CoNEIXEMENT del
MEdi
a o c i s L i Cultural
Programa Entorn
5
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Autoria: Diego Montero Jaume Reula
Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Francesc Solà Edició: Lluís Cugota Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo Maquetació: Judit Sunyol, Mercedes F. Bravo, Laura R. Dengra Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Mercè Ortí Fotografies: 123RF, @CCMA, Depositphotos, Efe, Imatges de Shutterstock.com, Photo Aisa i Arxiu Barcanova
© 2022, Jaume Reula, Diego Montero © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5840-4 DL B 7072-2022 Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre? El Programa Entorn de Coneixement del medi social i cultural de 5è d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en el Treball d’observació o d’experimentació de cada unitat. Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre. Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. Activitat per avaluar per competències. Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.
S ETAT SOCI ORIS IT I TERR
ueixi. dismin creixi o blació e una po CIÓ: nya. e fan qu i a Catalu tors qu història. en avu m els fac nostra nes viu la iure rso en scr pe ó De es igraci alana. em quant la imm ietat cat Coneixer ància de de la soc la import actual Valorarem ersitat em la div Observar
De ben Explica-m’ho tot! familiar teu segur que algun anys a Cataludevia arribar, fa banda altra na d’algu nya, des món. Entrevisd’Espanya o del el seu testimoni, ta’l, enregistra a-li que t’enfes-li fotos, deman de records senyi el seu àlbum a la seva vida i, després, explic nys i companyes als teus compa is de fer-li de classe. No t’oblid costat. les preguntes del
8.
ATEN
UN PAÍS D’IMMIG
RANTS
de Catalunya de 1717
0.
7 4
0.
25
6.
57
6.
7.
60
54
7.
51
7.
26
52
2
90
8
7.539.618
6.361.365 5.956.000
4
1. Diferents jobs, three sectors. Farmer
onès), Museu del Besòs (el Barcel El Sevillano. El nya, a Sant Adrià no. Entra Immigració a Catalu migratòria: el Sevilla d’Història de la nostra memòria explica de què nt curiós de la iga una mica i conserva un eleme en l’enllaç, invest clic fes al, person en el teu espai es tracta. mitjana nes tenen una les dones catala è una genadons. Avui 10. Massa pocs per sota dels 2,1 fills que es necessiten perqu s anys, xifra molt durant els pròxim d’1,31 fills, una que passaria si, creus Què laci l’anterior. neració reemp a Catalunya? deixessin de venir els immigrants
9.
110
Match the jobs with
Builder
Doctor
Secondary
Manufacturer Tertiary
Add three more jobs.
2. Your favourite profession.
3. Greenhouse crops. Mark
What would you like
the products that are
tomat
to do in the future?
Why?
grown in greenhouses.
wheat
canova.cat. del web www.bar en l’espai personal a aquest museu Trobaràs l’enllaç
to.
Primary
Fisherman
Pilot
H!
the sector they belong
waterm
oes
elons
grapes
ries strawber
olives
peppers
potat
oes
Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.
94
3
2.891.000
2
1.966.382
1
829.615 402.531 1717
AND NOW, IN ENGLIS
Què ha estat el més positiu de la seva experiència? Hi ha hagut res de negatiu?
a 2018.
5
0
Quan i per què va marxar? Què buscava aquí? Ho va trobar? Li va costar d’arrelar-se a Catalunya? Per què?
UNITAT 4
Evolució de la població
8
7
6
1787
1900
1940
1981
2001
2011 2012 2013
2015
2018
Any
UNITAT 5
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.
7.
101
Tot i alguns breus perí odes d’es blació cata tancament lana no ha demogràfic, parat de créix la poer durant els darrers segles. Durant el segle xvii i, en un millorar context i els ave d’expansió nços en epidèm eco hig nòmica, iene i me ies. Catalun l’alimenta dicina van ya va pas ció va 800.000. fer desapa sar de ten rèixer les ir 400.000 grans habitants Durant el a tenir-n segle xix e més de va continu d’habitant ar aquesta s l’any 190 tendència 0. Això va es va man fins a asso ser possibl tenir sem lir els dos e perquè pre per sob milions bar molts el nombre re del nom immigra de naixem bre de def nts valencia ents uncions ns i arag Durant el i perquè onesos. segle xx van arri, la mortali mantenia tat va con alta. A les tinuar baix dèc ades de afavorir ant, men l’arribad 1960 i 197 tre que la a de mo nata 0 el litat des creixement lts immigra envolup es ament indu nts d’altres demogr àfic es va strial va llocs d’E darreria alentir arra spanya. del segle, Malgrat n de la cris Catalunya que el i econòm ja ultrapa Durant els ica de 197 ssava els inicis del sis milions 5, a la segle xxi de molts d’habitants , el creixem immigra . ent es va nts d’al Tot i que tres païs accelerar os i es van la crisi eco gràcies a nòmica l’arribad assolir els joves cata que es va a set milions lans i mo iniciar l’an d’habitants lts d’aques feina, avu y 2008 va . ts nouving i aquest provocar uts hagues daltabaix que molts sin de mar sembla sup xar a fora erat i els a buscar immigra nts tornen a Catalun ya. En milions
NTS QUANT S HABITA TOTS TÉ CATAL UNYA? AQUÍ? HAN NASCU T
Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.
ACTIVITATS
UNITAT 5
5
una societat igualitària
109
a més • En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat. • En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició. • En l’apartat Treball d’observació es proposen treballs de recerca i manipulatius. • Al final del llibre es planteja un projecte cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’apartat Em poso a prova que serveix per avaluar els coneixements més representatius. • També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut treballat a l’aula.
índex 1
Un planeta del sistema solar
2
Un país de clima mediterrani
L’univers, la nostra casa gran ............ 7
Parlem del temps o del clima? ....... 31
El sistema solar ................................ 10
Zones climàtiques d’un planeta divers ...................... 34
La Terra, un planeta petit ................ 13 La Terra, un planeta habitable ........ 16 A quin punt de la Terra som? .......... 19 And now, in English! ........................ 22 Mapa conceptual ............................. 24 Reflexiono i aprenc .......................... 25 treball d’observació ............. 26
4
Les activitats econòmiques
Els climes de Catalunya i d’Espanya ................................... 37
L’arribada dels romans .................... 61 De l’expansió a la crisi ..................... 67
And now, in English! ........................ 46
And now, in English! ........................ 70
Mapa conceptual ............................. 48
Mapa conceptual ............................. 72
Reflexiono i aprenc .......................... 49
Reflexiono i aprenc .......................... 73
treball d’observació ............. 50
treball d’observació ............. 74
5
Una societat igualitària
Un país d’immigrants .................... 109
La indústria ....................................... 85
Una societat dinàmica ................... 112
El comerç i el turisme ...................... 88
Una societat igualitària .................. 115
Els transports ................................... 91
And now, in English! ...................... 118
And now, in English! ........................ 94
Mapa conceptual ........................... 120
Mapa conceptual ............................. 96
Reflexiono i aprenc ........................ 121
La població de Catalunya ............. 106
Reflexiono i aprenc .......................... 97 treball d’observació ........... 122
sabers de l’àrea ...................... 143
L’inici de la història. L’edat antiga ................................. 58
Quan el temps sembla boig ........... 43
Agricultura, ramaderia i pesca ........ 82
em poso a prova Unitat 1 ........................................... 133 Unitat 2 ........................................... 135 Unitat 2 ........................................... 137 Unitat 4 ........................................... 139 Unitat 5 ........................................... 141
Viatgem molt enrere en el temps ................................... 55
Els orígens de Catalunya ................ 64
L’estudi de la població .................. 103
Projecte cooperatiu. Vacances per aprendre .................. 125
Els nostres orígens
Quin temps farà demà? .................. 40
Vuit hores per treballar. Tres grans sectors ......................... 79
treball d’observació ............. 98
3
1
un planeta del sistema solar
ATS SOC I E T ORIS T I R R E IT
ATENCIÓ:
itat de cossos rs e iv d la m re Observa nivers. celestes de l’u e os celestes qu ss o c ls e m re Descriu a a en el sistem rr Te la n ye n a acomp solar. és r què la Terra e p m re ta n u g Ens pre ovida que es c b m a ta e n la l’únic p neix. nos sobre la su ra tu si a m re Aprend stre planeta. perfície del no PER QUÈ HI HA VIDA A LA TERRA? QUIN ESTEL ENS PROPORCIONA LLUM I ESCALFOR?
5
coneixements
previs s Què dirie u que es ve tge? en la ima
Penses que està quiet o que es mou?
Per què?
Quins co ssos celestes coneixes ?
A la Terra hi ha plantes i animals, mentre que en altres planetes, com Mart o Saturn, no. Per què creus que només hi ha vida a la Terra? Els mapes són molt útils per orientar-se.
Què significa que demà bufarà vent del sud?
UNITAT 1
Què vol dir que Puigcerdà es troba al nord de Catalunya?
6
L’UNIVERS, LA NOSTRA CASA GRAN L’univers és un espai immens que conté estels, nebuloses, galàxies, planetes, satèl· lits, asteroides i cometes (cossos celestes), a més de gasos i matèria interestel·lar. Segons la teoria del Big Bang, l’univers es va crear fa molts milers de milions d’anys a partir d’una explosió que va produir una gran expansió de matèria. En expandir-se i refredar-se, les partícules d’aquesta matèria van donar origen als cossos celestes.
Els cossos celestes Si mirem el cel en una nit clara des d’un indret molt fosc, sense contaminació lumínica, podrem veure-hi molts estels. Els estels són globus enormes que brillen a causa de la combustió dels gasos que els componen. Els estels formen part de les nebuloses, que són acumulacions de gas i pols que semblen núvols.
Les galàxies són agrupacions de milions d’estels i de nebuloses. Adopten formes diverses, com ara forma d’espiral o forma d’el·lipse.
Al cel s’observen molts moviments. Els planetes giren al voltant dels estels. Els planetes són cossos rocallosos o gasosos de pròpia. Al seu torn, els satèl·lits giren al voltant dels planetes.
Els cometes són ast res amb un nucli de gel que deixen enrere una llarga cua de vapor d’aigu a en aproximar-se als estels.
UNITAT 1
forma esfèrica que no tenen llum
Els astero ides són trossos de roca que via tgen per l’espai al voltant d’un estel o d’un planeta. Quan un astero ide cau a la Ter ra, rep el nom de meteo rit.
7
ACTIVITATS
UNITAT 1
1. Què és què? Digues quin tipus de cos celeste és cada un i justifica per què.
8
A
B
C
D
A
és
perquè
B
és
perquè
C
és
perquè
D
és
perquè
2. En
Ens observen des de dalt. aquest
instant,
centenars
d’aparells que volen per sobre de l’atmosfera terrestre capten imatges del nostre planeta, n’obtenen dades meteorològiques i fan possibles la localització geogràfica i les comunicacions a distància. Aquests ginys s’anomenen satèl·lits artificials. Creus que els escau, aquest nom? Per què?
3. No cal preocupar-se tant! En l’antiguitat, l’aparició d’un cometa al cel era interpretada sovint com un senyal que anunciava que s’acostava una gran catàstrofe. Imagina que viatges al passat i que et trobes amb un grup de persones que miren un cometa mortes de por. Què els diries per tranquil·litzar-les? Assaja el teu discurs davant dels teus companys i companyes.
4.
Quin xoc tan descomunal! Fa 66 milions d’anys, un meteorit gegant va
xocar amb la superfície de la Terra. Llegeix el text de la notícia que tens en l’espai personal i, després, feu grups i debateu-la: ser Quines van üències? les conseq
Creieu qu e es pod en detectar, actualme nt, els mete orits que passen a prop de la Terra? Com?
Trobaràs l’enllaç corresponent a aquesta notícia en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
UNITAT 1
Imagineu mètodes per desviar-los tòria de la seva trajec s fo e en el cas qu necessari.
9
EL SISTEMA SOLAR Un conjunt de cossos celestes que gira al voltant d’un estel forma un sistema planetari. En el cas del sistema solar, que inclou la Terra, els cossos celestes giren al voltant del Sol, que els proporciona llum i escalfor. El sistema solar forma part de la Via Làctia, una galàxia en forma d’espiral. Per ordre de proximitat al Sol, els planetes del sistema solar són aquests:
1. MERCURI Té la velocitat de rotació al voltant del Sol més alta de tots i una temperatura superficial que pot arribar a 430 °C.
2. VENUS És el planeta més proper a la Terra. Des del nostre planeta resulta visible; el veiem com un punt brillant poc abans de pondre’s o de sortir el sol. La seva superfície arriba a 465 °C i té una atmosfera de núvols d’àcid.
3. LA TERRA També l’anomenem el planeta blau a causa dels oceans que cobreixen tres quartes parts de la seva superfície. Té un únic satèl·lit: la Lluna.
4. MART És un planeta de color vermell intens. Té la superfície coberta de deserts, valls i muntanyes enormes.
5. JÚPITER És el planeta més gros i el que gira més ràpid sobre el seu eix. Podria contenir 1.300 vegades la Terra.
6. SATURN És un planeta groguenc que està envoltat de diversos anells formats per milions de partícules de gel.
7. URÀ És el tercer planeta més gros després de Júpiter i de Saturn. Té diversos satèl·lits.
UNITAT 1
8. NEPTÚ
10
Té un color blavós. La seva superfície és coberta de gel i hi bufen vents de 2.000 quilòmetres per segon. La superfície de la Lluna.
ACTIVITATS 5. Cada cosa al seu lloc! Escriu, en el lloc corresponent, cada un dels noms dels planetes del sistema solar:
Creus que el sistema solar ocupa una gran extensió de l’univers?
UNITAT 1 11
6.
Qui és qui? Quin planeta del sistema solar…
…té la superfície coberta de gel? …gira més ràpid al voltant del Sol? …és conegut pels seus anells? …és anomenat el planeta vermell?
7. Fem de planetes! Els planetes giren al voltant del Sol seguint una òrbita, alhora que giren sobre si mateixos.
8.
Planeta
Temps de rotació al voltant del Sol
Mercuri
87 dies
Venus
224 dies
Terra
365 dies
Mart
686 dies
Feu grup s de cinc co mpanys o compan yes i represen teu els movim ents dels planetes més prop ers al Sol. Tin gueu pres ent que tenen períodes de rotació diferents .
Quin robot tan tafaner! L’any 2018, el Rover Opportunity, un robot explo-
rador enviat a Mart, va deixar de funcionar després de quinze anys de voltar per aquest planeta. Observa el vídeo que tens a l’espai personal i escriu quins descobriments importants va fer. Fes-ne un dibuix.
UNITAT 1
12
Trobaràs l’enllaç a aquesta notícia a l’espai personal del web www.barcanova.cat.
LA TERRA, UN PLANETA PETIT El planeta Terra és el tercer planeta del sistema solar més pròxim al Sol. Té una mida petita, comparat amb Júpiter o Saturn, i és un punt petitíssim en l’espai si el comparem amb el Sol. Es va formar fa 4.600 milions d’anys.
12.714 km 12.756 km
Pol nord
Equinocci 21 març Solstici 22 juny
Pol sud
ra
Primave
Estiu
Hivern
Tardor
Solstici 22 desembre
Equinocci 23 setembre
La Terra té forma d’esfera lleuge a rament aixafada pels pols i un mica inclinada sobre l’eix imagil. nari que la travessa de pol a po s Per això, el seu diàmetre és mé gran a l’equador (12.756 km) que als pols (12.714 km).
Un satèl·lit que ens acompanya La Lluna és el satèl·lit de la Terra. És una esfera amb un diàmetre de 3.475 km. Fa una volta a la Terra cada 27 dies
La Terra es mou permanentment al voltant del Sol (translació) i sobre si mateixa (rotació). Un moviment de translació complet tarda un any : 365 dies, 5 hores i 48 minuts. Una rotació dura un dia: 23 hores i 56 minuts.
L’any 1969 es va produir una de les grans fites de la història de la humanitat quan la nau tripulada nord-americana Apollo 11 va arribar a la Lluna.
i 7 hores. Com que fa un gir sobre si mateixa també cada 27 dies i 7 hores, des de la Terra només veiem una de les seves cares. A la Lluna no hi ha vida perquè no té atmosfera ni aigua. Com que no està seva superfície està coberta de cràters causats per impactes de meteorits.
La superfície lunar, amb la Terra al fons.
UNITAT 1
protegida per cap embolcall gasós, la
13
ACTIVITATS 9. Això s’accelera! Imagina que la Terra comencés a girar cada cop més de pressa. Què passaria? Els dies es farien més
perquè
10. Caldrà que matinis! Amb l’ajut d’un adult, fes una fotografia del sol en el moment en què surt i una altra en el moment en què es pon. Amb una brúixola, determina el punt cardinal de la sortida i de la posta. A la meva població, el sol surt per
i es pon per
11. Quina desproporció! Si omplíssim el nostre planeta de llunes, dins la Terra n’hi cabrien gairebé 50.
Agafa 50 bales i posa-les sobre un paper formant un cercle. Dibuixa el cercle. Dibuixa-hi, al costat, un altre cercle de la mida d’una bala.
UNITAT 1
Per què creus que la Lluna gira al
14
12.
voltant de la Terra, i no a l’inrevés?
La millor situació. Els astrònoms i les astrònomes, per poder observar
l’univers a les fosques, s’estimen més els llocs poc habitats. Si es pogués instal·lar un observatori astronòmic a la Lluna, quina situació seria la millor?
13. Quatre fases lunars. En la fase de lluna nova, des de la Terra veiem la cara no il·luminada de la Lluna. En la fase de quart creixent, la Lluna té la forma de la lletra D. La lluna plena es veu perfectament rodona. En la fase de quart minvant, la Lluna té la forma de la lletra C. A LL U N A N O V
Q U A R T M IN V A NT
A LL U N A P LE N
QUART CREIXENT
Observa el cel i digues en quina fase es troba avui la Lluna.
Avui, dia
de
de l’any
, la Lluna es troba .
en
14. Quin comentari tan ben trobat! Neil Armstrong va ser el primer ésser humà que va trepitjar la Lluna; ho va fer el 21 de juliol de 1969. El que va dir aleshores ha passat a la història: «Aquest és un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat». Debateu en grup el significat d’aquestes paraules.
15. Petjades inesborrables. Les petjades que els astronautes i els seus vehicles han deixat a la superfície de la Lluna en les diverses expedicions lunars hi romandran durant milions d’anys. Per què?
VERITAT
FALS
a) Perquè a la Lluna no hi fa vent. b) Perquè no hi impacten meteorits que les puguin esborrar.
d) Perquè no hi ha cursos d’aigua superficial.
UNITAT 1
c) Perquè la Lluna no rep les radiacions del Sol.
15
LA TERRA, UN PLANETA HABITABLE Potser un dia trobarem éssers vius en algun altre planeta, però, de moment, la Terra és l’únic lloc de l’univers on sabem que hi ha vida. La distància del nostre planeta al Sol fa que a la Terra hi hagi una temperatura adequada per a la vida. Si estigués més a prop del Sol, hi faria massa calor; si estigués més lluny, hi faria massa fred.
Un tifó fotografiat des d’un satèl·lit artificial.
L’atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. Conté un 78 % de nitrogen, un 21 % d’oxigen i un 1 % de vapor d’aigua i d’altres gasos. Aquests gasos són imprescindibles perquè les plantes i els animals facin les seves funcions vitals.
egeix L’atmosfe ra també ens prot s del Sol, de les radiacions ultraviolade la tempe ra tura que són pe rjudicials, i regula hive rnacle. com si es tractés d’un gran La presència d’aigua al planeta blau és també molt important. Sense aigua, els éssers vius no podríem sobreviure. De fet, es pensa que les primeres formes simples de vida de la Terra van sorgir en un medi líquid. L’aigua de la Terra es mou en un cicle que no s’atura mai:
2 3
UNITAT 1
1
16
4
1 2
El Sol evapo
ra l’aigua de
oceans, els ri
ls
us i els llacs.
l vapor d E ’aigua asce ndeix i forma els núvols. 3 El vapor e s refreda, es condensa i p recipita sobre la superfície del planeta en forma de pluja o neu. 4 Part de l’aigu a va als rius i als mars i la resta s’escola sota terra.
ACTIVITATS 16. Aigua a la vista! Llegeix la notícia i comenta-la en grup amb els teus companys. Quines condicions té K2-18b que el podrien fer habitable?
Troben aigua al planeta K2-18b K2-18b és un planeta vuit vegades més gran que la Terra i que gira al voltant d’un este l nan vermell fora del sistema solar, a una distància de 110 anys llum de nosaltres. Té una atmosfera amb vapor d’aigua, hidrogen
Si hi existís algun tipus de vida,
i heli, entre altres gasos. Segons ha publica
t
podríem arribar a tenir contacte
recentment un equip d’investigadors en la revista Nature Astronomy, la distància en-
amb els seus habitants?
tre el planeta i l’estel fa pensar que les tem
creieu que els éssers humans
peratures són òptimes i que podria conteni
-
r
aigua en estat líquid.
17.
Quin èxit per a la humanitat! La capa d’ozó és una part de l’atmosfe-
ra que protegeix la superfície de la Terra dels raigs ultraviolats procedents del Sol. L’any 1989 un tractat internacional, el protocol de Mont-real, va prohibir els gasos industrials CFC en demostrar-se que feien malbé la capa d’ozó. Pensa altres accions que caldria fer per protegir l’atmosfera.
Poseu-les en comú i feu-ne una llista entre tota la classe.
UNITAT 1
17
18. Cal tenir capacitat de síntesi. Resumeix, amb tres frases, el cicle de l’aigua. 1. 2. 3.
19. Cada terme en el seu lloc. Escriu els conceptes en el lloc del dibuix o en els filets de sota corresponents:
ànies pluja mar p recipitació r r e t b u s ó i s e c ü a ig a condens r iu llac núvol evapo ració escolament neu El cicle de l’aigua
B
C
A
UNITAT 1
D
18
A
C
B
D
A QUIN PUNT DE LA TERRA SOM? Un globus terraqüi és la representació de la Terra sobre una esfera. Si representem tota la superfície terrestre sobre un pla, obtenim un mapamundi o planisferi. Gràcies a la xarxa geogràfica, podem localitzar qualsevol punt geogràfic, qualsevol objecte o qualsevol persona a la superfície de la Terra. Aquesta xarxa és formada per una quadrícula de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.
Els meridians
Els paral·lels 15° 30° 45° 60°
Pol nord Latitud nord
70° 60° 50° 40° 30° 20° 10° 0°
80° 90°
Hemisferi nord
Hemisferi sud Equador
90° 80°
0° 10° 20° 30° 40° 50° 60° 70°
Pol sud
0°
15° 30° 45° 60°
75°
75°
Meridià de Greenwich Latitud sud Longitud oest
Longitud est
Els paral·lels (línies de latitud) són línies horitzontals paral·leles a l’equador. L’equador divideix la Terra en dos hemisferis i és el paral·lel zero (0°). Els meridians (línies de longitud) són línies verticals que van des del pol nord fins al pol sud. El meridià que passa per l’observatori de Greenwich, a Londres, és el meridià zero (0°). Per identificar qualsevol lloc de la superfície, ho podem fer a partir de les seves lel. Així, per exemple, l’Everest és un cim situat, aproximadament, a 28° de latitud nord i a 87° de longitud est.
UNITAT 1
coordenades geogràfiques, formades per l’encreuament d’un meridià i d’un paral·
19
ACTIVITATS 20.
Fem un cop d’ull al mapamundi. Observa
el planisferi i respon a les preguntes de sota:
140°O
180° 160°O
120°O
100°O
80°O
60°O
40°O
20°O
20°E
0°
40°E
60°E
80°E
100°E
120°E
140°E
160°E
180°
60°N 60°N
40°N 40°N
Everest 28º N, 87ºE
20°N
20°N
0°
Equador
0°
20°S 20°S 40°S 40°S
Meridià de Greenwich
60°S
60°S
180° 160°O
140°O
120°O
100°O
80°O
60°O
40°O
20°O
0°
20°E
40°E
60°E
80°E
100°E
120°E
140°E
160°E
Què significa la indicació 28° N, 87° E que acompanya el topònim Everest?
Observa la situació de Barcelona respecte de l’equador i del meridià de Greenwich i calcula’n la latitud i la longitud aproximades.
Davant les costes de quin continent navegaràs si passes pel lloc on s’encreuen el paral·lel 0° i el meridià 0°?
UNITAT 1
Respecte d’aquest continent, on et trobaràs: al nord, al sud, a l’est o a l’oest?
20
Marca en el mapa el punt que indiquen les coordenades 40º S, 60º O.
180°
21.
Siguem exactes! La distància de qualsevol punt fins a l’equador i fins al
meridià de Greenwich s’expressa en graus, minuts i segons. Tria quatre poblacions catalanes que coneguis i esbrina’n, amb l’ajut d’internet, les coordenades geogràfiques. Digues quina de les quatre es troba més al nord, més al sud, més a l’est i més a l’oest. Nom
Latitud
Longitud
És la que es troba més al…
22. Perdut al mig del no-res. Un nàufrag acaba d’arribar nedant a una illa deserta. Tot just abans d’enfonsar-se, els sistemes de navegació del seu vaixell marcaven 20° de latitud sud i 100° de longitud oest. A quin mar o a quin oceà es troba?
23. Recordes la situació dels països? Digues el nom de tres estats del món que es trobin aproximadament a la mateixa latitud (A), tres que es trobin a la mateixa longitud (B), tres de situats a l’hemisferi nord (C) i tres de situats a l’hemisferi sud (D). Consulta, si cal, un mapamundi polític. ,
i
B
,
i
C
,
i
D
,
i
UNITAT 1
A
21
AND NOW, IN ENGLISH!
1. Find the planets! Circle the names of five planets and one satellite in the word search:
E A R T H S T E M E R C U R Y N O T S N R A S U O G E
I
A T X T
N V A T N W Z P S R A M U S Y E A R R E S T U N
2. A net without knots. Label the different parts of the geographical grid. South
h Greenwic
UNITAT 1
North
22
tor Equa
Pole
East
North South
West
Pole
3. Which is which? Write the correct name under each image. comet
meteorite
star
4. A huge success! Explain the most important space exploration event from 1969 in your own words.
5. What a wonderful planet! Write three conditions that make Earth habitable. a)
c)
UNITAT 1
b)
23
MAPA CONCEPTUAL
La TERRA
és un planeta
del sistema solar que forma part de la Via Làctia
la temperatura òptima
té vida
gràcies a
la presència d’aigua
la protecció de l’atmosfera
en el globus terraqüi té forma d’esfera i es representa
UNITAT 1
en el mapamundi o planisferi
24
s’hi pot localitzar qualsevol punt de la superfície
línies de latitud (paral·lels) gràcies a línies de longitud (meridians)
A He après força coses.
F Tinc ganes d’explicar el que he après a altres persones.
B He mostrat interès per la feina.
G He adquirit coneixements nous que
C He treballat en equip.
em seran útils i pràctics.
D He ajudat els companys. E M’he implicat en les tasques.
H
H M’agradaria contribuir a tenir cura de la Terra.
A
G
B
F
C
E
reflexiono i aprenc
1. Reflexiona sobre el que has après. Per fer-ho, pinta aquesta diana:
D
2. Marca segons el que saps:
Molt
Força
Poc
Saps explicar com es va originar l’univers? satèl·lit?
Saps diferenciar un estel d’un planeta i d’un
r?
Saps enumerar els planetes del sistema sola Saps per què passen els dies i els anys? Saps per què hi ha vida a la Terra?
UNITAT 1
Diferencies el globus terraqüi del mapamundi? d’un punt Ets capaç de localitzar la latitud i la longitud terrestre?
25
FEM SERVIR ESCALES
Un dels robots exploradors Mars rover so bre la superfíc ie del planeta M art.
L’univers és tan immens que les distàncies que separen els cossos celestes resulten difícils d’imaginar. Tot i això, podem fernos-en una idea amb l’ajut d’una escala. Aquesta taula indica la distància aproximada al Sol dels planetes del sistema solar:
TREBALL D’OBSERVACIÓ
Planeta
26
Distància al Sol en milions de quilòmetres
Distància al Sol a escala (1 cm = 230 milions de quilòmetres)
Mercuri
60
0,3
Venus
110
0,5
Terra
150
0,6
Mart
230
1
Júpiter
780
3,4
Saturn
1.430
6,2
Urà
2.870
12,5
Neptú
4.500
19,5
una línia en un full col·locat hoça tra i at etr ·lim mil le reg un vir Fes ser les sició dels planetes d’acord amb ritzontalment. Assenyala-hi la po distàncies que indica la taula. on correspongui. Pots dibuixar-los Escriu el nom de cada planeta allà stració descarregada d’internet. il·lu a un i r-h nxa ga en bé o s -lo i pintar No t’oblidis del Sol. -lo a la part superior del full. Pensa un títol per al dibuix i escriu a podrà enviar astronautes a Urà o at nit ma hu la dia un alg e qu s reu C ns què? Comenta les teves conclusio Neptú? I naus no tripulades? Per s. amb els companys i les companye
INTERPRETEM UN MAPA Els mapes són representacions planes de la superfície de la Terra. Quan mostren una part petita del territori, poden arribar a ser molt detallats.
Per interpreta r bé un mapa, cal fi xar-se en el següent:
indiquen els punts cardinals. • Les marques d’ orientació, que uixos i colors, s, que representen, mitjançant dib nal cio ven con nes sig o ls bo sím ls • E altituds del eres, els rius, els cims, les diverses ret car les , ins cam els ns, cio bla les po terreny, etc.
lòmetr • L’ escala, que indica a quants qui
es reals equival cada centímetre
del mapa.
1. Observa el mapa i respon: a) A quants quilòmetres equival un centímetre de l’es-
Maials
cala? b) Quina és la població situada més al nord? I la de més al sud? c) Si avancessis en línia recta entre les dues pobla-
Gandesa
cions, quants quilòmetres recorreries? d) El territori entre les dues localitats, és pla o té desnivells? Com ho saps?
Tor tosa
Les Cases d’A
lcanar
TREBALL D’OBSERVACIÓ
Amposta
27
CONSTRUÏM UNA BRÚIXOLA Una brúixola és un instrument amb una agulla giratòria que indica on és el nord. Aquesta agulla assenyala sempre el nord perquè la Terra es comporta com un gran imant que té un nord magnètic. Construir una brúixola casolana és molt senzill!
omés cal disposar d’una agulla de cap, un tros de suro, un imant, un reciN pient amb aigua i una mica de cinta adhesiva. al fregar unes quantes vegades un extrem de C l’agulla amb l’imant, sempre en la mateixa direcció. ot seguit, cal enganxar l’agulla al suro amb la cinta T adhesiva, col·locar-la al recipient i comprovar que funciona.
S ortiu al pati, determineu on es troben els punts cardinals i marqueu-los a terra. Primer, feu-ho sense utilitzar la brúixola. Per fer-ho, caldrà que sapigueu per on surt el sol (per l’est) i per on es pon (per l’oest).
La brúix ola permet orientar amb pre se cis tant de d ió ia com de n it.
A continuació, comproveu amb la vostra
TREBALL D’OBSERVACIÓ
brúixola casolana que ho heu fet bé.
28
Tre ba ll d' ap lic ac ió
de la vostra Ara que ja us sabeu orientar, feu un dibuix esquemàtic s N, S, E i O, escola vista des de dalt i marqueu-hi, amb les lletre els quatre punts cardinals. on camines Casa teva, on es troba respecte de l’escola? Cap quan hi vas? I quan en tornes?
vacances per aprendre Un dels moments de la setmana que ens
ESCACS
omplen més personalment és el que dediquem al nostre temps de lleure. Segur que molts de vosaltres espereu l’estona en què aneu a fer classe de dansa o aneu a jugar a futbol, perquè és quan us ho passeu més bé. Les activitats que podem escollir, com ara anar al cinema, jugar a videojocs o anar a jugar a la platja, les fem amb moltes ganes.
VIDOEJOCS
Les vacances són també un d’aquests moments de l’any que esperem durant mesos; les planifiquem, hi pensem sovint i fins i tot ens les imaginem.
•
Quines són les activitats
que us agrada més de fer en el vostre temps lliure? I durant les vacances? Quines són les vostres vacances preferides?
BÀSQ
temps; No cal que sigui molt lluny ni durant molt da i molt enriquidora. viatjar és sempre una activitat molt diverti e moltes coses. A més, és una manera fantàstica d’aprendr
PROJECTE COOPERATIU
VIATJAR!
UET
125
Objectiu del projecte: Un cap de setmana en ruta En aquest projecte us convidem a planificar una ruta de cap de setmana per algun dels racons amb història del nostre país. Buscarem informació sobre tot el que podem visitar en el lloc que hem triat, la manera d’arribar-hi i les possibilitats d’allotjament. També serà important de tenir en compte els àpats que hem de fer, què podem menjar i en quin lloc.
Què farem? C oneixerem algun dels monuments del nostre patrimoni artístic i el seu origen.
Sant Climent de Taüll, l al terme municipal de la Val ). rça ago Rib lta de Boí (l’A
C oneixerem què en queda, avui, d’aquest monument i què es pot visitar. P lantejarem també les possibilitats de transport des de la nostra ciutat fins al lloc escollit i els seus avantatges. A nalitzarem, finalment, l’oferta d’allotjament i restauració per poder gaudir de la
PROJECTE COOPERATIU
zona en tota la seva plenitud. Potser
126
podem trobar també alguna activitat lúdica que ens agradi. L a planificació inclourà, és clar, l’horari de les activitats i el pressupost econòmic de tot plegat. Aprendrem a fer aquesta gestió tan important.
Castell de Cardon a (el Bages).
Fem equip T ot el procés el farem en grups de treball; així, doncs, cal que formeu equips de tres o quatre persones. T ots els membres del grup heu d’implicar-vos, de la mateixa manera, en totes les fases del projecte. És interessant, però, que prepareu diverses tasques i que cada un de vosaltres es faci responsable d’una. D ecidiu ara, entre tota la classe, quines poden ser aquestes tasques. Tot seguit us en proposem algunes. RESPONS ABLE DE L MATE RIAL
ÀRIA SECRETARI/
COORDIN A
PORTA VEU
OR CONTROLAD DE L TEMPS
D O R/A
• Recolliu la vostra organització en una taula com aquesta: Nom 1
Nom 2
Nom 3
Secretari/ària
…
…
…
Coordinador/a
…
…
…
Portaveu
…
…
…
Controlador del temps
…
…
…
Responsable del material
…
…
…
PROJECTE COOPERATIU
Tasques
127
Escollim l’indret Catalunya és un país prou petit per viure en un punt i, amb relativa facilitat, poder passar un cap de setmana en un altre de ben allunyat.
• Com a primera tasca, penseu un lloc que us agradaria de visitar. Recordeu que ha de ser un indret d’interès històric i arquitectònic.
• Consulteu un mapa i feu una llista
dels vostres llocs preferits. Aniria bé, però, que us repartíssiu les possibilitats entre tots els grups perquè la feina de tota la classe fos més profitosa.
Coneguem a fons la nostra destinació
• Busqueu ara informació sobre el lloc que heu decidit que visitareu.
PROJECTE COOPERATIU
128
L’assentament grecoromà d’Empú ries (l’Alt Empordà).
Com hi anem? El punt de partida ha de ser el poble o la ciutat on viviu la majoria de vosaltres. Segur que no hi haurà gaire distància.
• En aquest apartat heu de pensar en quins mit-
jans de transport us podríeu desplaçar fins a la vostra destinació.
• Recolliu les dades tenint en compte, per exemple, els aspectes següents:
Tipus de transport: públic o privat. Durada del trajecte. Possibles horaris d’acord amb les visites que heu programat. Cost total del transport en funció del nombre de persones i de la distància.
DE VIATGE!
qui programeu Decidiu el nombre de persones per a mitjà de transport el viatge: no és el mateix pensar un ze... per a quatre persones que per a dot
Allotjament i gastronomia Aniria bé de passar, a la zona, una nit com a mínim. Caldrà, doncs, buscar allotjament.
lliu la que s’ajusti més al vostre gust. Tingueu en compte la situació, el pressupost, les instal·lacions...
L’allotjament rural pot ser una bona opció.
• De vegades, a l’allotjament s’hi poden fer alguns àpats. Penseu també a buscar
algun restaurant per la zona. A més, potser hi ha alguns dolços típics que no us podeu perdre... Trieu alguna d’aquestes possibilitats.
PROJECTE COOPERATIU
• Busqueu quines possibilitats hi ha i esco-
129
Activitats extres Potser no cal que tot siguin visites culturals. Fer una ruta amb bicicleta, passar una estona en un parc d’atraccions o fer una excursió a cavall poden ser un complement fantàstic a un cap de setmana rodó.
• Doncs, vinga! Tots a buscar possibili-
tats a l’entorn del lloc on viatjareu. Com sempre, cal tenir present el següent: Tipus d’activitat i situació. Durada i horaris d’obertura. Cost total per a tot el grup.
Horari i pressupost Després de fer tota la recerca d’informació i abans de presentar-la, és important de registrar els aspectes organitzatius bàsics en un horari i fer un pressupost.
Ho rar i
PROJECTE COOPERATIU
Planifiqueu, de la manera més acurada possible, l’horari de tot el cap de setmana.
130
Decidiu si començareu divendres a la tarda o dissabte al matí. Penseu en la durada dels desplaçaments, de les visites, etcètera.
Pressupost
És un documen t que recull les d espeses previstes de tot el ca p de setmana. Podeu utilitzar u n full de càlcul in formatitzat. Pot tenir aquest a estructura: Concepte
Preu unitari
Cost
… €/persona
…€
… €/nit
…€
Àpats dia 1
…
…
Àpats dia 2
…
…
Lloguer de bicicletes
…
…
…
…
…
Bitllets de tren 2 nits a la casa rural
Total
…€
Presentem el nostre viatge Ara ja tenim tota la informació referent al nostre cap de setmana. És el moment d’organitzar-la per presentar-la primer als nostres companys i companyes.
Decidiu el fo rmat de la presentació: • Diaposit ives. • Un pòster. • Un dossier.
Penseu també en el contingut relacionat amb tota la informació treballada al llarg del projecte.
Intenteu convènc er els vost res comp anys i companyes sob re el fet que el vost re p rojecte és fantà st ic!
• Pel que fa a la informació, tingui el format que tingui, caldrà que en feu una presentació oral.
Distribuïu-vos els apartats de la presentació entre tots els membres de l’equip. Assageu, prèviament, abans de fer la presentació davant dels companys i companyes. Presenteu-vos abans de començar i expliqueu el motiu pel qual heu escollit aquest indret. Durant la presentació, aneu-vos donant la paraula els uns als altres. Procureu de mantenir l’atenció durant tota l’estona.
vèncer la vostra família! Ara ja podeu pensar en un pla per con esta sortida! Seria fantàstic poder fer realitat aqu viatge tots junts Una altra possibilitat seria fer aquest agrada més i feu amb l’escola! Decidiu quina opció us el pressupost pensant en tot el grup.
PROJECTE COOPERATIU
EN FAMÍLIA O AMB ELS AMICS?
131
Avaluem el nostre projecte Després d’haver fet tot el procés, ara és el moment d’analitzar-lo, de posar en valor els aspectes positius i els que podríeu haver fet d’una manera diferent, un cop heu vist els de la resta de companys i companyes.
Valoració grupal del projecte Heu recollit la informació necessària? El projecte és complet i prou atractiu? L’horari és encertat i té en compte tots els detalls? El pressupost és correcte? La presentació ha estat completa i entenedora? Heu treballat de manera organitzada? Heu respectat els terminis de treball fixats? Heu tingut en compte les opinions de tothom?
Valoració individual
PROJECTE COOPERATIU
Escriu ara un petit text valorant el teu treball individual al llarg de tot el procés.
132
ASPECTES NEGATIUS
ASPECTES POSITIUS
La Marta és una nena que viu en un poble de la Catalunya rural on moltes nits és fàcil d’observar les estrelles, sobretot quan, amb el seu avi, s’allunya de les cases i s’endinsen tots dos en els camps silenciosos. Què creus que vol deixar enrere la Marta quan surt del poble i busca un lloc tranquil per mirar el cel?
1. Per què brillen al cel els estels que
3. L’avi li ha explicat sovint que, quan
observa?
ell era petit, va caure, del cel, una roca
Per la combustió dels gasos que
al poble del costat. Què devia ser?
els componen.
Un asteroide.
Perquè reflecteixen la llum del Sol.
Un cometa.
Perquè reflecteixen la llum de la
Un roc volant.
Terra.
Un meteorit.
Perquè el seu moviment en òrbita
Potser li falla la memòria; aques-
genera llum. Perquè el seu moviment en òrbita genera calor.
2. De vegades un planeta resulta visible com un punt brillant poc abans de pondre’s el sol o poc abans de sortir. És Mart. És Venus.
em poso a prova
Una passejada pel camp de nit
tes coses no poden passar.
4. A la Marta li agrada mirar els cràters que cobreixen la superfície de la Lluna. Com es van formar? Per impactes de meteorits. Per antigues erupcions volcàniques. Per antics tsunamis lunars. Pels allunatges de les naus espacials de la Terra.
És Neptú.
En realitat no existeixen; són un efec-
És Júpiter.
te òptic.
UNITAT 1
És Urà.
133
em poso a prova
5. La Lluna no és habitable, però la
8. En quina posició es troba el poble
Terra sí; gràcies a quins tres factors?
de la Marta respecte a l’equador?
La baixa velocitat de rotació.
És al nord.
La capa de gasos que la protegeix.
És al sud.
La presència d’aigua.
És a l’est.
Les temperatures suaus.
És a l’oest.
La baixa velocitat de translació.
Cap; és tan petit que no surt en els mapes.
6. Quin gas de l’atmosfera terrestre és més abundant? El nitrogen. L’oxigen. El vapor d’aigua. L’ozó. El diòxid de carboni.
7. Al costat del poble de la Marta hi ha una font que de vegades raja i de vegades s’asseca. Quin astre intervé en el cicle que manté l’aigua de la Terra en moviment constant? Urà. Venus. La Lluna. El Sol.
UNITAT 1
Plutó.
134
9. I respecte al meridià de Greenwich? És al nord. És al sud. És a l’est. És a l’oest. Cap; és tan petit que no surt en els mapes.
Moltes nits d’estiu que la Marta surt amb l’avi a mirar les estrelles s’enfilen a un puig que hi ha a prop del poble perquè allà la temperatura sempre és una mica més fresca que a la plana. A què creus que es deu aquesta variació de la temperatura?
10. Si el puig és a 300 m sobre el ni-
12. Sent a Catalunya, a quina zona
vell del mar, quina diferència de tem-
climàtica de la Terra pertany el poble
peratura hi haurà amb el poble, que
de la Marta?
és a 100 m?
em poso a prova
Millor pujar una mica
A la zona d’altes precipitacions.
1 grau.
A la zona càlida.
1,1 graus.
A la zona freda.
1,2 graus.
A la zona temperada.
1,3 graus.
A la zona en risc de desertització.
1,4 graus.
11. Al poble de la Marta, la diferèn-
13. Les nits en què bufa el vent són bones per observar estels perquè el
cia tèrmica entre les temperatures
cel sol estar net de núvols. La Marta
d’estiu i les d’hivern és molt marcada.
té al terrat de casa un aparell que li
Què indica això?
permet saber amb quina intensitat
Que és un poble de muntanya.
bufa el vent. Quin aparell és? Un anemòmetre.
Que és un poble de costa.
Un penell.
Que és al costat d’un gran llac.
Un higròmetre.
Que és un indret molt saludable.
Un baròmetre. Un velocímetre.
UNITAT 2
Que es troba lluny del mar.
135
em poso a prova
14. El poble de la Marta és a la co-
17. A quina comarca hauria de viure
marca de les Garrigues. Quin clima
la Marta si volgués gaudir de tempe-
tindrà?
ratures poc fredes a l’hivern?
Clima oceànic.
A la Cerdanya.
Clima mediterrani continental.
Al Baix Empordà.
Clima mediterrani litoral.
A la Noguera.
Clima de muntanya baixa.
Al Montsià.
Clima de muntanya mitjana.
Al Maresme.
15. Com són les precipitacions anuals
Mapa comarcal de Catalunya
d’aquest clima? Molt abundants. Abundants. Irregulars. Escasses. No plou mai.
16. A quina comarca hauria de viure la Marta si volgués gaudir de pluges regulars i abundants durant tot
UNITAT 2
l’any?
136
Al Priorat.
18. Dalt del turó, la Marta se sent
A l’Aran.
totalment protegida de…?
Al Baix Ebre.
Les ventades.
Al Maresme.
Les calamarsades.
A l’Alt Empordà.
Les tempestes. Les riuades. Les pedregades.
em poso a prova
Un jaciment a la comarca
la històCom que a la Marta li agrada família ria, de tant en tant va amb la arqueo a visitar museus i jaciments un lloc lògics. Fa poc van descobrir ant: la que els va semblar impression rbeca. fortalesa ibèrica dels Vilars d’A eologia A la Marta li encanta l’arqu detecti perquè és com un treball la feina vesc. Saps en què consisteix gues? dels arqueòlegs i les arqueòlo
19. Si els Vilars d’Arbeca és un jaciment ibèric, a quina època pertany?
21. Tenien escriptura els ibers? No.
Al neolític.
Sí, però encara no ha estat desxi-
Al paleolític.
frada.
A l’edat dels metalls.
No, però van adoptar la dels cel-
A l’època romana.
tes.
A l’època visigòtica.
No, però van adoptar la dels ro-
20. Quin
d’aquests tres objectes
podria haver estat localitzat en un jaciment ibèric?
mans. No, però van adoptar la dels fenicis.
22. L’arribada d’un poble a Catalunya marca la fi de la civilització ibèrica. Quin? Els grecs. Els fenicis. Els àrabs.
Els jueus.
UNITAT 3
Els romans.
137
em poso a prova
23. Quin any van arribar els romans
25. A quin segle va viure el comte
a Catalunya?
Guifré el Pelós?
El 753 aC.
v i.
El 281 aC.
v ii.
El 218 aC.
viii.
El 128 aC.
i x.
El 476 dC.
x .
26. A la darreria de l’edat mitjana molta gent va morir a Catalunya a causa de la pesta negra. Quin any es va desfermar aquesta epidèmia? El 1348. El 1384. El 1438. El 1448. El 1483.
24. El final de quina edat marca la desaparició de l’Imperi romà d’Occident? Prehistòria.
27. Amb quins dos noms relaciones un fet molt important que va tenir lloc l’any 1137?
Edat antiga.
Elisenda i Jaume.
Edat mitjana.
Peronella i Ramon Berenguer.
Edat moderna.
Maria i Guifré.
Edat contemporània.
Violant i Alfons.
UNITAT 3
Almodis i Pere.
138
seus pares van venir a L’Otman és un nen d’Olot. Els l Marroc, fa uns quants treballar a Catalunya, des de van néixer aquí. El seu anys, i ell i la seva germana ja productes lactis a jornapare treballa en una fàbrica de balla a mitja jornada; fa de da completa i la seva mare tre queviures. Què signifiquen dependenta en una botiga de mpleta» i «fer mitja jornada»? les expressions «fer jornada co
28. A quin sector pertany la feina
una feina tan aviat com sigui possible.
del pare de l’Otman?
A quina edat podrà treballar?
Al sector primari.
A 15 anys.
Al sector secundari.
A 16 anys.
Al sector terciari.
A 17 anys.
Al sector quaternari.
A 18 anys.
A cap dels anteriors.
A 19 anys.
29. A quin sector pertany la feina de la mare de l’Otman? Al sector primari. Al sector secundari. Al sector terciari. Al sector quaternari. A cap dels anteriors.
31. Ell pensa que el sector primari és el més important de tots, ja que els productes d’aquest sector són essencials per a tota la societat. Tria una o unes quantes feines del sector primari que podria fer. Pescador. Cambrer. Paleta.
dor. Sap que ara ha d’estudiar, però li
Pagès.
agradaria compaginar els estudis amb
Porter.
UNITAT 4
30. L’Otman és inquiet i emprene-
em poso a prova
Feines diverses
139
em poso a prova
34. Per trobar feina en la indústria, a quina d’aquestes comarques li costarà més? Al Barcelonès. Al Baix Llobregat. Al Tarragonès. A la Ribera d’Ebre. Al Vallès Occidental.
32. Si una dia troba una feina en la
35. Quin sector genera més llocs de
ramaderia, en quina d’aquestes comar-
treball a Catalunya? A l’Otman li ani-
ques és més probable que treballi?
ria molt bé de saber-ho.
El Baix Empordà.
El sector primari.
El Tarragonès.
El sector secundari.
El Gironès.
El sector terciari.
El Segrià.
El sector quaternari.
El Barcelonès.
Cap dels anteriors.
33. Si es dedica a la pesca, quina
36. I si l’Otman algun dia volgués
d’aquestes espècies li serà més fàcil
treure profit de les llengües que parla
de capturar?
fent de guia turístic? Recomana-li una
La sardina.
El pop.
La truita.
La tonyina.
El salmó.
ciutat monumental de Catalunya amb molt interès per als visitants d’arreu del món. Valls. Tarragona.
UNITAT 4
Falset.
140
Tremp. Gandesa.
ltes persones van arCom els pares de l’Otman, mo Catalunya durant els ribar de lluny per establir-se a venir? segles xix, xx i xxi. Per què van
37. Quina és la fórmula correcta?
em poso a prova
Un país d’immigrants
Població = natalitat – mortalitat + immigració – emigració. Població = natalitat – mortalitat + immigració + emigració. Població = natalitat + mortalitat + immigració – emigració. Població = natalitat + mortalitat + immigració + emigració. Població = natalitat – mortalitat – immigració – emigració.
38. Quants habitants té Catalunya? Menys de 6 milions.
40. Quants habitants ha guanyat Catalunya des de l’inici del segle xxi?
Menys de 6,5 milions.
Mig milió de persones.
Menys de 7 milions.
Un milió de persones.
Més de 7,5 milions.
Un milió i mig de persones.
Més de 8 milions.
Dos milions de persones. Tres milions de persones.
39.
Quina d’aquestes comunitats
de nous catalans és més nombrosa? Siriana. Francesa. Pakistanesa.
Portuguesa.
UNITAT 5
Romanesa.
141
em poso a prova
44. Com en diem d’una societat que protegeix els drets humans de tothom i alhora promou el dret de cada persona a expressar la seva cultura? Societat cultural.
41. Quina esperança de vida tenen les dones catalanes actualment? 80 anys. 82 anys.
Societat de dret. Societat multicultural. Societat intercultural. Societat integracionista.
84 anys. 86 anys. 88 anys.
42.
Quina d’aquestes comarques
està més despoblada? El Segrià. El Ripollès. El Maresme. El Garraf. El Tarragonès.
43. En el passat, quan va assolir Ca-
UNITAT 5
talunya els dos milions d’habitants?
142
45. «La nostra cultura és la millor del món.» Afirmar això és… Racisme.
Al voltant de l’any 1800.
Xenofòbia.
Al voltant de l’any 1850.
Sexisme.
Al voltant de l’any 1900.
Etnocentrisme.
Al voltant de l’any 1930.
Assetjament.
Al voltant de l’any 1950.