Experimenta 1r. Coneixement del medi

Autoria:

Mercè Boix Villar

Laura Matías Hernando

1 N NTEMEEIX Co dilMEde

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró

Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes, Montse Ciprés

Correcció: Immaculada Riera, M. Mercè Estévez

Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra

Coordinació tècnica: Gemma Vadillo

Maquetació: Judit Sunyol

Coordinació tècnica digital: Montse Cascales

Il ·lustració de la coberta: Martuka

Il lustracions: Jorge del Corral

Fotografies: Agència EFE, Alamy/Cordon Press, Dreamstime/Quick Images, Getty Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova

Redacció i assessorament pedagògic: Andrés Costa, Jaume Reula

© 2022, Mercè Boix Villar, Laura Matías Hernando

© 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona

Telèfon 932 172 054

barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: abril de 2022

ISBN: 978-84-489-5814-5

DL B 8840-2022

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 1r d’Educació Primària està pensat per acostar més l’Educació Primària a l’Educació Infantil i fer que el canvi d’una etapa a l’altra sigui progressiu i gradual.

Per a aquesta raó, el primer trimestre d’aquest llibre s’ha estructurar en dos blocs: Comencem Socials i Comencem Naturals, que es presenten amb lletra de pal i un format una mica diferent al de les unitats del segon i tercer trimestres. Aquests dos últims trimestres s’estructuren en tres unitats cada un.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, les unitats es presenten organitzades en sabers: Societats i territoris, Cultura científica i Tecnologia i digitalització.

En aquest projecte s’ofereix una proposta d’activitats contextualitzades en el seu entorn i acompanyades d’algunes pinzellades dels sabers teòrics recollits en l’últim currículum de la Generalitat. Aquests sabers estan vehiculats a través de les intervencions dels dos bessons que acompanyen l’alumne en tot el curs: en Blai i la Nora.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Activitat en què es proposa una activitat oral que, si no s’especifica una altra cosa, és en parelles.

Activitats contextualitzades a l’entorn per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat.

Programa Experimenta

Saber que es treballa en la unitat.

Prπ∏πfieu, –entre tπ¤s, pπfisi∫˜es llπcs per √isitar –i √π¤eu –π÷ √π˜eu –anar. Anirem –a √isitar F–es –un –di∫uix –i –cπµpleta: NOM

• On –es trπ¥a?

• A–utπ◊ –π –autπ◊a, si –en té:

• T’ha –agradat?

–cinquanta-–quatre

Portadeta d’una unitat del 2n trimestre, amb els bessons que introdueixen el tema i que fan de fil conductor de tota la unitat.

Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.

Descobrim, una secció en la qual es proposa una activitat de recerca, experimentació o manipulació per fer sol, en parelles o en grup.

1. Busca el nom dels animals amagats:

A T–é –el –cπfi –cπÆert –de pèl –i la majπ◊ia s†÷ terrestres.

B V–iu –a l’–aigua –i respira per ∫◊ànquies.

C T–é –el –cπfi –cπÆert –de plπµes –i –generalment √π˜a.

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat i les activitats contextualitzades en l’entorn de l’alumnat.

8. P–inta –dπfi –camins: –el –que permet sπ˜uciπ÷ar –el prπ¥˜ema –el –que nπ serveix per resπ˜dre’l.

SOM SOLIDARIS

Quan ens escoltem un amic que està trist o quan ajudem a omplir el rebost d’un familiar que ha perdut la feina, estem ajudant algú molt proper. Tanmateix, moltes persones són solidàries amb gent que no coneixen de res o ajuden a resoldre problemes molt llunyans. Sovint, els joves són els qui tenen més ganes d’ajudar. Greta Thunberg és l’exemple més conegut de jove activista.

1. Tria un d’aquests activistes i esbrina per quina causa treballa.

9. P–er parelles, parleu –d’–algun –cπ÷flicte –que hàgiu tingut –am∫ –algú –altre –i –expliqueu –cπµ l’heu resπ˜t.

em poso a prova cent

Al final de cada trimestre es planteja un petit treball cooperatiu relacionat amb algun aspecte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Unesco. En el primer trimestre, es fa una proposta més senzilla tant per al Comencem Socials com per al Comencem Naturals.

UNITAT 4 quinze

A B C 115

Dues pàgines en les quals l’alumnat posa a prova el que ha après. Inclou una activitat de metacognició.

PETITS PROBLEMES, GRANS INVENTS

Qui no ha patit alguna vegada un petit problema i ha trobat a faltar una manera ràpida deLasolucionar-lo?

Carla fa dies que observa com és de difícil obrir un pot de melmelada per primera vegada. —Per què passa això? —ha preguntat a l’avi, tota—Perquèintrigada.està tancat al buit. Si poguessis fer un foradet a la tapa, entraria una miqueta d’aire al pot i l’obriries sense esforç. —Ah, mira! Així cal inventar un estri per foradar tapes!

1. La Carla ha detectat un problema i ha tingut una idea. En grups, descriviu un problema quotidià i penseu un invent senzill amb el qual el podríeu solucionar.

De quin material està fet?

√πfitres

nπµs:

1 P–π◊teu –un –π¥|ecte petit fet –am∫ –cada –un –d’–aquests materials –i –di∫uixeu-lπfi.

2 F–iqueu –els –π¥|ectes –dins la ∫πfisa, sense –que –es vegin.

FEU GRUPS DE 4! FUSTA PLÀSTIC UN ALTRE MATERIAL METALL BOSSA CUBELL IMANT MATERIALS TINC GANES DE FER EXPERIMENTS! SÍ, A VEURE QUÈ APRENEM! 99 TREBALL COOPERATIU nπ◊anta-nπu

Al final del llibre es proposa un projecte tant de Medi Social com de Medi Natural en els quals es planteja una situació inicial en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.

Greta Thunberg. Felix Finkbeiner.

projecte digital

una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i gamificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

En el primer cicle, la proposta digital de Barcanova és el llibre actiu, un projecte pensat i adaptat al procés maduratiu de l’alumnat, amb l’objectiu de fomentar la curiositat i el gust per aprendre a aprendre.

Programa competencial

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:

• Activitats interactives

• Gamificació

• Metacognició

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes.

Compatibilitat

Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA)

i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM

disponibles es troben al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

JA SOC A PRIMER

MIRA EL CEL

PINTA EL TEMPS QUE FA: SOL NÚVOLS PLUJA LLAMPS

HAS CRESCUT?

1. ENGANXA FOTOS TEVES DE QUAN TENIES… MESOS

6 ANYS

JO TAMBÉ

4 ANYS COMENCEM SOCIALS –π÷ze

2. ENGANXA ELS ADHESIUS PER ORDRE:

• QUANTS ANYS TENS ARA?

TINC ANYS.

HI HA DIFERENTS

TIPUS DE FAMÍLIES, PERÒ

TOTES ENS ESTIMEM

I ENS RESPECTEM.

3. DIBUIXA LA TEVA FAMÍLIA:

4. EXPLICA QUI ÉS LA TEVA FAMÍLIA.

5.

ESCRIU EL NOM DE TRES AMICS O AMIGUES:

TOTS SOM DIFERENTS

6. D’ON SOU?

AMÈRICA DEL NORD

AMÈRICA DEL SUD

7. QUANTS SOU A CLASSE?

8. RELACIONA:

9. EXPLICA COM ET SENTS A CLASSE.

11. PINTA QUAN HO FAS:

MATÍ VESPRE

12. EXPLICA QUÈ FAS AL VESPRE.

13. RESSEGUEIX I PINTA:

QUIN DIA ÉS, AVUI?

DILLUNS

DIMARTS

DIVENDRES

DIJOUS

14. ESCRIU:

15. ENCERCLA:

• QUINS DIES NO VAS A L’ESCOLA?

• QUANTS DIES TÉ LA SETMANA?

9 3 4 5 7 10 6

16. RESSEGUEIX EL NOM DELS MESOS DE L’ANY:

• F–alten mesπfi per –al meu

18. MARCA EN EL CALENDARI L’ANIVERSARI DE 3 AMICS O AMIGUES.

19.

20. DIBUIXA

QUE T’AGRADA MÉS:

21. PINTA LES ESTACIONS EN EL CALENDARI:

HIVERN: –del 21 –de –desem∫◊e –al 20 –de març.

PRIMAVERA: –del 21 –de març –al 20 –de juny.

ESTIU: –del 21 –de juny –al 22 –de setem∫◊e.

TARDOR: –del 23 –de setem∫◊e –al 20 –de –desem∫◊e.

22. SEMPRE PORTES EL MATEIX TIPUS DE ROBA?

23. ENCERCLA: ROBA D’ESTIU ROBA D’HIVERN

24. PINTA LA ROBA:

L–a pπ◊tem –a l’hivern L–a pπ◊tem –a l’–estiu

25. RELACIONA:

T–ardπ◊ Primavera H–ivern Estiu

26. ESCRIU A, SI ÉS ANTIC, I M SI ÉS MODERN:

27. DIBUIXA DOS OBJECTES MODERNS

I ESCRIU-NE EL NOM:

28. EXPLICA ELS OBJECTES DIBUIXATS.

1. PINTA ELS QUADRES:

DIES DE LA SETMANA ESTACIONS DE L’ANY

DISSABTE PRIMAVERA DILLUNS DIJOUS

TARDOR DIVENDRES HIVERN DIMARTS

DIMECRES DIUMENGE ESTIU

2. PINTA LA DIANA SEGONS EL QUE SAPS:

A RECONEC EL TEMPS QUE FA MIRANT EL CEL.

B RECONEC COM CANVIA EL COS AMB EL PAS DEL TEMPS.

C SÉ ELS DIES DE LA SETMANA.

D RECONEC LES PARTS DEL DIA.

E SÉ ELS MESOS DE L’ANY.

F SÉ QUINES SÓN LES QUATRE ESTACIONS.

QUÈ PODEM FER

EL CAP DE SETMANA?

• FEU GRUPS DE 4 I ESCRIVIU EL VOSTRE NOM:

• EN UN CALENDARI ESCOLAR, PINTEU-HI:

DIES D’ESCOLA

DIES DE FESTA

• COMPTEU EL TOTAL DE DIES I ESCRIVIU

EL NOMBRE:

DIES D’ESCOLA

DIES DE FESTA

• QUÈ FAS EL CAP DE SETMANA?

• FEU UN MURAL AMB PROPOSTES PER FER

EN CAP DE SETMANA.

PER CONSTRUIR EDIFICIS O CARRERS, S’UTILITZEN TROSSOS DE ROCA, PERÒ, ABANS, CAL SEPARAR-LOS

SEGONS LA MIDA.

CÒDOLS SORRA GRAVA

1 F–eu –grups.

2 P–π◊teu –una ∫πfiseta –am∫ sπ◊ra, –gra√a –π –cπdπ˜ets.

3 B–arregeu, –en –un recipient, tπ¤s –els materials –dels mem∫◊es –del –grup.

4 Am∫ –ajuda –de –dπfi –cπ˜adπ◊s –de mida –diferent, separeu la ∫arreja –en –els tres –grups –de –dalt, segπ÷s la mida.

R–epartiu-√πfi –el material –de –cada mida –i –enganxeu-ne –una mπfitra –de –cada:

CÒDOLS SORRA GRAVA

PODEM OBTENIR ELS MATERIALS DE DIVERSES FONTS.

F–usta Cπ¤†

LA TELA DEL SOFÀ ÉS DE LLI I EL MEU PIJAMA, DE COTÓ.

M–etall V–idre

MATERIALS D’ORIGEN VEGETAL MATERIALS D’ORIGEN MINERAL

MATERIALS D’ORIGEN ANIMAL MATERIALS ARTIFICIALS

2. P–inta –els –π¥|ectes

segπ÷s l’–π◊igen –dels materials:

ANELL DE PLATA

Origen –animal

Origen vegetal

Origen mineral

Origen –artificial

MITJONS DE COTÓ JAQUETA

3. Cπµ –és –el material

–d’–aquests –π¥|ectes? M–arca-hπ.

FRÀGIL O RESISTENT?

Si es trenca, és fràgil i si es deforma, és resistent.

DUR O TOU?

Si es ratlla o es forada fàcilment, és tou; si costa, és dur.

RÍGID O FLEXIBLE?

Si recupera la forma després de deformar-se, és flexible. Si costa de deformar-se, és rígid.

LA PEIXERA JA NO ÉS TRANSPARENT! LA BRUTÍCIA LA FA TRANSLÚCIDA!

4. Llegeix –i pinta:

Els materials translúcids permeten veure borrós a través seu. Els materials opacs no permeten veure què hi ha darrere seu.

Els materials transparents permeten veure bé a través seu.

5. P–er parelles, mireu –a través –de –diferents materials –i –digueu si s†÷ transparents, translúcids –π –π∏acs.

6. P–er –grups, –esquitxeu –aigua –damunt

–a –aquests –i –encercleu –aquells –en –què l’–aigua s’–a∫fiπ◊beix.

HI HA MATERIALS

QUE ABSORBEIXEN

L’AIGUA I N’HI HA

D’ALTRES QUE NO.

7. Cπµpleta:

PERMEABLES

IMPERMEABLES

• Els materials –que –a∫fiπ◊beixen l’–aigua s†÷

• Els materials –que nπ –a∫fiπ◊beixen l’–aigua

s†÷

–π¥|ectes sem∫˜ants

AMB EL FRED O LA CALOR, ALGUNS MATERIALS CANVIEN D’ESTAT. PODEN SER SÒLIDS, LÍQUIDS O GASOSOS.

8. TrπÆem l’–aigua –en –els tres –estats. M–arca –què la fa –can√iar –d’–un –estat –a l’–altre.

• L’–aigua passa –de líquid –a –gas.

• L’–aigua passa –de líquid –a s¬˜id.

9. M–arca –am∫ –una ✘ l’–estat –en –cada –cas:

HI HA MOLTS MATERIALS QUE ES PODEN RECICLAR I, AIXÍ, ELS PODEM TORNAR A UTILITZAR.

PER AIXÒ ÉS IMPORTANT

LLENÇAR-LOS AL CONTENIDOR QUE TOCA.

10. Infπ◊ma’t –i –encercla les –escπµ∫◊aries –am∫ –el –cπ˜π◊ –del –cπ÷tenidπ◊ –π÷ √an:

LES RESTES DE MENJAR VAN AL MARRÓ.

EL PAPER I EL CARTÓ VAN AL BLAU.

EL PLÀSTIC I LES LLAUNES VAN AL GROC.

ELS ENVASOS DE VIDRE VAN AL VERD.

11. Q–uins –altres –cπ÷tenidπ◊s –de reciclatge hi ha? Q–uè s’hi recull?

12. Am∫

–quin material

fa∫◊icaries –aquests –π¥|ectes?

P–inta’ls –am∫ –el

–cπ˜π◊ –del material

–que –utilitzaries.

CADA MATERIAL

TÉ LES SEVES

PROPIETATS QUE

EL FAN MILLOR

PER A ALGUNS

USOS CONCRETS.

AMB QUIN

MATERIAL ES FAN ELS GLOBUS?

LA RODA ÉS UNA PEÇA

QUE PERMET MOURE OBJECTES FENT POCA FORÇA I ES TROBA EN MOLTES MÀQUINES.

ÉS UNA MÀQUINA SIMPLE .

NO TINC PROU FORÇA PER MOURE LA MALETA!

AMB LES RODETES, PUC MOURE LA MEVA GAIREBÉ SENSE FER FORÇA!

13. Encercla, –en les –imatges, tπ¤es les peces –en fπ◊ma –de rπda:

14. D’–entre –aquests –exemples, n’hi ha –dπfi –que nπ s†÷ palanques. R–atlla’ls.

LA PALANCA TAMBÉ ÉS UNA MÀQUINA SIMPLE QUE ENS ESTALVIA HAVER DE FER GAIRE FORÇA.

PER PODER FUNCIONAR, LES EINES, LES MÀQUINES I ELS NECESSITENAPARELLS

15. Q–uin tipus –d’–energia s’–utilitza –en –cada –cas? R–elaciπ÷a-hπ.

• Escriu –el nπµ –de tres –aparells –dels –que teniu –a –casa –que funciπ÷en

–am∫ –electricitat.

OBTENIM ELECTRICITAT DE DIVERSES FONTS.

16. R–essegueix –els fils –i trπ¥a –quina fπ÷t natural prπdueix –cada tipus –d’–energia:

Energia del sol

Energia nuclear Energia de l’aigua

• F–eu –una llista, –entre

tπ¤s, –de les –cπfies –que pπdeu fer per –estal√iar

Energia del vent

Energia del petroli

PRODUIR ENERGIA POT

SER MOLT CONTAMINANT I NO ÉS BO PER AL PLANETA.

AND NOW, IN ENGLISH!

1. P–aint the t∑π parts –π‡ –each ∑π◊d –in the same –cπ˜π◊ –and match –it tπ the Catalan’s ∑π◊d:

1. D–e –quins –dπfi materials –estan fets –aquests –π¥|ectes?

2. Am∫ –quin material –estan fets –aquests –π¥|ectes?

3. D–els materials –anteriπ◊s, –indica –quin –cπµpleix –cada –característica:

• És –d’–π◊igen vegetal.

• És –d’–π◊igen –animal.

• És –d’–π◊igen mineral.

• És –d’–π◊igen –artificial.

• És –π∏ac.

• És transparent.

• És –dur.

• És tπu.

4.

P–inta la figura

–del –gat –geπµètric, si saps la respπfita:

S–é –que –els –edificis –i –els –carrers –es fan –a partir –del material –extret –de les rπques.

Cπ÷ec –alguns –dels materials –am∫ –què –estan fets –alguns –π¥|ectes.

S–é la –diferència –entre materials permea∫˜es –i –impermea∫˜es.

Cπ÷ec –els tres –estats –en –què –es pπden trπ¥ar –els materials.

P–uc –dir –el nπµ –de tres –aparells –que funciπ÷en –am∫ –electricitat.

S–é –que hi ha materials –d’–π◊igen –animal, vegetal, mineral –i –artificial.

Cπ÷ec la –impπ◊tància –de llençar –els residus –al –cπ÷tenidπ◊ –de reciclatge –cπ◊respπ÷ent.

Cπ÷ec tres fπ÷ts –d’–energia per prπduir –electricitat.

SOM SOLIDARIS

Quan ens escoltem un amic que està trist o quan ajudem a omplir el rebost d’un familiar que ha perdut la feina, estem ajudant algú molt proper.

Tanmateix, moltes persones són solidàries amb gent que no coneixen de res o ajuden a resoldre problemes molt llunyans.

Sovint, els joves són els qui tenen més ganes d’ajudar.

Greta Thunberg és l’exemple més conegut de jove activista.

1. Tria un d’aquests

activistes i esbrina per quina causa treballa.

Greta Thunberg.

Ousman Umar. PROJECTE SOCIALS cent quaranta-nou

2. Per parelles, descriviu què està passant en aquestes escenes. Qui rep ajut i qui el dona?

Penseu una altra acció solidària que hagueu vist alguna vegada i dibuixeu-la.

3. En grups, penseu cinc accions solidàries que estaríeu disposats a fer pels companys o les companyes de l’escola o, amb l’ajuda d’algú de casa, per les persones del vostre barri.

Expliqueu-les davant de tota la classe i, entre tots, voteu les cinc millors idees. Segur que aviat se us presenta l’oportunitat de portar-les a la pràctica.

4. Relaciona les accions dels voluntaris i les voluntàries amb les imatges corresponents:

SOCIAL. PLANTEN

FA • • • 152

AJUDA PERSONES GRANS. • • •

DE LLENGUA A NOUVINGUTS. AUXILIEN PROJECTE SOCIALS cent cinquanta-dos

PERSONES FERIDES.

ELS VOLUNTARIS I LES VOLUNTÀRIES TREBALLEN, SENSE DEMANAR DINERS A CANVI, PER A ORGANITZACIONS QUE VOLEN MILLORAR EL MÓN.

5. Coneixeu alguna persona voluntària?

Pregunteu-li què cal per ser voluntari i per què va decidir fer voluntariat.

Si no coneixeu cap voluntari o voluntària, truqueu a alguna entitat solidària de la vostra població, escriviu-los un correu electrònic o feu-los una visita.

Expliqueu el testimoni del voluntari o la voluntària davant de la classe.

6. Observeu les fotografies i investigueu, entre tots, a què es dediquen aquestes organitzacions arreu del món.

The Green Belt Movement.

MOLTES

7. En grup, penseu quina organització internacional us agradaria ajudar i justifiqueu la vostra elecció.

Voteu el projecte més interessant i penseu alguna acció per recaptar diners.

Esbrineu com podeu fer arribar els diners a l’organització i envieu-los amb l’ajut d’una persona adulta.

8. Tothom ha d’estar disposat a ajudar els altres. Hi estàs d’acord?

T’agradaria fer alguna tasca de voluntariat?

Et sembla important que la societat doni suport a les organitzacions solidàries?

Amb quines idees convenceries algú que una societat solidària és una societat millor? Explica-les davant de la classe.

CULTURAL

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Percepció dels elements, moviments i dinàmiques de La Terra a l’univers, recollint dades per interpretar les seqüències temporals i els canvis estacionals en la vida diària i en l’entorn.

• Observació dels fenòmens atmosfèrics fent un registre de dades per determinar alguna regularitat i valorar la repercussió en els cicles biològics i en la vida diària.

Societats i territoris

LLIÇONS DEL PASSAT

• Reflexió sobre els pas i la mesura del temps en el cicle vital i les relacions intergeneracionals des del present cap al passat per entendre els canvis en els fets i esdeveniments quotidians.

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE

• Ús de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge d’acord amb les necessitats del context educatiu (cerca d’informació, representació del coneixement, creació de continguts digitals…).

Societats i territoris

• Utilització de recursos digitals de forma segura per compartir contextos d’aprenentatge a través de la comunicació amb persones o entitats.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.

Cultura científica

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.

Cultura científica

LLIÇONS DEL PASSAT • Ús de recursos i mitjans analògics i digitals, de les fonts orals, i de la memòria col·lectiva per conèixer la història local i la biografia familiar.

• Iniciació a la investigació i als mètodes de treball per a la realització de projectes, que analitzin fets, esdeveniments i temes de rellevància personal per explicar la seva història.

• Coneixement del patrimoni material i immaterial de la seva localitat per valorar-lo i preservar-lo.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Valoració de la diversitat familiar com a element per aprofundir en els drets de les persones i els valors dels drets humans.

Societats i territoris

• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució dialogada de conflictes.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Creació guiada d’itineraris, trajectes, desplaçaments i viatges utilitzant el pensament espacial i temporal i les interaccions amb el medi.

• Identificació i anàlisi dels rols de gènere en l’entorn proper per fomentar conductes no sexistes.

MATÈRIA, FORCES I ENERGIA

• Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.

Cultura científica

• Interpretació dels canvis d’estat de la matèria en interaccionar amb la calor per explicar fenòmens naturals.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Apreciació de les diferències i semblances en els elements geològics que constitueixen l’entorn proper.

• Introducció als objectius de desenvolupament sostenible a partir de l’anàlisi de problemes i de les accions quotidianes.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Coneixement de l’entorn, dels paisatges naturals, dels humanitzats i dels seus elements, i estudi de les accions per a la conservació, millora i sostenibilitat dels béns comuns.

Societats i territoris

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

UNITAT

Comencem Socials El temps passa i canviem

Treball cooperatiu Dies d’escola i de festa

Comencem Naturals Com ens cuidem?

Treball cooperatiu Mengem bé?

Unitat 1. Al meu voltant

Unitat 2. Materials arreu

Unitat 3. Paisatges a mida?

• Aplicació d’estratègies bàsiques pel treball en equip.

Petits problemes, grans invents Tecnologia i digitalització

per a la consecució del projecte.

Projecte Naturals

Treball cooperatiu Fem un hortet

Sort de les plantes!

Unitat 6

SABERS DE L’ÀREA

• Utilització de materials, objectes, eines i recursos analògics i digitals (plataformes digitals d’iniciació a la programació, robòtica educativa…) adequats

Tecnologia i digitalització

Societats i territoris

Cultura científica

• Aplicació de manera guiada i col·laborativa de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua.

• Identificació de les fases del pensament computacional en reptes simples: aplicació d’ordres i seqüències per la resolució d’un problema senzill.

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL

• Utilització de recursos digitals de forma segura per compartir contextos d’aprenentatge a través de la comunicació amb persones o entitats.

representació del coneixement, creació de continguts digitals…).

• Ús de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge d’acord amb les necessitats del context educatiu (cerca d’informació,

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE

per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn,

• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució dialogada de conflictes.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn on viuen.

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.

• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.

i investigacions plantejades.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes

de patrons, comunicació…) a les necessitats de la investigació.

• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, cerca

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

Cultura científica LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn

Unitat 5. Quantes feines per triar Societats i territoris

per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

Vols conèixer els animals?

Cultura científica

Unitat 4

De quin material està fet?

Treball cooperatiu

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn,

econòmics i els drets laborals des d’una perspectiva de gènere.

• Identificació de les principals activitats professionals i laborals d’homes i dones del seu entorn, valorant l’ocupació i el treball per entendre els agents

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn on viuen.

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.

MATÈRIA, FORCES I ENERGIA

• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.

• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.

i investigacions plantejades.

Cultura científica INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes

de patrons, comunicació…) a les necessitats de la investigació.

• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, cerca

UNITAT SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I

CULTURAL