Guia Teresa Claramunt 4t. Mostra. Socials by Editorial Barcanova

a o s c S il

GUIA D’AULA ESO Programa

Teresa Claramunt

Aquest projecte editorial de l’àmbit social ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Francesc Solà Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Maquetació: Cristina Montero Aquesta guia d’aula correspon als continguts del llibre de Socials 4 (Programa Teresa Claramunt), de Manuel Burgos Alonso i María Concepción Muñoz-Delgado y Mérida. © 2021 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: juliol de 2021 ISBN: 978-84-489-5339-3 DL B. 12033-2021 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE CIÈNCIES SOCIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit social. Ciències socials: geografia i història. . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Ciències socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 1. El segle XVIII. L’època de la Il·lustració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 2. L’era de les revolucions (1770-1871) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Unitat 3. La Revolució Industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Unitat 4. Espanya. La crisi de l’Antic Règim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 5 Unitat 5. L’imperialisme i la Primera Guerra Mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Unitat 6. El període d’entreguerres i la Segona Guerra Mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Unitat 7. Espanya. Restauració i Guerra Civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 Unitat 8. Descolonització. Nova geopolítica mundial (1945-1991) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Unitat 9. Espanya. La dictadura de Franco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 Unitat 10. El món recent. Relacions i conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Unitat 11. El món recent. Globalització i diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 Unitat 12. Espanya. Transició política i democràcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134

EL PROJECTE DE

» PRESENTACIÓ

S A O I SC L

EL PROJECTE DE SOCIALS

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit de socials, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions. L LOU ITA INC CIA DIG ÈN

LLIC

Socials

4 ESO DOSS IER

Programa

Teresa Claramunt

EL PROJECTE DE SOCIALS El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula, per això consta dels materials següents: • • • • • •

La temporització orientativa del contingut del llibre. Una proposta de programació didàctica de cada unitat. Els continguts clau de cada unitat. Les solucions de totes les activitats. La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ). La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp . • La indicació de les activitats relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS ).

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA ja que els ritmes aplicable a tots els grups, temporització que sigui de l’alumnat que, per Es fa difícil establir una pot haver-hi alguna part diversos. D’altra banda, em. És per això d’aprenentatge solen ser uts i activitats que present no treballi tots els conting s, : 105 hores lecrístique (TOTAL caracte les seves va i orientadora oferim aquí només és indicati que la temporització que

» UNITAT 1. EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ Presentació de la unitat

tives) HORES LECTIVES

UNITAT 1 ó

1. L’Antic Règim i la Il·lustraci 2. Canvis polítics 3. Canvis econòmics (I)

4. Canvis econòmics (II) Els Borbó 5. El segle xviii a Espanya. Les reformes 6. El segle xviii a Espanya. borbòniques 7. La cultura i l’art xviii 8. Catalunya en el segle atge Posa a prova el teu aprenent cies Posa a prova les teves competèn

UNITAT 2 naris 1. Els processos revolucio Units 2. La revolució dels Estats (1789-1799) 3. La Revolució Francesa Francesa Revolució la 4. L’evolució de 4) (1799-181 ica 5. L’Europa napoleòn ció 6. L’època de la Restaura smes 7. Liberalisme i nacionali atge Posa a prova el teu aprenent cies Posa a prova les teves competèn

1h 1h 1,30 h 1h 1h 1h 1h 1h

HORES LECTIVES

UNITAT 3 Industrial 1. Les bases de la Revolució a la Gran Bretanya (I) Industrial 2. Les bases de la Revolució a la Gran Bretanya (II) indústria. 3. La mecanització de la La fàbrica ques 4. Les conseqüències econòmi l de la Revolució Industria de la 5. Les conseqüències socials Revolució Industrial 6. El moviment obrer 7. La cultura i l’art de l’època revolucionària atge Posa a prova el teu aprenent cies Posa a prova les teves competèn

1h 1h 1h 1h 1h 1h 1,30 h 1h

Aquesta unitat didàctica tracta els canvis experimentats durant el segle xviii per l’Antic Règim, l’etapa històrica anterior compresa entre els segles xv i xviii. En cada un dels apartats es contrasta els trets de la situació precedent i les reformes empreses en el segle xviii sota la influència del moviment ideològic de la Il·lustració. En una primera part, l’atenció se centra en les idees defensades pels il·lustrats; les crítiques a la monarquia absoluta; les noves polítiques econòmiques de la fisiocràcia, el liberalisme i les transformacions en les diferents activitats econòmiques, detallant-ne el comerç dels esclaus; i els canvis en la societat estamental. En una segona part, s’analitza la situació espanyola durant el segle xviii: la instauració dels Borbó i la política de reformes que varen dur a terme en els àmbits polític, econòmic i social. S’hi tracta també la Catalunya del segle xviii. La unitat es tanca amb les manifestacions principals de la cultura il·lustrada i de l’art rococó i neoclàssic. La tècnica sobre el treball amb fonts històriques facilita la comprensió dels sistemes utilitzats pels historiadors per conèixer els esdeveniments del passat.

HORES LECTIVES

UNITAT 4 i la França La crisi política. Carles IV

1. revolucionària ència 2. La guerra de la independ 4) i la Revolució Liberal (1808-181

Absolutistes 3. El regnat de Ferran VII. enfront de liberals (1833-1874) 4. La consolidació liberal fica 5. La transformació demogrà i econòmica 6. La societat de classes el 7. La cultura i l’art (I). Goya, Romanticisme i el Realisme de l’Antic 8. Catalunya durant la crisi Règim atge Posa a prova el teu aprenent cies Posa a prova les teves competèn

1h 1h 1h 1h 2h 1h 1h 1h

Elements transversals

HORES LECTIVES

Foment de la lectura i comprensió lectora

1,30 h

La lectura de fonts primàries és una eina fonamental per a la comprensió de les idees bàsiques de la Il·lustració, l’herència que ens va deixar aquest segle ha marcat la nostra civilització occidental. A l’epígraf 1 de la unitat es presenten fragments de l’obra de filòsofs que estableixen les bases de la societat actual. Aconsellem la lectura i el comentari amb les preguntes d’aquests textos. També aconsellem de llegir a classe un fragment de l’obra de Rousseau El contracte social, que pot ser un exemple d’això que assenyalem.

1h 1h 1,30 h 1h 1,30 h 1h 1h

UNITAT 11 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 11

24 C ON T IN G U T S C LA U D E LES C O M P ETÈ NC I E S CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explica ció, justificació, interpretació i argumentació, i vocabu lari propi.

CC19. Interacció entre els grups humans i el medi. Acti vitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Ma tèries primeres i fonts d’energia.

CC5. Fonts primàries i secundàries.

CC24. Globalització i intercanvi desigual. Mecanismes de cooperació internacional.

CC11. Les dones en la història i en les societats actuals. CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expres sius.

CC25. Desenvolupament humà sostenible.

CC13. Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodifica ció de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals.

CC28. Situacions de desigualtat, injustícia i discrimina ció.

CC15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cul tura i l’art, i en les mentalitats. CC18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imat ges de diferents característiques i suports.

Solucionari

CC29. Focus de conflicte en el món actual. CC30. Identitats personals i col·lectives. Pertinença i co hesió social.

4. Mercosur ➔ Brasil; TLCAN ➔ Canadà; ASACR ➔

Pakistan; CEI ➔ Rússia; CCEAG ➔ Aràbia Saudita; ANSEA ➔ Tailàndia.

JUGA AMB EL TEMPS

Pàgines 202-203

a) 1984; b) 1970; c) 2008; d) 1980; e) Neo keynesiana; f) Fallit; g) World Wide Web; h) Mies van der Rohe.

Pàgines 200-201

1. LA GLOBALITZACIÓ I LES SEVES CAUSES 1.

Resposta oberta. És un procés econòmic, tec nològic, polític i cultural a escala planetària que consisteix en la comunicació creixent i interdepen dència entre els diferents països. A través d’aquest procés s’uneixen mercats, societats i cultures, la qual cosa comporta transformacions a escala mun dial.

ODS (1, 2, 3, 4, 5) Resposta oberta. N’hi ha moltes i que abasten tots els objectius possibles en tots els terrenys: des de l’erradicació de la pobresa fins a la fi de la fam al món, des del rescat als immi grants sense papers fins a la cura de persones amb dsicapacitats… Per exemple, la Creu Roja Internaci onal, Metges Sense Fronteres, Save The Children, Proactiva Open Arms, etc.

A la Unió Europea, els EUA, el Japó, Corea del Sud, la Xina i Austràlia.

CC27. Drets humans.

Pàgines 198-199

130

CC26. Funcionament del sistema democràtic.

2. ÀMBITS I CONSEQÜÈNCIES DE LA GLOBALITZACIÓ 1. ODS (6, 7, 8, 9) Resposta oberta. Són un munt

de productes que comprem: indumentària o apa rells electrònics fabricats a l’Àsia, productes de la llar fets a l’Àfrica, etc.

a) A Europa i a Amèrica; b) A l’Àfrica i al Pròxim Orient; c) Sí, la gent que ha de deixar el seu lloc de naixement tria sovint països democràtics per viu rehi.

3. El gràfic demostra la globalització econòmica, i el

fet que al món cada cop hi ha més intercanvis inter nacionals de mercaderies. El procés es va accelerar en la dècada 19902000.

4. Bases

socials comporten el risc de substitució de les relacions personals per les virtuals: arran de la pandè mia es va generalitzar el teletreball, les classes vir tuals i la teleassistència mèdica, sobretot durant els períodes de confinament estricte. La globalització promou la difusió dels avenços mèdics i sanitaris: metges i investigadors d’arreu del món han pogut compartir els avenços en el tractament de la malal tia tan aviat com s’han produït. La globalització afavoreix la presa de consciència mediambiental: tothom ha acceptat que la Covid19 ha estat conse qüència de la pressió humana sobre els ecosiste mes, cosa que ha generat un debat global sobre els perills per a la humanitat dels actuals models de creixement econòmic.

Pàgines 204-205

3. LA DIVERSITAT DEL MÓN ACTUAL (I). SISTEMES POLÍTICS 1. El fet que el govern no té el control de tot el ter ritori.

Monarquia parlamentària, democràtica i descen tralitzada.

3. Resposta

oberta. Predomini de la democràcia sòlida: Nordamèrica i Europa occidental; predo mini de règims autoritaris: Àfrica central i Orient Mitjà.

ODS (16) Resposta oberta. S’hi observa un estancament, i seria desitjable que es produís un progrés de la democràcia arreu.

ODS (16) Resposta oberta.

Pàgines 206-207

4. LA DIVERSITAT DEL MÓN ACTUAL (II). SISTEMES ECONÒMICS 1. a) L; b) K; c) L; d) L; e) K; f) K

militars nordamericanes: P; Importació de tecnologia: E; Congressos mèdics: C; Ús de xar xes socials: S; Inversions financeres: E; Emissió de CO2: M.

Resposta oberta. Cuba, Xina, Corea del Nord, Laos, Vietnam.

3. A Turquia. A el Marroc.

ODS (3) S’han estès determinades malalties: la ràpida propagació de la pandèmia no hauria es tat possible sense el flux constant de persones en tre països derivat de la globalització. Les xarxes

ODS (1, 2, 3, 4, 5) Resposta oberta. Per exem ple, lloguers desorbitats, sous insuficients, sense

llarisme, atur, mala qualitat de l’aire per l’ús de ve hicles privats, excés de plàstic als supermecats…

Pàgines 208-209

5. LA DIVERSITAT DEL MÓN ACTUAL (III). LA SOCIETAT I LA CULTURA 1. Tradicionals

Postmodernes

Famílies nombroses

Diversos tipus de família

Desigualtats de gènere

Lluita per la igualtat home dona

Contrastos socials acusats Mínim consum i lleure

Contrastos socials més moderats Societat del lleure i del consum

ODS (5) Resposta oberta. Les dones no es quedarien embarassades sent adolescents, po ques moririen de part, totes tindrien accés als estu dis i a feines remunerades fora de la llar, i optarien als càrrecs polítics i de direcció empresarial en fun ció dels seus mèrits.

ODS (5, 16) Resposta oberta. A Catalunya viuen més d’un milió d’estrangers que han vingut a treballar i formar les seves famílies (la ciutat de Bar celona, té una quarta part de la seva població nas cuda fora). Un terç dels nens i nenes que neixen a Catalunya tenen com a mínim un progenitor estran ger. S’hi parlen més de 310 llengües diferents, hi ha persones de 184 nacionalitats, estan representades totes les principals religions i es fan més de mil ma trimonis cada any entre persones del mateix sexe.

Pàgines 210-211

6. ELS AVENÇOS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS 1. Resposta oberta. 2. A Europa i als EUA. 3.

ODS (4, 10) No, perquè hi ha una bretxa digi tal entre països i dins de les mateixes societats. Ar ran del confinament pel Covid19 de 2020, per exemple, es va fer palès que molts nens i nenes ca talans no es podien connectar a internet des de casa per seguir les classes en remot.

131

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat, i que el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

Socials

• Avaluació curricular: tres propostes en tres nivells de dificultat. • Avaluació competencial: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç. • Rúbriques i dianes d’avaluació. • Les orientacions metodològiques per als continguts.

GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL Programa

Teresa Claramunt

ACTIVITATS DE REFORÇ SOCIALS 4t ESO Nom ________ ____

____________

Unitat 2. L’ER A DE LES REVO LUCIONS

_______

Grup ________ _ Data ________ _

(1770-1871)

2.1. Quins canv is volien intro duir els revo lucionaris resp Règim en el pla ecte a l’Antic polític.

IAL COMPETENC AVALUACIÓ IALS 4t ESO 2.2. EnumSOC ______ era les causes _ Grup ___ ___ de la ___ Revo lució Ame___ ___ _________ a ___ ricana. _________ ______ Dat Nom ______ _________ Avaluació CIÓ QUALIFICA 1)

187 NS (1770-

REVOLUCIO A DE LES Unitat 2. L’ER est text: Llegeix aqu

tat 1 ES • Uni

U RÚBRIQ ó ci Il·lustra

tòrica nsió his

Dime

Pàgina

itat 3

11, Activ

ors Descript ció 1. Obten ació a d’inform textos partir de s. històric

Expert ) 4 (100 % Sé obtenir ció informa a partir nt fàcilme de os de text ors pensad s. il·lustrat

a de la

. L’èpoc

e XVIII

• El segl

DIANES • Unitat 1 • El segle L’època de la Il·lustració

XVIII.

Dimensió històrica ssoliment Nivell d’a Aprenent Avançat 2 (50 %) enir 3 (75 %) enir Sé obt u ció pro informa tir de bé a par de textos ors pensad ts. il·lustra

Sé obt ica ció bàs informa os de text a partir sadors de pen ts. il·lustra

Novell 1 (25 %)

per cultats Tinc difi ció informa obtenir os de text a partir sadors de pen ts. il·lustra

Pes

Gairebé sempre

De vegades

Mai

Pàgina 20, activitat 3

30 %

per cultats Tinc difi ció de nera r informa r de ma Sé usa ció usatos de informa tex prou bé bàsica ors del Sé usar de pensad II i nt 20 % ció de de textos del fàcilme informa segle XVI les Sé usar sadors de de pen os ació ne ció text II i form deduir- la informa ors del segle XVI les 2. Ús d’in de de pensad II i uda idees de textos uir-ne obting s ció. ors del segle XVI les idees ded de la històric Il·lustra pensad II i ne idees textos a uirre XVI ded ond ció. s segle stració. Il·lustra per resp ne les idee de la Il·lu tes deduirpregun per stració. des. cultats de la Il·lu planteja Tinc difi dominar ri ixo i uso adquiri Adquire abulari lari nou voc vocabu 10 % ixo nou sobre la Adquire òric nou òric sobre la històric lari hist nou hist abu ixo ció. ció voc ció. Il·lustra Adquire històric sobre la Il·lustra i Il·lustra i litat abulari uisició faci ció voc u Adq stra 3. Il·lu amb pro de nou sobre la facilitat l’uso prou bé. domini lta mo b lari. am vocabu b ostes i l’uso am Dono resp des. tat. ifica propie o de poc just Justific 10 % prou o amb les manera Justific a able les solides accept es. o de detall i respost ostes. Justific ai meves ves resp raonad a ent me ner nam ma 4. Rao uments at amb arg fonament per tes les meves cultats d’aspec amb la respostes. Tinc difi les meves ats les relacion ar bé actar . Sé redact clusions red clusions de història con ai con ar prou 10 % meves sintètic Sé redact ves a manera me de maneri ar dora. bé les entene s de Sé redact ent les ètica clusion i sint ió de dora. perfectam clusions con a sintètica entene 5. Redacc s de maner ves con ion dora. a i me conclus a ene ètic ner ent sint de ma manera ètica i dora. sint ene a. ent dor entene

4 Sempre

Redacto respostes detallades i comprensibles.

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat.

Conec les característiques de la societat estamental.

3 2 1 Extrec conclusions pròpies.

Entenc bé la informació dels textos històrics.

tilla sa de la Bas

La pre rs populars tres agitado moulins i d’al Lefebvre Camille Des que Georges l de 1789, ata. És allò El 13 de julio ,i . I París escl la rebel·lió aristòcrates a als le i pob fam la inciten en ça” –por a eran armeries, esp les i r en 1 com “po nar . Es saqueg va denomi de França– configura ció política arquia, es la regenera mon en la ça de esperan soldats fronten als recaptació populars s’en edificis de les turbes els odiosos destrueixen olutista, és urbana, es repressió abs una milícia símbol de la . És a dir, la tilla, el gran òria Bas hist la la i ” en d’impostos seva “irrupció la no per n feie pel pànic i Les masses ia produïda assaltada. l de 1789 ven titud el julio Estat. mul er la de Terc irrupció ries del revolucionà elits les cta de l’acció dire París, Comuna de la naixent ses, des de trolar les mas r una milícia litat de con decidir crea Amb la fina er Estat va Terc ït el , stru Ville S’havien con a l’Hotel de la situació. instal·lada ls que control de ments reia per tenir el le i els regi ular urbana AVALUA entre el pob a obeir CIÓ pop ontaments CURRIC es negaven hi havia enfr ULiAR es s soldats que d’un ant SOCIAL barricad dav te armament. S 4t ES cia: faltava poble insurrec el O milí r la a nya a per va gua milers de ia un problem Nom __ del matí, uns Només hi hav ______ primera hora les ordres. ______ de juliol, a ltar diversos ______ ar-ho, el 14 at, van assa __solu cion __ ts de la ciut ____ Per a __ -se diversos pun Avaluac van incautar i , ió ____ones, concentrats enGrup _____ lids ar dels Invà pers ________ _ l’Hospital Milit e ells el deData __ __ ons. arsenals, entr de can_ una vintena UNITAT i lls fuse 11. EL MÓ 32.000 QUAL N RECE IFICACI NT. GLOB Ó 1 OPCIÓ ALITZA A CIÓ I DI VERSIT AT

Activita t 1 — Dim ensió ge Observa ogràfica el mapa - Dimen sió ciutad i asseny certes. ala am ana b una creu les afirmac

ions qu e siguin

Valoro els arguments dels qui criticaven la societat estamental.

Faig servir el vocabulari històric amb precisió. Entenc la interpretació dels qui defensaven la societat estamental.

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE SOCIALS » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit de socials. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.

I ARTÍSTICA

DIMENSIÓ

     

GEOGRÀFICA

    

         



HISTÒRICA





          CULTURAL

CIUTADANA

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Socials posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1) i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %, l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 % i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems—, com els percentatges que hem atorgat a cada un, els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. TamRÚBRIQUES • Unitat 1 • El segle XVIII. Il·lustració L’època de bé, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu la elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió hist òrica

Pàgina 11, Acti

vitat 3

Descriptors

1. Obtenció d’informació a partir de texto s històrics.

Expert 4 (100 %)

Sé obtenir informació fàcilment a partir de textos de pensadors il·lustrats.

2. Ús d’informac obtinguda de ió Sé usar fàcilment informació de textos històr ics textos de per respondre a pensadors del preguntes segle XVIII i plantejades. deduir-ne les idees de la Il·lustració.

3. Adquisició i domini de nou vocabulari.

4. Raonamen t fonamentat d’aspectes relacionats amb la història.

5. Redacció de conclusions de manera sintèt ica i entenedora.

Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50 %)

Sé obtenir informació prou bé a partir de textos de pensadors il·lustrats.

Sé usar prou bé informació de textos de pensadors del segle XVIII i deduir-ne les idees de la Il·lustració.

Sé obtenir

informació bàsic a partir de texto a s de pensadors il·lustrats.

Sé usar de mane ra bàsica inform ació de textos de pensadors del segle XVIII i deduir-ne les idees de la Il·lustració.

Adquireixo nou Adquireixo nou vocabulari històr Adquireixo i ic vocabulari uso sobre la Il·lust històric nou ració sobre vocabulari la Il·lustració amb molta facilit històric at amb prou i l’uso amb facilitat i Il·lust sobre la ració. l’uso prou bé. propietat.

Justifico de manera raona da amb arguments i les meves respostes.

Justifico amb prou Justif ico de detall i solide sa les mane ra meves respo stes. acceptable les meves respo stes.

Novell 1 (25 %)

Pes

Tinc dificultats per obtenir inform ació a partir de texto s de pensadors il·lustrats.

Tinc dificultats per usar informació de textos de pensadors del segle XVIII i deduir-ne les idees de la Il·lustració.

Tinc dificultats per adquirir i domi nar nou vocabulari històric sobre la Il·lustració.

20 %

10 %

Dono respo stes poc justificades .

10 % Sé redactar Sé redactar perfectament prou les bé les meve meves concl s usions concl usions de de manera manera sintèt sintètica i ica i entenedora. entenedora.

Sé redactar bé les Tinc dificultats per meves concl usions redac tar les meve de manera s conclusions sintètica i de manera sintèt entenedora. ica i entenedora.

10 %

30 %

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Poques vegades), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

gle 1 • El se • Unitat ració DIANES la Il·lust de a oc L’èp a

ireb é 3 Ga

2 1

DIANES • L’època Unitat 1 • El se de la Il ·lustraci gle XVIII. ó cultura

sem pre

De veg ade

Dimensió

Ma i

Pàgina

l i artís tica

4 Sem pre

27, activ itat 3

3 2

ric

ió histò

Dimens

pre 4 Sem

XVIII.

, activitat gina 20

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Ma i

Pà

c Compren ment el perfecta tivitat. ut de l’ac conting Redacto s resposte es i detallad sibles. compren

Conec les de la stiques caracterí tal. estamen societat

DIANES • Unitat 1 • El segle XVIII. L’època de la Il·lustració

4 Sempre 3

Dimensió històrica

Gairebé sempre

De vegades

Pàgina 24, activitat 1

Mai

bé la Entenc ó dels informaci tòrics. textos his Redacto respostes detallades i comprensibles.

Valoro els i ts dels qu argumen ietat n la soc criticave tal. estamen

Valoro la transcendència històrica dels Decrets de Nova Planta. Faig servir el vocabulari històric amb precisió.

Sé interp retar obres d’a rt.

Identific o la influènc ia de l’antiguit at en l’art neoc làssic.

2 Extrec conclusions pròpies.

Organit zo la informac ió de manera eficient.

Entenc bé la informació dels textos històrics.

la Entenc ls qui ació de interpret en la defensav ental. am est societat

Soc capa ç de compara r obres d’art roc ocó i d’art ne oclàssic .

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat.

vir el Faig ser ic ri històr vocabula cisió. amb pre

Compren c perfecta ment l’enuncia t de l’activita t.

Extrec ions conclus pròpies.

Redacto resposte s detallad es i compren sibles.

Relaciono les fonts històriques amb els fets que he estudiat.

Valoro l’art rococó en el context de la seva èp oca.

Faig ser vir el vocabu lari artíst ic amb pre cisió.

Conec el paper de Felip V en el context de la seva època.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL » GEOGRAFIA i HISTÒRIA

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

C10

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

C11

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

C12

Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

C13

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

HISTÒRICA

DIMENSIONS

GEOGRÀFICA

CULTURAL I ARTÍSTICA

CIUTADANA

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no només quant al saber sinó pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE SOCIALS (GEOGRAFIA i HISTÒRIA) » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE SOCIALS

1. Antic Règim i Il·lustració 2. Canvis polítics 3. Canvis econòmics (I), 4. Canvis econòmics (II), 5. El segle xviii a Espanya (I) Els Borbó 6. El segle xviii a Espanya (II). Les reformes borbòniques 7. La cultura i l’art 8. Catalunya en el segle xviii Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

1. Els processos revolucionaris 2. La revolució dels Estats Units 3. La Revolució Francesa (1789-1799) 4. L’evolució de la Revolució Francesa 5. L’Europa napoleònica (1799-1814) 6. L’època de la Restauració 7. Lliberalisme i nacionalismes Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

3 20

EL SEGLE XVIII. L'ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

L'ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (I), 2. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (II), 3. La mecanització de la indústria. La fàbrica 4. Les conseqüències econòmiques de la Revolució Industrial 5. Les conseqüències socials de la Revolució Industrial 6. El moviment obrer 7. La cultura i l’art Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

ESPANYA, LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1. La crisi política. Carles IV i la França revolucionària 2. La guerra de la Independència i la revolució liberal (1808-1814) 3. El regnat de Ferran VII. Absolutistes enfront de liberals 4. La consolidació liberal (1833-1874) 5. La transformació demogràfica i econòmica 6. La societat de classes 7. La cultura i l’art (I). Goya, el Romanticisme i el realisme 8. Catalunya durant la crisi de l’Antic Règim Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

L'IMPERIALISME I LA PRIMER GUERRA MUNDIAL

EL PERÍODE D'ENTREGUERRES I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

1. Política i relacions internacionals 2. La Segona Revolució Industrial. 3. Les conseqüències socials de la Segona Revolució Industrial 4. L’imperialisme en el segle xix (I). Causes i formes de domini 5. L’imperialisme en el segle xix (II). L’expansió colonial 6. La Primera Guerra Mundial Esdeveniments i conseqüències 7. La cultura i l’art (I). L’arquitectura 8. La cultura i l’art (II). Primeres avantguardes Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

1. La Revolució Russa de 1917 2. L’economia (I). De la prosperitat a la crisi 3. L’economia (II). La Gran Depressió 4. L’ascens dels totalitarismes 5. El feixisme i el nazisme 6. La Segona Guerra Mundial 7. El disseny de la pau. L’ONU 8. La cultura i l'art entre 1919 i 1945 Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

7 8 9 22

ESPANYA. RESTAURACIÓ I GUERRA CIVIL 1. La Restauració borbònica. El sistema polític 2. Els problemes polítics en la Restauració 3. Alfons XIII i la dictadura de Primo de Rivera 4. La Segona República (I) 5. La Guerra Civil (1936-1939) 6. Població i economia entre 1875 i 1939 7. L’evolució artística 8. Catalunya entre 1875 i 1939 Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

DESCOLONITZACIÓ. NOVA GEOPOLÍTICA MUNDIAL (1945-1991) 1. La descolonització 2. L’època dels blocs 3. El bloc capitalista (I). 1945-1973. Política i economia 4. El bloc capitalista (II). 1945-1973. Canvis socials 5. El bloc capitalista (III). 1973-1991 6. El bloc comunista (I). 1945-1982 7. El bloc comunista (II). 1982-1991. Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

ESPANYA. LA DICTADURA DE FRANCO 1. La dictadura de Franco 2. La política del règim franquista 3. L’oposició a la dictadura 4. L’evolució econòmica 5. La població i la societat 6. La cultura i l’art 7. Catalunya durant el franquisme Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

EL MÓN RECENT. RELACIONS I CONFLICTES 1. La situació internacional actual. La multipolaritat 2. La Tríada (I). Els Estats Units i el Japó 3. La Tríada (II). La UE i els conflictes a Europa 4. L’ascens d’Àsia i els seus conflictes 5. Rússia i els seus conflictes 6. El món islàmic. Importància estratègica i conflictes 7. Amèrica Llatina i l’Àfrica Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

EL MÓN RECENT. GLOBALITZACIÓ I DIVERSITAT 1. La globalització i les seves causes 2. Àmbits i conseqüències de la globalització 3. La diversitat del món actual (I). Sistemes polítics 4. La diversitat del món actual (II). Sistemes econòmics 5. La diversitat del món actual (III). La societat i la cultura 6. Els avenços científics i tecnològics 7. L’art actual (I). Arquitectura i escultura 8. L’art actual (II). Pintura Posa a prova el teu aprenentatge. Posa a prova les teves competències

ESPANYA. TRANSICIÓ POLÍTICA I DEMOCRÀCIA 1. La Transició (I). L’inici de la democràcia 2. La Transició (II). La consolidació de la democràcia 3. Els governs de la democràcia (I). Del 1979 al 1996 4. Els governs de la democràcia (II). Del 1996 al 2011 5. Els governs de la democràcia (III). Del 2011 al 2020 6. Catalunya en democràcia 7. Població, economia i societat 8. Espanya a la UE i al món 9. Cultura i tendències actuals de l’art Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, ja que els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és indicativa i orientadora (TOTAL: 105 hores lectives)

UNITAT 1

HORES LECTIVES

1. L’Antic Règim i la Il·lustració

2. Canvis polítics

3. Canvis econòmics (I) 4. Canvis econòmics (II)

1,30 h

5. El segle xviii a Espanya. Els Borbó

6. El segle xviii a Espanya. Les reformes borbòniques

7. La cultura i l’art

8. Catalunya en el segle xviii

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 2

HORES LECTIVES

1. Els processos revolucionaris

2. L a revolució dels Estats Units

3. La Revolució Francesa (1789-1799)

4. L’evolució de la Revolució Francesa

5. L’Europa napoleònica (1799-1814)

6. L’època de la Restauració

7. Liberalisme i nacionalismes Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

1,30 h 1h

UNITAT 3 1. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (I)

2. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (II)

3. La mecanització de la indústria. La fàbrica

4. Les conseqüències econòmiques de la Revolució Industrial

5. Les conseqüències socials de la Revolució Industrial

6. El moviment obrer

7. La cultura i l’art de l’època revolucionària

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 4 1. La crisi política. Carles IV i la França revolucionària 2. La guerra de la independència i la Revolució Liberal (1808-1814)

HORES LECTIVES 1,30 h

3. El regnat de Ferran VII. Absolutistes enfront de liberals

4. La consolidació liberal (1833-1874)

5. La transformació demogràfica i econòmica 6. La societat de classes 7. La cultura i l’art (I). Goya, el Romanticisme i el Realisme 8. Catalunya durant la crisi de l’Antic Règim Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

HORES LECTIVES

1,30 h 1h 1,30 h 1h 1h

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 5

HORES LECTIVES

1. Política i relacions internacionals

2. La Segona Revolució Industrial

3. Les conseqüències socials de la Segona Revolució Industrial

4. L’imperialisme en el segle XIX (I). Causes i formes de domini

5. L’imperialisme en el segle XIX (II). L’expansió colonia

6. La Primera Guerra Mundial (I). Causes

7. La cultura i l’art (II). L’arquitectura 8. La cultura i l’art (II). Les primeres avantguardes Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 7 1. La restauració borbònica. El sistema polític

2. Els problemes polítics en la Restauració

3. Alfons XII i la dictadura de Primo de Rivera

4. La Segona República

5. La Guerra Civil (1936-1939)

6. Població i economia entre 1875 i 1939

7. L’evolució artística

8. Catalunya entre 1875 i 1939

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

1. La Revolució Russa del 1917 2. L’economia (I). De la prosperitat a la crisi

HORES LECTIVES 1h 1,30 h

3. L’economia (II). La Gran Depressió

2. L’època dels blocs

3. El bloc capitalista (I). 1945-1973. Política i economia

4. El bloc capitalista (II). 1945-1973. Canvis socials

5. El bloc capitalista (III). 1973-1991

6. El bloc comunista (I). 1945-1982

1h 1h

5. El feixisme i el nazisme

6. La Segona Guerra Mundial

7. El disseny de la pau. L’ONU

8. La cultura i l’art entre 1919 i 1945

7. El bloc comunista (II). 1982-1991. L’esfondrament de l’URSS i del bloc comunista

Posa a prova les teves competències

HORES LECTIVES

1. La descolonització

4. L’ascens dels totalitarismes

Posa a prova el teu aprenentatge

UNITAT 8 UNITAT 6

HORES LECTIVES

Posa a prova el teu aprenentatge

UNITAT 9

HORES LECTIVES

1. La dictadura de Franco

2. La política interior del règim franquista

3. L’oposició a la dictadura

4. L’evolució econòmica

5. La població i la societat

6. La cultura i l’art

7. Catalunya durant el franquisme

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 10 1. La situació internacional actual. La multipolaritat

2. La tríada (I). Els Estats Units i el Japó

3. La tríada (II). La UE i els conflictes a Europa

4. L’ascens de l’Àsia i els seus conflictes

5. Rússia i els seus conflictes

6. El món islàmic. Importància estratègica i conflictes 7. L’Amèrica Latina i l’Àfrica Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 11

1h 1h

3. Els governs de la democràcia (I). Del 1979 al 1996

4. Els governs de la democràcia (II). Del 1996 al 2011

5. Els governs de la democràcia (III). Del 2011 al 2020

6. Catalunya en democràcia

7. Població, economia i societat

8. Espanya a la UE i al món

9. Cultura i tendències actuals de l’art

HORES LECTIVES 1h 1h

3. La diversitat del món actual (I). Sistemes polítics

4. La diversitat del món actual (II). Sistemes econòmics

5. La diversitat del món actual (III). La societat i la cultura

6. Els avenços científics i tecnològics

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

HORES LECTIVES

2. La transició (II). La consolidació de la democràcia

2. Àmbits i conseqüències de la globalització

8. L’art actual (II). Pintura

UNITAT 12 1. La transició (I). L’inici de la democràcia

1. La globalització i les seves causes

7. L’art actual (I). Arquitectura i escultura

HORES LECTIVES

1h 1h

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1. EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ Presentació de la unitat Aquesta unitat didàctica tracta els canvis experimentats durant el segle xviii per l’Antic Règim, l’etapa històrica anterior compresa entre els segles xv i xviii. En cada un dels apartats es contrasta els trets de la situació precedent i les reformes empreses en el segle xviii sota la influència del moviment ideològic de la Il·lustració. En una primera part, l’atenció se centra en les idees defensades pels il·lustrats; les crítiques a la monarquia absoluta; les noves polítiques econòmiques de la fisiocràcia, el liberalisme i les transformacions en les diferents activitats econòmiques, detallant-ne el comerç dels esclaus; i els canvis en la societat estamental. En una segona part, s’analitza la situació espanyola durant el segle xviii: la instauració dels Borbó i la política de reformes que varen dur a terme en els àmbits polític, econòmic i social. S’hi tracta també la Catalunya del segle xviii. La unitat es tanca amb les manifestacions principals de la cultura il·lustrada i de l’art rococó i neoclàssic. La tècnica sobre el treball amb fonts històriques facilita la comprensió dels sistemes utilitzats pels historiadors per conèixer els esdeveniments del passat.

Elements transversals Foment de la lectura i comprensió lectora La lectura de fonts primàries és una eina fonamental per a la comprensió de les idees bàsiques de la Il·lustració, l’herència que ens va deixar aquest segle ha marcat la nostra civilització occidental. A l’epígraf 1 de la unitat es presenten fragments de l’obra de filòsofs que estableixen les bases de la societat actual. Aconsellem la lectura i el comentari amb les preguntes d’aquests textos. També aconsellem de llegir a classe un fragment de l’obra de Rousseau El contracte social, que pot ser un exemple d’això que assenyalem.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Expressió oral i escrita •É s fonamental en aquest nivell que l’alumnat domini un determinat vocabulari històric bàsic per referir-se a un període històric concret. El terme «sobirania» es comença a repetir a partir d’aquest moment i fins avui. La distinció entre absolutisme i parlamentarisme, amb tot el que suposa, ha de figurar entre els nostres objectius. Pensem que la forma ideal per desenvolupar l’expressió oral i escrita ha de ser el comentari de text amb unes pautes establertes.

Foment de les TIC •E l treball individual o en grup utilitzant com a eina l’ordinador per completar el text mitjançant activitats d’ampliació i reforç és essencial. A cada epígraf del tema apareixeran els webs que resultin més útils. No obstant això, a nivell general assenyalem un seguit d’adreces que podeu trobar al vostre espai personal al web www.barcanova.cat.

Educació en igualtat de gènere Un altre objectiu d’aquesta unitat és comprendre que la mentalitat racionalista va suposar a llarg termini la igualació dels drets polítics. Vegeu la Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana d’Olympe de Gouges.

Anticipació de tasques Per iniciar aquesta unitat suggerim qüestionar els alumnes i les alumnes sobre conceptes com ara fe, racionalisme, tradició, igualtat i ciutadania debatent-ne el significat. A continuació es pot comentar el gravat de Goya El somni de la raó produeix monstres. Així mateix, seria convenient exposar el motiu pel qual el segle xviii va suposar una era nova; per això es pot dividir la pissarra en dues parts i contraposar-hi conceptes que van caracteritzar l’Antic Règim amb aquells altres que es «descobreixen» en aquest segle, per acabar resumint amb la màxima de Kant sapere aude. S’ha d’insistir així mateix en el conflicte que va suposar el xoc de valors que se salda amb un període revolucionari.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Mapa conceptual EL SEGLE XVIII

per això, es coneix també com a

s’hi van produir canvis promoguts per

Segle de la Raó

Il·lustració

Segle de les Llums

van destacar especialment les idees

va ser el darrer segle de l’Antic Règim caracteritzat per – – – –

– Confiança en la raó – Fe en el progrés – Crítica Antic Règim es va difondre gràcies a

els teòrics principals van ser

Montesquieu Rousseau

Salons

Canvis econòmics

Canvis polítics així va sorgir el Despotisme Il·lustrat Equilibri europeu

avalats per noves polítiques econòmiques

Problema successori va provocar

fisiocràcia Liberalisme econòmic

Guerra de Successió

va suposar entronització

Canvis socials

van afectar

van sorgir

– Agricultura – Artesania a través

com A Espanya es va iniciar amb

van criticar

Voltaire

Enciclopèdia s’hi van produir

Política absolutista Economia agrària Societat estamental Influència de la religió

– Cultura il·lustrada – Art rococó – Art neoclàssic

– Feina a domicili – Manufactures Comerç

va acabar amb

Dinastia dels Borbó

va impulsar

Pau d'Utrecht

– Reformes polítiques – Reformes econòmiques – Reformes socials

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Recursos didàctics Cartografia i diccionaris artístics •D uby, G.: Atlas histórico mundial. Debate, Madrid, 2003. •G arcía de Cortázar, F.: Atlas de Historia de España. Planeta, Barcelona, 2005.

Audiovisuals • El perfum. Tom Tykwer, 2006. Aconsellem la lectura prèvia d’un fragment de la novel·la de P. Suskind del mateix títol, que trobareu al vostre Espai personal al web www.barcanova.cat. • Ilustración y liberalismo 1788-1814. UNED, que trobareu al vostre Espai personal al web www. barcanova.cat. •L a España de los Borbones. Colección Historia de España.

Bibliografia per al professorat •A malric, J. P. i Domergue, L.: La España de la Ilustración. Crítica, Barcelona, 2001. •B ennassar, M. B. i d’altres: Historia Moderna. Akal, Madrid,1980. •R udé, G.: Europa en el siglo xviii. Alianza Editorial, Madrid, 1978. • I m Hof, U.: La Europa de la Ilustración. Crítica, Barcelona, 1993. •D íaz, F.: Europa: de la Ilustración a la Revolución. Alianza Editorial, Madrid, 1994. •D omínguez Ortiz, A.: Carlos III y la España de la Ilustración. Altaya, Barcelona, 1996

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió històrica COMPETÈNCIES C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

C4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

CRITERIS Criteris comuns de l’etapa (història) 1. L’alumne ha de ser capaç de distingir els períodes convencionals de la història i representarlos gràficament.

INDICADORS 1.1. Sap relacionar dates amb esdeveniments històrics concrets. 1.2. Coneix diferents èpoques històriques i els trets que les caracteritzen.

3. L’alumne ha de ser capaç d’usar correctament el vocabulari històric específic.

3.1. Adquireix i domina nou vocabulari històric.

Criteris de 4t d’ESO

1.1. Coneix les causes, els fets i les conseqüències de la Guerra de Successió.

1. L’alumne ha de ser capaç d’analitzar les causes i les conseqüències de la Guerra de Successió a la monarquia hispànica.

Criteris de 4t d’ESO 6. L’alumne ha de ser capaç de descriure i analitzar els trets més definitoris de la Il·lustració.

1.2. Entén les reformes i les polítiques dels Borbó.

CONTINGUTS – Canvis polítics.

1 (pàg. 9)

–C anvis econòmics (I).

1, 2, 3 i 4 (pàg. 13)

–C anvis econòmics (II).

–E l segle xviii a Espanya (I). Els Borbó –E l segle xviii a Espanya (II). Les reformes borbòniques

1.3. Sap descriure els fets de la Guerra de Successió a Catalunya.

–C atalunya en el segle xviii

6.1. Sap descriure la societat de l’Antic Règim.

–A ntic Règim i Il·lustració.

6.2. Pot explicar en què va consistir la Il·lustració. 6.3. Coneix les idees dels principals pensadors il·lustrats.

ACTIVITATS

1 i 2 (pàg. 14 i 15) 1, 2 i 3 (pàg. 16 i 17)

1, 2 i 3 (pàg. 19) 1 i 2 (pàg. 21) 1, 2 i 3 (pàg. 25) 3 (Posa a prova el teu aprenentatge)

1, 2, 3 i 4 (pàg. 10 i 11) 1 i 2 (Posa a prova el teu aprenentatge) 1, 2, 3 i 4 (Posa a prova les teves competències)

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió cultural i artística COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Criteris de 4t d’ESO (història)

33.1. Adquireix nou vocabulari artístic.

33. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i comentar algunes de les obres més rellevants de l’art del segle xviii, xix i primer terç del xx establint les relacions pertinents entre el contingut de les obres i algunes de les circumstàncies del seu context.

33.2. Coneix els principals trets de l’art rococó i algunes obres arquitectòniques i pictòriques representatives.

C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

Criteris comuns de l’etapa (història)

2.1. Sap valorar les imatges artístiques de l’art rococó i de l’art neoclàssic.

2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia.

CONTINGUTS – La cultura i l’art

ACTIVITATS 1 (pàg. 23) 4 (Posa a prova el teu aprenentatge)

33.3. Coneix els principals trets de l’art neoclàssic i algunes obres arquitectòniques, escultòriques i pictòriques representatives.

2.2. Analitza les obres d’art com a fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat. 2.3. Identifica les obres d’art neoclàssic del patrimoni català.

– La cultura i l’art

1 (pàg. 23) 4 (Posa a prova el teu aprenentatge)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NCI E S CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi.

CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius.

CC3. Cronologia i temps històric.

CC14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural.

CC4. Coneixements històrics temporals. CC5. Fonts primàries i secundàries. CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica. CC8. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat. CC9. El passat i el present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa. CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics. CC11. Les dones en la història i en les societats actuals.

Solucionari

CC15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura i l’art, i en les mentalitats. CC19. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia. CC22. Els grans àmbits geopolítics i econòmics. Models econòmics. CC27. Drets humans. CC28. Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació.

g) 1788; h) 1713; i) 1783; j) 1700

ODS (16, 17) Sí, estarien a favor. Criticarien la pobresa, la gana, la guerra i les desigualtats de tota mena com a contràries a la raó i manifestarien la seva confiança en el progrés i la ciència per demanar salut i educació per a tothom, creixement econòmic, energies no contaminants i accions contra la crisi climàtica, per exemple.

Pàgines 10-11

Pàgines 12-13

1. ANTIC RÈGIM I IL·LUSTRACIÓ 1. La Il·lustració va ser un moviment cultural i intel·

2. CANVIS POLÍTICS 1. «Tot per al poble, però sense el poble»: despotis-

Pàgina 9

JUGA AMB EL TEMPS

1. a) 1751; b) 1776; c) 1758; d) 1714; e) 1716; f) 1705;

lectual europeu (sorgit especialment a França i Anglaterra) que es va desenvolupar des del final del segle xvii fins a l’inici de la Revolució Francesa, encara que en alguns països es va perllongar durant els primers anys del segle xix. Va ser denominada així per la finalitat declarada de dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant les llums de la raó.

a) Condorcet confia en el progrés il·limitat i el perfeccionament de l’espècie humana si es deixa guiar per la raó. b) Holbach confia només en la raó per aconseguir la felicitat humana, i no en la fe. La religió fa propostes enganyoses i es manté per la tradició.

ODS (5) Resposta oberta. Com que les noies poden estudiar avui igual que els nois i accedeixen als estudis superiors, de ben segur que hi hauria moltes pensadores il·lustrades destacades.

me il·lustrat. «L’Estat soc jo»: absolutisme. «La sobirania sorgeix de la voluntat popular»: parlamentarisme.

2. Tota l’autoritat i tots els poders resideixen en la meva persona. Lluís XIV, monarca absolut. La principal missió d’un príncep és fer feliç el seu poble. Frederic II, dèspota il·lustrat.

Aquesta activitat ajuda l’alumnat a saber fer anar mapes. a) El sistema polític predominant a Europa al segle xviii és l’absolutisme, en alguns casos il·lustrat. Els tres monarques podrien ser Lluís XV de França, Carles III d’Espanya i Josep I de Portugal.

4. Era un sistema polític parlamentari en què el poder del rei estava limitat pel Parlament.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Pàgines 14-15

3. CANVIS ECONÒMICS (I) 1. a) L’exportació d’or ha de ser prohibida. 2. Fisiocràcia: Que el govern i la nació no perdin mai

de vista que la terra és l’única forma de riquesa i que és l’agricultura qui la multiplica. / Que es mantingui la llibertat total de comerç, perquè la política més segura de comerç interior i exterior, la més exacta, la més profitosa a la nació i a l’Estat consisteix en la plena llibertat de concurrència. Liberalisme: Les mires de l’interès propi promouen el de l’interès comú. / El preu de mercat es regula en funció de la quantitat d’un producte que hi ha en el mercat (oferta) i la concurrència dels compradors (demanda).

Nàpols, Milà, Màntua, l’Estat dels Presidis, Luxemburg i els Països Baixos.

Pàgines 20-21

6. EL SEGLE XVIII A ESPANYA (I). LES REFORMES BORBÒNIQUES 1. a) A l’aixecament dels territoris de la Corona d’Aragó contra Felip V i en favor de l’arxiduc Carles. b) El rei deroga lleis i institucions amb llibertat absoluta, sense haver de retre comptes a ningú. c) «Sent la meva voluntat que aquests [regnes] es redueixin a les lleis de Castella.»

2. Tàrrega, Barcelona i Tarragona. Tenien com a fi-

nalitat difondre les innovacions de l’època per tal d’afavorir el progrés econòmic general.

Pàgines 16-17

Pàgines 22-23

4. CANVIS ECONÒMICS (II) 1. Es van difondre nous cultius com la patata i el

7. LA CULTURA I L’ART 1. a) Perquè és d’inspiració clàssica, té 44 co-

blat de moro, i el guaret va ser substituït per la rotació contínua de cultius. Una característica que no va canviar és que es va mantenir el règim senyorial.

2. Mentre que la rotació biennal deixa la meitat de

la terra improductiva, en el cas de la rotació triennal és només un terç. La rotació contínua permet aprofitar tota la terra, i el rendiment millora i es diversifica la producció.

3. Les principals potències comercials eren França,

Espanya, Portugal, la Gran Bretanya i Holanda. Comerciaven amb Amèrica i les illes del Carib, amb les costes occidentals i del sud-est d’Àfrica, amb l’Índia i amb el sud-est asiàtic.

Pàgines 18-19

5. EL SEGLE XVIII A ESPANYA (I). ELS BORBÓ 1. Catalunya, Aragó, el País Valencià i les illes Balears.

2. Sí, l’imperi austríac, el regne de la Gran Bretanya i Irlanda, les Províncies Unides (Holanda), el regne de Portugal i Savoia.

3. Gibraltar, Menorca, Sardenya, Sicília, el regne de

lumnes jòniques basades en les del temple d’Atena i consta d’un frontó amb 15 figures al·legòriques. b) Les columnes corínties, el frontó triangular i les escultures del timpà. c) Cortesà o amorós. Històric o heroic.

Pàgines 24-25

8. CATALUNYA EN EL SEGLE XVIII 1. Es van abolir les institucions polítiques catalanes,

es va establir la figura del capità general com a màxima autoritat de Catalunya; es va dividir el territori en corregiments; es va crear un nou sistema fiscal amb l’impost del cadastre i es va instaurar el castellà com a única llengua oficial de l’Administració.

2. Perquè va créixer en diversos àmbits: l’agricultura (vinya, olivera, ametller), les manufactures tèxtils (es feien draps de llana i sobretot, indianes), i en l’activitat comercial, que va créixer gràcies a la venda de teixits de llana i cotó a la resta de la Península i a l’exportació d’indianes.

3. La Catalunya del segle xviii era un dels principals nuclis manufacturers d’Europa.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Pàgines 26-27

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Montesquieu: estableix les bases de la separació de poders. Adam Smith: economista i filòsof que va formular les bases teòriques del liberalisme econòmic. Felip V: primer rei espanyol (1700-1746) de la casa de Borbó. Va introduir la centralització administrativa pròpia dels Borbó. Rafel Casanova: va dirigir la defensa de Barcelona el 1714.

a) La crítica als costums i les supersticions, el dret a la felicitat i l’exaltació de la raó. b) Montesquieu, Rousseau o Voltaire, per exemple.

3. Aquests tractats acceptaven com a rei d’Espanya

Felip V. A canvi, aquest renunciava als drets al tron de França i cedia les seves possessions dels Països Baixos i Itàlia a Àustria, Sicília a Savoia, i Menorca i Gibraltar a la Gran Bretanya.

4. Tema mitològic: A; Tema costumista: B; Estil neoclàssic: A; Estil rococó: B.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES 1. Un saló era una reunió de persones cultes per

conversar o debatre sobre un tema o una lectura d’interès, com també ho van ser les acadèmies i les tertúlies.

ODS (5, 10) Eren dones cultes i intel·ligents, que conversaven o debatien.

3. Eren llocs de reunió per conversar i debatre. Hi havia diferents tipus de salons: literaris, filosòfics i filosoficopolítics.

ODS (5, 10) El feminisme defensa la igualtat plena dels homes i les dones. Les dames dels salons no eren feministes ja que «la raó il·lustrada no volia aprofundir en la igualtat dels gèneres».

Notes

Guia Teresa Claramunt 4t. Mostra. Socials

Articles inside

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS

Competències de l’àmbit social . Ciències socials: geografia i història

Índex de Ciències socials