Guia Dolors Monserdà 1r. Mostra. Llengua catalana by Editorial Barcanova

lLengua a a t c alGUIAna

D’AULA ESO

Programa

Dolors Monserdà

Aquest projecte editorial de l’àmbit lingüístic ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Xavier Hernàndez Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica i maquetació: Laura R. Dengra Aquesta guia d'aula correspon als continguts del dossier de Llengua catalana 1 (Programa Dolors Monserdà), de Lluís Homs i Josep Rosell. © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: setembre de 2020 Segona impressió: setembre de 2021 ISBN: 978-84-489-5030-9 DL B. 18056-2020 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit lingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Unitat 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

EL PROJECTE DE LLEN UA cATALAN G A » PRESENTACIÓ

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

catalana1 ESO DOS SIER

LLENGUA

ITAL

Llengua

DIG

LLIC IN ÈNC CLOU IA D IGIT AL

cATALANA1 ESO

Programa

Dolors Monserdà

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula, per això consta dels apartats següents: • • • • • •

La temporització orientativa del contingut del llibre. Una proposta de programació didàctica de cada unitat. Els continguts clau de cada unitat. Les solucions de totes les activitats. La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ). La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ). • La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ). DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 1r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula. UNITAT 1

HORES LECTIVES

«El flautista d’Hamelín»

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 2 «Nenes amb trenes» Posa-ho per escrit Pren la paraula Llengua i societat Gramàtica Ortografia Posa’t a prova

UNITAT 3 «Conversa al parc» Posa-ho per escrit

HORES LECTIVES

3h 1h

UNITAT 6

HORES LECTIVES

«Bestiari»

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 2

HORES LECTIVES 3h 1h

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 1

UNITAT 5

Posa-ho per escrit

Posa’t a prova

HORES LECTIVES

«Estimat, t’he de deixar»

UNITAT 4

HORES LECTIVES

«Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure al a sabana»

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

3h 1h

UNITAT 7 «Robbie»

HORES LECTIVES 3h

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 8 «Supertot» Posa-ho per escrit

HORES LECTIVES 3h 1h

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 3

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat. Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

Llengua

Llengua catalana GUIA D’AU LA.

• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat. • Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç. • Rúbriques i dianes d’avaluació.

catalana1 GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL

Programa

Dolors Monserdà

ACTIVITATS DE REFORÇ LLENGUA CATA LANA 1r ESO Nom ________ ____

____________

_______

UNITAT 1

Grup ________ _ Data ________ _

Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continua ció: Un regal ben especial Va ser una casua litat que el Joan nasqués en un poble de quatr Els seus pares e cases del Pirine anaven a passa u. r els estius a munt anya, i el Joan temps, sense avisa va venir abans r. de Tots els amics i coneguts van portar regals a per aquells parat la família. Era costum, ja que ges tan solitaris no hi naixia mai ningú. També nyor Robert, el va arribar el sepastor. El senyor Robe rt passava molte s hores sol amb el seu aquelles munt ramat, caminant anyes, hi IAL après havia ENC per moltes coses curio CIÓ COMPET LUA poble ses. Algunes perso AVA deien que era amic ESO nes del les bruixes: per NA 1r de A CATALA aquesta raó totho NGUcte. de LLErespe m li tenia una mica ___ Grup ______ El senyor Robe rt___ ___ va___ porta r _un regal molt ___ ______ _________ ny. Va entrar mans Dataestra ______ buide s i de la butxa a la casa amb Nom ______ ______ les _________ ca dels pantalons va treure luació Joan, Avaque un sobre que obrirà aquesta deia: «Per al carta el dia que CIÓsàpiga llegir segu it». QUALIFICA ANNA VILA: El núvol lila. Cruïlla (text adaptat).

UNITAT 1 est Llegeix aqu

nitat 1

UES • U

RÚBRIQ Dime

Pàgina

r escrit

ho pe 14, Posa-

ssoliment Nivell d’a Aprenent Avançat 2 (50 %) rit 3 (75 %) ifico l’esc

vell

No 1 (25 %)

Pes

l’escrit Planifico cultats, amb difi s ió Plan uir une ors generac tot i seg l’escrit s amb la Descript Planifico tes. bàsique a ió pau d’idees una bon l’escrit anitzac Planifico molt bona amberació d’idees, i una org en 25 % int gen ció una ten , , cció senzilla 1. Planifica d’acord amberació d’idees nció una sele de les rit gen pte la inte da com de l’esc qua cció ptor. situació una sele més ade adients a i el rece amb la a de les ativa. acurad l’objectiu més iu i el context comunic a l’object zació adients i una organit text una i con i el amb la zació d’acord organit amb la situació d’acord ativa. comunic cultats situació Tinc difi ativa. anitzar comunic textos per org les idees Escric r 25 % idees i enllaça textos amb les . Escric tment del text idees suficien textos es amb les es Escric anitzad anitzad s molt org org idee ió . ben les zac des amb des. zades i enllaça 2. Organit s i enllaça organit idee ben les . de des ultats per . i enllaça Tinc dific nectors del text con s utilitzar 10 % itzo poc escric a Util tors i només . amb forç connec a escriure i s simples Utilitzo o oracion els tendeix simples. amb fluïdesa s Utilitzo tors per oracion els s. connec ció fluïdesa r oracion per ir 3. Utilitza tors aça tors enll nec sense ten connec cions. Escric dels con ir açar ora la ten t nts. enll se sen tine sen pre per Escric ió 15 % t la correcc tenint presen fica i faig Escric ió ortogrà t la correcc faltes. tenint presen fica i faig moltes Escric ió ortogrà es. t la correcc ió presen fica i no força falt 4. Aplicac iva ió ortogrà mat correcc es faltes. de la nor . fica ats faig gair fica dificult ortogrà es. Tinc ortogrà falt tzar un i no faig un per utili at Utilitzo lari vari lari vocabu 15 % un vocabu un ús Utilitzo a able i faig i per fer de la lari forç accept recte de e un vocabu correct Utilitzo cís i faig un ús cor intaxi. intaxi. lari ric ric i pre ció morfos vocabu mostro ús de la la morfos 5. Utilitza i un bon abulari i precís intaxi. ple de d’un voc rfos ini mo un dom intaxi. tar ric. ta presen la morfos cos Em amb to el text el text Presen t i no tinc edat clareda 10 % to el text amb clar t elements Presen manera t i hi presen i d’una clareda ento el que el . estètics Complem elements amb eixo alguns . senzilla millorar afeg amb tics. tació puguin 6. Presen manera text tics pertinents elements estè de estè del text s. da. i valuoso adequa

Expert ) 4 (100 %

4 Sempre

DIANES • Unitat 1 Dimensió comprensió lectora

Gairebé sempre

De vegades

Mai

Pàgina 9, activitat 3

Adequo el registre.

UNITAT 1 OPCIÓ A

4 3 Reconec l’equívoc.

Escric correctament.

2 1

Soc precís a l’hora d’utilitzar el lèxic.

ríem fer? Què hi pod

____________ _

ès, és clar) mandarí (xin 1 parla d’un ic que ens ar-se, no santal tan bon en despert ell conte orie i l’endemà, ¿Sabeu aqu papallona una era que va somiar ercique una nit na? èixer un com una papallo sat, vaig con mandarí o de l’any pas e, va bia si era un en llevar-s a darreries granota i, no és res: Doncs això va que era una el iar , som , esgarrifada a que va de la Selv seva senyora ant del Port pre més. granota. La ia per sem ment una el desgrac que era real qual poc que no comprovar del de i nom bra (el d’escom farmacèutic llit a cops uda normals d’un treure del s i una beg ments para es de man r dels coneixe tre passad Sort van teni que amb qua l’interessat) itual. petició de a forma hab sev que , la a em callo a seva senyora comerciant rauca. I la retornar el lluna plena, òries, va aconseguir les nits de com les hist quedat bé: bla mentida AVALUA Però no ha rciar. Sem divo CIÓ CU vol RRICUL t moderna, es AR LLENGU dis i és mol i poesia. A té CAestu TALANA t, perden cos 1r EStOa Occiden rien d’O (text adaptat). en passar Nom __ Edicions 62 ______ a la deriva. RS: L’honor ______ PERE CALDE ______ ______ _____ Avaluac Grup __ ió ____ ______ ________ _ ___ Data __ ______ _

escri pressió

ensió ex

tora i dim

sió lec

mpren nsió co

1.1. Quin tipus de text és? ____________ ____________ ____________ e Calders: ____________ conte de Per ____

Identifico el tema.

QUALIFI

CACIÓ

Activita t 1 – Dim ensió co mensió municac actitudin ió oral, al i plurili dimensió Explica ngüe expressi amb les ó escri teves pa ta i diverbal rau les quina i el lleng és la dif uatge no erència ________ verbal. entre el ________ llengua ________ tge ________ __ __ __ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ___ ________ ________ ________ ________ __ ________ ________ ________ ________ _ ________ ________ ________ ________ ________ _______ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ _ ________ __ __ __ __ __ ________ ________ ________ ________ ________ _____ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ________ ___ ________ ________ ________ ________ ________ _ Activita ________ t 2 – Dim ________ ensió com _ Llegeix prensió aquest lectora i dimen text i sió actitu digues complei qu dinal i plu x: impe ina d’a rativa, questes rilingüe informati La polici funcions va o em a d’Osak del lleng otiva. a (Japó) uatge ha deting bicicleta ut un ho durant 25 me per anys. Hir haver rob una càm oaki Suda, at 5.800 era de seg un camion sellons uretat me er de 57 de ntre rob anys, va ava dos ser gravat per sellons 1 en una estació de tren i en

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.



LITERÀRIA



        

DIMENSIÓ



COMUNICACIÓ ORAL



       EXPRESSIÓ    COMPRENSIÓ ESCRITA  LECTORA

     

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar RÚBRIQUES • Unitat 1 segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió com

Pàgina 14, Posa

prensió lect ora i dimens

ió expressió

-ho per escr

Descriptors

1. Planificació de l’escrit d’aco rd amb la situac ió comunicativa.

2. Organitza ció de les idees del text.

3. Utilització dels connector s pertinents.

4. Aplicació de la normativa ortogràfica.

5. Utilització d’un vocabulari ric.

Expert 4 (100 %)

escrita

Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50 %) Planifico l’escri

Planifico l’escr it amb una molt t Planifico l’escr bona amb una generació d’idee it bona amb la gene s, generació d’idee ració una selecció s, d’idees bàsiq una selecció ues acurada de les i una organitzaci més adequ ada adients a l’obje ó senzilla, tenin ctiu més adien de les t en i el context i ts a una compte la inten l’objectiu i el organització ció context i el receptor. i una organitzaci d’acord amb ó la d’acord amb situació la situació comunicativa. comunicativa.

Escric texto s Escric texto amb les idees s molt amb les ben organitzad idees es ben organitzad i enllaçades. es i enllaçades.

Utilitzo amb fluïdesa els connectors per enllaçar oraci ons. Escric tenin t present la correcció ortogràfica i no faig faltes . Utilitzo un vocabulari ric i precís i most ro un domini ple de la morfosintax i.

Utilitzo amb força fluïdesa els connectors per enllaçar oraci ons. Escric tenin t present la correcció ortogràfica i no faig gaires faltes

Utilitzo un vocabulari força ric i precís i faig un bon ús de la morfosintax i.

6. Presentaci ó Complemento del text de mane el Prese ra text amb adequada. elements amb nto el text claredat i hi estètics pertin ents afege ixo alguns i valuosos. elements estèt ics.

Escric texto s amb les idees suficientment organitzades i enllaçades.

Utilitzo un vocabulari acceptable i faig un ús correcte de la morfosintax i.

Presento el text amb claredat i d’una mane ra senzilla.

Pes

25 %

Tinc dificultats per organitzar i enllaçar les idees del text.

Utilitzo pocs connectors i tendeixo a escriu oracions simpl re es. Escric sense tenir present la correcció ortogràfica i faig força faltes.

Novell 1 (25 %)

Planifico l’escr it amb dificultats, tot i seguir unes pautes.

25 %

Tinc dificultats per utilitzar conn ectors i només escric oracions simpl es. Escric sense tenir present la correcció ortogràfica i faig moltes faltes .

Tinc dificultats per utilitzar un vocabulari variat i per fer un ús correcte de la morfosintax i. Em costa prese ntar el text amb claredat i no tinc present eleme nts estètics que el puguin millor ar.

10 %

15 %

10 %

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

pre 4 Sem

ireb é 3 Ga

1 • Unitat

DIANES Pàgina

DIANES

sem pre

De veg ade

• Unita t1

Dimens

ió expr essió es cr

Pàgina

Ma i

ita i dime

12, activ

itat 15

tora

rensió lec

ió comp

Dimens

nsió co

4 Sem pre

municac

ió oral

3 2

ivitat 3

9, act

Organit zo les idees del text escrit.

Adequo e. el registr

DIANES • Unitat 1

4 3 Reconec l’equívoc.

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Ma i

Escric

Dimensió comprensió lectora Pàgina 17, activitat 22

ent.

correctam

4 Sempre

i dimensió expressió escrita

Gairebé sempre

De vegades

Mai

Interpret o el significa t de les compara cions.

4 3

Escric correcta ment.

1 Entenc el text.

Utilitzo lèxic var iat

4 Identifico el tema. cís Soc pre d’utilitzar a l’hora el lèxic.

Soc pre cís a l’hora d’utilitza r el lèxic.

Adequo el registre.

Escric correctament.

Tinc cu

ra de l’en tonació, el ritme i la dicció en la llen gua ora l.

3 Identifico els elements de la comunicació.

Soc precís a l’hora d’utilitzar el lèxic.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » LLENGUA CATALANA

COMPRENSIÓ LECTORA

DIMENSIONS

EXPRESSIÓ ESCRITA

COMUNICACIÓ ORAL

LITERÀRIA

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

C10

Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

C11

Competència 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

C12

Competència 12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma d’afavorir la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA E S O 1

LLENGUA I COMUNICACIÓ LITERATURA / TEXTOS FUNCIONALS LLENGUA I SOCIETAT

LECTURA Estimat, t’he de deixar Fórmules de salutació i comiat; sinònims de carta; comparacions lliures i lexicalitzades; famílies de paraules

La comunicació verbal: llenguatge; elements de la comunicació; funcions del llenguatge

Nenes amb trenes Termes d’especialitat L’antonímia

La literatura i els gèneres literaris: l’art de la paraula; primeres manifestacions literàries; literatura escrita; gèneres literaris

Conversa al parc Les interjeccions

Les propietats del text. El text dialogat: text oral i text escrit

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana La precisió lèxica

La narrativa: formes d’expressió; veu narrativa; argument i estructura; tema; personatges; gèneres narratius

El flautista d’Hamelín El discurs directe i el discurs indirecte

Les llengües del món: famílies lingüístiques; llengües amb més parlants

Bestiari El sentit recte i el sentit figurat Les frases fetes

La poesia: figures retòriques; mètrica

PROJECTE SEGON TRIMESTRE

Robbie Paraules simples i paraules derivades Les onomatopeies

L’entrevista L’entrevista periodística

Supertot Els prefixos de grau La composició

El teatre: el text teatral; l’espectacle del teatre; formes teatrals

PROJECTE TERCER TRIMESTRE

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

AVALUACIÓ POSA'T A PROVA

Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions

L’alfabet i l’ordre de les paraules

Els llibres més petits del món

El nom: propietats; classes; marques de gènere i nombre; noms invariables; noms iguals però amb gènere i significat diferents

Els signes de puntuació (I)

El sistema braille

L’adjectiu: propietats; posició dels adjectius respecte al nom; concordança; marques de gènere i nombre; adjectius invariables

Els signes de puntuació (II). La coma

Ensurt a Yellowstone per l’envestida d’un bisó

La memòria familiar Els determinants: propietats; articles; article davant dels noms propis; article neutre; demostratius; possessius

La síl·laba: dígrafs; diftongs i hiats; partició de paraules a final de ratlla; síl·laba tònica

Què és l’Agenda 2030?

Els numerals: propietats; numerals cardinals i ordinals; altres numerals

L’accentuació: tipus d’accent; accent diacrític

Barcelona, capdavantera en l’abocament de plàstics al Mediterrani

Els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius

La dièresi

Les paraules compartides

La maleta poètica El verb: propietats; classes; conjugació; temps simples i temps compostos; verbs regulars i verbs irregulars; formes no personals

Les vocals a i e àtones: neutralització; ortografia de la vocal neutra

La nostra ovella xisqueta es diu Pepa

L’adverbi: propietats; adverbis de manera, de lloc, de temps, de grau; altres adverbis

Les vocals o i u àtones: neutralització; dialectes que fan la neutralització; ortografia de la o i la u àtones

Quan desapareix una llengua, mor el pensament i la saviesa de tot un poble

Els drets dels animals

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 5

HORES LECTIVES

«Estimat, t’he de deixar»

«El flautista d’Hamelín»

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 2

HORES LECTIVES

UNITAT 6

HORES LECTIVES

«Nenes amb trenes»

«Bestiari»

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 2

UNITAT 3

HORES LECTIVES

«Conversa al parc»

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 1

UNITAT 4

HORES LECTIVES

«Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure al a sabana»

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 7

HORES LECTIVES

«Robbie»

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 8

HORES LECTIVES

«Supertot»

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 3

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1 Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió comprensió lectora COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

1. L’alumne ha de 1.1. Identifica el tema ser capaç d’utilitzar o idea central del estratègies de lectura text. comprensiva i crítica. 1.2. Identifica el personatge protagonista del text.

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

2. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre textos propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant i reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

2.1. Interpreta els recursos literaris.

4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar els textos propis i aliens.

4.1. Fa servir mots sinònims en els contextos adequats.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

- La carta.

1, 2, 8, Dictat

- El tema.

1, 2 («Posa’t a prova»)

-E l personatge principal. - L'estructura.

1.3. Reconeix les parts (plantejament, nus i desenllaç) que formen un text.

2.2. Reconeix les qualitats assignades als personatges. 2.3. Sap emprar les fórmules de salutació i comiat en les cartes.

- El malentès.

3, 4, 5, 6, 7, 9, 10

-L ’atribució de qualitats.

3 («Posa’t a prova»)

-L es fórmules de salutació i comiat.

- Els sinònims. -L es famílies de paraules.

4.2. Sap reconèixer - Les comparacions les paraules que lliures. pertanyen a una mateixa família de - Les comparacions paraules i és capaç lexicalitzades. d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació.

11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 4, 5 («Posa’t a prova»)

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió expressió escrita COMPETÈNCIES C4. Planifica l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

CRITERIS 5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús de l’escriptura.

INDICADORS 5.1. Anota les idees que desenvoluparà en el text. 5.2. Planifica l’estructura del text. 5.3. Té en compte l’estructura fixa que té el gènere epistolar i fa servir correctament les fórmules de salutació i comiat.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

- La carta.

Pàgines 14 i 15

-L ’estructura de la carta informal.

16, 17, 18, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39

-L es fórmules de salutació i comiat. - Els sinònims.

Per escrit («Posa’t a prova»)

-L es famílies de paraules.

5.4. Fa una primer esborrany del text, tenint en compte l’aplicació correcta de la normativa ortogràfica i gramatical. C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

6. L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida acadèmica i amb relació a la finalitat que persegueixen, seguint models.

6.1. Construeix oracions, paràgrafs i textos amb la correcció ortogràfica i gramatical necessària.

- La carta.

Pàgines 14 i 15

-L ’estructura de la carta informal.

28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, Dictat

6.2. Utilitza els adjectius per descriure objectes, personatges i situacions.

-L es categories lèxiques, els sintagmes i les oracions.

6.3. Escriu correctament fent servir els connectors necessaris. 6.4. Aplica la normativa ortogràfica i gramatical correctament. C6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.

7. L’alumne ha de ser capaç d’emprar les eines oportunes per corregir els textos que escriu i de tenir criteris per presentarlos correctament des del punt de vista formal.

7.1. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.

-L es fórmules de salutació i comiat.

7, 8, 9, 10, Per escrit («Posa’t a prova»)

-L ’alfabet i l’ordre de les paraules. -E ls dígrafs i la separació de paraules.

-N ormes ortogràfiques i gramaticals. -C riteris de presentació formal.

Pàgines 14 i 15, Dictat 10, Per escrit («Posa’t a prova»)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió comunicació oral COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloenthi els elements prosòdics i no verbals.

8. L’alumne ha de ser capaç de comprendre i interpretar textos orals de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.

8.1. Mira un curtmetratge i en comprèn el contingut.

C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

9. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada…).

9.1. Prepara un guió amb idees que pot expressar en un col·loqui.

8.2. Prepara un dictat i l’escriu correctament. 8.3. Identifica les paraules que tenen dígrafs en un text.

9.2. Pensa arguments que donin suport a les seves idees.

CONTINGUTS ACTIVITATS -E l curtmetratge d’animació.

Pàgina 13, Dictat

-P araules amb dígrafs.

- El col·loqui.

Pàgina 13

-P articipació en un col·loqui.

De viva veu («Posa’t a prova»)

- El col·loqui.

Pàgina 13

-P articipació en un col·loqui.

De viva veu («Posa’t a prova»)

- El col·loqui.

Pàgina 13

-P articipació en un col·loqui.

De viva veu («Posa’t a prova»)

9.3. Utilitza el lèxic adequat segons el tema del col·loqui. 9.4. Sap valorar la seva intervenció i la dels altres. 9.5. Té en compte els gestos, els moviments i la mirada en les seves intervencions orals.

C9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

10. L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius i argumentatius senzills.

10.1. Parla en públic i sap adaptar-se a la situació comunicativa.

11. L’alumne ha de ser capaç de participar en debats i col·loquis ajustantse progressivament a les normes que els regulen per a l’intercanvi comunicatiu amb coherència, cohesió, correcció i adequació.

11.1. Segueix les pautes per participar en un col·loqui.

10.2. Sap fer treballs orals individualment i en grup. 10.3. Improvisa intervencions orals quan és necessari o les planifica quan la situació ho requereix.

11.2. Escolta els companys amb atenció i respecta les seves opinions. 11.3. Demana ordenadament el torn de veu. 11.4. Acompanya el seu discurs amb els gestos i els moviments adequats. 11.5. Té criteris per valorar les intervencions dels companys.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió literària COMPETÈNCIES C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana i universal.

CRITERIS

INDICADORS

13. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre, de forma guiada, obres literàries de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.

13.1. Llegeix, ho entén i mostra interès per la lectura.

16. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió.

16.1. Té un nivell de vocabulari ampli i domina l’estructura de l’oració.

13.2. Sap interpretar els diferents recursos literaris que li permeten entendre el text. 13.3. Identifica en un text què és una comparació lliure i una comparació lexicalitzada i és capaç de crear-ne.

CONTINGUTS - La carta.

9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

-L es fórmules de salutació i comiat.

1, 2, 3 («Posa’t a prova»)

- La sinonímia. -L es comparacions lliures. -L es comparacions lexicalitzades.

- La carta.

9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

-L es fórmules de salutació i comiat.

4, 5 («Posa’t a prova»)

- La sinonímia. -L es comparacions lliures. -L es comparacions lexicalitzades.

ACTIVITATS

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió actitudinal i plurilingüe COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

Actitud 1. Adquirir l'hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l'escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

17. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.

17.1. Manifesta interès per les propostes de lectura i escriptura que se li plantegen.

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

18. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la interacció oral en la vida social practicant actes de parla: opinant, dialogant..., en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar.

18.1. Participa amb interès en activitats orals i escrites.

CONTINGUTS - La carta.

Pàgines 14 i 15 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 Per escrit («Posa’t a prova»)

17.2. Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció.

18.2. Participa en activitats orals lliures i guiades seguint les normes que regeixen la interacció oral.

ACTIVITATS

- El llenguatge.

19, 20, 21, 22, 23, 24

-E ls llenguatges verbal i no verbal.

6 («Posa’t a prova»)

-E ls elements de la comunicació. -L es funcions del llenguatge.

18.3. Manifesta interès, escolta activa i respecte per les opinions dels altres. 18.4. Domina els elements de la comunicació i les pautes que marquen el llenguatge verbal i el no verbal per aconseguir una transferència d’informació adequada.

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

19. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, conèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística del seu entorn.

19.1. Mostra interès - El llenguatge. per les altres llengües -E ls llenguatges de l’entorn i respecta verbal i no verbal. les diferents variants. - Els elements de la comunicació.

19, 20, 21 6 («Posa’t a prova»)

-L es funcions del llenguatge.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NC I E S CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.

CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal, o juvenils.

CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.

CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.

CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement.

CC16. Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals.

CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés.

CC19. Pragmàtica. Text narratiu: la carta. Elements de la comunicació

CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques.

CC21. Lèxic i semàntica. Expressions comunes, frases fetes. Mecanismes de formació de paraules: sinonímia. Relacions semàntiques.

CC6. Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, inferència, retenció. CC7. Elements prosòdics i no verbals. CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics. CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics. CC13. Redacció de textos d’intenció literària.

Solucionari Pàgina 9

CC24. Llenguatge audiovisual: relació entre imatge, text i so.

I també perquè no s’expressa com una nena, sinó com una noia més aviat gran.

4. La sorpresa final és que, en comptes d’abando-

LECTURA 1. La decisió d’una nena de donar per acabada la primera etapa de la seva vida.

nar un noi molt estimat, resulta que el que abandona és el seu estimat xumet. L’autora crea un malentès al llarg del conte en personificar l’objecte, el xumet.

5. La decisió d’abandonar el xumet representa la

Es diu Martina. F Es diu Paula. Viu amb el seu pare, la seva germana i un germà. F Viu amb la seva mare. La seva àvia té un hort. V Els caps de setmana puja a Camós. F Els caps de setmana puja a Casserres.

necessitat de la Paula de deixar enrere la primera etapa de la seva vida.

Pàgina 10

En tot aquest temps que hem estat junts, no m’he trobat mai sola. Tu sempre has estat al meu costat. Sobretot en els moments més durs. No m’has fallat mai. Fins i tot quan em vaig deixar enlluernar per un altre, em vas saber comprendre.

Ha estiuejat a Menorca. V

7. Fidelitat, companyia, comprensió.

Els seus pares li han donat suport. F Les seves amigues li han donat suport.

8. a) D esenllaç: Descobrim que l’estimat és un xu-

No ens n’adonem perquè la Paula s’adreça al destinatari de la carta com si aquest fos una persona i perquè el tracta com si fos un noi molt jove.

CC22. Morfologia i sintaxi. Categories gramaticals. Sintaxi de l’oració. L’ordre alfabètic. Els dígrafs.

met. b) Plantejament: La Paula explica la relació que té amb el seu estimat. c) Nus: La Paula declara que vol deixar el seu estimat.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE 9. Fórmules de salutació: Estimat Fórmules de comiat: Adeu Nota final: PD (postdata)

17. 1. figa – figuera – figuerar

2. oliva – oliver/olivera – oliverar 3. taronja – taronger – tarongerar 4. poma – pomera – pomerar 5. carbassa – carbassera – carbasserar

10.

Fórmules de salutació Amic o parent: Hola, Estimat …, / Estimada …, Servei públic o privat: Senyor, Senyora, Benvolgut senyor / Benvolguda senyora, Distingit senyor / Distingida senyora, Fórmules de comiat Amic o parent: Salutacions cordials, Adeu, / Adeusiau, Una abraçada Servei públic o privat: Ben atentament, Atentament,

Pàgina 11

11. a) e squela:

nota mortuòria o de condol que apareix en alguns diaris. b) e pístola: carta que s’envia a algú en què s’utilitza un llenguatge literari.

18. a) rosaci i rosadenc b) rosella c) rosassa

Pàgina 13

PREN LA PARAULA Què hem de fer? Resposta oberta.  Com ho hem de fer? Resposta oberta.

Pàgines 14 i 15

POSA-HO PER ESCRIT Què hem de fer? Resposta oberta.  Com ho hem de fer? Resposta oberta.

12. Resposta orientativa. Instància a un organisme

Pàgina 17

13. Resposta orientativa. Per a la Paula el xumet és

LLENGUA I SOCIETAT 19. A - 5, B - 1, C - 2, D - 4, E - 6, F - 3

públic, carta de presentació que acompanya un currículum, carta de caràcter literari…

com un amic fidel, que sempre és el seu costat.

14.

fosc com una gola de llop alt com un sant Pau net com una patena sol com un mussol fresc com una rosa més pobre que una rata més vell que l’anar a peu més llarg que un dia sense pa més dur que una sola de sabata més content que un gos amb un os

Pàgina 12

15. 16.

Resposta oberta.

roser: planta que fa roses. roserar: lloc plantat de rosers.

20. N Somriure.

V Recitar un poema. N Fer llengotes. V Imitar amb la veu una ambulància. N Arrufar el front. V Taral·lejar una cançó. N Fer el signe de la victòria.

21. 1 – D; 2 - C; 3 – B; 4 – A 22.

Emissor: un nàufrag Receptor: el capità d’un vaixell Canal: senyals lluminosos Codi: (… _ _ _ …) Missatge: SOS Referent: algú demana auxili urgent Context: un supervivent d’un naufragi, enmig del mar, demana ajuda al capità d’un vaixell perquè el vinguin a rescatar quan és de nit.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Pàgina 19

Pàgina 21

23.

GRAMÀTICA 25. Els exemples són orientatius.

Informativa o referencial → L’emissor es limita a transmetre informació objectiva sobre un fet. → Han detingut dos joves que feien una cursa il·legal de cotxes quan intentaven saltar-se un control. Emotiva o expressiva → L’emissor expressa les seves opinions o els seus estats d’ànim. → Em fa molta il·lusió tornar a jugar en aquest equip. M’ho estic passant molt bé i soc molt feliç. Imperativa o apel·lativa → L’emissor pretén que el receptor actuï d’una manera determinada. → Si us surt sang del nas, manteniu el cap recte i pressioneu, amb els dits, els dos orificis nasals durant deu minuts. De contacte o fàtica → L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el canal. → Alça la veu, que no et sento… Ara sí, però només una mica. Hi ha un soroll de fons que… Penjo, eh? Torna’m a trucar. A veure si et sento més bé. Fins ara. Poètica o retòrica → L’emissor modifica la forma del missatge per crear un efecte estètic o enginyós. → L’home voldria tenyir / les teves ales de sang. / No et paris, colomí blanc. / No paris blanc, colomí.  Descriptiva d’un codi o metalingüística → L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el codi d’un sistema de signes. → El sistema braille per a persones cegues consisteix en diverses cel·les de sis punts en relleu. La presència o absència de punts permet la codificació dels símbols.

24.

a) Descriptiva d’un codi o metalingüística b) Emotiva o expressiva c) De contacte o fàtica d) Imperativa o apel·lativa e) Informativa o referencial f) Poètica o retòrica

Nom → Designa persones, animals o coses: Anna, granota, moble. Adjectiu → Expressa característiques: simpàtic, suau, blau. Determinant → Presenta i especifica els noms: la, aquest, meu. Quantificador → Quantifica els noms: massa, dues, alguna. Pronom → Representa o substitueix un nom: nosaltres, ens, ho. Verb → Expressa accions, processos o estats: riure, viure, semblar. Adverbi → Indica la manera o el grau: malament, bé, prou. Preposició → Relaciona paraules o sintagmes: a, amb, sense. Conjunció → Relaciona oracions: i, però, sinó. Interjecció → Expressa sensacions o sentiments: oh!, visca!, som-hi!

26.

a) ah: interjecció són: verb tants: quantificador els: determinant records: nom que: pronom em: pronom venen: verb al: contracció de la preposició a i de l’article el cap: nom b) els: determinant meus: determinant pares: nom sempre: adverbi han respectat: verb la: determinant nostra: determinant decisió: nom

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE 27.

DS (7, 11) O Noms: Londres, emissions, ús, vehicles, cotxes, gent Adjectius: contaminants, privats, elèctrics, silenciosos, còmodes, funcionals Verbs: provenen, podríem reduir-les, compartíssim, preferirà, són

31. a)

pastís

de mores

especificador

nucli

complement

b) aquesta

carta

tan llarga

nucli

complement

especificador

c) sempre

han respectat

la nostra relació

nucli

complement

especificador

Pàgina 23

d) potser

28.

e) bojament

t’oblidaràs

de mi

nucli

complement

especificador

a) hem descobert tantes coses junts b) tants records bells i dolços c) molt senzillament d) durant tot aquest temps e) molt suaus SN records bells i dolços SV hem descobert SAdj molt suaus SAdv molt senzillament SPrep durant tot aquest temps

enamorada

especificador

nucli

venen

especificador

d’infantesa

nucli

complement

h) amb el seu

vellut

especificador

nucli

suaus

especificador

j) molt

complement

records

especificador

i) més

a la memòria

nucli

g) els bons

de tu complement

nucli

el seu

perfum

especificador

nucli

més

romàntiques

especificador

nucli

lentament

especificador

nucli

Pàgina 25

29.

a) els dos companys més simpàtics SN

b) inauguraran la nova piscina […] la setmana vinent SV

c) els nostres secrets més ben guardats SN

d) han descobert un document del segle xii SV

e) ahir vam anar al teatre SV

f) el meu estimat xumet SN

32. Una oració és una unitat amb sentit complet i

d’entonació que consta d’un SN que fa de subjecte i d’un SV que fa de predicat, units tots dos per la relació de concordança de persona i nombre.

33.

a) Sintagma nominal b) Oració c) Sintagma nominal d) Oració e) Sintagma nominal

34.

30.

a) molt lluny d’aquí SAdj

b) gens satisfets dels resultats SAdv

c) molt més tard SAdv

d) no gaire amables amb nosaltres SAdj

a) L’aigua del mar cobreix dues terceres parts […]. SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona singular

b) L’activitat física SN subjecte

millora la qualitat de vida […]. SV predicat

concordança: 3a persona singular

c) El sistema circulatori comprèn el cor i els vasos […]. SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona singular

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 35.

–E ls joves us hauríeu de rebel·lar contra les injustícies. – La volta de l’edifici recolza sobre les dues parets laterals. – Volem anar a París amb bicicleta. – Les amigues s’han interessat per la seva situació econòmica.

Pàgina 27

ORTOGRAFIA 36.

1. La tradició històrica dels minillibres. 2. Les característiques físiques dels minillibres. 3. Les hipòtesis que justificarien la publicació de minillibres. 4. El preu que pot arribar a tenir un minillibre.

4. Resposta oberta. Per exemple: a) amagar b) minúscul c) volum

5. els llibres en miniatura

h: hac w: ve doble k: ca x: ics o xeix v: ve (baixa) y: i grega

6. petita, prohibits, alta, especial, diminutes

37.

canal és l’escrit i el codi utilitzat és la llengua catalana.

a) canó, canvi, canya, cap b) pal, palla, paller, pàl·lid c) pla, placa, plaça, plàcid d) gota, grua, guany, guia e) làmina, legal, límit, llac

38. rusc, rumba, rosa 39. Amposta / Balaguer / Barcelona / Berga / Fi-

gueres / Girona / Hospitalet de Llobregat, l’ / Lleida / Manresa / Olot / Perpinyà / Reus / Sabadell / Seu d’Urgell, la / Tarragona / Tortosa / Vilafranca del Penedès

Dictat

Paraules que tenen algun dígraf: fletxes, agulles, esquerra, llances, travessar-me, que, vaig, quiet, quan, deixar, vaig, soroll, vaig, vaig, quaranta, que, qual

Pàgina 29

POSA’T A PROVA 1. El text té 4 paràgrafs. 2. La Societat dels Llibres en Miniatura dels Estats

Units estableix les característiques físiques dels minillibres.

7. L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el

8. pàgina, però, petit, polzada, portar, primer, produir, prohibir

So de x d’examen: exemplars, exemple, exemplar So de x de xarxa: baixos, dibuixos, mateixa, xifra.

Per escrit

Resposta oberta.

De viva veu

Resposta oberta.

Notes

Guia Dolors Monserdà 1r. Mostra. Llengua catalana

Articles inside

Temporització orientativa

Competències de l’àmbit lingüístic

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS