EMPRENEDORIA. NOU CURRÍCULUM COMPETENCIAL

emprenedoria Nou currĂ­culum competencial

NOVETAT 2015

Un projecte complet per al nou currículum competencial 2015 La matèria d’Emprenedoria per a l’educació secundària obligatòria té com a finalitats fonamentals: • Identificar les capacitats, els interessos i les actituds personals envers la feina.

• Aprendre a elaborar el propi itinerari formatiu i professional.

• Ampliar els coneixements de professions diverses, superant els estereotips de gènere.

• Valorar el paper de l’empresa com a productora de béns i serveis, i com a generadora de llocs de treball.

• Identificar les actituds i capacitats pròpies de la persona emprenedora.

• Fer activitats que contribueixin a millorar el treball en equip.

• Seleccionar i interpretar la informació, amb actitud crítica, tot usant les TIC.

TEMA 4 EL PLA D’EMPRESA

7. Productes originals de posar a la tar l’emprenedor, abans Les decisions que ha d’adop es tracta d’un procompliquen molt quan venda un producte, es concebut o ideat per t, inventa at, disseny ducte nou i original, que s’han de hi ha moltes incògnites l’emprenedor mateix, perquè r un bé nou: resoldre abans de fabrica ? com ha previst l’emprenedor – El producte funcionarà ció?

– És factible la seva fabrica ció?

– Quin serà el cost de fabrica entre el cia diferèn (la à prou marge – Amb aquest cost, quedar altres costos de la fabricació) per cobrir preu de venda i el cost r-lo? ui els esforços de fabrica justifiq que i benefic i donar un ha concebut decidir l’emprenedor que El primer que haurà de la seva empresa– fabricarà ell mateix –o un nou producte és si el fabricant que ció a un tercer (a un o si n’encarregarà la fabrica ts i que vulgui fabricar-lo). tingui els mitjans adequa

SABIES QUE…?

PER SABER-NE MÉS

producte ha A l’hora de decidir quin ha de tenir de fabricar, l’emprenedor i assequible en compte que sigui fàcil necessaris per aconseguir els materials

per a ús Els primers telèfons mòbils durant la personal es van desenvolupar 1984, Motodècada de 1980. L’any que perola va comercialitzar el primer, d’altura. cm 33 feia i kg sava gairebé 1 la telefonia Durant la dècada de 1990, popularitzar, a r comença va es mòbil tenien molt però els teléfons encara i missatgeria poques prestacions: veu al 1997 no es instantània. De fet, fins de fotos al va incorporar una càmera passar més telèfon mòbil. Han hagut de als telèfons de trenta anys per arribar de l’anomenaintel·ligents actuals, els (4G). ó da quarta generaci models de En la foto, un dels primers al 1990. telèfon mòbil, fabricat cap

produir-lo.

afer complicat te en una fàbrica és un La fabricació d’un produc fàbrica en marxa, a de zero, que no té una per a algú que parteix de fabricació molt producte d’artesania o menys que es tracti d’un per llançar un fàbrica eix, muntar una nova senzilla. Es pot, tanmat una inversió original i únic, però cal indinou producte, més o menys l’abast de l’emprenedor de fora lment genera molt important, per posar en marxa equip un i istes capital vidual. Farien falta socis d’un la fàbrica i l’empresa. fàbrica la a r-lo opció, produi Si es decanta per la segona contractat el que , ja que serà el fabricant és el tercer, tot és més senzill ció del producte i quin fabrica la factible veu determinarà si l’emprenedor no at a fabricar-lo. A més, cost al qual està dispos si fes, poque, –cosa fàbrica la per muntar haurà d’invertir diners ntatge principal ó molt quantiosa. El desava dria suposar una inversi un marge de beneel fabricant hi carregarà d’aquesta opció és que or. /invent enedor l’empr fici que perdrà producte nou avaluar la viabilitat d’un El primer que cal fer per te realitzat de un exemplar del nou produc és crear un prototipus: el cost de fabripus no permet avaluar manera artesana. El prototi és molt més costós que el procés artesanal ja te, produc del cació permet fer prosèrie definitiu, però sí que que el de fabricació en el dissenyador). t (si fa el que n’esperava ves del seu funcionamen poder demanar-ne la patent.

També és necessari per

EL PLA D’EMPRESA

les impressoA l’hora de crear el prototip, perquè amb un res 3D són de gran ajuda, pot aconsecost relativament barat es producte. del tació represen una guir

Activitat 9. abans de sorhagi tingut un prototipus Busca un producte que que es va és i explica per què creus tir al mercat. Digues quin fer el prototipus.

UN CAS REAL D’EMP

RENEDORIA

MARK ZUCKERBE

TEMA 4

PROJECTE D’EMPRESA

RG

nova invenció, Els productes originals, de que no hi ha tenen l’inconvenient afegit de saber si elements de referència a l’hora dors, de fitindrà èxit entre els consumi ia dels xar-ne el preu ni de tenir constànc costos de fabricació.

88

Vegem ara el cas d’un emprenedor que es va basar en les noves tecnol va saber interpretar la ogies per oferir un servei necessitat de comunicació : Facebook. de molta gent i va conver tat de negoci i, alhora tir Facebook en una oportu , en una empresa d’èxit. niMark Zuckerberg, fundado r de Facebook. Emprenedor i informàtic, va començ ar la seva carrera creant un programa informà tic que recollia informació sobre els gustos musicals dels usuaris. Microsoft i Apple li van voler comprar els drets o contractar-lo, però Zuckerberg no ho va acceptar. Es va matricular a la Universitat de Harvard i va pujar el program a a la xarxa perquè la gent se’l descarregués de manera gratuïta.

Des de la seva habitació a Harvard , el 2004, va llançar una xarxa social amb utilitats de connexió i d’intercanvi d’informació entre estudiants primer només de Harvard i després, amb l’ajut del seu company d’habitació Dustin Moskovitz, la va fer accessible a tots els estudiants de diferents universitats. Era l’o rigen del que després es convertiria en Faceboo k.

Zuckerberg va adonar-se del potencial del que havia creat i va saber impulsa r la seva xarxa social fins a convertir-la en la xarxa social líder al món, competidora directa amb Google per al domini d’Internet. Per poder dedicar-s’hi plenament, ell i els seus companys van deixar la universitat durant un any i es van traslladar a Califòrnia, a Silicon Valley.

El 2007 va vendre una petita participació a Microsoft, cosa que va disparar la valoració de la

Ara toca tornar a la nostra idea de nou. Som-hi?

Intenta definir amb el màxim de detall el produ cte (o productes) i/o els servei s que voldries vendre.

Busca per internet si hi ha empreses que ja l’ofere ixen i fes un primer intent de posar preu a cada bé, producte o servei.

89

companyia, que el 2010 va arribar als 500 milions d’usuaris.

Zuckerberg defensa que la informa ció ha de ser lliure i oberta al públic. Aquest a política li ha creat uns quants problemes, com ara acusacions de violar la intimitat en algun dels afegits que ha fet a la seva xarxa social.

Zuckerberg és el cas d’un jove emprenedor que va saber aprofitar una oportun itat nascuda de les noves tecnologies de la comunic ació i que es va saber convertir en líder mundial en molt poc temps.

A PEU DE CA RRE R En el tema anterior, vas entrevistar una persona emprenedora experiència. Ara, cal per que pensis en un o dos negocis que tinguis conèixer millor la seva els seus productes al voltant i que et fixis (tipus, preus, deman da...). Després, respon en cada un dels negoc aquests preguntes is: sobre Quins productes ofereix ? Fes una llista dels que creus que ven més.

Té competència al seu voltant per a aquest s productes?

Fabrica o produeix els productes o els encarrega o els compr a a tercers?

El preu dels seus produc tes és estable?

La demanda del produc te més venut és sensib le o estable?

A quin target es dirigeix el producte estrella ?

Ofereix diferents marqu es d’un mateix tipus que ho fa? de producte? Si ho fa, per què creus

• • • • • • •

94

95

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA DELS LLIBRES Aquest projecte d’APRENENTATGE COMPETENCIAL s’estructura en 9 temes. Presentats amb criteris de CONNECTIVITAT DE LA INFORMACIÓ, faciliten als alumnes la interrelació dels coneixements apresos també amb altres matèries curriculars.

Guió dels apartats en què es divideix el tema.

Referència als casos pràctics que es desenvolupen al llarg dels temes.

TEMA 2

2.

EL MERCAT LABORAL I L’ACTIVITAT ECONÒMICA GUIÓ

CAS PRÀCTIC

1. Definició de mercat

Tant la Maria Botiguera com el Jan Informàtic estan decidits a muntar la seva empresa, però abans de llançar-se a la piscina, volen conèixer una mica més el mercat en general i, més en concret, el mercat laboral en el qual s’han d’integrar. Per això han buscat informació sobre aquest tema...

1. Definició de mercat ❚El mercat, segons la seva definició més antiga, és el lloc físic i concret on es troben els venedors i els compradors. A la majoria dels barris de les grans ciutats i en moltes poblacions, trobem espais dedicats a aquesta funció, alguns dels quals tenen una llarguíssima tradició històrica de segles. (Per exemple, el mercat de Terrassa o el mercat del Bellcaire, a Barcelona –avui mercat dels Encants–, ambdós del segle xiv.)

El mercat de la Independència de Terrassa és un dels més antics d’Europa. Hi ha constància que hi havia parades de mercat ja cap al 1207, però fins al 1904 no es va posar la primera pedra per construir l’edifici que actualment l’acull.

2. El mercat laboral i la seva composició

Definició dels conceptes principals.

Però la definició de mercat que a nosaltres ens interessa és més genèrica: ❚El mercat és el lloc de coincidència entre l’oferta i la demanda.

Aquest lloc de coincidència, en funció del tipus d’oferta que es faci, pot ser geogràficament molt limitat –el pagès que ven la seva collita entre els veïns del poble– o molt extens –una indústria tecnològica que ven els seus productes a tot el món. La coincidència de la demanda (els compradors) i de l’oferta (els venedors) condicionarà el preu dels productes o dels serveis: més barat si hi ha molta oferta i poca demanda i més car si és a l’inrevés.

3. Polítiques d’ocupació 4. Filons d’ocupació Un cas real d’emprenedoria: Amancio Ortega Projecte d’empresa A peu de carrer

A peu de carrer: observació del teixit empresarial de l’entorn més proper.

Presentació d’un cas pràctic que va avançant a mesura que es presenten nous continguts.

Vocabulari per facilitar la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.

A PEU DE CARRER

L’oferta i a demanda són elements d’un mercat lliure.

Et proposem que tornis al carrer del teu barri, poble... per seguir la investigació i que observis quins tipus d’empreses vas identificar en el tema anterior i si responen als nous filons d’ocupació. Tornem al carrer a prendre notes?

(Per exemple, en Joan té una botiga d’informàtica al teu barri o poble i actualment té 20 ordinadors portàtils en estoc. Si hi ha 20 persones que volen comprar els ordinadors d’en Joan al preu 25

24

LES PERSONES EMPRENEDORES

TEMA 1

CAS PRÀCTIC I La Maria Botiguera treballava en una agència immobiliària que, a causa de la crisi, va tancar i la Maria va quedar a l’atur.

La Maria, amb gairebé cinquanta anys i estudis justets (en el seu moment no havia donat gaire importància a l’estudi i quan va acabar el primer grau d’administrativa va començar a treballar) era conscient que ara li seria molt difícil trobar un altra feina.

Una cosina de la Maria tenia una botiga de roba per a joves i ella sempre havia pensat que li agradaria treballar en aquest sector.

Va creure que ara era l’ocasió de fer una feina que li agradava i, alhora, deixar d’estar a l’atur. A més, creia que faltava una botiga d’aquest tipus al seu barri, que podria vendre bé i guanyar-se la vida fent això.

Havia cobrat la indemnització per acomiadament; per tant, disposava d’uns diners per invertir i, de moment, cobrava l’ atur, cosa que li permetia un cert marge de maniobra. Així que va demanar informació a la seva cosina per saber quins passos havia de fer per poder obrir la botiga.

La Maria estava una mica espantada amb tants de tràmits, però no es va desanimar. Sí que es va adonar que necessitaria més temps del que havia previst abans de poder obrir, perquè, a més dels tràmits, la seva cosina li va aconsellar d’obrir al començament de temporada, per no tenir gaires pagaments abans de començar a tenir ingressos per vendes.

A més, se li girava una feinada de por i, encara que estava disposava a fer-hi les hores que calgués, res no li assegurava que tot sortiria bé. Però, si volia millorar la seva situació i pensar en el futur, quan se li acabessin l’atur i els estalvis, havia de posar fil a l’agulla i prendre decisions, encara que fossin arriscades, per tenir l’esperança que el futur seria millor.

10

Referències curtes als casos pràctics o a altres exemples.

CAS PRÀCTIC II

VOCABULARI indemnització per acomiadament:

Liquidació que es fa a la persona acomiadada i que inclou el pagament d’una indemnització que, actualment es quantifica en el salari de 20 dies per any treballat –amb una durada màxima de dotze mensualitats. També inclou tots els pagaments pendents o la part proporcional d’aquells que són anuals: salaris pendents (si n’hi ha), pagues extres, vacances que no s’han gaudit i altres pagues i complements que estiguin pendents de cobrar.

La Maria Botiguera vol posar una botiga de roba adreçada al públic juvenil al seu barri.

PER SABER-NE MÉS En la societat actual, és molt important que hi hagi un bon teixit empresarial perquè, d’una banda, genera llocs de treball i, de l’altra, permet posar a l’abast dels consumidors els productes o serveis que necessita i crea riquesa, ja que aquests treballadors podran consumir aquells o altres productes.

A més, part dels impostos que paga l’empresari reverteixen en la societat.

Per això, la figura de l’emprenedor, com a possible creador d’empreses i, al seu torn, com a generador de llocs de treball, és molt important i molt valorada en el context social actual.

En Jan Informàtic estava al·lucinat amb els casos de joves que feien negocis fabulosos en temes d’internet i d’aplicacions per a mòbils i es preguntava si ell no podria també guanyar-se la vida creant algun producte que funcionés a la xarxa o amb les tauletes i els mòbils, ja que hi tenia molta traça i estava una mica cansat d’anar encadenant feinetes temporals.

Sabia que altres catalans havien creat jocs i altres aplicacions per a mòbils, que havien tingut força èxit, però no se li ocorria cap idea per fer una apli. Es va adonar que els portals de venda de segona mà, com ara eBay, no eren adequats per vendre coses que requerien que el comprador potencial veiés l’objecte físicament, el pogués provar i, si li agradava, pogués emportar-se’l personalment a casa.

Aquesta mena de productes necessitaven un portal web que oferís productes dins de l’àmbit local, però com que en Jan no sabia prou programació per crear el portal, va parlar amb un amic seu, en Pere Programador, que havia estudiat informàtica i havia fet feines de programació com a autònom.

A en Pere li va agradar la idea i li va proposar de muntar el negoci junts. Així, mentre en Pere posava a punt el programa, en Jan s’ocuparia d’aconseguir gent que s’anunciés en el portal, perquè una cosa era tenir un portal i una altra que la gent el visités: feia falta que el portal sortís en les primeres pàgines de Google (la referència dels cercadors d’internet), i preferiblement en la primera.

Els criteris que fa servir Google per triar quines pàgines surten primer és un secret molt ben guardat, però en Pere creia que era fonamental que les pàgines del portal (com més pàgines millor) tinguessin contingut, en el seu cas, molts productes en oferta, i que hi hagués una certa especialització per aconseguir molt contingut d’un tema concret, per exemple, de mobles de segona mà, un producte costós d’enviar lluny i que, pel fet de no ser gaire estandarditzat, calia veure per saber si t’agradava.

Per aconseguir anunciants, en Jan va proposar visitar botigues que venguessin mobles de segona mà per convènçer-les que oferissin els seus mobles a través del seu portal perquè els compradors potencials s’interessessin en el producte i anessin a la botiga física.

També s’ocuparia de fer trucades telefòniques oferint el servei i d’enviar correus electrònics. Quan haguessin aconseguit prou anunciants, començarien a situar-se en una bona posició en els cercadors 11

Per saber-ne-més: ampliació de continguts.

TEMA 2

TEMA 2

Activitat 7.

Activitat 6.

Indica si els casos empresarials que et proposem en aquesta taula són un nou filó d’ocupació o no: Empresa

És un NFO

Entra en el web del Servei d’Ocupació de Catalunya i investiga quines accions de formació contínua (per a persones que treballen, preferentment) o ocupacional (per a persones aturades, preferentment) ofereix i descriu un mínim de dos cursos.

La descripció ha d’incloure les dades següents, com a mínim: nom, contingut, hores, municipi i data d’inici.

No és un NFO

El forn de pa del teu carrer o poble Una llar d’infants privada Una empresa d’esports d’aventura Una botiga que repara ordinadors Una agència de publicitat Un espai de coworking Una gestoria immobiliària

TENDÈNCIES DEL MERCAT LABORAL

Una casa de turisme rural Una empresa que reparteix menjar casolà a domicili

Un estudi del Servei d’Ocupació de Catalunya indica que el mercat laboral i les relacions laborals mostren, en comparació d’anys anteriors, les tendències següents:

El lampista del teu poble o barri Una empresa especialitzada en la gestió de clubs esportius Un taller de reparació de cotxes

– Increment de la presència de la dona en gairebé tots els sectors professionals.

Una botiga virtual d’articles tecnològics

Marcador de les idees que convé recordar.

Una acadèmia d’idiomes

– Reducció de llocs de treball a pesar de l’increment de la producció.

SABIES QUE…?

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) es poden consi­ derar com un NJO perquè compleixen les quatre característiques conceptu­ als per ser etiquetades així. No obs­ tant això, l’eclosió de les TIC té tanta rellevància, que el nou sistema pro­ ductiu que se’n deriva s’ha anomenat nova economia i la societat que la des­ envolupa, societat de la informació i del coneixement.

Hi ha activitats econòmiques que satisfan noves necessitats, però no es consideren un NFO perquè es desenvolupen en mercats sense dificultats o perquè no generen ocupació. La idea de filó o jaciment implica que és una activitat latent i que s’ha de fer aflorar a la superfície amb esforç o dificultat. Alguns dels obstacles que caracteritzen els NFO són, generalment, aquests: qui pot necessitar aquests serveis té problemes de solvència; l’oferta és molt fragmentada i de baixa qualitat i, sovint, aquesta activitat es fa en l’economia submergida; hi ha dèficit en la formació i en la qualificació dels professionals i també en les regulacions jurídiques i falta una intervenció pública adequada.

L’ocupació en els NFO està molt segmentada, tant pel que fa al nivell educatiu com al sexe (un 60 % de dones per un 40 % d’homes). La majoria dels treballadors ocupats en el treball domèstic, l’educació infantil i els serveis socials són dones, mentre que en els àmbits de la seguretat, per exemple, els homes representen el 90 %.

– Aparició de noves professions.

– Creixement del sector dels serveis.

– Augment de la mecanització i ús generalitzat de robots i altres automatismes industrials.

– Coexistència de períodes d’ocupació amb altres períodes d’atur durant la vida laboral.

– Implicació de les persones treballadores en el funcionament de l’empresa, cosa que fa que cada vegada es valori més la capacitat d’iniciativa del treballador.

– Augment d’oportunitats laborals en feines relacionades amb la informació: gràfics, dades, estudis...

– Necessitat d’aprendre i adaptar-se contínuament als canvis tecnològics en moltes professions i oficis.

– Presència de diferents modalitats de contractació temporal.

– Flexibilitat de la jornada adaptada a les necessitats de l’empresa.

– Reducció de la jornada laboral.

– Augment de la competència entre les empreses.

– Descentralització productiva cap a les petites empreses que fan feines per a les grans.

Les xarxes socials són una de les fonts de noves ocupacions, com ara la de responsable de comunitat d’internet (en anglès, online community manager), que és el professional encarregat de construir i gestionar la marca d’una empresa a internet per mitjà de la creació de contingut interessant i atractiu, de la gestió del blog corporatiu o d’una altra comunitat virtuals, etc.

39

35

L’EMPRESA. TIPUS D’EMPRESA

TEMA 3

5.3. Tràmits fiscals

5. Signar el contracte de treball amb cada un dels treballadors. El contracte laboral és un document que reflecteix l’acord entre l’empresa i un treballador pel qual el treballador s’obliga a prestar els seus serveis a l’empresa, en un horari determinat, a canvi d’una retribució econòmica pactada. (En la unitat 8 treballaràs més a fons les característiques dels contractes laborals.)

6. A més, l’empresari ha de tenir un llibre de visites en cada centre de treball a disposició dels inspectors de treball. Els treballadors per compte propi i també l’han de tenir. D’altra banda, ha d’elaborar –amb el vistiplau dels treballadors– el calendari laboral amb els horaris, les jornades laborals, les dates festives i els descansos dels treballadors.

7. L’empresari ha de garantir la salut i la seguretat dels treballadors mitjançant un Pla de prevenció de riscos laborals, en el qual s’han de preveure els elements perillosos de l’empresa, avaluar els riscos a què estan sotmesos els treballadors i elaborar un pla per minimitzar-los o evitar-los. Per fer tot això, l’empresa ha d’invertir els recursos econòmics i els materials necessaris i, també, ha de nomenar alguns responsables que organitzaran el personal en cas de perill.

Activitats per aplicar els continguts i per treballar les competències bàsiques.

Activitat 12.

Busca per internet empreses que ofereixen suport en l’elaboració del Pla de prevenció de riscos laborals. Reflexiona sobre els beneficis de tenir un bon Pla de prevenció de riscos laborals i explica’ls amb les teves pròpies paraules. Descriu, també, algunes accions que es poden incloure en aquest tipus de plans (com, per exemple, la formació dels treballadors).

SABIES QUE…?

Com pots veure, crear una empresa no és una tasca fàcil ni barata. S’han de fer molts tràmits i gestions que impliquen temps i, de vegades, uns coneixements tècnics que no tothom té. I és que, a l’estat espanyol, aquests tràmits són molt més complexos que en altres llocs. Per això, s’ha parlat molt sovint de simplificar-los. Ara són més fàcils que fa uns anys, però encara es podrien reduir molt més. A més, abans de generar cap ingrés, els tràmits suposen una bona despesa... (alguns són gratuïts, però, si s’ha de fer escriptura, per exemple, el preu mitjà és d’uns 200 €).

En funció dels riscos del lloc de treball, l’empresa haurà de proveir material protector més específic o no tant i formar els treballadors. En el cas d’activitats perilloses, com ara manipular residus tòxics, s’han d’extremar les precaucions.

1. En el termini d’un mes des de l’atorgament de l’escriptura davant notari, s’ha de liquidar l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD), que grava la constitució de societat (1 % del capital social). No s’aplica a l’empresari individual.

2. També en el termini d’un mes, s’ha de sol·licitar a l’Administració l’assignació d’un codi d’identificació fiscal (CIF), amb el qual l’Administració tributària pot comprovar si aquella empresa compleix les seves obligacions tributàries.

3. Donar-se d’alta de l’impost d’activitats econòmiques (IAE). Aquest impost grava el simple exercici d’una activitat econòmica (empresarial, però també artística o professional) al territori nacional. N’estan exemptes de pagar-lo les persones físiques i les empreses amb ingressos inferiors a 1.000.000 € bruts anuals, però igualment han de presentar la declaració 10 dies abans de l’inici efectiu de l’activitat a la delegació d’Hisenda que correspongui d’acord amb el domicili social de l’empresa.

Activitat 13.

Pregunta a alguna persona de la teva família que estigui treballant si presenta declaracions d’impostos, quan ho fa, si ho fa ell mateix o contracta el servei d’una gestoria. Fes una redacció breu amb les seves respostes.

1. Obtenir la llicència d’obertura d’establiment, per a cada un dels locals on es vulgui realitzar l’activitat. S’ha de sol·licitar a l’Ajuntament on s’obre el local.

2. Sol·licitar la llicència d’obres per fer les reformes necessàries per adequar el local. Aquesta llicència es demana a l’Ajuntament on s’obre el local. La normativa urbanística determina les taxes, les condicions i la documentació necessària que s’ha de presentar.

65

EL MERCAT LABORAL I L’ACTIVITAT ECONÒMICA

TEMA 2

UN CAS REAL D’EMPRENEDORIA AMANCIO ORTEGA Vegem ara el cas de l’emprenedor espanyol de més èxit, que no va tenir cap element al seu favor per convertir-se en el número u en el sector de la moda i que era totalment fora dels circuits habituals.

Amancio Ortega, fundador de Zara. A aquest emprenedor nascut el 1936 a Lleó, el va marcar un fet que va tenir lloc quan tenia 12 anys. Vivia a la Corunya, on havien traslladat el seu pare, que era ferroviari, i a la botiga de queviures on solien comprar van dir a la seva mare que ja no els podien fiar més. Aleshores, Amancio es va prometre que la seva família no passaria gana mai més. Va deixar els estudis i es va col·locar de mosso en una botiga de camises.

Als 17 anys va començar a treballar en una altra botiga de venda de teles i en la qual també treballaven els seus germans grans. Ortega va proposar als amos que la seva cunyada, que era modista, confeccionés la roba, i així podrien vendre peces fetes en comptes de vendre només les teles. La iniciativa va ser un èxit i això va fer que Amancio decidís treballar per compte propi.

Així, quan tenia 27 anys, el 1963, amb la seva dona, el seu germà i la cunyada modista, va fundar l’empresa GOA, dedicada a confeccionar bates de buata. Al cap de 10 anys i molta feina, ja tenien 500 treballadors i venien a molts països europeus.

El 1974 va obrir la primera botiga Zara, de manera que va completar tot el circuit de venda: des del disseny i la confecció de la roba fins a la distribució i la venda al detall. És el que se’n diu integració vertical.

Sabies que…?: contingut complementari de l’apartat amb alguna curiositat que convé conèixer.

5.4. Tràmits administratius

64

Breu biografia i experiència empresarial d’un emprenedor d’èxit.

Secció especial per explicar algun aspecte complementari relacionat amb el contingut del tema.

línia d’alta costura (vestits fets a mida per a una clientela de gran poder adquisitiu) i una altra de prêtà-porter (que produïa roba en sèrie, tirades curtes, també per a una clientela força rica), mentre que la resta del món anava a remolc, seguint la moda amb un any de retard.

Ortega va saber veure una oportunitat i oferir una cosa diferent i innovadora: roba de moda a uns preus molt assequibles. L’èxit va ser absolut i Zara ha anat obrint més i més botigues a totes les ciutats importants del món.

El 1979, va ajuntar totes les seves empreses sota un sol segell, Inditex. Algunes de les marques que formen part d’Inditex són Massimo Dutti, Bershka, Zara Home, Oysho, Pull & Bear, Stradivarius, Lefties, Kiddy’s Class, Uterqüe... Totes tenen la mateixa filosofia i la mateixa manera de funcionar, però cobreixen les demandes de mercats diferents.

PROJECTE D’EMPRESA Recordes que en el tema anterior et proposàvem que pensessis una idea que pogués convertir-se en un possible negoci o en una iniciativa emprenedora? Tornem-hi!

o de serveis, i en quin mercat operarà. Digues també si la teva idea respon a un nou filó d’ocupació.

Fes un informe que inclogui tots aquests aspectes.

A partir del que has vist en aquest tema, intenta concretar quin tipus d’empresa vols crear, de béns

Actualment, Amancio Ortega és l’home més ric de l’estat espanyol i el quart del món segons la revista Forbes i la seva empresa és el primer grup mundial del sector tèxtil.

El que sorprèn és que Ortega hagi obtingut l’èxit en un sector molt madur i de poc creixement, el de la confecció tèxtil, en un moment en què les indústries europees anaven tancant perquè no podien competir amb les dels països emergents.

Aleshores, la moda estava dominada per París i Milà i era exclusiva d’unes quantes marques que tenien una 40

www.espaibarcanova.cat

A PEU DE CARRER Després de treballar tot el tema, arriba el moment de les conclusions.

Has recollit més dades sobre les empreses del teu poble, barri...?

Ara, et proposem que classifiquis en una taula les empreses segons que siguin de serveis, de productes, financeres, d’idees i segons que responguin o no a nous filons d’ocupació. Després, elabora un breu informe sobre les similituds i les diferències entre aquestes empreses.

41

Projecte d’empresa en què l’alumne va aplicant els coneixements que ha anat adquirint al llarg del curs.

A peu de carrer: concreció i treball sobre l’observació del teixit empresarial de l’entorn que s’ha fet a l’inici del tema.

Enllaços i documentació complementària per ampliar coneixements o per resoldre activitats.

PER ALS ALUMNES LLIBRE

651-8

-489-3 ISBN 978-84

LLIBRE DIGITAL

ISBN 978-84-489-3737-9

À LE G D EMANE U EL CAT D E LA NO S TRA O F ERTA D IG ITAL

PER ALS DOCENTS GUIA D’AULA

La Guia d’aula es presenta en format imprès (22,5 x 29cm) i enquadernada amb espiral. En el seu interior hi ha el següent: • • • •

Reproducció del llibre imprès i pautes metodològiques per al treball a l’aula.

Temporització indicativa de tot el curs.

Programació didàctica.

Accés a la versió digital multisuport de la guia d’aula.

EMPRENEDORIA Un projecte complet per al nou currículum competencial 2015

El projecte editorial per a Emprenedoria d’Editorial Barcanova ha estat elaborat d’acord amb el nou currículum del Departament d’Ensenyament.

Aquesta matèria específica té com a competències bàsiques essencials l’autonomia i iniciativa personal i la competència d’aprendre a aprendre.

Aquest projecte es presenta, també, en edició digital multisuport.

n a m o st ra d e s d e u n e so -v u e u g e D e sc a rr it a l. c a t w w w.b a rc a n o va d ig EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat

Distribueix COMERCIAL GRUPO ANAYA Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 Atenció a centres escolars: clients@barcanova.cat

www.barcanova.cat 9243188

@EDBARCANOVA

8

facebook.com/editorialbarcanova 421728 446710

W barcanova.cat