Barcanova Innova_Programa Descoberta

Barcanova digital

–cπ÷eneixement

Programa Descoberta Metacognició

–enginyar

Aprenentatge cooperatiu

! h O Aprenentatge contextualitzat

–descπ¥◊iment

1r 2n 3r 4t 5è 6è

–ecπ

–idea natu ra TAMBÉ A…

Dimensions Guia i material i competències d’aula

Llibre de l’alumne

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Avaluació AvaluApp

Coneixement del medi

–assaig

Recursos

–demπfitraci†

transmetre museu

per créixer!

Aprofundir en els continguts curriculars amb rigor i potenciar la creativitat per afrontar nous desafiaments i contextos d’aprenentatge són premisses necessàries per educar en el segle xxi i molt importants per aconseguir un aprenentatge significatiu i interdisciplinari, un aprenentatge intel·ligent.

Els programes INNOVA aposten per activitats de connexió i reflexió, per fomentar la diversitat de pensament i la comprensió profunda dels coneixements; aposten pel pensament crític.

INNOVA aborda el treball de les competències a partir de tasques i activitats contextualitzades, properes i reals que connecten amb els interessos i la curiositat innata dels infants. Ofereix activitats basades en metodologies que promouen el treball en equip i en grup, com l’aprenentatge cooperatiu, que, a partir de les tasques i els treballs, potencia la socialització i la integració de tots els alumnes, siguin quines siguin les seves capacitats, fomentant la inclusió i l’acceptació de les diferents opinions i dels diferents punts de vista.

Ofereix, a més a més, activitats dissenyades per desenvolupar qualitats personals com ara l’autoconfiança, la motivació per aconseguir fites o la resistència al fracàs, elements fonamentals en la iniciativa emprenedora.

El programa DESCOBERTA, de Cicle inicial es presenta en dos formats: El projecte reuneix els continguts de l’àmbit del Coneixement del medi natural, social i cultural en un sol volum i es presenta estructurat en 9 unitats.

Lletra lligada ISBN 978-84-489-4786-6

Lletra lligada ISBN 978-84-489-4791-0

Els projectes de Coneixement del medi natural i de Coneixement del medi social i cultural presenten els continguts d’aquestes àrees en 5 i 4 unitats respectivament.

di natural 1r Coneixement del me 9-4880-1 ISBN 978-84-48

Coneixement del medi social i cultura l 1r ISBN 978-84-489-4881-8

ral 2n Coneixement del medi natu 2-5 ISBN 978-84-489-488

Coneixement del medi social i cultura l 2n ISBN 978-84-489-4883-2

En tots dos formats, el programa conté tot el contingut curricular treballat de manera competencial.

Es proposen activitats per avaluar per dimensions amb l’AvaluApp.

Novetat

Al Cicle Mitjà i al Cicle Superior també s’ofereix en dos formats: • El projecte presenta tots els continguts de l’àmbit de Coneixement del medi natural, social i cultural en el volum de coneixements, i les activitats, en el dossier d’aprenentatge, amb prou espai per resoldre-les en el mateix quadern.

nts 3r Llibre de coneixeme 9-4998-3 ISBN: 978-84-48

Dossier d’aprenentatge 3r ISBN: 978-84-489-499 9-0

nts 5è Llibre de coneixeme 9-5012-5 ISBN: 978-84-48

2020

Dossier d’aprenentatge 5è ISBN: 978-84-489-501 3-2

• Els projectes de Coneixement del medi natural i de Coneixement del medi social i cultural presenten, en un sol quadern, els coneixements i les activitats, amb prou espai perquè es puguin resoldre i desenvolupar en el mateix suport.

di natural 3r Coneixement del me 9-5000-2 -48 -84 978 N ISB

Coneixement del medi social i cultura l 3r ISBN 978-84-489-5001-9

di natural 5è Coneixement del me 014-9 9-5 -48 -84 978 ISBN

Coneixement del medi soci al i cultural 5è ISBN 978-84-489-501 5-6

Llibre de l’alumne Com és el programa Descoberta de Cicle Inicial?

1

Tic - tac

Dimensió MÓN ACTUAL

A la portadeta de la unitat s’indica la dimensió o dimensions que es treballen.

Vols conèixer en Blai i la Nora?

DEMÀ COMENCEM L’ ESCOLA!

CONEIXEMENTS PREVIS Q–uants –dies té –una setmana?

3

Q–uants mesπfi té –un –any?

10 12 15

8

5

7

Encercla –en –quin mes –cπµença l’–escπ˜a:

–cinc

JUNY

Pàgina de coneixements previs per poder valorar el que saben els alumnes sobre el tema

5

SETEMBRE NOVEMB AGOST RE

P–inta –quan –creus –que –cπµença –el vespre: QUAN ES FA FOSC

QUAN DORMIM

QUAN SURT EL SOL

UNITAT 1

En –quina fπ¤πgrafia –es veu ∫πira?

sis

a:

ESTIU:

FA CALOR I ELS CAMPS SÓN A PUN T DE SEG AR.

L’ AV I EN S HA EX PLI CAT QU E A L’ ES TIU CAU AL GU N XÀ FEC , PE RÒ QU AN PLO MÉ S ÉS U A LA PR IMAVE RA I A LA TA RD OR .

TAR

DOR

–que hi ha les –imatges

1. Cπ˜·lπca ◊ –de –casa se√a: al menjadπ –

OS

MES

PRI

MA

VER

P COM LOU S OV EN I LE ÇA LA IN T, S C FLO PLAN ALOR REIX TES EN.

A:

HIVERN:

FA FRED I POT ARRIBAR

UNITAT 1

S 4 ANY els adhesius

14

–catπ◊ze

UNITAT 1

14. O∫fi A NEVAR. –quina –estac er√a –el teu –entπ◊n –i –digues –e i† –ens trπÆ 6 ANYS n em. Cπµ hπ saps?

Trobareu

:

PLO COM U SOV IN E I ALG NÇA EL T, FR UN PER DEN S ARB ED RE LES FULL S ES.

set

7

llibre. al final del

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat, amb els bessons Nora i Blai, que fan de fil conductor i van introduint els diversos continguts que es treballen.

1. Tria –i –encercla les paraules –que has tre∫allat: dilluns dijous

gos

setembre

guitarra

abril

estiu

niu

diumenge

novembre tardor

hivern ninot butxaca

gat

rosa

març

dissabte

agost

dimarts

maig

gener

paper

juliol

2. Cπ∏ia les paraules –que has –encerclat : Dies de la setmana

Mesos

1.

2.

1.

fe∫◊er

2.

3.

3.

4.

4.

5.

6.

5.

juny

7.

–dimecres –divendres

6.

7.

8.

10.

–πctu∫◊e

11.

12.

18

Estacions

9.

UNITAT 1

13. R–elaciπ÷ En Blai –i la N–π◊a s. s†÷ bessπ÷ A√ui fan 6 –anys.

PARAULES PER RECORDAR

6

–di√uit

–desem∫◊e

1.

primavera

2.

3.

4.

Paraules per recordar Es tracta d’un recull de termes i conceptes que han aparegut en la unitat i que convé que recordin.

Llibre de l’alumne 1. F–ind the stickers ∑ith the missing mπ÷ths: APRIL JUNE SEPTEMBER

AUGUST NOVEMBER

2. S–eparate the –days –π‡ the week –and ∑◊ite

tuesda y

ay

them –in the –cπ◊rect –π◊der:

d u ayfridays ndaythursdaywednes saturdaymπ÷d

3. M–atch –each picture ∑ith the –cπ◊rect seasπ÷: WINTER

AUTUMN UNITAT 1 –dinπu 19

Trobareu els adhesius al final del llibre.

PROV A A PR OVA

VA O A PRO EM POS

3. P–inta

la –dia

na segu S–é –què int –aqu –és –un estes –in –calenda S–é –qua dicaciπ÷ ri. nts mes C s: πfi té –u Cπ÷ec n –el nπµ –any.

D –de les Cπ÷ec – e st –els –dies aciπ÷s.

E –de la se S–é –el tmana. nπµ –d F e les p S–é –els a rt s nπµs –i –del –dia G . l’– Cπ÷ec –caracter π◊dre –dels mes H ístiques πfi.

R–ecπ÷ec – d e les –esta –cπµ –ca ciπ÷s. n√ia –el –cπfi –am ∫ –el te mps.

A

B

1

UNITAT

22

√int-–i-–

dπfi

• Fotografiar-los, fer-hi un marc i decorar-los.

• Escriure les invitacions

2. R–elaciπ÷a –cada tasca

i muntar l ’ exposició.

–am∫ –qui la fa –i –escriu –qui –del –grup –en serà respπ÷sa∫˜e: REDACTAR CIÓ LA INFORMA DELS OBJECTES.

CORREGIR LA REDACCIÓ I FOTOGRAFIAR ELS OBJECTES.

–decπ◊adπ◊

pπ◊taveu

DECORAR ELS MARCS I MUNTAR .

L’EXPOSICIÓ

redactπ◊

PARLAR EN NOM DEL GRUP I ESCRIURE LES INVITACIONS.

–cπ◊rectπ◊

H

A

G

B

UNITAT 1

EM P

OSO A

VA O A PRO

hi ha fπ¤πfi?

–estaciπ÷s nπ D–e –quines

F

cal:

• Buscar-ne informació. ació.

• Redactar-ne la inform

Investiguem. Al final de cada unitat hi ha una pàgina dedicada a desenvolupar un projecte.

Un que es treballa al llarg de les quatre unitats de Coneixement del medi social i un que es treballa al llarg de les cinc unitats de Coneixement del medi natural.

EM P OSO

–el setem∫◊e, ny? a m l’–escπ˜a S–i –cπµence falten per –aca∫ar l’– πfi tant, –quants mes mesπfi, per n e – eix id i√ d – s e – Un –any mesπfi. s†÷ –dies. es?

–dπfi –anys tres setman ÷ s† ies d – –quin –dia n e – , Q–uants 6 1 ia –diumenge –d S–i –a√ui –és 23? ia d – l e – rà –cau an fet –estaciπ÷s s’h –en –quines per –què. es gu i – D .

2 ies. Explica les fπ¤πgraf

Per muntar l’ exposició • Decidir els objectes.

√int

20

EM POS

1. R–espπ÷:

1. F–π◊meu –grups –de 4 –i pπfieu-√πfi –un nπµ:

UNITAT 1

SUMMER SPRING

En Blai –i la N–π◊a √an INVESTIGAREM COM HAN CANVIAT ALGUNS trπ¥ar –un radiπcasset, OBJECTES I EN FAREM per¬ nπ sa∫ien –què –era.

UNA EXPOSICIÓ.

A√ui han pπ◊tat –una fπ¤πgrafia –a la –classe –i la mestra ha plantejat –un repte.

√int-–i-–u

C

E 21

D

b è st ie s Q u in e s

it –a parlar ¥ H–as sent questes festes? una –d’–a –d’–alg at mai?

H–i has –est lA PAtUM (BErgA)

lA MErcè (BArcElonA)

fèlix An t dE s A nc iAdA lA d (VilAfrA ès) nEd PE dEl

Ut ilit at

?

En qu è es dif ere nc ien

cinc grups sties feu cada grup heu d' escollir

–que –act

ncarregarà ¥ Q–ui s’–e

?

una festa diferent en la qual participin N om les bèsties.

de l’e in a

sca?

–de –cada ta

En qu è uesesm s’ as Ta sq bl en ?

En qu è es di fe re nc

ie n?

U til ita t

operatiu

treball

de l gr up

62

A l’annex hi ha un conte relacionat amb el consum responsable.

També hi ha adhesius per completar algunes activitats.

En qu è s’a sse mb len

cAndElErA lA firA dE lA (Molins dE rEi)

bè uè s†÷ les ¥ S–aps –q festes? uen –en les

M em br es

No m de l’e ina

s fEstE clA lEs tE An tA ) dE s rAgonA (tAr

treball co

Al final de cada unitat hi ha l’apartat Em poso a prova, en què l’alumne pot anar seguint la seva evolució i comprovar si li cal esforçar-se més i en quin aspecte.

Al final del mateix, hi ha una activitat de metacognició.

2. O∫fier√a –dues –i –cπµ les parelles –ante ri –en –el mat para-les. F–ixa’t –e π◊s, tria’n n –i –en l’–en erial –am∫ –què s’h la fπ◊ma, ergia –am ∫ –què fun an fet ciπ÷en:

!

dobserv ació

J A N U A RY

I N V E S T I G U E M

And now, in English!

Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.

AND NOW, IN ENGLISH!

P–er –què – creus –que han –can√ iat?

seixanta-

–dπfi

πu 59

–cinquanta-n

Al final de cada trimestre es proposa un treball cooperatiu i també un treball d’observació o d’experimentació.

Com son els programes de Cicle Mitjà i Cicle Superior?

1

Llibre de coneixements Som de dia,

som de nit!

Dimensió MÓN ACTUAL

A la pàgina inicial de cada unitat s’indica la dimensió que es treballa.

Atenció: Reflexionare

m sobre el dia i la nit.

Reconeixerem els elements bàsics del siste Diferenciarem ma Terra-Sol-Llu els moviments na. de rotació i de Experimenta translació. rem amb llum s i ombres.

PER QUÈ ES FA DE DIA? PER QUÈ ES FA DE NIT?

Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge corresponent.

7

CONEIXEMENTS PREVIS Si mirem el cel, podrem veure moltes coses! Fes una llista de tot el que pots veure quan mires el cel.

De tot el que has apuntat,

Terra

què es troba a l’univers, fora del nostre planeta?

hora és?

Ja sabem per què es fa de dia i per dia què es fa de nit: depè n de la part de la Terra Sol que queda El Sol il·luminada pel Sol és l’es mentre trella gira sobre del sist si ema matesola ixa (rota r. ció).

Tots els plan Terra etes del sistema sola on vivim, es mou. r giren Les al hore s del nit voltant Sol, ta que fa dos La Terra és un plane igua Des de la l que Terra la la que semb sigui el Sol el que ó. ment Terra. moviments diferents: es mou, perquè movi del nostre plane no notem el ent s’anomena rotaci movim st Aque ta. xa.

Veiem sortir el Sol ació.

Gira sobre si matei per l’est i el veiem per ena transl l’oest, i durant tot pondre’s el dia l’anem veien Aquest moviment s’anom t en diferents punts Gira al voltant del Sol. posició del Sol ens del cel. Mirar la ajuda a saber quina hora és encara que Els protagonistes no portem rellotge.

La Lluna La Terra El Sol Un satèl·lit Un planeta Una estrella És...

El dia com Gira al voltant ença en mo Gira ments diferents de la Terra. xa.

Escalfa i il·lumina. matei si Fa... de en funció t – Al voltan de la zona on viv im, i això – Al voltant del Sol. vol dir que tam bé les ho res són diferents.

Els fusos horaris són une nit s línies Rotació. El dia i la La Terra gira inclinada. que ens ajuden a si mateixa, saber qu a fer una volta sobre Això fa que no totes les ina hora La Terra tarda 24 hores és en cad e. rellotg del a s lloc zones de la Terra s’il·luminin . de les agulle en sentit contrari al t un dia. i s’escalfin igual. Hi ha zones diem que ha passa Si viatges a altres països, Quan ha fet una volta, on el dia i la nit són més cap al Sol potser hauràs de canviar llargs o més curts que de la Terra que mira Mentre gira, la part l’hora del rellotge. la part en unes altres. és de dia. En canvi, queda il·luminada: d’esquena al Sol està de la Terra que queda Les ombres tot NO ENTEN C LA MEVA OMBR A: DE Fins i nit.

VEGAD ES a les fosques: és de ESTÀ DAVAN T MEU, Com que lahiposic on ha llocs DE VEGAD ES AL ió del sol va DARRE RE… SEMBL A QUE VULGU uns mesos canviant duran les estacions durant I JUGAR A ATRAP t el dia, tamb Translació. L’any i AR! dia i é ho de és gira pre Terra sem la fan les ombres. T’has sobre si mateixa, fixats Sense deixar de girar a a l’escodurant uns altre que quan a. Triga 365 dies vas l’òrbit la és nt les pre ombr segui Sol sem es del dels os carrers mes al voltant que diem són volta, difere una nts fet nit! ha quedequan tornes? fer aquest camí. Quan ha passat un any.

Pàgina de coneixements previs per poder valorar el que saben els alumnes sobre el tema.

UNITAT 1

UNITAT 1 10

l’escola de conscienciació a ic? a aturar el canvi climàt

NOIA?

UNA

un problema per

ERG, LA GRETA THUNB NASCU DA ACTIVIS TA DEL CLIMA,

tica?

Musclo ze

bra t

E

PROJ

E

CT

8

RO JECTE

PR

P

2.

OJECT

PROJECTE COOPER ATIU

PROJECTE COOPERATIU

31

La TERRA es MOU

Sobre si mateixa ROTACIÓ

Al voltant del sol TRANSLACIÓ

durant

durant

24 h

365 dies

això ocasiona

això ocasiona

Dia i nit Hemisferis nord i sud Hores de sol

Vespa asiàtica

l’agost de l’any 2018, Incendis. L’augment una vaga estudiantil, de la temperatura Parlament i la disminució de davant l’edifici del contribueixen a fer les precipitacions clima, cada divendres, que cada any hi hagi a per manifestar-se pel més incendis fores s accions per fer front l’estiu. Cada molte en ipat tals, sobretot a partic vegada se superen ha crisi climàtica amb més freqüència suec. Des d’aleshores d’una t davan estem cremades, que és les cinc-centes hectà l. Ella considera que el límit a partir del rees nt». crema l’escalfament globa qual ja parlem de seva s’estigués Aquests incen grans incendis fores d’actuar «com si casa tals. representants dis són molt devastadors i molt i que els polítics han difícils de combatre. importants, com ara t de persones molt a reclam Greta La ¥ .

Ha pogut parlar davan Busc (2019) a algun ial Mund a notícia, del Fòrum Econòmic . diaris en els de l’Assemblea Anual i les nenes o per internet, ar el futur dels nens millor per itzin mobil sobre un incendi als adults que es i fixa’t EL SEU MOVIME en el nomb NT re d’hec tàrees S’ANOMENA destruïdes. Creu s que es FRIDAYS FOR FUTURE tracta d’un gran incendi O «DIVEN DRES PEL FUTUR» forestal? . Justifica la teva resposta.

RIA US AGRADA T? E PAR FORMAR-N

Què passa en una ciutat de dia? Què passa en una ciutat de nit?

Què passa al cel de dia?

Què passa al cel de nit?

aquestes espècies invasores i explica per què són a les espècies autòc tones de Catalunya .

Cargol poma

2003.

A SUÈCIA L’ ANY

¥ La Greta Thunberg va iniciar

De dia o de nit?

¥ Busca informació sobre

J PRO ECTE

QUI ÉS AQUES TA

Has mirat mai al cel i has vist la lluna? Marca les formes que pot tenir la lluna:

Fases de la lluna

Equador

Pols

Estacions de l'any

E

itzar una campanya per ajudar

¥ Què us semblaria organ

l’emergència climà

C

ject e Intr oduc ció del pro

1.

Pèrdua de biodiversit at. Tots els éssers vius ens relacionem on vivim i amb els amb l’ecosistema organismes amb els quals compartim E ecosistemTes, l’ecosistema. Molts com ara els aigua molls, i també molte troben en risc de s espècies animals desaparèixer. En es canvi , prolif eren espècies invas les meduses i els ores com mosquits tigre. L’aug ment de la temp afecta els organisme eratura del mar tamb s que hi viuen. é PROJE

UR! DIV END RES PEL FUT

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.

9

Com ens afecta

Saps per què els globus que representen la Terra giren?

UNITAT 1

i cada dies es pon.

Cada dia surt el sol i veiem la lluna.

Cada dia es fa de nit è la Terra, el planeta Tot això passa perqu

MAPA CONCEPTUAL

Els moviments de la

Com sabem quina

PROJECT

Pàg.

5

7

35

E

Al final de cada trimestre hi ha un projecte cooperatiu.

Hivern

Primavera

Estiu

Tardor

UNITAT 1

Pàg.

14

Mapa conceptual de les idees principals de la unitat.

Llibre de l’alumne

Dossier d’aprenentatge

1

Aquesta icona remet a la pàgina del volum Coneixements corresponent.

Pàg.

9

Som de dia,

som de nit!

Els moviments de la Terra 1. És el mateix de dia que de nit? La diferència entre el dia i la nit és la llum que ens arriba del Sol. Aquesta diferència de llum moltes vegades

Coneixement del medi • 3r

ens fa canviar la percepció que tenim dels llocs i dels espais. Aniries…

A l'escola de nit? Per què?

Al carrer de nit? Per què?

A la muntanya de nit? Per què?

2. El Sol, la Lluna i la Terra… Qui és qui? Qui...

Proposem activitats perquè s’avaluïn per dimensions.

Fa llum?

És el més gran?

Fa voltes?

És el més petit?

UNITAT 1

3. Vist així és més senzill! Agafeu una llanterna, un globus terraqüi (o una pilota) i tanqueu el llum. Enfoqueu la Terra i feu-la girar. Podeu identificar els llocs on és de dia i els llocs on és de nit?

5

In the Morning

best moment to

Ara, reflexionarem sobre el que hem après en aquesta unitat.

do these

1. Per fer-ho, pinta les estrelles segons la llegenda.

In the Ev ening

Molt

Coneixement del

SUN

At Night

I like to sleep I like to read I like to play with

.

Coneixement del medi • 3r

medi • 3r

In the Af ternoon

.

my friends

2.

.

And now, in English!

Activitats per conèixer la terminologia de la unitat en anglès.

Coneixement del medi • 3r

Always!

The best season of the year! Whic h is your favorite these things? You season to do can choose more than one.

Bastant

M’he implicat?

Poc

He après?

He mostrat interès?

He treballat en equip?

He ajudat els companys?

2. Marca segons el que has après:

Molt

Bastant

Poc

Saps explicar per què es fa de nit?

Diferencies la rotació i la translació?

In Winter

In Spring

In Summer

I like to swim

I like to dance

. .

15

16

Saps explicar per què a l’hivern fa més fred que a l’estiu?

Al final de cada unitat hi ha l’apartat Reflexiono i aprenc.

Identifiques les fases de la lluna?

UNITAT 1

. .

g

UNITAT 1

I like to eat hot choc I like to go cyclin

olate

UNITAT 1

Saps per què hi ha països amb hores diferents?

In Autumn

REFLEXIONO I APRENC

a day! When is your

things?

WINTER - SUMMER SUN - MOON - STARS - EARTH AUTUMN - SPRING - SHADOW

REFLEXIONO I APRENC

AN D NOW, IN EN GL IS H !

3. Draw your own memory-cards! Words you can use:1. The best moment in

Saps explicar per què les ombres es mouen?

T’agrada fer-te preguntes i buscar la resposta?

D E S O L!

IÓ

OBSERVAC

TREBALL D

i les àvieselque so l i le m ou en vensenom a bus cansat caminar car! els nets br es a l’escola, és sota el sol. I molt si trobéssim el camí amb En una cartolin més ombre s? a, dibuixeu un camí per que vulgueu anar des del fins a la vos lloc del barri tra esc ola. Mireu bé i quines om quines rutes bres hi ha al podeu fer matí i a la tard ruta per ana a i pro poseu quina r a l’escola i és la millor tornar-ne sen se patir pel sol.

20 19

i • 3r

m es

TREBALL DOBSERVACIÓ

Treb all d' ap ra ja en lic co ac ióte ne m

Per als avis

Coneixemen t del med

Coneixement del medi • 3r

1.

la Terra.

Sortiu al que pati,objectes posar-hi alguns en un esp b) A sota el bol, podeu Co ai on toq l·loqueu-hi ui el sol. o persones. algun ob Els representin cases, arbres jecte un (un pal d’e r sco el bol. És importanta mica alt de s ellotg c) Agafeu una llanternadei il·lumineu mbra, una cadira la brúixo les ol uti es perquè la ). Amb ajuda la, marqu estigui quieta, l o que la llanterna sempre eu m els (nord, sud punts car ma b itze dinals , est i oest). rca res p n llanterna representa el Sol. Veieu l’omb e r que l’hor r en sentit contrari al dera que fa? és. a d) Feu girar a poc a poc el cartó moviment representa les agulles d’un rellotge. Aquest Si sortiu al pati cada Terra. hora la de el moviment de rotació i marqueu la llumon és l’ ombra, el lloc on xoca e) Aneu marcant amb un gomet l’ la posició tindreu un enendemà de la llanterna. Aquests gomets represent RELLOTGE DE SOL GEGANT! del sol que es veu des de la Terra. ha sota el bol. f) Fixeu-vos en els objectes que hi Heu vist com es movien les ombres? A

3. El Xen veu moltes estrelles perquè és a l’Alt Pirineu, però la Paula no en veu cap perquè és a Barcelona.

A la nit , si som la munta a nya, per què veiem mé s est rel que si les som a la ciutat ?

Perquè la muntanya és més a

Perquè la muntanya és més

prop del cel que la ciutat.

lluny del cel que la ciutat.

Perquè, a la ciutat,

Perquè, a la ciutat,

la contaminació lumínica

la contaminació acústica

no deixa veure-hi bé.

no deixa sentir-hi bé.

4. Aquest estiu la Paula anirà

Al final de cada trimestre hi ha 6 pàgines de l’apartat Em poso a prova, que segueix el model de les proves de competències bàsiques.

de vacances a Austràlia. Està molt engrescada perquè aquest país és, literalment parlant, a l’altra punta

54

del món!

Per què en Xen li recomana que torni a fer la maleta?

Perquè la roba que necessitarà

Perquè la roba que necessitarà

serà de primavera.

serà de tardor.

Perquè la roba que necessitarà

Perquè la roba que necessitarà

serà d’estiu.

serà d’hivern.

Coneixement del medi • 3r

Al final de cada trimestre es proposa un treball d’observació (a socials) i d’experimentació (a naturals).

EM POSO A PROVA

em que el Sol ens aju qu mome De vegades va bé fer representacions in per entendre realitat. da a saber nt dela l dia és i deter és de nit, mina si Farem una maqueta i, després, respondrem unes preguntes. si és de dia i quina Abans qu hora és. e hi hagué s rellotge els que ten s com im, les pe rsones sab l’hora qu ien nt i poseu-lo era gràcie o plàstic etranspare a) Agafeu un bol de vidrede s als rellot sol. ages bol represent sobre un cartó de cap per avall. Aquest

1r TRIMESTRE

C O N ST R U ÏM U N R OBSERVEM UNA MAQUETA EL LOTG E Ja sab

EM POSO A PROVA

17

Cada unitat treballa una o dues de les dimensions en què s’engloben les competències de Coneixement del medi i això s’indica a l’inici de cada unitat.

A més, cada una té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que contextualitza els continguts i afavoreix l’aprenentatge significatiu per part de l’alumnat, alhora que fomenta l’efecte sorpresa.

1

Som de dia,

som de nit!

Dimensió MÓN ACTUAL

Atenció: Reflexionare m sobre el dia i la nit.

Reconeixerem els elements bàsics del siste Diferenciarem ma Terra-Sol-Llu els moviments na. de rotació i de Experimenta translació. rem amb llum s i ombres.

PER QUÈ ES FA DE DIA? PER QUÈ ES FA DE NIT?

7 L’ AVI ENS HA EXPLICAT

13. R–elaciπ÷a:

QUE A L’ ESTIU CAU ALGUN XÀFEC, PERÒ QUAN PLOU MÉS ÉS A LA PRIMAVERA I A LA TARDOR.

ESTIU:

FA CALOR I ELS CAMPS SÓN R. A PUNT DE SEGA

TARDOR:

PLOU SO VIN T, COMENÇ A EL FRE D I ALGUN S ARBR ES PERDEN LES FULLE S.

PRIM

Es proposen activitats per avaluar per dimensions amb l’AvaluApp. AVER

A:

PLOU COMEN SOVINT , ÇA LA CALO I LES R PL FLOREI AN TES XEN.

HIVERN:

FA FRED I POT R. ARRIBAR A NEVA

UNITAT 1

14.

14

O∫fier√a –el teu –entπ◊n –i –digues –en –quina –estaci† –ens trπÆem. Cπµ hπ saps?

–catπ◊ze

BARCANOVA INNOVA aposta per una educació inclusiva, que respon a la diversitat de les necessitats dels alumnes i facilita recursos que permeten diferents formes d’utilització i acostament a la informació digital i audiovisual.

El programa DESCOBERTA va acompanyat d’un ampli i ric conjunt d’eines per a l’avaluació formadora i formativa.

Barcanova ofereix l’acompanyament i el seguiment del procés d’implementació del programa per anar resolent tots aquells dubtes que puguin sorgir en la seva execució.

A més a més, durant el curs, s’ofereix formació permanent als docents en els àmbits més innovadors i en les tendències més capdavanteres per tal que el procés d’ensenyament-aprenentatge esdevingui un èxit.

Llibre de l’alumne

Guia i material d’aula Guia d’aula amb recursos i orientacions didàctiques per portar a terme el procés d’una manera més àgil i pràctica.

Recursos didàctics en el web www.barcanova.cat: programacions, temporització, rúbriques, etc.

Programa digital del mestre amb accés als mateixos recursos del llibre digital de l’alumne i, a més a més, amb activitats per a la PDI, la guia d’aula en format PDF amb el solucionari del llibre de l’alumne, mapes conceptuals i altres recursos.

Material d’aula El programa DESCOBERTA ofereix material d’aula per a cada curs per dur a terme activitats més manipulables que poden resultar molt motivadores per als alumnes.

a Program

erta

Descob

Programa Descoberta

L’esquelet humà CRANI

MANDÍBULA CLAVÍCULA SENYAL SIT DE TR ÀN

CONTEN

BÚSTIA

IDORS

COSTELLES AUTOBÚ

BANC

PARADA OBÚS D’AUT

VÈRTEBRES CERVICALS

PLAÇA

ESTÈRNUM

S

COLUMNA NTS VERTEBRAL VIANA PAS DE

PU

TANCA RIA BLICITÀ

HÚMER

CARRER

PELVIS

CRUÏL

LA

CÚBIT RADI

CARP SEMÀFO METACARP

R FANAL

FALANGE

TRAM

VORERA

FÈMUR

VIA

AVING

UDA

RÒTULA CA

LÇADA

TÍBIA PERONÉ

TARS

Inicial i. Cicle

1

med ment del

Coneixe

METATARS FALANGE Coneixement del medi. Cicle Inicial

2

s e l p i t l ú sm

l a i c n e compet

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i nova t a r e p o o c l # l a b e e r ncia #t lingüism #pluri

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t a # ci u i t a r e p o co l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i # t e a e r c üism # u i t a r e o s p s o e s o s c a l # e m s i #trebal ilingü s e l p i t l ú igències m

tel·l

n e r # l a i c n e t e p m o c a r ó o i s c s a e u s l s a a v # a # l a t i g a i r o d e n e c r a p u l m e a v a t a ital # g t i i d ó v i i c a t m a r o re ansf r t # u i t a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # # s ó i e c l a p v i t l ú m e #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i t t c a e r c l # a #proje t i g i t ió d

r u l p # s e l p i t l ú m s e i ènc

c a m r o f s n #tra

c e j o r p ó # i c t - forma

La guia d’aula és una eina molt útil i pràctica, de suport a la tasca dels docents. Ofereix tot tipus de recursos perquè cada mestre o mestra pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu grup i dels seus alumnes, de manera que la feina esdevingui més àgil.

Es tracta d’un instrument facilitador de l’organització i la planificació del dia a dia a l’aula, ja que, en estar molt ben organitzada, resulta molt senzilla d’utilitzar, perquè es presenta sempre amb una mateixa estructura i amb el contingut ben ordenat.

Estructura de la guia d’aula La guia d’aula segueix la mateixa estructura que el llibre de l’alumne, per tal de facilitar l’ús i la localització dels elements en cada apartat i en cada cas.

Presentació de la unitat didàctica Cada unitat didàctica comença amb una presentació genèrica que exposa el fil argumental del tema, els continguts que es tractaran i la relació amb les altres àrees curriculars.

Guia i material d’aula

Guia i material d’aula

Programació Tot seguit hi ha els quadres de programació d’aula que contenen els objectius d’aprenentatge, les dimensions, les competències pròpies de l’àmbit, els criteris d’avaluació i els continguts.

La programació es pot trobar en el web, en format Word, perquè es pugui modificar allò que calgui per tal que s’adapti a la realitat de l’aula.

!

Ho trobareu en l’espai personal del web:

www.barcanova.cat

Després de la programació de la unitat didàctica hi ha l’apartat Continguts clau de les competències. Són els continguts que contribueixen en major mesura al desenvolupament de les competències de cada una de les dimensions.

Dime

CIUT

nsió

ADA

ns e m i D

NIA

ns e m i

ió

D I VI A I D LOG A O N N TEC TIDIA QUO

ió

CTU A N MÓ

A

Dim

AL

e

nsió SAL U PER T I E SON QUI LIB AL R

I

Guia i material d’aula

Continguts clau de les competències

Reproducció del material de l’alumne Cada pàgina conté les solucions de les activitats, les orientacions metodològiques i les dimensions i competències pròpies de l’àmbit relacionades amb cada activitat i amb els continguts.

Cicle Inicial DIMENSIONS I COMPETÈNCIES

PÀGINA DEL LLIBRE AMB LES SOLUCIONS

CONTINGUTS

ORIENTACIONS I RECURSOS

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

AVALUAPP

!

Ho trobareu en l’espai personal del web:

www.barcanova.cat

NAT

STA

LIN

GÜ

ÍST

L

IC

A

E INT

ESP AC

RPER

SONAL

ATEMÀTICA IO

V I S UA L

IC A

L

ORAL 4 6 17

8

15 16

mentàries Crear, en grup, una cançó dedicada a la classe i cantar· la.

Buscar cançons que parlin de profess percussió escolar ions; escoltar·les s. i acompanyar·les amb instruments de Inventar la cançó El rap dels nens i nenes que reciclen .

5 9 13

mentàries Dir les qualitats per classe. Buscar exe sonals que fan d’un nen o una nen mples de profess a un bon líder o una ions (director d’orquestr a, capità de vaixell…de persones adultes en què aqu bona líder de la ests trets serien útils ).

Per parelles, esc ollir la parella ha de crid una de les actituds incíviques rep rese ar l’ate ntad nció a l'alt es en el dibuix. Un aquesta actitud. membre de L’altre, també edu re i explicar·li, de manera educad a, cadament, ha de decidir si li fa cas que no pot tenir Fer l’exercici en o no i argumentar grup i debatre ent ·ho. re tots per què les o incorrectes. diferents actitud s els semblen corr ectes

3 14

UNITAT 2

17

76

INTRAPERSON

AL

Activitats comple Descriure com se

mentàries

sentiria un mateix si pogués tenir un amic de cada país del món. els agrada més fer el trajecte de casa a l’escola i per què Dir quina zona o . quin indret del bar ri els agrada més i justificar·ho.

Explicar amb qui

INTEL·LIGÈNCIA Activitats

INTERPERSONAL

Activitats comple

INTEL·LIGÈNCIA Activitats

MUSICAL

Activitats comple

INTEL·LIGÈNCIA Activitats

OCORP ESIC

MU S

Activitats

CIN

INTEL·LIGÈNCIA

NATURALISTA

Activitats comple

mentàries «Totes les escoles haurien de tenir plantes d’exterior afirmació és cert a o no. i d’in Explicar quins pro Fer una llista de

ductes del cistell

residus domèstics

terior.» Justificar si aquesta

d’anar a compra

amb els quals es

r tenen un origen pot fer compost.

natural.

Guia i material d’aula

ICOM

INT

RA

Al final de cada unitat didàctica hi trobareu també una proposta d’activitats per fomentar les intelligències múltiples. Aquestes activitats complementàries es conformen a partir del material de l’alumne i serviran per reforçar o refermar aquells aspectes que es considerin necessaris.

LOG

PE

RS

ON

A

Intel·ligències múltiples

URALI

Projecte cooperatiu En cada trimestre hi ha un projecte cooperatiu, de 8 pàgines, que té com a objectiu el treball en equip a partir del repartiment de les tasques d’organització entre tots els membres del grup.

Es parteix d’una situació inicial o problema i, per mitjà de la investigació, cada grup ha d’arribar a unes conclusions i donar resposta a la situació inicial.

El fet de treballar junts, d’establir discussions i de resoldre els conflictes cognitius que es produeixen quan hi ha diferents opinions i diferents punts de vista, permet aprendre, rectificar o consolidar aprenentatges.

Aquesta manera de treballar ajuda els alumnes a respectar diferents postures, opinions i perspectives, i també a desenvolupar habilitats socials.

Les rúbriques d’avaluació són un instrument de seguiment de l’assoliment dels nivells d’aprenentatge per part dels alumnes. Es tracta d’una eina que permet aportar objectivitat al procés d’avaluació perquè detalla quins aspectes haurien d’estar assolits i també quines concrecions del procés d’aprenentatge corresponen a cada categoria.

Serveixen per descriure clarament el procés d’assoliment dels objectius per part dels alumnes.

ova En el web de Barcan tes de hi ha diverses propos r diferents rúbriques per avalua opostes són en activitats. Aquestes pr r-les modificar format Word per pode de cada i adaptar a la realitat escola, i de cada grup i de cada alumne en particular.

!

Ho trobareu en l’espai personal del web:

www.barcanova.cat

Guia i material d’aula

Rúbriques

Recursos didàctics La guia d’aula va acompanyada de diversos recursos que integren el projecte i que estan disponibles en els webs següents:

www.barcanova.cat

S’hi poden trobar elements com aquests: – Currículum d’Educació Primària – Guia d’aula en PDF – Programació de les unitats didàctiques – Temporització orientativa – Proves d’avaluació – Rúbriques – Llibre de l’alumne projectable – Activitats digitals interactives per treballar amb la PDI – Activitats de reforç i ampliació

m

www.espaibarcanova.cat

àrea, co I recursos propis de cada aquests: Llengua es – Locucions de les lectur – Dictats Matemàtiques – Àbac interactiu i – Material complementar – Compta i pensa Música – Musicogrames – Àudios

En aquest web, s’hi poden trobar, en obert, àudios, enllaços externs amb vídeos, activitats, etc., perquè alumnes, docents i families hi puguin accedir, ja sigui des de l’aula o des de casa.

El Programa DESCOBERTA inclou també la carpeta del material d’aula, que presenta una sèrie d’elements de gran utilitat a l’hora de treballar els continguts amb l’alumnat.

1r

• Pòsters relacionats amb els continguts que es treballen: – La regla de les tres erres.

– Com cuidar la natura.

– Mobiliari urbà.

• Jocs de memòria.

• Targetes amb imatges i conceptes.

• Bosses mini-grip.

Programa Descoberta

SENYAL DE TRÀNSIT

CONTENIDORS

BÚSTIA PARADA D’AUTOBÚS

BANC PLAÇA

AUTOBÚS

PAS DE VIANANTS

TANCA PUBLICITÀRIA

CARRER

CRUÏLLA

SEMÀFOR

FANAL TRAMVIA

VORERA AVINGUDA

CALÇADA

Coneixement del medi. Cicle Inicial 1

Guia i material d’aula

Material d’aula

Programa Descoberta

2n • Pòsters relacionats amb els continguts que es treballen: –E l plat saludable.

–L ’esquelet humà.

–F auna protegida i amenaçada.

• Dòmino dels elements que conformen els paisatges.

• Targetes amb imatges i conceptes.

L’esquelet humà CRANI

MANDÍBULA CLAVÍCULA COSTELLES

COLUMNA VERTEBRAL

PELVIS

VÈRTEBRES CERVICALS

ESTÈRNUM

HÚMER

CÚBIT RADI

CARP METACARP FALANGE

FÈMUR

RÒTULA

TÍBIA PERONÉ

TARS METATARS FALANGE Coneixement del medi. Cicle Inicial 2

3r • Pòsters relacionats amb els continguts que es treballen: –P assos del mètode científic.

–M àquines i eines que han fet història.

–F enòmens meteorològics.

– Les emocions.

• Targetes amb imatges i conceptes.

5è • Pòsters relacionats amb els continguts que es treballen: – El mètode científic.

– Material de laboratori.

– Els ecosistemes terrestres.

– Les persones i la salut.

• Targetes amb imatges i conceptes.

El Currículum oficial de l’Educació Primària de la Generalitat de Catalunya (Decret 142/2007, DOG 4915 de 29 de juny del 2007) descriu les competències bàsiques de cada una de les àrees. L’any 2013 es van ordenar segons uns àmbits. Són els següents: Lingüístic, Matemàtic, Coneixement del medi, Artístic, Educació física i Educació en valors.

Competències bàsiques pròpies de l’àmbit de Coneixement del medi Les competències es presenten agrupades en cinc dimensions:

Dime

CIUT

D

nsió

ADA

ns ime

NIA

ió

A NA OGI TIDIA L O N O TEC DA QU I V I

Dime MÓN

nsió

ACTU

Dim

AL

e

nsió SAL U PER T I E SON QUI LIB AL R

I

Atès que en l’àmbit de Coneixement del medi aquestes dimensions són temàtiques, al Programa DESCOBERTA hem optat per dedicar cada unitat a una dimensió, de manera que així tota la unitat té més coherència.

Per exemple, en una unitat es treballen aspectes relacionats amb la dimensió Món actual, mentre que en una altra, es treballen aspectes que tenen a veure amb la dimensió Ciutadania.

D’aquestes dimensions, la de Ciutadania es pot emmarcar dins l’àrea de Coneixement del Medi social mentre que les dimensions Salut i equilibri personal i Tecnologia i vida quotidiana, engloben els aspectes més relacionats al medi natural.

L’última dimensió, Món actual, treballa aspectes tant del medi natural com social i això s’ha reflectit en les unitats en què es treballa.

Dimensions i competències

Dimensions i competències

Dimensió

MÓ N AC TU AL

Aquesta dimensió inclou tots els temes relacionats amb el món actual, entenent el món com un sistema dinàmic, resultat de l’acció i la interrelació de factors naturals i humans, que canvia amb el pas del temps.

També inclou to allò relacionat amb les persones i la seva ubicació en l’espai i el temps, per entendre i conèixer la realitat que les envolta i saber interpretar-la, comprendre situacions i problemes socials rellevants i desenvolupar una mirada crítica i un compromís personal en la defensa del medi ambient, la conservació del patrimoni natural i cultural i la cerca d’una societat més justa.

Aquesta dimensió es distribueix en cinc competències que en el programa DESCOBERTA de BARCANOVA INNOVA es treballen en diverses unitats. En posem alguns exemples:

Competència 1

Caram, –quantes hπ◊es! En Blai s’ha fet –un –em∫π˜ic perquè –ara nπ sap –quan –cπµença –el matí –π –quan –és –el vespre!

Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes.

9. Q–uan faries –aquestes –acciπ÷s? matí

tarda

vespre

migdia

nit

fπ¤πfi: en mπ˜t –aquestes ad gr a – li ◊a π – N A la B A

Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren, per valorar les actuacions que els afecten.

A

lts.

H–i ha –edificis –a H–i ha –carrπfi.

H–i ha –cπ¤xes. ts. ∫ pantalπ÷s –cur H–i ha –gent –am

✗

UNITAT 1

Competència 4

hi ha –entre ue q – es ci èn er if d – s : 10. Indica le s –al mateix llπc te fe s, ie af gr ¤π fπ les –dues B

nces hi veus?

11. Q–uines sem12∫˜a–dπ¤ze A B

Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i continuïtats al llarg del temps, per 13 comprendre la societat en què vivim.

UNITAT 1

–antiga? ¤πgrafia –és més fπ a in u – Q .

12 Cπµ hπ saps?

Competència 2

tretze

Dimensió

RS ON AL SA LU T I EQ UI LI BR I PE

És per tot això, que en aquesta dimensió s’han de tenir presents tres aspectes que corresponen a les tres competències que es desenvolupen: el benestar físic, l’equilibri emocional i la prevenció de malalties, que en el programa DESCOBERTA de BARCANOVA INNOVA es treballen en diverses unitats. En posem alguns exemples:

Competència 6 Adoptar hàbits sobre alimentació, activitat física i descans amb coneixements científics, per aconseguir el benestar físic.

En Blai –i la N–π◊a √an –al –cine –am∫ la se√a família.

8.00 h • Llevar se 8.15 h • Esmorz-ar i vestir-se 9.00-16.30 h • Esc 16.30 h • Extrae ola scolars: piscina o anglès 18.00 h • Jugar 19.30 h • Dutxar se 20.00 h • Sopar 21.30 h • Rentar -se les dents i anar a dormir

7. Q–uè fan –els bessπ÷s

UN DIA TÉ 24 HORE S.

–a –aquestes hπ◊es?

–aquestes 8. A –quina hπ◊a s’han fet fπ¤πfi?

UNITAT 1

19. I tu, –què fas –am∫ la te√a fam ília?

Cada dia

El pare –d’–en Blai –i la N–π◊a –els ha fet –un hπ◊ari:

De tant en tant

–π÷ze 11

Els amics no fo rmen part de la família però són molt impo rtants.

20. Q–ui s†÷ –els teus –amics?

Prendre consciència del propi cos, de les emocions i sentiments propis i aliens, per aconseguir l’equilibri emocional i afavorir la –cinquanta-tres 53 convivència. unitat 3

21. Cπµ s†÷ –els teus –amics?

Competència 7

Dimensions i competències

L’OMS defineix la salut com l’estat complet de benestar físic, mental i social i no solament com l’absència de malalties i invalideses. És una situació d’equilibri físic, mental i social que proporciona la capacitat de viure de manera autònoma, feliç i solidària. Per assolir aquest benestar és imprescindible que la persona disposi d’uns recursos i coneixements que li permetin de prendre les decisions oportunes davant de diverses opcions de conducta.

Dimensió

QU OT ID IA NA TE CN OL OG IA I VI DA

Els avenços científics han introduït nous materials i aparells que utilitzem tant en la vida quotidiana com en els entorns més especialitzats. Aquestes novetats tecnològiques provoquen unes modificacions en els comportaments i en les estructures socials que fan imprescindible que qualsevol persona sigui competent a l’hora d’adaptar-se al seu ús.

L’anàlisi dels materials i el coneixement dels aparells a partir de la seva manipulació així com el disseny de màquines simples o d’elements de robòtica seran les eines amb què els alumnes hauran d’anar construint els coneixements que els permetran respondre al repte d’aquesta societat de la informació.

Aquesta dimensió es distribueix en dues competències, que en el programa DESCOBERTA de BARCANOVA INNOVA es treballen en diverses unitats. En posem alguns exemples:

Competència 9 Utilitzar materials de manera eficient amb coneixements científics i criteris tecnològics, per resoldre situacions quotidianes.

14. R–elaciπ÷a –cada situaci† –am∫ l’–energia –que fan ser√ir.

5. Cπµpleta la fitxa –de –cada –π¥|ecte.

N–πµ –de l’–π¥|ecte: M–aterial: És rígid. És –dur. És flexi∫˜e. És tπu.

P–er –a –què serveix?

N–πµ –de l’–π¥|ecte: M–aterial: És rígid. És –dur. És flexi∫˜e. . tπu És P–er –a –què serveix?

PER FUNC IONAR, LES EINE S, LES MÀQ UINES I ELS APA RELLS NECESSIT EN ENERGI A.

6. Encercla l’–π∏ci† –cπ◊recta: UNITAT 5

A

Energia del sol

Energia d’una persona

Energia del vent

Energia de l'aigua

Energia de l’electricitat

Energia del foc

86

P–er tallar, necessitπ –un material…

TOU DUR

B

P–er mπdelar, necessitπ –un material…

FRÀGIL TENT RESIS

√uitanta-sis

UNITAT 5

Competència 10

92

15. F–es –una llista –dels –aparells –d e –casa –que funciπ÷en –am∫ –electricitat.

nπ◊anta-–dπfi

Cada material tè unes propietats diferents.

Dissenyar màquines simples i utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura i eficient.

És fràgil. És resistent.

És fràgil. És resistent.

C

P–er fer –una –cua, necessitπ –un material…

RÍGID

F LEX

IBLE

Dimensió

CI UT AD AN IA

L’escola contribueix a l’adquisició d’uns hàbits de convivència i a l’aprenentatge dels coneixements que crearan el ciutadà responsable del seu futur.

Els continguts d’aquesta dimensió han de dur l’alumne a identificar-se amb els valors positius del sistema democràtic, de la llibertat, la igualtat i la justícia, a relacionar-se amb els altres amb respecte i tolerància i a implicar-se progressivament en la cosa pública. Al mateix temps l’alumne s’inicia en la reclamació dels seus drets i l’exercici de les seves obligacions.

Aquesta dimensió es distribueix en tres competències, que en el programa DESCOBERTA de BARCANOVA INNOVA es treballen en diverses unitats. En posem alguns exemples:

Competència 12 Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per millorar la convivència i paer afavorir un entorn més just i solidari.

avui la meSt ra enS ha prop oSat d’ eSco llir el dele gat o la dele gada de claS Se.

ser –un ∫π÷ Q–uè –creus –que fa falta per rca-hπ: a M– ? ada –delegat –π –una ∫π÷a –deleg

8.

altreS. Saber eScoltar elS

Ser reSPonSable. nt elS altreS. Saber Parlar dava

ióS. no PoSar-Se nerv

Ser divertit.

cridar fort.

Ser valent.

Ser lleSt.

–π la –delegada.

V–π¤eu –i –escπ˜liu –el –delegat Q–ui ha sπ◊tit?

unitat 2

tens tu?

Q–uines –d’–aquestes –qualitats

√int-–i-nπu 29

Competència 13 Valorar els sistema democràtic partint del coneixement dels sistemes polítics per esdevenir futurs ciutadans crítics.

Dimensions i competències

La ciutadania és la condició i el dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat política.

En el nostre entorn aquesta condició s’obté en la seva plenitud en arribar a la majoria d’edat, però ja des de la infància l’ésser humà, en la seva vida quotidiana, és subjecte de drets i obligacions.

s e l p i t l ú sm

l a i c n e compet

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i nova t a r e p o o c l # l a b e e r ncia #t lingüism #pluri

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t a # ci u i t a r e p o co l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i # t e a e r c üism # u i t a r e o s p s o e s o s c a l # e m s i #trebal ilingü s e l p i t l ú igències m

tel·l

n e r # l a i c n e t e p m o c a r ó o i s c s a e u s l s a a v # a # l a t i g a i r o d e n e c r a p u l m e a v a t a ital # g t i i d ó v i i c a t m a r o re ansf r t # u i t a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # # s ó i e c l a p v i t l ú m e #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i t t c a e r c l # a #proje t i g i t ió d

r u l p # s e l p i t l ú m s e i ènc

c a m r o f s n #tra

c e j o r p ó # i c t - forma

META

COGNICIÓ

Anàlisi de...

Coneixement

Capacitat de l’alumne d’analitzar, reflexionar i ser conscient del procés que ha seguit per fer explícit un pensament determinat, resoldre problemes o realitzar una activitat i, per tant, autoregular el seu aprenentatge.

La metacognició és, doncs, una anàlisi del propi funcionament intel·lectual.

No tan sols és un coneixement, sinó també una capacitat de planificar les estratègies i habilitats d’estudi que a l’alumne li cal utilitzar en cada situació, aplicar-les, controlar el procés i avaluar-lo per confirmar-lo o bé procedir a la seva modificació.

El psicòleg nord-americà J. H. Flavell és considerat l’iniciador del primer estudi sobre processos metacognitius en els joves. El terme es difongué a partir de l’any 1975.

Metacognició

Metacognició

Els programes de BARCANOVA INNOVA fomenten i treballen la metacognició com a procés necessari per avançar en l’aprendre a aprendre.

Cada alumne ha de ser conscient del seu procés d’aprenentatge per entendre quines són les seves potencialitats i també les seves limitacions, per tal de poder trobar les eines necessàries per fer-hi front i millorar les seves estratègies.

Escala de metacognició Es tracta de reflexionar sobre el propi aprenentatge o la pròpia activitat realitzada seguint aquests passos:

1. QUÈ HE APRÈS? L’alumne ha de reflexionar i prendre consciència del pensament que ha utilitzat.

2. COM HO HE APRÈS? L’alumne ha de descriure l’estratègia utilitzada per aprendre.

3. QUÈ M’HA RESULTAT MÉS FÀCIL, MÉS DIFÍCIL O DESCONEGUT? L’alumne ha de valorar l’eficàcia de la tasca utilitzada en tot el procés.

4. M’HA ANAT BÉ FER-HO D’AQUESTA MANERA O HE DE FER ALGUN CANVI? L’alumne ha de reflexionar i planificar la utilitat de les estratègies emprades.

Com es fa aquesta metacognició i com es porta a terme en els programes Innova?

Es fa de diferents maneres, per tal que cada alumne pugui accedir-hi a poc a poc i vagi sent conscient de com aprèn, amb la finalitat de poder millorar i avançar.

La metacognició, al Cicle Inicial, es comença a treballar al final de l’apartat «Em poso a prova». A partir d’una sèrie d’afirmacions l’alumne va prenent consciència de si ha après o no alguns aspectes concrets.

C

D E

F

G

22

A

H

B

G

C

F

UNITAT 1

H

√int-–i-–dπfi

E

D

em poso a prova

B

S–é –què –és –un –calendari.

S–é –quants mesπfi té –un –any.

Cπ÷ec –el nπµ –de les –estaciπ÷s.

Cπ÷ec –els –dies –de la setmana.

S–é –el nπµ –de les parts –del –dia.

S–é –els nπµs –i l’–π◊dre –dels mesπfi.

Cπ÷ec –característiques –de les –estaciπ÷s. s.

R–ecπ÷ec –cπµ –can√ia –el –cπfi –am∫ –el temp

3. M–arca la re spπfita –cπ◊respπ÷ent:

Cπ÷ec –els nπµs –dels –espais –de l’–escπ˜a.

S–é –el nπµ –de tπ¤s –cπµpanys –i –cπµpa –els meus nyes.

Cπ÷ec la feina –que –el persπ÷al –de l’–escπfa ˜a.

S–é –quina funci† té – e –π la –delegada –de – l –delegat classe.

S–é –quines –qualitats –un –delegat –π –una ha –de tenir –delegada.

P–uc –explicar –què –é s –un plànπ˜.

Cπ÷ec les ∫π¤igues –i sé –què s’hi ven. –del meu ∫arri S–é –cπµ m’he –de –c πµpπ◊tar pel –carrer.

unitat 2

A

a prova

3. P–inta la –diana seguint –aquestes –indicaciπ÷s:

em poso

EM POSO A PROVA

EM POSO A PROVA

Això es fa a partir de diferents recursos com ara dianes o graelles.

40

Escriu –alguna –c hagis –après sπ πfia nπ§a –que ¥◊e l’–escπ˜a:

–quaranta

Metacognició

El procés de treball de la metacognició, de rellevant importància en l’aprenentatge i en el procés d’aprendre a aprendre, es farà de manera gradual, ja que és un procés mental que cal anar entrenant i desenvolupant al llarg de la vida.

em poso a prova

NOTES

em poso a prova

En la guia d’aula, en l’apartat de les orientacions didàctiques, es plantegen altres pautes senzilles per anar treballant i desenvolupant les fases de la metacognició.

3. P–inta la –diana seguint –aquestes –indicaciπ÷s: A

B

C

D E

F

G

H

22

A

B

G

C

F

unitat 1

H

S–é –què –és –un –calendari.

S–é –quants mesπfi té –un –any.

Cπ÷ec –el nπµ –de les –estaciπ÷s.

Cπ÷ec –els –dies –de la setmana.

S–é –el nπµ –de les parts –del –dia.

S–é –els nπµs –i l’–π◊dre –dels mesπfi.

Cπ÷ec –característiques –de les –estaciπ÷s.

R–ecπ÷ec –cπµ –can√ia –el –cπfi –am∫ –el temps.

E

D

√int-–i-–dπfi

Orientacions metodològiques del llibre, es de3. Finalment, i com passa en totes les unitats ments que han mana als alumnes que autoavaluïn els coneixe aneu llegint en que nt importa És unitat. adquirit en aquesta diana i que espeveu alta cada una de les afirmacions de la ts corresporeu que els alumnes vagin pintant els segmen a: nents a cada apartat, segons aquesta llegend

pinta els tres segments.

Si l'afirmació és certa, en el teu cas pinta dos segments.

Si l'afirmació és bastant certa, per a tu pinta un ció Si encara has d'aprendre el que diu l'afirma segment. entre tota la classe i Un cop hagin acabat, comenteu la diana ts han pintat i pregunteu als alumnes quin nombre de segmen el motiu.

UNITAT 1

Activitats complementàries

36

s, es Amb la mitjana dels resultats de tots els alumne a la pot fer una diana general de tota la classe pot pissarra, de manera que després cada alumne la comparar-la amb la seva i veure si entra dins rt. mitjana, si li falta una mica o si en sobresu

Aprenentatge cooperatiu Les persones som éssers socials i el nostre aprenentatge es produeix amb relació a l’altre, per imitació, desig d’aprendre, modelatge…

Als programes Innova hi ha propostes per posar en pràctica l’aprenentatge cooperatiu: de vegades, amb interaccions senzilles i d’altres vegades a través de tasques competencials en què l’alumnat ha d’entrenar les habilitats cooperatives necessàries –avui en dia– per treballar en equip, emprendre alguna tasca i aprendre amb els altres.

Aprenentatge cooperatiu

L’estructuració de l’aprenentatge de manera cooperativa, si es duu a terme de manera òptima, crea un clima a l’aula que afavoreix l’aprenentatge i possibilita la consecució de resultats acadèmics més favorables.

Diferents autors, com ara Spencer Kagan, Robert E. Slavin, Anastasio Ovejero, Pere Pujolàs, entre molts altres, han descrit una sèrie d’estructures d’aprenentatge cooperatiu (simples i complexes) que faciliten l’organització de les interaccions entre els membres de l’equip de treball. Consisteixen en un conjunt d’activitats socialment organitzades amb una finalitat i sense contingut. Es podrien considerar «estratègies o trucs» que, en aplicar-se a continguts curriculars, garanteixen que els estudiants d’un equip de treball tinguin les màximes interaccions entre ells, que treballin tots i, a més, que contribueixin a fer que la resta també aprenguin.

L’estructuració de l’aprenentatge de manera cooperativa crea un clima a l’aula que afavoreix l’aprenentatge i possibilita aconseguir millors resultats i millor rendiment acadèmic.

Per què cal l’aprenentatge cooperatiu a l’aula?

L’aprenentatge individual i la interacció professor-alumne no s’anul·len, sinó que se sumen a la interacció alumne-alumne i al treball en equip.

És una ma nera d’educar e n valors c om la solidarit at, la coopera ció, la convivè ncia, el dià leg i el respec te a la diferència .

Millora la qualitat de les interaccions dins del grup i amb el mestre o la mestra, i afavoreix que el clima de l’aula sigui més positiu.

Aprenentatge cooperatiu

Facilita l’atenció a la diversitat, proporcionant estratègies i recursos per a la gestió de l’heterogeneïtat a l’aula.

Fa possible les aules inclusives.

Trobem suggeriments per treballar aquestes estructures d’aprenentatge cooperatiu en els diversos materials del programa.

Hi ha nombroses activitats mitjançant les quals es pot posar en marxa el que els germans Johnson i Johnson anomenen aprenentatge cooperatiu informal: breus interaccions entre parelles o grups de tres o quatre alumnes que els permetin consolidar el contingut que estan treballant i reflexionar-hi.

Quins passos s’han de seguir per dur a terme l’aprenentatge cooperatiu?

1

PRENDRE CONSCIÈNCIA DE GRUP GENERANT UN BON CLIMA D’AULA.

2

DISSENYAR I FORMAR GRUPS HETEROGENIS SEGONS LES CAPACITATS DELS ALUMNES.

3

FER POSSIBLE LA COOPERACIÓ I LA INTERACCIÓ A PARTIR DE DINÀMIQUES PERIÒDIQUES.

Aconseguir el sentiment d’acceptació i pertinença a un equip per part dels alumnes.

En el programa DESCOBERTA de BARCANOVA INNOVA podem trobar-hi exemples de treball cooperatiu en diverses activitats que es proposen des de la guia d’aula, o bé apartats com aquest, Projecte cooperatiu, que es troba al final de cada trimestre.

Qu in es bè st ie s! ¥ H–as sentit –a parlar

–d’–alguna –d’–aquestes festes?

H–i has –estat mai? lA MErcè (BArcElonA)

lix An t fè A dE s lA diAd AfrAncA (Vil Edès) dEl PEn

tEs lEs fEs EclA tA t dE sAn gonA) (tArrA

lA firA dE lA cAndElErA (Molins dE rEi)

¥ S–aps –què s†÷ les bèsties

–que –actuen –en les festes?

fe u ci nc gr up s

¥ Ara heu –de fer –una –investigaci† bestial:

cad a gru p heu d' esc olli r una fes ta dif ere nt en la qua l par tici pin les bès tie s.

tasca? ¥ Q–ui s’–encarregarà –de –cada Tas qu es

treball cooperatiu

– Com es d – Com és? iu la bèstia?

– En quins a – Com és el ctes surt? seu ball?

¥ Am∫ la –infπ◊mac i† –que feu –un mural per –expπfi heu –π¥¤ingut, ar –a la –classe. ¥ Primer, prepareu • Cartolina gran –el material –que • retoladors i pintures • tisores necessitareu.

• goma d’EngAnxAr –cinquanta-nπu 59

B

E

treball cooperatiu

Me mb res de l gru p

– Quines bèsties surten en la festa que heu triat?

• Escolliu-ne una.

Aprenentatge cooperatiu

lA PAtUM (BErgA)

60

seixanta

ja h o te n iu to t? h d’ e x p lic a a a rr ib a t r- h o a ls company el moment s i comp a n y e s.

n

e n dAvA n

V

i

t!

n

g

U

t

s

PROJE

Int rod ucc ió del pro jec te

TE

C

DI VE ND RE S PE L FU TU R! panya

¥ Què us semblaria organitzar una cam

per ajudar de conscienciació a l’escola a aturar el canvi climàtic?

A US AG RADARI PART? FORMAR-NE

P

Pr oc és d’i nv estig ac ió

Estem immersos en

una crisi climàtica?

1. Recordes com es mesura la

temperatura? grup, des de la fine stra de la classe, la temper atura de fora a les 9 del matí.

Compareu les dades amb les temperatu res de fa deu o vint anys que podeu obtenir per internet o bé escrivint a la Xar xa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Cat alunya (XEMEC). Feu servir una taula com aqu esta:

CT

E

PROJ

E

Registra, amb el teu

E

EL SEU MOVIMENT S’ANOMENA FRIDAYS FOR FUTUR E O «DIVENDRES PEL FUTUR».

ROJECTE

PROJECTE COOPERATIU

l’any 2018, vaga estudiantil, l’agost de ¥ La Greta Thunberg va iniciar una Parlament del fici cada divendres, davant l’edi per manifestar-se pel clima, ta fron fer per ns accio icipat en moltes suec. Des d’aleshores ha part nt d’una crisi climàtica dava m este que idera l’escalfament global. Ella cons s cremant». «com si casa seva s’estigué i que els polítics han d’actuar ara representants com s, rtant impo molt persones Ha pogut parlar davant de 9).

(201 La Greta reclama Fòrum Econòmic Mundial de l’Assemblea Anual del i les nenes. nens dels futur el per millorar als adults que es mobilitzin

31

Dia

Dilluns Dimarts

PROJECT

NOIA ?

LA GRETA THUN BERG , , NASC UDA UNA ACTIV ISTA DEL CLIMA A SUÈC IA L’ ANY 2003 .

PRO JECTE

QUI ÉS AQUE STA

Grup 1

Grup 2

Grup 3

… ºC

Grup 4

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

Grup 5

Dimecres

… ºC

Dijous

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

… ºC

Divendres

… ºC

U È?

PER Q

HEU POG UT DETEC TAR CANVIS RE SPECTE DE LA TE MPERATU RA DE FA UN S QUANTS ANYS?

ELABORE U TAMBÉ UN REGIS TRE DE PRECIPIT ACIONS.

RECO RDEU QUIN INST ES NE RUMENT CESSIT A PER C AL LA QU CULAR ANTIT AT D’AIG UA QUE H A CAIG U T?

OJECT

proJecte cooperatiu

TOTS ELS GRUPS, HEU OBTINGUT ELS MATEIXOS RESULTATS?

PR

33

E

Aprenentatge significatiu i contextualitzat David Ausubel, l’any 1963, ja postulava que un aprenentatge, perquè resulti significatiu, ha de ser incorporat al conjunt de coneixements del subjecte, relacionant-los amb els coneixements previs.

Aquesta teoria defensa que cada alumne aprèn interioritzant els coneixements i adaptant-los als seus esquemes mentals i a les idees prèvies que té. Per tant, l’infant va estructurant contínuament les seves idees.

Coneixements previs

Manipulació

Aprenentatge contextualitzat

Motivació

Observació Nous continguts

Experimentació

Funcionalitat en l’entorn

Aprenentatge significatiu

Aprenentatge contextualitzat

Per tal que l’alumne incorpori aquests coneixements, l’aprenentatge ha de ser important per a ell i ha de tenir relació amb el contingut que es treballi. A més, l’alumne, ha de tenir una actitud favorable i motivadora davant l’aprenentatge, per tal de poder connectar els coneixements previs amb els coneixements nous.

Per altra banda, l’aprenentatge ha de ser funcional; és a dir, ha de servir perquè l’alumne s’adapti a la realitat en la qual està vivint; per això no només ha de ser significatiu, sinó que també ha de ser contextualitzat.

Quan es presenta un contingut nou, l’alumne ha de percebre la importància o la necessitat d’aprendre aquell contingut. Ha d’entendre que li pot ser útil o fins i tot necessari per a la seva vida o per a la seva realitat.

En el programa DESCOBERTA, podem trobar-ne alguns exemples:

N–πfialtres –ens preparem la rπ¥a per –a –demà. I tu?

TU PORT ES IXA SEMP RE LA MATE ROBA O DEPÈ N DE

L’ ESTA CIÓ DE L’ ANY?

–cπ˜π◊ P–inta –aquesta rπ¥a –del : √ir ser fas la –de l’–estaci† –en –què

17.

H–ivern Primavera Estiu T–ardπ◊

–et pπfiaries 18. Encercla la rπ¥a –que si f†fisim –al fe∫◊er:

UNITAT 1 –disset 17

Els alumnes han vist les estacions, les característiques climàtiques de cada una i la durada en el calendari. I ara, a partir de la seva pròpia experiència, han de pintar les peces de roba en funció de l’estació en què se la posarien. Aquesta és una manera de fer més contextualitzada en la seva realitat i, per tant, l’aprenentatge resulta més significatiu.

Aquest procés permet a l’alumne la construcció i estructuració del seu pensament, a partir de les idees prèvies i el treball cognitiu que fa.

Cal tenir en compte, també, que l’observació, l’exploració, la manipulació i l’experimentació ajuden l’alumne a construir el seu aprenentatge i a fer-lo més significatiu.

Un altre exemple de l’aprenentatge significatiu i contextualitzat podria ser aquesta activitat, en la qual es planteja als alumnes que pensin i escriguin sobre el seu dia a dia: 15. Encercla –el –que

nπ s’ha –de fer:

ara ja SaBe m mour e’ nS pel Barr i. però com enS hem de comp orta r?

I tu, –què fas? Cπ÷testa –cada situaci†: A

unitat 2

B C D E

34

SÍ

–π

NO

–en

Llençπ –els papers –a la paperera.

Creuπ –el –carrer –am∫ –el semàfπ◊ –en vermell.

D–eixπ seure les persπ÷es –grans –a l’–autπ¥ús.

M–irπ –a terra –quan √aig pel –carre r.

Travessπ –el –carrer pel pas –de √ia nants.

trenta-–quatre

Els alumnes, després de fer una activitat en què han d’encerclar aquells comportaments que no s’han de fer, han de reflexionar sobre el que fan ells, és a dir, han d’observar i reflexionar sobre el seu comportament. És un exercici més concret i personal que els fa connectar amb la seva realitat més propera i, per tant, més significativa.

Aprenentatge contextualitzat

16.

s e l p i t l ú sm

l a i c n e compet

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i nova t a r e p o o c l # l a b e e r ncia #t lingüism #pluri

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t a # ci u i t a r e p o co l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i # t e a e r c üism # u i t a r e o s p s o e s o s c a l # e m s i #trebal ilingü s e l p i t l ú igències m

tel·l

n e r # l a i c n e t e p m o c a r ó o i s c s a e u s l s a a v # a # l a t i g a i r o d e n e c r a p u l m e a v a t a ital # g t i i d ó v i i c a t m a r o re ansf r t # u i t a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # # s ó i e c l a p v i t l ú m e #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i t t c a e r c l # a #proje t i g i t ió d

r u l p # s e l p i t l ú m s e i ènc

c a m r o f s n #tra

c e j o r p ó # i c t - forma

Avaluació Avaluar l’aprenentatge no és solament mesurar els èxits; significa, a més, acompanyar els alumnes i trobar en cada moment la millor manera d’ajudar-los a aconseguir el millor d’ells mateixos.

Aquest enfocament enriqueix el concepte d’avaluació, ja que implica que, a més d’obtenir el resultat final de l’aprenentatge o les consecucions dels alumnes, el professorat ha de considerar la millora de les aptituds dels estudiants, la manera i el camí amb què assoleixen els aprenentatges desitjats.

A tal fi, s’han d’establir diferents graus de sistematització i de registre de la informació que s’observa, cosa que facilita els processos de personalització de l’aprenentatge.

Per avaluar l’aprenentatge s’han de tenir en compte cinc accions docents fonamentals:

Avaluació AvaluApp

Accions docents per avaluar l’aprenentatge

observar

reflexionar

decidir i actuar

comunicar

acompanyar

No es tracta d’una simple puntuació; anem més enllà: els diferents tipus d’intervenció tenen lloc d’una manera simultània i repetida.

Mitjançant les propostes d’avaluació que es presenten en aquest programa, es pretén afavorir la sistematització del procés a l’aula i en la pràctica docent.

A base de preguntes guiades que fomenten la reflexió i la metacognició, ajudem l’alumne a ser més conscient de com aprèn, de les raons que sustenten les seves consecucions i de com pot millorar.

A més a més, en el programa DESCOBERTA, oferim altres materials que desenvolupen àmpliament diferents aspectes de l’avaluació:

Autoavaluació

tge. Els mars

Coneixement del medi •

EM POSO A P ROVA

1r TRIMESTRE

54

i embrutan i els oceans s’estan escalfant tortugues que s’empassen Les nes. perso les per culpa de es. Mira aquesta imatge rinad bosses poden morir enve veritat ( V ) o falses ( F ). són s acion afirm les si es i digu a) A la tortuga no li passa

res per menjar plàstics.

ació. m lluitar contra la contamin b) Els nens i les nenes pode roba. de es hem de fer servir boss c) Per reduir l’ús del plàstic . ones culpa de les pers d) El clima no canvia mai per e) El plàstic embruta el mar.

a l’alta muntanya hi trobem

7. El clima determina el paisatge. Per què nts? avets i cases amb teulades

Perquè la roba

serà de tardor.

Perquè la roba

serà d’hivern.

que necessitarà

que necessitarà

de dos vessa

Perquè els avets i les cases fan bonic.

amb teulades

Els avets i les cases poden per palmeres.

substituir-se

avets com Perquè tant les branques dels adaptades estan s case les de des les teula a aguantar el pes de la neu.

1r tRiMEStRE

serà d’estiu.

que necessitarà

medi • 3r

Perquè la roba que necessitarà serà de primaver a.

Coneixement del

4.

Perquè la munta nya és més lluny del cel qu e la ciutat.

Perquè, a la ciu tat, la contaminació acústica no deixa sentirhi bé.

3r

6. L’acció humana afecta el clima i el paisa t amb plàstics

Aquest estiu la Paula anirà de vacances a Austràlia. Està molt engrescada pe rquè aquest pa ís és, literalment parla nt, a l’altra punta del món!

Per què en Xen li recomana qu e torni a fer la ma leta?

Perquè la roba

els sons que els podem olorar o escoltar paisatge? és important, el clima, en el què .Per clima del depenent determina com clima Perquè el Perquè el clima determina tge, però no com és paisa el és el temps atmosfèric d’un el temps atmosfèric. paisatge al llarg del temps.

Perquè el clima determina Perquè el clima determina el temps atmosfèric. un paisatge.

A la nit, si so la m unta m a nya, veiem per q m u és e que strell è si so es m a la ciu tat?

Perquè la munta nya és més a prop del cel qu e la ciutat.

Perquè, a la ciu tat, la contaminació lumínica no deixa veurehi bé.

é

allò que veiem, però tamb

5. Els paisatges formen part del territori,sesónsenten. Els paisatges varien

em poso a prova

3.

El Xen veu molte s estrelles perqu è és a l’Alt Pirine no en veu cap u, però la Paula perquè és a Ba rcelona.

em poso a prova

EM POSO A P ROVA

Al final de cada unitat l’alumne fa l’apartat “Em poso a prova”, en el qual ja pot anar anticipant i percebent quins aspectes domina o ha de reforçar.

55

Proves d’avaluació escrites Per a cada unitat hi ha una prova d’avaluació. Aquesta es presenta en tres nivells de dificultat diferents (A, B, C), de manera que es pugui triar el més adient al grup o a cada alumne en particular. A més a més, es presenten en format Word perquè el docent pugui canviar, treure o posar allò que cregui convenient o necessari.

Activitat núm ero 4 Escriu el nom de les

IAL

IC CLE IN

_ ____

un imatges i fes ero 3 mostren les Activitat núm s de l’any que de les estacion Escriu el nom esentada: no està repr l’estació que dibuix per a

____ I 1r CI Grup L MED _ ____ ENT DE ____ ____ ____ Data ____ ____ ____ ____ __ __ ____ ____ ____ IÓ ____ __ AC __ __ IFIC ció __ Nom QUAL Avalua C TIC-TA AT 1.

UNIT IXEM

CONE

•

•

•

CIÓ B

•

OP

mero itat nú ona:

ENS LLEVEM.

DORMIM.

FEM ACTIVIT ATS

PREPAREM

1

Activ

MAR. O AL BANY • EM

Relaci

•

CURT ALÓ

LO FA CA

• EM

R•

ED FA FR

AN ELS GU

PAREM TAU LA PER SOP AR.

del més peti t al més gran segons l’ed at:

TS.

GELA

SO • PO

•

LARS.

EL DINAR.

Activitat núm ero 5 Numera aqu estes fotograf ies

TS.

JO • MEN

EXTRAESCO

.

PANT POSO

POSO • EM

diferents part s del dia en el lloc corr esponent:

MATÍ – VES PRE – MIG DIA – NIT – TARDA

LLIT. DÓ AL

L’EDRE

• JUGO

AMB

U. LA NE

12

11

9

Exercici núm ero 4 Escriu el nom de les dife rents parts del dia en el lloc corr esponent:

un imatges i fes ero 3 mostren les Activitat núm s de l’any que de les estacion Escriu el nom esentada: no està repr que ació l’est dibuix per a

MATÍ – VES PRE – MIG DIA – NIT – TARDA

IAL

ENT

IXEM

CONE

DEL

I 1r

MED

E INIC CICL

RI CIONA SOLU

•

C

TIC-TA AT 1.

UNIT

•

H

I

R

E

V

N

•

OPCIÓ

ENS LLEVEM.

M

N

DORMIM.

FEM ACTIVIT ATS

A

I

T

Í

Avaluació AvaluApp

I amb solucionari!

T

EXTRAESCO

LARS.

T

A

R

D

G

D

I

A

A

B •

1 mero itat nú Activ ona: Relaci

EL DINAR.

.

M

MAR O AL BANY • EM

POSO • EM

R•

JO • MEN

ELS

S

I

T

U

•

.

TS GUAN

I

PAREM TAU LA PER SOP AR. V

E

S

P

Activitat núm ero 5 Numera aqu estes foto

.

T

A

R

D

O

R

P

R

I

M

A

R

E

grafies del més petit al més gran sego ns l’edat:

TS.

GELA

SO • PO ED FA FR

E

CURT ALÓ

PANT

POSO • EM LO FA CA

PREPAREM

REDÓ

L’ED

IT. AL LL

ta.

Activitat ober

• • JUGO

AMB

U. LA NE

V

E

R

4

A

1

5

3

2

16

15

13

!

Ho trobareu en l’espai personal del web:

www.barcanova.cat

Rúbriques Es presenten models de rúbriques per a cada una de les dimensions de l’àmbit de Coneixement del Medi; també en format Word per tal que puguin ser modificades pel docent si ho considera oportú.

!

Ho trobareu en l’espai personal del web:

www.barcanova.cat

AVALUAPP Barcanova ha creat una eina d’avaluació molt visual, intuïtiva i fàcil de gestionar, adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.

Avaluació de les dimensions i les competències que es treballen en els programes INNOVA Les activitats competencials dels programes Innova de Barcanova estan ponderades i classificades a l’AvaluApp, de manera que en el moment de introduir-hi la qualificació, automàticament, n’extreu un resultat.

A més a més, permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.

A teniu les ponderacions per poder avaluar.

Amb l’AvaluApp podreu: Avaluar a partir de les dimensions i les competències.

√π˜ 7. Escriu la paraula –que –dir –el mateix –que...

Avaluació AvaluApp

MAMA: PAPA: COL ·LEGI:

R–elaciπ÷a:

8.

PATI NENS MESTRA PAPER SEIENT FILERA

NOIS CADIRA PROFESSORA FULL ESBARJO CUA

UNITAT 1

√π˜ –dir –el mateix: 9. Escriu la paraula –que GROS

10

MENUDA: ENORME: ALEGRE:

–deu

CONTENT

PETITA

Fer una avaluació formativa i formadora.

Fer un seguiment individualitzat de cada un dels vostres alumnes.

Una aplicació pensada i desenvolupada per acompanyar i orientar els alumnes en el seu procés d’aprenentatge.

Descarregar un document Excel adaptat al que demana el Departament d’Ensenyament.

AvaluApp pas a pas 1 Entra i registra’t.

2 Accedeix-hi i crea el teu perfil.

Posa nom al grup creat.

Alumnes de 2n - B - Matemàtiques Matemàtiques. 2n Primària

Alumnes de 2n - B - Llengua Catalana Llengua Catalana. 2n Primària

Alumnes de 2n - B - Lengua Castellana Lengua Castellana. 2n Primària

22

22

22

Avaluació AvaluApp

3 Crea els teus grups.

4 Selecciona el programa o projecte que cal avaluar.

Assigna’l al teu grup.

5 Edita la ponderaciĂł de les activitats, si cal.

6 Edita les activitats avaluables.

Afegeix activitats

Elimina activitats

Modifica la ponderació

Es poden afegir: manualment, d’un altre grup o importar d’un document Excel.

8 Avalua les activitats competencials del programa.

Avaluació AvaluApp

7 Pots afegir-hi alumnes o treure’n.

Identifica el nivell assolit pel codi de colors (de vermell a verd) i fes un seguiment personalitzat dels teus alumnes.

9 Descarrega el document Excel amb l’avaluació de les activitats competencials dels teus alumnes.

Document adaptat als requisits del Departament d’Ensenyament

Accedeix al tutorial

i Ara, amb Clickedu, podeu avaluar les dimensions a partir de les activitats que es proposen des dels programes MOTS, PALABRAS, CONNEXIONS, DESCOBERTA... important les activitats d’AvaluApp com a ítems associats a les competències de les dimensions.

Com obtenir els ítems d’AvaluApp? Abans de començar, podeu llegir la informació sobre com avaluar les dimensions en https://learning.clickedu.eu/manual.

Des de Clickedu podeu importar les activitats dels programes de Barcanova relacionades amb les competències i que estan referenciades com a ítems avaluatius.

Per poder importar les activitats cal que la matèria estigui organitzada segons la normativa LOEM i que tingui carregades, com a mínim, les dimensions.

Com importar les activitats d’AvaluApp?

2. A Accions, cliqueu Obtenir ítems d’AvaluApp. Veureu la llista dels programes de Barcanova.

Avaluació AvaluApp

1. Des del bloc Matèries, aneu a la vostra matèria i cliqueu Ítems avaluatius.

3. Cliqueu el llibre del qual voleu obtenir els ítems.

Apareixen les dimensions de la matèria. També apareixen les activitats del llibre classificades segons aquestes dimensions. Si hi teniu les competències, les activitats us apareixen repartides per competències.

4. Cada activitat té un desplegable. Escolliu en quina avaluació l’avaluareu perquè es pugui crear l’ítem.

Tingueu en compte que aquesta acció no es podrà modificar des d’aquesta pantalla, ja que l’ítem ja s’haurà creat. Per canviar l’avaluació haureu d’editar l’ítem de l’activitat. Per això us recomanem que només importeu aquelles activitats que ja sabeu a quina avaluació assignareu.

Cada dimensió o competència també conté una llista desplegable. Aquí podeu assignar directament totes les activitats a una mateixa avaluació.

5. Cliqueu Guardar.

Es crearà un ítem avaluatiu per a cada activitat que hàgiu assignat a una avaluació, classificades per la dimensió o competència corresponent.

Aquestes activitats tindran un pes equitatiu dins la dimensió o competència, sense tenir en compte altres ítems que hi pugui haver. Per això, és necessari comprovar, posteriorment, els percentatges de les activitats a l’arbre d’ítems i, si cal, editar-los.

Barcanova digital L’aula actual resulta impensable sense les eines digitals que han fet que algunes tasques escolars siguin més fàcils o còmodes, ja sigui des del punt de vista del docent o de l’alumne.

Editorial Barcanova, conscient d’aquesta realitat i necessitat, posa a la disposició dels mestres una bateria de recursos que l’ajudaran en la planificació, organització i seguiment del procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus alumnes.

Eines digitals per al currículum competencial Les competències digitals són un conjunt d’habilitats, de coneixements i també d’actituds que els alumnes han d’anar assolint durant el procés formatiu. Aquestes competències són transversals en tot el currículum de l’Educació Primària. El seu domini és un requisit important per al futur dels alumnes.

A més dels continguts curriculars de cada matèria, el projecte digital d’Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències digitals que es treballen, tenint en compte quatre aspectes:

• El coneixement dels diferents dispositius digitals.

• El treball cooperatiu.

• L’accés a la informació i la posterior transformació en coneixement.

• La reflexió i la crítica sobre el material que es troba

Barcanova digital

en la xarxa.

Com és el projecte digital de Barcanova INNOVA?

Multisuport

Es pot utilitzar en diferents suports: tauletes, ordinadors, smartphones, etc.

Principals sistemes operatius

Descarregable

Compatible amb els principals sistemes operatius: Android, Apple, Windows, iOS o Linux.

Projecte digital

D’aquesta manera es pot treballar sense connexió a la xarxa.

Marsupials

Llicència multidispositiu

Té traçabilitat, i, per tant, connecta la informació.

Permet utilitzar la mateixa llicència i la mateixa clau d’accés en diferents equips i dispositius electrònics.

Els projectes digitals poden ser integrats en les plataformes més utilitzades en els centres educatius de Catalunya i, d’aquesta manera, obtenir traçabilitat en les activitats proposades. A més, estan optimitzats per visualitzar-se amb qualsevol visor.

Barcanova INNOVA, un projecte complet!

Enllaços d’interès

Programa digital de l’alumne

que enriqueixen el contingut, ajuden a consolidar-lo i són una bona eina de motivació per als alumnes.

Recursos complementaris relacionats amb el contingut treballat en cada unitat: vídeos, animacions, pàgines de contingut, etc.

Activitats autocorrectives Activitats d’exercitació que fomenten el treball autònom de cada estudiant i li permeten avançar al seu propi ritme.

Activitats d’avaluació Conjunt d’activitats, també autocorrectives, a partir de les quals els alumnes poden valorar si han assolit prou bé els coneixements més destacats sobre cada tema.

Activitats obertes

Activitats imprimibles Propostes d’activitats que requereixen aplicar els coneixements adquirits al llarg de les unitats.

Barcanova digital

Activitats de resposta lliure i oberta. La feina es guarda automàticament i pot ser consultada i avaluada pel mestre.

Enllaços d’interès

Programa digital del docent

Accés a tots els enllaços i recursos que té l’alumne en el seu llibre digital.

Les acti vitats PDI ten en una fitxa pe dagògic a per treu re’n el màxim profit!

Activitats PDI Serveixen per reforçar, ampliar o consolidar alguns dels continguts treballats.

Hi ha dues propostes en cada unitat didàctica.

Guia d’aula i Solucionari En format PDF per accedir fàcilment a tots els recursos i a totes les propostes.

S’hi inclouen les activitats del material de l’alumne amb el solucionari per fer més pràctica i àgil la correcció.

Mapa conceptual Mapa conceptual interactiu per presentar els continguts de cada unitat de manera visual i dinàmica. Pot servir de motivació, seguiment, resum de la unitat...

RECURSOS Els programes INNOVA de Barcanova disposen de tot tipus de recursos que poden ajudar a enriquir i a facilitar algunes de les tasques que es porten a terme en el dia a dia a l’escola i dins l’aula.

L’objectiu és fer costat als docents en tot moment i en qualsevol àmbit relacionat amb els programes i el model educatiu actual.

Recursos

Treballar junts per avançar!

WEB BARCANOVA

Més fàcil i còmode!

Barcanova adapta el web per donar resposta a les necessitats dels mestres.

I ho fa per accedir de manera més fàcil i còmoda a tots els recursos que es posen al seu abast i, així, poder consultar, descarregar documents, veure els catàlegs, fer consultes i fins i tot contactar amb la xarxa comercial per fer comandes o consultes...

En el web hi ha un centre de recursos en el qual el mateix mestre es pot registrar i, des d’allà, pot veure els llibres, pot descarregar-se recursos i documents, etc.

ESPAI PERSONAL

!

Ho trobareu en l’espai personal del web:

www.barcanova.cat

Quins recursos s’hi poden trobar?

S’hi poden trobar recursos com ara aquests:

• Currículum d’Educació Primària • Programació d’aula • Guia d’aula en PDF • Temporització orientativa • Proves d’avaluació (en tres nivells de dificultat i amb solucionari)

• Activitats de reforç i ampliació • Models de rúbriques • Material de l’alumne projectable • Activitats digitals interactives per treballar amb la PDI • Índex de continguts Recursos propis de les àrees:

• Locucions de les lectures (Llengua) • Àbac interactiu, material complementari, «Compta i pensa» (Matemàtiques) • Musicogrames (Música)

Recursos

Coneixement del medi

Programació Quadres de programació d’aula que contenen els objectius d’aprenentatge, les dimensions, les competències pròpies de l’àrea, els criteris d’avaluació i els continguts.

La programació és en format Wor d perquè pugueu m odificar allò que calgui pe r tal que s’adapti del tot a la vostra realitat.

Temporització orientativa Es facilita un quadre amb una orientació de com es pot distribuir el contingut del curs en sessions. Cada docent la pot adequar al ritme de treball del seu grup classe.

Per a l’elaboració d’aquesta temporització es tenen en compte les unitats didàctiques en les quals està estructurat el material de l’alumne i les hores que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya destina a l’àrea.

Programa DESCOBERTA

Programa DESCOBERTA

!

Ho trobareu en l’espai personal del web:

www.barcanova.cat

Avaluació

!

Ho trobareu en l’espai personal del web:

www.barcanova.cat

Recursos

Podeu trobar proves d’avaluació en tres nivells de dificultat (A, B, C) i en format Word per poder-les adaptar al ritme i al nivell de cada grup o de cada alumne.

A més a més, contenen el solucionari per fer més àgil la tasca de correcció.

Activitats de reforç i ampliació S’ofereixen activitats de reforç i ampliació per a cada unitat didàctica amb el solucionari corresponent. Es troben en format Word per poder-les adaptar o ajustar a les necessitats específiques de cada infant.

Nom

LE IN 1r CIC MEDI liació T DEL mp _ XEMEN ivitats d'a _____ _ CONEI _ Act _ _ __ _____ _____ _ _ _ _ ___ _____

Exerci ci núm ero 2 Compl eta les frases :

ICIAL

____ _____ Grup ____ _____ Data

Exercici número 4 Escriu el nom d’aquests animals:

Els an imal

s ____ __

______ __ com en am b nosa el gat ltres. i el __ ____

conviu

QUI? QUI ÉS AT 3.

______ __ Els oc ells só n els an imals gaireb qu é tots e neix poden en de ls ____ ______ ______ ______ ____ i __.

Els mam ífers só n el s de la m animal _____________ are i de s que neixen petits del __ ______ ______ ______ ______ __ per Els pe alimen ixos só tar-se n els an . respir imals en per que vi uen a les __ l’_____ ______ __ ______ ______ . _i

UNIT

imals: ests an ero 1 re aqu ci núm en viu Exerci on pod c llo el Escriu ___ _____ _____ uró: _ _ Ta • _____ _ _ _ _ ____ ster: _ _ • Hàm _ _ ___ _____ all: __ ____ • Cav _____ _____ glar: n se c ___ _ • Por _ _ _ __ _____ pard: • Lleo ____ _____ _____ l: el _ • Cam _ __ __ _____ ó: ___ • Eriç ___ _ _ _ _ ____ l: ___ • Gal

Exerci ci núm ero 3 Escriu dos no ms d’an

imals

Rèptil

en cada colum

na:

NT DEL ME DI 1r CIC LE INICIAL Activitats de reforç ________ ________ __ Grup ____ ____

_ Data ____ _____

UNITAT 3.

QUI ÉS QU I? amb aque stes

_____________

_____________

_____________

COMPARTIM

TASQUES U LLIT. FER EL ME S. S PLANTE RA DE LE TENIR CU ULA. PARAR TA CUINAR.

paraules:

S. ELS PLAT RENTAR

BESAVI, PA RE, TIET, COSINES, BESÀVIA, AVANTPAS COSINS, SATS

AMB ELS NO STRES PA RENTS

_____________

Peix

________

Exercici nú mero 1 Completa les frases següents

_____________

Ocell

CONEIXEME

Nom ____ ____

_____________

_____________

R.

ESCOMBRA

.

LA ROBA ESTENDRE

________

________ .

EL PARE I LA MARE DELS NOST RES AVIS LA ______ SÓN EL __ ___. ______

_I

EL ______ __

_ DE LA NO STRA MARE NOSTRE AV O EL NOST I. RE PARE ÉS EL EL GERMÀ DE LA NO STRA MARE O DEL NO NOSTRE __ STRE PARE _______. ÉS EL

POLS. TREURE LA ROBA. PLEGAR LA ETC. S, EL GAT, RA DEL GO TENIR CU DESPARAR

TAULA.

ELS FILLS O FILLES DELS NOST RES TIETS NOSTRES O TIETES ________ SÓN ELS _ i ______ ___.

Exercici nú mero 2 En quines tasques aco stumes a col·laborar amb una cre a casa? Ma u. rca-les

!

Ho trobareu en l’espai personal del web:

www.barcanova.cat

Rúbriques

!

Ho trobareu en l’espai personal del web:

www.barcanova.cat

Recursos

Es faciliten models de rúbriques per a cada unitat didàctica en format Word per poder-les ajustar a les necessitats particulars de l’aula i de l’alumnat.

Formació Barcanova aposta per la formació permanent del professorat, indispensable en aquesta nova etapa educativa plena de canvis i renovació pedagògica.

Afrontem nous reptes a les aules per fer créixer els alumnes, per fer-los més competents i preparats per a la societat del futur.

Entre molts altres, hi ha cursos sobre les noves metodologies com l’aprenentatge cooperatiu; sobre nous models i maneres de fer, com ara entrenar el pensament a l’aula i entrenar les funcions executives; sobre els nous coneixements de neurociència que ens permeten conèixer millor com aprenen els infants, i també sobre les noves maneres d’avaluar, per fer d’aquesta avaluació una eina de millora i creixement.

La formació ofereix una oportunitat per millorar la relació ensenyament-aprenentatge i donar un sentit més significatiu a l’educació, que passa de ser una transmissió de continguts a una manera de procurar que els alumnes tinguin unes competències que els permetin avançar i créixer en tots els sentits.

Els cursos i formacions es poden adaptar a les necessitats de cada centre.

A més a més, Barcanova ofereix formació sobre els propis programes i projectes, i assessorament i seguiment durant el curs per resoldre dubtes o consultar el que calgui mentre es porten a la pràctica a l’aula.

Fent costat a la innovació! formacio@barcanova.cat

PROJECTE INNOVA Un aprenentatge contextualitzat i que emocioni és clau perquè els nens i les nenes interioritzin el coneixement de manera competencial i l’extrapolin als diferents reptes que puguin sorgir.

El Programa Descoberta és: Innovació pedagògica Aprendre a aprendre Avaluació competencial Continguts contextualitzats Transformació digital Pensament crític

Metacognició Inclusió Emprenedoria Interdisciplinarietat Treball cooperatiu Creativitat

facebook.com/editorialbarcanova

www.barcanova.cat

barcanova_editorial

9242440

@EDBARCANOVA