LLENGUA CATALANA. Agna de Valldaura. Unitat 2 by Editorial Barcanova

LL ENGUA A A cAT L NA

UNITAT 2 ESO

Programa

Agna de Valldaura

UNITAT

LECTURA » El gos de casa LITERATURA » Les faules i els exemples TEXTOS FUNCIONALS » Aprendre a descriure GRAMÀTICA » Els pronoms ORTOGRAFIA » Les lletres b / p, d / t, g / c

Preparem la lectura 1. Abans de llegir, doneu un cop d’ull al títol i a les il·lustracions del text de la lectura. Després, digueu de què pot tractar el text.

2. Llegiu la llegenda de sant Roc i el gos que hi ha en el vocabulari i busqueu: a) quin és l’adjectiu que s’usa per dir d’algú ‘que està infectat de microbis de la pesta’; b) quin nom és sinònim de ferida, i c) quin verb significa ‘fer que desaparegui una malaltia’. 3. Responeu oralment: a) A què és degut que cada cop hi hagi més animals de companyia? Quins beneficis educatius, emocionals i culturals obtenen els nens criats amb gossos? b) Quines qualitats té el gos perquè sigui la mascota amb la qual s’identifiquen més els infants i els adolescents? c) Què ho fa que un gos o un gat es pugui arribar a estimar tant o més que una persona? d) Expliqueu tot el que sapigueu de la ràbia canina (característiques, transmissió, símptomes, mortalitat, etc.). Com es pot evitar aquesta infecció? 4. Intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquesta frase de Siddhārta Gautama (el Buda), fundador del budisme: «Hi ha una part de la nostra ànima que es manté adormida fins que no som capaços d’estimar un animal».

LECTURA « UNITAT 2

» LECTURA El gos de casa Els animals sempre han estat molt presents en la vida dels humans. Els gossos, per exemple, vam començar a domesticar-los perquè els necessitàvem per guardar el bestiar, per protegir la llar o per arrossegar material pesant. Però, al mateix temps, també s’han convertit en els reis dels animals de companyia. Diuen que les persones que hi conviuen tenen més autoestima, menys estrès i més benestar psicològic. A diferència de les persones, amb qui les relacions poden ser difícils i imprevisibles, els animals de companyia, especialment els gossos, són una font d’assossec i un focus d’atenció molt preuats. Ells ens accepten sempre i sense condicions. No els importa ni el sexe, ni la raça, ni el nostre aspecte físic. No és estrany, doncs, que hi hagi gent que digui que els estima tant o més que les persones.

VOC AB U L AR I

sant Roc i el gos. Diu la llegenda que sant Roc era al carrer, empestat, i un gos que passava se’n va compadir i, a força de llepar-li les nafres, el va guarir. Perquè el sant pogués alimentar-se, el gos cada dia robava un pa i l’hi portava. Quan l’home va estar bé, el gos el va seguir i anaren junts arreu fins que el gos es va morir. bellugadís -issa adj. Que es belluga contínuament, que no està mai quiet. festa f. Afalac, carícia, amb què es tracta de guanyar l’afecte d’algú. grinyolar v. intr. Fer crits de dolor un gos i altres animals. xardorós -osa adj. Ardorós, xafogós. tancadissa f. Acció múltiple de tancar. esparverat -ada adj. Esverat de por. empaitar v. tr. Perseguir, encalçar.

Pobre company! Me’n recordo com si en fes quatre dies, i això que en aquell temps els meus cabells rossejaven, i ara són tot cendra. No sé pas si va ser ell o jo qui primer va vindre al món: sols puc dir que vivíem l’un per l’altre, com dos enamorats, i millor encara, com sant Roc i el gos, que així ens deien pel poble. Tot just clarejava i ja el sentia remoure’s a la porta de la meva habitació. A poc a poquet ficava la pota bellugadissa per l’escletxa que feien els dos batents de la porta i de cop me’l veia dalt del llit. Mai no vaig poder esbrinar si era ell o si era la claror del sol ixent qui primer hi arribava. A casa gairebé tothom se l’estimava; no tant com jo. Però déu-n’hi-do per al pobre Galan, que no sabia cap on girar-se de tanta feina com tenia a l’hora de fer festes. Qui tanmateix no se l’estimava gens ni gota era la Munda, la criada vella i mal amorosa que ja havia fet d’acompanyant al casament de l’avi i havia vist néixer el pare i tots nosaltres. Si el gos grinyolava, ja es podia ben dir que la Munda l’havia trepitjat. L’àvia deia que la criada vella estava gelosa del gos perquè jo l’estimava més que no pas a ella.

*** Va ser una tarda de les més enceses de l’estiu. El poble feia la migdiada. Jo m’estava a la porta del carrer, oberta com a boca d’infern, que donava pas a una enlluernadora i xardorosa llengua de sol. Tot d’una vaig sentir tancadissa de portes, crits d’aquí d’allà que no entenia, i al moment van passar pel carrer xicots i dones corrent esparverats, tot girant-se a mirar enrere com si els empaitessin. D’una revolada algú em va treure de la porta: era el pare, que en quatre salts havia

UNITAT 2 » LECTURA baixat l’escala i es llançava carrer avall, armat amb l’escopeta, cridant a tothom: —Tanqueu, que hi ha un gos rabiós! Un gos rabiós! El meu únic pensament va ser per al pobre Galan, que no veia enlloc. Vaig inspeccionar-ho tot, i el gos no responia als meus crits. No devia ser a casa. Quina angúnia la meva! Esvalotava i picava de peus perquè em tornessin el meu Galan, que ell no havia fet mal a ningú. Quan un altre cop vaig veure’m a l’entrada, ja la porta tornava a estar oberta, i… ja hi havia el Galan. Però en quin estat es trobava! Sempre tindré davant aquell quadre, el més trist de la meva vida fins llavors. Allà hi havia el meu pobre company, les orelles caigudes, el pèl eriçat, tremolant com fulla a l’arbre, escorrent-se-li la sang per dues ferides on es veien marcades les dents d’aquell gos maligne, que havia rebolcat el Galan i li havia esqueixat la carn. Tots els de casa el voltaven sense dir paraula. Per la cara de la mare i la de l’àvia també corrien les llàgrimes. El pare es mossegava els llavis i picava amb un peu sobre les rajoles. Per damunt les espatlles de tots, aixecant-se de puntetes, s’ho mirava la Munda, mentre deia entre dents no sé quines paraulades. Vaig voler llançar-me damunt del gos, i totes les seves mirades eren per a mi. Aquest moviment va fer decidir el pare i, apartant-nos a tots, va marxar al carrer amb el Galan, que el seguia tot arrossegant-se entre la pols. La tarda s’havia tornat molt trista: bufava el vent, i uns núvols negrosos com glopades d’incendi van començar a avançar pel cel com si perseguissin el pare. Jo seguia de lluny el Galan, ara aturant-me perquè no em veiessin, adés corrent altre cop per no perdre’ls de vista. Llavors es van aturar: el pare va agafar una pedra, va ensenyar-la al gos, la va llançar al mig de la riera i el va atiar perquè anés a collir-la. Però en girar-se, el Galan m’havia descobert i vacil·lava a creure el pare, mentre em mirava amb uns ulls que haurien fet estovar les pedres. —Aquí, Galan, aquí! —vaig cridar desesperat. Però el pare, en sentir-me, va caragolar un renec, potser l’únic que havia dit en sa vida, i més

VO CAB ULARI

angúnia f. Malestar provocat per la por que passi alguna cosa dolenta. esqueixar v. tr. Fer trossos amb una estirada forta. paraulada f. Paraula desagradable, ofensiva. glopada f. Quantitat que circula de manera intermitent, ràfega. creure v. tr. Obeir. estovar v. tr. Perdre la duresa, entendrir. renec m. Interjecció considerada grollera, basta, injuriosa.

VOC AB U L AR I

engaltar v. tr. Acostar un fusell o una escopeta a la galta per apuntar i disparar. a tomballons loc. adv. Fent tombs per terra. rondinar v. intr. Queixar-se murmurant amb mal humor. eixir v. intr. Sortir. esgratinyar v. tr. Gratar amb les urpes, esgarrapar. falagueria f. Demostració d’amor o de simpatia per mitjà de paraules o d’accions afectuoses. aixada f. Eina per cavar la terra. reguera f. Senyal allargat d’una substància que queda sobre una superfície. estrebada f. Estirada brusca.

ràpid que no pas el gos, va fer un bot enrere, va engaltar l’arma i va engegar un tret contra la pobra bestiola, que a tomballons va rodolar morta al fons de la riera. —A casa! —em va cridar el pare amb una veu que em va semblar l’udol d’una fera salvatge, tot girant el cap perquè no li veiés una llàgrima que es va eixugar amb la màniga d’una revolada. A la porta de casa, igual que cada tarda, hi havia la Munda rondinant. Vaig passar per davant d’ella dient-li amb tota l’amargor de la meva ànima de criatura: —El pare ha mort el pobre Galan: ja estareu contenta!

***

Que llarga em va ser aquella nit! El vent no es va amansir ni un instant; els seus udols em semblaven que el gos no era pas mort, que havia eixit de la riera i que em cridava des del carrer. Fins i tot vaig creure un instant sentir-lo esgratinyar la porta i veure’l per una escletxa com posava el cap de costat i com em mirava amb un ull. De cop, em vaig despertar i, en entrar la llum del dia per les escletxes dels finestrons com cada matinada, em vaig creure que el passat havia estat un somni, que el gos era viu i que, com cada trenc d’alba, vindria a obrir la porta de l’habitació per omplir-me a la seva manera de petons i falagueries. I el cor em va saltar de goig en sentir-lo que s’acostava, que com sempre esgarrapava la porta abans d’obrir-la, i sí, aquesta es va obrir finalment, però va donar pas a la Munda. Em va recomanar silenci, em va fer vestir a tota pressa i se’m va emportar carrer avall sense saber jo on em duia. El dia s’anava fent clar, les cases encara es veien tancades i els carrers solitaris. Jo la mirava de cua d’ull; la Munda estava més groga que els altres dies, però la seva cara, com de costum, no em deia res. Llavors vaig observar que anàvem de dret a la riera i que ella portava un cabàs i una aixada. Una reguera de sang ens va guiar on es trobava el gos. Vaig apartar la vista d’aquell lloc, de llàstima que em feia. Quan de cop una estrebada de la Munda em va fer girar, ja havia ficat al cabàs el pobre Galan i empreníem la pujada de l’altra banda de la riera. El camí era estret; jo

UNITAT 2 » LECTURA

VOC AB U L AR I

feixuc -uga adj. Que es mou amb dificultat. esbufec m. Respiració forta i sorollosa. guaitar v. intr. Mig mostrar-se per una obertura. heura f. Planta enfiladissa que s’arrapa a les parets de les cases, a les roques o als arbres. regalimar v. intr. Caure un líquid en forma de filets o de regalims. aclofar-se v. pron. Abaixar-se. nínxol m. Cavitat feta en una paret d’un cementiri per col·locar-hi un cadàver o les cendres d’una persona. masegar v. intr. Pressionar fortament. engrapar v. tr. Agafar fortament amb la grapa, amb la mà. espona f. Costat del llit. a frec de loc. adv. A la vora de, arran de.

anava quasi al darrere de la Munda donant-li la mà dreta, i amb l’esquerra portava arrossegant l’aixada. Ella s’havia posat a coll el cabàs, d’on sortia penjant el cap del gos que es balancejava al damunt meu al compàs dels passos feixucs de la Munda i dels seus esbufecs de fatiga. A l’altra banda del torrent hi havia el cementiri del poble. En arribar a una de les parets per on guaitaven garlandes d’heura, la Munda va deixar a terra l’estimada càrrega, i es va posar a cavar a sota mateix de la paret amb tant delit que semblava que li haguessin revingut les forces de la jovenesa. Quan el clot va ser fondo, hi va dipositar el Galan, es va eixugar l’abundosa suor que li regalimava per les mans i la cara i, aclofant-se fins a la meva alçada, em va dir baixet, baixet que tot just vaig sentir-la: —A l’altra banda d’aquesta paret hi ha el nínxol de casa teva. Allà hi ha ton avi i tos germanets, i allà demà… Oi que t’agrada que el posem aquí dintre? I abans de respondre-li, em va agafar la cara entre les seves mans seques i terroses, i me la masegava amb els seus petons llarga estona. Tot d’una, va engrapar un altre cop l’aixada i va estendre la terra sobre el cos del company de ma vida.

*** La Munda va viure encara molts anys, severa com sempre, havent-se-les amb tothom del matí al vespre. Quan anava a morir i ja no parlava, em vaig acostar a l’espona del seu llit i, posant els llavis a frec de la seva orella, li vaig parlar: —Munda, us recordeu del pobre Galan, Munda? Ella va fer que sí amb el cap i va obrir els ulls per últim cop per mirar-me. Al ser morta li vaig dir al pare: —Us vull demanar una cosa: que enterrem la Munda al nínxol de casa. I allà reposa esperant-nos a tots. Àngel Guimerà: El gos de casa (versió abreujada i adaptada).

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Comprensió lectora El fil argumental El fil argumental és la connexió essencial que uneix els diversos esdeveniments de la narració i els dona continuïtat i sentit. Normalment podem expressar el fil argumental en un parell de frases.

1. Determina quin és el fil argumental del conte de la lectura:

a) Un nen estima molt el gos de casa i, per culpa d’una criada gelosa, el perd. Però al final el noi es reconcilia amb ella. b) Un nen pateix un xoc emocional a causa de la mort del seu gos malferit. La criada, enemiga tradicional del gos, manifesta els seus sentiments amagats envers el nen i li dona consol. c) Un nen estima molt el gos de casa, però mor a causa d’una malaltia. Demana al seu pare de soterrar-lo al cementiri, prop del nínxol familiar, i aquest li ho concedeix.

L’expressió del fil argumental insinua el tema de la narració. Digues quin és el tema del conte El gos de casa. a) L’amor pels animals. b) El poder guaridor de l’amor. c) L’amor egoista.

L’argument i la trama L’argument d’una narració és el resum de la trama. La trama d’una novel·la, d’una obra de teatre o d’una pel·lícula és el conjunt de fets que hi passen i la manera com estan lligats i relacionats. Algunes sèries de televisió tenen una trama complicada, amb molts personatges.

Redacta l’argument del conte de la lectura responent a les preguntes següents:

a) De qui parla el narrador? b) De quan parla? c) De què parla? d) Quina relació té l’animal amb el protagonista i els altres membres de l’entorn familiar? e) Quin fet trenca la rutina familiar? f) Quina n’és la conseqüència? g) Quin problema afronta el protagonista com a resultat d’aquest fet? h) Com reacciona la Munda, el personatge antagonista? i) Què fa l’antagonista inesperadament? j) Al final, com supera el problema el personatge protagonista? Argument del conte El gos de casa El narrador explica una història de quan ell era un nen i tenia un gos a casa que…

La intriga La intriga és un recurs narratiu que consisteix a crear una situació crítica i retardar-ne la resolució per mitjà d’accions secundàries. L’objectiu de la intriga és crear tensió per man tenir i augmentar l’interès dels lectors o espectadors.

4. En el conte hi ha un seguit de fets que doten d’intriga la narració. Ordena’ls segons l’ordre d’aparició:

a) L’endemà de la mort del gos, la Munda va entrar de matinada a l’habitació del nen i li digué que es vestís i l’acompanyés. b) El pare, veient que el fill es volia llançar damunt el gos ferit, va marxar al carrer amb el Galan sense dir on anava. c) El Galan va descobrir que el nen l’havia seguit i vacil·lava si creure les ordres del pare o fer cas als requeriments del nen. d) D’una revolada el pare del nen va sortir al carrer armat amb una escopeta cridant a tothom que hi havia un gos rabiós.

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

5. Quin dels quatre fets anteriors és una acció

que, d’una banda, esdevé una gran sorpresa tant per al lector com per al protagonista i, de l’altra, desencadena el desenllaç de la història? Explica la resposta.

Tipus de conflicte En el transcurs d’una narració sempre apareix un obstacle que impedeix o dificulta al personatge principal aconseguir el seu objectiu. Aquest obstacle és el conflicte que dona ten sió dramàtica a la història.

6. D etermina quin tipus de conflicte trobem en El gos de casa:

a) Un conflicte personal: ve de l’interior mateix del personatge. b) Un conflicte exterior: s’origina en la relació del personatge amb una altra persona o un grup de persones. c) Un conflicte social: sorgeix de l’enfrontament del personatge amb un grup organitzat (el govern, una organització, la família, una classe social). d) Un conflicte de situació: prové d’un fenomen natural (una catàstrofe, una malaltia, un accident) o d’un fenomen no natural (un monstre, un alienígena, una força sobrenatural).

7. Ara defineix breument el conflicte que es

dona en aquesta narració.

8. Assenyala la causa que origina la mort del

Galan:

a) El Galan mor perquè la Munda, que li té gelosia, s’ho fa venir bé perquè un altre gos li encomani la ràbia. b) El pare mata el Galan perquè ha estat molt malferit per un gos rabiós que, a més a més, li pot haver encomanat la ràbia. c) El pare decideix matar el Galan per evitar que el gos rabiós li encomani la ràbia i esdevingui un perill a casa.

La incògnita Una incògnita és una cosa desconeguda que desperta misteri i dubte. Per exemple, si examinem el comportament del personatge de la Munda i no acabem d’entendre per què es comporta d’aquella manera, llavors diem que els motius del seu comportament són una incògnita.

9. Rellegeix el text si cal i respon a aquestes qüestions:

a) Què ho fa que la Munda esdevingui un personatge misteriós? b) Queden prou clars els motius pels quals la Munda soterra el Galan al cementiri prop del nínxol familiar? c) Quines podrien ser les raons ocultes que expliquin el comportament de la Munda?

10. Digues quina funció narrativa té la figura de la Munda en el desenllaç del conte:

a) És el personatge antagonista que maquina per impedir que el protagonista aconsegueixi mantenir l’objecte estimat. b) És el personatge aliat que ajuda el protagonista a superar el conflicte creat per la pèrdua de l’objecte estimat.

11. Al final, com supera el conflicte el narrador

protagonista? Completa la resposta amb les paraules següents: Munda • emocional • soterrar • nínxol • consol morir • sentiments • enterrada • agraïment membre • pare

La mort del Galan causa un xoc profund al nen, que culpabilitza la amb tota l’amargor. Però, inesperadament, la criada dona al nen amb la seva acció de el gos ben a prop del familiar. Aleshores el nen descobreix els amagats de la Munda i, quan està a punt de , com a mostra d’ i estima, demana al que sigui al nínxol de casa com un més de la família.

Paraules i expressions

Camps semàntics Un camp semàntic és un conjunt de paraules diferents que tenen en comú el fet que totes pertanyen a un mateix camp de la nostra ex periència. Per exemple, funeral, nínxol, cementiri, soterrar o enterrament formen part del mateix camp semàntic perquè totes tenen una relació més o menys directa amb la mort.

12. Completa la taula amb aquestes paraules: falagueria, angúnia, festa, esparverar. Camp semàntic dels sentiments Mostra d’afecte

Efecte de la por

…

Camps lèxics

Termes generals i termes específics En grups de mots sinònims, com ara lladrar, bordar, grinyolar, clapir o udolar, sol haver-hi un terme de significat més general (lladrar) i els altres termes solen tenir un significat més específic, com bordar, grinyolar, clapir i udolar.

14. Un gos, a més de lladrar, pot bordar, grinyolar, clapir o udolar. Relaciona els verbs anteriors amb la definició corresponent:

Un camp lèxic és un conjunt de paraules de la mateixa categoria lèxica que es troben rela cionades pel significat. Per exemple, tots els noms que designen animals formen un camp lèxic i tots els verbs que es refereixen als crits dels animals formen un altre camp lèxic.

a) Fer crits curts i forts sense voler atacar. b) Fer crits amenaçadors amb intenció d’atacar. c) Fer crits prolongats i planyívols semblants als que fan els llops. d) Fer crits aguts, com trencats, en perseguir caça o encorralar ovelles. e) Fer crits de dolor un gos i altres animals.

13. Relaciona els noms dels animals amb els

15. Els noms dels crits d’un gos (lladruc, bor-

verbs dels crits que fan. En acabat, escriu o digues, per exemple: El llop udola; fa udols.

dada, grinyol, clapit, udol) deriven dels verbs anteriors. Relaciona’ls amb la definició corresponent i completa els exemples.

belar • renillar • miolar • bramar • rugir escatainar (escataineigs) • mugir refilar (refilets) • piular (piulets) • grunyir parrupar (parrupeigs) • raucar

a) Crit curt, fort i explosiu. El gos va fer uns quants : acabava de passar un gat negre. b) Crit prolongat, engolat i planyívol. El gos llop lladra fort a les nits i de vegades plora amb uns esborronadors. c) Lladruc amenaçador. Ens van espantar les enfurides d’un gos. d) Crit agut i penetrant en descobrir la caça. De sobte, aparegué el cavaller Arnau caçant, entre el soroll dels corns i els dels gossos. e) Crit agut de dolor del gos i altres animals. El gos va caure ferit amb d’agonia.

UNITAT 2 » POSA-HO PER ESCRIT

» POSA-HO PER ESCRIT Gossos amb professió El gos (també anomenat ca, cus o cutxo) és el mamífer domèstic més extraordinari que hi ha. Té unes habilitats que no tenen els altres animals. És molt més que un animal de companyia: pot arribar a fer unes tasques increïbles i ajuda les persones de moltes maneres. Així doncs, podríem dir que hi ha gossos «amb professió», en el sentit que poden arribar a desenvolupar unes tasques especials per a les quals han estat ensinistrats. Existeixen moltes «professions» que poden arribar a desenvolupar aquests animals. Per exemple, els gossos d’atura vigilen els ramats, els gossos policia ajuden els agents a fer detencions de delinqüents i els gossos d’assistència ajuden persones amb discapacitats. Et proposem que ens donis a conèixer una d’aquestes professions canines. Tant pot ser la professió d’un gos d’assistència com la d’un gos de treball.  Què

Gossos d’assistència •G os pigall •G os de mobilitat • Gos d’escolta • Gos de teràpia

hem de fer?

No és fàcil obtenir un gos «amb professió»: cal seleccionar la raça més adient, triar els gossos més capacitats i ensinistrar-los molt bé durant molt de temps. Fes una fitxa informativa que expliqui els aspectes més importants que cal saber d’un d’aquests gossos.  Com

ho hem de fer?

Cerca la informació necessària per poder fer la fitxa informativa, que haurà d’incloure els apartats següents: a) Generalitats (informació bàsica del gos i tasca). b) Procés de formació (ensinistrament i treball d’adap tació). c) Selecció (característiques requerides i races adients). Finalment, exposa la teva fitxa en un mural de classe amb les altres fitxes dels teus companys i companyes.

Gossos de treball •G os • Gos • Gos • Gos

de rescat d’atura de caça policia

Trobaràs un model de fitxa informativa en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

• • • •

os G Gos Gos Gos

de cerca de trineu guardià d’aigua

PREN LA PARAULA « UNITAT 2

» PREN LA PARAULA Hi esteu a favor o en contra? De ben segur que deveu recordar els bons moments que vau passar durant la visita a un zoològic. ¿Però no us heu parat a pensar que als animals, tot i estar-hi ben alimentats i ben mantinguts, allà els falta el més important: la llibertat, viure en el seu medi natural? Us proposem que debateu a classe l’existència dels zoològics: ¿avui dia aquestes instal·la cions encara tenen sentit o bé caldria eliminar-les? N’hi ha que pensen que cal mantenir els zoos perquè enforteixen les relacions d’amistat de les persones amb els animals; d’altres, en canvi, diuen que cal tancar-los perquè la qualitat de vida dels animals que hi viuen és molt deficient. Hi esteu a favor o en contra? Busqueu arguments per defensar la vostra opinió i, en acabat, poseu en comú les vostres opinions i debateu-les.  Què

hem de fer?

Organitzeu un debat entre tota la classe. Recordeu que un debat és un diàleg plural en què diversos participants opinen sobre una qüestió controvertida (com ara l’existència dels zoològics) i manifesten opinions contraposades, a favor i en contra. En un debat intervenen diversos agents: oderador o moderadora: presenta el debat i condueix els participants. •M • Participants: intervenen amb les seves opinions argumentades. • Públic: escolta els participants i valora la seva capacitat de convenciment.

Com

ho hem de fer?

Entre tots, assumiu els diferents papers que fan els agents d’un debat i repartiu-vos les seves tasques. A continuació, prepareu-vos les intervencions segons el paper que hàgiu assumit. Els participants, per exemple, opinaran els uns a favor i els altres en contra. Finalment, participeu en el debat seguint les indicacions del moderador o la moderadora i, sobretot, respecteu el torn de paraula. Trobareu més informació sobre els debats i com organitzar-los en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 2 » LITERATURA

» LITERATURA 1. Les faules i els exemples 1.1. Les faules Les faules són narracions de fets meravellosos protagonitzades sovint per animals, que actuen com si fossin persones. La seva finalitat és transmetre un ensenyament moral servint-se d’una al·legoria (una història de sentit figurat o simbòlic). Si les faules són llargues, s’anomenen apòlegs. Isop, de Diego Velázquez (1638).

1.2. Les faules a l’edat antiga: Isop Els orígens del gènere El gènere de les faules va néixer a l’edat antiga. Els dos fabulistes més importants d’aquella època van ser Isop (segle vi aC), autor d’unes 400 faules, i Fedre (segle i), autor d’unes 150 faules (algunes són recreacions en llatí de les faules d’Isop).

Isop, el mestre de la faula Isop fou probablement un esclau grec poc agraciat, tartamut i deforme, però dotat d’una gran imaginació. Els seus personatges acostumen a ser animals que es presenten caracteritzats en forma d’arquetips: la guineu és l’astúcia; l’ase, l’estupidesa; la formiga, la previsió; el llop, la malvolença… Va escriure les faules amb una intenció moralitzant, i els mestres grecs les usaven per formar els seus alumnes.

La recerca d’un casus belli Amb l’expressió llatina casus belli (‘motiu de guerra’) designem l’esdeveniment, real o inventat, que dona motiu o pretext a una declaració de guerra o a l’inici d’un conflicte. En la faula El llop i l’anyell, el llop, després de prendre la decisió de devorar l’anyell, intenta justificar-li la seva acció amb arguments causals totalment falsos.

El llop i l’anyell Un llop va veure un anyell que bevia en un riu i volgué cercar un bon pretext per devorar-lo. Així, malgrat trobar-se més amunt del corrent, va culpar l’anyell d’enterbolir l’aigua, i de privar-lo, a ell, de beure. L’anyell li respongué que bevia amb la punta dels llavis i que, d’altra banda, estant més avall, no podia remoure l’aigua de més amunt. Aleshores el llop, no havent reeixit amb aquest pretext, afegí: —Però l’any passat vas insultar el meu pare. I havent replicat l’anyell que un any enrere ell encara no era nat, el llop li va respondre: —Ah!, perquè tu trobes explicacions, jo m’he d’estar de menjar-te? Aquesta faula vol dir que cap raó justa no és vàlida per als qui estan determinats a fer mal. Isop: Faules.

L’art de convèncer amb exemples Ramon Llull utilitzava els exemples per demostrar la bondat dels principis morals que predicava amb l’objectiu de convèncer els seus lectors. Aquests principis eren els que defensava el cristianisme de la seva època. Els exemples de Llull s’inspiren en textos bíblics, en vides de sants i, també, en faules i contes antics. L’agró i el cranc és un exemple inspirat precisament en una faula d’Isop.

1.3. Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull Un mitjà per convèncer Els escriptors d’obres doctrinals de l’edat mitjana, com Ramon Llull, utilitzaven molt sovint exemples com a arguments narra tius de les regles de conducta que volien inculcar als seus lectors. Aquests exemples eren relats breus que tant podien ser protagonitzats per éssers humans com per animals, plantes, fenòmens de la natura o fins i tot idees abstractes.

Ramon Llull, creador de la prosa catalana Ramon Llull (1235-1315) és l’escriptor més important de la literatura catalana dels segles xiii i xiv. Se’l considera el creador de la prosa literària en català, ja que fou el primer de construir una obra narrativa extensa i de qualitat en llengua catalana. És l’autor de les novel·les Romanç d’Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties.

L’agró i el cranc Hi havia un agró que s’havia fet vell i, quan anava a pescar a l’estany, els peixos se li escapaven. L’agró va pensar un enginy per ajudar-se, el qual li provocà la mort. Es va passar un dia sencer a la riba de l’estany, tot trist, sense pescar. I un cranc, que se’n va sorprendre, li va demanar per què estava així de pensarós. L’agró li va dir que tenia compassió dels peixos de l’estany, perquè dos pescadors estaven a punt d’arribar. «Són dos pescadors molt hàbils i cap peix no se’ls podrà escapar.» El cranc, en sentir aquestes paraules, ho va anar a dir de seguida als peixos de l’estany. Tots els peixos es van reunir i van decidir demanar consell a l’agró. «No hi ha altre consell», va dir l’agró, «sinó un: que jo us porti a tots, d’un a un, a un estany que hi ha a una llegua d’aquí. En aquell estany hi ha moltes canyes i molt fang; allà els pescadors no us podran fer mal.» Tots els peixos ho van aprovar, i cada dia l’agró prenia tants peixos com volia, i feia veure que els duia a l’altre estany. Però cada vegada s’aturava a dalt d’un puig i es menjava el peix que portava. I així va viure molt de temps, sense necessitat d’haver de pescar. Però un dia el cranc va demanar a l’agró que el portés a veure l’estany. L’agró va estirar el coll i el cranc s’hi va agafar amb les dues pinces. Mentre l’agró volava, el cranc s’estranyava perquè no veia cap estany enlloc. I, quan l’agró va ser a prop del puig on es menjava els peixos, el cranc va veure les espines i s’adonà de l’engany. Aleshores el cranc va estrènyer tan fort el coll de l’agró que l’hi va trencar. L’agró va caure mort a terra. El cranc se’n va tornar cap a l’estany i va explicar als seus companys la traïció de l’agró, a causa de la qual havia trobat la mort. Ramon Llull: Llibre de meravelles (text adaptat).

UNITAT 2 » LITERATURA 1.4. Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine Les faules es renoven L’autor francès Jean de La Fontaine (1621-1695) va ser el gran renovador del gènere de la faula de l’edat moderna. Va escriure 243 faules, editades en dotze llibres, algunes de les quals són versions modernes i en vers de les faules antigues d’Isop i Fedre.

Jean de La Fontaine Jean de La Fontaine, com Isop, Fedre o Llull, se serveix dels animals per instruir les persones. Els atribueix virtuts i, sobretot, defectes propis dels humans per tal que els lectors ens hi vegem reflectits i ens adonem del ridícul que fem quan ens mostrem egoistes, despietats, ganduls, covards, presumits o conformistes.

La cigala i la formiga La cigala, que es desviu per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda quan el fred va ser més rude. No tenia a l’aixopluc cap tros de mosca, cap cuc. La fam que passa l’obliga a trucar a ca la formiga, i li pidola uns quants grans per no caure morta abans d’arribar al temps de la sega. «En venir l’agost, agrega, us pagaré, puntual, interès i capital.» La formiga mai no fia; aquest defecte, no el té. «Pel bon temps, diu, ¿què vau fer d’un cap a l’altre del dia? –No us desplagui, a tota veu, m’estava canta que canta. –Cantàveu? Oh, com m’encanta; molt bé, doncs, ara, balleu!» Jean de La Fontaine: Faules.

El cant i la previsió La cigala i la formiga és una de les faules més conegudes. La cigala hi simbolitza els valors de la música i la festa, i la formiga, en canvi, hi representa els valors de la feina i la previsió. La versió més antiga d’aquesta faula pertany a Isop. I la versió moderna, en vers, que hi ha a continuació, és de Jean de La Fontaine.

VO CAB ULARI

cigala f. Insecte gros, de color verd fosc, amb quatre ales llargues i transparents, que fa un cant molt característic. desviure v. intr. Sentir molta afecció, i fins i tot passió, per una cosa. rude adj. Cru, rigorós, dur de suportar. aixopluc m. Lloc on algú pot posarse a cobert. pidolar v. tr. Demanar per favor, per caritat. agregar v. tr. Afegir. interès m. Guany que donen uns béns o uns diners prestats. capital m. Béns, riqueses o diners. fiar v. tr. Deixar prestada alguna cosa. desplaure v. intr. Desagradar.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Les faules 16. Completa l’explicació següent amb les paraules adequades:

Les faules són de fets protagonitzades sovint per , que actuen com si fossin . La seva finalitat és transmetre un moral servint-se d’una (una història de sentit figurat o simbòlic). Si les faules són llargues, s’anomenen .

17. Relaciona els autors del primer grup amb

l’època en què van viure i la llengua que van fer servir per escriure les seves faules o els seus exemples: Jean de La Fontaine • Isop Ramon Llull • Fedre

segle vi aC • segle i • segles xiii i xiv segle xvii

català • francès • grec • llatí

Jean de La Fontaine, segons un retrat del segle xvii.

18. Les faules i els exemples medievals han atorgat a diversos animals una simbologia que ha perdurat fins avui. Relaciona cada un dels animals següents amb les característiques que representa. lleó • guineu • llop • formiga • tortuga anyell • cranc • cigala

a) La previsió i el treball b) La maldat i la traïció c) El poder i la reialesa d) L’astúcia i l’enginy e) La invulnerabilitat i la protecció f) La lentitud i la constància g) La festa i la música h) La tendresa i l’afabilitat

brau poder noblesa

colibrí vitalitat bellesa

papallona transformació alegria

Les faules a l’edat antiga: Isop 19. Llegeix la faula El llop i l’anyell (pàg. 48) i, després, copia el comentari següent i completa’l amb les paraules adequades:

El llop i l’anyell és una de les que va escriure (segle aC), el fabulista més important de la literatura grega de l’edat . La faula conta com el cerca un que justifiqui la seva decisió de devorar l’ : primer, diu que li l’aigua; després, que l’any passat havia el seu pare. Cap de les dues explicacions no era : no li podia enterbolir l’ perquè l’anyell riu avall; no podia haver insultat el seu un any abans perquè l’ encara no havia nascut. Malgrat l’evidència que cap dels no justificava l’ que volia emprendre, el no s’està de menjar-se l’anyell. La ens fa entendre que no hi ha cap que pugui canviar la decisió de qui està determinat a fer el .

UNITAT 2 » LITERATURA » ACTIVITATS

Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull 20. Ordena els elements per obtenir una definició de exemple com a gènere literari:

una narració breu es desprèn Un exemple és un ensenyament moral. la literatura

doctrinal

de l’edat mitjana, pròpia de

de la qual

Recerca i creació 24.  Accediu als webs Faules d’Isop i Recull

de faules (en trobareu un enllaç en l’espai personal del web www.barcanova.cat), trieu una faula cadascun, feu-ne un petit resum i acompanyeu-lo amb diverses il·lustracions. Per exemple: El corb i la guineu

21. Per què es considera que el creador de la prosa literària en català és Ramon Llull? Digues el títol de dues obres d’aquest autor.

22.

Llegeix l atentament l’exemple L’agró i el cranc (pàg. 49) i escriu-ne un comentari com el de l’activitat 19. Fes referència a l’autor, a l’època, a l’argument de la història i a la moralitat que se’n deriva.

A la branca d’un arbre hi havia un corb amb un formatge al bec. La guineu va fer elogi de la gran bellesa del corb i el convidà a cantar per comprovar l’harmonia del seu cant.

Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine 23. Llegeix atentament la faula La cigala i la formiga (pàg. 50) i, després, escriu-ne una versió lliure en prosa. Pots començar així: La cigala s’havia passat tots els mesos d’estiu cantant alegrement, sense pensar ni un sol instant que, quan arribés el fred, no tindria res per menjar, ni un sol tros de mosca ni cap cuc. En canvi, la formiga no havia parat de…

El corb, tot orgullós, va voler demostrar que cantava d’allò més bé i va grallar. Aleshores el formatge va caure i la guineu se’n va apoderar. Compte amb qui et fa elogis sense cap fonament!

TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Aprendre a descriure 1.1. Descriure per reconèixer o identificar Descriure és expressar de manera detallada i ordenada les ca racterístiques d’una persona, un animal, un lloc o un objecte. De l’acció de descriure en resulta una descripció. Una descripció és un text que construïm quan volem donar a conèixer o identificar algú o alguna cosa. ELEMENTS DE LA DESCRIPCIÓ

• El tema: és l’element que es descriu. • La caracterització: és la relació de característiques generals i de cadascuna de les parts que constitueixen l’element descrit.

• L’entorn: és tot allò que envolta l’element descrit i que ajuda a caracteritzar-lo (què porta, on es troba, què fa, d’on prové, etc.).

TIPUS DE DESCRIPCIÓ

• Objectiva: es detallen les característiques tangibles de l’element descrit de manera neutra i imparcial. Utilitza un llenguatge denotatiu per referir-se només a l’element descrit.

• Subjectiva: l’autor expressa la seva manera particular de veure l’element descrit. Utilitza un llenguatge connotatiu per suggerir altres significats de l’element descrit.

Quan hem de descriure algú o algun objecte amb l’objectiu que sigui reconegut o identificat, farem una descripció simple, només amb les característiques més rellevants. 1

Què li poso?

Bon dia!

Com és?

És baixeta, rossa, amb ulleres i acostuma a portar una brusa, pantalons texans i vambes. És molt sociable i riallera.

Vull… Ai, ara no me’n recordo, del nom! És una fruita marró per fora i verda per dins, amb la pell coberta de borrissol i la carn sucosa, amb llavors molt petites i negres.

Bon dia! He perdut el paraigua… És automàtic, de color vermell fosc, amb el mànec semicircular d’aspecte metal·litzat.

UNITAT 2 » TEXTOS FUNCIONALS 4

EI! He perdut una gosseta, encara cadell, de la raça westie. És totalment blanca, amb el nas gros ben negre i els ulls foscos i ametllats. Té les orelles petites però ben dretes i una mirada penetrant. Respon al nom de Perla i, quan el sent, ve de seguida fent saltirons. Porta un collar de cuir de color vermell i també porta xip. Sisplau, si la veieu, telefoneu de seguida. Soc l’Anna Puig i el meu telèfon us el donaran al punt d’informació.

1.2. Descriure per saber-ne més

Fitxa tècnica

Quan volem descriure un animal o un objecte amb l’objectiu de millorar el coneixement que en tenim, farem una descripció molt precisa i exhaustiva, com les que trobem en les enciclopèdies o en els llibres especialitzats. El terrier blanc de West Highland és una raça de gos procedent d’Escòcia, més coneguda amb el nom de westie. Esperança de vida: de 12 a 16 anys Origen: Escòcia Pes del mascle: 7-10 kg Pes de la femella: 6-7 kg Alçada del mascle: 25-30 cm Alçada de la femella: 23-28 cm 1. DESCRIPCIÓ FÍSICA El westie és un gos petit, però d’aspecte valent i robust. Té el cap més aviat rodó; les orelles dretes, acabades en punta; els ulls ametllats i foscos; les mandíbules fortes, i el musell negre i brillant. Té el pit i l’esquena amples i les potes curtes, però musculades. La cua, d’uns 14 cm, la duu sempre alçada per sobre de la línia de l’esquena. El pèl és llis i totalment blanc, d’uns 5 cm.

5 2. CARÀCTER És un gos actiu, resistent, alegre i juganer. Tant pot ser un bon guardià com un formidable caçador. Tot i que és de naturalesa rural, s’adapta amb facilitat a la vida urbana. Tot i així, cal tenir molt en compte que necessita fer diàriament un passeig vigorós a l’aire lliure. 3. SALUT I ATENCIONS En general, és un gos fort i sa. Se li ha de raspallar el pèl regularment perquè se li mantingui saludable i lluent. També cal netejar-li sovint les orelles, els llagrimers i el pèl del voltant del musell. Convé banyar-lo un cop al mes amb un sabó neutre. 4. HISTÒRIA L’origen d’aquesta raça el trobem en la selecció de ter riers blancs que van fer els caçadors escocesos durant el segle xix. Aquesta selecció la feien per diferenciar clarament els gossos de les seves preses, normalment de colors més foscos.

CONSELLS PRÀCTICS PER DESCRIURE

CONSELLS

RECURSOS LINGÜÍSTICS

• Observa l’objecte amb atenció, determina’n les parts i atribueix-hi les característiques corresponents. • E stableix l’ordre de la descripció: normalment convé anar dels trets més generals als més particulars. • C erca elements de l’entorn que puguin ajudar a entendre l’objecte descrit.

• Verbs per atribuir trets físics o de caràcter: ser, estar, semblar, tenir… • Adjectius: valent, robust, agradable… • Sintagmes preposicionals: de marbre, de cabell d’àngel… • Comparacions: com una magrana, com un ciri… • Metàfores: és una joia, és una fura…

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els textos funcionals 25. Analitza els textos

funcionals d’aquest bloc (pàg. 53 i 54) i contesta les preguntes: a) Quina és la funció pràctica de cadascun dels textos de les il·lustracions de la pàgina 53? Tria la resposta correcta: 1) Que la persona que atén pugui reconèixer una cosa innominada a partir del seu aspecte, la seva textura o algun dels seus components. 2) Que la persona a qui va adreçat el missatge pugui identificar o reconèixer una persona a partir d’algunes característiques distintives o conegui alguns trets del seu caràcter. 3) Que la persona a qui s’adreça l’emissor es faci una imatge d’un objecte extraviat a partir de les dues o tres característiques més peculiars, com són el funcionament, el color o la forma d’algun component. b) Quina és la funció pràctica de l’anunci de l’Anna i quina és la de la fitxa «El terrier blanc de West Highland» (pàg. 54)? Tria la resposta adequada per a cada text. 1) Que el lector interessat, quan llegeixi el text, pugui adquirir més coneixements sobre les característiques d’aquesta raça de gossos. 2) Que la gent que llegeixi el text pugui reconèixer el gos que s’hi descriu i trucar a la seva propietària. L’objectiu final és recuperar el gos perdut.

26. Digues en quin text es fa una descripció

objectiva i en quin una descripció subjectiva: a) El gos és l’animal més amic de l’ésser humà. Té uns ulls que són guspires de tendresa i una cua que es belluga sempre que et veu. Té un musell flonjo com una maduixa madura i les seves orelles són un radar molt eficaç: s’alcen dretes en cas d’alerta.

b) El gos és un mamífer que s’alimenta principalment de carn. Té l’oïda i l’olfacte molt fins i acostuma a viure amb les persones. Els éssers humans primitius ja havien domesticat gossos i aprofitaven els seus serveis.

27. Llegeix el text descriptiu següent i digues: a) quin és el tema de la descripció, b) quin fragment conté la caracterització del tema i c) quina seqüència es refereix a l’entorn. Un esquirol és un mamífer rosegador que fa uns 45 centímetres de llargada, té la cua llarga i peluda i els dits, les ungles i les dents molt forts. Són de color marró o gris. Els esquirols s’enfilen als arbres i salten de branca en branca amb molta agilitat.

28.

Treball col·lectiu

Activitat oral. Porteu fotografies d’animals, barregeu-les i repartiu-vos-les a l’atzar. Cada un de vosaltres haurà de descriure l’animal que li hagi tocat amb la màxima precisió i sense dir-ne el nom. La resta de la classe haureu de descobrir de quin animal es tracta. Activitat escrita. Prepareu, per parelles, una fitxa d’un animal amb informació àmplia seguint el model de la pàgina 54. Després, entre tota la classe, feu-ne un mural o exposeu-lo en un blog. Activitat oral i escrita. Feu una enquesta als companys de classe amb preguntes com aquestes: a) Tens animals de companyia? b) Si en tens, quins són? c) Quines qualitats i quins defectes hi has observat? d) Quins avantatges i inconvenients hi veus? e) Quines anècdotes curioses has tingut amb ells?, etc. Després, examineu les dades i traieu-ne conclusions. Finalment, feu-ne una exposició oral col·lectiva.

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA Els pronoms F I T X A 1 » EL S P R O NO M S P E R S O NA L S Un pronom és una paraula que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense dir-ne el nom. Per exemple:

Perquè la Perla faci exercici, l’Anna cada dia agafa un bastó i l’hi llança ben lluny.

I vostè, d’on és?

Jo soc del Canadà.

Els pronoms jo i vostè assenyalen les persones que intervenen en l’acte de parla: jo és l’emissor i vostè és el receptor del missatge.

Els pronoms el i hi prenen el significat d’elements que han aparegut abans: bastó i Perla, respectivament.

Els pronoms personals són aquells que presenten la propietat gramatical de persona: primera persona ( jo, mi, nosaltres, em, ens), segona persona (tu, vosaltres, et, us) i tercera persona (ell, ella, ells, elles, si, es, el, la, li, els, les). Els pronoms personals es classifiquen en pronoms forts i pronoms febles. a) Els pronoms forts tenen una síl·laba tònica (Jo de vosaltres me l’emportaria) i, dins l’oració, ocupen la posició de subjecte o de complement (—Què toca la Sandra? / —Ella toca el violoncel).

ELS PRONOMS FORTS PERSONA GRAMATICAL

MASCULÍ

PLURAL

FEMENÍ

MASCULÍ

FEMENÍ

Primera

jo mi

nosaltres

Segona

tu vostè vós

vosaltres vostès

Tercera

SINGULAR

ell

ella

ells si

elles

b) Els pronoms febles són monosíl·labs àtons que van immediatament davant del verb (Jo de vosaltres me l’emportaria) o immediatament darrere (Emporteu-vos-la) i, dins l’oració, fan referència a l’emissor (els de 1a persona), al receptor (els de 2a persona) o a un element lingüístic anterior, l’antecedent (els de 3a persona).

I ara els makis. Qui els vol tastar?

ELS PRONOMS FEBLES PERSONA GRAMATICAL

SINGULAR MASCULÍ

PLURAL

FEMENÍ

MASCULÍ

FEMENÍ

Primera

em (-me)

ens (-nos)

Segona

et (-te)

us (-vos)

el (-lo)

la (-la)

els (-los)

li (-li)

les (-les)

els (-los) es (-se)

Tercera

ho (-ho) en (-ne) hi (-hi)

Estudiarem l’ús dels pronoms febles amb més deteniment en la unitat 8.

RECORDA Quan les formes de cortesia vostè i vostès fan de subjecte, tot i que es refereixen a la persona que rep el missatge (segona persona gramatical), el verb hi concorda en tercera persona. Per exemple: Tu no obris la porta a ningú. / Vostè no obri la porta a ningú. Vosaltres no obriu la porta a ningú. / Vostès no obrin la porta a ningú. I quan la forma vós fa de subjecte, tot i que es refereix a una sola persona (singular), el verb hi concorda en plural. Per exemple: Tu ja pots passar al despatx. / Vós ja podeu passar al despatx. • Per parelles, modifiqueu aquest diàleg utilitzant sempre les formes de tractament vostè en comptes de tu. En acabat, modifiqueu-lo usant la forma vós.

—Tu has de pujar a l’escenari i presentar al públic els quatre finalistes. —Molt bé, d’acord. Però… i tu què faràs? —Jo et prepararé el guió i te’l reproduiré en una pantalla. —Ah, entesos. Així que jo hi poso la veu i tu, la lletra, oi?

1.1. D’acord amb el context, completa les ora-

1.2. Completa aquestes oracions amb la forma

a) El públic t’aplaudia a i no pas a mi. b) L’Elisenda vol anar a protestar, però a ella no faran gens de cas. c) A nosaltres la direcció no vol rebre. A potser sí que us rebrà. d) Només ens van seleccionar a tu i a . e) Passeu per aquí i serviu- vós mateixa. f) Escolti, a què li recorda aquesta imatge?

a) (us) Si busquen, amagueu- aquí. b) (el) Si heu embrutat, renteu- . c) (ens + ho) Si vols dir, fes- - saber. d) (et + en) Si ’ vas, oblida- ’ . e) (les + hi) Si has pres, torna- - . f) (els + hi) Si deus, paga’ - . g) (us + el) Si deixa, emproveu- - .

cions amb el pronom personal adequat:

adequada dels pronoms febles que s’indiquen:

F I T X A 2 » EL S P R O NO M S D E M O S T R A T I U S Els pronoms demostratius assenyalen objectes, esdeveniments o accions tenint en compte si es troben a prop (això) o lluny (allò) de les persones que parlen (emissor i receptor). Aquests pronoms sovint van acompanyats dels adverbis demostratius (aquí o allà) per ajudar a assenyalar l’objecte:

Això d’aquí què deu ser? Allò que veus allà és un voltor negre.

ELS PRONOMS DEMOSTRATIUS PROXIMITAT

això

LLUNYANIA

allò

en l’espai

Això d’aquí és un niu de vespes.

en el temps

Això que ens acaba de dir no pot ser veritat.

en l’espai

Allò d’allà obstrueix el pas de l’aigua.

en el temps

Allò que va passar ens va doldre molt.

P E R SAB ER-NE MÉS Un pronom demostratiu pot tenir d’antecedent tota l’oració que el precedeix. En aquest cas, el demostratiu designa el fet o l’esdeveniment que expressa l’oració que li fa d’antecedent. Per exemple: a) El virus es propaga amb molta facilitat. Això preocupa les autoritats sanitàries. (El fet que el virus es propagui amb molta facilitat preocupa les autoritats sanitàries.) b) L’equip havia perdut els últims cinc partits. Allò va causar una gran decepció. (El fet que l’equip hagués perdut els últims cinc partits va causar una gran decepció.) • Per parelles, digueu quin significat adquireixen els demostratius això i allò en les oracions anteriors.

2.1. Completa les frases amb això o allò: a) d’aquí és d’acer inoxidable. En canvi, d’allà és d’alumini. b) de l’altre dia era una mica sospitós. Però d’ara dissipa tota sospita. c) que portes avui et fa molt elegant. M’agrada més que no pas que duies l’altre dia.

d) Saps on vam deixar e) Tot

de la Meritxell?

és tan diferent del que era quan nosal-

tres vivíem aquí! f) Quan vam tenir l’accident, l’Alba ens va ajudar molt.

no ho oblidarem mai.

g) que proposes de tapiar les finestres de la casa no em sembla pas una bona solució.

GRAMÀTICA « UNITAT 2 F I T X A 3 » EL S P R O NO M S Q U A NT I F I C A D ORS Els pronoms quantificadors designen una determinada quantitat de persones (tothom, algú, ningú) o de coses (tot, quelcom, res). Aquests pronoms equivalen a sintagmes nominals quantificats: tothom = tota la gent

algú = alguna persona

ningú = cap persona

tot = totes les coses

quelcom = alguna cosa

res = cap cosa

En preguntes i en oracions condicionals, els pronoms ningú i res equivalen, respectivament, a algú i alguna cosa. Per exemple: Ha trucat ningú (= algú) aquest matí? / Si et passa res (= alguna cosa), truca al servei d’emergències. Els pronoms cadascú i cada u designen per separat (individu per individu) la totalitat de persones. Equivalen, doncs, al sintagma cada persona. Per exemple: Cadascú (o cada u) és responsable dels seus actes. Tot i que tothom té un valor genèric (tota la gent), sovint també s’usa amb un sentit més limitat per designar tota la gent d’un grup o d’un lloc determinat. Per exemple:

En aquest poble tothom treballa.

Bon dia a tothom! RECORDA

El quantificador de la llengua castellana algo té diverses correspondències en català. Les més habituals són:

algo pron. indef. 1 alguna cosa, quelcom. Le dieron algo, li van donar alguna cosa. En esto hay algo de verdad, en això hi ha quelcom de veritat. 2 [en frases condicionals i interrogatives] res. ¿Quieres

algo?, vols res? Si oyes algo, me lo cuentas, si sents res, m’ho expliques. 3 una mica, [en frases condicionals i interrogatives] gens. Falta algo para llegar, falta una mica per arribar-hi. Si hace algo de viento aclarará, si fa gens de vent s’aclarirà. 4 el que fos. Daría algo por, donaria el que fos per.

• Per parelles, traduïu aquestes frases del castellà al català: a) Aquí hay algo que me llama la atención. b) ¿Desea algo más?

c) A portó algo de cordura a la discusión. d) F alta algo para llegar.

3.1. Substitueix els sintagmes destacats per pronoms quantificadors:

a) Tota la gent ha de saber que cap persona no té dret a posar en perill la vida dels altres i que, si alguna persona la hi posa, cap cosa no ho pot justificar.

e) Llovía algo cuando salimos. f) Se encuentra algo mejor. g) Si te falta algo, avísame.

b) Cada persona té alguna cosa que el fa diferent i únic. c) En aquesta situació, dubto que cap persona s’atreveixi a fer alguna cosa. d) Hi ha dies en què totes les coses són de color rosa i no saps per què tota la gent et somriu.

UNITAT 2 » GRAMÀTICA F I T X A 4 » EL S P R O NO M S I E L S A D V E R B I S I NTE RRO GATI US Els pronoms interrogatius (qui, què) i els adverbis interrogatius (on, quan, com, quant) ens permeten preguntar per un element de l’oració del qual desconeixem la identitat.

ELS PRONOMS DEMOSTRATIUS I ELS ADVERBIS INTERROGATIUS PRONOMS INTERROGATIUS

ADVERBIS INTERROGATIUS

qui (persones)

Qui ha obert la porta aquest matí?

què (coses)

Què us ha dit el veterinari?

on (lloc)

On has deixat les claus?

quan (temps)

Quan vindrà l’arquitecte?

com (manera)

Com et trobes avui?

quant (quantitat)

Quant val aquest monopatí d’aquí?

Els interrogatius poden aparèixer darrere d’una preposició. Aleshores ens permeten preguntar sobre diverses circumstàncies com, per exemple, la causa (per què?), la destinació (per a qui?), la direcció (cap a on?) o l’origen (d’on?). P E R SAB ER-NE MÉS Una oració interrogativa es pot inserir dins d’una altra amb la qual formarà una oració composta. Aleshores l’oració interrogativa s’anomena interrogativa indirecta. Per exemple: Hauríem de saber qui ha obert la porta aquest matí.

Pregunta al dependent quant val aquell monopatí.

Oració interrogativa indirecta

• Per parelles, utilitzeu el mot interrogatiu adequat en cadascuna de les oracions següents. Després indiqueu quina és l’oració interrogativa indirecta en cada cas seguint el model dels exemples anteriors. a) M’agradaria saber has fet aquests dies. b) Almenys digue’m amb has estat. c) Ningú no sabia dir-me havies anat. d) Ignoro t’ho has passat.

qui

què

quan

e) L’àvia ens preguntava sovint l’aniries a veure. f) Finalment, em pots dir t’has gastat. g) No sabem no hi heu volgut participar.

quant

4.1. Formula una oració interrogativa per a ca-

dascuna de les informacions següents amb una condició: que l’element subratllat sigui l’objecte de la pregunta. Per exemple:

Avui toca fer guàrdia a la doctora Riba. ➝ —A qui toca fer guàrdia avui?

com

per què

a) Demà vull l’entrepà de tonyina. b) Els fugitius es van amagar al bosc. c) Aquestes obres duraran fins a finals d’any. d) L’avi ja es troba molt més bé. e) Parlava per telèfon amb una amiga meva. f) La reparació de la persiana puja a 376 euros més un 21 % d’IVA.

F I T X A 5 » EL S P R O NO M S R E L A T I U S Els pronoms relatius són paraules que ens permeten inserir una oració (oració subordinada de relatiu) dins d’una altra (oració principal). L’oració subordinada de relatiu sol ser una oració adjectiva que fa la funció de complement del nom. Per exemple: ORACIÓ 1

ORACIÓ 2

Els jocs de taula encara no me’ls ha tornat.

Li vaig deixar els jocs de taula l’any passat. RELATIU

que ORACIÓ COMPOSTA

Els jocs de taula que li vaig deixar l’any passat encara no me’ls ha tornat.

Oració adjectiva de relatiu

El pronom relatiu uneix les dues oracions que formen l’oració composta, adquireix el significant del nom que l’antecedeix (antecedent) i fa que l’oració inserida faci de complement del nom i, per tant, tingui una funció adjectiva. Els pronoms relatius canvien de forma segons si van precedits o no de preposició i segons que el referent sigui persona, cosa o lloc.

ELS PRONOMS RELATIUS REFERENT

PRONOMS RELATIUS

EXEMPLES

persona o cosa

que

El conductor que ha detingut la policia era un menor. Visitarem els jardins que envolten el palau.

persona

qui

Ni tan sols coneixia el company amb qui havia de fer el treball.

cosa

què

Encara no sap el delicte de què l’acusen.

persona o cosa lloc

el qual / la qual els quals / les quals on

La bicicleta contra la qual va xocar era d’en Sergi. Hem visitat les coves dins les quals s’amagaven els pirates. M’agradaria visitar el poble on van néixer els avis.

Observacions: 1. Q uan el relatiu no va precedit de preposició s’utilitza la forma que. 2. D arrere de les preposicions àtones a, de, en o amb se sol utilitzar qui (persones) o què (coses). També es pot utilitzar la forma composta (el qual / la qual). 3. D arrere d’una preposició tònica (dins, contra) o d’una locució (a favor de, al capdamunt de) s’ha d’utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

P E R SAB ER-NE MÉS Els pronoms relatius qui i que també poden introduir una oració de relatiu substantiva, que fa les funcions pròpies d’un sintagma nominal. Per exemple: Qui guanyi aquest partit es classificarà per a la final.

Oració substantiva de relatiu

El que hem vist aquests dies és realment extraordinari.

Oració substantiva de relatiu

• Per parelles, completeu aquestes expressions populars amb la forma de relatiu adequada. Després, identifiqueu les oracions substantives seguint el model dels exemples anteriors. a) no té memòria ha de tenir cames. b) no té feina el gat pentina. c) no té un all té una ceba. d) Sempre fa com no ho veu. e) No sap el es diu.

f) Que sigui el Déu vulgui. g) Costi el costi. h) Passi el passi. i) Peti peti. j) Caigui caigui. P E R SAB ER-NE MÉS

Els adverbis relatius quan, on i com poden introduir oracions de relatiu adverbials amb valor de temps, lloc i manera, respectivament. Per exemple: L’ou s’ha de ficar al pot quan l’aigua arrenca el bull.

Oració adverbial de relatiu

Vam trobar els documents intactes on els havíem deixat.

Oració adverbial de relatiu

En aquesta fleca fan el pa com es feia abans.

Oració adverbial de relatiu

• Per parelles, substituïu els fragments subratllats pels adverbis de relatiu quan, on o com: a) Espera’t al lloc en què hi ha la ratlla groga. b) No m’agrada la manera en què es dirigeix als empleats. c) T’has d’aturar en el moment en què el semàfor es posa vermell.

5.1. Converteix les dues oracions simples en una oració composta i reemplaça l’element subratllat per un pronom relatiu. Per exemple: Un vaixell ha rescatat trenta persones. Entre aquestes persones hi havia dos infants. Un vaixell ha rescatat trenta persones entre les quals hi havia dos infants. a) Els veïns tenen un gos. El gos lladra de dia i de nit. b) Ara t’ensenyaré el forat. Per aquest forat entren els ratolins. c) Aquest és el cotxe. Amb aquest cotxe vaig tenir l’accident.

d) Vam dormir en un refugi. A prop del refugi hi havia un petit llac d’aigua transparent. e) Aquest és l’inspector. A aquest inspector vaig denunciar les irregularitats de l’empresa.

5.2. Completa les oracions amb tots els pronoms relatius possibles:

a) El jersei m’ha regalat em va estret. b) Hi ha molta gent a / a la no li agrada conduir de nit. c) On és el sabó amb / amb el rento la roba? d) Aquestes són les malalties principals contra les convé vacunar-se.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els pronoms personals 29.   Els pronoms

personals presenten diverses formes en cada persona gramatical. Utilitza les formes adequades dels pronoms personals en aquestes oracions.

a) Primera persona del singular: jo, -me, mi, m’, em 1. vull ser waterpolista. 2. A agrada molt jugar a waterpolo. 3. L’entrenadora fa jugar de davantera. 4. Dilluns vaig lesionar- al canell. b) Tercera persona del masculí singular: ell, si, es, -se, el, -lo, li 1. A aquest noi agrada llevar- ben d’hora. 2. diu Marc i cada dia veig sortir de casa escoltant música. 3. La seva germana sempre va amb . 4. Sembla un noi molt segur de mateix. 5. Un dia m’agradarà saludar- . c) Tercera persona del femení plural: elles, les, s’, -se, -les, els, -los 1. Aquestes noies sempre veig juntes. 2. Entre avenen molt. 3. agrada xerrar i sortir a divertir- . 4. M’agradaria conèixer- , però no goso dir- res.

30.

Digues quin és l’antecedent del qual pren el significat cadascun dels pronoms febles destacats. Per exemple: Vaig portar el gat a casa de l’àvia i li vaig demanar si se’l podia quedar uns quants dies. ➝ L’antecedent de li és l’àvia. L’antecedent de el és… a) La Marta i la Neus tenen tres entrades. Els en sobra una. b) No sé si en Carles voldrà venir amb nosaltres. Després li ho preguntaré. c) La Jasmina va deixar l’ordinador al seu cosí i encara no l’hi ha tornat.

d) Els pares de l’Albert són ben rossos, però ell no ho és pas. e) Aquesta casa és molt solitària. No m’agradaria gens viure-hi.

Els pronoms demostratius 31.

Substitueix els elements subratllats pels pronoms demostratius això, allò. Canvia el nombre de la forma verbal quan calgui. a) No pesa el mateix aquesta cosa d’aquí que aquella cosa d’allà. b) Tot el que hi ha en aquesta parada són saldos de la botiga. c) Diuen que suprimiran els exàmens, però aquesta informació no pot ser veritat. d) No puc estar més en desacord amb aquesta cosa que han dit. e) Tot el que va anar arreplegant pel carrer ara ho hem de dur a la deixalleria. f) Cada nit prenc una infusió de camamilla. Prendre aquesta infusió m’ajuda a dormir.

Els pronoms quantificadors 32.

Tria el quantificador adequat en cada cas. Després justifica la tria dient quins són quantificadors d’un nom i quins són pronoms. a) tothom / tots 1. Aquí ha d’ensenyar el passaport. 2. els viatgers han de passar pel control de seguretat. b) ningú / cap 1. dels assistents no es va adonar de l’error. 2. no es va assabentar d’aquell incident. c) cadascú / cadascun 1. A l’entrada donaven un tríptic informatiu a dels assistents. 2. En aquest país, s’ha d’espavilar com pot. d) res / gens / cap 1. A l’amanida no hi he posat de sal. 2. A la nevera no hi ha refresc. 3. Avui encara no he menjat .

UNITAT 2 » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

Els pronoms i els adverbis interrogatius 33.

Llegeix aquesta notícia i respon a les preguntes que hi ha a continuació: a) Qui va morir? b) Quan va morir? c) Per què va morir? d) On va passar? e) Què feia? f) Com es devia produir l’accident? Un home de 37 anys de Torrelles de Llobregat va morir ahir dissabte després de patir un accident al Pirineu d’Osca mentre feia barranquisme. Se sospita que feia ràpel i les cordes van fallar, cosa que va provocar que es precipités des d’una altura de 20 metres.

34.

Tria la conjunció perquè o bé el grup interrogatiu per què en les oracions següents: a) Han prohibit la circulació d’autocars els carrers són molt estrets. b) Ningú no entén han prohibit la circulació de bicicletes pels carrers del poble. c) Contractarem un servei de neteja desinfecti el local. d) Obrirem una investigació per saber ningú no es va atrevir a denunciar el cas. e) Haureu d’explicar al jurat no vau assistir aquell motorista accidentat. f) A aquests pollastres els has de donar força menjar creixin ben de pressa.

Els pronoms relatius 35.   Tria el pronom relatiu adequat en cada oració:

a) que / qui M’agradaria que em visités el mateix cirurgià em va operar. b) que / qui El doctor Bartomeu és el metge en més confio. c) que / què L’ordinador amb s’ha enviat aquest missatge no és pas aquest. d) la que / la qual Aquesta és una sentència ferma contra cap de les parts en litigi no podrà recórrer. e) on / que L’hospital fan aquest tractament ens queda a 45 quilòmetres. f) qui / que porti elements metàl·lics que els posi en aquesta safata. g) que / què L’aiguat s’ha endut tot el havíem deixat a la porta del garatge.

36.

Digues quines són les dues formes correctes en cada cas:

a) qui / la que / la qual Et presentaré la noia a / t’hauràs de dirigir a partir d’ara. b) què / el que / el qual Vine, que t’ensenyaré el patinet amb / vaig a l’institut. c) qui / les que / les quals He conegut unes noies amb / comparteixo molts interessos. d) que / on / en el qual Per la manera de parlar podràs endevinar el lloc / ha nascut. e) el / lo / allò / que no vulguis per a tu no ho vulguis per als altres. f) el / lo / això Tot que veus aquí és de seda natural.

ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ORTOGRAFIA 1. Les lletres b/p, d/t, g/c 1.1. L’ensordiment Les consonants oclusives sonores b, d, g sonen com les sordes corresponents p, t, c a final de paraula i a final de síl·laba seguides de consonant sorda. A FI DE PARAULA

Un drac és un animal mitològic sovint presentat amb un parell d’ales.

A FI DE SÍL·LABA

EXEMPLE

cub / llop

[p]

dubte / repte

[p]

fred / set

[t]

adquirir / potser

[t]

mag / drac

[k]

estagflació / tracte

[k]

1.2. Les normes ortogràfiques El fenomen de l’ensordiment pot generar dubtes a l’hora d’escriure correctament les consonants oclusives a fi de paraula o de síl· laba. Per això cal conèixer les normes ortogràfiques següents:

ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE PARAULA NORMA 1 Darrere de vocal tònica

Excepcions

S’escriuen les lletres p, t i c:

No segueixen la norma 1:

• llop (tot i que el femení sigui lloba) • humit (tot i que el femení sigui humida) • amic (tot i que el femení sigui amiga)

• els mots adob, club, cub i tub • els mots fluid, fred, sud i els acabats en -itud i -etud (solitud, lentitud, quietud…) • els mots mag, reg, gag, demagog i pedagog NORMA 2

Darrere de vocal àtona

Excepcions

S’escriu com en el mot femení o el derivat:

No segueixen la norma 2:

•à rab (amb b com Aràbia, arabisme) • príncep (amb p com principat, principesc)

• ànec (malgrat ànega, aneguet) • càrrec (malgrat càrrega, carregar, carregós)

•p àl·lid (amb d com pàl·lida, pal·lidesa) •d ipòsit (amb t com dipositar, dipositari)

• f àstic (malgrat fastigós, fastiguejar) •m ànec (malgrat manegar, desmanegament)

•c àstig (amb g com castigar, castigament) •m úsic (amb c com música, musical)

•p réssec (malgrat presseguer, presseguerar) • t ràfec (malgrat trafegar, atrafegat)

UNITAT 2 » ORTOGRAFIA NORMA 3 Darrere de consonant

Excepcions

S’escriu com en el mot femení o el derivat:

No segueixen la norma 3:

• verb (amb b com verbal, verbalitzar) • serp (amb p com serpent, serpentejar)

• estenc (malgrat estengui, estengués o estengué) • prenc (malgrat prengui, prengués o prengué…) • ofenc (malgrat ofengui, ofengués o ofengué…) • tinc (malgrat tingui, tingués o tingué…) • venc (malgrat vengui, vengués o vengué…) • vinc (malgrat vingui, vingués, vingué…)

• covard (amb d com covarda, covardia) • desert (amb t com deserta, desèrtic) • alberg (amb g com albergar, alberguista) • remolc (amb c com remolcar, remolcador)

Quan hem d’escriure les consonants oclusives a final de síl· laba, ens hem de guiar per la grafia dels aplecs consonàntics de la taula següent: ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE SÍL·LABA APLEC

EXEMPLE

APLEC

EXEMPLE

-bd-

abdicar, abdomen, cabdal, cabdill

-dv-

adversari, advertir, advers, advocada

-bj-

abjurar, objecte, objectar, subjecte

-tm-

atmosfera, ritme, setmana, sotmetre

-bs-

obscur, absent, absoldre, absolut

-tll-

espatlla, butlletí, butllofa, ratlla

-bt-

dissabte, dubte, subtil, de sobte

-gg-

suggerir, suggestió, suggeriment

-pc-

adopció, egipci, erupció, decepció

-gm-

augment, enigma, estigma, fragment

-pt-

captivar, optar, òptim, recepta

-gn-

cognom, sagnar, signar, regnar

-dd-

addicte, addicció, additiu, adduir

-cc-

accent, accelerar, succeir, acceptar

-dj-

adjacent, adjectiu, adjuntar, adjunt

-ct-

delicte, districte, tractar, subjectiu

1.3. L’emmudiment Excepte en alguns parlars del valencià i del balear, les consonants oclusives no es pronuncien en posició final de paraula quan van precedides d’una m, una n o una l. Fixa’t en els exemples de la taula següent: EMMUDIMENT DE B / P, D / T, G / C APLEC

EXEMPLE

APLEC

-mb -mp

am(b), rum(b), tom(b)s cam(p), llam(p), tem(p)s

-nd -nt

dividen(d), fecun(d), profun(d)s cantan(t), conten(t), distin(t)s

-ld -lt

Eudal(d), cal(d), heral(d)s malal(t), mol(t), revol(t)s

-ng1 -nc

san(g), fan(g), càmpin(g)s ban(c), ven(c), estiuen(c)s

1 En els aplecs finals -ng i -nc es pronuncia una ena velar [ŋ]: fang [faŋ], banc [baŋ].

EXEMPLE

Tanmateix les consonants oclusives d’aquests aplecs consonàntics s’acostumen a pronunciar quan entren en contacte amb paraules començades per vocal. Fixa’t en els exemples: pa amb oli

Sant Andreu

cent anys

cinc anys

amb ell

Sant Antoni

vint-i-dos cinc hores

sang espessa sang i fetge

interromp-ho anant-hi fent-ho blanc-i-negre pàrquing obert

1.4. Les formes tan / tant i quan / quant A causa de l’emmudiment de la -t final, de vegades escrivim incorrectament les formes dels adverbis tan i tant o quan i quant. Ell és tan simpàtic…

tan

Indica el grau d’un adjectiu o d’un adverbi.

Adj.

Ella és tan intel·ligent com tu.

Adj.

No caminis tan lentament.

Adv.

Vaig tan de pressa com puc.

Adv.

No posis tant d’oli a la paella.

Avui no fa tant (de) vent com ahir. tant

Indica el grau d’un nom o d’un verb.

Ella treballa tant com tu.

Corria tant que no el vam poder atrapar.

quan

Introdueix una expressió de temps.

quant

Pregunta quina quantitat o quin nombre.

—Quan vindràs? —Vindré quan plegui de treballar. —Quant (de) temps fa que és fora? —Deu fer uns quatre anys. —Quant li ha costat el rellotge? —Doncs no sé quant li ha costat.

Avui no fa tant vent com ahir. R E CO RDA L’adverbi tant també s’utilitza en expressions com aquestes: tant A com B, tant se val, tant sí com no, de tant en tant, per tant, Oh i tant!, tant de bo!

» ACTIVITATS L’ensordiment 37. Llegeix les expressions següents i classifi-

ca les paraules destacades en cursiva segons el so de les consonants oclusives a final de síl·laba o de mot:

a) humor a base de gags b) adquirir experiències c) quedar-se calb d) fer una sol·licitud e) banyar-se en un gorg f) tub estret i corbat g) un estratagema subtil h) un clima àrid i) ocells camallargs

40. Forma els noms derivats dels adjectius se-

güents i classifica’ls d’acord amb la taula de més avall: ample ✓, escàs, apte, exacte, dens, segur, alt, oportú, quiet, nou, lent, breu. Noms amb els sufixos -etud i -itud

Noms amb els sufixos -etat i -itat

amplitud

…

41. Completa les paraules de la primera llista

Sonen [p]

Sonen [t]

Sonen [k]

…

38. D’acord amb la norma 1, forma el masculí

dels adjectius següents. Fixa’t en l’exemple: anar ben xopa / anar ben xop. a) estar-ne ben tipa / estar-ne ben b) nena eixerida / nen c) tovallola humida / tovalló d) planta pansida / gerani e) noia poruga / noi f) gossa manyaga / gos g) tasca feixuga / treball

39. Tenint en compte les excepcions de la nor-

ma 1 (pàg. 65), completa les frases següents amb les paraules adequades (n’hi ha dues que es repeteixen):

a) S’ha rebentat un de la calefacció. Sort que avui bufa vent del i no fa gaire . b) Per adobar els rosers, cal comprar un adequat i de qualitat. c) Ha estudiat pedagogia i es dedica a educar i ensenyar. És un .

d) Per art de màgia, un ha fet aparèixer cinc colomins de dins d’una capsa en forma de Després, una humorista ha escenificat un molt divertit. e) La fluïdesa és la característica d’allò que flueix. Així diem: una substància fluida, un llenguatge o un estil .

amb -t o -d i, després, digues amb quina expressió sinònima de les que hi ha al costat es correspon cadascuna: a) home intrèpi b) poble inhòspi c) home pèrfi d) ús il·líci e) argument sòli f) carrer sòrdi g) arqueòleg atòni h) fet insòli

1. gens hospitalari 2. traïdor i deslleial 3. atrevit, valent 4. desconcertat 5. consistent, coherent 6. repugnant, brut 7. il·legal, il·legítim 8. excepcional

42. D’acord amb les normes 2 i 3, forma la pa-

raula primitiva dels mots derivats següents. Fixa’t en l’exemple: Aràbia. Terra dels àrabs.

a) principat. Territori d’un b) xenofòbia. Propi d’un c) talpera. Cau d’un d) destorbar. Ser un e) aridesa. Qualitat d’ f) dipositar. Posar en un g) hortolà. Qui conrea un h) dialogar. Mantenir un i) estomacal. Bo per a l’ j) enfangar. Embrutar de k) arriscar. Exposar-se a un l) hibridar. Produir elements

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 2

43. Completa les frases amb les excepcions de la norma 2 (pàg. 65) segons correspongui:

a) L’aneguet lleig no era un sinó un cigne. b) El és el fruit del presseguer o presseguera. c) Li han encarregat una feina molt carregosa: que es fes de la neteja. d) Això és fastigós. Em fastigueja i em fa molt de . e) La destral s’ha desmanegat; necessitem un nou. f) Al port trafeguen les mercaderies amb contenidors. Hi ha molt de .

44. Tenint en compte els aplecs consonàntics

que es produeixen a l’interior de les paraules següents, completa-les amb la grafia correcta: 1) b / p a) ca dill de la tribu b) una discussió su til c) un fet ca dal d) assumpte o scur e) ploure de so te

f) Freqüentment té fongs blancs al peu. g) El llamp ha fet un esvoranc al tronc de l’arbre. h) El subtrahend es resta del minuend.

Les formes tan / tant i quan / quant 46. Completa aquestes frases amb les formes tan o tant:

a) Sortirem si plou com si neva. b) No havia vist un animal ferotge. c) No posis (de) vinagre a l’amanida. d) La ferida no és greu com sembla. e) Parla de pressa que no l’entenen. f) L’Oriol de en fa el ronsa. g) de bo sigui fàcil com dius.

47. Completa aquestes frases amb les formes quan o quant:

f) o tar al premi g) a soldre l’acusat h) resultat ò tim i) trobar-se a sent j) a dicar del tron

a) No sabem arribarem a casa. b) (de) temps necessites per fer-ho? c) Fins us quedareu al poble? d) val això? A puja? e) Menteixes! t’he dit això?

2) d / t a) so metre l’enemic b) a dicció al tabac c) un bu lletí setmanal d) colorants i a ditius e) a vocat laborista

f) resultat a vers g) a juntar un arxiu h) subra llar un text i) a duir proves j) angles a jacents

3) g / c a) esti ma sa nant b) su cés tràgic c) si nar amb co noms d) au ment de deli tes e) a cepcions d’un mot

f) eni ma su gestiu g) a celerar un pa te h) su gerir un tema i) a ceptar el tra te j) re nar un rei

L’emmudiment 45. Llegeix les frases i identifica-hi les consonants b / p, d / t i g / c que s’emmudeixen:

a) A la cambra hi ha un malalt moribund. b) Compte, el revolt és molt perillós! c) Va fer dos giravolts i un tomb de campana. d) L’oli bullent de la paella està fumejant. e) Fa molts dies que van carretejant ciment.

DICTAT Copia el text i completa els buits amb p / b, t / d o c / g segons correspongui. Després, torna a escriure tot el text mentre te’l dicten.

Us heu pregunta mai quin va ser el primer gos? Bé, quin va ser el primer no ho podem saber exa ta men , però és eviden que els seus avan passa s eren llo s! Els llo s s’assemblaven als nostres rererebesavis prehistòri s en força coses. Primer, eren animals mol sociables, que formaven bandades ben organi zades. Segon, eren grans via gers i s’ada taven a tota mena de climes i paisa ges. I tercer, eren caçadors de primera divisió, que organi zaven els ata s sobre les seves preses am molta eficàcia. I quan tenien molta gana també s’alimentaven de carronya, igual que feien els humans! Petit Sàpiens: «La domesticació del gos».

UNITAT 2 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA

Llegeix aquest text i comprova si l'has entès

Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen) Benvolguts animals (no humans), Que estrany deu ser per a vosaltres, l’ésser humà! Potser el considereu un animal més com qualsevol altre, però de ben segur que us sorprèn que ens comportem amb vosaltres d’una manera tan contradictòria. Per exemple, per què en alguns països tractem els gossos i els gats amb un respecte infinit i, en canvi, en d’altres els maltractem? I, si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos amb gran plaer animals joves —xais, vedells, garrins— que han estat arrabassats de la seva mare per portar-los a l’escorxador sense cap mirament? Aquests animals són igual de sensibles —i de vegades, fins i tot, igual d’intel·ligents— que els nostres estimats animals de companyia… Vet aquí un dels símptomes de la nostra dualitat moral envers vosaltres. No és estrany, doncs, si ens trobeu del tot irracionals! El vostre patiment sempre m’ha colpit, evidentment com el dels meus semblants. Matar em fa sentir tan malament com veure sacrificar animals terrestres. Quan a penes tenia deu anys, vaig anar a la meva primera (i última) corrida de toros. En tinc un record molt desagradable. Tan bon punt el picador, muntat a dalt del cavall —aquest, protegit amb l’arnès i amb els ulls tapats—, va començar a torturar el toro amb la pica, vaig enten-

dre que allà hi havia trampa: que, en aquella pretesa «lluita noble i equitable entre l’home i l’animal», era segur que l’animal tenia les de perdre i que el seu final era gairebé inevitable. Però, abans de continuar, serà millor que us ho digui: jo també visc en aquesta contradicció. En relació a vosaltres, jo no soc pas exemplar ni el meu comportament és impecable, ni de bon tros. Quan era petit, m’agradava anar a pescar. Sovint em fabricava canyes rudimentàries i anava a desenterrar cucs de terra (aquests no em feien gens de llàstima!) per enfilar-los a l’agulla torçada que havia lligat a manera d’ham al cap del cordill. Així vaig pescar molts peixos petits, que matava de seguida perquè no passessin gaire estona ofegant-se. Després, els fèiem a la brasa i ens els menjàvem. Mai no vaig sentir cap remordiment quan ho feia. Però, tanmateix, m’era del tot impossible matar un animal terrestre per menjar-me’l. En realitat, no sabria explicar aquesta «doble moral». Per tant, represento perfectament molts dels meus semblants: el vostre patiment m’afligeix i milito des de fa temps perquè es redueixi. Ah, i no dubto a aixafar un mosquit que no em deixa dormir o a eliminar les arnes que em foraden els jerseis… de llana d’ovella! Frédéric Lenoir: Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen) (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 2

1. Què és una carta oberta? a) Una carta de caràcter propagandístic. b) Una carta familiar en què es donen a conèixer assumptes privats. c) Una carta que es publica en un mitjà de comunicació perquè la pugui llegir tothom.

2. L’objectiu d’aquesta carta és… a) explicar l’evolució de les espècies animals. b) reflexionar sobre el comportament dels humans envers els animals. c) narrar una història d’animals.

3. Quan l’autor parla de dualitat moral dels humans, es refereix al fet que…

a) actuem de manera oposada o contradictòria en situacions que són equiparables. b) apliquem sempre un criteri racional en funció de cada circumstància.

4. Com definiries el pensament de l’autor? a) Contrari al consum de qualsevol producte d’origen animal. b) Defensor dels drets dels animals, en especial el dret a la vida i al benestar. c) Favorable a equiparar els drets dels animals als de les persones.

5. A quin gènere literari pertany aquest text? a) Faula.

b) Assaig.

c) Discurs.

6. A

quin gènere literari anterior pertany cadascuna de les definicions? a) Text sobre un tema determinat que un orador pronuncia davant d’un públic amb una finalitat persuasiva. b) Text narratiu en què intervenen animals com si fossin persones i que té com a objectiu transmetre un ensenyament moral.

c) Text no narratiu que exposa una qüestió social, filosòfica, científica, etc., de manera literària.

7. A quina paraula del text correspon ca-

dascuna de les definicions?

a) Lloc destinat a matar el bestiar. b) Guarniment que protegeix el cavall. c) Pena que ens fa sentir culpables. d) Larva de papallona que forada la roba.

8. Agrupa

les paraules següents d’acord amb els tres camps lèxics: turó, roure, vedell, puig, garrí, freixe, balma, moltó, faig. a) Accidents geogràfics: , , b) Animals domèstics: , , c) Arbres: , ,

9. Subratlla els cinc pronoms: Si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos animals joves que han estat arrabassats de la seva mare?

10. Completa cada paraula amb la consonant

adequada: recor , du tar, sím toma, tem s, per tan , ca bussar.

Per escrit Creus que hem de respectar igual un ocell, una sargantana o un escorpí? Els hauríem d’atorgar els mateixos drets? Manifesta la teva opinió i argumenta-la en un petit text d’unes 100 paraules.

De viva veu L’autor parla de la sensibilitat i la intel·ligència d’alguns animals. Tria un animal (un gat, un gos, un xai…) i explica dues o tres circumstàncies en què el seu comportament denoti sensibilitat o intel·ligència.