Guia Teresa Claramunt 2n. Mostra. Socials by Editorial Barcanova

a o s c S il

GUIA D’AULA ESO Programa

Teresa Claramunt

Aquest projecte editorial de l’àmbit social ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Berta Ferrer Serret Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Maquetació: Mercedes F. Bravo Aquesta guia d'aula correspon als continguts del dossier de Socials 2 (Programa Teresa Claramunt), de Manuel Burgos Alonso i María Concepción Muñoz-Delgado y Mérida. © 2021 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: juliol de 2021 ISBN: 978-84-489-5335-5 DL B. 13300-2021 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE CIÈNCIES SOCIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit social. Ciències socials: geografia i història. . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 1. L’inici de l’edat mitjana. Germànics i bizantins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 2. L’islam . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Unitat 3. L’alta edat mitjana. L’inici del feudalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Unitat 4. La península Ibèrica entre els segles viii i xi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Unitat 5. La plena edat mitjana. El renaixement urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 Unitat 6. La península Ibèrica entre els segles xi i xiii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 Unitat 7. La baixa edat mitjana. Crisi i recuperació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Unitat 8. L’espai humà mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 Unitat 9. L’espai humà a Europa, a Espanya i a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Unitat 10. Un món de ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Unitat 11. Les ciutats a Europa, a Espanya i a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Unitat 12. Les societats actuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

EL PROJECTE DE

» PRESENTACIÓ

S A O I SC L

EL PROJECTE DE SOCIALS

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit de les ciències socials, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

SOCIALS

ITAL

a o c i S ls

DIG

LLIC INC ÈNC LOU IA D IGIT AL

2 ESO DO SS IER

2 ESO

Programa

unt Teresa Claram

EL PROJECTE DE SOCIALS El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment: •L a temporització orientativa del contingut del llibre. • Una proposta de programació didàctica de cada unitat. • Els continguts clau de cada unitat. • Les solucions de totes les activitats. • La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ) • La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ) • La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ). DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, ja que els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és indicativa i orientadora. (TOTAL: 105 hores lectives) HORES LECTIVES

UNITAT 1 1. L’edat mitjana. Etapes i civilitzacions

HORES LECTIVES

UNITAT 3 1. El feudalisme a Europa

2. L’Imperi bizantí

1 h 30 min

2. L’economia feudal

3. L’assentament dels germànics a Occident

1 h 30 min

3. La societat feudal

4. Els estaments privilegiats

5. L'estament dels treballadors

6. L’art romànic (I). L’arquitectura

4. Els regnes germànics (I). Els visigots

5. Els regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi

Posa a prova el teu aprenentatge

7. L’art romànic (II). L’escultura i la pintura

Posa a prova les teves competències

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

HORES LECTIVES

UNITAT 2

HORES LECTIVES

UNITAT 4

1. El naixement de l’islam

2. L’expansió islàmica

1. Al-Àndalus. L’islam a la Península

3. Les activitats econòmiques

1h 1h

2. L’organització política i econòmica

4. La societat i la vida quotidiana 5. La ciutat musulmana

3. La societat i la vida quotidiana

6. El llegat artístic

4. La cultura i l’art califal

Posa a prova el teu aprenentatge

5. Els nuclis de resistència cristians (722-1035)

Posa a prova les teves competències

6. L’organització dels nuclis de resistència

7. L’art en els segles ix i x. El camí de Sant Jaume

8. L’art romànic peninsular

9. Una terra de frontera

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 5

HORES LECTIVES

UNITAT 7

1. El territori europeu

1. La baixa edat mitjana a Europa

2. Els progressos agraris

3. Les ciutats medievals (I). Recuperació, funcions i espais

2. La baixa edat mitjana a al-Àndalus. El regne nassarita

4. Les ciutats medievals (II). El govern i l’economia

3. La baixa edat mitjana en els regnes cristians (I). La política

5. La societat i la vida quotidiana

4. La baixa edat mitjana en els regnes cristians (II). L’economia

6. La renovació cultural i religiosa

5. La societat i els seus conflictes

7. L’art gòtic (I)

6. La cultura i l’art

Posa a prova el teu aprenentatge

7. Catalunya a la baixa edat mitjana

Posa a prova les teves competències

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 6

HORES LECTIVES

1. La decadència política i territorial d’al-Àndalus

2. L'avanç dels regnes cristians

3. El govern i l’administració dels regnes cristians

4. Les activitats econòmiques

5. La societat estamental

6. La cultura i l’art

7. Catalunya i Aragó

8. Les institucions de la Catalunya medieval

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

DVPA  E » A  Pàgines 14-15

CON TIN G UTS CL A U D E L ES COM PETÈN CIES CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi. CC3. Cronologia i temps històric. CC4. Coneixements històrics temporals. CC5. Fonts primàries i secundàries. CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica. CC9. El passat i el present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa.

Solucionari Pàgines 8-9

JUGA AMB EL TEMPS 1. En total comprèn deu segles. 2. Es pren, com a referència d’inici, l’any 476; és a dir, la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. El final seria el 1453, l’any en què els turcs van conquerir Constantinoble, o el 1492, l’arribada dels europeus a Amèrica.

3. Van sorgir els regnes cristians medievals: el regne visigòtic de Toledo i l’Imperi carolingi; i, d’altra banda, l’Imperi bizantí. 4.

CC11. Les dones en la història i en les societats actuals. CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius.

4. No; n’hi havia de musulmans, com ara el califat de Còrdova.

Pàgines 12-13

2. L’IMPERI BIZANTÍ 1. a) Itàlia, Tunísia i Espanya, per exemple.

2. Seda de la Xina; espècies, marfil i perles de l’Índia; i ambre, pells i blat del nord d’Europa.

Alçat

Petxina Finestres

Pis superior a tribuna Pilar

2 Que l’imperi de Carlemany es va acabar dividint. Va tenir lloc l’any 843, quan Lluís I el Pietós es va morir, i els seus fills es van repartir els territoris.

nya, França, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos.

3 Les habitacions i les termes. La sala de recepció

Pàgines 16-17

4 El cavall i l’espasa, que caracteritzen Carlemany com a guerrer; la corona i el mantell, com a rei; i l’orbe o globus imperial, que sosté a la mà, com a personatge amb molta autoritat.

i la capella palatina.

Pàgines 20-21

P  A   NAT 1 Leovigild va ser el rei visigot que va sotmetre els sueus, càntabres i asturs i va aconseguir controlar la major part de la península Ibèrica. D

B Nau central

Arc

Contraforts

Atri

4 No, l’Imperi Romà d’Orient no va ser conquerit mai pels pobles germànics.

d’Occident, amb capital a Roma, i l’Imperi Romà d’Orient amb capital a Constantinoble.

s’havia dividit en diversos regnes.

1 Conquerir territoris per mirar de restablir l’Imperi Romà d’Occident i protegir-ne les fronteres amb marques i territoris dependents.

2

Nau lateral

2. Va quedar dividit en dues meitats: l’Imperi Romà 3. No; havia desaparegut l’any 476 i el seu territori

5  E ÀN (I).  C  ’II LI

3 Els ostrogots.

1 a) L’any 507, els visigots van abandonar la major part les terres que controlaven al sud de la Gàl·lia. La causa va ser derrota de Vouillé davant els francs.. b) Conimbriga, Bracara Augusta, Asturica Augusta i Corduba; és a dir, Coïmbra, Braga, Astorga i Còrdova. c) En temps de l’emperador Justinià (527-565).

Semicúpula

Pàgines 18-19

4  E ÀN (I).  G

Per la bellesa i qualitat dels seus mosaics.

Cúpula central

a) Àfrica b) Britània c) Hispània d) Gàl·lia e) Itàlia

5 El regne dels francs i el regne dels visigots. Espa-

b) Grècia i Turquia. c) Perquè havia perdut moltes terres per l’avanç dels musulmans.

El regne visigòtic de Toledo.

(4) presa de Constantinoble pels turcs, (2) fi de l’Imperi Romà d’Occident, (5) arribada de Colom a Amèrica, (1) divisió de l’Imperi romà, (3) naixement de l’islam.

2) Ostrogots 3) Francs 4) Vàndals 5) Anglosaxons 6) Bretons 7) Visigots (1c, 2e, 3d, 4a, 5b, 6b, 7c)

CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses.

Pàgines 10-11

1. L’EDAT MITJANA. ETAPES I CIVILITZACIONS 1. L’ordre cronològic és el següent:

2 1) Sueus

CC14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural.

Gal·la Placídia (? s IV - Roma 450) va ser una emperadriu romana, filla de Teodosi I. L’any 414 es va casar amb el rei Ataülf, amb qui s’establí el 415 a Barcelona, que va ser la capital dels visigots durant un breu període de temps. En enviudar, tornà a Roma i va ser muller de l’emperador Constanci i regent de l’Imperi Romà d’Occident durant la minoria d’edat del seu fill Valentinià III.

cials i culturals.)

CC13. Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals.

3

3 ’ATNT  ÀN  D 1 Conseqüències polítiques, econòmiques, so-

CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics.

3

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat, i que el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

Socials

• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat. • Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç. • Rúbriques i dianes d’avaluació. • Les solucions de les activitats complementàries. • Les orientacions metodològiques per als continguts.

GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL Programa

Teresa Claramunt

ACTIVITATS DE REFORÇ SOCIALS 2n ESO Nom ________ ____________ ___________

Grup ________ _

Data ________ UNITAT 1. L’INI _ CI DE L’EDAT MITJANA. GERM ÀNICS I BIZA NTINS

1. Completa els espais buits: a) La capital de l’Imperi Romà d’Orient era ____ ____________ de l’Imperi Romà _____ i la d’Occident era ____________ _________. b) L’edat mitja na es va inicia r l’any ________ i va acabar l’any c) Els fets que _________. van marcar l’inici i el final de l’edat mitjana són ____ ____________ ____________ ______ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ 2. Quines tres civilitzacions van conviure i es van enfro Imperi romà ntar a l’antic durant l’edat mitjana? ____________ IAL ____________ PETENC____ ____________ COM CIÓ ____________ AVALUA ________ ESO S 2n SOCIAL 3. Relaciona les afirmacion s segü___ ents amb l’imp imperi bizantí, eri correspon Grup ______ ent: ____visigots i imperi carolingi ___ ___ ___ . a) L’emperador ______ a ______ Dat governava _________ l’Imperi, va assum Nom ______ ir el paper de cristiandat i prote ______ defensor de la ctor del papa, _________ i intervenia en Avaluació assum CIÓ ____________ ptes de l’Església. LIFICA QUA ____ ____ _____ b) El monarca era escollit per votació entre els membres d’una ____________ I BIZANTINS assemblea. ____ ICS ____ _____ JANA. GERMÀN MIT AT c) L’emperador L’ED L’INICI DE concentrava tot UNITAT 1. el poder i era considerat sagra rebia el poder jades. de Déuns t, ja que plante i tenia el mateix rang les qüestio que els apòstols. ol ____ res i ____ c ____________ nològi _____ a l’eix cro 1. Observ 1

UES RÚBRIQ

ràfica i

ió geog

Dimens Pàgina

ors Descript ió de fets

1. Selecc s històric tius i significa ció ordena ca cronològi

ció 2. Obten ació a d’inform mapes partir de s. històric

Dimensió cultural i artística

a històric

itat 2

12, Activ

Expert ) 4 (100 %

ccionar Sé sele els fets nt fàcilme s històric tius i els significa t ordeno gicamen cronolò ència. amb solv

4 Sempre

DIANES • Unitat 1

t1 • Unita t ssolimen t Nivell d’a Aprenen Avançat 2 (50 %) de ccionar 3 (75 %) Sé sele els

ccionar Sé sele els fets prou bé s històric tius i els significa ordeno cament cronològi bé.

prou Sé obtenir ció a rma bé info Sé obtenir mapes ció partir de informa a partir òrics. nt s. hist fàcilme històric de mapes

bàsica manera òrics fets hist tius i els significa ordeno cament. cronològi

vell

No 1 (25 %)

per cultats Tinc difi nar fets seleccio s històric tius i significa s r-lo ordena cament. cronològi

ultats per Tinc dific rmació enir info Sé obtenir bàsica a obt tir de mapes ció a par informa s. mapes històric partir de s. històric

Gairebé sempre

De vegades

Mai

Pàgina 15, activitat 3

Pes

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat.

10 %

Valoro l’art bizantí.

20 %

Organitzo la informació de manera eficient.

ultats Tinc dific uirir i ixo i uso per adq Adquire inar nou i abulari ixo nou fic dom lari històric nou voc 20 % Adquire òric i i geogrà vocabu lari hist històric fic ixo nou vocabu amb Valoro la geogrà Adquire ic. òric i gràfic lari hist o bàs geo ció i l’us abu i uisi voc litat singularitat de 3. Adq fic amb prou faci de nou geogrà litat i bé. domini u Santa Sofia de pro lari. molta faci vocabu b l’uso am Constantinoble. at. ts per propiet dificulta un Tinc re un r, sob o, sobre localitza pansió Localitz pansió l’ex re l’ex mapa, mapa, alitzo, sob a de 25 % un Loc pa, l’expansió bizantina de i bizantinde Justinià i o, sobre un ma de Justinià l’època Localitz pansió a de i l’època de manera r-la. l’ex bizantin zació, explica mapa, de Justinià l’explico 4. Localit mapa, a de i l’època prou bé. bizantin ica. tinià o bàs Jus sobre un cessos de l’explic l’època fets i pro molt bé. o plic s. l’ex Faig servir, amb històric ultats per Tinc dific sobre un precisió, el ar, ar, identific identific pa, vocabulari específic les u Sé mapa, re un ma tificar pro ències Sé iden un mapa, sob nes respond itoris l’arquitectura. de lt cor mo re algu ies terr sob tificar ondènc entre els i de Sé iden un mapa, bé, 10 % corresp itoris ió per re les ies terr l’im icac sob de bé, ondènc entre els i de 5. Identif mapa i els is corresp Justinià les ies territor de l’imperels sobre un is dels ondènc entre els i de i itoris territor uals. is corresp Justinià dels terr què va territor l’imper act els de ts dels re en is esta ent i els territor uals. actuals un fet o i de Justinià l’imper is dels estats act tenir lloc històric. de i els territor uals. cés Justinià un pro is dels estats act territor uals. estats act

2 1

Conec els tipus de plantes dels temples bizantins.

Conec les característiques principals de l’arquitectura bizantina.

l’edat ificatiu de un fet sign a període o inclou cad a amb un quins segles a cada lletr a) Relacion curt per dir text un cta prés, reda mitjana. Des _____________ _______________ _____ _____ _____ ___ etapa. _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ___ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ SOCIAL _______________ _______________ _____ S_____ 2n ESO _____________ _______________ Nom __ _______________ _______________ _____ _____ _____ _____ ______ __________ _______________ ______ _____________ _______________ _____ _____ ______ _____ _____ _____ ______ _______________ _______________ _______________ _____ ________ _______________ Avaluac _______________ _______________ ió ____ _______________ Grup _________________________________ _______ ___ __________ ________ __________ _ _______________ _______________ _______________ ________________ Data ____ _______________ _______________ _______ ___ __________ _____ _____ _______________ _______________QUALIFICACI UNITAT Ó 1. L’INI CI DE L’E DAT MI TJANA. OPCIÓ A GERMÀN ICS I BI ZANTIN 1 S Activita t 1. Dim ensió ge ogràfica Observa el mapa vertade i asseny res. ala am b una creu les afirmac ions qu e siguin

Sé descriure els elements de suport de les esglésies bizantines.

2 2

Els visigo ts van ocu par territo ris de tre Els berber s estats actuals. s van ser l’Imperi un dels Romà d’O pobles ccident. bàrbars El francs que van envair Alemanya no van contro lar mai . cap territori Els angles de l’actua i els sax l seva his ons no tòria. van cre uar cap mar al llarg de la

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit social. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.

I ARTÍSTICA

DIMENSIÓ

     

GEOGRÀFICA

    

         



HISTÒRICA





          CULTURAL

CIUTADANA

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Ciències socials: geografia i història posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems— com RÚBRIQUES • Unitat 1 els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió geo

Pàgina 12, Acti

gràfica i hist òrica

vitat 2

Descriptors

Expert 4 (100

%) 1. Selecció de fets Sé selec històrics cionar fàcilment els significatius fets i històrics ordenació significatius cronològica i els ordeno cronològicament amb solvència.

2. Obtenció d’informació a partir de mape s històrics.

3. Adquisició i domini de nou vocabulari.

4. Localitzac ió, sobre un mapa , fets i processos històrics.

5. Identificac ió sobre un mapa dels territoris actuals en què va tenir lloc un fet o un procés histò ric.

Sé obtenir informació fàcilment a partir de mapes histò rics.

Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50 %)

Sé selecciona r prou bé els fets històrics significatius i els ordeno cronològicamen t bé.

Sé obtenir prou bé informació a partir de mape s històrics.

Sé selecciona r de manera bàsic a els fets històrics significatius i els ordeno

cronològicamen t.

Novell 1 (25 %)

Sé obtenir Tinc dificultats informació bàsic per a a obtenir partir de mape informació s a partir de mape històrics. s històrics.

Adquireixo nou Adquireixo vocabulari histò Adquireixo i ric i vocabulari nou uso geogràfic amb històric i nou vocabulari geogràfic amb molta facilitat històric i geog i prou facilitat ràfic l’uso amb i l’uso bàsic . prou bé. propietat.

Sé identificar prou bé, sobre un mapa, les correspondènc ies entre els territ oris de l’imperi de Justinià i els territoris dels estats actua ls.

Sé identificar, sobre un mapa , algunes correspondènc ies entre els territ oris de l’imperi de Justinià i els territoris dels estats actua ls.

Tinc dificultats per identificar, sobre un mapa, les correspondènc ies entre els territ oris de l’imperi de Justinià i els territoris dels estats actua ls.

20 %

25 %

10 %

20 %

Tinc dificultats per adquirir i dominar nou vocabulari histò ric i geogràfic

Localitzo, sobre un Localitzo, mapa, l’expa sobre nsió Localitzo, sobre un mapa, l’expa bizantina de un Tinc dificu nsió mapa, ltats per l’expansió bizantina de l’època de Justin localitzar, sobre bizantina de ià i l’època un l’explico molt de Justinià i mapa, l’expa bé. l’època de Justin nsió l’explico prou ià bé. l’explico de mane i bizantina de ra l’època de bàsica. Justinià i explicar-la. Sé identificar molt bé, sobre un mapa, les correspondènc ies entre els territ oris de l’imperi de Justinià i els territoris dels estats actua ls.

Pes

Tinc dificultats per seleccionar fets històrics significatius i ordenar-los cronològicamen t.

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

pre 4 Sem

ireb é 3 Ga

nitat 1 NES • U

DIA

ió Dimens Pàgina

cultural

2 1

DIANES

sem pre

De veg ade

Dimensió

Pàgina

Ma i

• Unita t1

històric ai

21, activ

itat 3

geogrà

fica

4 Sem pre 3

i artístic

tat 3

15, activi

c Compren ment perfecta ngut el conti t. ita de l’activ

t Valoro l’ar bizantí.

DIANES • Unitat 1

1 Valoro la itat de singular fia de Santa So tinoble. Constan

4 Sempre

Dimensió ciutadana i històrica Pàgina 19, activitat 3

3 2

vir, amb Faig ser el precisió, fic ri especí vocabula itectura. de l’arqu

zo la Organit ó de informaci eficient. manera

Conec les stiques caracterí ls de principa ctura l’arquite a. an biz tin

Gairebé sempre

De vegades

Mai

iure els Sé descr de suport elements lésies de les esg es. bizantin

Trio les meves fonts en funció de la qualitat de la informació.

Conec la importància de Gal·la Placídia en el context de la seva època.

1 Puc expli car els objectiu s de les conque stes de Carlema ny.

ic.

Faig servir, amb precisió, el vocabulari històric.

3 2

Utilitzo , amb precisió, el vocabu lari històr

2 Valoro les aportacions històriques de les dones.

Conec la figura històrica de Carlema ny.

Obtinc, amb eficiència, la informació requerida.

tipus Conec els s dels de plante temples s. bizantin

Compren c perfecta ment el conting ut de l’activita t.

Faig la feina quan toc ai sense pe rdre el temps .

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat. Extrec conclusions pròpies.

Redacto resposte s detallad es i compren sibles.

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Ma i

Valoro Extrec, amb eficiènc ia, la inform ació dels ma pes.

l’èxit o el fracàs de l’imperi de Carlema ny.

Sé explicar la biografia de Gal·la Placídia.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL » CIÈNCIES SOCIALS: GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

C10

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

C11

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

C12

Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

C13

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

HISTÒRICA

DIMENSIONS

GEOGRÀFICA

CULTURAL I ARTÍSTICA

CIUTADANA

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE SOCIALS (GEOGRAFIA I HISTÒRIA) » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE SOCIALS

1 2 3 20

L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS 1. L’edat mitjana. Etapes i civilitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 2. L’Imperi bizantí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 3. L’assentament dels germànics a Occident. . . . . . . . . . . . . . 14 4. Els regnes germànics (I). Els visigots . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 5. Els regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi. . . . 18 Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 1

L’ISLAM 1. El naixement de l’islam. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 2. L’expansió islàmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 3. Les activitats econòmiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 4. La societat i la vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 5. La ciutat musulmana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 6. El llegat artístic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

L’ALTA EDAT MITJANA. L’INICI DEL FEUDALISME 1. El feudalisme a Europa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. L’economia feudal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La societat feudal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Els estaments privilegiats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. L’estament dels treballadors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. L’art romànic (I). L’arquitectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. L’art romànic (II). L’escultura i la pintura. . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

40 42 44 46 48 50 52 54 55

4 5 6

LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE ELS SEGLES VIII I XI 1. Al-Àndalus. L’islam a la Península . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 2. L’organització política i econòmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 3. La societat i la vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 4. La cultura i l’art califal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 5. Els nuclis de resistència cristians (722-1035). . . . . . . . . . . . 66 6. L’organització dels nuclis de resistència. . . . . . . . . . . . . . . . 68 7. L’art en els segles ix i x. El camí de Sant Jaume. . . . . . . . 70 8. L’art romànic peninsular. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 9. Una terra de frontera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

LA PLENA EDAT MITJANA. EL RENAIXEMENT URBÀ 1. El territori europeu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 2. Els progressos agraris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 3. Les ciutats medievals (I). Recuperació, funcions i espais. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 4. Les ciutats medievals (II). El govern i l’economia . . . . . . . 86 5. La societat i la vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 6. La renovació cultural i religiosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 7. L'art gòtic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE ELS SEGLES XI I XIII 1. La decadència política i territorial d’al-Àndalus. . . . . . . . . 98 2. L’avanç dels regnes cristians. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 3. El govern i l’administració dels regnes cristians. . . . . . . . . 102 4. Les activitats econòmiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 5. La societat estamental. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 6. La cultura i l’art . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 7. Catalunya i Aragó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 8. Les institucions de la Catalunya medieval. . . . . . . . . . . . . . 112 9. La Barcelona medieval. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

7 8 Evolució de la població europea Milions d’habitants 800

743,1

729,1 677,7

700

743,6

709,1

600 549,0

500 423,0

400 300

274,0

200 100

103,0

144,0

Font: ONU, Divisió de Població, Population Trends.

2015 2020

2050

1975 2000

1950

1900

1850

1750

1650

Anys

LA BAIXA EDAT MITJANA. CRISI I RECUPERACIÓ 1. La baixa edat mitjana a Europa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 2. La baixa edat mitjana a al-Àndalus. El regne nassarita . . . 120 3. La baixa edat mitjana en els regnes cristians (I). La política . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 4. La baixa edat mitjana en els regnes cristians (II) L'economia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 5. La societat i els seus conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 6. La cultura i l’art . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 7. Catalunya a la baixa edat mitjana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132 Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 33

L’ESPAI HUMÀ MUNDIAL 1. Distribució espacial de la població mundial . . . . . . . . . . . . 136 2. Els moviments naturals de la població. . . . . . . . . . . . . . . . . 138 3. Creixement natural i evolució de la població mundial . . . 140 4. La composició de la població. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 5. Els moviments migratoris (I). Les migracions interiors. . . 144 6. Els moviments migratoris (II). Les migracions exteriors. . . 146 7. Les conseqüències de les migracions. . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 8. El futur de la població mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

L’ESPAI HUMÀ A EUROPA, A ESPANYA I A CATALUNYA 1. La distribució de la població europea i espanyola . . . . . . 156 2. El moviment natural a Europa i a Espanya. . . . . . . . . . . . . 158 3. Les migracions a Europa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 4. Els moviments migratoris a Espanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 5. El creixement de la població europea i espanyola . . . . . . 164 6. La composició o estructura de la població. . . . . . . . . . . . . 166 7. La població de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168 Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

10 11 12

UN MÓN DE CIUTATS 1. Ciutat i urbanització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 2. Les grans àrees urbanes en el món actual . . . . . . . . . . . . . 176 3. La morfologia urbana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 4. La jerarquia urbana mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180 5. Problemes actuals de les ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 6. La ciutat com a ecosistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

LES CIUTATS A EUROPA, A ESPANYA I A CATALUNYA 1. Els poblaments rural i urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190 2. El procés d’urbanització a l’etapa contemporània. . . . . . . 192 3. Els tipus de ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194 4. L’estructura de la ciutat (I). El centre urbà. . . . . . . . . . . . . 196 5. L’estructura de la ciutat (II). La perifèria urbana . . . . . . . 198 6. La jerarquia urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 7. Les ciutats de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205

LES SOCIETATS ACTUALS 1. Vivim en societats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Un món divers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Globalització i interculturalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. La nostra societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

08 2 210 212 214 216 217

APÈNDIX Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220 Diccionari visual de termes artístics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 24

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 1 1. L’edat mitjana. Etapes i civilitzacions

UNITAT 3

HORES LECTIVES

1. El feudalisme a Europa

2. L’Imperi bizantí

1 h 30 min

2. L’economia feudal

3. L’assentament dels germànics a Occident

1 h 30 min

3. La societat feudal

4. Els estaments privilegiats

5. L'estament dels treballadors

6. L’art romànic (I). L’arquitectura

1h 1h

4. Els regnes germànics (I). Els visigots

5. Els regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi

Posa a prova el teu aprenentatge

7. L’art romànic (II). L’escultura i la pintura

Posa a prova les teves competències

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 2

HORES LECTIVES

UNITAT 4

HORES LECTIVES

1. El naixement de l’islam

2. L’expansió islàmica

1. Al-Àndalus. L’islam a la Península

3. Les activitats econòmiques

1h 1h

2. L ’organització política i econòmica

4. La societat i la vida quotidiana 5. La ciutat musulmana

3. La societat i la vida quotidiana

6. El llegat artístic

4. La cultura i l’art califal

Posa a prova el teu aprenentatge

5. E ls nuclis de resistència cristians (722-1035)

Posa a prova les teves competències

6. L’organització dels nuclis de resistència

7. L ’art en els segles ix i x. El camí de Sant Jaume

8. L’art romànic peninsular

9. Una terra de frontera

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 5

HORES LECTIVES

UNITAT 7

HORES LECTIVES

1. E l territori europeu

1. La baixa edat mitjana a Europa

2. Els progressos agraris

3. L es ciutats medievals (I). Recuperació, funcions i espais

2. L a baixa edat mitjana a al-Àndalus. El regne nassarita

4. L es ciutats medievals (II). El govern i l’economia

3. L a baixa edat mitjana en els regnes cristians (I). La política

5. La societat i la vida quotidiana

4. L a baixa edat mitjana en els regnes cristians (II). L’economia

6. La renovació cultural i religiosa

5. La societat i els seus conflictes

7. L’art gòtic (I)

6. La cultura i l’art

Posa a prova el teu aprenentatge

7. Catalunya a la baixa edat mitjana

Posa a prova les teves competències

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 6

HORES LECTIVES

1. L a decadència política i territorial d’al-Àndalus

2. L'avanç dels regnes cristians

3. E l govern i l’administració dels regnes cristians

4. Les activitats econòmiques

5. La societat estamental

6. La cultura i l’art

7. Catalunya i Aragó

8. Les institucions de la Catalunya medieval

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 8

HORES LECTIVES

1. Distribució espacial de la població mundial

2. Els moviments naturals de la població

UNITAT 11 1. Els poblaments rural i urbà

30 min

3. C reixement natural i evolució de la població mundial

2. E l procés d’urbanització a l’etapa contemporània

3. Els tipus de ciutats

4. La composició de la població

1 h 30 min

5. E ls moviments migratoris (I). Les migracions interiors

4. L 'estructura de la ciutat (I). El centre urbà

6. E ls moviments migratoris (II). Les migracions exteriors

5. L ’estructura de la ciutat (II). La perifèria urbana

6. La jerarquia urbana

7. Les conseqüències de les migracions

7. Les ciutats de Catalunya

8. El futur de la població mundial

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

UNITAT 12 UNITAT 9

HORES LECTIVES

2. Un món divers

3. Globalització i interculturalitat

2. E l moviment natural a Europa i a Espanya

4. La nostra societat

3. Les migracions a Europa

4. Els moviments migratoris a Espanya

5. E l creixement de la població europea i espanyola

1h 1 h 30 min

7. La població de Catalunya

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 10

HORES LECTIVES

1. Ciutat i urbanització

2. Les grans àrees urbanes en el món actual

3. La morfologia urbana

4. La jerarquia urbana mundial

5. Problemes actuals de les ciutats

30 min

6. La ciutat com a ecosistema

30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

HORES LECTIVES

1. Vivim en societats

1. L a distribució de la població europea i espanyola

6. L a composició o estructura de la població

HORES LECTIVES

1h 1 h 30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1. L'INICI DE L'EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS Presentació de la unitat Aquesta unitat didàctica inicia l’estudi de l’edat mitjana enllaçant-la amb les darreries del món antic i n’estableix la periodització entre els segles v i xv en les tres etapes clàssiques: alta edat mitjana, plena edat mitjana i baixa edat mitjana. A continuació, s’aborda la primera etapa en els dos grans àmbits territorials sorgits després de la caiguda de l’Imperi romà: l’Imperi bizantí a Orient i els regnes germànics a Occident. Aquí l’atenció se centra en el regne dels visigots i en l’imperi carolingi. En tots s’estudien els trets bàsics de l’evolució històrica i de l’organització política i administrativa, econòmica, social i cultural. La tècnica de la unitat, dedicada a l’ús de la informació temporal, proporciona una eina bàsica per a l’estudi històric i emmarca correctament els períodes i les etapes a través de l’elaboració i el comentari dels eixos cronològics.

Elements transversals  Foment de la lectura i comprensió lectora Coneixem prou bé la importància de l’hàbit de la lectura entre els estudiants, tant pel que fa a la seva formació com, específicament, al seu aprenentatge. Per això convindria que a l’aula es dediqués un temps a llegir diversos apartats o capítols de la unitat mitjançant la selecció d’alguns relats curts sobre aspectes i formes de vida quotidiana dels bizantins o d’alguns pobles germànics. Per una visió global de l’edat mitjana explicada per un especialista: – Le Goff, J.: L’edat mitjana explicada als joves... i als no tan joves. Viena Editorial, Barcelona, 2007. Sobre la societat a l’edat mitjana: – Campàs, J.: Creació d’un estat feudal: l’alta edat mitjana (segles xi-xii). Barcanova, Barcelona, 1992. Per conèixer els aspectes socieconòmics i culturals de Bizanci: – Campins, Ll. i Sospedra, R.: L’imperi bizantí: Martí Ferrer a Constantinoble. Graó, Barcelona, 1995.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Expressió oral i escrita   S’ha de fomentar el fet que l’alumnat expressi, oralment i per escrit, determinats apartats de la unitat. Per potenciar aquesta competència pot ser vàlid el fet de corregir col·lectivament les activitats del quadern de classe i plantejar preguntes orals al grup. Per millorar l’expressió oral, demanarem a l’alumnat que respongui a algunes de les qüestions i activitats que hi ha al començament de cada epígraf. Amb això es pretén afavorir que participin de la dinàmica i cooperin entre els alumnes posant en pràctica la pluja de d’idees. En aquest sentit, remarquem les activitats 1, 2 i 3 de l’apartat «Juga amb el temps».

Foment de les TIC   L’ús de les TIC pot jugar un paper motivador destacat per suplir les dificultats d’aprenentatge de la història en temes abstractes, com ara la comprensió del temps, les etapes cronològiques o la relació de diversos períodes d’un mateix temps històric. Algunes adreces interessants per a l’estudi de la temàtica d’aquesta unitat les trobareu en l'espai personal del web www.barcanova.cat.

Anticipació de tasques   Una manera d’introduir l’alumnat en el tema és recórrer als mitjans audiovisuals disponibles al començament de cada epígraf, ja sigui a través de visualitzar un vídeo introductori, dels indicats en els recursos TIC, ja sigui usant l’eix cronològic de la pàgina inicial o bé presentant mapes de les invasions dels pobles germànics. Podem fer una primera aproximació a la unitat preguntant, a l’alumnat, si recorden alguna pel· lícula en què es vegin legions romanes o l’Imperi romà. També es poden plantejar preguntes individualment, com, per exemple, aquestes: «Què entens per crisi de l’Imperi romà?», «Podries citar alguna causa de la crisi del segle iii, ocorreguda abans de les invasions dels pobles bàrbars?».

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Recursos didàctics Cartografia • Atles de Catalunya, Espanya, Europa i el món, Barcelona, Barcanova, 2011. • Hurtado, V.; Mestre, J.; Miserachs, T.: Atles d’història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, 1997. •K inder, H. i Hilgemann, W.: Atlas histórico mundial 1. De los orígenes a la Revolución Francesa. Ed. Istmo. Madrid, 2003.

Audiovisuals   • Carlomagno, grandes protagonistas de la historia. Edicions Dolmen. • DVD: Alta Edad Media. Historia de España. Edicions Dolmen. • DVD: La Edad Media, Editorial Planeta, «Nueva Historia de España».

Bibliografia per al professorat  • Batllori, M.: De l’edat mitjana. Tres i Quatre, València, 1998. • Bolòs, J. i Busqueta, J. J. [coord.]: Territori i societat a l’edat mitjana: història, arqueologia, documentació. Universitat de Lleida, 2014. •A ADD: Catalunya i Europa a través de l’edat mitjana. Pagès Editors, Lleida, 2002. •A ADD: Diccionari d’Història universal. Edicions 62, Barcelona, 1995. •M cKitterick, R.: La Alta Edad Media: Europa 400-1000. Crítica, Barcelona, 2002. •M untaner, R.: Els almogàvers. Tres i Quatre, «Llibres clau», València, 1998. •M useu d’Història de Catalunya i d’altres: Història de Catalunya per a joves (…i no tan joves). Barcanova, Barcelona, 2014. •V aldeón, J.: La Alta Edad Media. Anaya, Madrid, 1988. • Vallejo, M. i altres: Mallorca y Bizancio. Edicions Cort, Palma, 2005. • Yarza, J.: El arte bizantino. Anaya, Madrid, 1991.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Mapa conceptual L’EDAT MITJANA

es divideix en – Alta edat mitjana – Plena edat mitjana – Baixa edat mitjana

van coexistir i es van enfrontar

Imperi bizantí

Cristiandat llatina

s’ubicava a

Orient

Occident

característiques fonamentals

aglutinava

El govern

La societat

L’administració

La importància de l’Església

es basava en

s’enfrontà a

– L’emperador – Funcionaris – Legislació de base romana L’economia

– Lluites iconoclastes – Cisma d’Orient

Manifestacions artístiques

es basava en

com ara

L’agricultura

Arquitectura

completada amb

Mosaics

– L’artesania – El comerç

Icones destaquen les esglésies de – Santa Sofia – Sant Vidal

Els regnes germànics els més importants eren Ostrogots

Saxons

Angles

Llombards

Visigots

Francs

el seu assentament va tenir importants Conseqüències – – – –

Polítiques Econòmiques Socials Culturals

es diferenciava –L ’evolució històrica – El govern – Manera de viure

van establir –E l regne de Tolosa – El regne de Toledo

va assolir la màxima esplendor amb L’Imperi carolingi

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensions històrica i ciutadana COMPETÈNCIES C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

C13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat, i la igualtat entre homes i dones.

CRITERIS Criteris comuns de l’etapa (història) 1. L’alumne ha de ser capaç de distingir els períodes convencionals de la història i representarlos gràficament. Criteris de 2n d’ESO

INDICADORS 1.1. Sap relacionar dates amb esdeveniments històrics concrets.

CONTINGUTS –L ’edat mitjana. Etapes i civilitzacions.

ACTIVITATS 1, 2 i 3 (pàg. 9) 1 (pàg. 10) 2, 3 i 4 (pàg. 11)

1.2. Coneix diferents èpoques històriques i els trets que les caracteritzen. 1.3. Adquireix i fa servir nou vocabulari històric. 1.1. Coneix el govern, l’administració, l’economia, la societat i els problemes religiosos de l’Imperi bizantí.

1. L’alumne ha de ser capaç de comparar l’organització política, social i econòmica dels regnes germànics amb l’organització de 1.2. Analitza el procés l’Imperi romà. d’assentament dels diversos pobles germànics a Occident i compara els seus regnes amb el que havia tingut l’Imperi Romà d’Occident.

– L’Imperi bizantí.

2 (pàg. 12)

–L ’assentament dels germànics a Occident.

1 (pàg. 14)

–E ls regnes germànics (I). Els visigots. –E ls regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi.

3 (pàg. 17) 1, 2 i 3 (Posa a prova el teu aprenentatge) 1, 2 i 3 (Posa a prova les teves competències)

1.3. Coneix els trets culturals dels visigots i els carolingis i la seva evolució política, econòmica i social. 1.4. Valora el paper de les dones en la història a través de l’estudi de personatges com ara Gal·la Placídia.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió geogràfica COMPETÈNCIES C6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

CRITERIS Criteris comuns de l’etapa (geografia) 2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloent-hi les multimèdia.

INDICADORS 2.1. Analitza, amb l’ajut de mapes, la trajectòria històrica de l’Imperi Romà d’Occident, dels regnes germànics i de l’Imperi Romà d’Orient.

CONTINGUTS –L ’edat mitjana. Etapes i civilitzacions. – L’Imperi bizantí. –L ’assentament dels germànics a Occident.

ACTIVITATS 1 (pàg. 12) 2, 3, 4 i 5 (pàg. 15) 1 (pàg. 17) 1 i 2 (pàg. 19) 4 (Posa a prova el teu aprenentatge)

–E ls regnes germànics (I). Els visigots. –E ls regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi.

Dimensió cultural i artística COMPETÈNCIES C8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

INDICADORS 2.1. Coneix els trets de l’arquitectura, les icones i els mosaics de Bizanci, i interpreta i comenta obres destacades. 2.2. Valora les aportacions dels visigots i els carolingis en arquitectura i orfebreria. 2.3. Analitza les obres d’art en quant fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat. 2.4. És capaç d’ampliar els seus coneixements artístics amb l’ajut d’internet.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

– L’Imperi bizantí.

3 i 4 (pàg. 13)

–E ls regnes germànics (I). Els visigots.

2 (pàg. 17)

–E ls regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi.

3 i 4 (pàg. 19) 5 (Posa a prova el teu aprenentatge)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NC I E S CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi. CC3. Cronologia i temps històric. CC4. Coneixements històrics temporals. CC5. Fonts primàries i secundàries. CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica. CC9. El passat i el present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa.

Solucionari Pàgines 8-9

JUGA AMB EL TEMPS 1. En total comprèn deu segles. 2. Es pren, com a referència d’inici, l’any 476; és a

dir, la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. El final seria el 1453, l’any en què els turcs van conquerir Constantinoble, o el 1492, l’arribada dels europeus a Amèrica.

3. Van sorgir els regnes cristians medievals: el regne

visigòtic de Toledo i l’Imperi carolingi; i, d’altra banda, l’Imperi bizantí.

CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics. CC11. Les dones en la història i en les societats actuals. CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius. CC13. Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals. CC14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural. CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses.

4. No; n’hi havia de musulmans, com ara el califat de Còrdova.

Pàgines 12-13

2. L’IMPERI BIZANTÍ 1. a) Itàlia, Tunísia i Espanya, per exemple.

b) Grècia i Turquia. c) Perquè havia perdut moltes terres per l’avanç dels musulmans.

2. Seda de la Xina; espècies, marfil i perles de l’Índia; i ambre, pells i blat del nord d’Europa.

Per la bellesa i qualitat dels seus mosaics.

Alçat

El regne visigòtic de Toledo.

Pàgines 10-11

1. L’EDAT MITJANA. ETAPES I CIVILITZACIONS 1. L’ordre cronològic és el següent:

(4) presa de Constantinoble pels turcs, (2) fi de l’Imperi Romà d’Occident, (5) arribada de Colom a Amèrica, (1) divisió de l’Imperi romà, (3) naixement de l’islam.

Semicúpula

Cúpula central

Petxina

Semicúpula

Finestres

Pis superior a tribuna Pilar Nau lateral

2. Va quedar dividit en dues meitats: l’Imperi Romà d’Occident, amb capital a Roma, i l’Imperi Romà d’Orient amb capital a Constantinoble.

Nau central

Arc

3. No; havia desaparegut l’any 476 i el seu territori s’havia dividit en diversos regnes.

Contraforts

Atri

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Pàgines 14-15

ODS (5) Gal·la Placídia (? s iv - Roma 450) va ser una emperadriu romana, filla de Teodosi I. L’any 414 es va casar amb el rei Ataülf, amb qui s’establí el 415 a Barcelona, que va ser la capital dels visigots durant un breu període de temps. En enviudar, tornà a Roma i va ser muller de l’emperador Constanci i regent de l’Imperi Romà d’Occident durant la minoria d’edat del seu fill Valentinià III.

3. L’ASSENTAMENT DELS GERMÀNICS A OCCIDENT 1. Conseqüències polítiques, econòmiques, socials i culturals.

2. 1) Sueus

2) Ostrogots 3) Francs 4) Vàndals 5) Anglosaxons 6) Bretons 7) Visigots (1c, 2e, 3d, 4a, 5b, 6b, 7c)

a) Àfrica b) Britània c) Hispània d) Gàl·lia e) Itàlia

Pàgines 18-19

5. ELS REGNES GERMÀNICS (II). ELS FRANCS I L’IMPERI CAROLINGI 1. Conquerir territoris per mirar de restablir l’Imperi Romà d’Occident i protegir-ne les fronteres amb marques i territoris dependents.

3. Els ostrogots. 4. No, l’Imperi Romà d’Orient no va ser conquerit

2. Que l’imperi de Carlemany es va acabar dividint.

mai pels pobles germànics.

Va tenir lloc l’any 843, quan Lluís I el Pietós es va morir, i els seus fills es van repartir els territoris.

5. El regne dels francs i el regne dels visigots. Espanya, França, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos.

3. Les habitacions i les termes. La sala de recepció

Pàgines 16-17

4. El cavall i l’espasa, que caracteritzen Carlemany

i la capella palatina.

com a guerrer; la corona i el mantell, com a rei; i l’orbe o globus imperial, que sosté a la mà, com a personatge amb molta autoritat.

4. ELS REGNES GERMÀNICS (I). ELS VISIGOTS 1. a) L’any 507, els visigots van abandonar la major

part les terres que controlaven al sud de la Gàl·lia. La causa va ser la derrota de Vouillé davant els francs. b) Conimbriga, Bracara Augusta, Asturica Augusta i Corduba; és a dir, Coïmbra, Braga, Astorga i Còrdova. c) En temps de l’emperador Justinià (527-565).

Pàgines 20-21

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Leovigild va ser el rei visigot que va sotmetre els sueus, càntabres i asturs i va aconseguir controlar la major part de la península Ibèrica.

2. 1

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Justinià I va ser l’emperador bizantí que va conquerir diversos territoris de la Mediterrània per mirar de restablir la unitat de l’Imperi romà. Teodosi I va ser l’emperador que l’any 395 va dividir l’Imperi romà en dues parts: una d’occidental, amb capital a Roma, i una d’oriental amb capital a Constantinoble.

2. a) coronació de Carlemany … (6)

b) fundació de Constantinoble … (1) c) conquestes de Justinià … (3) d) conquesta musulmana de Síria … (5) e) conversió de Recared … (4) f) batalla de Vouillé … (2)

3. Imperi bizantí

Regne visigòtic

1453

Alaric II

Santa sofia

Gal·la Placídia

Corpus iuris civilis

Fuero juzgo

4. Resposta

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES 1. a) 1.207 anys (2021). Un mil·lenni i dos mesos. 12

segles en total. b) Vigència de la lliura carolíngia: des del 781 fins al 1795 = 1.014 anys c) Tradicionalment s’ha fixat la data de naixement de Carlemany l’any 742; per tant, Carlemany devia tenir 26 anys quan va iniciar el seu regnat. Però, alguns experts diuen que la data més probable del naixement de Carlemany va ser l’any 748; per tant, en aquest cas devia tenir 20 anys.

2. Va facilitar la còpia de documents i la transcripció i la difusió dels textos procedents de l’antiguitat.

ODS (4, 16, 17) Resposta oberta. Va unificar per primera vegada la major part de l’Europa occidental, va assentar les bases de la cultura europea i va crear una moneda considerada precedent de l’euro.

oberta. L’arribada dels germànics va significar la fi de l’Imperi Romà d’Occident i la divisió del seu territori en diversos regnes: ostrogot, llombard, franc, visigòtic, etc. Els germànics es van convertir en la nova elit poderosa. L’economia es va fer més rural i més autàrquica, mentre la cultura i l’art entraven en una decadència.

5. A bizantí; B visigòtic Notes

Guia Teresa Claramunt 2n. Mostra. Socials

Articles inside

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS

Competències de l’àmbit social . Ciències socials: geografia i història