Experimenta 4t. Dossier. Coneixement del medi

N NTEMEEIX Co dilMEde

dossier d’aprenentatge

Autoria:

Breogan Tosar

Jordi Castellví

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró

Coordinació editorial: Mariajosep Sintes

Edició: Jaume Reula

Correcció: Immaculada Riera

Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra

Coordinació tècnica: Gemma Vadillo

Maquetació: Judit Sunyol

Coordinació tècnica digital: Núria Algarra

Il ·lustració de la coberta: Martuka

Il lustracions: Juan Manuel Moreno, César Barceló

Fotografies: Agència Efe, AGE-Fotostock, Alamy/Cordon Press, Album (akg-images; United Artists, © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, © California Academy of Sciences/Luiz Rocha, Contacto, Dreamstime/ Quickimage, Getty Images, iStock/Getty Images, Photoaisa, 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

© 2023, Marta Baqué Soler, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Breogan Tosar Bacarizo

© 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona

Telèfon 932 172 054

barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: març de 2023

ISBN: 978-84-489-6095-7

DL B 7046-2023

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el dossier?

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 4t d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge. El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.

coneixements

Programa Experimenta

El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es treballa un dels sabers del llibre i, a més, en les situacions d’aprenentatge plantejades en els Treballs d’observació, investigació o d’experimentació, s’incideix especialment en el bloc de sabers Tecnologia i digitalització.

Programa Experimenta

Activitat oral, de treball per parelles, grup o de debat entre tota la classe.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

• En cada unitat hi ha una doble pàgina per practicar, en anglès, el que s’ha après.

• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.

• En l’apartat Situació d’aprenentatge / Treball d’observació, investigació o d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals, per anar-se familiaritzant amb el mètode científic, que sempre acaben amb una aportació a la classe o a l’entorn proper.

• A més, al final de cada trimestre, l’apartat Em poso a prova serveix per avaluar els coneixements més representatius.

Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.

Activitats i propostes perquè l’alumnat les pugui resoldre amb autonomia.

Trepitgem el relleu

LA TERRA COM A SISTEMA

1. Va de sistemes! Relaciona cada element amb el sistema del qual forma part:

2. Erosionadors. Per quin sistema creus que han estat modificats aquests elements naturals?

atmosfera hidrosfera biosfera geosfera

Congost de Mont-rebei.

Roquesinclinades.sedimentàries

Delta de l’Ebre.

Parc natural del cap de Creus.

Camp excavat per talps.

Zona volcànica de la Garrotxa.

FORMES DE RELLEU: ELS ACCIDENTS GEOGRÀFICS

3. Accidents geogràfics. Fixa’t en cada una d’aquestes imatges i digues de quin accident geogràfic es tracta:

4. Quina és? Escriu el nom de les formes de relleu definides:

: Tros de terra que s’endinsa en el mar.

: Conjunt d’illes.

5. A fitxar relleus! Segur que a prop de casa teva també hi ha alguna forma de relleu característica. Busca’n informació per internet i fes-ne una fitxa.

Segueix aquest model:

Nom del lloc:

Cim del Matagalls

Tipus d’accident geogràfic:

Muntanya, Massís del Montseny.

Situació:

Altres dades:

Està situat entre les comarques d’Osona i el Vallès Oriental. Si es vol pujar al cim, se sol sortir des de Collformic, una collada

situada al peu de la muntanya. Des del cim es poden veure altres muntanyes del Pirineu, com ara el Cadí o el Puigmal. I també la plana de Vic.

Nom del lloc:

Tipus d’accident geogràfic:

Enganxa una foto.

Situació:

Altres dades:

Un cop feta la fitxa, presenteu-la oralment a classe. Així coneixereu més indrets interessants del vostre entorn. Situeu-los en un mapa de Catalunya.

LA DINÀMICA ATMOSFÈRICA: EROSIÓ I CRISI CLIMÀTICA

6. Qui causa l’erosió? Explica la causa de cada catàstrofe i marca si és causada per un fenomen natural o per l’acció dels éssers humans:

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Allau.

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Esllavissada.

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Erupció volcànica.

Causa natural

Acció de l’ésser humà

Huracà.

Fractura del sòl.

7. Extremats. Segur que has sentit a parlar sobre algun fenomen natural extrem, com ara les riuades del Vallès (1962), la gran nevada a Barce lona (1962) o el temporal Gloria (2020).

Fes una entrevista a algun familiar que recordi algun d’aquests fenòmens o algun altre. A continuació tens un model amb preguntes que et poden inspirar per fer la teva pròpia entrevista.

Nom del fenomen:

Què va passar, on, quan i com?

Es van prendre mesures per si tornava a passar?

Quan tingueu les preguntes resoltes, compartiu les respostes amb la resta de la classe. A l’aula també podeu construir una línia del temps per anar-hi situant aquests fenòmens extrems.

Enganxa una foto.

REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE L’ENTORN MÉS PROPER

8. Practiquem escales! Imagina que vols representar, en un full de paper, un carrer de la teva població que fa 25 metres de longitud. Si el fem a escala 1:100, vol dir que cada metre de la realitat (100 centímetres) equival a 1 centímetre (cm) en el paper. Dibuixa una línia que representi aquest carrer:

a) Imagina ara que el que vols representar és un parc que fa 10 x 10 metres. Com el representaries fent servir l’escala 1:100? Dibuixa’l en un full a part.

b) I si volem representar una plaça que fa 10 x 5 metres seguint la mateixa escala? Com ho faries? Dibuixa-la, també, en un full a part.

9. I ara, croquis! Dibuixa un croquis amb l’itinerari que fas per anar de casa teva a l’escola:

Per parelles, intercanvieu-vos els croquis i que cada un respongui sobre el del company o companya:

a) Quins mitjans de transport tens per anar a l'escola? .

b) Per quins llocs de la població passes?

c) Fas cap parada quan vas cap a l’escola? I quan en tornes?

10. D’excursió. Imagina que, amb la teva classe, aneu a visitar Girona durant dos dies. L’allotjament serà a l’alberg situat al cor del barri vell. Forma part del conjunt arquitectònic del carrer Ciutadans.

Us heu informat dels llocs més interessants per visitar del centre històric i heu triat els següents:

la muralla de Girona

la catedral de Girona el parc de la Devesa

el call

la basílica de Sant Feliu

elsBanysÀrabs

1 Consulteu un plànol del centre històric de Girona i marqueu-hi tots aquests llocs.

el museu

EN GRUPS DE 4 PERSONES (COM A MÀXIM)

2 Feu una proposta d’itinerari, tenint en compte que al migdia dinareu sempre al parc de la Devesa i que alguns dels indrets tenen horari de visita.

3 Marqueu l’itinerari sobre el plànol.

4 Compartiu la proposta amb la resta de la classe.

11. T'orientes? Tria el sistema d’orientació que et convingui més si et trobes en aquestes situacions:

a) Dins el cotxe, passant pel mig d’una ciutat.

b) A la muntanya, en plena nit, amb el cel clar.

c) A la la muntanya, de dia, al mig d’un bosc frondós.

d) Caminant pel mig d’una ciutat.

12. El material. Marxes d’excursió amb la teva família a la muntanya. Fes una llista del material que t’emportaries per no perdre't:

Posa en comú la teva llista amb la d’un company o companya. Fixeu-vos en quins elements teniu en comú i en quins no heu coincidit, i completeu la vostra llista.

13. Perduts? Ara imagina’t que ets d’excursió i no tens cap aparell que t’ajudi a orientar-te. Amb quins elements de la natura et fixaries per saber el camí que has de seguir?

14. Est o oest? Per parelles, doneu indicacions, a un company o a una companya vostre, perquè vagi fins a un punt del pati de l’escola que hàgiu decidit prèviament.

Exemple: Dirigeix-te cap al nord, gira direcciò est, avança 20 passes cap al sud... Has arribat als contenidors de reciclatge!

AND NOW, IN ENGLISH!

1. Landforms. Write the name of these landforms:

Waterfall River

Jungle

Hills

Island Volcano Ocean

Desert

Marshes

Mountains

2. Erosions. What are the causes of erosion, in each case? Complete the sentences:

a) The shape of these rocks are made by the .

b) A can be caused by a big storm.

c) This landform is made by the of the river.

d) This road has been destroyed by an .

3. Symbols. Draw the symbols for each place. The first one is done as an exemple.

1. Corregeix, si cal, les afirmacions següents:

a) Un golf és un tros de terra que s’endinsa cap al mar, mentre que un cap és quan el mar s’endinsa cap a la terra.

b) L’Estrella Polar, a l’hemisferi nord de la Terra, ens indica on és el nord.

c) La cartografia és la ciència que s’encarrega de representar l’espai geogràfic.

d) Quan el vent modela les roques i les va polint molt lentament, parlem d’erosió hidràulica.

e) La troposfera és la part de la hidrosfera on es produeixen els fenòmens atmosfèrics.

2. Per parelles, expliqueu-vos algun fet…

…QUE JA SABÍEU ABANS DE FER AQUESTA UNITAT.

…QUE PODRÍEU APLICAR A LA VOSTRA VIDA DIÀRIA.

…QUE HÀGIU APRÈS AL LLARG DE LA UNITAT.

ÚS I ELABORACIÓ DE PLÀNOLS I MAPES SENZILLS

Per parelles, representeu la localització del vostre poble, barri o ciutat, i afegiu-hi les diferents formes de relleu.

1. Cerqueu informació sobre la vostra població; després feu una llista dels elements que voldreu representar en el plànol i del lloc on els situareu.

Materials necessitareuque

• Tros de cartó quadrat 40x40 cm

• Plastilina de diferents colors

• Escuradents

• Retoladors prims

• Llapis i goma

2. Penseu en quins llocs us agradaria que hi haguessin elements per aconseguir energia de manera sostenible i dissenyeu un símbol que els identifiqui.

4. Modeleu, amb plastilina, o amb altres materials que us sembli que us poden servir, els elements que voleu representar en el plànol. Afegiu-hi els símbols que indiquen energia sostenible, per crear la maqueta.

5. Munteu, al passadís de l’escola, una exposició amb totes les maquetes; així, tots els alumnes les podran veure.

3. Feu un croquis, amb llapis, del vostre barri o de la vostra població.

6. Prepareu un text expositiu per explicar la vostra maqueta a la resta de companys i companyes de la classe.

INTRODUCCIÓ: Expliqueu quins elements heu representat en la vostra maqueta i per què:

DESENVOLUPAMENT: Exposeu quins mecanismes utilitzaríeu per aconseguir energia sostenible i on els situaríeu.

CONCLUSIÓ: Resumiu les idees principals i afegiu-hi la vostra opinió personal si ho considereu necessari.

7. Per acabar, entre tot el grup classe, escolliu les tres propostes que considereu més encertades per presentar-les al vostre Ajuntament.

Redacteu una carta, conjuntament amb tot el grup classe, per adjuntar, amb les propostes d’energia neta, a l’alcalde o alcaldessa. Podeu fer servir aquesta plantilla:

Utilitzeu aquest guió per fer la presentació a la resta de nois i noies de la classe.

5 Classifiquem els éssers vius

CULTURA CIENTÍFICA

CLASSIFIQUEM PER ENTENDRE

1. Identificar i classificar. Des de la finestra de casa, en Bruno i la Safi poden contemplar aquestes escenes:

Quins éssers vius veuen?

Quins éssers inerts veuen?

Hi ha alguna característica que comparteixin tots aquests elements?

Per parelles, penseu diferents característiques que comparteixin, com a mínim, dos elements.

2. Classe-ficades. Les persones que sou a l’aula us podeu classificar, per exemple, en funció de l’edat (que és un criteri o variable): infants i adults (que són categories).

Per grups, penseu altres criteris i categories per classificar-vos.

3. Però, de què parlen? De què ens informa cadascuna d’aquestes classificacions dels éssers vius? Completa la taula.

Criteri o variable Número del gràfic

Risc d’extinció

Tipus d’alimentació

Relació amb l’ecosistema

Tipus de reproducció

Consumidors terciaris

Consumidors secundaris

Consumidors primaris

Productors

En quins grups de cada gràfic som presents els éssers humans? Dibuixa una persona en el lloc on ubiquis els humans.

Descomponedors

CLASSIFICACIÓ DE LES ESPÈCIES SEGONS EL RISC D’EXTINCIÓ

No amenaçades Amenaçades Extingides En risc mínim Quasi vulnerables Vulnerables En perill En risc crític Extingides en llibertat Extingides

3 Sexual

ENTENEM PER CLASSIFICAR

4. Com ho sabem? Marca la manera com podem conèixer aquestes característiques d’una espècie:

Quantes extremitats té.

Com es reprodueix.

El que menja.

Quin codi genètic té.

Com és la seva pell.

Com respira.

Si pot aprendre coses noves.

Per grups, centreu-vos en una espècie i penseu totes les coses que no en sabeu. Què voldríeu conèixer? Com ho podríeu aprendre?

5. Els dissidents. A la natura hi ha algunes espècies que fan coses ben diferents d’altres espècies del seu grup. Identifica-les.

Un peix que vola de tant en tant.

Un mamífer, sense plomes i amb pell, que sembla un ocell.

Un mamífer que sembla un peix sense escates.

Una planta que menja mosquits.

Un animal que sembla una planta sota el mar.

Un ocell que no vola ni fa niu, però s’ajunta per fer caliu.

A simple vista Observant el comportament Fent una anàlisi

6. A simple vista. L’ADN permet definir molt bé les famílies en què agrupem els éssers vius, però a simple vista també podem saber-ne moltes coses. Entre aquests grups d’animals, tres són de la mateixa família i l’altre, no. Identifica l’espècie intrusa, en cada cas.

Família dels fèlids

Família dels lacèrtids ESCAMARLÀ

Família dels homínids

ORANGUTAN OS ÉSSER HUMÀ GORIL·LA

Com has sabut trobar l’espècie intrusa? Amb quines característiques observables els has pogut diferenciar? Parleu-ne per grups.

CLASSIFIQUEM PER PROTEGIR-NOS

7. El nom fa la cosa? De vegades, anomenem les espècies en funció de si ens recorden alguna cosa que coneixem.

Per grups, feu hipòtesis sobre per què les espècies de les fotografies tenen aquests noms.

Tot seguit, busqueu informació sobre aquestes espècies.

8. Plantes medicinals. Durant segles, conèixer les plantes ha estat molt important per preparar remeis i medecines.

Per grups, feu una llista de plantes i aliments que s’utilitzen com a remei. Després, poseu-la en comú amb la resta de la classe.

Repartiu-vos aquestes plantes de manera que cada persona en tingui una per investigar. Heu d’esbrinar per a què serveix i per a què va bé.

D’on has tret la informació?

L’he buscada per internet.

He preguntat a una persona del meu entorn.

He demanat l’opinió d’una persona experta.

9. Perilloses? Creus que podem classificar aquestes espècies en perilloses o no perilloses?

Per parelles, poseu en comú la vostra opinió. Heu coincidit? Per què?

Quines coses positives aporten aquestes espècies a les persones? Ens perjudiquen? Respon en un full a part.

Els contes i les pel·lícules ens influencien sobre el que pensem d’algunes espècies. Els llops, per exemple, ens fan por perquè, en els contes tradicionals, són personatges dolents. Escolta la cançó dedicada als llops que trobaràs en el teu espai personal.

Tria una espècie que no t’agradi o que et faci por. Busca’n informació i prova d’escriure, en un full a part, un conte breu o una cançó que et permeti canviar la imatge que tens d’aquesta espècie.

I aquestes espècies, què deuen pensar de les persones? Tria’n una i imagina que parla sobre nosaltres. Quines coses positives els aportem, els humans? Quines coses negatives temen? Respon en un full a part.

Sabies que els mosquits maten més persones que els taurons?

CLASSIFIQUEM PER PROTEGIR ALTRES ESPÈCIES

10. Conviure i protegir. Durant l’excursió al Parc Natural de l’Alt Pirineu, a la classe de la Safi i en Bruno els han parlat del gall fer, una espècie autòctona del Pirineu que està protegida perquè és una espècie amenaçada.

Llegeix la informació sobre el gall fer que trobaràs en el teu espai personal i diferencia les causes que amenacen els galls fers (C ) de les mesures per protegir-los (M):

a) Mantenir troncs a terra perquè abundin els insectes.

b) Fer soroll i moure’s a prop d’on hi ha els galls fers.

c) Sortir de les pistes d’esquí en llocs no senyalitzats.

d) Conservar els arbustos fruiters, que produeixen molts fruits.

e) Passejar-se a prop dels pins durant l’hivern.

f) Instal·lar tanques per garantir la tranquil·litat del gall fer.

g) Respectar la distància amb els nius de la gallina fera.

h) Caminar en silenci i portar els gossos lligats durant les excursions.

i) Regular els accessos dels vehicles.

Al parc cal complir aquestes normes. Creieu que tenen sentit? Ajuden a protegir les espècies del parc? Per què?

Trobaràs un pòster amb informació sobre el gall fer en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

11. Recuperar la vida salvatge. De vegades també cal reintroduir les espècies salvatges als espais naturals.

Busca informació sobre el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, el Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) i el Centre de Recuperació de la Fauna Salvatge de Torreferrussa. A continuació, marca les afirmacions amb les quals estiguis d’acord:

Per cuidar les espècies salvatges, aquestes han d’estar sempre en llibertat.

Per cuidar les espècies salvatges, va bé tenir centres on es puguin reproduir o curar.

Protegir la biodiversitat és una responsabilitat de les espècies en perill d’extinció.

Les espècies no es poden alliberar a tot arreu: s’ha de vigilar amb les espècies exòtiques, que no siguin invasores.

Si volem cuidar la biodiversitat, hem d’alliberar espècies on sigui i quan sigui.

Protegir la biodiversitat és una responsabilitat de tothom.

12. La Terra no ens pertany. Llegeix el text i mira els vídeos que trobaràs en el teu espai personal.

Com és que actualment s’extingeixen tantes espècies? Debateu-ho per grups.

Totes les cultures entenen de la mateixa manera la relació entre les persones i la resta d’espècies?

Amb quines idees del cap indi Noah Seathl esteu d’acord? Per què? N’hi ha cap que no us agradi?

Tortuga mediterrània. Tortuga babaua. Xoriguer petit.

ESPÈCIES PER CATALOGAR

13. Noms comuns o noms científics? Marca aquests noms d’espècies segons que es tracti de noms comuns (CO) o de noms científics (CI ):

Anas platyrhynchos Equus caballus Cadernera

Cogombre de mar Homo sapiens Orquídia

Lavandula angustifolia Oryctolagus cuniculus Farigola

14. Una nova espècie. L’any 2022 es va catalogar una nova espècie de peix. El seu nom científic és Cirrhilabrus finifenmaa. Quin nom comú, un xic més pronunciable, li posaries?

Explica per què davant els teus companys i companyes de classe.

15. Ganes de descobrir. La Jeanne Baret i en Charles Darwin van descobrir moltes espècies en els seus viatges. Pots saber més detalls d’aquests investigadors consultant els enllaços que trobaràs en el teu espai personal.

Si poguesis descobrir una espècie nova, de quin tipus t’agradaria que fos?

On t’agradaria fer-ho?

La buguenvíl·lea, una espècie descoberta per Jean Baret i Philibert Commerson.

Foto: California Academy of Sciences/ Luiz Rocha

Trobaràs els enllaços per fer l'activitat 15 en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

16. Siguem sostenibles. Durant molts anys, el dibuix va ser la principal eina per analitzar les espècies i donar-les a conèixer. Fixa’t en aquest dibuix, fet per la naturalista Maria Sibylla Merian, que té més de tres-cents anys!

Tria una espècie que t’agradi i prova de fer-ne un dibuix, el més realista possible, en un full a part.

Explica, davant la classe, què t’ha resultat més agradable de fer d’aquest dibuix i què has trobat més difícil.

17. La primera descripció. Imagina que descobreixes una espècie no registrada mai abans. Fes-ne un dibuix i especifica’n algunes característiques bàsiques, com ara el regne, la classe, l’hàbitat, l’alimentació, per on s’alimenta, com respira, com es reprodueix...

AND NOW, IN ENGLISH!

1. Living species. Look at this image:

Estimated number of known LIVING SPECIES

Which kind of living species is the most numerous?

We know more / less plants species than fungi species. Where do we humans find ourselves, in this picture? In

2. Classification of animals. Write these words in their correct space:

INVERTEBRATES VERTEBRATES

3. Scientific names. Look at these species and match their scientific names with their common names.

Look at these sentences. Are these true (T) or false (F)?

a) Wild means that these species have been domesticated

b) Sweet chestnuts and sweet potatoes are not chestnuts or potatoes with sugar

1 Wild boar or wild pig

2 Wolf

3 Sweet chestnut

4 Wild strawberry

5 Watermelon

6 Sweet potato

Fragaria vesca

Citrullus lanatus

Castanea sativa

Sus scrofa

Canis lupus

Ipomoea batatas

1. Pensa en el que has après en aquesta unitat i tria una opció:

Classificar ens ajuda a conèixer les espècies.

Conèixer les espècies ens permet classificar-les.

Si un animal és ovípar, no pot ser herbívor.

Si un animal és mamífer, no pot ser ovípar.

Totes les cultures han classificat sempre les plantes i els animals de la mateixa manera.

Existeixen animals bons i animals dolents.

Actualment, l’activitat humana provoca l’extinció d’espècies.

No podem fer res per protegir la biodiversitat. És massa tard.

Fer una classificació internacional de les espècies és molt difícil perquè tenen noms diferents en cada llengua.

Ja coneixem totes les espècies que existeixen.

2. Hi ha alguna cosa, en aquesta unitat, que t’hagi cridat l’atenció, que t’hagi sobtat o que t’hagi fet gràcia?

LES ESPÈCIES DEL CAMÍ A L’ESCOLA

CADA DIA ET CREUES AMB MOLTES ESPÈCIES, TOT I QUE DE VEGADES NO N’ETS CONSCIENT.

AMB QUANTES ESPÈCIES D’ÉSSERS

VIUS CREUS QUE ET TROBES EN EL CAMÍ DE CASA A L’ESCOLA?

Recollida de dades

1. Durant quatre dies, i amb ajut de la lupa de recerca i de la llibreta d’investigacions, documenta tots els animals, les plantes i els bolets que puguis veure a ull nu en el teu camí de casa a l’escola.

Anota el nom de les espècies que coneguis.

Si trobes espècies que no reconeixes, fes-los una fotografia per consultar-ho més tard.

Posa en comú, amb tota la classe, les dades obtingudes:

Espècie

On la trobo?

La puc trobar sovint?

Com reacciona?

Què en destaca?

Regne vegetal o regne animal

Classe

Heu trobat espècies que no es poden observar gaire sovint? Discutiu per què.

Coneixement del medi

Grups d’experts

2. Amb els companys i les companyes de classe, feu diversos grups. Cada grup s’especialitzarà en un tipus d’animals o de plantes (per exemple: mamífers, rèptils i amfibis, ocells, insectes, vegetals…).

Quan tingueu els grups formats, penseu un nom per fer una associació d’experts o especialistes.

Ompliu aquesta fitxa:

Nom del grup o l’associació:

Logo:

Especialitat:

Espècies estudiades (quatre o cinc):

Documentació de les espècies

3. Busqueu informació bàsica sobre cada una de les espècies que decidiu estudiar, per exemple:

Nom comú …

Nom científic …

Alimentació …

Depredadors …

Lloc on viu

Manera com es reprodueix

Característiques físiques

Trets del comportament

Risc d’extinció

Presentació de la informació

4. Presenteu la vostra associació davant la classe i expliqueu tot el que sabeu sobre les espècies i sobre allò que us hagi sobtat o encuriosit del que heu après.

Penseu, també, amb quines altres persones podeu compartir la informació per tal que tothom conegui les espècies de l’entorn proper.

Amb la resta de l’escola.

Amb les famílies.

Amb els veïns del barri.

Amb els habitants de la localitat.

Quin pot ser el millor format per transmetre la informació?

Un recull de les fitxes.

Una exposició.

Un vídeo explicatiu.

DE COP VEIG COSES

QUE ABANS NO VEIA!

ÉS COM SI M’HAGUÉS POSAT ULLERES!

Una infografia.

Un article.

Altres

A partir d ’ara, segur que fareu el camí a l ’escola amb uns ALTRES ULLS!

Coneixement del medi

Una reivindicació

Acudeixo a vostès perquè necessito la seva ajuda. Volem posar fi a la desigualtat de gènere, i per ferho, necessitem que tothom hi participi.

Vaig néixer a la Gran Bretanya i considero que el correcte és que, com a dona, se’m pagui el mateix que als meus companys homes.

Crec que està bé que jo pugui prendre decisions sobre el meu propi cos.

Crec que és correcte que hi hagi dones que em representin en l’elaboració de polítiques i en la presa de decisions del meu país.

Crec que socialment se m’ha de tractar amb el mateix respecte que els homes.

Per desgràcia, puc afirmar que no hi ha cap país del món on totes les dones puguin esperar que se’ls reconeguin aquests drets. De moment, cap país no pot dir que ha assolit la igualtat de gènere.

Ens costa aconseguir una paraula que ens uneixi, però la bona notícia és que tenim un moviment que ens aplega. Els convido a fer un pas endavant, que es deixin veure i que es preguntin: Si no ho faig jo, qui? Si no és ara, quan?

Moltes gràcies!

Emma Watson, discurs a l’ONU, 20 de setembre de 2014 (adaptació)

1. Un cop hagis llegit les paraules de l’Emma Watson, respon:

Què pensa ella sobre la igualtat de dones i homes?

Que hem d’aconseguir-la: en els salaris, en la presa de decisions, en la representació política…

Que homes i dones tenen tasques i drets diferents dins de la societat, i que ha de continuar així.

Com definiries la seva manera de pensar?

És masclista.

És feminista.

Què creus que vol aconseguir amb el seu discurs?

Un canvi en la societat.

Que tot continuï igual.

2. Quin tipus de font és el discurs de l’Emma Watson? Marca totes les opcions que calgui:

3. De vegades hi ha persones, fets i llocs que queden fora de la fotografia de la història. En el quadre es representa un fet que seria la llavor de la Revolució Francesa. Es tracta d’un moment històric en què surt molta gent; però, quina gent hi surt? Marca si aquestes persones hi són o no:

Sí

Un bisbe vestit de blanc.

Una monja.

Un home blanc, vestit de vermell.

Una dona política vestida de groc.

Uns nens negres.

Unes dones mirant des de finestres i balcons.

Per tant, la majoria de personatges que apareixen en aquest quadre són…:

… homes polítics blancs.

… persones negres.

… dones blanques.

… nens i nenes.

4. Aquest quadre és un exemple de font històrica en què no surt tothom. Per què creus que passa, això?

Perquè l’autor no va pensar a incloure-hi més nens i nenes, més dones, més persones que no fossin blanques, etc. L’hi va passar per alt.

Perquè pinta, sobretot, homes blancs, rics i poderosos protagonitzant fets polítics. I no hi inclou altres personatges, fets o escenaris.

Perquè, en aquella època, el més important ho feien els homes blancs.

Jacques-Louis David: El Jurament del joc de pilota

Coneixement del medi

5. Descriu la fotografia utilitzant un llenguatge adequat i un vocabulari tècnic quan calgui.

6. Què veus en la imatge?

Éssers vius :

Éssers inerts :

7. Classifica els animals de la imatge segons el paper que tenen en la cadena tròfica. En el cas que et faltin exemples, escriu-ne algun altre que no surti en la imatge.

Productors :

Herbívor (Consumidor primari) :

Carnívor o omnívor (Consumidor secundari) :

Supercarnívor (Consumidor terciari) :

Descomponedors :

8. Digues si aquestes oracions són vertaderes ( V ) o falses (F ):

a) La persona no es pot considerar un animal.

b) Tots els animals que es veuen en la imatge son mamífers.

c) Les ovelles són animals salvatges perquè estan en llibertat.

d) En aquesta imatge s’aprecien rèptils autòctons.

9. Relaciona, amb la categoria corresponent, aquests criteris o variables de classificació de les espècies d’éssers vius:

Tipus d’alimentació

Autòctona, exòtica no invasora i exòtica invasora

Tipus de reproducció

Fotosintètica, herbívora, carnívora i omnívora

Pertinença a l’ecosistema

Perill d’extinció

Asexual, sexual ovípara i sexual vivípara

Sense amenaça, vulnerable, en situació crítica i extinta

10. Són compatibles o no, aquestes situacions? Pot

Ser rèptil i amfibi

Ser rèptil i ovípar

Ser vegetal i animal

Ser mamífer i ovípar

Ser amfibi i espècie autòctona

Ser ocell i carnívor

Ser ocell i vivípar

Ser rèptil i estar en perill d’extinció

Ser vegetal i una espècie exòtica invasora

Ser persona i deixar de ser mamífer

Ser persona i comprometre’s amb la biodiversitat

Conservar i millorar la biodiversitat a les ciutats

Quan es podin els arbres o s’hi apliquin tractaments, s’han de tenir en compte els cicles vitals de les espècies que hi habiten; per no molestar-los, s’ha d’actuar fora de l’època de cria dels ocells i els ratpenats, i fora de l’època d’aparellament dels ratpenats. També cal evitar dur a terme actuacions en els arbres on s’han detectat colònies d’hivernada de ratpenats. Cal tenir especial cura si s’observen nius o cavitats i escletxes que puguin allotjar ocells, colònies de ratpenats o esquirols.

Bones pràctiques de jardineria a Barcelona: conservar i millorar la biodiversitat, Àrea d’Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona. 2016 (adaptació)

11. Què dedueixes del que es diu en el text de dalt?

Que a Barcelona no es preocupen de tenir cura dels ratpenats. Que a Barcelona es preocupen de tenir cura dels ratpenats.

Que si es té tanta cura de protegir els ratpenats, deuen ser una espècie invasora que cal controlar.

Que, si es té tanta cura de protegir els ratpenats, deuen ser una espècie autòctona en perill d’extinció.

Que les ciutats també són ecosistemes i que el que hi fem afecta les diferents espècies que hi viuen. Que les ciutats no són espais naturals i que no hi viuen gaires espècies.

12. A Catalunya, la majoria d’espècies de ratpenats es consideren vulnerables i en risc. En la classificació sobre el grau d’amenaça de les espècies, on els situaries?

Amenaçats No amenaçats

Extingits Gairebé extingits

13. Aquestes afirmacions són totes certes, però n’hi ha una que descriu millor la situació actual. Quina és?

És normal que s’extingeixin espècies; forma part del cicle vital i no ens n’hem de preocupar.

És normal que s’extingeixin algunes espècies, però l’estil de vida de les societats actuals ha fet augmentar tant l’extinció, que ara la biodiversitat i l’equilibri dels ecosistemes estan en perill.

Vida aquàtica

Els aquaris i les peixeres són petits ecosistemes dinàmics on hi ha diferents éssers vius que interaccionen entre ells.

14. Digues si aquests elements de la peixera són biòtics (B) o abiòtics (A).

Temperatura Peix

Llum solar Alga

Caragol Aigua

Filtre per netejar l’aigua

Roca decorativa

15. Marca les afirmacions que creguis que són certes en relació amb aquesta imatge:

Els peixos sobreviuran perquè són en el seu hàbitat.

Els peixos no podran sobreviure perquè el seu ecosistema no s’ha reproduït correctament.

Les plantes que han posat en els gots aporten energia i aliment als peixos.

Dins d’aquests gots de plàstic, no hi pot haver equilibri entre els factors biòtics i els factors abiòtics.

Els canvis propis dels ritmes de vida, com les estacions o els fenòmens ambientals, repercuteixen en els ecosistemes. Però una pertorbació en un ecosistema, com ara un incendi o un fenomen ambiental extrem (un temporal per exemple), pot tenir, en funció de la durada o de la intensitat que tingui, conseqüències devastadores per a els éssers vius que hi habiten.

16. Subratlla les mesures que estan a les teves mans per prevenir els incendis i marca, amb una ✘, les que proposaries, al teu ajuntament, perquè les dugués a terme.

Evitar deixar deixalles al bosc durant una excursió.

Destinar més guardes forestals a les zones més concorregudes.

Organitzar una recollida d’escombraries i una neteja del sotabosc.

Distribuir rètols explicatius, pels boscos, perquè la gent siguin conscients del que es pot fer i del que no.

Coneixement del medi

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Relacions entre els diferents elements que componen l’univers i les seves dinàmiques per interpretar fenòmens físics que afecten la Terra i repercuteixen en la vida diària i l’entorn.

• Interacció entre la superfície terrestre i els agents externs (aigua, vent, éssers vius…) per entendre com canvien els paisatges en els diferents territoris al llarg del temps i anàlisi de la influència de l’activitat humana.

Societats i territoris

Unitat 1. Trepitgem el relleu

• Representació de l’espai i de la Terra en mapes i plànols a diferents escales emprant, entre altres, els recursos digitals. Utilització de diferents tècniques analògiques i digitals i estratègies d’orientació, a partir de l’observació dels elements del medi en la localització espacial.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Comprensió del pas de la supervivència, economia de subsistència, a la sobreproducció, economia de consum global, analitzant les activitats productives, el valor, el control dels diners i mitjans de pagament per tendir a la igualtat social i garantir l’accés universal als recursos com a resposta a les problemàtiques subjacents als objectius de desenvolupament sostenible.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Desenvolupament d’actituds de consum responsable dels recursos naturals i de les fonts d’energia, en diverses facetes de la vida.

Societats i territoris

• Coneixement de com l’activitat humana actua en la transformació i la degradació dels ecosistemes naturals per aportar mesures de conservació i protecció presents i futures.

• Esment i ús dels hàbits de consum responsable, els avantatges dels productes de proximitats i la defensa dels drets com a consumidor.

• Introducció a les causes i conseqüències del canvi climàtic, i el seu impacte en els paisatges de la Terra identificant alhora, mesures de mitigació relacionades amb l’activitat de les persones.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• L’organització territorial de Catalunya, Espanya i Europa, estudi de les variables que influeixen en l’ocupació i distribució de la població en l’espai fent representacions gràfiques i cartogràfiques que posin de manifest els principals problemes i reptes demogràfics.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Aplicació de compromisos i normes per a la vida en societat per promoure una ciutadania que busqui una sortida als conflictes de forma pacífica i dialogada.

• Identificació i valoració dels costums, tradicions i manifestacions ètnic-culturals de l’entorn, mostrant respecte per la diversitat cultural que conviu entorn de la cohesió social per afavorir la cultura de pau i no-violència.

Societats i territoris

• Identificació de l’estructura administrativa de l’Estat a partir de l’anàlisi de les principals institucions i entitats de l’entor n local, regional i nacional i els serveis que presten per entendre l’organització social.

• Identificació de les normes de circulació, senyals i marques viàries, per afavorir una mobilitat segura com a vianants i usuaris dels mitjans de transport col·lectius o personals.

Societats i territoris Autoavaluació dels sabers del trimer trimestre.

LLIÇONS DEL PASSAT

• Classificació i ús de les fonts històriques: orals, escrites i patrimonials, com a via per a l’anàlisi dels canvis i les continuïtats a la localitat al llar g de la història.

• Coneixement de les expressions culturals i artístiques de l’entorn per a comprendre l’època en què va ser creat com a resultat d’una manera d’entendre el món en el seu context temporal.

• Coneixement del patrimoni natural i cultural per valorar-lo i preservar-lo.

• Interpretació de les accions de les persones com a subjectes en la història, dels diferents grups socials, relacions, conflictes, creences i condicionants per entendre que el present és el resultat de les accions del passat.

• Ubicació i relació de fets i esdeveniments de l’entorn proper en eixos cronològics, digitals i analògics, per entendre el temps històric.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Identificació dels rols i els estereotips relacionats amb el gènere en diferents contextos com la publicitat, pel·lícules, etc., i fer actuacions per eliminar conductes sexistes i tendir a la igualtat de gènere.

Unitat 2. Fem els paisatges?

Unitat 3. Com ens organitzem?

Societats i territoris

Unitat 4. La història de les persones

SABERS DE L’ÀREA

Em poso a prova

Cultura científica Autoavaluació dels sabers del tercer trimestre.

eliminar conductes sexistes i tendir a la igualtat de gènere.

• Identificació dels rols i els estereotips relacionats amb el gènere en diferents contextos com la publicitat, pel·lícules, etc., i fer actuacions per

Unitat 9. Naveguem per la xarxa

Tecnologia i digitalització

Unitat 8. Ciències per entendre el món Cultura científica

Reptes de la salut

Unitat 7.

Cultura científica

Em poso a prova

REPTES DEL MÓN ACTUAL

reconeixement de patrons i elaboració de seqüències per a la resolució del problema.

• Identificació i aplicació de les fases del pensament computacional en reptes simples: descomposició d’un repte en parts més senzilles,

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL

• Aplicació de les regles bàsiques d’etiqueta digital, cortesia i respecte en establir comunicació digital amb altres persones.

• Utilització de les normes bàsiques de seguretat, protecció i privacitat en navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge.

• Aplicació guiada d’estratègies de cerca, fent valoració, discriminació, selecció i organització de les informacions més segures i eficients.

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE

• Anàlisi de les forces de contacte i distància per entendre el seu efecte sobre els objectes, en funció de la seva mida, massa i forma i la interacció entre si.

• Separació, mitjançant diferents mètodes, de mescles heterogènies distingint aquestes de les mescles homogènies i de substàncies pures.

• Identificació de les propietats de l’aigua per entendre el seu paper vital en el medi i la necessitat de fer-ne un ús responsable.

d’instruments de mesura per aplicar aquests coneixements en la prevenció de riscos a la vida quotidiana.

• Reconeixement de les diferents fonts i formes de producció de calor, les interaccions amb diferents materials (conductors i aïllants) i la utilització

MATÈRIES, FORCES I ENERGIA

respectar i acceptar la diversitat present a l’aula i a la societat.

• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar emocional i social: estratègies d’identificació i gestió de les pròpies emocions per

compra i de l’etiquetatge dels productes alimentaris per conèixer els nutrients i el suport energètic i així prendre decisions raonades.

• Aplicació de pautes per una alimentació saludable: menús saludables i equilibrats amb productes de proximitat, importància del cistell de la

VIDA AL NOSTRE PLANETA

Cultura científica Autoavaluació dels sabers del segon trimestre.

d’entendre i prendre bones decisions respecte a l’ús dels recursos naturals del planeta.

• Estudi i anàlisi de les característiques dels diferents ecosistemes com espais, on els factors abiòtics i biòtics es mantenen en equilibri per tal

Unitat 6. Protegim els

Cultura científica

la capacitat adaptativa al medi: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, i varietats autòctones.

• Identificació de les característiques pròpies de les plantes i els animals que permeten la classificació i diferenciació en subgrups relacionats amb

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

éssers vius! Cultura científica INICIACIÓ ACTIVITAT CIENTÍFICA

• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.

la capacitat adaptativa al medi: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, i varietats autòctones.

• Identificació de les característiques pròpies de les plantes i els animals que permeten la classificació i diferenciació en subgrups relacionats amb

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

tasques de forma més eficient.

• Valoració de l’ús de la ciència i la tecnologia per ajudar a comprendre les causes de les pròpies accions, prendre decisions raonades i executar

• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques estudiades.

preguntes, problemes i investigacions.

• Utilització d’instruments i dispositius (analògics i digitals) apropiats per l’observació i la mesura precises d’acord amb les necessitats de les diferents

comunicació dels resultats...) adequades a les necessitats de la investigació.

• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, identificació i classificació, formulació de preguntes i prediccions, cerca d’informació i de dades,

INICIACIÓ ACTIVITAT CIENTÍFICA

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Unitat 5. Classifiquem els éssers vius