Experimenta 2n. Coneixement del medi

2 N NTEMEEIX Co dilMEde

Autoria: Mercè Boix Villar Laura Matías Hernando

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró

Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes, Montse Ciprés

Correcció: Immaculada Riera, M. Mercè Estévez

Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra

Coordinació tècnica: Gemma Vadillo

Maquetació: Judit Sunyol

Coordinació tècnica digital: Montse Cascales

Il ·lustració de la coberta: Martuka

Il lustracions: Sílvia Ortega

Fotografies: Alamy/Cordon Press, Arxiu Anaya (Cosano, P.), Dreamstime/Quick Images, Getty Images, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova

Redacció i assessorament pedagògic: Jaume Reula

© 2022, Mercè Boix Villar, Laura Matías Hernando

© 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona

Telèfon 932 172 054

barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: abril de 2022

ISBN: 978-84-489-5823-7

DL B 8843-2022

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 2n d’Educació Primària està estructurat en tres trimestres de tres unitats cada un.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, les unitats es presenten organitzades en sabers: Societats i territoris, Cultura científica i Tecnologia i digitalització.

En aquest projecte s’ofereix una proposta d’activitats contextualitzades en el seu entorn i acompanyades d’algunes pinzellades dels sabers teòrics recollits en l’últim currículum de la Generalitat. Aquests sabers estan vehiculats a través de les intervencions de dos amics que acompanyen l’alumne en tot el curs: l’Arian i l’Anuar.

Programa Experimenta

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Activitat en què es proposa una activitat oral que, si no s’especifica una altra cosa, és en parelles.

Saber que es treballa en la unitat.

Descobrim, una secció en la qual es proposa una activitat de recerca, experimentació o manipulació per fer sol, en parelles o en grup.

Portadeta d’una unitat amb els dos amics, l’Arian i l’Anuar, que introdueixen el tema i que fan de fil conductor de tota la unitat.

descobrim

1. Escriu dues característiques del poble dues de la ciutat:

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat i les activitats contextualitzades en l’entorn de l’alumnat.

em poso a prova

2. Escriu si és vertader V o fals F):

a) El tren és més contaminant que el cotxe.

b) El vaixell permet portar coses molt pesants a grans distàncies.

c) El consum de proximitat consisteix a comprar coses produïdes a prop.

d) Una clínica veterinària és un comerç que ofereix un servei.

e) La roba vella es llença al contenidor gris.

3. Marca l’objecte més fàcil de reciclar: Explica-ho:

4. Pinta:

A Sé diferenciar un poble d’una ciutat.

B Puc descriure el meu barri o poble.

C Sé diferenciar quan es ven un producte quan s’ofereix un servei.

D Conec les professions de les persones que treballen per al bon funcionament de la població.

E Puc donar indicacions sobre com arribar a un lloc concret del meu barri.

F Sé d’on provenen els materials amb què estan fets alguns objectes.

G Conec els diferents mitjans de transport.

H Sé quins mitjans de transport contaminen menys.

Faig un ús responsable dels contenidors de reciclatge.

UNITAT trenta-vuit

38

Al final de cada trimestre es planteja un petit treball en cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Unesco.

Omplim l’escola de plantes

Dividiu-vos en grups i decoreu

F

PROU DE MALBARATAR ALIMENTS!

La producció d’aliments té un gran impacte sobre el medi ambient. L’agricultura i la ramaderia ocupen extensions de terra enormes, consumeixen molta aigua fan servir màquines molt contaminants, fins al punt de generar una cinquena part dels gasos que causen l’escalfament global de la Terra. Tanmateix, un terç dels aliments que produïm no són ingerits mai per ningú. Per exemple, algunes fruites i verdures són descartades al camp, abans de ser collides, perquè no tenen la mida o l’aspecte que agraden als consumidors, alhora que a les llars llencem restes que es podrien aprofitar o deixem caducar els aliments. Mentrestant, arreu del món hi ha milions de persones que passen gana. Menjar que es podreix en un abocador.

1. Observa les fotografies. Què n’opines? Creus que, de situacions com aquestes, se’n veuen a casa nostra? Feu grups i parleu-ne.

A D E

Plantes en un escocell d’un carrer de Barcelona.

• Aneu a la floristeria i compreu plantes. Pregunteu quines s’adaptaran millor al clima de l’estació.

PLANTES PER TRIAR

• Plantes decoratives amb flors.

• Plantes decoratives sense flors.

• Plantes aromàtiques.

• Plantes amb fruits comestibles.

•

• Escampeu el substrat, trasplanteu-hi les plantes, regueu-les adobeu-les. Si necessiteu testos més grossos, feu-los vosaltres mateixos amb recipients reciclats.

L’heura purifica l’aire i fa que les cases siguin més fresques a l’estiu i més càlides a l’hivern. Proposeu a l’escola de plantar-ne.

8. Per acabar el projecte, organitzeu una campanya per convèncer els avis, les tietes, els veïns, les botigueres… de no malbaratar aliments.

Es tracta de triar, entre tota la classe, les millors idees per no llençar menjar que se us hagin acudit durant el projecte. Un cop escrites a la pissarra, cada grup les copiarà en un fullet i n’imprimirà un bon grapat.

Finalment, repartiu els fullets pel barri animeu tothom a passar a l’acció contra el malbaratament alimentari.

MATERIAL

retoladors tisores. 101

PROTEGIM LA FAUNA DE LES CIUTATS

Quan les persones construïm els llocs on habitem, ocupem l’espai alterem el medi natural. Tanmateix, molts animals troben, a les ciutats, un bon ecosistema per viure-hi.

A l’hàbitat urbà, a més dels animals domèstics, com els gossos els gats, hi ha també molts animals salvatges. Hi ha mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos, que viuen als parcs i als llacs urbans, als rius, als carrers, a les esquerdes de les cases i, fins i tot, sota terra.

A les ciutats també hi veiem espècies invasores alliberades pels humans o que hi han arribat a través dels desplaçaments de llarga distància, amagades en avions o en vaixells mercants.

• Cada tipus de planta haurà de tenir un cartell amb aquesta informació:

• També hi podeu afegir un cartell que us recordi el dia que caldrà regar-la o adobar-la de nou.

cent dos

• Nom comú de la planta. • Nom científic. • Breu descripció de la planta. • Instruccions per tenir-ne cura.

7. En grups, decidiu quines accions us agradaria fer per protegir la fauna salvatge de la vostra població (no penseu ni en els animals domèstics ni en les espècies invasores):

Feu una llista de propostes entre tota la classe i voteu les cinc millors.

1. Observa les fotografies. Són indrets adequats per a la fauna urbana? Parleu-ne per parelles.

Finalment, dissenyeu un pla per dur-les a terme. Podeu enregistrar les vostres accions en vídeo o fer un reportatge fotogràfic. Endavant!

PROJECTE NATURALS cent seixanta-sis

166

UNA CIUTAT PERAGRADABLE ALS ANIMALS ÉS UNA CIUTAT MÉS AMABLE AMB LES PERSONES.

És molt fàcil fer una menjadora d’ocells travessant uns cacauets amb un filferro o ficant-los en una bossa de malla. A internet hi ha vídeos per aprendre a fabricar hotels d’insectes i caixes niu per a ocells i ratpenats.

Al final del llibre es proposa un projecte tant de Medi Social com de Medi Natural en els quals es planteja una situació inicial, relacionada amb algun aspecte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de la Unesco, en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.

Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.

Dues pàgines en les quals l’alumnat posa a prova el que ha après. Inclou una activitat de metacognició.

projecte digital

una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i gamificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

En el primer cicle, la proposta digital de Barcanova és el llibre actiu, un projecte pensat i adaptat al procés maduratiu de l’alumnat, amb l’objectiu de fomentar la curiositat i el gust per aprendre a aprendre.

Programa competencial

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:

• Activitats interactives

• Gamificació

• Metacognició

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes.

Compatibilitat

Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA)

i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM

disponibles es troben al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

T’agraden els animals? 1

Quin és l’animal més curiós que coneixes?

De ben segur que prop de casa teva hi ha una clínica veterinària.

Per parelles i acompanyats d’un adult, visiteu-ne una i feu-los aquesta enquesta:

• Quin tipus d’animals ateneu?

Rèptils Ocells Amfibis Peixos

Mamífers

• Quins animals visiteu més sovint?

• Quin és l’animal més estrany que heu atès?

• Quins són els problemes de salut o els accidents més freqüents?

Demaneu-los per un cas que recordin especialment i expliqueu-lo davant la classe.

ELS ÉSSERS VIUS

1. A moltes persones els agraden els animals. I a tu, t’agraden?

• Explica la teva tria davant la classe.

2. Quines característiques tenen tots els éssers vius? Marca-ho.

MOREN ES REPRODUEIXEN

CAMINEN VOLEN DONCS AQUEST HA CRESCUT MASSA I TOT!

NEIXEN PARLEN CREIXEN

3. En créixer, alguns animals experimenten grans canvis. Per grups, busqueu vídeos que mostrin metamorfosis i voteu la més sorprenent.

9 UNITAT 1 nou

EREN VERTEBRATS. TENIEN UNS OSSOS

MOLT GROSSOS!

4. Marca els animals que tenen

ossos i columna vertebral (vertebrats):

Els artròpodes (com els insectes), els mol·luscs i els cucs són exemples d’animals sense esquelet intern (invertebrats).

5. Els invertebrats no tenen

esquelet. Investiga com es desplacen

i posa un exemple de cada:

El 95 % dels animals del planeta són invertebrats i, la majoria, són insectes.

VOLEN

NEDEN

S’ARROSSEGUEN NO ES PODEN DESPLAÇAR

SUREN CAMINEN

6. Hi ha cinc classes d’animals vertebrats. Relaciona cada animal amb la classe i amb les seves característiques:

Tenen ales i bec i el cos cobert de plomes.

Tenen el cos cobert d’escates, tenen aletes i viuen a l’aigua.

Tenen el cos cobert d’escates i la majoria tenen quatre potes i cua.

Poden viure a terra i a l’aigua, i tenen la pell fina i humida.

Neixen del ventre de la mare i, de petits, mamen. Sovint estan recorberts de pèl.

7. A casa, teniu cap animal? En quin dels grups el classificaries?

Per què?

ELS ANIMALS OVÍPARS NEIXEN D’UN OU.

9. Esbrina quant de temps passen dins de l’ou o dins del ventre matern un animal ovípar i un animal vivípar que t’agradin.

ELS ANIMALS VIVÍPARS NEIXEN DEL VENTRE DE LA MARE.

10. Relaciona:

Els animals herbívors •

• mengen de tot: animals i plantes.

Els animals carnívors •

• s’alimenten de plantes i llavors.

Els animals omnívors •

• mengen altres animals.

11. Pinta aquests animals seguint el codi:

Carnívors

Herbívors

Omnívors

12. Què mengem els humans?

Com obtenim els aliments?

Quin impacte té la nostra alimentació sobre el medi?

Debateu-ho entre tots.

13. Completa les oracions:

• Els animals avancen per terra caminant, corrent, saltant o arrossegant-se.

• Els animals es desplacen per l’aigua nedant.

• Els animals volen per l’aire fent servir les ales.

14. Assenyala l’intrús:

15. El xatrac àrtic vola 71.000 km cada any. Busca un altre ocell insòlit i explica, davant la classe, què el fa especial.

16. Investiga com és la petjada que deixen aquests animals quan caminen i dibuixa-la:

17. Si a la teva població hi ha zones de terra o de sorra, trobaràs petjades d’animals. Fotografia’n alguna o dibuixa-la.

Data de la troballa:

Nom de l’animal:

• Té dits? Quants?

18. Relaciona aquests animals amb el lloc on viuen:

del seu entorn natural.

19. Tria un animal salvatge i investiga què menja i en quin entorn natural viu. Després, ajunteu-vos quatre companys que hàgiu escollit un animal del mateix entorn i feu-ne un mural.

Els animals salvatges s’adapten a les condicions

Molts animals miren de passar desapercebuts per caçar o per protegir-se.

20. Com ho fan aquests animals per camuflar-se? Localitza’ls i, després, comenteu-ho.

• Quin animal t’ha estat més difícil de trobar?

21. A la granota de punta de fletxa daurada no li cal amagar-se. El seu color avisa que és verinosa.

• Busca un altre exemple d’animal que també sigui molt verinós.

22. Moltes espècies

d’animals s’han extingit al llarg del temps. Investiga per internet i marca en blau les extingides fa molts anys, per causes naturals, i en vermell, les que s’han extingit a causa dels humans.

felí de dents de sabre

23. Per parelles, comenteu què podem fer per evitar que les espècies d’animals en perill d’extinció desapareguin.

24.

De vegades, animals nascuts en captivitat són

reintroduïts a la natura per l’ésser humà. Investiga’n algun cas.

Si la natura es destrueix els animals salvatges moren

25. Què faries per tenir cura d’un animal de companyia?

Portar-lo al veterinari.

Deixar-lo sortir sol al carrer.

Renyar-lo per un mal comportament.

Donar-li aigua i menjar.

Donar-li xocolata i altres llaminadures.

Fer-li fer exercici.

26. T’agradaria tenir un animal? Ja en tens un? Dibuixa’l.

• Explica als teus companys com el cuides, o com el cuidaries si en tinguessis un.

Hem de respectar tots els animals i, si en tenim a casa, tenir-ne cura.

AND NOW, IN ENGLISH!

1. Write the correct class of animal under each picture:

Colour in the boxes in the images above using this legend:

INVERTEBRATE

3. Do you like animals? What is your favourite animal in the world?

4. Circle the natural environment where a camel can live:

1. Quines característiques tenen tots els éssers vius?

2. Pinta segons indica la llegenda:

3. Escriu tres exemples de cada classe d’animals:

4. Dibuixa un animal camuflat en el seu entorn:

5. Descriu una situació que podria provocar l’extinció d’un animal:

6. Marca la resposta segons el que saps:

Diferencio els animals vertebrats dels invertebrats.

Conec quins són els principals grups d’animals vertebrats.

Distingeixo la manera en què es reprodueixen.

Sé què mengen.

Conec com es desplacen.

Sé què vol dir que un animal s’ha extingit.

Puc tenir cura d’un animal de companyia.

El lloc on visc 2

Vius en un poble o en una ciutat?

Quin lloc de la vostra població

heu visitat amb la classe?

CONEIXES LA PLAÇA DELS GATS?

NO, PERÒ HI PODRÍEM ANAR EN SORTIR DE CLASSE.

Dibuixa un plànol des de l’escola fins a aquest indret, amb els llocs o edificis per on heu passat.

1. A quina població vius?

• Quants habitants té?

Esbrina-ho buscant-ho a internet. habitants.

• Què és, per tant?

Un poble

Una ciutat

2. Vius en un carrer, en una avinguda o en una plaça? Quin

nom té?

Visc a , número , pis , codi postal

• Com és la casa o l’edifici on vius? Feu parelles i expliqueu-vos-ho.

3. Vius en un barri? Quin és?

Les

• Quins altres barris coneixes?

4. Què hi ha en el teu barri? Encercla-ho.

• Escriu altres llocs del teu barri:

ciutats i els pobles grans es divideixen en barris.

SI TOTS LLENCÉSSIM

LES DEIXALLES EN EL LLOC CORRESPONENT, ELS CARRERS ESTARIEN MÉS NETS.

5. Encercla les persones del dibuix que treballen per al bon funcionament de la població.

• Escriu la lletra davant de cada ocupació:

cartera

bombera

electricista

conductora d’autobús

policia municipal

escombriaire

jardiner cambrera

M’ENCANTEN AQUESTS BANCS TAN MODERNS!

• Explica com indicaries el camí a l’Anuar.

ALERTA I FIXA’T EN ELS SENYALS DE TRÀNSIT!

ESTIGUES

6. Traça, sobre el dibuix, un camí perquè l’Anuar pugui arribar, amb la bici, fins al lloc on és l’Arian:

Per anar d’un lloc a un altre i per transportar mercaderies fem servir els mitjans de transport.

7. Marca amb una ✘ els transports que utilitzeu més a casa teva:

tren autobús

tramvia metro cotxe bicicleta

patinet motocicleta

MOLTS MITJANS DE TRANSPORT EMETEN FUMS QUE CONTAMINEN.

8. Relaciona aquestes mercaderies amb el vehicle més adequat per transportar-les:

Palets de conserves

PER SORT, ELS VEHICLES ELÈCTRICS SÓN NETS!

dePaquetmenjar preparat

Caixes de flors

delicades

Carregament d'ordinadors fabricats molt lluny

deCarregament deu cotxes

9. Investiga

i completa la taula amb el nom de cinc productes que consumiu a casa teva (aliments, roba, estris…). Fes servir internet per calcular les distàncies aproximades.

• Creus que a casa teva compreu productes cultivats o fabricats a prop?

Explica-ho a classe.

• Debateu a classe

sobre els avantatges i els inconvenients de comprar productes que venen de lluny.

10. Ratlla l’element intrús de cada llista i escriu la botiga on es poden comprar els productes que queden:

DEMÀ ANIRÉ A COMPRAR

AMB LA MARE.

UNA BOSSA DE TELA; RES D’UTILITZAR BOSSES DE PLÀSTIC!

sípies gorres

gambes

sardines

vambes sandàlies sabates

samarretes

pans roses coques

claus

xampú

martells

tornavisos

11. A les perruqueries no venen res, però ens fan un servei. Per grups, feu una llista de comerços que també ofereixen serveis.

retoladors

llibretes olives

llibres

ensaïmades sal cotó fluix

alcohol

aspirines

Als carrers hi ha comerços que venen productes o ofereixen serveis.

12. D’on obtenim els materials per fer aquests objectes? Relaciona’ls.

Els objectes estan fets de materials que tenen orígens diversos.

13. Escriu el nom de dos materials més en cada cas:

Origen animal:

Origen vegetal:

Origen mineral:

14. Enganxa

els adhesius ordenats de l’opció més respectuosa amb el medi ambient a la que ho és menys. Explica l’ordre que has posat.

PER FABRICAR UN OBJECTE, NECESSITEM MATERIALS, AIGUA I ENERGIA. HEM DE VIGILAR QUÈ CONSUMIM.

15.

Escriu exemples del que podem llençar a cada contenidor:

LA BOMBETA VA AL CONTENIDOR DEL VIDRE, OI?

I ARA! L’HAS DE PORTAR AL PUNT VERD!

• Poseu en comú tots els exemples i anoteu-los en una llista. Pengeu la llista en un lloc visible de l’aula.

• Quina qualificació has obtingut?

M’AGRADARIA

16. Comprova si contribueixes a l’escalfament global amb l’ajut d’una calculadora de carboni.

QUE HI HAGUÉS CARRERS SENSE SOROLLS NI FUMS!

17. Pensa alguns canvis que caldria fer perquè la teva població fos més verda:

A Fer tots els desplaçaments a peu o en mitjans de transport elèctric.

• Poseu en comú les idees de tota la classe. Per acabar, dibuixa en un full a part, la teva població ideal.

AND NOW, IN ENGLISH!

1. Circle these words for buildings in the word search:

2. Underline the correct translation for each word:

NEIGHBOURHOOD: veí • barri • comunitat

TRAFFIC LIGHT: semàfor • llum • fanal

AVENUE: avinguda • rambla • mercat

VILLAGE: edifici • biblioteca • poble

SQUARE: quadrat • plaça • pati

STREET: estret • ample • carrer

CITY: ciutat • ciutadà • casa

1. Escriu dues característiques del poble i dues de la ciutat:

2. Escriu si és vertader ( V ) o fals (F):

a) El tren és més contaminant que el cotxe.

b) El vaixell permet portar coses molt pesants a grans distàncies.

c) El consum de proximitat consisteix a comprar coses produïdes a prop.

d) Una clínica veterinària és un comerç que ofereix un servei.

e) La roba vella es llença al contenidor gris.

3. Marca l’objecte més fàcil de reciclar:

• Explica-ho:

4. Pinta:

A Sé diferenciar un poble d’una ciutat.

B Puc descriure el meu barri o poble.

C Sé diferenciar quan es ven un producte i quan s’ofereix un servei.

D Conec les professions de les persones que treballen per al bon funcionament de la població.

E Puc donar indicacions sobre com arribar a un lloc concret del meu barri.

F Sé d’on provenen els materials amb què estan fets alguns objectes.

G Conec els diferents mitjans de transport.

H Sé quins mitjans de transport contaminen menys.

I Faig un ús responsable dels contenidors de reciclatge.

PROU DE MALBARATAR ALIMENTS!

La producció d’aliments té un gran impacte sobre el medi ambient. L’agricultura i la ramaderia ocupen extensions de terra enormes, consumeixen molta aigua i fan servir màquines molt contaminants, fins al punt de generar una cinquena part dels gasos que causen l’escalfament global de la Terra. Tanmateix, un terç dels aliments que produïm no són ingerits mai per ningú. Per exemple, algunes fruites i verdures són descartades al camp, abans de ser collides, perquè no tenen la mida o l’aspecte que agraden als consumidors, alhora que a les llars llencem restes que es podrien aprofitar o deixem caducar els aliments. Mentrestant, arreu del món

hi ha milions de persones que passen gana. Menjar que es podreix en un abocador.

1. Observa

les fotografies.

Què n’opines?

Creus que, de situacions com aquestes, se’n veuen a casa nostra? Feu grups i parleu-ne.

Repartiment d’aliments.

2. Marca els aliments que hagis llençat o hagis vist llençar

alguna vegada:

LLAMINADURES

Per què va acabar a les escombraries aquest menjar?

Parla’n amb els companys i les companyes del teu grup.

3. Relaciona les dues parts de cada oració per conèixer els hàbits d’una persona que no llença mai menjar:

A No emmagatzema menjar;

B Si al restaurant no s’ho menja tot,

C Abans de cuinar,

D Aprofita les ofertes de productes del supermercat

E És voluntària d’una ONG

F Li agraden les fruites i les verdures demana un tàper. fa la compra cada dia.

«lletges» i petites. es pensa quanta gana té. que recupera aliments per als menjadors socials. que estan a punt de caducar.

Investiga sobre les ONG que treballen contra el malbaratament alimentari i tria’n una. Explica als teus companys i companyes per què l’has escollida.

4.

Al menjador de l’escola es llencen aliments? Trieu un representant de cada grup i envieu-los a investigar a la cuina.

Cal que parlin amb les persones que hi treballen per determinar quina part del menjar que es compra o es prepara acaba a les escombraries:

Uns kg a la setmana.

També cal que esbrinin quin tipus d’aliments es malbarata més:

pa fruita peix

Finalment, han de preguntar a les persones de la cuina per què es llencen aquests aliments.

5. Un cop a classe, analitzeu la situació entre tots i penseu possibles solucions. A internet trobareu diversos trucs per reduir el malbaratament al menjador escolar.

Plantegeu les vostres propostes per evitar llençar menjar als responsables del menjador.

Un cop es posin en pràctica aquestes idees, haureu d’avaluar si heu aconseguit reduir el malbaratament.

6. A casa teva, es llença menjar?

Investiga-ho amb l’ajut de la resta de la família.

Heu de determinar quant en malbarateu.

Uns grams a la setmana.

Què malbarateu més? El mateix que a l’escola?

pa fruita peix

Quan sortiu a comprar en família, sou conscients que una part del que es ven al supermercat o a la plaça es llença al final del dia?

N’AGAFEM QUATRE PER SOPAR?

AQUESTS IOGURTS CADUQUEN DEMÀ PASSAT.

7. Escriu totes les idees contra el malbaratement alimentari que se t’acudeixin i que es puguin aplicar a la cuina de casa teva o a l’hora d’anar a comprar.

Pots buscar pistes a internet i també preguntar a la gent gran de la família.

ENS QUEDARAN BONÍSSIMES!

8. Per acabar el projecte, organitzeu una campanya per convèncer els avis, les tietes, els veïns, les botigueres… de no malbaratar aliments.

Es tracta de triar, entre tota la classe, les millors idees per no llençar menjar que se us hagin acudit durant el projecte.

Un cop escrites a la pissarra, cada grup les copiarà en un fullet i n’imprimirà un bon grapat.

Finalment, repartiu els fullets pel barri i animeu tothom a passar a l’acció contra el malbaratament alimentari.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

Cultura científica

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució de conflictes.

• Identificació de les normes bàsiques en els desplaçaments com a vianants i usuaris dels mitjans de transport, per afavorir una mobilitat sostenible i segura.

Societats i territoris

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Reconeixement d’actuacions responsables orientades a la reducció, reutilització i reciclatge de residus en l’entorn proper.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn…

• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.

Cultura científica

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució dialogada de conflictes.

Societats i territoris

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Apreciació de les diferències i semblances en els elements geològics que constitueixen l’entorn proper per entendre les dinàmiques que es produeixen i els seus efectes en la vida quotidiana.

• Creació guiada d’itineraris, trajectes, desplaçaments i viatges utilitzant el pensament espacial i temporal i les interaccions amb el medi.

• Observació dels fenòmens atmosfèrics fent un registre de dades per determinar regularitats i valorar la repercussió en els cicles biològics i en la vida diària.

i territoris

• Introducció als objectius de desenvolupament sostenible a partir de l’anàlisi de problemes i de les accions quotidianes.

• Identificació i anàlisi dels rols de gènere en l’entorn proper per fomentar conductes no sexistes.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments…) a les necessitats de la investigació.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per a l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades.

• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

Cultura científica

• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie.

• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Valoració de les relacions entre els éssers humans i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Adquisició de compromisos de participació i acceptació de normes en l’entorn familiar, veïnal i escolar, per la prevenció, gestió i resolució de conflictes.

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn, per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

Societats i territoris

• Identificació de les normes bàsiques en els desplaçaments com a vianants i usuaris dels mitjans de transport, per afavorir una mobilitat sostenible i segura.

LLIÇONS DEL PASSAT

• Coneixement del patrimoni material i immaterial de la seva localitat per valorar-lo i preservar-lo.

Unitat 1. T’agraden els animals?

Unitat 2. El lloc on visc

Unitat 3. Fem salut!

Treball cooperatiu Una acció de voluntariat

Unitat 5. Quina varietat de plantes!

Unitat 6. Decidim entre tots

Unitat 4. Gaudim del paisatge

Societats

SABERS DE L’ÀREA

de les ciutats

Projecte Naturals Protegim la fauna

Projecte Socials Prou de malbaratar aliments

i sostenibilitat dels béns comuns.

Cultura científica

Societats i territoris Cultura científica

Treball cooperatiu Fem un objecte que tingui moviment Tecnologia i digitalització

Un món de màquines?

Unitat 9.

Cultura científica

Unitat 8.

Fem servir materials

Unitat 7.

de plantes

Treball cooperatiu Omplim l’escola

Societats i territoris LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Coneixement de l’entorn, dels paisatges naturals, dels humanitzats i dels seus elements, i estudi de les accions per a la conservació, millora

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

i investigacions plantejades.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes

• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes…) a les necessitats de la investigació.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

per afavorir la integració i rebutjar les actituds discriminatòries tot afavorint la cultura de pau i no-violència.

• Reconeixement d’identitat i diversitat cultural: l’existència de realitats diferents i aproximació a les diferents ètnic-cultures presents en l’entorn,

• Valoració de la diversitat familiar com a element per aprofundir en els drets de les persones i els valors dels drets humans.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Reconeixement d’actuacions responsables orientades a la reducció, reutilització i reciclatge de residus en l’entorn proper.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Aplicació d’estratègies bàsiques pel treball en equip.

per a la consecució del projecte.

• Utilització de materials, objectes, eines i recursos analògics i digitals (plataformes digitals d’iniciació a la programació, robòtica educativa…) adequats

Una mirada al passat Societats i territoris

• Aplicació de manera guiada i col·laborativa de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua.

• Identificació de les fases del pensament computacional en reptes simples: aplicació d’ordres i seqüències bàsiques per la resolució d’un problema senzill.

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL

representació del coneixement, creació de continguts digitals…).

• Ús de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge d’acord amb les necessitats del context educatiu (cerca d’informació,

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE

• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.

i investigacions plantejades.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes

comunicació…) a les necessitats de la investigació.

• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura,

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

• Coneixement del patrimoni material i immaterial de la seva localitat per valorar-lo i preservar-lo.

explicar la seva història.

• Iniciació a la investigació i als mètodes de treball per a la realització de projectes, que analitzin fets, esdeveniments i temes de rellevància personal per

• Ús de recursos i mitjans analògics i digitals, de les fonts orals, i de la memòria col·lectiva per conèixer la història local i la biografia familiar.

fets i esdeveniments quotidians.

• Reflexió sobre el pas i la mesura del temps en el cicle vital i les relacions intergeneracionals des del present cap al passat per entendre els canvis en els

LLIÇONS DEL PASSAT

per construir estructures resistents, estables i útils.

• Comprensió de l’efecte de les forces de càrrega sobre estructures construïdes amb materials d’ús comú amb diferents seccions i geometria,

Cultura científica MATÈRIA, FORCES I ENERGIA

• Interpretació dels canvis d’estat de la matèria en interaccionar amb la calor per explicar fenòmens naturals.

• Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.

• Valoració de les relacions entre els éssers humans i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn en què viuen.

Cultura científica LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

NATURAL, SOCIAL I CULTURAL