LLENGUA CATALANA. Agna de Valldaura. Unitat 3

Page 1

LL ENGUA A A cAT L NA

2

UNITAT 3 ESO

Programa

Agna de Valldaura


UNITAT

3

LECTURA » Una caverna molt prehistòrica LITERATURA » La comèdia LLENGUA I SOCIETAT » Les llengües romàniques GRAMÀTICA » Les preposicions ORTOGRAFIA » Les lletres b  i v

Preparem la lectura 1. Doneu un cop d’ull al títol, a les il·lustracions i al text de la lectura. Després, digueu de quin gènere literari és i de què deu tractar. 2. Llegiu les definicions del vocabulari i digueu a) amb quin nom designem la imatge d’una divinitat que és objecte d’adoració, b) quin verb s’utilitza per dir vestir amb ornaments i c) amb quin adjectiu podem qualificar un gest que és molt solemne i exagerat. 3. Responeu oralment: a) En les societats primitives, quan una comunitat era castigada per una malura, a què ho atribuïen: a les forces naturals o a les forces sobrenaturals? Què feien per posar-hi remei? b) Què vol dir tenir seny? I agafar una rauxa?: 1) Prendre una decisió sobtada i capriciosa. 2) Actuar amb prudència i encert. c) Què diríeu que és més prudent o fins i tot més intel·ligent: ser assenyat o ser arrauxat? d) Per aconseguir una cosa, què és millor: procedir amb violència o servir-se de la intel·ligència? Què és la lluita no-violenta? 4. Ara intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquesta frase del pensador i polític indi Mahatma Gandhi: «La força no ve de la capacitat física; ve d’una voluntat indomable».

72


LECTURA « UNITAT 3

» LECTURA Una caverna molt prehistòrica

VOC AB U L AR I

ídol m. Imatge que representa una divinitat que és objecte d’adoració. xalar v. intr. Divertir-se alegrement.

El text que llegiràs és una peça teatral que es caracteritza per la força de la imaginació, pel poder benefactor de l’humor i per l’atracció d’un ritme àgil, gairebé de vertigen, com si llegíssim un còmic. I tot plegat amanit amb petites dosis d’erotisme i violència. Ens traslladem a una caverna molt prehistòrica per contemplar una escena còmica i dramàtica alhora, i amb uns diàlegs enginyosos i molt divertits. Ara bé, no et pensis que l’autor ha escrit aquesta obra només per fer-nos passar una estona divertida; també ha volgut fer-nos reflexionar sobre coses serioses. *** (Una caverna. Pintures rupestres a les parets. Ídol rudimentari, alt i de pedra, en lloc destacat. Asseguda en un racó Roqueta, que vesteix un modelet salvatge però afavoridor, plora en silenci. Entren Selrac i Roc, un parell de nois, mig vestits mig despullats amb pells. Encara que tots dos són àgils i ben plantats, Selrac destaca per la seva cinematogràfica musculatura.) Selrac: Aquí la caverna es fa més espaiosa, però també està deserta. Has vist quines pintures? Com xalarien, en Tàpies o en Miró! Roc: Oblides que no naixeran fins d’aquí a vint mil anys? Som a l’edat de pedra, xicot. Espera’t, no tan desert com et pensaves. Mira, una noia. Selrac: Ja era hora! Tu, com te diguis! Ep, que t’estic parlant! Roqueta: Què hi ha? Qui sou, vosaltres? No us conec, no pertanyeu a la tribu. Selrac: A la teva, no. La nostra tribu és molt lluny. El meu amic Roc i jo la vam abandonar perquè la cacera escassejava i volíem trobar territoris amb més abundància de caça. Roc: Aquests semblen bons. Prats amb bona herba. Segur que el bestiar hi abunda.

73


UNITAT 3 » LECTURA Selrac: Però on és, la gent? Hem vist el poblat desert i hem entrat en aquesta caverna pensant que potser estaven reunits per alguna cerimònia. Roqueta: No ho estan però ja ho estaran, ja. Massa aviat i tot! (Plora.) Roc: Què tens? No m’agraden les noies que ploren. Roqueta: A mi tampoc, però és l’únic consol que em queda. Sacrificaran la meva germana Dolça. El màgic de la tribu diu que no hi ha cap més solució. Selrac: Solució a què? Roqueta: Fa uns mesos va aparèixer per aquestes rodalies un trencacocus, bèstia antediluviana molt ferotge, i des d’aleshores de malvestats tantes com en vulgueu. Ha destrossat famílies senceres. El màgic diu que és un càstig que ens envia l’ídol per no haver-lo honorat prou. Per aplacar-lo vol sacrificar la noia més bonica de la tribu, i la noia més bonica de la tribu és la meva germaneta Dolça! Ai, ai, ai! La gent del poblat és a la processó ritual i d’un moment a l’altre vindran de retorn i de Dolça ja no se’n cantarà mai més ni gall ni gallina! No sentiu? Ja s’acosten! Dolça, quina desgràcia! (Se senten cants rudimentaris i guturals i entren els alts dignataris de la tribu. Muntada en un baiard que porten quatre barbuts, apareix Dolça. Suporta amb dignitat altiva la difícil circumstància. Clenxinada amb art, abillada amb un luxe d’exotisme dubtós, més que una cavernícola recorda la reina del technicolor. La seva mirada es creua amb la de Selrac. Ha de quedar clar, pels gestos, que l’enamorament és mutu i instantani. El personatge que tanca la comitiva és un subjecte amb molts de penjolls i de fums: el fetiller.) Selrac: Roc, no és una dona, és una visió celestial! Roc: Sí, senyor, francament bufona. Roqueta: I ja veieu de què li serveix, la mataran. (El fetiller se situa sota l’ídol. Un gest ampul·lós seu i els cants s’aturen.) Erm-Rocallós: Jo soc Erm-Rocallós, el gran fetiller, i us parlo en nom de l’ídol de la nit. Havíeu abandonat els sagrats cultes, ja no fèieu cas de la meva màgia. Insensats! Sí, us rèieu de mi, de la meva màgia sagrada! Però l’ídol ha enviat el trencacocus per castigar-vos. El trencacocus ha devastat i seguirà devastant les nostres terres fins que no mostreu el vostre penediment i us reconcilieu amb l’ídol. Molt bé, el moment ha arribat i en el meu cor sento el somriure de l’ídol! Dolça serà sacrificada i potser així el trencacocus ens deixarà tranquils! Acosteu la noia! Dolça: No em toqueu! Aniré sola al sacrifici! Porto bé la permanent? Soc la reina de la festa i no em sabrà pas greu la mort si la fan digna de mi. Cent reflectors sobre meu, les mirades de tothom pendents dels meus mínims gestos. Algú vol el meu autògraf? Avui Dolça és envejada per més d’una i més de mil. Duc arrugat el vestit? No? Doncs vinga, acabem, que la mort és vi suau quan es cuiden els detalls. (Selrac salta al mig de l’escena.)

74

VO CAB ULARI

antediluvià -ana adj. Molt antic, anterior al diluvi universal bíblic. malvestat f. Acció dolenta o injusta, maldat. baiard m. Llitera per transportar persones o objectes. clenxinar v. tr. Pentinar bé, fer la clenxa. abillar v. tr. Vestir amb ornaments. exotisme m. Gust per les coses exòtiques, pròpies d’un país llunyà. fetiller -a m. i f. Persona que utilitza la fetilleria, pràctica màgica que sotmet la gent a la influència de sortilegis, encanteris o maleficis. ampul·lós -a adj. Que és molt solemne i exagerat. permanent f. Ondulació artificial dels cabells feta a la perruqueria. reflector m. Aparell que fa una llum molt potent.


Selrac: Atureu-vos! No matareu aquesta noia, jo la defensaré! Erm-Rocallós: Què pretens, estranger? Selrac: Salvar-la! Dolça: Ah, quin home! Roc: Selrac, Selrac, fent l’heroi no aconseguiràs res! Erm-Rocallós: Pretens oposar-te als designis de l’ídol? És això el que intentes? Captureu-lo! Els sacrificis seran dos en lloc d’un! Roc: Espereu! El meu amic és molt impetuós però l’heu de comprendre. La seva intenció és bona. Si voleu que el trencacocus desaparegui, heu de fer servir la intel·ligència, no la màgia. La intel·ligència, m’enteneu? La màgia és per als pobres d’esperit! Erm-Rocallós: Què sento? Quines abominacions dius? Captureu-lo! Els sacrificis seran tres en lloc de dos! Roqueta: No t’atreviràs, Erm-Rocallós! Ells no en tenen la culpa, són estrangers! Deixa’ls tranquils! Erm-Rocallós: Captureu-la! Els sacrificats seran quatre en lloc de tres! Ui, com em posaré. Selrac: Vendré cara la meva vida! Dolça: Ah, morir amb tu encara serà més bonic! (S’entaula la lluita. Selrac combat amb un somriure als llavis, però amb una sola mà perquè amb l’altra sosté Dolça, recolzada en ell. És per això que sucumbeix abans que Roc, el qual és ajudat intrèpidament per Roqueta. Aquests, però, també acaben essent immobilitzats.) Erm-Rocallós: Ha, ha, ha! Estúpids, la vostra sort està decidida! Roc: Has vist, Selrac? No tan sols no l’has salvada a ella, sinó que ara també se’ns cruspiran a nosaltres. Selrac: Tant me fa! Roc: Doncs ets ximple! (Erm-Rocallós s’ha girat de cara a l’ídol. Moviments rituals.) Erm-Rocallós: Ha arribat l’hora del desgreuge! Que la teva ira s’aplaqui! Sigues propici, ídol de la nit! Les destrals ja s’aixequen damunt els caps de les víctimes! L’instant de la teva glòria és aquest instant! Ídol, ídol de la nit!

VOC AB U L AR I

abominació f. Cosa detestable, horrorosa, dolenta. desgreuge m. Reparació d’un greuge causat, d’una ofensa. propici -ícia adj. Favorable, beneficiós.

(I just ara, un udol esfereïdor. Els braços del fetiller es deturen a mig aire. Les destrals dels barbuts, amenaçadores, detenen les seves criminals trajectòries. Immobilitat total.) Roc: Què ha estat, això? Selrac: Era com un bramul. Dolça: El bramul d’una bèstia terrible. Roqueta: El bramul del trencacocus. (Un altre udol.) Erm-Rocallós: El trencacocus! L’ídol ens ha abandonat!

75


UNITAT 3 » LECTURA VOC AB U L AR I

guitza f. Cop violent donat amb els peus, especialment el que donen els cavalls i els ases amb les potes del darrere. clatellot m. Cop donat al clatell. pujar (a algú) els fums al cap. Tornar-se orgullós o vanitós.

(Desbandada general; corredisses d’una banda a l’altra.) Roc: Aprofitem per fugir! Selrac: De pressa! (Roqueta ensopega i cau.) Roqueta: Ai! (Selrac no en fa cas i se’n va juntament amb Dolça. Roc, en canvi, retrocedeix per ajudar-la. En un tancar i obrir d’ulls, la caverna s’ha buidat i ells són els únics que resten.) Roc: Espera’t, que et duré a collibè! Roqueta: Estàs perdent el temps per culpa meva! Fuig sense mi! Ah, massa tard! El trencacocus! (El trencacocus entra en escena. És un animalàs lent i escandalós.) Què podem fer? Roc: Aquesta bestiola no sembla gaire llesta. Tinc una idea. Confies en mi? Roqueta: Sí. Roc: Aleshores queda’t aquí i procura cridar l’atenció del trencacocus. Ull viu, una mica de sang freda i ens en sortirem. (El trencacocus a un cantó; Roqueta al cantó oposat. I Roc, que ràpidament salta darrere de l’ídol, al mig de l’escena. Música de moment culminant. El trencacocus avança amb bramuls ferotges. I vet aquí que Roc clava espenta a l’ídol i el fa caure damunt de l’animal quan aquest li passa per davant. L’ídol, trencant-se a trossos, acaba amb la bèstia. Roc s’espolsa i posa un peu damunt del trencacocus.) Doncs jo m’equivocava, els ídols també serveixen d’alguna cosa. (Entren els barbuts, botant d’alegria, rodejant i aclamant Roc. Erm-Rocallós és obligat, guitza va i clatellot ve, a agenollar-se davant de Roc.) Erm-Rocallós: Ai, ai! Honorable estranger, jo no voldria però em manen que et digui, maleït siguis, que un servidor és un ase i tu un gran guerrer i que la tribu en pes està disposada a considerar-te el seu cap. Quina ràbia, de pensar-hi ja em floreixo! I també em manen que et digui que com a premi pots casar-te amb Dolça. (Dolça i Selrac també han tornat a l’escena.) Roc: Això de ser cap de tribu, veuràs, no és mala idea. M’ho pensaré. Erm-Rocallós: Quina ràbia! Oh, quina ràbia, quina ràbia! Roc: Pel que pertoca a Dolça, trobo que la noia fa millor parella amb Selrac. Jo prefereixo Roqueta, si ella m’accepta, perquè a més de ser bonica sap ajudar quan ho necessites. I de tu, què en farem, estimat màgic? Et dedicaràs a inventar jocs de mans per distreure’ns l’estona? Roqueta: I just quan a Roc comencen a pujar-li els fums al cap, s’acaba la nostra història. Josep M. Benet i Jornet: Taller de fantasia.

76


ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 3

» ACTIVITATS Comprensió lectora Una comèdia de caràcters La peça teatral que has llegit és una comèdia de caràcters perquè els personatges són arquetips, és a dir, uns tipus humans que representen certs patrons de conducta universals.

1.

Selrac i Roc són dos nois que, tot i ser amics, mostren trets oposats. Completa cadascuna de les caracteritzacions amb les paraules corresponents: atlètic • admira • ignorant • enamoradís bonica • sensible • enamorat • impulsiu abillada • Miró

Selrac és un noi d’aspecte  , ben musculat, però  , que les obres d’art, tot i que és força  : creu que Tàpies i ja vivien a l’època de les cavernes. També és a primera vista quan veu una noia i ben  , i : està decidit a lluitar per salvar la noia de qui s’ha  , però fuig en veure el monstre. realista • intel·ligència • màgia • racional altruista • enemic • estratagema • enginyós generós • esperit

Roc és un noi  : sap on es troba i a quina època, i  : sap que fent servir la força bruta no s’aconseguirà res. És partidari de la  : considera que la és per als pobres d’  . També és (ajuda els altres) i : busca un per vèncer l’  , i és  : renuncia a casar-se amb Dolça en benefici del seu amic.

2.

Roqueta i Dolça són germanes però també tenen trets diferents. Digues a quin d’aquests personatges correspon cadascuna de les característiques següents: a) És sensible davant la desgràcia dels altres. b) És altiva, fins i tot en situacions dramàtiques. c) És presumida i es preocupa per la seva imatge. d) Té prou coratge per plantar cara al fetiller. e) És enamoradissa a primera vista. f) Té prou sang freda per cridar l’atenció del monstre.

3. Erm-Rocallós és l’encarregat de defensar la

seva comunitat de qualsevol adversitat però amb pràctiques màgiques. Completa la descripció de la seva manera d’actuar amb aquests mots: esperits • càstig • ídol • creure • màgia cultes • invoca • sacrificar • pregària • fracàs ira • propici

Erm-Rocallós diu que es mou impulsat pels i que parla en nom de l’ de la nit. Fa a la gent del poblat que el trencacocus és un enviat per l’ídol per haver abandonat els sagrats i no fer cas de la seva . Per aplacar la del déu, vol la jove més bella. Abans de fer el sacrifici, l’ídol i li prega que aplaqui la seva ira i que els sigui  . Però la seva no fa l’efecte esperat i es veu obligat a reconèixer el seu  .

ENAMORADÍS SENSIBLE ENGINYÓS FETILLER PRESUMIDA 77


UNITAT 3 » LECTURA » ACTIVITATS

4. Ara digues quin perfil arquetípic represen-

savi • persona frívola • fals heroi • fetiller persona protectora

ten els personatges de Selrac, Roc, Roqueta, Dolça i Erm-Rocallós: 1

2

3

Una comèdia educativa Sovint s’ha utilitzat l’humor com un instrument educatiu, d’aquí ve la dita clàssica llatina castigat ridendo mores (‘esmena els costums rient’), un adagi que serveix per definir la utilitat de la comèdia tradicional. Una caverna molt prehistòrica pretén desaprovar certs costums i actituds i elogiar-ne d’altres mitjançant l’humor.

5

7.

Quin d’aquests refranys s’escau més al contingut de l’obra? a) Paraula donada, paraula sagrada. b) Dos no es barallen, si un no vol. c) Val més traça que força. d) Tal faràs, tal trobaràs.

Paraules i expressions La situació comunicativa

5. Quan el poblat es veu amenaçat pel mons-

Els personatges han d’aconseguir un grau de versemblança per ser creïbles. Per això els diàlegs de les obres de teatre han d’adequar-se al caràcter dels personatges i a la situació comunicativa.

a) Com vol Erm-Rocallós derrotar el trencacocus: amb una màgia sobrenatural o amb la intel·ligència i l’enginy? b) Explica com Roc derrota el monstre.

8. Relaciona cada fragment dialogat amb la

tre, sorgeixen dues maneres diferents d’enfrontar-s’hi: l’una recorre a l’element sobrenatural o màgic i l’altra confia en els recursos humans.

6.

A partir del que has respost en l’activitat anterior, ¿creus que aquesta obra es pot considerar un al·legat contra la superstició i la màgia, i a favor de la capacitat humana per superar les dificultats amb mitjans propis? Raona la resposta.

78

4

situació comunicativa corresponent:

A. Fragments dialogats a) De Dolça ja no se’n cantarà mai més ni gall ni gallina! No sentiu? Ja s’acosten! Dolça, quina desgràcia! b) Jo soc Erm-Rocallós, el gran fetiller, i us parlo en nom de l’ídol de la nit. c) Atureu-vos! No matareu aquesta noia, jo la defensaré!


d) La intel·ligència, m’enteneu? La màgia és per als pobres d’esperit! e) Quina ràbia! Oh, quina ràbia, quina ràbia! f) I de tu, què en farem, estimat màgic? Et dedicaràs a inventar jocs de mans per distreure’ns l’estona? B. Situacions comunicatives 1. Situació d’un personatge que es revolta i es proposa fer un gest heroic. 2. Situació d’un personatge que parla solemnement i que es creu superior. 3. Situació tràgica d’un personatge sensible que tem el pitjor. 4. Situació d’un personatge que ha triomfat i que es burla del seu oponent derrotat amb tocs d’ironia. 5. Situació d’un personatge que pretén convèncer els altres amb arguments. 6. Situació d’un personatge derrotat que exterioritza el sentiment d’impotència.

Formes col·loquials i formes estàndards Els mots xalar o cruspir-se són característics del llenguatge col·loquial, és a dir, el propi de la conversa informal i espontània. En canvi, les expressions esbargir-se alegrement (xalar) o menjar-se amb delit (cruspir-se) són característiques del llenguatge estàndard, és a dir, el propi de les situacions formals, que requereixen l’ús d’un llenguatge més neutre i general.

9.

Relaciona les paraules i intercanvia-les en les frases de més avall fent-hi canvis si cal: Paraules col·loquials

Paraules estàndard

trinxar

dormir

clapar

aprofitar-se’n

pencar

destrossar

sucar

entendre

pescar

treballar

Expressions col·loquials

Expressions estàndard

anar a tot drap

provocar enrenou

tocar els nassos

sortir perjudicat

tenir una enganxada

fastiguejar

armar un sidral

córrer molt

tocar-li el rebre

discutir violentament

a) Corria molt, ha topat amb un arbre i ha mort; l’han tret destrossat del cotxe on anava. b) Deien que no treballava prou bé, i en va sortir perjudicat. c) Quan va veure que tots se n’aprofitaven menys ell, va provocar un enrenou. d) Fastiguejava el company i un dia van discutir violentament. e) A classe no entenia gran cosa perquè sovint dormia.

10. Canvia els mots col·loquials pels estàndards: tipus • franc i alegre • maldestre • aprofitat minuciós i exigent • fleuma

a) És un paio molt destraler: tot el que toca ho espatlla. b) M’ho passo molt bé. Els companys són molt trempats. c) Si no vigiles, li hauràs de fer la feina tu. És un penques. d) Per no res es queixa; és un bleda. e) És un perepunyetes: ho fem com ho fem ens criticarà.

79


UNITAT 3 » POSA-HO PER ESCRIT

» POSA-HO PER ESCRIT Coneix-te tu mateix Quan volem emprendre qualsevol activitat (un esport, uns estudis o una professió) és molt important que ens coneguem molt bé i sapiguem quin és el nostre caràcter, perquè l’èxit o el fracàs també depenen dels punts forts i els punts febles del nostre temperament i la nostra personalitat. Et proposem que observis atentament l’enneagrama i esbrinis quin dels nou tipus de persona ets. Per saber-ho, fes el test que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat. A partir dels resultats, descriu el teu tipus i resumeix-ne les característiques en un pòster personal.

1.

Experiència

DE VIDA

El reformador

9.

2.

El pacificador o mediador

L’auxiliador o ajudador

8.

3.

Aquests nou enneatips representen els tipus de personalitat que descriu l’enneagrama i com es relacionen entre si.

El reptador o líder

El triomfador o guanyador

7.

4.

L’entusiasta o aventurer

L’individualista o romàntic

6.

El lleial escèptic  Què

hem de fer?

L’investigador o observador  Com

ho hem de fer?

Cal que segueixis aquests passos:

Un cop tinguis el resultat del test de l’enneatip:

a) Descriu la teva personalitat després d’haver fet el test de recerca de l’enneatip. b) Fes un pòster del teu enneatip que descrigui els trets més importants del teu caràcter i la teva personalitat.

a) Descriu el teu caràcter i la teva personalitat en primera persona (Jo soc…). b) Complementa la descripció amb uns quants trets d’altres enneatips que estiguin relacionats amb el teu. Modifica la descripció que es dona com a c) model perquè s’ajusti a la teva manera de ser.

Trobaràs el test de recerca de l’enneatip en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

80

5.

Un enneagrama és un sistema de classificació de la personalitat de les persones. Els nou enneatips són els nou tipus de personalitats arquetípiques de l’enneagrama.


PREN LA PARAULA « UNITAT 3

» PREN LA PARAULA T’explico un acudit?

El sabeu aquell que diu que hi ha dos paios estrafolaris que enraonen i l’un diu a l’altre…

Aquesta acostuma a ser la fórmula d’inici amb què algú ens convida a entrar en el camp de l’humor dels acudits. Un humor que, per cert, ens fa riure perquè qüestiona la lògica de les coses. Un acudit és una narració molt curta que té la intenció de fer riure els espectadors o els lectors. Però hi ha acudits que també s’han creat per satiritzar els mals costums de la gent o criticar les persones i els grups rivals. L’èxit dels acudits no depèn només de l’enginy de la historieta que s’explica, sinó també de la traça i la gràcia amb què es conta, és a dir, de la comèdia que s’hi posa.

Què hem de fer? En grups de tres o quatre alumnes, feu un recull d’acudits. Després, repartiu-vos-els i prepareu-vos-els per tal d’explicar-los de memòria davant la classe.

Com

ho hem de fer?

A l’hora d’explicar un acudit, cal que seguiu els passos següents: a) Procureu atreure i mantenir l’atenció del públic amb la veu i la gestualitat. b) Utilitzeu tots els registres de la veu (to, intensitat, timbre…) per caracteritzar els personatges i les situacions que s’hi descriuen. c) Assageu els acudits davant d’un mirall per corregir i millorar l’expressivitat abans d’escenificar-los.

Escena de la comèdia El mètode Gronholm. La comèdia és un gènere teatral i cinematogràfic que es caracteritza per mantenir un to optimista, per tenir un final feliç i per desenvolupar diferents formes d’humor com ara la ironia, el sarcasme, la sàtira o la paròdia. Trobareu més informació sobre com explicar acudits amb èxit en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

81


UNITAT 3 » LITERATURA

» LITERATURA 1. La comèdia La comèdia és el gènere teatral que es caracteritza per un to humorístic, per una intenció crítica, moralitzadora o satírica i per un desenllaç feliç.

1.1. Els orígens de la comèdia La comèdia va néixer a l’antiga Grècia, i Aristòfanes (445 aC380 aC) i Menandre (342 aC-290 aC) en van ser els autors més importants. Les comèdies d’Aristòfanes tractaven temes polítics i solien ser sàtires dels ciutadans més famosos d’Atenes. En canvi, les comèdies de Menandre paraven molta més atenció en la vida familiar i domèstica, sobretot en la relació entre pares i fills. L’objectiu de les comèdies era entretenir i fer riure el públic per mitjà de situacions divertides, embolics i confusions, amb la intenció de ridiculitzar els defectes humans. Els autors llatins Plaute (251 aC-184 aC) i Terenci (184 aC159 aC) van ser els continuadors de la comèdia grega en l’època romana.

Plaute segons un gravat inclòs en una de les seves obres.

1.2. Personatges arquetípics La comèdia grega va caracteritzar magistralment alguns dels arquetips més destacats de la comèdia de tots els temps, com el vell de mal geni, l’avar obsessiu, els criats indiscrets i astuts, la noia molt maca però pobra, el militar fatxenda, els enamorats que tenen prohibit casar-se o el pare autoritari que no deixa casar la filla. Escena d’una comèdia representada en un mosaic romà de la Vil·la de Ciceró a Pompeia.

82


El malalt imaginari El protagonista d’El malalt imaginari, Argan, és un vell hipocondríac: creu que està greument malalt. La seva dona li desitja la mort per poder heretar la fortuna que posseeix. I el metge de família, un home vanitós i ignorant, li prescriu tota mena de medicines antiquades que no serveixen per a res. Però Toneta, la serventa, intenta que el seu amo obri els ulls i s’adoni que és víctima de la perversitat de la seva dona i de la ignorància del seu metge.

2. Molière, el mestre de la Comédie-Française Molière, pseudònim de Jean-Baptiste Poquelin (1622-1673), és el dramaturg més important de la comèdia moderna. Partint de les bases generals establertes pels autors grecs i llatins, Molière va renovar la comèdia i la va acostar al públic de la seva època. Molière mostra un gran coneixement dels defectes de la conducta humana i és inflexible amb la pedanteria dels falsos savis, les mentides dels metges ignorants i les pretensions dels rics burgesos. Algunes de les seves obres més conegudes són El misantrop (1666), en què reflecteix el descontentament amb el gènere humà i la societat del moment; L’avar (1668), en què tracta el tema de l’avarícia extrema, i El malalt imaginari (1673).

El malalt imaginari (Toneta, la criada, es disfressa de metge per burlar-se d’Argan per la seva mania de pensar-se que està malalt i per fer-li veure que no ha de seguir les prescripcions del seu metge.) Toneta (disfressada de metge): Què us diu que mengeu, el vostre metge? Argan: Escudella, aviram, ous frescos… Toneta: Ignorant! Argan: I al vespre prunes, per afluixar el ventre… Toneta: Ignorantus, ignoranta, ignorantum! Heu de menjar bons talls de bou i de porc, i arròs i castanyes… El vostre metge és un talòs! (Li pren el braç.) Ep! Però què dimonis feu, amb aquest braç? Que no veieu que s’enduu tot l’aliment, i que l’altre no n’aprofita? Jo me’l faria tallar de soca-rel! Argan: Alça! Toneta: I aquest ull dret? (Li mira l’ull.) Jo me’l faria arrencar! Argan: Alça! I per què? Toneta: No us n’adoneu, que fa nosa a l’altre! Com més aviat us el feu arrencar, més clar hi veureu amb l’ull esquerre. Argan: No em porta pressa, ja us ho diré… Toneta: Bé, dispenseu-me. Se’m fa tard. Tornaré un altre dia. Adeusiau! A reveure, senyor! (Surt com una exhalació.) Berald (el germà d’Argan): Aquest metge sí que sembla espavilat… Argan: Sí, sí, però què vols que et digui, això de tallar-me un braç i arrencar-me un ull… No sé, no sé… Molière: El malalt imaginari.

83


UNITAT 3 » LITERATURA

3. Serafí Pitarra, iniciador del teatre català modern Serafí Pitarra, pseudònim de Frederic Soler (1839-1895), ha estat considerat l’iniciador del teatre català modern. Va iniciar la carrera de dramaturg escrivint obres lleugeres i divertides per als seus amics, que representaven en pisos llogats que anomenaven «tallers». Però ben aviat s’introduí en l’àmbit professional i va crear la companyia teatral La Gata, que es va especialitzar en la representació de paròdies i sàtires anomenades popularment «gatades». Més endavant va fundar la societat anomenada Teatre Català, de la qual va ser el director artístic. En aquesta nova etapa, Pitarra va escriure preferentment drames romàntics i comèdies costumistes, en què retratava amb color i força un bon nombre de personatges populars. El castell dels Tres Dragons El castell dels Tres Dragons (Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català que ara es parla) és una de les obres més populars i conegudes del teatre còmic català. Es tracta d’una paròdia dels drames romàntics d’arrel medieval, tan de moda a Catalunya l’any en què va ser estrenada (1865). Pitarra ens hi presenta un típic triangle amorós: dos personatges nobles, Don Gualter i Don Fadric, lluiten per l’amor de la mateixa dama, Donya Flora, una rica pubilla òrfena, afillada dels barons dels Tres Dragons. Per aconseguir-la, gairebé s’hi valdrà tot: intrigues, mentides, raptes… Però la finalitat de l’obra serà, a part de fer riure l’espectador, la de ridiculitzar els tòpics i els excessos dels drames romàntics de caire medieval.

El captiveri i el rescat de Donya Flora Donya Flora, promesa de Fadric, el fill del baró, explica el seu captiveri, marcat per dos intents frustrats de suïcidi. (L’autor fa una paròdia del segrest, de l’intent de suïcidi i del rescat de la dama dut a terme pel cavaller, arguments molt utilitzats en els drames històrics de l’època.) Flora: Sola, presonera d’una gent tan ordinària, he patit una cosa de no dir. I quan se’n va l’espia, se m’acut una idea: pensar com us podria escriure (mirant Don Fadric). Em trec una agulla dels cabells, em punxo i començo a escriure amb sang. El meu plor mulla el paper, plego el plec, a poc a poc, i poso en el sobre: «A Fadric». No tinc ningú perquè el porti, però miro per la finestra de la torre i veig un borni que s’acosta. L’hi tiro i, gràcies Verge Maria!, veig que l’agafa i corre cap a portar-vos-el. Quedo sola una altra vegada, vinga esperar i esperar, i no venia ningú. Mirava per la finestra, passaven bous i bestiar, però cap d’ells no eres tu! Aleshores, com una visió, se m’ha fet present la meva terrible sort futura i ho he vist tot tan negre que només m’ha vingut una idea: la mort, el suïcidi! Fadric: És horrible!

84


ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 3

Flora: Prenc un ganivet oscat… L’aixeco… Brilla… Me’l clavo… (Canvi de to:) I se’m trenca, perquè l’havia apuntat just al boix de la cotilla. No m’havia arribat l’hora, però m’acosto a la finestra, imploro el cel… i m’hi tiro! Sort desgraciada! He quedat enganxada en el clau de penjar la gàbia del lloro! M’he desmaiat i ja no sé res més, fins ara que em trobo aquí. Gualter: Doncs jo acabaré la història. Quan fa poc que hem sortit d’aquí, he dirigit els meus passos per una senda extraviada, que m’ha conduït fins a la torre enrunada. Em pregunto de seguida si Donya Flora, per casualitat, podria ser-hi tancada. Hi fixo bé la mirada i la veig penjada d’un clau, sense tocar el cel ni la terra. Hi corro… Els segons se’m feien hores. Semblava, penjada d’aquella manera, que allà venguessin senyores, i ella en fos la mostra. Truco a la porta… i res. L’esbotzo d’un cop de peu. Comencen a sortir moros, els estaborneixo tots, i en menys temps del que trigo a contar-ho, queda salvada la dama. Flora: Sou el meu llibertador! Sol: Vós sou el que l’heu salvada! Serafí Pitarra: El castell dels Tres Dragons (text adaptat).

» ACTIVITATS La comèdia 11. Completa la definició de comèdia amb les paraules adequades:

La comèdia és el gènere que es caracteritza per un to  , per una intenció  , moralitzadora o i per un desenllaç  .

12. Digues a quin dels autors següents correspon cada una de les descripcions:

Aristòfanes • Plaute • Molière Serafí Pitarra

a) Dramaturg llatí que va renovar la comèdia grega i la va adaptar al món romà. b) Dramaturg francès que va assentar les bases de la comèdia europea moderna. c) Dramaturg que va assentar les bases de la comèdia moderna catalana.

d) Dramaturg grec, principal exponent de la comèdia clàssica.

13. La comèdia sovint acostuma a fer una críti-

ca dels defectes humans utilitzant diversos recursos humorístics. Completa el nom dels recursos humorístics a partir de les definicions següents:

a) Obra o discurs que té com a objectiu criticar o deixar en ridícul algú o alguna cosa: S T b) To burleta que fa servir paraules o expressions que donen a entendre el contrari d’allò que es diu: I R N c) Imitació burlesca d’una obra, de l’estil d’un escriptor o de la manera de ser d’una persona: P R D d) Ironia mordaç i cruel amb què indirectament es molesta o s’insulta una persona: C M S e) Expressió o paraula que serveix per donar a entendre una cosa d’una manera dissimuT lada, sense dir-la clarament: I D R

85


UNITAT 3 » LITERATURA » ACTIVITATS

14.

La comèdia ha dibuixat molts arquetips, és a dir, models de caràcters i de comportaments humans. Completa les descripcions dels arquetips representats per aquestes imatges:

Vell

que no té

altre objectiu que acumular mentre fa viure en els qui l’envolten.

Criada

i

que

coneix realment tot el que passa a la dels amos i en sap treure el màxim .

Molière 15. Escriu el títol de tres obres de Molière. 16.

Llegeix el fragment d’El malalt imaginari (pàg. 83) i completa les respostes: a) prescripcions / salut / perjudicials / metge / integritat / inadequades Quina és la intenció de Toneta quan es disfressa de metge? Toneta vol que Argan s’adoni que les d’un poden ser del tot  , fins i tot per a la seva i la seva física. b) dubtar / prescripcions / lletra / seguir Al final, quin efecte tenen en Argant les prescripcions o els consells de Toneta? Al final, Argan comença a sobre si ha de al peu de la les mèdiques. c) objectiu / perjudicials / comú / contràries / prescriure Com aconsegueix el seu objectiu Toneta? Toneta aconsegueix el seu a còpia de a Argan accions totalment al sentit i greument  .

86

avar • indiscreta • hipocondríac enamorats • astuta • instruccions • desig diners • família • amor • metge • oposició pitjor • estretor • autoritaris • profit

Home

que segueix

al peu de la lletra les del sense adonar-se que els altres només li desitgen el  .

Joves

que veuen

truncat el seu d’ a causa de l’ d’uns pares i cruels.

Serafí Pitarra 17. Llegeix el fragment d’El castell dels Tres

Dragons (pàg. 84 i 85) i completa el comentari:

En aquest fragment d’El castell dels Tres Dragons, l’autor fa una del drama de caràcter medieval amb l’objectiu de -ne els arguments exageradament tràgics, així com les accions heroiques dels seus . La descripció que Flora fa del seu i dels seus intents frustrats de suïcidi constitueix una burla divertida de la grandiloqüència amb què eren tractades aquestes qüestions en el de mitjans del segle .

Recerca i creació 18.  Feu una llista dels programes còmics que facin a la televisió i dels defectes humans que s’hi ridiculitzen amb més freqüència. En grups de tres o quatre, escriviu una petita farsa que deixi en ridícul certes actituds i comportaments de persones rellevants de la societat.


LLENGUA I SOCIETAT « UNITAT 3

» LLENGUA I SOCIETAT 1. Les llengües romàniques 1.1. El primer imperi a Europa

Els noms de les províncies i les ciutats romanes són l’origen d’alguns topònims que avui dia designen països, ciutats i viles.

Al segle viii aC uns pastors de la comarca del Laci, al centre d’Itàlia, van fundar la ciutat de Roma. Aquest va ser l’inici del que aviat seria un gran imperi: l’Imperi romà. Els romans, de guerra en guerra, van anar conquerint tota la península italiana fins que van arribar al sud. A partir de llavors, van decidir expandir-se per tota la Mediterrània lluitant contra els grecs, els cartaginesos i altres pobles fins a aconseguir el domini complet de totes les ribes d’aquest mar interior, que ells van anomenar Mare Nostrum (‘el mar nostre’). Per governar els nous territoris conquerits, els romans els van dividir en províncies, que eren comandades per un pretor, és a dir, un governador que depenia de Roma. Així va néixer per primera vegada una unitat estatal que comprenia, a finals del segle ii dC, tota la franja costanera del nord d’Àfrica, bona part d’Europa i extensos territoris de l’Àsia més occidental.

Territoris romans després de la segona guerra Púnica (202 aC) Territoris conquerits al segle ii aC Territoris conquerits al segle i aC Territoris conquerits al segle i dC Territoris conquerits per Trajà al segle ii dC

87


UNITAT 3 » LLENGUA I SOCIETAT 1.2. La romanització Els romans parlaven llatí, que significa ‘propi del Laci’. A mesura que s’expandien per nous territoris, els pobles indígenes conquerits adoptaven, per grat o per força, la llengua i la cultura de Roma. La romanització, doncs, és el procés històric pel qual la cultura i la llengua romanes es van anar implantant als territoris conquerits pels romans. La romanització dels territoris de parla catalana es va iniciar l’any 218 aC pel nord-est de Catalunya, concretament per Empúries, l’antiga colònia grega. Els ibers, que poblaven aquests territoris, van anar assimilant la nova civilització romana, i sobretot la nova llengua, que finalment van adoptar com a seva. Així va ser com el llatí va esdevenir la base de la llengua catalana. El llatí, que es va estendre per Europa a l’època de la pau imperial romana (del segle i al ii dC), és la llengua mare dels idiomes que actualment es parlen als països del sud d’Europa. D’aquests idiomes se’n diuen llengües romàniques o neollatines.

1.3. La Romània La Romània és el nom que s’utilitza per designar el conjunt de països on es parla una llengua romànica o neollatina, és a dir, una llengua derivada del llatí parlat en les diverses regions de l’Imperi romà.

Ruïnes romanes d’Empúries (Girona).

RE CO RDA El conjunt de llengües derivades del llatí formen part de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.

Mapa de les llengües romàniques.

88


LLENGUA I SOCIETAT « UNITAT 3

S AB I ES Q U E… ? Les similituds que hi ha entre les llengües romàniques no són degudes tan sols a l’origen llatí comú, sinó també al contacte comercial, cultural, etc., que han mantingut les unes amb les altres i a la influència que el llatí (i el grec) sempre hi ha exercit en forma de cultismes.

El llatí parlat, anomenat vulgar, es va anar diferenciant cada cop més del llatí escrit, anomenat clàssic. D’altra banda, les diverses varietats parlades del llatí es van anar allunyant les unes de les altres, i d’aquest allunyament en van sorgir les diferents llengües romàniques: el portuguès, el gallec, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic, el sard, l’italià i el romanès. Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental i pel nord-est dels Balcans. A més, hi ha la Romània nova, que comprèn els països colonitzats a partir del segle xv pels europeus, on aquests van trasplantar la seva llengua.

LLATÍ

Sard

Italià

Castellà

Portuguès

Català

Occità

Francès

Romanx

Romanès

EGO

égo

io

yo

eu

jo

eu

je

jau

eu

CLAVE

clave

chiave

llave

chave

clau

clau

clef

clav

cheie

» ACTIVITATS

Portuguès

Castellà

Català

homem duas filhas

hombre dos hijas

home dues filles

Francès

Italià

Romanès

homme deux filles

uomo due figlie

om două fiice

19. Completa el text amb les paraules adequades o amb la forma correcta de cada parella:

Els romans parlaven (llatí / grec), que significa ‘propi del Laci’. A mesura que per nous territoris, els pobles conquerits (rebutjaven / adoptaven), per grat o per força, la i la de Roma. La romanització, doncs, és el històric en què la cultura i la llengua (gregues / romanes) es van als conquerits pels romans. El (grec / llatí) és la llengua dels idiomes que actualment es parlen als països del (sud / nord) d’Europa. D’aquests idiomes se’n diuen llengües (preromàniques / romàniques) o neollatines.

20.

Fixa’t com han evolucionat les paraules llatines Homines, Duas i Filias en algunes llengües romàniques i digues a quina llengua romànica correspon cada una de les frases de més avall.

a) Un uomo solo ha avuto due figlie. b) Un om a avut doar doua  fiice. c) Un hombre sólo tenía dos hijas. d) Um homem tinha só duas filhas. e) Un home n’avait que deux filles. f) Un home només tenia dues filles.

21.

Escriu en un mapa mut de les llengües romàniques, que trobaràs en l’enllaç corresponent del lloc web www.barcanova.cat, el nom de cadascuna de les llengües.

22. Observa el mapa de les llengües romàniques (pàg. 88) i digues quines es parlen a l’estat francès i quines a l’estat espanyol.

89


UNITAT 3 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA Les preposicions F I T X A 1 » L A P R E P O S I C I Ó I E L S I NT A G M A P RE P O SI CI O NAL Una preposició és una paraula que indica la relació que s’estableix entre un element de l’oració (normalment un nom, un verb o un adjectiu) i el seu complement. Per exemple: oli

jugar a handbol

de gira-sol

boig

per tu

La preposició i el seu complement formen un sintagma preposicional (SP). Aquest sintagma pot fer la funció de complement del nom, complement del verb o complement de l’adjectiu:

oli

de gira-sol

jugar

a handbol

boig

per tu

N

SP [CN]

V

SP [CV]

Adj

SP [CAdj]

Les preposicions poden ser àtones, tòniques o locucions prepositives: PREPOSICIONS ÀTONES

Simples

a, en, amb, de, per

Composta

per a

PREPOSICIONS TÒNIQUES

Simples

davant, darrere / rere, damunt / sobre, davall / sota, dins / dintre, fora, contra, entre, durant, segons, sense, excepte, malgrat…

Compostes

des de, cap a, fins a, com a

LOCUCIONS PREPOSITIVES

gràcies a, a favor de, en contra de, en comptes de, per mitjà de, al capdamunt de, al capdavall de, al voltant de, a causa de, per culpa de, per tal de…

P E R SAB ER-NE MÉS Alguns verbs demanen un complement introduït per una preposició àtona. Per exemple: resistir-se a, accedir a, atrevir-se a, negar-se a confiar en, consistir en, fixar-se en, insistir en adonar-se de, oblidar-se de, penedir-se de, queixar-se de amenaçar amb, avenir-se amb, comptar amb, conformar-se amb

Confio que el tren arribarà a temps.

Però aquesta preposició sol elidir-se davant de la conjunció que: Em resisteixo que els infractors se surtin amb la seva. De seguida ens hem adonat que ens volien enredar. Em conformaré que em deixin sortir fins a les deu. • Per parelles, digueu en quins casos és necessària la preposició regida pel verb i en quins altres s’ha d’elidir: a) Els oncles s’oposen vendre els terrenys. / La família s’oposa que es venguin els terrenys. b) Fixa’t que aquest producte no té garantia. / Fixa’t aquest producte: no té garantia. c) A l’estiu ens queixem la calor. / A l’hivern ens queixem que fa massa fred.

90


1.1.

Omple els espais buits d’aquests sintagmes amb una preposició àtona que relacioni els dos elements: a) pa tomàquet b) gust maduixa c) especialista art d) pis vendre

e) viuran Andorra f) parla nom de tots g) està orgullosa la família h) és al·lèrgic la penicil·lina

i) ves compte j) que vagi gust k) serà positiu tothom l) està tancat reformes

F I T X A 2 » L ES P R E P O S I C I O NS A , EN I AMB Les preposicions a, en i amb tenen els usos següents: USOS DE LES PREPOSICIONS A, EN I AMB Les preposicions a i en s’usen principalment per indicar la localització o la destinació.

Viuen a la casa nova. / Viuen en una casa nova. Pujarem a la muntanya. / Pujarem en aquest vagó.

Quan la localització s’expressa amb un topònim (un nom propi de lloc), sempre s’utilitza la preposició a.

Viuen a Lleida / Ha plogut a la Garriga.

La preposició a també s’utilitza en expressions sense article.

a casa, a classe, a escola, a tercer (curs), a taula

La preposició a introdueix les parts del dia i altres localitzacions temporals.

a la matinada, al migdia, al vespre a l’abril, al setembre, a la primavera, a l’hivern

Ara bé, algunes expressions de temps solen anar sense preposició.

L’estiu passat no va ploure gens. L’any 1929 hi va haver una gran crisi econòmica.

La preposició amb s’usa principalment per indicar la companyia, l’instrument o la manera.

Vindré amb les meves amigues. Talla el tronc amb una destral. Demana-ho amb amabilitat

Hi ha circumstàncies que es poden expressar indistintament amb la preposició amb i amb la preposició en.

Escriure amb majúscula o en majúscula. Resumir amb quatre ratlles o en quatre ratlles. Anar amb tren o en tren.

Ara bé, algunes expressions només admeten la preposició en.

doctor en medicina, especialista en informàtica, parlar en veu baixa, parlar en anglès, pinya en almívar, tenir en compte (però anar amb compte) RECORDA

Hi ha algunes construccions que porten la preposició a intercalada: res a dir, res a fer, res a veure, sentir a dir. • Per parelles, completeu cadascuna d’aquestes frases amb la construcció anterior més adequada: a) Respecte a la decisió que heu pres, jo no tinc  . b) No tenim en tot aquest assumpte.

c) Vaig que tindrem un substitut. d) Està molt greu: els metges diuen que ja no hi ha

2.1. Completa cadascuna d’aquestes oracions

d) Arribaran la tarda o l vespre. e) Hi anirem autobús. f) Es vol especialitzar pediatria. g) Parla veu baixa. h) És molt exigent tothom. i) aquesta foto els nens són la platja.

amb la preposició àtona més adequada:

a) Resideixen Mallorca. b) Li agrada molt anar escola. c) Tinc hora l metge d’avui vuit.

.

91


F I T X A 3 » L A P R E P O S I C I Ó DE La preposició de s’usa per indicar l’origen (És de Rússia), la causa (Plorava de dolor) o la característica singular d’alguns noms (olor de maduixa, pudor de gas, gust de pinya, por de la foscor, solució del conflicte, vestit de ratlles). També s’utilitza la preposició de en construccions de sentit partitiu com les següents:

Tinc dues bruses: una de blanca i una d’estampada.

De geranis blancs, ja no en queden?

No, ja no en queden, de geranis blancs. P E R SAB ER-NE MÉS

En algunes construccions exclamatives amb com, si o que la preposició de és una partícula intensificadora d’un element de l’oració: No et pots imaginar com és de divertit! Ui, si n’és, de divertit! Que n’és, de divertit!

• Per parelles, transformeu les oracions següents en les tres construccions exclamatives intensives com en els exemples anteriors: a) És molt lluny! b) Està molt cansat! c) Era molt perillós! d) Deu estar molt preocupat!

3.1. Substitueix els noms destacats pel pro-

nom en i introdueix el complement amb la preposició de. Per exemple:

Vols galetes? Tinc unes galetes molt bones. Vols galetes? En tinc unes de molt bones. a) Ves a collir préssecs. Cull- uns quants préssecs madurs i uns quants préssecs verds.

92

b) Hi ha gent de tota mena. ’hi ha gent bona i ’hi ha gent dolenta. c) Volia fer peix per sopar. Ha anat al mercat a comprar- peix fresc i al final ’ha comprat peix congelat. d) A l’armari hi ha dos cobrellits: ’hi ha un cobrellit prim i un altre cobrellit gruixut. e) Dels tres ferits, ’hi ha un ferit greu.


GRAMÀTICA « UNITAT 3 F I T X A 4 » L ES P R E P O S I C I O NS PER I PER A La preposició per s’utilitza per introduir les informacions següents:

INFORMACIONS QUE INTRODUEIX LA PREPOSICIÓ PER TRAJECTE

per mar, pel mig

AGENT

un pastís fet per mi

LLOC

per tota la casa

MITJÀ

per telèfon

TEMPS

pel maig, per l’abril

CAUSA

abatut per un tret

OBJECTE

gust per la lectura units per la llibertat

La preposició composta per a s’utilitza per introduir les informacions següents:

INFORMACIONS QUE INTRODUEIX LA PREPOSICIÓ PER A DESTINACIÓ LÍMIT TEMPORAL ÀMBIT D’ADEQUACIÓ

un pastís per a tu, pastilles per a la tos per a demà, per a més tard exercicis massa difícils per als alumnes

P E R SAB ER-NE MÉS Davant d’un infinitiu s’acostuma a utilitzar la preposició per, tant si indica una finalitat (allò que es desitja) com si indica una causa (allò que ha passat). Necessito fil i agulla per cosir aquest botó.

Et renyaran per no haver vingut a assajar.

En alguns casos, la construcció amb un infinitiu simple pot crear ambigüitat. Per exemple, l’oració Et deixo el portàtil per ajudar-me amb el treball es pot interpretar de dues maneres: 1. Et deixo el portàtil per haver-me ajudat amb el treball.

2. Et deixo el portàtil perquè m’ajudis amb el treball.

En aquests casos convé evitar l’infinitiu simple i recórrer a les construccions alternatives: a) per + infinitiu perfet per indicar la causa

b) perquè + subjuntiu per indicar la finalitat

• Per parelles, identifiqueu l’ambigüitat d’aquestes oracions i feu les construccions alternatives per desfer-la: a) A la Raisa li renovaran el contracte per informatitzar la base de dades. b) Els van donar molts diners per no delatar els corruptes. c) Tots els companys elogien en Rafel per defensar els seus interessos. d) El públic aplaudia amb entusiasme l’equip per guanyar el partit.

4.1. Completa les oracions amb la preposició

c) Estem preocupats

la crisi climàtica.

simple per o la composta per a:

d) No es deixa ajudar

ningú.

a) Comprarem un armari la teva habitació. b) Tinc cinc entrades l concert de demà.

e) Hi haurà coca i pastissets

tothom.

f) l maig cada dia un raig.

93


UNITAT 3 » GRAMÀTICA F I T X A 5 » L ES P R E P O S I C I O NS T Ò NI Q U E S Les preposicions tòniques poden aportar diversos significats: LOCALITZACIÓ

davant, darrere, sobre, sota, dins, fora, prop, lluny

LOCALITZACIÓ TEMPORAL

abans, després, durant

ABSÈNCIA

sense

EXCLUSIÓ

excepte, tret, menys, llevat, fora

ALTRES

contra, entre, segons, malgrat, mitjançant

Algunes preposicions tòniques poden presentar diverses formes. Per exemple:

Han deixat un paquet

davant davant de a davant de al davant de

la porta

RECORDA Algunes preposicions tòniques permeten l’elisió del complement quan aquest se sobreentén a partir del context. Per exemple:

AMB COMPLEMENT EXPLÍCIT

Ho deixo a dins de casa? El cafè, amb sucre o sense sucre? Em trucaràs després del concert?

AMB COMPLEMENT SOBREENTÈS

Deixa-ho a dins. Sisplau, sense. Sí, et trucaré després.

5.1. Tria la preposició tònica que millor s’adigui amb el context:

a) enfront de / arran de Tallarem els arbres morts terra. b) excepte / malgrat Sempre reguen els prats els dies de pluja. c) entre / contra Si els fas triar, els poses l’espasa i la paret.

94

Algunes preposicions tòniques admeten com a complement un possessiu. Per exemple: Vostès van darrere meu (o darrere de mi). Viuen a prop nostre (o a prop de nosaltres). • Per parelles, digueu d’una altra manera les oracions següents seguint els exemples anteriors: a) Han passat al davant de nosaltres. b) Anem al darrere vostre. c) Seuen al costat de mi. d) Ens vam amagar a sota del llit d’ell.

d) sense / malgrat el seu gran esforç, va perdre l’autobús. e) sobre / sota Quan trona i llampega, el gos s’amaga el llit. f) segons / dins el meu parer, aquest horari és poc racional. g) sota / contra Li agrada anar corrent.


F I T X A 6 » L ES P R E P O S I C I O NS C O M P O S T E S Les preposicions compostes són des de, cap a, fins a i com a, però es redueixen a des, cap, fins i com quan van al davant d’algunes paraules: PREPOSICIÓ

SIGNIFICAT

FORMA COMPOSTA

FORMA REDUÏDA

des de

Ve a peu des de l’estació. No plou des del juny.

Canta des que surt el sol. Fa mesos des que va ploure.

cap a

Hem sortit cap a les onze. Se’n van cap a l’Àfrica

Venim cap aquí casa. Se’n van cap allà lluny.

fins a

Has d’anar fins a l’arbre. No obrirem fins al gener.

Fins ara no ens has fet cas. No surt fins que és de nit.

com a

És el millor com a tenista. L’anell com a símbol d’unió.

El consideren com el millor. El tenen com un símbol.

Les preposicions des de i fins a es redueixen davant de la conjunció que (des que, fins que), les preposicions cap a i fins a es redueixen davant de certs adverbis (cap aquí, fins ara) la preposició i com a es redueix davant els articles (com el millor, com un símbol). P E R SAB ER-NE MÉS La forma simple com ens permet comparar una situació amb una altra. En canvi, la forma composta com a introdueix una qualitat que delimita l’àmbit d’una actuació:

com com a

igual que, de la mateixa manera que, com si fos

La Laura és com la seva mare. Fa la coca com un pastisser.

en qualitat de, d’acord amb la condició de

La Laura, com a mare, és molt efusiva. I, com a metgessa, és molt racional.

• Per parelles, identifica la diferència de sentit que expressen aquestes parelles d’oracions: a) 1. L’Aina parlava com l’alcaldessa de la ciutat. b) 1. L’Àlvar i el seu cosí s’estimen com germans. 2. La Lia parlava com a alcaldessa de la ciutat. 2. L’Ignasi i en Jaume s’estimen com a germans.

6.1. Tria la forma adequada de cada preposició tenint en compte el context:

a) cap a / cap Hem d’anar amunt o avall?; la dreta o l’esquerra? b) cap a / cap Al pavelló d’esports hi caben sis mil persones. c) des de / des // fins a / fins allà aquí hi ha almenys 6 quilòmetres. d) des de / des // fins a / fins Va ploure que vam sortir que vam arribar.

e) fins a / fins No pararem aconseguir desemmascarar els estafadors. f) fins a / fins —No podeu obrir, quan? / — l’abril. g) com a / com Hauràs d’atendre els periodistes portaveu dels estudiants. h) com a / com Em van acollir a casa seva un més de la família. i) com a / com Ara els parlo representant dels veïns.

95


UNITAT 3 » GRAMÀTICA F I T X A 7 » L ES L O C U C I O NS P R E P O S I T I V E S Les locucions prepositives poden presentar diversos valors. Els més destacables són els següents:

LOCALITZACIÓ

al capdamunt de / al capdavall de al voltant de / a l’entorn de a través de / a tocar de

Pujarem al capdamunt d’aquell turó. Hi ha un fossat al voltant del castell. Sentíem la música a través de la paret.

TEMPS

a començaments de / a finals de a mitjan / a mitjans de

Farà anys a començaments de març. Això passava a mitjan segle xx.

CAUSA

a causa de / a conseqüència de gràcies a / per culpa de

No podem sortir a causa del mal temps. Me’n sortiré gràcies al teu suport.

FINALITAT POSICIÓ INSTRUMENT SUBSTITUCIÓ EXCLUSIÓ AGREGACIÓ CONFORMITAT

per tal de / a fi de a favor de / en contra de per mitjà de / a través de en comptes de / en lloc de a excepció de / tret de a més de / a part de d’acord amb / de conformitat amb

Renteu-vos per tal d’evitar infeccions. Estem a favor de les vacunes. Va saber la notícia per mitjà dels veïns. Posa-hi nata en comptes de crema. Puc qualsevol dia a excepció de dilluns. A més del producte, pagues el transport. S’ha de fer d’acord amb les ordenances.

PRACTICA • Per parelles, inventeu-vos una frase amb la locució prepositiva indicada amb l’ajut de la imatge corresponent:

3 a començaments de

a causa de

a favor de

en comptes de

al voltant de

a excepció de

d’acord amb

Re gl a

m

en t

al capdamunt de

7.1. Completa aquestes oracions amb la locució prepositiva més adequada tenint en compte el sentit:

a) (localització) el carrer que fa baixada hi ha el passeig marítim. b) Duu una cama ortopèdica (causa) un accident de trànsit. c) El teu amic viu (localització) casa meva.

96

d) Ens van ensenyar totes les estances del castell

(exclusió) la cambra reial.

e) Estem disposats a negociar-ho tot

(finali-

tat) aconseguir un acord just. f) Val més que agafi la motxilla

(substitució)

la maleta. g) Tindrem la butaca que ens ha encarregat (temps) maig: entre el dia 12 i el 18.


ACTVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 3

» ACTIVITATS La preposició i el sintagma preposicional 23.   Identifica les preposicions d’aquestes

oracions i classifica-les segons siguin àtones, tòniques o locucions prepositives: a) Una avaria en una línia elèctrica subterrània va deixar ahir al matí sense llum la ciutat de Figueres. b) El Mercat Central obrirà tot el dia durant el desembre per tal d’estalviar llargues cues davant les parades. c) Nosaltres votarem a favor de la primera esmena i en contra de la segona. d) Segons el meu parer, aquest estiu molta gent no farà vacances per culpa de la crisi econòmica. e) L’empresa accelera la seva estratègia per reduir el plàstic amb una inversió milionària. f) Hem arribat fins aquí gràcies a l’esforç, la dedicació i el treball.

24.

Els sintagmes que designen persones van introduïts per la preposició a quan indiquen el destinatari (CI), però van sense preposició quan constitueixen el complement directe (CD) del verb. D’acord amb això, tria l’opció adequada en cada cas. a) el / al 1. El policia sancionarà conductor begut. 2. La Guàrdia Urbana posarà una multa de 500 euros conductor begut. b) un / a un 1. L’infermer ha hagut d’embenar la cama noi accidentat. 2. La metgessa ha d’anar a visitar noi malalt a casa seva. c) l’ / a l’ 1. La professora orienta alumnat en les seves tasques diàries. 2. El professor dicta els deures alumnat.

d) les / a les 1. El nostre objectiu és ajudar amb dificultats econòmiques. 2. Oferim crèdits sense interès amb dificultats econòmiques.

persones persones

Les preposicions àtones 25.  Completa aquestes oracions amb pre-

posicions àtones. En algun cas pot ser que no hi hagi d’anar cap preposició perquè es tracta d’un CD.

a) Els jugadors fora l’àrea metropolitana viuen Cornellà, una residència estudiants. b) He vist la Clàudia com telefonava l’Asad dir-li que la tarda no podia quedar. c) Aquesta espelma fa olor vainilla. I aquest caramel té gust menta. d) Sobre aquesta qüestió, no tenim res dir perquè nosaltres no hi tenim res veure. e) aquests rodals no en veureu ni un, isard. I cabra salvatge tampoc no en veureu ni una. f) Aquesta pel·lícula és apta tots els públics. La que van fer la setmana passada només era apta per a majors 18 anys. g) La notícia va ser ben rebuda tothom.

26.

Completa les respostes amb la preposició de allà on escaigui:

a) —Vols un bolígraf blau o negre? —En vull un blau. b) —Quantes samarretes grises tens? —Grisa no en tinc cap. En tinc dues verdes. c) —Ha trobat bolets bons o dolents? —N’ha trobat bons i dolents.

27.

Completa les frases següents amb les preposicions a o en: a) Viu l camp, aquesta masia. b) Viu Menorca, aquell llogarret. c) Els faigs creixen indrets freds i humits. d) S’ha fet mal ls peus i una cama. e) Suècia l’estiu no fan tantes vacances.

97


UNITAT 3 » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

Les preposicions tòniques 28.   Completa les oracions amb les preposicions tòniques corresponents:

tret de • davant • entremig de • a sobre de contra • segons • sense • malgrat a favor de • entre

a) Pots venir qualsevol dia (exclusió) el dimarts. b) He posat el despertador (situat a la part superior) la tauleta de nit. c) Vostè va (situat a la part anterior) meu. d) No m’agrada estar (situat a l’interior d’un grup) tanta gent. e) Ens manifestarem (oposició) la discriminació i (benefici) la igualtat. f) Ho farem (cooperació) tots. g) (d’acord o de conformitat) un estudi recent, la població d’ocells disminueix de forma alarmant. h) Entra a l’habitació però (absència o mancança) fer soroll. i) (sense que siguin impediment) les discrepàncies, cada any es troben tots els germans.

Les locucions prepositives 29.   Escriu cada locució prepositiva en el

lloc corresponent d’acord amb el sentit de les oracions: al cap de • al peu de • en acabat de de resultes de • al capdavant de • al cim de en cas de • per mediació de • a còpia de a falta de • en concepte de • en via de

a) Va tornar vuit dies. b) Junko Tabel és la primera dona que va arribar l’Everest. c) Vine’m a veure dinar. d) Els ajuntaments convocaran ajuts d’urgència social pobresa energètica. e) Van aconseguir un acord un advocat. f) Va coix un accident a la feina.

98

g) El monestir de Poblet es troba les muntanyes de Prades. h) Anava la manifestació. i) Això està solució. j) de 10 minuts per al final de la pel·lícula, hem hagut de marxar del cinema. k) Truca’m només extrema necessitat. l) S’ha après el poema repetir-lo.

30.

Completa les oracions amb les locucions prepositives gràcies a o per culpa de:

a) Hem guanyat l’àrbitre. b) Hem perdut l’àrbitre. c) Els malalts d’asma empitjoren de la contaminació atmosfèrica. d) Hem reduït les emissions de CO2 les energies renovables.

31.

A partir de la il·lustració, dibuixa una vinyeta amb cadascuna d’aquestes locucions prepositives i després escriu una oració completa amb cada cas. Per exemple: El noi munta a cavall de l’euga.

a) camina en direcció a b) munta a cavall de c) s’atura al davant de d) va de bracet amb e) fuig ben lluny de f) passa per davall de g) llisca per darrere de h) va muntat a sobre de i) marxa contra j) corre al voltant de


b

b

v V

v

b

ORTOGRAFIA « UNITAT 3

» ORTOGRAFIA 1. Les lletres b i v 1.1. Els sons de la be alta i la ve baixa Antigament, a totes les terres de parla catalana es feia la distinció entre el so bilabial [b] de beure i el so labiodental [v] de veure. Aquesta distinció es fa en algunes llengües, com ara el francès (boir / voir) i l’italià (bere / vedere). ARTICULACIÓ DEL SO BILABIAL [b]

ARTICULACIÓ DEL SO LABIODENTAL [v]

Avui dia aquesta distinció encara es manté viva a les illes Balears, a la major part del País Valencià i en el parlar del Camp de Tarragona:

baca

ball

bena

vaca

vall

vena

En els altres parlars, en canvi, s’ha perdut la distinció dels sons de la be alta i de la ve baixa i ara els dos sons es pronuncien bilabials [b], de manera que els parells anteriors s’han convertit en mots homòfons.

99


UNITAT 3 » ORTOGRAFIA 1.2. Les normes ortogràfiques Per evitar la confusió en l’ús de b i v en l’escriptura, disposem d’algunes normes ortogràfiques que cal tenir en compte: ORTOGRAFIA DE LA B

ORTOGRAFIA DE LA V

NORMA 1

NORMA 1

Escrivim b davant d’una l i una r : blau, agradable, moble, branca, broma, pobre

Escrivim v en les terminacions de l’imperfet d’indicatiu de la primera conjugació: cantava, trobaves, arribàvem, acabaven

NORMA 2

NORMA 2

Escrivim b en les paraules en què alterna amb una p: saber, sabia (sap); cabia, cabut (cap); llobató, llobarro (llop)

Escrivim v en les paraules en què alterna amb una u: nova, novetat, novíssim (nou); blava, blavor, blavíssim (blau); devia, devíeu, devent (deure)

NORMA 3

NORMA 3

Normalment, escrivim b darrere d’una m: ambició, ambient, tomba, ambulància (però tramvia, circumval·lació)

Escrivim v darrere d’una n: canvi, convidar, enviar, invent, minvar

1.3. Comparació amb altres llengües L’ús de les lletres b i v coincideix generalment entre les llengües romàniques: vaca, bou (català); vaca, buey (castellà); va­ che, boeuf (francès); vacca, bove (italià), etc. Ara bé, hi ha un grup de paraules catalanes en què la b i la v no coincideixen amb altres llengües romàniques. Per això cal retenir en la memòria la grafia de les més usuals. PARAULES QUE S’ESCRIUEN AMB BE ALTA abans baró berruga corb saba acabar basc biga mòbil sabó arribar beina bolcar rebentar treballar baf bena comboi riba trobar PARAULES QUE S’ESCRIUEN AMB VE BAIXA

advocat arravatar avall avet avi avorrir avortar

100

bava canvi cavalcar cavall covard envestir espavilar

esvelt fava gavardina govern gravar haver llavi

núvol pavelló provar raval rovell savi sivella

taverna travar vaixell vedell vermell vernís voltor

La paraula voltor s’escriu amb ve baixa.


1.4. Paraules de la mateixa família En general, s’escriu sempre b o sempre v en els mots d’una mateixa família: trobar, retrobar, trobador, troballa; savi, saviesa, sàviament, saviejar. En alguns casos, però, paraules de mateixa família poden alternar l’ús de be alta i ve baixa perquè tenen arrels diferents. Vegem-ne uns quants exemples: PARAULES D’ARREL CATALANA S AB I ES Q U E… ? La lletra ve doble (w) només es fa servir en certes paraules que s’han manllevat recentment a altres llengües, com ara clown, kiwi, quilowatt, web o whisky.

PARAULES D’ARREL LLATINA

corb, corba, corbar, encorbament…

curvatura, incurvat, curviforme, curvilini…

prova, provar, aprovar, provatura…

probable, probabilitat, probablement…

moviment, movedís, movible, commovedor…

mòbil, automòbil, immòbil, mobilitat…

» ACTIVITATS Els sons de la be alta i la ve baixa 32. Substitueix els fragments subratllats per les paraules següents:

bast,-a / vast, -a • bena / vena • bell, -a / vell, -a buit, buida / vuit • beure / veure

a) 1. La regió russa de Sibèria ocupa un territori de gran extensió. 2. És una tela molt poc fina, poc delicada. b) 1. La tira de drap serveix per tapar les ferides. 2. Li administren el medicament a través del vas sanguini. c) 1. L’església de Taüll és molt antiga. 2. És un edifici molt ple de bellesa. d) 1. En aquest joc, el tres mata el set més un. 2. Ara la sala d’actes és no ocupada. e) 1. Va percebre amb els ulls l’òpera des de la llotja. 2. Va empassar-se el got d’aigua d’un glop.

Les normes ortogràfiques 33. Completa les normes ortogràfiques i els exemples amb la lletra b o v i el nom de la lletra (be alta / ve baixa) que falta:

a) Escrivim loc, do legar, ranca i a raçada amb be alta perquè va davant d’una ela o una erra . b) Escrivim plora a, acaba es, arriba a, menjàem, canvià eu i estudia en amb perquè és la terminació de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació. c) Escrivim de ia, escri  ia, sua itat i escali  ada amb perquè aquesta lletra alter­ na amb una u: deure, escriure, suau i caliu. d) Escrivim re ia, sa ia i llo a amb perquè aquesta lletra alterna amb una pe: rep, sap i llop. e) Escrivim tom ar, com oi i am ulant amb perquè va darrere d’una ema, excepte en certs mots compostos com ara tram ia o circum al·lació. f) Escrivim can i, en air, con ocar i en às amb ve baixa perquè va darrere d’una  .

101


34.  Copia aquestes frases i completa-les amb les lletres b i v segons correspongui:

a) Els mo les nous i les catifes no es faran joc amb les parets bla es. b) Aquella elleta conser a a una ellesa extraordinària. c) Ha ent tingut aquesta con ersa amb ell, he pogut eure que era molt am iciós. d) Ha caigut aixant del tram ia i li han hagut d’em enar el raç. e) Ha ia o lidat la com inació de la caixa forta o algú la de ia ha er can iat. f) No sa ia que aquí plo ia gaire é cada dia. Si ho hagués sa ut, no hauria ingut.

S’escriuen amb v

basc

36. Fes el mateix amb aquestes paraules: a) Un aixell pirata pro a d’en estir una nau que fondeja a la ri era. b) Un esbart de cor s i oltors es menjaven un edell mort a prop d’un a et. c) El aró que té una erruga al nas camina cor i duu una ena al cap. d) El ra e és una arrel comestible de color ermell, gruixuda, que és plena de sa a. e) La càmera de seguretat de la ta erna pot ha er gra at la aralla. f) Abans s’a orria; en can i, ara s’ha espa ilat mirant les ombolles de sa ó. g) De l’aigua ullent s’alçava un nú ol de apor i el af va entelar els idres. h) La èstia es va arra atar i va començar a treure ba a per la boca. i) El ro ell ha fet mal é tota la reixa de ferro. j) Es mossega a la llengua i serra a els lla is. k) És un co ard. Es comporta co ardament. l) Aca aven d’arri ar els ca allers.

Comparació amb altres llengües 35. Completa aquestes frases i classifica les paraules segons que les hagis escrit amb b o v:

a) El go ern asc tro arà una solució sà ia. b) Ha d’arri ar nedant a l’altra ri a del riu. c) El genet ca alca un ca all de formes es eltes. d) A l’a i li ha caigut el mò il escales a all. e) La policia ha a ortat un atemptat al ra al. f) L’ad ocat duia una ga ardina amb cinturó de si ella. g) El tren ha descarrilat i tot el com oi ha olcat. h) Els paletes tre allen al pa elló municipal. i) Has d’aca ar de donar una capa de ernís a les igues del sostre. j) No pot desenfundar el punyal perquè se li ha quedat tra at dins la eina.

102

S’escriuen amb b

S’escriuen amb b

S’escriuen amb v

ribera

37. Completa la taula de més avall escrivint la paraula catalana en cada cas:

Portuguès

Castellà

Francès

Italià

Català

vizinho

vecino

voisin

vicino

voz

voz

voix

voce

velhice

vejez

vieillesse

vecchiezza

beleza

belleza

beauté

bellezza

bolha

burbuja

bulle

bolla

bater

batir

battre

battere


ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 3

Paraules de la mateixa família 38. Digues a quina de les sèries de paraules

que hi ha més avall pertany cada un dels mots del requadre. Després, completa la resta de paraules amb b o v segons correspongui. buit • trobar • avorrir • bena • covard cavall • saber • prova • rebentar • savi • canviar riba • acabar • treball

a)

➝ uidar, uidament, uidor

b) ➝ pro ar, apro ar, empro ar c)

➝ tro alla, retro ament

d) ➝ re entada, re entapisos e)

➝ a orriment, a orrible

f)

➝ can i, recan iar, can iant

g) ➝ em enar, em enat h)

➝ arri ar, arri ada

i)

➝ co ardia, aco ardir

j)

➝ aca ament, aca at

k)

➝ tre allar, tre allador

l)

➝ sa erut, assa entar-se ➝ ca aller, ca alcar

39. De vegades les paraules cultes i les parau-

les patrimonials no provenen del mateix radical i s’escriuen diferent. Completa les paraules de la taula tenint en compte la capçalera. Paraules cultes amb be alta

Paraules patrimonials amb ve baixa

a ortiu

la ial

a ortament

lla i

cere ral

mò il

cer ell

mo iment

dè it

pro able

de em

pro ar

escri a

sa er

escri à

sa i

hi ernació

hi ern

Paraules cultes amb ve baixa

o v les paraules de la mateixa família, però que tenen arrels diferents:

a) La Terra es mou, sempre està en mo iment, encara que sembli inamo ible. b) La gent no es va quedar immò il; es va mo ilitzar pels missatges de mò il. c) Una pro atura és una pro a que fem per compro ar si es pot fer una cosa. d) És pro able que hagin sobreviscut. Hi ha força pro abilitats que així sigui. e) La trajectòria d’un míssil descriu una línia cor a; fa una trajectòria cur ilínia. f) El dofí té un cos cur iforme, i, quan salta enlaire, encor a encara més el cos. g) L’herpes la ial és una infecció que es caracteritza per l’aparició de petites butllofes als lla is. h) La hi ernació és l’estat fisiològic que presenten alguns animals durant l’hi ern per sobreviure a les inclemències.

DICTAT

m) ➝ sa iesa, sà iament n)

40. Llegeix aquestes frases i completa amb b

Paraules patrimonials amb be alta

cal ície

cur ilini

cal

cor a

còr ids

cur atura

cor

encor at

Copia les paraules destacades en cursiva i digues de quines altres paraules són homòfones i quin significat té cada una. Després, torna a escriure tot el text mentre te’l dicten.

Volant amb ala delta Havíem entrat en una zona de turbulències i no estava disposada a afrontar perills en un vol tan plàcid. Vaig aprofitar per mostrar-li el funcionament dels frens, que ell va observar amb entusiasme. Li vaig demanar en veu baixa que em mirés perquè no volia violar el regne lleuger i fràgil de l’altura i del silenci. Vaig dir-li que es fixés molt bé en quina altura desinflava l’ala i com tibava els frens. Ell volia continuar volant i jo també: la lliçó s’havia convertit en alguna cosa més que en una classe de vol, potser en uns sentiments que una simple classe no hauria d’haver desvetllat. J. F. Delgado: Nima, el xerpa de Namtxe (text adaptat).

103


UNITAT 3 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Esperits que parlen Què podem dir sobre la vida espiritual i mental dels antics caçadors-recol·lectors de la prehistòria? La base de la seva economia es pot reconstruir amb certa solidesa, però el món de les idees, les creences i els sentiments és molt més difícil de desxifrar. La majoria dels estudiosos sostenen que les creences animistes eren habituals entre els caçadors-recol·lectors primitius. L’animisme és la creença que gairebé tots els llocs, tots els animals, totes les plantes i tots els fenòmens naturals tenen consciència i sentiments, i que es poden comunicar directament amb els humans. Per tant, els animistes poden creure que aquella gran roca que hi ha al cim d’un turó té desitjos i necessitats, pot enfadar-se per una cosa que ha fet algú o estar contenta per alguna altra acció. També pot renyar una persona o demanar-li un favor. Els humans, al seu torn, poden contestar a la roca, per apaivagar-la o amenaçar-la. A més de la roca, també el roure que hi ha al peu del turó és un ésser animat, igual que el rierol que flueix a la vall, els arbustos que l’envolten o els llops que hi beuen. En el món animista, els objectes i els éssers vius no són els únics éssers animats. També hi ha entitats immaterials: els esperits dels morts i éssers amistosos o malèvols, allò que avui anomenem dimonis, fades i àngels. Els animistes consideren que no hi ha cap barrera entre els éssers humans i els altres éssers. Tots es comuniquen directament a través del llenguatge parlat, les cançons, els balls i les cerimònies. Un caçador es pot dirigir a un ramat de cérvols i demanar que un d’ells se sacrifiqui. Si la cacera acaba amb èxit, el caçador pot demanar a

104

l’animal mort que el perdoni. Quan una persona cau malalta, un xaman (sacerdot que practica l’endevinació i les cures mèdiques) es pot posar en contacte amb l’esperit que ha causat la malaltia i intentar calmar-lo o foragitar-lo. El que caracteritza tots aquests actes de comunicació és que les entitats invocades són éssers de l’entorn immediat. No són déus universals, sinó un cérvol determinat, un arbre determinat o un rierol determinat. De la mateixa manera que no hi ha barreres entre els humans i els altres éssers, tampoc no hi ha una jerarquia estricta. El món no gira a l’entorn dels humans ni a l’entorn de cap altre grup concret d’éssers. I no podem anar gaire més enllà d’aquestes generalitzacions cauteloses. No sabem a quins esperits pregaven, quines festes celebraven ni quins tabús tenien. I, cosa que és més important, no sabem quines històries explicaven. És una de les llacunes més grans en la nostra comprensió de la història humana. Yuval Noah Harari: Sàpiens. Una breu història de la humanitat.


POSA’T A PROVA « UNITAT 3

1. Quin titular enuncia el tema que desen-

7. Relaciona cada mot amb la seva defini-

volupa el text?

ció: apavaigar, foragitar, llacuna, tabú.

a) Les idees i les creences dels caçadorsrecol·lectors de la prehistòria. b) Els sentiments dels animals, les plantes i els fenòmens naturals. c) La comunicació a través de les cançons, els balls i les cerimònies.

a) Part d’una matèria que no es coneix suficientment. b) Cosa que la gent no s’atreveix a fer o a dir a causa d’algun prejudici social. c) Calmar, fer minvar un estat d’excitació. d) Expulsar, treure a fora.

2. Els caçadors-recol·lectors prehistòrics…

8. Identifica tres preposicions i una locució

a) encara no havien descobert el foc. b) encara no utilitzaven el llenguatge. c) encara no practicaven l’agricultura.

3. Assenyala la definició de animisme: a) Doctrina segons la qual tot l’univers, en conjunt, posseeix una sola ànima. b) Doctrina segons la qual els éssers vius, els llocs i els objectes tenen una ànima equiparable a la humana. c) Doctrina segons la qual només els éssers humans tenen ànima.

4. Els animistes creuen… a) en un ésser superior que anomenen déu. b) que l’ésser humà és el centre i tot gira al seu voltant. c) que tots els éssers són iguals, sense una jerarquia estricta.

5. Aparella les paraules sinònimes i classifi-

ca-les segons el registre: empipar-se, enraonar, esbroncar, anomenar-se, enfadar-se, renyar, xerrar, dir-se. a) Registre col·loquial: 1  , 2  , 3  , 4   b) Registre estàndard: 1  , 2  , 3  , 4

6. Les llengües romàniques provenen… a) del llatí clàssic. b) del llatí vulgar o llatí parlat. c) del romanès.

prepositiva en aquestes oracions del text:

a) No hi ha cap barrera entre els éssers humans i els altres éssers. Tots es comuniquen directament a través del llenguatge. b) Si la cacera acaba amb èxit, el caçador pot demanar a l’animal mort que el perdoni.

9. Completa aquestes expressions amb la

preposició corresponent: a) Res dir. b) veu baixa. c) Vestit ratlles.

d) Viuen Celrà. e) Olor romaní. f) Dos blancs.

10. Completa aquestes paraules amb b o v: a) una all b) un all c) euen aigua d) apai agar

e) cér ol f) malè ol g) aca a en h) no s’hi euen

Per escrit Fa vuit-cents mil anys els humans van aprendre a fer foc i a utilitzar-lo. Explica per a què el devien fer servir i quines millores devia aportar aquest coneixement.

De viva veu En les faules hi apareixen animals com si tinguessin vida humana. Explica les característiques d’alguns dels animals més cèlebres d’aquest gènere literari.

105


PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

» ANIMALS QUE CUREN Algú ha dit que no hi ha més bon psiquiatre a la Terra que un cadell llepant-te la cara. I deu ser veritat, perquè cada cop és més freqüent utilitzar els animals com a eina de teràpia. Els animals no tenen poders màgics ni curatius, però sí que són estímuls de molts sentits, capaços de facilitar la comunicació, crear emocions, conductes i aprenentatges. Per això, en aquest projecte, us plantegem un repte: com podem convèncer una institució pública o privada del poder terapèutic de certs animals? i elaboreu un s te eu p ra te e d uip m si fóssiu un eq co eu tiu o assistencial. tu ca ac u e u ed q e tr m n se ce o p n u ro p a e us de companyia per s al En aquest project im an b am a id enció assist programa d’interv en els animals rt o ap e u q s ? r al n fe o ci e o de Què hem d eficis psíquics i em en b s el d e servei i animals s d vo s al eu im rm an , fo al In n . o ió ci 1. Cercar informacs diferències entre animals de suport emo le de companyia i de teràpia. bre diferents so a rc ce re a n u 2. Investigar. Feu s de suport: quines qualitats al aspectes dels anim s serveis poin u q , en rt o ap is ic tenen, quins benef s són les més adece ra i s ie èc p es den fer, quines quen, etc. quades, com s’edu tot el que heu e d si te n sí a n u 3. Sintetitzar. Feu mitjà de diversos documents, er etc. anat descobrint p sums, infografies, re , es em u q es , cs com gràfi ocial. Decidiu a s ió c c ’a d e ct je 4. Perfilar el pro programa d’intervenció amb qui va adreçat el uada i conveneq ad a st o p ro p la animals, elaboreu teressades. ceu les persones in

106


Com ho hem de fer? Feu un treball cooperatiu en grups de quatre alumnes. Primer, haureu de dissenyar el vostre programa d’intervenció assistida amb animals. Des prés, l’haureu d’exposar oralment. I per acabar, l’haure u de presentar per escrit en forma d’un tríptic info rmatiu.

La presentació oral

1. Prepareu la presentació oral, que ha de servir

per informar i convèncer els responsab les de la mals de companyia.

institució dels beneficis terapèutics dels ani

2. Repartiu-vos les parts de la presentació oral:

A. Introducció del tema B. Beneficis dels animals de companyia C. Espècies d’animals emprats D. Diferents funcions dels animals d’assis tència E. P resentació del programa de suport o de teràpia amb animals F. Testimonis

3. Acompanyeu les intervencions orals amb el sup

de gràfics, esquemes, infografies o vídeos

.

ort

4. Procureu que la presentació sigui convincent, àgi 5.

l i amena i que no superi els quinze min

Cerqueu

material de suport per fer les tasques en

El document escrit

uts.

l’espai personal del web www.barcanova.

cat.

La part documental és un text descriptiu en què s’enumeren les característiques principals del programa per tal que la institució que dem ana els vostres serveis pugui fer-se’n una idea. El document escrit ha de detallar els pun ts següents: A. Destinataris B. Característiques C. Mètode d’intervenció D. Objectiu s E. Resum En teniu una mostra en la pàgina 109.

107


Material complementari i models PRESENTACIÓ ORAL

1. Introducció del tema

Jo no tractava bé els altres, i gràcies a tenir algú al meu costat a qui havia de dir-li les coses bé perquè em fes cas, vaig saber valorar la gent.

Des de fa uns anys, l’ús de certs animals, com ara gossos, cavalls, dofins, gats o conills s’ha incrementat. Això és perquè s’ha comprovat que els animals de companyia, a més de millorar la qualitat de vida de les persones, contribueixen a allargar la longevitat i preservar l’equilibri físic i mental…

2. Presentació del programa de teràpia Buddies és el nostre programa de teràpia destinat a menors tutelats. Aquests menors aprenen a educar els gossos seleccionats amb un ensinistrament que posa l’accent en el benestar de l’animal i del menor, que és el seu instructor. A mesura que passen els dies, el vincle entre ells es fa cada cop més fort, cosa que ajuda el menor a adquirir una actitud positiva, a millorar la seva comunicació emocional i a augmentar la seva autoestima.

3. Testimonis La història de l’Ivan és un bon exemple de com les teràpies assistides amb animals poden influir força en la vida d’una persona. El seu testimoni ens ensenya com un gos, en Liu, es va convertir en un gran aliat per superar situacions difícils o per combatre la solitud. BENEFICIS FÍSICS I EMOCIONALS DELS ANIMALS SALUT FÍSICA

SALUT MENTAL

L’oxitocina és l’«hormona de la vinculació» que s’allibera quan els humans i els gossos interactuen els uns amb els altres

ls animals augmenten els nivells de serotonina, E l’«hormona del benestar».

L’oxitocina redueix la pressió arterial, augmenta la tolerància al dolor i redueix l’ansietat. Tenir un gat redueix dràsticament les possibilitats de morir per una malaltia cardíaca o ictus. e mitjana, les persones que tenen D una mascota viuen dos anys més que les que no en tenen. ls gossos poden aprendre a E detectar convulsions i avisar els seus amos abans que es produeixin.

108

7 de cada 10 persones gaudeixen de la companyia de les seves mascotes i suporten millor la soledat.

ó: un Prescripci . companyia animal de

ta ha El terapeu un animal prescrit yia per de compan . depressió la superar

Passar de 15 a 30 minuts amb la teva mascota rebaixa els nivells d’ansietat i d’estrès.


PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

DOCUMENT ESCRIT Programa Buddies Destinataris: infants i joves d’entre 12 i 17 anys amb problemes de baixa autoestima, dificultats de comunicació i manca d’empatia (capacitat de comprendre els sentiments i les emocions dels altres). Característiques: curs d’ensinistrament caní de 12 setmanes de durada. Mètode d’intervenció: Els adolescents aprenen a educar els gossos amb una sèrie de trucs que potencien el benestar dels animals i també dels joves. Els gossos són premiats quan ho fan bé, i s’ignoren els comportaments no desitjats o les errades. Utilitzant mètodes positius d’ensinistrament, es formen vincles afectius entre els animals i els educadors, alhora que s’aprèn a educar. Mitjançant el joc i els animals, els joves gaudeixen de l’experiència de l’aprenentatge. Objectius: • Fomentar una actitud positiva en els adolescents gràcies al mètode de l’ensinistrament positiu. • Millorar la comunicació dels joves i la seva capacitat d’expressar els sentiments, tant entre ells com entre aquests i els seus educadors. • Aplicar els coneixements adquirits en aquest curs a l’àmbit de les relacions socials i la convivència. • Millorar l’estat emocional dels adolescents. Resum: el programa Buddies és una oportunitat excel·lent per treballar els problemes psicosocials d’infants i adolescents amb un mètode d’intervenció positiva, la qual cosa fa que no se sentin mai jutjats i que tinguin altes dosis de motivació.

109


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.