ÀMBIT LINGÜÍSTIC. LLENGUA CATALANA. ESO by Editorial Barcanova

ÀMBIT LInGÜÍSTIC. LLENGUA CATALANA Nou currículum competencial

NOVETAT 2015

UN PROJECTE COMPLET PER AL NOU CURRÍCULUM COMPETENCIAL 2015 En el marc educatiu competencial, les eines d’aprenentatge han de tenir una organització i un plantejament diferents dels dels llibres de text clàssics. La informació sobre els continguts, per una banda, i les activitats d’aprenentatge, per l'altra, en metodologies competencials tenen finalitats diferents: • La informació cal presentar-la en blocs, on quedin perfectament identificats els objectes d’aprenentatge. • Les activitats han de plantejar-se com a itineraris formatius competencials, i algunes han de tenir un tractament més transversal i ser objecte d’una rúbrica que permeti aplicar els criteris d’avaluació que garanteixin l’assoliment de les competències bàsiques pròpies de l’àmbit, com també dels continguts clau.

COMPETÈNCIA ORTOGRÀFICA LLETRES EN CONTEXT 1

ISBN 978-84-489-3659-4

LLETRES EN CONT

ISBN 978-84-489-36

EXT 3

60-0

Els quaderns LLetres en context: • Promouen la renovació de l’ensenyament de l’ortografia. • Presenten una metodologia comunicativa i contextualitzada. • Segueixen una didàctica activa i diversa. • Fomenten les competències lectora, escrita, oral i literària.

Els quaderns s’han elaborat d’acord amb les Orientacions pràctiques per a la millora de l’ortografia proposades pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

PER ALS ALUMNES A 1r plantegem una triple oferta editorial A més de l’edició digital, els mateixos continguts i activitats es presenten conjuntament i separada en el format imprès, perquè cada centre pugui combinar aquests elements com millor convingui al seu model docent.

RAT LIBRE INTEG

ISBN

-3609-9 978-84-489

LLIBRE DE CONEIXEMENTS

DOSSI

ISBN 978-84-489-3607-5

ER D'A ISBN 9

PRENE

78-84-

NTATG

489-36

08-2

LLIBRE DIGITAL

ISBN 978-84-489-3706-5

A partir de 3r L’oferta es concreta en un llibre que integra el contingut informatiu i les activitats competencials, tant en el format digital com en el format imprès. GRAT LLIBRE INT-4E89-3640-2 ISBN 978-84

LLIBRE DIGITAL

ISBN 978-84-489-3719-5

ÀLEG D E M A N E U E L C AT DE LA NOSTRA O F E R TA D IG ITA L

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA DELS LLIBRES Aquest projecte d’APRENENTATGE COMPETENCIAL s’estructura en un nombre variable de temes segons el curs. Presentats amb criteris de CONNECTIVITAT DE LA INFORMACIÓ, faciliten als alumnes la interrelació dels coneixements apresos també amb d’altres matèries curriculars.

LECTURA LECTURA «Tot «Tot el el que que lili cal cal saber saber aa una una zebra zebra per per sobreviure sobreviure aa la la sabana», sabana», d’Albert d’Albert Sánchez Sánchez Piñol. Piñol. LITERATURA LITERATURA La La narrativa narrativa ACTIVITATS ACTIVITATS

LÈXIC LÈXIC II SEMÀNTICA SEMÀNTICA Els Els elements elements que que formen formen les les paraules paraules GRAMÀTICA GRAMÀTICA La La categoria categoria dels dels noms noms ORTOGRAFIA ORTOGRAFIA Signes Signes de de puntuació puntuació (II) (II) TEMPS TEMPS VERBALS VERBALS L’imperfet L’imperfet d’indicatiu d’indicatiu ACTIVITATS ACTIVITATS

LECTURA

10 10

vega na vega alguna nys algu almenys ivar, alme d’anii captivar, at capt ries d’an deixat històries s’ha deix estess histò no s’ha Aqueste fan Qui Qui no s! Aqu ens fan faules! ra, ens les faule alhora, de les en i,i, alho món de rteixen pel món diverteix da, da, pel fauless ens dive les faule que ens uè les nts que perquè ·ligents ixos:: perq intel·lige mate mateixos mals mals intel nos ltres ltres les les nos de de nosa nosa i i ctes sobree ar sobr defectes xionar res defe nostres refle reflexion dels dels nost , , … … ltres ltres onen onen nosa de nosa alliç en de ens alliç re aa parl parlen uen, ii ens eviure sobr sobreviu eduq eduquen, per per ens ens I I a a ts. ts. zebr zebr virtu una hez tres tres virtu Sánchez saberr aa una cal sabe bert Sánc d’Albert que lili cal el que erna d’Al «Tot «Tot el re moderna rendre faula mod d’aprend una faula ha d’ap és una que ha na» és zebraa que sabana» de una zebr la la saba ple de és una ista és món ple agonista un món en un protagon La prot ncia en Piño Piñol.l. La rvivè rvivència indi indi supe supe resc resc la la imp imp de són iquess de maree són tècnique la mar de la les les tècn ns ns de lliço lliço s… s… Les Les rese rese ors. sorp edadors. de sorp depr depredad bles plenaa de terribles és plen gols terri vida és la vida tràngols els tràn bé, la ara bé, ixeràss els bles bles;; ara com coneixerà re, ii com ació ii cone eviure, narració sobreviu la narr per sobr eix la Lleg Llegeix la zebraa per de la sta zebr ema de aquesta ar aque suprema passar lliçó supr de pass la lliçó ha de ndre la que que ha aprendre nyat.. et apre ensenyat permet haviaa ense cia lili perm no lili havi eriència l’exp l’experièn ning ningúú no mai mai que que lla aquella na, aque saba sabana,

Un text breu d’introducció a la lectura que l’emmarca i li dóna un context.

Vocabulari Vocabulari solen solen anar anar aa beure beure els els animals. animals. cot cot -a -a adj. adj. Inclinat Inclinat cap cap aa terra. terra.

20 20

dreçar dreçar les les orelles orelles Fig. Fig. Parar Parar atenció. atenció. embranzida embranzida f.f. Arrencada, Arrencada, acceleració acceleració inicial. inicial.

25 25

perseverant perseverant adj. adj. Constant, Constant, persistent. persistent.

Albert Sánchez Piñol

natja natja f.f. Part Part posterior posterior del del cos cos que que hi hi ha ha aa sobre sobre la la cuixa. cuixa.

30 30

La La zebra zebra s’adona s’adona que que per per desgràcia desgràcia no no la la persegueix persegueix un un lleó. lleó. És És una una lleona. lleona. Les Les lleones lleones són són més més perseverants, perseverants, molt molt més, més, perquè perquè en en depenen depenen els els cadells cadells dels dels lleons. lleons. Fins Fins ii tot tot és és possible possible que que la la lleona lleona estigui estigui tan tan desesperada desesperada com com la la zebra. zebra. Aquelles Aquelles quatre quatre potes potes poderoses poderoses no no renuncien renuncien ii lili van van darrere, darrere, els els ullets ullets de de la la fera fera clavats clavats en en les les natges natges de de la la zebra. zebra. Aquesta Aquesta pell pell nostra nostra tan tan peculiar, peculiar, de de ratlles ratlles blanques blanques ii negres, negres, no no és és un un caprici, caprici, és és una una defensa. defensa. Fes-la Fes-la servir! servir! Quan Quan els els lleons lleons s’apros’apropin, pin, endinsa’t endinsa’t en en la la vegetació vegetació més més alta alta que que trobis, trobis, aa contrallum, contrallum, ii quedaran quedaran encegats. encegats.

Lectura Lectura

47 47

100

Vocabulari esma f. Ànim.

LITERATURA

flanc m. Costat, part lateral.

El teatre

esvair-se v. Dissipar-se, desaparèixer.

Que no actua amb naturalitat.

4. Els tres grans gèneres teatrals

1. Definició de teatre El teatre popular sorgeix de les celebracions de les festes, quan la gent es troba en un espai obert o en un local tancat per entretenir-se i organitzar un espectacle, on hi pot haver

El teatre és l’art i la tècnica de representar, davant d’un públic, obres dramàtiques, còmiques, musicals, etc. En general, la representació teatral sorgeix d’un text literari que mostra una història de ficció a través del diàleg dels personatges. El teatre és un espectacle que exigeix la participació coordinada de moltes persones:

música, dansa, mim, etc. És el fruit de la improvisació o de la transmissió oral. Segons l’origen i el contingut, diferenciem entre el teatre

Una breu biografia sobre l’autor o autora del text de la lectura.

1. Definició de teatre 2. L’espai teatral 3. El text literari

Albert Sánchez Piñol

Tretze Tristos Tràngols

Albert Sánchez Piñol va néixer a Barcelona l’any 1965. És antropòleg i escriptor. Com a antropòleg, ha estudiat la cultura de diversos països d’Àfrica. Com a escriptor, ha aconseguit un gran èxit principalment amb les novel·les La pell freda (2002), Pandora al Congo (2005) i Victus (2012). Sánchez Piñol és un autor que sempre sorprèn el lector, que no el deixa indiferent. Ningú no es pot avorrir llegint les seves novel·les i els seus contes. També escriu columnes periodístiques en diaris, on manifesta les seves idees i la seva visió del món.

«Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana» és un dels tretze contes aplegats en el llibre Tretze Tristos Tràngols (2008). Es tracta d’un recull de contes que es caracteritzen per l’alt grau de fantasia, humor i tendresa. Alguns dels títols són prou significatius: «Quan queien homes de la Lluna», «La solidaritat que va venir de les estrelles», «L’espantaocells que estimava els ocells», «Mai no compris xurros en diumenge»… Tot un estímul per a la nostra imaginació.

popular profà, és a dir, que no és religiós, i el teatre popular religiós (en trobaràs més informació en el lloc web www.espaibarcanova.cat).

Agents més importants del món del teatre Autor -a (dramaturg -a)

Persona que ha escrit el text literari.

Director -a

Persona que dirigeix la interpretació dels actors i les actrius i la posada en escena.

Actors -rius

Persones que representen els personatges de l’obra.

Tècnics (escenògraf, tècnic de llum, tècnic de so, responsable del vestuari…)

Persones que s’encarreguen de preparar l’escenari, els decorats, els vestits que han de dur els actors i les actrius, la il·luminació, la megafonia, els efectes especials, el maquillatge, etc.

Públic

Persones que assisteixen a la representació com a espectadors.

Lectura

Literatura

6 LÈXIC I SEMÀNTICA

4. Els interrogatius Els determinants interrogatius s’usen per preguntar per coses o persones que no estan identificades o bé per preguntar-ne la quantitat.

4. Els interrogatius

Guió

Quanta estona falta? Els determinants interrogatius sempre van davant el nom i canvien la forma segons el gènere i el nombre del nom que acompanyen. Singular

Femení

quin

Plural

Quin dia és avui?

quina

Quina hora és?

Quins companys vindran?

quines

Quines companyes vindran?

Tot i que no se sol pronunciar la t de quant i quants, cal escriure-la. Fem servir quant per

Singular Masculí Femení

quant quanta

Quant temps falta? Quanta estona falta?

determinar la quantitat

Plural quants quantes

Quants companys vindran? Quantes companyes vindran?

i quan per indicar temps:

Sabies que…? En els camps de la ciència i la tècnica, abunden les paraules monosèmiques, és a dir, les que tenen un sol

Quan facis el pastís,

significat (mono- un de

pregunta’m quant sucre

sol’). La raó és que, en

s’hi ha de posar.

aquests àmbits, interessa que les frases que es diuen s’entenguin

Les formes dels interrogatius també serveixen per fer exclamacions. En aquest cas, diem que es tracta d’exclamatius.

La polisèmi i l’homoním

1. Definició de polisèmia 2. L’origen de la polisèmia 3. Definició d’homonímia 4. Altres casos d’homonímia

només d’una manera, que siguin precises i

La polisèmia és la propietat per la qual una paraula té més d’un significat (poli- molts’ i -sema significat’). Per exemple, en aquestes frases la paraula cap té un significat molt diferent: Aquest cap de setmana no podré sortir. No em trobo bé: tinc molt mal de cap. Així doncs, la paraula cap és polisèmica, i adquireix un significat o un altre segons les paraules que l’envolten i segons la situació comunicativa, és a dir, el context. Els diccionaris ens informen dels diferents significats dels mots polisèmics, que s’anomenen accepcions. Les accepcions apareixen numerades en negreta i els exemples il·lustratius, destacats en cursiva. Fixa’t en aquest exemple:

Bufa, quina una de més grossa!

Valga’m Déu, quantes rates!

Quantes n’hi deu haver!

196

ecografia…

Recorda

cap m. 1 Part de dalt de tot del cos humà i de molts animals on hi ha la boca, els ulls i les orelles. Camina cap per avall i cames enlaire. 2 Persona que mana, dirigeix o és responsable d’un grup de gent. El cap de colla. 3 Tros de terra que es fica al mar. El cap de Creus. 4 Punta, extrem d’una cosa. Fes un nus al cap de la corda. 5 1 Cap d’any Primer dia de l’any. Celebrarem el cap d’any a casa. 5 2 Cap de setmana Dissabte i diumenge. Aquest cap de setmana no podré sortir.

Gramàtica

Lèxic i semàntica

1. Definició de polis

Referència a l’apartat 2. L’origen de la po en què ens trobem. 3. Definició d’homo

exactes: làser, tòrax,

Guaita, quina rata tan grossa!

LÈXIC I SEM

1. Definició de polisèmia

Recorda

quins

141

La polisèmia i l’homonímia

Quin dia som avui?

Masculí

Guió dels subtemes en què es divideix l’apartat.

BLOC

O CC B LB LO

Títol d’apartat: indica el començament d’un apartat determinat. Títol del tema principal, que es desenvolupa a conti nuació.

amanerat -ada adj.

Guió

BLOC

La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere. Es mou en la seva direcció per demanar-li auxili, sense esma. Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, mig coixa i guenya? A més, la zebra vella, coixa i guenya, que també ha vist la lleona, fuig tan de pressa com pot, que no és gaire. Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per a la zebra no existeix res més que ella i la zebra coixa, guenya i vella. Corren en paral·lel. Tots dos animals es freguen amb la pell dels flancs. La zebra avança la zebra vella. La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les vuit potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. No ho veu, ho sent: la zebra coixa ha caigut, abatuda, i la lleona li clava les mandíbules al coll. L’esgotament s’ha esvaït en un tres i no res. Ara la zebra s’allunya de la tragèdia fent ziga-zaga i amb uns saltironets de gasela, àgils i amanerats. És feliç, sí. Perquè avui s’ha mort una zebra, però la zebra morta no és ella. L’endemà, davant de les altres zebres, plorarà de llàstima. I serà un plor sincer. Però ella és viva. I ha après la lliçó suprema de la sabana, que transmetrà a la seva filla. I aquesta lliçó no té res a veure amb els lleons. Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana és que n’hi ha prou de córrer més que una altra zebra. Albert Sánchez Piñol: Tretze Tristos Tràngols.

Referència al bloc en què ens trobem.

Per Per regla regla general general els els lleons lleons es es cansen cansen aviat. aviat. Si Si pots pots escapolir-te escapolir-te de de la la primera primera embranzida, embranzida, no no hauràs hauràs de de patir patir gaire. gaire. Per Per als als lleons lleons caçar caçar zebres zebres és és una una activitat activitat més més aviat aviat esportiva esportiva ii de de seguida seguida se se n’avorreixen. n’avorreixen.

BLOC

105

Els interrogatius

La La lliçó lliçó lili salva salva la la vida. vida. D’entre D’entre uns uns matolls matolls de de color color crema crema sal sal ta ta un un cos cos de de color color crema. crema. Una Una massa massa felina felina de de músculs músculs ii tendons, tendons, urpes urpes ii ullals, ullals, dirigits dirigits ii coordinats coordinats per per un un instint instint assassí. assassí. Afortuna Afortuna dament dament és és temporada temporada seca. seca. En En el el moment moment d’agafar d’agafar impuls impuls per per al al gran gran salt, salt, la la bèstia bèstia trepitja trepitja una una branqueta. branqueta. Amb Amb el el petit petit espetec espetec n’hi n’hi ha ha prou prou perquè perquè la la zebra zebra es es giri giri ii fugi. fugi.

2 85

La lectura de gène res literaris diversos.

Quan Quan beguis, beguis, no no et et refiïs. refiïs. Els Els lleons lleons s’amaguen s’amaguen pels pels voltants voltants dels dels abeuradors, abeuradors, aprofiten aprofiten que que tens tens el el cap cap cot cot ii estàs estàs distreta. distreta. Sigues Sigues prudent: prudent: dreça dreça les les orelles orelles ii gira-les gira-les per per escoltar escoltar el el que que no no pots pots veure. veure.

Lectura Lectura

46 46

Una ressenya sobre l’obra d’on s’ha extret el text de la lectura.

15 15

abeurador abeurador m. m. Indret Indret on on

Durant Durant milers milers ii milers milers d’anys d’anys les les zebres zebres han han transmès transmès la la seva seva sa sa viesa viesa aa les les seves seves filles. filles. Cada Cada generació generació ha ha perfeccionat perfeccionat l’anterior, l’anterior, les les zebres zebres ben ben ensenyades ensenyades han han prosperat, prosperat, ii s’han s’han reproduït, reproduït, ii per per això això hi hi ha ha milions milions de de zebres zebres aa la la sabana. sabana. Un Un dia dia com com qualsevol qualsevol altre, altre, una una zebra zebra com com qualsevol qualsevol altra altra té té set. set. II mentre mentre s’apropa s’apropa aa la la bassa, bassa, recorda recorda la la primera primera lliçó lliçó que que va va aprendre aprendre de de la la seva seva mare: mare:

Guió

BLOC 2

2 Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana

Índex Índex

BLOC

Índex dels apartats en què es divideix el bloc, diferenciats per colors segons si correspo nen a la part de Llengua i co municació (color blau) o a la de Coneixement de la llengua (color marró).

4. Altres casos d’ho 219

1. Definició de polisèm Vocabulari

Recorda

sma

Definició de les paraules que poden presentar algu na dificultat.

Reforça conceptes treballats en l’explicació principal i que, en alguns casos, haurien d’ha ver estat assolits en cursos anteriors.

Sabies que…?

Contribueix a ampliar el contingut treballat.

Les activitats estan pensades a partir de criteris que faciliten l’estimulació de les INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES (IM) per a un millor tractament de la diversitat en l’aula. A la Guia d'aula, els docents trobaran un ampli ventall d’estratègies per aplicar a cada activitat IM. IM

BLOC

bloc

1 Organitza els teus cOneixements

2. El text oral i el text escrit Podem dur a terme la transmissió d’un text per mitjà de sons articulats (és a dir, per mitjà del canal oral), i llavors parlem de text oral, o per mitjà de grafies sobre un suport físic, com el paper, la pissarra, la pantalla (és a dir, per mitjà del canal escrit), i llavors parlem de text escrit. Els textos presenten característiques diferents segons el canal que utilitzem:

ACTIVITATS

BLOC

Per facilitar l’estudi.

TEXT ORAL I TEXT ESCRIT

ActivitAts

LÈXIC I SEMÀNTICA

Via de transmissió Canal oral

Canal escrit

lÈXic i sEMÀNticA Comunicació efímera (verba volant): el text oral només el podem sentir una vegada i, per tant, no es conserva si no és que l’enregistrem amb un aparell d’àudio.

Comunicació duradora (scripta manent): el text escrit el podem llegir moltes vegades perquè es conserva en el suport físic en què ha quedat imprès.

bloc

Definició de polisèmia i origen Definició de polisèmia i origen

La presència de taules 6.17. contribueix a sistematit zar els continguts i en facilita l’estudi.

Comunicació espontània: el text oral és improvisat i, per tant, tendim a fer moltes pauses i entonacions diferents, a usar oracions simples i breus, sovint amb vacil·lacions, imprecisions, tics lingüístics…

Comunicació elaborada: el text escrit és planificat i, per tant, utilitzem els signes de puntuació i tendim a fer oracions més llargues i complexes, a evitar les imprecisions i les vaguetats amb l’objectiu de ser clars i precisos.

Ús abundant dels signes no verbals: el text oral té el suport de la mirada, el to de la veu o els gestos, que complementen o fins i tot substitueixen els signes verbals (les paraules).

Ús escàs dels signes no verbals: el text escrit pot presentar signes visuals, com les parts subratllades, els esquemes, diferents estils de lletra i altres signes gràfics (parèntesis, guions o asteriscs).

Context extralingüístic: el text oral depèn del context comunicatiu (l’espai, el temps, la gesticulació, la situació concreta…). L’emissor i el receptor interpreten el mateix perquè es troben en les mateixes circumstàncies.

Context lingüístic: el text escrit és autònom del context comunicatiu. L’emissor i el receptor no es troben en les mateixes circumstàncies. L’escriptor crea el context a mesura que escriu el text i el lector l’interpreta només a partir del text escrit.

6.17. ActivitAts Exemple de text oral

Exemple de text escrit

lÈXic i sEMÀNticA Au, vinga, tu! No t’espantis! Les picades d’escurçó ja ho fan, això. Se t’inflarà una mica més, et farà més mal i… Què són aquests plors? Res, tu, que gairebé no es nota, la mossegada, vull dir. Bon senyal! No res de greu, tu, vull dir, una mica de verí i prou. Hosti, tu, calma’t d’una vegada! No siguis ximple: no et moriràs per una picadeta de res, eh?

La picada d’escurçó provoca la inflamació aguda de la part afectada, que, progressivament, avança cap a la resta del cos: dolor intens, vertigen, taquicàrdia i trastorns generals greus. La gravetat de la mossegada dependrà sobretot de la quantitat de verí inoculat; ara bé, només molt esporàdicament pot arribar a ser mortal.

b) c)

Definició de polisèmia i origen 18

Tipus de textos

6.17.

Organitza els teus coneixements: tots els apartats, tret dels de la lectura, l’orto grafia i els temps verbals, es tanquen amb un mapa con ceptual que resumeix els continguts en forma d’es quema.

bloc

6 ACTIVITATS Definició de polisèmia i origen

els … de la mà

els … del guant

les … de la boca

les … d’un engranatge

una … de cap

una … d’estendre

les … brutes

arribar a les …

6.17.

Llegeix l’entrada del diccionari i, després, completa el text que hi ha a continuació. llauna f. 1. Làmina d’acer recoberta d’una capa d’estany. Alguns estris de cuina són de llauna. 2. Recipient petit de metall tancat hermèticament per guardar aliments en conserva. Hi ha sardines, anxoves i tonyina de llauna. 3. Recipient de metall no gaire gros per contenir líquids. A les gasolineres venen llaunes d’oli per al motor dels cotxes. 4. fig. Cosa que molesta, que enfastideix per la seva excessiva llargària i monotonia. Quina llauna de discurs!; ha estat insuportable.

Llauna és una paraula … perquè té més d’un … , i n’adquireix un o un altre segons les paraules que l’envolten, és a dir, segons el … . Concretament, l’entrada del diccionari enumera … del mot llauna.

Cada activitat està iden tificada amb el número del bloc i el número corre latiu de l’activitat.

6.18. 6.18.

6.18. Cerca la paraula polisèmica corresponent a cada parell d’imatges.

Parlem-ne • l’has vista?

b) Les persones sordmudes es comuniquen amb signes. Els ànecs, les oques i els cignes són ocells

f) g)

Ara, digues quina relació hi ha en l’origen de la polisèmia de les paraules anteriors: Per semblança (o analogia): … , … , … . Per contigüitat (o contacte): … , … , … .

Definició d’homonímia

R 6.19.

guns mots homònims. Mira d’identificar-los amb l’ajut de les definicions donades més avall.

el … d’una destral

un … de carn

un … fondo

un … combinat

c) La majoria de treballadors cobren el sou a fi-

nal decom mes.en paper, tenen una secció en què s’anuncien les pel· Tots els diaris, tant en les versions digitals Vosaltres no sou millor ni pitjor que elsLa altres. lícules que fan als cinemes i ens n’informen. Aquesta secció s’anomena cartellera. d) En un avanç informatiu es destaquen les notícies més importants del dia. Barbanegra. El retrobament amb la noia desconcerta Pirates delque Carib marees misterioses a) … 1 f. Peix de mida mitjana viu 4: alsEn rius i Abans la gent moria més jove que no pas ara. Jack, que no està gaire segur de si ella actua per als llacs. EUA, 2011. DIR.: ROB MARSHALL. JOHNNY han e) INT.: Per megafonia anunciat que s’havia per- sense escrúpols que amor o bé és una estafadora b) … 2 f. Ous batutsDEEP, fregitsPENÉLOPE a la paella. CRUZ, IAN MCSHANE, dutGEOFFREY una nena de l’utilitza deu anys. per trobar la llegendària Font de la Joventut. c) … 1 f. Peça de metall formaBERGES-FRISBEY. d’espiral que DURADA: RUSH,en ASTRID minfa bondat. Ara el140 nen Algú deu haveraventura reJack viurà unaelinesperada en què no sap qui s’estira i s’arronsa. li inspira més por: si Barbanegra o aquesta dona que nyat. Aventures: El capità és capturat pel d) … 2 f. Part tova i blanca de dins del pa,Jack sota Sparrow de ha sorgit del passat. f) Durant l’edat mitjana el comte era un senyor Queen Anne’s Revenge, el vaixell del temible pirata la crosta. que governava en nom del rei. Obligat a unir-se a la seva tripulació, allà Boliche 16.00 18.15 20.30 22.00 e) … 1 m. Petit d’unBarbanegra. ocell, especialment del gall Quan acabem de menjar en un restaurant, Jack es retroba amb una dona que havia conegut i la gallina. Pollet. Balmes Multicines 16.30 18.45 20.00 22.15 demanem el compte. temps enrere, Angélica, suposadament la filla de f) … 2 m. Insecte que és paràsit de les persones i d’alguns animals. Homògrafs Homòfons g) … 1 f. Fruit de la noguera, amb el pinyol gros a) En grups. Repartiu·vos les pel·lícules anunciades a la cartellera d’un diari. Després, cada membre … (planta) /… (lletra) … (senyal) /… (ocell) de clovella rugosa. del grup haurà d’explicar oralment les informacions que hagi trobat sobre la pel·lícula escollida. h) … 2 m. Nombre cardinal (vuit més un). … (avançament) / … l’argument pel·lícula que t’hagi agradat … (salari) /… d’una (verb ser) (anteriorment)

b) esportiva Prepara’tper pera embarcacions. escrit un resum de i, en acabat, expli· i) … 1 f. Competició oralment resta de la classe. Fes servir els connectors temporals per encadenar els j) … 2 f. Canaleta a laca’l superfície d’undavant mur o la envà … (numeral) / …destacat (verb … connectors (títol nobiliari)en / …negreta. model que tens a continuació, hem els per encastar-hi un fets. tub oEn unelconductor elèctric. deure) (suma a pagar) k) … 1 m. Llavor del pi, de forma el·lipsoïdal i clofolla molt dura. Una pel·lícula que m’ha agradat molt és la quarta part de la saga Pirates del Carib, titulada En 6.21. Construeix oració que mostri misterioses. Tot comença quan el capitàuna Jack Sparrow viatja aclaraLondres per localitzar l) … 2 m. Roda dentadamarees petita que engrana amb ment el ell. significat dels parònims següents: per L’impostor està reclutant mariners per formar part d’una una roda més gran. una persona que s’ha fet passar

Definició d’homonímia R 6.19. Les imatges següents representen al-

236

anàtids. històries expressió personal: explicar

LÈXIC I SEMÀNTICA

6.18.

BLOC

Al final de cada un dels dos grans apartats de cada bloc hi ha una bate ria d’activitats per aplicar els continguts i per treba llar les competències bà siques.

BLOC

Activitats

Definició Definició d’homonímia

6.19.

La paraula joventut acaba amb la lletra te.

Parlem-ne

Activitats

Altres Rúbrica: casos d’homonímia activitat

seleccionada per a

6.20.l’avaluació compe tencial.

237

Per a cada una de les activitats indicades amb aquest símbol, Activitats oferim una rúbrica per a l’avaluació competencial. Rúbrica

Activitats

6.21.

d’homonímia

expedició a la recerca de la Font de la Joventut. a) potser / pot serDe cop i volta apareixen uns homes que capturen seguit el porten davant del rei Jordi II, que vol que dirigeixi l’expedició a la Font de b) acabat / acaba’t la Joventut. Però Jack aconsegueix i llavors descobreix que l’impostor que es feia c) m’haescapar-se, / mà passar per ell no era una homed) sinó una una antiga nòvia. Angélica és, a més, la filla més altdona, / mésAngélica, sal Llegeix les frases següents i identifica del temible pirata Barbanegra. Aquest també va al darrere de la Font de la Joventut ja que, segons els mots homògrafs (s’escriuen igual,un però sonen una profecia, home amb una sola cama el matarà aviat. Aleshores Jack és obligat a unir-se a la diferent) i els mots homòfons difetripulació(s’escriuen del capità Barbanegra, i allà es retroba amb la seva antiga amant alhora que impostora, rent, però sonen igual).Angélica. En acabat, classifica’ls Aquest personatge desconcerta Jack, que dubta sobre els en una taula com la delseus final.sentiments envers ell: algunes vegades pensa que encara n’està enamorada i d’altres que només l’utilitza a) El te és una planta molt conreada als països per aconseguir el seu objectiu de trobar la Font de la asiàtics. Joventut… Jack. Tot Altres casos d’homonímia

6.20. 6.19.

h) i) j)

En els blocs 2, 3, 5, 7 i 8 hi ha una proposta de textos i d’activitats per treballar l’expressió oral a partir de situacions i escenaris quotidians.

continguts CLAu Aquesta distribució del con tingut i de les activitats afa voreix l’adquisició dels con tinguts clau.

www.espaibarcanova.cat

Enllaços per resoldre determinades activitats.

autoavaluació

projectes 3.0

Faig balanç: activitats d’autoavaluació perquè puguis valorar si has assolit bé els coneixements.

Treballs col·laboratius amb recur sos web per a l’adquisició de les competències digitals.

a) b) c) d)

NOU CURRÍCULUM: NOVES EINES PER ALS DOCENTS

CC4. Estratègies per de textos escrits.

Nenes amb trenes

BLOC 1

interpretativa CC1. Comprensió literal, i i valorativa. Idees principals secundàries. comprensió per a CC2. Estratègies de de la lectura. l’abans, durant i després cerca d’informació. CC3. Estratègies de Competència digital. a la producció

text: adequació, CC5. Gramàtica del correcció i coherència, cohesió, presentació. comprensió oral. CC6. Processos de i no verbals. CC7. Elements prosòdics i no formals, formals Textos CC8. planificats i no planificats. de textos: CC11. Lectura i comprensió formals. estructura, aspectes

Índex LECTURA «Nenes amb trenes», de Maria Dolors Alibés LITERATURA Els gèneres literaris TIPUS DE TEXTOS escrit El text oral i el text Llegir en veu alta ACTIVITATS

ACTIVITATS

literària.

ny, es fa estra

sovintejades CC15. Lectura i escriptura diferents. sobre temes i contextos i respecte CC16. Formes de cortesia orals. en les interaccions

No va curiositat. o set anys que ar sis una gran fins a caus nena de ts tenen , sovint paEls infan e un nen o una una altra nt sense veur unta amb pregunta doncs, nt una preg aquells que van s encadena s. Ni rs Alibé dels gran Maria Dolo el diari » la fatiga conte de per què? fulleja s» és un que ja . El rar: «I això és molt sis anys amb trene de es que , «Nen dea nena no entén at saber, parla d’un r tot allò que que ens el seu limit unta un gran stes en de preg diari amb ar respo i no para tor del tat de busc al direc pare, esgo ure una carta sitats curio les a. ixeràs sta. cideix escri i la ironi carta i cone donar-hi respo l’humor per divertida sentit de aquesta a del pare Llegeix mpetènci i la inco de la nena

CC19. Pragmàtica: • Registres lingüístics. • Textos orals. CC20. Fonètica i fonologia:

d’entonació i • Patrons de ritme, orals. accentuació en textos CC21. Lèxic i semàntica: frases fetes. • Expressions comunes, • Lèxic precís i apropiat.

BLOC

de les paraules. • Canvis en el significat lèxica: diccionari. • Estratègies de cerca i sintaxi: CC22. Morfologia Sintagmes. • Sintaxi de l’oració. (. ? ! ... ; :) puntuació • Els signes de • Les conjugacions. d’indicatiu.

Vocabulari enginy m. Habilitat inventar coses.

per

pressió fiscal f. Relació entre els impostos recaptats i el producte nacional brut. de guerra freda f. Estat dos tensió política entre que o més països sense s’hagin declarat la guerra.

–És una paraula anglesa. què significa? –Això ja ho sé; però bé! –dissimulo tot reuna! Ha quedat molt –Visca! Ja en tenim ferint-me a la trena. saps què vol dir copyright? a –És que tampoc no Tu poses el teu nom signe de propietat. cosa –Sí que ho sé. És un són teves… Bé, una tots sapiguem que les llibretes perquè semblant.

d’una obra.

Maria Dolo rs Alibés

El present

sé que el vosSenyor director, Us escric encara que Perdoneu el meu atreviment. com que el meu consultori. De tota manera, tre diari no és pas un sembla lògic de planteen el vostre diari, em problema té origen jar-vos-el. de sis que du els i sóc pare d’una nena Tinc vint-i-vuit anys Aquestes trenes, trenes molt boniques. dues amb cabells pentinats tan bé com puc. a les vuit, les refaig jo, cada matí cap allà cabells i trenar-los, difícil raspallar els mica No és que sigui gaire tan sols habilitat i una exigeix força ni enginy, 10 i tampoc no mentre jo la penties troba en el fet que, de pràctica. El problema el vostre diari. no, la meva filla llegeix socialdemòcrata? –Papà! Què vol dir mal… Socialsi no vols que et faci –…so… Estigue’t quieta, cabells molt persona que… té els com et diria, és una 15 demòcrata, que no viu sola i… persona una suaus, saps! –Ja veig que no t’ho titulars. Passa el full i llegeix fiscal? –I què vol dir pressió i m’empasso saliva. Jo faig un esforç mental 20 cert. Te’n posaré perquè això ho sé de –Mira, filla, t’ho explico pilota i, en el moment que jo et compro una un exemple: suposem la dono bastant desinuna mica d’aire. Te de donar-te-la, en trec qui me flada. M’entens? -la avui mateix. Ja trobaré –Ho entenc i pots comprar-me 25 la pugui inflar. trena. només porto feta mitja Continua llegint i jo i guerres calentes, oi? –Hi ha guerres fredes tipus de guerres… –Hi ha guerres…, diversos Què vol dir copyright? entens. I copyright? –Ja veig que no ho

LECTURA

CC12. Gèneres literaris. textos d’intenció CC13. Redacció de

Notes

LÈXIC I SEMÀNTICA L’alfabet GRAMÀTICA Categories, sintagmes i oracions ORTOGRAFIA (I) Signes de puntuació TEMPS VERBALS Les conjugacions. El present d’indicatiu

Notes

BLOC

GUIA D’AULA

1 Continguts clau

Lectura

Competències rellevants

Lectura Descripció

Activitats

C1 per referenciades les relacionades del text de la lectura lectura trobareu explícita i implícita Sospiro i començ Al peu de cada Interpretació d’informació o falses. lectora, Anàlisi literària, lectura del conte donades són certes o la segona trena. 1.1 de Comprensió determinar si les frases bloc proposem la Creació –Per què no C1 C8 Encara li queda un jugues amb les Forma part activitats En aquest primer Expressió oral i la lectura per completar mig diari. mans per desentu proposo. explícita del text de de Maria Dolors Alibés. un recull Paraules i expressions, al llarg de les pàgines mir els dits…? Vocabulari Interpretació d’informació text resultant amb la prosòdia adequada. «Nenes amb trenes» –li del –Quan acabi per a l’hora de les postres, lectura literària. Les indiquem repartides fer en aquell moment, 1.2 Objectius text. Reproducció oral de llegir. Has C4 C5 C6 de la seva obra Contes morfos’hagin de Al final de la vist algun cop desentumir –No, jo no. No lèxic adequats i amb Vocabulari v. Recuperar que us una arma estratèg de la lectura, no perquè imaginatius i divertits. registre lingüístic i activitats que m’agraden les contes les amb receptor. 24 text recull el i totes de d’un mateix intenció ica? la sensibilita –Però, filla meva…tingueu present Escriptura armes. –Què és l’urani compte la d’aquest t d’una part títols sinó perquè , és que no hi segons el vostre criteri. • Desvetllar correctes, tenint en moralment i què enriquit? indiquem alguns altres 45 sintaxi i ortografia adv. a buscar l’obraPer del cos que l’interés i el1.3 C11 ha res més interess –Un senyor que no mires iles alumnes administreu estava balba, lesplanes i de contingut del vostres gaudi ant al diari? Conforme a trobareu s’ha fet ric en de la lectura d’espectacles? la les regles característiques estructurals poden engrescar els insensible. –Adulterats ve quatre dies –se . –Papà! No diguis d’adultsLiteratura Reconeixement d’algunes , en aquest curs, treballarem i m’escapa. morals, d’acord mentides i no 70 de , oi? –És possible amb llegir-ne més contes. em facis mal… –És un mineral 1.4 En l’apartat característiques text de la lectura. arma estratèg … de l’alumneAcabo uns principis C4 C5 C6 . Un mineral •Conèixer alguns ica f. gèneres literaris i les en elde llibre que per a unes bon unes altres no en el text de la lectura. proposem la trena ióundels nombrosos Arma que s’utilitza i el classificac coses va bé tant. És lògic. d’informació implícita comportament. Les lectures que tres i no resde cada un, a partir de contemporani dels autors desvetllar l’interés m’ha quedat més en i per a Interpretació raonada i em fa més destacats Pausa per passar aspectesfluixa contra la població s més pròpia. entre altres finalitats, 1.5 nts que l’altra. Potser la sensació que l’una fulls. textos literaris Generació de l’opinió civil, pretenen, en llengua catalan relleva 50 La –Els teus cabells se li desfarà. per això proposem per destruir quetextuals. models us he descrit al situació a. ciutats, fan molt bona gaudi de la lectura; pitjor, perquè es repeteix cada l’alumnat pel que fa de olor, saps? Fan –No tornis a l’edat a la camps meva filla no dia, i cada dia d’aviació, vies explicar-me olor de romaní. 75 matitzat deixa res sense motivadors i adequats a continuar recursos contes de romaní. tructuració de . preguntar. Estic i carreteres, suggerits que estimulin el lector Què vol dir la l’economia? etc. traulèxic, de manera reesUn dia que la –Un momen sessió resultà • Tenir a l’aula t, que ara t’ho Activitats de urani enriquit especialment que es tallés llegint. explico… Vejam. reforç i d’amplia ment. Distribu diaris que m. dura, li vaig les trenes. Em ir els diners d’una ció. Organitzar novas’editin al país: proposar Metall radioactiu contestà que forma d’assum 55 quan altra manera que nacionals, si aquesta era els veïns vàrem ir la paternitat… . Mira, per exemple la meva es fa servir per comarcals, locals, canviar la portera Senyor director rem fer una : produir pel porter electròn esportius, reestructuració , potser caldria energia i armes2 etc. 80 amb ic, vàde l’economia. que cada dia un índex explicat –Ja ho veig… els diaris sortissin I les porteres iu… Vaja, crec atòmiques. qüestió difícil com s’ho fan nomia? jo. Comprenc d’arreglar i per reestructurar que és que una la redacció culpa. D’altra l’ecoreprendre l’alè –Caldria pregunt del diari no banda, però, fig. ar-los-ho… Quin en té la us explico el moralment 60 Recobrar les –Què són els dia tan bonic meu problem em forces. sento corrents avantgu obligat que fa, oi? a perquè a avisar altres trenes. ardistes? Respiro dues pares de nenes adulterat -ada vegades ben 85 amb adj. profundament Gràcies. l’alè i sortir del Que per porta incorpora pas. tal de reprend da re –Els avantgu alguna substànc ardistes són ia els artistes d’una Maria Dolors noves de veritat alibés: Contes estranya, no època que fan i que els altres natural. per a l’hora de 65 segueix coses voldrien copiar, les postres. en; i si ho fan, però no ho aconja no és avantgu –Què vol dir Maria Dolors ardisme… productes adultera Alibés ts? Maria Dolors Contes per a Alibés va néixer l’hora de les 1941 i va morir a Vidrà l’any postres Contes per a a Sant Pau l’hora de les de Segúries 2009. Va ser postres (1988) el mestra i escripto recull de 24 és un ra. Des de molt contes que es petita, ja va decidir que caracteritzen creació de tot es volia dedicar per la un criure i, a partir món imaginari i fantàstic a esde 1979, va alhora, estretam però, començar a blicar contes ent relacionat pui novel·les. En amb el món en què vivim. real total, va escriure Alguns d’aques 43 llibres, dirigits ts contes són principalment lota de nit» (un «Pijove. Alguns al públic més nen es converte dels títols de ix en pilota per poder rondar, les seves obres de nit, per tota indiquen el ens gust de l’autora la casa i escoltar la conversa dels pel món fantàstic i més imagina pares); «Quiosq tiu: uer novell» (un noi s’encarrega fum i altres enginys Màquines d’empaquetar del quiosc del seu oncle i, cop i volta, diaris (1980), Un botó de (1984), Boira i revistes se li ploraner a les butxaqu converte ocells, ixen en i aixequen el es (1989), El ta de cristall vol), i «Fatalita plane(1994). Sovint dor trepitja un t» (el narrali agradava contraposar la visió botó i, per culpa text. Desrealista i freda d’això, la ratlla de l’equador 1.45. Llegeix atentament aquest adequada. dels se separa un la imaginació manera parell de metres creativa i dinàmic adults amb per als Terra es converte prés, copia’l i puntua’l de L’inventor del bolígraf i laantics egipcis construïen piràmides i els joves. a dels infants ix en dues mitges a) Els 8 han suprimit els sigd’escriptura més taronges). En Lectura Tingues en compte que s’hi El bolígraf és l’instrument El sintagmadefinitiva, un pou d’imagin que conté a la ació transmè faraons. un llenguatge nes següents: li va produir una utilitzat del món la boleta sb)amb senzill i directe. Aquella massa de pedra el paper va conjunts de punts (que introdueix punta, que en contacte amb 1.38. Identifica el nucli d’aquests – un cop el signe dels dos sensació desagradable. la fa Activitats es tracta d’un sintagla tinta a mesura que se dissenyaven tomdosificant faraons paraules i després escriu si dels enumeració); una arquitectes c) Els relacionades funcionament verbal (SV). nobles. rodar, és la clau del seu ma nominal (SN) o d’un sintagma punt i coma (que sebes i temples per als reis i els – quatre cops el signe del Descripció d’un periohauria pogut aquest petit invent fou creació complexa); Reconeixement d) L’aire de la cambra mortuòria 1.6 a) [els dos companys més simpàtics] para els elements d’una sèrie pels probled’algunes caracter dista hongarès que, empipat la setmana vinent] text de la lectura Competències i l’abreviatura de Lecturatallar-se9amb un ganivet. ístiques estructu b) [inauguraran el poliesportiu la seva ploma – un cop el signe de la coma per generar rellevants rals i estilístiq mes que li ocasionava guardats] una fitxa de que la sèrie no ues del c) [els nostres secrets més ben lectura pautada massa tinta la paraula etcètera (que indica Identificació 1.7 . Activitats del segle xii] quan s’encallava o escopia del significat podria ser més d) [han descobert un document precís d’un seguit lectura. va pensar busqueda tancada, és a dir, que C1 C2 C11 relacionades ORTOGRAFIA enmig d’una entrevista, d’expressions extretes de la li vingué quan llarga). 1.8 Descrip nucli d’aquests conjunts de car-hi una solució la idea Identificació parts, Identifica elció 1.11 tres en pi1.39. text unes del cultisme amb aquest jugant Compleció de 1.43. Divideix adequa cada d’un sintagobservava uns nens C1 C2 frases amb i després escriu si es tracta definició donada. 1.9 paraules les expressi rodant un Compe aspectes que s’hi tracten: els trestències Reescriptura ons de l’activita d’acord amb 1.12 lotes al carrer; una travessà sintagma adverbial relleva diversos d’un text breu nts Compleció de b) funcionament ma adjectival (SAdj) o d’un t anterior. seguí dibuicanviant la forma El gènere de la novel·la presenta definicio a) l’ull dels animals superiors; 1.10 bassal d’aigua i, en sortir-ne, ns d’alguns que rede tractament. Identificació anglicismes (SAdv). l’iris dels felins. la superfície subgèneres la novel·la de cavalleria, del sentit figurat d’ús freqüen Debat sobre de l’iris; c) propietats deC5 xant una línia d’aigua sobre t. medievals la RÚBRICA d’un seguit un cavallers tema 1.13 li féu proposa d’aquí] d’expressions lata les aventures dels morfosintaxi, [moltt. lluny C5 Ús adequat seca de l’asfalt aquesta observació donades. misterioprosòdia a) registre lingüísti C5 i element resultats] a la punta delsdel paraula i a les novel·la gòtica, que narra històries nit? s no verbals c, lèxic, b) [gens satisfets pensar que una petita esfera expressions Per què els gats hi veuen de que mostra dels més tard] correctes. Respecte al C2 a dosificar la ses i de terror la novel·la negra, torn de c) [moltaltres. de la ploma podria ajudar Lectura i interpre animals superiors possei els ambients RÚBRICA L’ull de tots els C8 C9 CB6 anomenada 1.14 amables amb nosaltres] tació adequad l’actuació dels delinqüents idea, el 1938, Ladislau d) [no gaire aquesta amb l’estructura i tinta a d’un microco la novel·la rosa, el contingut. eix una estructura muscular nte per copsar-n primer prototimés baixos de la societat Escriptura d’un semblants, fent Biro patentà a Hongria el que hi ha al e text literari de ús de recursos iris, que és la part rodona centra en les relacions sentimentals se que de sintagmes caracter estilístic Classes bolígraf. ístiques s. pus de històrica, que l’ull. L’iris té al mig la pupil·la, Escriptura d’un centre C2deC4 RÚBRICA dels personatges la novel·la monòleg empran 1.15 C5 més C12 llum a o menys amb morfosin Eureka, núm. 12. època determiles frases següents amb la CB3 que fa que entri C6 registre lingüísti taxi pretén reflectir la vida d’una 1.40.t elCompleta c i elescriu com el diapartir d’un esquemi ortografia correctes. lèxic adequat el sintagma Després, Planifica dins de l’ull. L’iris funciona si correcta. nada a proposa ció prèvia a preposició quan t. l’escript frase. cada ura a fragma d’una màquina fotogràfica: preposicional (SPrep) que conté C4 C5molt es tanca per C6 intensa, C12 CB6 la llum és malmea) Va néixer … Sabadell. d’acord evitar que l’excés de lluminositat blaves. 1.46. Copia els exemples i puntua’ls b) Du una camisa … ratlles de la retina. Per ti les delicades cèl·lules amb les explicacions següents: escassa, molt c) Enraonen … veu baixa. és llum la contra, quan marca la separació a) El punt i coma també d) Volem pa … oli del bo. L’iris dels gats 5 l’iris s’obre al màxim. una relació de altres mamíde dues oracions que presenten s’obre molt més que el dels proximitat. que hi entra L’oració fers, per la qual cosa, com més noapuntat han s’hi animals coral aquests Exemple: A la més quantitat de llum, oraen canvi, amb molt poca 1.41. Completa la definició del concepte ies que nois a l’equip de bàsquet, poden veure-hi força bé propietats, comuninoies. ció amb aquestes paraules: s’hi han apuntat més nois que claror. les paraules cació, entonació, unitat, sentit. b) Els dos punts també introdueixen suficient que presenels punts L’oració és una unitat de … que algú diu. 1.44. En el text següent hem suprimitque d’… i … d’estrucvan a pregununa faig paraules em i les mà de la ta tres …: unitat de …, unitat Exemple: Em miro i les lletres majúscules i identifica-hi «De què és feta?». tura. ta que només un nen faria continuació. Llegeix-lo atentament formen. Després, coles frases o oracions que el SV [Pred] 1.42. Identifica el SN [Subj] eli elnucli. pia’l i puntua’l adequadament. d’aquestes oracions i encercla’n 40

BLOC

Notes

I SOLUCIONARTS

DE LES ACTI

VITA

Activitats

verbal (SV); c) secrets: 1.38. b) inauguraran: sintagmasintagma verbal (SV) nominal (SN); d) han descobert:

sintagma

tard: sintagma

adjectival (SAdj); c) 1.39. b) satisfets: sintagmasintagma adjectival (SAdj) adverbial (SAdv); d) amables:

1.40. b) de ratlles blaves; c) en

veu baixa; d) amb oli del bo. que presenta

comunicació suficient 1.41. L’oració és una unitat de i unitat de sentit, unitat d’entonació tres propietats: unitat d’estructura.

produir de pedra SV [Pred] li va 1.42. b) SN [Subj] Aquella massa una sensació desagradable.

dels faraons SV c) SN [Subj] Els arquitectes i temples per als reis i els nobles.

Notes

SOLUCIONARI

DE LES ACTIVITATS

hauria pogut cambra mortuòria SV [Pred] d) ) SN [Subj] L’aire de la tallar-se amb un ganivet. superiors posseeix una estructura 1.43. a)L’ull de tots els animals hi ha al centre de que és la part rodona que llum a muscular anomenada iris, que fa que entri més o menys l’ull. a)L’iris té al mig la pupil·la, fotogràfica: el diafragma d’una màquina dins de l’ull. L’iris funciona com l’excés de que evitar per es tanca contra, quan la llum és molt intensa, cèl·lules de la retina. Per lluminositat malmeti les delicades dels gats l’iris s’obre al màxim. c)L’iris quan la llum és molt escassa, cosa, com que altres mamífers, per la qual s’obre molt més que el dels animals poden veure-hi força aquests llum, de hi entra més quantitat bé amb molt poca claror.

món. La d’escriptura més utilitzat del 1.44. El bolígraf és l’instrument que en contacte amb el paper va boleta que conté a la punta, clau del seu que se la fa rodar, és la dosificant la tinta a mesura periodista invent fou creació d’un la seva funcionament. Aquest petit problemes que li ocasionava hongarès que, empipat pels massa tinta enmig d’una entrevista, ploma quan s’encallava o escopia li vingué quan observava uns idea La solució. una va pensar buscar-hi un bassal al carrer; una travessà rodant nens jugant amb unes pilotes sobre la dibuixant una línia d’aigua d’aigua i, en sortir-ne, seguí pensar que una Aquesta observació li féu superfície seca de l’asfalt. dosificar la tinta. la ploma podria ajudar a primer petita esfera a la punta de el Ladislau Biro patentà a Hongria Amb aquesta idea, el 1938, prototipus de bolígraf.

La Guia d’aula es presenta en format imprès (22,5 x 29cm) i enquadernada amb espiral. En el seu interior hi ha el següent: • Reproducció del llibre imprès i solucionari de les activitats. • Quadre de competències pròpies de la matèria agrupades en dimensions. • Quadre de les activitats competencials de cada dimensió. • Rúbriques i dianes d’avaluació per a les activitats preferents del portfoli. • Temporització indicativa de tot el curs. • Programació didàctica. • Accés a la versió digital multisuport de la Guia d’aula.

presenta diversos subgèneres: 1.45. El gènere de la novel·la medievals; les aventures dels cavallers

relata novel·la de cavalleria, que la novel·la històries misterioses i de terror; més la novel·la gòtica, que narra dels delinqüents i els ambients negra, que mostra l’actuació relacions rosa, que se centra en les baixos de la societat; la novel·la reflectir la novel·la històrica, que pretén sentimentals dels personatges; etc. la vida d’una època determinada,

oracions marca la separació de dues 1.46. a) El punt i coma també la coral s’hi han de proximitat. Exemple: A que presenten una relació s’hi han a l’equip de bàsquet, en canvi, apuntat més noies que nois; apuntat més nois que noies. que algú diu. introdueixen les paraules b) Els dos punts també només un nen em faig una pregunta que Exemple: Em miro la mà i faria: «De què és feta?»..

[Pred] dissenyaven tombes

• Atenció a la diversitat: marcatge d’activitats de reforç • Atenció a la diversitat: foment de les intel·ligències múltiples

BLOC

Notes

Rúbrica

LLIBRE DE RECURSOS FOTOCOPIABLES Avaluació model PISA Activitats de

reforç

TENCI AL AVALU ACIÓ COMPE ANA 1r ESO LLENG UA CATAL _____ _ _____ _____ _____ Nom _____ _____ __________ Avalua ció _____

Grup _____ ____

Data _____ ____

QUALI FICAC IÓ

BLOC 1

es, el llibre 650 puntad punt de public ar Lletre s està a uació L’edit orial Bones que hi ha a contin del qual el text Gemm a Pasqu al, de l’escri ptora

ACTIVITATS DE REFORÇ LLENGUA CATAL ANA 1r ESO

n’és un fragm ent:

força ] la Laia hi ha posat Per fer la broma [ de desembolicar. M’ha costat molt Era una pilota de nt ho he aconseguit. butxaques. Finalme Hem rigut per les de l’institut. Grup _____cel·lo. ____ de davantera en l’equip Faig i. jugar-h da molt futbol. A mi m’agra Data _________ BLOC 1 pilota [ ] çat a fer botar la De seguida he comen advertit la mare. casa, no [ ] —m’ha tota —Shakira! Aquí a [ ] n'he recorregut Llegeix aquest cura i, instintivament amb a agafad text i fes les activi l’han Les meves mans tats que hi ha a hexagonals i les dotze continuació: ent les vint peces [ ] He observat atentam la forma esfèrica necessiten per es que les són ent 650 puntada [ ] exactam Un regal ben espec i de pentagonals, cada a mà [ ] amb força ial Va ser una casual s puntades fetes itat que el Joan aquest [ ] 650 experte nasqués en un poble cosir un baló com una de quatre cases Els seus pares anaven Aquest, però [ ] té del Pirineu. s van per dins [ ] a passar els estius t [ ] ja que les costure a muntanya, i el per fora. creu temps, sense avisar. Joan va venir abans habilita de forma en es de l [ ] té sis puntad característica especia Tots els amics i coneguts van portar regals a la família GEMMA PASQUAL . Era costum, ja aquells paratges 650 puntades, de que per tan solitaris no hi naixia mai ningú. També va arribar Robert, el pastor el senyor .

Nom __________ _____

_______________

El senyor Robert passava moltes hores sol amb el seu ramat, camina aquelles muntanyes, nt per hi havia après moltes coses curioses. poble deien que Algunes persones era amic de les bruixe del s: per aquesta raó tothom li tenia una de respecte. mica El senyor Robert va portar un regal molt estrany. Va entrar a la casa buides i de la butxac amb les mans a dels pantalons va treure un sobre que deia: «Per al que obrirà aquest a carta el dia que Joan, sàpiga llegir seguit ».

El núvol lila. Adaptac ió d’ANNA VILA. El vaixell de vapor. Ed. Cruïlla

1.1. Quin tipus de text és? _______________ _______________

_______________

______

El Llibre de recursos es presenta en format imprès (22,5 x 29cm) i enquadernat amb espiral. En el seu interior hi ha materials complementaris de cada un dels temes, preparats per ser fotocopiats. • Projectes 3.0. Propostes de recerca i de treball, majoritàriament col·laboratives, amb recursos web per a l’adquisició de les competències digitals. • Faig balanç. Autoavaluació reflexiva del procés d’aprenentatge. • Avaluació curricular. Tres propostes d’avaluació en tres nivells d’assoliment de continguts: baix, estàndard i alt. • Avaluació competencial. Una proposta de format PISA enfocada a l’assoliment competencial. • Activitats de reforç, amb les seves solucions. • Rúbriques i dianes d’avaluació per a les activitats preferents del portfoli, com també models en blanc per elaborar-ne de nous. • Graelles de control competencial. • CD amb tot el contingut. En formats Word i PDF.

GENERADOR D’EXERCICIS D’AVALUACIÓ

Accessible via web. Amb múltiples combinacions possibles que faciliten la generació de proves d’avaluació dels continguts curriculars.

ÀMBIT LInGÜÍSTIC. LLENGUA CATALANA Un projecte complet per al nou currículum competencial 2015

El projecte editorial per a l’àmbit de la Llengua catalana i literatura d’Editorial Barcanova ha estat elaborat tenint en compte: • El nou currículum del Departament d’Ensenyament • El treball de les competències bàsiques agrupades en dimensions • Els continguts clau de cada dimensió competencial • Les activitats amb rúbrica pensades per al portfoli de l’alumne

Rúbrica

• Propostes d’avaluació competencial de format PISA • El treball amb Intel·ligències Múltiples

• Una edició digital multisuport

ra d e s d e st o m a n u n e so D e sc a rr e g u e u -v it a l. c a t w w w.b a rc a n o va d ig

EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat

Distribueix

www.barcanova.cat 9243182

@EDBARCANOVA

facebook.com/editorialbarcanova 421728 446659

W barcanova.cat

COMERCIAL GRUPO ANAYA Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 Atenció a centres escolars: clients@barcanova.cat