Entorn 1r. Medi natural

Co diME lde

tuRna aL

Autoria:

Mercè Boix Villar

Laura Matías Hernando

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró

Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes, Montse Ciprés

Correcció: Immaculada Riera, M. Mercè Estévez

Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra

Coordinació tècnica: Gemma Vadillo

Maquetació: Judit Sunyol

Coordinació tècnica digital: Montse Cascales

Il ·lustració de la coberta: Martuka

Il lustracions: Jorge del Corral

Fotografies: Dreamstime/Quick Images, Imatges de Shutterstock.com, iStock/Getty Images, 123 RF, Arxiu Barcanova

Redacció i assessorament pedagògic: Andrés Costa, Jaume Reula

© 2022, Mercè Boix Villar, Laura Matías Hernando © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona

Telèfon 932 172 054

barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: abril de 2022

ISBN: 978-84-489-5815-2

DL B 8841-2022

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Entorn de Coneixement del medi natural de 1r d’Educació Primària està pensat per acostar més l’Educació Primària a l’Educació Infantil i fer que el canvi d’una etapa a l’altra sigui progressiu i gradual.

Per a aquesta raó, aquest llibre s’ha estructurat en dues parts diferents. En la primera, el Comencem Naturals, presenta lletra de pal i el format és una mica diferent de les tres unitats que conformen la segona part.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, les unitats es presenten organitzades en sabers: Cultura científica i Tecnologia i digitalització.

tuRna aL

Programa Entorn

En aquest projecte s’ofereix una proposta d’activitats contextualitzades en el seu entorn i acompanyades d’algunes pinzellades dels sabers teòrics recollits en l’últim currículum de la Generalitat. Aquests sabers estan vehiculats a través de les intervencions dels dos bessons que acompanyen l’alumne en tot el curs: en Blai i la Nora.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Activitat en què es proposa una activitat oral que, si no s’especifica una altra cosa, és en parelles.

Portadeta del Comencem Naturals, amb amb els bessons que introdueixen el tema i que fan de fil conductor de tota la unitat.

Activitats contextualitzades a l’entorn per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat.

Saber que es treballa en la unitat.

MATERIALS ARREU!

Portadeta d’una unitat amb els bessons i una pregunta per interpel·lar l’alumne i introduir-lo en el tema de la unitat.

Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès.

AND NOW, IN ENGLISH!

PER CONSTRUIR EDIFICIS O CARRERS, S’UTILITZEN TROSSOS DE ROCA, PERÒ, ABANS, CAL SEPARAR-LOS SEGONS LA MIDA.

CÒDOLS SORRA GRAVA

1 F–eu –grups.

2 P–π◊teu –una ∫πfiseta –am∫ sπ◊ra, –gra√a –π –cπdπ˜ets.

3 B–arregeu, –en –un recipient, tπ¤s –els materials –dels mem∫◊es –del –grup.

4 Am∫ –ajuda –de –dπfi –cπ˜adπ◊s –de mida –diferent, separeu la ∫arreja –en –els tres –grups –de –dalt, segπ÷s la mida.

R–epartiu-√πfi –el material –de –cada mida –i –enganxeu-ne –una mπfitra –de –cada:

Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat i les activitats contextualitzades en l’entorn de l’alumnat.

3. Relaciona cada animal amb l’adaptació corresponent:

ELS ÉSSERS VIUS S’ADAPTEN AL MEDI O A L’ENTORN ON VIUEN.

• •

UNITAT 1

CÒDOLS SORRA GRAVA 32

trenta-–dπfi

Descobrim, una secció en la qual es proposa una activitat de recerca, experimentació o manipulació per fer sol, en parelles o en grup.

1. Busca el nom dels animals amagats:

A T–é –el –cπfi –cπÆert –de pèl –i la majπ◊ia s†÷ terrestres.

B V–iu –a l’–aigua –i respira per ∫◊ànquies.

C T–é –el –cπfi –cπÆert –de plπµes –i –generalment √π˜a.

A B C

2. Marca amb una ✘ els animals domèstics:

Dues pàgines en les

em poso a prova seixanta-–u

l’alumnat posa a prova el que ha après. Inclou una activitat de metacognició.

UNITAT 2

PETITS PROBLEMES, GRANS INVENTS

Qui no ha patit alguna vegada un petit problema i ha trobat a faltar una manera ràpida de solucionar-lo?

La Carla fa dies que observa com és de difícil obrir un pot de melmelada per primera vegada.

—Per què passa això? —ha preguntat a l’avi, tota intrigada.

—Perquè està tancat al buit. Si poguessis fer un foradet a la tapa, entraria una miqueta d’aire al pot i l’obriries sense esforç.

—Ah, mira! Així cal inventar un estri per foradar tapes!

1. La Carla ha detectat un problema i ha tingut una idea.

En grups, descriviu un problema quotidià i penseu un invent senzill amb el qual el podríeu solucionar.

Per sort, al traster de l’avi hi ha tota mena d’eines i d’estris vells. Després d’estar-s’hi una estona tafanejant, la Carla ha pensat un disseny per al seu invent, que es dirà NOU ARTEFACTE FORADATAPES

El farà amb aquests materials:

LA XAPA INFERIOR

2. I vosaltres, què heu pensat fer?

6. Un cop construït el vostre invent, feu-ne una presentació davant de la classe. Heu d’explicar tot això:

•

Tenen una capa de greix gruixuda que els protegeix del fred i un pelatge blanc per passar desapercebuts.

Quan estan en perill, utilitzen les punxes defensar-seper delscaçadors.possibles

Tenen un coll molt llarg per arribar a les fulles més altes i tendres dels arbres, que són el seu aliment.

4. Busca a internet quina adaptació al medi presenten el camell i l’os formiguer, i explica-ho.

CAMELL OS FORMIGUER :

UNITAT 2 –cinquanta

50

Al final del llibre es planteja un petit treball cooperatiu. També es proposa un treball cooperatiu més senzill en la primera part.

De quin material està fet?

• Escri√iu –els √πfitres nπµs:

61

1 P–π◊teu –un –π¥|ecte petit fet –am∫ –cada –un –d’–aquests materials –i –di∫uixeu-lπfi.

2 F–iqueu –els –π¥|ectes –dins la ∫πfisa, sense –que –es vegin.

3 Intercan√ieu-√πfi la ∫πfisa –am∫ –un –altre –grup.

QUATRE BARNILLES DE PARAIGUA

• Com se us va acudir la idea.

•unPerquècreieuqueés invent necessari.

•deComhaestatelprocés fabricació.

• Com funciona.

Els vostres companys i companyes us podran fer observacions, si consideren que l’invent es podria completar o millorar amb alguna petita modificació.

Al final del llibre es proposa un projecte en el qual es planteja una situació inicial en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.

quals

projecte digital

una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i gamificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

En el primer cicle, la proposta digital de Barcanova és el llibre actiu, un projecte pensat i adaptat al procés maduratiu de l’alumnat, amb l’objectiu de fomentar la curiositat i el gust per aprendre a aprendre.

Programa competencial

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:

• Activitats interactives

• Gamificació

• Metacognició

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes.

Compatibilitat

Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA)

i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM

disponibles es troben al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

JA SOC A PRIMER

CULTURA CIENTÍFICA

T’has fet mai una ferida?

Com te l’has curada?

T’ha deixat marca?

LES EMPREMTES DELS DITS

FEU GRUPS DE 4 I MARQUEU

LA VOSTRA EMPREMTA:

N’HI HA CAP D’IGUAL? SÍ NO

FES UN DIBUIX AMB EMPREMTES.

TOTS SOM ÚNICS!

1.

DIBUIXA I PINTA

SOM ÚNICS, PERÒ

TOTS TENIM EL MATEIX. TOTS SOM IGUALS!

DEL COLOR QUE CORRESPON: CABELLS ULLS PELL

ENGANXA LA TEVA FOTO I DIBUIXA’T

2. ENGANXA EL NOM DE LES PARTS DEL COS:

• MARCA EN EL DIBUIX EL CLATELL, EL MELIC I UN TURMELL.

3. RELACIONA:

PERCEBEM TOT EL QUE ENS ENVOLTA GRÀCIES ALS SENTITS.

4. QUI CUIDA

BÉ

ELS SEUS ULLS?

MARCA-HO:

AMB ELS ULLS VEIEM COM SÓN LES COSES.

5. COM CUIDES ELS TEUS ULLS?

6.

AMB QUIN SENTIT ESCOLTES LA MÚSICA?

7. RELACIONA:

SONS

DESAGRADABLES

SONS

AGRADABLES

• QUIN SO ÉS MÉS DESAGRADABLE PER A TU?

8. RESSEGUEIX:

9. ESCRIU EL CONTRARI:

HUMIT ASPRE

10. PINTA SEGONS

EL SABOR:

ÀCID SALAT DOLÇ AMARG

COMENCEM NATURALS

14. RELACIONA:

ALGUNES PERSONES TENEN

PERSONES INVIDENTS

15. ESCRIU EL TEU NOM EN BRAILLE:

PER ESTAR SANS I CRÉIXER, HEM DE TENIR CURA DEL NOSTRE COS.

16. AMB QUÈ TENS CURA

DEL TEU COS?

COMENCEM NATURALS

17. CADA QUANT ET DUTXES?

CADA DIA

UN COP A LA SETMANA

DE TANT EN TANT CADA DOS DIES

18. PINTA L’HORA EN QUÈ TE’N VAS A DORMIR I A LA QUE ET LLEVES:

ENS CAL DORMIR PER ESTAR SANS.

QUANTES HORES DORMS, TU?

05.00 (5

ME’N VAIG A DORMIR A LES

DORMO HORES.

19. COMPAREU EL NOMBRE D’HORES QUE

I EL QUÈ FEU FINS QUE ANEU AL LLIT.

20. SERVEIX PER CUIDAR LA SALUT?

PINTA ELS SEMÀFORS DEL COLOR

INDICAT:

21.

RELACIONA:

ÉS SALUDABLE

• R–entar-se les mans sπ§int.

• M–enjar llaminadures.

• M–enjar fruita –i verdura sπ§int.

NO SÍ NO ÉS SALUDABLE

• B–eure refrescπfi –ensucrats.

• F–er –espπ◊t.

√int-–i-–dπfi

LES PERSONES, ELS ANIMALS I LES PLANTES

SÓN ÉSSERS VIUS I CANVIEN AL LLARG DE LA VIDA.

COM SEREM NOSALTRES QUAN

TINDREM L’EDAT DELS NOSTRES AVIS?

22. ORDENA DE L’1 AL 4, DE PETIT A GRAN:

23. ENGANXA ELS ADHESIUS, SEGONS

L’EDAT DE LES PERSONES:

NADONS

ELS ÉSSERS INERTS,

COM ELS OBJECTES, LA TERRA

O L’AIRE, NO TENEN VIDA.

24. ENCERCLA

ELS ÉSSERS VIUS:

25.

LES PERSONES, ELS ANIMALS

I LES PLANTES SÓN ÉSSERS VIUS.

RESSEGUEIX I SABRÀS QUÈ FAN TOTS

ELS ÉSSERS VIUS:

P–arlen

N–eixen Creixen

S’–alimenten

SÍ NO

26. ON VIUEN?

PINTA, DE COLOR , ELS ÉSSERS VIUS QUE VIUEN

SOTA L’AIGUA I DE COLOR

ELS QUE VIUEN A TERRA.

27. ON VIUEN AQUESTS ÉSSERS VIUS?

COMPLETA ELS CARTELLS.

TEMPERADES FREDES CÀLIDES

ZONES

ZONES

ZONES

28. QUÈ NECESSITEN AQUESTS ÉSSERS

VIUS PER ALIMENTAR-SE? PINTA SEGONS EL COLOR CORRESPONENT.

PLANTES

PERSONES ANIMALS

29. UNEIX CADA

CADENA ALIMENTÀRIA:

30. COMPLETA:

PER MENJAR EQUILIBRAT, HEM DE MENJAR, SOBRETOT, FRUITA I VERDURA.

–animals s’–alimenten plantes

• LES PLANTES A TRAVÉS DE LA FOTOSÍNTESI.

• ELS ANIMALS QUE MENGEN SÓN HERBÍVORS.

• ELS QUE MENGEN ALTRES ANIMALS SÓN CARNÍVORS.

• ELS ANIMALS QUE MENGEN ANIMALS I PLANTES SÓN .

31. ENCERCLA ELS ALIMENTS PER FER UN MENÚ EQUILIBRAT:

PRIMER PLAT

SEGON PLAT

POSTRES

VIGILA

1. UNEIX ELS ELEMENTS

DE CADA GRUP:

ÉSSERS VIUS ELS SENTITS

DEL

2. PINTA LA DIANA SEGONS

EL QUE SAPS:

A CONEC ELS ÒRGANS DELS CINC SENTITS.

B SÉ COM CAL TENIR

CURA DEL COS.

C DISTINGEIXO ELS ÉSSERS VIUS DELS ÉSSERS INERTS.

D CONEC ON VIUEN ELS ÉSSERS VIUS.

E SÉ FER UN MENÚ EQUILIBRAT.

MENGEM BÉ?

• FEU GRUPS DE 4 I ESCRIVIU EL VOSTRE NOM:

• PORTEU, A CLASSE, TIQUETS

DELS LLOCS ON COMPREU ELS ALIMENTS.

• MARQUEU ELS 10 ALIMENTS QUE SURTEN

MÉS I CLASSIFIQUEU-LOS:

ALIMENTS SALUDABLES

ALIMENTS POC SALUDABLES

• CREIEU QUE A CASA MENGEU DE MANERA SALUDABLE?

• COMPLETA:

PER MENJAR DE MANERA SALUDABLE HE DE

MATERIALS ARREU! 1

CULTURA

PER CONSTRUIR EDIFICIS O CARRERS, S’UTILITZEN TROSSOS DE ROCA, PERÒ, ABANS, CAL SEPARAR-LOS

SEGONS LA MIDA.

CÒDOLS SORRA GRAVA

1 F–eu –grups.

2 P–π◊teu –una ∫πfiseta –am∫ sπ◊ra, –gra√a –π –cπdπ˜ets.

3 B–arregeu, –en –un recipient, tπ¤s –els materials –dels mem∫◊es –del –grup.

4 Am∫ –ajuda –de –dπfi –cπ˜adπ◊s –de mida –diferent, separeu la ∫arreja –en –els tres –grups –de –dalt, segπ÷s la mida.

R–epartiu-√πfi –el material –de –cada mida –i –enganxeu-ne –una mπfitra –de –cada:

CÒDOLS SORRA GRAVA

PODEM OBTENIR ELS MATERIALS DE DIVERSES FONTS.

F–usta Cπ¤†

LA TELA DEL SOFÀ ÉS DE LLI I EL MEU PIJAMA, DE COTÓ.

M–etall V–idre

MATERIALS D’ORIGEN VEGETAL MATERIALS D’ORIGEN MINERAL

MATERIALS D’ORIGEN ANIMAL MATERIALS ARTIFICIALS

2.

P–inta –els –π¥|ectes

segπ÷s l’–π◊igen –dels materials:

ANELL DE PLATA

Origen –animal

Origen vegetal

Origen mineral

Origen –artificial

MITJONS DE COTÓ JAQUETA

trenta-–quatre

3. Cπµ –és –el material

–d’–aquests –π¥|ectes? M–arca-hπ.

FRÀGIL O RESISTENT?

Si es trenca, és fràgil i si es deforma, és resistent.

DUR O TOU?

Si es ratlla o es forada fàcilment, és tou; si costa, és dur.

RÍGID O FLEXIBLE?

Si recupera la forma després de deformar-se, és flexible. Si costa de deformar-se, és rígid.

LA PEIXERA JA NO ÉS TRANSPARENT! LA BRUTÍCIA LA FA TRANSLÚCIDA!

4. Llegeix –i pinta:

Els materials translúcids permeten veure borrós a través seu. Els materials opacs no permeten veure què hi ha darrere seu.

Els materials transparents permeten veure bé a través seu.

5. P–er parelles, mireu –a través –de –diferents materials –i –digueu si s†÷ transparents, translúcids –π –π∏acs.

6. P–er –grups, –esquitxeu –aigua –damunt

–a –aquests –i –encercleu –aquells –en –què l’–aigua s’–a∫fiπ◊beix.

HI HA MATERIALS

QUE ABSORBEIXEN

L’AIGUA I N’HI HA

D’ALTRES QUE NO.

7. Cπµpleta:

PERMEABLES

IMPERMEABLES

• Els materials –que –a∫fiπ◊beixen l’–aigua s†÷

• Els materials –que nπ –a∫fiπ◊beixen l’–aigua

s†÷

–π¥|ectes sem∫˜ants

AMB EL FRED O LA CALOR, ALGUNS MATERIALS CANVIEN D’ESTAT .

PODEN SER SÒLIDS, LÍQUIDS O GASOSOS.

8. TrπÆem l’–aigua –en –els tres –estats. M–arca –què la fa –can√iar –d’–un –estat –a l’–altre.

• L’–aigua passa –de líquid –a –gas.

• L’–aigua passa –de líquid –a s¬˜id.

9. M–arca –am∫ –una ✘ l’–estat –en –cada –cas:

HI HA MOLTS

MATERIALS QUE ES

PODEN RECICLAR I, AIXÍ, ELS PODEM TORNAR A UTILITZAR.

PER AIXÒ ÉS IMPORTANT

LLENÇAR-LOS AL CONTENIDOR QUE TOCA.

10. Infπ◊ma’t –i –encercla les –escπµ∫◊aries

–am∫ –el –cπ˜π◊ –del –cπ÷tenidπ◊ –π÷ √an:

LES RESTES DE MENJAR VAN AL MARRÓ.

EL PAPER I EL CARTÓ VAN AL BLAU.

EL PLÀSTIC I LES LLAUNES VAN AL GROC.

ELS ENVASOS DE VIDRE VAN AL VERD.

11. Q–uins –altres –cπ÷tenidπ◊s –de reciclatge hi ha? Q–uè s’hi recull?

12. Am∫

–quin material

fa∫◊icaries

–aquests –π¥|ectes?

P–inta’ls –am∫ –el

–cπ˜π◊ –del material

–que –utilitzaries.

CADA MATERIAL

TÉ LES SEVES

PROPIETATS QUE

EL FAN MILLOR

PER A ALGUNS

USOS CONCRETS.

AMB QUIN

MATERIAL ES FAN ELS GLOBUS?

LA RODA ÉS UNA PEÇA

QUE PERMET MOURE OBJECTES FENT POCA

FORÇA I ES TROBA EN MOLTES MÀQUINES.

ÉS UNA MÀQUINA SIMPLE .

NO TINC PROU FORÇA PER MOURE LA MALETA!

AMB LES RODETES, PUC MOURE LA MEVA GAIREBÉ SENSE FER FORÇA!

13. Encercla, –en les –imatges, tπ¤es les peces –en fπ◊ma –de rπda:

14. D’–entre –aquests –exemples, n’hi ha –dπfi –que nπ s†÷ palanques. R–atlla’ls.

LA PALANCA TAMBÉ ÉS UNA MÀQUINA SIMPLE QUE ENS ESTALVIA HAVER DE FER GAIRE FORÇA.

PER PODER FUNCIONAR, LES EINES, LES MÀQUINES I ELS APARELLS NECESSITEN ENERGIA.

15. Q–uin tipus –d’–energia s’–utilitza –en –cada –cas? R–elaciπ÷a-hπ.

• Escriu –el nπµ –de tres

–aparells –dels –que teniu

–a –casa –que funciπ÷en

–am∫ –electricitat.

TENIM

APARELLS QUE VAN AMB ELECTRICITAT. PERÒ D’ON VE?

16. R–essegueix –els fils –i trπ¥a –quina fπ÷t natural prπdueix –cada tipus –d’–energia:

URANI

SOL VENT

Energia del sol

Energia nuclear Energia de l’aigua

• F–eu –una llista, –entre

tπ¤s, –de les –cπfies –que pπdeu fer per –estal√iar

Energia del vent

SER MOLT CONTAMINANT I NO ÉS BO PER AL PLANETA.

AND NOW, IN ENGLISH!

1. P–aint the t∑π parts –π‡ –each ∑π◊d –in the same –cπ˜π◊ –and match –it tπ the Catalan’s ∑π◊d:

1. D–e –quins –dπfi materials –estan fets –aquests –π¥|ectes?

2. Am∫ –quin material –estan fets –aquests –π¥|ectes?

3. D–els materials –anteriπ◊s, –indica –quin –cπµpleix –cada –característica:

• És –d’–π◊igen vegetal.

• És –d’–π◊igen –animal.

• És –d’–π◊igen mineral.

• És –d’–π◊igen –artificial.

• És –π∏ac.

• És transparent.

• És –dur.

• És tπu.

4.

P–inta la figura

–del –gat –geπµètric, si saps la respπfita:

S–é –que –els –edificis –i –els –carrers –es fan –a partir –del material –extret –de les rπques.

Cπ÷ec –alguns –dels materials –am∫ –què –estan fets –alguns –π¥|ectes.

S–é la –diferència –entre materials permea∫˜es –i –impermea∫˜es.

Cπ÷ec –els tres –estats –en –què –es pπden trπ¥ar –els materials.

P–uc –dir –el nπµ –de tres –aparells –que funciπ÷en –am∫ –electricitat.

S–é –que hi ha materials –d’–π◊igen –animal, vegetal, mineral –i –artificial.

Cπ÷ec la –impπ◊tància –de llençar –els residus –al –cπ÷tenidπ◊ –de reciclatge –cπ◊respπ÷ent.

Cπ÷ec tres fπ÷ts –d’–energia per prπduir –electricitat.

SABERS DE L’ÀREA

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.

Cultura científica

Comencem

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Identificació dels nutrients, l’aigua i l’aire com les substàncies imprescindibles per a la vida.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar físic de l’ésser humà: higiene, alimentació variada i equilibrada, exercici físic, descans i cura del propi cos per prevenir possibles malalties.

Cultura científica

MATÈRIA, FORCES I ENERGIA

• Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.

Cultura científica

• Interpretació dels canvis d’estat de la matèria en interaccionar amb la calor per explicar fenòmens naturals.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

Cultura científica

• Anàlisi de les adaptacions dels éssers vius a l’hàbitat per tal de classificar-los segons les característiques observables.

• Valoració de les relacions entre els éssers humans, els animals i les plantes per aplicar normes de cura i respecte als éssers vius i a l’entorn on viuen.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació l’espècie, per distingir-los dels objectes inerts.

Cultura científica

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, cerca de patrons, comunicació…) a les necessitats de la investigació.

• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades.

Cultura científica

• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.

• Valoració dels coneixements científics com a mitjà per entendre els fets i fenòmens de l’entorn natural i de la vida quotidiana.

MATÈRIA, FORCES I ENERGIA

• Distinció dels materials, les seves característiques, propietats i procedència en objectes de la vida quotidiana per justificar el seu ús.

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL

• Identificació de les fases del pensament computacional en reptes simples: aplicació d’ordres i seqüències per la resolució d’un problema senzill.

• Aplicació de manera guiada i col·laborativa de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua.

• Utilització de materials, objectes, eines i recursos analògics i digitals (plataformes digitals d’iniciació a la programació, robòtica educativa…) adequats per a la consecució del projecte.

Tecnologia i digitalització

• Aplicació d’estratègies bàsiques pel treball en equip.

Naturals Com ens cuidem?

Treball cooperatiu Mengem bé?

Unitat 1. Materials arreu

Unitat 2

Vols conèixer els animals?

Unitat 3 Sort de les plantes!

Treball

Projecte Naturals Petits problemes, grans invents