ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS. ESO

ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS Nou currículum competencial

NOVETAT 2015

UN PROJECTE COMPLET PER AL NOU CURRÍCULUM COMPETENCIAL 2015 En el marc educatiu competencial, les eines d’aprenentatge han de tenir una organització i un plantejament diferents dels dels llibres de text clàssics.

La informació sobre els continguts, per una banda, i les activitats d’aprenentatge, per l'altra, en metodologies competencials tenen finalitats diferents: • La informació cal presentar-la en blocs, on quedin perfectament identificats els objectes d’aprenentatge.

• Les activitats han de plantejar-se com a itineraris formatius competencials, i algunes han de tenir un tractament més transversal i ser objecte d’una rúbrica que permeti aplicar els criteris d’avaluació que garanteixin l’assoliment de les competències bàsiques pròpies de l’àmbit, com també dels continguts clau.

PER ALS ALUMNES A 1r i a 2n plantegem una triple oferta editorial A més de l’edició digital, els mateixos continguts i activitats es presenten conjuntament i separada en el format imprès, perquè cada centre pugui combinar aquests elements com millor convingui al seu model docent.

LLIBRE DE CONEIXEMENTS

AT IBRE INTEGR

LL

DOSSI

ISBN 978-84-489-3154-4

9-8 8-84-489-361

ER D'A ISBN 9

PRENE

78-84-

ISBN 97

NTATG

489-31

E

55-1

LLIBRE DIGITAL

ISBN 978-84-489-3711-9

GRAT

LLIBRE DIGITAL

17-1

ISBN 978-84-489-37

LLIBRE DE CONEIXEMENT

LLIBRE INTE ISBN

-3630-3 978-84-489

ISBN 978-84-489-3628-0

S

DOSSIER

D'APREN

ISBN 97

ENTATGE

8-84-48

9-3629-7

A partir de 3r L’oferta es concreta en un llibre que integra el contingut informatiu i les activitats competencials, tant en el format digital com en el format imprès.

GRAT LLIBRE INT-4E89-3640-2 ISBN 978-84

LLIBRE DIGITAL

ISBN 978-84-489-3735-5

ÀLEG D E M A N E U E L C AT DE LA NOSTRA O F E R TA D IG ITA L

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA DELS LLIBRES

6

Aquest projecte d’APRENENTATGE COMPETENCIAL s’estructura en un nombre variable de temes segons el curs. Presentats amb criteris de CONNECTIVITAT DE LA INFORMACIÓ, faciliten als alumnes la interrelació dels coneixements apresos també amb d’altres matèries curriculars.

3. Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea Límit d’Estat d’Estat Límit Límit autonòmic d’Estat Límit Límit Límit autonòmic d’Estat d’Estat Límit autonòmic Límit d’Estat comarcal Límit comarcal Límit d’Estat autonòmic Límit autonòmic comarcal Límit autonòmic Límit Límit autonòmic comarcal [Font 10]línia del temps, Límit comarcal Una Límit comarcal comarcal Límit

•

3.1. TEMA La Ilíada 6 i l’Odissea

TEMA 6

en els temes d’història, situa temporalment l’època que s’estudia.

LA HUMANITAT PREHISTÒRICA LA HUMANITAT PREHISTÒRICA

Índex dels apartats en què es divideix el tema.

Fa 2 milions Fa 2 milionsi mig d’anys i mig d’anys

1. Cronologia, fonts i treball 1. Cronologia, fonts i treballarqueològic arqueològic 2. L’origen de l’ésser humà 2. L’origen de l’ésser humà 3. L’evolució del del gènere Homo 3. L’evolució gènere Homo 4. El paleolític 4. El paleolític 5. El neolític 5. El neolític 6. L’edat metalls 6. L’edat delsdels metalls 7. La prehistòria a la península Ibèrica 7. La prehistòria a la península Ibèrica

Un mapa de situació, en els temes d’història, situa localment la zona que s’es- herois tudia.

Inici del neolític

Aparició de l’escriptura i inici de la història

Aparició de l’escriptura i inici de la història

Més d’1.000.000 d’1.000.000 d’habitants Fotografies que situen Més d’habitants Més100.00 d’1.000.000 d’habitants De a 1.000.000 d’habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants el contingut que s’exposaMés d’1.000.000 d’habitants Més25.000 d’1.000.000 d’habitants De 100.00 a 100.000 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De a habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 25.000 a 100.000 habitants rà en les pàgines següents.

De 100.00 a 1.000.000 d’habitants 100.00 a 1.000.000 d’habitants De 10.000 25.000 a 25.000 100.000 habitants 100.00 1.000.000 d’habitants De habitants De aa 1.000.000 d’habitants 10.000 25.000 habitants De 100.00 25.000 100.000 habitants 25.000 100.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants De 25.000 a 100.000 habitants 1.000 aaa10.000 10.000 habitants habitants De habitants 1.000 De 25.000 10.000a a a 100.000 25.000habitants habitants De 10.000 25.000 habitants 1.000 10.000 a10.000 25.000 habitants De 250 a 1.000 1.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants 250 a habitants De 250 1.000 a 10.000 10.000 habitants De 1.000 habitants a 250 1.000 habitants 1.000 aa 10.000 10.000 habitants De 100 habitants De 1.000 habitants Límit d’Estat 100 aaa a 250 habitants Ded’Estat 250 1.000 habitants Límit 250 1.000 habitants De 100 a 250 habitants Deautonòmic 250 aa 1.000 1.000 habitants habitants Límit d’Estat De 250 Límit De 100 250 habitants Límit Deautonòmic 100 aa a 250 250 habitants habitants Límit d’Estat d’Estat De 100 Límit autonòmic Límit d’Estat Decomarcal 100 a 250 habitants comarcal Límit Límit d’Estat autonòmic Límit autonòmic comarcal Límit autonòmic Límit autonòmic 6 8Límit Límit comarcal comarcal Límit comarcal comarcal Límit

[Font 7]

Inici del neolític

3. Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea El bressol de l’evolució humana

El bressol de l’evolució humana

Pintures rupestres de l’abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló).

Crani i reconstrucció d’un Australopithecus.

Pintures rupestres de l’abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló).

Crani i reconstrucció d’un Australopithecus.

174

•

175

174

175

Font 7. Durant el setge de Troia, els grecs van construir un cavall de fusta gegant dins del qual s’amagaven Ulisses i altres soldats. Els troians, pensant que era un trofeu de guerra, el van entrar a dins de la ciutat, que fins aleshores havia restat inexpugnable.

A la nit, els grecs amagats dins del cavall van obrir les portes de la ciutat als seus companys i la van sotmetre.

[Font 10]

paleolític

Referència a les fonts: indica quina font il·lustra aquell aspecte concret del contingut.

bem? La Ilíada i l’Odissea

[Fonts 8 i 9]

3.2. La societat grega

[Font 7]

poders sobrenaturals.

La societat grega del període que va del se4.2. Les eines i el domini del foc gle xii aC al segle viii aC, reconstruïda a partir Els humans del paleolític –nom queSabies significa que…? d’aquests poemes, és aristocràtica (aristocràcia ‘pedra vella’– van començar a tallar la L’arqueòleg pedra per alemany Heinrich ve del grec aristoi, que vol dir ‘els millors’). Els Límit d’Estat d’Estatal segle xix, fabricar eines. Utilitzaven còdols, és Schliemann a dir, pe- Límit va descobrir, aristòcrates o nobles posseïen la terra i tenien el Límit autonòmic d’Estat Límit dres arrodonides de riu i platja, i també altres Límit Límit d’Estat l’emplaçament de autonòmic Troia i les ciutadelles d’Estat poder, i la seva única missió era fer la guerra. Al Límit autonòmic d’Estat Límit comarcal comarcal Límit d’Estat autonòmic materials com ossos, banyes i fusta. Undels dels ma- Límit aqueus (Micenes i Tirint) a partir de autonòmic Límit comarcal costat dels aristòcrates hi havia els homes lliures Límit autonòmic Font 11. La caça dels grans animals requeria la cooperació de tot Límit autonòmic Límit comarcal terials més emprats era el sílex, un tipus de peLímit comarcal l’estudi de laLímit Ilíada i l’Odissea. el grup, amb independència de la tècnica emprada. comarcal (els pagesos i els artesans) i els jornalers sense Límit comarcal

3.2. La societat grega

[Font 10]

herois

182

250

BADALONA BADALONA Tortosa BADALONA Valls Valls BADALONA Tortosa Tortosa Valls Tortosa Tortosa Valls Palafolls Palafolls Valls Valls Palafolls Palafolls Valls Juncosa Juncosa Valls Palafolls Palafolls Juncosa Juncosa Palafolls Crespià Crespià Palafolls Juncosa

Latituds altes de l’hemisferi nord.

Latituds mitjanes allunyades del mar.

Zona

Nord del Canadà i de Rússia.

Nord-oest del Canadà, centre i nord-oest dels Estats Units, nord Ucraïna, Mongòlia i Rússia. de la Xina i Pampa argentina.

Clima

Molt fred a l’hivern i suau a l’estiu. Precipitacions moderades.

Força fred a l’hivern i calorós a l’estiu.

Precipitacions escasses amb llargs períodes de sequera.

Vegetació

Boscos de coníferes perennifòlies (avets i pins negres) o caducifòlies (làrixs).

Herbes altes.

Matolls i herbes baixes.

Color

Blanc a l’hivern i verd fosc a l’estiu.

Verd.

Verd o marró terrós.

Imatge

Grans extensions de boscos.

Paisatges de grans horitzons.

Fauna

Rens, ossos, guineus, linxs, visons i aus rapinyaires.

Bisons, cavalls, cèrvids i aus rapinyaires.

Apartat metodològic: amb aquest símbol s’indiquen els continguts metodològics i procedimentals específics de l’àrea de [Fonts 8 i 9] Ciències Socials.

En la pàgina del costat hi ha un exemple de comentari d’un mapa. [Font 23]

Recorda

Els mapes i els plànols són

representacions gràfiques de l’espai.

La llegenda d’un mapa és una taula on

s’explica el significat dels símbols que hi ha representats.

Els signes convencionals són els

en la llegenda d’un mapa i que ens

3.2. La societat

indiquen les realitats que s’hi

Facilitaque…? la comprensió de Sabies

paraules que poden presentar alguna dificultat.

Xarxa viària

Autopista Autopista Autopista Autopista Autovia Autovia Autopista Autovia Autopista Autovia Autopista Carretera estatal Autopista Carretera estatal Autovia Autovia Carretera estatal Carretera estatal Autovia Carretera autonòmica Autovia Carretera Carretera autonòmica estatal estatal Carretera autonòmica Carretera estatal comarcal Carretera autonòmica Carretera comarcal Carretera estatal autonòmica autonòmica Carretera comarcal autonòmica Carretera local Carretera autonòmica local Carretera comarcal Carretera comarcal comarcal Carretera local Carretera comarcal Altres carreteres Carretera comarcal Altres carreteres Carretera local Carretera Carretera local local Altres carreteres Carretera local Túnel Carretera local Túnel Altres carreteres carreteres Altres Túnel Altres carreteres Altres carreteres Altres Túnel carreteres Túnel Túnel Túnel Túnel

Font 8. Detall d’una ceràmica grega en què es representa Ulisses i les sirenes en el seu viatge de tornada a Ítaca.

Cinquanta esclaves té Alcínous al seu palau: unes per esclafar amb la mola el blat i altres, assegudes, que teixeixen teles i fan girar els fusos. Les teles brillen com si tinguessin oli al damunt. Perquè així com els feacis són els més hàbils per dur una ràpida nau per la mar, així ho són les dones per a les arts del teler. Perquè Atena els ha concedit, més que no a cap altra dona del món, ser molt destres en aquestes labors.

Fora del palau, davant de les portes, hi ha un gran hort ple d’arbres ufanosos: pereres i magraners, i pomeres de fruites brillants, i figueres dolces i verdes oliveres. I allí també hi té una vinya. Al fons de l’hort hi creixen llegums semFont 9. Gràcies a les escenes pintades en lesi se li dóna pre verds. 2. S’elabora un perfil tallant amb 1. Es talla una pedra 3. Es perfilen les formes amb un Lisboa Capital d’Estat Lisboa Capital ceràmiques que s’han conservat, per la formasabem, aproximada. und’Estat percussor de pedra.

Lisboa Capital d’Estat Lisboa Ciutat Homer: Odissea, percussor cant VII.d’os.

Palerm important exemple, que un dels jocs de taula que practiPalerm Lisboa Ciutat Capitalimportant d’Estat Lisboa Ciutat Palerm Capital d’Estat Palerm important Lisboa caven els antics grecs eren les dames, tal com Capital d’Estat Lisboa d’Estat Palerm Capital Ciutat important Palerm Font 10.

Fragment deimportant l’Odissea en què Homer descriu la vida al palau d’Alcínous, rei Ciutat important mostra aquesta escena d’una peça en què hi ha Palerm Ciutat Font 13. L’elaboració d’eines de pedra comprenia lesimportant tres fases que es poden observar en el dibuix.

Palerm Ciutat dels feacis. representats Àiax i Aquil·les, herois de la Ilíada.

els Encantats els Encantats 2.745 els 2.745 els Encantats Encantats 2.745 2.745 els Encantats els Encantats 2.745 els Encantats 2.745 els Encantats 2.745 2.745

Embassament, estany estany Embassament, Embassament, estany Riu Riu Embassament, estany estany Embassament, Riu Embassament, estany Canal Embassament, estany Canal Riu Riu i cota altimètrica Canal Riu Cim Riu Cim i cota altimètrica Canal Canal Cim ide cota altimètrica Canal Port muntanya Canal Port muntanya Cim de cota altimètrica Cim ii cota cota altimètrica Port de muntanya Cim i altimètrica Cim cota altimètrica Porti de de muntanya Port muntanya Port de muntanya muntanya Port de

183

Zeus, el pare dels déus, irritat per la dolenteria de la humanitat, la va voler exterminar. Perquè s’ofegués, va fer que caigués una gran pluja sobre la Terra. Només dues persones van ser perdonades perquè eren bones: Deucalió i Pirra, la seva dona.

Avisats a temps, van construirMés unade barca i s’hi van 2.500 Més de 2.500 Més de 2.500 De 2.000 2.500 ells refugiar. Així, mentre l’aiguaDe cobria laaa 2.500 terra, 2.000 Més de 2.500 2.500 2.000 2.500 De 1.500 2.000 Més de van surar i no es van ofegar.De Un cop aigües aaales 2.000 Més de 2.500 De 1.500 2.000 2.500 Més de 2.500 1.500 2.000 De 1.200 1.500 De 2.000 2.500 De 1.200 aaa 1.500 2.000 2.500 van haver baixat, Deucalió iDe Pirra van oferir un De 1.500 a 2.500 2.000 2.000 a1.200 1.200 1.500 900 1.500 2.000 De De 900 aa 1.200 1.500 aaava 2.000 De 1.200 1.500 sacrifici a Zeus i aquest, complagut, els oferir el De 1.500 a 2.000 900 1.200 600 900 1.200 a 1.500 1.500 De 600 De aaa 900 1.200 a1.200 De 1.200 900 De 1.500 600 900 400 aa a 600 900 1.200 De compliment d’un desig. Deucalió i Pirra li van deDe 400 600 900 1.200 De 900 600 aaaa 1.200 900 De 400 600 200 400 600 900 De De 200 a 400 manar de tornar a tenir companys i companyes.

600 900 De 600 400 600 De aa 900 200 a 400 De 200 De 00 400 600 De aa 200 400 600 De 400 200 a 600 400 De aaa 0200 a 200 400 De De 200 400 De 0 200 De aa 400 De 200 0a a 200 200 De De 00 aa 200

Font 4. Deucalió i Pirra.

8

Zeus els va dir que es cobrissin el cap i llancessin els ossos de la seva mare endarrere. La parella va entendre que la mare era la Terra. Així, van agafar pedres i les van anar tirant enrere per damunt del seu cap. De cada pedra que tirava Deucalió en naixia un home i, de cada pedra que tirava Pirra, una dona.

D’una pedra que va llançar Deucalió en va néixer Hel·len, que es va casar amb la nimfa Orseis. Dos dels seus fills, Dorus i Èol, i un dels seus néts, Ió, van ser els pares de les tres nissagues gregues: els doris, els eolis i els jonis.

Ports i aeroports

Fonts textuals.

Xarxa viària Límit d’Estat

Ports i aeroports

Aerovia d’espai aeri superior Aeroport civil

Aeroport civil i militar

Límit d’Estat Aeroport privat Límit Límit d’Estat d’Estat autonòmic Límit d’Estat d’Estat Límit autonòmic Línia marítima de cabotatge Límit d’Estat autonòmic Límit d’Estat comarcal Límit comarcal autonòmic autonòmic Límit Límit autonòmic Port comercial comarcal Límit Límit autonòmic comarcal Límit comarcal

Lisboa Lisboa Lisboa Palerm Lisboa Palerm Lisboa Lisboa Palerm Lisboa Palerm Palerm Palerm Palerm

Límit comarcal Límit comarcal Límits administratius

Límit d’Estat d’Estat Límit d’estat Límit Límit Límit d’Estat autonòmic Límit autonòmic Límit autonòmic Límit Límit autonòmic comarcal Límit comarcal Límit provincial o comarcal Límit comarcal

Lisboa Lisboa Lisboa Palerm Palerm Palerm

Capital d’Estat d’Estat Capital Capital d’Estat Ciutat important important Capital d’Estat Capital d’Estat Ciutat Capital d’Estat Ciutat important Capital d’Estat Ciutat Ciutat important important Ciutat important Ciutat important

Capital d’Estat d’Estat Capital Capital d’Estat Ciutat important important Ciutat Ciutat important

Aglomeracions urbanes

BARCELONA BARCELONA BARCELONA BADALONA BARCELONA BADALONA BARCELONA BARCELONA BADALONA BARCELONA Tortosa BADALONA Tortosa BADALONA

Més d’1.000.000 Més d’1.000.000d’habitants d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 100.000 a 1.000.000 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 aa d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants 25.000 100.000 habitants De 25.000 100.00 a 100.000 1.000.000 d’habitants 100.00 1.000.000 d’habitants De habitants De 25.000 aaa100.000 habitants BADALONA De 100.00 1.000.000 d’habitants Tortosa 25.000 100.000 habitants BADALONA De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Valls Tortosa 10.000 25.000 habitants De 10.000 25.000 a 25.000 100.000 habitants Valls Tortosa 25.000 100.000 habitants De habitants Tortosa Valls De 25.000 a25.000 100.000 habitants 10.000aaaa 25.000habitants habitants De 10.000 habitants Tortosa De 25.000 100.000 habitants Palafolls Valls 1.000 10.000 De 10.000 a10.000 25.000habitants habitants Valls Palafolls 10.000 a 25.000 habitants De 1.000 a Valls Palafolls De 10.000 10.000 a10.000 25.000habitants habitants 1.000 aa Valls De 25.000 habitants Juncosa Palafolls 250 aa a1.000 1.000 habitants De 1.000 ad’habitants 10.000 habitants De 1.000 10.000 habitants JuncosaMés d’1.000.000 Palafolls BARCELONA Palafolls 1.000 a 10.000 habitants De 250 habitants Més d’1.000.000 d’habitants BARCELONA Juncosa De 1.000 a 10.000 habitants 250 a 1.000 habitants Palafolls Crespià De 1.000 ad’habitants 10.000 habitants Més d’1.000.000 Juncosa BARCELONA 100 250 habitants De 250 a 250 1.000 habitants Crespià Juncosa BADALONA Juncosa De 100.00 100.00 1.000.000 d’habitants 250 1.000 habitants De 100 habitants De 250 aaa1.000 habitants BADALONA De aa 1.000.000 d’habitants Crespià De 250 1.000 habitants 100 250 habitants Juncosa BADALONA De 250 a 1.000 habitants Crespià De 100.00 a 1.000.000 d’habitants De 100 a 250 habitants Crespià Tortosa De 25.000 25.000 100.000 habitants De 100 100 a 250 250 habitants habitants Tortosa Crespià De aa 100.000 habitants De a De 100 aa 250 habitants Crespià Tortosa De 100 250habitants habitants De aa 100.000 habitants Valls De 25.000 10.000 25.000 Valls De 10.000 a 25.000 habitants Valls De 10.000 a10.000 25.000 habitants Palafolls Deutilitzats 1.000 aasón habitants Font 22. Els símbols molt similars d’uns mapes als alPalafolls De 1.000 10.000 habitants Palafolls De a1.000 10.000 habitants Juncosa tres.

Per això el conjunt deaasímbols es coneix amb el De 1.000 250 habitants Juncosa De 250 1.000 representats habitants Juncosa De habitants nom de signes convencionals.

Crespià De 250 100 aaa 1.000 250 habitants habitants Crespià De 100 250 Crespià De 100 a 250 habitants

representen.

24

Vocabulari

Font 12. La vida quotidiana durant el paleolític.

Límit d’Estat Límit d’Estat Límit autonòmic autonòmic d’Estat AutopistaLímit d’Estat Cartografia clara Autopista Límit d’Estat autonòmic AutopistaLímit d’Estat comarcal Límit autonòmic Autovia Recorda autonòmic Límit comarcal Autovia i entenedora.

AutopistaLímit autonòmic comarcal Autopista Autovia Límit autonòmic Autopista Límit comarcal Carretera estatal Límit comarcal Autopista Carretera estatal Autovia Límit comarcal Autovia Carretera estatal Límit comarcal Límits administratius Autovia Carretera autonòmica Autovia Carretera Carretera autonòmica estatal estatal Carretera autonòmica estatal Carretera comarcal Límit d’Estat Carretera [Font 22] comarcal Límit Fontd’Estat 8.estatal Carretera autonòmica autonòmica Carretera comarcal Límit autonòmica Carretera local Límit d’Estat autonòmic Carretera autonòmica local Vocabulari Límit autonòmic Carretera comarcal comarcal Carretera local Límit autonòmic Carretera comarcal Altres carreteres Límit comarcal Carretera comarcal Altres carreteres Límit comarcal Carretera local Carretera local Altres Límitcarreteres comarcal Carretera local Túnel Carretera local Túnel Altres carreteres [Font 23] grega Altres carreteres Túnel Altres carreteres urbanes Aglomeracions Altres carreteres Túnel Túnel Túnel Túnel Més d’1.000.000 d’1.000.000 d’habitants d’habitants Més Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants PortsDe i aeroports Més d’1.000.000 d’habitants 100.00 aa 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants Sabies que…?

De 100.00 1.000.000 Recorda Per afavorir l’ordre ihabitants lad’habitants claredat Més d’1.000.000 d’habitants 25.000 aa 100.000 100.000 habitants De 25.000 100.00 1.000.000 d’habitants 100.00 1.000.000 d’habitants De De 100.00 a 1.000.000 d’habitants 25.000 100.000 habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants en la presentació, totes les fonts 10.000 aa 25.000 25.000 habitants habitants De 10.000 25.000 100.000 habitants 25.000 100.000 habitants De De 25.000 a 100.000 habitants 10.000 25.000 habitants De 25.000 a 100.000 habitants es troben diferenciades de l’ex-Font 9.

1.000 a 10.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants 10.000 25.000 habitants De 1.000 aa a 10.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants 1.000 10.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants 250 a 1.000 habitants De 1.000 a 10.000 habitants posició del contingut amb un Més d’1.000.000 d’1.000.000 d’habitants 1.000 a 10.000 habitants De 250 aa 1.000 habitants Més d’habitants Definició d’algun conDe 1.000 a 10.000 habitants Ampliació del contingut 250 1.000 habitants De 1.000 a 10.000 habitants Més d’1.000.000 d’habitants 100 250 habitants De 250 a 1.000 habitants fons de color i situades a la part De 100.00 100.00 1.000.000 d’habitants 250 1.000 habitants Límit d’Estat De 100 aa 250 De aa 1.000.000 d’habitants Límit Ded’Estat 250 1.000 habitants cepte important que és 100 250 habitants habitants de l’apartat amb alguna cu- De De 250 habitants Límit d’Estat aa 1.000.000 d’habitants De 100 250 habitants dreta deaaaa 1.000 la doble pàgina.

De 100.00 25.000 100.000 habitants Font 9.

De 100 250 habitants Límit autonòmic d’Estat De 25.000 a 100.000 habitants d’Estat Límit autonòmic De 100 250 habitants convenient retenir. riositat que convé conèixer. d’Estat Deautonòmic 100 a 250habitants habitants Límit De 25.000 aa 100.000 habitants Límit d’Estat De 10.000 25.000 comarcal Límit autonòmic De 10.000 a 25.000 habitants autonòmic Límit comarcal autonòmic Límit comarcal De 25.000habitants habitants Límit autonòmic De 10.000 1.000 aa10.000 10.000 Font 22.

Límit comarcal De 1.000 a habitants Límit comarcal Límit comarcal Font 10.

De 1.000 a 10.000 habitants Límit comarcal Límits administratius De 250 250 1.000 habitants habitants De aa 1.000 De 250 a 1.000 habitants 1. Tema: quina és el seu contingut 2. Tipus de mapa: físic, polític, històric o temàtic 3. Espai geogràfic que comprèn 4. Cronologia, és a dir, data o temps a què correspon la informació 5. Símbols que hi ha en la llegenda i el seu significat 6. Zones que es poden identificar en el mapa perquè presenten trets comuns o semblants 7. Conclusió breu

dibuixos, els colors i les línies que hi ha

Recorda

Més d’1.000.000 d’1.000.000 d’habitants d’habitants Més Més100.00 d’1.000.000 d’habitants De 1.000.000 d’habitants De 100.00 aa 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 a 100.000 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 25.000 habitants Més d’1.000.000 d’habitants De aaa 100.000 habitants De 25.000 100.00 1.000.000 d’habitants 100.00 1.000.000 d’habitants De 25.000 a 25.000 100.000 habitants 100.00 1.000.000 d’habitants De 10.000 a habitants De d’habitants 10.000 25.000 De 100.00 25.000 aaa 1.000.000 100.000habitants habitants 25.000 100.000 habitants De 10.000 25.000 habitants 25.000 100.000 habitants De 1.000 aaa10.000 10.000 habitants De 25.000 100.000 habitants 1.000 a De 1.000 10.000a a a10.000 25.000habitants habitants 10.000 25.000 habitants De habitants 10.000 25.000 habitants De 250 1.000 habitants De aa10.000 25.000 habitants 250 aa 1.000 habitants De 10.000 1.000 a habitants De 1.000 a 10.000 habitants 250 a 250 1.000 habitants 1.000 a 10.000 10.000 habitants De 1.000 100 a habitants De habitants 250 habitants De 100 250 aaa a 1.000 habitants 250 1.000 habitants De 100 250 habitants De 250 a 1.000 habitants De habitants De 250 100 aa a 1.000 250 habitants habitants De 100 250 De 100 250 habitants De 100 aa 250 habitants

8. Lectura i comentari d’un mapa

Per entendre o llegir un mapa, hem de tenir en compte la seva orientació. Habitualment, els mapes fan coincidir el nord amb la part superior del full en el qual estan representats. A continuació, cal mirar la llegenda i fixar-se bé en el significat dels signes convencionals i dels colors. [Font 22] Per comentar un mapa, el primer que cal fer és fixar-se bé en el títol i en la llegenda. Després, cal descriure’l d’acord amb els punts següents:

Estepa

Situació

Font 7.

Autopista Autopista Autopista Autovia Autovia Autopista Autopista Més d’1.000.000 d’habitants Autovia Autopista Més d’1.000.000 d’habitants Carretera estatal Autopista Carretera estatal Autovia Més d’1.000.000 d’habitants Autovia De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Carretera estatal Autovia De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Carretera autonòmica Més d’1.000.000 d’habitants Autovia Carretera autonòmica Més d’1.000.000 d’habitants Carretera estatal De 100.00 a 100.000 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants estatal De 25.000 a habitants Carretera autonòmica Vocabulari Il·lustracions docuestatal Més d’1.000.000 d’habitants De 25.000 aa 100.000 habitants Carretera comarcal DeCarretera 100.00 1.000.000 d’habitants estatal [Font 22] comarcal 100.00 1.000.000 d’habitants Carretera autonòmica De 25.000 a 100.000 habitants 100.00 aa 1.000.000 1.000.000 d’habitants autonòmica De Carretera 10.000 25.000 habitants Carretera comarcal mentades i d’absolut autonòmica De 100.00 d’habitants 10.000 25.000 habitants local De 25.000 a 100.000 habitants Carretera autonòmica local 25.000a aa10.000 100.000 habitants Carretera comarcal De 10.000 25.000 habitants DeAltres 25.000 100.000 habitants comarcal 1.000 habitants Carretera local Carretera comarcal De 25.000 aa10.000 100.000 habitants 1.000 acarreteres rigorhabitants científic.

DeCarretera 10.000 25.000 habitants comarcal Altres carreteres De 10.000 a10.000 25.000 habitants Carretera local 1.000 a habitants 10.000 a 25.000 habitants Carretera local De 250 a 1.000 habitants Altres carreteres Carretera local De 10.000 25.000 habitants 250 a 1.000 habitants Túnel DeCarretera 1.000 aa10.000 10.000 habitants local Túnel De 1.000 a habitants Altres 250 a 250 1.000 habitants 1.000 acarreteres 10.000 habitants Altres carreteres De 100 a habitants Túnel Altres carreteres De 1.000 a 10.000 habitants 100 a 250 habitants De 250 a 1.000 habitants 250 aa carreteres 1.000 habitants Túnel De 100 250 habitants DeAltres 250 1.000 habitants Túnel Túnel De 250 aa 1.000 habitants De 100 250 habitants Túnel De 100 a 250 habitants Sabies que…?

De 100 100 aa 250 250 habitants habitants De TEMA

Crespià Crespià Crespià

(o)

(o) Praderia

Recorda

8

8. Lectura i comentari d’un mapa Juncosa Crespià Crespià Juncosa Juncosa Crespià

Taigà

Les fonts il·lustren, contextualitzen o complemenXarxa tenviària el contingut del text.

251

BARCELONA BARCELONA BARCELONA BADALONA BADALONA BARCELONA BARCELONA BADALONA BARCELONA Tortosa Tortosa BARCELONA

7]

TEMA

dra dura que es pot trencar si es pica amb altres terres, que eren el grup més nombrós. FinalIlíada • Odissea pedres. Amb aquests materials feien rascadors, ment, hi havia els esclaus, homes i dones que perforadors, destrals de mà i puntes de fletxa i eren propietat d’un home lliure i que feien les Nòmades i caçadors llança. [Font 13] 3.1. La Ilíada4.1. i l’Odissea feines més feixugues. [Font 10] Gràcies a les restes trobades en els jaciments arEl domini del foc es va assolir fa aproximadaLes característiques socials i culturals dels priqueològics, sabem que els humans del paleolític ment mig milió d’anys i degué tenir una gran mers pobles hel·lènics són conegudes gràcies, obtenien els aliments mitjançant la caça, la pesimportància a l’hora de facilitar la vida quotisobretot, a dos poemes llargs atribuïts al poeta ca i la recol·lecció de fruits silvestres. Caçaven diana dels humans del paleolític. La utilització grec Homer (segle viii aC): la Ilíada i l’Odissea. tota mena d’animals, alguns, fins i tot, de molt del foc els va permetre coure els aliments, escalEn la Ilíada es narren les lluites entre els grecs grossos, cosa que evidencia que caçaven en far-se en els dies freds, il·luminar-se durant la nit i els troians durant la guerra de Troia (el títol ve grup, ja que per poder caçar grans animals cai espantar els animals. del nom grec de Troia, Ílion). [Font 7] En l’Odislien diverses persones. Així mateix, es creu que sea, en canvi, es relaten les peripècies d’un dels feien servir diferents tècniques de caça, com ara herois grecs, Ulisses (Odisseu, en grec), rei de Vocabulari la persecució, l’ús de paranys i l’estimbada. l’illa d’Ítaca, durant el llarg i complicat viatge estimbada. Tècnica de caça consistent [Font 11] en la conducció d’animals cap a barrancs de retorn a casa seva, des de Troia, després de la Les restes arqueològiques també han permès o precipicis perquè s’estimbessin. guerra. deduir que formaven grups poc nombrosos i que Al voltant de l’acció dels seus protagonistes, rascador. Eina de pedra tallada sobre eren nòmades, és a dir, no vivien sempre al maaquests poemes llargs descriuen molts aspectes una estella grossa d’un còdol que es teix lloc, sinó que es traslladaven d’un lloc a un religiosos, militars, econòmics, de la vida diària, lligava en un mànec de fusta i s’utilitzava altre a la recerca d’aliment.

Homer aC).pells i polir-les. per(segle rascarviiiles dels costums i de les lleis d’aquella època. Per Pel que fa a l’habitatge, segons l’estació o les això constitueixen una font primària excel·lent perforador. Instrument de pedra que característiques de la zona on es trobaven, per conèixer aspectes de la vida i la societat de s’utilitzava per foradar ossos.

Recorda s’instal·laven a l’entrada de coves o bé a l’aire l’antiga Grècia. De fet, en la ceràmica grega hi lliure en cabanes fetes amb pals i pells.L’aristocràcia va ser la primera forma de ha pintades moltes escenes que fan referència a govern de la polis.

La majoria d’assentaments del paleolític s’han personatges o fragments d’aquests dos poemes. trobat en zones properes a rius, llacs i aiguamolls.

[Fonts 8 i 9] Vocabulari Aquest fet s’ha de relacionar amb el paper essenheroi. Ésser semidiví a qui s’atribuïen cial que té l’aigua per a la vida humana.gestes [Fontprodigioses.

12] Tot i ser mortal, tenia

TEMA

(o)

8. Lectura i comentari d’un mapa

Embassament, estany estany Embassament, Embassament, estany Riu Embassament, estany Embassament, estany Riu Embassament, estany Riu Embassament, estany Canal Riu Riu Canal Riu Canal

Riu els Encantats Cim ii cota cota altimètrica altimètrica Canal els Encantats Canal Cim 2.745 els Encantats Canal Cim cota altimètrica 2.745 Canal els Encantats Encantats Port iiide muntanya Cim cota altimètrica 2.745 els Cim cota altimètrica Port muntanya 2.745 els Encantats Cim ide cota altimètrica Port de muntanya 2.745 els Encantats Cim cota altimètrica 2.745 Port muntanya Embassament, estany Font 5. Mapa de les nissagues gregues. Embassament, Port ide de muntanya 2.745 estany

els Encantats els Encantats 2.745 els Encantats 2.745 2.745

Port de de muntanya muntanya Port Embassament, estany Riu Riu Riu Canal Canal Canal Cim ii cota cota altimètrica altimètrica Cim Cim cota altimètrica Port ide de muntanya Port muntanya Port de muntanya

Guerra de Troia (segle xii aC)

Font 6. La història dels pobles grecs.

Autopista Autopista Autopista Autovia Autopista Autopista Autovia Autopista Autovia Autopista Carretera estatal estatal Autovia Autovia Carretera Autovia Carretera estatal Autovia autonòmica Carretera estatal estatal Carretera Carretera autonòmica estatal autonòmica Carretera comarcal Carretera estatal autonòmica autonòmica Carretera Carretera comarcal autonòmica comarcal Carretera autonòmica local Carretera local comarcal Autopista Carretera Autopista Carretera comarcal comarcal local Carretera comarcal Autopista Altres carreteres carreteres Carretera local Autovia Carretera local Altres Autovia Carretera local Altres carreteres Carretera local Autovia Túnel Altres carreteres Carretera estatal Altres carreteres Túnel Carretera estatal Altres carreteres Túnel Altres carreteres Carretera estatal Túnel Carretera autonòmica Túnel Carretera autonòmica Túnel Túnel Carretera autonòmica Carretera comarcal Carretera comarcal Carretera Carretera comarcal local Carretera local Carretera local Altres carreteres carreteres Altres Altres carreteres Túnel Túnel Túnel

Més de de 2.500 Més Més de 2.500 2.500 De 2.000 2.000 2.500 Més de 2.500 2.500 De aa 2.500 Més de De 2.000 a 2.500 Més de 2.500 2.500 De 2.000 1.500 a 2.000 2.000 2.500 De aa Més de De 1.500 2.000 2.500 1.500 2.000 De 2.000 2.500 1.200 1.500 1.500 aa 2.000 De 2.000 2.500 De 1.200 1.500 a 1.500 2.000 1.200 1.500 De 1.500 a 2.000 900 1.200 1.200 1.500 De 900 aa 1.200 1.500 a 2.000 De 1.200 a De 1.200 a 1.500 1.500 De 900 600 aa a 1.200 900 900 1.200 De 1.200 a 1.500 De 600 900 a 900 1.200 600 900 De 900 a 1.200 400 600 600 900 De 400 a 600 900 1.200 De 600 a 900 Més de 2.500 400 600 Més deDe 2.500 De 600 900 200 aa 400 400 400 600 200 600 900 Més deDe 2.500 400 a 600 600 De 2.000 2.000 2.500 200 400 De 2.500 Deaa0400 a 0 a 200 200 a 400 De a 200 400 600 De 2.500 Deaa200 200 a 400 400 1.500 2.000 0 a 200 De 2.000 1.500 2.000 De a 02.000 a 200 200 De 200 a 400 De Deaa0 0 a 1.200 1.500 De 1.500 1.200 1.500 De a 200 01.500 a 200 De 900De 1.200 De 1.200 900 aa a 1.200 De 900 a 1.200 600 900 De 600 a 900 De 400 aa 900 600 De 600 400 600 De 200 aa 600 400 De 400 200 400 De a 400 200 De 200 00 aa 200 De 0 a 200

249

TEMA

Paraules clau: conceptes principals que has 4.ho El sabem? paleolític 3. Com La Ilíada i l’Odissea d’aprendre 3.1. i recordar.

La Ilíada i l’Odissea

Terra i mar a l’antiga Grècia

8.3.

8.1.

Les activitats estan pensades a partir de criteris que faciliten l’estimulació de les INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES (IM) per a un millor tractament de la diversitat en l’aula. A la Guia d'aula, els docents trobaran un ampli ventall d’estratègies per aplicar a cada activitat IM. IM Abans de tancar el tema, presentem una bateria d’activitats per aplicar els continguts i per treballar les competències bàsiques.

Terra i mar a l’antiga Grècia

Cnossos, Milet, Micenes, Troia, Esparta, Atenes, Corint, Delos, Tebes, Pilos, Olímpia, Parnàs

Terra i mar a l’antiga Grècia

R

R 8.2. Observa el climograma d’Atenes i respon les preguntes següents: Temperatures

Precipitacions

ºC

mm 80

40

70

35

60

30 25

50

20

40

15

30

10

20

5

10

0

0

G

F M A M J

J

A

S O N D

a) Quina és la temperatura mitjana anual a Atenes? b) Quina és la precipitació total anual?

8.3. Gairebé totes les cultures expliquen els seus orígens mitjançant relats anònims. Te’n presentem dos de ben diferents. Llegeix-los i respon les preguntes que hi ha a continuació.

Relat A

Activitats +

8.4. Heinrich Schliemann va estudiar la Ilíada

8.3.

i l’Odissea com a fonts històriques per localitzar Els esquimals habiten als sectors antigues ciutats hel·lèniques.

Busca a Internet Déu va veure que els homes eren dolents, i més septentrionals d’Amèrica i a Gro­ sobre Schliemann i resolActualment les qüesti- són uns 50.000 aleshores va dir: «Faré desaparèixer de la terenlàndia.

3.26. Sovint es diu que el tempsinformació que fa no és ra els homes i els animals, perquè lamento ons següents: individus distribuïts en 17 grups. Tot i elPerò que hi tocaria: quehome si plou haver-los creat». havia un bo. menys del que plo­ que alguns porten una vida sedentària, a) Indica el país d’origen de Schliemann i les via abans, queDéu si favamés o més fred del Es deia Noè i tenia tres fills. dir calor a la major part són nòmades. datesésdecert naixement i mort. queuna feia, etc. comprovaràs si això Noè: «Construeix arca deAra fusta.

Hi en-

c) Quina és la precipitació mitjana mensual? d) Com creus que són els estius a Atenes? I els hiverns? Per què? e) Quin tipus de clima hi ha a Atenes? Justifica la resposta. f) Quin tipus d’agricultura creus que s’ha de practicar en un lloc amb aquesta temperatura i aquesta humitat? g) Creus que un indret com aquest reuneix les condicions necessàries perquè s’hi desenvolupi una agricultura de regadiu? Justifica la resposta. h) Busca per Internet un climograma de Barcelona, compara’l amb el d’Atenes i explica quines semblances i quines diferències hi veus.

Com descobrir la Ilíada i l’Odissea? traràs amb la teva família. També faràs comparant el clima depujar Catalunya b) amb el va temps l’ajut d’un mapa de l’època, dedueix a a l’arca una parella ani- anys. c) que hide ha cada fet elsespècie últims tres PerAmb fer aques­ Elspermís tuaregs un poble nord­africà quin país devia demanar persón poder fer mal». Un cop Noè va ser dins co- les dades ta activitat, call’arca que va busquis de les d’ètnia berber que ha experimentat mençar a ploure fins que tot el que tenia les excavacions. precipitacions i de les temperatures d’algunes un important mestissatge amb negres vida es va morir. Només van quedar vius els d) Quins estudis tenia Schliemann? Què cal espoblacions de Catalunya els tres darrers anys sudanesos. Es dediquen a la ramaderia que eren dins l’arca. tudiar avui per ser arqueòleg o arqueòloga? nòmada (camells, cabres i ovelles) i es (en el web www.espaibarcanova.cat tens enlla­ e) Com s’ho va fer per descobrir l’antiga ciutat desplacen contínuament a la recerca de ços que et permetran trobar informació). Des­ de Troia?

Relat B pastures. prés, compara les dades obtingudes amb les f) Com va afectar la seva vida familiar la seva Zeus, el pare dels déus, irritat per dolen-a Catalunya. dades mitjanes dellaclima Redacta passió per la Ilíada i l’Odissea? teria de la humanitat, la va voler exterminar tot el procés que has seguit a partir del guió g) Explica el significat d’aquesta frase: «Amb i va fer que caigués un diluvi sobre la terra. següent:van ser considerades Schliemann la llegenda es va convertir en Només dues persones justes: Deucalió sevade dona, Pirra, els font històrica». a) iEllaclima Catalunya: temperatures i precipi­ quals, avisats, van tacions poder construir una d’algunes de barca les seves estacions meteo­ i s’hi van refugiar amb tot el que calia.

8.5. Observa aquestes imatges de diferents cerològiques.

Després de nou dies de pluja, Deucalió i ràmiques b) Precipitacions i temperatures en algunesgregues po­ i explica quina informació soPirra van desembarcar i van oferir un sacrifici bre la societat, l’economia i les tècniques dels blacions de els tres darrers anys. a Zeus. Aquest, complagut, elsCatalunya va concedir antics grecs se’n pot extreure. c) Comparació de les dades. un desig, i Deucalió i Pirra van demanar-li de

c) d)

tornar a tenir companys i companyes. d) Conclusions.

aquests textos i situa els pobles a) Quin d’aquests3.27. textos ésLlegeix grec? Quin és judeocristià? esmentats en un atles. Després digues quin clima b) Creus que aquests textos són d’una on viu cada un. correspon a latestimonis zona geogràfica història real o d’un mite? Per què? c) Per què en els dos textos es vol eliminar la Els pigmeus són un poble que viu a humanitat? les selves de l’Àfrica central, als es­ d) Quin argument donen per elsalvar tatselsdeltextos Gabon, Camerun i la Repú­ unes poques persones? blica Democràtica del Congo. La seva estatura és, aproximadament, d’1,5 me­ tres. Són nòmades, viuen de la caça i la recol·lecció i desconeixen l’agricultura, la ramaderia, la ceràmica i el teixit.

e) f)

268

Activitats + : aquest e) apartat té com a objectiu oferir-te mésCom activiho sabem? La Ilíada l’Odissea tats, que pots ifer un cop hagis acabat8.4. la resta, d’una banda, i proposar-te un tipus d’actia) vitats que tenen una b) mica més de dificultat c) que la resta, de l’altra.

8

L’origen 3 dels grecs: mite i història

Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea

TEMA

8.1. Observa el mapa mut de Grècia i indica a quines de les ciutats següents corresponen les lletres:

e) Qui creus que són els descendents de Deucalió i Pirra? I els de la família de Noè?

3.28. Amb l’ajut d’Internet o d’una enciclopè­ dia, omple una taula com la següent amb les for­ mes de vida dels pigmeus, els esquimals i els tua­ regs.

Pigmeus

Esquimals

Tuaregs

Activitats econòmiques

…

…

…

Habitatge

…

…

…

Alimentació

…

…

…

Vestimenta

… …

…

269 …

…

Organització

d) e) f)

…

g)

R 8.2.

g)

c) d)

109

8.5.

e)

Per afavorir l’estudi.

b)

f)

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS civilització civilització urbana urbana

Tigris Tigris ii Eufrates Eufrates

Nil Nil

g)

Recull de tots els Recorda que han anat apareixent al llarg de l’exposició del tema.

Recorda Recorda

h)

»»AAEgipte Egipteelelmàxim màximpoder poder

a)

eleltenia teniaelelfaraó faraói iaa

Mesopotàmia, Mesopotàmia,elelrei. rei.

»»AAEgipte Egiptei iMesopotàmia Mesopotàmiahi hi havia haviamolta moltamés mésdesigualtat desigualtat

b)

a) b)

Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull totes les paraules clau, amb la definició i una imatge al·lusiva per fixar el contingut bàsic. La lectura de l’esquema s’ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge.

R

social socialque queen enelelneolític. neolític.

»»AAEgipte Egiptei iMesopotàmia Mesopotàmiavan van néixer néixerels elsprimers primersestats estatsde delala

h)

història. història.

c)

»»AAEuropa, Europa,l’escriptura l’escripturaes esva va desenvolupar desenvoluparuns unsdos dosmil milanys anys

a) b)

religió religió politeista politeista

d)

més méstard tardque queaaEgipte Egipte

Agrupació Agrupacióde depersones personesque quevivien vivienen enuna unaciutat ciutati ique quees esdedidedicaven cavenaaoficis oficismolt moltdiversos. diversos.

i iMesopotàmia.

Mesopotàmia.

Rius Riusalalvoltant voltantdels delsquals qualses esva vadesenvolupar desenvoluparlala civilització civilitzaciómesopotàmica. mesopotàmica.

»»AAl’antic l’anticEgipte Egiptei iaa

Riu Riualalvoltant voltantdel delqual quales esva vadesenvolupar desenvoluparlalacivilització civilitzacióegípegípcia. cia.

Mesopotàmia Mesopotàmial’escriptura l’escriptura i iels elsnombres nombress’aprenien s’aprenien

faraó faraó

EGIPTE EGIPTE II MESOPOTÀMIA MESOPOTÀMIA

als alstemples. temples.

»»L’escriptura L’escripturamés mésconeguda conegudade de l’antic l’anticEgipte Egipteés éslalajeroglífica. jeroglífica.

estat estat

»»LaLareligió religióaal’antic l’anticEgipte Egipteera era politeista. politeista.

escriptura escriptura

Religió Religióen enlalaqual quales escreu creuen enmoltes moltesdivinitats, divinitats, com comles lesde del’antic l’anticEgipte Egiptei iMesopotàmia.

Mesopotàmia.

Transcripció Transcripció en en signes signes gràfics gràfics del del llenguatge llenguatge oral. oral.L’escriptura L’escripturava vafer ferpossible possibleque queels elsreis reisi iels els faraons faraonspubliquessin publiquessinles leslleis lleisen enles lesquals qualses esbabasava savaelelseu seupoder. poder.

a)

Conjunt Conjunt de de poder, poder, lleis lleis i i administració administració de de les les persones personesdins dinsd’un d’unterritori. territori.

Rei Reide del’antic l’anticEgipte.

Egipte.Era Eraconsiconsiderat deratun undéu déui ielelseu seupoder poderera era hereditari hereditarii iil·limitat. il·limitat.

242 242

243 243

Per a cada una de les activitats indicades amb aquest símbol, oferim una rúbrica per a l’avaluació competencial.

Rúbrica

continguts CLAu Aquesta distribució del contingut i de les activitats afavoreix l’adquisició dels continguts clau.

projectes 3.0 Treballs de recerca amb recursos web per a l’adquisició de les competències digitals.

Enllaços per resoldre determinades activitats.

www.espaibarcanova.cat

autoavaluació

anglès

Faig balanç: activitats d’autoavaluació perquè puguis valorar si has assolit bé els coneixements.

Paraules clau i les seves definicions i un dels projectes 3.0 en anglès.

c) d)

TEMA

L’origen dels grecs: mite i història

TEMA

ACTIVITATS

Numeració: cada activitat està identificada amb el número del tema i el número correlatiu de l’activitat.

Rúbrica: activitat seleccionada per a l’avaluació competencial.

8

ACTIVITATS

NOU CURRÍCULUM: NOVES EINES PER ALS DOCENTS

GUIA D’AULA

Notes

Continguts clau lingüístiques CC1. Competències socials pròpies de les ciències justificació, (descripció, explicació, ció) i interpretació i argumenta les ciències vocabulari propi de socials. ves en CC2. Habilitats comunicati oral, situacions d’interacció ió de resultats exposició, comunicac i debats. coneixement CC17. Fonts per al que societats les i del medi físic i contrast l’habiten. Cerca, anàlisi es, d’informacions estadístiqu TIC o suport gràfics i mapes, amb sense. ió de interpretac i Lectura CC18. de mapes, plànols i imatges suports. ques i diferents característi Eines d’orientació espacial. i caracterització CC20. Localització de diferents paisatges

Coneixeme nts mínim s • Comprendre els conceptes de latitud i longitu d i la seva funció i utilitat .

fonamentals de geografia, treballen els aspectes del llibre, en què els didàctica del llibre es En la primera unitat procedimental. El format que el professor vista conceptual com separadament, facilita tant des del punt de de treball estan presentats punt de vista més conceptual o més continguts i el quadern d’un a ajustar la unitat des didàctica convida o la professora pugui ent global de la unitat base, però, l’enfocam De ental. procedim entals. els aspectes procedim l’espai, posar més èmfasi en ó i la situació en l’orientaci són sàpiga als que s’hi treballen l’objectiu que l’alumnat Els aspectes fonament pràctic, és a dir, amb que alguns vista de evident És punt etc. d’un sobretot des brúixola, el rellotge, i, per tant, només punts cardinals, la t en l’etapa anterior orientar-se amb els a les coordenades s’han estudiat a bastamen dels punts anteriors segon apartat, dedicat d’aquests com a repàs. En el comprengui el significat han de ser treballats a més a més, que l’alumnat geogràfiques, es pretén,

activitats de reforç 1.10, 1.11.

Complemen ts importan ts • Saber localitz ar, a partir de la longitud i la latitud determinat sobre , un punt un globus terraqü un mapa o i.

Notes Activitats de

situar un punt en l’esfera que sigui capaç de longitud i latitud, i dos termes operatius, respecte de la terrestre. els conceptes operatius i en la lectura correcta presenten i es repassen especial en l’escala A continuació, es ca, posant un èmfasi de mapes. ió de les tipologies representació cartogràfi de recordar la classificac a i les possibilitats de la llegenda, a més del GPS i a l’existènci . dedicat a l’ús i el sentit També hi ha un apartat en el nostre món tecnològic essencials cs, elements en algunes dels webs cartogràfi horaris, cosa que s’aprofita presentant els fusos mundial. relativització horària Acabem la unitat didàctica l’aprenentatge de la activitats per consolidar

Notes

3

reforç i d’amplia

ció.

2

Notes Notes

Activitats relacionades 1.15 1.16 1.17 1.18

10

Descripció Relació de concep tes relatius a definicions. la latitud i longitu d amb la seves Localització en un dibuix d’un globus d’elements. terraqüi d’una llista Classificació en un planisfe ri d’un seguit l’hemisferi on de països segons es troben.

Explicació del significat de determinades la latitud i la frases relacion longitud. ades amb

Competències

rellevants Activitats relacionades 1.19

C6

1.20

C6

1.21

C6 CB1

Descripció Recerca en un atles o per Interne d’unes determ t de diversos inades caracte països a partir rístiques de localització.

Redacció d’un text utilitzan t conceptes la longitud. relacionats amb la latitud i Recerca en un atles o per Interne d’uns països t de les coorde determinats. nades geogrà fiques

Competències

rellevants

C6 CB5 C6 CB1 C6 CB2 CB5

11

SOLUCIONARI

DE LES ACTIVITATS

I SOLUCIONARTS

DE LES ACTI

VITA

orient, c) migdia, d) situació, e) 1.1. a) occident, b) orientació, f) migjorn, g) septentrional.

1.3. A: nord, B: oest, C: est, D: sud.

/ est, / sud, meridional, austral 1.5. nord, septentrional, boreal ponent. lelvant / oest, occidental, oriental,

1.6. Certes: b, c, d. Falses: a.

1.2. L’ombra marca el nord. que la fotografia és feta a la

sabem força la 1.4. a) El Sol està sortint. Com que surt per l’est, ha de ser per de Catalunya i que el Sol

costa de ser rere terra ferma. sortida ja que la posta hauria cardinal és l’est, la sortida del Sol, el punt b) Com que es tracta de orient. també anomenat llevant o situada a la zona oest. c) Vol dir que la població està

està orientada és falsa perquè Ciutadella La resposta de l’afirmació a pel mar sinó pot veure la sortida del Sol a l’oest i des d’aquí no es la posta. és al centre és certa perquè Es Mercadal La resposta de l’afirmació b mar. d’aquí no es pot veure el de l’illa de Menorca i des és una població c és certa perquè Maó La resposta de l’afirmació de Menorca. costanera i és a l’est de l’illa és al centre de Ferreries perquè certa és La resposta de l’afirmació d no es pot veure el mar. l’illa de Menorca i des d’aquí

1.7. a) El punt

nostra esquerra.

1 està situat al davant, a la

a la nostra dreta. b) El punt 1 està situat al davant, a la nostra dreta. c) El punt 6 està situat al darrere, d) El punt 2 està situat al darrere,

a la nostra esquerra. és mitjà de l’estel polar, que

per el 1.8. a) De nit ens podem orientar llarg de la nit i sempre assenyala estel que es manté fix al l’únic nord.

1.10. Resposta oberta.

1.11. a) pols, b) rotació, c) eix de rotació, d) coordenades geogràfiques.

mitjà d’una d’orientar-se, però, és per c) La manera més elemental sempre assenyala el nord. bruíxola. La seva punta imantada

25

La Guia d’aula es presenta en format imprès (22,5 x 29cm) i enquadernada amb espiral. En el seu interior hi ha el següent:

• Atenció a la diversitat: marcatge d’activitats de reforç • Atenció a la diversitat: foment de les intel·ligències múltiples

sud-oest, D: sud-est.

de orientar amb l’ajut d’un rellotge b) De dia, si fa sol, ens podem busques.

24

• Reproducció del llibre imprès i solucionari de les activitats.

• Quadre de competències pròpies de la matèria agrupades en dimensions.

• Quadre de les activitats competencials de cada dimensió.

• Rúbriques i dianes d’avaluació per a les activitats preferents del portfoli.

• Temporització indicativa de tot el curs.

• Programació didàctica.

• Accés a la versió digital multisuport de la Guia d’aula.

1.9. A: nord-oest, B: nord-est, C:

Rúbrica

IM

LLIBRE DE RECURSOS FOTOCOPIABLES Avaluació model PISA Activitats de

ETENC IAL AVAL UACIÓ COMP SOCIA LS 1r ESO

reforç

_____ _ _____ _____ _____ Nom _____ _____ __________ Avalu ació _____

Grup _____ ____

Data _____ ____

QUALI FICAC IÓ

TEMA 1 mapa d’Aus tràlia: Obser va aques t

ACTIVITATS DE REFORÇ SOCIALS 1r ESO Nom __________ _____

_______________

1. ORIENTACIÓ I REPRESENTA CIÓ

_

Grup _________ Data _________

DE L’ESPAI

1.1. Antigament, quins punts de referència feien servir les perso orientar-se? nes per

_____________________

_____________________

_____________________

____________________

1.2. Digues quin punt de referè ncia faries servir cions és certa? següe nts afirma per explicar a el teu institut o algú on és 1.1. Quina de les la teva escola. del mapa. _____________________ equivalen a 1 metre 250 quilòmetres _____________________ _____________________ etre del mapa. _____________________ ____________________ equivalen a 1 mil·lím _____________________ 250 quilòmetres _____________________ mapa.

1 centímetre del ____________________ milles equivalen a 250 quilòmetres mapa.

1.3. Explica el 1 quilòmetre del a len camí que fas equiva per anar des 250 centímetres de casa teva fins Utilitza alguns a l’esco punts de referè la. ncia. _____________________ _____________________ 1 _____________________ _____________________ ____________________ _____________________ _____________________ _____________________ ____________________ _____________________ _____________________ _____________________ ____________________ _____________________ _____________________ _____________________ ____________________ _____________________ _____________________ _____________________ ____________________ _____________________ _____________________ ____________________

1.4. Quins són els punts cardin als? _____________________ _____________________ _____________________ ____________________ 1.5. Què és una brúixola? Què ens indica? _____________________ _____________________ _____________________ _____________________ ____________________ _____________________ _____________________ _____________________ ____________________ _____________________ _____________________ ____________________

El Llibre de recursos es presenta en format imprès (22,5 x 29cm) i enquadernat amb espiral. En el seu interior hi ha materials complementaris de cada un dels temes, preparats per ser fotocopiats.

• Projectes 3.0. Propostes de recerca i de treball, majoritàriament col·laboratives, amb recursos web per a l’adquisició de les competències digitals.

• Faig balanç. Autoavaluació reflexiva del procés d’aprenentatge.

• Avaluació curricular. Tres propostes d’avaluació en tres nivells d’assoliment de continguts: baix, estàndard i alt.

• Avaluació competencial. Una proposta de format PISA enfocada a l’assoliment competencial.

• Activitats de reforç, amb les seves solucions.

• Rúbriques i dianes d’avaluació per a les activitats preferents del portfoli, com també models en blanc per elaborar-ne de nous.

• Mapes conceptuals complets i per completar.

• Graelles de control competencial.

• CD amb tot el contingut. En formats Word i pdf.

GENERADOR D’EXERCICIS D’AVALUACIÓ

Accessible via web. Amb múltiples combinacions possibles que faciliten la generació de proves d’avaluació dels continguts curriculars.

ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS Un projecte complet per al nou currículum competencial 2015

El projecte editorial per a l’àmbit de les ciències socials d’Editorial Barcanova ha estat elaborat tenint en compte: • El nou currículum del Departament d’Ensenyament • El treball de les competències bàsiques agrupades en dimensions • Els continguts clau de cada dimensió competencial • Les activitats amb rúbrica pensades per al portfoli de l’alumne

Rúbrica

• Propostes d’avaluació competencial de format PISA • El treball amb Intel·ligències Múltiples

IM

• Una edició digital multisuport

ra d e s d e st o m a n u n e so D e sc a rr e g u e u -v it a l. c a t w w w.b a rc a n o va d ig

EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat

Distribueix

www.barcanova.cat 9243181

@EDBARCANOVA

8

facebook.com/editorialbarcanova 421728 446529

W barcanova.cat

COMERCIAL GRUPO ANAYA Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 Atenció a centres escolars: clients@barcanova.cat