Quadern 4t ESO d’ estiu >L anas l P i z e l á nz o G c es c n
Fr
a
lengua alana < cat
t fi o r p Treu tiu! de l’es
En aquest quadern... VOCABULARI Al marge de la lectura hi tens defini des les paraules que poden presentar alguna dificultat de comprensió.
DICTAT Cada setmana faràs un dic tat per practicar l’ortografia que has treballat. Trobaràs la locució del dictat en el web www.espaibarcanova.cat.
Cada setmana comença amb una lectura breu i unes quantes activi tats relacionades que et permetran treballar la comprensió lectora.
REFRESCA LA MEMÒRIA… …perquè tinguis a mà el con tingut teòric que hauràs d’apli car en algunes activitats.
També practicaràs l’expressió escrita! Cada setmana escriuràs un text deter minat que hauràs preparat convenient ment amb un seguit d’activitats prèvies.
PASSATEMPS I per acabar cada setmana, una pàgina de passatemps, una ma nera lúdica d’aprendre llengua! Al final del quadern hi ha el solucio nari de les activitats. Fes-ne un bon ús i no miris les solucions fins que no hagis fet les activitats.
Índe
x
COMPETÈNCIES BÀSIQUES Aquest quadern de Llengua catalana t’ajudarà a revisar i desenvolupar les competències de l’àmbit lingüístic: la comprensió lectora, l’expressió escrita i la dimensió literària, que et seran molt útils en la vida personal, social i es colar. Una bona formació en llengua catalana contribueix també a la millora d’altres competències bàsiques de caràcter metodològic (com la competència digital per a la cerca d’informació o la competència d’aprendre a aprendre), de caràcter personal (competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria) i de caràcter general (competència artística i cultural i competència social i ciutadana).
1 a setmana
4 a setmana
2 a setmana
5 a setmana
Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Passatemps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Passatemps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21 25 28 31 34 36
Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Passatemps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
37 41 44 47 51 53
3 a setmana
Solucionari de les activitats
Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Passatemps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
54 57 60 63 66 68
Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Passatemps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
69 73 76 78 80 82
Dia 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dia 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Passatemps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
83 86 89 91 93 95
6 a setmana
1 a setmana
1
2
3
4
5
La Vall de Flors
L 5
10
15
20
4
a Vall de Flors es domina d’allí estant a vol d’ocell, i mostra de cap a cap tota la magnificència que Déu ha escampat en les seves muntanyes i el seu pla. La volta del cel sembla que s’aixequi de l’altre vessant de l’esqueixalada serra coneguda per «serrat del Comte». Lleument esblanqueïda pel reflex d’una llum que es perd en l’infinit, puja després en forma de casquet esfèric cada cop més blau, allunyant-se de l’espectador, i va, per últim, definint suaument cap a l’altre infinit que es perd entre l’arbreda del pla amb les juganeres aigües que corren vers la mar. Sota l’immens dosser, i al bell mig de la plana, s’aixeca Vilaniu amb el seu dentellat perfil de campanarets i alts i baixos de teulades i torratxes, dessota les quals destaquen per llur negror les aplanades obertures de les golfes. Lluen ací i allà vidres de finestres i balcons. Les cases semblen encabritar-se les unes damunt les altres com si no estiguessin separades per places i carrers: de tal manera, que en veure-les abocades damunt les masses de verdor que en llurs peus enclouen els horts de la vila, es diria que hi han de caure com un castell de cartes. Llargues fileres de salzes i pollancredes parteixen en tres trossos desiguals la variada catifa de la plana, descrivint el curs de la riera Blanca i el torrent del Rossinyol; i, per entre les verdes clapes d’espesseïdes arbredes, blanquegen arreu molins, fàbriques i cases de camp. Al vessant de les muntanyes, un que altre sembrat deixa albirar les colrades masies que, sense el contrast del verd, es confondrien amb la terra. La boira de la distància vela fondalades que broda el bosc, saltants d’aigües i fonts misterioses que el rossinyol
esqueixalat -ada adj. Que té l’aparença d’una mandíbula sense queixals, a causa de la caiguda d’algunes de les seves pedres. golfa f. Part més alta de la casa que té per coberta la teulada, on sovint hom hi guarda mals endreços. colrat -ada adj. Recremat pel sol.
1
25
30
2
3
4
5
mai no abandona. Coronen l’altívol puig de l’Esparver, cap del serrat que mira a sol ixent, les ruïnes del castell del Comte, evocant el record de glorioses gestes; i a l’altre cap, com penjades en la Grau de Bondelit, que guaita la collada de Ponent, altres parets no menys interessants i expressives testimonien la passada existència del monestir de Sant Salvador, un temps ric i venerat de reis i poble, avui cau de feréstega soledat, on creixen a llur plaer el gram, els escardots i l’argelaga, i ocellots i rèptils s’assolellen i s’escauen. Tot allò que pot donar la terra per a captivar la vista, bellament acoplat amb els records d’una història reblerta de llegendes dramàtiques, enclou la Vall de Flors, trosset de la terra catalana que, en llur romiatge al cel, han d’enyorar els seus habitants, segons ells diuen.
1 a setm
ana
sol ixent La part de llevant. evocar v. tr. Portar (alguna cosa) a la memòria, a la imaginació. reblert -a adj. Omplert atapeïdament. romiatge m. Peregrinació.
Narcís Oller: «La Vall de Flors», dins Artur Martorell: La mar, la plana, la muntanya, Teide (text adaptat)
1 Cerca en el diccionari els significats dels mots següents i copia’n les definicions que s’adiguin més al text. dosser:
encabritar-se:
sembrat:
collada:
feréstec -ga:
gram:
escardot:
argelaga:
5
1 a setmana
1
2
3
4
5
2 Dels mots anteriors, digues-ne un que tingui un sentit figurat en el text. Justifica la teva resposta.
3 Marca amb una ✗ les respostes correctes. a) En descriure la Vall de Flors, l’autor fa el recorregut següent:
La volta del cel, la vall i, finalment, la vila.
La volta del cel, la vila i la totalitat de la vall.
La vall, la vila i, finalment, la volta del cel.
b) La vila s’aixeca…
…al bell mig de la plana.
…entre l’esqueixalada serra coneguda per «serrat del Comte».
…entre fileres de salzes i pollancredes.
c) L a descripció de la vila és…
…una visió poc detallada de les places i els carrers.
…una visió detallada de les teulades i les golfes.
…una visió de conjunt, sense precisar-ne gaire els detalls.
d) La imatge de les cases sembla que…
…pugin a collibè les unes de les altres.
…siguin totes iguals, llevat dels campanarets i les torratxes.
…estiguin partides en tres trossos desiguals.
es cases de pagès que s’escampen pels vessants de les muntanyes… e) L
…es confonen amb el verd dels sembrats.
…es confonen amb la terra.
…ressalten entre el verd que les envolta.
4 Cerca els cinc primers verbs del text i conjuga’n les formes del present d’indicatiu. 1)
2)
6
1
2
3
4
5
1 a setm
ana
3)
4)
5)
5 Subratlla amb el color blau el subjecte i amb el color vermell el predicat de les frases següents: a) La volta del cel sembla que s’aixequi de l’altre vessant de la serra. b) Al bell mig de la plana, s’aixeca Vilaniu amb el seu dentellat perfil de campanarets. c) Lluen ací i allà vidres de finestres i balcons. d) Llargues fileres de salzes i pollancredes parteixen en tres trossos desiguals la variada catifa de la plana. e) Per entre les verdes clapes d’espesseïdes arbredes, blanquegen arreu molins, fàbriques i cases de camp. f) Al vessant de les muntanyes, un que altre sembrat deixa albirar les colrades masies. g) Altres parets no menys interessants i expressives testimonien la passada exitència del monestir de Sant Salvador.
6 Cerca informació de Narcís Oller i resol les qüestions següents: a) Data i lloc de naixement: b) Data i lloc de defunció: c) A quins moviments literaris va pertànyer, Narcís Oller?
d) Digues tres obres destacades de Narcís Oller.
7
1 a setmana
1
2
3
4
5
1 Digues si els sintagmes destacats en negreta són atributs o complements predicatius i substitueix-los per un pronom feble. a) La Marta és la meva monitora d’equitació.
b) La guitarra és un instrument de corda.
c) La teva amiga és la directora de l’esplai.
d) Els clients sortien satisfets de la botiga.
e) El full era ben esgrogueït.
f) Aquelles noies s’estaven assegudes al banc de la plaça.
g) La padrina semblava espantada.
h) Els llibres romandran descatalogats.
i) Les seves amigues semblen bones nedadores.
j) Em va enviar, ben rebregats, uns documents molt importants.
k) Els atletes estaven molt cansats després de la cursa.
l) La Isabel cantava ben alegre al karaoke de la festa major.
m) Aquells homes havien estat responsables de les visites guiades.
8
1
2
3
4
5
1 a setm
ana
2 Digues si els sintagmes destacats en negreta són complements directes o complements indirectes i subs titueix-los per un pronom feble. a) Va plantar un arbre.
b) Vaig telefonar a la meva companya.
c) Va desar els estris al calaix.
d) Va dir a la seva amiga que no aniria de vacances.
e) Has comprat un manat d’alls tendres.
f) Escriu un missatge a la Sònia.
g) Vam ensenyar l’apartament nou als oncles de València.
h) Venia caramels a la quitxalla de la vila.
i) Qui portarà la carmanyola a l’Ester?
j) Desa les coses a l’armari.
k) Guaiteu les barques del port!
l) Van donar les gràcies al capità del vaixell.
m) Cercarem la manera de fer-ho en un llibre especialitzat.
9
1 a setmana
1
2
3
4
5
3 Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes destacats en negreta i substitueix-los per un pronom feble. a) Semblava espavilada.
b) Se’n van anar a Eivissa.
c) Em sentia poc valorat.
d) Dormirem còmodament.
e) Venien del Moianès.
f) Treballà a la Tor de Querol.
g) Cercarem feina al Montsià.
h) Parlava massa fort.
i) Comprarem el pa al forn de la plaça.
j) Viatjarem d’amagat.
4 Substitueix els complements destacats en negreta i en cursiva pels pronoms febles adequats. a) Va presentar una amiga a les seves veïnes. b) No fa mai regals als seus amics. c) Vaig deixar un llibre a un company d’escola. d) Va comprar una bicicleta al seu fill petit.
10
1
2
3
4
5
1 a setm
ana
e) Hem venut les flors a gent del barri. f) Donarem una nina a la teva germana petita. g) Llogarem l’apartament a la senyora de la immobiliària. h) El carter portava un paquet als veïns del segon. i) Tallava els cabells als nois del poble. j) Ensenyava la seva col·lecció als amics.
5 Encercla la combinació de pronoms adequada. a) A cada maleta, n’hi / li’n van tres o quatre. b) Les torrades, a les teves germanes, els les / les hi he fetes amb mantega. c) L’hi / N’hi vau trobar gaires? d) El teu germà no s’hi / s’ho sent gaire bé, al gronxador. e) A aquell actor, de premis, li’n / l’hi van donar dos, l’estiu passat. f) Ja me n’ / m’ho havia oblidat, de tot això. g) Els ho / Els hi comprarem tot. h) Als nois, les sabates, els les / els els vam comprar d’oferta. i) Els dimecres, a Girona, me n’hi / m’hi vaig a les dues. j) S’ho / Li ho donaré demà al matí.
6 Omple els buits amb els pronoms febles més adequats. Tot de cop el temps va canviar. Va deixar de ploure, van anar les boires i va començar a fer bo. Feia calor, un sol que petava i al pic del migdia no deixava respirar. Quan aixecaves ja tenies calor: només estava bé a la nit, al Raig, quan anava amb ella. Era a final de juliol, anava la gent que acabava les venia d’altra que començava. Els que anaven devacances i ien que havia fet molt mal temps i que no havia donat gust. Jo ja feia dies que sabia que ella i la seva germana romandrien amb la iaia fins cap al quinze d’agost; els seus pares marxaven i pujarien els caps de setmana. Em va dir que ara encara tindria més temps per deia mai res i anava a dormir aviat i no estar a fora, perquè la iaia no despertava mai quan ella arribava. Maria Mercè Roca: Com un miratge. Barcanova (text adaptat)
11
1 a setmana
1
2
3
4
5
1 D ICTAT Connecta’t a www.espaibarcanova.cat i escolta el text del dictat tres vegades. La primera és per entendre’l bé, la segona és per escriure el text i la tercera, per repassar el que has escrit.
Refresca la memòria... En català oriental, els sons de les vocals àtones es neutralitzen: els sons de les lletres a i e adquireixen el so de la vocal neutra [ə] i els sons de o i u, el de [u]. Recorda: • S’escriu a quan en mots de la mateixa família es pronuncia a tònica i s’escriu e quan en mots de la mateixa família es pronuncia e tònica: taula > tauleta, teula > teulada. • S’escriu o quan en mots de la mateixa família es pronuncia o tònica i s’escriu u quan en mots de la mateixa família es pronuncia u tònica: coll > collaret, puny > punyal.
2 Escriu el plural dels mots següents:
12
a) gerro
g) país
b) adreça
h) palanca
c) test
i) residu
d) llengua
j) boja
e) espès
k) superflu
f) platja
l) gros
Connecta’t! www.espaibarcanova.cat
1
2
3
4
1 a setm
5
ana
3 Escriu frases amb les parelles de mots següents. Procura de fer frases en què s’entengui el significat dels mots utilitzats. altre/altra regle/regla
pare/para
acte/acta
compte/compta
nostre/nostra
basar/besar
cabre/cabra
lleta s
litud
4 Omple els buits amb a, e, o o u segons convingui: r
ssejar
af
itar
p
drir m
eb r ràf s
lleres
mbaixador am
nista
tista ass
ntanya caca nyorança
bí escap
b
stella m
mblea tlletí ragda
lir-se b
tifarra s
frir
ga s
rbatana s
rgent v
rnís
quet d
blar d
lçor j
vent
5 Omple els buits amb a o e segons convingui: a) Josep, vin
de pressa, que es tanc
b) Tothom voli
que l’act
c) La monitor
de vel
jutg
.
fos públic. no sap si deixar-me navegar tota sola.
d) Cap dels veïns havia llegit l’act e) Setz
la port
s d’un jutjat meng
de la reunió anterior. n fetg
d’un p
njat.
13
1 a setmana
1
2
3
4
5
1 Fes com en l’exemple i torna a escriure les frases següents en veu passiva. El comitè de competició ha sancionat el club. " El club ha estat sancionat pel comitè de competició. a) El govern anterior va enderrocar l’antiga fàbrica paperera.
b) La policia local sancionarà els venedors ambulants sense llicència.
c) Els vilatans del segle xix enderrocaren les muralles medievals.
d) Els serveis d’emergència han trobat els escoltes desapareguts.
2 Sovint les oracions passives sonen molt forçades. Per evitar-ho, elimina’n el complement agent i torna a escriure les oracions següents en forma de passives pronominals. Observa’n l’exemple. L’empresa va ser denunciada pels seus clients a causa de diverses irregularitats. " Es va denunciar l’empresa a causa de diverses irregularitats. a) En aquesta botiga, les samarretes són trobades a bon preu pels clients.
b) A l’estiu, la gasosa és beguda ben fresca pels consumidors.
c) La casa serà construïda pels paletes l’any que ve.
d) Enguany, les platges són omplertes de bon matí pels estiuejants.
3 Fes com en l’exemple i transforma les oracions passives següents en oracions actives amb una dislocació. Les sabates de la víctima van ser trobades per l’inspector. " Les sabates de la víctima, les va trobar l’inspector. a) Els jugadors van ser contractats pel nou president del club.
14
1
2
3
4
5
1 a setm
ana
b) El regal d’en Pol ha estat comprat per tots els seus cosins.
c) L’autobús en què viatjàvem va ser aturat per la policia abans de la frontera.
d) Les targetes postals van ser totes venudes per un comerç del passeig marítim.
e) El llibre fou escrit per un youtuber molt famós.
4 Omple els buits amb l’opció correcta: a) Dona’m aigua:
(em moro / moro) de set.
b) L’any passat (era / m’estava) a Roma; però com que enyorava la família, vaig demanar el trasllat a Barcelona i l’empresa me’l va concedir. c) El cotxe accidentat
(s’havia sortit / havia sortit) de la carretera.
d) En aquesta casa, la fruita madura e) Demà
(està / s’està) sempre a la nevera.
(ens anem / ens n’anem) de vacances al Pirineu de Lleida.
f) Ves a la fleca que
(hi ha / està) al carrer Gran de Gràcia.
g) Quan era petit, als jardins de la plaça, h) En Miquel i) On
(hi havia / hi estava) una font ornamental.
(es va caure / va caure) de l’escala. (era / estava) la Maria, el dia de la cursa?
j) En Vador, quan ens va veure,
(es va baixar / va baixar) de la bicicleta.
k) Vam entrar a la sala i tothom
(reia / es reia).
l)
(Hi ha / Està) el director de l’oficina?
5 Observa l’exemple i corregeix les frases que hi ha a continuació. Avui, el jugador nou està que se surt. " Avui, el jugador nou està pletòric. a) Es va pujar a la moto.
15
1 a setmana
1
2
3
4
5
b) Els restaurants pugen els preus amb l’arribada de turistes.
c) Ja estem aquí. Obriu-nos la porta!
d) D’ençà que va acabar la carrera, la Maria és a l’empresa del seu oncle.
e) D’haver-ho sabut, no t’hauria dit res.
f) De formatges, han venut molts, els comerciants de la fira.
g) Els meus amics li van donar un bon ensurt a la meva germana.
h) Si hagués vingut, s’ho hagués passat bé.
i) Baix les ordres de l’entrenador, els jugadors van fer un bon partit.
j) Si hi haguessin més recursos, se’n sortirien.
k) D’ençà que viu en Barcelona, no ens veiem gaire.
l) Els trastorns alimentaris estan essent cada vegada més freqüents.
m) Ho va diguent a tothom, i ja n’estem farts!
n) El lladre va robar en dues cases de la urbanització, fugint amb un cotxe vermell.
o) Fa tres mesos que ve demanant un gos de regal d’aniversari.
16
1
2
3
4
5
1 a setm
ana
1 Avui escriuràs una crítica d’algun film, llibre, videojoc, etcètera, que tu triïs. Per començar, llegeix la se güent crítica del film Segon origen, de Carles Porta. Una de les qüestions més recurrents en el cinema de ciència-ficció és l’Apocalipsi, ja sigui a causa de fenòmens naturals, ja sigui a causa d’un virus estrany. Aquesta temàtica s’ha tractat de maneres ben diverses: la majoria de cops hom opta per un gran dramatisme, d’altres per un to més còmic o bé amb una inspiració superheroica. En el cas de Segon origen, la fi del món arriba mitjançant una pluja de foc que cau de l’atmosfera, que arrasa tot el que es troba pel davant. O gairebé tot, perquè com a mínim deixa dos supervivents: l’Alba, una noia d’uns vint anys d’origen anglosaxó, i en Dídac, un nen negre a qui la protagonista fa classes d’anglès. Tot i que la diferència d’edat inicialment és una barrera insuperable, amb el pas del temps s’adonaran que es necessiten l’un a l’altra per a repoblar la Terra. El film es basa en l’exitosa novel·la Mecanoscrit del segon origen, escrita per Manuel de Pedrolo, que Bigas Luna sempre va voler adaptar per al cinema i que, finalment, el cineasta Carles Porta ha fet realitat. L’acció s’ambienta a Catalunya, concretament a la ciutat de Barcelona i en diversos indrets de la província de Lleida, l’ambient apocalíptic dels quals, durant els primers minuts, impressiona molt. Porta no es priva de res a l’hora de mostrar cossos mutilats, edificis completament derruïts o l’atmosfera negra que tenyeix la fi del món. En referència a això, destaca la imatge que ha causat i causarà més repercussió en la promoció del film: el Camp Nou, temple blaugrana, apareix totalment ensorrat. Però més enllà de les icones, s’ha aconseguit reflectir un ambient buit i decrèpit imprescindible en qualsevol ambient postapocalíptic del qual es vulgui presumir, encara que l’escenari pugui ser un lloc tan bonic com les platges de la mar Mediterrània, destacades per una fotografia força aconseguida. A banda de l’ambientació, no tot és tan bonic en la resta d’apartats del film. És fàcil percebre, de bon principi, una terrible manca de química entre els dos actors protagonistes, Rachel Hurd-Wood i Ibrahim Mané (que interpreta el Dídac adult), les mirades dels quals no transmeten res que s’assembli a l’esperit de l’obra; a més se’ls nota molt forçats a l’hora de recitar dramàticament el text i tampoc no hi ajuda la barreja d’idioma original i de doblatge. Però tampoc no fora just ni lògic atribuir aquest darrer defecte de forma al duet d’actors, atès que no fan res més que interpretar un text amb força llacunes i mancat de consistència. S’han proposat de fer El llac blau modernitzat, però mancat de la picardia necessària per generar més interès i que, per tant, es desenvolupa d’una manera massa feixuga per tractar-se d’un tema a priori tan interessant com la fi del món. El film aconsegueix remuntar una mica el vol amb l’aparició d’un tercer personatge interpretat per Sergi López. Per no fer un spoiler, no direm res sobre aquest tema (cosa que sí fa el tràiler), però sí que es pot dir que Porta fa un gir a la trama que per moments fa semblar correcta la tesi inicial sobre els supervivents, però que de seguida cava la seva pròpia tomba en convertir el personatge en un tòpic errant, la qual cosa provoca uns errors de text increïbles quan el film arriba al seu clímax.
17
1 a setmana
1
2
3
4
5
És curiós que un film amb valors de producció tan reeixits com els que es veuen al començament de Segon origen, el retrat apocalíptic del qual en l’apartat visual segurament supera amb escreix les expectatives del públic, caigui malauradament en un remolí de lleugeresa solament empetitida per una recta final encara més decebedora. Estrany, perquè el més difícil en aquest film semblava que era aconseguir una ambientació idònia i una premissa acceptables amb les quals captar l’interès de l’espectador de bon començament, i no pas desenvolupar una història que, fins i tot mitjançant pinzellades d’estereotips, podria haver arribat a port. Una pena, de debò. Álvaro Casanova: Segundo origen (Carles Porta) (text traduït i adaptat) www.cinemaldito.com/segundo-origen-carles-porta
2 De què vols escriure la teva crítica? De què es tracta, d’un llibre, d’un film, d’un videojoc…?
3 Omple la fitxa següent de l’obra de què tractarà la teva crítica. Quan hi hagi diverses opcions encercla la correcta. Autor / Director / Creador: Títol: Any: Pàgines / Durada (min):
4 Escriu-ne una sinopsi a partir de la qual es basarà la teva crítica.
18
1
2
3
4
5
1 a setm
ana
5 Descriu, de manera molt breu, els personatges principals (protagonistes i antagonistes).
6 Penses que és una obra actual? És interessant per als joves com tu? Justifica la teva resposta.
7 Fes una llista, esquemàtica, de les coses bones i de les coses dolentes (o que es poden millorar) de l’obra. Coses bones
Coses dolentes (o que es poden millorar)
8 Ara escriu, en un full a part, la teva crítica a partir de les informacions que has recollit en els exercicis anteriors.
19
Passatemps
Sopa de lletres Cerca els cognoms de deu autors de la Renaixença:
V
S
E B A S A N X
A E N
I
B M O R A
Y N R P U
J O L
M D U D B
I
Z
I
S B
L
B
I
L O G
R A E A
F
A
E R E P A B A C H R A S R O T I
I
L
L G U
I
M E R A
N A A S U D G T U N
C B E N G O P E A X
L C
H U R E U A S
L H
T R E
O R O S
E M A R C H O E
Y H L
I
R M A R
M
A C
I
L
I
I
D R E
B A U L
L O
1. És considerat el pare de la poesia catalana moderna. Una de les seves obres més notables és Canigó.
2. És el dramaturg que va donar una dimensió universal al teatre català. Terra baixa fou una de les seves obres teatrals més representades.
3. Tot i que era advocat, tothom el recorda per les seves narracions. És el pare de la narrativa de la Catalunya sorgida de la revolució industrial.
4. La seva obra poètica en català fou renovadora. Hom el recorda per la seva Oda a la Pàtria, considerada com a l’obra iniciadora del moviment cultural de la Renaixença.
5. S’autoanomenava Lo trobador de Montserrat. Fou po lític, periodista, escriptor, poeta, dramaturg i historia dor. Fou un dels impulsors del moviment de la Renai xença catalana.
20
6. Adoptà el pseudònim de Serafí Pitarra. Els temes de les seves obres són les trapelleries de personatges marginats, els conflictes sentimentals i l’enfrontament entre la gent de la ciutat i la del camp. 7. Se’l considera un dels impulsors de la Renaixença, gràcies als seus esforços en la restauració dels Jocs Florals. Se li va atribuir la falsificació literària de la novel· la cavalleresca Curial e Güelfa, cosa que no era certa.
8. Fou conegut pel seu pseudònim Lo Gaiter del Llobregat. Fou president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.
9. Fou un dels principals animadors de la Renaixença lite rària, i va escriure poemes amb el pseudònim Lo Coblejador de Montcada. 10. És el poeta més reconegut de la Renaixença valen ciana i l’autor del segle xix que realitzà una major i millor producció en valencià.