Barcanova Innova_Llengua catalana_CS by Editorial Barcanova

Àmbit lingüístic Metacognició

Aprenentatge cooperatiu

Aprenentatge contextualitzat Avaluació

Barcanova digital

Recursos

Programa Mots

Guia d’aula

2018

Unitat de mostra

Novetat

5è6è

Llengua catalana

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

s u l c n i # ó i c i n g etaco

l a i c n e compet

t a #m e r c # u i t a r e p o o c a l # l per créixer! a b e e m s i ncia #tr ü g n i luril

novació

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e # l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t # ia u i t a r e p o o c l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i t a e isme # r c # u i t a r r e o s p s o e s o s c a l l # a b e e r m s i #t ü g n i l i r lu

s e l p i t l ú m el·ligències

Aprofundir en els continguts curriculars amb rigor i potenciar la creativitat per afrontar nous desafiaments i contextos d’aprenentatge són premisses necessàries per educar en el segle xxi i molt importants per aconseguir un aprenentatge significatiu i interdisciplinari. Un aprenentatge intel·ligent.

Els programes INNOVA aposten per activitats de connexió i reflexió, per fomentar la diversitat de pensament i la comprensió profunda dels coneixements; aposten pel pensament crític. INNOVA aborda el treball de les competències a partir de tasques i activitats contextualitzades, properes i reals que connecten amb els interessos i la curiositat innata dels infants. Ofereix activitats basades en metodologies que promouen el treball en equip i en grup, com l’aprenentatge cooperatiu, que, a partir de les tasques i els treballs, potencia la socialització i integració de tots els alumnes, siguin quines siguin les seves capacitats, fomentant la inclusió i l’acceptació de les diferents opinions i punts de vista.

o n e r # l a i c n e t e oram ió comp

p # s e l p i t l ú ències m

Ofereix, a més a més, activitats dissenyades per desenvolupar qualitats personals com l’autoconfiança, la motivació per aconseguir fites o la resistència al fracàs, elements fonamentals en la iniciativa emprenedora.

s c s a e u s l s a a v # a gital # a i r o d e n ó e i c r a p u l m e a v a l t a # t a i g t i i d ó v i i c reat ansforma r t # u i t ó a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # t # s ó i e c l a p v i t l ú m #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i #project gital #creat

i d e ó t i c c a e j m o r r o f p s ó # i c a m r #tran o f t n e m a r o s s e s s #a

s e l p i t l ú sm

l a i c n e compet

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i nova t a r e p o o c l # l a b e e r ncia #t lingüism BARCANOVA INNOVA aposta per una educació inclusiva, que respon a la diversitat de les necessitats dels alumnes i facilita recursos que permeten diferents formes d’utilització i acostament a la informació digital i audiovisual. Aquest programa va acompanyat, a més, d’un ampli i ric conjunt d’eines per a l’avaluació continuada i formativa.

#pluri

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t a # ci u i t a r e p o co l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i # t e a e r c üism # u i t a r e o s p s o e s o s c a l # e m s i #trebal ilingü

tel·l

s e l p i t l ú igències m

En el Cicle Inicial, els continguts es distribueixen en 9 unitats didàctiques (3 per trimestre). I les activitats del llibre es poden complementar amb els 2 quaderns que hi ha en cada àrea i nivell. En el Cicle Mitjà i Superior els llibres també tenen 9 unitats, el contingut de les quals es reparteix entre el Llibre de coneixements i el Dossier d’aprenentatge. Les unitats didàctiques estan concebudes de manera que cada una té entitat en si mateixa, com si fos un petit projecte. Així, en cada una hi ha una mena de fil conductor argumental que dona coherència a totes les activitats i recursos que es plantegen. Això vol dir que no tenen sempre una estructura fixa i tancada, sinó que són ben diferents les unes de les altres, amb l’objectiu de provocar la curiositat i la motivació dels alumnes.

n e r # l a i c n e t e p Un conjunt d’eines i recursos de tot tipus m o c a r ó o i s c s a e u s l s a a v # a # que volen fer més pràctica i àgil la feina dels l a t i g a i r o d e n e c r a p u docents en aquesta tasca tan important l m e a v a t a ital # g t i i d ó v i i c a t m a r o re aanlasfsocietat del futur. r t i decisiva per # u i t a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # # s ó i e c l a p v i t l ú m e #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i t t c a e r c l # a #proje t i g i ació d ect

r u l p # s e l p i t l ú m s e i ènc

Les guies d’aula i els recursos que s’ofereixen al professor (www.barcanva.cat), completen el programa MOTS perquè l’aprenentage esdevingui un èxit.

m r o f s n a r t #

j o r p ó # i c a m t - for

s e l p i t l ú es m

l a i c n e t e p m o c ó

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i t enova a r e p o o c l # l a b e e r ència #t lingüism #pluri

e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a # u l a a v i a r l # o a t d e n e r p m e t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t a # nci u i t a r e p o co l ó l i i a b c # i e r n t # g o c a t usió e m # ó i c a t v o a t n i e v r i # t e a e r c üism # u i t a r e s p s o e s o s c a l # e m s a #trebal i ü g n i l i r u l s #p s e l p i t l ú igències m

ntel·l

ISBN 978-84-48

9-4403-2

9-4404-9

ISBN 978-84-48

n e r # l a i c n e t e p r talt uació com o s Novea s e s s a v # a # l a 9 t 1 i a i 20 dig r o d e n e r a p u l m e a v a l t a # t a i t i dig ó v i i c a t m a r o e f s r n c tra # u i t a r s e p u o l o c c l n ó l i i a b c # i n #tre g o c a t e m # s ó i e c l a p v i o t l n e ú r m s me # e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i t t c oje Mots ió digital #crea #prPrograma

e l p i t l ú m s e i gènc

c a m r o f s n #tra

c e j o r p ó # i c t - forma

1 Pàg. 7

S ap s què e m va p a s s a r ?

Dimensió

A CO MP RE NS IÓ LE CT OR

Agència de lectura Dijous 15 d’octubre Avui la Maria, la mestra substituta, ens ha proposat un treball. El joc de les paraules, n’ha dit. Era un joc ben fàcil: cadascú havia de triar una paraula, després n’havia de buscar el significat en el diccionari, escriure’l en una cartolina i enganxar la cartolina en un paper d’embalar que cobria la paret del passadís, just davant de la nostra aula. El títol era: «Mural de les paraules». Aquesta mestra substituta es pensa que som nens de primer… La paraula que he triat ha estat AGÈNCIA. No sé explicar-ne el perquè. Potser aquest matí, mentre anava a l’escola, he vist el rètol d’agència de viatges al carrer Major. Ves a saber si és per això que m’ha vingut al cap i he pensat que no era una mala paraula. La Susanna ha escollit papallona i he de reconèixer que és una paraula bastant més poètica que la meva. En canvi, el Marc només ha arribat a cotxe. Divendres 16 d’octubre El treball de les paraules ha portat cua! Avui hem votat la paraula que més ens agradava. També havíem de dir per què l’havíem escollida. Jo vaig votar papallona, però la majoria dels de la classe, els molt cretins, han votat agència. Agència! Quina ximpleria!

UNITAT 1

N’he llegit la definició. «Agència: Empresa que ofereix un servei determinat.»

—De què poden ser les agències? —ha preguntat la Maria, il·lusionada. Es nota

VOCABULARI

que és una mestra novella.

cretí: Ximple, beneit. novella: Que té poca o gens d’experiència.

Unitat de mostra

—De detectius —ha saltat el Marc. —De viatges. —Agència matrimonial. —Agència de notícies —ha apuntat el Ricard amb inspiració. —Agència de transports —ha dit la Susanna. —Agència de publicitat —ha fet el Lluís, perquè el seu pare hi treballa. —I tu, Clara, en quina agència havies pensat? —m’ha preguntat la Maria. La pregunta era un repte. Tothom ja les havia dit totes. Pensa, Clara, pensa. Ni de detectius, ni de viatges, ni matrimonial, ni de notícies… Tot això ja està dit. No pots perdre la teva fama de persona original i amb inventiva. —Agència de lectura —he declarat amb èmfasi. Èmfasi vol dir «una forta entonació per assenyalar la importància del que es diu». La nova mestra ha semblat molt interessada. —I quins serveis oferiries, en aquesta agència? El silenci a la classe es podia tallar amb un ganivet. —Molt fàcil. Lectures en veu alta. Oferiria el servei de lectors per a aquella gent que vol una mica de lectura, però que, pel que sigui, no pot llegir… La Maria ha estat a punt d’aplaudir; se la veia d’allò més emocionada amb la meva idea. És tan jove! —Pilota! —m’ha dit el Marc, fluixet. Dissabte 17 d’octubre M’he guanyat la fama de pilota. Resulta que m’he ficat la mestra substituta a la butxaca. Al pati vaig dir a la Susanna que això de muntar una agència de lectura no era cap bajanada, que de segur que era una cosa que no s’havia acudit a ningú, i que em serviria per crear el meu propi negoci i fer la primera pela. La Susanna, la molt traïdora, ho va explicar al Marc i al Ricard i ells es van petar de riure. No creuen que aquest sigui un negoci possible. Això em va molestar. He de demostrar a aquests incrèduls que la idea de l’agència lectora és bona. Molt bona. Tinc tot el cap de setmana per pensar com podria muntar l’agència de lectura. Montserrat Galícia

bajanada: Ximpleria. incrèdul: Que no es creu les coses fàcilment.

UNITAT 1

VOCABULARI

Pàg. 11

Dimensió

CO MU NI CA CI Ó OR AL

Vivències personals En l’explicació d’una vivència personal, la persona que parla exposa uns fets que ha viscut i que l’han afectat d’una manera determinada. A l’hora de narrar una vivència personal, cal tenir en compte aquestes indicacions: Triar una anècdota o un fet viscut. Pot ser un record, una experiència positiva o negativa, un canvi en la vida, etc. Procurar que sigui una història breu, però alhora entretinguda, i ressaltar-ne les parts més interessants: – Com va començar tot? Plantejament – Què va passar? Nus – Com va acabar? Desenllaç Fer una llista dels fets que es volen explicar i una altra amb els pensaments, els sentiments o les opinions que aquests van provocar. Començar la història amb uns fets que captin l’atenció del públic: PER FI ERA DIVENDRES.

ALGUNS MATINS ENS LLEVEM AMB EL

TENIA AL DAVANT TOT

PEU ESQUERRE. COM AQUELL DIA QUE…

EL CAP DE SETMANA...

L’ALBERT I JO COINCIDÍEM AL POBLE

UNITAT 1

CADA ESTIU...

No repetir sovint paraules com llavors, després… i alternar-les amb altres, com a continuació, tot seguit…, al final, per acabar… Acompanyar l’explicació amb gestos i canvis de to per fer-la més interessant. Practicar, abans d’explicar l’experiència davant del públic, amb algun familiar o amic perquè faci comentaris o suggeriments.

Dimensió

Unitat de mostra

Pàg. 13

LI TE RÀ RI A

El text que tens a continuació està inspirat en El diari d’Anna Frank. Anna Frank era una adolescent jueva de tretze anys que, amb la seva família, va fugir d’Alemanya en l’època en què els nazis van començar la persecució dels jueus. L’Anna i la seva família van anar a viure a Amsterdam.

La meva amiga Jackeline

Us he parlat de la Jackeline van Maarseen? La vaig conèixer a l’institut. Em va caure tan bé, que a la sortida la vaig seguir mentre anava en bicicleta. Resulta que anàvem en la mateixa direcció. Quina sort! Aquest mateix dia la vaig invitar a casa meva i li vaig presentar la meva germana Margot. Des d’aleshores, la Jackeline i jo ens vam fer amigues, les millors amigues del món. Ens ho explicàvem tot: quin noi ens agradava, qui ens semblava més simpàtic i a qui no suportàvem, les discussions que havíem tingut amb les nostres mares, amb quins professors estàvem millor… El cas és que, per ser tan belluguet, jo notava que no queia bé als professors. Em consentien, em reien les gràcies i eren pacients amb les meves ganes incontenibles de parlar totes les hores. I és que… hi havia tantes coses per dir! La vida era bonica, plena de meravelles i jo les havia d’explicar. Com podia callar a classe si un noi guapíssim m’acabava de somriure al carrer? O si la mare m’havia comprat les meves primeres sabates amb una mica de tacó i les havia d’estrenar dissabte? O si el meu gat s’havia escapat i no havia aparegut fins l’endemà? Eren esdeveniments molt importants per a mi i havia de

VOCABULARI incontenible: Irresistible, que no es pot aguantar.

UNITAT 1

transmetre’ls.

Però comprenc que arribava a marejar a tothom i que el profe de matemàtiques n’estigués fins al capdamunt. Per això em va fer fer tres redaccions, l’una rere l’altra, per veure si em curava aquesta necessitat meva de fer anar la llengua constantment. La primera redacció es deia «La xerraire»; la segona, «La xerraire empedreïda», i la tercera, «Quac, quac, quac va dir l’ànega». Amb això no va aconseguir pas que deixés de parlar, però sí que va posar en moviment la meva imaginació durant uns quants dies per inventar tres textos amb un tema tan estrany. I ho vaig aconseguir! I tant que ho vaig aconseguir! Els resultats van ser tan bons, que fins i tot el professor va acabar rient i es va donar per vençut. L’Anna continuaria sent ara com ara una xerraire empedreïda. Les coses es posaven difícils A Amsterdam la situació començava a posar-se molt difícil. Els jueus no podíem usar els tramvies, els autobusos i els cotxes, i havíem d’entregar les nostres bicicletes al govern. Anàvem a peu a tot arreu, i quan la calor era feixuga, era molt incòmode. Havíem de portar una estrella de David cosida a la roba. L’estrella de David era el símbol del judaisme. Els jueus no podíem anar als espectacles públics, com el teatre, el cinema… Tampoc no podíem anar a les piscines, les perruqueries… Només podíem ser al carrer fins a les vuit del vespre i, a partir d’aquesta hora, tampoc no podíem asseure’ns als nostres jardins. Tampoc no podíem entrar a les cases dels qui no eren jueus. No podíem fer res! Ben aviat estaria prohibit fins i tot respirar. A més de tot això, s’ha d’afegir que els alemanys estaven tancant en una mena de presons terribles, anomenades camps de concentració, gitanos, homosexuals i persones que es mostraven en contra del nazisme… i també els jueus. Per això moltes famílies s’amagaven o marxaven dels països ocupats. Sense que la Margot i jo en sabéssim res, els meus pares havien començat a preparar un refugi, un amagatall on poguéssim ficar-nos quan estiguéssim en perill.

UNITAT 1

Carmen Gil i Mercè Galí

VOCABULARI empedreïda: Que no pot deixar un costum o un vici.

Unitat de mostra

La narració en primera persona Una narració és una història que explica uns fets que passen a uns personatges en un lloc i un temps determinats. La història pot ser real o imaginària. Hi ha diferents tipus de textos narratius: un conte, una faula, un diari personal, una llegenda, un guió d’una pel·lícula, la lletra d’una cançó, etc. Un text narratiu consta de tres parts: Plantejament

Es presenten els personatges principals, que poden ser reals o imaginaris. Situa els fets en un lloc i un temps determinats.

Nus

Planteja el conflicte o problema. Introdueix algun personatge secundari. Desenvolupa diferents accions que es produeixen.

Desenllaç

Es resol el conflicte. A vegades es deixa que el lector s’imagini la solució del conflicte plantejat.

En una narració en primera persona el narrador de la història és un dels personatges. A més d’explicar els fets que ha viscut, ens exposa també les seves emocions, els seus sentiments, les seves opinions… Per saber si una narració està escrita en primera persona, ens podem fixar en els pronoms, els adjectius possessius i la persona verbal: La vaig convidar a casa meva i li vaig presentar la meva germana. verb en 1a persona del singular

possessiu de 1a persona

La Jackeline i

verb en 1a persona del singular

possessiu de 1a persona

anàvem i veníem juntes de l’institut.

UNITAT 1

pronom verbs en 1a persona personal del plural de 1a persona

Pàg. 19

Dimensió

EX PR ES SI Ó ES CR IT A

El diari personal Dissabte 20 de juny de 1942 Per a algú com jo, és una sensació molt estranya escriure un diari. No tan sols perquè mai no he escrit res, sinó perquè em fa l’efecte que més endavant ni a mi ni a ningú altre no li interessaran les confidències d’una col·legiala de tretze anys. Però això en realitat no importa, tinc ganes d’escriure i molt més encara de desfogar-me i treure’m de sobre unes quantes espines. Anna Frank

Aquest text pertany a El diari d’Anna Frank. En aquest diari personal, l’Anna hi relata els seus dies en l’amagatall que compartia a Amsterdam amb la seva família, abans de ser capturats pels nazis. Aquest diari s’ha fet famós a tot el món. Un diari personal és un tipus de text en què una persona explica fets que ha viscut. De vegades també hi exposa les seves emocions i sentiments. Els fets i les situacions viscudes formen la part objectiva, allò que va passar. Les emocions i els sentiments són la part subjectiva, és a dir, la manera com ho ha viscut la persona que ho explica.

UNITAT 1

Algunes de les característiques del diari personal són les següents:

Està escrit en primera persona. S’acostuma a escriure la data abans de cada entrada. S’hi expliquen els fets més importants de la vida, sovint en l’ordre en què van passar. Els fets i les anècdotes que s’hi expliquen són reals.

Unitat de mostra

Ortografia La síl·laba tònica Llegeix en veu alta què li passava a l’Anna Frank pel fet de ser tan belluguet, fixa’t en les paraules destacades i compta el nombre de síl·labes de cada una: Però comprenc que arribava a marejar a tothom i que el professor de matemàtiques n’estigués fins al capdamunt. Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser: Monosíl·labes, si tenen una síl·laba (fins). Bisíl·labes, si en tenen dues (com-prenc). Trisíl·labes, si en tenen tres (ma-re-jar). Polisíl·labes, si en tenen més de tres (ma-te-mà-ti-ques). Les paraules de dues o més síl·labes tenen una síl·laba que es pronuncia amb més La resta de síl·labes s’anomenen àtones (be-llu-guet). Tipus de paraules segons la posició de la síl·laba tònica Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser: Agudes: si la síl·laba tònica és l’última (pe-rò, ma-re-jar, cap-da-munt). Planes: si la síl·laba tònica és la penúltima (ar-ri-ba-va). Esdrúixoles: si la síl·laba tònica és l’antepenúltima (ma-te-mà-ti-ques). Les paraules s’accentuen segons aquestes normes d’accentuació: Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en i in: tacó, deixés, sorprèn. Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors: simpàtic, símbol. Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre: gràcies, ànega.

Funcionament de la llengua UNITAT 1

intensitat: és la síl·laba tònica (be-llu-guet).

Lèxic La derivació Llegeix aquest text i fixa’t en les paraules destacades: Com que soc tan fredolica, m’he assegut a llegir al sol, al costat dels rosers que el jardiner acabava de podar amb unes tisores grandioses. Totes les preocupacions m’han fugit del cap. Totes les paraules destacades són paraules derivades. La derivació consisteix a formar paraules noves afegint prefixos o sufixos a l’arrel d’una paraula. Aquestes paraules es diuen derivades. L’arrel és la part de la paraula que no varia i que dona el significat de la paraula. Els prefixos i els sufixos són les parts de la paraula derivada que varien i que per-

UNITAT 1 Funcionament de la llengua

meten crear paraules noves.

Els prefixos s’afegeixen al davant de l’arrel, i els sufixos, al darrere. Sabríeu identificar els sufixos en les paraules destacades del text. Hi ha algun prefix? La paraula primitiva és la paraula a partir de la qual es formen les paraules derivades d’una mateixa família. Una família de paraules és el conjunt de paraules derivades que comparteixen la mateixa arrel i es refereixen a un mateix significat. Prefix Primitiu

Arrel (part comuna)

Sufix

Significat

fred

-or

sensació de fred

fred

-olic

persona sensible al fred

fred

-ar

fer tornar fred

fred

Derivats re-

Unitat de mostra

Les paraules compostes Llegeix aquesta frase: Ha baixat molt la temperatura i ha caigut aiguaneu. La paraula aiguaneu consta de dues paraules, en aquest cas, dos noms: aigua + neu

aiguaneu

Les paraules compostes són formades per dues o més paraules simples i tenen un significat propi. A vegades, per formar una paraula composta, cal fer alguns canvis en les paraules simples que les formen. Exemple: trencar + closca

trencaclosques

Les paraules compostes poden ser: Noms: migdia, filferro, trencaclosques, pit-roig… Adjectius: agredolç, clarobscur, bocabadat, panxacontent… Verbs: capficar, migpartir…

OBRELLAUNES

LLEVATAPS

Algunes paraules compostes es formen afegint-hi un guionet: Els nombres, entre les desenes i les unitats (cinquanta-nou) i entre les unitats i les centenes (tres-cents). Els números del 21 al 29 s’escriuen amb dos guionets: vint-i-dos… Quan la segona paraula comença amb r-, s- o x-: penja-robes, espanta-sogres, para-xocs…

RECORDA LA PARAULA D-U-C (DESENA-UNITAT-CENTENA)

Funcionament de la llengua UNITAT 1

TRENCANOUS

Gramàtica La comunicació La comunicació consisteix a donar i rebre informació. Amb la comunicació, les persones expressem als altres el que sentim, pensem, percebem o desitgem mitjançant sons, paraules, gestos o imatges. Alguns dels elements que intervenen en la comunicació són els següents: Emissor: és qui emet i envia el missatge. Pot ser una persona, un grup de persones, un animal, etc. Receptor: és qui rep el missatge. Missatge: és la informació que l’emissor envia al receptor. Codi: és el conjunt de signes que es fa servir per enviar la informació. Canal: és el mitjà pel qual circulen els missatges; pot ser oral (l’aire, si parlem) o escrit (el paper, si escrivim). Context: és la situació en què es produeix la comunicació; ajuda a entendre el missatge.

UNITAT 1 Funcionament de la llengua

Exemple: Avui la Jackeline m’ha donat una targeta per convidar-me a la seva festa

d’aniversari. Quina il·lusió! Imagina la situació que descriu l’Anna. Els elements d’aquest acte comunicatiu són els següents: Codi (La llengua en què es comuniquen la Jackeline i l’Anna.)

Emissor

Missatge

Receptor

(La

(El text que hi ha escrit a la targeta.)

(L’Anna)

Jackeline)

Canal (La targeta)

Context (La Jackeline i l’Anna són amigues.)

Unitat de mostra

El llenguatge El llenguatge és la capacitat que tenim les persones de comunicar-nos fent servir uns signes determinats, com ara sons, paraules, gestos o imatges. El llenguatge pot utilitzar diferents codis: Llenguatge verbal: fa servir les paraules. Pot ser oral, si les paraules són parlades, o escrit, si són escrites. Llenguatge no verbal: fa servir altres codis que no són les paraules. Pot ser gestual, si fa servir els gestos; visual, si fa servir les imatges; musical, si fa servir els sons, entre d’altres.

La llengua Les persones fem servir el llenguatge per comunicar-nos, però no totes utilitzem la mateixa llengua.

que coneixen i utilitzen els habitants d’un mateix territori per comunicar-se. Actualment, al món es parlen unes 6.000 llengües. Les llengües més parlades són el xinès mandarí, l’espanyol i l’anglès. A l’Estat espanyol s’hi parlen quatre llengües oficials: el català, el castellà, el basc i el gallec. A Catalunya, a més del català i el castellà, també és llengua oficial l’aranès, a l’Aran.

Funcionament de la llengua UNITAT 1

Una llengua és un codi verbal (un conjunt de sons, paraules i regles gramaticals)

Dossier dâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatge

Dimensió

Pàg. 8

A CO MP RE NS IÓ LE CT OR

Llengua catalana • 5è

Unitat de mostra

S ap s què e m va p a s s a r ? Cada dia vivim un munt d’exp eriències que ens agrada explicar als altr es. En aquesta unit at aprendrem a fer-ho bé!

Contesta aquestes preguntes:

a) Qui és la protagonista de la lectura? b) Per què considera que papallona és una paraula més poètica que agència?

c) Què opina de la Maria, la mestra substituta?

d) Quin creus que és l’objectiu de la Maria quan proposa jugar amb les paraules?

e) Per què creus que la Maria es mostra entusiasmada amb l’agència de lectura de la protagonista?

idea de muntar una agència de lectura?

UNITAT 1

f) Com reacciona la protagonista quan en Marc i en Ricard es riuen de la seva

2. Indica quina d’aquestes accions no forma part del joc de les paraules: a) Triar una paraula. b) Buscar-ne el significat en el diccionari. c) Comptar-ne les síl·labes. d) Identificar-ne la síl·laba tònica. e) Votar la paraula que més agrada. f) Explicar el motiu de l’elecció.

3. Escriu el significat d’aquestes paraules sense consultar el diccionari: cartolina: detectiu: lector:

Tota la classe restava callada, expectant. Alguns alumnes feien tant xivarri que no deixaven escoltar els altres. La mestra estava enfadada perquè alguns alumnes no callaven. Explica el significat d’aquestes altres frases fetes: Ficar-se algú a la butxaca: Petar-se de riure:

5. Respon aquestes preguntes: a) Quants dies duren els fets que explica la protagonista?

UNITAT 1

b) Quants tipus d’agències diferents surten en el text? Escriu-ne el nom.

6. Quina paraula hauries triat per al joc de les paraules? Per què?

Llengua catalana • 5è

4. Marca el significat de la frase «el silenci es podia tallar amb un ganivet»:

Unitat de mostra

7. Marca l’opció correcta en cada cas: El narrador que explica la història és… Un narrador en tercera persona que explica el que fan els personatges. Un narrador en primera persona que explica el que fan els personatges. Un narrador en primera persona que intervé en la història. El tipus de text de la lectura és… Una carta.

Un diari personal.

Un bloc escolar.

La finalitat del text és… Explicar les instruccions del joc de les paraules. Descriure com és l’escola. Explicar els fets que han passat a la protagonista i els seus sentiments.

8. Creus que pot ser útil una agència de lectura? Per què? Pàg. 15

9. Separa en síl·labes aquestes paraules i subratlla’n la síl·laba tònica: AGÈNCIA

LECTURA

PUBLICITAT

BUTXACA

Escriu a sota de cada una si és una paraula aguda, plana o esdrúixola.

10. Escriu una paraula, com a mínim, per a cada una d’aquestes condicions: aguda, accentuada, acabada en -s: plana, de tres síl·labes, sense accent: plana, acabada en vocal:

esdrúixola, de tres síl·labes o més: plana, de dues síl·labes, amb accent:

UNITAT 1

aguda, de quatre síl·labes, sense accent:

11. Els alumnes han votat la paraula que més els agradava. Indica si fan servir paraules, gestos o sons: a) Han alçat la mà: b) Han dit la resposta en veu alta: c) Han apuntat la resposta en un full: Pàg. 16

12. La Clara diu que es nota que la mestra substituta és novella. Aquesta paraula és derivada de nou-nova. Digues de quina paraula són derivades les següents i indica’n l’arrel i el sufix: a) inventiva: nov - ella

b) ximpleria:

arrel sufix

c) matrimonial:

13. Ens han encarregat uns rètols en català i en castellà, però se’ns han barrejat.

UNITAT 1

Identifica quins estan escrits en cada una de les dues llengües:

AGENCIA DE LECTURA

OFICINA BANCÀRIA

ACADEMIA DE MÚSICA

FARMÀCIA DE GUÀRDIA

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

FOTOGRAFÍA HISTÓRICA

Escriu en català els rètols que estan en castellà.

Llengua catalana • 5è

d) traïdoria:

Unitat de mostra

Dimensió

Pàg. 10

CO MU NI CA CI Ó OR AL

14.

Escolta el text que explica la confusió que pateix la Clara quan una

dona vol contractar els seus serveis per llegir en veu alta. Després, subratlla la millor opció per completar cada oració: a) Els fets que explica la Clara van passar a casa seva / a casa d’una possible clienta. b) La dona volia contractar-la com a mestra / com a lectora per a la Matilde, la seva filla. c) Volia que la Clara ensenyés a llegir / llegís contes a la Matilde. d) Després que la Clara aclarís el que era una agència de lectura, la dona es va adonar del seu error / no va fer-ne cas.

Llengua catalana • 5è

e) Davant la insistència de la dona, la Clara va acceptar / va rebutjar la feina. f) Al final de l’entrevista, la Clara estava gelosa de la Matilde / sentia compassió per la Matilde per tenir una mare així.

15. Explica una situació en què et vas confondre perquè vas entendre malament una paraula. Pautes per a la teva explicació Fes servir verbs en passat. Tria un començament que capti l’atenció del públic. Acompanya l’explicació amb gestos i canvis de to. Abans de fer-ho, completa aquesta taula: On eres? Amb qui estaves?

Com et vas sentir?

UNITAT 1

Què va passar?

16. Demana a un company o una companya que gravi o enregistri la teva explicació de l'activitat anterior. Després, valoreu-la entre tots. Pàg. 18

17. Imagina que tota la classe escolta la teva exposició gravada. Identifica en aquesta situació cada un dels elements de la comunicació: canal

receptor

emissor

codi

context

missatge

jo: els companys i les companyes de classe: la vivència que he explicat: la gravadora: el català:

18. Identifica els elements de la comunicació que s’indiquen en cada cas: CANAL RECEP T

EMISSOR CODI CONTEXT MISSA T

Representació d’una obra de teatre. receptor: emissor: Retransmissió radiofònica de bàsquet: canal: missatge: Lectura d’una notícia de diari: context:

UNITAT 1

codi:

Explicació d’una mestra a la classe: emissor: receptor:

Llengua catalana • 5è

l’aula, a l’hora de la classe de llengua catalana:

Unitat de mostra

Dimensió

Pàg. 11

LI TE RÀ RI A

19. Llegeix el primer fragment de la lectura (cinc primers paràgrafs) i identifica’n el plantejament, el nus i el desenllaç: Plantejament:

Nus:

Desenllaç:

Llengua catalana • 5è

20. Com és l’Anna en aquesta primera part de la lectura? Tria els adjectius que la defineixen millor: alegre

xerraire

ensopida

nerviosa

optimista

trista

Afegeix algun altre adjectiu:

21. Escriu tres expressions del text que indiquin l’estat d’ànim positiu de l’Anna en la primera part.

22. Escriu d’una altra manera aquestes frases: a) Jo era molt belluguet: b) El profe de matemàtiques n’estava fins al capdamunt:

UNITAT 1

c) Aquesta necessitat meva de fer anar la llengua constantment:

23. A l’Anna li van fer molta il·lusió les seves primeres sabates amb una mica de tacó. Escriu un regal que t’hagi fet molta il·lusió i explica’n el motiu.

24. Quines dificultats ha d’afrontar l’Anna per anar a l’escola en la segona part del text?

viuen l’Anna i la resta de jueus en la segona part de la lectura.

26. L’Anna Frank és un personatge real. Busca’n informació i explica com va

UNITAT 1

acabar la seva vida.

Llengua catalana • 5è

25. Escriu dues frases del text que expliquen bé l’estat de persecució en què

Tria l’opció correcta: En primera persona. En segona persona. En tercera persona. Posa tres exemples que ho demostrin.

Unitat de mostra

27. Com està escrit el text de la lectura?

ELLA … JO… TU…

Llengua catalana • 5è

28. Torna a escriure aquest text en tercera persona: La Jackeline i jo anàvem i veníem juntes de l’institut, ens deixàvem els llibres que ens agradaven, jugàvem al monopoli o a ping-pong amb altres nois… Vaja, que ens ho passàvem molt bé. La Jackeline i l’Anna…

29. Ordena les síl·labes d’aquestes sis paraules de la lectura i subratlla’n la síllaba tònica: RI-TER-BLES:

CUS-ONS-SI-DIS:

TALL-A-GA-MA:

RIU-RE-SOM:

CON-IN-BLES-TE-NI:

UNITAT 1

NA-GER-MA:

30. Troba en el penúltim paràgraf de la lectura els mots que s’indiquen en cada cas: a) Polisíl·lab de cinc síl·labes: b) Monosíl·lab amb dues vocals: c) Trisíl·lab amb h intercalada: d) Polisíl·lab esdrúixol: e) Trisíl·lab amb dues t:

31. Completa aquestes afirmacions sobre les regles d’accentuació: a) Les paraules direcció i deixés s’accentuen perquè

b) Les paraules simpàtic i públic s’accentuen perquè Llengua catalana • 5è

c) Les paraules gràcies i ànega s’accentuen perquè d) Les paraules cartolina i pilota no s’accentuen

32. L’Anna explica que els jueus ja no poden anar en autobús. Aquest mot és format per les paraules auto i òmnibus. Digues a partir de quines paraules s’han format aquestes altres: espiadimonis:

panxacontent:

celobert:

malpensar:

capgirar:

pèl-roja:

33. Classifica les paraules de l’activitat anterior on correspongui:

UNITAT 1

Noms

Adjectius

Verbs

Unitat de mostra

34. Combina aquestes paraules i inventa’t dues paraules compostes. Després, escriu-ne la definició: bigoti

dormir

estufa

seriós

agenda

blau

corbata

saltar

llimona

estirar

alegre

passar

peu

roda

calent

Exemple: estirabigoti. Aparell per allisar el bigoti.

35. Entre tota la classe, trieu les cinc paraules més originals que heu creat en

Llengua catalana • 5è

l’activitat anterior.

36. Identifica la paraula mal escrita de cada grup: a) vint-i-tres, dos cents, trenta-quatre b) pela-canyes, obrecartes, mata-rates c) italoargentí, paraxocs, escuradents d) espantasogres, barba-rossa, salvavides

37. Indica de quina paraula deriven aquestes paraules de la lectura: AMAGATALL

GUAPÍSSIM

XERRAIRE

INCÒMODE

PERRUQUER

38. L’Anna té un gat que a vegades s’escapa. Escriu quatre paraules de la família de gat i explica’n el significat:

UNITAT 1 17

39. Escriu quins tipus de llenguatge es fa servir en cada una d’aquestes situacions comunicatives:

VERBAL

NO VERBAL

ESCRIT

ORAL

GESTUA

a) L’Anna escriu un diari personal. b) Explica un secret a la Jackeline. c) Un noi li somriu al carrer. d) Porta una estrella de David cosida a la roba.

40. Escriu el sentiment que expressa l’Anna en cada una d’aquestes imatges:

Llengua catalana • 5è

41. En grup, trieu tres situacions comunicatives i representeu-les amb gestos. La resta de la classe les ha d’endevinar.

42. Quines emocions o sentiments creus que tindries si visquessis una situació

UNITAT 1

de persecució similar a la de l’Anna Frank?

Unitat de mostra

Dimensió

Pàg. 14

EX PR ES SI Ó ES CR IT A

43. Investiga en quina llengua va escriure l’Anna Frank el seu famós diari. 44. Identifica les cinc llengües més parlades al món: italià

amazic

xinès ma

occità

ndarí

hindi

àrab francès

anglès

espanyol basc

català neerlandès

45. Tu escrius algun diari personal? Quins avantatges i quins inconvenients Llengua catalana • 5è

creus que té el fet d’escriure’n un?

46. Tria una d’aquestes situacions i imagina que ets un dels seus protagonistes. Escriu un full del seu diari personal. Segueix les pautes següents: Pensa bé quins fets explicaràs. Primer fes un esborrany en un full a part: – Escriu el text en primera persona. – Explica ordenadament els fets que vulguis exposar. Repassa el text i comprova si has accentuat les paraules correctament. Tingues en compte l’espai que hi ha per escriure, de manera que el text no sigui ni massa llarg ni massa curt.

UNITAT 1

Escriu el text en net en la pàgina següent.

Diari personal

Com podria millorar el text? He posat la data de cada un dels dies. He seguit un ordre per evitar fer salts endavant i endarrere. He explicat les emocions o els sentiments que m’ha provocat el fet viscut.

UNITAT 1

He comprovat les paraules dubtoses en el diccionari.

He fet la lletra clara i entenedora. He accentuat les paraules que hi han d’anar.

Llengua catalana • 5è

47. Valora el text que acabes d’escriure amb l’ajut d’aquesta graella:

Unitat de mostra

Dimensió

RC UL TU RA L PL UR IL IN GÜ E I IN TE

48. Actualment al món hi ha nens i nenes que, sense viure una persecució com la que va patir l’Anna, han de superar molts obstacles per poder arribar a la seva

Llengua catalana • 5è

escola. Fixeu-vos en les imatges i comenteu-les:

El camí de l’escola, RosemaRy mccaRney © Editorial Joventut, 2016

Tria una de les imatges anteriors i explica en primera persona, com si fossis un d’aquests nens i nenes, les dificultats que has de superar cada dia per fer el llarg camí per anar a l’escola.

UNITAT 1 21

REFLEXIONO I APRENC UNITAT 1

EFLEXIONO I APREN

2. Respon: Quina activitat d’aquesta unitat t’ha agradat més? Què has après fent-la? Quina t’ha agradat menys?

Quina has trobat a faltar que t’hauria agradat fer?

3. Completa aquest quadre: Què hauria de millorar? Segueixo amb atenció les explicacions del mestre o la mestra. Llegeixo amb fluïdesa.

Presento la feina neta, endreçada i ben estructurada.

Sé explicar el que he après.

Participo en les activitats col·lectives. Intervinc a classe i pregunto els dubtes que tinc.

Repte personal del trimestre:

Llengua catalana • 5è

1. Per a què creus que pot servir aprendre llengua?

La guia d’aula Es tracta d’un instrument facilitador de l’organització i la planificació del dia a dia a l’aula, ja que, en estar molt ben organitzada, resulta molt senzilla d’utilitzar perquè es presenta sempre amb una mateixa estructura i amb el contingut ben ordenat. La guia d’aula presenta la mateixa estructura que el llibre de l’alumne, per tal de facilitar-ne l’ús i la localització dels elements en cada apartat i en cada cas.

Presentació de la unitat didàctica Cada unitat didàctica comença amb una presentació de la situació, en la qual s’explica la relació amb les altres àrees curriculars.

Guia d’aula

La guia d’aula és una eina molt útil i pràctica, de suport a la tasca dels docents. Ofereix tot tipus de recursos perquè cada mestre o mestra pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu grup i dels seus alumnes, de manera que pot fer la feina més àgil.

Programació Tot seguit hi ha els quadres de programació d’aula que contenen els objectius d’aprenentatge, les dimensions, les competències pròpies de l’àmbit, els criteris d’avaluació i els continguts.

P ro g ra m a c ió OBJECTIUS

TATGE D’APRENEN DIMENSIONS CIES I COMPETÈN

VALUACIÓ CRITERIS D’A

nts de s orals provine e produccion 1. Comprendr jans. es de classe i diferents mit vers con les què vament en funcions s un text oral en 2. Participar acti tge comprensible per a les e missatges oral C1 Comprendre vivència quotidiana i des ressar gua • Comprendr . utilitzar un llen e, aprendre, exp fonts diverses s’expliqui una ara relacionar-s Saber escoltar els altres procedents de comunicatiu. bàsiques, com t punt de vista imaginar. s, del men ude oral e visc s • Expressar-s experièncie ula. la a una para ut ui de pliq s ting s’ex torn ment amb oral en què adequant el con i respectar els ció pròpia oral C2 Produir un text unicativa. es de produc to de veu o situació com tidiana. 3. Exposar tem l’entonació, el vivència quo via, i adaptant ndre un text preparació prè • Llegir i ente comunicativa. persona. ord amb la ació era d’ac situ t prim ndre el la a en men t pre el ges narratiu ègies per com C3 Interactuar oral tzant s tipus d’estrat textos escrits unicativa utili e textos narratiu 4. Aplicar tot específica de situació com • Comprendr acionals. i la informació sona i les s formats. sentit global atègies convers rent estr dife en primera per en i rsa s als textos ístiques. de tipologia dive ndre un seves caracter guntes referide lari esa per compre i formular pre CONTINGUTS e nou vocabu 6. Respondre prensió. sona. C4 Llegir amb fluïd • Comprendr nt de it mostrant com en primera per nsiva, mostra interpretació que s’han lleg DIMENSIONS I text narratiu noma i compre a partir de la autò un era en inclosa 8. Llegir de man s de textos. prensió d’un la informació com de COMPETÈNCIES ies COMUNICACIÓ tipu i en diferents interès per tot C5 Aplicar estratèg ORAL text. era persona. i eres diversos • Inter icaaccio ns amb el grup o ió lingüíst textos de gèn narratiu en prim ecc iure text corr i iure Escr mest 9. esió escr re en qualsevol situa • Planificar, C1 Comprendre coherència, coh tint del procés de• Normes que regeixen la inter ció comunicativa narratiu en formats amb textos orals de la acció oral. atiu en primera par de l’aula i de l’esco • Estratègies per i revisar un text vida e un text narr de llenguatge, la. quotidiana, dels a la producció de a. sar. amb riquesa C6 Comprendrpartir de la seva estructura. mitjans de textos orals. • Producció de texto primera person o elaborar i revi comunicació i esco s orals de diferents logies amb un persona a pensar, escriure en síl·labes i lars. totes les tipo • ules Adeq tipus de para uació os i form arar text les del registre (form ats de l’àmbit pers • Sep s de text, a• Ús C2 al o informal) a la Saber escriure a onal tipu Prod al 10. i i cerc esco en uir s de ingu texto lar. de ies ar-le lleng s orals de tipologia situació comunic atèg uatges no discrimin classific ra que s’av revisar i ativa. adquirir C7 Aplicar estrla atoris i que resp diversa adequats lèxic i estructu bisíl·labes, capacitat per • Estratègies per informació per ectin les diferènci a la situació a la comprensió monosíl·labes, registre. Tenir millorar-ne i gestió de es de gènere. de textos orals. comunicativa. o dels altres i • Comprensió intencions i al síl·labes. propi. de texto os d’un mateix trisíl·labes i poli coneixement la puntuació. de millorar els text • Comprensió i inter s orals en diferents contextos. C3 Interactuar oralm esió, el lèxic i síl·laba tònica coh la a la i ar la al preta cia tific ina son ció per crítica i raonada • Iden ent d’acord amb la coherèn ura que determ • Interès per participa ura d’un diari sificar-les en de textos orals. ruct la ript clas situa i l’est l’esc ció r ules car com r es. en ifica i apli unicativa utilitzant les converses i per les para erminad C8 Plan 12. Conèixer expressar-se amb ta síl·laba. situacions det estratègies conv textos. claredat i bona pron de casos partir d’unes funció d’aques ersacionals. tipologia dels úncia. ica en la majoria car C4 Llegir amb fluïd entuació gràf CO un lèxic i l’acc MP amb icar REN al • Conèixer i apli Apl son SIÓ esa 16. per comprendre LEC TORA diari per centuació. • Com r sió del textos de la vida de producció. pren crea C9 Produir un ade per les normes d’ac sentit global i espe quotidiana, dels en els textos quats. de la llengua supo cífic d’un text de mitjans de comunic estructura rts identificant les els mecanismes la derivació com tipologia diversa posició. • Com ació i escolars en informacions litera 17. Conèixer • Reconèixer en diferents form derivació, com diferents suports ls i inferencials. la creació de ats i i laprensió de textos escri ificat, com ara i formats. al bàs• ica tenir cura de a sistema de i sign atic ts os en difer de gram text tir ents Estra isar ogia formats vinculats tègies afavoridor es a par C10 Rev la terminol C5 Aplicar estratègie a continguts curri es del procés de paraules nov 18. Conèixer un enunciat. lectura. s de comprensió comprensió lecto culars. fixos i sufixos presentació. a element en per ra abans, durant obtenir informac l’addició de pre funció de cad i després de la • Entonació ió, interpretar i valo autonomia en atura gressivament rar tors de la liter el contingut d’aco anització ,ifluïdesa, velocitat en la lectu a una arrel. 19. Mostrar pro rd amb la tipologia ra expressiva de ir fragments d’au re el procés, orgcomunicativa. re les sob Lleg ent xió ció C11 texto refle rela i la complexitat del rs, s d’acord amb la • Utilització de dicci l’aprenentatge: • Interpretar la ació dels erro text i el propòsit situació lana. ept cata acc i all, s de onaris en diferents itive la lectura. cés. ificació del treb tot el pro paraules prim • form plan Inter de ió ats ès per pels per luac aris ília. a texto ava la comprensió de a fam a llegits: s escrits com a font d’inf recursos liter atur mots i expressio correcció i auto amb C6 liter os derivades d’un • de auto Valo Utilit orma es text ració zar, ar llibr ció per comprendre ns. crític i aprenentatge i C12 Cre prensió dels un text, trama, els a de la capacitat lectora d’un com a mitjà de com timents la composició l’estructura i el form 20. Mostrar com són els protagonistes, la mateix. unicació. expressar sen • Reconèixer at r com de creació de textual i el compone de cada gènere saber explica com a sistema i emocions. nt semàntic de les EXPRESSIÓ ESC es. ica i cultural de paraules i les estru escenaris. paraules nov rsitat lingüíst llengua RIT la cture dive de A la s • Estra l’ús rar per de s per a la prod i valo tudtègie mor fosintàctiques ectament el 21. Conèixer ucció de textos escri n, amb acti C13 Mostrar interès més habituals. si • Utilitzar corr • Prod panya i del mó ts: planificar, s llengüe de texto altreucció arar algunes s escrits de tipol Catalunya, d’Es C7 Aplicar estratègie catalana. que parlenexpl guionet per sep ogia diversa en difer escriure i revisar. icacions, descripci a les persones s de cerca postes. ents formats i supo ons, diàlegs, notíc üística i respecte cap i gestió de la infor paraules com rts: narracions, • Cohees ies, receptes, còm la diversitat ling prendre-les. rènc rar mac ia com de i cohe valo ió per adquirir per i que r s sió rès ics… blem en ent inte l’organització i estru elem coneixement prop C14 Conèixe ar els pro • Aplicacióen ctura del text, sego • Identificar els alunya. i. rès per solucion es pro dueixen dels coneixements sobre el ns la seva tipol la cultural de Cat 22. Tenir inte que funcionament de escrits. C8 Planificar l’escr intervenen en comunicació la llengua en la prod ogia específica. r els missatges. iptura d’acord amb . comprensió i ent adapta • ucció Norm sab s de la es s güe comunicació textos situació comunic ltilin la bona presenta llenagüe rentsper ativa i el destinata contextos mu ció dels textos escri Inter cions de• dife classificar ès per aplic ri. pun ts. art en la producció parar produc • Identificar i C9 Produir textos canviar el de textos escrits 23. Saber com unicatives diferències, i de tipologies dive els coneixements s maneres situacions com semblances i i rses s altre e ar-h rent amb ndr apre trob dife un lèxic i estructura sos. per compre bé els que s’adeqüin CONEIXEMENT al per poder diverses, i tam al tipus de text, a de vista person tges, i DE L les intencions i al FU NC ós n. ION tipus de llengua mó ectu AMENT destinatari. de veure el n element de riminatori i resp DE, LA LLENGUA I DE reconèixer algu guatge no disc L SEU APRENEN cis racistes judi C10 Revisar el text üística del Orto 24. Usar un llen els pre grafi TATGE a la diversitat ling per millorar-lo i tenir s, i ser crític amb • Normes sobre l’acc amb els altre cura de la seva pres món. entuació gràfica. entació formal en s i classistes. • Aplic ioso relig , funció de la situa ació d’instruments sexistes ció comunicativa personals per revis Lèxic . ar l’ortografia dels C11 Llegir fragments texto s. • Reflexió sobre la i obres i conèixer cons algu trucc ns ió de paraules, frase autors i autores . ionamen • Func significatius de s i textos. ressió escrita t semàntic i mor la literatura cata fològic de la lleng Dimensió 3. Exp lana i universal. Gramàtica . ora ua: mec lect anismes de deriv prensió C12 Crear textos amb ació i composició. • Diferències d’ús Dimensió 2. Com de la llengua oral recursos literaris rcultural. i de la llengua escri per • Revisió dels texto expressar sentimen unicació oral. rilingüe i inte ta. s pel que fa a l’estr ts, realitats i Dimensió 1. Com Dimensió 5. Plu uctura i l’organitz paratextuals a parti ficcions. ió literària. ació, la puntuació r d’algun tipus de ens Dim 4. ió , el lèxic • Signes de punt suport. i els elements Dimens C13 Ser conscien uació: guionet. t de la pertinença a la comunitat lingü ística i cultural cata lana i mostrar interès EDUCACIÓ LITERÀ per l’ús de la lleng ua catalana. RIA • Comprensió de textos literaris aplic C14 Conèixer i valo ant estratègies espe text. rar la diversitat cífiques per apro lingüística i cultu fundir en el sent ral de Catalunya, it del l’Estat espanyol, d’Europa i del món . PLURILING

OBJECTIUS S CONCEPTUAL

UNITAT 1

ÜISME I INT

ERCULTURALITA • Valoració del cone T ixement de lleng ües per a la com altres i del món i unicació i per millo per valorar la pròp rar la comprensió ia llengua i cultu dels ra. Dimensió 1. Com unicació oral. Dimensió 4. Dim ensió literària.

Dimensió 2. Com prensió lectora. Dimensió 3. Expr Dimensió 5. Plur essió escrita. ilingüe i intercul tural.

UNITAT 1

La programació es pot trobar en el web, en format Word perquè es pugui modificar allò que calgui per tal que s’adapti del tot a la realitat de l’aula.

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Continguts del Cicle Superior

Unitat 1. Saps què em va passar?

Unitat 2. Taller de poesia

Unitat 3. Aixequem el teló!

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

• Audició atenta d’una conversa. • Comprensió de la locució. • Identificació dels elements de la comunicació: canal, receptor, emissor…

• Comprensió de la lectura Agència de lectura. • La narració en primera persona.

• Identificació de diferents llengües del món. • Escriptura d’un desenllaç diferent per a la narració, canviant-ne alguns elements.

• Comprensió de la lectura La meva amiga Jackeline. • Identificació de les parts d’una narració.

• Escriptura d’un fragment de dietari a partir d’una imatge del llibre El camí a l’escola.

• La síl·laba tònica. • L’accentuació. • Separació sil·làbica. • El guionet.

• Frases fetes. • Paraules compostes i derivades. • La sinonímia.

• Identificació dels elements de comunicació: emissor, canal, receptor… • Tipus de llenguatges. • Les llengües del món.

• Locució del poema: «m’he estimat molt la vida». • Memorització del poema inicial i recitació.

• Comprensió del poema «Vinyes verdes vora el mar». • Rima consonant i rima assonant. • Identificació de metàfores.

• Ordenació dels versos d’un poema. • Escriptura d’un text poètic, pautat. • La revisió i la correcció del text.

• Poema d’autor «Cançó de fer camí». • Anàlisi mètrica, estrofes, recursos estilístics.

• Cançons senzilles en anglès, català, francès i alemany. • Presentació de Frère Jacques (Fra Jeroni).

• Dígrafs i separació sil·làbica a final de ratlla. • L’apòstrof. • La contracció.

• La comparació i la metàfora. • Comparacions lexicalitzades. • La sinonímia. • Els diminutius.

• Distinció entre frase i oració. • ñLa frase: subjecte i predicat. • ñEl punt i seguit, el punt i a part i el punt final.

• Gravació en vídeo de la presentació d’una obra (el festival de Nadal, per exemple), o fent lectura dramatitzada del text de la lectura.

• Comprensió del text teatral El mercader de Venècia, de W. Shakespeare.

• El monòleg: principals característiques. • Escriptura i enregistrament en vídeo d’un monòleg.

• Comprensió de la lectura Romeu i Julieta. • Reconeixement de les dades bàsiques d’una representació. • Escriptura i representació d’un text teatral.

• Descripció de la feina dels traductors perquè puguem llegir obres escrites en altres llengües. • Breu investigació sobre la vida i l’obra de W. Shakespeare.

• Els diftongs, la dièresi i el hiat.

• La polisèmia.

• El nom i el sintagma nominal. • Classes de noms: nom propi, nom comú. • Gènere i nombre dels noms.

• La miniconferència. • L’exposició oral. DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

• Text expositiu sobre les dones girafa. DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

• Escriptura d’un text expositiu. • Organització del DIMENSIÓ text. EXPRESSIÓ ESCRITA

• Comprensió de la lectura Llibre de meravelles, deDIMENSIÓ Marco Polo.

• Situació de països i llengües en un planisferi DIMENSIÓ mut. PLURILINGÜE • Llengües del I INTERCULTURAL món.

• La o i la e àtones.

• Els sinònims i els antònims.

• Textos descriptius i poètics sobre animals.

• Descripcions (una de més tècnica i una de més literària). • Descripció oral.

• Escriptura d’un text descriptiu. • Ús de vocabulari precís.

• Descripció poètica i literària d’un animal; poemes de Josep Carner, Pere Quart…

• Variants dialectals del català.

• La vocal neutra.

• Els dialectes.

• L’adjectiu. Graus de l’adjectiu. • Els complements de nom.

• Etiquetes de roba amb termes en anglès (tipus de composició, instruccions) i símbols universals.

• La B i la V. • La H.

• Els barbarismes.

• El verb: les conjugacions i els temps verbals. • Els punts suspensius (…).

Em poso a prova

Unitat 4. Un món divers UNITAT

Unitat 5. Bèsties i bestioles

DIMENSIÓ LITERÀRIA

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA ORTOGRAFIA

LÈXIC

GRAMÀTICA

Prova competencial 1

Llengua catalana • 5è

LITERÀRIA

• El verb i el sintagma verbal. • Els complements FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA verbals. • La coma. ORTOGRAFIA LÈXIC GRAMÀTICA

CONTINGUTS DE L ÀREA

• Comprensió lectora La màquina dels deures, de Gianni Rodari.

• Redacció d’un text instructiu.

• Instruccions del text La màquina empaquetapares.

• Descripció física d’un personatge.

• Comprensió del poema «La cançó de les balances».

• Descripció psicològica d’un personatge. • Revisió i correcció del text.

• La llegenda.

• Començaments i finals de les llegendes en anglès, francès, castellà…

• La S, SS, C, Ç i Z.

• Els camps semàntics.

• Els determinants.

• Article periodístic: la notícia.

• Escriptura d’un text d’actualitat. • Ús del vocabulari precís.

• Text Les aventures del megacapità Fonoll.

• Recull de titulars de notícies d’altres països.

• G-J, X-IX, TX-TG.

Unitat 8. Notícies de la Terra i de l’espai

• Una notícia de l’infoK. • Explicació d’un fet triant el to i el llenguatge adequat amb què s’explica.

• Les paraules homòfones i homògrafes.

• L’adverbi i les locucions adverbials. • Els dos punts (:).

• Poemes dialogats.

• Text conversacional: estil directe i indirecte (enunciant intervencions).

• Coneixença de refranys de tot l’àmbit lingüístic català.

• Recerca i coneixença de refranys i dites populars de diverses zones de l’àmbit lingüístic català.

• B, D, G i P, T. • C a final de paraula.

• Refranys i frases fetes.

• Les preposicions i les conjuncions. • El guionet del diàleg (–).

Unitat 9. Explica-m’ho

• Una conversa entre persones de diferents edats (registres lingüístics i tractament de respecte). • Expressió de missatges atenent als registres lingüístics.

Unitat 6. Quins invents!

Em poso a prova

Unitat 7. Això era i no era

Em poso a prova

Prova competencial 2

Prova competencial 3

CONTINGUTS DE L ÀREA

175

• Expressió de les instruccions d’ús d’una màquina. • Anàlisi de l’ordre en les explicacions.

176

UNITAT

Guia d’aula

Els continguts que es treballaran al Cicle Superior es reparteixen de la manera següent. Llengua catalana • 5è Programació de continguts de 5è de Primària:

Programació de continguts de 6è de Primària:

Llengua catalana • 6è

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

Unitat 5

• Comparació de frases fetes en diferents llengües segons el significat.

• Classificació de les paraules segons el nombre de síl·labes. • Identificació de la síl·laba tònica.

• La derivació: prefixos, sufixos i infixos. • Les paraules compostes.

• Els elements de la comunicació.

• Explicació de relats tradicionals.

• Text narratiu.

• Escriptura d’un final diferent per a un relat tradicional.

• Narració literària. • Els personatges. Tipus de personatges.

• Cerca d’un relat tradicional d’una altra cultura i exposició a classe.

• Els sons vocàlics en posició tònica i en posició àtona.

• Els sinònims i els antònims.

• L’oració: el subjecte i el predicat. • El subjecte el·líptic.

• Anàlisi d’anuncis radiofònics.

• L’anunci publicitari i el cartell informatiu.

• Creació d’un anunci publicitari o propagandístic.

• Descripció literària.

• Comparació de les normes d’accentuació en català i en castellà.

• Els diftongs i els triftongs. • Els hiats.

• El sentit propi i el sentit figurat. • Els eufemismes. • Les paraules tabú.

• El sintagma nominal: el nucli i els complements del nom.

• Memorització i recitació expressiva de poemes.

• Text poètic.

• Creació de haikús.

• Poemes. • Recursos poètics: ritme, rima, elisions i sinalefes.

• Lectura i cerca sobre els haikús. • Textos poètics d’altres cultures.

• La dièresi. • L’apòstrof. • La contracció.

• La polisèmia. • L’homonímia. • La paronímia.

• Els pronoms personals forts. • Els pronoms personals febles.

• Anàlisi de prediccions meteorològiques.

• Text predictiu.

• Redacció d’una previsió meteorològica.

• Narració literària.

• Titulars en altres llengües relacionats amb el temps climatològic.

• L’accentuació. • L’accent diacrític.

• Els camps semàntics.

• El sintagma verbal: el nucli i els complements del verb.

• Realització d’una enquesta.

• Text narratiu dialogat.

• Elaboració d’un • Narració text narratiu dialogada. dialogat. Llengua catalana • Tècnica d’estudi: el resum.

• Ús de b i v. • Ús de m i n.

• Les locucions, els refranys i les frases fetes.

Prova competencial 1

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA • El text periodístic. • El reportatge.

Unitat 7

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

•

• Diàleg amb un company o 6ècompanya que pertany a una altra cultura o país.

DIMENSIÓ DIMENSIÓ PLURILINGÜE LITERÀRIA Prova competencial 2 I INTERCULTURAL

• Els tipus de verbs. • El mode, les perífrasis verbals. • Verbs regulars i verbs irregulars. • El guió. FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

CONTINGUTS DE L ÀREA

175

LÈXIC

GRAMÀTICA

• Elaboració de cartes dels lectors al diari. • Tècnica d’estudi: l’esquema.

• Crònica literària.

• Interpretació dels temes de què deuen parlar les notícies de diaris a partir de les imatges (diari marroquí o algerià, coreà…).

• Ús de la ela geminada.

• Les abreviatures, les sigles i els acrònims.

• Els complements del verb.

ORTOGRAFIA

• Recomanació oral d’un còmic.

• Un còmic.

• Elaboració en grup d’una auca.

• Una auca.

• Diferències en les onomatopeies en diferents llengües (català, castellà, anglès…).

• Ús de p, t, c i de b, d, g a final de paraula.

• Els registres lingüístics.

• L’adverbi. • Les locucions adverbials. • Els dos punts i les cometes.

• Memorització i interpretació d’un text teatral.

• El text teatral.

• Creació de rodolins per fer un auca.

• Elaboració d’un text teatral.

• Cerca d’informació sobre grans companyies teatrals o grans teatres del món.

• Les consonants mudes.

• Els neologismes.

• Les preposicions i les conjuncions. • Els parèntesis.

Unitat 8

Em poso a prova

GRAMÀTICA

• Descripció literària.

• Enregistrament d’un reportatge.

Unitat 9

LÈXIC

• La infografia.

Unitat 6

UNITAT Em poso a prova

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA ORTOGRAFIA

• Text divulgatiu presentat en una infografia.

Em poso a prova

Unitat 4

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

DIMENSIÓ LITERÀRIA

Prova competencial 3

176

Unitat 3

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

• Exposició oral d’un tema. Unitat 1

Unitat 2

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

CONTINGUTS DE L ÀREA

UNITAT

Continguts clau de les competències

Dime

COM

Dim

nsió

UNIC

ACIÓ

ió ens

ORA

E Ó L I S REN P M CO

ns e m i D

ESCR Ó I S ES EXPR

RA CTO

Dim

PLU

Dimensió

RIL

ens

ING

ÜE

I I NTE RCU LTU RAL

etè nc ies

EXPRESSIÓ ESCRITA

COMPRENSIÓ LECTORA

COMUNICACIÓ ORAL

LITERÀRIA 11

PLURILINGÜE I INTERCULTURAL 13

1. Tipologia textual 2. Estratègies per a la comprensió 3. Tema, idees principals i rellevants 4. Adequació al registre 5. Lèxic: vocabulari usual i específic i 6. Components semàntics morfològics de la llengua: comparació, derivació, sentit sició, compo figurat… 7. Connectors 8. Gestió i tractament de la informació 9. Organització del text: coherència i cohesió 10. Estratègies per estructurar l’expressió oral 11. Elements expressius 12. Estratègies de participació activa i col·laborativa la 13. Normes que regeixen interacció oral: torns de paraula… 15. Lectura en veu alta 16. Lectura silenciosa 18. Hàbit lector 19. Signes de puntuació 20. Estratègies de cerca 22. Estratègies i recursos per a la producció de textos 23. Elements per a la planificació d’un text 24. Correcció lingüística

25. Revisió ortogràfica: diccionaris i correctors de textos 26. Presentació formal 27. Hàbit d’escriure la 32. Dades bàsiques sobre comunitat lingüística s catalana i sobre les variant de la llengua la 33. Recursos per analitzar situació de les llengües en la nostra societat 34. Usos no discriminatoris del llenguatge la 35. Dades bàsiques sobre diversitat sociolingüística

ITA

ió

LITERÀRIA

Co nt ing ut s cla u de les co mp CONTINGUTS CLAU

ió

UNITAT 1

Guia d’aula

Després de la programació de la unitat didàctica hi ha l’apartat Continguts clau de les competències. Són els continguts que contribueixen en major mesura al desenvolupament de les competències de cada una de les dimensions.

Reproducció de les pàgines del llibre de l’alumne. Llibre de coneixements i dossier d’aprenentage . Cada pàgina conté les solucions de les activitats, les orientacions metodològiques i les dimensions i competències pròpies de l’àmbit relacionades amb cada activitat i els continguts.

Libre de coneixements Pàg. 13

Dime nsió

Pàg. 11

COMUN ICACI

Ó ORAL

Vivències personals

que ha parla exposa uns fets personal, la persona que En l’explicació d’una vivència a. d’una manera determinad viscut i que l’han afectat indicacions: tenir en compte aquestes vivència personal, cal a positiva o A l’hora de narrar una un record, una experiènci un fet viscut. Pot ser Triar una anècdota o

Dimensió LITER ÀRIA

era d’Anna Frank. Anna Frank ó està inspirat en El diari a en El text que tens a continuaci seva família, va fugir d’Alemany tretze anys que, amb la famíuna adolescent jueva de dels jueus. L’Anna i la seva van començar la persecució l’època en què els nazis . lia van anar a viure a Amsterdam

La meva amiga Jackeline

la vida, etc. les negativa, un canvi en entretinguda, i ressaltar-ne història breu, però alhora Procurar que sigui una s: parts més interessant Plantejament – Com va començar tot? – Què va passar? Nus

PER FI ERA DIVENDRES. TENIA AL DAVANT TOT

LLEVEM AMB EL ALGUNS MATINS ENS AQUELL DIA QUE… PEU ESQUERRE. COM AL POBLE L’ALBERT I JO COINCIDÍEM

EL CAP DE SETMANA...

CADA ESTIU...

com i alternar-les amb altres, com llavors, després… No repetir sovint paraules al final, per acabar… . a continuació, tot seguit…, to per fer-la més interessant amb gestos i canvis de o Acompanyar l’explicació públic, amb algun familiar l’experiència davant del Practicar, abans d’explicar o suggeriments. amic perquè faci comentaris

a l’institut. Em va caure van Maarseen? La vaig conèixer anàvem en Us he parlat de la Jackeline en bicicleta. Resulta que vaig seguir mentre anava i li vaig tan bé, que a la sortida la vaig invitar a casa meva sort! Aquest mateix dia la fer amigues, la mateixa direcció. Quina la Jackeline i jo ens vam Margot. Des d’aleshores, presentar la meva germana ens agradava, qui ens noi quin tot: Ens ho explicàvem tingut amb les les millors amigues del món. discussions que havíem les , suportàvem no qui a semblava més simpàtic i professors estàvem millor… nostres mares, amb quins no queia bé als professors. belluguet, jo notava que es El cas és que, per ser tan amb les meves ganes incontenibl les gràcies i eren pacients bonica, Em consentien, em reien coses per dir! La vida era I és que… hi havia tantes de parlar totes les hores. callar a classe si un noi guapíssim havia d’explicar. Com podia plena de meravelles i jo les les meves primeres sabates si la mare m’havia comprat O carrer? al somriure i no m’acabava de O si el meu gat s’havia escapat havia d’estrenar dissabte? de amb una mica de tacó i les importants per a mi i havia Eren esdeveniments molt havia aparegut fins l’endemà? transmetre’ls.

VOCABULARI incontenible: Irresistible,

que no es pot aguantar.

PÀGINA DEL DOSSIER AMB LES SOLUCIONS DIMENSIONS I COMPETÈNCIES

UNITAT 1

ts, els – Com va acabar? Desenllaç i una altra amb els pensamen que es volen explicar Fer una llista dels fets que aquests van provocar. sentiments o les opinions l’atenció del públic: amb uns fets que captin Començar la història

Orientacions metodològiq

ues

les vinicació oral es treballen Dins de la dimensió comu indicacions donen unes quantes vències personals i es una. iquin n’expl es alumn els perquè i les seves cade vivència personal la lecAnalitzeu la definició aquesta informació amb racterístiques i compareu s. tura Agència de viatge

ues

ent de ia es presenta un fragm Dins de la dimensió literàr at en El Jackeline, un llibre inspir la lectura La meva amiga explica aquest fragment l’Anna ió diari d’Anna Frank. En situac la i at amb la Jackeline com va sorgir la seva amist nazi. Un terdam sota el règim que vivien els jueus d’Ams els alumnes en el consitueu , ntació prese cop llegida la arca el text. text històric en què s’emm

LITERÀRIA

CURRÍCULUM

19. Llegeix el primer fragment de la lectura (cinc primers paràgrafs) ca’n el plantejament, i identifiel nus i el desenllaç : Plantejament: L’Anna

ORIENTACIONS I RECURSOS

i la Jackeline es coneixe

C11 Dimensió literària

n i es fan tan

amigues que s’ho expliquen tot. Nus: L’Anna és tan xerraire que el profess or de matemàtiques li fa escriure tres redacci ons sobre temes molt estranys per veure si deixa de parlar tant.

Continguts

informació que cerquin a internet Demaneu als alumnes seva història?, etc. a alumnes d’altres què?, Com va acabar la trobada i que l’exposin èdia amb la informació multim una presentació Proposeu-los que facin s que el fet que s. ueu-lo classe Després, expliq Anna Frank al seu diari. ar-ho tot. amiga a qui pot explic iguin quin nom va posar t es converteixi en una Animeu-los perquè invest personal fa que aques diari seu el Kitty eni l’Anna anom

20. Com és l’Anna en aquesta primera part de la lectura? la defineixen millor: Tria els adjectius alegre

xerrair e

Afegeix algun altre

ensopida

nerviosa

• Comprensió de textos literaris aplicant estra específiques per aprof

undir en el senti

optimista

trista

Per exemple, festiva, entusiasta, mogud a, enraonaire, parlado ra, animada, vitalista 21. Escriu tres expressions del … text que indiquin l’estat d’ànim positiu de l’Anna en la primera part. Activitat oberta. Per exemple: la vida era bonica, plena de meravelles les meves ganes inconte nibles de parlar totes les hores com podia callar si un noi guapíssim m'acab ava de somriure al carrer adjectiu:

dels textos literaris: tema , trama, protagonis tes, narrador…

• Expressió d’impressions personals després lectures i adopció

22.

Escriu d’una altra manera aquestes frases: a) Jo era molt belluguet : Jo no parava de moure’m contínuament. b) El profe de matemàti ques n’estava fins al capdamunt: El profe de matemà

tiques n’estava molt

c) Aquesta necessita t

meva de fer anar la

necessitat meva de

cansant, molt fastigue

jat.

llengua constantment:

parlar contínuament.

Aquesta

tègies

• Audició i lectura de textos literaris. t del text. • Anàlisi i reconeixement dels elements clau

que

d’una posició crític

de les

UNITAT 1

5è

Desenllaç: L’Anna no deixa de parlar, però s’acaba inventant tres textos tan original s que el mestre la felicita.

li va passar?, Per

Llengua catalana •

Activitats complementàries

era?, On vivia?, Què sobre Anna Frank: Qui

Dimensió

Pàg.

Orientacions metodològi

ques

Activitats complementà

19. Els alumnes han de llegir novament el fragment inicial lectura La meva amig de la a Jackeline, que comp paràgrafs, i identificarrèn els cinc primers hi les parts del text narratiu: plantejame nus i desenllaç. nt,

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

ries

Pregunteu als alum nes quines d’aquestes oracions fetes són sinònimes de ser un belluguet, estar-ne fins al capdamunt i fer anar la llengua: ser el cul d’en Jaumet, parlar pels descosits, estar tip d’alguna cosa, no parar mai, xerrar per setze , no poder més, etc.

20. Es donen sis adjec tius que correspon en a sis estats d’ànim diferents. Els alumnes han d’identificar els adjectius que defin xen més bé l›Anna eien la primera part de la lectura, quan com és la seva relaci explica ó amb la Jackeline i la seva vida a l’esco la. Per acabar l’activitat, han d’afegir altres adjectius que descr com és o com se sent iguin l’Anna en aquesta part del text. 21. Es demana als alumnes que locali tzin en el primer fragm de la lectura tres expre ent ssions que descriguin tiu de l’Anna. l’estat d’ànim posi-

CONTINGUTS

Notes

Feu-los adonar que moltes d’aquestes expressions acabe el signe d’admiració n amb i comenteu quins usos té aquest signe quin ús concret té en aquestes expre i ssions. Pregunteubé, si aquestes expre los, tamssions pertanyen a la part objectiva o jectiva del text. sub22. En aquesta activi tat, els alumnes han d’escriure tres frases la lectura que inclou de en una frase feta fent servir les seves parau les. -

Dossier d’aprenentatge

UNITAT 1

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

NAT

STA

LIN

GÜ

ÍST

RA INT

ICOM

E INT

ESP AC

RPER

SONAL

ATEMÀTICA IO

V I S UA L

ORAL

IC A

uesta í doncs, en aq xa manera. Aix text que pre s de la matei de de re ula llib im el est en s poden ser es plantegen intel·ligèncie ies a les que No totes les complementàr sem activitats diferents intelguia us propo s. -le el treball de les ar-les i enriquir que fomenten tenen complet sta d’activitats po pro a un us oferim A continuació, INTEL·LIGÈNCIA les. CINESICOCORP ligències múltip OR AL A 34 Representar les para A LINGÜÍSTIC CI ÈN IG ules amb mímica L·L INTE per ser end ries

OCORP ESIC

MU S

CIN

In te l. li g è n c

(I M ) ie s m ú lt ip le s

evinades. 39 plementà Fer una llista de Activitats com possibles elements inació. del llenguatge no ètiques». tís de discrim 40 verbal. rten algun ma Rep de paraules «po a apo rese si llist r ntar a un ora dife rents estats d’àn Fer e i val 1 im amb mímica per cada alumn per ser endevinats. aules escollides . Analitzar les par alà INT cat EL· en 6 LIG an ÈNCIA MUSICAL que est sse. tellà els rètols entre tota la cla nes Escriure en cas Act d’alum ivitats 13 Activitats complem paraules triades t ser amb l’ajut ment les cinc entàries es al món, si po lad par enar alfabètica s Ord mé es 8 35 Cercar una sintonia les cinc llengü es paraules en musical per a l’ag un alg dre ència de lectura. Apren lin. 26 par les e Seleccionar quin 44 de la classe qu tipus de música s’endurien a un lloc una setmana. 27 sonal durant del qual no pogues Cercar una cançó re un diari per riu sin sortir durant Esc biog ràfica o autobiog 45 dies. ràfica i fer una pos 42 ada en comú entr Buscar una cançó e tota la classe. TICA que es pugui rela MÀ TE MA cion CO ar amb diferents emo A LOGI 44 CI ÈN Cer IG cion car L·L s can o sentiments. a. çons en alguna de INTE àlisi estadístic les cinc llengües plementàries més parlades al ada i fer-ne l’an Activitats com món. a que més agr de Activitats nombre INT ollir la paraul EL·LIGÈNCIA INT tura segons el uesta per esc lec enq la a de un af ERP rar àgr ERSONAL Elabo 6 aules d’un par Activitats ssificar les par Activitats complem gràfica per cla s en funció entàries Elaborar una es i ordenar-le questes llengü d’a a 4 30 un asc síl·labes. Valo cad rar entre tots l’am sones parlen bient de la classe. s milions de per ant qu r iga 8 Invest Analitzar la realitat a. propera a l’escola 44 d’aquesta dad i valorar la viabilita 21 t de l’agència de Descriure situacio lectura. ns personals que els hagin generat ISUAL un estat d’ànim OV CI Refl PA exio ES nar sobre el valo positiu. 45 CIA r i la riqu INTEL·LIGÈN esa col·lectiva de les llengües a la clas llengües. Analitza se i valorar la riqu plementàries r la presència d’aq esa que aporta a Activitats com uix. 47 tot el grup. uestes Activitats s amb un dib Llegir el text a un les frases fete company o com entar una de panya. res Rep 48 4 Veu ia. re la ènc pel· lícula Camí a l’esc p per a l’ag oti log ola. un ar Dibuix a. 8 manera plàstic nts. INTEL·LIGÈNCIA dels rètols de de les ja existe Dissenyar un INTRAPERSONA ons diferents 13 L resentar emoci rep lades al món. Activitats per es gües més par llen Activitats complem uixar emoticon c cin Dib les 40 entàries ascuna de cad la par es on 8 ar en un mapa Prop Situ osar un nou tipu 44 s d’agència i pen sar què caldria per 24 posar-la en funcion Fer-los reflexion PORAL ament. ar sobre com reac CINESICOCOR cionarien en una A CI ÈN IG situació semblan INTEL·L Debatre sobre el s t. a. 26 rie tur ntà paper de la relig ència de lec l’ag ats compleme ió re en ivit relig la sob Act soc iose ietat actual: es per s? cussió Activitats segueix algú per litzada de la dis l’activitat. les seves creence entació teatra 40 s e analitzada en Fer-los descriure Fer una repres aplicar la fras 1 situacions en què què es pugui hagin experimenta en ó aci situ a t cada una d’aques entar un res ió. Rep dic tes l’au emo 4 cions. INTEL·LIGÈNCIA es a partir de ers div s on NATURALISTA aci Dramatitzar situ 14 Activitats Activitats complem entàries 1 Elaborar una fitxa de caràcter cien tífic sobre les pap allones. 38 Trobar frases fete s que continguin la paraula gat. 34 40 Analitzar com els canvien les faccions de la cara quan vari 45 en l’emoció que Investigar quins sentim. mecanismes del cervell permeten l’aprenentatge de les llengües.

Activitats

UNITAT 1

Guia d’aula

LOG

Al final de cada unitat didàctica també trobareu una proposta d’activitats per fomentar les intel·ligències múltiples. Aquestes activitats complementàries es conformen a partir de les activitats del llibre de l’alumne i serviran per reforçar o refermar aquells aspectes que es consideri necessari.

Intel·ligències múltiples

URALI

Treball cooperatiu En cada trimestre hi ha una proposta de treball cooperatiu. Aquesta tasca té com a objectiu el treball en equip a partir de la realització de diferents activitats sobre diversos aspectes de cada àrea. El treball cooperatiu és una eina d’aprenentatge en la qual els alumnes s’organitzen en petits grups per treballar junts, amb la finalitat d’aconseguir objectius comuns. El fet de treballar junts, d’establir discussions i de resoldre els conflictes cognitius que es produeixen quan hi ha diferents opinions i diferents punts de vista, permet aprendre, rectificar o consolidar aprenentatges. Aquesta manera de treballar ajuda els alumnes a respectar diferents postures, opinions i perspectives, i també a desenvolupar habilitats socials.

NG ÜÍ ST IC S CO NC UR S DE JO CS LI embarbussames matemàtics? I els

I els jeroglífics? I els enig l que quan Us agraden els acudits? ests jocs lingüístics, igua llegim o escoltem aqu em, liqu exp n Qua ts? men llengua. la de m teni que t ús del coneixemen ens comuniquem, fem areu bones a el vostre enginy i pass peratiu posareu a prov coo all treb Amb aquest estones! ctiu

s per aconseguir un obje

allar junt all cooperatiu cal treb Recordeu que en un treb r. millo bé comú i fer-ho com més

curs de diferents ti-

nes i organitzeu un con

cinc alum 1. Formeu equips de quatre oalles ents… Trieu un nom per , cançons, embarbussam pus de jocs lingüístics: al vostre equip.

endevin

prova amb els recursos

lingüístics que hi ha

arar una 2. Tots els equips heu de prepació ltres o utilitzar els que . Podeu inventar-los vosa

a continu en la taula que teniu la resolgui conegueu. uip 2; l’equip 2 perquè a perquè la resolgui l’eq ip L’equip 1 prepara la prov essivament. El darrer equ succ així i 4, uip l’eq uè la resolgui l’equip 3; l’equip 3 perq lgui l’equip 1. la prepara perquè la reso

TREBALL COOPERATIU

Puntuacions (1 si se supera la prova. 0 si no se supera) Resoldre l’endevinalla

Nom de l’equip 1 …

Nom de l’equip 2 …

Nom de l’equip 3 …

…

Endevinar la cançó Dir l’embarbussament. Desxifrar el jeroglífic emàtic

Resoldre l’enigma mat Fer un rodolí Escriure un palíndrom

a paraula

Trobar l’anagrama d’un

Rúbriques

Serveixen per descriure clarament el procés d’assoliment dels objectius per part dels alumnes.

Mo de ls de rú br iqu es Pàgina 19. Activitat 46

Dimensió expressió escrita Criteris

Expert

Nivell d’assoliment Aprenent

Avançat

Novell

Té moltes dificultats Planifica alguns ica per planificar un Planifica de manera Planif detalls d’un text entment un coher un ada detall text abans molt abans d’escriure’l. És capaç de planificar un text abans d’escriure’l. abans text iure’l. d’escr text abans d’escriure’l. d’escriure’l. Té moltes dificultats Té algunes Escriu un text per mantenir la Escriu un text per dificultats prou nint mante la coherència i la mantenint mantenir la correctament la cohesió d’un text. És capaç de mantenir la coherència i la la i ència coher coherència i la seva els tots de ió coherència i la cohesió cohes cohesió d’un text. cohesió dels seus d’un text. seus elements. elements. Fa servir a connectors Fa servir pocs esporàdicament Utilitza gran varietat Utilitz ctors en en l’escriptura d’un conne en ctors connectors en de conne ptura d’un l’escri de Utilitza una gran varietat que i tot text, ptura d’un l’escriptura d’un l’escri ats adequ text. ctors de conne vegades ho fa de text. text. en l’escriptura d’un text. manera repetitiva. Se sol equivocar a l’ús en formes S’equivoca les servir Fa les re l’hora d’utilitzar les Escriu semp nes formes verbals adequades d’algu formes verbals al Fa servir les formes formes verbals del llarg al ls verba nt al came un en pràcti ades llarg al adequ ls ades llarg del text. verba adequ text. llarg de tot el text. text. del text. Escriu s t Escriu pocs signe tamen correc Escriu t esporàdicament Escriu correctamen de puntuació. bastants signes de signes de Escriu correctament els tots els signes de ació. puntu ació puntu de s puntuació. signe puntuació. corresponents. nta els textos La seva presentació Prese seus els nta Prese sense cap cura. És molt polit en la dels textos és una textos d’una dels ntació prese mica deixada. Té cura de la presentació manera prou seus textos. dels seus textos. acurada. Revisa molt poc un Li costa revisar un seus els Revisa text abans de Revisa els seus abans de t. textos, tot i que, de text t. textos de manera acaba donar-lo per acaba es, cal avisar- donar-lo per Revisa un text abans de autònoma abans de vegad lo perquè ho faci. donar-lo per acabat. donar-los per acabats.

ova En el web de Barcan tes de hi ha diverses propos r diferents rúbriques per avalua opostes són en activitats. Aquestes pr r-les modificar format Word per pode de cada i adaptar a la realitat escola i de cada grup en particular.

UNITAT 1

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Guia d’aula

Les rúbriques d’avaluació són un instrument de seguiment de l’assoliment dels nivells d’aprenentatge per part dels alumnes. Es tracta d’una eina que permet aportar objectivitat al procés d’avaluació perquè detalla quins aspectes haurien d’estar assolits i també quines concrecions del procés d’aprenentatge corresponen a cada categoria.

Recursos didàctics La guia d’aula va acompanyada de diversos recursos que integren el projecte i que estan disponibles en els webs següents:

www.barcanova.cat

S’hi poden trobar elements com: – Currículum d’Educació Primària – Guia d’aula en PDF – Programació de les unitats didàctiques – Temporització orientativa – Proves d’avaluació – Rúbriques – Llibre de l’alumne projectable – Activitats digitals interactives per treballar amb la PDI

www.espaibarcanova.cat

àrea, com: I recursos propis de cada Llengua es – Locucions de les lectur – Dictats Música – Musicogrames – Àudios Matemàtiques – Àbac interactiu

En aquest web, en obert, s’hi troben tots els àudios de l’àrea de Música perquè l’alumne hi pugui accedir, ja sigui des de l’aula o des de casa.

Competència lingüística: Les 5 dimensions Competències bàsiques pròpies de l’àmbit lingüístic Les competències es presenten agrupades en cinc dimensions:

Dime

COM

nsió

UNIC

ACIÓ

sió n e m

PR COM

ENS

IÓ

ORA

n Dime EXPR

TO LEC

SCR Ó E ESSI

Dim

Dimensió LITERÀRIA

PLU

sió

RIL

ens

ING

ITA

ió

ÜE

I I NTE RCU LTU RAL

En els programes de BARCANOVA INNOVA, aquestes dimensions es treballen de manera contextualitzada i el més real possible, per tal que en resulti un aprenentatge significatiu. Les propostes de comprensió lectora, per exemple, són diverses i originals. Es plantegen activitats en què els alumnes han d’integrar informació, detectar errades i justificar-les, reformular afirmacions, identificar la idea global, diferenciar idees clau d’idees secundàries i d’anècdotes... En expressió escrita s’han diversificat les propostes de planificació mitjançant tècniques diverses: pluja d’idees, organitzadors gràfics, mapes mentals, esquemes…; es treballen els signes de puntuació des de Cicle Inicial. L’objectiu és ensenyar els alumnes a revisar els textos centrant-se en aspectes concrets; també s’ha insistit en la utilització del modelatge i de l’escriptura col·lectiva com a recursos de creació. L’ortografia, el lèxic i la gramàtica no tenen un apartat propi, sinó que estan incloses dins les altres dimensions, ja que es treballen en context. Els continguts són cíclics i van apareixent al llarg de les diferents unitats i no en una de sola. Per això s’ha fet servir un codi de color diferent segons l’aspecte que es treballi en cada activitat. La gramàtica està integrada, preferentment, en l’expressió escrita, però pot aparèixer en qualsevol altra dimensió. Per exemple, els complements verbals tenen com a finalitat enriquir els textos i no fer anàlisi sintàctica.

Àmbit lingüístic

El Currículum oficial de l’Educació Primària de la Generalitat de Catalunya (Decret 142/2007, DOG 4915 de 29 de juny del 2007) descriu les competències bàsiques de cada una de les àrees. L’any 2013 es van ordenar segons uns àmbits. Són els següents: Lingüístic, Matemàtic, Coneixement del medi, Artístic, Educació física i Educació en valors.

Dimensió

CO MU NI CA CI Ó OR AL

Aquesta dimensió es refereix a la capacitat d’escoltar, comprendre i expressar-se oralment de manera entenedora, tenint en compte la situació comunicativa en cada cas. Es distribueix en tres competències que en el Cicle Superior del programa MOTS de BARCANOVA INNOVA es treballen al llarg de tot el curs. En posem alguns exemples: Pàg. 11

En l’explicació d’una vivèn

cia personal, la persona que parla exposa uns fets que viscut i que l’han afectat d’un ha a manera determinada. A l’hora de narrar una vivèn

Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars.

cia personal, cal tenir en comp te aquestes indicacions: Triar una anècdota o un fet viscut. Pot ser un record, una experiència positiva o negativa, un canvi en la vida, etc. Procurar que sigui una histò ria breu, però alhora entre tinguda, i ressaltar-ne les parts més interessants: – Com va començar tot? Plant ejament – Què va passar? Nus – Com va acabar? Desenllaç Fer una llista dels fets que es volen explicar i una altra amb els pensaments, els sentiments o les opinions que aquests van provocar. Començar la història amb uns fets que captin l’atenció del públic: PER FI ERA DIVEN DRES . TENIA AL DAVA NT TOT EL CAP DE SETM ANA.. .

Dimensió CO M UN IC

14.

COMUNICACIÓ ORAL

Vivències personals

Competència 1

Pàg. 10

Dimensió

RA L A CI Ó O

ALGU NS MATIN S ENS LLEVE M AMB EL PEU ESQU ERRE . COM AQUE LL DIA QUE… L’ALB ERT I JO COINC IDÍEM AL POBL E CADA ESTIU ...

a quan una

Competència 2 nfusió quveeu paalttea.ixDelaspClréars, subratlla la explica la co el text que

Llengua cat

alana • 5è

Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa.

UNITAT 1

en Escolta s per llegir seus servei ntractar els ió: ac dona vol co or ssible da ca ar sa d’una po per complet seva / a ca millor opció ssar a casa pa n va a ar la Cl que explica la a) Els fets a la Matilde, lectora per clienta. tra / com a es m a m ctar-la co volia contra No repetir sovint paraules b) La dona com llavors, després… i alter nar-les amb altres, com a continuació, tot seguit…, Matilde. a. fill al final, per acabar… seva s contes a la gí lle / r va gi es Acompanyar l’explicació amb a lle na és do ny la se a, en gestos i canvis de to per fer-la ctur ara le Cl de la e cia qu èn més interessant. Practicar, abans d’explicar c) Volia era una ag l’experiència davant del públ larís el que ic, amb algun familiar o amic perquè faci comentari e la Clara ac qu s s ré o sugg s. sp eriments. ca d) De r la feina. no va fer-ne / va rebutja seu error / va acceptar adonar del ssió 10 na, la Clara pa do m la co de ia insistència atilde / sent losa de la M e) Davant la a estava ge vista, la Clar re nt l’e de í. f) Al final una mare aix e per tenir per la Matild què et vas situació en nd te re mala rquè vas en

15. Explica una

pe confondre raula. ment una pa

plicació a la teva ex Pautes per at. rbs en pass l públic. Fes servir ve l’atenció de t que capti en m ça en nvis de to. ca i s Tria un com sto ge amb l’explicació Acompanya taula: eta aquesta r-ho, compl Abans de fe

taves?

Amb qui es

ar Què va pass Com et vas

sentir?

Competència 3 UNITAT 1

On eres?

Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa, utilitzant estratègies conversacionals.

Dimensió

A CO MP RE NS IÓ LE CT OR

La comprensió lectora és la capacitat de poder entendre i valorar els textos escrits, i utilitzar-los per al desenvolupament del propi coneixement i poder participar en la societat. L’alumne ha de conèixer les lletres i les paraules, com també interpretar el missatge que es transmet. Per tant, un lector competent adequa la manera de llegir al tipus de text, format o suport.

Competència 4 Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars en diferents formats i suports.

Pàg. 7

S ap s què e m va p a s s a r ?

Competència 5

Aplicar estratègies de comprensió per obtenir ió informació, interpretar i valorar Dimens LE CT O RA N SI Ó CO M P RE el contingut d’acord amb octubre Dijous 15 d’ a ur ct le ules, Agència de la tipologia i la complexitat c de les para treball. El jo ia de proposat un av ha n’h s s en ré a, sp substitut paraula, de ia, la mestra del text i el propòsit de la de triar una cartolina Avui la Mar cadascú havia i enganxar la a cartolina joc ben fàcil: un la. un en a l Er re’ t. iu escr la nostra au n’ha di ri, de na nt io va cc da di st m nens nificat en el l passadís, ju lectura. pensa que so buscar el sig ia la paret de substituta es lar que cobr

Competència 6 Utilitzar, per comprendre un text, l’estructura i el format de cada gènere textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals.

UNITAT 1

d’emba uesta mestra en un paper paraules». Aq st «Mural de les Potser aque El títol era: e el perquè. sé explicar-n a s No Ve r. A. er… CI ajo im M ÈN r de pr ha estat AG tges al carre que he triat gència de via ula. La paraula t el rètol d’a a mala para e no era un l’escola, he vis a qu a at av ns an pe nt més p i he sta ca ba al a t matí, mentre ul gu ra pa ha vin que és una r això que m’ reconèixer saber si és pe e. llona i he de arribat a cotx escollit papa ha ha a és m nn sa no La Su i, el Marc d’octubre eva. En canv m la e Divendres 16 qu poètica

r què a! m de dir pe ha portat cu . També havíe les paraules ens agradava sse, els molt és cla El treball de m la e qu de a ls tat la paraul la majoria de Avui hem vo llona, però ig votar papa pleria! collida. Jo va xim a in Qu terminat.» ! l’havíem es . Agència un servei de votat agència que ofereix cretins, han ia: Empresa nc gè «A ó. definici N’he llegit la ències? —ha LARI VOCABU den ser les ag ta —De què po neit. ionada. Es no eriència. Ximple, be us tí: il·l cre ia, ar gens d’exp M e té poca o preguntat la . novella: Qu lla ve no mestra que és una

Competència 7 Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement propi.

Àmbit lingüístic

En aquesta dimensió hi trobem quatre competències que en el Cicle Superior del programa MOTS de BARCANOVA INNOVA es treballen al llarg de tot el curs de manera transversal i contextualitzada. En aquesta pàgina concreta es treballen aquestes competències:

Dimensió

EX PR ES SI Ó ES CR IT A

Aquesta dimensió es refereix a la capacitat d’utilitzar l’escriptura per poder comunicar-se i, per tant, per viure en societat. Per ser competent en l’expressió escrita s’han d’organitzar les idees i s’ha de planificar el text en funció de la situació comunicativa que s’hagi d’establir. Les tres competències d’aquesta dimensió es treballen al llarg de tot el programa MOTS de BARCANOVA INNOVA, de manera significativa i contextualitzada. En aquesta unitat mostra, per exemple, les trobem en aquests apartats: Pàg. Dimensió 19

El diari personal

Competència 8

Dissabte 20 de juny de 1942

Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i el destinatari.

Per a algú com jo, és una sensació molt estranya escriure un diari. No tan sols perquè mai no he escrit res, sinó perquè em fa l’efecte que més endavant ni a mi ni a ningú altre no li interessaran les confidències d’una col·legiala de tretze anys. Però això en realitat no importa, tinc ganes d’escriure i molt més encara de desfogar-me i treure’m de sobre unes quantes espines. Anna Frank

Dimensió

Pàg. 14

EX PR ES SI Ó

43. Investiga en

EXP RES SIÓ ESC RIT A

Aquest text pertany a El diari d’Anna

ES CR IT A

Frank. En aquest diari personal, l’An-

ós diari. nk el seu na fam hi relata els seus dies en l’amaga-

riure l’Anna Fra quina llengua va esc

Competència 9

tall que compartia a Amsterdam amb la seva família, abans de ser capturats

món: es més parlades al

pels nazis. Aquest diari s’ha fet famós

gü Produir textos tipologies cinc llen ntifica lesde 44. Ide a tot el món. espanyol occità diverses xin amb unarí lèxic ès mand basc àrab Un diari personal català és un tipus de italià i una estructura que text en què una persona explica s hindi s dè lè rlan g nee an francès fets que ha viscut. De vegades amazic al tipus de text, s’adeqüin també hi exposa les seves emoins inconvenients ins avantatges i qu a les intencions i al Qu ? cions i sentiments. nal rso pe ri 45. Tu escrius algun dia ’n un? iure que té el fet d’escr creus destinatari. • 5è

Les emocions i els sentiments són la part subjectiva, és a dir, la manera com ho ha

Llengua catalana

Els fets i les situacions viscudes formen la part objectiva, allò que va passar. viscut la persona que ho explica. Algunes de les característiques del diari personal són les següents: Està escrit en primera persona.

Els fets i les anècdotes que s’hi expliquen són reals.

UNITAT 1

s següents: Segueix les paute s explicaràs. fet ins qu Pensa bé part: orrany en un full a Primer fes un esb rsona. pe ra me pri en t – Escriu el tex vulment els fets que – Explica ordenada guis exposar. encomprova si has acc Repassa el text i . ent tam rec tuat les paraules cor t. en la pàgina següen Escriu el text en net r pe ha hi e qu i l’espa Tingues en compte sigui ni no t tex el e qu a escriure, de maner curt. massa llarg ni massa

UNITAT 1

isdels seus protagon gina que ets unS’acostuma a escriure la data abans de cada entrada. es situacions i ima est qu d’a una 46. Tria nal. S’hi expliquen els fets més importants de la vida, sovint en l’ordre en què van passar. del seu diari perso tes. Escriu un full

Competència 10

Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal en funció de la situació comunicativa.

Dimensió LI TE RÀ RI A

En aquesta dimensió l’alumne s’introdueix en el coneixement dels diversos gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre...), des dels més tradicionals als més actuals. L’aproximació a la literatura és una font de coneixement de la cultura i, alhora, facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor. Per poder gaudir del fet literari, al llarg del programa MOTS de BARCANOVA INNOVA s’inclouran diversos Dimensió LITERÀRIA autors catalans i de la resta del món. I també diverses tipologies textuals i diversos gèneres, de manera El text que tens a contin que es puguin ampliar els coneixements sobre lesuna estructures i la dimensió i artística de cada un. uació està inspirat en estètica El diari Pàg. 13

La meva amiga Ja

ckeline

Competència 11 Llegir fragments i obres i conèixer alguns autors i autores significatius de la literatura catalana i universal.

t de 27. Com està escrit el tex

la lectura?

ta:

Tria l’opció correc

En primera persona.

En tercera persona.

ELLA… JO… TU…

VOCABULARI incontenible: Irre

sistible, que no es

n. les que ho demostri

Posa tres exemp

• 5è

28. Torna a escriure aquest Llengua catalana

pot aguantar.

UNITAT 1

En segona persona.

Us he parlat de la Jac keline van Maarseen ? La vaig conèixer tan bé, que a la sor a l’institut. Em va cau tida la vaig seguir re mentre anava en bic la mateixa direcció. icleta. Resulta que Quina sort! Aques anàvem en t ma teix dia la vaig invitar a presentar la meva casa meva i li vaig germana Margot. De s d’aleshores, la Jac les millors amigues keline i jo ens vam del món. Ens ho exp fer amigues, licàvem tot: quin noi semblava més sim ens agradava, qui ens pàtic i a qui no sup ortàvem, les discus nostres mares, am sions que havíem ting b quins professors ut amb les estàvem millor… El cas és que, per ser tan belluguet, jo not ava que no queia bé Em consentien, em als professors. reien les gràcies i ere n pacients amb les de parlar totes les meves ganes incont hores. I és que… hi enibles hav ia tan tes coses per dir! La plena de meravelle vida era bonica, s i jo les havia d’expl icar. Com podia cal m’acabava de somriu lar a classe si un noi re al carrer? O si la guapíssim mare m’havia com amb una mica de tac prat les meves prime ó i les havia d’estre res sabates nar dissabte? O si havia aparegut fins el meu gat s’havia l’endemà? Eren esd escapat i no eve nim ent s molt importants per transmetre’ls. a mi i havia de

rsona:

text en tercera pe

Competència 12

ens xàvem els llibres que de l’institut, ens dei vem i veníem juntes a, que ens ho Vaj s… noi La Jackeline i jo anà es altr b g-pong am al monopoli o a pin agradaven, jugàvem passàvem molt bé.

Crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions.

…

La Jackeline i l’Anna

ratlla’n la síl-

es de la lectura i sub

questes sis paraul

29. Ordena les síl·labes d’a laba tònica: CUS-ONS-SI-DIS:

RI-TER-BLES: TALL-A-GA-MA: -TE-NI:

UNITAT 1

NA-GER-MA:

Àmbit lingüístic

adolescent jueva d’Anna Frank. An de tretze anys qu na Frank era e, amb la seva fam l’època en què els ília, va fugir d’Alem nazis van començ anya en ar la persecució de lia van anar a viu ls jueus. L’Anna i re a Amsterdam. la seva famí-

Dimensió

RC UL TU RA L PL UR IL IN GÜ E I IN TE

La dimensió plurilingüe i intercultural es refereix als continguts de la llengua que treballen aquelles habilitats i destreses relacionades amb la convivència i el bon enteniment entre les persones, basades en els usos socials del llenguatge, ja que aprendre llengües és aprendre a comunicar-se. Conscients de la importància de la diversitat cultural del nostre territori i de la voluntat de valorar i respectar totes les llengües i cultures, en el programa MOTS de BARCANOVA INNOVA s’hi inclouen apartats específics per treballar aquesta dimensió de la llengua. Les dues competències que s’inclouen en aquesta dimensió treballen, per una banda, la riquesa de la pròpia llengua catalana arreu del país, amb les seves variants i la seva diversitat interna, i per l’altra, la diversitat lingüística de la nostra societat més enllà de la realitat més pròxima: llengües de la resta del món. Dimensió

Pàg. 14

Competència 13

EXPRE SSIÓ ESCRI TA

43. Investiga en quina

Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i cultural catalana i mostrar interès per l’ús de la en llengua Dim sió ULT URA L catalana. PLU RIL ING ÜE I INT ERC

llengua va escr

iure l’Anna Fran k

44. Identifica les cin

c llengües més

italià

amaz ic

xinès

hindi francès

45. Tu escrius algun

ari.

parlades al món

mand

arí

el seu famós di

àrab

occità basc anglès

neerlandès

espanyol

català

diari personal? Quins avantatg es i quins inc iure’n un? onvenients

creus 48. Actualment al món hi ha nens i nenes que, sense viure una persecució que té elcom fet d’escr

Llengua catalana • 5è

Llengua catala

escola. Fixeu-vos en les imatges i comenteu-les:

na • 5è

la que va patir l’Anna, han de superar molts obstacles per poder arribar a la seva

46. Tria una d’aque stes situacions i imagina que tes. Escriu un ets un dels se full del seu diar us protagonisi personal. Segueix les pa utes següents: Pensa bé quins fets explicaràs. Primer fes un esborrany en un full a part: – Escriu el text en primera pe rso na. – Explica orde nadament els fets que vulguis exposar. Repassa el text i comprova si has accentuat les paraule s correctamen t. Escriu el text en net en la pàgina següent. Tingues en co mpte l’espai qu e hi ha per El camí de l’escola, RosemaRy mccaRney es © Editorial Joventut, 2016 criure, de manera que el text no sigui ni massa llarg ni massa Tria una de les imatges anteriors i explica en primera persona, com si fossis uncurt.

Competència 14

UNITAT 1

Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, de l’estat espanyol, d’Europa i del món.

d’aquests nens i nenes, les dificultats que has de superar cada dia per fer el llarg camí per anar a l’escola.

UNITAT 1

Metacognició META

COGNICIÓ

Anàlisi de...

Coneixement

La metacognició és, doncs, una anàlisi del propi funcionament intel·lectual. No tan sols és un coneixement, sinó també una capacitat de planificar les estratègies i habilitats d’estudi que a l’alumne li cal utilitzar en cada situació, aplicar-les, controlar el procés i avaluar-lo per confirmar-lo o bé procedir a la seva modificació. El psicòleg nord-americà J. H. Flavell és considerat l’iniciador del primer estudi sobre processos metacognitius en els joves. El terme es difongué a partir de l’any 1975.

Metacognició

Capacitat de l’alumne d’analitzar, reflexionar i ser conscient del procés que ha seguit per fer explícit un pensament determinat, resoldre problemes o realitzar una activitat i, per tant, autoregular el seu aprenentatge.

Els programes de BARCANOVA INNOVA fomenten i treballen la metacognició com a procés necessari per avançar en l’aprendre a aprendre. Cada alumne ha de ser conscient del seu procés d’aprenentatge per poder entendre quines són les seves potencialitats i també les seves limitacions, per tal de poder trobar les eines necessàries per fer-hi front i millorar les seves estratègies.

Escala de metacognició Es tracta de reflexionar sobre el propi aprenentatge o la pròpia activitat realitzada seguint aquests passos:

1. QUÈ HE APRÈS? L’alumne ha de reflexionar i prendre consciència del pensament que ha utilitzat.

2. COM HO HE APRÈS? L’alumne ha de descriure l’estratègia utilitzada per aprendre.

3. QUÈ M’HA RESULTAT MÉS FÀCIL, MÉS DIFÍCIL O DESCONEGUT? L’alumne ha de valorar l’eficàcia de la tasca utilitzada en tot el procés.

4. M’HA ANAT BÉ FER-HO D’AQUESTA MANERA O HE DE FER ALGUN CANVI? L’alumne ha de reflexionar i planificar la utilitat de les estratègies emprades.

Com es fa aquesta metacognició i com es porta a terme en els llibres? Es fa de diferents maneres, per tal que cada alumne pugui accedir-hi a poc a poc i vagi sent conscient de com aprèn, amb la finalitat de poder millorar i avançar. El procés de treball de la metacognició, de rellevant importància en l’aprenentatge i en el procés d’aprendre a aprendre es farà de manera gradual, ja que és un procés mental que cal anar entrenant i desenvolupant al llarg de la vida.

1. Per a què creus que pot servir aprendre llengua? 2. Respon: Quina activitat d’aquesta unitat t’ha Què has après fent-la? Quina t’ha agradat menys? ia agradat fer?

Quina has trobat a faltar que t’haur

3. Completa aquest quadre: Què hauria de millorar?

Segueixo amb atenció les explicacions del mestre o la mestra. Llegeixo amb fluïdesa. Presento la feina neta, endreçada i ben estructurada. Sé explicar el que he après. Participo en les activitats col·lectives.

UNITAT 1

Intervinc a classe i pregunto els dubtes que tinc.

agradat més?

Repte personal del trimestre:

Llengua catalana • 5è

REFLEXIONO I APRENC

En el Cicle Mitjà i en el Cicle Superior hi ha un apartat específic en les unitats, anomenat «Reflexiono i aprenc» en el qual es desenvolupa ja la metacognició a un altre nivell.

Metacognició

En el Cicle Incial, la metacognició es comença a treballar en la darrera activitat de l’apartat «Em poso a prova». A partir d’una série d’afirmacions l’alumne va prenent consciència de si ha après o no alguns aspectes concrets.

1. Per a què creus que pot servir aprendre llengua? 2. Respon: Quina activitat d’aquesta unitat t’ha agradat

més?

Què has après fent-la? Quina t’ha agradat menys? Quina has trobat a faltar que t’hauria agradat

fer?

3. Completa aquest quadre: Què hauria de millorar?

Segueixo amb atenció les explicacions del mestre o la mestra. Llegeixo amb fluïdesa.

Llengua catalana • 5è

REFLEXIONO I APRENC

Notes

REFLEXIONO I APRENC

En la guia d’aula, en l’apartat de les orientacions didàctiques, es plantegen altres pautes senzilles per anar treballant i desenvolupant les fases de la metacognició.

Presento la feina neta, endreçada i ben estructurada. Sé explicar el que he après. Participo en les activitats col·lectives.

UNITAT 1

Intervinc a classe i pregunto els dubtes que tinc.

Repte personal del trimestre:

Orientacions metodològiques des a fer reflexionar Les activitats d’aquest apartat estan orienta entatge, el treball els alumnes sobre el seu propi procés d’apren que han fet en la unitat i la seva actitud a classe. han d’escriure per a 1. En aquesta primera activitat, els alumnes . Digueu-los que arquè creuen que pot servir aprendre llengua les. gumentin la resposta i que en posin exemp tes per valorar les 2. Els alumnes han de respondre quatre pregun o que els hauria activitats que han treballat al llarg de la unitat agradat fer. per valorar la seva 3. Els alumnes han de completar un quadre r-la. actitud a classe i escriure propostes per millora al per al trimestre Per acabar, s’han de plantejar un repte person e. que han d’haver assolit al final d’aquest períod

UNITAT 1

Aprenentatge cooperatiu Les persones som éssers socials i el nostre aprenentatge es produeix amb relació a l’altre, per imitació, desig d’aprendre, modelatge… L’estructuració de l’aprenentatge de forma cooperativa, si es duu a terme de manera òptima, crea un clima a l’aula que afavoreix l’aprenentatge i possibilita la consecució de resultats acadèmics millors.

Aprenentatge cooperatiu

Tant en els llibres de l’alumne com en les guies d’aula, hi ha propostes per posar en pràctica l’aprenentatge cooperatiu: de vegades, amb interaccions senzilles i d’altres vegades a través de tasques competencials en què l’alumnat ha d’entrenar les habilitats cooperatives necessàries, avui en dia, per treballar en equip, emprendre alguna tasca i aprendre amb els altres.

Diferents autors, com ara Spencer Kagan, Robert E. Slavin, Anastasio Ovejero, Pere Pujolàs, entre molts altres, han descrit una sèrie d’estructures d’aprenentatge cooperatiu (simples i complexes) que faciliten l’organització de les interaccions entre els membres de l’equip de treball. Consisteixen en un conjunt d’activitats socialment organitzades amb una finalitat i sense contingut. Es podrien considerar «estratègies o trucs» que, en aplicar-se a continguts curriculars, garanteixen que els estudiants d’un equip de treball tinguin les màximes interaccions entre ells, que treballin tots i, a més, que contribueixin a fer que la resta també aprenguin.

L’estructuració de l’aprenentatge de manera cooperativa crea un clima a l’aula que afavoreix l’aprenentatge i possibilita aconseguir millors resultats i millor rendiment acadèmic.

Per què cal l’aprenentatge cooperatiu a l’aula?

Facilita l’atenció a la diversitat, proporcionant estratègies i recursos per a la gestió de l’heterogeneïtat a l’aula. Fa possible les aules inclusives.

Millora la qualitat de les interaccions dins del grup i amb el mestre o la mestra, i afavoreix que el clima de l’aula sigui més positiu.

Aprenentatge cooperatiu

L’aprenentatge individual i la interacció professor-alumne no s’anul·len, sinó que se sumen a la interacció alumne-alumne i al treball en equip.

És una ma nera d’educar e n valors c om la solidarit at, la coopera ció, la convivè ncia, el dià leg i el respec te a la diferència .

Trobem suggeriments per treballar aquestes estructures d’aprenentatge cooperatiu en els llibres i les guies d’aula. Hi ha nombroses activitats mitjançant les quals es pot posar en marxa el que els germans Johnson i Johnson anomenen aprenentatge cooperatiu informal: breus interaccions entre parelles o grups de tres o quatre alumnes que els permetin assentar el contingut que estan treballant i reflexionar-hi.

Quins passos s’han de seguir per dur a terme l’aprenentatge cooperatiu?

PRENDRE CONSCIÈNCIA DE GRUP GENERANT UN BON CLIMA D’AULA.

DISSENYAR I FORMAR GRUPS HETEROGENIS SEGONS LES CAPACITATS DELS ALUMNES.

FER POSSIBLE LA COOPERACIÓ I LA INTERACCIÓ A PARTIR DE DINÀMIQUES PERIÒDIQUES.

Aconseguir el sentiment d’acceptació i pertinença a un equip per part dels alumnes.

En el programa MOTS de BARCANOVA INNOVA podem trobar-hi exemples de treball cooperatiu en diverses activitats que es proposen des de la guia d’aula o bé, com aquest apartat, «Treball cooperatiu», que es troba en cada un dels trimestres del llibre de l’alumne.

S CO NC UR S DE JO CS LI NG ÜÍ ST IC

embarbussacs? I els enigmes matemàtics? I els Us agraden els acudits? I els jeroglífi cs, igual que quan o escoltem aquests jocs lingüísti ments? Quan expliquem, llegim . eixement que tenim de la llengua ens comuniquem, fem ús del con sareu bones areu a prova el vostre enginy i pas Amb aquest treball cooperatiu pos estones! uir un objectiu

tiu cal treballar junts per aconseg

Recordeu que en un treball coopera comú i fer-ho com més bé millor.

un concurs de diferents ti-

, cançon

pus de jocs lingüístics: endevinalles al vostre equip.

rsos lingüístics que hi ha

a amb els recu 2. Tots els equips heu de preparar una provinve ntar-los vosaltres o utilitzar els que

. Podeu en la taula que teniu a continuació conegueu. uè la resolgui la resolgui l’equip 2; l’equip 2 perq L’equip 1 prepara la prova perquè El darrer equip lgui l’equip 4, i així successivament. l’equip 3; l’equip 3 perquè la reso uip 1. la prepara perquè la resolgui l’eq Nom de l’equip 1 …

Nom de l’equip 2 …

Nom de l’equip 3 …

…

Resoldre l’endevinalla

Endevinar la cançó

TREBALL COOPERATIU

Puntuacions (1 si se supera la prova. 0 si no se supera)

Dir l’embarbussament. Desxifrar el jeroglífic Resoldre l’enigma matemàtic Fer un rodolí Escriure un palíndrom Trobar l’anagrama d’una paraula

Aprenentatge cooperatiu

organitzeu 1. Formeu equips de quatre o cinc alumness,iemb arbussaments… Trieu un nom per

den servir de guia:

Aquests models us po

c Desxifrar un jeroglífi perquè el lífic og Inventeu un jer desxifri l’altre equip. La llet és massa freda.

L’…

–B

Resoldre una endevinalla Escriviu una endevinalla perquè la resolgui l’altre equip. Una cama i un barret que s’aguanta dret.

lí Fer un rodo ueu-les a un araules i dig p es tr u se Pen ci sortir en el perquè les fa altre equip ar; poden urà d’invent ha s’ ue q lí o rod sejar, sort. : cargol, pas ser aquestes ol, ue té el carg Quina sort q ! sota les cols de passejar

barbussament Dir amb rapidesa un em escriviu-hi, amb Agafeu un cartonet i barbussament. lletra ben clara, un em l’hauran de llegir Els vostres companys sense encallar-se.

En cap cap cap . el que cap en aquest cap

TREBALL COOPERATIU

la lletra Endevinar una cançó 8 segons. Busqueu-ne na cançó durant 7 o lgu d’a a sic mú a un u ra Grave les de mane desornes 3 o 4 línies. Escriviud’u t en gm fra un b am i quedeu-vos ben clara. denada, però amb lletra nar Els equips han d’endevi . de quina cançó es tracta

Aprenentatge significatiu i contextualitzat David Ausubel, l’any 1963, ja postulava que un aprenentatge, perquè resulti significatiu, ha de ser incorporat al conjunt de coneixements del subjecte, relacionant-los amb els coneixements previs. Aquesta teoria defensa que cada alumne aprèn interioritzant els coneixements i adaptant-los als seus esquemes mentals i a les idees prèvies que té. Per tant, l’infant va estructurant contínuament les seves idees.

Coneixements previs Motivació

Observació

Aprenentatge contextualitzat

Manipulació

Nous continguts

Experimentació

Funcionalitat en l’entorn

Aprenentatge significatiu

Aprenentatge contextualitzat

Per tal que l’alumne incorpori aquests coneixements, l’aprenentatge ha de ser important per a ell i ha de tenir relació amb el contingut que es treballi. A més, l’alumne, ha de tenir una actitud favorable i motivadora davant l’aprenentatge, per tal de poder connectar els coneixements previs amb els coneixements nous. Per altra banda, l’aprenentatge ha de ser funcional; és a dir, ha de servir perquè l’alumne s’adapti a la realitat en la qual està vivint, per això no només ha de ser significatiu, sinó que ha de ser contextualitzat. Quan es presenta un contingut nou, l’alumne ha de percebre la importància o la necessitat d’aprendre allò. Ha d’entendre que li pot ser útil o fins i tot necessari per a la seva vida o la seva realitat. En el programa MOTS, podem trobar-ne alguns exemples: Pàg. 19

n ra perso

ime ció en pr La narra

s onatge uns pers assen a p e u q . ts aginària a uns fe real o im e explic pot ser tòria qu una his història s é La nal, una ó s. ci at ra ri perso rmin Una nar , un dia ps dete la m u te fa n a u n ci conte, u en un llo . tius: un nçó, etc os narra de text d’una ca s a u tr p ti lle , la nts la re u e íc if d l·l pe Hi ha ió d’una a, un gu r reals s parts: llegend oden se a de tre st n s, que p co ratiu rincipal p ar s n e g xt Un te rsonat n els pe s. presente terminat nt Es . e mps de is m ar ja in te c i un te Plan llo o imag n u n fets e a. Situa els roblem icte o p ndari. el confl ge secu ja ueixen. te n Pla ersonat p es prod n u g al ns que ix o e ci u d ac o Nus nts Intr re e if d a l lup lució de Desenvo ini la so flicte. r s’imag l el con el lecto e u q Es reso a ix ç es es de Desenlla ersonat A vegad t. n dels p planteja s, ria és u n o tò ci is o conflicte h m e r de la nal Diari s seves radoperso mbé le a el nar xposa ta person t, ens e rimera u p sc n e vi a ó que h narraci r en els els fets En una em fixa xplicar ions… ns pod més d’e ves opin rsona, e e se p s ges. A le ra , e nts en prim sentime escrita al: els seus ció està na verb ana. na narra la perso u i eva germ s si iu r e ss sse ntar la m o p se s Per sab re iu p ig ject va ad li i ls e s, eva u pronom a casa m possessi convidar verb en de 1a La vaig essiu rsona ona

i anàvem

pronom al person rsona de 1a pe

veníem

pers

ona 1a pers verbs en plural del

ut.

e l’instit

juntes d

El diari personal Dissabte 20 de juny de Per a algú com jo, és 1942 una sensació molt estr anya escriure un diar mai no he escrit res, i. No tan sols perquè sinó perquè em fa l’efect e que més endavant ni no li interessaran les a mi ni a ningú altre confidències d’una col· legiala de tretze anys. no importa, tinc ganes Però això en realitat d’escriure i molt més enc ara de desfogar-me i treure’m unes quantes espines. de sobre

Aquest text pertan

Un diari personal és un tipus de text en què una per sona explica fets que ha viscut. De vegades també hi exposa les seves emocions i sentiments. Els fets i les situacio ns viscudes formen la part objectiva, allò que va passar. Les emocions i els sentiments són la par t subjectiva, és a dir, viscut la persona que la manera com ho ho explica. ha Algunes de les cara cterístiques del diar i personal són les seg Està escrit en primera üents: persona. S’acostuma a escriur e la data abans de cad a entrada. S’hi expliquen els fets més importants de la vida, sovint en l’ord Els fets i les anècdo re en què van passar. tes que s’hi expliqu en són reals. 13

Els alumnes han vist què és la narració en primera persona i com es planifica l’es14 diari d’Anna Frank, que es tracta criptura d’un text, llegeixen el fragment de l’obra El d’un diari personal. Després, es proposa escriure sta graella: el seu propi diari. És una manera 47. Valora el text que acabes d’escriure amb l’ajut d’aque millorar el text?Així es fa més motivadora, i per contextualitzar els continguts en la seva realitat. Com podria de cada un He posat la data tant, l’aprenentatge resulta més significatiu. dels dies. He seguit un ordre per evitar

salts endavant i endarrere. Aquest procésferHepermet a l’alumne la construcció i estructuració del seu pensament, explicat les emocions o els sentiments que m’ha provocat a partir de les idees el fet viscut. prèvies i el treball cognitiu que fa.

UNITAT 1

He comprovat les paraules dubtoses en el diccionari. He fet la lletra clara i entenedora. He accentuat les paraules que hi han d’anar.

Anna Frank

y a El diari d’Anna Frank. En aquest diar i personal, l’Anna hi relata els seu s dies en l’amagatall que compartia a Amsterdam amb la seva família, aba ns de ser capturats pels nazis. Aquest diar i s’ha fet famós a tot el món.

1 catalana • 5è UNITATLlengua

eline i

La Jack

1a pe ular del sing

UNITAT 1

verb en ona 1a pers ar ul del sing

poss de 1a a person

Dimensió EXPRESSIÓ ESCRITA

Cal tenir en compte, també, que l’observació, l’exploració, la manipulació i l’experimentació ajuden l’alumne a construir el seu aprenentatge i a fer-lo més significatiu. Un altre exemple de l’aprenentatge significatiu i contextualitzat podria ser aquesta activitat, en la qual es treballen les paraules compostes:

Les paraules composte

30. Troba en el penúltim pa

Llegeix aquesta frase:

cas:

ràgraf de la lectura els

atura i ha caigut aiguaneu.a) Ha baixat molt la temper Polisíl·lab de cincs: síl· labes: cas, dos nom dues paraules, en aquest de sta con eu uan aig b) Monosíl·lab amb La paraula dues vocals: aiguaneu aigua + neu c) Trisíl·lab amb h int ercalada: s simples aule s par o mé Polisí duesd) l·la per s b ade esd form rúi xo són l: tes Les paraules compos e) Tris pi. íl·la pro b amb dues t: i tenen un significat

mots que s’indique n en

cada

fer una paraula composta, cal A vegades, per form 31ar. Co mpleta aque en. form ste les s que afir s ma ple sim cio ns sobre les regles aules d’accentuació: alguns canvis en les par a) Les paraules ues losq cac tren dir ecció i deixés s’acce ca clos + car tren le: mp Exe ntuen perquè poden ser: Les paraules compostes ues, pit-roig… b) tren Les rro, pa raucac les losq simpàtic i públic s’a Noms: migdia, filfe ccentuen perquè obscur, bocabadat, Adjectius: agredolç, clar

LLEVATA

UNITAT 1

Els alumnes han après què són les paraules compostes, i a partir d’aquí es treballen algunes paraules relacionades amb la lectura El diari d’Anna Frank. És a dir, que després d’haver fet diverses activitats al voltant de les paraules compostes, fan un exercici més concret, sobre la lectura que ja han treballat i ho apliquen a altres casos o exemples propers a la seva realitat.

Aprenentatge contextualitzat

5è

UNITAT 1

32. L’Anna explica que els jueus ja no poden anar en autobús. Aq format per les parau uest mot és les auto i òmnibus. Digues a partir de format aquestes alt quines paraules s’h res: an espiadimonis: panxacontent: celobert: afe en form es tes malpensar: Algunes paraules compos capgirar: t: one gui un pè l-roja: gint-hi desenes i les unitats Els nombres, entre les 33 . Cla ssifica les paraules unitats i les centede l’activitat anterior (cinquanta-nou) i entre les on correspongui: nes (tres-cents). No ms s’escriuen amb dos Adjectius Els números del 21 al 29 D-U -C Verbs REC ORDA LA PAR AUL A guionets: vint-i-dos… NA) NTE -CE ITAT o (DES ENA -UN comença amb r-, sQuan la segona paraula cs… a-xo par s, gre a-so ant esp x-: penja-robes,

Llengua catalana •

OBRELLAUNES

Funcionament de la llengua

TRENCANOUS

panxacontent… c) Les paraules grà cies i ànega s’acce ntuen perquè Verbs: capficar, migpartir… d) Les paraules car tolina i pilota no s’a ccentuen PS

s e l p i t l ú sm

l a i c n e compet

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i nova t a r e p o o c l # l a b e e r ncia #t lingüism #pluri

tel·l

n e r # l a i c n e t e p m o c a r ó o i s c s a e u s l s a a v # a # l a t i g a i r o d e n e c r a p u l m e a v a t a ital # g t i i d ó v i i c a t m a r o re ansf r t # u i t a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # # s ó i e c l a p v i t l ú m e #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i t t c a e r c l # a #proje t i g i t ió d

r u l p # s e l p i t l ú m s e i ènc

c a m r o f s n #tra

c e j o r p ó # i c t - forma

Avaluació Avaluar l’aprenentatge no és solament mesurar els èxits; significa, a més, acompanyar els alumnes i trobar en cada moment la millor manera d’ajudar-los a aconseguir el millor d’ells mateixos. Aquest enfocament enriqueix el concepte d’avaluació, ja que implica que, a més d’obtenir el resultat final de l’aprenentatge o les consecucions dels alumnes, el professorat ha de considerar la millora de les aptituds dels estudiants, la manera i el camí amb què assoleixen els aprenentatges desitjats. A tal fi, s’han d’establir diferents graus de sistematització i de registre de la informació que s’observa, cosa que facilita els processos de personalització de l’aprenentatge. Per avaluar l’aprenentatge s’han de tenir en compte cinc accions docents fonamentals:

Accions docents per avaluar l’aprenentatge Avaluació

observar

reflexionar

decidir i actuar

comunicar

acompanyar

No es tracta d’una simple puntuació; anem més enllà: els diferents tipus d’intervenció tenen lloc d’una manera simultània i repetida. Mitjançant les propostes d’avaluació que es presenten en aquest programa, es pretén afavorir la sistematització del procés a l’aula i en la pràctica docent. El dossier d’aprenentatge (o portfoli) és una bona eina que ens dona l’oportunitat d’ensenyar els alumnes a ser conscients dels seus aprenentatges i dels seus progressos. A base de preguntes guiades que fomenten la reflexió i la metacognició, els dossiers d’aprenentatge enriqueixen el procés d’aprendre a aprendre, ja que ajuden l’alumne a ser més conscient de com aprèn, de les raons que sustenten les seves consecucions i de com pot millorar. A més a més, en el programa MOTS, oferim altres materials que desenvolupen àmpliament diferents aspectes de l’avaluació:

Autoavaluació

RENC REFLEXIONO I AP

C N E R P A I O N O I X E L REF

Al final de cada unitat l’alumne fa l’apartat «Reflexiono i aprenc», en el qual ja pot anar anticipant i percebent quins aspectes domina o ha de reforçar.

r aprendre llengua?

1. Per a què creus que pot servi 2. Respon:

dat més?

uesta unitat t’ha agra

Quina activitat d’aq

la? Què has après fentQuina t’ha agradat Quina has trobat a

menys? dat fer?

faltar que t’hauria agra

3. Completa aquest quadre:

mestra.

sa.

Llegeixo amb fluïde

Presento la feina neta, cturada. endreçada i ben estru après.

Sé explicar el que he

itats

Participo en les activ col·lectives.

unto

UNITAT 1

Intervinc a classe i preg els dubtes que tinc.

Repte personal del

trimestre:

rar?

Què hauria de millo

• 5è Llengua catalana

ió les Segueixo amb atenc re o la explicacions del mest

Avaluapp És una eina fàcil i intuïtiva per avaluar per dimensions i competències.

Proves d’avaluació escrites Per a cada unitat hi ha una prova d’avaluació. Aquesta es presenta en tres nivells de dificultat diferents (A, B, C) de manera que es pugui triar la més adient al grup o a cada alumne en particular. A més a més, es presenten en format Word perquè el docent pugui canviar, treure o posar allò que cregui convenient o necessari. Es poden trobar en el web de Barcanova. Exercici núm ero 2 Imagina que el bloc de gel la notícia per es desplaça explicar el cap al nord seguiment , cap a aigü que estan es més càlid fent els cien _________ tífics d’aquest es. Escriu _________ viatge. _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________

GUA

CATA

LANA

CICL - 5è

PE E SU

s’ha produït? a) Quin fet

RIOR

_ ____ ____ Grup ___ ____ ta __

Da ____ ____ ____ ___ ____ ____ ____ ____ IÓ ____ ____ IFICAC ____ ____ QUAL : ____ ____ __ Nom __ ció: __ Avalua

____________ ____ 8 ITAT

____________

ÓA

da ntàrti de l’A o ho sprèn però n es de uerda, és l’esq omplet c an s e gr massa que i. Una l més eraven àtic isatge s 5.800 qu de ge el pa que esp clim me—un El bloc is en st di a mesos mb el canvi canv tà Girona s aque ífics fei t a No es nt pateix ovíncia de a desprè en ie C. c am s bé ct El t tam e a la pr s s’h ent Larsen estava flo nen dire tone abita bl cio ja sh gm ra de la se re bilió ent de compa el bloc enat

tes: egun ero 1 les pr i núm spon Exercic xt i re ia x el te històr Llegei de la

un m uè rfície contin és d’ l’ano perq s de L’únic d’una supe — i de m ment de del mar, rda de ts l sque estat un adra ncreta el nivell de ge de l’e res qu àrtida, co enti lució niment ha t direclòmet nt crem l’evo na re de l’A , que in guien «el desp ment. relacio ent Larni cres se rò e re pe tigui gm sp t, a , qu que que es i així, el se , aquest previs ans del de Midas seguren a te es ia t rt ab nc ent ojec i, as la ce tant e». To conseqüè mpletam del pr t l’anunc es té a r l’hom r co ntífics e no n fe uït pe le». Com a canvia Els cie os i n’ha tural i qu prod ar es t na lnerab màtic arrib fa m nimen canvi cli tuació vu i podria ve si esde b el se 12 % «una t am ït un at ja tamen queda en pass tat a redu C l’any em es ps l ja s’h sen als de largat: «H de ge tem de fin llarg an. porció atge. a al . Des rès el m is m s’h el pa stòrica rprèn co s ha sorp rian Luck hi rt so mai en t Ad ince fita és De fet, le. El mesos , ha explica , la t. Futur que evisib rant ntífics seguimen t» i impr oc», però a la s cie ent du amen cert bl ir nt un Per al venim complet l és in segu únic va fe esde se dria de ge uint un gües ai po n’esta nt aquest querdarsa t a mas nstit ra «Tan rd, cap a es es so uesta espe ix co rcions». rs rdat no aq ue ve ta d’ al di eg ers cap futur e «s ions que ha i en po prop a, el ra qu enqu splaçar-se ca té opin lució els segu ir d’ar es tr de vo ntífi A part ckman as able que s com unitat cie guir-ne l’e Lu ob 17) cade teix de se que pr rant dè t. La com /07/20 12 tió és ( m es du at a.c gura serà qü na «és asse ; xa zo www.ar matei lides», ha u iceberg cà del no més futur bre el . mesos

____________

tingut lloc? b) Quan ha ____________

OPCI

____________

________ ____________

____________

___

____________

___

___ ____________

____________

___

nt? ___ at exactame ____________ c) On ha pass ____________ ____________ ____________ ____________

st fet? ___ públic aque ____________ d) Qui ha fet ____________ ____________ ____________ ment? ____________ st esdeveni produís aque es que a ___ s’esperav ____________ e) Des de quan ____________ ____________ ____________ ____________ notícia? cia aquesta tanta importàn ___________ ____ ____ f) Per què té ________ ____________ ___ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ___ ____________ ____________ ____________ ____________ ____ ____ ____ ____________ ___________ ____ ____ ____________ ____ ____________ ____ ____ ___ ________ ____________ ____________ ____________ ____________ ___ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________

Exercici núm ero 3 Escriu cada paraula

al costat de la norma corr esponent: sang – solit ud – mercat – astròleg – esclop – límit – verd esquerp – – tap arcaic – plàc id – llop – tràgic – buit – biòleg – ● S’escriu fred p, t, c a fina l de mot desp rés de voca l o de difto _________ ng tònic: ___ _________ ________ _________ _________ _________ En són exce _________ pcions les _________ paraules acab _ ades en -etu d i -itud: ___ ● S’escriu p/b, t/d o ___ ___ _________ c/g a final de mot desp rés de voca segons la l àtona o de lletra que consonant portin els derivats: ___ _________ _________ _________ _________ _________ _________ ___ _________ _________ _________ _________ _

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Avaluació

LLEN

I amb solucionari! LL

A ENGU

Exercici núm ero 4 Busca en la lectura els mots que s’ind ● Dos sinò iquen en cada nims de bloc cas: : massa, porc ió. ● Un antò nim de fred es: càlides.

CATA

LANA SO

CICL - 5è

ON LUCI

PE E SU

tones s’ha desd’un milió de s’ha produït? a) Quin fet Girona i de més la província de tan gran com Un bloc de gel rtida. près de l’Antà

RIOR

ARI UNIT

AT 8

ÓA tes: egun ero 1 les pr i núm spon Exercic ia xt i re històr x el te Llegei de la

da ntàrti de l’A sprèn no ho es de a, però squerd etés l’e pl om c massa que es i. Una l més eraven isatge s 5.800 qu de ge el pa que esp anvi climàtic —un dimeEl bloc is en l c a mesos rona uest canv està de Gi sprès aq ífics fei ament amb e teix No nt cia pa ie C. ín c bé ov a de Els direct t tam e a la pr s s’h ent Larsen estava flo n ita ne ne to ab bl ja sh gm de relacio bloc mpara at se bilió ent de

OPCI

gran

co un men uè el rfície contin és d’ l’ano perq s de L’únic d’una supe — i de m ment de del mar, rda de t un ts l sque adra ncreta el nivell de ge de l’e t ha esta res qu àrtida, co enti reclòmet nt volució nimen crem nat di t. de l’A , que in ien l’e l despre en lacio ent Largu m cres rò ui re «e e se spreni t, pe as, qu ren que e estig xí, el segm aquesta id qu previs ans del de M a gu se ia, t ecte t i ai rtes ab üènc amen tant l proj nci, as té la ce ome». To eq et de nu ns pl l’a m co es r l’h ntífics m a iar co n fet e no uït pe canv Els cie os i n’ha tural i qu ». Co ic prod lnerable arribar a es fa m vu ent na climàt ia venim el canvi i podr tuació esde se na si 12 % amb ja «u t un ït en at en tam pass eda tat a redu C qu l’any em es ps l ja s’h sen als de largat: «H de ge tem de fin llarg an. porció atge. a al . Des m rès el is m s’h el pa stòrica rprèn co s ha sorp rian Luck hi mat Ad incert fita és De fet, so esos i en le. El , la explica m t. Futur que evisib rant imen ntífics t», ha però i impr segu s cie ent du amen oc», guir a la cert nt un Per al venim complet ic bl l és in se va fe esde se es de ge uint un ún t podria n’esta nt aquest querdara aigü assa tit ra «Tan rd, cap so a es sta m cons ». es at ue espe ix ns rs rd no aq ta d’ rcio dive egue ers cap al futur e «s ions que ha i en po prop a, el ra qu enqu splaçar-se ca té opin lució els segu ir d’ar es tr de vo ntífi m l’e A part ckman as able que cie co ne t s irita Lu 17) segu e prob nt dècade La comun teix /07/20 ra és qu tió de t. a.cat (12 na du assegura serà qües «és m ; xa zo www.ar matei lides», ha u iceberg cà del no més futur bre el . mesos

tingut lloc? b) Quan ha . de juliol de 2017 el dimecres 12 Ha tingut lloc nt? at exactame pass ha On c) rtida. n C de l’Antà Larse ent segm Ha passat al st fet? públic aque s. d) Qui ha fet projecte Mida científics del c el grup de veniment? L’han fet públi uís aquest esde a que es prod erav s’esp e) Des de quan s. meso fa de es produís des S’esperava que ia? notíc i, com cia aquesta ció vulnerable tanta importàn a en una situa f) Per què té ent el paisatge. Larsen C qued ar completam è el segment a arribar a canvi rtància perqu Té tanta impo t un 12 %, podri gel ja s’ha reduï que el bloc de

Exercici núm ero 5 Subratlla els determinants respongui: que hi ha en aquestes orac ions i classific ● Tinc dues a’ls on corsamarretes de ratlles. ● El bloc de gel s’ha desp rès finalmen ● Em pots t. donar les teve s dades, sisp ● Agafa qual lau? sevol cadira buida i seu. ● Aquí hi ha massa soro ll. ● Coneixe s aquell hom e?

Articles Demostratiu

el, les s

Possessius

es. Eses més càlid vi, cap a aigü ero 2 cap al nord ífics d’aquest Exercici núm es desplaça fent els cient el bloc de gel t que estan Imagina que el seguimen ia per explicar criu la notíc

Numerals Quantitatius

atge.

a. Activitat obert

Indefinits

aquell teves dues massa qualsevol

ent: ero 3 a correspon Exercici núm at de la norm paraula al cost Escriu cada – verd – tap esclop – límit – astròleg – ud – mercat g – fred sang – solit buit – biòle – ic tràg llop – ic – plàcid – arca – erp esqu

p, : mercat, esclo diftong tònic de vocal o de mot després t, c a final de ● S’escriu p, buit, fred. : solitud. -itud i tap, arcaic, llop, en -etud ules acabades t pcions les para o de consonan En són exce vocal àtona plàcid, després de verd, esquerp, final de mot , astròleg, límit, t/d o c/g a derivats: sang ● S’escriu p/b, que portin els segons la lletra tràgic, biòleg.

Rúbriques Es presenten models de rúbriques per a cada una de les dimensions de l’àmbit lingüístic; també en format Word per tal que pugui ser modificat pel docent si ho considerés oportú.

TALAN LLENGUA CA

RÚBRIQUES MODELS DE ERIOR – 5è A – CICLE SUP

Ortogra

ressió Dimensió exp

LLENG fia UA CA TALAN MODELS D E A – CIC LE SU RÚBRIQUES Criteris PERIO R – 5è Escriu Expert N correcta iv el E l sc Avanç d’assolim les para ment corr riu at en t Escriu ectamen A treballa ules pr en la major t corr ent des. les para ia de mol ectament Comet Nov algu tes Comet ell treballa ules paraul de les erra nes des. Coneix errade moltes des en treballaes l’e sc normes les l’escrips en des. riptura Recorda de le s treballa para les paratura de les norm totes Rec des. treballa ules orda treballa ules treballa es des. moltes des. des. de les Recorda no rm po es ques Aplica Té mol treballa les normde correcta dificultates des. Aplica es m ts treballa per les norm ent norm les record des. Comet es bàsiqu es normesar les bàsiqu errors alguns Com es d’acce es treba en et ntuació d’accentua l’a en l’apl errors Com llades. . ció le plicació de . ic et ac s norm molts ió er de les rors bàsiqu es normes És capa l’aplicacen d’acce es raonar ç de ntuació bàsiques les normió de És capa . es d’acce ç de l’aplicac bà si ra nt qu on uació És capa . les normió de man ar, de d’acce es raonar ç de ntuació. er S’embo en para es encertaa molt lica certa lò, amb en da d’ús co ules , el Té gi l’aplicac ca, mol l’apl mú. raonam dific tes les normió de les icació de l’aplicacent de raonultats per norm en para es en para es les normió de l’apl ar Té inte ules d’ús co ules icació es d’ rè ús s en m pe co ú. revisar r Sem para mú. les norm de pr d’ús co ules correc la paraul es en revisa e mú. Acostum ortogràfció comú. es d’ús aa l’ortogr re ic vi a af Li sa ia les seve de les costa r seve de l’ortogr produc s afia de revisar Revisa produc s cions. les l’ortogr espo ho fa decions i prodseves les seveafia de t l’o ràdicamen uccion maner rtograf s. produc s ia de les seve rigorosa ci on s. pr s a. oducci ons.

escrita

ivitat 46 Pàgina 19. Act

liment Novell Nivell d’asso t Aprenent Avança Té moltes Expert Planifica dificultats per Planifica de ns a algu nific Pla planificar un coherentment manera molt un text abans detalls d’un text abans text abans detallada un d’escriure’l. d’escriure’l. d’escriure’l. text abans Té moltes nes Té algu d’escriure’l. dificultats per Escriu un text dificultats Escriu un nt de teni mantenir la aç man cap És per text la coherència i la u r pro manteni mantenir la cohesió d’un t mantenint la men la i ecta ncia corr coherè coherència text. coherència i a d’un la sev cohesió i la cohesió la cohesió de coherència i text. d’un text. tots els seus la cohesió elements. dels seus Fa servir elements. t Fa servir esporàdicamen Utilitza pocs en Utilitza gran connectors en connectors connectors d’un Utilitza una varietat de criptura l’escriptura l’es gran varietat tors en connec d’un text, tot i l’escriptura text. de connectors en que de adequats en d’un text. l’escriptura vegades ho fa l’escriptura d’un text. era . man de text d’un Se sol repetitiva. S’equivoca equivocar a Fa servir les en l’ús Escriu l’hora d’utilitzar formes Fa servir les d’algunes pre les sem als als les formes verb formes verb formes formes verbals al llarg adequades adequades en verbals als al verb nt del text. pràcticame un text. llarg del adequades al al llarg de tot text. llarg del text. el text. riu riu pocs Escoràdicament Esc esp Escriu signes de Escriu signes de correctament Escriu puntuació. correctament bastants puntuació. correctament tots els signes de els signes de signes de Presenta els puntuació. puntuació La seva puntuació. els textos sense corresponents. És molt polit Presenta presentació cap cura. la de seus textos Té cura dels textos en la era man ó a taci d’un presen és una sentació a. pre rad acu u s pro dels seu mica dels seus textos. deixada. textos. Revisa molt poc Li costa un text abans Revisa els els revisar un isa Rev de donar-lo per seus textos, ns Revisa un text seus textos aba text tot i que, de o acabat. ar-l abans de don era de man de vegades, cal bat. donar-lo per aca a per nom autò avisar-lo acabat. abans de perquè ho donar-los per faci. acabats.

Criteris És capaç de planificar un text abans d’escriure’l.

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Barcanova digital L’aula actual resulta impensable sense les eines digitals que han fet que algunes tasques escolars siguin més fàcils o còmodes, ja sigui, des del punt de vista del docent o de l’alumne. Editorial Barcanova, conscient d’aquesta realitat i necessitat, posa a la disposició dels mestres una bateria de recursos que l’ajudaran en la planificació, organització i seguiment del procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus alumnes.

Eines digitals per al currículum competencial Les competències digitals són un conjunt d’habilitats, coneixements i també d’actituds que els alumnes han d’anar assolint durant el procés formatiu. Aquestes competències són transversals en tot el currículum d’Educació Primària. El seu domini és un requisit important per al futur dels alumnes. A més dels continguts curriculars de cada matèria, el projecte digital d’Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències digitals que es treballen, tenint en compte quatre aspectes:

• El coneixement dels diferents dispositius digitals. • El treball cooperatiu. • L’accés a la informació i posterior transformació en coneixement.

• La reflexió i la crítica sobre el material que es troba en la xarxa.

Barcanova digital

Com és el projecte digital de Barcanova INNOVA?

Multisuport

Es poden utilitzar en diferents suports: tauletes, ordinadors, smartphone, etc.

Principals sistemes operatius

Descarregable

Compatibles amb els principals sistemes operatius: Android, Apple, Windows, iOS o Linux.

Llibres digitals

D’aquesta manera es pot treballar sense connexió a la xarxa.

Marsupials

Llicència multidispositiu

Tenen traçabilitat, i per tant, connecten la informació.

Permet utilitzar la mateixa llicència i la mateixa clau d’accés en diferents equips i dispositius electrònics.

Els llibres digitals poden ser integrats en les plataformes més utilitzades en els centres educatius de Catalunya i, d’aquesta manera, obtenir traçabilitat en les activitats proposades. A més, estan optimitzats per visualitzar-se amb qualsevol visor.

AVALUAPP Barcanova ha creat una eina d’avaluació adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament, molt visual, intuïtiva i fàcil de gestionar!

Avaluació de les dimensions i les competències que es treballen en els programes INNOVA!

Seguiment individualitzat dels alumnes!

Els docents poden fer una avaluació continuada i formativa dels seus alumnes.

Barcanova digital

Multidispositiu, per poder treballar en qualsevol suport, i multiplataforma, s’adapta a les principals plataformes educatives existents.

Permet avaluar les dimensions i les competències a partir de la valoració de les activitats que es van portant a terme en els programes, i finalment ponderar aquestes valoracions per obtenir-ne un resultat.

Ponderació de les activitats del llibre de l’alumne, amb la possibilitat d’incloure’n d’altres o canviar la valoració proposada.

Possibilita el seguiment dels alumnes des de l’inici de curs de forma continuada.

Una aplicació pensada i desenvolupada per acompanyar i orientar els alumnes en el seu procés d’aprenentatge.

Barcanova INNOVA, un projecte complet! Enllaços d’interès

Llibre digital de l’alumne

que enriqueixen el contingut, ajuden a consolidar-lo i resulten una bona eina de motivació per als alumnes.

Recursos complementaris relacionats amb el contingut treballat en cada unitat: vídeos, animacions, pàgines de contingut, etc.

Activitats autocorrectives Activitats d’exercitació que fomenten el treball autònom de cada estudiant i li permet avançar al seu propi ritme.

Activitats d’avaluació Conjunt d’activitats, també autocorrectives, a partir de les quals els alumnes poden valorar si han assolit prou bé els coneixements més destacats sobre cada tema.

Activitats obertes

Activitats imprimibles Propostes d’activitats que requereixen dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc.

Barcanova digital

Activitats de resposta lliure i oberta. El treball es guarda automàticament i pot ser consultat i avaluat pel professor.

Enllaços d’interès

Llibre digital del mestre

Accés a tots els enllaços i recursos que té l’alumne en el seu llibre digital.

Les acti vitats PDI ten en una fitxa pe dagògic a per treu re’n el màxim profit!

Activitats PDI Serveixen per reforçar, ampliar o consolidar alguns dels continguts treballats en el llibre. Dues propostes en cada unitat didàctica

Guia d’aula En format PDF per accedir fàcilment a tots els recursos i a totes les propostes.

Solucionari Activitats del llibre de l’alumne amb el solucionari per fer més pràctica i àgil la correcció.

Mapa mental Eina per construir el mapa mental de la unitat amb els continguts que desitgi cada docent. Pot servir de motivació, seguiment, resum de la unitat...

RECURSOS Els programes INNOVA de Barcanova disposen de tot tipus de recursos que poden ajudar a enriquir i a facilitar algunes de les tasques que es porten a terme en el dia a dia a l’escola i dins l’aula. L’objectiu és fer costat als docents en tot moment i en qualsevol àmbit relacionat amb els programes i el model educatiu actual.

Treballar junts per avançar!

Recursos

NOU web!

Més fàcil i còmode!

Barcanova renova el web i la imatge per adaptar-se als nous temps i a les necessitats dels mestres. I ho fa per accedir de manera més fàcil i còmoda a tots els recursos que es posen al seu abast i, així, poder consultar, descarregar documents, veure els catàlegs, fer consultes i fins i tot contactar amb la xarxa comercial per fer comandes i/o consultes... En el nou web hi ha un centre de recursos en el qual el mateix mestre es pot registrar i, des d’allà, pot veure els llibres (visor), pot descarregar-se recursos i documents, etc.

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Quins recursos s’hi poden trobar? S’hi poden trobar recursos com aquests:

• Currículum d’Educació Primària • Guia d’aula en PDF • Programació de les unitats didàctiques • Temporització orientativa • Proves d’avaluació (en tres nivells de dificultat i amb solucionari)

• Models de rúbriques • Llibre de l’alumne projectable • Activitats digitals interactives per treballar amb la PDI Recursos propis de les àrees:

• Locucions de les lectures, dictats... (llengua) • Musicogrames (música) • Àbac interactiu (matemàtiques)

Programació Quadres de programació d’aula que contenen els objectius d’aprenentatge, les dimensions, les competències pròpies de l’àrea, els criteris d’avaluació i els continguts.

Pr og ra ma ci ó OBJECTIUS

TATGE D’APRENEN S DIMENSION IES I COMPETÈNC

ssió escrita.

nicació oral. Dimensió 1. Comu nsió literària. Dimensió 4. Dime

UNITAT 1

Dimensió 3. Expre rensió lectora. Dimensió 2. Comp ultural. ingüe i interc Dimensió 5. Pluril

DIMENSIONS I COMPETÈNCIES

COMUNICACIÓ

ORAL • Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situació • Normes que regeixe comunicativa de n la interacció oral. l’aula i de l’escola • Estratègies per . a la producció de textos orals. • Producció de textos orals de diferent s tipus i formats • Adequació del de l’àmbit persona registre (formal o informal) a la situació l i escolar. • Ús de llenguatges comunicativa. no discriminatoris • Estratègies per i que respectin les a la comprensió diferències de gènere. de textos • Comprensió de textos orals en diferent orals. • Comprensió i interpre s contextos. • Interès per particip tació crítica i raonada de textos orals. ar en les convers es i per expressar-se amb claredat i bona pronúncia.

C1 C2 C3

COMPRENSIÓ LECT ORA

• Comprensió del sentit global i específ ic d’un text de tipolog suports identific ant les informacions ia diversa en diferent • Comprensió de literals i inferenc s formats i ials. textos • Estratègies afavorid escrits en diferents formats vincula ts a continguts curricul ores del procés de lectura. comprensió lectora ars. abans, durant i després • Entonació, fluïdesa de la , velocitat en la lectura comunicativa. expressiva de textos d’acord amb la situació • Utilització de diccion aris en diferents • Interès pels textos formats per a la compre escrits com a font d’informació i aprenen nsió de mots i expressions. • Valoració crítica de la capacitat lectora tatge i com a mitjà de comunicació. d’un mateix.

EIXEMENT DEL FUNCIONAMEN DE LA LLENGUA T I DEL SEU APRE NENTATGE

Ortografia • Normes sobre l’accent uació gràfica. • Aplicació d’instru ments personals per revisar l’ortogr Lèxic afia dels textos. • Reflexió sobre la construcció de paraule • Funcionament s, frases i textos. semàntic i morfolò gic de la llengua Gramàtica : mecanismes de derivació i compo • Diferències d’ús sició. de la llengua oral i de la llengua escrita. • Revisió dels textos pel paratextuals a partir que fa a l’estructura i l’organització, la puntuació, el lèxic d’algun tipus de • Signes de puntua suport. i els elements ció: guionet.

EDUCACIÓ LITER

ÀRIA

• Comprensió de textos literaris aplican t estratègies específ text.

iques per aprofun

PLURILINGÜISM

E I INTE

Dimensió 1. Comun icació oral. Dimensió 4. Dimen sió literària.

C7 C8 C9

C10 C11 C12 C13

C14 dir en el sentit del

RCULTURALITAT • Valoració del coneixe ment de llengüe s altres i del món i per valorar la pròpia per a la comunicació i per millorar la comprensió dels llengua i cultura.

Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa.

Interactuar oralmen t d’acord amb la situació comuni cativa estratègies convers utilitzant acionals. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comuni cació i escolars en diferents suports i formats. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura.

EXPRESSIÓ

ESCRITA • Estratègies per a la producció de textos escrits: planific • Producció de textos ar, escriure i revisar. escrits de tipolog ia diversa en diferent explicacions, descrip s formats i suports cions, diàlegs, notícies • Coherència i cohesió : narracions, , receptes, còmics… • Aplicació dels coneixeen l’organització i estructura del text, segons la seva ments sobre el tipolog funcionament de escrits. la llengua en la produc ia específica. • Normes per a la ció de textos bona presentació dels textos escrits. • Interès per aplicar en la producció de textos escrits els coneixements apresos. CON

Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans comunicació i escolars de .

Utilitzar, per compre ndre un text, l’estructura i el format de cada gènere textual i el compo nent paraules i les estructu semàntic de les res morfosintàctiques més habituals. Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informa ció per adquirir coneixement propi. Planificar l’escript ura d’acord amb la situació comuni cativa i el destina tari. Produir textos de tipolog amb un lèxic i estructu ies diverses ra que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.

Revisar el text per millorar cura de la seva present -lo i tenir funció de la situació ació formal en comunicativa. Llegir fragments i obres alguns autors i autores i conèixer significatius de la literatura catalan a i universal. Crear textos amb recursos literaris per expressar sentime nts, realitats i ficcions.

La programació és en format Wor d perquè pugueu m odificar allò que calgui pe r tal que s’adapti del tot a la vostra realitat.

Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüíst ica i cultural catalan i mostrar interès a per l’ús de la llengua catalana. Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, l’Estat espanyol, d’Europa i del món.

Dimensió 2. Compr ensió lectora. Dimensió 3. Expres Dimensió 5. Plurilin sió escrita. güe i intercultural.

UNITAT 1

Recursos

CONTINGUTS

ALUACIÓ CRITERIS D’AV

de orals provinents produccions 1. Comprendre s. i rses de classe diferents mitjan ment en les conve per a les funcions què le un text oral en 2. Participar activa missatges orals atge comprensib C1 Comprendre vivència quotidiana i des expressar llengu • Comprendre un dre, es. r apren divers , utilitza fonts s’expliqui una ara relacionar-se Saber escoltar els altres procedents de comunicatiu. bàsiques, com ar. del punt de vista oralment viscudes, imagin • Expressar-se experiències la. gut a la s’expliqui una torns de parau amb els què ent tar en oralm oral adequant el contin a. respec i pròpia nicativ C2 Produir un text iana. de producció to de veu o situació comu 3. Exposar temes i adaptant l’entonació, el vivència quotid , dre un text preparació prèvia comunicativa. • Llegir i enten la ió ra persona. el ent d’acord amb el gest a la situac narratiu en prime per comprendre nt C3 Interactuar oralm ius tipus d’estratègies ífica de textos escrits nicativa utilitza textos narrat 4. Aplicar tot espec situació comu • Comprendre i la informació rsacionals. na i les ts. sentit global estratègies conve diferents forma en primera perso ues. en i a divers als textos de tipologia un ntes referides seves característiq sa per comprendre i formular pregu ulari fluïde ndre . vocab amb Respo nou rensió 6. na. C4 Llegir • Comprendre mostrant comp de en primera perso a, mostrant interpretació que s’han llegit text narratiu i comprensiv a partir de la ra autònoma inclosa en un 8. Llegir de mane de textos. rensió d’un la informació gies de comp tipus na. os i en diferents interès per tot C5 Aplicar estratè text. en primera perso de gèneres divers lingüística i text narratiu re 9. Escriure textos ència, cohesió i correcció • Planificar, escriu coher del procés de narratiu en iu en primera formats amb atge, partint i revisar un text un text narrat llengu de a rendre tura. na. amb riques C6 Comp i revisar. de la seva estruc primera perso re o elaborar amb un si persona a partir pensar, escriu les tipologies les en síl·labe re textos de totes • Separar parau text, a les 10. Saber escriu ui al tipus de en gies de cerca s’aving que estratè classificar-les r revisar i adquirir C7 Aplica lèxic i estructura capacitat per s, bisíl·labes, informació per ar-ne monosíl·labe registre. Tenir i gestió de la dels altres i millor ·labes. intencions i al propi. d’un mateix o trisíl·labes i polisíl ació. coneixement millorar els textos el lèxic i la puntu tònica de ió, síl·laba cohes la a la i ina la personal • Identificar en la coherència ctura que determ tura d’un diari classificar-les i aplicar l’estru inades. les paraules i C8 Planificar l’escrip 12. Conèixer síl·laba. situacions determ textos. casos partir d’unes funció d’aquesta la majoria de tipologia dels en gràfica r i tuació amb un lèxic • Conèixer i aplica ntuació. 16. Aplicar l’accen diari personal de producció. C9 Produir un adequ per crear les normes d’acce en els textos ats. de la llengua estructura els mecanismes la derivació com 17. Conèixer • Reconèixer composició. ara derivació, la creació de i la a sistema de i tenir cura de significat, com gramatical bàsica a partir de C10 Revisar textos la terminologia paraules noves os i sufixos 18. Conèixer enunciat. presentació. element en un cada de en l’addició de prefix omia funció de la literatura ssivament auton s, organització i a una arrel. ents d’autors 19. Mostrar progre el procé les C11 Llegir fragm relació entre e: reflexió sobre dels errors, l’aprenentatg • Interpretar la catalana. l, acceptació i ives trebal s. del primit procé paraules planificació ió de tot el : literaris per família. i autoavaluac amb recursos derivades d’una de literatura llegits autocorrecció C12 Crear textos rensió dels llibres trama, els ents la composició 20. Mostrar comp són els protagonistes, la expressar sentim • Reconèixer com a de creació de saber explicar com a sistem i emocions. . i cultural de escenaris. paraules noves itat lingüística llengua s per l’ús de la i valorar la divers amb actitud de tament el 21. Conèixer Mostrar interè món, C13 del i • Utilitzar correc es es nya llengü i r algun Catalunya, d’Espa persones que parlen altres catalana. guionet per separa a les ostes. respecte cap lingüística i paraules comp rendre -les. r la diversitat de interès per comp elements que els problemes C14 Conèixer i valora nya. • Identificar els s per solucionar produeixen en la cultural de Catalu 22. Tenir interè nicació que es ges. intervenen en comu i missat els comprensió t adaptar comunicació. es ingües saben contextos multil de diferents llengü classificar arar produccions • Identificar i i canviar el punt 23. Saber comp nicatives i diferències, ances situacions comu sembl altres maneres els diferents per trobar-hi poder comprendre diverses, i també personal per i vista de atges, tipus de llengu i i respectuós element de de veure el món. discriminator no s, atge reconèixer algun stica del raciste 24. Usar un llengu crític amb els prejudicis la diversitat lingüí i ser amb els altres, món. sos i classistes. sexistes, religio

OBJECTIUS LS CONCEPTUA

Temporització orientativa Es facilita un quadre amb una orientació de com es pot distribuir el contingut del curs en sessions. Cada docent la pot adequar al ritme de treball del seu grup classe. Per a l’elaboració d’aquesta temporització es tenen en compte les unitats didàctiques en les quals està estructurat el material de l’alumne i les hores que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya destina a l’àrea. LLENGUA

CATALANA

• CICLE SUPERIOR

• 5è

ZACIÓ ORLE SU PE RI OR • CIC IENTATIVA

TEMPORIT

LLENGUA

CATALANA LLENGUA A

continuació us oferim ritme de treb una tempor ització orie all del seu ntativa que grup classe. cada docent Per a l’ela boració d’aq pot adequa IVA IENTAT ues r al tiquesCIÓ ta tempor adequar al ZA en lesOR ització s’ha quals està RIT PO docent pot n ting TEM estructura d’Ensenyam cad uta en que torie compte les tiva el ma ent de la nta teri al nou unitats de l’alumn Genera ització literatura. e i les hor una tempor litat de Catalunya àc- didàcrim es did que ofe destina per ació us nou unitatsel Departament les a l’àre p classe. pte A continu En els qua nt gru a com me de seu en Llen arta tingut treball deldres es mostra catalana i es que el Dep gua ció s’han ritme depàg la seq itzaüen ines relacion ta tempor catalana i mne i les hor ciac l’alu ues deper ades, els con materi al ió trimestra de Llengua que boració d’aq i pera unitats per esl’àre ucturat eltinguts i les Per a l’ela es prolspos enestr actitina . Cada uni de form ya des està vitats d’ap a orie tat recull les de Cat renentatg ntaalun en les qua tiva. tiques Cad e i les ses Generalitat ll les a una recu de laues d’aq sion tat ent uni s a de yam tes treball . Cad unitats pro d’Ensen 50-55 min all posa repartiestres i per unitats uts cada una sions de treb ra. ). Si la pro ió per trimr la feinren tres literatu a ent atge i les ses ciac ho creieu gra mació de seqüen d’ap entre unes set o vuit necessla tsl’esc ari, podeu sessions (d’u tal d’atdres es mostra ola té des i les activita tinades mé la dive contingutsampliar el conting En els qua endre ade s, els rsita s s(d’uns ns sses ses t de ritm sion ut amb acti sion cion tiva o vos es. o nivells o vuit vita orienta set a pàgines rela s ts al- alcom une form pro vos re o ple pis mesntà a ent de cad sion posen de s ses ries per la fein a grudes mése. que es pro a repartir tina p clas ries per ola té des tats propos plementà UNITAT d’aquestes uni ció de l’esc vitats com PÀGINES la programaPRIMER TRIM ut amb acti Cada una se. ESTR a una). Si conting el clas E cad r p uts plia gru min de cada 50-55 podeu am CONTING pis VITA I ACTI 1 pro llsUTS necessari,Presentació de TS D’APRENE nive eu 8-10 eslaounita NTATGE t. Lectu tres ho crei t deraritm Fran re la diversitaCompren kenstein. SESSIÓ sió lecto tal 1d’atend SESSIÓ 1 1 1 1

2 2 2 2 2 2

• CICLE SUPERIOR

• 5è

PRIMER TRIM ESTRE CONTING UTS

I ACTIVITA Presentació TS D’APRENE de la unitat. NTATGE Lectura Un got SESSIÓ Comprensió sorprenent. lectora. Comprensió i expressió oral: Interpreta 1a Expressió escri ció d’instruccions ta: Elaboració 48-51 orals. de textos instr Ortografia: uctius. El hiat. El signe 2a 52-53 d’interrogació Lèxic: Les para (?) i el signe ules compost 3a 54-55 d’admiració es. (!). Gramàtica: Els tipus d’oracion 4a 56-57 s segons la Sóc compete intenció del nt. 5a parlant. Presentació 58-60 de 6a Lectura Poes la unitat. ia i 7a Comprensió tradició. lectora. 61-62 Comprensió i expressió oral: Memoritz 1a i nadales. ació i recitació 63 de refranys, Expressió escri poemes breu ta: Creació 64-67 s d’una nada Ortografia: la. 2a Els dígrafs. 68-69 La separació Lèxic: El sent de para ules a final it propi i el 3a 70-71 de ratlla. sentit figur Gramàtica: at. L’oració: el subje 4a 72-73 cte i el pred Sóc compete icat. La conc nt. 5a ordança. 74-75 Treball coop eratiu: Parle 6a m de llibres. 7a

45 46-47

3 3 3 3 4 4 4 4 4 4 4

11-12

PÀGINES

42-44

3 3

ra. ESTRE Comprensió ENTATGE PRIMER TRIM i expressió oral: InvenI ACTIVITATS D’APREN 1a Expressió escri 1a TINGUTS ció d’una narració CON ta: Elabo en primera ració d’un diari persona. Ortografia: personal. La ió unitat. síl·lab 2a de la a. Sepa La síl·lab ració de para Prese 2a a ntac tònic tein. ules en síl·lab a. 18-19 3a ura Frankens es. en primera persona. Lèxic:Lect 3a ra. El diccionar ció lecto 8-10 d’una narra 20-23 Comprensiói. 1 oral: Invenció Gramàtica 4a essió . expr : i La onal com sióunicació. 4a 24-25 Compren d’un diari pers lleng ió uatg es. 11-12 Sóc competent. escrita: ElabElorac e. Les lleng síl·lab en 1 5a paraulesües. Expressió 5a Separació de 13 Presentació de a. síl·lab 26-2 La la a: 8 unitat. 6a 1 grafi Lectura ElOrto 6a a. vell llop adetònic síl·lab mar. 7a 14-17ComprenLa sió lectora. onari. 1 29-30 7a llengües. Les dicci e. El : uatg Lèxic Com lleng 18-19 prensió i expressió unicació. El comDesc : Laoral: 1a 1 31 àtica Gram Expr ripció oral d’an 1a 20-23 essió escrita: Crea imals. ció nt. pete de fitxes desc 1 32-35 com Sóc Orto 24-25 grafia: Els diftongs.ióElde la unitat. riptives d’animals. 2a 136-37 i segu Lèxic: La derivPresentac punt de 2a it, ació i lesElfamí vell llop mar. el punt i a part, el punt 3a 38-39 Lectura lies ra.para final.s. Gram 3a ules. 26-28àtica: L’oració. prensió lectode oral d’animal 4a Com 40-4 2 1 Descripció oral: s. Sóc compete essió imal 4a es d’an nt.Comprensió i expr 5a s descriptiv el punt final. ció de fitxe 29-30 5a Crea part, a ta: i 2 it, el punt 6a Expressió escri El punt i segu 31 ngs. 6a difto Els 2 7a Ortografia: de paraules. les famílies 32-35 i 7a ació 2 Lèxic: La deriv 36-37 ció. L’ora 2 Gramàtica: 38-39 nt. 2 Sóc compete 40-41 2

1UNITAT

UNITAT

CATALANA

14-17 INES PÀG

8a UNITAT

PÀGINES

76-78

80-81 82-85

5 5

86-87 88-89

5 5

90-91

SEGON TRIM ESTRE CONTING

UTS I ACTI Presentació VITATS D’AP de RENENTAT Lectura Eurek la unitat. GE a!! Comprensió lectora. Comprensió i expressió oral: Participac Expressió escri ió en simu ta: Creació lacions de conv d’un text dialo erses. Ortografia: gat. Els sons vocà lics. El guió Lèxic: Els diale (—). ctes. Gramàtica: El nom. El sinta gma nominal. Sóc compete nt.

SESSIÓ

1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a

Educació

Primària

Educació

Primària

Educació

Primària

Avaluació Proves d’avaluació en tres nivells de dificultat i en format Word per poder-les adaptar al ritme i nivell de cada grup o de cada alumne. A més a més, contenen el solucionari per fer més àgil la tasca de correcció. Exercici núm ero 2 Imagina que el bloc de gel la notícia per es desplaça explicar el cap al nord seguiment , cap a aigü que estan es més càlid fent els cien _________ tífics d’aquest es. Escriu _________ viatge. _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________

LLEN

GUA

CATA

LANA

CICL - 5è

PE E SU

s’ha produït? a) Quin fet

RIOR

_ ____ ____ Grup ___ ____ ta __

Da ____ ____ ____ ___ ____ ____ ____ ____ IÓ ____ ____ IFICAC ____ ____ QUAL : ____ ____ __ Nom __ ció: __ Avalua

____________ ____ 8 ITAT

____________

ÓA

tes: egun ero 1 les pr i núm spon Exercic xt i re ia x el te històr Llegei de la

____________

tingut lloc? b) Quan ha ____________

OPCI

____________

________ ____________

____________

___

____________

___

___ ____________

____________

___

nt? ___ at exactame ____________ c) On ha pass ____________ ____________ ____________ ____________

Exercici núm ero 3 Escriu cada paraula

Rúbriques Es faciliten models de rúbriques per a cada unitat didàctica –també en format Word– per poder-les ajustar a les necessitats particulars. LLENGUA CAT

RÚBRIQUES MODELS DE ERIOR – 5è E SUP ALANA – CICL

Ortogr afia

LLENGU A CATA MO LANA DELS DE RÚ – CICL E SUPE BRIQUES Criteris RIOR – 5è Escriu Expert Nivell correcta Es d’ cri assolim Avança les para ment corre u ent t Es ule cta criu s Aprene treballa la major ment corre nt des. Co ia cta met ment les para de mo No ltes alg Comet vell treballa ules paraule de les erraunes des. Coneix errade moltes de treballa s l’escrips en normes les l’esc s en des. Record les paratura de les riptura de treballa les norma totes Re paraule ules des. tre co s es rd ba treballa lla treballa moltes a des. Record des. des. a normes de les poqu Aplica Té mo es treballa les normde correcta dificultaltes des. Aplica es me ts tre per les norm nt norm les ballade record Comet s. es bàsique es normesar les bàsique errors alguns Co s d’accen s met treba en l’a tuació d’accentua en l’aplierrors Co llades. . ció lesplicació de . de les cació erromet molts normes rs en bà siq no ue És capa rmes l’aplica d’accen s ció de raonar ç de les norm tuació bàsiques És capa . es d’accen l’aplica raonar ç de tuació bàsiques ció de És capa . les norm d’accen manera, de raonar ç de tuació. S’embo en para es , amb encerta molt lica ce ule rta en s da d’ús co lòg , el Té mo l’aplica l’aplica ica, mú. ltes ció ra on ció de dif les norm iculta les norm de l’apli ament de raonar ts per cació de en para es en para es les norm ules Té inter l’aplica d’ú d’ús co ules ció de en para es revisar ès per Se s comú. mú. les norm mpre d’ús co ules correcc la paraule es en revisa mú. Acostum s d’ús ortogrà ió co aa mú. l’orto Li costa les sevefica de les grafia de revisar seve l’ortogr produc s afia de revisar Revisa produc s cions. les l’ortogr ho fa decions i prodseves afia de esporàdicam les uccions t l’ortogr en manera . prodseves afia de les uccions rigoros . prodseves a. uccions .

essió escrita Dimensió expr vitat 46 Pàgina 19. Acti

ent Novell Nivell d’assolim Aprenent Avançat Té moltes Expert Planifica dificultats per Planifica alguns Planifica de coherentment detalls d’un planificar un molt era s man text abans un text aban text abans detallada un d’escriure’l. d’escriure’l. d’escriure’l. text abans es nes Té molt per d’escriure’l. un text Té algu iu dificultats Escr ltats dificu Escriu un mantenir la mantenint És capaç de per text rència i la mantenir la tenir la cohe sió d’un t la prou man tenin man ent cohe correctam coherència i la coherència i coherència text. la seva cohesió d’un i la cohesió la cohesió de coherència i text. d’un text. tots els seus la cohesió elements. dels seus . Fa servir elements nt Fa servir esporàdicame Utilitza pocs en Utilitza gran connectors en connectors connectors d’un Utilitza una varietat de l’escriptura l’escriptura gran varietat rs ecto en conn d’un text, tot i l’escriptura text. de connectors en que de adequats en d’un text. l’escriptura vegades ho fa l’escriptura d’un text. de manera d’un text. Se sol repetitiva. S’equivoca equivocar a Fa servir les iu en l’ús Escr l’hora d’utilitzar formes Fa servir les d’algunes sempre les les formes verbals formes verbals formes formes s en uade s verbals al llarg adeq uade adeq verbals al verbals ticament del text. pràc al un text. s del llarg adequade al llarg de tot text. text. del llarg iu el text. iu pocs Escr ràdicament Escr espo Escriu signes de iu Escr ent ctam signes de corre Escriu puntuació. correctament bastants puntuació. correctament tots els signes de els signes de de s signe Presenta els puntuació. puntuació La seva . puntuació. els textos sense corresponents És molt polit Presenta s presentació cap cura. seus texto Té cura de la dels textos en la d’una manera és una presentació presentació prou acurada. mica dels seus seus dels textos. deixada. textos. Revisa molt poc Li costa un text abans Revisa els revisar un Revisa els de donar-lo per seus textos, Revisa un text seus textos text abans acabat. i que, de tot r-lo abans de dona era de de man vegades, cal donar-lo per acabat. per noma autò avisar-lo acabat. abans de ho perquè donar-los per faci. acabats. Criteris

És capaç de planificar un text abans d’escriure’l.

Avaluapp

És una eina fàcil i intuïtiva per avaluar per dimensions i competències. Està adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament. És multidispositiu, per poder treballar en qualsevol suport, i multiplataforma perquè s’adapta a les principals plataformes educatives existents.

Recursos

Formació Barcanova aposta per la formació permanent del professorat, indispensable en aquesta nova etapa educativa plena de canvis i renovació pedagògica. Afrontem nous reptes a les aules per fer créixer els alumnes, per fer-los més competents i preparats per a la societat del futur. Entre molts altres, hi ha cursos sobre les noves metodologies com l’aprenentatge cooperatiu; sobre nous models i maneres de fer, com: entrenar el pensament a l’aula i entrenar les funcions executives; sobre els nous coneixements de neurociència que ens permeten conèixer millor com aprenen els infants, i també sobre les noves maneres d’avaluar, per fer d’aquesta avaluació una eina de millora i creixement.

És una oportunitat per millorar la relació ensenyament-aprenentatge i donar un sentit més significatiu a l’educació, que passa de ser una transmissió de continguts a una manera de procurar que els alumnes tinguin unes competències que els permetin avançar i créixer en tots els sentits.

Accedeix al catàleg !

Els cursos i formacions es poden adaptar a les necessitats de cada centre. A més a més, Barcanova ofereix formació sobre els propis programes i projectes, i assessorament i seguiment durant el curs per resoldre dubtes o consultar el que calgui mentre es porten a la pràctica a l’aula.

Fent costat a la innovació! Recursos

formacio@barcanova.cat

PROJECTE INNOVA Un aprenentatge contextualitzat i que emocioni és clau perquè els nens i les nenes interioritzin el coneixement de manera competencial i l’extrapolin als diferents reptes que puguin sorgir.

El Programa Mots és: Innovació pedagògica Aprendre a aprendre Avaluació competencial Continguts contextualitzats Transformació digital Pensament crític

Metacognició Inclusió Emprenedoria Interdisciplinarietat Treball cooperatiu Creativitat

facebook.com/editorialbarcanova

www.barcanova.cat

edbarcanova

9242294

@EDBARCANOVA