. Escriu les formes verbals possibles en cada una de les oracions següents:

a) La gent d’aquestes comarques (viure, imperfet) de l’agricultura i la ramaderia.

b) La majoria dels manifestants (marxar, futur) abans de la cloenda.

c) Una colla d’amics (voler, imperfet) organitzar una gran festa.

d) És un dels ocells que més (abundar, present) als aiguamolls.

e) La meitat dels enquestats (manifestar, perfet) molt poc entusiasme.

1.2. Els verbs transitius

Un verb és transitiu quan exigeix la presència d’un complement directe (CD). Aquest complement sol indicar el pacient, el tema o el resultat de l’acció expressada pel verb:

El doctor Grau va operar el meu avi

V transitiu CD pacient

La Diana explicarà l’argument de la novel·la

V transitiu CD tema

L’enginyera ha dissenyat un cotxe autònom

V transitiu CD resultat

Alguns verbs transitius poden formar una oració sense fer explícit el complement directe. Llavors diem que són verbs transitius d’ús absolut:

VERBS TRANSITIUS AMB EL CD EXPLÍCIT

En Benet escriu un diari personal La Lina condueix un autobús Antònia, talla aquesta branca

VERBS TRANSITIUS D’ÚS ABSOLUT

En Benet escriu una estona cada dia.

La Lina condueix amb destresa. Antònia, aquest ganivet no talla!

Els verbs transitius de transmissió (com donar, enviar o vendre) i de dicció (com comunicar, explicar o preguntar) acostumen a demanar també un complement indirecte (CI) per indicar el destinatari de l’objecte o del missatge:

La Dúnia ha enviat una invitació a les seves amigues

V CD CI

La Clara exposarà les conclusions als membres del tribunal V CD CI

Hi ha uns quants verbs transitius que demanen alhora la presència d’un complement directe i d’un complement de règim (CR) introduït per la preposició que regeix el verb. Són verbs com obligar (obligar algú a una cosa), convèncer (convèncer algú d’una cosa) o basar (basar una cosa en una altra).

El jutge ha obligat la directora del diari a disculpar-se públicament. V CD CR

La invitació va destinada a les seves amigues.

Sentència: obliguen la directora a demanar disculpes públicament.

» ACTIVITATS

Els verbs transitius

35. Completa les oracions amb la paraula adequada de manera que totes dues expressin la mateixa idea. Després subratlla el complement directe de cadascun dels verbs.

a) 1. En Joaquim va empentejar l’Idris.

2. En Joaquim va donar a l’Idris.

b) 1. L’incident va impressionar els companys.

2. L’incident va causar als companys.

c) 1. La Dàlia va fer una abraçada a la seva mare.

2. La Dàlia va la seva mare.

d) 1. L’obra va despertar l’entusiasme del públic.

2. L’obra va el públic.

36. Copia les tres oracions de l’activitat anterior que tenen un CD i un CI. Indica’n el subjecte, el verb, el CD i el CI.

g) obligar els restaurants a oferir aigua de franc →

h) convèncer la gent de la meva innocència →

i) robar el mòbil a un company →

j) denegar el permís als concursants →

k) engegar la impressora →

l) basar una teoria en dades científiques →

38. Completa les oracions següents amb els complements de la taula. Per exemple: Les autoritats van advertir els esquiadors (CD) del risc d’allaus (CR).

a) La professora ha inculcat

b) Els nous propietaris han esmerçat

c) L’administrador judicial va assabentar

d) El tribunal ha condonat

37. Digues si els verbs transitius de les seqüències següents demanen un CD, un CD + CI o un CD + CR:

a) engabiar un ocell →

b) regalar un patinet al nebot →

c) enganyar els amics →

d) prometre ajuda als damnificats →

e) invertir diners en la borsa →

f) triar un llibre →

Complement directe els esquiadors ✓ molts diners els dos anys de presó la constància i l’afany de superació els empleats

Complement indirecte als acusats de robatori als seus alumnes

Complement de règim del risc d’allaus ✓ de la fallida de l’empresa en la restauració de la casa

La veu activa i la veu passiva

Les oracions que tenen un verb transitiu d’acció poden presentar-se en:

Un pèrit agrònom valorarà els danys de l’aiguat (1)

VEU ACTIVA

VEU PASSIVA PERIFRÀSTICA

VEU PASSIVA PRONOMINAL

Subjecte (agent) CD

Els danys de l’aiguat seran valorats per un pèrit agrònom (2)

Subjecte (pacient) CAg

Els danys de l’aiguat s’han valorat en un milió d’euros. (3)

Subjecte (pacient)

(1) L’agent que realitza l’acció fa la funció de subjecte.

(2) Es forma amb l’auxiliar ser i el participi del verb corresponent (seran valorats). L’agent de l’acció (un pèrit agrònom), si no s’omet, apareix al final precedit de la preposició per i fa la funció de complement agent (CAg).

(3) Es forma amb el pronom es i el verb conjugat (s’han valorat). Aquesta construcció no sol admetre la presència de l’agent.

1.3. Els verbs intransitius

Els verbs intransitius no demanen la presència d’un complement directe:

Els diamants brillen. Els delictes fiscals prescriuen als deu anys.

V intransitiu

V intransitiu

Alguns verbs intransitius demanen la presència d’un complement de règim (CR) introduït per la preposició que regeix el verb:

Els alumnes no han pogut accedir a la plataforma digital

V intransitiu CR

Uns quants verbs, anomenats verbs inacusatius, tenen un subjecte que presenta propietats típiques del complement directe: acostuma a anar darrere el verb i és substituïble pel pronom en quan és un sintagma no definit. Per exemple:

Han nascut dos dofins N’han nascut dos

Verb

Subjecte

Els verbs de sentit psicològic (agradar, molestar, importar, interessar, preocupar) demanen la presència d’un complement indirecte i solen dur el subjecte darrere, com si fos un complement directe:

A la Paula i la Marta no els va agradar la cerimònia inaugural CI Subjecte

Hi ha uns quants verbs intransitius, anomenats verbs pronominals, que porten aglutinat un pronom feble que concorda amb el subjecte (apropiar-se, adonar-se, entossudir-se, penedir-se, rebel·lar-se). No són pronominals els verbs caure (ha caigut), callar (calla!), marxar (ja han marxat) o riure (no riguis).

Verbs intransitius amb CR Depèn de tu T’acostumes a tot. Comptem amb tu Es preocupa per tu Lluita contra l’enemic

PER SABER-NE MÉS

El pronom es permet construir oracions impersonals, és a dir, que no tenen subjecte. Aquestes oracions es formen amb verbs intransitius o bé amb verbs transitius d’ús absolut. El verb apareix sempre en singular perquè no concorda amb cap element de l’oració. Per exemple:

Amb aquest matalàs es dorm molt bé.

En aquestes circumstàncies es plora sense consol.

» ACTIVITATS

La veu activa i la veu passiva

39. Transforma les oracions a i b en oracions en veu passiva perifràstica i les oracions c i d en oracions en veu passiva pronominal:

a) A finals de temporada es transferirà el jugador a un altre equip.

b) S’han vulnerat els nostres drets.

c) El manual d’instruccions ha estat traduït del japonès.

d) Les màquines de producció són revisades anualment.

40. Escriu la veu passiva perifràstica i la passiva pronominal correlatives a les oracions actives següents. Per exemple:

La petició l’has enviada correctament.

→ La petició ha estat enviada correctament.

→ La petició s’ha enviat correctament.

a) La mina de carbó del poble la van clausurar l’any 1986.

Els verbs intransitius

41. En la llista de verbs següent subratlla els verbs intransitius purs (no necessiten cap complement) i encercla els verbs que necessiten un complement de règim:

a) plorar e) referir-se b) consistir f) bufar

c) tremolar g) dinar

d) relacionar-se h) derivar

42. Identifica en cada parell d’oracions el verb transitiu (va seguit del CD) i el verb inacusatiu (va seguit del subjecte). Comprova en cada cas si el sintagma subratllat concorda amb el verb (és el subjecte) o no (és el CD).

a) 1. Ja ha aparegut l’anell que vaig perdre

2. Ja ha trobat l’anell que va perdre

b) 1. Només han preparat deu entrepans.

2. Només han sobrat deu entrepans

c) 1. Avui vindran molts turistes

2. Demà ens tornaran les claus

43. Tradueix aquestes oracions tenint en compte que en castellà els verbs són pronominals i que els equivalents en català no ho són:

a) Cállate y no te rías.

b) Se han caído en el pozo.

b) El pla urbanístic l’han aprovat amb deu vots a favor i dos en contra.

c) La teva elecció l’anul·laran per incompatibilitat de càrrecs públics.

c) Pásate por la tienda.

d) Súbanse al tren.

e) No se sabe las reglas del juego.

f) Se marchó sin decir nada a nadie.

» ORTOGRAFIA

L’accentuació

1. Les síl·labes

Les vocals i les consonants s’agrupen en síl·labes. • El nucli de la síl·laba l’ocupa una vocal. • Els marges de la síl·laba els ocupen les consonants o les semivocals i o u • En una paraula hi ha tantes síl·labes com vocals: vi-rus, fe-no-men, es-glé-si-a.

2. La síl·laba tònica i les síl·labes àtones

• L’accent és un increment d’intensitat, de to i de durada que afecta una síl·laba.

• En un mot, la síl·laba amb accent és la tònica i les síl·labes restants són les àtones, que són menys intenses: virus, fenomen, església.

3. Tipus de mots segons l’accent

Els mots polisíl·labs es classifiquen en:

• aguts (amb l’accent a l’última síl·laba): jardí, sorteig, pebrot, gripau

• plans (amb l’accent a la penúltima síl·laba): tempesta, postres, edifici.

• esdrúixols (amb l’accent a l’antepenúltima síl·laba): pràctica, època, rústica.

4. L’accent gràfic

• L’accent d’un mot de vegades s’ha de marcar amb un accent gràfic.

• S’escriu accent greu (`) quan la vocal és oberta [a], [ɛ], [ɔ]: replà, rètol, sòcol; s’escriu accent agut (´) quan la vocal és tancada [e], [i], [o], [u]: puré, país, tómbola, xampú

5. Regles d’accentuació gràfica

• L’ús de l’accent gràfic és regulat per la posició de la síl·laba tònica dins del mot i la terminació d’aquest mot.

• Els mots aguts porten accent gràfic si acaben en vocal, en vocal seguida de -s o en -en o -in: demà, serè, serens, comprèn, jardí, jardins, barnús

• Els mots plans porten accent gràfic si no acaben en les terminacions anteriors: pneumàtic, pèndol, tempesta, fenomen, fenòmens, postres.

• Els mots esdrúixols sempre porten accent gràfic: història, fórmula.

6. L’accent diacrític

• Els monosíl·labs, per norma general, no s’accentuen (pla, sec, pi, bo, tu).

• Hi ha uns quants monosíl·labs que porten un accent distintiu (o accent diacrític) per diferenciar-los d’altres que s’escriuen igual. Per exemple: més (adverbi) i mes (nom).

MONOSÍL·LABS TÒNICS AMB ACCENT DIACRÍTIC

bé, béns ‘objecte de valor, riquesa’. El bé comú. Els béns immobles.

bé adverbi ‘satisfactòriament’. Tot li ha anat molt bé.

déu, déus ‘ésser diví, deïtat’. Creure en Déu. Els déus de l’Olimp.

és verb ser La Júlia és arquitecta. És la una del migdia i es fa tard.

mà, mans ‘part terminal del braç’. Dona’m la mà esquerra. més ‘en major grau o quantitat’. Avui fa més fred que ahir. T’has d’esforçar més món, mons ‘univers, planeta’. La creació del món. Vol fer la volta al món.

pèl, pèls ‘vellositat’. Un animal de pèl negre. No té pèls a la llengua.

què pronom interrogatiu o relatiu. No sé què han dit. La clau amb què han obert. sé verb saber ¿Tu saps si es farà la festa? Encara no ho sé. sí adverbi d’afirmació. Sí o no? Sí que vindrà. Diuen que sí. sòl, sòls ‘superfície de terreny’. Sòl agrícola. Sòls sorrencs. són verb ser Són les onze i ja tinc son. Són moltes hores de feina.

té verb tenir. ¿T’adones que té la cara pigada?

ús ‘acció del verb usar’. La població va mantenir viu l’ús del català.

vós pronom fort. Fixeu-vos que es tracten de vós. I vós, què en penseu?

» ACTIVITATS

Les síl·labes

44. Separa les síl·labes d’aquests mots polisíl·labs amb un guionet segons les normes de partició a final de ratlla:

a) cruiximent →

b) col·lecció →

c) desorientar →

d) inacceptable →

e) càrrec →

f) assessoria →

g) iarda →

h) despatxar →

Classes de mots segons l’accent

45. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents i indica si són esdrúixols (E), plans (P) o aguts (A):

a) adob → g) handbol →

b) individu → h) clàusula →

c) gràcia → i) examen →

d) calaix → j) oliver →

e) mútua → k) infern →

f) òliba → l) oliva →

L’accent gràfic

46. D’acord amb l’obertura de la vocal tònica de les paraules següents, accentua-les amb l’accent greu o agut segons correspongui:

a) cinque [ɛ] g) recorrer [o]

b) nomes [e] h) victoria [ɔ]

c) capgros [ɔ] i) diposit [ɔ]

d) preso [o] j) verinos [o]

e) neixer [e] k) retol [ɛ]

f) ciencia [ɛ] l) esglesia [e]

Regles d’accentuació gràfica

47. Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents i accentua-les si cal:

a) historia e) palau i) passadis

b) fenomens f) perdues j) cadascun

c) mamifer g) placidament k) eriço

d) examen h) contraban l) simpatia L’accent diacrític

48. Completa les frases amb l’opció correcta:

a) (pèl / pel) Cau barranc. / Li pren el .

b) (déu / deu) En compto . / És un grec.

c) (què / que) voleu us digui?

d) (més / mes) Arribar a fi de . / Treballa

e) (és / es) diu Pol. / molt tímid.

f) (sí / si) Avisa vens. / que vinc.

DICTAT

Copia les paraules amb accent gràfic i les que porten accent diacrític. Després torna a escriure tot el text en un full a part mentre te’l dicten. Una característica dels mites antics és que no tenen un autor únic i concret. En el terreny dels mites no hi ha autors com els germans Grimm, La Fontaine, Andersen o Quim Monzó. Els mites neixen a partir de narracions orals que passen de generació en generació, que ja explicaven els ancians i els sacerdots de les tribus primitives i que han perdurat al llarg dels anys passant de pares a fills, de fills a nets i de territori en territori. Tot al llarg d’aquest procés, la narració inicial d’un mite s’arriba a modificar tant que acaba sent la creació de tota una societat. Una característica dels mites és que reflecteixen una manera de veure el món: la de tot un poble.

Paraules amb accent gràfic:

Paraules amb accent diacrític:

EM POSO A PROVA

Els inuits no tenen cent paraules per dir neu

Un dels mites més repetits sobre llengua és el que afirma que els inuits tenen més de vint, trenta, cinquanta o fins i tot cent paraules per dir neu. Potser el deveu haver sentit en la versió antiga, en què els responsables d’aquest prodigi són anomenats esquimals, un terme pejoratiu que comunitats de l’Àrtic i lingüistes fa temps que intenten esborrar de l’imaginari col·lectiu. El terme esquimal és un exònim: un nom per referir-se a un grup ètnic o lingüístic que no és de designació pròpia. Actualment, el terme preferent és inuit, encara que no hi ha consens sobre un mot que englobi el conjunt de pobles natius de la regió circumpolar àrtica.

El mite sobre els termes per dir neu és un exemple de mala praxi lingüística que inclou interpretacions parcials, difusió d’informació sense consultar fonts originals i tendència a l’exotisme en parlar de les comunitats indígenes. La primera part del problema consisteix en el fet que aquestes llengües són polisintètiques: les paraules acostumen a tenir una gran quantitat de morfemes i un sol mot pot arribar a encabir l’equivalent a una frase en català. Així, els termes per referir-se a la neu no són sinó paraules amb afegitons que descriuen un tipus de neu o un altre: de l’arrel aput (per a ‘neu a terra’) en kalaallisut —o groenlandès occidental— trobem apusinek (‘neu que s’amuntega, torb’), aperlaaq (‘neu nova, acabada de caure’), apivoq (‘cobert de neu’), en què podem identificar els distints components del mot. L’estratègia, doncs, no és gaire diferent de la que fem servir en català per parlar de la

neu quan ja és a terra: neu pols, neu granulada, neu dura, neu humida, neu primavera... Arribats a aquest punt, el biaix eurocèntric sobre què és o no una paraula ens pot jugar una mala passada: que nosaltres les escriguem amb un espai en blanc al mig no deixa de ser una convenció tipogràfica.

Pel que fa a la quantitat, el vocabulari d’una llengua s’adapta a les necessitats de l’entorn en què viuen els qui la parlen. Així doncs, que existeixin més paraules per descriure l’entorn és un fet normal i poc interessant. A més, en català tenim fins a vuit termes documentats per referir-nos a la neu que cau quan neva: flocs, volves, flòbies, cardades, borralls, ballarocs, vespilles i voliaines. Segurament en deveu haver après tants com jo.

El mite sobre les paraules per dir neu en inuit, doncs, no és res més que això, un mite. En les llengües de l’Àrtic només hi ha dos mots documentats: qanik per a la neu quan encara és a l’aire i aput per a la neu que ja és a terra. A partir d’aquests termes se’n poden derivar de més específics, però que rarament trobarem en un diccionari. En català ja hem vist que en tenim diversos sinònims. Vaja, que o bé els inuits no són tan exòtics com ens pensàvem o bé els catalans passem massa temps a la Molina.

Albert Ventayol, dins Núvol, 05/05/2020 (text adaptat).

1. Quin és el terme preferent per referir-se al conjunt de pobles natius de la regió circumpolar àrtica?

esquimal inuit yupik groenlandès

2. L’afirmació que els inuits tenen cent paraules per dir neu

és una llegenda difosa pels europeus. és un mite fruit d’una mala praxi lingüística. descriu un dels trets de la cultura dels inuits. és una llegenda originària de la Molina.

3. Les llengües polisintètiques... són les que es parlen a l’Àrtic. utilitzen molts exònims.

s’adapten poc a les necessitats de l’entorn dels qui les parlen. aglutinen molts morfemes en un sol mot.

4. El biaix eurocèntric és...

la tendència a creure que Europa és el més important.

l’error de considerar que Europa és l’origen de la civilització.

el prejudici de pensar que tothom fa les coses com les fem els europeus.

la defensa d’Europa per damunt de tot.

5. Amb quina intenció l’autor inclou una referència als catalans i la Molina al final del text?

Per tancar l’article amb un comentari irònic.

Per posar de manifest les semblances entre els inuits i els catalans.

Per comparar el clima del Pirineu amb el de l’Àrtic.

Per reforçar la seva tesi.

6. Indica quina classe de predicat (verbal o no verbal) presenten les oracions següents:

a) Groenlàndia és a l’Àrtic. →

b) Les paraules tenen una gran quantitat de morfemes. →

c) El terme esquimal és un exònim. →

d) El vocabulari d’una llengua s’adapta a les necessitats de l’entorn. →

7. Identifica en les oracions següents un verb transitiu (T), un d’intransitiu pur (I), un d’intransitiu de règim (IR) i un d’intransitiu amb complement locatiu (ICL):

a) El problema consisteix en la dificultat d’entendre-ho. →

b) Demà segur que nevarà. →

c) Ho farem sense consultar. →

d) Aviat arribaran a casa. →

8. Escriu els accents que falten:

a) Aquest mot no es una designacio propia.

b) Si volguessim, els podriem escriure amb guio.

c) Pero no es res mes que aixo, un mite.

d) No son tan exotics com ens pensavem.

9. Copia les paraules del text que tenen accent diacrític i digues per què s’han d’accentuar.

La meva reflexió

• Escriu en un full a part quin contingut o quins continguts d’aquesta unitat s’ajusten a les afirmacions següents:

1. Ho entenc perfectament.

2. Tinc alguns dubtes.

3. Necessito més explicacions.

• ¿Sabries explicar quina diferència hi ha en- tre l’accepció de la paraula mite que es fa servir en el text que obre la unitat i la que s’utilitza en el text que la tanca? Reflexio- na-hi i, després, contrasta la teva explica- ció amb la d’algun company o companya.

» CATALÀ DIALECTAL A TIKTOK

DESCRIPCIÓ

Les xarxes socials poden ser una eina molt útil per crear continguts relacionats amb la llengua d’una manera lúdica i amena. En aquesta situació d’aprenentatge en fareu servir una de les més populars: TikTok. A partir dels vostres coneixements sobre els dialectes del català, i com a tiktokers experts, caldrà que busqueu paraules que es diuen d’una manera diferent segons el territori geogràfic i que elaboreu un vídeo a TikTok per fer-ne difusió

ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT I D’ESTRUCTURACIÓ

1. Organitzeu-vos en grups de tres.

2 Aneu a l’espai personal del web www.barcanova.cat i mireu alguns vídeos per tenir com a models.

3.  Trieu tres dialectes del català de manera que hi estiguin representats tant el bloc occidental com el bloc oriental; és a dir, dos dialectes del bloc occidental i un del bloc oriental, o a la inversa. També cal que tots els dialectes estiguin repartits d’una manera equilibrada entre tota la classe.

4. Distribuïu-vos els dialectes entre els tres membres del grup. Després, investigueu sobre el lèxic del dialecte que us han assignat i busqueu paraules que es diguin d’una manera diferent dels altres dialectes.

5.  Com a guió de la gravació del vídeo de TikTok, podeu utilitzar una taula com la següent amb els vostres noms i les paraules que haureu de dir:

veire (rossellonès)

got (central)

tassó (balear; Mallorca)

Alumne / dialecte Paraula Paraula Paraula got veire tassó

... ... ... ...

6. Enregistreu el vídeo de TikTok i publiqueu-lo

7. Per acabar, entre tota la classe, elaboreu un mapa gegant dels dialectes per penjar a la paret de l’aula. Escriviu-hi les diferents paraules que han aparegut en els tiktoks.

Per enregistrar un vídeo a TikTok…

1. Premeu + a la part inferior de la pantalla.

2. Carregueu contingut de la biblioteca dels vostres dispositius o useu la càmera de TikTok.

3. Afegiu sons, efectes o filtres, o feu servir altres eines de la càmera.

4. Premeu el botó d’enregistrament per començar a gravar el vídeo.

5. Enregistreu el contingut.

6. Premeu sobre el tick.

7. Continueu editant el vídeo en la pàgina de publicació. Podeu fer que en la pantalla surtin de forma fixa els noms dels dialectes a sota de l’alumne corresponent i que a la part superior vagin apareixent les paraules a mesura que les dieu.

8. Publiqueu el vídeo i compartiu-lo a la pissarra digital de l’aula.

ACTIVITATS D’APLICACIÓ

1 Individualment, pensa en quines situacions es podria fer servir TikTok per divulgar continguts educatius.

2. Per acabar, de manera conjunta, poseu en comú les vostres aportacions individuals i valoreu-les.

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1. Reflexiona sobre les teves tasques:

• Quina activitat t’ha resultat més complicada de fer? I quina t’ha costat menys?

• Quina ha estat la tasca més divertida? I quina ho ha estat menys?

• Quantes paraules noves has après fent aquesta situació d’aprenentatge? Què creus que et pot aportar el fet de conèixer-les?

• Ha canviat la teva percepció de TikTok després d’haver fet aquesta situació? Per què?

U N I T A T 2

Preparem la lectura

LECTURA » «Sense l’adolescència no tindríem art, ciència ni filosofia»

EDUCACIÓ LITERÀRIA » L’època del Modernisme (1890-1911)

COMUNICACIÓ » Els textos argumentatius. El debat REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » La predicació no verbal » El diftong i la dièresi

SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Organitzem una ruta modernista

1. Compartiu opinions i creences: L’adolescència és una etapa de canvis i transformacions. Quins canvis considereu que són més importants: els físics o els mentals?

2. L’adolescència està molt relacionada amb actes de rebel·lia. ¿Creieu que trencar límits i qüestionar-ho tot us fa més creatius?

3. Per què els adolescents senten la necessitat de provar coses noves? ¿Aquesta necessitat és un element fonamental del procés de maduració?

4. Com explicaríeu que ara es doni més importància que abans a l’etapa de l’adolescència?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

ACTIVITAT

INICIAL

Tot i que Barcelona concentra una gran part dels edificis modernistes més emblemàtics, altres poblacions catalanes, com ara Sitges, Reus o Sant Joan Despí (en la imatge, la Torre de la Creu, de Josep M. Jujol), tenen també obres remarcables. Què en sabeu, de l’arquitectura modernista a Catalunya? Com podem fer que els visitants s’interessin pel patrimoni modernista que hi ha arreu del territori?

» LECTURA

DE QUÈ TRACTA?

L’adolescència és una etapa de canvis radicals en la nostra vida: marca el pas de la infantesa a la vida adulta. Si aquest període de la vida també es dona en animals com els primats, per què en els humans l’adolescència és molt més llarga, necessària i decisiva? I si aquesta és una etapa tan crítica, per què ens aporta molts més beneficis que no pas perjudicis?

El biòleg David Bueno ens respon a aquestes i altres qüestions en l’entrevista que llegiràs tot seguit.

David Bueno:

«Sense l’adolescència no tindríem art, ciència ni filosofia»

David Bueno (Barcelona, 1965) és biòleg. Des del 2019 dirigeix la càtedra de neuroeducació UB-EDU1st de la Universitat de Barcelona, la primera del món dedicada exclusivament a aquest camp, i ha sigut assessor de l’International Bureau of Education de la UNESCO. És autor, entre altres llibres, d’El cervell de l’adolescent (Rosa dels Vents).

Els adolescents són rebels amb causa.

Quan arriba l’adolescència el cervell busca trencar límits i qüestionar tot el que se li ha dit fins aleshores, i això fa que sovint els adolescents s’enfrontin al seu entorn. No només no ho poden evitar sinó que ho han de fer. Per madurar s’han de qüestionar la seva infantesa. Per ser creatius, cal qüestionar-ho tot. Sense l’adolescència seríem homínids però no humans, no seríem creatius, no tindríem art, ciència ni filosofia.

L’adolescència ens fa humans, doncs?

La majoria d’animals tenen una adolescència molt curta perquè és una època de canvi, molt fràgil. Els altres primats, com els ximpanzés, també passen l’adolescència, i fan alguna ximpleria, però no els dura més de dues setmanes.

neuroeducació f. Branca de la neurociència que estudia la interacció entre la neurologia, la psicologia i l’educació.

UNESCO. Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura  qüestionar v. tr. Posar en dubte. homínids m. pl. Família de primats bípedes que comprèn l’ésser humà.

Els ximpanzés també passen l’adolescència, però no els dura més de dues setmanes.

L’adolescència humana, que dura uns quants anys, és una incorporació de l’ Homo sapiens, perquè hem convertit l’aprenentatge cultural en la nostra principal adaptació de supervivència. No tenim urpes per esgarrapar ni dents per mossegar. Sobrevivim perquè aprenem i apliquem el que hem après. I hem d’aprendre tantes coses que no n’hi ha prou amb la infantesa, que és quan els altres mamífers ho fan.

Compara l’adolescència amb la metamorfosi d’una eruga que es transforma en papallona. Tan dràstic és el canvi?

Ho és per al cervell. Per a altres parts del cos no tant. Els òrgans reproductors, per exemple, que ja estan formats, adquireixen funcionalitat, però el cervell experimenta unes reorganitzacions neuronals que equivalen a la metamorfosi d’un insecte.

Què passa al cervell d’un adolescent?

Els canvis principals es produeixen a l’escorça prefrontal, on es generen i es gestionen els comportaments més complexos com la capacitat de planificació o el coneixement del propi estat emocional. Els adolescents han de deixar enrere els comportaments infantils, en què depenen dels pares, per ser adults, que dependran d’ells mateixos. Per tant, eliminen les connexions neuronals que els fan ser nens per incorporar connexions noves que els fan ser adults. I les incorporen per assaig i error. Si funciona un comportament el retenen i, si no, no.

Com saben si funciona?

El més habitual és buscar el reconeixement de l’entorn. Per això hi ha adolescents que fan animalades, perquè el seu entorn d’adolescents els ho reconeix, però també és important el dels adults, sobretot de pares i mestres.

La papallona trenca el seu embolcall i estira les ales quan acaba el procés de transformació.

neuronal adj. Relatiu o pertanyent a les neurones. escorça prefrontal. Part anterior dels lòbuls frontals del cervell.

assaig i error. Mètode per a l’obtenció de coneixement (es prova una opció i s’observa si funciona).

L’entorn dels adults, sobretot de pares i mestres, és molt important per als adolescents.

Els adolescents reaccionen a les emocions més ràpid i amb més intensitat que els adults.

Llevar-se tard forma part de tot això?

El ritme circadiari dels adolescents s’endarrereix una mitjana d’entre dues hores i dues hores i mitja. Quan al matí no es lleven i pensem que són uns ganduls, moltes vegades el que passa és que el seu cervell encara no s’ha activat. Quan comencen l’institut i entren més aviat, s’exigeix atenció a un cervell que encara està mig adormit.

A Anglaterra es va provar de començar més tard l’institut i es va veure que millorava el rendiment acadèmic.

La millora era d’entre el 20 % i el 30 %. I també es va veure que el nombre de dies que no anaven a l’institut per malalties es reduïa a la meitat. A la nit, el sistema immunitari també baixa l’eficiència. Si surts al carrer abans que se t’activi, és més fàcil que et posis malalt.

Què més passa al seu cervell?

ritme circadiari. Cicle natural de canvis mentals, físics i de comportament que experimenta el cos durant el dia.

sistema immunitari. Conjunt d’òrgans i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se de les malalties.

socialització f. Procés pel qual un individu interioritza els esquemes de conducta de la societat i la cultura a les quals pertany.

COVID-19. Malaltia infecciosa greu causada pel virus SARSCoV-2 que aparegué l’any 2019.

L’amígdala, el centre que genera les emocions, canvia. Per això els adolescents reaccionen a les emocions més ràpid i amb més intensitat. Per primer cop han d’afrontar situacions d’adults sense haver-ho sigut mai, i si detecten que poden ser una amenaça, activen les emocions intensament per protegir-se. Per això tenen moltes pors, encara que les amaguin. I reaccions d’ira, perquè la ira permet defensar-se. També canvia l’estriat, que és el centre que genera sensacions de recompensa. Descobreixen que hi ha activitats que produeixen benestar i plaer. I ho proven tot, per veure què els estimula més.

També són gregaris.

Per primer cop poden socialitzar lliurement amb els seus iguals i els encanta. La sensació d’unitat amb l’entorn és brutal. I la socialització és un instint bàsic imprescindible que també genera recompenses al cervell. Volen estar amb ells, volen fer el que fan ells, volen fer coses que els reconeguin. I això és sa. En aquest sentit, els confinaments provocats per la pandèmia de la COVID-19 van ser un gran problema.

Toni Pou, dins Ara (05/02/2022).

» ACTIVITATS

Comprensió i anàlisi del text

Tipus de text i gènere textual

Segons la finalitat comunicativa, els textos poden ser de diversos tipus:

• descriptius • predictius • narratius

• instructius • explicatius • argumentatius

Segons l’àmbit en el qual es fan servir, els textos es poden classificar de la manera següent:

• acadèmics • periodístics • publicitaris

• literaris • jurídics • administratius

1. A quin tipus de text i a quin àmbit d’ús pertany el text de la lectura? Argumenta la resposta.

Text explicatiu

3. Les respostes de l’entrevistat formen un text explicatiu, ja que pretén informar d’un tema exposant-ne fets, causes i conseqüències. Els textos explicatius tenen com a objectiu fer comprendre el tema a què es fa referència.

a) Quin és el tema de l’entrevista?

La creativitat.

La supervivència.

2. L’ús social de la llengua ha desenvolupat diversos models expressius que anomenem gèneres textuals. En l’àmbit periodístic, per exemple, trobem la notícia, la crònica, el reportatge, l’entrevista, l’article d’opinió, la crítica, etc.

a) De quin tipus és aquesta entrevista periodística?

De personalitat.

D’opinió.

Informativa.

D’opinió i informativa alhora.

b) En l’àmbit dels llibres de no-ficció també trobem diversos gèneres textuals. A quin gènere creus que pertany el llibre El cervell de l’adolescent de David Bueno?

Assaig divulgatiu.

Manual d’instruccions.

Manual d’autoajuda.

Estudi científic.

L’adolescència. El cervell.

b) De les afirmacions següents, quina informa d’un fet (F), quina expressa una causa (CA) i quina manifesta una conseqüència (CO)?

1. La majoria d’animals tenen una adolescència molt curta. →

2. Els humans no tindríem art, ciència ni filosofia sense l’adolescència. →

3. L’adolescència dura anys perquè no n’hi ha prou amb la infantesa per aprendre a viure.

c) Escriu una idea del text que t’hagi sorprès:

Descripció d’un procés

4. Quan el periodista pregunta «Què passa al cervell d’un adolescent?», l’entrevistat descriu les operacions successives que fan els adolescents per aconseguir ser adults.

Ordena les operacions que se succeeixen en aquest procés de canvi numerant-les de l’1 al 4: Incorporen les connexions noves pel mètode d’assaig i error.

Si un comportament seu obté el reconeixement de l’entorn el retenen i, si no, no. Eliminen connexions neuronals per incorporar-ne de noves.

Deixen enrere els comportaments infantils.

Motius i finalitats

5. Al llarg de l’entrevista, David Bueno ens explica els motius de diverses conductes adolescents. Indica quin motiu de la primera taula genera cada conducta de la segona:

Motius

1. El seu ritme circadiari va unes hores endarrerit.

2. Necessiten ser reconeguts per l’entorn.

3. Necessiten superar la infantesa i madurar.

4. Se’ls ha activat el centre del cervell que genera sensacions de recompensa.

5. Han d’afrontar situacions d’adults sense haver-ho sigut.

Conductes

Trenquen límits i ho qüestionen tot.

S’exhibeixen i fan animalades.

Els costa llevar-se i activar el cervell.

Reaccionen a les emocions més ràpid i amb més intensitat

Ho proven tot, per veure què els estimula més.

6. Segons el biòleg David Bueno, quina és la finalitat principal de l’adolescència en la vida dels humans?

Paraules i expressions

Les sigles

Les sigles són abreviacions de denominacions formades per més d’una paraula. Una sigla generalment es forma a partir de les lletres inicials de les paraules principals de la denominació. La sigla és un mot nou i, habitualment, s’escriu amb majúscules. Per exemple: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization → UNESCO

7. Converteix en sigles les denominacions següents:

a) Associació de famílies d’alumnes:

b) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya:

c) Union of European Football Associations:

d) Organització no governamental:

8. Cerca a internet les denominacions d’aquestes sigles i escriu-les:

a) BOE

b) FIFA

c) NIF

d) UCI

Els acrònims

Els acrònims es formen semblantment a les sigles, però els formants del nou mot no han de ser necessàriament les inicials de paraula, ja que en els acrònims es busca que es pronunciïn sil·làbicament. Per exemple: Institut Català del Sòl → Incasòl. Els acrònims solen escriure’s amb minúscules quan són noms comuns o adjectius i amb majúscula inicial si es tracta de noms propis.

9. Cerca a internet les denominacions dels acrònims destacats en cursiva i escriu-les:

a) L’equip de bàsquet viatja a Màlaga amb la Renfe →

b) La NASA comença a prendre’s seriosament els ovnis →

c) Aconsegueixen desviar raigs làser fent servir només aire. →

» PER ESCRIT

L’autoentrevista escrita

L’entrevista és un gènere del periodisme que de ben segur que coneixes: consisteix a sotmetre una persona a un seguit de preguntes per conèixer-ne la personalitat, les opinions, les idees, etc.

L’autoentrevista és una variant no tan coneguda. Es tracta de fer-se una entrevista a un mateix, és a dir, de formular-se preguntes i respondre-se-les un mateix. És una bona tècnica d’autoconeixement i pot ser una mostra de com la persona autoentrevistada vol que la vegin els altres.

Què hem de fer?

a) Pensa entre cinc i deu preguntes que faries a un adolescent com ara tu sobre aquesta etapa de la vida. Es tracta d’esbrinar com es viu avui i aquí l’adolescència i de saber-ho de primera mà, per boca d’un dels seus protagonistes.

b) Redacta les preguntes de manera que siguin clares i precises.

c) Respon per escrit. Procura ser breu i contestar directament allò que et preguntes.

Com ho hem de fer?

a) Mira de ser punyent a l’hora de preguntar. Pots pensar quatre o cinc temes i fer dues preguntes sobre cada tema. Per exemple:

• La família.

• Les relacions socials.

• Els hàbits.

• Els estudis

• Els sentiments.

• Els gustos.

b) Sigues sincer i atrevit en les respostes: tingues en compte que parles amb tu mateix.

c) Revisa bé les preguntes i les respostes per comprovar que no hi hagi errors.

Trobaràs més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat

» EN VEU ALTA

L’entrevista oral

L’entrevista oral té algunes particularitats que la diferencien de l’entrevista escrita: la conversa és més fluïda i espontània, permet veure les reaccions dels participants, el seu llenguatge no verbal, i dona la possibilitat de repreguntar.

Els programes d’entrevistes són habituals a la ràdio i la televisió i arriben a ser un veritable espectacle quan la persona que entrevista i la persona entrevistada tenen coses interessants a dir.

Què hem de fer?

a) Formeu parelles i entrevisteu-vos mútuament, en tant que adolescents, fent servir com a base les preguntes que heu redactat per a l’autoentrevista escrita.

b) Enregistreu en vídeo les dues entrevistes.

c) Compareu en cada cas les vostres autorespostes escrites amb les respostes orals del company o companya amb qui heu format parella.

d) Finalment, valoreu plegats si les hipotètiques diferències es deuen al tipus d’entrevista, a la personalitat de cadascú, a la sinceritat de la resposta, a la manera de pensar, a les diferències d’interessos, etc.

Quan una persona entrevista ha de saber preguntar però també escoltar.

Com ho hem de fer?

a) Feu l’enregistrament amb el telèfon mòbil en posició horitzontal, amb un fons neutre i amb llum natural.

b) Procureu fer la gravació en una sola presa, sense talls ni edició posterior.

Algunes respostes poden donar peu a aprofundir en determinades qüestions.

Quan una persona és entrevistada ha de mantenir­se en calma i ser sincera i natural.

EDUCACIÓ LITERÀRIA

1. El Modernisme (1890-1911)

1.1. El tombant de segle

Els últims anys del segle xix i els primers del segle xx la societat europea va viure una gran agitació cultural i artística. L’objectiu que es perseguia era la modernitat, és a dir, crear amb un estil nou

De fet, la vida social i política de molts països es va transformar significativament. Invents com l’electricitat i l’automòbil, la implantació del sufragi masculí en molts països i la reivindicació del vot femení per part de les sufragistes, el naixement de partits polítics lligats a ideologies com l’anarquisme, el socialisme o el nacionalisme, l’aparició dels sindicats i la convocatòria de vagues per exigir millores laborals van ser esdeveniments que van sacsejar les societats de l’època.

1.2. Les noves inquietuds artístiques

A la segona meitat del segle xix, tot i el predomini del Realisme, van sorgir nous corrents que defensaven un «art nou», més espiritual i simbòlic:

CORRENTS ARTÍSTICS EMERGENTS

El Casino de París (1890), d’Hermenegild Anglada i Camarasa. Aquesta obra forma part del període més revolucionari i vital de l’artista.

SIMBOLISME

IMPRESSIONISME

DECADENTISME

REGENERACIONISME

Corrent artístic que crea el concepte de poesia pura, capaç de captar l’essència de les coses i d’expressar-la a través dels símbols i de la musicalitat dels mots.

Corrent pictòric consistent a mostrar les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses mateixes.

Corrent artístic que tracta la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern i l’absurd de l’existència.

Corrent artístic que creu que l’art ha de tenir una funció social i que l’artista ha d’adquirir un compromís per transformar i millorar la societat.

1.3. El Modernisme

Els diversos corrents artístics en la segona meitat del segle xix van confluir en el Modernisme, un moviment que defensava un art nou i modern i que tenia els valors següents:

• En oposició amb el lema dels Jocs Florals, «Pàtria, Fe i Amor», el lema del Modernisme és «Joventut, Progrés i Innovació».

• En oposició amb l’objectivitat del Realisme i el Naturalisme, el Modernisme defensa la sensibilitat i les impressions personals

• En oposició amb la mesura, l’ordre i l’equilibri de l’art clàssic, el Modernisme proposa la llibertat creativa i l’espontaneïtat

El Liceu (1901-1902), de Ramon Casas, un dels artistes més destacats del Modernisme català.

La Casa Milà, també coneguda com La Pedrera, d’Antoni Gaudí, és un exemple d’edifici modernista.

» ACTIVITATS

Visió general

Un art global

Els modernistes s’interessaven per la globalitat de l’art. Per això organitzaven trobades i tertúlies entre artistes de diferents àmbits. Les Festes Modernistes de Sitges (del 1892 al 1899), organitzades per Santiago Rusiñol, i les tertúlies del cafè Els Quatre Gats (del 1897 al 1903) en són els exemples més significatius.

Els grans artistes del Modernisme català

El Modernisme constitueix una de les etapes més fructíferes de l’art català: per una banda, va sorgir una generació d’artistes disposats a modernitzar el país i, per una altra, institucions i particulars van invertir en edificis, escultures, mobiliari, pintures o joies de disseny.

Els artistes modernistes catalans més destacats van ser els arquitectes Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, l’escultor Josep Llimona i el músic Enric Morera.

En la literatura van destacar el poeta Joan Maragall, el dramaturg Santiago Rusiñol i la narradora Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert).

10. Repassa els valors més importants del Modernisme responent a les preguntes següents:

a) El lema dels Jocs Florals era «Pàtria, Fe i Amor». Quin era el lema del Modernisme?

b) El Realisme defensava l’objectivitat i la visió científica. Què defensava el Modernisme?

c) La burgesia creia que l’art tenia una funció merament decorativa. Quina funció atorgava a l’art el Modernisme?

d) El classicisme defensava les regles de mesura, ordre i equilibri. Què defensava el Modernisme?

11. Relaciona aquestes etiquetes de manera que en surti una explicació ben estructurada dels moviments artístics emergents durant la segona meitat del segle xix i principis del xx:

Defensa que l’art ha de mostrar les impressions rebudes per l’artista.

Simbolisme

Impressionisme

Decadentisme

Regeneracionisme

Creu que l’art ha de servir per millorar la societat.

Defensa que l’art ha de suggerir sentiments, idees, etc. mitjançant l’expressió simbòlica.

Considera que la societat està en decadència i rebutja el món modern.

Defensa la «poesia pura», la que capta l’essència de les coses.

S’interessa preferentment per les coses morboses o negatives de la societat.

Defensa que l’artista ha d’adquirir un compromís per millorar la societat.

Descriu les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses en si mateixes.

1.4. Joan Maragall, poeta vitalista i compromès

Autor amb una gran formació literària i compromès amb la societat del seu temps, Joan Maragall va fer un pas decisiu per transformar la poesia catalana en una poesia moderna

La seva obra poètica recull un ampli ventall de temes:

• Paisatge. El descriu amb devoció, sovint com a mostra d’una creació divina.

• Mites. Considera que els mites recollits en les llegendes i en la poesia popular són part essencial de l’ànima dels pobles.

• Societat i política. La poesia li serveix per expressar les seves idees i els seus valors morals.

• Espiritualitat. S’aproxima a la visió panteista: l’univers, entès com un tot, és el mateix Déu.

1.5. Santiago Rusiñol, l’artista total

Santiago Rusiñol és l’artista modernista per excel·lència: rebel contra la tradició familiar, artista bohemi a París, dinamitzador de les Festes Modernistes de Sitges i de les tertúlies d’Els Quatre Gats de Barcelona, col·leccionista d’art, assagista, dramaturg, poeta, novel·lista i pintor

La renovació del teatre europeu

En els darrers anys del segle xix el teatre europeu va cercar noves temàtiques i nous estils. Hi destaquen dos corrents:

• El teatre simbolista: volia transmetre a l’espectador un cúmul de sensacions i emocions.

• El teatre d’idees: pretenia regenerar la societat. Estava protagonitzat per personatges inconformistes i rebels que reflectien els conflictes socials de l’època: l’enfrontament entre la modernitat i la tradició, entre l’artista i la societat, entre la ciència i la superstició, i entre l’individu clarivident i la multitud ignorant.

Santiago Rusiñol va seguir tant el teatre simbolista (L’alegria que passa, Cigales i formigues) com el teatre d’idees (L’hèroe, L’auca del senyor Esteve).

En la seva obra de més èxit, L’auca del senyor Esteve (1909), Rusiñol presenta el conflicte entre l’artista modernista (idealista i rebel) i la família petitburgesa (conservadora i materialista). La peça combina el realisme i l’humor i, formalment, s’acosta als quadres de costums (escenes de la vida quotidiana) i a les auques (vinyetes amb rodolins).

BIOGRAFIA

Joan Maragall va néixer a Barcelona l’any 1860. L’any 1890 va iniciar l’activitat periodística en el Diario de Barcelona i en la revista L’Avenç. La seva obra poètica consta de Poesies (1895), Visions i Cants (1900), Enllà (1906) i Seqüències (1911), entre d’altres. Els seus poemes destaquen pel vitalisme, el compromís i l’estil senzill, espontani i sincer. Aquest estil es correspon amb la seva teoria de la paraula viva. Va morir a Barcelona l’any 1911.

BIOGRAFIA

Santiago Rusiñol va néixer l’any 1861 a Barcelona. Els seus pares van morir molt joves i el seu avi patern va intentar orientar-lo cap al negoci familiar. Però Rusiñol volia ser pintor i l’any 1889 se’n va anar a París. Aquell mateix any va estrenar la seva primera obra de teatre, L’alegria que passa, i més endavant Cigales i formigues (1901), L’hèroe (1903) i L’auca del senyor Esteve (1909). Va morir a Aranjuez l’any 1931.

» ACTIVITATS

Joan Maragall

12. Llegeix el poema «La vaca cega», de Joan Maragall, que ha esdevingut el símbol de l’individu solitari i incomprès, i respon a les preguntes que hi ha a continuació:

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

d’esma loc. adv. Instintivament, de rutina. ans adv. Abans.

coma f. Prat d’alta muntanya. esquellot m. Campana que es posa al coll de les vaques. pica f. Abeurador de pedra.

afrontat -ada adj. Dolgut, ofès. testa f. Cap.

llànguidament adv. Amb decaïment, sense forces.

a) Quines són les causes de la ceguesa de la vaca?

b) En quins versos veiem la fragilitat de l’animal?

c) En quins versos apareix l’esperit de superació necessari per continuar vivint?

Santiago Rusiñol

13. L’auca del senyor Esteve conté elements autobiogràfics de Rusiñol. Completa el comentari de l’obra amb les paraules següents:

temes • família • pare • conflicte • conservador modernista • fill • negoci • creació • rebel L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, presenta un dels més destacats del moviment : el que sorgeix en una de comerciants quan el , que hauria de continuar el , decideix abandonar-lo per dedicar-se a la artística. La decisió del jove, i idealista, no pot ser compresa pel , materialista i

1.6. Víctor Català, narradora del món rural

Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) és autora de diversos reculls de contes, entre els quals destaca Drames rurals (1902), i d’una de les grans novel·les de la literatura catalana del segle xx: Solitud (1905). La seva obra està ambientada en el món rural i mostra els aspectes més colpidors i ombrívols d’aquesta societat.

BIOGRAFIA

Caterina Albert va néixer l’any 1869 a l’Escala (l’Empordà). Va anar poc temps a l’escola i va rebre formació a casa. Des de molt jove va sentir inquietuds artístiques. La seva vocació literària es despertà amb la lectura de novel·les dels escriptors realistes francesos i russos i escoltant rondalles en l’àmbit familiar.

L’any 1898 va presentar un monòleg titulat La infanticida als Jocs Florals d’Olot. L’obra, que parteix de la confessió d’una mare que ha mort la seva filla, va causar un escàndol considerable, sobretot quan es va saber que l’havia escrit una dona. Aleshores va adoptar un pseudònim masculí : Víctor Català.

Va morir a l’Escala l’any 1966.

La novel·la modernista

La novel·la modernista vol transmetre la impressió subjectiva que provoca la realitat més que no pas la realitat mateixa. Hi predominen els ambients rurals feréstecs: ermites i pobles solitaris, valls i muntanyes recòndites... Incorpora elements simbòlics i s’interessa per les tensions interiors dels personatges.

L’argument tracta els aspectes més ombrívols de la vida, amb pocs moments feliços i escasses relacions amables. El llenguatge mostra una gran força expressiva i una abundant riquesa lèxica

Solitud

Solitud és la gran novel·la modernista. Recull estampes de la vida d’una noia que ha d’afrontar un seguit de circumstàncies difícils i fins i tot tràgiques: la insatisfacció matrimonial, la solitud i la por, la pèrdua de les il·lusions i el fet de ser violada.

La novel·la és rica en imatges i recursos literaris: les descripcions i les comparacions són d’una gran bellesa plàstica

Tant els personatges com els elements de la natura adquireixen un valor simbòlic. Gaietà, el pastor, esdevé el símbol de l’artista que crea bellesa amb petites coses i que narra les llegendes ancestrals, i també del savi que sap desxifrar els enigmes de la natura. L’Ànima, en canvi, és el símbol del mal i del vessant fosc i cruel de la pròpia natura.

El tractament subjectiu de la realitat i l’emotivitat amb què s’expressa l’autora aporten a la narració una gran força lírica De fet, els capítols de Solitud s’han comparat amb poemes en prosa.

Argument de Solitud

En Maties i la Mila es casen i se’n van a viure a una ermita de la muntanya. Ell, un home sense inquietuds i gandul, ha acceptat la feina d’ermità i ella, una dona emotiva i sociable, el segueix.

Amb el pas dels dies, en Maties cada cop deixa més temps sola la Mila per anar a jugar a la taverna del poble. Ella se sent envaïda per la por i la solitud.

La Mila coneix en Gaietà, un pastor bo i amable, i l’Ànima, un caçador furtiu que li produeix temor.

Un dia en Gaietà apareix mort com si s’hagués estimbat. Poc després, la Mila és violada per l’Ànima. Trasbalsada, abandona el marit i aquell indret feréstec i solitari, carregat de records foscos.

La Mila i el pastor Gaietà han pujat al cim més alt de la muntanya. És la tardor i comença a fer fred, però el sol encara escal fa. La companyia i l’ambient agradable desperten en la Mila uns instants de felicitat i uns impulsos irresistibles, que són descrits amb una gran sensualitat. Però l’encís es trenca per una sorpresa: l’aparició inesperada de l’Ànima.

Capítol XIII (fragments)

El Cimalt

La Mila aclucà beatament els parpres, estirà el coll i, amb un gemeguet de goig, hi parà les galtes, primer l’una, després l’altra, a aquell sol, com demanant-li que la petonegés. I el sol va petonejar-la llargament, com recreant-s’hi també sobre ses galtes fresques, sobre un cos abrigat i ple d’esgarrifances.

Es descalçà, i amb les mitges es donà unes fregues ben fortes fins a enrosar la pell d’aquells seus peus més blancs i insensibles que peus d’estàtua, i després els deixà nus sobre la terra tèbia, tro bant un goig intens en resseguir a través de les venes el pessigolleig de la sang que es desencan tava i tornava a circular lliurement.

La dona, aleshores, se sentí feliç com mai ho hagués estat; sos llavis reien, reien sos ulls, reia la seva ànima i reia, finalment, tot l’espai i tota la muntanya a son entorn. Fins que, enmig d’aquell enriolament espontani de la vida, l’escometeren impulsos de besar: uns impulsos apressarats, frenètics, irresistibles, de besar quelcom... Involuntàriament, tota tremolosa, es torçà vers el pastor, que, amb el cap descobert i inclinat, li oferia a tret de llavi la volta del cervellet, mes... abans d’acabar l’acció, va estroncar-l’hi una cosa sorprenent.

» ACTIVITATS

Víctor Català

14. Repassa l’argument de Solitud, de Víctor Català, i contesta aquestes preguntes:

a) Per què la Mila es fa ermitana?

b) Com ocupa el temps en Maties, el seu marit?

c) Quines són les sensacions que dominen la Mila quan es troba sola a l’ermita?

d) Com és el pastor Gaietà? I l’Ànima?

e) Quina decisió pren la Mila després que l’Ànima l’hagi violat?

Lectura crítica

16. Entre tots, valoreu i interpreteu aquestes qüestions:

• Els diferents caires del conflicte generacional entre el senyor Esteve i el seu fill Ramonet.

1. Per part del pare: el paper patriarcal, l’escala de valors, els interessos i objectius...

2. Per part del fill: el respecte al pare i a la tradició, els grans ideals, la llibertat per decidir el futur...

• Els aspectes autobiogràfics de l’autor que es poden relacionar amb l’argument de L’auca del senyor Esteve.

Lectura dels clàssics

15. Llegeix el text de Solitud d’aquesta pàgina i subratlla’n els fragments en què s’evidencia la felicitat de la Mila i també la identificació total amb la muntanya.

17. Seleccioneu uns quants fragments de l’obra de teatre L’auca del senyor Esteve, repartiu-vos els personatges i feu-ne una lectura dramatitzada a classe.

» TEXTOS FUNCIONALS

1. Els textos argumentatius. El debat

1.1. El contrast d’opinions: el debat

Un debat és una discussió sobre una qüestió controvertida en què intervenen dues o més persones d’opinions contraposades seguint l’ordre establert per un moderador. Les persones que participen en un debat han de defensar el seu punt de vista amb arguments i, alhora, han de rebatre els arguments dels qui mostren una opinió contrària. Un debat, doncs, és un text col·lectiu de caire argumentatiu caracteritzat per la contraposició d’idees.

1.2. Què és argumentar?

Argumentar és expressar raons i aportar proves per convèncer els altres que una opinió determinada és vàlida o acceptable. El procés d’argumentació acostuma a passar per tres fases: definició de la tesi o opinió, exposició dels arguments que sustenten la tesi i formulació de la conclusió Els arguments es poden classificar en diversos tipus:

TIPUS D’ARGUMENTS

Tesi: La revolta popular és inevitable.

RECORDA

L’estructura bàsica del text argumentatiu

• La tesi o opinió: és la idea que es vol defensar.

• Els arguments: són els raonaments que s’exposen per defensar la tesi.

• La conclusió: sol ser la conseqüència que s’extreu dels arguments formulats.

Arguments de relació causa-conseqüència: es recorre a les causes o als efectes.

Arguments pragmàtics: s’al·leguen els beneficis o els perjudicis d’una acció.

Arguments d’inèrcia: es recorre al costum.

Arguments d’autoritat: es fa referència a l’opinió d’algú de prestigi.

Arguments basats en proves o exemples: s’aporten proves o exemples.

Arguments emotius: s’apel·la als sentiments.

Argument de causa: Hi ha hagut un gran descontentament entre la població per l’escassetat econòmica i per les pràctiques corruptes de les classes dirigents.

Tesi: No condueixis si has begut alcohol.

Argument de conseqüència: Pots tenir un accident i matar-te o matar algú altre.

Tesi: Hauria de ser obligatori dur el mòbil quan se circula amb cotxe.

Argument de benefici: És l’única manera d’avisar ràpidament el servei d’emergències en cas d’accident.

Tesi: Cal recarregar els extintors periòdicament.

Argument de perjudici: Els extintors en mal estat no eviten la propagació d’un incendi.

Tesi: La festa de Nadal s’ha de celebrar en família.

Argument d’inèrcia: Així s’ha fet des d’antic i així s’ha de continuar fent.

Tesi: Les persones joves tenen més intel·ligència intuïtiva que no les persones grans.

Argument d’autoritat: En un estudi recent, el doctor Puig i Quer demostra que les persones joves tenen més habilitat intuïtiva en l’ús de les noves tecnologies.

Tesi: No es pot anar pel món dient mentides.

Argument provador: A la curta o a la llarga et passarà com aquell pastor que enganyava la gent del poble cridant «Que ve el llop, que ve el llop!». El dia que va venir el llop de veritat, ningú no li va fer cas.

Tesi: Has de treballar més.

Argument emotiu: Tindràs més contenta la família i t’augmentarà l’autoestima.

» ACTIVITATS

El contrast d’opinions

18. El contrast d’opinions ens ajuda a trobar els pros o els contres de determinades coses. Digues un pro i un contra de cadascuna d’aquestes qüestions:

a) Uniforme a les escoles

Pro:

b) Carnet de cotxe als 16 anys

Contra:

Pro: Contra:

c) Educació sexual i afectiva, matèria obligatòria

Pro: Contra:

19. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació:

I si esperem als 16 anys per comprar el primer smartphone?

Vivim un moment de canvi. Els avenços tecnològics han deixat de ser, en part, una eina passiva per esdevenir una realitat seductora. Els protagonistes del creixement de les xarxes socials han creat la primera tecnologia de la història dissenyada per modificar el nostre comportament: la tecnologia persuasiva. L’ús senzill d’un gest amb el dit actualitza el contingut i manté la nostra atenció a les pantalles amb el propòsit de crear-nos un hàbit inconscient. L’objectiu final és tenir-nos enganxats perquè, com més hores estiguem davant el mòbil, més dades tenen per perfeccionar el nostre perfil digital, dades que, a la vegada, ajudaran a augmentar el rendiment econòmic del que som per a aquestes empreses: un producte.

Persones potencialment irresponsables

Les malalties mentals han crescut exponencialment a les aules i la solució ha de ser curativa però també preventiva. Cedir a les pantalles el protagonisme de l’entreteniment crea futurs ciutadans que estan conven-

a) Quina tesi defensa l’autor del text?

b) A qui es dirigeix? A qui vol convèncer?

çuts que a la vida tot es pot aconseguir de forma ràpida i fàcil. Estaran d’acord amb mi que a la vida ni tot és fàcil ni, encara menys, ràpid. ¿Entenen ara per què hi ha tanta frustració juvenil?

La proposta que plantejo està basada en la tècnica de la marxa enrere. Igual que amb el tabac es va decidir restringir els espais de fumadors o posar un límit d’edat, no podem confiar-ho tot a l’educació en l’àmbit familiar i escolar. ¿Oi que no li donarien accés a un casino a un menor d’edat confiant que els valors el portin a no jugar-se la paga setmanal? Ara toca posar un límit d’edat a la possessió d’un smartphone. Què els sembla 16 anys?

Qui els escriu no nega que la tecnologia fa grans aportacions a la humanitat, però recordin que estem parlant de menors i que ells tenen el dret a esdevenir lliures quan hagin superat la primera etapa de la maduració.

Borja Aitor Arriaga , dins Ara, 18/05/2023 (text adaptat).

c) Quins dos arguments principals utilitza per sustentar la seva tesi? Et semblen convincents?

1.3. Els agents d’un debat

En un debat formal (programat amb especialistes reconeguts o com a activitat de classe amb alumnes) acostuma a haver-hi tres agents: el moderador, els participants (les persones que donen suport o bé s’oposen a unes determinades opinions) i el públic. Vegem quins papers hi adopten:

EL MODERADOR

• Introdueix el tema del debat i planteja els termes de la discussió.

• Dona la paraula d’acord amb l’ordre de petició dels participants i controla el temps establert de cada intervenció.

• Fa la cloenda: resumeix les idees principals del debat, el clou i dona pas a les intervencions del públic.

ELS PARTICIPANTS EL PÚBLIC

• Respecten les normes i el torn de paraules que estableix la persona que modera.

• Escolten atentament les opinions contràries per rebatre-les.

• Defensen amb claredat i arguments sòlids les pròpies opinions.

• No perden el fil conductor del debat i no es desvien del tema.

1.4. Consells pràctics per participar en un debat

A continuació, et donem uns quants consells que poden ajudar-te a defensar amb èxit la teva opinió:

• Primer de tot, defineix bé la idea o opinió que vulguis defensar.

• Cerca raonaments que puguin tenir un alt grau d’acceptació per part de la gent (premisses).

• Aporta, sempre que puguis, diferents tipus d’arguments que siguin favorables a la teva opinió.

• Escolta el debat atentament i guarda silenci sense manifestar cap signe de contrarietat o satisfacció.

• Si al final s’obre el torn de preguntes i hi vol intervenir, espera que la persona que modera li doni la paraula.

• Finalment, decideix quins participants han sabut argumentar de manera més convincent la seva opinió.

• Utilitza fórmules o expressions que serveixin per ordenar i desenvolupar el teu discurs de manera clara i coherent (en trobaràs exemples en l’espai personal del web www.barcanova.cat).

• Parla amb convicció i amb veu prou alta, articulant bé i amb un ritme adequat. Fes canvis de ritme, planteja preguntes retòriques i utilitza altres recursos expressius que ajudin a fer interessant el teu discurs.

Trobaràs un exemple de debat entre alumnes de secundària en l’espai personal del web www.barcanova.cat

» ACTIVITATS

Realitzem un debat

20. En grups de cinc o sis, organitzeu un debat sobre un dels temes següents: l’energia nuclear, les energies renovables, el canvi climàtic, la igualtat de gènere, el consumisme. Per organitzar-lo, seguiu aquests passos:

a) Cerqueu a internet informació sobre el tema que heu triat i definiu diverses tesis que permetin fer el contrast d’opinions.

b) Decidiu qui serà el moderador, que prepararà una introducció en què es remarqui l’aspecte polèmic del tema a debatre.

c) Repartiu-vos entre els altres les tesis definides i, individualment, prepareu dos o tres arguments per defensar la que us hagi tocat.

d) Escenifiqueu el debat seguint l’ordre que indiqui el moderador. Demaneu-li la paraula i parleu només quan us la doni, escolteu els altres i rebateu els seus arguments quan ho considereu oportú, parleu amb convenciment i feu que tothom us entengui.

e) Un cop acabat, repartiu una graella com la següent entre el públic perquè valori la realització del debat.

ÍTEMS

Grau de participació

Ordre durant la discussió

Solidesa dels arguments

Varietat dels punts de vista

Claredat i coherència en l’exposició de les opinions

1 Poc 2 Bastant 3 Molt

Escrivim un text argumentatiu

21. Escriu un text argumentatiu a partir del debat en què has participat. Fes servir l’esquema que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat per organitzar i ordenar les teves idees.

GRAMÀTICA

1. La predicació no verbal

1.1. Les oracions copulatives

Com hem vist en la unitat anterior, les oracions poden ser de predicació verbal (oracions predicatives) o de predicació no verbal (oracions copulatives):

La Greta practica el surf La Greta és surfista

Predicat verbal

Predicat no verbal

En les oracions copulatives la predicació recau en un element no verbal (un SN, un SAdj, un SPrep o un SAdv) que fa la funció d’atribut. El verb, anomenat verb copulatiu, serveix d’unió entre el subjecte i l’atribut:

La Coral és l’arquitecta municipal La Coral és molt dinàmica

Subjecte SN (atribut)

Subjecte SAdj (atribut)

La Coral és de la Seu d’Urgell. La Coral és aquí dalt.

Subjecte SPrep (atribut)

Subjecte SAdv (atribut)

El verb copulatiu per excel·lència és ser, que no aporta significat a la predicació. Els altres verbs copulatius, com estar o semblar, aporten certs matisos.

VERBS COPULATIUS MATÍS SIGNIFICATIU

EXEMPLES

ser Matís neutre. La Raquel és veterinària. estar Propietat transitòria. Avui la Raquel està eufòrica. semblar Aparença o opinió. Aquest llibre sembla interessant. A mi això no em sembla gaire bé.

Segons el significat de la predicació, podem distingir quatre classes d’oracions copulatives:

D’identificació Identifica o defineix el subjecte. La noia del braçalet blau és la capitana de l’equip De caracterització Atribueix una propietat al subjecte. El braçalet de la capitana és de color blau.

Locativa Situa el subjecte en l’espai, en un lloc determinat. L’afició ja és a la graderia.

Temporal Situa el subjecte en el temps, en un moment determinat.

El partit de l’equip juvenil és a les nou

» ACTIVITATS

Les oracions copulatives

22. En cada parell d’oracions digues quina presenta una predicació verbal (oració predicativa: OP) i quina presenta una predicació no verbal (oració copulativa: OC):

a) 1. La senyora Roca dirigeix l’empresa. →

2. La senyora Roca és la directora de l’empresa. →

b) 1. La teva representant serà una advocada d’ofici. →

2. Et representarà una advocada d’ofici. →

c) 1. Els iogurts ja havien caducat. →

2. Els iogurts ja estaven caducats. →

d) 1. Aquestes maduixes són del Maresme. →

2. Aquestes maduixes venen del Maresme. →

e) 1. Avui és el meu aniversari. →

2. Avui celebrarem el meu aniversari. →

f) 1. En Pol fotografia paisatges excepcionals. →

2. En Pol sembla un fotògraf professional. →

23. Analitza les oracions següents seguint el model:

L’estàtua és un símbol de benvinguda Subjecte Atribut

a) El Dakar és una cursa per etapes pel desert.

b) El meu color preferit és el blau.

c) Aquestes pintures romàniques són del segle xii

d) El Museu de la Ciència i la Tècnica és a Terrassa.

24. Les oracions copulatives d’identificació ens permeten definir paraules. Completa les definicions següents amb un atribut. Per exemple: Un manyà és una persona que fa i arregla claus i panys (Atribut)

a) L’escorça d’un arbre és

b) Un congost és .

c) Un gripau és .

d) Un meteorit és

25. El verb semblar (o parèixer) atenua el valor de veritat de l’afirmació. Digues quines d’aquestes oracions afirmen amb certesa la predicació, quines expressen una aparença i quines altres, una opinió:

a) 1. Aquestes orades semblen de piscifactoria.

2. Aquestes orades són de piscifactoria.

b) 1. L’home de la gavardina era un investigador privat.

2. L’home de la gavardina semblava un investigador privat.

c) 1. Aquesta mesura em sembla desproporcionada.

2. Aquesta mesura és desproporcionada.

d) 1. Aquesta iniciativa està molt bé.

e) El museu més visitat és el Teatre Museu Dalí.

2. Aquesta iniciativa ens sembla molt bé.

1.2. Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi

En les oracions copulatives de caracterització s’usa:

• El verb ser quan es predica una propietat permanent o estable:

L’Albert és orgullós. Aquesta terra és molt fèrtil.

• El verb estar quan es predica una propietat transitòria o el resultat d’un canvi d’estat:

L’Albert està orgullós del seu fill. La terra està ben adobada.

El verb estar s’utilitza preferentment en els dos casos següents:

• Quan l’atribut és un participi que expressa el resultat d’un canvi d’estat, com, per exemple, acostumat, amagat, obert, tancat, ocupat, curat o trencat:

El mirall de la teva habitació està trencat

• Quan l’atribut és un sintagma preposicional que expressa una situació fruit d’un canvi, com, per exemple, en les expressions a punt, a l’abast, en joc, de vacances, a la venda, de moda o per vendre:

El dia de la inauguració tot estarà a punt

En les oracions copulatives locatives alternen els verbs ser, haver-hi i estar:

ser Indica simplement la presència en un lloc determinat.

haver-hi Indica l’existència o la presència en un lloc de l’objecte que apareix darrere el verb.

estar(-se)

Pot indicar durada, permanència, residència o treball.

1.3. Els predicatius

PER SABER-NE MÉS

Quan en una oració copulativa hi ha un atribut que expressa una propietat transitòria del subjecte i un altre que expressa el lloc on es troba, l’ordre d’aparició dels atributs canvia segons si el verb és ser o estar:

• Verb ser: lloc + propietat: L’equip d’hoquei és a l’hotel allotjat.

• Verb estar: propietat + lloc: L’equip d’hoquei està allotjat a l’hotel

La directora és al seu despatx.

La fruita és al rebost.

Aquest matí hi havia un ratolí al teu despatx.

Saps si hi ha la Paula, a casa?

Ens estarem dos dies a l’hostal del poble.

Avui m’estaré tot el dia a casa.

Ara ens estem al barri de Gràcia.

La Janet està de secretària al Registre Civil.

Un predicatiu també és un predicat no verbal. Però, a diferència de l’atribut, el predicatiu és una predicació secundària que s’afe geix a una altra predicació expressada per un verb predicatiu:

Predicació primària: Predicació secundària: El pastor va trobar el gos (El gos estava) mort de fred

El pastor va trobar el gos mort de fred

Predicació verbal Predicatiu

Hi ha predicatius obligatoris i predicatius optatius:

Predicatius obligatoris L’Aitana treballa d’assessora laboral.

Predicatius optatius L’Adrià se n’ha anat cap a casa compungit

» ACTIVITATS

Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi

26. Utilitza els verbs ser o estar per completar aquestes oracions:

a) 1. En Marc no pren mai el sol: blanc com el paper.

2. En Marc blanc de pell.

b) 1. L’Estel cega de naixement.

2. L’Estel encegada de ràbia.

c) 1. En Biel molt bo en matemàtiques.

2. En Biel malalt, però ara ja està bo.

d) 1. L’Alfons molt vell.

2. L’Alfons molt envellit.

27. Tria el verb ser o el verb haver-hi per completar aquestes oracions amb atribut locatiu:

a) 1. Les claus que buscaves (són / hi ha) damunt la taula.

2. Damunt la taula del menjador (són / hi ha) les claus.

b) 1. El taxi que has demanat ja (és / hi ha) a la cantonada.

2. A la cantonada (és / hi ha) el taxi que has demanat.

c) 1. Dos carrers més avall (és / hi ha) una agència de viatges.

2. L’agència de viatges (és / hi ha) dos carrers més avall.

d) 1. Aquí (era / hi havia) una oficina de correus.

2. On (era / hi havia) l’oficina de correus?

e) 1. A la porta (són / hi ha) dos guardes de seguretat.

2. Els guardes de seguretat (són / hi ha) a la porta.

28. Tria el verb ser o el verb estar per completar aquestes altres oracions amb atribut locatiu:

a) La Marta i l’Ibai (són / estan) a la piscina.

b) Demà (serem / ens estarem) tot el dia a Gironella.

c) La Fonda Europa (és / està) a Granollers.

d) La Garriga (és / està) a dotze quilòmetres de Granollers.

e) Durant les vacances (serem / ens estarem) en un càmping.

f) —On (ets / estàs) ara?

—Ara (soc / estic) a l’entrada del càmping.

Els predicatius

29. Expressa en una sola oració els dos missatges de manera que l’atribut, que tens subratllat, sigui el predicatiu en l’oració simple. Per exemple: El públic va sortir de l’espectacle. / El públic estava força satisfet

→ El públic va sortir de l’espectacle força satisfet

Predicatiu

a) En sentir l’alarma, la Rosa ha sortit de casa / La Rosa estava esverada

b) Aquesta nit t’has despertat. / Estaves tot suat i tremolant

c) La teva germana ha caigut a terra. / La teva germana estava marejada

30. Alguns predicatius van introduïts per una preposició. Completa aquestes oracions amb les preposicions de, com a o per en aquestes oracions. En alguns casos hi ha dues opcions.

a) La Gemma treballa infermera a l’ambulatori.

b) Nosaltres el tenim un bon metge.

c) En Sergi farà porter.

» ORTOGRAFIA

El diftong i la dièresi

1. El diftong

• La i i la u són semivocals quan ocupen la posició d’una consonant (iar-da / tar-da; peu / pèl).

• La combinació d’una vocal amb una semivocal forma una única síllaba i dona lloc a un diftong: no-ia, es-plai, quo-ta, di-nou

2. Diftongs creixents i decreixents

SEMIVOCALS VOCALS

i u ï ü rè-iem dem-peus ra-ïm pe-üc

• Hi ha un diftong creixent quan una semivocal precedeix el nucli de la síl·laba.

• Hi ha un diftong decreixent quan una semivocal segueix el nucli de la síl·laba.

TIPUS CONFIGURACIÓ EXEMPLES

Diftong creixent i + vocal u + vocal

DÍGRAF DIFTONG que qüe qui qüi

Diftong decreixent vocal + i vocal + u

3. La dièresi

inici de mot iar-da, ie -de, iu-gos-lau

inici de síl·laba no-ia, es-pa-ió cre-uer, ri-ua-da

precedit de g- guar-dó pin-g llen-gües, quo-ta

fi de mot des-mai, re-mei, riu deu nou, a-vui

fi de síl·laba -na, cui-na -tat, gau-dir

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca sobre la i i la u quan ho indiquen les normes ortogràfiques. La dièresi s’usa:

• Per indicar que la dels grups gu i qu és una semivocal que forma diftong creixent amb e o i : aigües, lingüista, obliqües, aqüífer

En el mot quatre hi ha un diftong creixent i en les paraules nou i deu, un diftong decreixent a fi de mot.

• Per assenyalar que la i o u no formen diftong amb la vocal anterior: raïm, peüc, oïda, gratuït , traïdor, fluïdesa.

• Per indicar que la i forma síl·laba tota sola; no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior: agraïa, conduïa, traduïen

4. Estalvi de la dièresi

• Quan la i o la u duen accent gràfic (països → país; veïna → veí ).

• En els sufixos -isme i -ista (arcaisme, egoisme).

• En les terminacions dels verbs corresponents a les formes d’infinitiu (-ir), gerundi (-int), futur (-iré, -iràs, etc.) i condicional (-iria, -iries, etc.) precedides de vocal (agrair, agraint, agrairé, agrairien).

• Darrere prefix o component d’un compost (coincidir, tallaungles).

• En les terminacions llatines -um i -us (aquàrium, Màrius).

» ACTIVITATS

Els diftongs

31. Identifica les paraules que tenen diftong, separa-les per síl·labes i digues si el diftong és creixent o decreixent:

a) Diuen que amarrem la barca a la boia.

b) El servei de cuina era sensacional.

c) L’equador divideix el globus terraqüi.

d) Al museu hi ha un retaule gòtic, oi?

32. La i i la u àtones situades entre una consonant i una vocal tradicionalment no formen diftong creixent amb aquesta vocal. D’acord amb això, separa les síl·labes d’aquestes paraules esdrúixoles:

a) boscúria →

b) pèrdues →

c) innòcues

La dièresi

33. Escriu accent, dièresi o res sobre la i o la u dels mots següents d’acord amb les normes ortogràfiques:

a) ve-i, ve-i-nat, ve-i-nal

b) pa-is, pa-i-sos, pai-sat-ge

c) tra-ir, tra-i-ci-ó, tra-i-do-ri-a

d) ge-nu-i, ge-nu-i-na, ge-nu-i-tat

e) i-lla, a-i-llar, a-i-llant

LLENGUA EN JOC

34. Per parelles, escriviu en un full a part una oració amb sentit amb tantes paraules que portin dièresi com sigui possible. Competiu amb la resta de parelles: qui hagi escrit la frase amb més dièresis guanya!

35. Escriu les sèries dels verbs obeir i conduir segons el model i subratlla els casos d’estalvi de la dièresi:

agrair

a) agrair, agraint, agraït, agraïda

b) agraïm, agraíem, agrairíem, agraíssim

c) agraïu, agraíeu, agrairíeu, agraíssiu

d) agraïen, agrairan, agrairien, agraïssin

obeir

a)

b) c) d) conduir a)

b) c) d)

DICTAT

Fixa’t en les paraules subratllades i explica en un full a part quina és la funció de la dièresi en cada cas. Després, escriu el text quan te’l dictin.

En Raül els va mirar de reüll. Intuïa que alguna cosa amoïnava en Lluís i la Lluïsa . Tots tres anaven a esquiar a Suïssa . Qui conduïa era en Lluís i esbufegava aïrat perquè feien tard. I a més, per acabar-ho d’adobar, van trobar un embús de ca l’ample en una cruïlla de carreteres a prop de la frontera. Un cop superat aquest contratemps, en Lluís va començar a córrer per la carretera com un boig. Aleshores en Raül, amb tota l’espontaneïtat del món, li va dir mig esbalaït: «Lluís, t’agrairia que conduïssis amb moderació». Però va tenir la intuïció que allò no els va caure gens bé, a en Lluís i la Lluïsa. ¿Realment, la parella anava al país helvètic només a esquiar?

EM POSO A PROVA

Grans autores de la literatura universal que van haver d’amagar que eren dones

L’anonimat i els pseudònims masculins eren l’única manera d’evitar els prejudicis Avui dia anar a una llibreria i trobar-hi obres escrites per dones ens sembla ben normal. Però algunes autores, perquè els seus llibres es publiquessin, van haver d’amagar-se en l’anonimat o darrere d’un nom d’home.

Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)

Caterina Albert i Paradís, un referent de la literatura modernista, publicava amb el pseudònim de Víctor Català. Va començar a signar les obres amb nom d’home després de guanyar els Jocs Florals d’Olot del 1898 perquè, quan es va saber que la peça guanyadora, La infanticida, l’havia escrit una dona, hi va haver un gran rebombori i fins i tot la van censurar. De fet, aquesta obra de teatre no es va representar fins després de la mort de l’escriptora.

Caterina Albert va ser una autora innovadora, sobretot pels temes que tractava: la discriminació de la dona, el desig femení, les relacions entre dones, la crítica del matrimoni…

María Lejárraga (Gregorio Martínez Sierra, el nom del seu marit)

María Lejárraga va ser una escriptora, traductora, política i activista feminista de principis del segle xx. Tanmateix, l’autoria de les seves obres es va atribuir al seu marit, Gregorio Martínez Sierra, que era considerat un dels dramaturgs espanyols més importants de l’època. Però l’any 1953 es va saber que qui realment escrivia era María Lejárraga, ja que ella mateixa ho va fer públic. Després de la mort del seu marit, l’autora va continuar escrivint com a María Martínez Sierra.

Jane Austen (By a Lady)

Jane Austen és una autora clàssica de la novel·la anglesa. Va publicar Seny i sentiment a principis del segle xix amb el pseudònim By a Lady ; és a dir, ‘per una dona’. Amb aquesta ex pressió amagava la seva identi tat, però volia deixar clar que qui escrivia era una dona.

Considerava que aquest fet motivava els temes de les se ves obres i la perspectiva de la narració. En definitiva, estava convençuda que la ficció crea da per una dona era diferent de la d’un home.

Les germanes Brontë (Currer, Ellis i Acton Bell)

Novel·listes angleses del segle xix, les germanes Brontë van decidir publicar les seves obres amb pseudònims d’home per evitar els prejudicis lligats al fet de ser dona. Eren tres germanes: Charlotte Brontë, autora de Jane Eyre; Emily Brontë, que va escriure Cims borrascosos, i Anne Brontë, autora de La llogatera de Wildfell Hall.

Les tres noies publicaven, però, amb els noms de Currer, Ellis i Acton Bell. Hi ha diverses teories sobre l’origen dels noms, però el que sí que és clar és que van mantenir les inicials dels seus noms reals: Currer era Charlotte, Ellis era Emily i Acton era Anne.

Aquestes són algunes de les autores que van haver d’enginyar-se-les amagant la seva identitat per poder publicar les seves obres. Tot i així, ara sabem que els devem l’autoria d’algunes de les obres més importants de la literatura universal.

Ana Alarcia , dins Info RAC1, 07/03/2022 (text adaptat).

1. Caterina Albert és una autora que s’inscriu dins el corrent…

del Romanticisme. del Realisme. del Modernisme. de les avantguardes.

2. A quina època es va estrenar l’obra de teatre La infanticida, de Caterina Albert?

L’any 1898.

Després de la mort de l’autora. En acabar el franquisme. Encara no s’ha pogut estrenar.

3. A qui es van atribuir les obres de María Lejárraga?

Al seu marit. Al seu germà. A Víctor Català. A Acton Bell.

4. El pseudònim de Jane Austen, By a Lady, vol dir…

‘per una dona’. ‘per a una dona’. ‘d’una dona’. ‘amb una dona’.

5. Quina obra va escriure Charlotte Brontë?

Solitud

Cims borrascosos Jane Austen Jane Eyre

6. Quina de les paraules següents no és sinònima de rebombori?

renou murmuri soroll escàndol

7. Identifica quines de les oracions copulatives següents són d’identificació (I) i quines són de caracterització (C):

Caterina Albert i Paradís és un referent de la literatura modernista.

L’autora d’aquelles obres era María Lejárraga. L’autora de la novel·la Seny i sentiment és Jane Austen.

Charlotte, Emily i Anne eren germanes.

8. Indica si els elements subratllats són atributs (A) o predicatius (P):

El jurat va trobar l’obra de Caterina Albert escandalosa i immoral.

Trobar obres escrites per dones a les llibreries ens sembla normal.

Caterina Albert és un referent de la literatura catalana.

Ell era considerat un dels dramaturgs espanyols més importants.

9. En quina de les paraules següents no hi ha un diftong creixent?

guanyar quan caure noies

10. Per què la paraula influïa ha de dur dièresi?

Per indicar que la i no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior.

Per assenyalar que la i no forma diftong amb la vocal anterior.

Per mostrar que la i és una semivocal.

Perquè és una paraula plana.

La meva reflexió

Pensa si sabries explicar a un company o una companya aquests continguts que has treba- llat en la unitat:

Sí No

El Modernisme.

La poesia de Joan Maragall.

El teatre de Santiago Rusiñol.

La narrativa de Víctor Català.

Els textos argumentatius.

Les oracions copulatives.

Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi.

El predicatiu.

» ORGANITZEM UNA RUTA MODERNISTA

DESCRIPCIÓ

visual i breu. Així doncs, poden ser de gran ajut per a aquelles persones que visiten Catalunya i que volen conèixer

En aquesta situació d’aprenentatge turístics i dissenyareu una ruta modernista per diverses poblacions de Catalunya ristes que volen conèixer aquest tipus d’arquitectura.

Un imprès constituït per un full doblegat formant tres pàgines, de manera que les dues externes queden doblegades sobre la central. Normalment, sol ser de la mida d’un full de format carta. S’utilitza sobretot en el camp de la

Plantilla d’un tríptic.

ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT I D’ESTRUCTURACIÓ

1. Organitzeu-vos per parelles.

2.  Busqueu informació a internet sobre l’arquitectura modernista a Catalunya i trieu uns quants edificis que siguin obra de diversos arquitectes i que estiguin situats en diferents indrets del territori.

3.  Distribuïu-vos les tasques entre els dos membres del grup. Com a orientació, podeu fer servir una taula com aquesta:

Alumne 1 Alumne 2

Selecció d’edificis modernistes i cerca d’informació.

Elaboració d’un mapa amb l’itinerari de la ruta.

Redacció dels textos que s’han d’incloure en el tríptic.

Disseny general del tríptic (tipus de lletra, colors, icones...). ... ...

Cerca d’imatges per incloure en el tríptic. ... ...

4. Distribuïu els continguts del tríptic, d’acord amb les parts i les pautes següents:

a) Portada. Ocupa la part frontal del tríptic.

– Frase o eslògan que sintetitzi l’activitat proposada (en aquest cas, la ruta).

– Nom de l’entitat que l’organitza (vosaltres o una institució inventada).

– Logotip que sigui representatiu de l’activitat.

– Imatges relacionades amb la ruta modernista.

b) Part interior. És la part més extensa.

– Mapa senzill de la ruta amb l’itinerari i imatges dels llocs que es visiten.

– Text breu descriptiu del Modernisme arquitectònic a Catalunya.

– Breu apunt sobre alguns dels principals arquitectes modernistes catalans (també pot anar a la contraportada).

– Activitats alternatives que es poden fer durant la ruta (gastronomia, festes i tradicions, costums, etc.).

c) Contraportada. Inclou la informació pràctica o útil.

– Mitjans de transport per arribar als diversos llocs de la ruta.

– Telèfons dels ajuntaments, dels Mossos, d’atenció sanitària...

– Llocs web per conèixer la previsió meteorològica.

– Nom i/o logotip dels organitzadors de la ruta.

– Imatge relacionada amb el Modernisme.

ACTIVITATS D’APLICACIÓ

1. Individualment, pensa en altres situacions en què pot ser útil fer un tríptic.

2.  Finalment, entre tota la classe, compartiu les vostres propostes i valoreu-les.

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1. Reflexiona sobre les teves tasques:

• Què és el que més t’ha agradat de treballar per pare­ lles? Hi ha res que no t’hagi agradat? Explica­ho.

• Ordena aquestes tasques d’acord amb el grau de satis­ facció de la teva feina (de més a menys): a) Cerca d’in­ formació. b) Redacció del text. c) Disseny del tríptic.

• ¿Ha canviat la teva visió del Modernisme a Catalunya després d’haver fet aquesta situació? Per què?

Casa Navàs de Reus.