a o s c S il
3
GUIA D’AULA ESO Programa
Teresa Claramunt
Aquest projecte editorial de l’àmbit social ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.
Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Francesc Solà Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Mercedes F. Bravo i Gemma Vadillo Maquetació: Mariona Ribó Aquesta guia d'aula correspon als continguts del llibre de Socials 3 (Programa Teresa Claramunt), de M. Burgos Alonso, M. C. Muñoz-Delgado i T. Llacay. © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: setembre de 2020 ISBN: 978-84-489-5123-8 DL B 17872-2020 Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
» ÍNDEX » EL PROJECTE DE CIÈNCIES SOCIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit de socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Ciències socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 1. L’inici de l’edat moderna. Els segles
xv
i
xvi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
27
Unitat 2. L’inici de l’edat moderna a Espanya, Catalunya i Amèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Unitat 3. El segle
xvii
a Europa, Espanya i Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Unitat 4. Activitats econòmiques i espais geogràfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Unitat 5. El sector primari. Els espais agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Unitat 6. El sector secundari. Els espais industrials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Unitat 7. El sector terciari. Espais i activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 Unitat 8. Les activitats econòmiques a Europa. Els tres sectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 Unitat 9. Les activitats econòmiques a Espanya i a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Unitat 10. Recursos naturals i impactes mediambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Unitat 11. Desigualtats socioeconòmiques i conflictes mundials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Unitat 12. L’organització política i territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
EL PROJECTE DE
» PRESENTACIÓ
S A O I SC L
EL PROJECTE DE SOCIALS
» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit de socials, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions. L LOU ITA INC CIA DIG ÈN
LLIC
Socials
3 ESO DOSS IER
Programa
Teresa Claramunt
7
EL PROJECTE DE SOCIALS El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula, per això consta dels materials següents: • • • • • •
La temporització orientativa del contingut del llibre. Una proposta de programació didàctica de cada unitat. Els continguts clau de cada unitat. Les solucions de totes les activitats. La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ). La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp . • La indicació de les activitats relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS ).
UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA ja que els ritmes aplicable a tots els grups, temporització que sigui de l’alumnat que, per Es fa difícil establir una pot haver-hi alguna part diversos. D’altra banda, em. És per això d’aprenentatge solen ser uts i activitats que present no treballi tots els conting s, : 105 hores). rístique (TOTAL caracte les seves va i orientadora oferim aquí només és indicati que la temporització que UNITAT 1 1. L’edat moderna Causes d’un procés 2. Els descobriments (I). Viatges i viatgers 3. Els descobriments (II). ques i canvis 4. Transformacions econòmi socials 5. Reforma i Contrareforma visió de 6. L’humanisme. La nova l’ésser humà i a Espanya (I). 7. El renaixement a Itàlia L’arquitectura. i a Espanya (II). 8. El Renaixement a Itàlia pintura i Escultura atge Posa a prova el teu aprenent cies competèn teves Posa a prova les
UNITAT 2 1. El regnat dels Reis Catòlics 2. La monarquia hispànica 3. La política dels Àustria ia dels 4. La relació entre la monarqu Àustria i Catalunya ció d’Amèrica 5. La conquesta i la colonitza a quotidian vida i 6. Economia, societat del 7. La cultura i l’arquitectura Renaixement a Espanya Renaixement del pintura la i ra 8. L’escultu a Espanya a 9. El Renaixement a Cataluny atge Posa a prova el teu aprenent cies Posa a prova les teves competèn
acions i conflictes 1. El segle xvii. Transform 2. Els règims polítics ia d’Europa 3. La població i l’econom al segle xvii 4. La monarquia hispànica a a Europa 5. La societat i la vida quotidian i a Espanya 6. La ciència i la cultura 7. El llegat artístic. El Barroc
1h 1,30 h 1h 1h 1h
8. El Barroc a Europa Amèrica 9. El Barroc a Espanya i 10. Catalunya al segle xvii a 11. L’art barroc a Cataluny atge Posa a prova el teu aprenent cies Posa a prova les teves competèn
1h 1h 1h
HORES LECTIVES
1h 1h 1h 1h 1h 1h
1h 1h 1h 1,30 h 1h
Elements transversals
1h
Foment de la lectura i comprensió lectora
HORES LECTIVES
Components 1. L’activitat econòmica. i sectors i les seves 2. Els agents econòmics relacions Recursos, capital, 3. Factors de producció. tecnologia i feina cs 4. Els sistemes econòmi actuals. 5. Tendències econòmiques La globalització. mundials 6. Les àrees geoeconòmiques atge Posa a prova el teu aprenent cies Posa a prova les teves competèn
1h
L’estudi de l’edat moderna s’inicia amb una presentació dels canvis en el panorama internacional i en els aspectes polítics, econòmics, socials, culturals i artístics respecte del període medieval precedent. En primer lloc, es tracten els descobriments geogràfics, incidint en les seves causes i en l’ampliació del món conegut fins aleshores. A continuació, s’aborden els principals canvis de l’edat moderna a Europa: el naixement de l’estat modern, el creixement demogràfic, el progrés de l’economia, els canvis en la societat estamental, la ruptura de la unitat religiosa per la reforma protestant i la reforma de l’Església catòlica; els trets de la nova mentalitat humanista; i les aportacions arquitectòniques, escultòriques i pictòriques del Renaixement. La tècnica de treballar amb el temps i l’espai històrics reforça l’adquisició d’aquests continguts bàsics, ja treballats en cursos anteriors.
1h
1,30 h
UNITAT 4
1h
Presentació de la unitat
HORES LECTIVES
UNITAT 3
HORES LECTIVES
» UNITAT 1. L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI
1h
Al principi de cada apartat s’ha de deixar a l’alumnat que llegeixi, primer, de manera individual, cada un dels epígrafs i, posteriorment, un dels alumnes ha de fer el mateix, però en veu alta i per a tota la classe. Aquesta lectura afavorirà la comprensió lectora i potenciarà l’interès per la lectura en grup. Per fomentar el coneixement sobre les guerres de religió a través d’un llibre es pot proposar llegir un fragment de El mercader de Venècia, de William Shakespeare (Vicens-Vives), sobre un jueu que es refugia a Venècia, a l’empara de les persecucions que pateixen, al segle xvi, els membres de la seva religió. S’hauran de reforçar, al llarg de tota la unitat, els termes i conceptes bàsics relacionats amb l’estat modern, la Reforma i Contrareforma, el Renaixement i l’humanisme.
1h 1h 1h 1,30 h 2h 1h
1h
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 2
UNITAT 2 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
27
24
CC7. La memòria històrica. CC8. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat. CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics.
CC14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural.
Pàgines 28-29
1. EL REGNAT DELS REIS CATÒLICS 1. 1) Unificació de Castella i Aragó (1479).
JUGA AMB EL TEMPS
2. Carles I. Conflictes interiors: no parlava castellà, va
demanar enormes sumes de diners a les Corts i va deixar el govern en mans dels consellers flamencs. Conflictes externs: França va perdre el Milanesat; els turcs van perdre la ciutat de Tunis, i els estats alemanys es van enfrontar sovint a l’emperador. Felip II. Conflictes interiors: va lluitar contra la rebel·lió dels moriscos i a l’Aragó. Conflictes externs: va derrotar els francesos a Sant Quentí i els turcs a Lepant.
3.
Hernán Cortés va conquerir Mèxic, i Francisco Pizarro, el Perú.
4.
Renaixement. Plateresc (regnat dels Reis Catòlics i de Carles I). Purisme (regnat de Carles I i de Felip II).
1568 1566
Corts
Municipis
Privilegiats
1563
1557 1556 1555
Consells
Secretaris
1531
Territorials
2) Conquesta de Granada (1492). 3) Expulsió dels jueus (1492). 4) Annexió de Navarra (1512).
2. a) La creació de la Santa Inquisició: perseguir els
Castella, Índies, Aragó, Itàlia, Portugal, Flandes
Sectorials
Estat, Guerra, Hisenda, Croades, Ordes militars
2. El rei dirigeix la política interior i la política exte-
heretges i judaïtzants per aconseguir la unitat religiosa. b) Imposar la seva autoritat sobre el clergat.
rior i controla les corts, els municipis i els privilegiats recolzant-se en una administració ben organitzada.
3.
3. a) vertadera; b) vertadera; c) falsa; d) falsa.
Territoris que van unificar els Reis Catòlics.
Les corones d’Aragó i Castella.
Territoris que integraven la corona d’Aragó.
Aragó, Catalunya; Regnes de València, Mallorca, Nàpols i Sardenya, el Rosselló i la Cerdanya.
Territoris que va incorporar Castella fora de la Península.
Melilla, Orà, Alger, Bugia, Trípoli i les Illes Canàries.
Països actuals als quals pertanyen els territoris incorporats per Castella fora de la Península.
Melilla a Espanya; Orà, Bugia i Alger a Algèria; Trípoli a Líbia, i les Illes Canàries a Espanya.
Rebel·lió d’Aragó
Derrota de l’Armada Invencible. El Greco1519 pinta L’enterrament Revolta del Senyor d’Orgaz
de les Germànies. Inici de la conquesta de l’Imperi Asteca (final de la conquesta el 1521).
4.
a) Els secretaris reials estudiaven els assumptes i aconsellaven el monarca. b) Els consells, s’encarregaven del govern de determinats territoris. c) Els virreis eren els representants del rei a cada territori i tenien amplis poders; entre aquests, el de convocar i presidir les corts del regne.
5. Va ostentar el títol d’emperador d’Alemanya. CARLES I
Era fill de Joana la Boja. Amb ell es va implantar a Espanya la casa d’Àustria. Va fixar la cort a Madrid. Va aconseguir l’annexió de Portugal i les seves colònies.
1527 1524 1522 1520 1519 1516
1556
1522delsFinalitza Revolta moriscos dels voltaRevolta al món. Països Baixos del Nord
1598
la primera
1590 1588
1524 Creació del Consell Inici d’El Escorial d’Índies.
Victòria de Saint-Quentin 1531 Conquesta
l’Imperi Inca. Pau d’Augsburg
1557 Victòria de SaintQuentin. 1563 Inici d’El Escorial.
1520 Carles és triat emperador d’Alemanya. Comunitats.
Victòria de Lepant, Revolta de les conquesta de Filipines
de
1555 Pau d’Ausburg.
Administració ben organitzada
FELIP II
8
1571
Es basa en una
Notes
44
Controla
Política exterior
CC18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial.
Pàgines 30-31
anys. Regnat Felip II: 42 anys. El monarca que més va regnar va ser Felip II.
Política interior
CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses.
Solucionari
1. Regnat Reis Catòlics: 37 anys. Regnat Carles I: 40
El rei Dirigeix
CC15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura i l’art, i en les mentalitats.
3. LA POLÍTICA DELS ÀUSTRIES 1. 1516
1590 1588
REGNAT DE FELIP II
CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica.
1598
xvi)
Monarquia autoritària
2.
1571
1598 Conquesta de l’Imperi inca Inici del palau de Carles I a Granada Creació del Consell d’Índies Finalitza la primera volta al món Carles és triat emperador d’Alemanya. Revolta de les Comunitats Revolta de les Germanies. Inici de la conquesta de l’Imperi Asteca (final de la conquesta el 1521)
1568 1566
1566 Revolta dels Països Baixos del Nord. 1568 Revolta dels moriscos. Rebel·lió d’Aragó
1571 Victòria de Lepant, Derrota de l’Armada Invencible. conquesta de Filipines. El Greco pinta L’enterrament del Senyor d’Orgaz
1588 Derrota de l’Armada Invencible. El Greco pinta l’Enterrament del Sernyor d’Orgaz. R E G N AT D E F E L I P I I
CC5. Fonts primàries i secundàries.
2. LA MONARQUIA HISPÀNICA 1. El govern sota els Àustria (segle
CC13. Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals.
R E G N AT D E F E L I P I I
CC4. Coneixements històrics temporals.
CC11. Les dones en la història i en les societats actuals. CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius.
REGNAT DE CARLES I
CC3. Cronologia i temps històric.
R E G N AT D E C A R L E S I
CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi.
Pàgines 34-35
Revolta dels Països Baixos del Nord Inici d’El Escorial
Victòria de Saint-Quentin
1557 1556 1555
A L’INTERIOR
Victòria de Lepant, conquesta de Filipines
1590 Rebel·lió d’Aragó. Revolta dels moriscos
1563
Pau d’Augsburg
R E G N AT D E C A R L E S I
Pàgines 32-33
C ON TI N GU TS C LAU DE LE S C OM PE T È NCIE S
• Rebel·lió dels moriscos a Las Alpujarras granadines Conquesta de l’Imperi inca (1568), causada per les pressions que patien per Inici del palau de Carles I a Granada abandonar la seva religió i els 1531 seus costums. DesCreació del Consell d’Índies Finalitza la primera prés de dos anys de lluita, la rebel·lió va ser sufocada 1527 volta al món Carles és triat emperador 1524 i la població morisca va ser expulsada del regne de d’Alemanya. Revolta 1522 de les Comunitats 1520 Granada i dispersada per Castella. Revolta de les Germanies. 1519 1516
Inici de la conquesta de l’Imperi Asteca (final de la conquesta el 1521)
• Rebel·lió a Aragó el 1590. Es considerava que les actuacions del monarca no respectaven els seus furs o drets tradicionals. Va acabar sent sufocada pel rei. A L’EXTERIOR • Batalla de Sant Quintí: derrota dels francesos (1557). La victòria espanyola va significar el final de les aspiracions franceses a Itàlia. • Batalla de Lepant: derrota als turcs (1571) gràcies a una aliança naval amb Venècia i el papa.
• Rebel·lió dels Països Baixos del nord el 1566. El suport a la causa catòlica el va enfrontar als Països Baixos del nord, que havien adoptat el protestantisme. Es van independitzar el 1579. • L’Armada Invencible: Felip II va enviar-la per atacar Anglaterra i enderrocar la reina Isabel, hostil a Espanya. El seu fracàs, el 1588, va suposar la primera gran derrota de la monarquia hispana.
3. Que no volien que persones que no haguessin
nascut als llocs on s’oferien feines d’escrivanies, algutzirs i d’altres oficis en tinguessin accés. I, a més, tampoc no volien que es donessin aquestes feines a persones d’altres religions.
45
Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat, i que el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes: • Avaluació curricular: tres propostes en tres nivells de dificultat. • Avaluació competencial: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç. • Rúbriques i dianes d’avaluació. • Les orientacions metodològiques per als continguts.
SOCIALS
SOCIALS GUIA D’AULA.
ESO
3
GUIA D’AULA ESO
ESPAI PERSONAL Programa
Olympe de Gouges
ACTIVITATS DE REFORÇ SOCIALS 3r ESO Nom ________ ____
____________
_______
Grup ________ _ Data ________ _
Unitat 1. L'IN ICI DE L'EDAT MODERNA
1.1 Durant els primers temp s de l’edat mod europeus va erna, la vida experimentar dels pagesos gaires canvis?
IAL
COMPETENC AVALUACIÓ 3r ESO SOCIALS
___ p ______ ____ Gru _________ ___ _________ a ______ ___ 1.2 Defineix Refo ____________ Dat Nom ______ rma protesta ___ nt. Avaluació CIÓ QUALIFICA DERNA L'EDAT MO L'INICI DE Unitat 1.
est text: Llegeix aqu
colonials: potències Les altres peus nord-euro els països Portugal i
Di
Pàgina
Dimensió històrica
rica
histò mensió
itat 11, Activ
ors Descript tació 1. Interpre lització tua i contex s. històric de fets ció Descrip ses . de cau üències i conseq
ent 2. Raonamat fonament tes d’aspec ats relacion . història amb la
2
Expert ) 4 (100 %
ico i Identif tualitzo contex ent fets perfectami en sé s, històric r causes . explica üències i conseq
ssoliment Nivell d’a Aprenent Avançat 2 (50 %) ico i 3 (75 %)
ntif tex- Ide textualitzo ico i con con fets Identif tment prou bé suficien i en sé tualitzo en òrics, òrics, i fets hist r causes hist licar causes exp cies. sé explica cies. seqüèn üèn con i i conseq
lo Formu es tes riqu b propos ades am relacion ó de luci la reso l’activitat.
ixo Adquire abulari uisició nou voc b 3. Adq òric am de nou i domini òric. hist litat i l’uso lari hist faci vocabu pietat. amb pro
ixo Adquire abulari nou voc l’uso i històric prou bé.
ccionar Sé sele nt els fets fàcilme més s històric tius significa amb i elaboro un fris ia solvènc c. cronològi
Novell 1 (25 %)
cultats Tinc difi icar ntif per ide r tualitza i contex òrics, fets hist ta i em cos ses r-ne cau . lica exp üències i conseq
lo Formu tes lo propos Formu es tes bàsiqu s amb propos erents cionade prou coh s amb rela lució de ade la reso relacion ó de tivitat. luci l’ac reso la l’activitat. ixo Adquire abulari nou voc l’uso i històric ent. correctam
u ico pro Identif ents ico bé elem cs Identif ràfi nt cartog icació fàcilme reto 4. Identif s s i n’interp òrics ent element cs d’elem fets hist ràfi ràfics i cartog o els fets els se’n deriven. cartog fets que ió dels i dedueix que deducc que se’n s s històric històric iven. . se’n der deriven
s cció del s 5. Sele òrics mé fets hist tius significa n ció d’u i elabora ògic. nol cro fris
4 Sempre
DIANES • Unitat 1
nitat 1
UES • U
RÚBRIQ
ccionar Sé sele els fets prou bé més s històric tius significa un fris i elaboro c. ògi nol cro
Comprenc perfectament el contingut de l’activitat i no em queda cap dubte.
25 % Interpreto correctament informacions cartogràfiques.
25 %
en cultats Tinc difi ó de nou sici l’adqui òric lari hist vocabu manera i l’uso de isa. imprec
ico de Identif bàsica manera s element cs i en ràfi cartog o els fets dedueix que s històric iven. se’n der
3
Gairebé sempre
2
De vegades
1
Mai
Pàgina 14, activitat 1
Pes
cultats Tinc difi ular per form tes propos nts cohere ades relacion ó resoluci amb la tat. de l’activi
1 e XVI malgrat tinuar al segl eses van con portuguesos ació portugu exemple, els i la colonitz a. Així, per L’exploració bé ia hispànic Japó. Tam la monarqu ar amb el erci amb com a litat la riva dentals uguesa primers occi l’àrea port els re en ir sob vert ava es van con ser regió es trob van la nies que es colò el Brasil ja Forts i nov controlaven Goa, Tordesillas. tractat de uz, Calcuta, segons el otra, Orm establerta ana, a Soc costa afric la re sob el establertes reconèixer i Timor. cca, Macau van refusar la Ibèrica s Mumbai, Mala la penínsu rra, amb gran al nord de os i Anglate Les nacions Països Baix seus propis , França, els els Així re as. emprend Tordesill iques, van tractat de ològ tecn i també marítimes tradicions nçada per . Cabot, fina colonització 1497, de John viatges de missions, el d’exploració d’aquestes missions La primera a sèrie de la AVALUA ia ignorat primera d’un CIÓ CU Espanya hav RR va ser la d. IC rra, Nor UL late del AR era molt a Amèrica SOCIAL Ang la població S 3r ES es i franceses cap d perquè O britàniqu Nord, èrica del Nor del a d’Am èric al Nom __ septentrion la resta d’Am ______ regió més i plata) que ______ riqueses (or ______ __ tenia menys i __ __ or__ men europeu ___ Avaluac el primer Grup __ ió ____ del Sud. ______ no es convertí en ____ tral Cen __i __ azza _ Verr ___ da anni Da El 1525, Giov ta ________ _ QUALIFI CACIÓ 1 Unitat 1. L'INICI DE L'EDA T MODE OPCIÓ RNA A
4
Redacto una resposta detallada i comprensible.
3 2 1
20 %
b ico am Identif ents at elem ics dificult ràfics bàs cartog uir ta ded i em cos s històric els fets deriven. que se’n
cultats Tinc difi ccionar ccionar per sele s Sé sele a bàsica històric els fets ificatius de maner òrics hist més sign un fris els fets ificatius r i elabora c. més sign cronològi i elaboro ent tam c. correc cronològi un fris
Extrec conclusions pròpies.
Faig servir el vocabulari històric amb precisió.
Activita t 1 – Dim ensió his Escriu els tòrica Dimensió avenço s princ geogràf ipals i els ica canvis històrics dels se 1. L’helio gles mo centrisme derns.
15 %
Interpreto correctament informació històrica i en dedueixo causes i conseqüències.
15 %
Valoro la informació obtinguda de diverses fonts.
2. ____ ____
________
________
3. ____ ____
Faig la feina quan toca sense perdre el temps.
________
________
4. ____ ______
1
________
___
________
________
________
________
________
_
________
________
________
________
________
________
________
7. ____ ____ 8. ____ ____
___
________
________
________
2
________
________
________
___
________
________
5. ____ ____ 6. ____ ____
________
________
________
1
________
________
___
________
________
________
________
___
________
___
9
UN CURRÍCULUM
M T E CO P ENCIAL
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE SOCIALS » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit de socials. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.
I ARTÍSTICA
DIMENSIÓ
GEOGRÀFICA
HISTÒRICA
CULTURAL
CIUTADANA
13
UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL
Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Ciències socials posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per evitar que les rúbriques tinguin un nombre massa elevat d’ítems —quan en una activitat es treballen moltes competències—, en cada activitat rubricada hem establert una ponderació per a les competències amb els valors 1, 3 o 5 i només rubriquem els ítems de les competències amb valor 5 (que són les que es treballen més profundament en aquella activitat) o, en algun cas, de les competències amb valor 3. (Això ho trobareu indicat a la part superior de cada rúbrica). Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1) i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %, l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 % i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliRÚBRIQUES • Unitat 1 ment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems—, com els percentatges que hem atorgat a cada un, els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió hist òrica
Pàgina 11, Acti
vitat 2
Descriptors
Expert 4 (100
%) 1. Interpretac ió Identifico i i contextual ització conte xtualitzo de fets histò rics. perfectament Descripció fets històrics, i en de causes sé explicar cause i conseqüèn s cies. i conseqüèn cies.
2. Raonamen t fonamentat d’aspectes relacionats amb la histò ria.
Formulo propostes rique s relacionades amb la resolució de l’activitat.
3. Adquisició i domini de nou vocabulari histò ric.
4. Identificac ió d’elements cartogràfics i deducció dels fets històrics que se’n deriven.
5. Selecció dels fets històrics més significatius i elaboració d’un fris cronològic .
Adquireixo nou vocabulari històric amb facilitat i l’uso amb propietat.
Identifico fàcilment elements cartogràfics i dedueixo els fets històrics que se’n deriven.
Sé selecciona r fàcilment els fets històrics més significatius i elaboro amb solvència un fris cronològic.
Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50 %)
Identifico i conte xtualitzo prou bé fets històrics, i en sé explicar cause s i conseqüèn cies.
Formulo propostes prou coherents relacionades amb la resolució de l’activitat.
Adquireixo nou vocabulari històric i l’uso prou bé.
Identifico prou bé elements cartogràfics i n’interpreto els fets histò rics que se’n deriv en.
Sé selecciona r prou bé els fets històrics més significatius i elaboro un fris cronològic.
Identifico i contextualitzo suficientment fets històrics, i en sé explicar cause s i conseqüèn cies.
Formulo propostes bàsiques
relacionades amb la resolució de l’activitat.
Adquireixo nou vocabulari històric i l’uso correctament.
Identifico de manera bàsic a elements cartogràfics i en dedueixo els fets històrics que se’n deriven.
Sé selecciona r de manera bàsic a els fets histò rics més significatiu s i elaboro correctament un fris crono lògic.
Novell 1 (25 %)
Pes
Tinc dificultats per identificar i contextual itzar fets històrics, i em costa explicar-ne causes i conseqüèn cies.
25 %
Tinc dificultats en l’adquisició de nou vocabulari histò ric i l’uso de mane ra imprecisa.
Identifico amb dificultat elem ents cartogràfics bàsic i em costa dedu s ir els fets histò rics que se’n deriv en.
Tinc dificultats per selecciona r els fets histò rics més significatiu s i elaborar un fris cronològic.
20 %
15 %
15 %
1
14
25 %
Tinc dificultats per formular propostes coherents relacionades amb la resolu ció de l’activitat.
Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Poques vegades), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.
pre 4 Sem
ireb é 3 Ga
DIANES
1 • Unitat
2 1
DIANES
sem pre
De veg ade
• Unita t1
Dimens
s
Pàgina
Ma i
ió histò
rica
17, activ
4 Sem pre
itat 17
3
tòrica nsió his
Dime
Pàgina
14,
2
1 activitat
1
ment c perfecta Compren tivitat gut de l’ac bte. el contin du queda cap i no em o Interpret ent correctam ons informaci iques. cartogràf
4
una Redacto a detallad resposta nsible. i compre
DIANES • Unitat 1
4 Sempre
Dimensió històrica
3
3
Pàgina 15, activitat 5
2 1
vir Faig ser ulari el vocab amb històric precisió.
Extrec ns conclusio pròpies.
o Interpret ent correctam ica ó històr informaci ses eixo cau i en dedu üències. i conseq
Interpreto correctament informacions cartogràfiques.
4
De vegades
1
Mai
Redacto una resposta detallada i comprensible.
2 Extrec conclusions pròpies.
2
1
Interpreto correctament informació històrica i en dedueixo causes i conseqüències.
Faig la feina quan toca sense perdre el temps.
4 3
Participo activament aportant idees i fent preguntes.
Interpret o correcta ment informaci ó i en dedu històrica eixo cau ses i conse qüèncie s.
Redacto una resposta detal i compren lada sible.
2
Faig ser vir el vocab ulari històric amb precisió.
3
a Faig la fein a sense quan toc temps. perdre el
Compren c perfe ctament el conti ngut de l’activita i no em t queda cap du bte.
Gairebé sempre
2
Comprenc perfectament el contingut de l’activitat i no em queda cap dubte.
Valoro ació la inform da de obtingu fonts. diverses
Interpret o correcta ment informaci ons cartogràf iques.
Ga ireb é sem pre De veg ade s
Ma i
1 Afronto els reptes amb interès i sense desanim ar-me.
Valoro
Faig la feina quan toc a sense perdre el temps .
la inform ació obtingu da de diverses fonts.
Valoro la informació obtinguda de diverses fonts.
4
3
15
COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL » GEOGRAFIA i HISTÒRIA
C1
Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.
C2
Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.
C3
Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.
C4
Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.
C5
Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.
C6
Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.
C7
Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.
C8
Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.
C9
Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.
C10
Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.
C11
Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.
C12
Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.
C13
Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.
HISTÒRICA
DIMENSIONS
GEOGRÀFICA
CULTURAL I ARTÍSTICA
CIUTADANA
16
UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no només quant al saber sinó pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.
17
UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible
18
U S V DE EN OL PAMENT
O DEL PR JECTE
» ÍNDEX DE SOCIALS (GEOGRAFIA i HISTÒRIA) » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
» ÍNDEX DE SOCIALS
20
1
L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI
2
L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA
3
EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA
1. L’edat moderna 2. Els descobriments (I). Causes d’un procés 3. Els descobriments (II). Viatges i viatgers 4. Transformacions econòmiques i canvis socials 5. Reforma i Contrareforma 6. L’humanisme. La nova visió de l’ésser humà 7. El Renaixement a Itàlia (I). L’arquitectura 8. El Renaixement a Itàlia i a Europa (II). Escultura i pintura Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
1. El regnat dels Reis Catòlics 2. La monarquia hispànica 3. La política dels Àustria 4. La relació entre la monarquia dels Àustria i Catalunya 5. La conquesta i la colonització d’Amèrica 6. Economia, societat i vida quotidiana 7. La cultura i l’arquitectura del Renaixement a Espanya 8. L’escultura i la pintura del Renaixement a Espanya 9. El Renaixement a Catalunya Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
1. El segle xvii. Transformacions i conflictes 2. Els règims polítics 3. La població i l’economia d’Europa 4. La monarquia hispànica al segle xvii 5. La societat i la vida quotidiana a Europa i a Espanya 6. La ciència i la cultura 7. El llegat artístic. El Barroc 8. El Barroc a Europa 9. El Barroc a Espanya i Amèrica 10. Catalunya al segle xvii 11. L’art barroc a Catalunya Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
4 5 6
ACTIVITATS ECONÒMIQUES I ESPAIS GEOGRÀFICS 1. L’activitat econòmica. Components i sectors 2. Els agents econòmics i les seves relacions 3. Factors de producció. Recursos, capital, tecnologia i feina 4. Els sistemes econòmics 5. Tendències econòmiques actuals. La globalització 6. Les àrees geoeconòmiques Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
EL SECTOR PRIMARI. ELS ESPAIS AGRARIS 1. Els espais agraris 2. L’activitat agrària. Els factors físics 3. L’activitat agrària. Els factors humans 4. L’agricultura. Diversitat i tipus 5. L’agricultura. Sistemes agraris tradicionals i avançats 6. La ramaderia. Formes d’explotació i models 7. L’explotació forestal i la pesca Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
ELS SECTOR SECUNDARI. ELS ESPAIS INDUSTRIALS 1. El sector secundari 2. Bases de l’activitat industrial (I). Les matèries primeres 3. Bases de l’activitat industrial (II). Les energies tradicionals 4. Bases de l’activitat industrial (III). Les energies alternatives 5. L’energia al món. L’estalvi energètic 6. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (I) 7. Indústria i globalització (I). Tipus i factors de localització 8. Indústria i globalització (II). Les àrees industrials del món Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
21
7 8 9 22
EL SECTOR TERCIARI. ESPAIS I ACTIVITATS 1. Els espais terciaris 2. El transport (I). Xarxes i situació actual 3. El transport (II). Els sistemes de transports 4. El turisme (I). Modalitats i espais turístics 5. El turisme (II). Efectes i polítiques turístiques 6. Les activitats comercials 7. El comerç interior 8. El comerç exterior Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A EUROPA. ELS TRES SECTORS 1. El sector primari 2. El sector secundari 3. El sector terciari Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA I A CATALUNYA 1. El sector primari a Espanya. Els paisatges agraris i la pesca 2. El sector secundari a Espanya. Mineria i indústria 3. El sector terciari (I). Comerç i transport 4. El sector terciari (II). El turisme 5. El sector primari a Catalunya 6. El sector secundari a Catalunya 7. El sector terciari a Catalunya Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
10 11 12
RECURSOS NATURALS I IMPACTES MEDIAMBIENTALS 1. El medi i els recursos naturals 2. L’ésser humà i el medi ambient 3. Els problemes del relleu i del sòl 4. Els problemes de l’aigua i de l’atmosfera 5. La desforestació i la pèrdua de la biodiversitat 6. Els problemes medioambientals a Espanya i a Catalunya Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES I CONFLICTES MUNDIALS 1. Com es mesuren les desigualtats? 2. Els graus de desenvolupament 3. Les causes del desenvolupament desigual 4. Evolució recent de les desigualtats mundials 5. Les desigualtats socioeconòmiques a Europa 6. Les desigualtats socials i regionals a Espanya 7. Reptes pendents del desenvolupament humà (I) 8. Reptes pendents del desenvolupament humà (II) 9. Conflictes bèl·lics i desigualtats Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL 1. L’organització política mundial. Estats i fronteres 2. Els sistemes polítics dels Estats 3. L’organització política i territorial d’Espanya 4. L’organització política i territorial de Catalunya 5. L’organització política i territorial de la Unió Europea 6. Les relacions internacionals (I). Diversitat i desigualtat 7. Les relacions internacionals (II). Cooperació i integració Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
23
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, ja que els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és indicativa i orientadora (TOTAL: 105 hores).
UNITAT 1 1. L’edat moderna 2. Els descobriments (I). Causes d’un procés 3. Els descobriments (II). Viatges i viatgers
UNITAT 3
HORES LECTIVES
1h
1. El segle xvii. Transformacions i conflictes
1h
1,30 h
2. Els règims polítics 3. La població i l’economia d’Europa
4. Transformacions econòmiques i canvis socials
1h
5. Reforma i Contrareforma
1h
6. L’humanisme. La nova visió de l’ésser humà
1h
7. El renaixement a Itàlia i a Espanya (I). L’arquitectura.
1h
8. El Barroc a Europa
8. El Renaixement a Itàlia i a Espanya (II). Escultura i pintura
1h
10. Catalunya al segle xvii
Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
UNITAT 2 1. El regnat dels Reis Catòlics 2. L a monarquia hispànica
1h
1h 1h
4. La relació entre la monarquia dels Àustria i Catalunya
1h
5. La conquesta i la colonització d’Amèrica
1h
6. Economia, societat i vida quotidiana
1h
8. L’escultura i la pintura del Renaixement a Espanya 9. El Renaixement a Catalunya Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
1h
5. La societat i la vida quotidiana a Europa i a Espanya
1h
6. La ciència i la cultura
1h
7. El llegat artístic. El Barroc 9. El Barroc a Espanya i Amèrica
Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
HORES LECTIVES
1,30 h 1h 1h
1h
4. La monarquia hispànica al segle xvii
11. L’art barroc a Catalunya
3. La política dels Àustria
7. La cultura i l’arquitectura del Renaixement a Espanya
24
HORES LECTIVES
UNITAT 4
1h 1h 1,30 h 1h
HORES LECTIVES
1. L’activitat econòmica. Components i sectors
1h
2. Els agents econòmics i les seves relacions
1h
3. Factors de producció. Recursos, capital, tecnologia i feina
1h
4. Els sistemes econòmics
1h
5. Tendències econòmiques actuals. La globalització. 6. Les àrees geoeconòmiques mundials Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
1,30 h 2h 1h
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
UNITAT 5
HORES LECTIVES
UNITAT 7
HORES LECTIVES
1. Els espais agraris
1h
1. Els espais terciaris
1h
2. L’activitat agrària. Els factors físics
1h
2. El transport (I). Xarxes i situació actual
1h
3. L’activitat agrària. Els factors humans
1h
3. El transport (II). Els sistemes de transport
1h
4. L’agricultura. Diversitat i tipus
1h
5. L’agricultura. Sistemes agraris tradicionals i avançats
2h
4. El turisme (I). Modalitats i espais turístics
6. La ramaderia. Formes d’explotació i models
5. El turisme (II). Efectes i polítiques turístiques
1,30 h
6. Les activitats comercials
1h
7. L’explotació forestal
7. El comerç interior
1h
Posa a prova el teu aprenentatge
8. El comerç exterior
1h
Posa a prova les teves competències
1,30 h 1h
Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
UNITAT 6
HORES LECTIVES
1. El sector secundari
1h
2. Bases de l’activitat industrial (I). Les matèries primeres
1h
UNITAT 8
1h
2. El sector primari
1h 1h
4. El sector terciari
1h
1h
3. El sector secundari
4. Bases de l’activitat industrial (III). Les energies alternatives
1h
Posa a prova el teu aprenentatge
5. L’energia al món. L’estalvi energètic
1h
6. Evolució de la indústria i dels seus paisatges
1h
7. Indústria i globalització (I). Tipus i factors de localització
1h
8. Indústria i globalització (II). Les àrees industrials del món
1,30 h
Posa a prova les teves competències
1h
HORES LECTIVES
1. La població activa
3. Bases de l’activitat industrial (II). Les energies tradicionals
Posa a prova el teu aprenentatge
1h
Posa a prova les teves competències
UNITAT 9
1,30 h
HORES LECTIVES
1. El sector primari a Espanya (I). Els paisatges agraris
1h
2. El sector secundari a Espanya. Mineria i energia
1h
3. El sector terciari (I). Comerç i transport
2h
4. El sector terciari (II). El turisme
2h
5. El sector primari a Catalunya
1h
6. El sector secundari a Catalunya
1h
7. El sector terciari a Catalunya
1h
Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
1,30 h
25
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
UNITAT 10 1. El medi i els recursos naturals
1h
2. L’ésser humà i el medi ambient
1h
3. Els problemes del relleu i del sòl
1h
4. Els problemes de l’aire i de l’atmosfera
2h
5. La desforestació i la pèrdua de la diversitat
2h
6. Els problemes mediambientals a Espanya i a Catalunya
2h
Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
1,30 h
UNITAT 12
HORES LECTIVES
1. L’organització política mundial. Estats i fronteres
1h
2. Els sistemes polítics dels Estats
1h
3. L’organització política i territorial d’Espanya
1h
4. L’organització política i territorial de Catalunya
1h
5. L’organització política i territorial de la Unió Europea
1,30 h
6. Les relacions internacionals (I). Diversitat i desigualtat
1h
HORES LECTIVES
7. Les relacions internacionals (II). Cooperació i integració
1h
1. Com es mesuren les desigualtats?
1h
Posa a prova el teu aprenentatge
2. Els graus de desenvolupament
1h
Posa a prova les teves competències
UNITAT 11
3. Les causes del desenvolupament desigual 4. Evolució recent de les desigualtats mundials
1,30 h
5. Les desigualtats socioeconòmiques a Europa
1h
6. Les desigualtats socials i regionals a Espanya
1h
7. Reptes pendents del desenvolupament humà (I)
1h
8. Reptes pendents del desenvolupament humà (II)
1h
9. Conflictes bèl·lics i desigualtats
1h
Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències
26
HORES LECTIVES
1h
1h
UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1. L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI Presentació de la unitat L’estudi de l’edat moderna s’inicia amb una presentació dels canvis en el panorama internacional i en els aspectes polítics, econòmics, socials, culturals i artístics respecte del període medieval precedent. En primer lloc, es tracten els descobriments geogràfics, incidint en les seves causes i en l’ampliació del món conegut fins aleshores. A continuació, s’aborden els principals canvis de l’edat moderna a Europa: el naixement de l’estat modern, el creixement demogràfic, el progrés de l’economia, els canvis en la societat estamental, la ruptura de la unitat religiosa per la reforma protestant i la reforma de l’Església catòlica; els trets de la nova mentalitat humanista; i les aportacions arquitectòniques, escultòriques i pictòriques del Renaixement. La tècnica de treballar amb el temps i l’espai històrics reforça l’adquisició d’aquests continguts bàsics, ja treballats en cursos anteriors.
Elements transversals Foment de la lectura i comprensió lectora Al principi de cada apartat s’ha de deixar a l’alumnat que llegeixi, primer, de manera individual, cada un dels epígrafs i, posteriorment, un dels alumnes ha de fer el mateix, però en veu alta i per a tota la classe. Aquesta lectura afavorirà la comprensió lectora i potenciarà l’interès per la lectura en grup. Per fomentar el coneixement sobre les guerres de religió a través d’un llibre es pot proposar llegir un fragment de El mercader de Venècia, de William Shakespeare (Vicens-Vives), sobre un jueu que es refugia a Venècia, a l’empara de les persecucions que pateixen, al segle xvi, els membres de la seva religió. S’hauran de reforçar, al llarg de tota la unitat, els termes i conceptes bàsics relacionats amb l’estat modern, la Reforma i Contrareforma, el Renaixement i l’humanisme.
27
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Expressió oral i escrita •C om que el llibre és fungible l’alumnat haurà de tenir molta cura en l’expressió escrita o la redacció, provant sempre d’esmenar els errors per tal d’aprendre de les errades. És important fer resums de les característiques de la monarquia autoritària, de les reformes religioses, de l’humanisme i del Renaixement. Igualment és important la redacció a l’hora de definir termes com monarquia autoritària, diplomàcia... Així com el fet de saber esquematitzar quan es facin quadres comparatius. • A mesura que es vagi desenvolupant la unitat, l’alumnat haurà de tenir especial cura a expressar correctament les idees principals. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, el professorat pot anar fent comentaris orals de les imatges tot fomentant la participació de l’alumnat en veu alta i en grup.
Foment de les TIC •A internet hi ha pàgines i adreces que, aprofitant les pissarres digitals i els recursos informàtics de què disposen molts centres, es poden usar per aconseguir que l’alumnat assimili de forma amena els continguts de la unitat, com, per exemple mitjançant recreacions, animacions virtuals i activitats interactives. Algunes adreces d’internet interessants per a la unitat les trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Vídeos a internet: América, un nuevo mundo (rtve.es); El descobriment d’Amèrica (Canal National Geographic, a Youtube); Palacios renacentistas (Artehistoria); Miguel Ángel, una superestrella (Canal Historia); Leonardo da Vinci (Canal Història); Visitem la Capella Sixtina (InfoK).
Cura del medi ambient Si bé aquesta unitat didàctica no sembla que tingui una relació directa amb el medi ambient, aquest tema es pot incloure de manera transversal en treballar els descobriments i les seves conseqüències als països colonitzats. Així, les noves formes d’agricultura i ramaderia o els avenços científics i tècnics duts a aquests nous països des del «Vell Continent», poden mostrar com l’activitat humana produeix sempre un efecte secundari no desitjat en la degradació mediambiental.
Anticipació de tasques Sempre s’ha de partir dels coneixements previs que té l’alumnat, per la qual cosa per començar la unitat, i a partir del títol d’aquesta, el professorat haurà de sentir el que els suggereix «inici de l’edat moderna»: Què és l’edat moderna? A què es refereix el terme «edat»? Si fem referència a «moderna» quina «edat» hi va haver abans? Per què es diu moderna, aquesta etapa de la història? És un bon moment també per recordar la cronologia per al qui s’ha de limitar a estudiar els segles xv i xvi, i establir les dates en les quals comencen i acaben aquestes centúries.
28
UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
Mapa conceptual L’EDAT MODERNA es van produir
Descobriments geogràfics
Naixement de l’estat modern
Progrés de l’economia
Canvis religiosos
van tenir
dut a terme per
es va reflectir en
van donar lloc a
Causes
Monarquies autoritàries
Polítiques Econòmiques Científiques Tècniques Religioses Ideològiques
van reforçar el seu poder utilitzant
Activitats agràries
Reforma luterana
Artesania
Reforma calvinista
Comerç Capitalisme comercial
Instruments
Humanisme difós a través de
Reforma anglicana
Viatges Acadèmies Impremta
Guerres de religió
Exploracions portugueses
Canvis demogràfics
Descobriment d’Amèrica
reflectits en
Repartiment del món
Augment de la població
Contrareforma catòlica Concili de Trento Transformacions socials
es divideix en
va ser impulsat per
Períodes
Mecenes
es va reflectir en Arquitectura Escultura
Cinquecento
es va manifestar en
van provocar
van conduir a
Quattrocento
Canvi de mentalitat
Mèdici
Papes
les seves idees, aplicades a l’art, van donar lloc a Renaixement artístic sorgit a Itàlia al segle xv
es va difondre a Altres països europeus
Pintura
29
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1
Recursos didàctics Cartografia i diccionaris artístics •G lobus terraqüi i mapes del món en els segles xv i xvi (mapa de Fra Maür, de Juan de la Cosa...). •A tlas del Mundo, Anaya, Madrid, 1998. •F atàs, G., i Borràs, G. M.: Diccionario de términos de arte y arqueología, Alianza Editorial, Madrid, 1988.
Audiovisuals •V ídeos i DVD: Martín Lutero (2 DVD. Áncora Audiovisual); Las guerras de religión (Vídeo. Áncora Audiovisual); El Renacimiento y la época de los descubrimientos (Vídeo. Áncora Audiovisual); Explorar el Renacimiento (Vídeo. Áncora Audiovisual); El Renacimiento. Grandes Épocas del Arte (Vídeo. Metrovídeo, Madrid); Renacimiento Historia Universal del Arte (Vídeo. MEC. 86 minuts); Los Médicis, padrinos del Renacimiento (4 DVD. Áncora Audiovisual); La Florencia de los Médicis. Las ciudades del arte (Vídeo-CD. Ediciones Dolmen); La Roma de Miguel Ángel y Rafael. Las ciudades del arte (Vídeo-CD. Ediciones Dolmen); Leonardo da Vinci/Durero. Genios de la pintura II (Ediciones Dolmen); Primitivos flamencos (Vídeo. MEC. 13 minutos); Van Eyck. Genios de la pintura II (Ediciones Dolmen). •C D-ROM: Artistes i mecenes: Artistas y mecenas. Los grandes momentos del Arte (Ediciones Dolmen). Sobre el Renacimiento italiano: El despertar de Europa. Los grandes momentos del Arte. (Ediciones Dolmen). Sobre el Renacimiento europeo: Botticelli. Genios de la pintura I (Ediciones Dolmen).
Bibliografia per al professorat •A rgan, G. C.: El arte moderno. Del iluminismo a los movimientos contemporáneos. Ediciones Akal, Madrid, 2004. •B enassar, B.: La Europa del Renacimiento. Anaya, Colección Biblioteca Básica de Historia, Madrid, 2003. •B urke, P.: La cultura popular en la Europa moderna. Alianza Editorial, Madrid, 2001. •C ameron; E.: Historia de Europa. Oxford. El siglo xv. Crítica, Barcelona, 1983. •G amarra Caballero, J. M.: Historia Moderna. Diputación Provincial de Madrid, 2008. •H inrichs, E.: Introducción a la Historia de la Edad Moderna. Ediciones Akal, Barcelona, 2001. •R ibot, L.: Historia del mundo moderno. Editorial Actas, Madrid, 2006. •T allon, A.: La Europa del Renacimiento. Davinci Continental, Barcelona, 2009. •D iversos autors: Historia Moderna. Ediciones Akal, Barcelona, 1991. •D iversos autors: Manual de Historia Moderna. Ariel, Barcelona, 2000.
30
UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió històrica COMPETÈNCIES C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.
CRITERIS Criteris comuns de l’etapa (història) 1. L’alumne ha de ser capaç de distingir els períodes convencionals de la història.
INDICADORS 1.1. Sap relacionar dates amb esdeveniments històrics concrets.
CONTINGUTS – L’Edat Moderna.
ACTIVITATS 1 (pàg. 10), 2, 3 i 4 (pàg. 11).
1.2. Coneix diferents èpoques històriques i els trets que les caracteritzen. 1.3. Adquireix i domina nou vocabulari històric.
Criteris de 3r d’ESO (història) 10. L’alumne ha de ser capaç de sintetitzar les causes que van dur als grans descobriments geogràfics dels segles xv i xvi.
C2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.
10.1. Sap explicar les causes científiques i tècniques dels descobriments geogràfics.
–E ls descobriments. 1, 2, 3, 4, 5 i 6 Causes d’un procés. (pàgs 12-13), 1, 2, 3, 4 Viatges i viatgers. i 5 (pàg. 14 i 15), 2 (Posa a prova el teu aprenentatge)
10.2. Coneix l’objectiu dels descobridors i les principals rutes.
14. L’alumne ha de ser capaç d’analitzar les causes de la Reforma protestant i la seva difusió, així com de la Contrareforma.
14.1. Sap elaborar un eix – Canvis i conflictes cronològic. religiosos. Reforma i Contrareforma. 14.2. Organitza la informació de manera eficient.
1, 2 i 3 (pàg. 19), 3 (Posa a prova el teu aprenentatge)
Criteris comuns de l’etapa (història)
2.1. Sap definir conceptes històrics.
1, 2, 3 i 4 (pàg. 17)
2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia.
2.2. Interpeta bé la informació cartogràfica i en sap extreure conclusions.
–T ransformacions econòmiques i canvis social.
2.3. Cerca informació més enllà de la que li proporciona el llibre. 2.4. Elabora i sintetitza informació a partir de dades històriques determinades.
31
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió cultural i artística COMPETÈNCIES C8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.
CRITERIS Criteris de 3r d’ESO (història) 13. L’alumne ha de ser capaç de descriure les característiques del Renaixement i del Barroc, i identificarne algunes obres rellevants.
INDICADORS 13.1. Adquireix i domina nou vocabulari històric.
CONTINGUTS
ACTIVITATS
–L ’humanisme. La nova visió de l’ésser humà.
1, 2, 3 i 4 (pàg. 21), 1 (Posa a prova el teu aprenentatge), 1, 2 i 3 (Posa a prova les teves competències)
2.1. Sap valorar les imatges artístiques del Renaixement italià.
–E l Renaixement a Itàlia: l’arquitectura.
1, 2, 3 i 4 (pàg. 23).
2.2. Interpreta els canvis i les continuïtats que van representar el Quattrocento i el Cinquecento.
–E l Renaixement a Itàlia: l’escultura i la pintura.
1, 2, 3, 4 i 5 (pàg. 25).
2.3. Analitza les obres d’art del Renaixement com a fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat.
–E l Renaixement fora d’Itàlia.
13.2. Coneix l’humanisme i en sap distingir les principals escoles. 13.3. Reconeix les principals figures del Renaixement a Itàlia en els camps de l’arquitectura, l’escultura i la pintura, i les característiques del moviment. 13.4. Reconeix les obres del Renaixement europeu i les seves principals característiques. L’escola flamenca i Albrecht Dürer.
C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.
32
Criteris comuns de l’etapa 2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia.
4 (Posa a prova el teu aprenentatge)
UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NCI E S CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi.
CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius.
CC3. Cronologia i temps històric.
CC13. Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals.
CC4. Coneixements històrics temporals. CC5. Fonts primàries i secundàries. CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica. CC7. La memòria històrica. CC8. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat. CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics. CC11. Les dones en la història i en les societats actuals.
Solucionari Pàgines 8-9
JUGA AMB EL TEMPS
CC14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural. CC15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura i l’art, i en les mentalitats. CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses. CC18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial.
2.
1789, Revolució Francesa, final de l’edat moderna; 1492, descobriment d’Amèrica, inici de l’edat moderna; 1453, presa de Constantinoble pels turcs, inici de l’edat moderna.
1. El 1453 els turcs prenen Constantinoble.
3. a) Europa occidental i les costes de la mar Medi-
El 1492 es produeix el descobriment d’Amèrica. S’inicia l’edat moderna.
terrània. b) Portugal. c) Espanya, per bé que Portugal tenia també grans extensions. d) L’oceà Atlàntic.
2. El canvi que s’aprecia és que al mapa de 1407 no-
4. a) Vertadera; b) Falsa; c) Falsa; d) Vertadera.
més es representen tres continents: Europa, Àfrica i Àsia, mentre que al mapa portuguès de 1565 també hi apareix Amèrica i el que sembla l’Antàrtida sense gel, encara que en realitat pot ser la costa de la Patagònia, i l’error es deu al fet que Diego Homen es va basar en mapes anteriors (com el de Piri Reis). a) La societat estamental. b) Apareixen altres religions: calvinistes, anglicans, luterans i catòlics.
3. Brunelleschi, Donatello, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel...
Pàgines 10-11
1. L’EDAT MODERNA 1. 1453, presa de Constantinoble pels turcs; 1469,
Santa Maria Novella; 1494, Tractat de Tordesillas; 1517, Luter rebutja les indulgències i publica les 95 tesis contra aquestes indulgències; 1540, Ignasi de Loiola funda la Companyia de Jesús; 1541, Miquel Àngel acaba els frescos de la Capella Sixtina; 1543, mor Copèrnic, formulador de la teoria heliocèntrica.
Pàgines 12-13
2. ELS DESCOBRIMENTS (I). CAUSES D’UN PROCÉS 1. Constantinoble; cap a l’oest; l’Índia. 2. Quadrant, brúixola, astrolabi; portolà. 3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: vela triangular; borda alta; bodegues àmplies; veles quadrades; tres pals per navegar més ràpid.
4. Perquè van permetre navegar als vaixells sense
tenir la costa a la vista. A més, es van construir nous vaixells que permetien aprofitar els vents i suportar el fort onatge de l’Atlàntic, gràcies a les gran veles i a la borda alta.
5.
La caiguda de Constantinoble a mans dels turcs l’any 1453.
6. Resposta oberta. 33
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Pàgines 14-15
3. ELS DESCOBRIMENTS (II). VIATGES I VIATGERS 1. L’objectiu portuguès era accedir
a l’or del Sudan i comerciar amb les Índies, vorejant la costa d’Àfrica. El dels castellans era demostrar que la Terra era rodona i que es podia arribar a l’Índia navegant cap a l’oest. Colom no va assolir l’objectiu, perquè va arribar a l’illa de Guanahaní (Bahames) i allò que en realitat va descobrir va ser un continent que s’interposava entre Europa i Àsia.
2.
En el seu primer viatge (1492-1493) Colom va partir del port de Palos en direcció a les Illes Canàries. Des d’allà va arribar a diverses illes del Carib: Guanahaní (San Salvador), Juana (Cuba) i la Hispaniola (Santo Domingo), des d’on va tornar a Lisboa, fent escala a les illes Açores.
3. Amerigo Vespucci, Magalhães i Elcano, Bartolomeu Dias.
4. El tractat de Tordesillas regulava el descobriment
dels territoris americans, i deixava per a Castella els situats a l’oest d’un meridià traçat a 370 llegües (uns 2.000 km) a l’oest de les illes de Cap Verd, i a Portugal els situats a l’est de l’esmentat meridià.
primer el clergat i després la noblesa. A la part inferior, major, estarien primer la burgesia i per sota els grups urbans i la pagesia, els que mancaven de privilegis. El rei va augmentar el seu poder; la noblesa i el clergat van mantenir gairebé intactes el poder econòmic i els privilegis; la burgesia es va imposar sobre els altres grups urbans; la pagesia va millorar les seves condicions de vida a l’Europa Occidental, però va mantenir la subjecció a la terra a l’Europa Oriental.
3.
a) Les causes del creixement van ser la millora de les collites, la desaparició de la pesta i una relativa pau. Les seves conseqüències van ser l’augment lent de la població, que va aconseguir incrementar la demanda de productes agrícoles i artesanals, així com estimular el comerç. b) L’elevada taxa de mortalitat, causada per les malalties infeccioses, el retard de la medicina i la falta d’higiene.
4. a) Vertadera; b) Falsa; c) Vertadera; d) Falsa. Pàgines 18-19
5. REFORMA I CONTRAREFORMA 1.
5.
El descobridor d’Amèrica, com a nou continent, va ser el navegant italià Amerigo Vespucci, que va donar nom al continent.
AUTOR DE LA REFORMA
DOCTRINA REFORMISTA
EXTENSIÓ GEOGRÀFICA
Martí Luter
Reforma luterana
Estats alemanys, centre i nord d’Europa
Joan Calví
Reforma calvinista
Països Baixos, Suïssa, Escòcia, França (hugonots) i Anglaterra (puritans)
Enric VIII
Reforma luterana
Anglaterra i nordest d’Irlanda
Pàgines 16-17
4. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS 1. a) Països més poblats: Sacre Imperi i França. b) Menys poblat: Portugal.
2. Resposta oberta. Es pretén que l’alumnat extregui la informació del text per definir les classes socials de la societat estamental. La piràmide tindria a la cúspide la figura del rei i estaria dividida en dues parts: la primera, molt petita, en la part superior, estaria formada pels estaments privilegiats:
34
2. a) El catolicisme, b) La luterana; c) No, perquè Irlanda era catòlica; d) El catolicisme.
3.
a) Falsa; b) Vertadera; c) Vertadera; d) Falsa; e) Vertadera; f) Vertadera.
UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Pàgines 20-21
Pàgines 22-23
6. L’HUMANISME. LA NOVA VISIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ 1.
7. EL RENAIXEMENT A ITÀLIA I A EUROPA (I). L’ARQUITECTURA 1. La cúpula de la catedral de Florència és la pri-
5 1 4
3 2
6
2. Taula:
2. Pels pisos horitzontals en els quals els ressalts
CORRENTS HUMANÍSTICS
ES VA OCUPAR DE…
REPRESENTANTS PRINCIPALS
Literari i filosòfic
Traduir i comentar escrits clàssics, utilitzant els textos originals.
Pico della Mirandola i Nicolau Maquiavel
Religiós
Conjugar l’admiració pels pensadors antics amb el missatge de l’Evangeli.
Científic
mera obra arquitectònica del Renaixement. Quan Brunelleschi va guanyar el concurs per construir-la, la cúpula arribava ja fins al tambor d’arrencada. El mestre florentí va tenir l’honor de resoldre el problema constructiu derivat de les seves enormes dimensions. Per resoldre’l, va realitzar un disseny octogonal de doble closca; és a dir, dues cúpules superposades, inspirant-se en el Panteó d’Agripa. Començada el 1420 i acabada el 1436, pesa 36.500 tones, i es va construir fent servir màquines elevadores i grues dissenyades per Brunelleschi mateix. En podeu trobar més informació al vostre espai personal del web www.barcanova.cat.
Explicar els fenòmens de la naturalesa utilitzant la raó, l’observació i l’experimentació.
Erasme de Rotterdam i Thomas More
Nicolau Copèrnic, Paracels i Andreas Vesalius
dels carreus decreixen cap a dalt; les finestres eren emmarcades per pilastres dòriques, jòniques i corínties, i tenia una gran cornisa. L’interior es disposava entorn d’un pati.
3. Bramante. 4. Eix vertical Cúpula semiesfèrica Cilindre
3. Inventor de la impremta ➔ Gutenberg
Primera impremta a Espanya va ser a... ➔ Saragossa El paper va substituir... ➔ el pergamí A Catalunya, la primera impremta es va localitzar a... ➔ Barcelona
Rectangle
4. Les principals escoles humanistes es localitzaven
a Oxford, Londres, Deventer, París, Estrasburg, Verona, Màntua, Venècia, Ferrara, Florència i Roma. El principal centre de difusió de la impremta va ser Magúncia (Alemanya).
35
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Pàgines 24-25
Pàgines 26-27
8. EL RENAIXEMENT A ITÀLIA I A EUROPA (II). ESCULTURA I PINTURA 1. El Sant Sopar. Leonardo da Vinci aconsegueix la
POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. El gràfic conceptual fa referència als canvis esde-
sensació de profunditat combinant la perspectiva lineal amb l’esfumat o difuminat del contorn de les figures.
2. L’escultura de Miquel Àngel és de figures grandi-
oses i monumentals. El David (núm. 1) és un perfecte estudi anatòmic de passió i força continguda. El Moisès (núm. 3), que formava part del sepulcre del papa Juli II, destaca pel seu moviment i la seva mirada “terrible”. La Pietat del Vaticà (núm. 2) sorprèn per la joventut de la Mare de Déu i la seva composició triangular.
3. Quadre. PERÍODE ARTÍSTIC
Quattrocento
OBRES SIGNIFICATIVES
Ghiberti (escultor)
Portes del Paradís, baptisteri de la catedral de Florència
Donatello (escultor)
David, Sant Jordi i el Condotiero Gattamelata
Masaccio (pintor)
Trinitat i El pagament del tribut
bastián Elcano, van fer la primera volta al món i així van demostrar que la Terra era rodona. La va començar Maglhães i la va completar Elcano. Vasco da Gama va ser el primer navegant portuguès que va arribar a l’Índia, vorejant l’Àfrica, el 1498. Vasco Núñez de Balboa, va creuar l’istme de Panamà el 1513 i va descobrir la mar del Sud, que després s’anomenà oceà Pacífic.
Botticelli (pintor)
La Primavera i El Naixement de Venus
3. Quadre:
Miquel Àngel (escultor)
David, Moisès, Pietat. Tombes dels Mèdici.
Cinquecento
El Sant Sopar, La Gioconda i la Mare de Déu de les Roques
Miquel Àngel (pintor)
Frescos de la Capella Sixtina (Vaticà)
Rafael (pintor)
L’escola d’Atenes, Mares de Déu amb l’Infant
Resposta oberta.
5. La pintura de Miquel Àngel es caracteritza per la
importància del dibuix i el moviment a través del nu, la varietat de posicions i la representació del volum.
36
2. Fernão de Magalhães, juntament amb Juan Se-
ARTISTES
Leonardo da Vinci (pintor)
4.
vinguts des de mitjan segle xv i durant el segle xvi a Europa i que varen afectar tots els àmbits de la vida: amb els descobriments geogràfics a Àfrica, Amèrica i Àsia es va ampliar el món conegut pels europeus; la substitució dels regnes feudals per l’estat modern, amb les monarquies autoritàries; la nova mentalitat, l’humanisme, que substitueix la cultura medieval amb conceptes com a antropocentrisme; el redescobriment de l’Antiguitat i l’aparició d’un nou estil artístic, l’art del Renaixement, que substitueix aquella per una mentalitat més oberta; l’expansió del comerç transatlàntic i el coneixement de nous productes amb el desenvolupament comercial, així com el final de les guerres medievals.
DOCTRINA LUTERANA • Justificació per la fe •L liure interpretació de la Bíblia • Infal·libilitat del papa •D os sagraments: Baptisme i Eucaristia •S upressió del culte a la Mare de Déu i als sants • Litúrgia més simple
DOCTRINA CALVINISTA • Predestinació • Les persones estan destinades per Déu a salvar-se o a condemnar- se, al marge de les seves accions • La vida és religió • La gràcia sobirana • Els cinc punts del calvinisme
4. a) Pietat (Vesperbild): Quattrocento; Pietat del
Vaticà: Cinquecento. b) La primera és més rígida i arcaica; la segona es mostra més natural i clàssica. c) Naturalisme, tractament de les formes, estudi de l’anatomia, força i passió.
UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES 1. Es pretén que l’alumnat treballi amb seqüències cronològiques: b), e), f), c), d), a) i g).
3.
PASSAT
PRESENT
FUTUR
Ptolemeu Theophylactus
Luter Calví
Galileu Brahe Kepler
2. De Ptolemeu. Notes
37
