LLENGUA CATALANA. Dolors Monserdà. Unitat 2

lLengua a a t c al na

2

UNITAT 2 ESO DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

UNITAT

2

LECTURA » El gos de casa LITERATURA » Les faules i els exemples TEXTOS FUNCIONALS » Aprendre a descriure GRAMÀTICA » Els pronoms ORTOGRAFIA » Les lletres b / p, d / t, g / c

Preparem la lectura 1. Abans de llegir, doneu un cop d’ull al títol i a les il·lustracions del text de la lectura.

Després, digueu de què pot tractar el text.

2. Llegiu la llegenda de Sant Roc i el gos que hi ha en el vocabulari i busqueu: a) Quin adjectiu s’usa per dir d’algú ‘que està infectat de microbis de la pesta’? b) Quin nom és sinònim de ‘ferida’? c) Quin verb significa ‘fer que desaparegui una malaltia’?

3. Responeu oralment: a) A què és degut que cada cop hi hagi més animals de companyia?

Quins beneficis educatius, emocionals i culturals obtenen els nens criats amb gossos? b) Quines qualitats té el gos perquè sigui la mascota amb què s’identifiquen més els infants i els adolescents? c) Expliqueu tot el que sapigueu de la ràbia canina (característiques, transmissió, símptomes, mortalitat, etc.). Com es pot evitar aquesta infecció?

4.

Intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquesta frase de Siddhārta Gautama (el Buda), fundador del budisme: «Hi ha una part de la nostra ànima que es manté adormida fins que no som capaços d’estimar un animal».

32

LECTURA « UNITAT 2

» LECTURA El gos de casa

V OC AB U L ARI

Sant Roc i el gos. Diu la llegenda que sant Roc era al carrer, empestat, i un gos que passava se’n va compadir i, a força de llepar-li les nafres, el va guarir. Perquè el sant pogués alimentar-se, el gos cada dia robava un pa i l’hi portava. Quan l’home va estar bé, el gos el va seguir i anaren junts arreu fins que el gos es va morir. bellugadís -issa adj. Que es belluga contínuament, que no està mai quiet. festa f. Afalac, carícia, amb què es tracta de guanyar l’afecte d’algú. grinyolar v. intr. Fer crits de dolor un gos i altres animals. xardorós -osa adj. Ardorós, xafogós. tancadissa f. Acció múltiple de tancar. esparverat -ada adj. Esverat de por. empaitar v. tr. Perseguir, encalçar.

Els animals sempre han estat molt presents en la vida dels humans. Els gossos, per exemple, vam començar a domesticar-los perquè els necessitàvem per guardar el bestiar, per protegir la llar o per arrossegar material pesant. Però, al mateix temps, també s’han convertit en els reis dels animals de companyia.

Diuen que les persones que hi conviuen tenen més autoestima, menys estrès i més benestar psicològic.

A diferència de les persones, amb qui les relacions poden ser difícils i imprevisibles, els animals de companyia, especialment els gossos, són una font d’assossec i un focus d’atenció molt preuats. Ells ens accepten sempre i sense condicions. No els importa ni el sexe, ni la raça, ni el nostre aspecte físic. No és estrany, doncs, que hi hagi gent que digui que els estima tant o més que les persones.

Pobre company! Me’n recordo com si en fes quatre dies, i això que en aquell temps els meus cabells rossejaven, i ara són tot cendra.

No sé pas si va ser ell o jo qui primer va vindre al món: sols puc dir que vivíem l’un per l’altre, com dos enamorats, i millor encara, com sant Roc i el gos, que així ens deien pel poble.

Tot just clarejava i ja el sentia remoure’s a la porta de la meva habitació. A poc a poquet ficava la pota bellugadissa per l’escletxa que feien els dos batents de la porta i de cop me’l veia dalt del llit. Mai no vaig poder esbrinar si era ell o si era la claror del sol ixent qui primer hi arribava.

A casa gairebé tothom se l’estimava; no tant com jo. Però déu-n’hi-do per al pobre Galan, que no sabia cap on girar-se de tanta feina com tenia a l’hora de fer festes.

Qui tanmateix no se l’estimava gens ni gota era la Munda, la criada vella i mal amorosa que ja havia fet d’acompanyant al casament de l’avi i havia vist néixer el pare i tots nosaltres. Si el gos grinyolava, ja es podia ben dir que la Munda l’havia trepitjat. L’àvia deia que la criada vella estava gelosa del gos perquè jo l’estimava més que no pas a ella.

*** Va ser una tarda de les més enceses de l’estiu. El poble feia la migdiada.

Jo m’estava a la porta del carrer, oberta com a boca d’infern, que donava pas a una enlluernadora i xardorosa llengua de sol.

Tot d’una vaig sentir tancadissa de portes, crits d’aquí d’allà que no entenia, i al moment van passar pel carrer xicots i dones corrent esparverats, tot girant-se a mirar enrere com si els empaitessin. D’una revolada algú em va treure de la porta: era el pare, que en quatre salts havia

33

UNITAT 2 » LECTURA baixat l’escala i es llançava carrer avall, armat amb l’escopeta, cridant a tothom: —Tanqueu, que hi ha un gos rabiós!

Un gos rabiós! El meu únic pensament va ser per al pobre Galan, que no veia enlloc. Vaig inspeccionar-ho tot, i el gos no responia als meus crits. No devia ser a casa. Quina angúnia la meva! Esvalotava i picava de peus perquè em tornessin el meu Galan, que ell no havia fet mal a ningú.

Quan un altre cop vaig veure’m a l’entrada, ja la porta tornava a estar oberta, i… ja hi havia el Galan. Però en quin estat es trobava! Sempre tindré davant aquell quadre, el més trist de la meva vida fins llavors. Allà hi havia el meu pobre company, les orelles caigudes, el pèl eriçat, tremolant com fulla a l’arbre, escorrent-se-li la sang per dues ferides on es veien marcades les dents d’aquell gos maligne, que havia rebolcat el Galan i li havia esqueixat la carn.

Tots els de casa el voltaven sense dir paraula. Per la cara de la mare i la de l’àvia també corrien les llàgrimes. El pare es mossegava els llavis i picava amb un peu sobre les rajoles. Per damunt les espatlles de tots, aixecant-se de puntetes, s’ho mirava la Munda, mentre deia entre dents no sé quines paraulades.

Vaig voler llançar-me damunt del gos, i totes les seves mirades eren per a mi. Aquest moviment va fer decidir el pare i, apartant-nos a tots, va marxar al carrer amb el Galan, que el seguia tot arrossegant-se entre la pols.

La tarda s’havia tornat molt trista: bufava el vent, i uns núvols negrosos com glopades d’incendi van començar a avançar pel cel com si perseguissin el pare. Jo seguia de lluny el Galan, ara aturant-me perquè no em veiessin, adés corrent altre cop per no perdre’ls de vista.

Llavors es van aturar: el pare va agafar una pedra, va ensenyar-la al gos, la va llançar al mig de la riera i el va atiar perquè anés a collir-la. Però en girar-se, el Galan m’havia descobert i vacil·lava a creure el pare, mentre em mirava amb uns ulls que haurien fet estovar les pedres.

—Aquí, Galan, aquí! —vaig cridar desesperat. Però el pare, en sentir-me, va caragolar un renec, potser l’únic que havia dit en sa vida, i més

34

VO CAB ULARI

angúnia f. Malestar provocat per la por que passi alguna cosa dolenta. esqueixar v. tr. Fer trossos amb una estirada forta. paraulada f. Paraula desagradable, ofensiva. glopada f. Quantitat que circula de manera intermitent, ràfega. creure v. tr. Obeir. estovar v. tr. Perdre la duresa, entendrir. renec m. Interjecció considerada grollera, basta, injuriosa.

LECTURA « UNITAT 2 V OC AB U L ARI

engaltar v. tr. Acostar un fusell o una escopeta a la galta per apuntar i disparar. a tomballons loc. adv. Fent tombs per terra. rondinar v. intr. Queixar-se murmurant amb mal humor. eixir v. intr. Sortir. esgratinyar v. tr. Gratar amb les urpes, esgarrapar. falagueria f. Demostració d’amor o de simpatia per mitjà de paraules o d’accions afectuoses. aixada f. Eina per cavar la terra. reguera f. Senyal allargat d’una substància que queda sobre una superfície. estrebada f. Estirada brusca.

ràpid que no pas el gos, va fer un bot enrere, va engaltar l’arma i va engegar un tret contra la pobra bestiola, que a tomballons va rodolar morta al fons de la riera.

—A casa! —em va cridar el pare amb una veu que em va semblar l’udol d’una fera salvatge, tot girant el cap perquè no li veiés una llàgrima que es va eixugar amb la màniga d’una revolada.

A la porta de casa, igual que cada tarda, hi havia la Munda rondinant. Vaig passar per davant d’ella dient-li amb tota l’amargor de la meva ànima de criatura: —El pare ha mort el pobre Galan: ja estareu contenta!

***

Que llarga em va ser aquella nit! El vent no es va amansir ni un instant; els seus udols em semblaven que el gos no era pas mort, que havia eixit de la riera i que em cridava des del carrer. Fins i tot vaig creure un instant sentir-lo esgratinyar la porta i veure’l per una escletxa com posava el cap de costat i com em mirava amb un ull.

De cop, em vaig despertar i, en entrar la llum del dia per les escletxes dels finestrons com cada matinada, em vaig creure que el passat havia estat un somni, que el gos era viu i que, com cada trenc d’alba, vindria a obrir la porta de l’habitació per omplir-me a la seva manera de petons i falague­ ries. I el cor em va saltar de goig en sentir-lo que s’acostava, que com sempre esgarrapava la porta abans d’obrir-la, i sí, aquesta es va obrir finalment, però va donar pas a la Munda. Em va recomanar silenci, em va fer vestir a tota pressa i se’m va emportar carrer avall sense saber jo on em duia.

El dia s’anava fent clar, les cases encara es veien tancades i els carrers solitaris. Jo la mirava de cua d’ull; la Munda estava més groga que els altres dies, però la seva cara, com de costum, no em deia res. Llavors vaig observar que anàvem de dret a la riera i que ella portava un cabàs i una aixada. Una reguera de sang ens va guiar on es trobava el gos. Vaig apartar la vista d’aquell lloc, de llàstima que em feia. Quan de cop una estrebada de la Munda em va fer girar, ja havia ficat al cabàs el pobre Galan i empreníem la pujada de l’altra banda de la riera. El camí era estret; jo

35

UNITAT 2 » LECTURA

VOC AB U L AR I

feixuc -uga adj. Que es mou amb dificultat. esbufec m. Respiració forta i sorollosa. guaitar v. intr. Mig mostrar-se per una obertura. heura f. Planta enfiladissa que s’arrapa a les parets de les cases, a les roques o als arbres. regalimar v. intr. Caure un líquid en forma de filets o de regalims. aclofar-se v. pron. Abaixar-se. nínxol m. Cavitat feta en una paret d’un cementiri per col·locar-hi un cadàver o les cendres d’una persona. masegar v. intr. Pressionar fortament. engrapar v. tr. Agafar fortament amb la grapa, amb la mà. espona f. Costat del llit. a frec de loc. adv. A la vora de, arran de.

36

anava quasi al darrere de la Munda donant-li la mà dreta, i amb l’esquerra portava arrossegant l’aixada. Ella s’havia posat a coll el cabàs, d’on sortia penjant el cap del gos que es balancejava al damunt meu al compàs dels passos feixucs de la Munda i dels seus esbufecs de fatiga.

A l’altra banda del torrent hi havia el cementiri del poble. En arribar a una de les parets per on guaitaven garlandes d’heura, la Munda va deixar a terra l’estimada càrrega, i es va posar a cavar a sota mateix de la paret amb tant delit que semblava que li haguessin revingut les forces de la jovenesa. Quan el clot va ser fondo, hi va dipositar el Galan, es va eixugar l’abundosa suor que li regalimava per les mans i la cara i, aclofant-se fins a la meva alçada, em va dir baixet, baixet que tot just vaig sentir-la: —A l’altra banda d’aquesta paret hi ha el nínxol de casa teva. Allà hi ha ton avi i tos germanets, i allà demà… Oi que t’agrada que el posem aquí dintre?

I abans de respondre-li, em va agafar la cara entre les seves mans seques i terroses, i me la masegava amb els seus petons llarga estona. Tot d’una, va engrapar un altre cop l’aixada i va estendre la terra sobre el cos del company de ma vida.

*** La Munda va viure encara molts anys, severa com sempre, havent-se-les amb tothom del matí al vespre. Quan anava a morir i ja no parlava, em vaig acostar a l’espona del seu llit i, posant els llavis a frec de la seva orella, li vaig parlar: —Munda, us recordeu del pobre Galan, Munda?

Ella va fer que sí amb el cap i va obrir els ulls per últim cop per mirar-me. Al ser morta li vaig dir al pare: —Us vull demanar una cosa: que enterrem la Munda al nínxol de casa.

I allà reposa esperant-nos a tots. Àngel Guimerà: El gos de casa (versió abreujada i adaptada).

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Comprensió lectora

d) Quin fet trenca la rutina familiar? e) Quina n’és la conseqüència? f) Què fa la Munda inesperadament? g) Al final, com supera el problema el personatge protagonista?

El fil argumental El fil argumental és la connexió essencial que uneix els diversos esdeveniments de la narració i els dona continuïtat i sentit. Se sol poder expressar en un parell de frases.

1. Indica quin és el fil argumental del conte

de la lectura:

Un nen estima molt el gos de casa i, per culpa d’una criada gelosa, el perd. Però al final el noi es reconcilia amb ella.

Un nen pateix un xoc emocional per la

mort del seu gos. La criada, enemiga tradicional del gos, manifesta els seus sentiments amagats i li dona consol.

Un nen estima molt el gos de casa, que

mor a causa d’una malaltia. Demana al seu pare de soterrar-lo al cementiri, prop del nínxol familiar, i li ho concedeix.

2. El fil argumental serveix per insinuar quin

és el tema de la narració. Quin diries que és el tema del conte El gos de casa?

L’amor pels animals.

El poder guaridor de l’amor.

L’amor egoista.

L’argument i la trama L’argument d’una narració és el resum de la trama. La trama és el conjunt de fets que hi passen i la manera com estan relacionats.

3.

Redacta l’argument del conte de la lectura a partir de les preguntes següents: a) Qui és el narrador? b) De quan i de què parla? c) Quina relació té l’animal amb el protagonista i els altres membres de l’entorn familiar?

La intriga La intriga és un recurs narratiu que consisteix a crear una situació crítica i retardar-ne la resolució per mitjà d’accions secundàries. L’objectiu de la intriga és crear tensió i, d’aquesta manera, mantenir l’interès dels lectors o espectadors.

4. Al conte hi ha un seguit de fets que doten

d’intriga la narració. Ordena’ls segons l’ordre d’aparició: L’endemà de la mort del gos, la Munda va

entrar de matinada a l’habitació del nen i li digué que es vestís i l’acompanyés.

El pare, veient que el fill es volia llançar damunt el gos ferit, va marxar al carrer amb el Galan sense dir on anava.

El Galan va descobrir que el nen l’havia seguit i vacil·lava si creure les ordres del pare o fer cas als requeriments del nen.

D’una revolada el pare del nen va sortir al

carrer armat amb una escopeta cridant a tothom que hi havia un gos rabiós.

37

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

Tipus de conflicte

Paraules i expressions

En el transcurs d’una narració sempre apareix un obstacle que impedeix o dificulta al personatge principal aconseguir el seu objectiu. Aquest obstacle és el conflicte que dona tensió dramàtica a la història.

Camps semàntics

5. Determina quin tipus de conflicte trobem a

El gos de casa.

n conflicte personal que ve de l’interior U mateix del personatge.

Un conflicte exterior per la relació del personatge amb una altra persona o un grup de persones.

Un conflicte social per l’enfrontament del personatge amb un grup organitzat (el govern, una organització, la família, una classe social).

6. Defineix breument el conflicte que es dona en aquesta narració.

Un camp semàntic és un conjunt de paraules que pertanyen a un mateix camp de la nostra experiència. Per exemple, els mots funeral, nínxol, cementiri, soterrar o enterrament formen part del camp semàntic de la mort.

8. Cerca en el vocabulari de la lectura dos

mots del camp semàntic de les mostres d’afecte i dos del de la por.

Camps lèxics Un camp lèxic és un conjunt de paraules de la mateixa categoria lèxica relacionades pel significat. Per exemple, tots els noms que designen animals formen un camp lèxic.

9. Relaciona els noms del camp lèxic dels ani-

mals amb els verbs del camp lèxic dels crits que fan. Per exemple: El gat miola. miolar • piular • grunyir • rugir • bramar renillar • belar • raucar • parrupar

La incògnita Una incògnita és una cosa desconeguda que no acabem d’entendre i que desperta el misteri. Els motius del comportament de la Munda, per exemple, són una incògnita.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

7. Digues quina funció narrativa té la figura

de la Munda en el desenllaç del conte:

Personatge antagonista que maquina per impedir que el protagonista aconsegueixi mantenir l’objecte estimat.

Personatge aliat que ajuda el protagonista a superar el conflicte creat per la pèrdua de l’objecte estimat.

38

PREN LA PARAULA « UNITAT 2

» PREN LA PARAULA Hi esteu a favor o en contra? És molt probable que recordeu els bons moments que vau passar durant la visita d’un zoològic. ¿Però us heu parat mai a pensar que als animals, tot i estar-hi ben alimentats, allà els falta el més important: la llibertat, viure en el seu medi natural?

Us proposem que debateu a classe sobre l’existència dels zoològics: ¿aquestes instal·lacions encara tenen sentit o bé caldria eliminar-les?

N’hi ha que pensen que cal mantenir els zoos perquè enforteixen les relacions entre les persones i els animals. D’altres, en canvi, diuen que cal tancar-los perquè la qualitat de vida dels animals que hi viuen és dolenta.

Hi esteu a favor o en contra? Busqueu arguments per defensar la vostra opinió i, en acabat, poseu en comú les vostres opinions i debateu-les.

Què

hem de fer?

Organitzeu un debat entre tota la classe. Recordeu que un debat és un diàleg plural en què diversos participants opinen sobre una qüestió controvertida (com ara l’existència dels zoològics) i manifesten opinions contraposades, a favor i en contra.

En un debat intervenen diversos agents: oderador o moderadora: presenta el debat i condueix els participants.

•M • Participants: intervenen amb les seves opinions argumentades.

• Públic: escolta els participants i valora la seva capacitat de convenciment.

Com

ho hem de fer?

Entre tots, assumiu els diferents papers que fan els agents d’un debat i repartiu-vos les seves tasques.

A continuació, prepareu-vos les intervencions segons el paper que hàgiu assumit. Els participants, per exemple, opinaran els uns a favor i els altres en contra.

Finalment, participeu en el debat seguint les indicacions del moderador o la moderadora i, sobretot, respecteu el torn de paraula.

Trobareu més informació sobre els debats i com organitzar-los en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

39

UNITAT 2 » POSA-HO PER ESCRIT

» POSA-HO PER ESCRIT Gossos amb professió El gos (també anomenat ca, cus o cutxo) és el mamífer domèstic més extraordinari que hi ha. Presenta habilitats que no tenen els altres animals. És molt més que un animal de companyia: pot arribar a fer diverses tasques i a ajudar les persones de moltes maneres.

Podríem dir que hi ha gossos «amb professió», en el sentit que poden arribar a desenvolupar unes tasques especials per a les quals han estat ensinistrats.

Existeixen moltes «professions» que poden arribar a fer aquests animals. Per exemple, els gossos d’atura vigilen els ramats, els gossos policia ajuden els agents a fer detencions de delinqüents i els gossos d’assistència ajuden persones amb discapacitats.

Et proposem que donis a conèixer una d’aquestes professions canines. Tant pot ser la professió d’un gos d’assistència com la d’un gos de treball.

Què

Gossos d’assistència •G os pigall •G os de mobilitat • Gos d’escolta • Gos de teràpia

hem de fer?

No és fàcil obtenir un gos «amb professió»: cal seleccionar la raça més adient, triar els gossos més capacitats i ensinistrar-los molt bé durant molt de temps.

Fes una fitxa informativa que expliqui els aspectes més importants que cal saber d’un d’aquests gossos.

Com

ho hem de fer?

Cerca la informació necessària per poder fer la fitxa informativa, que haurà d’incloure els apartats següents: a) Generalitats (informació bàsica del gos i tasca). b) Procés de formació (ensinistrament i treball d’adaptació). c) Selecció (característiques requerides i races més adients).

Gossos de treball •G os • Gos • Gos • Gos

de rescat d’atura de caça policia

Trobaràs un model de fitxa informativa en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

40

• • • •

os G Gos Gos Gos

de cerca de trineu guardià d’aigua

POSA-HO PER ESCRIT « UNITAT 2

F I T X A I NF O R M A T I V A

Generalitats

Procés de formació

Selecció

Busca una imatge d’un gos fent l’activitat que has triat i enganxa-la aquí.

41

UNITAT 2 » LITERATURA

» LITERATURA 1. Les faules i els exemples 1.1 Les faules Les faules són narracions de fets meravellosos protagonitzades sovint per animals, que actuen com si fossin persones. La seva finalitat és transmetre un ensenyament moral servint-se d’una al·legoria (una història de sentit figurat o simbòlic).

Quan les faules són llargues, s’anomenen apòlegs.

1.2. Les faules a l’edat antiga: Isop Els orígens de les faules se situen a l’edat antiga. Els dos fabulistes més importants d’aquella època van ser Isop (segle vi aC) en grec i Fedre (segle i) en llatí.

Isop, considerat el mestre de la faula, fou probablement un esclau grec. Els seus personatges acostumen a ser animals que representen arquetips: la guineu és l’astúcia; l’ase, l’estupidesa; la formiga, la previsió… Les faules d’Isop tenen intenció moralit­zant i els mestres grecs les usaven per formar els alumnes.

1.3. Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull Els escriptors d’obres doctrinals de l’edat mitjana, com Ramon Llull, utilitzaven sovint exemples com a arguments narratius de les regles de conducta que defensaven. Aquests exemples eren relats breus protagonitzats per éssers humans, animals, plantes, fenòmens de la natura o, fins i tot, idees abstractes.

Ramon Llull, creador de la prosa literària catalana Ramon Llull (1235-1315) és l’escriptor més important de la literatura catalana dels segles xiii i xiv: fou el primer de construir una obra narrativa extensa i de qualitat en català, amb novel·les com ara Romanç d’Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties.

Llull utilitzava els exemples per convèncer els seus lectors de la bondat dels principis morals del cristianisme. Els seus exemples s’inspiren en textos bíblics, en vides de sants i, també, en faules i contes antics.

42

Isop, de Diego Velázquez (1638).

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Les faules 10. Completa

l’explicació següent amb les paraules adequades:

Les faules són

de fets protagonitzades

sovint per

, que actuen com

si fossin

.

La

seva

finalitat

és

transmetre

un

moral servint-se d’una sentit

(una història de o simbòlic).

11. Les faules i els exemples medievals han

atorgat a diversos animals una simbologia que ha perdurat. Relaciona cada un dels animals següents amb les característiques que representa. lleó • guineu • llop • formiga • tortuga anyell • cranc • cigala

a) La previsió i el treball ➝

El llop i l’anyell Un llop va veure un anyell que bevia en un riu i volgué cercar un bon pretext per devorar-lo.

Així, malgrat trobar-se més amunt del corrent, va culpar l’anyell d’enterbolir l’aigua, i de privar-lo, a ell, de beure. L’anyell li respongué que bevia amb la punta dels llavis i que, d’altra banda, estant més avall, no podia remoure l’aigua de més amunt. Aleshores el llop, no havent reeixit amb aquest pretext, afegí: —Però l’any passat vas insultar el meu pare.

I havent replicat l’anyell que un any enrere ell encara no era nat, el llop li va respondre: —Ah!, perquè tu trobes explica­ cions, jo m’he d’estar de menjar-te?

Aquesta faula vol dir que cap raó justa no és vàlida per als qui estan determinats a fer mal.

Isop: Faules. a) Quins pretextos s’empesca el llop per devorar l’anyell?

b) Què li respon l’anyell? c) Què acaba fent el llop?

b) La maldat i la traïció ➝ c) El poder i la reialesa ➝ d) L’astúcia i l’enginy ➝ e) La invulnerabilitat i la protecció ➝ f) La lentitud i la constància ➝

Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull 13. Per què es considera que el creador de la

prosa literària en català és Ramon Llull? Digues el títol de dues obres d’aquest autor.

g) La festa i la música ➝ h) La tendresa i l’afabilitat ➝

Les faules a l’edat antiga: Isop 12. Llegeix la faula El llop i l’anyell i respon

a les preguntes.

43

UNITAT 2 » LITERATURA 1.4. Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine Les faules es renoven L’autor francès Jean de La Fontaine (1621-1695) va ser el gran renovador del gènere de la faula de l’edat moderna. En va escriure més de dues-centes, editades en dotze llibres, algunes de les quals són versions modernes i en vers de les faules antigues d’Isop i Fedre.

Jean de La Fontaine Jean de La Fontaine, com Isop, Fedre o Llull, se serveix dels animals per instruir les persones. Els atribueix virtuts i, sobretot, defectes propis dels humans per tal que els lectors ens hi vegem reflectits i ens adonem del ridícul que fem quan ens mostrem egoistes, despietats, ganduls, covards, presumits o conformistes.

La cigala i la formiga La cigala, que es desviu per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda quan el fred va ser més rude.

No tenia a l’aixopluc cap tros de mosca, cap cuc.

La fam que passa l’obliga a trucar a ca la formiga, i li pidola uns quants grans per no caure morta abans d’arribar al temps de la sega.

«En venir l’agost, agrega, us pagaré, puntual, interès i capital.»

La formiga mai no fia; aquest defecte, no el té.

«Pel bon temps, diu, ¿què vau fer d’un cap a l’altre del dia?

—No us desplagui, a tota veu, m’estava canta que canta.

—Cantàveu? Oh, com m’encanta; molt bé, doncs, ara, balleu!»

Jean de La Fontaine: Faules.

El cant i la previsió La cigala i la formiga és una de les faules més conegudes. La cigala hi simbolitza els valors de la música i la festa, i la formiga, en canvi, hi representa els valors de la feina i la previsió.

La versió més antiga d’aquesta faula pertany a Isop. I la versió moderna, en vers, que hi ha a continuació, és de Jean de La Fontaine.

VO CAB ULARI

cigala f. Insecte gros, de color verd fosc, amb quatre ales llargues i transparents, que fa un cant molt característic. desviure v. intr. Sentir molta afecció, i fins i tot passió, per una cosa. rude adj. Cru, rigorós, dur de suportar. aixopluc m. Lloc on algú pot posar-se a cobert. pidolar v. tr. Demanar per favor, per caritat. agregar v. tr. Afegir. interès m. Guany que donen uns béns o uns diners prestats. capital m. Béns, riqueses o diners. fiar v. tr. Deixar prestada alguna cosa. desplaure v. intr. Desagradar.

44

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

Recerca i creació 16. Accediu als webs Faules d’Isop i Recull

Les faules 14. Relaciona els autors de la primera llista

amb l’època en què van viure de la segona i la llengua en què escrivien de la tercera:

Isop segle i català Fedre segle vi aC

de faules (en trobareu un enllaç en l’espai personal del web www.barcanova.cat), trieu una faula i, en un full a part, feu-ne un petit resum i acompanyeu-lo amb algunes il·lustracions. Per exemple: El corb i la guineu

francès

Llull segle xvii grec La Fontaine

segles xiii i xiv llatí

Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine 15. Llegeix atentament

la faula La cigala i la formiga i, després, escriune una versió lliure en prosa. Pots començar així: La cigala s’havia passat tots els mesos d’estiu cantant alegrement, sense pensar ni un sol instant que, quan arribés el fred, no tindria res per menjar, ni un sol tros de mosca, ni cap cuc. En canvi, la formiga no havia parat de…

A la branca d’un arbre hi havia un corb amb un formatge al bec. La guineu va fer elogi de la gran bellesa del corb i el convidà a cantar per comprovar l’harmonia del seu cant.

El corb, tot orgullós, va voler demostrar que cantava d’allò més bé i va grallar. Aleshores el formatge va caure i la guineu se’n va apoderar.

Compte amb qui et fa elogis sense cap fonament!

45

UNITAT 2 » TEXTOS FUNCIONALS

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Aprendre a descriure 1.1. Descriure per reconèixer o identificar Descriure és expressar de manera detallada i ordenada les característiques d’una persona, un animal, un lloc o un objecte.

ELEMENTS DE LA DESCRIPCIÓ

•E l tema: element que es descriu.

• La caracterització: relació de les característiques generals i de les parts que constitueixen l’element descrit.

• L’entorn: tot allò que envolta l’element descrit i que ajuda a caracteritzar-lo (què porta, on es troba, què fa, etc.).

TIPUS DE DESCRIPCIÓ

• Objectiva: es detallen amb un llenguatge denotatiu les característiques tangibles de l’element descrit d’una manera neutra i imparcial.

• Subjectiva: l’autor expressa la seva manera de veure l’element descrit amb un llenguatge connotatiu que suggereix altres significats d’aquest element.

Per reconéixer o identificar algú o algun objecte, n’hi ha prou amb una descripció simple, que només exposi els trets més rellevants.

Com és?

1

És baixeta, rossa, amb ulleres i acostuma a portar una brusa, pantalons texans i vambes. És molt sociable i riallera.

2 En què puc ajudar-la?

Hola, he perdut el paraigua… És automàtic, de color vermell fosc, amb el mànec semicircular d’aspecte metal·litzat.

3

EI!

He perdut una gosseta, encara cadell, de la raça westie (terrier blanc de West Highland). És tota blanca, amb el nas negre i els ulls foscos i ametllats. Té les orelles petites però ben dretes i una mirada penetrant. Respon al nom de Perla. Porta un collar de cuir de color vermell, i també porta xip.

Sisplau, si la veieu, telefoneu de seguida.

Moltes gràcies.

1.2. Descriure per saber-ne més Si el que volem és aprofundir, farem una descripció més precisa i exhaustiva, com les que trobem en les enciclopèdies o en els llibres especialitzats.

CONSELLS PER DESCRIURE • Observa l’objecte amb atenció, determina’n les parts i atribueix-li les característiques corresponents.

• E stableix l’ordre de la descripció: normalment convé anar dels trets més generals als més particulars.

• C erca elements de l’entorn que puguin ajudar a entendre l’objecte descrit.

46

Podeu veure un exemple de fitxa tècnica exhaustiva en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

RECURSOS LINGÜÍSTICS • Verbs per atribuir trets físics o de caràcter: ser, estar, semblar, tenir…

• Adjectius: valent, robust, agradable…

• Sintagmes preposicionals: de marbre, de nata…

• Comparacions: com una magrana, com un ciri…

• Metàfores: és una joia, és una fura…

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» ACTIVITATS

mes primitius ja havien domesticat gossos i aprofitaven els seus serveis. ➝

Els textos funcionals 17. Llegeix el text descriptiu següent i respon a les preguntes que hi ha a continuació:

Un esquirol és un mamífer rosegador que fa uns 45 centímetres de llargada, té la cua llarga i peluda i els dits, les ungles i les dents molt forts. Són de color marró o gris. Els esquirols s’enfilen als arbres i salten de branca en branca amb molta agilitat. a) Quin és el tema de la descripció? b) Quin fragment conté la caracterització del tema?

19. Torna a llegir els textos 1, 2 i 3 i indica quina d’aquestes funcions pràctiques fa cadascun:

a) Que la persona a qui s’adreça l’emissor es faci una imatge d’un objecte extraviat a partir de les dues o tres característiques més peculiars. ➝ b) Que la gent que llegeixi el text pugui reconèixer el gos que s’hi descriu i trucar a la seva propietària. L’objectiu final és recuperar el gos perdut. ➝ c) Que la persona que rep el missatge pugui identificar una persona a partir d’algunes característiques distintives o conegui alguns trets del seu caràcter. ➝

20. c) Quina part es refereix a l’entorn?

18. Digues en quin dels textos següents es fa

una descripció objectiva i en quin una descripció subjectiva:

a) El gos és l’animal més amic de l’home. Té uns ulls que són guspires de tendresa i una cua que es belluga sempre que et veu. Té un musell flonjo com una maduixa madura i les seves orelles són un radar molt eficaç: s’alcen dretes en cas d’alerta. ➝ b) El gos és un mamífer que s’alimenta principalment de carn. Té l’oïda i l’olfacte molt fins i sol viure amb les persones. Els ho-

Treball col·lectiu

Activitat oral. Porteu fotografies d’animals, barregeu-les i repartiu-vos-les a l’atzar. Cada un de vosaltres haurà de descriure l’animal que li hagi tocat amb la màxima precisió i sense dir-ne el nom. La resta de la classe haureu de descobrir de quin animal es tracta.

Activitat escrita. Prepareu, per parelles, una fitxa d’un animal seguint el model de la fitxa tècnica que hi ha en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Després, entre tota la clas­ se, feu-ne un mural o exposeu-lo en un blog.

Activitat oral i escrita. Feu una enquesta a classe amb preguntes com aquestes: a) Tens animals de companyia? b) Si en tens, quins són? c) Quines qualitats i quins defectes hi has observat? d) Quins avantatges i inconvenients hi veus?, etc.

Examineu les dades i traieu-ne conclusions.

Després, feu-ne una exposició oral col·lectiva.

47

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA 1. Els pronoms Un pronom és una paraula que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense dir-ne el nom: —I vostè, d’on és?

Perquè la Perla faci exercici, l’Anna agafa un bastó i l’hi llança ben lluny.

—Jo soc del Canadà.

Els pronoms jo i vostè es refereixen a les persones que parlen: jo és l’emissor i vostè, el receptor.

Els pronoms el i hi prenen el significat d’elements que han aparegut abans: bastó i Perla, respectivament.

1.1. Els pronoms personals Els pronoms personals presenten la propietat gramatical de persona. Els de 1a i 2a persona fan referència, respectivament, a l’emissor i al receptor, mentre que els de 3a persona es refereixen a un element lingüístic anterior, l’antecedent.

RE CO RDA Quan les formes de cortesia

Els pronoms personals es classifiquen en forts i febles:

vostè i vostès fan de subjecte,

• Els pronoms forts tenen una síl·laba tònica i ocupen la po-

del missatge (segona persona), el verb hi concorda en tercera

sició de subjecte o de complement.

persona: Tu no obris la porta a ningú.

PERSONA GRAMATICAL

SINGULAR

PLURAL

Primera

jo / mi

nosaltres

Segona

tu / vostè / vós

vosaltres / vostès

ell / ella

ells / elles

Tercera

tot i que es refereixen al receptor

si

Vostè no obri la porta a ningú.

I quan la forma vós fa de subjecte, tot i que es refereix a una sola persona (singular), el verb hi concorda en plural: Tu ja pots passar al despatx.

Vós ja podeu passar al despatx.

• Els pronoms febles són monosíl·labs àtons que van immediatament davant o darrere del verb.

PERSONA GRAMATICAL

SINGULAR

PLURAL

Primera

em (-me)

ens (-nos)

Segona

et (-te)

us (-vos)

el (-lo) / la (-la) Tercera

els (-los) / les (-les)

li (-li)

els (-los) es (-se)

48

SAB I E S Q UE ...?

El pronom neutre ho i els pronoms adverbials hi i en són pronoms febles però no pronoms personals.

Estudiarem l’ús de tots els pronoms febles amb més deteniment en la unitat 8.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

b) L’Elisenda vol anar a protestar, però a no li faran de cas. c) A

Els pronoms personals

no ens volen rebre.

d) De tots els aspirants, només ens van se-

21. Completa aquestes oracions amb la for-

leccionar a tu i a

.

ma adequada del pronom personal:

e) Escolti, a

a) Primera persona del singular: jo, -me, mi, m’, em

23. Digues quin és l’antecedent dels pronoms

1.

vull ser waterpolista.

2. A

agrada molt jugar a water-

polo.

3. L’entrenadora

fa jugar de defensa.

4. La setmana passada vaig lesionar

al

què li recorda la imatge?

febles destacats en les oracions següents.

Per exemple: Vaig portar el gat a casa de l’àvia i li vaig demanar si se’l podia quedar uns dies. ➝ L’antecedent de li és l’àvia. L’antecedent de el és el gat.

a) La Marta i la Neus tenen tres entrades. Els en sobra una.

canell. b) Tercera persona del masculí singular: ell, si, es, -se, el, -lo, li 1.

A aquest noi d’hora.

2. Cada dia tant música.

agrada llevar

b) La Jasmina va deixar l’ordinador al seu cosí i encara no l’hi ha tornat.

veig sortir de casa escol-

3. La seva germana sempre va amb 4. Sembla un noi segur de

c) Els pares de l’Albert són ben rossos, però ell no ho és pas.

.

mateix.

5. Un dia m’agradarà saludar

d) Aquesta casa és molt solitària. No m’agradaria gens viure-hi.

.

c) Tercera persona del femení plural: elles, les, s’, -se, -les, els, -los 1. Aquestes noies sempre 2. Entre 3.

agrada xerrar i sortir a divertir

.

, però no goso

res.

22. Completa les oracions següents amb el pronom fort adequat:

a) El públic t’aplaudia a

i no pas a mi.

24. Completa aquestes oracions amb la forma adequada dels pronoms febles que s’indiquen en cada cas:

avenen molt.

4. M’agradaria conèixer dir

veig juntes.

a) Si

busquen, amagueu-

b) Si

heu embrutat, renteu-

c) Si (ens + ho) d) Si

’

aquí. (us)

vols dir, fesvas, oblida-

e) Si us agrada, emproveu-

. (el ) -

saber.

’

. (et + en)

-

. (us + el)

49

UNITAT 2 » GRAMÀTICA 1.2. Els pronoms demostratius Els pronoms demostratius assenyalen objectes, esdeveniments o accions tenint en compte si es troben a prop (això) o lluny (allò) de les persones que parlen (emissor i receptor). Sovint van acompanyats dels adverbis demostratius (aquí o allà) per assenyalar l’objecte: Això d’aquí què deu ser?

PROXIMITAT

això

LLUNYANIA

allò

Allò que veus allà és un voltor.

en l’espai

Això d’aquí és un niu de vespes.

en el temps

Això que ens ha dit no pot ser veritat.

en l’espai

Allò d’allà obstrueix el pas de l’aigua.

en el temps

Allò que va passar ens va doldre.

P E R SAB E R- NE M É S Un pronom demostratiu pot tenir d’antecedent tota l’oració que el precedeix. En aquest cas, el demostratiu designa el fet o l’esdeveniment que expressa l’oració que li fa d’antecedent: L’equip havia perdut els últims cinc partits. Allò va causar una gran decepció.

1.3. Els pronoms quantificadors Els pronoms quantificadors designen una determinada quantitat de persones (tothom, algú, ningú) o de coses (tot, quelcom, res). Equivalen a sintagmes nominals quantificats: tothom = tota la gent

algú = alguna persona

ningú = cap persona

tot = totes les coses

quelcom = alguna cosa

res = cap cosa

En preguntes i en oracions condicionals, els pronoms ningú i res equivalen, respectivament, a algú i alguna cosa:

P E R SAB E R- NE M É S Tot i que tothom té un valor genèric (tota la gent), també s’usa amb un sentit més limitat per designar tota la gent d’un grup o d’un lloc determinat: En aquest poble tothom treballa.

Va trucar ningú (= algú) ahir?

Si necessites res (= alguna cosa), avisa’ns.

1.4. Els pronoms i els adverbis interrogatius Els pronoms interrogatius (qui, què) i els adverbis interrogatius (on, quan, com, quant) ens permeten preguntar per un element de l’oració del qual desconeixem la identitat.

PRONOMS INTERROGATIUS

ADVERBIS INTERROGATIUS

50

qui (persones)

Qui ha obert la porta aquest matí?

què (coses)

Què us ha dit el veterinari?

on (lloc)

On has deixat les claus?

quan (temps)

Quan vindrà l’arquitecte?

com (manera)

Com et trobes avui?

quant (quantitat)

Quant val aquest monopatí d’aquí?

P E R SAB E R- NE M É S Quan els interrogatius apareixen darrere d’una preposició, ens permeten preguntar sobre circumstàncies com ara la causa (per què?), la destinació (per a qui?), la direcció (cap a on?) o l’origen (d’on?).

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

27. El quantificador de la llengua castellana algo té diverses correspondències en català.

Les més habituals són les següents:

Els pronoms demostratius 25. Completa aquestes frases amb això o allò: a)

d’aquí és d’acer inoxidable. En canvi, d’allà és d’alumini.

b)

de l’altre dia era una mica sospitós.

Però

d’ara dissipa tota sospita.

c) Saps on vam deixar

de la Meritxell?

d) Tot és tan diferent del que era quan nosaltres vivíem aquí! e) Quan vam tenir l’accident, l’Alba ens va ajudar molt. f)

no ho oblidarem mai.

que proposes de tapiar les finestres no em sembla pas una bona solució.

Els pronoms quantificadors 26. Tria el quantificador adequat en cada cas: a) tothom / tots 1. Aquí

ha d’ensenyar el passaport.

2. els viatgers han de passar pel control de seguretat. b) ningú / cap 1. dels assistents no es va adonar de l’error.

2.

no es va assabentar de l’incident.

c) algú / alguns 1. Convidarà

amics a la festa.

2. Si vols, pots venir amb

a) Hay algo que me llama la atención. b) ¿Desea algo más? c) Se encuentra algo major. d) Si te falta algo, avísame.

Els pronoms i els adverbis interrogatius 28. Formula una oració interrogativa per a cadascuna de les informacions següents fent que l’element subratllat sigui l’objecte de la pregunta. Per exemple:

Avui toca fer guàrdia a la doctora Riba. ➝ —A qui toca fer guàrdia avui? a) Demà vull l’entrepà de tonyina. b) Els fugitius es van amagar al bosc.

.

d) res / gens / cap 1. No hi he posat

algo pron. indef.

1 alguna cosa, quelcom. Le dieron algo, li van donar alguna cosa. En esto hay algo de verdad, en això hi ha quelcom de veritat.

2 [en frases condicionals i interrogatives] res. ¿Quieres algo?, vols res? Si oyes algo, me lo cuentas, si sents res, m’ho expliques.

3 una mica, [en frases condicionals i interrogatives] gens.

Falta algo para llegar, falta una mica per arribar-hi. Si hace algo de viento aclarará, si fa gens de vent s’aclarirà.

4 el que fos. Daría algo por, donaria el que fos per.

c) L’avi ja es troba molt més bé. de sal.

2. A la nevera no hi ha 3. Avui encara no he menjat

refresc.

d) Parlava per telèfon amb una meva amiga.

.

51

UNITAT 2 » GRAMÀTICA 1.5. Els pronoms relatius Els pronoms relatius són paraules que ens permeten inserir una oració (oració subordinada de relatiu) dins d’una altra (oració principal). La subordinada de relatiu sol ser una oració adjectiva que fa la funció de complement del nom: ORACIÓ 1

ORACIÓ 2

Els jocs de taula encara no me’ls ha tornat.

RELATIU

Li vaig deixar els jocs de taula l’any passat.

que

ORACIÓ COMPOSTA

Els jocs de taula que li vaig deixar l’any passat encara no me’ls ha tornat.

Oració adjectiva de relatiu

N

CN

El pronom relatiu uneix les dues oracions que formen l’oració composta i adquireix el significant del nom que l’antecedeix (l’antecedent).

Els pronoms relatius canvien de forma segons si van precedits o no de preposició i segons que el referent sigui persona, cosa o lloc: REFERENT

PRONOMS RELATIUS

Els pronoms relatius qui i que poden introduir oracions de relatiu substantives: Qui guanyi avui es classifica.

El que hem vist és estrany.

EXEMPLES

persona o cosa

que

El conductor que ha detingut la policia era un menor.

Visitarem els jardins que envolten el palau.

persona

qui

Ni tan sols coneixia el company amb qui havia de fer el treball.

cosa

què

Encara no sap el delicte de què l’acusen.

persona o cosa

el qual / la qual els quals / les quals

La bicicleta contra la qual va xocar era d’en Sergi.

Hem visitat les coves dins les quals s’amagaven els pirates.

lloc

on

M’agradaria visitar el poble on van néixer els avis.

Observacions: 1. Q uan el relatiu no va precedit de preposició s’utilitza la forma que. arrere de les preposicions àtones a, de, en o amb se sol 2. D utilitzar qui (persones) o què (coses). També es pot utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

Darrere d’una preposició tònica (dins, contra) o d’una 3. locució (a favor de, al capdamunt de) s’ha d’utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

52

P E R SAB E R- NE M É S

P E R SAB E R- NE M É S Els adverbis relatius quan, on i com poden introduir oracions de relatiu adverbials: Fica l’ou quan l’aigua bulli.

Eren on els havia deixat.

Aquí fan el pa com es feia abans.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els pronoms relatius 29. Converteix les dues oracions simples en

una oració composta i reemplaça l’element subratllat per un pronom relatiu. Per exemple: Un vaixell ha rescatat trenta persones. Entre aquestes persones hi havia dos infants.

Un vaixell ha rescatat trenta persones entre les quals hi havia dos infants.

a) Els veïns tenen un gos. El gos lladra de dia i de nit.

b) que / qui El doctor Bartomeu és el metge en més confio. c) la que / la qual Aquesta és una sentència ferma contra les parts no podran recórrer. d) on / que L’hospital

fan aquest tractament

ens queda a 45 quilòmetres. e) qui / que porti elements metàl·lics que els posi en aquesta safata.

b) Ara t’ensenyaré el forat. Per aquest forat entren els ratolins.

f) que / què L’aiguat s’ha endut tot el

havíem

deixat a la porta del garatge. c) Aquest és el cotxe. Amb aquest cotxe vaig tenir l’accident.

31. Afegeix les formes correctes en cada cas: a) qui / la que / la qual Et presentaré la noia a

/

t’hauràs de dirigir a partir d’ara. d) Vam dormir en un refugi. A prop del refugi hi havia un llac.

b) què / el que / el qual Vine, que t’ensenyaré el patinet amb /

e) Aquesta és l’inspectora. A aquesta inspectora vaig denunciar les irregularitats.

vaig a l’institut.

c) qui / les que / les quals He conegut unes noies amb

/

comparteixo molts interessos. d) que / on / en el qual

30. Tria el pronom relatiu adequat en cadascuna de les oracions:

el lloc

/

ha nascut.

e) el / lo / allò

a) que / qui M’agradaria que em visités el mateix cirurgià

Per la manera de parlar podràs endevinar

em va operar.

/

que no vulguis per a tu

no ho vulguis per als altres.

53

UNITAT 2 » ORTOGRAFIA

» ORTOGRAFIA A FI DE PARAULA

1. Les lletres b/p, d/t, g/c 1.1. L’ensordiment Les consonants oclusives sonores b, d, g sonen com les consonants sordes corresponents p, t, c a final de paraula i al final de síl·laba seguides de consonant sorda.

EXEMPLE

SO

cub / llop

[p]

fred / set

[t]

mag / drac

[k]

A FI DE SÍL·LABA

1.2. Les normes ortogràfiques Aquest ensordiment pot generar dubtes a l’hora d’escriure les consonants oclusives a fi de paraula o de síl·laba.

A final de paraula, hem d’aplicar aquestes normes ortogràfiques:

EXEMPLE

SO

dubte / repte

[p]

adquirir / potser

[t]

estagflació / tracte

[k]

NORMA 1 Darrere de vocal tònica

Excepcions

S’escriuen les lletres p, t i c:

• els mots adob, club, cub i tub • els mots fluid, fred, sud i els acabats en -itud i -etud (solitud, lentitud, quietud…)

• els mots mag, reg, gag, demagog i pedagog

• l lop (tot i que el femení sigui lloba) •h umit (tot i que el femení sigui humida) •a mic (tot i que el femení sigui amiga)

NORMA 2 Darrere de vocal àtona

Excepcions

S’escriu com en el mot femení o el derivat:

•à nec (malgrat ànega, aneguet) •c àrrec (malgrat càrrega, carregar, carregós)

• àrab (amb b com Aràbia, arabisme) • príncep (amb p com principat, principesc) •p àl·lid (amb d com pàl·lida, pal·lidesa) •d ipòsit (amb t com dipositar, dipositari) •c àstig (amb g com castigar, castigament) •m úsic (amb c com música, musical)

• f àstic (malgrat fastigós, fastiguejar) •m ànec (malgrat manegar, desmanegament) •p réssec (malgrat presseguer, presseguerar) • t ràfec (malgrat trafegar, atrafegat)

NORMA 3 Darrere de consonant

Excepcions

S’escriu com en el mot femení o el derivat:

• estenc (malgrat estengui, estengués o estengué) • prenc (malgrat prengui, prengués o prengué…)

• ofenc (malgrat ofengui, ofengués o ofengué…)

• tinc (malgrat tingui, tingués o tingué…)

• venc (malgrat vengui, vengués o vengué…)

• vinc (malgrat vingui, vingués o vingué…)

• verb (amb b com verbal, verbalitzar) • serp (amb p com serpent, serpentejar) • covard (amb d com covarda, covardia) • desert (amb t com deserta, desèrtic) • alberg (amb g com albergar, alberguista) • remolc (amb c com remolcar, remolcador)

54

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

34.

Tenint en compte les excepcions de la norma 1, completa les frases següents amb les paraules adequades:

L’ensordiment 32. Llegeix les expressions següents i classifi-

ca les paraules destacades en cursiva segons el so de les consonants oclusives a final de síl·laba o de mot:

a) humor a base de gags b) adquirir experiències c) quedar-se calb d) fer una sol·licitud e) banyar-se en un gorg f) tub estret i corbat g) un estratagema subtil h) un clima àrid i) ocells camallargs Sonen [p]

Sonen [t]

a) S’ha rebentat un

de la cale-

facció. Sort que avui i no fa

.

b) Per adobar els rosers, cal comprar un adequat i de qualitat. c) La fluïdesa és la característica d’allò que flueix. Així diem: una substància fluida o un llenguatge

.

35. Forma els noms derivats dels adjectius

següents i classifica’ls d’acord amb la taula de més avall: ample ✓, escàs, apte, exacte, dens, segur, alt, oportú, quiet, nou, lent, breu.

Sonen [k]

Noms amb els sufixos -etud i -itud

Noms amb els sufixos -etat i -itat

amplitud

Consonants oclusives a final de paraula 33. D’acord amb la norma 1, forma el masculí

dels adjectius següents. Per exemple: xopa ➝ xop.

a) tipa ➝

36. D’acord amb les normes 2 i 3, forma la

b) filantropa ➝

paraula primitiva dels mots derivats següents. Per exemple: Aràbia. Terra dels àrabs.

c) eixerida ➝

a) principat. Territori d’un

d) humida ➝

b) xenofòbia. Propi d’un

e) pansida ➝

c) talpera. Cau d’un

f) poruga ➝

d) aridesa. Qualitat d’

g) manyaga ➝

e) dipositar. Posar en un

h) bonica ➝

f) hibridar. Produir elements

i) feixuga➝

g) estomacal. Bo per a l’

55

UNITAT 2 » ORTOGRAFIA A l’hora d’escriure les consonants oclusives a final de síl·laba, ens hem de guiar per la grafia dels aplecs consonàntics de la taula següent.

ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE SÍL·LABA APLEC

EXEMPLE

APLEC

EXEMPLE

-bd-

abdicar, abdomen, cabdal, cabdill

-dv-

adversari, advertir, advers, advocada

-bj-

abjurar, objecte, objectar, subjecte

-tm-

atmosfera, ritme, setmana, sotmetre

-bs-

obscur, absent, absoldre, absolut

-tll-

espatlla, butlletí, butllofa, ratlla

-bt-

dissabte, dubte, subtil, de sobte

-gg-

suggerir, suggestió, suggeriment

-pc-

adopció, egipci, erupció, decepció

-gm-

augment, enigma, estigma, fragment

-pt-

captivar, optar, òptim, recepta

-gn-

cognom, sagnar, signar, regnar

-dd-

addicte, addicció, additiu, adduir

-cc-

accent, accelerar, succeir, acceptar

-dj-

adjacent, adjectiu, adjuntar, adjunt

-ct-

delicte, districte, tractar, subjectiu

1.2. L’emmudiment Excepte en alguns parlars del valencià o del balear, les consonants oclusives no es pronuncien en posició final de paraula quan van precedides d’una m, una n o una l.

Fixa’t en els exemples de la taula següent: EMMUDIMENT DE B / P, D / T, G / C APLEC

EXEMPLE

APLEC

EXEMPLE

-mb -mp

am(b), rum(b), tom(b)s cam(p), llam(p), tem(p)s

-nd -nt

dividen(d), fecun(d), profun(d)s cantan(t), conten(t), distin(t)s

-ld -lt

Eudal(d), cal(d), heral(d)s malal(t), mol(t), revol(t)s

-ng1 -nc

san(g), fan(g), càmpin(g)s ban(c), ven(c), estiuen(c)s

1 En els aplecs finals -ng i -nc es pronuncia una ena velar [ŋ]: fang [faŋ], banc [baŋ].

Tanmateix, les consonants oclusives d’aquests aplecs consonàntics s’acostumen a pronunciar quan entren en contacte amb paraules començades per vocal.

Fixa’t en els exemples: pa amb oli

Sant Andreu

cent anys

cinc anys

amb ell

Sant Antoni

vint-i-dos cinc hores

sang espessa sang i fetge

interromp-ho anant-hi fent-ho blanc-i-negre pàrquing obert

56

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

39. L’emmudiment de la -t final ens pot fer dubtar alhora d’escriure els adverbis tan i tant o quan i quant.

Consonants oclusives a final de paraula 37. Tenint en compte els aplecs consonàntics

que es produeixen a l’interior de les paraules següents, completa-les amb la grafia correcta: 1) b / p

a) ca

dill de la tribu

e) o

tar al premi soldre l’acusat

b) discussió su

til

f) a

c) assumpte o

scur

g) resultat ò

d) ploure de so

te

h) a

tim

dicar del tron

2) d / t a) so b) a

metre l’enemic e) resultat a

c) colorants i a d) a

f) a

dicció al tabac

ditius g) a

a) Menteixes! quant)

c)

duir proves

d) No hi posis

jacents

t’he dit això? (quan /

b) No havia vist mai un animal ge. (tan / tant)

juntar un arxiu

h) angles a

vocat d’ofici

vers

L’adverbi tan indica el grau d’un adjectiu (És tan simpàtic com tu) o d’un altre adverbi (Va tan de pressa com pot), mentre que tant indica el grau d’un nom (No posis tant d’oli) o d’un verb (Treballa tant com tu).

Pel que fa a quan, introdueix una expressió de temps (Quan vindràs?); en canvi, quant pregunta per una quantitat o un nombre (Quant t’ha costat?).

Tenint això en compte, tria l’opció correcta:

e) Fins

ferot-

val això? (quan / quant) (de) sucre. (tan / tant) us quedareu? (quan / quant)

3) g / c a) esti

ma sa

nant

b) su

cés tràgic

c) si

nar amb co

d) au e) a f) eni

DICTAT

noms

ment de deli

tes

cepcions d’un mot ma su

gestiu

L’emmudiment 38. Llegeix les frases i subratlla-hi les consonants b / p, d / t i g / c que s’emmudeixen:

a) A la cambra hi ha un malalt moribund.

Completa els buits amb p / b, t / d o c / g.

Després, torna a escriure tot el text en un full a part mentre te’l dicten.

No podem saber exa tamen mer gos, però és eviden

quin va ser el pri-

que els seus avan pas­

sa s eren llo s! Els llo s s’assemblaven als nostres rererebesavis prehistòri s en força coses. Primer, eren animals mol sociables, que formaven bandades ben organi zades. Segon,

b) Compte, el revolt és molt perillós!

eren grans via gers i s’ada taven a tota mena

c) Va fer dos giravolts i un tomb de campana.

de climes i paisa ges. I tercer, eren bons caçadors

d) L’oli bullent de la paella està fumejant. e) El llamp ha fet un esvoranc al tronc. f) Sovint té fongs blancs al peu.

i atacaven les seves preses am

molta eficàcia.

Petit Sàpiens: «La domesticació del gos».

57

UNITAT 2 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA

Llegeix aquest text i comprova si l'has entès

Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen) Benvolguts animals (no humans), Que estrany deu ser per a vosaltres, l’ésser humà! Potser el considereu un animal més com qualsevol altre, però de ben segur que us sorprèn que ens comportem amb vosaltres d’una manera tan contradictòria.

Per exemple, per què en alguns països tractem els gossos i els gats amb un respecte infinit i, en canvi, en d’altres els maltractem? I, si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos amb gran plaer animals joves —xais, vedells, garrins— que han estat arrabassats de la seva mare per portar-los a l’escorxador sense cap mirament? Aquests animals són igual de sensibles —i de vegades, fins i tot, igual d’intel·ligents— que els nostres estimats animals de companyia… Vet aquí un dels símptomes de la nostra dualitat moral envers vosaltres. No és estrany, doncs, si ens trobeu del tot irracionals!

El vostre patiment sempre m’ha colpit, evidentment com el dels meus semblants. Matar em fa sentir tan malament com veure sacrificar animals terrestres. Quan a penes tenia deu anys, vaig anar a la meva primera (i última) corrida de toros. En tinc un record molt desagradable. Tan bon punt el picador, muntat a dalt del cavall —aquest, protegit amb l’arnès i amb els ulls tapats—, va començar a torturar el toro amb la pica, vaig entendre que allà hi havia trampa: que,

58

en aquella pretesa «lluita noble i equitable entre l’home i l’animal», era segur que l’animal tenia les de perdre i que el seu final era gairebé inevitable.

Però, abans de continuar, serà millor que us ho digui: jo també visc en aquesta contradicció. Amb relació a vosaltres, jo no soc pas exemplar ni el meu comportament és impecable, ni de bon tros. Quan era petit, m’agradava anar a pescar.

Sovint em fabricava canyes rudimentàries i anava a desenterrar cucs de terra (aquests no em feien gens de llàstima!) per enfilar-los a l’agulla torçada que havia lligat a manera d’ham al cap del cordill. Així vaig pescar molts peixos petits, que matava de seguida perquè no passessin gaire estona ofegant-se. Després, els fèiem a la brasa i ens els menjàvem. Mai no vaig sentir cap remordiment quan ho feia. Però, tanmateix, m’era del tot impossible matar un animal terrestre per menjar-me’l. En realitat, no sabria explicar aquesta «doble moral». Per tant, represento perfectament molts dels meus semblants: el vostre patiment m’afligeix i milito des de fa temps perquè es redueixi.

Ah, i no dubto a aixafar un mosquit que no em deixa dormir o a eliminar les arnes que em foraden els jerseis… de llana d’ovella!

Frédéric Lenoir: Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen) (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 2

1. Què és una carta oberta?

c) Text no narratiu que exposa una qües-

na carta de caràcter propagandístic.

U Una carta familiar en què es donen a conèixer assumptes privats.

Una carta que es publica en un mitjà de comunicació perquè la llegeixi tothom.

xplicar l’evolució dels animals. e reflexionar sobre el comportament dels humans envers els animals. narrar una història d’animals.

3. Quan l’autor parla de dualitat moral dels

humans, es refereix al fet que…

ctuem de manera contradictòria en sia tuacions que són equiparables. apliquem sempre un criteri racional en funció de cada circumstància.

4. Com definiries el pensament de l’autor? ontrari al consum de qualsevol proC ducte d’origen animal.

Defensor dels drets dels animals, en especial el dret a la vida i al benestar.

Favorable a equiparar els drets dels

animals als de les persones.

5. A quin gènere literari pertany aquest text?

Assaig.

Discurs.

6. A quin gènere literari anterior pertany

cadascuna de les definicions?

a) Text sobre un tema determinat que es pronuncia davant d’un públic amb una finalitat persuasiva. ➝ b) Text narratiu en què intervenen animals com si fossin persones i que té com a objectiu transmetre un ensenyament moral. ➝

manera literària. ➝

7. A quina paraula del text correspon cadascuna de les definicions?

a) Lloc destinat a matar el bestiar.

2. L’objectiu d’aquesta carta és…

Faula.

tió social, filosòfica, científica, etc., de

➝ b) Guarniment que protegeix el cavall. ➝ c) Larva de papallona que forada la roba. ➝

8. Subratlla els mots del camp lèxic dels

animals domèstics i encercla els dels arbres: roure, vedell, garrí, freixe, moltó, faig.

9. Subratlla els cinc pronoms: Si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos animals joves que han estat arrabassats de la seva mare?

10. Completa amb la consonant adequada: recor

, du

tar, sím

toma, tem

s.

Per escrit Creus que hem de respectar igual un ocell, una sargantana o un escorpí? Manifesta la teva opinió i argumenta-la escrivint un petit text d’unes 100 paraules en un full a part.

De viva veu L’autor parla de la sensibilitat i la intel·ligència d’alguns animals. Tria un animal i explica dues o tres circumstàncies en què el seu comportament denoti sensibilitat o intel·ligència.

59