HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI. Batxillerat

h i s tò r i a del món contemporani Cristòfol-A. Trepat

Núria Feliu

Concha Fuentes

Josep Otón

t noveta al i r o t i d e

2016

batxillerat

1 1 ITAT ITAT UNUN

RÈMGIM C GI ANCTIRÈ L’TI L’AN I DE DE I IS CR CRIS XVIIIILAI LA E III XV GL E SE GL EL SE EL

s dels ció del ciófun La fun t 23.

23. La Font Fon s ques nar que mo monar

t e il·eluil·stlurasttra otism spism deot El sp 3. de 3.3.3.El Font 22.

1.15. 1.15.

Font 24.

23 23

22 22

ISBN 978-84-489-4053-9

ISBN 978-84-489-4069-0

C om s ’ e s t ru ct u r a

u n a u n i tat

Totes les unitats comencen amb una doble pàgina molt gràfica en què es presenten els diversos continguts que s’hi tractaran.

Guió: índex dels temes principals que es tracten en la unitat.

U n i ta t 8

Font iconogràfica:

L’imaginari social: continuïtats i ruptures (1850-1939)

imatge il·lustrativa dels continguts de la unitat acompanyada d’un peu informatiu.

GUIÓ 1. El nou marc urbà

4. L’impacte de la ciència i de la tècnica

2. La societat urbana

5. Les religions i la nova societat

3. Els canvis en la família i en la condició femenina

6. De la Belle Époque a la crisi cultural

Text explicatiu:

introdueix les dades que reflecteix el fris cronològic.

>> Les mentalitats des de mitjan segle xix L’any 1850 la industrialització, amb les seves conseqüències econòmiques i socials, ja era un fet consolidat; però a partir de la dècada del 1880 es va produir una acceleració del progrés tècnic i científic que va contribuir a l’expansió del cientisme, el relativisme i el laïcisme. Les visions religioses tradicionals del món occidental es van veure sacsejades per aquests corrents de pensament i pel daltabaix de les consciències posterior a la Primera Guerra Mundial. Mentre l’Església catòlica, les esglésies protestants i el judaisme miraven d’adaptar-se amb dificultats a aquests progressos, la religió era perseguida a l’URSS. A partir de la dècada del 1920, l’art i la filosofia van reflectir la crisi de valors de la civilització occidental, que tan optimista i segura del seu progrés s’havia mostrat abans del 1914. A més, a la dècada del 1930, els nous mitjans de comunicació (la ràdio i el cinema sonor) van fer sorgir una cultura de masses.

Introducció: text breu que contextualitza el que s’explicarà en la unitat.

Fris cronològic:

L’home i la màquina, de Diego Rivera

(1932-1933).

1869 Vot femení a Wyoming

No tots els fenòmens històrics evolucionen al mateix ritme. Els fets polítics i els esdeveniments militars solen tenir lloc d’una manera molt ràpida, mentre que les fluctuacions econòmiques acostumen a ser més lentes.

Les mentalitats col·lectives són fenòmens de llarga durada: per exemple, des que van ser elaborades les propostes ideològiques dels il·lustrats fins que van triomfar va passar més d’un segle. Comprendre un període històric requereix tenir presents els tres ritmes: el polític, l’econòmic i el cultural (també anomenat pels historiadors l’imaginari social). Per esmentar un cas concret, no es pot entendre la constitució de l’Estat d’Israel (1949) i els conflictes amb els seus veïns islàmics sense considerar la llarga pervivència dels fets religiosos.

1895 Cinema

1910 Primer quadre abstracte

Raigs X

1916 Teoria de la relativitat

1919 Ràdio

1927 Cinema parlat

1883 Motor d’explosió

1935 Cinema en color

1939 Fisió de l’urani

1929 Penicil·lina Acceleració del progrés científic

1903 Temptatives de renovació de l’Església catòlica

223

222

línia del temps que inclou els fets principals que tenen lloc en l’època analitzada.

El contingut de la unitat està estructurat en apartats i subapartats numerats que permeten una millor ordenació de l’estudi.

UNITAT 6

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)

Apartats: numerats

1. El món abans de la guerra

i amb un títol indicatiu.

Font: P. Léon: Història econòmica i social del món, París, A. Colin, 1978.

Tsar. Títol adoptat pels emperadors de Rússia des del 1547. Etimològicament, el terme procedeix del llatí caesar.

Font 1. La població del món (milions).

Any

1800

1850

1900

1914

Europa

180

274

423

460

EUA i Canadà

6

19

81

100

Japó

26

33

46

52

Països industrialitzats

212

326

550

612

Àsia (menys Japó)

550

625

829

870

Àfrica

95

100

120

125

Amèrica Llatina

17

40

63

75

Països no industrialitzats

662

765

1.003

1.070

Total mundial

874

1.091

1.553

1.682

Font 3. L’Europa política el 1914.

6.1. Quins països tenien un règim republicà a l’Europa del 1914?

Quina classificació d’Europa es podria fer en funció dels règims polítics abans de la Primera Guerra Mundial?

Fonts cartogràfiques:

Europa, però, no era un conjunt homogeni pel que fa a l’economia o a la política. França, la Gran Bretanya i Alemanya eren capdavanteres en gairebé totes les branques industrials –els germànics ja començaAny

1870

1913

Estats Units

23,3

25,8

Alemanya

13,2

15,7

Regne Unit

31,8

14,0

França

10,3

6,4 3,1

Itàlia

2,4

Bèlgica

2,9

Rússia

3,7

Japó

-

1,0

Altres països

12,4

17,0

mapes clars i entenedors que il·lustren els diversos fets històrics que s’expliquen.

Font 2. Repartiment del poder industrial al món (%).

2,0 5,0

161

160

Vocabulari: definició

EL SEGLE XVIII I LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

dels termes que poden presentar alguna dificultat de comprensió, que apareixen destacats en color en el text.

L’IMAGINARI SOCIAL: CONTINUÏTATS I RUPTURES (1850-1939)

1. El nou marc urbà

3.2. Ideals i grans figures de la Il·lustració

Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporació, aleshores no hi ha llibertat, perquè cal témer que el monarca o el Senat facin lleis tiràniques per executar de la mateixa manera.

Així succeeix també quan el poder judicial no està separat dels poders legislatiu i executiu.

Estant unit al primer, l’imperi sobre la vida i la llibertat dels ciutadans seria arbitrari, pel fet de ser un mateix el jutge i el legislador, i, estant unit al segon, seria tirànic, ja que el jutge gaudiria de la mateixa força que un agressor.

En l’Estat en què un home sol, o una sola corporació de pròcers, o de nobles, o del poble, administrés els tres poders, i tingués la facultat de fer les lleis, d’executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i les conteses dels particulars, tot es perdria completament.

Fonts històriques textuals: textos que

Montesquieu: L’esperit de les lleis (1748).

Igual que Montesquieu, Voltaire, nom amb què és conegut François-Marie Arouet (1694-1778), també va escriure contra les institucions franceses en les quals es fonamentava l’Antic Règim. Autor de múltiples i molt variades obres, destaca per l’habilitat amb la ironia i la gran activitat intel·lectual.

20

Vocabulari

La majoria dels habitants del món viuen avui en ciutats. Aquest procés d’urbanització es va iniciar durant el segle xix en coincidir dos fenòmens històrics: l’increment demogràfic i la industrialització. L’ampliació dels nuclis urbans es va accelerar a partir del 1850 de tal manera que l’any 1910 més del 50 % de la població dels països industrialitzats es concentrava en ciutats.

Poder executiu. Branca del govern encarregada d’executar les lleis d’un Estat. Al capdavant d’aquest poder se situa el cap de govern o president, que forma un equip amb diferents departaments o ministeris.

Poder legislatiu. Assemblea o cambra que elabora, aprova i aplica les lleis. L’òrgan encarregat del poder legislatiu rep diferents noms segons el país: Corts Generals, Assemblea Nacional, Parlament, Congrés, etc.

Font 1. Evolució de la població rural i urbana (1851-1911).

Alemanya França

Regne Unit Estats Units

En %

Percentatge de la població urbana Percentatge de la població agrícola dins de la població activa

90

Fonts gràfiques:

8.1. Comenta aquest gràfic d’acord amb l’esquema de l’«Aprèn a fer» de la unitat 4 (pàg. 119).

100

Poder judicial. Tercera branca del govern, formada per jutges o magistrats (representats en el Tribunal Superior de Justícia) que s’encarreguen de resoldre les qüestions legals.

gràfics amb informació complementària i comparativa.

80 70 60

1.12. Quina és la idea principal que defensa Montesquieu en L’esperit de les lleis? Segons l’autor, què passa quan una persona reuneix tots els poders a les seves mans?

50

Font: J. P. Lauby (coord.): Histoire (1850-1945).

L’ús de la raó o la confiança en la llum de la raó va ser la idea principal que configurà el pensament de la Il·lustració. Al costat de la raó, també van prendre força altres ideals, com ara la naturalesa, que es volia dominar per poder crear riquesa i benestar social i que era, a la vegada, l’element que convertia tots els homes i dones en iguals, i la tolerància, la civilització i el progrés. Es creia en el progrés, tant en la dimensió material com en la progressió de l’ètica. Aquest progrés havia de portar riquesa, felicitat i justícia. Es donava molta importància al desenvolupament dels coneixements útils, que havien de servir per fer avançar la humanitat, per fer-la més rica i plena.

Una de les principals figures de la Il·lustració va ser el baró de Montesquieu, Charles-Louis de Secondat (1689-1755). Després d’escriure les famoses Cartes perses, de caràcter satíric i crítiques amb la societat i la política franceses, va tenir força èxit amb L’esperit de les lleis, una obra basada en la filosofia del dret en què l’autor analitza diferents règims polítics. El règim que l’autor proposa i defensa és la monarquia limitada, el sistema parlamentari anglès. Assenyala, també, que aquesta monarquia més moderada s’ha de fundar en la separació dels poders executiu, legislatiu i judicial, els quals no poden recaure en la mateixa persona.

Font 19. La separació dels poders executiu, legislatiu i judicial

documenten els fets explicats i que en són una prova escrita.

Activitats:

relacionades amb les fonts, per analitzar-les, comparar-les, etc.

ven a destacar– i es feien una dura competència. Per contra, Rússia, l’Imperi austrohongarès, les petites nacions dels Balcans i Turquia feia pocs anys que havien començat a modernitzar-se i tenien poblacions que encara vivien majoritàriament al camp. Pel que fa als règims polítics, França i Anglaterra gaudien de sistemes democràtics, mentre que Alemanya i Àustria-Hongria, tot i tenir constitucions liberals, es regien per sistemes més autoritaris. Rússia, malgrat les reformes iniciades el 1905, era un imperi on el tsar mantenia un autoritat gairebé absoluta.

El principal canvi de les relacions internacionals a Europa el va protagonitzar Alemanya amb una política que es va caracteritzar pel trencament de l’equilibri europeu arbitrat per Bismarck des del 1871, per la recerca de colònies i per l’impuls de la construcció naval amb vista a dominar els mars i a competir amb la Gran Bretanya.

40 30 20 10 0

1851

1861

1871

1881

1891

1901

1911

Font 2. La urbanització del món industrial.

D’ençà del 1850 les ciutats van anar canviant lentament d’aspecte i es van especialitzar per zones. Es van construir carrers, avingudes, ponts, mercats i estacions de trens i es van crear xarxes de transport urbà basades en l’ús del tramvia i del tren metropolità (el metro). Els centres urbans renovats van esdevenir els espais de gestió econòmica, política i comercial, els barris antics van ser ocupats progressivament pels menys afavorits i els nous districtes construïts a la perifèria van passar a ser habitats per les persones més benestants.

També a les perifèries, sovint a tocar de les fàbriques, es van aixecar habitatges per als obrers.

224

Percentatge de la població que vivia en ciutats de més de 5.000 habitants

1850

100

1900

1930

90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Regne Unit

Europa

Amèrica del Sud

Font: P. bairach: Villes et economies dans l’histoire, 1985.

quadres estadístics amb informació complementària i comparativa.

Font: P. Léon: Història econòmica i social del món, París, A. Colin, 1978.

Fonts estadístiques:

El 1914, Europa era el centre econòmic, polític i cultural del món a causa de diversos factors com ara la industrialització, el creixement demogràfic, el domini de la tècnica i la capacitat financera. Cap país del món, llevat dels Estats Units i el Japó, no disposava d’una potència industrial comparable a la d’alguns estats europeus. Al llarg del segle xix, milions d’europeus havien aportat el seu estil de vida als continents on havien emigrat i havien europeïtzat el món. A més, Europa dominava les dues terceres parts del comerç mundial i administrava directament o indirecta un vast imperi colonial.

Vocabulari

El tancament de la unitat consta dels elements següents: Aprèn a fer…:

A ctivit A ts

Aprèn a fer…

apartat metodològic que té com a objectiu treballar els continguts procedimentals específics de l’àrea. Consta d’una introducció, un apartat en què s’expliquen els passos que cal seguir i una activitat.

L’Antic Règim

El comentari de fonts primàries textuals 1. Introducció

B. Llegir el text i comprendre’n el sentit

Els textos són una de les fonts d’informació més importants utilitzades pels historiadors per reconstruir els fets del passat.

Si els textos han estat escrits en l’època de l’esdeveniment evocat o per una persona que els ha viscut directament, aleshores diem que es tracta d’una font primària.

En cas que el text hagi estat escrit més tard per persones que s’hi han referit —com, per exemple, un text d’un historiador actual sobre uns fets succeïts al segle xviii—, llavors parlem de fonts secundàries.

En aquest «Aprèn a fer» ens referirem únicament al mètode de comentari d’un text contemporani dels fets, és a dir, d’una font primària.

Per comentar un text històric, en primer lloc cal fixar-se en la referència, que sol estar indicada a la fi del text. En general, aquestes referències comprenen la naturalesa del text, l’autor o autora (si és conegut), l’editor del text (si es coneix) i la data.

Pel que fa a la naturalesa del text, cal identificar si es tracta d’un testimoni (memòries, cartes, diari íntim…), d’un article de diari, d’una obra de ficció (novel·la, teatre…), d’un document oficial (una llei, un reglament…), etc.

– Buscar la significació dels mots difícils o que no s’entenguin.

2. Passos que cal seguir per comentar un text A. Presentar el text – Identificar el text (l'autor, el títol, l'obra, la data…).

– Definir la naturalesa del text.

– Identificar el tema de què tracta.

UNITAT 1

C. Analitzar el text – Extreure les informacions del text.

– Explicar el sentit general del text i l’interès històric que pot tenir.

3. Activitat Llegeix el text i fes-ne l’esquema corresponent, si escau formula algunes preguntes que ajudin a identificar, especialment en l’apartat C, la informació interessant i històrica.

Font 1. Bill of rights (1689) 1. A Westminster, els Lords i els Comuns, representant legalment, plenament i lliurement totes les classes del poble d’aquest reg· ne, han fet el 30 de febrer de l’any de Nostre Senyor de 1688 una declaració per escrit per tal d’assegurar els seus antics drets i llibertats: a) El pretès poder de l’autoritat reial de suspendre les lleis o la seva execució sense el consentiment del Parlament és il·legal […]. b) Un impost per a la Corona o per al seu ús sense el consen· timent del Parlament és il·legal […].

5. És un dret dels súbdits de la Corona presentar peticions al rei i qualsevol empresonament per raó d’aquestes peticions és il· legal.

6. La lleva o el manteniment d’un exèrcit al regne en temps de pau sense el consentiment del Parlament són il·legals.

8. La llibertat de paraula en els debats i els procediments del Parlament no pot ser impedida.

9. Les eleccions dels membres del Parlament han de ser sempre lliures.

10. No es poden exigir fiances, ni es poden imposar multes exces· sives, ni tampoc no es poden infligir penes cruels i inusitades a cap persona […].

13. El Parlament haurà de reunir·se sovint.

1.19.

1.16. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Observa aquesta pintura dels germans Le Nain i descriu quina informació et proporciona com a font primària. Cal que especifiquis a quin estament pertanyen els personatges, quina creus que pot ser la seva ocupació i què representa.

Tot sistema que, sota una aparença d’humanitat o de beneficència, encaminés una monarquia ben ordenada a establir entre els homes una igualtat de deures i a destruir les distincions necessàries conduiria aviat al desordre, conseqüència inevitable de la igualtat absoluta, i produiria la subversió de la societat. El noble consagra la seva dignitat a la defensa de l’Estat i assisteix amb els seus consells el sobirà.

L’última classe de la nació, que no pot atorgar a l’Estat uns serveis tan distingits, els supleix amb els tributs, la indústria i els treballs físics.

Solennelles: Amonestacions del Parlament de París (4 de març de 1776).

a) Què diu Solennelles que ha de fer cada estament?

A qui dóna més importància? b) Què diu l’autor que passaria si entre tots els homes hi hagués igualtat? Què creus tu que passaria?

1.17. Defineix els conceptes següents: Antic Règim, societat estamental, economia de subsistència.

1.18. Respon: a) Per què creus que els camperols, tot i que constituïen la majoria de la població, tenien tan poca influència política i social? b) Per què l’agricultura va ser l’activitat econòmica predominant al segle xviii? c) Quines diferències hi ha entre una monarquia absoluta i una monarquia parlamentària? d) Quines van ser les característiques principals de l’Europa del segle xviii? e) Compara la societat actual amb la de l’Antic Règim.

Quines diferències hi veus? Hi ha cap similitud?

Interior popular o camperol, pintura dels germans Le Nain (1642).

L’AbsoLutisme 1.20. Llegeix aquest text i el de la pàgina següent i respon les preguntes que hi ha a continuació: Cal que els que siguin sobirans no estiguin de cap manera sotmesos a l’imperi d’un altre i puguin donar lleis als súbdits i anul·lar o esmenar les lleis inútils. […] Atès que, després de Déu, sobre la Terra no hi ha res tan gran com els prínceps sobirans, instituïts per Ell com a lloctinents per manar la resta d’homes, cal fer atenció a la seva condició i, així, respectar i reverenciar la seva majestat amb la submissió deguda, i pensar i parlar d’ells dignament, perquè qui menysprea el seu príncep sobirà menysprea Déu, del qual és la imatge sobre la Terra.

Jean Bodin: Els sis llibres de la República (1576).

25

24

Activitat de síntesi:

proposta d’activitat que serveix per desenvolupar alguna de les competències bàsiques de la matèria a partir de diverses fonts documentals del llibre o d’altres de la xarxa a les quals s’accedeix des del lloc web de l’editorial.

A ctivit A t

de s íntesi

UNITAT 6

Els artistes i la memòria de la Primera Guerra Mundial La Primera Guerra Mundial va inspirar nombrosos escriptors com el francès Henri Barbusse (El foc, 1916) o l’alemany Erich M. Remarque (Res de nou en el front de l’oest, 1929). També la plàstica i el cinema van reflectir el trauma i l’horror del conflicte bèl·lic.

Els escriptors, sovint excombatents, van posar l’accent de les seves obres en l’expressió de les ferides físiques i morals de la seva generació amb la intenció de llançar un missatge pacifista universal. Tanmateix, ningú no va saber expressar el drama de la guerra amb tanta profunditat com el pintor alemany Otto Dix (1891-1969), excombatent tant del front oriental com de l’occidental.

Font 1. Tant Henri Barbusse com Erich M. Remarque van ser excombatents. L’obra de Remarque, en alemany Im Westen nichts Neues, traduïda al català amb el títol Res de nou en el front de l'oest, va ser adaptada al cinema.

Font 5. Unes paraules d’Otto Dix He representat abans que cap altra cosa totes les escenes terrorífiques de la guerra.

Crec que ningú no ha vist com jo la realitat d’aquesta guerra, els esqueixaments, les ferides, el dolor. He triat el reportatge verídic sobre la guerra; volia mostrar la terra torturada, els dolors, les ferides…

—Ningú no experimenta cap mena de plaer veient això. Per què ho ha pintat?

—Ho sento. Sóc un d’aquests proletaris sobirans, oi?, que té el dret de dir: aquí teniu el que he fet. De què serveix? No ho sé.

Però ho he fet. Perquè jo sé que això ha passat així i no pas d’una altra manera.

Font 6. L’experiència del sergent Raveau És un bombardeig espès, inaudit, encara no n’havíem vist cap de semblant. […] La terra tremola, botem, sacsejats; obusos de tots els calibres s’abaten sobre el nostre racó. La trinxera ja no existeix, està tapada; ens arrupim en un forat fet per un obús i ben aviat ens cobreix el fang projectat a l’aire, que ens torna a caure al damunt a cada esclat.

L’aire és irrespirable. Els soldats, encegats, ferits, arrossegant-se, cridant, ens cauen a sobre i vénen a morir prop de nosaltres, esquitxats de sang. És l’infern desfermat. Com es pot sobreviure en moments com aquests? Els polsos, el cor, tot està malalt: no es pot imaginar aquest sofriment, la gola seca crema, es pateix set i això sembla no tenir fi […]. De cop i volta el tir s’allarga. Gairebé de seguida ressona el crit: «Que vénen els alemanys!». És un instant màgic. Tots, extenuats uns instants abans, fem front immediatament a l’enemic, fusell en mà. […] Això ha durat fins a la nit sense parar. Els homes […] tornen a donar forma a la trinxera inexistent. Els cadàvers jeuen pertot arreu.

Defensa de la cota 304 (Verdun, 1916).

1. Indica quines conseqüències humanes de la guerra, des del punt de vista físic i psíquic, expressa la pintura de la font 4.

Font 2. L’any 1957 Stanley Kubrick va dirigir la pel·lícula Camins de glòria, que explica un fet esdevingut a la Primera Guerra Mundial. L’any 1916, l’alt comandament francès va ordenar un atac a les trinxeres alemanyes sense cap preparació d’artilleria.

L’operació va ser un fracàs.Tres soldats francesos elegits a l’atzar van ser jutjats i afusellats per covardia. Les autoritats van censurar aquest film a França fins al 1975.

2. Presenta l’obra d’Otto Dix (títol, naturalesa, tema i data).

3. Entra en el web www.espaibarcanova.cat, llegeix la biografia d’Otto Dix i indica a partir de quina experiència personal va realitzar aquest tríptic. Contrasta l’obra amb els textos de les fonts 5 i 6.

4. Descriu les escenes representades en cada part del tríptic.

5

4 6

Taula de l’esquerra

Taula central

Taula de la dreta

Predel·la

Personatges

…

…

…

…

Cos i expressions

…

…

…

…

Accions

…

…

…

…

Decorat

…

…

…

…

5. Què vol expressar l’artista? Quins colors utilitza per aconseguir-ho?

2 3

1

6. Busca a Internet l’obra del pintor britànic Windham Lewis Battery She-

lled (Bateria bombardejada), observa-la amb atenció i, amb l’ajut de la documentació que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat, redacta un comentari seguint aquest esquema:

7

a) Identificació del títol, l’any i el lloc de realització.

Font 4. La guerra, tríptic d’Otto Dix (1929-1932).

1. Soldats alemanys marxant cap al front. 2. Supervivent equipat amb una màscara de gas.

3. Cadàvers esventrats en una trinxera. 4. Paisatge després d’un bombardeig. 5. Esquelet que marca amb el seu dit la mort i la barbàrie. 6. Soldat que en salva un altre de ferit. 7. Abric per a soldats adormits o morts en una tomba.

b) Breu biografia de l’autor.

Font 3. Tres invàlids, quadre pintat el 1930 per Heirich Hoerle (1895-1936), excombatent que va voler mostrar les seqüeles de la guerra.

c) Descripció de la pintura (tema, personatges, detalls d’interès, gènere i públic a qui s’adreça) i significat de l’obra. d) A quin estil pertany? Esbrina els pressupostos estètics del vorticisme.

doble pàgina que tanca la unitat i que ofereix diverses eines per facilitar l’estudi dels continguts treballats.

EinEs

pEr a l’Estudi

UNITAT 7

Mapa de conceptes

• Expansió • Depressió • Crisi • Cicle de llarga durada • Cicle de curta durada • Fallida • Suspensió

econòmicament i socialment va passar per dues etapes EXPANSIÓ (1918-1929)

caracteritzada per l’impuls de

amb l’excepció de la

causada per

DEPRESSIÓ (1929-1939)

• Crisi del 1921

• Sobreproducció • Abús del crèdit

caracteritzada per

de pagaments • Crèdit

• Sobreproducció • Prosperity • Pla Dawes • Convertibilitat • Estoc • Producció • Productivitat • Fabricació en cadena • Estandardització

• Borsa • Acció borsària • Valor nominal

d’una acció • Valor de mercat d’una acció • Hiperinflació • Trust • Càrtel

Fonts artístiques

provocada per i agreujada pel • Ús de noves fonts i formes d’energia (petroli i electricitat) • Nous sectors industrials (automòbil, químic, comunicacions, etc.)

• Noves formes d’organització del treball

resum dels continguts de la unitat en forma d’esquema.

que amagava, però,

Conceptes clau:

Conceptes clau EL MÓN ENTRE 1918 I 1939

Mapa de conceptes:

• Sobreproducció • Anarquia financera

• Crac borsari del 1929

• Caiguda de la producció • Increment de l’atur • Baixa generalitzada dels preus • Contracció del comerç internacional

Els raïms de la ira, de John Steinbeck (1939), és una novel·la sobre les vicissituds d’una família del sud dels Estats Units empobrida per la gran depressió.

• Call lloan • Liquiditat • Franklin Delano

llista dels conceptes principals de la unitat.

Roosevelt • John Maynard Keynes • Autarquia • New Deal

Bonnie and Clyde, d’Arthur Penn (1967), és pel·lícula que retrata la vida d’una parella d’atracadors de bancs en l’ambient de desolació social de la dècada del 1930.

Fonts artístiques:

particularment greu per la hiperinflació a

• Alemanya (1921-1924)

• Profunds desequilibris

• Crisi agrícola • Dependència excessiva dels crèdits americans • Insuficiència de la demanda • No va afectar tothom igual

que va tenir com a conseqüències

• Crisi monetària • Crisi industrial i comercial • Atur • Proletarització de les classes mitjanes • Trencament de famílies • Caiguda dels valors tradicionals • Actituds col·lectives pessimistes • Descrèdit de la democràcia • Admiració per l’URSS

davant la qual es van donar tres respostes

• Polítiques de deflació • Polítiques d’intervenció estatal (New Deal) • Polítiques autàrquiques (feixismes)

magistralment la solitud Autòmat, d’Edward Hopper (1927), expressa del 1920. en una gran ciutat durant la dècada

220

Adreces web:

en algunes pàgines remetem al lloc web www.espaibarcanova.cat, on hi ha enllaços relacionats amb la matèria o que són necessaris per resoldre algunes de les activitats del llibre.

187

186

Eines per a l’estudi:

Activitats:

bateria d’activitats, organitzades d’acord amb els apartats de la unitat, que permeten aprofundir en els temes estudiats. En molts casos s’han de resoldre a partir de la informació que proporcionen fonts textuals, gràfiques, estadístiques, etc.

La numeració és correlativa a la resta d’activitats de la unitat.

221

reproducció de la portada d’una obra literària, del cartell d’una pel·lícula i d’una obra artística (pintura, escultura, edifici…) que tenen relació amb el període estudiat.

Í ndex unitat 1. el segle xviii i la crisi

de l’antic règim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 1. L’Antic Règim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 2. L’absolutisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 3. La Il·lustració: l’inici de la modernitat . . . . . . . . . 19 Aprèn a fer… El comentari de fonts primàries textuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Activitat de síntesi. El liberalisme i la crisi de l’Antic Règim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Unitat 2. La Primera Revolució

Industrial (1776-1850) . . . . . . . . . . . . . . 32 1. La Revolució Industrial a Anglaterra . . . . . . . . . 34 2. La demografia, l’agricultura i la tecnologia . . . . . 37 3. El naixement de la indústria moderna . . . . . . . . 42 4. Els nous mitjans de transport . . . . . . . . . . . . . . . 47 5. L’expansió de la Revolució Industrial . . . . . . . . . 49 Aprèn a fer… El comentari de quadres estadístics . 51 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Activitat de síntesi. La nova societat industrial . 56 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Unitat 3. El triomf de les idees

il·lustrades (1776-1870) . . . . . . . . . . . . 60 1. El liberalisme i el nacionalisme . . . . . . . . . . . . . . 62 2. La independència dels Estats Units . . . . . . . . . . . 64 3. La Revolució Francesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 4. Les revolucions burgeses a Europa . . . . . . . . . . . 79 Aprèn a fer… El comentari d’obres pictòriques . . 85 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Activitat de síntesi. Les unificacions d’Itàlia i Alemanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

Unitat 4. La Segona Revolució

Industrial i el moviment obrer (1850-1914) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 1. La Segona Revolució Industrial . . . . . . . . . . . . . . 96 2. L’avenç industrial i les innovacions tècniques . . 101 3. L’evolució de l’economia i l’expansió del capitalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 4. El naixement del moviment obrer . . . . . . . . . . 110 5. El socialisme i l’anarquisme . . . . . . . . . . . . . . . 113

6. L’Associació Internacional de Treballadors . . . . 117 Aprèn a fer… El comentari de gràfics . . . . . . . . . 119 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Activitat de síntesi. La Comuna de París . . . . . 124 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

Unitat 5. Colonialisme

i imperialisme (1870-1914) . . . . . . . . . . 128 1. Els antecedents de l’imperialisme . . . . . . . . . . . 130 2. Els principals imperis colonials a mitjan segle xix . . . 132 3. El repartiment d’Àfrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 4. Els altres continents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 5. Les causes i les conseqüències de l’imperialisme . . . 145 Aprèn a fer… El comentari de mapes històrics . 149 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 Activitat de síntesi. Els exploradors . . . . . . . . 153 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

Unitat 6. La Primera

Guerra Mundial (1914-1918) . . . . . . . 158 1. El món abans de la guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 2. Les causes de la Primera Guerra Mundial . . . . 164 3. L’esclat de la guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166 4. El desenvolupament de la guerra . . . . . . . . . . . 168 5. La Revolució Russa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173 6. Les conseqüències de la guerra . . . . . . . . . . . . 177 Aprèn a fer… El comentari de cartells de propaganda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 Activitat de síntesi. Els artistes i la memòria de la Primera Guerra Mundial . . . . . 186 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188

Unitat 7. L’economia del període

d’entreguerres (1918-1939) . . . . . . . 190 1. L’anàlisi dels indicadors econòmics . . . . . . . . . 192 2. Els cicles econòmics del període d’entreguerres . . . 195 3. L’economia dels anys vint . . . . . . . . . . . . . . . . . 196 4. El crac del 1929 i la gran depressió . . . . . . . . . 201 5. Les respostes a la crisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210 Aprèn a fer… El comentari de fotografies . . . . . 214 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 Activitat de síntesi.Viure en temps de depressió econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220

Unitat 8. Les mentalitats:

canvis, continuïtats i ruptures culturals (1850-1939) . . . . . . . . . . . . . 222 1. El nou marc urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224 2. La societat urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226 3. Els canvis en la família i en la condició femenina 231 4. L’impacte de la ciència i de la tècnica . . . . . . . . 233 5. Les religions i la nova societat . . . . . . . . . . . . . 236 6. De la Belle Époque a la crisi cultural . . . . . . . . 242 Aprèn a fer… La composició escrita o la redacció d’un tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 Activitat de síntesi. Vers una cultura de masses 250 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252

Unitat 9. L’època

dels totalitarismes (1918-1939) . . . 254 1. L’ascens dels totalitarismes . . . . . . . . . . . . . . . . 256 2. La Itàlia feixista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 259 3. L’Alemanya nazi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 263 4. L’URSS estalinista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268 5. Les relacions internacionals en el període d’entreguerres . . . . . . . . . . . . . . . . 272 Aprèn a fer… El comentari de fonts fílmiques . . 274 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275 Activitat de síntesi. Els totalitarismes: mètodes idèntics, objectius diferents . . . . . . . . . . 278 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280

Unitat 10. La Segona

Guerra Mundial (1939-1945) . . . . . . . 282 1. Les claus de la Segona Guerra Mundial . . . . . . 284 2. El desenvolupament de la guerra . . . . . . . . . . . 288 3. Els efectes de la guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295 Aprèn a fer… Contrastar fonts primàries . . . . . . 301 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302 Activitat de síntesi. L’Holocaust: la «solució final» . 306 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 308

Unitat 11. La reconstrucció

d’Europa i la guerra freda (1945-1985) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310 1. L’inici de la política de blocs . . . . . . . . . . . . . . . 312 2. La consolidació d’un món bipolar . . . . . . . . . . . 314 3. El camí de la ruptura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 317 4. La creació de l’OTAN i del pacte de Varsòvia . 319

5. Els anys dels conflictes bèl·lics . . . . . . . . . . . . . 320 6. La coexistència pacífica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322 7. L’evolució interna dels blocs . . . . . . . . . . . . . . 324 Aprèn a fer… Elaborar un projecte de recerca . 328 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 329 Activitat de síntesi. La cursa d’armaments i el perill nuclear . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334

Unitat 12. Descolonització

i subdesenvolupament . . . . . . . . . . . 336 1. Els orígens de la descolonització . . . . . . . . . . . 338 2. La descolonització d’Àsia . . . . . . . . . . . . . . . . . 340 3. La descolonització de l’Àfrica central i del sud 345 4. La descolonització del món àrab . . . . . . . . . . . 348 5. La conferència de Bandung . . . . . . . . . . . . . . . . 351 6. Subdesenvolupament i neocolonialisme . . . . . . 352 Aprèn a fer… Elaborar mapes conceptuals i mapes mentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 355 Activitat de síntesi. Nelson Mandela i la lluita contra l’apartheid . . . . . . . . . . . . . . . . . . 358 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 360

Unitat 13. El nou ordre

mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 362 1. La crisi del sistema comunista . . . . . . . . . . . . . 364 2. Un xoc de civilitzacions? . . . . . . . . . . . . . . . . . . 372 3. La Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 378 4. Un món globalitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 381 Aprèn a fer… Elaborar una síntesi . . . . . . . . . . . 385 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 386 Activitat de síntesi. Les missions de pau de l’ONU 390 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 392

Unitat 14. El trànsit cap a

un nou mil·lenni (1945-2015) . . . . . . 394 1. Pobresa i desigualtat en un món global . . . . . . 396 2. Les ideologies polítiques des del 1945 . . . . . . . 399 3. L’impacte de la ciència i la tècnica . . . . . . . . . . 403 4. Els dilemes del món d’avui . . . . . . . . . . . . . . . . 407 5. Les religions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 411 Aprèn a fer… Obtenir informació fiable a Internet . 413 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 414 Activitat de síntesi. El terrorisme . . . . . . . . . . 416 Eines per a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 418

Els nous materials que us presentem consoliden la renovació dels projectes de Secundària i Batxillerat que vam iniciar el curs passat.

La preparació de la Selectivitat és un dels elements que estructuren els nous llibres per a aquesta etapa.

aper p t a m r fo n e Edició al t i g i d n e é b m a it . multi suport Materials per al docent al web de Cercle d’Educadors i al web Espai Barcanova per als alumnes.

batxillerat història del món contemporani ta r e f o a r t s o La n ació c u d E ’ l a r pe ia Secundàr ia: r ò t a g i l b O

EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat

Distribueix COMERCIAL GRUPO ANAYA Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 Atenció a centres escolars: clients@barcanova.cat

www.barcanova.cat 9244053

@EDBARCANOVA facebook.com/editorialbarcanova 8

421728 468354

W barcanova.cat