LLENGUA CATALANA. Agna de Valldaura. Unitat 3

LL ENGUA A A cAT L NA

4

UNITAT 3 ESO

Programa

Agna de Valldaura

UNITAT

3

LECTURA » «Un ancià i un imbècil» i «Atracció a l’ambient» LITERATURA » L’Escola Mallorquina (1900-1936) GRAMÀTICA » Els pronoms febles REPÀS D’ORTOGRAFIA » L’apostrofació i les contraccions

Preparem la lectura 1. ¿Algun de vosaltres publica un blog personal per expressar les seves idees, transmetre informació o donar consells? En visiteu cap habitualment?

2. Fixeu-vos en el títol del primer article i en la imatge que l’acompanya (pàgina 67). Quin diríeu que és el referent del nom ancià? ¿Creieu que és possible que el nom imbècil es refereixi a un aprenent de científic? Què ho deu fer que hi hagi científics que puguin arribar a fer autèntiques barbaritats?

3. Ara llegiu el títol del segon article i mireu la imatge corresponent (pàgines 68-69). Sabeu què són les feromones? De quina manera s’espargeixen? Quina informació transmeten?

4. Actualment les feromones sexuals es fan servir en perfumeria. ¿Creieu que poden influir en el nostre comportament? Fins a quin grau?

66

LECTURA « UNITAT 3

» LECTURA VOC AB U L AR I

topar v. intr. Trobar una cosa a l’atzar.

Matusalem. Personatge bíblic que va tenir la vida més llarga (969 anys segons alguns textos). Per això en la cultura popular sovint s’hi recorre com a exemple de vellesa. calibrar v. tr. Ajustar un instrument de mesura perquè marqui les magnituds exactes d’acord amb els patrons establerts. carboni 14. Varietat del carboni que es troba en tots els éssers vius i que es descompon a un ritme constant, cosa que fa que es puguin datar amb precisió restes d’origen orgànic que tenen milers d’anys d’antiguitat.

Dos articles de divulgació científica Un blog és una pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i on es recull informació i opinions sobre temes diversos. La persona que crea i gestiona un blog s’anomena bloguer.

Hi ha bloguers que utilitzen el seu blog per divulgar coneixements científics i tècnics, com en el cas de Daniel Closa i Autet. L’any 2004 aquest biòleg i investigador va crear el blog Centpeus, i, des d’aleshores, hi ha publicat centenars d’articles. En aquesta unitat en reproduïm dos, que són exemples de l’estil amè i alhora rigorós de l’autor.

El primer, titulat «Un ancià i un imbècil», ens parla d’una anècdota sorprenent que va trobar a Google quan va decidir buscar quin és l’ésser viu més antic de la Terra.

I el segon, titulat «Atracció a l’ambient», ens explica per què de vegades sentim una atracció immediata per una altra persona.

Un ancià i un imbècil Tots sabem que de vegades passen coses que costen de creure. Doncs acabo de topar amb una. M’havia preguntat quin deu ser l’ésser viu més antic de la Terra.

Havia llegit alguna cosa d’uns arbres que vivien a les muntanyes de Califòrnia, en condicions molt dures, però en volia saber més. De manera que he buscat a Google (és clar) i hi he trobat una història increïble.

Primer cal dir que, efectivament, per les Muntanyes Blanques de Califòrnia, Nevada i Utah es poden trobar diversos exemplars d’una espècie de pi anomenat pi de Great Basin (Pinus longaeva). Són uns arbres increïbles, creixen a més de tres mil metres d’altitud, en unes condicions climàtiques extremament dures. Això té dues conseqüències. En primer lloc, el seu creixement és molt lent: gasten molta energia per sobreviure i els en queda poca per créixer. I en segon lloc, gairebé no hi ha paràsits que els puguin atacar, ja que allà dalt hi fa massa fred.

Aquesta combinació de circumstàncies fa dels pins de Great Basin els organismes vius més antics de la Terra. Són uns quants exemplars als quals han posat noms individuals.

El més vell és un arbre anomenat encertadament Matusalem i té uns 4.600 anys!

Ja sabeu que l’edat d’un arbre es pot calcular comptant els anells de creixement.

Cada any hi creix un anell nou. Doncs en algunes restes d’aquests arbres n’hi ha tants que han permès calibrar el sistema de mesura del carboni 14 fins a antiguitats de 9.000 anys.

67

UNITAT 3 » LECTURA Interessant. Però el més increïble és una història associada a un altre arbre molt ancià anomenat Prometeu. L’any 1964 un estudiant de geologia estava preparant el seu doctorat sobre les geleres d’aquella zona quan va topar amb aquests arbres. Va voler estudiar-los i per calcular l’edat d’un (Prometeu) no va pensar altra cosa que… tallar-lo! El més fort és que va demanar permís al Servei Forestal…, i l’hi van donar!

De manera que el va tallar, va comptar els anells i va descobrir que l’arbre tenia 4.862 anys! El molt estúpid havia mort l’ésser viu més antic de la Terra! Un arbre que va néixer quan a Mesopotàmia es barallaven els sumeris i els semites, quan faltaven 300 anys per fer les piràmides d’Egipte, quan el Sàhara encara no era un desert i quan a Europa tot just acabaven de descobrir l’ús del coure.

Allò va provocar una sèrie de protestes que van motivar la protecció de la resta d’arbres i la creació d’un parc nacional en aquella zona. Per exemple, l’indret exacte on es troba Matusalem es guarda en secret.

Si més no, Prometeu va ser el màrtir que va aconseguir salvar la resta d’arbres ancians.

Atracció a l’ambient De vegades passa que dues persones es coneixen i hi ha una atracció immediata.

Aleshores es diu que hi ha «química» entre elles, i segurament és una afirmació molt més correcta del que ens pensem. Perquè de vegades la culpa és exactament de determinats productes químics. No és el nostre atractiu, ni el nostre somriure encantador ni tan sols l’elegància que desbordem. La causa són les feromones.

Tots sabem que el nostre cos fabrica hormones, que són substàncies que envien senyals entre unes cèl·lules i unes altres per modificar les respostes fisio­ lògiques. Si una dona ha d’alletar un fill, aleshores es genera una hormona, la prolactina, que fa que cèl·lules dels pits comencin a fabricar llet. Són un sistema intern de senyalització perquè d’alguna manera les cèl·lules s’han d’assabentar quan toca fer unes coses i quan no.

Però hi ha substàncies semblants que envien senyals a les cèl·lules d’altres individus. Nosaltres les fabriquem, les enviem a l’exterior, viatgen transportades per l’aire, i són els altres els que les reben i hi responen en conseqüència.

Aquests viatgers químics són les feromones.

Són molt útils si penseu en el comportament dels animals en llibertat.

L’exemple més típic, i segurament la principal funció de les feromones, és la informació sobre la receptivitat sexual de les femelles. Un lleó s’ho pensarà molt abans d’apropar-se a una lleona si no és que sap del cert que la lleona és receptiva. I les feromones que alliberi la lleona en són un dels senyals indicatius.

Hi ha experiments divertits. Per exemple: es dipositen feromones de dona en una cadira concreta situada entre unes quantes cadires més. Després es fa entrar homes a l’habitació i aquella cadira serà la preferida per seure. Alguna cosa els atreu inconscientment cap allà.

La seva eficàcia pot arribar a ser impressionant. Hi ha insectes que detecten les feromones d’una femella a més de vint quilòmetres de distància. Encara que tampoc és tan sorprenent si pensem que la natura sempre intenta optimitzar tots els processos.

Les feromones també poden explicar alguns fets misteriosos. De vegades penses en algú que no has vist en anys i un moment després te’l trobes a la

68

VO CAB ULARI

desbordar v. tr. Fer que un sentiment o una sensació es manifesti d’una manera impetuosa.

VOC AB U L AR I

flaire f. Olor. esborronador -a adj. Repulsiu, esgarrifós, que fa posar els pèls de punta.

cantonada. Percepció extrasensorial? Un sisè sentit? Màgia? Casualitat? Potser no. Potser simplement hem detectat en l’aire una feromona particular que podíem identificar.

En el cas de les dones, les feromones també són la causa que en molts casos, quan viuen juntes, acabin coincidint en els seus cicles menstruals.

I per on generem les feromones? Doncs per la pell, és clar, però en molta més quantitat en unes glàndules que tenim sota les aixelles i en la zona genital.

No és casualitat que siguin justament aquests els indrets on surt el pèl quan arriba l’adolescència. Una substància que ha de ser portada per l’aire s’escamparà amb molta més eficàcia si està dipositada per la superfície de pèls que si està sobre la pell.

Però són molt potents; per tant, la seva eficàcia és més alta en dosis molt petites. Mentre que una subtil olor pot resultar atractiva, massa olor pot ser realment repulsiva. És la diferència entre algunes flaires que es detecten al metro en hores punta i l’olor del qui acaba de sortir de la dutxa.

Després de tot, si les feromones estan pensades per ser detectades a molta distància, cal anar amb compte en les «distàncies molt curtes». Això és una cosa que els adolescents, quan es posen perfums i colònies amb feromones (que n’hi ha), no tenen gaire en compte, i els resultats solen ser esborronadors. Una conseqüència de la idea habitual que «més sempre és millor».

Daniel Closa, blog Centpeus.

69

» ACTIVITATS Comprensió i anàlisi del text: «Un ancià i un imbècil» 1. El primer paràgraf és la introducció de l’article.

Quina d’aquestes frases creus que resumeix més bé el contingut del text i es podria utilitzar com a introducció?

a) Costa de creure que alguns arbres puguin viure a les Muntanyes Blanques en unes condicions tan dures. b) Tinc una gran curiositat per saber quin és l’ésser viu més antic de la Terra. c) Encuriosit per saber quin era l’ésser viu més antic de la Terra, he conegut una història que costa de creure.

2. Quina d’aquestes afirmacions es pot inferir del contingut del primer paràgraf?

a) El coneixement no s’aconsegueix per mitjà de la investigació, sinó que és fruit de l’atzar. b) La curiositat és el punt de partida del coneixement i la recerca és el camí per arribar-hi. c) Els enigmes de la ciència obtenen resposta quan consultem Google.

3. Quina influència tenen les condicions climàti-

ques en els pins de Great Basin?

4. Per què l’autor troba encertat que hagin posat

el nom de Matusalem a l’arbre més vell de les Muntanyes Blanques?

5. Com t’expliques que els anells de creixement d’aquests arbres mil·lenaris hagin permès calibrar el sistema de mesura del carboni 14? Tria la resposta que et sembli més adequada.

a) Com que els anells ens permeten saber l’edat dels arbres, el resultat de l’anàlisi del carboni 14 ha de correspondre, en cada cas, a l’edat que indiquen els anells. b) L’anàlisi del carboni 14 indica els anells que té l’arbre, a partir dels quals en podem conèixer l’edat.

6. L’autor, per donar més rellevància a l’edat de

l’arbre anomenat Prometeu, fa referència a l’època del seu naixement. Quins fets i quines situacions recorda d’aquella època tan remota?

7. Closa condemna l’acció de l’estudiant que va ta-

llar l’arbre Prometeu. Malgrat tot, quina conseqüència positiva va tenir aquesta acció per a la resta d’arbres mil·lenaris?

8. Completa aquest comentari del text: «Un ancià i un » és un de divulgació del Daniel publicat en el seu titulat .

L’autor hi combina la científica (els de Great Basin —Pinus — són els vius més vells de la ) amb el relat d’una anècdota de l’any protagonitzada per un de geologia que, per saber l’ d’un d’aquells mil·lenaris, no se li va ocórrer res millor que -lo.

L’article acaba explicant la de l’acte insensat de l’estudiant: s’ha creat un nacional amb l’objectiu de aquests pins mil·lenaris.

«Atracció a l’ambient» 9. Llegeix aquestes afirmacions i digues quines

són certes i quines són falses:

a) Quan diem que entre dues persones hi ha química, utilitzem una expressió que no té res a veure amb l’explicació científica. b) Les feromones poden provocar que hi hagi una atracció immediata entre dues persones. c) Les hormones són unes substàncies que activen les cèl·lules del propi cos perquè facin una funció determinada.

70

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 3 d) Les feromones són unes substàncies que es transmeten d’un individu a un altre a través del contacte físic. e) Hi ha alguns perfums i algunes colònies que contenen feromones.

Paraules i expressions: «Un ancià i un imbècil» 13. Fixa’t en l’inici del text: «Tots sabem que de ve-

10. Quina d’aquestes afirmacions creus que és la

a) Enunciar de manera precisa el contingut de l’article. b) Acostar-se als receptors dient-los que parteix d’experiències compartides. c) Despertar l’interès dels receptors amb l’anunci d’un fet sorprenent. d) Exposar la tesi que vol defensar amb arguments i proves.

més encertada?

a) L’article de Daniel Closa explica el resultat d’uns estudis científics sobre les hormones i les feromones. b) L’article «Atracció a l’ambient» explica la base científica d’un fenomen natural que tots hem detectat: l’atracció que es produeix entre individus d’una mateixa espècie. c) L’article de Daniel Closa explica l’efecte produït pels perfums i les colònies que contenen feromones.

11.

Repassa l’article de la lectura i completa aquest esquema: Atracció a l’ambient 1. Causa de l’ entre persones: les

gades passen coses que costen de creure». Quins efectes vol aconseguir l’autor amb aquesta frase?

14. Quin és el sentit de la perífrasi verbal de la fra-

se «quin deu ser l’ésser viu més antic de la Terra»?

a) probabilitat b) obligació

c) imminència d) necessitat

15. Cerca en el segon paràgraf de l’article «Un an-

cià i un imbècil» els dos marcadors d’ordre que utilitza l’autor per explicar la influència de les condicions climàtiques en els pins de Great Basin.

16. En la frase «el més fort és que va demanar per-

2. Hormones: substàncies que activen les 3. Feromones: substàncies que envien senyals a les cèl·lules d’altres

mís al Servei Forestal… i l’hi van donar!», quin és el sentit de l’expressió «el més fort»?

3.1. Informen de la

3.2. Poden fer que detectem la conegut

3.3. Fan coincidir els

a) La cosa més consistent, més sòlida, més ferma. b) La persona més corpulenta, més atlètica, més forçuda. c) La cosa més desconcertant, més xocant, més impactant.

sexual de les femelles d’algú

menstruals de

que

4. Les feromones es generen per la , principalment a les i a la zona 5. El seu efecte resulta atractiu en dosis elevades pot ser

petites; en

12. A partir

de l’esquema de l’activitat anterior, contesta aquestes preguntes: a) Quin és el tema de l’article? On s’anuncia? b) Per què en el segon paràgraf l’autor parla de les hormones si no són el tema de l’article? c) Quin apartat de l’esquema creus que constitueix el cos fonamental de l’article? d) Quines són les informacions circumstancials o secundàries amb què l’autor acaba l’article?

17. Els biòlegs assignen un nom científic universal

a cada espècie. Aquest nom consta de dues paraules en llatí. La primera determina el gènere (en majúscula) i la segona, l’espècie (en minúscula): Pinus longaeva (pi de llarga vida). Relaciona els noms científics amb els noms populars: Pinus pinea Castanea sativa Olea europaea Prunus domestica Salix alba Morus alba Pyrus communis Laurus nobilis

pi pinyer prunera olivera castanyer salze blanc perera morera llorer

71

UNITAT 3 » LECTURA » ACTIVITATS

«Atracció a l’ambient» 18. Quan diem que entre dues persones hi ha quí-

mica, l’expressió «hi ha química» té sentit recte o sentit figurat? Com definiries aquesta expressió?

19. Relaciona cada una de les locucions nominals

que tens a continuació amb la definició corresponent: cicle menstrual, sisè sentit, hora punta, receptivitat sexual. a) Moment de màxima activitat o de màxim rendiment. b) Disponibilitat de les femelles d’acollir l’impuls sexual dels mascles. c) Període de temps que transcorre entre una menstruació i una altra. d) Hipotètica capacitat de certes persones hipersensibles per percebre sensacions per vies extranormals.

20. El mot flaire és sinònim de olor, que tant pot

ser una olor agradable com desagradable. Classifica les paraules següents segons que facin referència a l’una o a l’altra de les dues sensacions: perfum, pudor, fetor, aroma, tuf, ferum, fragància, pestilència. Consulta el diccionari si cal.

Ara completa les frases següents amb les paraules anteriors:

a) S’ha posat un molt suau; gairebé no es nota. b) Alguna cosa es crema: se sent de socarrim. c) Des de la cuina m’arriba l’ del cafè molt. d) Les porqueres de la granja fan molta . e) A la primavera la de les flors perfuma tot el jardí. f) De l’aigua estancada emanava una insupor­table. g) M’han venut el peix passat; comença a fer una mica de . h) Els cadàvers descompostos feien una horrible.

21. L’expressió «més vell que Matusalem» es diu d’una persona o cosa molt vella. Relaciona aquestes frases fetes amb reminiscències de la religió cristiana amb el seu significat: a) Plorar com una magdalena. b) Arribar a misses dites. c) Predicar al desert. d) Pagant, sant Pere canta.

72

e) Acabar com el rosari de l’aurora. f) Anar a algú la processó per dins. g) Perdre l’oremus. h) Ningú no és profeta a la seva terra.

1. Les persones que valen no solen veure reconeguts els seus mèrits entre els seus compatriotes.

2. Dissimular un estat de torbació de l’ànim (por, disgust, pena, etc.).

3. Fer tard.

4. Els diners ho aconsegueixen tot.

5. Desorientar-se; perdre el control de si mateix.

6. Esforçar-se inútilment a convèncer algú d’una cosa justa o raonable.

7. Fracassar, acabar malament, amb baralles.

8. Plorar molt.

22. La comunitat científica sol recórrer a les llen-

gües clàssiques (llatí o grec) per crear els termes que necessita. La paraula feromona, per exemple, prové del grec pherein (‘portar’) i hormon (‘que excita’). D’aquí que l’autor digui que són «viatgers químics» capaços de produir «respostes fisiolò­ giques».

Defineix els termes següents a partir del significat dels seus components. Consulta un diccionari si cal. Per exemple: feromona. Substància química que els organismes vius alliberen perquè arribi a altres organismes de la mateixa espècie a fi de provocar-los una reacció determinada. a) hipotèrmia: del grec hypó (‘per sota’) i therme (‘calor’) b) dislèxia: del grec dys (‘dificultat’) i lexis (‘parla’) c) anestèsia: del grec an (‘sense’) i aisthesis (‘sensibilitat’) d) taquicàrdia: del grec takhys (‘ràpid’) i kardia (‘cor’) e) eutanàsia: del grec eu (‘bona’) i thánatos (‘mort’) f) fisioteràpia: del grec physis (‘natura’) i therapeia ‘(tractament’) g) ortopèdia: del grec orthós (‘correcte’) i paideia (‘educació’) h) biòpsia: del grec bios (‘vida’) i òpsia (‘vista’) i) leucòcit: del grec leukós (‘blanc’) i kytos (‘cèl·lula’) j) hemoglobina: del grec haima (‘sang’) i del llatí globulus (‘globus petit’)

23. Digues el nom popular d’aquests animals: a) Canis familiaris b) Canis lupus c) Felis catus d) Felis silvestris e) Equus caballus f) Equus ferus

g) Bos taurus h) Ovis aries i) Panthera leo j) Panthera tigris k) Vulpes vulpes l) Musca domestica

Expressió oral 24. Cerca curiositats científiques per internet

o en algun llibre de la biblioteca, selecciona dos o tres articles interessants, resumeix-ne el contingut i exposa’ls oralment davant la resta de la classe servint-te d’un guió. Fixa’t en l’exemple a partir de l’article «Atracció a l’ambient» de la lectura:

Atracció a l’ambient Pregunta temàtica

Informacions complementàries

Sabíeu que l’atracció física entre dues persones també és deguda a unes substàncies químiques?

Generem les feromones per la pell, sobretot per les aixelles i els genitals, perquè s’escampen amb molta més eficàcia si estan dipositades als pèls.

Però les feromones són molt potents; per tant, el seu efecte ha de ser en dosis molt petites perquè, si no, massa olor de feromona pot ser repulsiva. Per això hem de parar compte quan ens posem perfums i colònies amb feromones; en excés, els resultats solen ser esborronadors.

Explicació científica Això passa perquè el cos fabrica unes substàncies químiques que tenen la missió d’enviar senyals a les cèl·lules d’altres individus. Nosaltres les fabriquem, les enviem a l’exterior, viatgen transportades per l’aire…, i són els altres els qui les reben, noten que alguna cosa els atreu inconscientment i actuen en conseqüència. Aquests viatgers químics són les feromones.

Exemple il·lustratiu Les feromones són molt útils si penseu en el comportament dels animals, perquè segurament la funció principal d’aquestes substàncies és informar de quan les femelles són receptives sexualment. Un lleó, per exemple, s’ho pensarà molt abans d’apropar-se a una lleona si no és que sap del cert que és receptiva. I les feromones que alliberi la lleona són un dels senyals indicatius.

Expressió escrita: El resum informatiu 25. Les revistes de caire científic solen incloure

en l’encapçalament de la primera pàgina de cada article un resum informatiu (anomenat abstract). És un text breu (entre 100 i 200 paraules) que resumeix els aspectes més significatius i rellevants de l’article.

Fes un resum informatiu dels dos o tres articles de divulgació científica que has seleccionat per fer l’exposició oral en l’activitat anterior. Fixa’t en l’exemple a partir de l’article «Atracció a l’ambient» de la lectura:

Atracció a l’ambient L’atracció immediata entre dues persones no és deguda precisament al seu poder de seducció, sinó a les feromones que fabrica el nostre cos.

Aquestes substàncies químiques es generen a la pell, s’escampen per l’aire i són rebudes pels altres. Així és com ens sentim atrets per una altra persona: notem en l’ambient que alguna cosa de l’altra persona ens atreu inconscientment; no és res més que les seves feromones.

73

» LITERATURA 1. L’Escola Mallorquina (1900-1936) 1.1. La Renaixença a Mallorca A finals del segle xix i sobretot durant el primer terç del xx un grup de poetes —especialment els que escrivien en la revista La Nostra Terra— van assumir els ideals de la Renaixença a les illes Balears. Encapçalats per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, van implantar-hi els objectius de la Renaixença, però amb un caràcter propi que va acabar constituint una autèntica escola estètica, l’anomenada Escola Mallorquina.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCOLA MALLORQUINA •S egueix els models d’autors clàssics llatins i d’autors romàntics francesos i italians.

•D ona molt protagonisme a la natura. Les vivències i els sentiments personals es projecten en elements singulars del paisatge balear.

•U tilitza un to expressiu però mesurat, sense estridències ni audàcies.

• Valora molt l’aspecte formal i la musicalitat.

1.2. Miquel Costa i Llobera Miquel Costa i Llobera va ser un dels impulsors de la Renaixença a les illes Balears. La seva poesia és ordenada, serena i formalment perfecta.

BIOGRAFIA Miquel Costa i Llobera va néixer a Pollença l’any 1854. Orfe de mare des dels onze anys, va rebre la influència d’un oncle que li va fer descobrir els clàssics llatins i el paisatge de l’illa. Va començar la carrera de Dret a Barcelona, on va entrar en contacte amb autors de la Renaixença. Va tornar a Mallorca i va publicar el seu primer llibre, Poesies (1885). Va iniciar els estudis eclesiàstics i es va traslladar a Roma, on va ser ordenat sacerdot. Fortament influït per les formes clàssiques llatines, va decidir adaptar-les a la poesia en llengua catalana. Fruit d’aquesta decisió són els poemes d’Horacianes (1906), un llibre culte i refinat. Va morir a Palma l’any 1922.

El pi de Formentor Quan tenia vint-i-cinc anys, Costa i Llobera va compondre «El pi de Formentor», el més cèlebre dels seus poemes. És una peça en la qual s’uneixen la perfecció formal i l’exaltació de la seva joventut, és a dir, l’equilibri clàssic i l’apassionament romàntic. L’enorme pi d’una propietat familiar esdevé la viva imatge del geni creatiu i victoriós de la joventut.

74

LITERATURA « UNITAT 3

El pi de Formentor (fragments) Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l’eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l’infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel qui l’enamora, i té el llamp i l’oratge per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera reial.

Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…

Oh vida, oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les ’niran per la ventada com l’au dels temporals.

VO CAB ULARI

atupar v. tr. Tupar, colpejar. mes conj. Però oratge m. Vent de tempesta. a lloure adv. Lliurement, sense control. penyora f. Cosa de valor que es posa en mans d’algú com a garantia. irat -ada adj. Encès d’ira, irritació violenta.

1.3. Joan Alcover Joan Alcover és autor del poema «La Balanguera», himne oficial de Mallorca, inspirat en una antiga cançó popular.

BIOGRAFIA Joan Alcover va néixer a Palma l’any 1854. Fou alumne de l’Institut Balear, on va ser company de Miquel Costa i Llobera. Va estudiar Dret a Barcelona, es va implicar activament en la política i l’any 1893 va ser elegit diputat a les Corts. Decebut de l’experiència, s’acostà al catalanisme polític quan ja tenia cinquanta anys. Va deixar d’escriure en castellà i a partir de llavors va emprar només el català per expressar els seus sentiments més íntims. El seu llibre més destacat, Cap al tard (1909), recull elegies (composicions en record d’algú que ha mort) de caire intimista i dramàtic, evocacions nostàlgiques de la infantesa i la joventut i cançons a la bellesa de la natura de Mallorca. Va morir a Palma l’any 1926.

75

UNITAT 3 » LITERATURA Desolació Una aclaparadora tragèdia familiar va trasbalsar radicalment la vida d’Alcover: va perdre la dona i dos dels seus fills. La reflexió íntima d’aquest fet tan luctuós es reflecteix en el poema elegíac «Desolació». El poeta es compara amb un arbre ple de vida en altre temps, però que de cop la dissort (la tempesta) i la mort (el llamp) fereixen: el parteixen i li arrenquen les branques. Malgrat sentir-se tocat de mort, l’arbre encara resta dret, sostingut pel dolor i els records.

Desolació Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sens entranyes que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

VO CAB ULARI

esqueix m. Branca esqueixada, rompuda. esponerós -osa adj. Sa i fort, amb branques i fulles abundants. sesta f. Migdiada. migrat -ada adj. Molt escàs. bocí m. Tros brostar v. tr. Llucar, brotar. aidar v. tr. Ajudar

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca: sens jo, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per plànyer lo que de mi s’és mort.

conhort m. Consol plànyer v. tr. Compadir, tenir pietat.

1.4. Maria Antònia Salvà A Maria Antònia Salvà se la considera la primera dona poeta moderna en llengua catalana. També va ser una excel·lent traductora.

BIOGRAFIA Maria Antònia Salvà va néixer a Palma l’any 1869 en el si d’una família il·lustrada, però va quedar òrfena de mare quan només tenia uns mesos i la van criar unes ties a Llucmajor.

Les cançons populars cantades per la seva dida van tenir una enorme influència en la seva poesia. El poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera i el poeta català Josep Carner van impulsar la seva carrera literària. Entre les seves obres destaquen els poemaris Espigues en flor (1926) i Lluneta del pagès (1952). És també la primera traductora al català de l’època moderna d’obres literàries franceses, italianes i occitanes. Destaquen les seves traduccions del poeta occità Frederic Mistral.

Es va mantenir activa fins molt gran i va ser un referent per a generacions de joves poetes. Va morir a Llucmajor l’any 1958.

76

Talaiots VOC AB U L AR I

talaiot m. Estructura prehistòrica construïda mitjançant l’acumulació de pedres, de 3 a 10 metres d’alçada, pròpia de les illes de Mallorca i Menorca. encativat -ada adj. Captivat, enamorat. ullastre m. Olivera silvestre. bordall m. Rebrot d’un arbre fruiter. soliu -a adj. Sol, solitari arrecer m. Recer, lloc protegit de la pluja i del vent. roent adj. Vermell i groc com el foc. donarda f. Atzavara, planta amb fulles gruixudes i suculentes acabades en punxa. ossam m. Conjunt d’ossos. gènera f. Espècie, cultura. cairell m. Extrem angulós, punta, vora. esbombat -ada adj. Difós, propagat, estès. romandre v. tr. Restar, quedar, perdurar.

Els poemes de Maria Antònia Salvà estan dotats d’una gran sensibilitat i musicalitat i es caracteritzen per un ús acurat del vocabulari. Les imatges del paisatge mallorquí són el motiu en què s’inspira per cantar una bellesa que de vegades és dura i erma i per fer reflexions profundes.

A «Talaiots» Maria Antònia Salvà mostra un espai que li causa una gran impressió: s’hi apleguen la devastació causada pel pas del temps, l’esclat vibrant de la natura i la grandesa d’aquests gegants de pedra, els talaiots, testimonis solitaris d’una cultura ancestral.

Talaiots Hi ha un racó de la marina que té mon cor encativat: ullastres vells i soledat i cards ressecs d’aguda espina.

La ment es perd dins la foscor.

Qui mai dirà com fou la vida d’aquella gènera extingida pel temps remot de l’antigor?

Entre els ullastres centenaris qualque bordall de magraner bada soliu en l’arrecer ses flors roents com encanteris.

Un negre corb que l’aire bat al talaiot son vol atura; d’un alt cairell de roca dura un mot d’enigma s’ha esbombat.

Per l’enderroc d’una paret, talment armats que fessin guarda, aguaiten punxes de donarda que mai doblega vent ni set.

Misteriós, l’aucell en dol ha dit un mot d’estrany llenguatge; i fuig el corb. I aquell paratge roman més mut i més tot sol.

I uns talaiots allà escampats en llur decrèpita ruïna, pel sec terrer de la marina semblen ossams mal soterrats.

1.5. Bartomeu Rosselló-Pòrcel Bartomeu Rosselló-Pòrcel va ser alumne del poeta Carles Riba i company de Salvador Espriu, dues figures molt influents en la seva vida i en la seva obra.

BIOGRAFIA Nascut a Palma l’any 1913 en el si d’una família modesta, Bartomeu Rosselló-Pòrcel va començar a escriure quan estudiava batxillerat animat pels seus professors. Alumne brillant, va obtenir una beca per estudiar a la Universitat de Barcelona. Es va fer professor d’institut i es va traslladar a Madrid per preparar el doctorat. Allí va entrar en contacte amb Federico García Lorca i altres poetes destacats que van influir en l’evolució de la seva obra. Des de molt jove va publicar reculls de poesia, com ara Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934). Malalt de tuberculosi, va tornar a Barcelona, ja en plena guerra civil.

Va morir l’any 1938, quan només tenia vint-i-quatre anys, al sanatori del Brull (Osona).

77

UNITAT 3 » LITERATURA A Mallorca, durant la guerra civil El poema «A Mallorca, durant la guerra civil» pertany al recull poètic Imitació del foc (1938), publicat pels seus amics poetes després de la seva mort. Amb aquesta obra, Rosselló-Pòrcel és considerat el primer poeta que renova l’Escola Mallorquina.

El poeta, allistat a l’exèrcit republicà, però ja malalt de tuberculosi, evoca Mallorca amb una gran enyorança, amb el to d’un exiliat. Els records es fan molt vius i van lligats als colors i les sensacions de l’entrada de la tardor. El poema acaba amb una declaració d’amor i d’unió indestriable entre Mallorca i el poeta.

A Mallorca, durant la guerra civil Barcelona, setembre 1937 Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva!

Soc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s’hi marceix, concertat amb fumeres delicades.

I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca.

V OC AB U L ARI

atzur m. Blau intens. tedi m. Avorriment, cansament per repetició. marcir v. pron. Perdre la frescor natural fins que s’asseca. turó m. Elevació del terreny de poca altura. Muntanyola.

78

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 3

» ACTIVITATS L’Escola Mallorquina 26. Completa aquestes explicacions sobre l’Es-

cola Mallorquina amb la paraula corresponent en cada cas: a) propi, estètica, ideals; b) expressiva, mesurat, llatins, exaltació; c) musicalitat, paisatge, cura. a) L’Escola Mallorquina és una escola que mostra el caràcter amb què van expressar els de la Renaixença un grup de poetes mallorquins. b) Van seguir models clàssics i també autors romàntics. Van fusionar, per tant, la serenitat clàssica amb l’ romàntica, de manera que la seva poesia és molt però amb un to i serè. c) Algunes de les característiques dels poetes de l’Escola Mallorquina són la formal, la de què doten els seus poemes i, també, el paper preponderant que hi té el balear.

a) El poema retrata una imatge de bellesa àrida i desolada. b) L’arbre d’una propietat familiar representa la imatge del geni creatiu i victoriós. c) Els records de Mallorca s’associen a la llum i els colors de la tardor. d) El poeta se sent com un arbre ferit per la tempesta i el llamp, però que encara resta dret. e) Uneix la perfecció formal i l’exaltació de la joventut. f) El poema és una declaració d’amor a Mallorca i d’unió inseparable entre l’illa i poeta. g) El poema està dedicat a unes construccions pròpies d’una cultura ancestral illenca. h) És un poema elegíac nascut de la reflexió a partir d’una desgràcia personal.

27. Relaciona dos fets o característiques amb ca-

dascun d’aquests poetes: Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

a) Va adaptar les formes clàssiques llatines a la poesia catalana. b) La seva obra més significativa es va publicar pòstumament. c) Se’l considera el primer poeta renovador de l’Escola Mallorquina. d) La música popular mallorquina té una gran importància en la seva poesia. e) Una etapa tràgica en la seva vida va inspirar un dels seus poemes més coneguts. f) Ha estat un referent per a diferents generacions de poetes. g) Amb vint-i-cinc anys va compondre el seu poema més conegut. h) Quan tenia cinquanta anys va deixar d’escriure en castellà i ho va començar a fer en català.

28.

Llegeix aquestes explicacions i digues a quin d’aquests poemes correspon cadascuna: «El pi de Formentor», «Desolació», «Talaiots», «A Mallorca, durant la guerra civil».

29. Digues si les afirmacions que hi ha a continua-

ció són vertaderes (V) o són falses (F) i corregeix les que siguin falses:

a) L’Escola Mallorquina va implantar a les Illes Balears els ideals de la Renaixença, com són fer ressorgir els trets culturals i d’identitat propis. b) La producció literària de l’Escola Mallorquina es correspon cronològicament amb l’època del Modernisme català més que no pas amb l’època de la Renaixença. c) La poesia de l’Escola Mallorquina mostra el gust per l’espontaneïtat, per la influència de la teoria de la paraula viva de Joan Maragall, més que no pas el gust per la cura formal i per la musicalitat de la composició. d) La natura illenca i el paisatge mediterrani són elements que apareixen en la poesia de l’Escola Mallorquina solament de forma ocasional i no presenten un caràcter simbòlic.

79

UNITAT 3 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA Els pronoms febles F I T X A 1 » EL S P R O NO M S FE B L E S Els pronoms febles són mots àtons que formen una unitat accentual amb el verb. Van davant o darrere del verb: No t’enfadis per tan poca cosa.

Els hauries d’avisar de seguida.

Conforma’t amb el que tens.

Hauries d’avisar-los de seguida.

• Els pronoms de primera persona (em i ens) i els de segona persona (et i us) són pronoms díctics: es refereixen directament als participants en l’acte de parla (l’emissor i el receptor del missatge, respectivament).

•E ls pronoms de tercera persona (el, la, li, els, les, es) són pronoms anafòrics: es refereixen a un element del discurs que ha aparegut anteriorment, anomenat antecedent.

PRONOMS DÍCTICS

—Em vols fer cas? T’he dit que afluixis.

—És que m’agrada córrer. Et faré cas.

PRONOMS ANAFÒRICS

—Compte amb els ciclistes, que els hem d’avançar.

—La cruïlla de camins ja l’hem deixada enrere.

Segons la funció sintàctica (CD, CI, etc.), un mateix referent pot aparèixer representat per pronoms febles diferents: FUNCIÓ

80

REFERENT

REPRESENTACIÓ PRONOMINAL

CD

Ahir vam trobar la Teresa al gimnàs.

Ahir la vam trobar al gimnàs.

CI

Enviaré un missatge a la Teresa.

Li enviaré un missatge.

CR

Ara mateix parlàvem de la Teresa.

Voldria parlar amb la Teresa.

Ara mateix en parlàvem.

Voldria parlar-hi.

CC

M’agradaria anar de viatge amb la Teresa.

M’agradaria anar-hi de viatge.

Atr

Aquella noia no era pas la Teresa.

Aquella noia no ho / l’era pas.

CN CAdj

Guardo un molt bon record de la Teresa.

Estic molt orgullós de la Teresa.

En guardo un molt bon record.

N’estic molt orgullós.

Pred

La meva cosina també es diu Teresa.

La meva cosina també se’n diu.

P E R SAB ER-NE MÉS Els pronoms febles poden ser reflexius (tenen com a referent l’element que fa de subjecte de l’oració) o no reflexius (tenen com a referent un element que no és el subjecte de l’oració):

PRONOM FEBLE REFLEXIU

PRONOM FEBLE NO REFLEXIU

L’Enric es corda les sabates.

El seu germà li corda les sabates.

Si el subjecte designa dos elements que realitzen i reben mútuament l’acció expressada pel verb, aleshores diem que el pronom feble és recíproc: En Martí i l’Aitana s’estimen (se = l’un a l’altre).

• Per parelles, digueu quins dels pronoms de les oracions següents són reflexius o recíprocs i quins no: a) 1. La Margarida es planxa la roba. 2. Li planxa la roba la seva mare. b) 1. Serveix-te tu mateix. 2. Ja et serveixen? c) 1. M’ha mossegat un gos. 2. M’he mossegat la llengua. d) 1. L’Andrea i en Pol s’ajuden en els estudis. 2. Voldria ajudar-vos. e) 1. Quan ens trobem, sempre ens fem un petó. 2. Els avis ens fan un petó. f) 1. Mireu-vos al mirall. 2. El conductor us mirava pel retrovisor del cotxe.

1.1. Digues quins pronoms febles d’aquestes ora-

cions són díctics (es refereixen a l’emissor o al receptor del missatge) i quins altres són anafòrics (es refereixen a un antecedent). Després digues quin és l’antecedent de cada pronom anafòric. a) 1. Si arribeu tard, el director us renyarà.

2. Si els treballadors arriben tard, el director els renyarà. b) 1. Com que ets un bon client, et mantindré el preu antic.

2. Com que la teva cosina és una bona clienta, li mantindré el preu antic. c) 1. La Neus i l’Isidre van passar pel costat de la casa i els lladrucs del gos els van espantar.

2. Els lladrucs del gos ens van espantar.

d) 1. L’Andreu té una lesió a la columna vertebral que el limita molt.

2. Tinc una lesió a la columna vertebral que em limita molt.

1.2. D’acord amb la funció indicada entre parèn-

tesis, digues quin pronom cal utilitzar en cada cas:

a) A l’Albert, la crisi econòmica va arruïnar. (CD) b) A l’Albert, els negocis no han anat gaire bé. (CI) c) De l’Albert, no cal que parlis. (CR) d) Aquell senyor que espera l’autobús sembla l’Albert, però no / és. (Atr) e) Amb l’Albert, no m’agradaria anar de vacances. (CC) f) Et dius Albert? El meu fill també se diu. (Pred)

81

F I T X A 2 » L ES FU NC I O NS D E L S P R O NO M S EM , ENS , ET , US , ES Els pronoms de primera persona (em, ens), els de segona persona (et, us) i el pronom reflexiu de tercera persona (es) poden fer les funcions de CD i CI:

em (-me)

ens (-nos)

et (-te)

us (-vos)

es (-se)

RECORDA Els pronoms em, ens, et, us, es apareixen integrats en verbs pronominals com, per exemple, abstenir-se, entossudir-se,

CD

Ahir em van vacunar de la grip.

CI

La infermera va embenar-me el turmell.

CD

El seu entusiasme va captivar-nos.

CI

L’esmolet ens va esmolar tots els ganivets.

CD

La jutge de sortida et volia desqualificar de la cursa.

CI

No puc tolerar-te aquesta actitud tan despectiva.

CD

Un dia vull convidar-vos a sopar en un restaurant.

CI

Demà us comunicaré la decisió definitiva.

que es tracta d’una forma impersonal o

CD

L’avi es pentina amb els dits.

d’humitat tan alt, se sua molt (= la gent

CI

Els nois van haver de rentar-se la roba al riu.

penedir-se o rebel·lar-se. En aquests casos el pronom forma part del verb i, per tant, no representa cap complement.

2.1. Digues si els pronoms febles destacats són

Adjuntat a un verb transitiu, el pronom es indica la veu passiva pronominal: Aquest edifici es va construir (= va ser construït) l’any 1890.

Adjuntat a un verb intransitiu o transitiu amb sentit absolut, el pronom es indica de subjecte indefinit: Amb aquest grau sua molt).

d) En temps de guerra es pateix molt.

pronoms de CD, pronoms de CI, pronoms de verbs pronominals, pronoms d’oracions passives pronominals o d’oracions impersonals:

e) Les factures es van liquidar als quinze dies.

a) Aquest disseny us pertany. b) Les teves paraules ens han ofès. c) No em vaig adonar de res.

h) La seva serenitat em tranquil·litza.

f) Ell mateix es va embenar la ferida. g) En aquestes trobades es riu molt. i) En aquesta votació m’abstindré. j) Aquests mobles s’han d’envernissar.

F I T X A 3 » L ES FU NC I O NS D E L S P R O NO M S EL , LA , ELS , LES , LI , ELS FUNCIÓ DE CD. Els pronoms de tercera persona no reflexius el, la, els i les fan la funció de CD. Aquests pronoms es refereixen a un element nominal (antecedent) que tant pot designar una persona com un animal o un objecte.

Així doncs, l’oració No els he vist, segons l’antecedent que tingui el pronom, pot significar No he vist els companys (persones) o No he vist els gats (animals) o No he vist els llibres (objectes).

el (-lo)

82

CD

companys

gats

llibres

No els he vist

No els he vist

No els he vist

El gos va córrer darrere el gat i el va espantar.

els (-los) CD

Aquests poemes són molt bons. Hauries de publicar-los.

la (-la)

CD

Si l’arracada s’ha escolat pel desguàs, ja no la veuràs més.

les (-les)

CD

Les fitxes ens van caure a terra i vam haver de collir-les.

GRAMÀTICA « UNITAT 3 Aquests pronoms també poden fer la funció d’atribut en oracions copulatives d’identificació: Aquelles noies semblen les teves cosines, però no les són.

FUNCIÓ DE CI. Els pronoms de tercera persona no reflexius li i els fan la funció de CI. Aquests pronoms normalment es refereixen a éssers animats (persones o animals) i tant poden ser masculins com femenins. li (-li)

CI

A en Gabriel volen regalar-li un patinet elèctric.

A l’Ariadna no li agraden les bledes.

els (-los)1

CI

A en Gabriel i l’Albert van enviar-los un producte caducat.

A la Glòria i la Laia els preocupa el futur de l’entitat.

(1) En la llengua oral, el pronom de CI plural se sol pronunciar amb el so [i] al darrere com a marca de complement indirecte: Als nostres veïns els[i] han expropiat la casa.

3.1. D’acord amb l’antecedent i la funció sintàctica, utilitza el pronom adequat en cada oració. Després digues quina funció fa cada pronom.

a) Els nois del poble caçaven caderneres per engabiar . b) Quan vingui l’Àgueda, ensenya el quadre que has pintat. c) Si vols un pollastre a l’ast per dinar, encarrega de seguida.

d) Als nois menors d’edat, el porter impedia l’entrada. e) A les noies amb més aptituds, la professora intentava inculcar l’afició a la música. f) La cantimplora és molt vella i ja està foradada, llen­ça . g) Als meus clients sempre recomano que comprin productes de proximitat. h) A la funcionària acusada de corrupció inhabilitaran fins que no sigui jutjada.

F I T X A 4 » L ES FU NC I O NS D E L S P R O NO M S HO , EN , HI EL PRONOM HO. El pronom ho pot fer les funcions de CD i d’atribut. Com a CD representa els pronoms demostratius neutres això i allò i les oracions substantives. En les oracions copulatives representa els atributs de caracterització (és blau ➝ ho és; és de seda ➝ ho és) i també pot representar els atributs d’identificació (no és la inspectora ➝ no ho és).

CD

Això tan extremat no ho compra ningú.

M’agradaria estudiar aeronàutica, però no sé si ho aconseguiré.

Atr

Aquest cotxe no sé si és de segona mà, però ho sembla.

La setmana passada estava malalt, però ja no ho està.

ho (-ho)

EL PRONOM EN. El pronom en s’usa principalment per referir-nos a un nom pres en sentit partitiu (Aquestes cireres fan bona cara; en vull un quilo) o a un sintagma introduït per la preposició de (Del noi desaparegut, ningú no en sap res).

en (-ne)

CD no definit

Hi ha vint cadires; en necessitarem tretze més.

Subjecte no definit

L’any passat van venir molts turistes; aquest any no en vindran gaires.

CR introduït per de

Dels besavis, la mare ens en parlava sempre.

CN o CAdj

De les excursions a Menorca, en guardo molt bons records.

De la implicació de tot l’equip, n’estic molt orgullós.

Atribut o predicatiu

Si que n’és, d’espavilat! / Si n’és, de bo!

Em dic Carles, i el meu pare també se’n diu.

83

UNITAT 3 » GRAMÀTICA EL PRONOM HI. El pronom hi s’usa principalment per referir-nos a sintagmes preposicionals no introduïts per de, a sintagmes adverbials i a diversos elements que fan la funció de predicatiu.

hi (-hi)

CR no introduïts per de

No vol renunciar a la beca d’estudis, però es veurà obligat a renunciar-hi.

CC de lloc, companyia, instrument i manera

En aquest pis, a l’estiu no s’hi pot estar de tanta calor.

Amb vosaltres no hi vull treballar més.

Amb aquests guants no hi sé treballar bé.

Quan era molt petit sempre caminava de puntetes; ara ja no hi camina.

Atribut de lloc

Miraré si és a baix, però crec que no hi és.

S’estan a l’alberg, però només s’hi quedaran tres setmanes.

Predicatiu

Ahir tenia inflat l’ull esquerre, avui hi tinc el dret.

4.1. Tria el pronom adequat en cada cas: a) en / ho 1. Això no hauries de fer.

2. D’això no parlis amb ningú, entesos?

3. Tu vols anar a futbol, però jo no tinc ganes. b) ho / hi 1. Amb això no puc estar més d’acord.

2. L’Andreu no és pas, al seu despatx.

3. Diuen que és seitó, però no sembla.

» ACTIVITATS Els pronoms febles 30. Trasllada l’element subratllat al principi de

l’oració i incorpora davant del verb el pronom feble de represa corresponent. Per exemple: Hauries de llegir aquest poema en veu alta.

Aquest poema l’hauries de llegir en veu alta. a) Han posposat la reunió de delegats a dimecres vinent. b) La presidenta del club ha rescindit el contracte a l’entrenadora del primer equip.

84

c) en / hi 1. En aquesta casa no viu ningú.

2. Aquesta cantant m’agrada molt, estic enamorat.

3. De sucre necessitaràs un quilo i mig.

4. Estaves tan nerviós que nosaltres també ens vam posar.

5. Havien d’arribar quatre paquets, però ha arribat un.

c) Ningú no podia preveure que es barallarien d’aquella manera tan violenta. d) Els propietaris han prorrogat el període de pagament als llogaters. e) Jo no em refiaria gaire d’aquesta gent. f) La policia atribueix cinc delictes al detingut. g) Només conec aquestes senyores de vista. h) Pagarem aquests mobles a terminis. i) Els fugitius es van refugiar en aquella cova durant vint dies. j) Has de prescindir del que digui la gent. k) La bibliotecària promou aquestes activitats. l) No he trobat res d’especial en aquest document. m) Has de greixar aquestes frontisses si no vols que grinyolin.

31.

Converteix aquestes prohibicions en ordres afirmatives. Per exemple: No us aboqueu a la finestra.

Aboqueu-vos a la finestra.

a) No b) No c) No d) No e) No f) No g) No h) No i) No

t’acostumis a dinar a la una. us incorporeu al grup. hi vagis per la drecera. el disculpis per no haver vingut. li rebreguis els fulls. el mireu com treballa. ens acostem a l’escenari. es rentin amb aquest sabó. ho emboliquis amb paper de cel·lofana.

Les funcions dels pronoms em, ens, et, us, es 32. Digues quins pronoms febles fan la funció de CD i quins fan la funció de CI. Després indica quins són reflexius i quin és recíproc. a) 1. Ahir em va pessigar una vespa al braç.

2. M’he desinfectat la ferida del braç. b) 1. La teva actitud et dignifica.

2. Tothom et reconeixerà el mèrit. c) 1. En Gerard es cosirà els botons de la camisa.

2. La Clàudia es vesteix en tres minuts. d) 1. Ens volen segregar del grup.

2. Ens reclamen aquells diners que els vam manllevar. e) 1. Us heu de posar crema solar a la cara.

2. Els vostres companys us aprecien molt. f) 1. L’Àlex i la Irene s’insulten per no res.

2. Els jugadors es treuen el xandall.

c) els / les 1. A les persones grans no convé estressar-se.

2. A les persones grans se ha d’assistir amb professionalitat i afecte. d) els / les 1. Aquestes senyores no conec de res.

2. A aquestes senyores pots fer un descompte especial.

Les funcions dels pronoms ho, en, hi 34. Completa les oracions següents amb un pronom feble. Després digues quina funció sintàctica fa cadascun.

a) Tot això que veus, l’any passat va comprar una empresa immobiliària. b) A l’hivern vaig trasplantar tres plançons, però només viu un. c) En aquesta argolla, antigament estacaven l’euga de la casa. d) Aquests préssecs són de Calanda, però aquests altres no són. e) Del rendiment d’aquesta màquina, estem molt satisfets. f) He entrat al casal, però no he trobat ningú de la colla. g) Aquell any volíem anar de vacances a Portugal, te recordes? h) Aquí segueixen un horari diferent. Ens haurem d’acostumar.

35.

En aquests anuncis, hi falta un pronom feble. Escriu-los correctament.

a)

Jocs Florals de Sant Jordi. Participa- !

en cada cas. Després digues quins pronoms febles fan la funció de CD i quins fan la funció de CI.

b)

Campanya de donació de sang. Col·laboreu- !

a) li / la 1. La marquesa viu en aquell palau i totes les terres del voltant pertanyen.

2. La gent del poble més aviat defuig. b) li / el 1. A l’Eloi repugna l’olor fètida de l’herba talpera.

2. A l’Eloi consola molt la teva companyia.

c)

Transport públic o transport privat. Parla amb la resta de l’alumnat.

d)

Eleccions a delegat o delegada de curs. Presenta-t !

e)

CONFERÈNCIA Les malalties de transmissió sexual. Assistiu- !

Les funcions dels pronoms el, la, els, les, li, els 33. Tria la forma adequada del pronom

DEBAT

85

» REPÀS D’ORTOGRAFIA L’apòstrof i les contraccions 1

Les elisions vocàliques

• Les vocals a i e àtones sovint s’elideixen en contacte amb una altra vocal (per exemple, el + aire: l’aire).

2

L’apòstrof • L’apòstrof (’) s’usa per indicar que s’elideix la vocal

de l’article definit, de la preposició de i d’alguns pronoms febles.

CATEGORIA

FORMA

de l’aire

del cel

per l’aigua

pel riu

ca l’Agustí ca n’Oriac

cal metge can Serra

Davant vocal (precedida o no de h)

l’any, l’ull, l’hivern, l’humor, l’IVA, l’ONU

Davant i o u semivocàliques (precedides o no de h)

el hiat, el iot, el uadi, el Iemen, el ien

Davant vocal altra que i o u àtones (precedida o no de h)

l’àvia, l’hora, l’ungla, l’Úrsula, l’Índia, l’NBA

Davant i o u àtones (precedides o no de h)

la idea, la unió, la història, la Isabel, la UGT

Davant i o u semivocàliques (precedides o no de h)

la hiena, la iaia, la Iolanda, la UOC

Davant vocal (precedida o no de h)

d’abans, d’or, d’hora, d’Urgell, d’Unicef

Davant i o u semivocàliques (precedides o no de h)

de iogurt, de hiat, de uacari, de Huelva

la1 No s’apostrofa

S’apostrofa de No s’apostrofa

1. El pronom la tampoc no s’apostrofa davant i o u àtones amb hac o sense: la ignoren, la incorpora, la uneix, la humilia.

Els pronoms febles

3 • Els pronoms febles em, et, el, la, es i en s’apostrofen davant d’un verb o d’un altre pronom començat per vocal: m’agrada, t’hi jugues, l’infla, l’hem vista, s’ho emporta, ens n’adonem. • Els pronoms febles em, ens, et, el, els, es i en s’apostrofen darrere d’un verb o d’un altre pronom acabat en una vocal: mira’m, deixi’ns, renta’t, emporta-te’l, porteu-me’ls, ajegui’s, anar-se’n.

4 • Les preposicions a, de i per, quan van seguides dels articles el i els, formen les contraccions al, als, del, dels, pel, pels.

• El mot ca (reducció de casa), quan va seguit dels articles el i els i de l’article personal en, forma les contraccions cal, cals, can.

86

al port

S’apostrofa

S’apostrofa

Les contraccions

a l’hort

CONTEXT

No s’apostrofa

Preposició

CONTRACCIÓ

APOSTROFACIÓ

el

Article

APOSTROFACIÓ

EXEMPLES

REPÀS D’ORTOGRAFIA « UNITAT 3

» ACTIVITATS L’apòstrof 36. Escriu les formes dels articles el o l’ i la o l’. Tin-

gues en compte que l’article la no s’apostrofa davant els noms de les lletres. j) ajeure’s a herba a) renovar aire k) ungla del dit b) iode del mar l) viatjar a Índia c) sentit de humor m) ena, i i efa (NIF) d) uadi d’un riu n) iarda (0,9144 m) e) ull de ocell o) ONG estrangera f) pagar IVA p) història oblidada g) diftong i hiat q) humor anglès h) 11 de setembre i) dòlar, euro i ien r) un avenç de humanitat

37. Escriu les formes de la preposició de (de o d’): a) des abans- ahir b) acaben obrir c) esclat ira i impotència d) gelat iogurt e) un import 11,50 € f) riure hiena g) esmalt ungles h) vocal precedida hac i) taques humitat j) conte «Els tres porquets» k) actors Hollywood l) la Seu Urgell m) el pare en Bernat n) la República El Salvador

38. Desfés les contraccions apostrofant l’article: a) porta’l al metge ➝ porta’l escorxador b) parlar del temps ➝ parlar incendi c) les coses pel seu nom ➝ coses estil d) records per al Jordi ➝ records per Ot e) anar a cal ferrer ➝ anar a apotecari f) terres de can Portell ➝ terres de Amat

g) Recorda-et+en. h) Pensa-et+hi. i) Se+ha de fer. j) Se+els menja tots.

k) Se+ens escapa. l) Deixa+ens en pau. m) La+han vista anar-se+en n) Pregunti+els on van.

40. Escriu la forma la o l’ de l’article i del pronom

feble d’acord amb la norma:

a) Isabel infla massa poc, la roda. b) història de humanitat ignoren. c) Per anar per illa, Irene usa poc, la bicicleta. d) El cotxe també incorpora, última novetat.

Les contraccions 41. Escriu les contraccions corresponents: a) Va a l’institut. ➝ Va mercat. b) Torna de l’hort. ➝ Torna poble. c) Passa per l’ermita. ➝ Passa castell. d) És per a l’Anna. ➝ És per Víctor. e) Vaig a ca l’Agustí. ➝ Vaig a Ros. f) Viu a ca n’Oriac. ➝ Viu a Batllori.

DICTAT Llegeix el text i fixa’t bé quan els mots destacats s’apostrofen o es contrauen. Després escriu tot el text mentre te’l dicten.

Vaig demanar un entrepà de llonganissa. Em van servir una barra d’un pam de llarg, d’aquestes primetes, molt mones, que alguns en diuen flautes. El vaig contemplar fascinat: el gruix dels talls de llonganissa era una trentena part del gruix del pa. Vaig agafar un dels talls, me’l vaig dur a l’alçada de l’ull i hi vaig mirar a través com si fos vidre esmerilat. Era tan prim que podia veure la cara dels cambrers, que al seu torn miraven aquell individu que els observava per un monocle de llonganissa.

Quim Monzó: «Defensa del sandvitx».

39. Combina els pronoms febles i marca les eli­ sions de les vocals:

a) Mira+em a la cara. b) Em+hi esforço molt. c) Colliu-em+els.

d) No vol dir-em+ho. e) Pentina+et bé. f) Demà et+el donaran

87

UNITAT 3 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Elvira Llabrés: «Creiem que el món és nostre, i no, nosaltres som seus» És una de les grans expertes en meteorologia de l’American Magic, l’equip de la Copa Amèrica del prestigiós New York Yacht Club. Interpreta els milions de dades que recullen cada dia els sensors del vaixell per traçar la millor estratègia rumb a la victòria. Va començar a navegar als sis anys i no ha deixat mai de fer-ho.

Vostè és peça clau del vaixell de l’American Magic que participa en la Copa Amèrica.

Al vaixell hi ha 800 sensors que recopilen un terabyte i mig de dades al dia. Jo espremo aquestes dades per trobar la màxima eficiència del vaixell, per guanyar cada mil·límetre que puguem en la competició.

I vostè on és?

Al vaixell de suport, veient les dades a tota hora, i quan arribem a terra continuo analitzant i comparant dades. És l’única dona de l’equip?

Navegant sí. Som unes 40 persones a l’aigua, però a terra hi ha una noia molt jove que es dedica a fer peces per al vaixell amb una impressora 3D. Vaixells que volen.

Un metre per sobre de l’aigua a més de 45 nusos (uns 25 quilòmetres per hora). No sents la dringadissa de l’aigua i no notes el moviment de les onades, és com si fossis a la catifa d’Aladí.

Deu haver vist coses increïbles.

Veure balenes o cent dofins saltant al voltant del vaixell em dona vida. També he vist algun tauró més a prop del que hauria volgut quan baixo amb arpó a buscar men-

88

jar. Però el més impressionant va ser l’arc de Sant Martí lunar durant la nit. Quan veig aquests fenòmens em sento diminuta.

També deu haver vist el mal que fem.

Això de les escombraries i el plàstic és trist. Cal veure-ho. Reculls quilos de plàstic d’una platja i l’endemà la marea torna a omplir-la. És increïble el que estem fent al planeta. La natura pot viure sense nos­ altres, però nosaltres no podem viure sense ella, i això sembla que no ho entenem.

Quines lliçons li ha donat el mar?

Al mar ho relativitzes tot, fins i tot el concepte de temps, i tens molt clar què està a les teves mans i què no. La força de la natura et posa al teu lloc. Els humans creiem que el món és nostre, i no, nosaltres som seus.

Li agraden els esports masculins?

Ballarina de ballet no em va, però hi ha nois als quals sí. Vaig tenir la sort de créixer en una família en la qual no hi havia coses de nois o de noies. No em van coartar mai ni em van qüestionar, i això és una cosa molt important. Si volem dones lliures cal donar-los la mateixa llibertat.

Ima Sanchís: «La Contra» de La Vanguardia, 01/08/2020 (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 3

1. Tria les frases vertaderes: Elvira Llabrés...

6. Què vol dir coartar?

a) fa peces per a vaixells amb una impressora 3D. b) caça taurons amb arpó. c) és enginyera de computació i experta en me­ teorologia. d) és tripulant d’un vaixell que participa en la Copa Amèrica.

a) Posar en dubte. b) Animar, encoratjar.

c) Eliminar, suprimir. d) Restringir, limitar.

7.

Substitueix els sintagmes subratllats pel pronom feble corresponent:

2.

a) Elvira Llabrés és experta en meteorologia. b) Quan arribo a terra analitzo les dades. c) No entenem això. d) Cal donar llibertat a les dones.

a) extreu la informació essencial de les dades. b) treu tota la informació possible de les dades. c) copia totes les dades en uns fulls ben atapeïts. d) descarta les dades que no són significatives.

Quina funció (CD, CI, Atr) fan els pronoms febles subratllats en les oracions següents?

Amb la frase «Jo espremo aquestes dades», Llabrés vol dir que...

3. Digues si aquestes afirmacions són vertade-

res (V) o falses (F):

a) En l’equip American Magic hi ha dues dones. b) Els vaixells que participen en la Copa Amèrica van a 45 quilòmetres per hora. c) Les marees arrosseguen deixalles de plàstic cap a les platges. d) A Elvira Llabrés li hauria agradat ser ballarina de ballet.

8.

a) Al mar ho relativitzes tot. b) Cal donar-los la mateixa llibertat. c) Ho és molt, d’important. d) L’endemà la marea torna a omplir-la de plàstic.

9. Escriu la forma de l’article corresponent: a) equip ja ha arribat a illa. b) unitat és única opció. c) hardware pertany a FBI. d) He tret adhesiu amb ungla.

10. Identifica els dos errors en l’apostrofació que

4. Què és el més impressionant que ha vist l’en-

hi ha en les oracions següents i corregeix-los:

a) Cent dofins saltant al voltant del vaixell. b) La catifa d’Aladí. c) Quilos de plàstic en una platja. d) L’arc de Sant Martí lunar.

a) L’enginyera treballa a l’American Magic. b) No és l’únic problema de l’universitat. c) El conte d’Aladí no té res a veure amb el del flautista de Hamelín. d) Un company d’equip va caure a l’aigua.

trevistada?

5.

El titular de l’entrevista és «Creiem que el món és nostre, i no, nosaltres som seus». Quina altra frase del text significa si fa o no fa el mateix? a) La natura pot viure sense nosaltres, però nos­ altres no podem viure sense ella. b) Al mar ho relativitzes tot i tens molt clar què està a les teves mans i què no. c) Reculls quilos de plàstic d’una platja i l’endemà la marea torna a omplir-la. d) Quan veig aquests fenòmens em sento diminuta.

Per escrit Pensa quins altres detalls de la vida i l’activitat d’Elvira Llabrés t’agradaria conèixer i redacta cinc preguntes per completar l’entrevista.

De viva veu Per parelles, prepareu una entrevista sobre la feina imaginària d’un de vosaltres. Un serà l’entrevistador i l’altre explicarà la feina que fa, que haurà de ser curiosa, inusual, arriscada... Assageu l’entrevista i presenteu-la davant la resta de la classe.

89

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

» ORGANITZEM UN FESTIVAL DE MÚSICA L’organització de festivals de música és una pràctica de dinamització cultural cada vegada més habitual, ja que atrauen un turisme de qualitat i són una font de prestigi per al territori.

En aquest projecte us proposem que organitzeu el vostre festival de música.

Trieu l’espai on tindrà lloc, presenteu els grups o cantants que hi participaran, ocupeu-vos dels aspectes organitzatius i feu-ne la promoció.

?

Què hem de fer

ental o natum u on m i pa es n u liesportiu o 1. Seleccionar el i lldoelc vostre centre, una sala de concerts, ulgn upoeu donar al festival. volada que vu Pot ser un espa la e d rà d en ep d t viviu; to mural de la zona on nts i l’estil: un gènere ta ) n ls ca na o io s ac p rn ru te g in o eu 2. Triar entre cincelifedstival (artistes locals, comarcals, nacionrialats. un programa va ia...

Decidir l’abast d o ) ... ca si às cl p, , po biografia, discograf ck u re ro b k, l, ol ti (f es et t: cr an n ip rtic sical co criptiva de cada pa es d xa fit na u re u representatiu. scri a m A. E te n ’u d ip cl eo s el vid uscar en cada ca B. B ió. s de so i il·luminac ip u eq s el r al ga iv lo st L C. s.

3. Planificar el feles actuacions. la gestió de residu re u ve re P .

D ar am sics.

A . Progr i l’estada dels mú at ll as tr el r za it B. Organ són elements clau a, or d ca es gr en ió ó ramac 4. Fer-ne la promt oi ciuna imatge trencadora, a més d’una prog Un nom atraien tingui èxit. tistes que hi ell. ar rt s ca el d el perquè el festival es e n m te rs ya n el d ents festival i disse al i inclogui fragm iv st fe el A .Triar el nom del ti en es pr omocional que B. F er un vídeo pr prendran part.

90

Com ho hem de fer?

1. Organització

Es tracta de fer un treball cooperatiu en grups de cinc o sis alumnes. Cada grup s’ha de constituir en un comitè organitzador per consensuar el nom del festival, l’emplaçament, els art istes participants i la durada.

Dins del grup hi ha d’haver una comissi ó de continguts que s’ha d’encarregar de les tasques següents: 1. Cercar informació sobre cada grup o intèrpret i redactar-ne una fitxa de pre sentació i una descripció breu amb l’enllaç al videoclip d’una can çó.

2. Establir el programa del festival: dat es, horaris, ordre de les actuacions…

3. Dissenyar la campanya de promoció , que ha d’incloure un cartell del festival i un vídeo promocional.

També hi ha d’haver una comissió tècnic a que ha fer un informe amb aquests con tinguts: 1. Organització dels trasllats i l’estada dels participants.

2. Lloguer dels equips de so (micròfon s, altaveus, taules de so…) i d’il·lumina ció i de l’escenari.

3. Sostenibilitat i gestió de residus: rec ollida selectiva de deixalles amb conten idors diferenciats, gots reutilitzables, materials recicla bles, lavabos que respectin els criteris ecològics…

Totes dues comissions hauran de fer una exposició oral breu per explicar la seva feina.

2. Cerca d’informació En l’espai personal del web www.barca nova.cat trobareu les instruccions per fer les tasques següents: 1. Preparar la fitxa descriptiva dels gru ps i els cantants participants.

2. Fer la campanya de promoció: llengua tge publicitari, text sonor i imatges visu als, eines…

3. Calcular la potència de so i llum nec essària per a un espai donat.

4. Gestionar els residus i minimitzar l’im pacte ambiental.

3. Les fitxes descriptives S’han d’utilitzar fonts fiables per docum entar-se i escriure-les amb l’ordinado r amb les pròpies paraules.

Cal revisar els textos entre tots els memb res del grup per assegurar-se que són correctes, clars i precisos.

4. El disseny del cartell En el cartell, amb una estètica d’acord amb l’estil musical, hi ha d’aparèixer el nom, el lloc i les dates, el programa de concerts i l’eslògan. És imp ortant que no hi hagi errades.

5. El vídeo promocional El vídeo, d’uns tres o quatre minuts, ha de combinar imatges del lloc on es farà el festival i del cartell amb fragments de cançons dels músics partici pants. Una veu en off ha de donar les info rmacions bàsiques (lloc, dates, participants...), convidar a assisti r-hi i dir-ne l’eslògan.

91

Material complementari i models CARTELL

Internacional de Hip-hop de Balaguer (FIHHB) —Hip-ho p dels cinc continents—

12 i 13 DE JUNY Pavelló 1r d’octubre (carrer d’Urgell, 100, Balaguer, Lleida)

Divendres 12 Howie Lee (Xina, Àsia) Sophiya (Austràlia, Oceania)

Dissabte 13 Homes Llúdriga (Catalunya, Europa) Alaclair Ensemble (el Canadà, Amèrica) Elom 20ce (Togo, Àfrica) VEU EN OFF D’UN VÍDEO PROMOCIONAL La millor música urbana de tot el planeta ens visita. Dissabte 12 i divendres 13 de juny el Festival Internacional de Hip-hop de Balaguer ho torna a fer: hip-hop dels cinc continents a la Noguera, hip-hop dels cinc continents a Balaguer. Enguany, amb un cartell de luxe!

Divendres obrirem foc amb exotisme. Qui diu que a Àsia només s’hi cultiva melós K-pop? El rap i el hip-hop hi són cada vegada més presents. Ens ho demostrarà el productor i músic xinès Howie Lee, que ens oferirà una sessió densa i amb tocs onírics a partir del seu darrer treball: 7 Weapons Series.

(Howie Lee. 7 Weapons Series: https://youtu.be/XmaDA_UzFA8) Tancarem la primera nit amb un hip-hop femení i poderós provinent dels antípodes, amb l’estrena a Europa de l’australiana Sophiya. Ritmes pesants i contundents, lletres críptiques i rotundes i un flow digne d’admiració.

(Sophiya. 64 Bars: https://youtu.be/ynHmrL3gTEc)

92

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

Dissabte encendrem la flama amb hip-hop de quilòmetre 0. Els Homes Llúdriga ens duran el seu rap d’influència negra i contingut reivindicatiu. Gaudirem dels temes del seu darrer EP, Morning Joints, a més de molts dels seus hits.

(Homes Llúdriga. Galons: https://youtu.be/SMDot0bp8Ts) A continuació apujarem la temperatura amb el togolès Elom 20ce. Lletres reivindicatives i profundes i música d’una riquesa desbordant, amb tocs de jazz i influències de la música tradicional africana, el reggae, la rumba congolesa, la bossa nova...

(Elom 20ce. Amewuga: https://youtu.be/9sixb5vh-4Y) Tancarem edició amb els canadencs Alaclair Ensemble. Alegria i bon humor combinats amb riquesa musical i avantguarda rítmica. La banda presentarà el seu darrer treball, Capitaine Canada, i farà un repàs extens a la seva carrera.

(Alaclair Ensemble. Cophenague: https://youtu.be/UFQv82wC_o8) El 12 i el 13 de juny, al pavelló 1r d’octubre de Balaguer (carrer d’Urgell, número 100), torna el FIHHB. Un any més: hip-hop dels cinc continents a la Noguera, hip-hop dels cinc continents a Balaguer.

FITXA DESCRIPTIVA Alaclair Ensemble. Aquest col·lectiu de hip-hop va néixer l’any 2010 a Ciutat de Quebec (el Canadà). D’aleshores ençà, s’ha convertit en un dels referents de la música urbana canadenca amb set àlbums d’estudi.

Les seves bases musicals comprenen tots els estils i textures. El laboratori rítmic dirigit pel productor Vlooper és un veritable país de les meravelles. La resta dels membres —Ogden, KenLo, Claude Bégin, Eman i Mash— reciten lletres que combinen el francès i l’anglès, uns textos irònics, fins i tot satírics, sovint absurds, que no coneixen límits i toquen sense transició temes seriosos i divertits, lleugers i transcendents, foscos i lluminosos.

La banda presentarà al FIHHB el seu darrer treball, Capitaine Canada, aparegut al mes de maig de 2020. Aquest treball recupera el so primigeni del grup amb la cadència malenconiosa que sempre l’ha caracteritzat. I amb una peculiaritat: totes les veus estan modificades sintèticament.

INDICACIONS TÈCNIQUES Pavelló 1r d’octubre de Balaguer: 1.250 m2 de pista.

Escenari: 8 x 8 metres (64 m2).

Potència de so: 10 watts per persona assistent i una pressió acústica de 120 decibels en tota l’àrea audible.

Altaveus dirigits als públic o PA (de l’anglès public adress): dues torres i trípodes o estructures que els mantinguin a una certa alçada.

Monitors: un per músic i quatre a la part frontal de l’escenari perquè el cobreixi de banda a banda.

Micròfons: per a totes les persones que cantin o facin cors.

Il·luminació: frontal, és a dir, dirigida a la cara dels músics, i lateral. Pot compartir estructura amb els altaveus.

Taula de so, cables (especialment la mànega de senyal —la que va de la taula als instruments, els altaveus i els micròfons— i la mànega de corrent —la que va de la presa de corrent a la taula) i tota la varietat de connectors ( jack, minijack…).

93