Dossier Ciències Socials 1r ESO by Editorial Barcanova

Un nou projecte per a les Ciències Socials EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

El projecte per a Ciències Socials de 1r d’ESO, orientat a l’aprenentatge i a l’avaluació competencial, està format per un Llibre de Coneixements i un Dossier d’Aprenentatge.

LLIBRE DE CONEIXEMENTS • S ’estructura en 10 temes: 4 de geografia i 6 d’història. • Com a font primera d’informació, presenta el contingut curricular i les fonts documentals necessàries, com ara les taules, els gràfics, les il·lustracions o els mapes.

• Hi ha una diferència clara i entenedora entre el text explicatiu i el text que fa referència a les fonts.

• Com a recurs d’estudi assenyalem les paraules clau, que al final

del tema es recullen en un mapa de conceptes, i el Recorda que hi ha al llarg de la unitat en l’apartat ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS.

• A l’inici de cada tema hi ha la correspondència amb el Dossier d’Aprenentatge.

• També en format digital.

DOSSIER D’APRENENTATGE • E stà estructurat en unitats didàctiques. • Conté l’itinerari formatiu de l’alumne, amb totes les activitats que se li proposen presentades a tot color, per facilitar la interacció amb els elements gràfics i afavorir el temps de treball per damunt del de còpia dels enunciats.

• L es activitats es plantegen en una progressió al voltant dels eixos següents: informació, comprensió (relació entre continguts diferents), aplicació, anàlisi, síntesi i valoració.

• A l final de cada unitat es presenta l’apartat FAIG BALANÇ per a l’autoreflexió de l’alumne.

• T otes les unitats didàctiques inclouen un esquema per completar.

• T robareu també una proposta d’activitats +, per a aquells alumnes de nivell més alt.

• Al final de cada trimestre es proposa un PROJECTE de treball, que posa en joc els coneixements treballats al llarg del trimestre, les competències específiques de l’àrea i la competència digital.

• E s presenta enquadernat en espiral, amb fulls arrencables i amb forats per arxivar.

• L ’avaluació i el solucionari es proposen des de la Proposta didàctica. La Proposta didàctica es presenta en format digital.

EL LLIBRE DE CONEIXEMENTS El projecte per a Ciències Socials de 1r d’ESO està format per un llibre de coneixements i un dossier d’aprenentatge.

En aquest Dossier d’aprenentatge et presentem les activitats per aplicar els continguts del llibre de coneixements i per treballar les competències bàsiques de l’àrea. Està estructurat en 10 unitats.

En aquest llibre trobaràs tot el contingut curricular de l’àrea. S’estructura en 10 temes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants fonts fotogràfiques i cartogràfiques

Cada tema comença amb una doble pàgina en què es presenten els continguts que s’hi tractaran.

TEMA 6

Unitat

Una línia del temps, en els temes d’història, situa temporalment l’època que s’estudia.

LA HUMANITAT PREHISTÒRICA

Fa 2 milions i mig d’anys

Aparició de l’escriptura i inici de la història

1. Cronologia, fonts i treball arqueològic 2. L’origen de l’ésser humà 3. L’evolució del gènere Homo 4. El paleolític 5. El neolític 6. L’edat dels metalls 7. La prehistòria a la península Ibèrica

Índex dels apartats en què es divideix el tema.

4. El paleolític 4. El paleolític

Fotografies que situen el contingut que s’exposarà en les pàgines següents.

Inici del neolític

Un mapa de situació, en els temes d’història, situa localment la zona que s’estudia.

Crani i reconstrucció d’un Australopithecus.

Pintures rupestres de l’abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló).

El bressol de l’evolució humana

4.1. Nòmades i caçadors

rascadors

perforadors [Font 13]

133

4.1. Nòmades i caçadors 132

4. El paleolític paleolític

4.1. Nòmades i caçadors

Gràcies a les restes trobades en els jaciments arqueològics, sabem que els humans del paleolític obtenien els aliments mitjançant la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres. Caçaven tota mena d’animals, alguns, fins i tot, de molt grossos, cosa que evidencia que caçaven en grup, ja que per poder caçar grans animals calien diverses persones. Així mateix, es creu que feien servir diferents tècniques de caça, com ara la persecució, l’ús de paranys i l’estimbada. [Font 11] Les restes arqueològiques també han permès deduir que formaven grups poc nombrosos i que eren nòmades, és a dir, no vivien sempre al mateix lloc, sinó que es traslladaven d’un lloc a un altre a la recerca d’aliment. Pel que fa a l’habitatge, segons l’estació o les característiques de la zona on es trobaven, s’instal·laven a l’entrada de coves o bé a l’aire lliure en cabanes fetes amb pals i pells. La majoria d’assentaments del paleolític s’han trobat en zones properes a rius, llacs i aiguamolls. Aquest fet s’ha de relacionar amb el paper essencial que té l’aigua per a la vida humana. [Font 12]

Paraules clau: conceptes principals que has d’aprendre i recordar.

estimbada [Font 11]

dra dura que es pot trencar si es pica amb altres pedres. Amb aquests materials feien rascadors, perforadors, destrals de mà i puntes de fletxa i llança. [Font 13] El domini del foc es va assolir fa aproximadament mig milió d’anys i degué tenir una gran importància a l’hora de facilitar la vida quotidiana dels humans del paleolític. La utilització del foc els va permetre coure els aliments, escalfar-se en els dies freds, il·luminar-se durant la nit i espantar els animals.

TEMA

Apartats numerats.

rasca

perforadors [Font 13]

Vocabulari Vocabulari

estimbada. Tècnica de caça consistent

en la conducció d’animals cap a barrancs o precipicis perquè s’estimbessin.

rascador. Eina de pedra tallada sobre una estella grossa d’un còdol que es lligava en un mànec de fusta i s’utilitzava per rascar les pells i polir-les. perforador. Instrument de pedra que

Font 12. La vida quotidiana durant el paleolític.

s’utilitzava per foradar ossos.

estimbada

Vocabulari

[Font 11]

Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.

4.2. Les eines i el domini del foc Els humans del paleolític –nom que significa ‘pedra vella’– van començar a tallar la pedra per fabricar eines. Utilitzaven còdols, és a dir, pedres arrodonides de riu i platja, i també altres materials com ossos, banyes i fusta. Un dels materials més emprats era el sílex, un tipus de pe-

Referència a les fonts: indica quina font il·lustra aquell aspecte concret del contingut.

140

1. Es talla una pedra i se li dóna la forma aproximada.

Font 11. La caça dels grans animals requeria la cooperació de tot el grup, amb independència de la tècnica emprada.

2. S’elabora un perfil tallant amb un percussor de pedra.

Les fonts il·lustren, contextualitzen o complementen el contingut del text. Per afavorir l’ordre i la claredat en la presentació, totes les fonts es troben diferenciades de l’exposició del contingut amb un fons de color i situades a la part dreta de la doble pàgina.

3. Es perfilen les formes amb un percussor d’os.

Font 13. L’elaboració d’eines de pedra comprenia les tres fases que es poden observar en el dibuix.

141

Il·lustració històrica que inclou escenes de la vida quotidiana.

De 25.000 25.000 100.000 habitants Més d’1.000.000 d’habitants De aaa habitants De 25.000 100.00 a 100.000 1.000.000 d’habitants De 100.00 1.000.000 d’habitants 100.000 habitants 100.00 1.000.000 d’habitants De 10.000 a 1.000.000 25.000 habitants De 100.00 a d’habitants 10.000 25.000 habitants De 10.000 25.000 aa 25.000 100.000habitants habitants 25.000 100.000 habitants De 25.000aaaa10.000 100.000 habitants De 25.000 1.000 10.000 habitants De 100.000 habitants habitants De 1.000 10.000 25.000 habitants 10.000 a10.000 25.000 habitants De 1.000 a aa habitants 10.000 25.000 habitants De 250 a 1.000 habitants De 25.000 habitants 250 a 1.000 habitants De 10.000 1.000 aa10.000 habitants 1.000 10.000 habitants De 250 a 250 1.000 habitants 1.000 aa 10.000 10.000 habitants De 100 a habitants De 1.000 a habitants 100 a 250 habitants De 250 a 1.000 habitants 250 aa 250 1.000 habitants De 100 habitants De 250 250 1.000 habitants De habitants De 100 100 aa a 1.000 250 habitants habitants De 250 De 100 a 250 habitants De 100 a 250 habitants

3. Les temperatures temperatura

Les temperatures i les precipitacions són els elements més importants del clima. La temperatura és la intensitat de la calor de l’aire. Es mesura amb un termòmetre de màximes i mínimes situat a l’exterior i s’expressa en graus centígrads (ºC). [Font 10] La temperatura màxima s’enregistra de dia, ja que el Sol, poc o molt, sempre escalfa la Terra. La temperatura mínima, en canvi, s’enregistra de nit, a causa de l’absència dels rajos solars. Un cop s’ha obtingut la temperatura màxima i la temperatura mínima d’un dia solar, se’n calcula la temperatura mitjana. Cada mes es calcula la mitjana a partir de les mitjanes de cada dia. Cada 20 o 30 anys es calcula la mitjana de les mitjanes de cadascun dels mesos. D’aquesta manera, s’obté la característica climàtica referida a la temperatura d’un lloc. [Font 11] Les temperatures se solen representar mitjançant un gràfic lineal en què es combinen els mesos de l’any en l’eix de les abscisses i les mitjanes de les temperatures de cada mes en l’eix

de les ordenades. Per comentar un gràfic de temperatures, cal fixar-se en les temperatures mitjanes de cada mes. D’aquesta manera sabrem quines són les èpoques més càlides i quines són les èpoques més fredes. També cal fixar-se en la mitjana del mes més fred i en la del mes més càlid. De la diferència entre totes dues n’obtindrem l’amplitud tèrmica. [Fonts 12 i 13]

(o)

4 8. Lectura i comentari d’un mapa Unitat

Unitat

[Font 11]

Ampliació del contingut de l’apartat amb alguna curiositat que convé conèixer.

Límit d’Estat d’Estat Límit Límit autonòmic d’Estat Límit Límit autonòmic Límit autonòmic d’Estat Límit d’Estat d’Estat Límit comarcal Límit comarcal Límit d’Estat autonòmic Xarxa viària Límit autonòmic comarcal Límit autonòmic autonòmic Límit Límit comarcal Límit comarcal Autopista Límit comarcal comarcal Autopista Referència a la unitat del Límit Autopista Autovia Autovia Dossier d’aprenentatge en Autopista Autopistaestatal Autovia Autopista Carretera Autopista Carretera estatal Autovia què es trobaran les activiAutovia autonòmica Carretera estatal Autovia Carretera Autovia Carretera Carretera autonòmica estatal tats per aplicar el contingut Carretera estatal autonòmica estatal Carretera estatal comarcal Carretera Carretera comarcal autonòmica del tema. Carretera autonòmica comarcal autonòmica Carretera autonòmica local Carretera Carretera local comarcal comarcal Carretera local Carretera comarcal Altres carreteres Carretera comarcal Altres carreteres Carretera local Carretera local d’habitants Altres carreteres Més d’1.000.000 d’1.000.000 Carretera local Túnel Més d’habitants Carretera local Túnel Altres carreteres Més d’1.000.000 d’habitants Altres carreteres Túnel De 100.00 a 1.000.000 1.000.000 d’habitants Altres carreteres De 100.00 a d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants Altres carreteres Túnel Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Túnel Més d’1.000.000 d’habitants De 25.000 a 100.000 habitants Túnel Més d’1.000.000 d’habitants De aa 100.000 habitants De 25.000 100.00 1.000.000 d’habitants Túnel 100.00 1.000.000 d’habitants De 25.000 a 100.000 habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants 10.000 a 1.000.000 25.000 habitants habitants De 100.00 d’habitants 10.000 25.000 De 25.000 a 100.000 habitants 25.000 100.000 habitants Ports ai a aeroports De 1.000 10.000 25.000 habitants 25.000 a 100.000 habitants De 10.000 habitants De 100.000 habitants 1.000 De 25.000 10.000aaaa a10.000 25.000habitants habitants De 10.000 25.000 habitants 1.000 10.000 habitants 10.000 25.000 habitants De 250 a 1.000 1.000 habitants De 10.000 aa10.000 25.000 habitants 250 a habitants De 1.000 a habitants 1.000 10.000 habitants De 100 250 a 250 1.000 habitants 1.000 aa 10.000 10.000 habitants De habitants De habitants 100 aaa a 250 habitants De 1.000 250 1.000 habitants 250 1.000 habitants De 100 a 250 habitants De 250 250 aa 1.000 1.000 habitants habitants De De 100 250 habitants De 8 100 aa a 250 250 habitants habitants De 100 De 100 a 250 habitants Límit d’Estat d’Estat Límit Límit d’Estat autonòmic Límit d’Estat Fonts textuals. d’Estat Límit Límit autonòmic d’Estat autonòmic Límit d’Estat comarcal Límit autonòmic autonòmic Límit comarcal Límit autonòmic comarcal Límit Límit autonòmic comarcal Límit comarcal Límit comarcal Límit comarcal Límits administratius

Paisatge mediterrani modificat a Empuriabrava (Alt Empordà).

Sabies que…?

Estació meteorològica.

Sabies que…?

Tundra a Alaska (Estats

Anders Celsius (1701-1744) va inventar l’escala centígrada de

Units).

temperatures. Aquest físic i astrònom suec va decidir que l’alçada en què es trobava la columna de mercuri del termòmetre quan l’aigua es gelava indicava una temperatura igual a 0, i quan l’aigua començava a bullir, l’alçada de la columna indicava 100. Després, va dividir en cent parts iguals l’espai de la columna de mercuri entre el lloc on havia marcat 0

[Font 22]

i el lloc on havia marcat 100. Cadascuna d’aquestes parts indicava 1 grau centígrad (1 ºC).

Conreus d’arròs al Vietnam.

Límit d’Estat d’Estat Límit Límit autonòmic d’Estat Límit Límit Límit autonòmic d’Estat d’Estat Límit autonòmic d’Estat Límit comarcal Límit comarcal Límit d’Estat autonòmic autonòmic Límit comarcal Límit autonòmic autonòmic Límit Límit comarcal comarcal Límit Límit comarcal Límit comarcal

Crespià Juncosa Juncosa Crespià Crespià Juncosa Juncosa Crespià Crespià Crespià Crespià

Situació

Latituds altes de l’hemisferi nord.

Latituds mitjanes allunyades del mar.

Nord del Canadà i de Rússia.

Nord-oest del Canadà, centre i nord-oest dels Estats Units, nord Ucraïna, Mongòlia i Rússia. de la Xina i Pampa argentina.

Clima

Molt fred a l’hivern i suau a l’estiu. Precipitacions moderades.

Força fred a l’hivern i calorós a l’estiu. Precipitacions escasses amb llargs períodes de sequera.

Vegetació

Boscos de coníferes perennifòlies (avets i pins negres) o caducifòlies (làrixs).

Herbes altes.

Matolls i herbes baixes.

Color

Blanc a l’hivern i verd fosc a l’estiu.

Verd.

Verd o marró terrós.

Imatge

Grans extensions de boscos.

Paisatges de grans horitzons.

Fauna

Rens, ossos, guineus, linxs, visons i aus rapinyaires.

Bisons, cavalls, cèrvids i aus rapinyaires.

8. Lectura i comentari d’un mapa

Per entendre o llegir un mapa, hem de tenir en compte la seva orientació. Habitualment, els mapes fan coincidir el nord amb la part superior del full en el qual estan representats. A continuació, cal mirar la llegenda i fixar-se bé en el significat dels signes convencionals i dels colors. [Font 22] Per comentar un mapa, el primer que cal fer és fixar-se bé en el títol i en la llegenda. Després, cal descriure’l d’acord amb els punts següents:

Estepa

Zona

Apartat metodològic: amb aquest símbol s’indiquen els continguts metodològics i procedimentals específics de l’àrea de Ciències Socials.

Valls Palafolls Palafolls Valls Juncosa Juncosa Valls Palafolls Palafolls Juncosa Juncosa Palafolls Crespià Palafolls

(o)

(o) Praderia

Més d’1.000.000 d’1.000.000 d’habitants d’habitants Més Més100.00 d’1.000.000 d’habitants De 1.000.000 d’habitants De 100.00 aa 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 a 100.000 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 25.000 habitants Més d’1.000.000 d’habitants De aaa habitants De 25.000 100.00 a 100.000 1.000.000 d’habitants De 100.00 1.000.000 d’habitants 25.000 100.000 habitants 100.00 1.000.000 d’habitants De 10.000 a 25.000 25.000 habitants De d’habitants 10.000 De 100.00 25.000 aaa 1.000.000 100.000habitants habitants 25.000 100.000 habitants De 10.000 25.000 habitants 25.000 a 100.000 habitants De 1.000 a 10.000 habitants De 100.000 habitants 1.000 De 25.000 10.000aaaa a10.000 25.000habitants habitants 10.000 25.000 habitants De 1.000 habitants 10.000 a10.000 25.000 habitants De 250 a 1.000 1.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants 250 a habitants De 250 1.000 a 10.000 10.000 habitants 1.000 habitants De a 250 1.000 habitants 1.000 aa 10.000 10.000 habitants De 100 habitants De a habitants 100 aaa 250 habitants De 1.000 250 a 1.000 habitants De 250 1.000 habitants 100 250 habitants De 250 250 aa 1.000 1.000 habitants De habitants De 100 100 a 250 250 habitants habitants De De 100 aaa 250 250 habitants habitants De 100

Embassament, estany estany Zeus, el pare dels déus, irritat perEmbassament, la dolenteria de Embassament, estany Zeus els va dir que es cobrissin el cap i Riu Riu Embassament, estany la humanitat, la va voler exterminar. Perquè s’ofellancessin els ossos de la seva mare endarreEmbassament, estany Riu Embassament, estany Canal Embassament, Canal Riupluja sobre estany gués, va fer que caigués una gran la re. La parella va entendre que la mare era la Riu Canal els Encantats Riu Cim i cota cota altimètrica altimètrica els Encantats Riu Cim Canal 2.745 van Terra. Només dues persones serii perdonades Terra. Així, van agafar pedres i les van anar tiels Canal 2.745 Cim cota altimètrica els Encantats Encantats Canal Port de muntanya 2.745 Canal Port de muntanya 2.745 els Encantats Cimla i cota cota altimètrica perquè eren bones: Deucalió seva dona. rant enrere per damunt del seu cap. De cada els Encantats i Pirra, Cim i altimètrica Port de muntanya 2.745 els Encantats Cim ii cota cota altimètrica altimètrica 2.745 els Encantats Cim 2.745 Port de muntanya muntanya Avisats a temps, van construir barca i s’hi van pedra que tirava Deucalió en naixia un home i, Port de 2.745 una Port de muntanya Port de refugiar. Així, mentre l’aigua cobria la muntanya terra, ells de cada pedra que tirava Pirra, una dona. van surar i no es van ofegar. Un cop les aigües D’una pedra que va llançar Deucalió en va van haver baixat, Deucalió i Pirra van oferir un néixer Hel·len, que es va casar amb la nimfa sacrifici a Zeus i aquest, complagut, els va oferir el Orseis. Dos dels seus fills, Dorus i Èol, i un dels compliment d’un desig. Deucalió i Pirra li van de- seus néts, Ió, van ser els pares de les tres nissamanar de tornar a tenir companys i companyes. gues gregues: els doris, els eolis i els jonis.

8. Lectura i comentari d’un mapa Tortosa BADALONA Valls Valls BADALONA Tortosa Tortosa Valls Valls Tortosa Palafolls Palafolls Tortosa Valls

Taigà

Palerm Palerm Palerm

1. Tema: quina és el seu contingut 2. Tipus de mapa: físic, polític, històric o temàtic 3. Espai geogràfic que comprèn 4. Cronologia, és a dir, data o temps a què correspon la informació 5. Símbols que hi ha en la llegenda i el seu significat 6. Zones que es poden identificar en el mapa perquè presenten trets comuns o semblants 7. Conclusió breu En la pàgina del costat hi ha un exemple de comentari d’un mapa. [Font 23]

Xarxa viària

Font 4. Deucalió i Pirra.

Autopista Autopista Autopista Autopista Autovia Autovia Autopista Autovia Autopista Autovia Autopista Carretera estatal Autopista Carretera estatal Autovia Autovia Carretera estatal Carretera estatal Autovia Carretera autonòmica Autovia Carretera Carretera autonòmica estatal estatal Carretera autonòmica estatal Carretera comarcal Carretera autonòmica Carretera comarcal Carretera estatal autonòmica autonòmica Carretera comarcal autonòmica Carretera local Carretera autonòmica local Carretera comarcal Carretera comarcal comarcal Carretera local Carretera comarcal Altres carreteres Carretera comarcal Altres carreteres Carretera local local Carretera Carretera local Altres carreteres Carretera local Túnel Carretera local Túnel Altres carreteres Altres Altres carreteres Túnel carreteres Altres carreteres Altres Túnel carreteres Túnel Túnel Túnel Túnel

Recorda Els mapes i els plànols són representacions gràfiques de l’espai. La llegenda d’un mapa és una taula on s’explica el significat dels símbols que hi ha representats.

Els signes convencionals són els dibuixos, els colors i les línies que hi ha en la llegenda d’un mapa i que ens indiquen les realitats que s’hi

Més de de 2.500 2.500 Més Més2.000 de 2.500 De 2.000 2.500 De aa 2.500 Més de 2.500 2.000 2.500 De 1.500 2.000 Més de 2.500 2.500 De aaa 2.000 Més de De 1.500 2.000 2.500 Més de 2.500 1.500 2.000 De 1.200 1.500 De 2.000 2.500 De 1.200 aaa 1.500 2.000 2.500 De 2.000 1.500 a 2.500 2.000 De a1.200 1.200 1.500 900 1.500 2.000 De De 900 aa 1.200 1.500 aaa 2.000 2.000 De 1.500 1.200 1.500 De 900 1.200 600 aa 900 1.200 a 1.500 1.500 De De 600 900 1.200 a1.200 De 1.200 900 aaa aa De 1.500 600 900 400 600 900 1.200 De De 400 600 900 1.200 De 900 600 aaaa 1.200 900 De 400 600 200 400 600 900 De De 200 aa 400 600 900 De 400 600 De aa 900 200 400 200 400 600 De 600 De 00 aa 200 400 600 De 400 200 a 600 400 De aaa 0200 a 200 400 De De 200 a 400 De 200 0a a 200 200 De a 400 De 0 De 200 De 00 aa 200

Cartografia clara

Ports i aeroports Aerovia d’espai aeri superior Aeroport civil Aeroport civil i militar

Límit d’Estat Aeroport privat Límit Límit d’Estat d’Estat autonòmic Límit d’Estat d’Estat Límit autonòmic Línia marítima de cabotatge Límit d’Estat autonòmic Límit d’Estat comarcal Límit comarcal autonòmic autonòmic Límit Límit autonòmic Port comercial comarcal Límit autonòmic Límit comarcal comarcal Límit Límit comarcal Límit comarcal Límits administratius

Lisboa Lisboa Lisboa Palerm Lisboa Palerm Lisboa Lisboa Palerm Lisboa Palerm

[Font 23]

Límit d’Estat d’Estat Límit d’estat Límit Límit Límit d’Estat autonòmic Límit autonòmic Límit autonòmic Límit Límit autonòmic comarcal Límit comarcal Límit provincial o comarcal Límit comarcal Aglomeracions urbanes

BARCELONA BARCELONA BARCELONA BADALONA BARCELONA BADALONA BARCELONA BARCELONA BADALONA BARCELONA Tortosa

Recorda

Més d’1.000.000 Més d’1.000.000d’habitants d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 100.000 a 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De aa d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 100.00 a 1.000.000 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants 25.000 100.000 habitants BADALONA De 25.000 100.00 a 100.000 1.000.000 d’habitants Tortosa BADALONA 100.00 1.000.000 d’habitants De habitants De 25.000 aaa100.000 habitants BADALONA De 100.00 1.000.000 d’habitants Tortosa 25.000 100.000 habitants BADALONA De 100.00 1.000.000 d’habitants Valls Tortosa 10.000 aa 25.000 habitants habitants De 10.000 25.000 a 25.000 100.000 habitants Valls Tortosa 25.000 100.000 habitants De Tortosa Valls De 25.000 a25.000 100.000 habitants 10.000 25.000 habitants De 10.000 aa habitants Tortosa De 25.000 a 100.000 habitants Palafolls Valls 1.000 a 10.000 habitants De 10.000 25.000 habitants Valls Palafolls 10.000 a10.000 25.000habitants habitants De aa a Valls Palafolls De 1.000 10.000 25.000 habitants 1.000 10.000 habitants Valls De 10.000 a10.000 25.000 habitants Juncosa Palafolls 250 a a1.000 1.000 habitants De 1.000 ad’habitants 10.000 habitants De 1.000 10.000 habitants JuncosaMés d’1.000.000 Palafolls BARCELONA 1.000 a habitants De 250 a habitants Més d’1.000.000 d’habitants BARCELONA Palafolls Palafolls Juncosa De 1.000 1.000 ad’habitants 10.000 habitants 250 a 1.000 habitants Crespià De a 10.000 habitants Més d’1.000.000 Juncosa BARCELONA 100 250 habitants De 250 a1.000 1.000 habitants Crespià Juncosa BADALONA Juncosa De 100.00 100.00 a 1.000.000 1.000.000 d’habitants 250 1.000 habitants De 100 aa 250 habitants De 250 a habitants BADALONA De a d’habitants Crespià De 250 1.000 habitants 100 250 habitants Juncosa BADALONA De a habitants Crespià De aa 1.000.000 d’habitants De 250 100 a 1.000 250 habitants habitants Crespià Tortosa De 100.00 25.000 100.000 habitants De 100 a 250 Tortosa Crespià De 25.000 a 100.000 habitants De 100 a 250 habitants De 100 aa 250 habitants Crespià Tortosa De 100 250 habitants De 25.000 a 100.000 habitants Valls De 10.000 10.000 aa 25.000 25.000 habitants habitants Valls De Valls De 10.000 a10.000 25.000 habitants Palafolls Deutilitzats 1.000 aasón habitants Font 22. Els símbols molt similars d’uns mapes als alPalafolls De 1.000 10.000 habitants Palafolls De a1.000 10.000 habitants Juncosa tres. Per això el conjunt deaasímbols es coneix amb el De 1.000 250 habitants Juncosa De 250 1.000 representats habitants Juncosa De habitants nom de signes convencionals. Crespià De 250 100 aaa 1.000 250 habitants habitants Crespià De 100 250 Crespià De 100 a 250 habitants

Palerm Palerm Palerm

Lisboa Lisboa Lisboa

Capital d’Estat d’Estat Capital Capital d’Estat Ciutat important important Capital d’Estat Capital d’Estat Ciutat Capital d’Estat Ciutat Capitalimportant d’Estat Ciutat important Ciutat important Ciutat important Ciutat important

Capital d’Estat d’Estat Capital Capital d’Estat Ciutat important

Palerm Ciutat important Palerm Ciutat Font 5. Mapa de les nissagues gregues. important Palerm

[Font 22] Font 6. La història dels pobles grecs.

Embassament, estany estany Embassament, Embassament, estany Riu Embassament, estany Embassament, estany Riu Embassament, estany Riu Embassament, estany Canal Riu Riu Canal Riu Canal

Riu els Encantats Cim ii cota cota altimètrica altimètrica Canal els Encantats Canal Cim 2.745 els Encantats Canal Cim i cota altimètrica 2.745 Canal els Encantats Encantats Port de muntanya Cim ide cota altimètrica 2.745 els Cim cota altimètrica Port muntanya 2.745 els Encantats Cim iide cota altimètrica Port muntanya 2.745 els Encantats Cim cota altimètrica 2.745 Port ide de muntanya Embassament, estany Port muntanya 2.745 Embassament, estany

els Encantats els Encantats 2.745 els Encantats 2.745 2.745

Guerra de Troia (segle xii aC)

Port de de muntanya muntanya Port Embassament, estany Riu Riu Riu Canal Canal Canal Cim ii cota cota altimètrica altimètrica Cim Cim cota altimètrica Port ide de muntanya Port muntanya Port de muntanya

Autopista Autopista Autopista Autovia Autopista Autopista Autovia Autopista Autovia Autopista Carretera estatal estatal Autovia Autovia Carretera Autovia Carretera estatal Autovia autonòmica Carretera autonòmica estatal estatal Carretera Carretera estatal autonòmica Carretera estatal comarcal Carretera autonòmica autonòmica Carretera Carretera comarcal autonòmica comarcal Carretera local Carretera autonòmica comarcal Autopista comarcal Carretera Autopista Carretera local comarcal local Carretera comarcal Autopista Altres carreteres carreteres Carretera local Autovia Carretera local Altres AutoviaCarretera local Altres carreteres Carretera local Autovia Túnel Altres carreteres Carretera estatal Altres carreteres Túnel Carretera estatal Altres carreteres Túnel Altres carreteres Carretera estatal Túnel Carretera autonòmica Túnel Carretera autonòmica Túnel Túnel Carretera autonòmica Carretera comarcal comarcal Carretera Carretera comarcal Carretera local Carretera local Carretera local Altres carreteres carreteres Altres Altres Túnel carreteres Túnel Túnel

Definició d’algun concepte important que és convenient retenir.

Més de de 2.500 2.500 Més Més de 2.500 De 2.000 2.500 Més2.000 de 2.500 2.500 De aa Més de De 2.000 a 2.500 2.500 Més de 2.500 De 1.500 2.000 2.000 2.500 De 1.500 aa 2.000 Més de 2.500 De 1.500 2.000 De 2.000 2.000 a 2.500 2.500 1.200 aa 1.500 1.500 2.000 De 2.000 2.500 De 1.200 1.500 a 1.500 2.000 1.200 1.500 De 1.500 a 2.000 900 aa 1.200 1.200 1.200 1.500 De 1.500 a De 900 1.200 a 2.000 1.500 900 1.200 De 1.200 a 1.500 600 aa a 1.200 900 900 De 1.200 a 1.500 De 600 900 a 900 1.200 600 900 De 900 a 1.200 400 600 600 900 400 900 1.200 De 600 a 600 900 Més de deDe 2.500 400 aa 600 Més 2.500 De 600 900 200 400 400 600 De 200 aa 400 600 900 Més de 2.500 De 400 600 De 2.000 a 2.500 De 200 a 400 De 2.000 400 600 Dea400 02.500 a 200 200 200 400 De aa a 400 600 De 2.500 Deaa0200 200 a 1.500 2.000 0 200 De 2.000 1.500 2.000 De a 400 0 a 200 De 200 a 400 De 1.500 a 2.000 Dea0 01.500 a 200 200 1.200 1.500 De 1.200 De a 01.500 a 200 De 900De 1.200 De 1.200 900 aa a 1.200 De 600 aa 1.200 900 De 900 600 900 De 400 aa 900 600 De 600 400 600 De 200 aa 600 400 De 400 200 400 De a 400 200 De 200 00 aa 200 De 0 a 200

Font 22.

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS civilització urbana

Recorda

Nil

» A Egipte el màxim poder el tenia el faraó i a

Tigris i Eufrates

Xarxa viària Límit d’Estat d’Estat Límit i entenedora. Límit d’Estat Autopista Límit autonòmic Autopista Límit autonòmic Límit autonòmic Autopista Autovia Límit comarcal Autovia Límit comarcal Autopista Autopista Límit comarcal Autovia Autopista Carretera estatal Autopista Carretera estatal Autovia Autovia Carretera estatal Autovia Aglomeracions urbanes Carretera autonòmica Autovia Carretera Carretera autonòmica estatal estatal Carretera autonòmica estatal Carretera comarcal Carretera estatal Méscomarcal d’1.000.000 d’habitants d’habitants Carretera autonòmica Més d’1.000.000 autonòmica Carretera comarcal Carretera autonòmica Més d’1.000.000 d’habitants local Carretera autonòmica local De 100.00 a 1.000.000 1.000.000 d’habitants Més100.00 d’1.000.000 d’habitants Carretera comarcal Més d’1.000.000 d’habitants De a d’habitants Carretera comarcal local Més d’1.000.000 d’habitants Carretera comarcal De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Altres carreteres Més d’1.000.000 d’habitants Carretera comarcal Altres carreteres 25.000 100.000 habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Carretera local a 100.000 100.00 1.000.000 d’habitants De 25.000 habitants Carretera local Altres carreteres De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Carretera local 25.000 100.000 habitants Túnel De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Carretera local Túnel 10.000 25.000 habitants De 25.000 a 100.000 habitants Altres carreteres 25.000 100.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants Altres carreteres Túnel De 25.000 a 100.000 habitants Altres carreteres 10.000 25.000 habitants De 25.000 a 100.000 habitants Altres carreteres 1.000 a 10.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants Túnel 10.000 a10.000 25.000habitants habitants 1.000 aa a TúnelDe De 10.000 25.000 habitants Túnel 1.000 habitants De 10.000 a10.000 25.000 habitants Túnel 250 aa 1.000 1.000 habitants De 250 1.000 ad’habitants 10.000 habitants Més d’1.000.000 1.000 a 10.000 habitants De habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 1.000 a 10.000 habitants 250 a 1.000 habitants De 1.000 a 10.000 habitants Més d’1.000.000 d’habitants 100 250 habitants habitants De 100 250 1.000 habitants Ports De 100.00 100.00 1.000.000 d’habitants 250 1.000 habitants De aa 250 De aai aeroports 1.000.000 d’habitants De 250 a 1.000 habitants 100 250 habitants De 250 a 1.000 habitants De 100.00 aa 1.000.000 d’habitants De 100 a 250 habitants De 25.000 100.000 habitants De 100 a 250 habitants De 25.000 a 100.000 habitants De a habitants De 100 100 a 250 250habitants habitants De aa 100.000 habitants De 25.000 10.000 25.000 De 10.000 a 25.000 habitants De 25.000habitants habitants De 10.000 1.000 aaa10.000 10.000 De 1.000 habitants De 1.000 a1.000 10.000 habitants De 250 a habitants De 250 a 1.000 habitants De aa 1.000 habitants De 250 100Límit 250d’Estat habitants De 100 a 250 habitants De 100Límit a 250d’Estat habitants Límit d’Estat autonòmic Límit autonòmic d’Estat d’Estat Límit Límit autonòmic Límit d’Estat d’Estat comarcal Límit autonòmic autonòmic Límit comarcal Límit autonòmic comarcal Límit autonòmic Límit comarcal Límit comarcal Límit comarcal Autopista Límit comarcal Límits administratius Autopista Autopista Autovia Autopista Autopista Autovia Límit d’Estat d’Estat Autopista Autovia Límit Autopista Carretera estatal estatal Autovia Límit d’Estat Autovia Carretera Límit autonòmic Autovia Carretera estatal Límit autonòmic Autovia autonòmica Carretera autonòmica estatal Límit autonòmic estatal Carretera Límit comarcal comarcal Carretera estatal autonòmica Límit Carretera estatal comarcal Carretera autonòmica Límit comarcal autonòmica Carretera comarcal Carretera autonòmica comarcal Carretera autonòmica local Carretera comarcal Autopista comarcal Carretera local Aglomeracions urbanes Autopista Carretera comarcal local Carretera comarcal Autopista Altres carreteres Carretera local Autovia Carretera local Altres carreteres Autovia Carretera local Altres carreteres de tots els Recorda Més Recull d’1.000.000 d’habitants Carretera local Autovia Túnel Més d’1.000.000 d’habitants Altres carreteres Carretera estatal Altres carreteres Túnel Més d’1.000.000 d’habitants Carretera estatal Altres carreteres Túnel que han anat apareixent al De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants Altres carreteres Carretera estatal Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 aa 1.000.000 d’habitants Túnel Carretera autonòmica Túnel Més d’1.000.000 d’habitants 85 Deautonòmica 100.00 1.000.000 d’habitants Carretera Túnel Més d’1.000.000 d’habitants 25.000 100.000 habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants llarg de l’exposició del tema. Túnel Carretera autonòmica 100.00 1.000.000 d’habitants De 25.000 a 100.000 habitants Carretera comarcal De 100.00 a 1.000.000 d’habitants 25.000 100.000 habitants Carretera comarcal De 100.00 1.000.000 d’habitants 10.000 25.000 habitants Decomarcal 25.000 aa a 25.000 100.000habitants habitants Carretera 25.000 100.000 habitants De 10.000 Carretera local De 25.000 a 100.000 habitants 10.000 25.000 habitants Carretera local De 25.000 a 100.000 habitants 1.000 a 10.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants Carretera local 10.000 25.000 habitants De 1.000 aa a 10.000 habitants Altres carreteres carreteres De 10.000 a 25.000 habitants 1.000 habitants Altres De 10.000 a10.000 25.000 habitants 250 a 1.000 1.000 habitants De 250 1.000 a 10.000 habitants Altres carreteres Més d’1.000.000 d’1.000.000 d’habitants 1.000 a 10.000 habitants De a habitants Túnel Més d’habitants De 1.000 a 10.000 habitants 250 a 1.000 habitants Túnel De 1.000 a 10.000 habitants Més d’1.000.000 d’habitants 100 250 habitants De 250 a 1.000 habitants Túnel De 100.00 a 1.000.000 d’habitants 250 1.000 habitants De 100 aa 250 De 100.00 a 1.000.000 d’habitants De 250 1.000 habitants 100 250 habitants habitants De a habitants De aa 1.000.000 d’habitants De 250 100 a 1.000 250 habitants habitants De 100.00 25.000 100.000 habitants De 100 a 250 De 25.000 a 100.000 habitants De 100 a 250 habitants De 100 a 250habitants habitants De aa 100.000 habitants De 25.000 10.000 25.000 De 10.000 a 25.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants De 1.000 1.000 aa 10.000 10.000 habitants habitants De De 10.000 habitants De 1.000 250 aa a 1.000 habitants De 250 1.000 habitants De habitants De 250 100 aaa 1.000 250 habitants habitants De 100 250 De 100 a 250 habitants 191

representen.

Mesopotàmia, el rei.

» A Egipte i Mesopotàmia hi

havia molta més desigualtat social que en el neolític.

» A Egipte i Mesopotàmia van

néixer els primers estats de la

[Font 23]

història.

» A Europa, l’escriptura es va

desenvolupar uns dos mil anys més tard que a Egipte

Agrupació de persones que vivien en una ciutat i que es dedicaven a oficis molt diversos.

i Mesopotàmia. Rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilització mesopotàmica.

religió politeista

Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull totes les paraules clau, amb la definició i una imatge al·lusiva per fixar el contingut bàsic. La lectura de l’esquema s’ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge.

TEMA

BARCELONA BARCELONA BARCELONA BADALONA BADALONA BARCELONA BARCELONA BADALONA BARCELONA Tortosa Tortosa BARCELONA BADALONA BADALONA

Capital d’Estat d’Estat Capital Capitalimportant d’Estat Ciutat Ciutat Capital d’Estat Capitalimportant d’Estat Ciutat important Capital d’Estat Capital d’Estat Ciutat important important Ciutat Ciutat important Ciutat important

Lisboa Lisboa Lisboa Lisboa Palerm Palerm Lisboa Lisboa Palerm Palerm Lisboa Lisboa Palerm

Recorda

Mesopotàmia l’escriptura i els nombres s’aprenien

faraó

EGIPTE I MESOPOTÀMIA

» A l’antic Egipte i a

Riu al voltant del qual es va desenvolupar la civilització egípcia.

als temples.

» L’escriptura més coneguda de l’antic Egipte és la jeroglífica.

estat

» La religió a l’antic Egipte era politeista.

escriptura

Religió en la qual es creu en moltes divinitats, com les de l’antic Egipte i Mesopotàmia.

Transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. L’escriptura va fer possible que els reis i els faraons publiquessin les lleis en les quals es basava el seu poder.

Conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori.

Rei de l’antic Egipte. Era considerat un déu i el seu poder era hereditari i il·limitat.

184

185

Font 22.

EL DOSSIER D’APRENENTATGE El projecte per a Ciències Socials de 1r d’ESO està format per un llibre de coneixements i un dossier d’aprenentatge.

En aquest llibre trobaràs tot el contingut curricular de l’àrea. S’estructura en 10 temes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants fonts fotogràfiques i cartogràfiques

unitat 2

EM PRESENTO

Fes un breu escrit per presentar-te davant la resta de la classe tot responent aquestes preguntes:

EL pLanETa bLau a) Com et dius? On vius? Amb qui vius?

tema

EL pLanETa bLau

El meu perfil

2 2

L’escorça de la Terra

Enganxa aquí una fotografia teva

2.1. Escriu aquests conceptes al lloc corresponent:

b) Com ets? Què pensen de tu la teva família i els amics? c) Quines són les teves aficions? Què t’agradaria ser?

mantell extern nucli extern escorça mantell intern nucli intern

Socials • 1r ESO

L’escorça de la Terra 2.1. Escriu aquests conceptes al lloc corresponent:

2.2. Observa la fotografia de les Dolomites, als Alps italians, i identifica-hi les lletres que corresponen a les formes de relleu següents: cim

serralada

vall

cingle

vessant

turó

El lloc on visc

2. Explica algunes coses sobre el teu poble o la teva ciutat.

B C D

Nom de la localitat:

Característiques:

F Quin temps hi acostuma a fer? A l’hivern: A l’estiu:

Socials • 1r ESO

2.2. Observa la fotografia de les Dolomites, als Alps italians, i identifica-hi les lletres que corresponen a les formes de relleu següents: UNITAT 6

Tema

UNITAT

Títol de la unitat, que coincideix amb el títol del tema corresponent del llibre de coneixements.

UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Els rituals funeraris a l’antic Egipte • L’art

LA HUMANITAT PREHISTÒRICA

Els rituals funeraris a l’antic Egipte: la momificació

Cronologia, fonts i treball arqueològic

7.23. Llegeix aquestes definicions i escriu la paraula corresponent: a) Recipient de pedra on els antics egipcis dipositaven els cossos momificats:

6.1. Observa el fris cronològic i contesta les preguntes següents:

b) Cerimònia funerària que es feia el dia de l’enterrament: c) Recipients on s’introduïen les vísceres del difunt: d) Déu que presidia el judici de l’ànima dels difunts:

Fa 2 milions i mig d’anys

Títol de l’apartat

L’art a Egipte i a Mesopotàmia

Aparició de l’escriptura i inici de la història

7.24.

a) Quin és el període més llarg de la prehistòria? b) Quan comença el neolític?

Socials • 1r ESO

Espai per escriure-hi la resposta de l’activitat. Pensa bé la resposta i sintetitza-la per adaptar-te a l’espai disponible.

unitat

tema

unitat

unitat 2

Per personalitzar el teu Dossier d’aprenentatge, et recomanem que, abans de començar a treballar, omplis aquest full.

Referència al tema del llibre de coneixements en què trobaràs el contingut necessari per fer les activitats.

c) Quin període és el més proper a la història? d) Creus que les dates de la prehistòria són totalment exactes? Raona la resposta.

Identifica cadascuna de les parts del temple de Karnak que hi ha en aquestes fotografies. Escriu el terme correcte al lloc corresponent.

Tots els fulls d’aquest dossier estan preparats perquè puguis arrencarlos, si així t’ho indica el professor o la professora, i guardar-los en una carpeta d’anelles.

Ruta que t’indica a quina unitat i a quin apartat corresponen les activitats de la pàgina. Et serà molt útil si arrenques fulls del dossier.

sala hipòstila, obelisc, avinguda de les esfinxs

6.2. Observa aquestes fonts i digues de quin tipus de font es tracta en cada cas i si són primàries o secundàries.

113

147

Espai reservat perquè hi escriguis el teu nom. Et servirà per identificar cada full si l’arrenques del dossier.

2.25. Classifica els elements del relleu africà de l’activitat anterior en dues columnes, segons si es localitzen en latitud nord o en latitud sud.

Socials • 1r ESO

Latitud nord

Latitud sud

UNITAT 2 » el plANeTA blAU » Relleu i hidrografia d’Àfrica

UNITAT 9 » L’ANTIGA ROMA » Activitats +

En algunes 2.24. Enactivitats un mapa físic mut d’Àfrica, que pots trobar en el web www.espaibarcanova.cat, localitzaal elsweb elements del relleu següents i escriu-ne el nom al lloc corresponent. remetem www.espaibarcanova.cat, on trobaràs enllaços relacionats amb la matèria o materials necessaris per resoldre-les. 2.24. En un mapa físic mut d’Àfrica, que pots trobar en el web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

Activitats +

Rius: Nil, Orange, Limpopo, Zambezi, Níger, Congo, Senegal.

9.24. Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’Internet, completa aquesta fitxa biogràfica de Juli

Unitats de relleu: Serralada de l’Atles, Massís Etiòpic, Monts de Kènia, Muntanyes Mitumba, Cubeta del Txad, Cubeta del Congo.

Cèsar:

Deserts: Sàhara, Kalahari, Líbia, Núbia.

Nom complet:

Illes: Madagascar, Seychelles.

Data de naixement:

Accidents geogràfics: Cap Verd, Cap de Bona Esperança, Golf de Guinea.

Data de mort:

Família o gens a la qual pertanyia:

Mars, canals i estrets: Mar Roja, Canal de Suez, Estret de Gibraltar.

Professions o activitats fonamentals:

2.25. Classifica els elements del relleu africà de l’activitat anterior en dues columnes, segons si es localitzen en latitud nord o en latitud sud.

Principal campanya militar que va protagonitzar:

Latitud sud

Nom del seu principal enemic: Socials • 1r ESO

Socials • 1r ESO

Latitud nord

Activitat +: Aquest apartat té com a objectiu oferir-te més activitats, que pots fer un cop hagis acabat tot l’itinerari de la unitat, d’una banda, i proposar-te un tipus d’activitats que tenen una mica més de dificultat que la resta, de l’altra.

Relació amb l’aristocràcia romana:

Circumstàncies de la seva mort:

Tres reformes que va fer:

2.26. En aquesta llista deenrius i unitats de relleu 2.25. Classifica els elements del relleu africà de l’activitat anterior dues columnes, se- n’hi ha deu que no pertanyen al continent africà. Identifica’ls ratlla’ls. 2.26.sud. En aquesta llista de rius i unitats dei relleu n’hi ha deu que no pertanyen al continent 9.25. Redacta, en un full a part o a l’ordinador, un text en què expliquis les diferències que gons si es localitzen en latitud nord o en latitud africà. Identifica’ls i ratlla’ls. hi ha entre la Roma republicana i la Roma imperial.

Socials • 1r ESO

Nom de qui el va succeir en el poder de Roma:

Numeració: cada activitat està Latitud nord identificada amb el número de la unitat i el número correlatiu de l’activitat.

Riu Darling

Cubeta del Txad

Desert del Sàhara

Serra dels Apalatxes

Riu Paranà

Riu Limpopo

Riu Orinoco

Serralada de l’Atles

Gran Desert Victòria

Desert de Gobi

Desert de Kalahari

Riu Orange

Riu Lena

Altiplà del Pamir

Latitud sudGran Desert Sorrenc Altiplà de l’Iran

190

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents: a)

unitat

2 faig balanç 2.26. En aquesta llista de rius i unitats de1. relleu n’hi ha deu que no pertanyen al continent

UNITAT 2 » el plANeTA blAU » Faig balanç

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord. 3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents: a) Quina diferència hi ha entre una vall i un vessant?

És important conèixer el nom dels diferents elements de relleu del nostre entorn.

Àsia

És útil saber que a l’interior de la Terra hi ha material incandescent. En la meva vida em serà útil saber els continents i els oceans que hi ha.

Amèrica

Àfrica

b) Escriu el nom dels sis continents i dels cinc oceans:

M’agrada saber l’origen dels noms dels continents i els oceans. És important saber les característiques de la trajectòria d’un riu.

c) Completa la taula amb el nom d’un riu i d’una serralada de cada continent:

És fonamental conèixer les característiques geogràfiques del nostre país.

Àsia

Per viatjar no és necessari conèixer les característiques geogràfiques d’un país.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F): C

Amèrica

Àfrica

Europa

Riu Serralada

d) Quines són les grans unitats de relleu de la península Ibèrica?

La Terra està formada per tres capes diferents.

Puig i cim són paraules que fan referència al mateix element de relleu.

Una serralada està formada per muntanyes.

La major part de la superfície de la Terra està coberta d’aigua.

Entre el curs alt i el curs baix d’un riu no hi ha diferències.

e) Escriu el nom de cinc rius catalans:

Europa, Àsia i Àfrica són tres continents units però separats per canals.

L’Antàrtida no és cap continent, sinó una extensió d’aigua gelada.

La Meseta és la unitat de relleu més gran i alta de la península Ibèrica.

El relleu català s’organitza a partir de la Depressió Central.

La majoria de rius catalans desemboquen a la mar Mediterrània.

El meu diari d’aprenentatge és un espai reservat perquè facis una reflexió sobre què has après, quins aspectes del tema que acabes de treballar necessites repassar, quines coses que no sabies has descobert… Respon amb sinceritat.

Europa

Socials • 1r ESO

Per al meu futur és útil saber l’organització del relleu dels continents.

Socials • 1r ESO

Faig balanç: en aquest full et proposem una autoavaluació perquè puguis valorar si has assolit prou bé els coneixements més destacats sobre el tema.

Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

africà. Identifica’ls i ratlla’ls.

4. El4.meu d’aprenentatge. un text en què,responguis a manera de conclusions, responguis El meu diari diari d’aprenentatge. Escriu un textEscriu en què, a manera de conclusions, les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos apreles preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que noque hagis consideres entès del tot? nentatges més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

Preparem un viatge a l’Argentina

PROJECTE 1 » Preparem un viatge a l’Argentina

2. Busca per Internet o escaneja un mapa de les grans zones de paisatge de l’Argentina i enganxa’l a l’espai corresponent. Després, explica les característiques de cada paisatge i indica on es localitzen.

Competències bàsiques: Coneixement i interacció amb el món físic, tractament de la informació i competència digital, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal. Objectiu: Aplicar coneixements de situació, orientació i cartografia, de relleu, de clima i de paisatge, buscant la informació de manera autònoma i aplicant-la a una situació no estudiada a classe: l’Argentina. El treball es pauta per ajudar a consolidar la necessitat d’un esquema a l’hora de posar-se a processar informació i comunicar-la.

MAPA

Socials • 1r ESO

En un curs de primer d’ESO han decidit, d’acord amb el tutor, participar en un concurs que té com a premi un viatge a l’Argentina. Per participar en el concurs cal presentar un treball que justifiqui la importància turística de l’Argentina per la seva diversitat de paisatges. Cal, d’una manera especial, trobar imatges encertades que permetin veure que en aquest país es pot passar de la selva tropical al paisatge de climes freds sense sortir de les seves fronteres.

Les pautes per fer aquest treball són les següents: 3. Busca per Internet fotografies de tres paisatges diferents de l’Argentina. Adjunta-les a un

1. Aspectes generals de la República Argentina: a) Latitud:

arxiu informàtic i elabora una fitxa per a cada paisatge a partir del model següent:

Longitud: Nom de la regió:

Límits: b) Extensió:

Tipus de clima:

Habitants:

Tipus de vegetació i nom d’algunes espècies:

c) Descriu, a grans trets, el relleu de l’Argentina:

Característiques del paisatge:

4. Per què creus que ha de ser interessant viatjar a l’Argentina? d) Quin clima té aquest país?

www.espaibarcanova.cat 95

Socials • 1r ESO

Projecte: Hi ha tres projectes, un de geografia, al final de la unitat 4, i dos d’història, al final de les unitats 7 i 10. En cada projecte has de fer un treball de recerca a partir del qual has de resoldre les qüestions plantejades.

PROJECTE

PROJECTE 1

Coordinador de l’àrea: Cristòfol-A. Trepat

Continguts:

Salvador Campamà Margarida Cirach Elvira Fernández Cristòfol-A. Trepat Jordi Vidal

Si voleu més informació sobre el projecte, podeu posar-vos en contacte amb el nostre Departament de Promoció mitjançant el número de telèfon 934 955 399 o l’adreça de correu electrònic clients@barcanova.cat.