Guia Elizabeth Blackwell 1r. Mostra. Biologia i geologia by Editorial Barcanova

O I I A G B O L i GEO O IA LG

GUIA D’AULA ESO

Programa

Elizabeth Blackwell

Aquest projecte editorial de l’àmbit científicotecnològic ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes Correcció: Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Mercedes F. Bravo i Gemma Vadillo Maquetació: Mercedes F. Bravo Fotografia: emiliozv/Shuterstock.com Aquesta guia d'aula correspon als continguts del llibre de Biologia i Geologia 1 (Programa Elizabeth Blackwell), de Silvia Clemente Roca, Mª Aurora Domínguez Culebras, Ana Belén Ruiz García Assessorament pedagògic: M. Rosa Bobé, Montse Esqué © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: juliol de 2020 ISBN: 978-84-489-5092-7 DL B. 14822-2020 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE BIOLOGIA I GEOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit cientificotecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Biologia i Geologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Unitat 1. L’univers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Unitat 2. L’atmosfera i la hidrosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Unitat 3. La geosfera. Les roques i els minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Projecte. Exposició de còmics sobre l’univers! Fase 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Unitat 4. La Terra canviant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 Unitat 5. El modelatge del relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Unitat 6. Els éssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 Projecte. Exposició de còmics sobre l’univers! Fase 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 Unitat 7. Moneres, protoctists, fongs i plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Unitat 8. Les funcions vitals dels animals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 Unitat 9. Els animals invertebrats i els animals vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 Projecte. Exposició de còmics sobre l’univers! Fase 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176

EL PROJECTE

O I B OL GIA i GEO O IA LG DE

» PRESENTACIÓ

EL PROJECTE DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

» PRESENTACIÓ El projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria que Editorial Barcanova ofereix, permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts i els aprenentatges que ja coneixen amb la nova informació i que de tot això en resulti un aprenentatge significatiu que els permeti interactuar amb l’entorn, que tingui un sentit d’utilitat transversal i que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit cientificotecnològic, Ciències de la naturalesa: Biologia i geologia, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

BIOLOGIA i GEOLOGIA

IOLOGIA B i

GEOLOGIA1 ESO

IOLOGIA B i

ITAL

ESO

DIG

LLIC IN ÈNC CLOU IA D IGIT AL

GEOLOGIA

1 ESO

Programa

Elizabeth Blackwell

EL PROJECTE DE BIOLOGIA I GEOLOGIA La guia d’aula està pensada per facilitar la tasca del professorat a l’aula. Per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment i les solucions de totes les activitats. A més a més, conté: • • • • •

La temporització orientativa del contingut del llibre. Una proposta de programació competencial de cada unitat. Els continguts clau que es treballen en cada unitat. La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ). La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ). • La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ). TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Biologia i geologia de 1r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Les tres fases del projecte, un per a cada trimestre, estan pensades perquè els alumnes les facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg; tanmateix, en aquesta temporització destinem tres hores per a cada fase de preparació i posada en comú a l’aula. També hi ha la possibilitat de fer tot el projecte seguit, a final de curs. Igualment, l’apartat d’«Aprendre a emprendre» que és un treball en grup, també creiem que és millor fer-lo fora d’hores de classe. UNITAT 1

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. L’univers

2. Les galàxies i les estrelles

3. El sistema solar

4. La Terra i la Lluna

5. Els moviments de la Terra

6. Els eclipsis i les marees Taller científic Posa’t a prova

UNITAT 2

1h 2h 1h

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. La Terra i les seves condicions per a la vida

2. L’atmosfera terrestre

3. L’atmosfera i els éssers vius

4. L’aigua i els éssers vius

5. On es troba l’aigua?

6. El cicle de l’aigua 7. La gestió de l’aigua

1h 1h

8. La contaminació de l’aigua

Taller científic

Posa’t a prova

UNITAT 3 Presentació de la unitat 1. La Terra i la geosfera

HORES LECTIVES 1h

2. Els components de la geosfera: les roques

3. Els components de la geosfera: els minerals

4. Els recursos de la geosfera i els éssers humans

Taller científic

Posa’t a prova

Projecte. Fase 1

UNITAT 4

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. La superfície de la Terra i els seus canvis

2. L’energia interna de la Terra i els processos interns

1,5 h

3. El magmatisme i els volcans 4. Les forces tectòniques

1h 0,5 h

Taller científic

Posa’t a prova

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat. Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes.

BIOLOGIA i GEOLOGIA GUIA D’AU LA.

• Avaluacions curriculars. • Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç i ampliació. • Rúbriques i dianes d’avaluació.

IOLOGIA B i

GEOLOGIA

GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL

Programa

Elizabeth Blackwell

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ BIOLOGIA I GEOL OGIA 1r ESO Nom ________ ____

____________

__________

UNITAT 1. L’UN IVERS

Grup ________ _ Data ________ _

1. Les dues il·lus tracions most ren una seqü ència d’esdeven el primer el de iments, essent l’esquerra. Obse rva i contesta raonadament les preguntes A. El personatge de la imatge, fa molt temps que pesca? ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____ B. Quina fase de la Lluna apareix en la il·lustració ? ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ _____ C. En el dibuix, es produeix una plenamar de dia o de nit? ____________ ____________ Ç____________ OR REF ____________ S DE ____________ ACTIVITAT _____ 1r ESO D. Les mareI GEOLOGIA BIOLOGIA es d’aquell dia, eren vives ___ o mortes? Per___ ____________ què? Grup ___ ________ ____ ___ ____ ___ ____ ___ ____ ___ ___ ____ ___ ___ ____ ___ ____ ____ a ___ ____________ ____ Dat ______ ____________ _________ ____________ Nom ______ ____________ ____________ _________ següents.

CANVIANT eix-les. LA TERRA es i correg UNITAT 4. ts són fals modifies següen la Terra i en de les fras ica quines s que afecten 1. Identif els fenòmen tots són cs sos geològi rns. A. Els proces inte cipals a la externs o efectes prin u i poden ser tenen dos quen el relle i els externs ans. cs interns ió dels volc sos geològi la transformac i B. Els proces ació ls de les cau i la form de materia ió del relle 1 iment lent Terra: l’evoluc able del mov és respons geotèrmica C. L’energia i la hil’atmosfera miques de ra. pes de la Ter ts per les dinà a. són impulsa r i de la Llun sos interns rns. l’energia sola D. Els proces de exte n cs ene , dep sos geològi , al seu torn dels proces __ drosfera, que responsable _________ la Terra és _________ interna de _________ E. L’energia ________ _________ ___ ___ ___ ___ ___ ___ _________ _________ ___ ___ __ ___ ___ ___ ___ ______ ______ _________ _________ _________ _________ __ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ __ ___ ___ _________ ___ ___ _________ _________ _________ _________ _________ _________ _________ ___ ___ _________ _________

ENCIAL

MPET CIÓ CO 1r ESO AVALUA OLOGIA IA I GE

_ ______ Grup __ _ _ ______ ______ Data __ ______ ______ ___ ______ ______ CIÓ ______ ió CA ac IFI Avalu QUAL

BIOLOG ____ Nom __

LS MINERA I ELS QUES ials . LES RO os mater r OSFERA de divers des pe 3. LA GE ogènies an forma UNITAT es heter scl ues nerals. unes est me roq monomi ral, de que alg de les roques ons la encara en gene es El cicle s, seg es, ad , ral en ren stituïd mine les anom an con les integ dir, de ltres. En s que ues est ral; són s, és a entre d'a mineral Les roq sol mine stal·lin mació. erents eabilitat, ns d'un nis i cri seva for s els dif la perm lls o gra homoge e de la ies i r segon segons de crista canism imentàr tura o classifica es, sed agregats dir, el me s la tex poden gmàtiqu n, és a , segon ues es ige ma ica roq l'or en ím Les qu uen litzat és posició classifiq més uti es i s ter ue seva com cri les roq l cas, el criteri, st qualsevo ue amb aq D'acord òrfiques. metam

Quins tipus hi ha? roques magmàtiques? 2. Com es formen les __________ _____________________ _______ _______ _____________________ ___ _____________________ _____________________ _____________________ no és certa? roques metamòrfiques ons següents sobre les 3. Quina de les afirmaci ja existents. de transformació de roques A. S’originen per un procés que les origina: foliades segons el metamorfisme B. N’hi ha de dos tipus

rn. ern o inte origen ext en tenir un i descorça pod sts orígens hi ha a l’es a un d’aque en en cad ues s’inclou roq de s ns tipu _____ Indica qui _________ ació. _________ _________ cés de form _________ pro Avaluació _ el seu___ _________ criu ________ Grup___ ___ _________ _________ ______ _________ ___ ___ _________ _________ ___ Data _____ _________ _________ ___ ___ ___ ___ QUALIFIC _________ ___ ______ ___ ___ ACIÓ UNITAT _________ ______ __ 2. L’ATM _________ _________ _________ OSFERA _________ _________ I LA HID _________ ROSFE _________ _________ ___ RA _________ Activitat ___ ___ ___ 1 – Dim ensió ind _________ Ind aga _________

i no foliades.

rats. marbres i els conglome fiques les pissarres, els C. Són roques metamòr formades per cristalls fiques no foliades estan D. Les roques metamòr

Nom ___ ______

grossos o mitjans.

(MT) o tàries (S), metamòrfiques següents en sedimen 4. Classifica les roques magmàtiques (MG): (__), basalt (__), andesita (__), gabre (__), quarsites (__), argiles (__), s evaporite (__) i riolita (__) es (__), sorres (__), gneis esquists (__), amfibolit

mineral. ia entre una roca i un 5. Explica la diferènc ___ _____________________ _____________________ _____________________ ___ _____________________ _____________________ _____________________

ca (M): wiki/Ro roques (R) i minerals edia.org/ de la llista següent en .pdf6. a.wikip Classifica els termes fluorita (__), roques http://c s/tipus ret de calcita (__), calcària (__), l/roque Text ext mica (__), basalt (__), jgiraba quars (__), granit (__), c.cat/~ ? marbre (__). ww.xte (__), magnetita (__) i entàries http://w feldespat (__), de dim olivina diamant (__), extreta ues se ____ Imatge les roq ______

__ ció de ______ la forma ______ igua en ______ juga l’a ______ paper ______ 1. Quin ______ ______ __ __ __ ______ 1

? s no correspon als minerals ístiques següent les caracter de 7. Quina la natura. troben en estat sòlid a Es ☐ vius. éssers ☐ No formen part dels seves parts. manté igual en totes les ió determinada que es ☐ Tenen una composic humans. són fabricats pels éssers un origen natural, alguns ☐ Tot i que la majoria tenen

AVALUAC IÓ CURR ICULAR BIOLOGIA I GEOL roques que OGIA 1r 2. Les ESO

ica si les ció de fen frases seg òmens naturals üents són A. L’atmo i de la vid vertadere sfera est a quotid à formada 1 s (V) o iana i per par falses (F) per una tícules en mescla : de gasos suspensió. denomina B. El diò xid de car da aire boni es troba en a la respira un 21 % en ció dels éssers viu l’atmosfe C. L’oxige ra i és nec s. n és el gas essari per més abu D. L’hidro ndant de gen es trob l’atmosfe ra. a en una quantitat petita a l’atmosfe ra. Activitat 2 – Dim ensió ind Observa agació de fenòm la taula següen ens nat t i contes urals i Altura (m de la vid ta a les ) a quotid Pressió pregun tes pro iana (mbar) 0 posade Densitat s. 1.000 1.013 Temper atura (°C 2.000 898,6 1,226 ) 3.000 4.000 5.000 10.000

794,8 700,9 616,2 540 246,1

1,112 1,007 0,910 0,820 0,736 0,413

15 8,5 2 –4,5 –11

–17

,5 A. Totes les dades –50 fan refe rència a ______ una cap ______ a de l’at ______ mosfera. ______ Quina és? ______ ______ ___ ______ B. Ocorren ______ fenòmens ______ atmosfèric _____ ______ s en ______ aquesta capa? ___ ______ Si és aix ___ ______ ______ í, quins? ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ 1

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.

         

OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANA

         

    

SALUT

DIMENSIÓ







INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

MEDI AMBIENT

     

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Biologia i geologia posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat, obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems— com RÚBRIQUES • Unitat 1 els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió Indagació de fenòmen

Pàgina 17, Activitat 21

Descriptors

1. Cerca d’informació per fer l’activitat

2. Selecció i fiabilitat de la informació trobada

3. Comprensió de la informació trobada

4. Relació entre continguts diferents

Expert 4 (100 %)

s naturals i de la vida quotidia

Nivell d’assoliment Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50 %)

He buscat la He buscat la He buscat la informació en informació en informació en diverses fonts (per diverses fonts (per diverses fonts internet i en paper) internet i en paper) però he necessitat i l’he trobada però m’ha costat la guia del docent fàcilment perquè una mica perquè no per trobar la tenia clar el que sabia prou el que informació que havia de buscar. havia de buscar. necessitava.

He buscat la He buscat la He buscat la informació en informació en informació en diverses fonts webs diversos: diverses fonts però he tingut oficials, d’opinió però amb tanta cura que fossin i he trobat informació m’he oficials i fiables, contradiccions en perdut una mica de manera que les el que deien, cosa i he seleccionat dades eren molt que m’ha dificultat dades que no eren coherents i he saber quina rellevants. pogut escollir el informació era que necessitava. la bona.

He entès He entès prou bé perfectament tots tots els termes els termes implicats en implicats en l’activitat perquè l’activitat perquè disposava de disposava de diverses versions diverses versions de les definicions de les definicions i puc redactar les i puc explicar-ho definicions amb als companys les meves oralment. paraules.

He sabut relacionar totes les informacions per donar resposta al que plantejava l’activitat i inferir la resposta correcta.

M’ha costat relacionar totes les informacions per donar resposta al que plantejava l’activitat però al final he pogut trobar la resposta correcta.

He entès les definicions després de consultar alguns dubtes amb el docent i puc redactar la informació amb les meves paraules.

M’ha costat relacionar totes les informacions per donar resposta al que plantejava l’activitat. He redactat una resposta, però no sé si és adequada.

Novell 1 (25 %)

Pes

He copiat la informació del llibre de text.

20 %

Només disposava de la informació del llibre de text, per tant, no he hagut de seleccionar res més.

20 %

M’ha costat entendre les definicions i no puc fer una definició amb les meves paraules.

25 %

Amb el que sé, no he pogut respondre correctament les últimes preguntes de l’activitat.

35 %

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

pre 4 Sem

ireb é 3 Ga

DIANES

1 • Unitat

ació de ió Indag Dimens a an quotidi ivitat 4 Pàgina

la rals i de ens natu

vida

DIANES

sem pre

De veg ade

• Unita t1

Dimens ió quotidian Indagació de fenò a

Ma i

Pàgina

fenòm

16, activ

itat 20

mens na turals i

2 1

9, act

4 Sem pre

de la vid

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Ma i

2 1

DIANES • Unitat 1

4 Sempre

Dimensió Indagació de fenòmen s naturals i de la vida quotidiana

De vegades

Mai

Pàgina 15, activitat 18

3 2

Gairebé sempre

4 3

3 5

ormació

posta i

er la res

per sab

poder fer

s. els càlcul

1. Busco inf 3 ormaci ó en div 2. Entenc la erses fon ts per tro informaci bar la res ó recoll 3. Plantejo posta a ida. una hip la pregu òtesi a nta pla partir de 4. Busco inf ntejada. la inform ormaci ació rec ó per co 5. Puc respo ollida. mprovar la

equada.

mula ad enada. 1. Busco inf nt la fór nera ord culs aplica s de ma ls càlcul 2. Faig els càl ament de ts. senvolup responen ollida. 3. Faig el de ació rec sura cor me orm de inf de la unitats a partir 4. Utilitzo les correcta, resposta la nar 5. Puc do

ndre de

correcta

meva hip òtesi. la pregu nta que

es dedu

eix de la

primera.

1. Ens hem posat d’acord fàcilment per acordar

grup.

el paper que desenvoluparia cada

membre del

2. Hem seguit les indicacions del llibre per tal de representar el nostre paper. 3. Hem pogut comprovar els moviments de

tots els membres del grup.

manera

la Terra i de la Lluna gràcies a la bona actuació de

4. Hem buscat la informació necessària per saber com respondre a les preguntes rotació i la translació. sobre la 5. A partir de la representació, hem sabut deduir

la resposta a l’última pregunta.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC » BIOLOGIA I GEOLOGIA

DIMENSIONS

INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANA

MEDI AMBIENT

Competència 1. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Competència 3. Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat.

Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

Competència 6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Competència 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Competència 8. Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Competència 9. Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat.

C10

Competència 10. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

C11

Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

C12

Competència 12. Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables a nivell individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

C13

Competència 13. Aplicar les mesures preventives adequades, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i malalties associades al consum de substàncies addictives.

C14

Competència 14. Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

C15

Competència 15. Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, valorant les conseqüències de les conductes de risc.

SALUT

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE BIOLOGIA I GEOLOGIA » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE BIOLOGIA I GEOLOGIA UNITAT 1 CONTINGUTS TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ

L’UNIVERS 1. L’univers 2. Les galàxies i les estrelles 3. El sistema solar

Com ens podem orientar per mitjà dels astres? Elaboreu un cartell Posa’t a prova

UNITAT 2

CONTINGUTS

TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ

UNITAT 3 CONTINGUTS

TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA 1. La Terra i les seves condicions per a la vida 2. L’atmosfera terrestre 3. L’atmosfera i els éssers vius 4. L’aigua i els éssers vius

TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ

5. On es troba l’aigua? 6. El cicle de l’aigua 7. La gestió de l’aigua 8. La contaminació de l’aigua

Simula els efectes de la pluja àcida en les plantes Aprèn a fer una auditoria ambiental Posa’t a prova

LA GEOSFERA. LES ROQUES I ELS MINERALS 1. La Terra i la geosfera 2. Els components de la geosfera: les roques

3. Els components de la geosfera: els minerals 4. Els recursos de la geosfera i els éssers humans

Aprendre a identificar minerals Participa en un concurs sobre l’ús de les roques Posa’t a prova Exposició de còmics sobre l’univers! Fase 1

UNITAT 4 CONTINGUTS

4. La Terra i la Lluna 5. Els moviments de la Terra 6. Els eclipsis i les marees

LA TERRA CANVIANT 1. La superfície de la Terra i els seus canvis 2. L’energia interna de la Terra i els processos interns

3. El magmatisme i els volcans 4. Les forces tectòniques

Els volcans, els terratrèmols i la tectònica de plaques Fem una conferència sobre els terratrèmols Posa’t a prova

UNITAT 5

CONTINGUTS

TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ

EL MODELATGE DEL RELLEU 1. El modelatge del relleu 2. Els processos geològics externs 3. El modelatge de les aigües de torrentada. Els torrents 4. El modelatge dels rius 5. El modelatge de les aigües subterrànies Simula l’acció geològica del vent Crea la teva empresa de monitors d’espeleologia Posa’t a prova

UNITAT 6 CONTINGUTS TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ PROJECTE SEGON TRIMESTRE

UNITAT 7

CONTINGUTS

TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ

6. El modelatge de les glaceres 7. El modelatge del vent 8. El modelatge del mar 9. Els éssers vius modelen el relleu

ELS ÉSSERS VIUS 1. La composició dels éssers vius 2. Les biomolècules 3. La cèl·lula: la unitat de la vida

4. Les funcions vitals 5. La classificació dels éssers vius 6. Els cinc regnes

Observa les cèl·lules vegetals amb el microscopi Prepara un discurs científic Posa’t a prova Exposició de còmics sobre l’univers! Fase 2

MONERES, PROTOCTISTS, FONGS I PLANTES 1. El regne de les moneres. Els bacteris 2. El regne dels protoctists. Els protozous i les algues 3. El regne dels fongs 4. El regne de les plantes i la seva classificació 5. Les plantes sense llavors 6. Les plantes amb llavors

7. Les funcions vitals de les plantes: la nutrició 8. Les funcions vitals de les plantes: la relació 9. Les funcions vitals de les plantes: la reproducció 10. Les plantes, l’ésser humà i el medi

Utilitza una clau dicotòmica Organitzeu una exposició Posa’t a prova

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 8

CONTINGUTS

1. El regne dels animals 2. La nutrició en els animals. L’obtenció de nutrients 3. La nutrició en els animals. La respiració 4. La nutrició en els animals. La circulació i l’excreció

TALLER CIENTÍFIC

Descobrim com són els ous

APRENDRE A EMPRENDRE

Elabora un tríptic informatiu

AUTOAVALUACIÓ

UNITAT 9

CONTINGUTS

ELS ANIMALS INVERTEBRATS I ELS ANIMALS VERTEBRATS 1. Els invertebrats. Els porífers i els cnidaris 2. Els invertebrats. Els cucs 3. Els invertebrats. Els mol·luscs 4. Els invertebrats. Els artròpodes 5. Els invertebrats. Els equinoderms 6. Els invertebrats, els éssers humans i el medi Estudia l’anatomia de la sípia

APRENDRE A EMPRENDRE

Inventa un joc sobre animals

PROJECTE TERCER TRIMESTRE ANNEX

5. La nutrició en els animals. Els òrgans sensorials 6. La nutrició en els animals. La coordinació 7. La relació en els animals. Els efectors 8. La reproducció en els animals

Posa’t a prova

TALLER CIENTÍFIC

AUTOAVALUACIÓ

LES FUNCIONS VITALS DELS ANIMALS

7. Els vertebrats. Els peixos 8. Els vertebrats. Els amfibis 9. Els vertebrats. Els rèptils 10. Els vertebrats. Els ocells 11. Els vertebrats. Els mamífers 12. Els vertebrats, l’ésser humà i el medi

Posa’t a prova Exposició de còmics sobre l’univers! Fase 3 El mètode científic

TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. L’univers

2. Les galàxies i les estrelles

3. El sistema solar

4. La Terra i la Lluna

5. Els moviments de la Terra

6. Els eclipsis i les marees

Taller científic

Posa’t a prova

UNITAT 2

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. La Terra i les seves condicions per a la vida

2. L’atmosfera terrestre

3. L’atmosfera i els éssers vius

4. L’aigua i els éssers vius

5. On es troba l’aigua?

6. El cicle de l’aigua

7. La gestió de l’aigua

8. La contaminació de l’aigua

Taller científic

Posa’t a prova

UNITAT 3

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. La Terra i la geosfera

2. Els components de la geosfera: les roques

3. Els components de la geosfera: els minerals

4. Els recursos de la geosfera i els éssers humans

Taller científic

Posa’t a prova

Projecte. Fase 1

UNITAT 4

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. La superfície de la Terra i els seus canvis

2. L’energia interna de la Terra i els processos interns

1,5 h

3. El magmatisme i els volcans 4. Les forces tectòniques

1h 0,5 h

Taller científic

Posa’t a prova

TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA UNITAT 5

UNITAT 8

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. El modelatge del relleu

Presentació de la unitat 1. El regne dels animals

2. Els processos geològics externs

2. La nutrició en els animals. L’obtenció de nutrients

3. El modelatge de les aigües de torrentada. Els torrents

3. La nutrició en els animals. La respiració

4. El modelatge dels rius

5. El modelatge de les aigües subterrànies

4. La nutrició en els animals. La circulació i l’excreció

6. El modelatge de les glaceres

5. La nutrició en els animals. Els òrgans sensorials

7. El modelatge del vent

0,5 h

8. El modelatge del mar

6. La nutrició en els animals. La coordinació

9. Els éssers vius modelen el relleu

7. La relació en els animals. Els efectors

0,5 h

Taller científic

Posa’t a prova

UNITAT 6

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. La composició dels éssers vius

2. Les biomolècules

3. La cèl·lula: la unitat de la vida

4. Les funcions vitals

5. La classificació dels éssers vius

6. Els cinc regne

Taller científic

Posa’t a prova

Projecte. Fase 2

UNITAT 7

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. El regne de les moneres. Els bacteris

2. El regne dels protoctists. Els protozous i les algues

1,5 h

3. El regne dels fongs

4. El regne de les plantes i la seva classificació

5. Les plantes sense llavors

0,5 h

6. Les plantes amb llavors

7. Les funcions vitals de les plantes: la nutrició

8. Les funcions vitals de les plantes: la relació

0,5 h

9. Les funcions vitals de les plantes: la reproducció

1,5 h

10. Les plantes, l’ésser humà i el medi

Taller científic

Posa’t a prova

8. La reproducció en els animals

Taller científic

Posa’t a prova

UNITAT 9

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. Els invertebrats. Els porífers i els cnidaris

2. Els invertebrats. Els cucs

3. Els invertebrats. Els mol·luscs

4. Els invertebrats. Els artròpodes

1,5 h

5. Els invertebrats. Els equinoderms

0,5 h

6. Els invertebrats, l’ésser humà i el medi

7. Els vertebrats. Els peixos

8. Els vertebrats. Els amfibis

9. Els vertebrats. Els rèptils

10. Els vertebrats. Els ocells

11. Els vertebrats. Els mamífers

12. Els vertebrats, l’ésser humà i el medi

Taller científic

Posa’t a prova

Projecte. Fase 3

El mètode científic

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1. L’UNIVERS Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

2. L’alumne ha de ser capaç d’elaborar informes sobre el treball realitzat, fent servir amb precisió el vocabulari pertinent

2.1. Defineix el concepte d’eclipsi i explica els eclipsis de Lluna i els de Sol. 2.2. Defineix marea, plenamar i baixamar, i explica les causes que originen les marees.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

- La Terra i la Lluna

Activitats: 7, 19, 25

-E ls eclipsis i les marees

Treballa amb la imatge: T4

-D ones que han investigat els astres

Aprendre a emprendre Posa’t a prova: 7, 8

2.3. En grup elabora un cartell sobre algunes astrònomes.

C5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

3. L’alumne ha de ser capaç de posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg de l’any, les fases lunars, els eclipsis i la longitud de les ombres.

3.1 Explica l’origen del sistema solar.

1. L’alumne ha de ser capaç de plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen, a partir de l’observació sistemàtica i la identificació de variables.

1.1. Coneix el - Els moviments de la moviment de rotació Terra de la Terra i les ombres que el Sol projecta per orientarse de dia.

Activitats: 18, 20, 21, 22, 23, 26, 27

1.2. Coneix la posició d’alguns astres i sap orientar-se de nit.

Posa’t a prova: 4

3.2. Descriu les característiques del Sol, els planetes, els satèl·lits i altres cossos celestes que formen el sistema solar. 3.3. Sap utilitzar la unitat astronòmica i els anys llum.

- L’univers -L es galàxies i les estrelles - El sistema solar - La Terra i la Lluna -E ls moviments de la Terra

Activitats: 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 24, 28, 29 Treballa amb la imatge: T2, T3, T8 Posa’t a prova: 1, 2, 3, 5, 6, 9. 10, 11, 12, 13

-E ls eclipsis i les marees

Treballa amb la imatge: T5, T6, T7 Taller científic

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 COMPETÈNCIES C6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

CRITERIS 1. L’alumne ha de ser capaç de plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen, a partir de l’observació sistemàtica i la identificació de variables.

INDICADORS 1.3. Coneix el model geocèntric i el model heliocèntric, i els situa en el seu context històric.

CONTINGUTS -G eocentrisme i heliocentrisme: explicacions històriques per situar la Terra a l’univers.

1.4. Explica el concepte actual - Els models d’univers en expansió principals sobre i la teoria del big l’origen de l’univers. bang, i coneix els seus principals components: galàxies, nebuloses i estels.

ACTIVITATS Activitats: 2 Treballa amb la imatge: T1

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

En aquesta unitat es treballen els continguts relatius a l’univers. La unitat s’inicia introduint els models geocèntric i heliocèntric com a punt de partida per abordar l’estudi del model actual de l’univers en expansió, les seves dimensions i el seu origen. Considerem important que l’alumnat entengui que la ciència està sotmesa a un procés de revisió continu. Per tant, el coneixement d’aquests dos models històrics els permetrà comprendre com ha canviat la concepció del cosmos, gràcies a l’avenç del coneixement i als instruments moderns que han permès als científics observar la immensitat de l’univers. A continuació es descriuen les principals estructures i cossos celestes: les galàxies, els estels, els planetes i altres cossos menors, com ara planetes nans, satèl·lits, asteroides i cometes. La unitat finalitza amb una descripció del nostre planeta, la Terra, i el seu satèl·lit, la Lluna i dels moviments que fan i les conseqüències que aquests moviments tenen. C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NC I E S CC4. Model d’Univers. CC16. Teories i fets experimentals. Controvèrsies científiques. Ciència i pseudociència.

Solucionari Contesteu en grup

1. L’alumnat hauria de ser capaç d’explicar que

una galàxia és una agrupació d’estrelles i altres cossos celestes.

2. L’alumnat hauria de ser capaç d’indicar les estruc-

tures i cossos que formen el sistema solar: una estrella, el Sol, vuit planetes (Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú), i altres cossos menors (planetes nans, satèl·lits, asteroides i cometes).

3. L’alumnat hauria de ser capaç d’explicar que les

estacions de l’any a la Terra es deuen a la combinació de dos factors: la translació i la inclinació de l’eix de rotació del planeta, que fan que variï la forma en què els raigs de sol arriben a les diferents regions de la Terra. Es produeixen, sobretot, en les àrees de latituds mitjanes.

4. L’alumnat hauria de ser capaç d’explicar que les

marees són pujades i baixades del nivell del mar produïdes per l’atracció gravitatòria que exerceix la Lluna sobre l’aigua dels oceans.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

T1. Treballa amb la imatge

a) Seguint les indicacions del segon apartat caldria posar aquests noms en el dibuix. b) En el model geocèntric la Terra és en el centre i el sol gira al seu voltant. En el model heliocèntric el sol és en el centre i la Terra gira al seu voltant. La teoria vigent en l’actualitat és la del big bang però pel que fa al sistema solar, el model heliocèntric s’hi podria aplicar.

La matèria es distribueix de manera irregular. Existeixen grans extensions d’espai amb molt poca matèria i altres zones on aquesta es concentra. Per exemple, en les estrelles i en els planetes, en les galàxies i en els cúmuls de galàxies.

2. Els astrònoms expliquen l’expansió de l’univers

mitjançant la teoria del big bang. Aquesta diu que fa uns 13.700 milions d’anys es va produir una explosió d’un punt molt dens, calent i petit, en què es concentrava tota la matèria i l’energia. L’explosió va formar l’espai i va llançar la matèria en totes les direccions. La matèria es va anant agrupant per l’atracció gravitatòria i va formar primer els àtoms, després les estrelles, les galàxies, etc.

3. La unitat astronòmica (UA) equival a 150 milions

de quilòmetres, que és la distància mitjana entre la Terra i el Sol.

Es pot fer aïllant la fórmula de la velocitat o fer-ho intuïtivament. Si el Sol és a 150 milions de quilòmetres de la Terra i la llum viatja a 300.000 km/s, la divisió de 150.000.000 km entre 300.000 km/s ens dona 500 s, que equivalen a 8, 33 min. És a dir, 8 minuts i 33 segons.

Notes

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

7. Les estrelles neixen a partir de grans núvols de

Solucionari

5. D’estrelles,

altres cossos celestes, gasos i pols

còsmica.

6. En les galàxies hi ha dos tipus de moviments: el moviment dels cossos entre si, degut a l’atracció gravitatòria que existeix entre ells, i el moviment de tota la galàxia en el seu conjunt, que fa un gir al voltant del seu centre.

T2. Treballa amb la imatge a) La Via Làctia de perfil mesura 25.000 anys llum. b) El nucli central de la galàxia brilla més perquè és on hi ha més acumulació d’estrelles i gas interestel·lar.

gas i pols còsmica anomenades nebuloses. La gravetat fa que el gas i la pols de la nebulosa es concentrin en una gran esfera que es va escalfant fins que comencen les reaccions nuclears. Les estrelles canvien amb el temps, a mesura que es van esgotant les seves reaccions nuclears.

8. La llum i la calor que genera un estel procedeixen

de reaccions nuclears que desprenen grans quantitats d’energia.

9. El Sol fa moviments de rotació i de translació.

Notes

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

T3. Treballa amb la imatge a) L’òrbita de Plutó, que ja no es considera un planera sinó un planeta nan, no està en el mateix pla que les altres.

Notes

b) 1) Neptú té l’any més llarg; tarda 164,79 anys a fer la volta al Sol. 2) Venus té el dia més llarg; tarda 243 dies a girar sobre si mateix.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

10. Les estrelles estan formades per grans quanti-

tats de gas incandescent i brillen amb llum pròpia, mentre que els planetes giren al voltant d’una estrella i no produeixen llum, sinó que reflecteixen la que reben de l’estrella. Per tant, la seva llum no parpelleja sinó que és fixa. Els planetes i els seus satèl·lits són cossos celestes semblants, però els satèl·lits giren al voltant dels planetes.

11. Resposta orientativa (l’alumnat n’ha de dir cinc). PLANETES Mercuri

No en té cap.

Venus

No en té cap.

Terra

La Lluna

Mart

Fobos i Deimos

Júpiter

Se n’han descobert més de 70. Alguns exemples són: Io, Europa, Ganimedes, Cal·listo, Metis, Adrastea, Amaltea, Tebé, Leda, Himalia, Lisitea, Elara, Ananque, Carme, Pasífae, Temisto, Sinope, Ersa, Pandia.

Saturn

Se n’han descobert uns 60. Alguns exemples són: Atles, Janus, Epimeteu, Mimes, Encèlad, Tetis, Telest, Calipso, Dione, Rea, Tità, Hiperió, Jàpet, Febe, Helena, Prometeu, Pandora, Pan, Dafne, Pòl·lux, Metone, Pal·lene, Egeó, Antea.

Urà

Se n’han descobert 27. Alguns exemples són: Ariel, Miranda, Oberó, Titània, Umbriel, Cordelia, Ofèlia, Bianca, Crèssida, Desdèmona, Rosalida, Pòrcia, Julieta, Belinda, Puck, Caliban, Sicorax, Pròsper, Setebos, Cupido, Perdita, Mab.

Neptú

Se n’han descobert 14: Tritó, Nereida, Nàiade, Talassa, Despina, Galatea, Làrissa, Proteu, Halimedes, Sao, Laomedela, Neso, Psàmate i Hipocamp.

12. El cinturó d’asteroides està situat entre les òrbi-

tes de Mart i Júpiter. Els asteroides a vegades es desvien de la seva òrbita, formant meteorits, que poden impactar en altres cossos celestes.

13. a) Planetes interiors; b) Planetes exteriors; c) Planetes exteriors; d) Planetes interiors; e) Planetes exteriors; f) Planetes interiors.

14. Es tracta d’un cos rocós, sense cua, irregular. És un asteroide. Es diferencia d’un planeta en el fet que és petit i que no és esfèric.

SATÈL·LITS

Notes

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

15. • Esfera lleugerament aplatada pels pols.

• Diàmetre de 12.756 quilòmetres, a l’equador. • Massa d’uns 6.000 trilions de tonelades. • Sòlid, format per roques. • Envoltat d’una atmosfera de gasos. • Tres quartes parts de la seva superfície estan cobertes per una capa d’aigua: la hidrosfera. • Té un satèl·lit natural, la Lluna, que gira al seu voltant. • És l’únic planeta del sistema solar que presenta aigua líquida, necessària per al desenvolupament de la vida.

16. En primer lloc, cal calcular el radi de la Lluna; és

a dir, la meitat del diàmetre (3.476 km), que dona 1.738 km. Si apliquem la fórmula del volum d’una esfera, (v = 4 · π · r3/3), obtenim que la Lluna té un volum de 21.990.643.000 km3. Si dividim el volum de la Terra, que és 1.081.422.700.000 km3, entre el de la Lluna, ens dona que el volum de la Terra és 49 cops més gran que el de la Lluna.

17. La

Lluna presenta nombrosos cràters a causa dels impactes de meteorits. Aquests cràters no han estat esborrats per l’erosió, ja que el satèl·lit manca d’atmosfera i d’aigua en la seva superfície.

T4. Treballa amb la imatge En primer lloc, s’ha de calcular el radi mitjà; aquest radi es troba sumant el radi polar (6.357 km) i el radi equatorial (6.378 km) i dividint el resultat entre dos són: 6.367,5 km. Si apliquem la fórmula del volum d’una esfera (v = 4 · π · r3/3), obtenim un volum d’ 1.081.422.700.000 km3.

18.

• L’alumne A observa sempre la cara del B. L’alumne C (l’observador) observa la cara i l’esquena del B; per tant, veu com aquest gira. • L’alumne B fa els dos moviments: de translació i de rotació. • Si el moviment de rotació fos més ràpid que el de translació, des de la Terra es podrien veure totes les cares de la Lluna.

Notes

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

19. El sentit de rotació terrestre és el contrari del de les agulles del rellotge. Aquest moviment provoca que tinguem la sensació que el Sol i altres cossos celestes es desplacen.

D’aquesta manera, a causa del moviment de rotació de la Terra, les estrelles es veuen com traços, que descriuen una trajectòria circular.

Notes

20.

És a causa de la inclinació de l’eix de la Terra respecte del Sol. Com que la Terra va rotant, la llum solar no incideix de la mateixa manera en tots els punts del planeta, ni amb la mateixa intensitat, ni al mateix temps. Per aquest motiu tenim els fusos horaris. Si no fos així, en alguns llocs del món les 12 del migdia cauria a ple sol mentre que en altres llocs del món, el Sol ja s’hauria post.

T5. Treballa amb la imatge

En aquesta activitat es proposa a l’alumnat que investigui com cal fer una fotografia similar a la de la imatge. Cal escollir una nit de lluna nova, en un lloc sense contaminació lumínica. Es necessita una bona càmera, un trípode i un sistema de disparament, bé per cable o sense fil perquè no es mogui res en accionar el disparador. Per aconseguir una fotografia com la de la imatge, hem d’utilitzar una exposició llarga, manipulant el temps de disparament de la càmera.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

T6. Treballa amb la imatge

A l’equador, els raigs sempre incideixen perpendicularment, però les inclinacions cada cop són més grans a mesura que ens aproximem als pols. A major inclinació, menor temperatura.

21.

L’afeli és el punt de l’òrbita terrestre en què la distància entre la Terra i el Sol es màxima, i el periheli és el punt de l’òrbita terrestre en què la distància entre la Terra i el Sol és mínima. Els alumnes han de concloure que, en aquests dos punts, no es rep la mateixa radiació solar. La que rep la Terra és més gran en el periheli que en l’afeli. Els alumnes han de deduir que la successió de les estacions no està relacionada amb el punt de l’òrbita en què es troba la Terra, encara que sí que influirà en la temperatura. La successió de les estacions depèn del moviment de translació i de la inclinació de l’eix de rotació terrestre. En ser la Terra una esfera i estar inclinada, la quantitat de radiació solar que rep un determinat punt de la Terra varia al llarg de l’any. Aquesta variació depèn de la latitud; és màxima en els pols i nul·la a l’equador.

22. El dia i la nit duren 12 hores cada un durant tot l’any a l’equador.

23. A partir del solstici d’hivern (durada màxima de la nit), el dia es va allargant. I a partir del solstici d’estiu (durada màxima del dia) el dia es va escurçant.

T7. Treballa amb la imatge

En l’hemisferi nord es produeixen el solstici d’hivern (22 desembre), en què la durada de la nit es màxima, per la qual cosa en el pol Nord la nit dura 24 hores, i el solstici d’estiu (21 de juny), en què la durada del dia es màxima, per la qual cosa en el pol Nord el dia dura 24 hores. En l’hemisferi sud és justament al contrari.

Notes

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

24. • La causa: Un eclipsi de Sol es produeix quan la

Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol, de manera que la Lluna projecta una ombra sobre la Terra. En canvi, el de Lluna té lloc quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna i evita que el satèl·lit reflecteixi la llum solar. • El procés: En un eclipsi de Sol veiem com el disc obscur de la Lluna tapa el disc solar totalment o parcialment. En un eclipsi de Lluna, aquesta va quedant coberta per una ombra i comença a veure’s vermellosa. • El lloc d’observació: En l’eclipsi de Sol, només hi ha una petita zona del planeta des de la qual és visible l’eclipsi, ja que l’ombra de la Lluna no enfosqueix tota la superfície terrestre. L’eclipsi de Lluna es veu des de totes les zones de la Terra orientades cap a la Lluna en el moment de l’eclipsi.

26. El pròxim eclipsi total de Sol visible des de Catalunya serà el 12 d’agost de 2026.

27. L’activitat proposa que, en grups, dissenyin un

experiment per simular un eclipsi de Sol i un de Lluna. Es pot fer utilitzant un globus terraqüi, una taronja i una llanterna potent per simular els eclipsis. Es pot aprofitar l’experiment per fer una activitat d’ampliació, perquè intentin deduir per què els eclipsis no es produeixen dues vegades al mes, sinó que tenen lloc pocs cops a l’any. Això és així perquè l’òrbita de translació de la Lluna al voltant de la Terra està inclinada uns 5° respecte a l’eclíptica.

Notes

25.

En l’eclipsi de Sol, la Lluna es troba en fase de lluna nova, ja que el Sol queda a l’esquena de la cara vista de la Lluna. En l’eclipsi de Lluna, aquesta està en fase de lluna plena, ja que el Sol incideix directament en la cara vista de la Lluna.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

T8. Treballa amb la imatge Aquesta activitat pretén que l’alumnat dedueixi que, en les marees vives, la Lluna es troba alineada amb el Sol i amb la Terra i, per tant, en fase de lluna nova o de lluna plena. En les marees mortes, la Lluna i el Sol es troben formant un angle recte respecte a la Terra; és a dir, la Lluna es troba en fase de quart creixent o de quart minvant.

28.

ODS (14) La zona intermareal és la part del litoral situada entre els nivells coneguts de les marees màximes i mínimes. En ser una zona coberta pel mar i exposada a l’aire, de manera cíclica, hi viuen organismes adaptats a condicions aèries i marines, capaços de suportar les onades i les marees: anemones de mar, mol·luscs (musclos, pagellides, etc.), estrelles de mar, crancs, etc., i diferents espècies d’algues. Les marees són importants per als ecosistemes que habiten en la zona intermareal, ja que determinen els períodes d’inundació i de retirada del mar.

29. Les marees són els canvis diaris d’elevació de la superfície dels oceans. Aquests són atrets per l’atracció gravitacional exercida sobre la Terra per part de

la Lluna i, en menor mesura, per part del Sol. Tot i això, la força de la gravetat que pot exercir la Lluna és tan petita que les marees només poden tenir lloc en els grans oceans del món i no es produeixen ni en els llacs ni els mars de mida reduïda.

Notes

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Orientacions metodològiques Taller científic L’objectiu del taller científic és apropar els estudiants a la metodologia científica, un dels blocs destacats del currículum. En aquest apartat es pretén donar les pautes per tal que els estudiants sàpiguen com s’ha d’observar el cel i que ho facin amb mètodes senzills que ells mateixos puguin dur a terme. Aquesta tasca es pot fer individualment, però sempre és més engrescadora i motivadora per als estudiants si es fa en grup. Primer s’explica el material necessari per fer l’observació i com s’ha de fer i s’estableixen les condicions per poder observar el Sol amb seguretat. Tant l’observació de les ombres del Sol durant el dia o la de les estrelles a la nit, tenen la finalitat que els alumnes aprenguin a orientar-se per mitjà dels astres.

desenvolupament d’aquesta activitat proposem la tècnica de nombres iguals junts: —Es formen equips heterogenis de quatre membres. Es reparteix una tasca i es numera cada un dels membres dels equips. L’equip resol en comú la tasca, que en aquest cas és l’elaboració del pòster digital sobre les astrònomes proposades. Se’ls adverteix que tots els membres de l’equip han de saber explicar el que han investigat. El professor o la professora tria a l’atzar un nombre (es pot fer amb un dau). Aleshores, els membres de cada equip amb aquesta numeració han de sortir a explicar el que han esbrinat sobre aquestes astrònomes davant de tota la classe.

Notes

Aprendre a emprendre Aquesta tasca té com a objectiu principal el foment de l’emprenedoria i del treball en equip. Es pretén que l’alumnat dugui a terme tasques més integradores dels continguts, desenvolupant les seves capacitats i la seva autonomia personal. Per al

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » L'UNIVERS

» POSA’T A PROVA Organitza les idees 1. Copia

i completa l’esquema següent per tal de tenir organitzades les idees principals treballades en la unitat: Cúmuls de galàxies

Galàxies

Que poden tenir forma

La nostra s’anomena

Es va originar fa 13.700 milions d’anys

L'UNIVERS està compost de

Sistemes planetaris

Cossos celestes Que es caracteritzen per

12 La … El color La … 13

Com el nostre

Els nostres són

El·líptica

1…

El Sol

Sistema solar format per

Els 8 planetes

Cossos

Irregular Interiors

Exteriors

que són

… 14 … 15

… 3

… 6 … 7

La Terra que presenta moviments de

Amb el seu satèl·lit

Rotació

Translació

… 9

… 10

Urà

… 11

Les …5 Durada dia-nit

… 17

La …8 que presenta

Les conseqüències dels quals són

4… Moviment aparent

… 16

4 fases Les marees

que causa

Els eclipsis

Practica 2.

Copia i completa: Segons la teoria del , l’univers es va formar fa uns anys a partir d’una . Així es va iniciar l’expansió de tota la , que es trobava en aquell moment . A mesura que la matèria es va expandir, es va formar l’espai. Les galàxies i les estrelles s’han format en agrupar-se la matèria a causa de l’atracció existent.

3. Recorda els tipus de galàxies que existeixen segons la forma i digues a quin tipus pertany la Via Làctia. 22

Solucionari

nit. 5. estacions. 6. Venus. 7. Mart. 8. Lluna. 9. Júpiter. 10. Saturn. 11. Neptú. 12. forma. 13. brillantor. 14. Planetes nans. 15. Satèl·lits. 16. Asteroides. 17. Cometes.

c) Les estrelles moren quan cessen les reaccions nuclears que es produeixen en el seu interior. d) Les estrelles es caracteritzen pel color, per la mida i per la brillantor. e) La nostra estrella, el Sol, efectua dos moviments: el de de translació i el de rotació.

2. big

7. En la imatge es veuen tres planetes: Júpiter, Sa-

1. 1. Espiral. 2. Via Làctia. 3. Mercuri. 4. Successió dia-

bang / 13.700 anys / explosió / matèria i l’energia / concentrades / gravitatòria.

3. Les galàxies poden tenir forma irregular (sense forma definida), espiral (amb un disc central del qual surten braços corbs) o el·líptica (en forma d’ou). La Via Làctia és una galàxia espiral.

4. Les estrelles emeten llum pròpia i calor a causa que, en el seu interior, es produeixen reaccions nuclears que alliberen una gran quantitat d’energia.

5. Les conseqüències de la rotació terrestre són la

successió del dia i de la nit, i el moviment aparent del Sol i altres cossos celestes. Les conseqüències de la translació terrestre són la successió de les estacions i la durada del dia.

6. a) Les estrelles neixen a partir de grans núvols de gas i de pols còsmica anomenats nebuloses. b) A l’interior de les estrelles s’hi produeixen reaccions nuclears que desprenen molta energia.

turn i Mart. Júpiter. Forma part dels anomenats planetes exteriors o gasosos. És el cinquè planeta del sistema solar i rep el seu nom del déu romà Júpiter. És el més gros del sistema solar (dins seu hi cabrien 1.300 planetes Terra) i el que gira més de pressa sobre si mateix. Està format principalment per hidrogen i heli i no té una superfície interior definida. Hi destaquen la «la gran taca vermella», un enorme anticicló situat a l’hemisferi sud, i un seguit de franges alternativament clares i fosques. Té uns 70 satèl·lits, quatre dels quals –Io, Europa, Ganimedes i Calisto– van ser descoberts per Galileu. Té anells però són poc vistosos. Saturn. És el sisè planeta del sistema solar, el segon en mida i massa després de Júpiter i l’únic amb un sistema d’anells visible des del nostre planeta. El seu nom prové del déu romà Saturn. Forma part dels anomenats planetes exteriors o gasosos i està com-

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » L'UNIVERS

Explica la raó per la qual les estrelles emeten llum pròpia i calor.

5. Recorda quines són les conseqüències de la rota-

ció i de la translació terrestre.

Troba els errors de les afirmacions següents i corregeix-los: a) Les estrelles neixen a partir de grans núvols d’aigua i de gas còsmic anomenats nebuloses. b) A la superfície de les estrelles s’hi produeixen reaccions nuclears que desprenen molta energia. c) Les estrelles no moren mai; s’apaguen. d) Les estrelles es caracteritzen únicament pel color i per la brillantor. e) La nostra estrella, el Sol, només fa un moviment de translació.

Busca informació sobre els planetes que veus en les imatges i redacta un informe breu sobre cada un.

Identifica el cos celeste al qual fa referència cada una de les afirmacions següents: a) Són cossos celestes que giren al voltant del Sol i originen la major part dels meteorits que arriben a la Terra. b) Són cossos celestes petits formats per gel i roques. Tenen cua. c) Són cossos celestes que orbiten al voltant dels planetes. d) Són cossos celestes que orbiten al voltant del Sol, però són massa petits per ser considerats planetes.

10. Explica quan es produeix un eclipsi de Sol. 11.

Troba els errors de les oracions següents i corregeix-los: a) Els eclipsis sempre són parcials. b) En un eclipsi de Lluna, la Terra fa ombra al Sol. c) Un eclipsi de Sol es veurà des de qualsevol punt de la Terra. d) En un eclipsi de Sol, la Terra està entre la Lluna i el Sol.

12. Fes un esquema amb els diferents tipus de ma-

Elabora una taula per tal de comparar els planetes interiors i els exteriors. Indica si són sòlids o gasosos, grossos o petits, amb anells o sense, amb pocs satèl·lits o amb molts.

rees que es produeixen a la Terra.

13.

Fotocopia aquesta imatge i enganxa-hi els rètols corresponents:

3 2

post, bàsicament, per hidrogen (95 %) i heli (5 %). L’aspecte més característic de Saturn són els seus brillants anells. És aplatat en els pols i, malgrat la seva mida, té una densitat tan baixa que flotaria en un oceà. Té molts satèl·lits. Mart. És un planeta rocós, el quart del sistema solar més a prop del Sol. Rep el seu nom del déu Mart. Se l’anomena «planeta vermell» per la presència d’òxids de ferro, en la seva superfície. Té una atmosfera prima formada per diòxid de carboni i dos satèl·lits: Fobos i Deimos. És el més semblant a la Terra encara que el seu diàmetre és gairebé la meitat. Presenta relleus com ara canyons i valls, i volcans com ara l’Olympus Mons.

8. interiors

Exteriors

Rocosos

Gasosos

Petits

Grossos

Pocs satèl·lits o cap

Amb molts satèl·lits

Sense anells

Amb anells

9. a) Asteroides. c) Satèl·lits.

b) Cometes. d) Planetes nans.

10. Perquè tingui lloc un eclipsi de Sol, la Lluna ha

que la Lluna projectarà la seva ombra sobre la Terra enfosquint una petita zona terrestre, des de la qual no podrà veure’s el Sol.

11. a) Els eclipsis no sempre són parcials; poden ser

també totals; b) En un eclipsi de Lluna, la Terra fa ombra a la Lluna; c) Un eclipsi de Sol només es veurà des d’una petita zona de la Terra; d) En un eclipsi de Sol, la Lluna està entre la Terra i el Sol.

12.

Marees

Segons el nivell de les aigües

Marea alta o plenamar

Marea baixa o baixamar

Segons la intensitat

Marea viva

Marea morta

Es produeix quan la Terra, el Sol i la Lluna estan alineats

Es produeix quan la Terra, el Sol i la Lluna formen un angle de 90°

13. 1. Solstici d’estiu, 21 de juny. 2. Equinocci de

tardor, 22 de setembre. 3. Solstici d’hivern, 22 de desembre. 4. Equinocci de primavera, 21 de març.

d’interposar-se entre aquest i la Terra, de manera

Guia Elizabeth Blackwell 1r. Mostra. Biologia i geologia

Articles inside

Índex de Biologia i Geologia

Competències de l’àmbit cientificotecnològic

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS