a o s c S il
1 ESO DOSSIER
Programa
Teresa Claramunt
UNITAT
1
EL PLANETA TERRA DIMENSIÓ GEOGRÀFICA
JUGA AMB L’ESPAI 1. La teoria del big bang és la més acceptada sobre l’origen de l’univers. Per parelles responeu a aquestes preguntes: a) E n què consisteix i quant fa que es va produir?
b) Q uants anys van passar entre el big bang i l’aparició del nostre sistema solar i de la Terra?
2. Observeu detingudament el dibuix del nostre sistema solar. A continuació, responeu aquestes qüestions: a) Quin planeta es pren com a base per mesurar la massa de la resta? b) Quin és el planeta més gran? I el més petit?
3. Esbrineu què és un any llum i a quina distància es troba la galàxia d’Andròmeda de la Terra: 4. Expliqueu què hi ha al voltant de Saturn i de què està compost:
8
Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
Inicia un nou aprenentatge Aquesta unitat la dedicarem a l’estudi de les característiques del nostre planeta, la Terra. La Terra forma part de l’univers, que va sorgir després del big bang. El coneixement del nostre planeta ens permet mesurar el temps en hores, orientar-nos, saber per què és de dia i no de nit i fer mapes. T’has preguntat mai com es fan els mapes per poder localitzar qualsevol punt de la superfície terrestre?
MILIONS D'ANYS Big Bang 13.700 M. a.
12.000 M. a.
10.000 M. a. 9.000 M. a.
8.000 M. a.
7.000 M. a.
El component principal de l’univers són les galàxies o acumulacions d’estrelles, que poden apreciar-se a simple vista com a punts de llum al cel.
6.000 M. a.
5.000 M. a. - Formació del nostre sistema solar 4.6000 M. a. - Formació de la Terra 4.000 M. a. 3.000 M. a.
SOL
Mercuri
Venus
Terra
Mart
Massa: 332.830
Massa: 0,06
Massa: 0,82
Massa: 1
Massa: 0,11
Júpiter
Saturn
Urà
Neptú
1.000 M. a. Actualitat Massa: 318
Massa: 95
Massa: 14,6
Massa: 17,2
9
UNITAT 1 » EL PLANETA TERRA
1. L’UNIVERS, EL SISTEMA SOLAR I LA TERRA
Perímetre polar Perímetre polar 40.007,8 km 40007,8 km
1.1. La Terra, un punt a l’univers L’univers es va originar fa uns 13.700 milions d’anys, a causa de l’explosió (big bang) d’una petita massa que concentrava tota la matèria i l’energia existents. L’univers és format per astres o cossos celestes, per matèria interestel·lar (pols i gas) i per l’espai que els separa. Els astres s’agrupen en galàxies. La Via Làctia és la galàxia de la Terra. Cada galàxia conté molts sistemes planetaris, integrats per una estrella i els planetes, els satèl·lits, els asteroides i els cometes que giren al seu voltant. El sistema solar és el sistema planetari de la Terra. Va sorgir fa uns 5.000 milions d’anys i comprèn el Sol, vuit planetes (entre els quals hi ha la Terra) i nombrosos satèl·lits, asteroides i cometes. La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra.
1.2. La Terra, un planeta singular La Terra es va formar fa uns 4.600 milions d’anys. És l’únic planeta del sistema solar on hi ha vida, ja que és l’únic en què es donen tres circumstàncies concretes:
• La
temperatura de la Terra és moderada, ja que es troba a la distància adequada del Sol: uns 150 milions de quilòmetres. • L’atmosfera, o capa gasosa que embolcalla la Terra, conté gasos imprescindibles per a la vida, com ara l’oxigen. A més, l’atmosfera protegeix la Terra de les radiacions solars nocives i ajuda a regular-ne la temperatura. • L’aigua líquida és abundant. La Terra és l’únic planeta del sistema solar on hi ha aigua en estat líquid a la superfície permanentment.
1.3. La mida i la forma de la Terra Les dimensions de la Terra són 510 milions de km2, unes mil vegades la superfície d’Espanya. Malgrat això, el nostre planeta és un astre petit en el conjunt de l’univers. Té forma d’esfera imperfecta, és a dir, és lleugerament més ampla a l’equador que als pols. S AB I ES Q U E… ? Alguns científics pensen que, si l’univers continua amb l’expansió que es va produir després del big bang, les estrelles existents s’apagaran i la majoria de l’univers es tornarà fosc i massa fred per tenir vida. I, en canvi, d’altres creuen que l’expansió de l’univers s’aturarà i començarà una contracció Big Crunch fins a tornar-se a convertir en una petita massa que concentri tota la matèria i l’energia existents.
10
Perímetre
Perímetre equatorial 40 076,6 km equatorial 40.076,6 km
La Terra té forma de geoide o esfera imperfecta. Tal com es veu en la imatge el perímetre polar de la Terra és menor que el perímetre equatorial.
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
Obtenir informació d’una imatge El sistema solar SOL
Mercuri
Venus
Terra
Mart
Júpiter
Saturn
Urà
Neptú
MERCURI
VENUS
TERRA
MART
JÚPITER
SATURN
URÀ
NEPTÚ
Distància al Sol (1)
57,91
108,20
149,60
227,94
778,33
1.429,40
2.870,99
4.504,30
Diàmetre equatorial (2)
4.880
12.104
12.756
6.794
142.984
120.536
51.118
49.532
Massa (Terra = 1)
0,6
0,815
1 (4)
0,107
318
95
14,54
17,23
Densitat (aigua =1)
5,43
5,24
5,52
3,93
1,33
0,69
1,32
1,64
Període de rotació (3)
58,6
–243 (5)
0,99
1,03
0,41
0,45
–0,72 (5)
0,67
88 dies
225 dies
365 dies
687 dies
11,86 anys
29,46 anys
84 anys
165 anys
167
457
14
–55
–153
–185
–214
–25
Període orbital Temperatura mitjana (ºC)
(1) En milions de quilòmetres (2) en quilòmetres (3) en dies terrestres
1. Escriu el nom del planeta del sistema solar més gran i el del més petit: 2. A quina distància de la Terra està el planeta més llunyà? I el més proper? Obtenir informació del text 3. Explica el procés de formació de l’univers:
4. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):
a) La Terra no és l’únic planeta del sistema solar on hi ha aigua en estat líquid a la superfície permanentment. b) La temperatura del nostre planeta és moderada. c) L’atmosfera terrestre està formada per gasos nocius per a la vida.
5. Completa els espais buits de les frases següents: a) La Via Làctia és una i
, satèl·lits, asteroides, cometes
.
b) La Terra forma part del c) La
i està composta per
és l’únic
, que comprèn el
i
planetes.
de la Terra.
11
UNITAT 1 » EL PLANETA TERRA
2. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA (I). LA ROTACIÓ
El dia i la nit Eix de rotació
Nord
Dia
2.1. El moviment de rotació L’univers està en continu moviment. La Terra també es mou contínuament. Fa dos moviments: el de rotació i el de translació. El moviment de rotació és el gir de la Terra sobre si mateixa, al voltant d’un eix imaginari els extrems del qual són els pols. Aquest moviment tarda a completar-se un dia solar, és a dir, una mica menys de 24 hores (23 hores, 56 minuts i 4,091 segons).
Nit
Sentit de la rotació Sud
2.2 Conseqüències de la rotació terrestre El moviment de rotació de la Terra té tres conseqüències:
• La successió del dia i de la nit. A causa de la rotació, a tots els
llocs de la Terra se succeeixen regularment el dia i la nit. És de dia quan la llum solar il·lumina i escalfa la nostra meitat de la superfície terrestre. Quan això no passa, és de nit. • El moviment del Sol a l’horitzó. El moviment de rotació es fa d’oest a est; per això veiem aparèixer la llum del dia i el sol per l’est (fer-se de dia) i els veiem desaparèixer per l’oest (vespre). • L’existència de diferents hores. El coneixement científic de la rotació ens permet dividir el dia solar en 24 hores, dividir la Terra en 24 franges imaginàries d’una hora, anomenades fusos horaris, i mesurar el temps. Per establir l’hora d’un lloc, es pren com a referència el fus on es localitza el meridià 0˚ o de Greenwich, una localitat propera a Londres (Regne Unit). A partir d’aquest, el rellotge s’avança una hora per cada fus cap a l’est i s’endarrereix una hora per cada fus cap a l’oest.
El moviment del Sol. Els punts cardinals i l’orientació Els punts cardinals ens permeten orientar-nos. Per fer-ho, hem de col·locar els braços en creu i assenyalar amb el braç dret l’orient o lloc per on surt el sol al matí.
Nord Nord-oest
Posta del sol VESPRE
Oest
Davant
Esquerra
Sud-oest
Dreta
Darrere Sud
12
Nord-est
Est
Sud-est
Sortida del sol ALBA
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
2. En quina direcció aparent té lloc el moviment del Sol
Plantejar-se preguntes 1. Creus que hi hauria vida a la Terra si aquesta no
a l’horitzó?
girés sobre si mateixa? Argumenta la teva resposta.
Orientar-se en l’espai 3. Esbrina cap on està orientada la cuina de casa teva.
Analitzar fenòmens físics Les hores. Fusos horaris i mesura del temps 165°O
150°O
135°O
120°O
105°O
90°O
75°O
60°O
45°O
30°O
15°O
–12
–11
–10
–9
–8
–7
–6
–5
–4
–3
–2
–1
15°E
30°E
45°E
60°E
75°E
90°E
105°E
120°E
135°E
150°E
165°E
180°E
+1
+2
+3
+4
+5
+6
+7
+8
+9
+10
+11
+12
Meridià de Greenwich
180°O
Zona amb hora de Greenwich
–1/+1 Nombre d’hores que es resten o se sumen des del fus de Greenwich per saber l’hora local
0
Zones en què es resten hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich
Zones en què se sumen hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich
Zones que resten 1/2 hora a la del seu fus horari
Zones que sumen 1/2 hora a la del seu fus horari
Límit de zona horària Línia de canvi de data internacional 0
1.500
3.000
4.500 km
4. Si ara fossin les 12 h a Catalunya i agafessis un vol cap a Nova York que durés 10 h, a quina hora arribaries a la ciutat nord-americana? Per què?
5.
Imagina que tens una amiga a Tòquio, Japó. Penses que seria una bona idea trucar-li a les quatre de la tarda hora nostra? Raona la teva resposta.
13
UNITAT 1 » EL PLANETA TERRA
3. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA (II). LA TRANSLACIÓ
Solsticis i equinoccis Equinocci Pol nord 0º
3.2 L es conseqüències de la translació. Les estacions La inclinació de l’eix de la Terra provoca que, durant la translació, cada hemisferi es trobi en posicions diferents respecte del Sol i s’escalfi més o menys. Aquest fet provoca l’existència de diferents estacions: estiu, hivern, primavera i tardor. Així, quan un hemisferi (nord o sud) està més inclinat cap al Sol, s’escalfa més i és estiu; quan es troba menys inclinat cap al Sol, s’escalfa menys i és hivern, i quan no està ni gaire ni poc inclinat, és primavera o tardor.
3.3 Altres conseqüències de la translació El moviment de translació té, a més, altres conseqüències: • L a diferent durada del dia i de la nit a les diferents zones de la Terra. La variació es deu a la posició respecte de l’eix terrestre del cercle d’il·luminació, o línia que separa el dia i la nit. – En els equinoccis de primavera i de tardor, el cercle d’il·luminació coincideix amb l’eix terrestre, i el dia i la nit duren igual a tota la Terra. – En els solsticis d’estiu i d’hivern, passa el contrari, la línia d’il· luminació s’avança o es retarda respecte de l’eix, i el dia i la nit tenen diferent durada en cada hemisferi. L ’existència de zones tèrmiques. A causa de la inclinació de l’eix • terrestre, la incidència dels rajos de sol sobre cada zona de la Terra va variant. – A la zona càlida, els rajos incideixen sobre la Terra perpendicularment, per la qual cosa les temperatures són sempre càlides. – A les zones temperades, els rajos incideixen sobre la Terra inclinats; per això les temperatures són moderades. – I a les zones fredes, els rajos incideixen sobre la Terra molt inclinats, per la qual cosa les temperatures són sempre molt fredes.
14
Pol nord
0º
Rajo
23º 27’
s so
Trò de pic Cà nce r
3.1. El moviment de translació El moviment de translació és el gir de la Terra al voltant del Sol. Es fa en direcció oest-est i triga a completar-se 365 dies i 6 hores, és a dir, un any solar. Com que cada any té 365 dies, les 6 hores sobrants s’acumulen i, cada 4 anys, hi ha un any de traspàs en què s’afegeix un dia al mes de febrer. Durant la translació, la Terra descriu una trajectòria el·líptica, anomenada òrbita i recorre una distància aproximada de 930 milions de quilòmetres a 106.000 km/h.
Solstici d'estiu
23º
Eq uad or Trò de pic Ca pri cor n
0º
Trò de pic Cà nce r
27’
Eq
90º
or
Trò de pic Ca pri c
33’
90º
66º 33’ orn
33’
43º 05’
Rajos solars
27’
Pol sud
47º 04’
uad
66º
66º 23º
lars
0º
En els equinoccis, els rajos solars cauen perpendiculars sobre l’equador. Per això, el dia i la nit duren igual als dos hemisferis. En els solsticis, els rajos solars cauen perpendiculars en un dels tròpics, en aquest cas, en el de Càncer. Com a conseqüència, el dia dura més a l’hemisferi nord i menys a l’hemisferi sud.
Existència de zones tèrmiques A la zona temperada els rajos del Sol incideixen més obliquament. L’escalfor es reparteix sobre una superfície més gran i escalfen menys.
A la zona càlida els rajos del Sol incideixen més perpendicularment. L’escalfor es reparteix sobre una superfície més petita i escalfen més.
Pol nord Cer
cle
Trò p
ic d
Eq
eC
pol
ar
àrt
ic
ànc
er
Zona temperada del nord
uad
Trò p
or
ic d
eC
apr
Cer
cle
Zona freda del nord
ico
pol
rn
Pol sud
ar
Zona càlida o intertropical
ant
Zona temperada del sud
àrt
ic
Zona freda del sud
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
Usar elements matemàtics 1. Calcula a quants quilòmetres per segon viatja la Terra quan fa el moviment de translació i quants quilòmetres recorre al dia.
Analitzar fenòmens físics 2. Per què a l’hemisferi nord fa més calor durant el solstici d’estiu? Interpretar una imatge 3. Observa la il·lustració i escriu en els espais en blanc la paraula solstici o equinocci segons correspongui: 21 de març
22 de desembre
21 de juny
23 de setembre
Deduir informació 4. Escriu quines són les zones tèrmiques de la Terra: Utilitzar les TIC 5. Cerca a internet informació sobre qui va ser Hipàtia d’Alexandria i explica-ho breument:
15
UNITAT 1 » EL PLANETA TERRA
Equador (0º)
Tròpic de Capricorn (23º 27’ S)
Cercle polar antàrtic (66º 33’ S)
Meridians Paral·lels
Pol sud
Latitud i longitud Pol nord
d
e
G
r e
à
e
Longitud n
i
w
Latitud
Per localitzar qualsevol punt de la superfície terrestre sobre un mapa, cal disposar d’una xarxa geogràfica, és a dir, un sistema de coordenades format per dos tipus de línies imaginàries: • Els paral·lels, que són cercles perpendiculars a l’eix de rotació terrestre. El principal, o paral·lel 0°, és l’equador, que divideix la Terra en dues meitats o hemisferis, el nord i el sud. Altres paral· lels importants són els tròpics de Càncer i de Capricorn i els cercles polars àrtic i antàrtic. • Els meridians, que són semicercles que van de pol a pol. El principal, o meridià 0°, és el que passa per Greenwich, a prop de Londres.
Tròpic de Càncer (23º 27’ N)
i
4.2 La xarxa geogràfica
Meridià de Greenwich (0º)
Hemisferi sud
Els geògrafs representen l’espai geogràfic per mitjà de mapes. Un mapa és una representació simplificada de la superfície esfèrica de la Terra, o d’una part d’aquesta, sobre un pla.
Pol nord
Cercle polar àrtic (66º 33’ N)
d
4.1. Els mapes i els seus elements
Paral·lels i meridians
e M
h
Per fer un mapa, cal tenir en compte tres elements: • El sistema de projecció, que és el mètode que permet representar la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla. • L’escala, que és la relació que hi ha entre una distància mesurada sobre el mapa i la corresponent distància mesurada sobre el terreny. Les escales més habituals són la gràfica i la numèrica. • Els signes convencionals, que són colors, signes o símbols utilitzats per representar la realitat de manera simplificada. El seu significat s’explica en la llegenda del mapa.
Equador
P a r a l · l e l
Pol sud
La llegenda Xarxa viària Autopistes i autovies Autopistes i autovies en construcció Carretera Carretera en construcció
Aeroports Internacionals Nacionals Aeròdroms
S AB I ES Q U E… ? Sabies que fins a l’any 1884 no hi va haver un únic meridià de referència per determinar la longitud i cada país escollia el seu? En el cas d’Espanya, el que passava per Madrid. Des d’aquesta data es va adoptar universalment com a meridià 0° el que travessava el Real Observatorio de Greenwich, localitat propera a Londres, d’on prové el seu nom.
16
c
4.3 El sistema de projecció, l’escala i els signes convencionals
r
i
Gràcies a aquesta xarxa geogràfica, pot localitzar-se qualsevol punt sobre un mapa si se’n coneixen la latitud i la longitud mesurades en graus. La latitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra fins a l’equador. Pot ser nord o sud. La longitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià 0°, o de Greenwich. Pot ser est o oest.
Hemisferi nord
4. LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI TERRESTRE
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
Treballar amb mapes 1. Observa el mapa que acompanya la projecció cilíndrica d’aquesta pàgina i contesta les preguntes següents: O 180˚ 160˚ 140˚ 120˚ 100˚ 80˚ 60˚ 40˚ 20˚
0˚
E 20˚ 40˚ 60˚ 80˚ 100˚ 120˚ 140˚ 160˚ 180˚
80˚
Cercle polar àrtic
60˚ 40˚ Tròpic de Càncer
20˚
Equador
0˚ 20˚
Tròpic de Capricorn
40˚ 60˚ Cercle polar antàrtic
80˚
a) Quins paral·lels hi ha representats?
b) Quin és el meridià principal que hi apareix? c) Quin paral·lel hi ha en la latitud 20°?
2. Amb l'ajut d'un atles o dels mapes corresponents del final del llibre, calcula la latitud i la longitud de Lisboa, Moscou i Girona.
Interpretar escales L’escala gràfica
L’escala numèrica
Consisteix en una línia recta, dividida en segments. A sobre s’indica la distància real a la qual equival la totalitat de l’escala o cada una de les seves parts, la qual cosa permet fer conversions directament.
Indica la relació entre una unitat del mapa i la realitat. Per exemple, l’escala 1:6.750.000 indica que 1 cm mesurat en el mapa equival a 6.750.000 cm reals, és a dir, a 67,5 km.
0
100
200
300
400
500 km
Escala 1:6.750.000
3. Què significa una escala 1:5.000? Comprendre el text 4. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F):
a) El sistema de projecció és el mètode que permet representar la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla. b) Els meridians són cercles perpendiculars a l’eix de la rotació terrestre. c) La latitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià 0°. d) El tròpic de Càncer és un meridià.
17
UNITAT 1 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE
» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Relaciona cada definició amb el concepte geogràfic:
b) El principal passa per Greenwich.
DEFINICIONS: a) Sistema planetari del qual forma part la Terra.
c) El principal és l’equador.
b) Galàxia on es troba la Terra.
d) Són semicercles que van de pol a pol.
c) Capa gasosa que embolcalla la Terra.
e) Es disposen cap al nord i cap al sud de l’equador.
d) Agrupació d’astres a l’univers.
f) Es numeren cap a l’est i cap a l’oest.
CONCEPTES: 1) Atmosfera 3) Via Làctia
3.
2) Sistema solar 4) Galàxia
Digues a quines dues capitals europees corresponen les coordenades geogràfiques següents: a) 48,8° latitud nord i 2,3° longitud est.
2.
Escriu si les característiques següents corresponen als paral·lels o als meridians: a) Són cercles perpendiculars a l’eix terrestre.
80º
180º
170º 160º
150º
140º
130º
120º
110º
100º
90º
80º
70º
60º
50º
40º
30º
20º
10º
b) 55,7° latitud nord i 37,6° longitud est.
0º
10º
20º
30º
40º
50º
60º
70º
80º
90º
100º
110º
120º 130º
140º
150º
160º 170º
70º
70º
60º
60º
50º
50º
40º
40º
30º
30º
20º
20º
10º
10º
0º
0º
10º
10º
20º
20º
30º
30º
N
40º
O
50º
40º
E
50º
S
60º
60º
70º
70º
180º
18
180º 80º
170º 160º
150º
140º
130º
120º
110º
100º
90º
80º
70º
60º
50º
40º
30º
20º
10º
0º
10º
20º
30º
40º
50º
60º
70º
80º
90º
100º
110º
120º 130º
140º
150º
160º 170º
180º
POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 1
» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Els moviments de la Terra Eix terrestre
La Terra està en continu moviment. Gira, juntament amb la resta de planetes i cossos del sistema solar, al voltant del centre de la nostra galàxia. Tanmateix, aquest moviment afecta poc la nostra vida quotidiana. Més important per a nosaltres és el moviment que fa al voltant del Sol, ja que determina l’any i el canvi d’estacions. I, més important encara, és la rotació de la Terra al voltant del seu eix, que provoca el dia i la nit, determina els nostres horaris i, en definitiva, forma part de les nostres vides. Font: https://www.astronomia.com
1. Quins paral·lels fonamentals hi ha dibuixats en la
b) A quin hemisferi cauen els rajos del sol perpendiculars i a quin ho fan inclinats?
il·lustració?
2.
A quin moment de l’any o a quina estació de l’any es produeix la situació representada en la imatge? Raona la teva resposta.
4.
Fes servir els arguments del text superior i explica breument per què el moviment de la Terra és important en les nostres vides:
3. En l’estació de l’any anomenada en l’activitat anterior… a) Què dura més a l’hemisferi nord, el dia o la nit?
19
UNITAT
2
EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS DIMENSIÓ GEOGRÀFICA
La Volta al món va sortir d’Alacant.
Inicia un nou aprenentatge En aquesta unitat t’iniciaràs en l’estudi del territori a través del mapa físic de la Terra. Aprendràs a identificar formes bàsiques de relleu (muntanyes, planes, altiplans, penínsules, illes) i de la hidrosfera (mars i oceans).
Els regatistes van navegar durant vuit mesos per alta mar.
Va finalitzar a la Haia (Països Baixos).
20
L’apartat TÈCNIQUES el trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
JUGA AMB L’ESPAI La Volta al món a vela és una regata al voltant del món que té una gran reputació. L’última edició (2017-2018) es va iniciar a Alacant i va finalitzar a la ciutat holandesa de la Haia després d’haver fet un recorregut de 83.340 km. A partir de la informació representada en el mapa, respon a aquestes qüestions:
1. Quants oceans va travessar la regata? Digues com s’anomenen: 2. A quins continents van poder desembarcar els regatistes? 3. Escriu una relació dels mars pels quals van navegar els velers i, amb l’ajuda d’un atles, anomena algun dels països que banya cada mar:
4. La prova constava d’onze etapes. Calcula la distància mitjana de cada etapa: 5. Per parelles, i amb l’ajuda d’un atles, planifiqueu una volta a la península Ibèrica a vela. En el vostre quadern heu d’especificar els mars o oceans pels quals travessarà i els països i les localitats en què poden desembarcar els regatistes. Finalment, digueu a quines comunitats autònomes es troben les localitats espanyoles que heu anomenat.
Itinerari de la Volta al món a vela 2017-2018 O C E À Mar de Kara
Mar de Laptev
G L A C I A L
Mar de Sibèria Oriental
Mar de Barentsz
Badia de Baffin
Mar de Beaufort
E U R O PA
Cercle polar àrtic
Mar de Noruega r Mael d rd No
À R T I C
Mar de Bering
Mar de Okhotsk
E U R O PA
Mar de Noruega Badia de Hudson
Golf d’Alaska
Gothenburg
Mar del Labrador
La Haia
O
Cardiff Mar Negra
E
Me di
ÀSIA
te rr à nia
Golf de Mèxic
Tròpic de Càncer
Guangzhou
Ro ja
A
Golf de Bengala
Mar de la Xina Mar de Meridional les Filipines
O C E À
Newport
ÀFRICA
À
ar
Mar d’Aràbia
AMÈRICA
Mar de la Xina Oriental
E
Hong Kong
M
À
ÀFRICA
Mar del Japó o mar de l’Est
C
Alacant Mar
O
C
Lisboa
Mar Carib
P A C Í F I C
A
T
Golf de Guinea
T
L
Golf de Guinea
L
OCEANIA
À
À
Mar del Corall
O C E À
N
Tròpic de Capricorn
N
Itajaí
T T
Ciutat del Cap
I
Í N D I C
Melbourne
Auckland
I
C Mar de Davis
O C E À
G L A C I A L
C
Mar de Tasmània
A N T À R T I C Cercle polar antàrtic Mar de Amundsen
A N TÀ R T I D A Mar de Weddell
Mar de Bellingshausen Mar de Weddell
Mar de Ross 0
1.500
3.000
4.500 km
21
UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS
1. COMPONENTS BÀSICS DEL MEDI FÍSIC (I). LES CAPES DE LA TERRA
Distribució de les plaques tectòniques Placa nordamericana
Placa eurasiàtica
1.1. L’estructura de la Terra La Terra s’estructura en una sèrie de capes concèntriques que tenen diferent gruix i estan formades per diferents materials. Des de l’interior fins a l’exterior, aquestes capes són tres: el nucli, el mantell i l’escorça. • El nucli està format per ferro i níquel. En el nucli intern aquests materials són sòlids, mentre que en el nucli extern aquests materials són líquids. • El mantell consta de dues parts: el mantell intern, que és sòlid i rígid, i el mantell extern, que és sòlid a la part superior i es troba semifós a certa profunditat. • L’escorça està constituïda per una capa prima de roques i terra. Altres capes exteriors de la Terra són la hidrosfera, integrada per totes les aigües del planeta; l’atmosfera o embolcall gasós, i, finalment, la biosfera o esfera de la vida, que és la capa prima on habiten tots els éssers vius.
1.2 La litosfera i les seves característiques La litosfera és la capa sòlida externa de la Terra i està formada per l’escorça i la part superior del mantell. Entre les característiques de la litosfera destaquen les següents: • E stà fragmentada en plaques tectòniques, que es desplacen lentament sobre el mantell separant-se o xocant entre si. Els moviments de les plaques són els responsables de la separació dels continents, la formació de les muntanyes, les erupcions volcàniques i els terratrèmols. • P resenta nombroses irregularitats. La superfície terrestre té elevacions, enfonsaments, pendents, etc. Aquestes formes constitueixen el relleu terrestre. • T é una espessor variable. L’escorça situada a sota dels oceans és més prima que la que està situada a sota dels continents.
1.3 Continents i illes Les terres emergides ocupen el 29 % de la superfície terrestre i estan constituïdes pels continents i les illes. • Els continents són grans extensions de terres emergides, envoltades per oceans i mars. • Les illes són porcions de terres emergides envoltades d’aigua, més petites que els continents. En alguns casos s’agrupen formant conjunts denominats arxipèlags. És el cas de les Antilles i les Malvines.
22
Magma Placa sud-americana
Placa africana
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
Obtenir informació d’imatges Les capes de la Terra i les seves característiques
Atmosfera 640 km Escorça oceànica
Escorça continental
Mantell superior
Mantell inferior 0 0 Nucli 2.9 m extern k 0 Nucli 7 2.2 intern km 6 1 1.2 km
Escorça
Escorça 5-70 km
Mantell superior Mantell inferior
La litosfera té un gruix variable. Assoleix els 100 km sota els oceans i els 150 km sota els continents. Hidrosfera
Escorça 5-70 km Roca sòlida Litosfera
Atmosfera
Mantell 2.900 km Mantell superior: materials sòlids que, a certa profunditat, es troben parcialment fosos. Material inferior: materials sòlids. Nucli extern 5.100 km Oxigen, ferro líquid i níquel Nucli intern 6.371 km Ferro sòlid i níquel
1. Observa els dibuixos superiors i extreu informació per contestar:
a) Quina és la capa de la Terra més profunda? De quin material està composta?
b) Quants quilòmetres de profunditat té cada capa?
c) Quines són les capes de més gruix? I les de menys gruix?
Adquirir vocabulari 2. Busca el significat de la paraula litosfera i relaciona’l amb l’estat dels materials en aquesta capa de la Terra:
Analitzar fenòmens físics 3. Què són les plaques tectòniques? 4. Explica en què es diferencien els continents de les illes:
23
UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS
2. COMPONENTS BÀSICS DEL MEDI FÍSIC (II). LES FORMES DEL RELLEU 2.1 El relleu de les terres emergides El relleu dels continents i de les illes té quatre formes bàsiques: • Les planes, que són àrees planes extenses o ondulades suaument, situades a menys de 200 metres d’altitud sobre el nivell del mar. • Els altiplans, que són planes elevades a més de 200 metres d’altitud. • Les muntanyes, que són grans elevacions del terreny, de grans pendents i una altitud superior a 600 metres. Les muntanyes solen agrupar-se en grans conjunts, anomenats serres i serralades. • Les depressions, que són àrees enfonsades, causades per l’enfonsament d’un bloc de l’escorça terrestre. Solen estar recorregudes per rius, que excaven depressions allargades anomenades valls. També poden estar ocupades per llacs.
2.2 El relleu de les terres submergides Les terres submergides sota les aigües dels oceans i els mars presenten també diferents formes de relleu: • La plataforma continental, que és un pendent suau que prolonga els continents sota les aigües marines i que es caracteritza per l’escassa profunditat (200 metres). • El talús continental, que és un pronunciat esglaó que connecta la plataforma continental amb les planes abissals. • Les planes abissals, que constitueixen els fons marins, situats a 4.000 o 5.000 metres de profunditat. El relleu és pla, però està accidentat per dorsals oceàniques, o serralades submarines, i per fosses marines, o depressions estretes i allargades.
2.3 El relleu costaner Les costes són les zones de contacte entre la superfície dels continents i els oceans i els mars. Les costes presenten diferents formes de relleu: • Les platges, superfícies planes a la vora del mar formades per l’acumulació de sediments, com ara sorra o pedres. • Els caps, o entrants de la costa al mar; els golfs, entrants del mar a la costa. • Les ries i els fiords, valls fluvials o glacials envaïdes pel mar, respectivament. • Les penínsules, extensions de terra envoltades d’aigua per totes bandes menys per una, denominada istme, que la uneix al continent.
24
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
Comprendre informacions 1. Escriu el concepte corresponent a aquestes definicions: a) Depressió allargada recorreguda per un riu.
b) Fragment de terra que uneix una península al continent.
c) Entrant del mar a la costa.
d) Conjunt de muntanyes alineades que s’enllacen les unes amb les altres.
Utilitzar les TIC 2. Utilitza internet, si et cal, per
completar les frases següents: a) Els Pirineus són un exemple de
.
b) Pel que fa al relleu, el Tibet és un
.
c) La mar Càspia és . d) A Cadaqués hi ha un .
Comprendre imatges 3. Observa el dibuix i escriu en l’espai en blanc la paraula corresponent a cada definició: El relleu i les aigües
Fragment de terra envoltat d’aigua per totes bandes menys per una —l’istme— que l’uneix a la terra.
Part de terra que uneix dos continents o una península amb el continent.
Vall inundada formada per l’entrada del mar en l’últim tram d’una vall glacial.
Extensió plana o suaument ondulada, situada a menys de 200 m d’altitud.
Acumulació d’aigua en una zona deprimida.
Elevació del terreny amb fort pendent i altitud superior a 600 m.
Corrent continu d’aigua.
Vall inundada formada per l’entrada del mar en l’últim tram d’una vall fluvial.
Àrea enfonsada de l’escorça terrestre.
Fons marí, extens i pla, situat a 4.000 o 5.000 m de profunditat.
Serralada submarina.
Part de la costa que s’endinsa al mar.
Depressió submarina estreta i allargada.
Entrant del mar a la costa.
Plana elevada a més de 200 m d’altitud.
Suau pendent entre la vora del continent i els 200 m de profunditat.
25
UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS
3. COM ES FORMA I COM ES MODIFICA EL RELLEU?
Agents interns L’orogènesi Muntanyes
Sediments
El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. Són el resultat d’una evolució lenta.
3.1 La formació del relleu i els seus agents El relleu es forma per l’acció de les forces o agents interns de la Terra. Els principals agents interns del relleu són els següents: • L’orogènesi. És el procés de formació de les muntanyes. Ocorre a les zones on xoquen o se separen dues plaques de la litosfera. • Els terratrèmols. També anomenats sismes, són bruscos sotracs de l’escorça terrestre. S’originen, sobretot, pel xoc entre dues plaques, o quan una roca és sotmesa a grans tensions. • Els volcans. Són esquerdes de l’escorça terrestre, per on surten a l’exterior el magma i els gasos procedents de l’interior de la Terra. Es localitzen, sobretot, a la zona de contacte entre les plaques.
Els terratrèmols Epicentre
3.2 La modificació del relleu i els seus agents La modificació del relleu es deu a l’acció de forces o agents externs. Els principals agents externs del relleu són els següents: • Els elements atmosfèrics. La temperatura, quan experimenta canvis ràpids de calor i fred, dilata i contreu les roques i en provoca la fractura. Les precipitacions en forma líquida penetren per les esquerdes de les roques i, en gelar-se, augmenten de volum i les trenquen. I el vent erosiona les roques, les descompon en petits fragments i transporta i sedimenta les sorres. • L’aigua. En estat líquid o sòlid, dissol alguns components de les roques, erosiona el relleu excavant valls i barrancs, transporta els materials erosionats i els sedimenta o diposita. • Els éssers vius. La vegetació i els animals modifiquen el relleu lentament perquè trenquen les roques amb les arrels o amb els moviments. Els éssers humans el modifiquen d’una manera més ràpida i duradora a través de les seves activitats (extracció de minerals, construcció de carreteres, etc.).
Hipocentre
Els volcans Núvol de cendres i pols
Xemeneia lateral
Cràter
Riu de lava
Magma
Alguns agents externs i la seva actuació La temperatura
26
L’aigua
La vegetació
Con volcànic
L’ésser humà
Xemeneia principal
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
Interpretar imatges 1. Observa les fotografies inferiors de la pàgina esquerra i explica quina modificació del relleu produeix cada agent extern:
2. Observa la il·lustració i escriu en els espais en blanc el terme o els termes corresponents: a) Erosió (elements atmosfèrics: temperatura, precipitacions i vent); b) Transport (aigua); c) Animals; d) Sedimentació (aigua); e) Erosió (éssers vius); f) Éssers humans; g) Erosió (aigua)
Actuació dels agents externs
Analitzar fenòmens físics 3. Reflexiona i anomena una transformació del relleu que no podries veure al llarg de la teva vida:
Obtenir informació 4. Busca imatges que mostrin modificacions del relleu causades pels agents externs. Enganxa-les en una cartolina i escriu, a sota de cada una, en què consisteix cada modificació.
27
UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS
4. LA HIDROSFERA
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
4.1 L’aigua a la Terra La hidrosfera és el conjunt de les aigües de la Terra. Inclou les aigües marines i les aigües continentals. • Les aigües marines són salades. Representen més del 97,5 % del total d’aigua del planeta i cobreixen, aproximadament, el 71 % de la superfície terrestre. Estan integrades pels oceans i els mars, que són porcions dels oceans properes a la costa i de menys profunditat. Les aigües marines es mouen constantment a causa de les onades (ondulacions de la superfície del mar), de les marees (pujades i baixades diàries del nivell del mar), i dels corrents marins (rius d’aigua que es desplacen pels oceans). • Les aigües continentals solen ser dolces i representen prop del 2,5 % restant de l’aigua del planeta. Estan constituïdes pels rius (corrents continus d’aigua que van a parar al mar, a un llac o a un altre riu), els llacs (acumulacions d’aigua en zones deprimides de l’escorça terrestre), les glaceres (grans acumulacions de gel) i les aigües subterrànies o aqüífers (bosses d’aigua subterrània).
Interpretar gràfics 1. Quin percentatge
representa l’aigua dolça i en quin estat es troba la major part d’aquesta aigua?
2. On es troba l’aigua dolça en estat líquid?
3. Quin tant per cent de l’aigua dolça és subterrània?
4.2 El cicle de l’aigua L’aigua es troba en circulació permanent i fa un circuit continu conegut com a cicle de l’aigua. Els dos processos fonamentals d’aquest cicle són l’evaporació i la precipitació. • L’evaporació és el pas de l’aigua de l’estat líquid al gasós utilitzant l’energia del Sol. Converteix, per tant, l’aigua superficial dels oceans i els mars en vapor d’aigua atmosfèric. • La precipitació és la caiguda de l’aigua sobre la superfície terrestre en forma de pluja, neu o calamarsa.
Utilitzar les TIC 4. Quina científica
catalana va ser la primera dona que va participar en una expedició de l’Estat espanyol a l’Antàrtida?
Distribució de l’aigua a la Terra Aigua dolça
2,5%
Altres
0,9 %
Aigua dolça superficial
0,3 %
Rius
2% Pantans
11 %
Aigües subterrànies
30,1 %
Aigua salada (oceans)
Capes de gel i glaceres
87 %
Aigua de la Terra
Aigua dolça
Aigua dolça superficial
97,5%
28
68,7 %
Llacs
L’aigua de la Terra es troba en forma de vapor als núvols; en forma líquida a les aigües salades o dolces, i en forma de gel a les zones més fredes del planeta. En la fotografia, la glacera Perito Moreno (Argentina).
Adquirir vocabulari 5. Escriu el significat dels termes següents: – hidrosfera – evaporació – precipitació
Treballar amb mapes 6. Busca en el mapa els noms de
e Gr or enlà n dia dat là n ti c a
Els corrents marins C a br La el .d
C.
r do -e q u
Corrent circump
C.
C. de l
oldt
olar antàrtic
C. de les Malvines
C. del Perú o de Humb
100
200
orial quat Corrent sud -e C. d’ A
ust
Principals corrents marins superficials Corrents marins freds Corrents marins càlids
400 km
300
rà
Corrent circumpolar antàrtic
Cercle polar antàrtic
0
hio Kuro-S ent de Corr Co rrent n ord-equatorial Contracorrent equatorial
Contracorrent
Benguela de C.
Tròpic de Capricorn
a to ri al Con trac Co rren equato orrent ri t su d -e a l qua tori al l i as Br
io Sh aOy d’
li a
o rd
ll e s
tor C orrent nord-equa Contracorrent equatorial o del Niño Equador ud-equatorial Corrent s
.n
C
rnia
ial
lf Go
gu
lifò Ca
Tròpic de Càncer
l
n
Co de rrent Ca nàri es
de C.
e C. d
el P C. d
rd c No acífi
d
a riv De
d’A
Cercle polar àrtic
C.
dos corrents càlids i de dos corrents freds. Escriu-los:
7. Escriu en els espais en blanc de la imatge els termes següents:
llac • aqüífer • glacera (dos cops) • riu (tres cops) (circ)
Neus perpètues
Formació de núvols Precipitació
Llacuna
(llengua)
EV AP O RA CI Ó
(curs alt)
Aigües subterrànies (curs mitjà) Afluent
Mar
PO RA C
Delta
EV A
(curs baix)
IÓ
Meandre
29
UNITAT 2 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE
» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. La imatge següent mostra un arxipèlag o conjunt variable d’illes. Explica breument quins agents interns del relleu poden modificar-lo:
4. Completa els espais en blanc: Les formes del relleu es diferencien en
inclouen
2. Escriu el nom del concepte geogràfic correspo-
inclouen, entre d’altres
De les formes de relleu de l’esquema, quines apareixen en el mapa següent?
nent a cada definició: a) Pas de l’aigua de l’estat líquid al gasós utilitzant l’energia solar.
b) Corrents continus d’aigua que flueixen per un curs o llit.
c) P orcions dels oceans properes a la costa i amb menys profunditat que els oceans.
3.
OCEÀ PACÍFIC
Descriu la imatge següent i explica quina informació ens proporciona: Escorça
Atmosfera Litosfera
Mantell superior Nucli intern
Hidrosfera
30
Mar Carib
Mantell inferior Nucli extern
POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 2
» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES El terratrèmol de Nova Zelanda Els efectes del sisme Un terratrèmol de 6,5 de magnitud en l’escala de Richter va sacsejar aquest diumenge la regió de Wellington, la capital de Nova Zelanda. Les autoritats no han parlat fins a aquest moment de víctimes. El sisme va causar ferides lleus a quatre persones i va provocar l’enfonsament d’un bloc d’uns 15 metres d’ample de la terminal de contenidors a la badia de Wellington. Altres danys materials han estat la ruptura dels vidres de finestres d’un edifici de Wellington i la caiguda de parets i sostres d’edificis als voltants de la ciutat. A més, ha provocat el tall temporal de l’electricitat a 3.500 habitatges, el tancament momentani de l’aeroport de Wellington i la suspensió del servei ferroviari. Nova Zelanda s’assenta en la falla que hi ha entre les plaques tectòniques del Pacífic i Oceania i registra prop de 14.000 moviments sísmics cada any. D’aquests, entre 100 i 150 tenen prou potència per ser percebuts pels éssers humans. Límit de placa
Magnitud en l'escala de Richter
Efectes del terratrèmol
Menys de 3,5
No se sol sentir, però es registra.
3,5 - 5,4
Se sent, però només produeix danys menors a prop d’on es produeix.
5,5 - 6,0
Ocasiona danys lleugers en estructures en un radi de 10 km.
6,1 - 6,9
Pot ocasionar danys greus en àrees on viu molta gent.
7,0 - 7,9
Causa greus danys a les poblacions en un radi de 100 km. És un terratrèmol important.
8 o més de 8
Produeix destrucció total en poblacions properes i danys severs en un radi de més de 1.000 km de distància. És un gran terratrèmol.
Regions amb terratrèmols freqüents
NOVA ZELANDA Wellington
1. Respon a partir dels teus coneixements i del text de dalt: a) Què són els terratrèmols i per què es produeixen?
2.
L’escala de Richter mesura l’energia alliberada en un terratrèmol. Consulta l’escala i respon: a) El terratrèmol que va tenir lloc a Nova Zelanda es considera un terratrèmol de gran magnitud? Argumenta la teva resposta.
b) A quina regió i a quin país es va produir el terratrèmol?
c) Segons el mapa, quines zones o regions d’Espanya tenen més risc sísmic?
b) Segons el text, Nova Zelanda registra prop de 14.000 moviments sísmics a l’any. D’aquesta quantitat, quants no són percebuts pels éssers humans? Quin percentatge representen respecte del total?
d) Què són les plaques tectòniques?
31