Guia Olympe de Gouge 2n. Mostra. Socials by Editorial Barcanova

S A O I SC L

GUIA D’AULA ESO Programa

Olympe de Gouges

Aquest projecte editorial de l’àmbit social ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Berta Ferrer Serret Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Maquetació: Mercedes F. Bravo Aquesta guia d'aula correspon als continguts del llibre de Socials 2 (Programa Olympe de Gouges), de Manuel Burgos Alonso i María Concepción Muñoz-Delgado y Mérida. © 2021 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: juny de 2021 ISBN: 978-84-489-5334-8 DL B. 11915-2021 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE CIÈNCIES SOCIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit social. Ciències socials: geografia i història. . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 1. L’inici de l’edat mitjana. Germànics i bizantins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 2. L’islam . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Unitat 3. L’alta edat mitjana. L’inici del feudalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Unitat 4. La península Ibèrica entre els segles viii i xi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 Unitat 5. La plena edat mitjana. El renaixement urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Unitat 6. La península Ibèrica entre els segles xi i xiii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Unitat 7. La baixa edat mitjana. Crisi i recuperació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Unitat 8. L’espai humà mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 Unitat 9. L’espai humà a Europa, a Espanya i a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 Unitat 10. Un món de ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 Unitat 11. Les ciutats a Europa, a Espanya i a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 Unitat 12. Les societats actuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233

EL PROJECTE DE

» PRESENTACIÓ

S A O I SC L

EL PROJECTE DE SOCIALS

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit de les ciències socials, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

SOCIALS

2 ESO

Programa

SOCIALS

ITAL

ESO

DIG

S A O I L SC

LLIC INC ÈNC LOU IA D IGIT AL

2 ESO

uges

Olympe de Go

EL PROJECTE DE SOCIALS El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment: •L a temporització orientativa del contingut del llibre. • Una proposta de programació didàctica de cada unitat. • Els continguts clau de cada unitat. • Les solucions de totes les activitats. • La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ) • La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ) • La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ). DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, ja que els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és indicativa i orientadora. (TOTAL: 105 hores lectives) HORES LECTIVES

UNITAT 1

HORES LECTIVES

UNITAT 3

1. L’edat mitjana. Etapes i civilitzacions

1. El feudalisme a Europa

2. L’Imperi bizantí (I). Trets generals

2. L’economia feudal

3. L’Imperi bizantí (II). La societat i l’art

3. La societat feudal

4. L’assentament dels germànics a Occident

4. Com vivien els nobles?

30 min

5. Els regnes germànics (I). Els visigots

5. Com vivien els clergues?

30 min

6. Els regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi

6. Com vivien els camperols?

30 min

Tècniques

1h 1h 1h

7. L’art romànic (I). L’arquitectura

8. L’art romànic (II). L’escultura i la pintura

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Tècniques

Posa a prova les teves competències

30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

HORES LECTIVES

UNITAT 2 1. El naixement de l’islam

UNITAT 4

2. L’expansió islàmica

HORES LECTIVES

1. Al-Àndalus. L’islam a la península Ibèrica

3. Les activitats econòmiques 4. La societat i la vida quotidiana

30 min

2. L’organització política i econòmica d’al-Àndalus

30 min

5. La ciutat musulmana

30 min

3. La societat i la vida quotidiana

30 min

Repte: Descobrim tot el que ens han aportat les cultures orientals i la cultura musulmana

Repte: Com aconseguir aigua per a les ciutats

6. El llegat artístic

30 min

HORES LECTIVES 1h

2. Els progressos agraris

30 min

3. Les ciutats medievals (I). Recuperació, funcions i espais

30 min

4. Les ciutats medievals (II). El govern i l’economia

30 min

5. La societat i la vida quotidiana

30 min

6. La renovació cultural i religiosa

30 min

7. L’art gòtic (I). L’arquitectura

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

5. Els nuclis de resistència cristians (722-1035)

30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

6. L’organització dels nuclis de resistència

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

7. L’art en els segles ix i x. El camí de Sant Jaume

30 min

1. La decadència política i territorial d’al-Àndalus

8. L’art romànic peninsular

30 min

2. Consolidació i avanç dels regnes cristians

9. Una terra de frontera

30 min

Tècniques

30 min

2. La baixa edat mitjana a al-Àndalus. El regne nassarita

30 min

3. La baixa edat mitjana en els regnes cristians (I). La política

30 min

4. La baixa edat mitjana en els regnes cristians (II) L’economia

30 min

5. La societat i els seus conflictes

30 min 1h

6. La cultura i l’art

30 min

7. Catalunya a la baixa edat mitjana

Tècniques

Posa a prova el teu aprenentatge

1. La baixa edat mitjana a Europa

Repte: Descobrim la vida dels jueus peninsulars

30 min

Tècniques

HORES LECTIVES

UNITAT 7

8. L’art gòtic (II). L’escultura, la pintura i les vidrieres

4. La cultura i l’art califal

UNITAT 5 1. El territori europeu. Un mosaic de regnes i de pobles

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

HORES LECTIVES

UNITAT 6

1h 1h

Tècniques

3. El govern i l’administració dels regnes cristians

30 min

Posa a prova les teves competències

4. El repoblament del territori conquerit

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

5. Les activitats econòmiques dels regnes cristians

30 min

6. Societat estamental i formes de vida

30 min

7. La cultura i l’art dels regnes cristians

30 min

8. Catalunya i Aragó

9. Les institucions de la Catalunya medieval

Tècniques

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

UNITAT 3 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 3 » L’ALTA EDAT MITJANA. L’INICI DEL FEUDALISME

L’ALTA EDAT MITJANA. L’INICI DEL FEUDALISME

UNITAT

JUGA AMB EL TEMPS 1.

700

900

1000

1100

ALTA EDAT MITJANA

A mesura que l’edat mitjana avançava, els regnes cristians europeus van evolucionar cap a una nova organització política, econòmica i social. Aquesta nova forma d’organització es coneix com a feudalisme o sistema feudal, i va adquirir trets distintius entre els segles ix i xi. En aquesta unitat estudiarem la societat feudal i les relacions que s’establien entre les persones; és a dir, entre els senyors i els vassalls i entre els senyors i els camperols. I esmentarem algunes de les conseqüències d’aquesta relació. Completarem l’estudi del període amb l’anàlisi de l’art romànic, el primer estil internacional europeu.

1200

PLENA EDAT MITJANA

1300

1400

El feudalisme va ser el sistema polític, econòmic i social característic de l’Europa occidental entre els segles ix i xV. El sistema va adquirir els trets característics durant l’alta edat mitjana; és a dir, entre els segles ix i xi. Els trets més destacables van ser la pèrdua de poder polític dels reis, una economia principalment agrària, una organització social basada en relacions de dependència entre les persones i una influència enorme de la religió cristiana. A l’inici, a més, l’època feudal es va diferenciar per l’empobriment cultural i artístic, fins que amb el temps va sorgir un estil artístic comú a tot Europa: el romànic.

1500

955 Otó I derrota els magiars a Lechfeld

BAIXA EDAT MITJANA

Pannònia

750 Inici del califat abbassí

1063 S’inicia la construcció de la catedral de Pisa

768 Inici del regnat de Carlemany

910 Es funda el monestir benedictí de Cluny

Dublín

841 Els vikings funden Dublín

Déu

IRLANDA

Mar del Nord

OCEÀ ATLÀNTIC

874

REGNE WESSEX ORIENTAL REGNE FRANCÈS OCCIDENTAL ALTA FRANCÈS BORGONYA

REGNES CRISTIANS

BAIXA BORGONYA

OCEÀ ATLÀNTIC

ESTATS ESLAUS CROÀCIA

Ma r d el N o rd

Irlanda

Bri

870

Normands

700

Estats eslaus GRAN MORÀVIA

tàn

Reis Eslaus Kíev

Orleans 844 REGNES CRIST I

Ma r Bú lgars

859

Òtranto

Sevilla 844

e d i t e r r à n i a

Rei

Magiars

Arles

AN S

CALIFAT DE CÒRDOVA

860

Tunis

Musulmans

Davant aquesta situació, els reis, incapaços de protegir tot el seu territori, en van confiar la defensa a nobles locals poderosos, que els juraven fidelitat i ajuda militar a canvi de concessions. Els camperols, per la seva banda, van cercar la protecció dels nobles, i els van cedir a canvi la terra que ells mateixos conreaven. Tot això va provocar la concentració de grans extensions de terra en mans de nobles, bisbes i abats, als quals estaven subordinats una gran massa d’homes i de dones sense propietats. El feudalisme es va estendre pels territoris europeus situats entre el litoral atlàntic i les planes russes, i entre les costes del nord del continent i la mar Mediterrània.

1.3 La monarquia feudal

Ducat de Normandia

Mar Negra IMPERI BIZANTÍ

M a r

REGNES ISLÀMICS

Bifka

BULGÀRIA

VERONA

ITÀLIA

ESTATS PONTIFICIS BENEVENT

EMIRAT DE CÒRDOVA

Musulmans Normands Magiars

Islàndia

Tribus bàltiques

DINAMARCA REGNES ANGLOSAXONS

GAL·LES

1030·1065 S’inicia la construcció de l’església de Santa Fe de Concas

814 Mort de Carlemany

Els reis i la cúria règia

Invasions en els segles IX i X

ESCÒCIA

1017·1139 Els vikings s’estableixen al sud d’Itàlia i a Sicília

1034·1055 Es fortifica el castell de Praga

827 Els musulmans envaeixen Sicília

Els vikings (1), als quals els contemporanis anomenaren normands, procedien d’Escandinàvia. Des de mitjan segle vii i fins a l’any 1100 aproximadament, a bord de les naus drac amb capacitat per a 50 persones, van saquejar les costes europees a la recerca del botí. Amb el temps es van establir en diversos territoris europeus. Altres pobles invasors foren els búlgars (2) i els magiars (3), que procedien de l’Àsia occidental i es van establir a Hongria. Des d’allà atacaven els territoris de l’Europa occidental.

na funció tenia?

El marc geogràfic Territoris europeus a finals del segle IX

1055 Els turcs conquereixen el califat abbassí

dalisme i la inseguretat de l’època?

4. Qui integrava la cúria règia i qui-

1194 Ricard I regula els tornejos a Anglaterra

911 Els vikings s’estableixen a Normandia

860 Els vikings saquegen Pisa

Obtenir informació 3. Quina relació hi ha entre el feu-

L’origen del feudalisme es remunta al segle ix, ja que va ser una conseqüència de la inseguretat i dels moments de crisi i de pobresa que van sorgir després de la mort de l’emperador Carlemany el 814. Els motius d’aquesta inseguretat van ser les lluites entre els successors de l’emperador; els atacs dels musulmans a les costes cristianes de la Mediterrània, sobretot d’Itàlia i de Sicília; i una segona onada de pobles invasors: els vikings o normands, a l’Atlàntic; i els búlgars, magiars i eslaus, al centre d’Europa.

1098 Sant Robert funda l’orde monàstic del Cister

gle ix en les actuals Espanya, França, Alemanya i Itàlia? On se situaven els territoris musulmans?

Observa el mapa de les invasions en els segles ix i x i respon: a) Quins pobles amenaçaven la seguretat d’Europa? b) Quins territoris atacava cada un i com es representen aquests atacs en el mapa?

1.2 Origen i extensió del feudalisme

Cap al 895 Els magiars s’instal·len a Pannònia

Els orígens de la inseguretat. Les segones invasions

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb mapes 1. Quins regnes hi havia en el se-

1.1 Cronologia i trets del feudalisme

aquesta inseguretat? Extreu de l’eix alguns exemples que demostrin aquesta inseguretat i anota’ls en el quadern. 3. L’art romànic va originar edificacions notables. Quin tipus d’edificis es van alçar en aquest estil artístic?

800

Inicia un nou aprenentatge

1. EL FEUDALISME A EUROPA

Per parelles, observeu l’eix cronològic i resoleu aquestes qüestions: a) Durant quants segles va ser vigent el feudalisme a Europa? b) En quina etapa de l’edat mitjana va adquirir els trets bàsics? En quina etapa va entrar en crisi?

2. Després de la mort de l’emperador Carlemany, Europa es va tornar insegura. Quins pobles van provocar

DIMENSIÓ HISTÒRICA DIMENSIÓ GEOGRÀFICA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA 600

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 3

N eg ra

Sinope Constantinoble

Bisbe IMPERI BIZANTÍ

Regne siculonormand

Mar

Nobles

Mediterrània

L’Europa feudal estava fragmentada en nombrosos regnes i estats independents, amb governs que requeien en reis, els quals consideraven que el poder els procedia de Déu. En teoria, per tant, l’autoritat era molt àmplia: dirigien l’exèrcit, legislaven i jutjaven. Però en la pràctica el rei només era «el primer entre iguals», ja que els grans nobles i eclesiàstics actuaven amb gran independència. Als reis, a l’hora de governar, els va ajudar la cúria règia, una assemblea de nobles i d’eclesiàstics que els aconsellaven sobre els principals assumptes. Per administrar-los, els regnes es van dividir en comtats, dirigits per comtes; i en ducats, governats per ducs.

Invasions (segles ix i x)

Atacs musulmans Rutes dels normands Rutes d’invasions hongareses

Zona d’origen dels normands Àrees d’activitat normanda Assentaments normands definitius

CONT ING UT S CLAU DE LE S COM PE T È NCIE S CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi. CC3. Cronologia i temps històric. CC4. Coneixements històrics temporals. CC5. Fonts primàries i secundàries. CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica. CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics. CC11. Les dones en la història i en les societats actuals. CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius. CC13. Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals. CC14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural. CC15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura i l’art, i en les mentalitats. CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses. CC18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial.

Solucionari

Activitats complementàries

1. Ordena els següents fets històrics i dibuixa un eix

a) El feudalisme va ser vigent durant tota l’edat mitjana, aproximadament des del segle ix fins al xv, tot i que no es va estendre de la mateixa manera a tot Europa. b) Va adquirir els seus trets bàsics entre els segles ix i xi i va entrar en crisi entre els segles xiv i xv.

cronològic en el teu quadern: Mort de Carlemany – Inici del califat abbassí – Fundació de l’orde del Cister – Els turcs conquereixen el califat abbassí – Inici del regnat de Carlemany – Fundació del monestir de Cluny

romànic era bàsicament religiós: monestirs (Cluny), catedrals (Pisa), esglésies (Santa Fe de Concas), i també castells (Praga).

Notes

3. Fes

3. L’origen del feudalisme va ser una conseqüència

Solucionari

La cúria règia era una assemblea de nobles i d’eclesiàstics que aconsellaven el rei en els assumptes més importants.

En el segle ix, en l’actual Espanya hi havia l’emirat de Còrdova i els regnes cristians. A França, hi havia el Regne occidental francès, l’Alta Borgonya i la Baixa Borgonya, i els musulmans a Còrsega. A Alemanya, el Regne oriental francès. A Itàlia, els Estats Pontificis, Verona, el Benevent, el regne d’Itàlia,

CC28. Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació.

altre nom eren coneguts els vikings? b) D’on procedien? c) Quin tipus de transport utilitzaven per recórrer distàncies llargues? un treball d’investigació sobre els pobles vikings i els magiars, centrant-te en les seves característiques principals, llocs d’assentament i influències.

3. L’art

a) Els pobles invasors eren els musulmans, els normands i els hongaresos. b) Els musulmans atacaven des del nord d’Àfrica. Els normands, o vikings, sortien de les seves terres, al nord d’Europa, i s’estenien cap al sud, per la mar del Nord i l’oceà Atlàntic, i per la banda de l’est cap als pobles eslaus. Els hongaresos es movien pel centre d’Europa.

2. Respon a les preguntes següents: a) Amb quin

Resposta oberta. Principalment, els musulmans, els vikings i els magiars. En són exemples, la invasió musulmana de Sicília (827), la invasió i fundació de Dublín pels vikings (841), que també saquejaren Pisa (860) i s’establiren a Normandia (911), o la invasió magiar de Pannònia (895).

i al sud una part de l’Imperi bizantí, i els musulmans a Sardenya i Sicília. Els territoris musulmans ocupaven bona part de la península Ibèrica, les Illes Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília i tot el nord d’Àfrica.

de la inseguretat i dels moments de crisi i de pobresa que van sorgir després de la mort de l’emperador Carlemany el 814.

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat, i que el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

SOCIALS

• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat. • Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç. • Rúbriques i dianes d’avaluació. • Les solucions de les activitats complementàries. • Les orientacions metodològiques per als continguts.

GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL Programa

Olympe de Gouges

ACTIVITATS DE REFORÇ SOCIALS 2n ESO Nom ________ ____________ ___________

Grup ________ _

Data ________ UNITAT 1. L’INI _ CI DE L’EDAT MITJANA. GERM ÀNICS I BIZA NTINS

1. Completa els espais buits: a) La capital de l’Imperi Romà d’Orient era ____ ____________ de l’Imperi Romà _____ i la d’Occident era ____________ _________. b) L’edat mitja na es va inicia r l’any ________ i va acabar l’any c) Els fets que _________. van marcar l’inici i el final de l’edat mitjana són ____ ____________ ____________ ______ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ 2. Quines tres civilitzacions van conviure i es van enfro Imperi romà ntar a l’antic durant l’edat mitjana? ____________ IAL ____________ PETENC____ ____________ COM CIÓ ____________ AVALUA ________ ESO S 2n SOCIAL 3. Relaciona les afirmacion s segü___ ents amb l’imp imperi bizantí, eri correspon Grup ______ ent: ____visigots i imperi carolingi ___ ___ ___ . a) L’emperador ______ a ______ Dat governava _________ l’Imperi, va assum Nom ______ ir el paper de cristiandat i prote ______ defensor de la ctor del papa, _________ i intervenia en Avaluació assum CIÓ ____________ ptes de l’Església. LIFICA QUA ____ ____ _____ b) El monarca era escollit per votació entre els membres d’una ____________ I BIZANTINS assemblea. ____ ICS ____ _____ JANA. GERMÀN MIT AT c) L’emperador L’ED L’INICI DE concentrava tot UNITAT 1. el poder i era considerat sagra rebia el poder jades. de Déuns t, ja que plante i tenia el mateix rang les qüestio que els apòstols. ol ____ res i ____ c ____________ nològi _____ a l’eix cro 1. Observ 1

UES RÚBRIQ

ràfica i

ió geog

Dimens Pàgina

ors Descript ió de fets

1. Selecc s històric tius i significa ció ordena ca cronològi

ció 2. Obten ació a d’inform mapes partir de s. històric

Dimensió cultural i artística

a històric

itat 2

12, Activ

Expert ) 4 (100 %

ccionar Sé sele els fets nt fàcilme s històric tius i els significa t ordeno gicamen cronolò ència. amb solv

4 Sempre

DIANES • Unitat 1

t1 • Unita t ssolimen t Nivell d’a Aprenen Avançat 2 (50 %) de ccionar 3 (75 %) Sé sele els

ccionar Sé sele els fets prou bé s històric tius i els significa ordeno cament cronològi bé.

prou Sé obtenir ció a rma bé info Sé obtenir mapes ció partir de informa a partir òrics. nt s. hist fàcilme històric de mapes

bàsica manera òrics fets hist tius i els significa ordeno cament. cronològi

vell

No 1 (25 %)

per cultats Tinc difi nar fets seleccio s històric tius i significa s r-lo ordena cament. cronològi

ultats per Tinc dific rmació enir info Sé obtenir bàsica a obt tir de mapes ció a par informa s. mapes històric partir de s. històric

Gairebé sempre

De vegades

Mai

Pàgina 15, activitat 3

Pes

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat.

10 %

Valoro l’art bizantí.

20 %

Organitzo la informació de manera eficient.

ultats Tinc dific uirir i ixo i uso per adq Adquire inar nou i abulari ixo nou fic dom lari històric nou voc 20 % Adquire òric i i geogrà vocabu lari hist històric fic ixo nou vocabu amb Valoro la geogrà Adquire ic. òric i gràfic lari hist o bàs geo ció i l’us abu i uisi voc litat singularitat de 3. Adq fic amb prou faci de nou geogrà litat i bé. domini u Santa Sofia de pro lari. molta faci vocabu b l’uso am Constantinoble. at. ts per propiet dificulta un Tinc re un r, sob o, sobre localitza pansió Localitz pansió l’ex re l’ex mapa, mapa, alitzo, sob a de 25 % un Loc pa, l’expansió bizantina de i bizantinde Justinià i o, sobre un ma de Justinià l’època Localitz pansió a de i l’època de manera r-la. l’ex bizantin zació, explica mapa, de Justinià l’explico 4. Localit mapa, a de i l’època prou bé. bizantin ica. tinià o bàs Jus sobre un cessos de l’explic l’època fets i pro molt bé. o plic s. l’ex Faig servir, amb històric ultats per Tinc dific sobre un precisió, el ar, ar, identific identific pa, vocabulari específic les u Sé mapa, re un ma tificar pro ències Sé iden un mapa, sob nes respond itoris l’arquitectura. de lt cor mo re algu ies terr sob tificar ondènc entre els i de Sé iden un mapa, bé, 10 % corresp itoris ió per re les ies terr l’im icac sob de bé, ondènc entre els i de 5. Identif mapa i els is corresp Justinià les ies territor de l’imperels sobre un is dels ondènc entre els i de i itoris territor uals. is corresp Justinià dels terr què va territor l’imper act els de ts dels re en is esta ent i els territor uals. actuals un fet o i de Justinià l’imper is dels estats act tenir lloc històric. de i els territor uals. cés Justinià un pro is dels estats act territor uals. estats act

2 1

Conec els tipus de plantes dels temples bizantins.

Conec les característiques principals de l’arquitectura bizantina.

l’edat ificatiu de un fet sign a període o inclou cad a amb un quins segles a cada lletr a) Relacion curt per dir text un cta prés, reda mitjana. Des _____________ _______________ _____ _____ _____ ___ etapa. _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ___ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ SOCIAL _______________ _______________ _____ S_____ 2n ESO _____________ _______________ Nom __ _______________ _______________ _____ _____ _____ _____ ______ __________ _______________ ______ _____________ _______________ _____ _____ ______ _____ _____ _____ ______ _______________ _______________ _______________ _____ ________ _______________ Avaluac _______________ _______________ ió ____ _______________ Grup _________________________________ _______ ___ __________ ________ __________ _ _______________ _______________ _______________ ________________ Data ____ _______________ _______________ _______ ___ __________ _____ _____ _______________ _______________QUALIFICACI UNITAT Ó 1. L’INI CI DE L’E DAT MI TJANA. OPCIÓ A GERMÀN ICS I BI ZANTIN 1 S Activita t 1. Dim ensió ge ogràfica Observa el mapa vertade i asseny res. ala am b una creu les afirmac ions qu e siguin

Sé descriure els elements de suport de les esglésies bizantines.

2 2

Els visigo ts van ocu par territo ris de tre Els berber s estats actuals. s van ser l’Imperi un dels Romà d’O pobles ccident. bàrbars El francs que van envair Alemanya no van contro lar mai . cap territori Els angles de l’actua i els sax l seva his ons no tòria. van cre uar cap mar al llarg de la

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit social. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.

I ARTÍSTICA

DIMENSIÓ

     

GEOGRÀFICA

    

         



HISTÒRICA





          CULTURAL

CIUTADANA

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Ciències socials: geografia i història posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems— com RÚBRIQUES • Unitat 1 els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió geo

Pàgina 12, Acti

gràfica i hist òrica

vitat 2

Descriptors

Expert 4 (100

%) 1. Selecció de fets Sé selec històrics cionar fàcilment els significatius fets i històrics ordenació significatius cronològica i els ordeno cronològicament amb solvència.

2. Obtenció d’informació a partir de mape s històrics.

3. Adquisició i domini de nou vocabulari.

4. Localitzac ió, sobre un mapa , fets i processos històrics.

5. Identificac ió sobre un mapa dels territoris actuals en què va tenir lloc un fet o un procés histò ric.

Sé obtenir informació fàcilment a partir de mapes histò rics.

Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50 %)

Sé selecciona r prou bé els fets històrics significatius i els ordeno cronològicamen t bé.

Sé obtenir prou bé informació a partir de mape s històrics.

Sé selecciona r de manera bàsic a els fets històrics significatius i els ordeno

cronològicamen t.

Novell 1 (25 %)

Sé obtenir Tinc dificultats informació bàsic per a a obtenir partir de mape informació s a partir de mape històrics. s històrics.

Adquireixo nou Adquireixo vocabulari histò Adquireixo i ric i vocabulari nou uso geogràfic amb històric i nou vocabulari geogràfic amb molta facilitat històric i geog i prou facilitat ràfic l’uso amb i l’uso bàsic . prou bé. propietat.

Sé identificar prou bé, sobre un mapa, les correspondènc ies entre els territ oris de l’imperi de Justinià i els territoris dels estats actua ls.

Sé identificar, sobre un mapa , algunes correspondènc ies entre els territ oris de l’imperi de Justinià i els territoris dels estats actua ls.

Tinc dificultats per identificar, sobre un mapa, les correspondènc ies entre els territ oris de l’imperi de Justinià i els territoris dels estats actua ls.

20 %

25 %

10 %

20 %

Tinc dificultats per adquirir i dominar nou vocabulari histò ric i geogràfic

Localitzo, sobre un Localitzo, mapa, l’expa sobre nsió Localitzo, sobre un mapa, l’expa bizantina de un Tinc dificu nsió mapa, ltats per l’expansió bizantina de l’època de Justin localitzar, sobre bizantina de ià i l’època un l’explico molt de Justinià i mapa, l’expa bé. l’època de Justin nsió l’explico prou ià bé. l’explico de mane i bizantina de ra l’època de bàsica. Justinià i explicar-la. Sé identificar molt bé, sobre un mapa, les correspondènc ies entre els territ oris de l’imperi de Justinià i els territoris dels estats actua ls.

Pes

Tinc dificultats per seleccionar fets històrics significatius i ordenar-los cronològicamen t.

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

pre 4 Sem

ireb é 3 Ga

nitat 1 NES • U

DIA

ió Dimens Pàgina

cultural

2 1

DIANES

sem pre

De veg ade

Dimensió

Pàgina

Ma i

• Unita t1

històric ai

21, activ

itat 3

geogrà

fica

4 Sem pre 3

i artístic

tat 3

15, activi

c Compren ment perfecta ngut el conti t. ita de l’activ

t Valoro l’ar bizantí.

DIANES • Unitat 1

1 Valoro la itat de singular fia de Santa So tinoble. Constan

4 Sempre

Dimensió ciutadana i històrica Pàgina 19, activitat 3

3 2

vir, amb Faig ser el precisió, fic ri especí vocabula itectura. de l’arqu

zo la Organit ó de informaci eficient. manera

Conec les stiques caracterí ls de principa ctura l’arquite a. an biz tin

Gairebé sempre

De vegades

Mai

iure els Sé descr de suport elements lésies de les esg es. bizantin

Trio les meves fonts en funció de la qualitat de la informació.

Conec la importància de Gal·la Placídia en el context de la seva època.

1 Puc expli car els objectiu s de les conque stes de Carlema ny.

ic.

Faig servir, amb precisió, el vocabulari històric.

3 2

Utilitzo , amb precisió, el vocabu lari històr

2 Valoro les aportacions històriques de les dones.

Conec la figura històrica de Carlema ny.

Obtinc, amb eficiència, la informació requerida.

tipus Conec els s dels de plante temples s. bizantin

Compren c perfecta ment el conting ut de l’activita t.

Faig la feina quan toc ai sense pe rdre el temps .

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat. Extrec conclusions pròpies.

Redacto resposte s detallad es i compren sibles.

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Ma i

Valoro Extrec, amb eficiènc ia, la inform ació dels ma pes.

l’èxit o el fracàs de l’imperi de Carlema ny.

Sé explicar la biografia de Gal·la Placídia.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL » CIÈNCIES SOCIALS: GEOGRAFIA i HISTÒRIA

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

C10

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

C11

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

C12

Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

C13

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

HISTÒRICA

DIMENSIONS

GEOGRÀFICA

CULTURAL I ARTÍSTICA

CIUTADANA

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE SOCIALS (GEOGRAFIA i HISTÒRIA) » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE SOCIALS

1 2 3 20

L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS 1. L’edat mitjana. Etapes i civilitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 2. L’Imperi bizantí (I). Trets generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 3. L’Imperi bizantí (II). La societat i l’art . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 4. L’assentament dels germànics a Occident . . . . . . . . . . . . . 16 5. Els regnes germànics (I). Els visigots . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 6. Els regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi . . . 20 Tècniques. Fer ús d'informació temporal . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

L’ISLAM 1. El naixement de l’islam . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. L’expansió islàmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Les activitats econòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. La societat i la vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. La ciutat musulmana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Repte: Descobrim tot el que ens han aportat les cultures orientals i la cultura musulmana . . . . . . . . . . 6. El llegat artístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tècniques. Treballar amb mapes històrics . . . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

28 30 32 34 36 38 40 42 44 45

L’ALTA EDAT MITJANA. L’INICI DEL FEUDALISME 1. El feudalisme a Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 2. L’economia feudal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 3. La societat feudal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 4. Com vivien els nobles? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 5. Com vivien els clergues? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 6. Com vivien els camperols? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 7. L’art romànic (I). L’arquitectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 8. L’art romànic (II). L’escultura i la pintura . . . . . . . . . . . . . . 62 Tècniques. Analitzar obres d’art (I). L’arquitectura . . . . . . . . 64 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

4 5 6

LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE ELS SEGLES VIII I XI 1. Al-Àndalus. L’islam a la península Ibèrica . . . . . . . . . . . . . . 70 2. L’organització política i econòmica d’al-Àndalus. . . . . . . . 72 3. La societat i la vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Repte: Com aconseguir aigua per a les ciutats . . . . . . . . 76 4. La cultura i l’art califal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 5. Els nuclis de resistència cristians (722-1035) . . . . . . . . . . . 80 6. L’organització dels nuclis de resistència . . . . . . . . . . . . . . . 82 7. L’art en els segles ix i x. El camí de Sant Jaume. . . . . . . . 84 8. L’art romànic peninsular. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 9. Una terra de frontera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Tècniques. Analitzar obres d’art (II). La pintura . . . . . . . . . . . 90 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

LA PLENA EDAT MITJANA. EL RENAIXEMENT URBÀ 1. El territori europeu. Un mosaic de regnes i de pobles . . . 96 2. Els progressos agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 3. Les ciutats medievals (I). Recuperació, funcions i espais . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 4. Les ciutats medievals (II). El govern i l’economia . . . . . . . 102 5. La societat i la vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 6. La renovació cultural i religiosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 7. L'art gòtic (I). L'arquitectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 8. L'art gòtic (II). L'escultura, la pintura i les vidrieres . . . . . 110 Tècniques. Analitzar obres d'art (III). L'escultura . . . . . . . . . . 112 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE ELS SEGLES XI I XIII 1. La decadència política i territorial d’al-Àndalus . . . . . . . . 118 2. Consolidació i avanç dels regnes cristians . . . . . . . . . . . . . 120 3. El govern i l’administració dels regnes cristians . . . . . . . . 122 4. El repoblament del territori conquerit . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 5. Les activitats econòmiques dels regnes cristians . . . . . . . 126 6. Societat estamental i formes de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 7. La cultura i l’art dels regnes cristians . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 8. Catalunya i Aragó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132 9. Les institucions de la Catalunya medieval . . . . . . . . . . . . . 134 Tècniques. Com s'elabora una biografia històrica? . . . . . . . . 136 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

7 Evolució de la població europea Milions d’habitants 800

743,1

729,1 677,7

700

743,6

709,1

600 549,0

500 423,0

400 300

274,0

200 100

103,0

144,0

Font: ONU, Divisió de Població, Population Trends.

2015 2020

2050

1975 2000

1950

1900

1850

1750

1650

Anys

LA BAIXA EDAT MITJANA. CRISI I RECUPERACIÓ 1. La baixa edat mitjana a Europa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 2. La baixa edat mitjana a al-Àndalus. El regne nassarita . . . 144 3. La baixa edat mitjana en els regnes cristians (I). La política . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 4. La baixa edat mitjana en els regnes cristians (II) L'economia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 5. La societat i els seus conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 Repte: Descobrim la vida dels jueus peninsulars . . . . . . 152 6. La cultura i l’art . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 7. Catalunya a la baixa edat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156 Tècniques. Participar en l'aprenentatge. El treball d'història . . 158 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

L’ESPAI HUMÀ MUNDIAL

L’ESPAI HUMÀ A EUROPA, A ESPANYA I A CATALUNYA

1. Distribució espacial de la població mundial . . . . . . . . . . . . 164 2. Els moviments naturals de la població . . . . . . . . . . . . . . . . 166 3. Creixement natural i evolució de la població mundial . . . 168 4. La composició de la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 5. Els moviments migratoris (I). Les migracions interiors . . 172 6. Els moviments migratoris (II). Les migracions exteriors . . 174 Repte: Parlem de la migració internacional femenina . . 176 7. Les conseqüències de les migracions . . . . . . . . . . . . . . . . 178 8. El futur de la població mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180 Tècniques. Elaborar i comentar piràmides de població . . . . 182 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

1. La distribució de la població europea i espanyola . . . . . . 188 2. El moviment natural a Europa i a Espanya. . . . . . . . . . . . . 190 3. Els moviments migratoris a Europa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192 4. Els moviments migratoris a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194 5. El creixement de la població europea i espanyola . . . . . . 196 6. La composició o estructura de la població . . . . . . . . . . . . 198 7. La població de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 Repte: Descobrim els polítiques de població que es duen a terme a la UE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202 Tècniques. Treballar amb mapes. Els mapes temàtics . . . . . 204 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206 Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

10 11 12

UN MÓN DE CIUTATS

1. Ciutat i urbanització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Les grans àrees urbanes en el món actual . . . . . . . . . . . . . 3. La morfologia urbana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Repte: Descobrim les diferents estructures urbanes que hi ha al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. La jerarquia urbana mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Problemes actuals de les ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. La ciutat com a ecosistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tècniques. Plànols urbans i mapes mentals . . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

210 212 214 216 218 220 222 224 226 227

LES CIUTATS A EUROPA, A ESPANYA I A CATALUNYA 1. Els poblaments rural i urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. El procés d’urbanització (I). L’etapa preindustrial . . . . . . 3. El procés d’urbanització (II). L’etapa contemporània. . . . 4. Característiques del poblament urbà. Els tipus de ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Estructura de la ciutat (I). El centre urbà . . . . . . . . . . . . . . 6. Estructura de la ciutat (II). La perifèria urbana . . . . . . . . . 7. La jerarquia urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. Les ciutats de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tècniques. Fer una enquesta urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

LES SOCIETATS ACTUALS

1. Vivim en societats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Les societats actuals segons la riquesa . . . . . . . . . . . . . . . 3. Llengües i religions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Globalització i interculturalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. La nostra societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tècniques. Fer un treball de camp urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova el teu aprenentatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Posa a prova les teves competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

230 232 234

236 238 240 242 244 246 248 249

252 254 256 258 260 262 264 265

APÈNDIX Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268 Diccionari visual de termes artístics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272 Planisferi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 1

UNITAT 3

HORES LECTIVES

1. L’edat mitjana. Etapes i civilitzacions

1. El feudalisme a Europa

2. L’Imperi bizantí (I). Trets generals

2. L’economia feudal

3. L’Imperi bizantí (II). La societat i l’art

3. La societat feudal

4. L’assentament dels germànics a Occident

4. Com vivien els nobles?

30 min

5. Els regnes germànics (I). Els visigots

5. Com vivien els clergues?

30 min

6. Els regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi

6. Com vivien els camperols?

30 min

Tècniques

7. L’art romànic (I). L’arquitectura

8. L’art romànic (II). L’escultura i la pintura

1h 2h

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Tècniques

Posa a prova les teves competències

30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

UNITAT 2

HORES LECTIVES

1. El naixement de l’islam

UNITAT 4

2. L’expansió islàmica

HORES LECTIVES

1. Al-Àndalus. L’islam a la península Ibèrica

3. Les activitats econòmiques

30 min 30 min

4. La societat i la vida quotidiana

30 min

2. L ’organització política i econòmica d’al-Àndalus

5. La ciutat musulmana

30 min

3. La societat i la vida quotidiana

Repte: Descobrim tot el que ens han aportat les cultures orientals i la cultura musulmana

6. El llegat artístic

Tècniques

Repte: Com aconseguir aigua per a les ciutats

4. La cultura i l’art califal

30 min

5. E ls nuclis de resistència cristians (722-1035)

30 min

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

6. L’organització dels nuclis de resistència

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

7. L ’art en els segles ix i x. El camí de Sant Jaume

30 min

8. L’art romànic peninsular

30 min

9. Una terra de frontera

30 min

Tècniques

Posa a prova les teves competències

30 min

UNITAT 5

HORES LECTIVES

1. E l territori europeu. Un mosaic de regnes i de pobles

2. Els progressos agraris

30 min

3. L es ciutats medievals (I). Recuperació, funcions i espais

30 min

4. L es ciutats medievals (II). El govern i l’economia

30 min

5. La societat i la vida quotidiana

30 min

6. La renovació cultural i religiosa

30 min

7. L’art gòtic (I). L’arquitectura 8. L ’art gòtic (II). L’escultura, la pintura i les vidrieres Tècniques

1h 30 min 2h

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

UNITAT 6

HORES LECTIVES

1. La baixa edat mitjana a Europa

30 min

2. L a baixa edat mitjana a al-Àndalus. El regne nassarita

30 min

3. L a baixa edat mitjana en els regnes cristians (I). La política

30 min

4. L a baixa edat mitjana en els regnes cristians (II) L’economia

30 min

5. La societat i els seus conflictes

30 min

Repte: Descobrim la vida dels jueus peninsulars 6. La cultura i l’art 7. Catalunya a la baixa edat mitjana Tècniques

1h 30 min 1h 1h

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

HORES LECTIVES

1. L a decadència política i territorial d’al-Àndalus

2. Consolidació i avanç dels regnes cristians

3. E l govern i l’administració dels regnes cristians

30 min

4. El repoblament del territori conquerit

30 min

5. Les activitats econòmiques dels regnes cristians

30 min

6. Societat estamental i formes de vida

30 min

7. La cultura i l’art dels regnes cristians

30 min

8. Catalunya i Aragó

9. Les institucions de la Catalunya medieval

Tècniques

UNITAT 7

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 8

HORES LECTIVES

1. Distribució espacial de la població mundial

30 min

2. Els moviments naturals de la població

3. Creixement natural i evolució de la població mundial

30 min

4. La composició de la població

5. Els moviments migratoris (I). Les migracions interiors

30 min

6. Els moviments migratoris (I). Les migracions exteriors

30 min

Repte: Parlem de la migració internacional femenina

7. Les conseqüències de les migracions

30 min

8. El futur de la població mundial

30 min

Tècniques

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 11 1. Els poblaments rural i urbà

2. E l procés d’urbanització (I). L’etapa preindustrial

30 min

3. E l procés d’urbanització (II). L’etapa contemporània

4. Característiques del poblament urbà. Els tipus de ciutats

5. Estructura de la ciutat (I). El centre urbà

30 min

6. Estructura de la ciutat (II). La perifèria urbana

30 min

7. La jerarquia urbana

30 min

8. Les ciutats de Catalunya Tècniques

2h 30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

HORES LECTIVES

1. Vivim en societats

30 min

1. L a distribució de la població europea i espanyola

2. Les societats actuals segons la riquesa

30 min

3. Llengües i religions

30 min

2. E l moviment natural a Europa i a Espanya

30 min

4. Globalització i interculturalitat

3. Els moviments migratoris a Europa

4. Els moviments migratoris a Espanya

5. E l creixement de la població europea i espanyola

30 min

6. L a composició o estructura de la població

7. La població de Catalunya

Repte: Descobrim les polítiques de població que es duen a terme a la UE

Tècniques

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 10 1. Ciutat i urbanització 2. Les grans àrees urbanes en el món actual 3. La morfologia urbana Repte: Descobrim les diferents estructures urbanes que hi ha al món 4. La jerarquia urbana mundial

1h 30 min

HORES LECTIVES 30 min 1h 30 min 1h 1h

5. Problemes actuals de les ciutats

30 min

6. La ciutat com a ecosistema

30 min

Tècniques

HORES LECTIVES

Posa a prova el teu aprenentatge

UNITAT 12 UNITAT 9

HORES LECTIVES

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

5. La nostra societat

Tècniques

Posa a prova el teu aprenentatge

30 min

Posa a prova les teves competències

30 min

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1. L'INICI DE L'EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS Presentació de la unitat Aquesta unitat didàctica inicia l’estudi de l’edat mitjana enllaçant-la amb les darreries del món antic i n’estableix la periodització entre els segles v i xv en les tres etapes clàssiques: alta edat mitjana, plena edat mitjana i baixa edat mitjana. A continuació, s’aborda la primera etapa en els dos grans àmbits territorials sorgits després de la caiguda de l’Imperi romà: l’Imperi bizantí a Orient i els regnes germànics a Occident. Aquí l’atenció se centra en el regne dels visigots i en l’imperi carolingi. En tots s’estudien els trets bàsics de l’evolució històrica i de l’organització política i administrativa, econòmica, social i cultural. La tècnica de la unitat, dedicada a l’ús de la informació temporal, proporciona una eina bàsica per a l’estudi històric i emmarca correctament els períodes i les etapes a través de l’elaboració i el comentari dels eixos cronològics.

Elements transversals  Foment de la lectura i comprensió lectora Coneixem prou bé la importància de l’hàbit de la lectura entre els estudiants, tant pel que fa a la seva formació com, específicament, al seu aprenentatge. Per això convindria que a l’aula es dediqués un temps a llegir diversos apartats o capítols de la unitat mitjançant la selecció d’alguns relats curts sobre aspectes i formes de vida quotidiana dels bizantins o d’alguns pobles germànics. Per una visió global de l’edat mitjana explicada per un especialista: – Le Goff, J.: L’edat mitjana explicada als joves... i als no tan joves. Viena Editorial, Barcelona, 2007. Sobre la societat a l’edat mitjana: – Campàs, J.: Creació d’un estat feudal: l’alta edat mitjana (segles xi-xii). Barcanova, Barcelona, 1992. Per conèixer els aspectes socieconòmics i culturals de Bizanci: – Campins, Ll. i Sospedra, R.: L’imperi bizantí: Martí Ferrer a Constantinoble. Graó, Barcelona, 1995.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Expressió oral i escrita   S’ha de fomentar el fet que l’alumnat expressi, oralment i per escrit, determinats apartats de la unitat. Per potenciar aquesta competència pot ser vàlid el fet de corregir col·lectivament les activitats del quadern de classe i plantejar preguntes orals al grup. Per millorar l’expressió oral, demanarem a l’alumnat que respongui a algunes de les qüestions i activitats que hi ha al començament de cada epígraf. Amb això es pretén afavorir que participin de la dinàmica i cooperin entre els alumnes posant en pràctica la pluja de d’idees. En aquest sentit, remarquem les activitats 1, 2 i 3 de l’apartat «Juga amb el temps».

Foment de les TIC   L’ús de les TIC pot jugar un paper motivador destacat per suplir les dificultats d’aprenentatge de la història en temes abstractes, com ara la comprensió del temps, les etapes cronològiques o la relació de diversos períodes d’un mateix temps històric. Algunes adreces interessants per a la unitat les trobareu en l'espai personal del web www.barcanova.cat.

Anticipació de tasques   Una manera d’introduir l’alumnat en el tema és recórrer als mitjans audiovisuals disponibles al començament de cada epígraf, ja sigui a través de visualitzar un vídeo introductori, dels indicats en els recursos TIC, ja sigui usant l’eix cronològic de la pàgina inicial o bé presentant mapes de les invasions dels pobles germànics. Podem fer una primera aproximació a la unitat preguntant, a l’alumnat, si recorden alguna pel· lícula en què es vegin legions romanes o l’Imperi romà. També es poden plantejar preguntes individualment, com, per exemple, aquestes: «Què entens per crisi de l’Imperi romà?», «Podries citar alguna causa de la crisi del segle iii, ocorreguda abans de les invasions dels pobles bàrbars?».

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Recursos didàctics Cartografia • Atles de Catalunya, Espanya, Europa i el món, Barcelona, Barcanova, 2011. • Hurtado, V.; Mestre, J.; Miserachs, T.: Atles d’història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, 1997. •K inder, H. i Hilgemann, W.: Atlas histórico mundial 1. De los orígenes a la Revolución Francesa. Ed. Istmo. Madrid, 2003.

Audiovisuals   • Carlomagno, grandes protagonistas de la historia. Edicions Dolmen. • DVD: Alta Edad Media. Historia de España. Edicions Dolmen. • DVD: La Edad Media, Editorial Planeta, «Nueva Historia de España».

Bibliografia per al professorat  • Batllori, M.: De l’edat mitjana. Tres i Quatre, València, 1998. • Bolòs, J. i Busqueta, J. J. [coord.]: Territori i societat a l’edat mitjana: història, arqueologia, documentació. Universitat de Lleida, 2014. •A ADD: Catalunya i Europa a través de l’edat mitjana. Pagès Editors, Lleida, 2002. •A ADD: Diccionari d’Història universal. Edicions 62, Barcelona, 1995. •M cKitterick, R.: La Alta Edad Media: Europa 400-1000. Crítica, Barcelona, 2002. •M untaner, R.: Els almogàvers. Tres i Quatre, «Llibres clau», València, 1998. •M useu d’Història de Catalunya i d’altres: Història de Catalunya per a joves (…i no tan joves). Barcanova, Barcelona, 2014. •V aldeón, J.: La Alta Edad Media. Anaya, Madrid, 1988. • Vallejo, M. i altres: Mallorca y Bizancio. Edicions Cort, Palma, 2005. • Yarza, J.: El arte bizantino. Anaya, Madrid, 1991.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Mapa conceptual L’EDAT MITJANA

es divideix en – Alta edat mitjana – Plena edat mitjana – Baixa edat mitjana

van coexistir i es van enfrontar

Imperi bizantí

Cristiandat llatina

s’ubicava a

Orient

Occident

característiques fonamentals

aglutinava

El govern

La societat

L’administració

La importància de l’Església

es basava en

s’enfrontà a

– L’emperador – Funcionaris – Legislació de base romana L’economia

– Lluites iconoclastes – Cisma d’Orient

Manifestacions artístiques

es basava en

com ara

L’agricultura

Arquitectura

completada amb

Mosaics

– L’artesania – El comerç

Icones destaquen les esglésies de – Santa Sofia – Sant Vidal

Els regnes germànics els més importants eren Ostrogots

Saxons

Angles

Llombards

Visigots

Francs

el seu assentament va tenir importants Conseqüències – – – –

Polítiques Econòmiques Socials Culturals

es diferenciava –L ’evolució històrica – El govern – Manera de viure

van establir –E l regne de Tolosa – El regne de Toledo

va assolir la màxima esplendor amb L’Imperi carolingi

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensions històrica i ciutadana COMPETÈNCIES C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

C13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat, i la igualtat entre homes i dones.

CRITERIS Criteris comuns de l’etapa (història) 1. L’alumne ha de ser capaç de distingir els períodes convencionals de la història i representarlos gràficament. Criteris de 2n d’ESO

INDICADORS 1.1. Sap relacionar dates amb esdeveniments històrics concrets.

CONTINGUTS –L ’edat mitjana. Etapes i civilitzacions.

ACTIVITATS 1, 2 i 3 (pàg. 9) 1, 2 i 4 (pàg. 11) 1 (Posa a prova el teu aprenentatge)

1.2. Coneix diferents èpoques històriques i els trets que les caracteritzen. 1.3. Adquireix i fa servir nou vocabulari històric. 1.1. Coneix el govern, l’administració, l’economia, la societat i els problemes religiosos de l’Imperi bizantí.

1. L’alumne ha de ser capaç de comparar l’organització política, social i econòmica dels regnes germànics amb l’organització de 1.2. Analitza el procés l’Imperi romà. d’assentament dels diversos pobles germànics a Occident i compara els seus regnes amb el que havia tingut l’Imperi Romà d’Occident. 1.3. Coneix els trets culturals dels visigots i els carolingis i la seva evolució política, econòmica i social.

–L ’Imperi bizantí (I). Trets generals. –L ’Imperi bizantí (II). La societat i l’art. –L ’assentament dels germànics a Occident. –E ls regnes germànics (I). Els visigots. –E ls regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi.

1, 3 i 4 (pàg. 12 i 13) 1 (pàg. 14) 1 i 2 (pàg. 16) 2 i 3 (pàg. 19) 1 i 2 (pàg. 20) 2, 3 i 4 (Posa a prova el teu aprenentatge) 1, 2, 3 i 4 (Posa a prova les teves competències)

1.4. Valora el paper de les dones en la història a través de l’estudi de personatges com ara Gal·la Placídia.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió geogràfica COMPETÈNCIES C6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

CRITERIS Criteris comuns de l’etapa (geografia) 2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloent-hi les multimèdia.

INDICADORS 2.1. Analitza, amb l’ajut de mapes, la trajectòria històrica de l’Imperi Romà d’Occident, dels regnes germànics i de l’Imperi Romà d’Orient.

CONTINGUTS –L ’edat mitjana. Etapes i civilitzacions. –L ’Imperi bizantí (I). Trets generals. –L ’assentament dels germànics a Occident. –E ls regnes germànics (I). Els visigots.

ACTIVITATS 3 (pàg. 11) 2 (pàg. 12) 3 (pàg. 17) 1 (pàg. 18) 3 (pàg. 21) 5 (Posa a prova el teu aprenentatge)

–E ls regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi.

Dimensió cultural i artística COMPETÈNCIES C8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

INDICADORS

CONTINGUTS

2.1. Coneix els trets de l’arquitectura, les icones i els mosaics de Bizanci, i interpreta i comenta obres destacades.

–L ’Imperi bizantí (II). La societat i l’art.

2, 3, 4 i 5 (pàg. 14 i 15)

–E ls regnes germànics (I). Els visigots.

4 (pàg. 19)

2.2. Valora les aportacions dels visigots i els carolingis en arquitectura i orfebreria. 2.3. Analitza les obres d’art en quant fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat. 2.4. És capaç d’ampliar els seus coneixements artístics amb l’ajut d’internet.

–E ls regnes germànics (II). Els francs i l’Imperi carolingi.

ACTIVITATS

4 i 5 (pàg. 21) 6 (Posa a prova el teu aprenentatge)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT

L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS DIMENSIÓ HISTÒRICA  DIMENSIÓ GEOGRÀFICA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA  DIMENSIÓ CIUTADANA 27 aC

100 dC

200 dC

Inicia un nou aprenentatge

L’any 476 dC, després de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, va començar un nou període històric: l’edat mitjana. En aquesta unitat analitzarem dos dels seus espais més significatius, representats per l’Imperi bizantí, a Orient; i els regnes visigòtics i carolingi, a Occident. En acabar la unitat, seràs capaç de comprendre alguns canvis i continuïtats històrics i de comparar, en diversos aspectes, les formes de vida de l’antic Imperi romà i les dels nous regnes germànics.

JUGA AMB EL TEMPS L’edat mitjana s’inicià el 476 i va concloure el 1453, encara que alguns historiadors en situen el final el 1492. Analitza la informació de l’eix cronològic i respon a les preguntes següents: 1. Quants segles va comprendre l’edat mitjana? Quins esdeveniments històrics es prenen com a inici i final d’aquest període històric? 2. Després de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, quins regnes i imperis van sorgir en el seu territori? Anomena’ls. 3. En grups de dos, calculeu i contesteu: Què va durar més: l’Imperi carolingi o el regne visigòtic de Toledo?

300 dC

400 dC

500 dC

600 dC

700 dC

EDAT ANTIGA

800 dC

900 dC

1000 dC

ALTA EDAT MITJANA

1100 dC

Coronació de Carlemany com a emperador. S’inicia l’Imperi carolingi

l’Imperi romà

395 dC Teodosi divideix l’Imperi romà

476 dC Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

507 dC Comença el regne visigòtic de Toledo

711 dC Invasió musulmana de la península Ibèrica. Fi del regne visigòtic de Toledo

500 dC

600 dC

700 dC

843 dC Divisió de l’Imperi carolingi

1492 dC Arribada dels europeus a Amèrica

800 dC

900 dC

532 dC Comença la construcció de Santa Sofia

527 dC Inici del regnat de Justinià

CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi.

1000 dC

1100 dC

1054 dC Cisma d’Orient

717-775 dC Primera crisi iconoclasta

C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NCI E S

1453 dC

BAIXA EDAT MITJANA

768 dC Inici del regnat de Carlemany

400 dC

1300 dC

1453 dC Els turcs conquereixen Constantinoble

800 dC

27 aC MONARQUIA Inici de

1200 dC

PLENA EDAT MITJANA

1200 dC

1300 dC

1453 dC

1453 dC Els turcs conquereixen Constantinoble

1202-1204 dC Quarta croada. Presa de Constantinoble

Solucionari

1. En total va comprendre deu segles. Es pren com

CC5. Fonts primàries i secundàries.

a referència d’inici l’any 476; és a dir, la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. El final seria el 1453, l’any en què els turcs van conquerir Constantinoble, o el 1492, l’arribada dels europeus a Amèrica.

CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica.

2. Van sorgir els regnes cristians medievals: el regne

CC3. Cronologia i temps històric. CC4. Coneixements històrics temporals.

CC9. El passat i el present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa. CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics. CC11. Les dones en la història i en les societats actuals. CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius. CC13. Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals.

visigòtic de Toledo i l’Imperi carolingi; i, d’altra banda, l’Imperi bizantí.

El regne visigòtic va durar del 507 al 711. En total, dos segles. L’Imperi carolingi es va estendre des del 768 fins al 843. És a dir, no va arribar a un segle.

Notes

CC14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural. CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS La divisió de l’Imperi romà (395)

La Mediterrània l’any 1 000 0

Des del segle iii l’Imperi romà va sofrir la penetració dels pobles germànics, fins llavors localitzats a l’altra banda de les fronteres del Rin i del Danubi. Per defensar-lo millor, l’emperador Teodosi el va dividir l’any 395 en dues parts: l’Imperi Romà d’Occident, amb capital a Roma, i l’Imperi Romà d’Orient, amb capital a Constantinoble. A partir de llavors, cada part va seguir una trajectòria històrica diferent. • L’Imperi Romà d’Occident va sofrir les invasions d’una sèrie de pobles germànics, com els visigots, els sueus, els vàndals i els alans. Finalment, el 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va fragmentar en diferents regnes germànics. • L’Imperi Romà d’Orient, en canvi, va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d’Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453, any en què els turcs en conqueriren la capital, Constantinoble.

476

SEGLE VI

SEGLE VII

527 565 A L T A

SEGLE VIII

SEGLE IX

732 711 E D A T

IMPERI CAROLINGI (751 - 843)

P L EN A I N I C I

ATLÀNTIC

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Constantinoble

Roma

na? A quants segles equivalen?

2. Ordena cronològicament:

Imperi Romà d’Orient

M a r M

a) presa de Constantinoble pels turcs; b) divisió de l’Imperi romà; c) arribada dels europeus a Amèrica; d) fundació de l’islam; e) fi de l’Imperi Romà d’Occident.

e d i t e r r à n i a

SEGLE XIII SEGLE XIV 1300

EDAT

1295

M I TJA N A

tes qüestions: a) Quins canvis territorials s’aprecien a Occident? b) Quins van ser els principals regnes germànics i on es van localitzar? c) Quins canvis territorials es van produir a Orient?

SEGLE XV 1500 1453 1448 1492

B A IXA E DAT M ITJA N A

D E L

Invasió musulmana de la península Ibèrica

F E U DA LI SM E

Participar en l’aprenentatge 4. Cerca informació i respon:

PESTA NEGRA (1348 - 1352)

Es crea el Tribunal de la Inquisició Eduard I va convocar l’anomenat parlament model

Invenció de la impremta de tipus mòbils (Gutenberg)

a) Per què i quan va rebre l’edat mitjana aquesta denominació? b) En què es diferencien els cristianismes catòlic i ortodox?

Els turcs prenen Constantinoble Arribada de Colom a Amèrica

Activitats complementàries

1. Indica, en un mapa, els límits de la frontera de l’Imperi romà després de la divisió de Teodosi.

2. Quines tres civilitzacions van conviure a la conca mediterrània a partir del segle vii?

3. Busca informació sobre l’emperador Justinià i escriu-ne una biografia breu.

4. Digues qui van ser aquests personatges històrics

i amb quins fets històrics està relacionat cada un: Teodosi, Àtila, Ròmul August.

Solucionari

1. L’edat mitjana va començar el 476 i va acabar el 1453 o el 1492; és a dir, va durar 977 o 1.016 anys. Van ser uns deu segles.

2. L’ordre cronològic és el següent: b), e), d), a) i c). 3. a) L’Imperi Romà d’Occident va ser substituït per diversos regnes, i en una bona part de la península Ibèrica hi havia el califat de Còrdova. b) Els principals regnes germànics van ser el regne

Còrsega

Fer ús d’informació temporal 1. Quants anys va durar l’edat mitja-

Imperi Romà d’Occident

ltic

Mar Càspia

HONGRIA

Verona

Mar Negra

CROÀCIA

GEÒRGIA

BÒSNIA BULGÀRIA ESTATS PONTIFICIS

IMPERI BIZANTÍ

Illes Balears

REGNES ISLÀMICS

OCEÀ

DES EN VO LUPA M EN T LES CROADES (1095 - 1270)

KÍEV

FRANÇA

REGNES CRISTIANS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

ATLÀNTIC

1230

SACRE POLÒNIA IMPERI ROMANOGERMÀNIC

OCEÀ

Imperi Romà d’Occident Imperi Romà d’Orient

SEGLE XII

ANGLOSAXONS GAL·LES

Imperi en època de Teodosi I

Batalla de Poitiers

Regnat de Justinià

IRLANDA

Primera croada

Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

DINAMARCA

Mar M ed

1099

M I TJ A N A

del Nord

Treballar amb mapes 3. Compara els mapes i resol aques-

SEGLE X SEGLE XI 1000

Búlgars del Volga

SUÈCIA

Mar ESCÒCIA

La línia del temps. L’edat mitjana SEGLE V

600 km

CALIFAT DE CÒRDOVA

Les dates de 476 i 1453 han estat adoptades per molts d’historiadors per delimitar l’edat mitjana, encara que d’altres en prolonguen el final fins a l’arribada dels europeus a Amèrica el 1492. Aquest període històric extens se sol subdividir en tres grans etapes de durada variable: l’alta edat mitjana, que inclou el període que va del segle v al segle x; la plena edat mitjana, entre els segles xi i xiii; i la baixa edat mitjana, que comprèn els segles xiv i xv.

400

Bà

1.1 L’inici de l’edat mitjana i les seves etapes

200

NORUEGA

Teodosi I el Gran (346-395 dC). Nascut a Itàlica (Hispània), va ser el darrer emperador que va governar la totalitat de l’Imperi romà. A l’hora de morir va repartir l’imperi entre els dos fills: Arcadi, que va rebre la part oriental, i Honori, que va rebre la part occidental.

BORG ONYA

1. L’EDAT MITJANA. ETAPES I CIVILITZACIONS

REGNES ISLÀMICS

Sardenya

ite

àn

Sicília

Creta

Xipre

SA B IE S Q UE … ? A finals del segle viii, Catalunya era una terra de frontera disputada pels francs i els musulmans. Carlemany, rei dels francs, va conquerir Girona l’any 785 i Barcelona l’any 801.

1.2 Les civilitzacions medievals Durant l’edat mitjana hi va haver tres civilitzacions que van conviure i es van enfrontar en el territori de l’antic Imperi romà: l’Imperi bizantí, la cristiandat llatina i l’islam. • L’Imperi bizantí, a Orient, al principi va mantenir les tradicions romanes, però amb el temps va acabar adoptant la llengua i la cultura gregues. També ha rebut la denominació de cristiandat ortodoxa pel fet de no reconèixer la primacia religiosa del papa de Roma. • La cristiandat llatina, a Occident, va aglutinar els regnes establerts en l’antic Imperi Romà d’Occident, com els visigots o els francs. Aquests pobles adoptaren la religió cristiana catòlica, que reconeixia l’autoritat del papa, i el sistema feudal, per la qual cosa també es denominen monarquies feudals. • L’islam va ser una nova religió sorgida de les predicacions de Mahoma en el segle vi. Els seguidors, els musulmans, van conquerir, a partir del segle vii, part dels territoris de l’Imperi bizantí i de l’antic Imperi Romà d’Occident. Així van crear una nova civilització a cavall d’Orient i Occident que va rompre la unitat cristiana de les dues riberes de la Mediterrània.

dels visigots, a la península ibèrica; el regne dels ostrogots, a la península itàlica; el regne dels francs, a l’actual França, Bèlgica i part d’Alemanya; els angles, els saxons i els juts a les Illes Britàniques. Els vàndals havien baixat fins al nord d’Àfrica. I hi havia molts més regnes: els alans, els hèruls, els longobards, etc. c) L’Imperi Romà d’Orient va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions romanes, i es va mantenir fins que el 1453 els turcs en conqueriren la capital, Constantinoble.

L’alumnat haurà de cercar la informació necessària per resoldre les qüestions plantejades. a) Resposta oberta. b) Resposta oberta. Els ortodoxos no reconeixen la primacia religiosa del papa de Roma. També hi ha diferències en la litúrgia.

Notes

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

2. L’IMPERI BIZANTÍ (I). TRETS GENERALS

Els emperadors i Constantinoble

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari 1. Busca en el vocabulari del final del

2.1 L’evolució històrica A l’inici, el territori bizantí comprenia els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte. Des del segle v, la seva història va passar per períodes d’auge i de decadència. • En el segle VI, l’imperi va arribar a la màxima esplendor amb Justinià I (527-565). Aquest emperador va voler restablir la unitat de l’antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre. • En el segle VII, els musulmans van conquerir les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte), i van reduir considerablement el seu territori. • Des de mitjan segle XI, Bizanci va travessar una crisi profunda. Finalment, els turcs van conquerir Constantinoble (1453) i posaren fi a l’imperi.

REGNE

pàgina per contestar: a) Quins territoris va conquerir Justinià? b) Quin era l’objectiu d’aquestes conquestes? c) Què indiquen les fletxes que hi ha en el mapa? d) Quins territoris va perdre Bizanci en el segle vii i qui els hi va prendre?

Bre to ns

Abans de Justinià

ATLÀNTIC

REGNE FRANC

bre

REGNE LLOMBARD

Pentàpolis

M a r

s eu Su

Macedònia

M a r

GRÈCIA

200

400

600 km

Apúlia

ÀSIA MENOR

Armeníaca

Optimats Tracesiana Opsi k i o n

Treballar amb textos i imatges 4. Amb el text explicatiu i les imat-

Tr à c i c

PALESTINA

EGIPTE

N e g r a

Buccel·làrica

Constantinoble

Sicília

M a r

ges, resol aquestes qüestions: a) Per què la situació de Constantinoble era favorable per al comerç? b) Amb quins països i productors comerciava? c) Com era la ciutat de Constantinoble?

K a r a bi si o n

i a M e d i t e r r à n

200

Senat

Muralla

La figura de l’emperador bizantí (1) era considerada sagrada, ja que rebia el poder de Déu i tenia el mateix rang que els apòstols (isapòstols). Els emperadors van establir la cort a Constantinoble (3), l’antiga Bizanci. La ciutat, defensada per una triple muralla escalonada, allotjava el palau de l’emperador, el Senat i el tribunal de justícia; carrers comercials amplis; espais per a la vida pública, com el fòrum i l’hipòdrom; i edificis culturals i religiosos notables, com la universitat o l’església de Santa Sofia. Constantinoble tenia, a més, una posició estratègica per al comerç (2).

Anatòlica

SÍRIA

M e d i t e r r à n i a

Hel·làdica

Constantinoble

Santa Sofia

Far

Províncies

Expansió bizantina

BALCANS

ons

De l’Índia Tir

Alexandria

Palau de l’emperador

rador solen mostrar-lo amb la corona tancada, amb nimbe o aurèola i vestimenta rica. Localitza aquests atributs en la imatge de la pàgina de la dreta i esbrina què significava cada un.

Conquestes de Justinià

Vasc

De la Xina

Antioquia

M e d i t e a r r à n i

Tribunal

Participar en l’aprenentatge 3. Les representacions de l’empe-

nta

Cà

REGNE VISIGÒTIC

Efes

600 km

Fòrum

Imperi bizantí (segle VII)

Imperi bizantí amb Justinià

Saxons

400

Constantinoble

B I Z A N T Í

Hipòdrom

Port

Angles

200

Tessalònica

I M P E R I

Rutes comercials

L’evolució territorial Saxons

Nàpols

Ciutats comercials 0

Mar Negra

Marsella

Cartago

segle vii, va adoptar el títol grec de basileu. L’emperador concentrava tot el poder. Per governar, s’ajudava de nombrosos funcionaris i d’una legislació basada en el dret romà, que va ser recopilada i actualitzada per Justinià en un codi: el Corpus Iuris Civilis. • L’administració es va organitzar en províncies dirigides per un cap polític i militar. En aquestes províncies van desenvolupar un paper fonamental la cavalleria i l’armada.

Bretanya

Narbona

Quersonès

Ravenna

M a r

Treballar amb mapes 2. Fixa’t en els mapes d’aquesta

De la Xina

FRANC

VISIGOT

• El govern de l’Imperi bizantí requeia en l’emperador, que, des del

Escots

REGNE

Lió

Bordeus

basileu • Corpus Iuris Civilis • esmalts • espècies • ambre

2.2 El govern i l’administració

OCEÀ

París Tours

llibre les definicions dels termes següents i escriu-les en el teu quadern:

400

600 km

En el segle VI, Justinià va intentar restaurar l’Imperi romà. Amb aquest fi es va apoderar del regne vàndal del nord d’Àfrica, va conquerir Itàlia als ostrogots i es va establir al sud de la península Ibèrica. A mitjan segle vii, les conquestes musulmanes havien reduït el territori bizantí a algunes regions: la península Balcànica, Àsia Menor, Sicília i alguns territoris costaners de la península Itàlica.

Activitats complementàries

5. A partir del llibre de text, elabora una descripció

breu de les parts en què es dividia la ciutat de Constantinoble.

2.3 L’economia bizantina

• L’agricultura era la base de l’economia bizantina. La majoria de les terres eren latifundis, grans propietats que pertanyien a la noblesa i als monestirs i les treballaven els serfs.

• L’artesania va elaborar articles de luxe, com ara teixits de seda, tapissos, orfebreria, marfils i esmalts.

• El comerç es va beneficiar de la situació estratègica de Constan-

tinoble entre Europa i Àsia i entre les mars Mediterrània i Negra. A Bizanci arribaven seda de la Xina; espècies, marfil i perles de l’Índia; i ambre, pells i blat del nord d’Europa.

d) A mitjan segle vii els musulmans van prendre, a l’Imperi bizantí, la península balcànica, Àsia Menor, Sicília i alguns territoris costaners de la península Itàlica.

3. La

espècies» i indica, en un mapa d’Europa-Àsia, els llocs per on passava.

corona tancada (stemma), amb una creu al capdamunt, volia dir que no hi havia ningú per damunt de l’emperador; només Déu. El nimbe o aurèola al voltant del cap representava el caràcter sagrat del personatge, ja que es considerava que era emperador per elecció divina; rebia el seu poder de Déu. La vestimenta rica s’adiu amb el rang i el poder del personatge.

Solucionari

6. A partir dels mapes, enumera les principals pèrdues territorials de l’Imperi de Justinià, des de l’expansió durant el segle vi fins a mitjan segle vii.

7. Busca informació a internet sobre la «ruta de les

1. Les paraules basileu, Corpus Iuris Civilis, esmalts, espècies i ambre són al vocabulari de l’apèndix del llibre.

a) Justinià es va apoderar del regne vàndal del nord d’Àfrica, va conquerir Itàlia als ostrogots i es va establir al sud de la península Ibèrica. b) Justinià volia restaurar l’Imperi romà. c) Les fletxes indiquen el sentit de l’expansió bizantina amb Justinià.

a) Constantinoble estava situada estratègicament entre Europa i Àsia i entre les mars Mediterrània i Negra. b) A Bizanci arribava seda de la Xina; espècies, marfil i perles de l’Índia; i ambre, pells i blat del nord d’Europa. c) Resposta oberta.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

3. L’IMPERI BIZANTÍ (II). LA SOCIETAT I L’ART

Les icones bizantines

3.1 La societat bizantina La societat bizantina s’organitzava en tres nivells. En el nivell superior s’hi situaven l’aristocràcia i els alts càrrecs de l’Església, que tenien grans latifundis i ocupaven llocs destacats en el govern i en l’administració. En el nivell intermedi hi havia la resta del clergat, els funcionaris de l’Estat, els comerciants rics i els camperols lliures. I en el nivell més baix, els serfs i els esclaus.

3.2 L’Església i els seus problemes L’Església va exercir una gran influència sobre la societat bizantina. De fet, va estar estretament vinculada al poder polític, ja que coronava l’emperador, tenia grans propietats i controlava espiritualment una societat en què les disputes religioses solien barrejar-se amb les socials. Tanmateix, va haver de fer front a dos grans problemes: • Les lluites iconoclastes, que es van originar quan alguns emperadors van prohibir el culte a les imatges sagrades, o icones, i van intentar reduir el poder dels monestirs i apropiar-se dels béns d’aquests. La prohibició va desencadenar conflictes socials entre els segles viii i ix; al final, però, es va imposar el culte a les imatges. • El Cisma d’Orient, que va ser causat per la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la primacia sobre la cristiandat. Va acabar el 1054 amb la separació o cisma entre l’Església occidental o romana i l’oriental. Aquesta darrera, que va passar a anomenar-se Església ortodoxa, va estendre l’àrea d’influència per Europa oriental amb l’evangelització dels pobles eslaus.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

3.3 L’art bizantí

• L’arquitectura va usar materials pobres como el maó; columnes

• •

Les imatges sagrades bizantines o icones (del grec eikon, imatge) solen ser planes, de figures estilitzades i fons daurats, i segueixen una sèrie de convencionalismes o normes de representació característics.

com a suport; arcs semicirculars; i cobertes planes o voltades, especialment la cúpula damunt petxines. L’edifici principal va ser l’església, que va adoptar planta rectangular, quadrada, octogonal o de creu grega. Els exemples més destacats són l’església de Santa Sofia de Constantinoble (l’actual Istanbul, Turquia), encarregada per Justinià i que avui és una mesquita; i l’església de Sant Vidal, a Ravenna (Itàlia), totes dues del segle vi. Els mosaics decoraven les parets i les cúpules de l’interior de les esglésies. Entre els més famosos figuren els de Sant Vidal de Ravenna. Les icones eren imatges religioses. La majoria estaven pintades sobre fusta i se solia utilitzar el color daurat. La forma de representar escenes religioses i les imatges de Jesucrist, la Mare de Déu i els sants va exercir una gran influència en l’art posterior.

Organitzar informació 1. Completa la taula sobre els problemes de l’Església bizantina. Problemes

Causes

Resolució

Lluites iconoclastes

…

Cisma d’Orient

…

Conèixer l’art 2. Què eren les icones? Quina és la

seva temàtica principal? Creus que són representacions realistes? Respon amb tres arguments.

11. En grup, elaboreu un mural sobre l’art bizantí,

Activitats complementàries

8. Indica les principals característiques de l’arquitectura bizantina.

9. Enumera

les principals obres arquitectòniques d’art bizantí.

basant-vos especialment en els elements arquitectònics, els mosaics i les icones.

12. Busca a internet informació sobre la cúpula de

Santa Sofia i després redacta un escrit breu descrivint-la i comentant-la.

10. Digues les diferències que hi ha entre un mosaic i una icona.

Solucionari

1. Problemes

Causes

Resolució

Lluites iconoclastes

Es va tornar a implantar culte a les Alguns emperadors van prohibir el culte imatges per la pressió del poble i amb a les imatges sagrades (icones). el suport dels monjos.

Cisma d’Orient

Rivalitat entre el patriarca de Constanti- Separació o cisma entre l’Església noble i el papa de Roma pel control del cristiana d’Orient (catòlica). poder sobre la cristiandat.

2. Les icones eren imatges religioses. La temàtica principal era la Mare de Déu amb l’Infant Jesús, i Jesucrist. Resposta oberta.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS L’esplendor de l’art bizantí Santa Sofia Aquesta església la va encarregar Justinià en el segle vi. La nau central, més ampla i alta, està coberta amb una cúpula enorme assentada sobre petxines i suportada per quatre pilars. El pes es contraresta amb dues semicúpules i dos grans arcs, reforçats a l’exterior per contraforts. Les naus laterals, més baixes, tenen dos pisos; el superior rep el nom de tribuna.

Alçat

Semicúpula

Cúpula central

Petxina

Semicúpula

Finestres

Pis superior o tribuna Pilar Nau lateral

Planta

Semicúpula

Arc

Cúpula central

Semicúpula

Nau central

Nau central Naus laterals Absis Atri

L’església de Sant Vidal de Ravenna

Contraforts Atri

Mosaic de Justinià

Aquest mosaic és a l’església de Sant Vidal de Ravenna. Representa l’emperador (1), amb nimbe i indumentària rica i sosté una patena. L’acompanyen el bisbe de Ravenna (2), que duu una creu; i dos dignataris eclesiàstics, l’un amb un missal (3) i l’altre amb un encenser (4). També hi figuren el banquer Julià Argentari (5), que va finançar la construcció de l’església; el general Belisari (6); un alt funcionari (7), i la guàrdia imperial (8), que duen l’escut en què es representa el crismó.

Conèixer l’art 3.

Localitza en les imatges trets de l’arquitectura bizantina.

4. Com era la planta de Santa So-

fia? Quin sistema de coberta es va usar quan es va construir?

5. Observa el mosaic, busca en el

vocabulari del final del llibre les paraules del text destacades en color blau i descriu el mosaic. Quina informació aporta el mosaic de Justinià sobre la seva època?

Solucionari

Notes

Resposta orientativa: l’ús de la cúpula sobre petxines, la nau central més gran i alta, arcs semicirculars, dos pisos, les parets de maó, els contraforts de l’exterior, els interiors decorats amb mosaics de colors diversos i or...

4. Planta quadrada amb una nau central acabada

en un absis, dues naus laterals més petites i un atri a l’entrada. La nau central era més ampla i alta, i es cobria amb una gran cúpula sobre petxines amb quatre pilars i dues semicúpules per contrarestar el pes, a més de dos grans arcs reforçats a l’exterior per contraforts.

5. Les paraules es poden consultar a l’apèndix final

del llibre. El mosaic de Justinià informava que la figura central era l’emperador, que es considerava sagrat, i que l’Església i la noblesa guerrera també tenien molt poder.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS Els ostrogots

Invasions i regnes germànics Les invasions de pobles

BRET

París FRANCS

OCE À AT L À N T IC

SUEUS Braga

Bordeus

Mar Bàltica

Gots Juts Angles

Balts

Huns Eslaus

Sueus Saxons Francs Llombards Colònia

Vàndals

Burgundis Gèpides

Worms

BURGUNDIS Lió

Verona

Gènova

Alans

Ostrogots Quersonès

Visigots

Mar Negra

OSTROGOTS

Tolosa de Llenguadoc

Sinope

Roma

Toledo VISIGOTS

Constantinoble

Nàpols

Còrdova Cadis

M a r Siracusa

Corint

Antioquia

Efes

Atenes

Cartago VÀNDALS

M e d i t e r r à n i a Jerusalem

Trípoli

Fronteres actuals

OCE À

Mar Bàltica

Còrdova Cadis

ja la coneixes de cursos anteriors. Compara-la amb la manera de viure dels germànics.

Activitats complementàries

13. Localitza, en un mapa mut, aquests regnes germànics: angles i saxons, visigots, vàndals, ostrogots i francs.

14. Escriu les semblances i les diferències entre els

principals pobles germànics, fent referència especialment a la ubicació, als factors que van contribuir al seu desplaçament i als regnes que van crear.

Solucionari

Resposta oberta. Pot fer-se un mapa conceptual o un esquema.

2. Aquesta activitat vol afavorir l’aprenentatge au-

tònom. Resposta oberta. El professorat comprovarà els coneixements previs sobre el tema i els extrapolarà a «La vida quotidiana dels romans» del llibre de 1r d’ESO. Els alumnes poden elaborar una taula, amb dues columnes, en què es comparin els principals trets de cada poble: llengua, tipus d’habitatge, moneda, indumentària, alimentació, costums quotidians, grups socials, lleure, activitats econòmiques...

REGNE DE GÈPIDS

guntes següents: a) On estaven assentats els ostrogots, els visigots, els francs, els angles i els saxons abans d’envair l’Imperi romà?

M a r

Quersonès N e g r a

às

Constantinoble I M P E R I Atenes

B I Z A N T Í

Efes

Antioquia

Corint Siracusa

M e d i t e r r à n i a Jerusalem

Trípoli

Treballar amb mapes 3. A partir dels mapes d’aquesta pàgina, respon a les pre-

AR ÀV

Sinope

Nàpols

M a r Cartago REGNE DELS VÀNDALS

sobre les conseqüències de l’assentament dels germànics. Quina altra tècnica podries usar per organitzar aquesta informació?

Mar d’Aral

ESLAUS

REGNE París DELS Worms REGNE FRANCS DELS BURGUNDIS REGNE REGNE DELS Verona Lió Bordeus SUEUS Gènova DELS Tolosa Braga REGNE OSTROGOTS de Llenguadoc DELS VISIGOTS Roma Toledo

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Fes un esquema

BALTS

ALTRES TERRITORIS GERMÀNICS Colònia

ATLÀN TIC

M ar del N or d

FRISONS

750 km

LG A

500

BÚ

250

ONS

ESCOTS

Buscar solucions 2. La manera de viure dels romans

Alexandria

Cirene

Els regnes germànics en el segle V

BRET

Mausoleu de Teodoric, a Ravenna (Itàlia). Els ostrogots eren una branca del poble got que es va establir a la vora de la mar Negra. L’any 493, aquesta gent, juntament amb Teodoric, van controlar Itàlia després d’haver deposat l’hèrul Odoacre. Finalment, el 535 Justinià els va derrotar.

M ar de l N ord

L’assentament dels pobles germànics a Occident va tenir conseqüències polítiques, econòmiques, socials i culturals. • Polítiques. Les més importants van ser la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident i la fragmentació del seu territori en petits regnes independents. En aquests, la minoria germànica hi va concentrar el poder polític. • Econòmiques. La crisi que vivia el món romà es va agreujar. L’agricultura es va convertir en l’activitat més important; es va accentuar el procés de ruralització, i cada regió va tendir a l’autarquia; és a dir, a produir tot allò que necessitava. Les ciutats i les activitats ciutadanes van perdre importància. Així, els tallers artesanals i el comerç gairebé van desaparèixer, i es van limitar a satisfer les necessitats de la classe dirigent. • Socials. La societat es va transformar. Els germànics es van convertir en una nova elit, militar i guerrera, que es va imposar sobre la resta de la població. Les classes mitjanes (comerciants, artesans, funcionaris i petits propietaris urbans i agrícoles) van perdre importància. I els serfs i els esclaus es van multiplicar. • Culturals. La cultura va entrar en un període de crisi. Les escoles van desaparèixer, i el saber va quedar reduït a alguns llocs aïllats, com els monestirs. A més, van deixar de fer-se grans construccions, que van ser substituïdes per petites esglésies, i la gran escultura va desaparèixer. Els pobles germànics van conrear, en canvi, altres arts menors, com l’orfebreria.

ESCOTS

750 km

ar Càspi

4.2 Les conseqüències de l’assentament

500

Entre els segles v i viii, una vegada desaparegut l’Imperi Romà d’Occident, els pobles germànics van formar diversos regnes independents en el seu territori. Els més importants i estables van ser els regnes visigòtic i franc, que estudiarem en pàgines posteriors. N’hi va haver d’altres de més dèbils que, amb el temps, van ser absorbits pels més poderosos o van desaparèixer. Entre aquests van destacar: • Els ostrogots. Es van assentar a Itàlia a finals del segle v comandats per Teodoric. El regne va desaparèixer a mitjan segle vi ocupat per l’Imperi bizantí. • Els llombards. En el segle vi van crear un regne al llarg del riu Po, a la Llombardia italiana actual. Van amenaçar les terres del centre d’Itàlia i els territoris dels papes. El regne va durar dos segles. • Els angles i els saxons. Procedien de Dinamarca i dels Països Baixos. Després de travessar el canal de la Mànega es van assentar a l’Anglaterra actual.

250

ANGLOSAXONS

Límit de l’Imperi Romà d’Orient 0

ONS

Límit de l’Imperi Romà d’Occident

4.1 Els regnes germànics

ANGLOS AXONS

4. L’ASSENTAMENT DELS GERMÀNICS A OCCIDENT

Cirene

G Pè ol rs f ic

Alexandria

b) Quins pobles germànics es van assentar per la Gàl·lia? I per Hispània? c) Quins altres regnes germànics no mencionats fins ara s’hi aprecien i on es van assentar? d) Investiga quina relació hi va haver a Itàlia entre hèruls, ostrogots, bizantins, llombards i francs?

3. a)

Els ostrogots: a les vores de la mar Negra, a l’orient del riu Dnièper. Els visigots: a l’oest del riu Dnièper (són els «gots de l’oest», en contraposició als ostrogots o «gots de l’est»). Els francs: a l’antiga Gàl·lia. Els angles: a la península de Jutlàndia (actual Dinamarca). Els saxons: al nord de la Germània. b) Es van assentar a la Gàl·lia els francs i els burgundis. A Hispània, els visigots i els sueus. c) A les illes britàniques hi havia els bretons i els escots; als actuals Països Baixos, els frisons; al nord de la península itàlica, els llombards i en una part de l’antiga Gàl·lia, els burgundis; al nord d’Àfrica els vàndals; i entre la mar Negra i el regne dels ostrogots, els gèpides. d) Aquests pobles van lluitar entre ells pel control de la península Itàlica. Els hèruls van conquerir una bona part del territori, però van ser vençuts pels ostrogots. Els llombards, que també havien establert el seu regne a Itàlia, van desaparèixer en benefici dels francs al nord i dels normands al sud. Per la seva banda, els ostrogots van lluitar contra els bizantins en temps de Justinià i van ser derrotats a mitjan segle vi.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

5. ELS REGNES GERMÀNICS (I). ELS VISIGOTS 5.1 L’evolució històrica

L’evolució geopolítica

Les aportacions culturals Esglésies voltades

Mar Cantàbrica Legio VII Bracara Augusta

Caesar Augusta

Bàrcino Tarraco

Salmantica

Toletum

Corduba

Hispalis Gades

Valentia

Els visigots es van instal·lar l’any 418 al sud de la província romana de la Gàl·lia mitjançat un pacte amb Roma. L’acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d’altres pobles. Per això, com a aliats de Roma, van entrar l’any 415 a la península Ibèrica per lluitar contra els invasors sueus, vàndals i alans.

Emerita Olisipo Augusta

r Cartago er Nova it ed M

Invasions dels pobles bàrbars

Sueus (409) Vàndals (409) Alans (409) Visigots (416-417) Visigots (466-484)

Assentaments visigots

San Pedro de la Nave (Zamora). Interior (1) i planta de creu grega inscrita en un rectangle (2). Exterior de l’ermita de Santa Comba de Bande (3).

REGNE DELS FRANCS

OCEÀ

ON RG

ATLÀNTIC Vouillé Tolosa

Relleus 4

Mar Cantàbrica

La decoració interior de les esglésies es feia a base de relleus amb temes vegetals i geomètrics (4) o amb escenes de l’Antic i del Nou Testament (5). Aquesta decoració es reflecteix en cancells, capitells i frisos.

5.1.2 El regne visigòtic de Toledo (507-711)

Toletum

r Ma

• L’organització política dels visigots va ser la monarquia electiva, cosa que va provocar lluites successòries greus. El monarca estava assessorat per l’aula règia, un organisme format per nobles i eclesiàstics. • L’economia es va centrar en l’agricultura. A més, a la Meseta, la ramaderia transhumant va tenir un gran auge. Els latifundis van continuar en mans de la noblesa i de l’Església. • La societat l’encapçalava una minoria rica integrada pels nobles i l’alt clergat. Per sota s’hi situaven els petits propietaris, els treballadors dels latifundis, els artesans i comerciants, i els serfs. • La cultura es va empobrir i va quedar en mans de l’Església. Va destacar sant Isidor de Sevilla, que va escriure Etimologies. • L’art va originar petites esglésies, com Santa Comba de Bande (Orense), San Juan de Baños (Palència) o San Pedro de la Nave (Zamora), en què es van usar arcs de ferradura. També van fer treballs d’orfebreria magnífics com fíbules i corones votives.

nia rà er it

El regne visigot de Tolosa

Mar Cantàbrica Asturica Augusta Bracara Augusta

Salmantica

Treballs d’orfebreria

Tolosa

CÀNTABRES VASCONS

Valentia

Emerita Augusta Hispalis

Gades

Corduba

Malaca Mar

Carthago Spartaria

Olisipo

OCEÀ

ATLÀNTIC

El regne visigot de Toledo Dominis bizantins Abans de Leovigild Conquestes de Leovigild

Regne dels francs Zones insubmises en el regnat de Recared

L’orfebreria o treball dels metalls preciosos ens ha llegat dos tresors: el tresor de Guarrazar, Toledo (6), i el de Torredonjimeno, Jaén (7). Tots dos estan compostos per corones votives d’or, que es penjaven com a ofrena a l’interior de les esglésies, i per creus. També s’han de mencionar les fíbules per embotonar la roba (8).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb mapes 1. Quina relació hi ha entre els ma-

Fer ús d’informació temporal 2. Amb les dades del text de la pà-

pes històrics d’aquesta pàgina? Explica la informació que aporta cada un.

gina anterior, dibuixa una línia del temps amb l’evolució del regne visigòtic.

Participa en l’aprenentatge 3. Busca informació sobre Gal·la Placídia i valora la seva importància en relació amb la història de Catalunya.

Valorar el patrimoni 4. Busca imatges d’art visigòtic

i construeix un dossier de documents. Redacta un text explicatiu breu al costat de cada imatge.

2. Resposta de lliure elaboració. Per fer-la, es pot

Activitats complementàries

15. Quins van ser els principals reis visigots? 16. Completa, en el teu quadern, el següent quadre referit a la manera de viure dels visigots. Societat

Economia

Cultura

17. Busca informació a internet sobre la batalla de

Guadalete, i localitza, en un mapa, la zona geogràfica on va tenir lloc. Després, digues quina conseqüència cabdal va tenir aquesta batalla en la història d’Espanya.

Solucionari

1. Els

Conimbriga

Govern

Bàrcino

Caesar Augusta

Toletum

5.2 La manera de viure dels visigots

Una vegada instal·lats a Hispània van fixar la capital a Toledo. Primer, el rei Leovigild (569-586) va sotmetre els sueus, càntabres i asturs; i els seus successors van expulsar els bizantins i van vèncer els vascons. Després, es van integrar amb la població hispanoromana, a partir de la conversió de Recared, al catolicisme en el III Concili de Toledo (589) i a partir de la implantació per Recesvint d’una legislació comuna: el Fuero Juzgo (654). L’any 711 els musulmans els van derrotar a Guadalete, cosa que va posar fi al regne.

Després de la caiguda del darrer emperador romà, els visigots van establir un regne que s’estenia a ambdós costats dels Pirineus i van fixar la capital a Tolosa. Aquest regne va arribar a l’apogeu amb Euric (440-484), que el va estendre per quasi tota la península Ibèrica. Però el successor, Alaric II, va ser derrotat i mort pels francs a la batalla de Vouillé (507); els visigots van traslladar-se al sud dels Pirineus.

Assentaments sueus Assentaments vàndals

5.1.1 El regne visigòtic de Tolosa (418-507)

Malaca Mar

OCEÀ ATLÀNTIC

tres mapes mostren l’evolució de l’arribada, l’expansió i l’assentament, dels pobles germànics a la península Ibèrica. El primer mostra la invasió dels pobles «bàrbars». El segon mostra l’extensió que va tenir el regne visigòtic de Tolosa. El tercer, la del regne visigòtic de Toledo.

consultar l’explicació de la tècnica a les pàgines 2223 del llibre de l’alumne. Els anys podrien ser aquests: 415, 418, 440, 507, 569-586, 589, 654, 711.

ODS (5) Resposta oberta. Cal, però, que l’alumne destaqui que Gal·la Placídia va viure a Bàrcino com a consort d’Ataülf. Quan Ataülf va morir, entre els anys 415 i 416, Gal·la Placídia va tornar a Roma. Gal·la Placídia és recordada en el nomenclàtor de Barcelona i Tarragona. La vida d’aquella dona ha inspirat artistes de diversos àmbits. Jaume Pahissa, per exemple, va compondre una òpera, amb lletra catalana de Guimerà, titulada Gal·la Placídia (estrenada al Liceu de Barcelona el 1913).

Resposta oberta. El dossier ha d’incloure almenys una imatge de cada tipus: arquitectura, escultura (relleu) i orfebreria.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

Obodrites Saxons

• El govern de l’Imperi carolingi requeia en l’emperador, que tam-

bé va assumir el paper de defensor de la cristiandat, protector del papa i va arribar a intervenir en els assumptes de l’Església. Per administrar-lo, l’imperi es va dividir en comtats, dirigits per un comte; i en marques o províncies defensives frontereres, dirigides per un marquès. • L’economia carolíngia es va basar en les activitats agràries, que es practicaven en latifundis extensos que pertanyien a l’aristocràcia i a l’Església. En aquests latifundis, s’hi conreaven cereals, s’hi practicava la ramaderia i la caça, i s’obtenien fruits dels boscos. • Les activitats urbanes van decaure. Així, l’artesania va passar a dur-se a terme en els latifundis, en què es fabricaven tots els articles necessaris per a la vida (teixits, eines, etc.); i el comerç es va limitar a dur els articles de luxe demandats pels més rics i poderosos. • La societat carolíngia s’organitzava en tres grups. Els nobles i els alts càrrecs eclesiàstics ocupaven la posició social més elevada, tenien la majoria de la terra i exercien els principals càrrecs en el govern i en l’administració. Els seguien la resta de les persones lliures (camperols, artesans i comerciants). I en darrer lloc s’hi situaven els serfs, descendents dels antics esclaus que estaven subjectes a la terra i no la podien abandonar sense permís.

Velets

Sala de recepció

Sòrabs BRETANYA

BOHÈMIA AUSTRÀSIA

NÈUSTRIA

Moravians

Nau lateral

Croats

Pilar

ESTATS PONTIFICIS

HISP ÀN

Nau central

ICA

Ducat de Benevent

Torres

Pòrtic d’entrada

Entrada del palau

Mar Mediterrània

L’Imperi carolingi Regne a la mort de Pipí el Breu el 758

Capella palatina

Conquestes de Carlemany 0

Territoris dependents

250

500

750 km

Desintegració de l’Imperi carolingi

Mar del Nord MARCA SAXÒNIASAXONA AUSTRÀSIA MARCA BRETONA NÈUSTRIA BAVIERA

AQUITÀNIA

Escultura

6.3 La cultura i l’art Durant el regnat de Carlemany es va produir un cert renaixement cultural que va tenir el centre a Aquisgrà, la residència imperial. En aquesta ciutat Carlemany va fundar l’escola palatina, dirigida per Alcuí de York i inspirada en models romans. L’arquitectura va disposar d’algunes construccions notables, com ara palaus, esglésies i monestirs, que Carlemany va manar edificar a les principals ciutats (Ingelheim, Aquisgrà, Nimega) com a manifestació del seu poder. Entre aquestes van destacar el palau d’Aquisgrà, residència de l’emperador, del qual es conserva la capella construïda entre els segles viii i ix; l’abadia de Fulda, i el desaparegut monestir de Saint Gall. Ens han arribat molt poques escultures d'aquesta època, com ara la de Carlemany a cavall. D’obres menors fetes en ivori o metall (reliquiaris, arquetes), en tenim més; i també miniatures o pintures de mida petita sobre pergamí que il·lustraven llibres, com els evangeliaris.

MARCA ÀVARA

BORGONYA

LLOMBARDIA ESTATS PONTIFICIS

M HISPARCA ÀN ICA

MARCA LLOMBARDA

Mar Mediterrània

Disgregació de l’Imperi carolingi Límits de l’imperi el 814 Regne de Carles el Calb Regne de Lotari Regne de Lluís el Germànic Territoris dependents

200

400

600 km

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1.

Treballar amb mapes 3.

Explica, per escrit, els esdeveniments històrics que van tenir lloc en aquests anys: 481, 751, 800, 843.

Fixa’t en els mapes i redacta un text amb la informació que aporten. En aquest text has de contestar, com a mínim, aquestes qüestions: Quin va ser l’objectiu de les conquestes de Carlemany? Va aconseguir els seus propòsits?

2. Qui van ser aquests personatges: Clodoveu, Pipí el Breu, Carlemany, Lleó III, Lluís I el Pietós?

Activitats complementàries

18. Compara l’arquitectura bizantina amb la visigòtica pel que fa als aspectes següents: grandària, materials, planta, coberta, finestres, tipus de decoració.

Nau central Naus laterals Absis Entrada

En escultura destaca la representació en bronze de Carlemany a cavall (3), semblant a les dels emperadors romans.

Conèixer l’art 4.

Observa i escriu quins eren els materials, els suports, els arcs i les cobertes emprats en l’arquitectura carolíngia.

5. Quina informació aporta l’escultura eqüestre de Carle-

many sobre els seus objectius polítics i sobre el poder de l’emperador?

Lluís I el Pietós: succeí el seu pare Carlemany com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, que es va dividir després de la seva mort.

del llegat artístic de l’Imperi carolingi a partir de l’anàlisi del palau d’Aquisgrà.

Resposta oberta. Com a orientació, l’objectiu principal de les conquestes de Carlemany va ser restaurar l’antic Imperi Romà d’Occident. Els seus propòsits no es van complir, atès que, a la mort del seu hereu, Lluís I el Pietós, l’imperi es va desintegrar.

Solucionari

4. Materials: pedra i maó.

19. Escriu un comentari breu sobre la importància

1. Esdeveniments del període:

481: Els francs es van instal·lar a la Gàl·lia. 751: Pipí el Breu va implantar la dinastia carolíngia. 800: Carlemany va ser coronat emperador. 843: Final de l’imperi, en ser dividit entre els fills de Lluís I el Pietós.

2. Clodoveu: primer rei dels francs, fundador de la dinastia merovíngia a la Gàl·lia romana. Pipí el Breu: fill de Carles Martell i pare de Carlemany, amb ell començà la dinastia carolíngia. Lleó III: papa de Roma que coronà Carlemany emperador d’Occident.

Cúpula central

Àvars CARÍNTIA Llombards

AQUITÀNIA CA

Termes imperials

Habitacions de l’emperador i de la família

Bàvars BORGONYA

MAR

OCEÀ ATLÀNTIC

6.2 La manera de viure carolíngia

Arquitectura El palau imperial de Carlemany a Aquisgrà (1) tenia les funcions de residència permanent i administrativa de l’Imperi. Entre els edificis més significatius hi havia la capella palatina (2), construïda entre els anys 790 i 805 per l’arquitecte Eudes de Metz, que va seguir el model de l’església bizantina de Sant Vidal de Ravenna.

Mar del Nord

6.1 L’evolució històrica. Del regne a l’imperi L’any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany (742-814). Aquest es va proposar restablir la unitat de l’antic Imperi Romà d’Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d’Itàlia; els bàvars i els àvars, al centre d’Europa; els saxons, al nord d’Alemanya, i els burgundis a l’est de França. Després d’aquestes conquestes, el papa Lleó III va coronar Carlemany emperador el dia de Nadal de l’any 800 a la ciutat de Roma. No obstant això, l’imperi només va durar fins l’any 843, perquè, quan va morir el fill i successor de Carlemany, Lluís I el Pietós, l’imperi es va dividir entre els fills d’aquest.

Algunes aportacions culturals

Imperi carolingi

BRMAR ET CA ON A

Els francs, després de travessar el Rin, es van instal·lar l’any 481 al nord de la província romana de la Gàl·lia, on Clodoveu va fundar la dinastia merovíngia. El regne franc va ser el regne més important de tots els que van crear els pobles germànics arran de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident.

L’evolució geopolítica

OCEÀ ATLÀNTIC

6. ELS REGNES GERMÀNICS (II). ELS FRANCS I L’IMPERI CAROLINGI

Suports: columnes interiors i arcs de mig punt. Cobertes: teulades de dos vessants.

5. Resposta oberta. Per exemple: és una figura peti-

ta, de 24 cm d’alt, feta de bronze. Mostra l’emperador amb la corona i sense barba, cavalcant un cavall d’estil grecollatí. La desproporció del cos amb relació al cavall,—que resulta massa petit— i la capa i les botes altes que duu reforcen la imatge de sobirania. A la mà hi duu la bola del món, per representar el seu poder.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » TÈCNIQUES

» TÈCNIQUES FER ÚS D'INFORMACIÓ TEMPORAL El temps històric La història s’ocupa de la descripció, de l’anàlisi i de l’explicació dels fets protagonitzats per éssers humans ocorreguts en el passat. Els fets històrics, però, no van succeir en el buit. Van ocórrer en una època determinada (quan); en un espai concret (on); i els van protagonitzar uns subjectes concrets (qui). El temps és un concepte fonamental per als historiadors i historiadores, perquè; gràcies a aquest concepte es poden organitzar els esdeveniments. És a dir, establir el que va ocórrer abans i després (successió; passat, present i futur), el que va ocórrer en dos espais al mateix temps (simultaneïtat), i quant va durar un fet o esdeveniment (durada).

Espai (on)

1000

1100

1150

1544 Reials Col·legis de Tortosa

1250 Verge Blanca, Lleó

1504 David, Miquel Àngel

1346 Capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes, Barcelona

1150 Pantocràtor de San Isidoro, Lleó

1050

1631-1687 Santa Maria della Salute, Itàlia

1205-1301 Catedral de Lleó

1150 Mare de Déu de Ger, Girona

PINTURA

Temps (quan)

1200

1250

1300

1400

1450

Successió

Simultaneïtat

Durada

Curta

Mitjana

Llarga

1500

1620 L’esmorzar, Velázquez

1550

1600

1650

1700

RENAIXEMENT G ÒT I C

Protagonistes (qui)

1645-1652 Èxtasi de Santa Teresa, Bernini

1504 La Gioconda, Leonardo da Vinci

1350

ROMÀNIC

La comprensió del temps Per fer comprensible el temps, la història usa una sèrie de fórmules. Entre aquestes, la cronometria, a través de calendaris i de rellotges; i la cronologia, o representació del temps mitjançant perioditzacions i dates. També mesura el temps mitjançant unitats temporals de durada curta (dies, setmanes, mesos, anys, lustres), de durada mitjana (dècades) i de durada llarga (segles, mil·lennis i eres). I el temps es plasma i s’ordena de forma gràfica a través d’eixos cronològics i de cronogrames. • Els eixos cronològics consisteixen en una línia o rectangle graduat sobre els quals se situen els fets històrics i les dates en què van succeir (A). • Els cronogrames usen una línia del temps comuna, en la qual s'apleguen diversos aspectes d’una mateixa societat o un mateix aspecte de diverses societats. Generalment, el conjunt va acompanyat de dibuixos o figures representatives (B). A

1080 Sant Serni, França

ESCULTURA

FETS HISTÒRICS

Eix comparatiu ARQUITECTURA

Elaborar i comentar eixos cronològics • Per elaborar un eix cronològic s’han de seguir aquests passos: a) Observar les dates d’inici i final, per establir la durada total del procés històric que s’hi ha de representar. b) Dibuixar l’eix i dividir-lo en trams iguals: segles, dècades, anys, etc. c) Col·locar els períodes o etapes i els esdeveniments, amb la data; i posar-hi un títol. • Per comentar un eix cronològic hem de fer el següent: a) Indicar el temps representat per delimitar l’espai geogràfic a què es refereix.

BARROC

b) Descriure de forma ordenada els períodes i els esdeveniments. c) Explicar les dades que conté. En l’eix (A), per exemple, s’hi representen els períodes i els esdeveniments ocorreguts en l’Imperi bizantí entre els anys 395 i 1453. Els períodes estan representats per rectangles de colors, amb la denominació escrita a l’interior; la data dels esdeveniments, en canvi, s’indica mitjançant marques verticals. Els esdeveniments seleccionats són de diversos tipus: polítics, religiosos i artístics. Apleguen l’evolució històrica de Bizanci; és a dir, des del naixement amb la divisió de l’Imperi romà per Teodosi, fins a la caiguda amb la presa de Constantinoble per part dels turcs.

Principals períodes i esdeveniments de l’Imperi bizantí 395

476

527

ÈPOCA PROTOBIZANTINA

534 SEGLE D'OR DE JUSTINIÀ

610

717

813

842

REPLEGAMENT DE BIZANCI

Heracli, Construcció emperador (610-641) de l’actual Santa Sofia (534-537) Justinià comença a regnar (527-565) Caiguda de Roma Divisió de l’imperi per Teodosi

1057 1071 1054

867

ÈPOCA DE RECUPERACIÓ Cisma d'Orient

Segona crisi iconoclasta (813-842) Primera crisi iconoclasta (717-775)

Basili I (867-886). Època d’expansió territorial Retorn definitiu a l’ortodòxia religiosa

1453

1204

POSA-HO EN PRÀCTICA D

Expulsió dels bizantins d’Itàlia pels normands

I Presa de Constantinoble pels turcs

Quarta croada. Presa de Constantinoble (1202-1204)

Inici del regnat d’Isaac I Comnè. Reformes en finances, etc.

s Consells pràctic fer-se de ica del temps pot La plasmació gràf o vertical. forma horitzontal més antigues se sis date les tal, En l’horitzon a la dreta. i les més recents tuen a l’esquerra, es col·lodates més antigues En la vertical, les . dalt a nts rece més quen a baix, i les

1. Busca els eixos cronològics que hi ha en les pàgines d’aquest

llibre. a) Anota les pàgines en què es troben i si són horitzontals o verticals. b) Cada unitat d’història s’obre amb una línia del temps. Alguna podria considerar-se un cronograma? Explica la resposta, tant si és afirmativa com si és negativa.

El temps és molt present en la vida quotidiana. Per exemple en el llenguatge, en el pensament o en les experiències. Per parelles, poseu exemples de diferents usos del temps.

Solucionari

1. a) Resposta oberta.

b) Sí, ja que la línia del temps amb què s’obren les unitats compleix els criteris que ha de tenir un cronograma: té una mateixa línia del temps, recull diferents aspectes de diverses societats i conté imatges representatives.

Resposta oberta.

Notes

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1.

Defineix breument per escrit els conceptes representats a través de les imatges següents.

4. Relaciona aquests conceptes i aquestes frases amb

l’Imperi bizantí o amb un regne germànic i completa el quadre resum següent: a) basileus; b) llombards; c) decoració a base de mosaics; d) Icona; e) ruralització; f) Fuero Juzgo; g) lluites iconoclastes. Imperi bizantí

Regnes germànics

…

ESCOTS

BRETON

Corpus Iuris Civilis

ANGLOSAXONS

Cisma d’Orient

A partir del mapa que hi ha a continuació i dels coneixements que tinguis sobre el tema, redacta un petit text de deu línies explicant les conseqüències de l’assentament dels germànics a Occident. Gots Juts Angles Saxons

Balts

FRANCS

Ostrogots

Alans

Visigots OSTROGOTS

Imperi Romà d’Orient

VISIGOTS

Regnes germànics

Vàndals

Gèpides

BURGUNDIS SUEUS

Huns Eslaus

Sueus

Francs Llombards Burgundis

Fíbula VÀNDALS

Explica qui van ser aquests personatges, i digues per quin fet o per quins fets històrics van destacar.

6. Observa aquestes imatges. Després, compara les

arquitectures bizantina i visigoda i explica les característiques de cada una.

Leovigild

Justinià I

Teodosi I

3. Ordena cronològicament aquests fets. A continuació, situa’ls en un eix cronològic senzill:

a) presa de Constantinoble pels turcs; b) conquestes de Justinià; c) fundació de Constantinoble; d) conquesta musulmana de Síria, Palestina i Egipte; e) III Concili de Toledo; f) coronació de Carlemany.

Posa a prova el teu aprenentatge Solucionari

Cisma d’Orient: rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma que el 1054 acabà amb la separació o cisma entre l’Església occidental o romana i l’oriental o ortodoxa. Corpus Iuris Civilis: legislació basada en el dret romà i compilada per Justinià. Regnes germànics: regnes independents que es van implantar a l’antic territori de l’Imperi Romà d’Occident. Fíbula: sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos pròpia de la indumentària dels visigots.

2. Resposta orientativa.

Leovigild: rei visigot (573-586), governador de la Hispània Citerior, inicià la conquesta dels dominis bizantins de la Bètica i lluità i sotmeté els bascs i els sueus. Justinià I: emperador bizantí (527-565), casat amb Teodora, associada al tron i consellera principal; volia reconstituir l’Imperi romà i, a més, el cristià; per això conquerí molts terres, entre les quals les Illes Balears i la regió SE de la península Ibèrica;

impulsà importants construccions, com l’església de Santa Sofia de Constantinoble i la de Sant Vidal de Ravenna; va manar fer el recull jurídic Corpus Iuris Civilis. Teodosi I el Gran: emperador romà (379-395) nascut a Hispània; a la seva mort l’Imperi es dividí en dos: el d’Orient, on regnà el seu fill Arcadi, i el d’Occident, on regnà el seu fill Honori.

3. Datació i ordre cronològic: c) fundació de Cons-

tantinoble (330); b) conquestes de Justinià (533565); e) III Concili de Toledo (589); d) conquesta musulmana de Síria, Palestina i Egipte (al llarg del segle VII); f) coronació de Carlemany (800), a) presa de Constantinoble pels turcs (1453).

4. Imperi Bizantí: a), c), d), g). Regnes germànics: b), e), f).

Resposta oberta. L’alumnat ha d’esmentar els principals pobles germànics i referir-se a les conseqüències de tipus polític, econòmic, social i cultural.

6. Resposta oberta. Les figures A i B corresponen

a l’arquitectura bizantina; i la C i la D a l’arquitectura visigoda.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 1

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES El llegat de Carlemany El llegat que va deixar Carlemany (A) quan va morir el 28 de gener de l’any 814 comprenia un imperi unit, una administració eficaç i una gran obra educativa. Qui va ser aquesta persona que va poder aconseguir allò que semblava impossible? Se’n coneix la data de la mort, però no la del naixement, que generalment s’ha fixat en l’any 742. No obstant això, diversos factors han conduït els experts a reconsiderar aquesta darrera data i a proposar l’abril del 748 com la data «probable» del naixement. On va néixer? No se sap amb certesa. De fet, hi ha molts llocs que es vanaglorien de ser el bressol d’aquest sobirà; entre aquests, el monestir de Prüm i la ciutat de Düren, a Alemanya; o Quierzy, al nord de França. El que se sap del cert és que el seu pare, Pipí el Breu, va ser el rei dels francs a partir de 751. Actualment, Carlemany és considerat el fundador de les monarquies francesa i alemanya i el pare d’Europa, perquè el seu imperi va unificar per primera vegada la major part de l’Europa occidental. A més, Carlemany va

Després de llegir el text, calcula mentalment o bé amb llapis i paper: a) Quants anys han transcorregut des de la mort de Carlemany fins al 28 de gener d’aquest any? Converteix aquesta xifra en segles i mil·lennis. b) Durant quants anys va ser vigent la lliura carolíngia? c) Carlemany va iniciar el seu regnat l’any 768. Quants anys tenia en aquell moment, segons la tradició i segons els experts?

iniciar una reforma en l’educació, denominada des del segle xix, el «Renaixement carolingi». Ja abans de l’arribada al tron, Carlemany va fer que nombrosos savis acudissin a la cort i va obrir escoles monàstiques i catedralícies. I sota el seu mandat es van redescobrir i van ressorgir la cultura i la tradició educativa de l’antiguitat. La «minúscula carolina» (B), un tipus d’escriptura nou i clar, va facilitar enormement la còpia de documents, és a dir, la transcripció; i, amb això, la difusió de textos antics. Es pot dir, per tant, que el compromís de Carlemany amb l’educació, la literatura i l’art va assentar les bases de la cultura europea. Carlemany va dotar el seu regne d’una administració eficaç, amb una legislació uniforme, i va crear, l’any 781, una moneda única per afavorir un espai econòmic més o menys homogeni. Aquesta moneda, la lliura carolíngia, que equivalia a una lliura de plata, va durar fins a l’any 1795, quan, després de la Revolució Francesa, es va instaurar el franc. Per això, pot dir-se que aquesta moneda és el precedent de l’euro.

2. Els francs, què eren: francesos, alemanys o les

dues coses? Explica breument en quins fragments del text t’has basat per arribar a una conclusió.

3. Per què va ser important la «minúscula carolina»?

Dedueix la resposta correcta: a) Va facilitar la còpia de documents. b) Aportava noves formes de transcripció. c) Va facilitar la transcripció i la difusió dels textos procedents de l’antiguitat.

Completa aquest quadre resum amb el que actualment es considera el llegat de Carlemany. Política

Economia

Cultura

…

A. Carlemany. B. El nou tipus d’escriptura, la «minúscula carolina» va facilitar la còpia de documents i va afavorir la difusió de textos antics.

Posa a prova les teves competències Solucionari

1. a) Des de la mort de Carlemany (814) han passat

més de 1.200 anys; és a dir, 12 segles i 1,2 mil·lennis. b) Vigència de la lliura carolíngia: des del 781 fins al 1795 = 1.014 anys. c) Tradicionalment s’ha fixat la data de naixement de Carlemany l’any 742; per tant, Carlemany devia tenir 26 anys quan va iniciar el seu regnat. Però, alguns experts diuen que la data més probable del naixement de Carlemany va ser l’any 748; per tant, en aquest cas devia tenir 20 anys.

ODS (4, 16, 17) Política

Monarquies francesa i alemanya. Pare d'Europa. Administració eficaç. Legislació uniforme.

Economia

Cultura

Espai econòmic més o menys homogeni. La lliura com a precedent de l'euro.

El renaixement carolingi va assentar les bases de la cultura europea.

Notes

2. Les dues coses. Les frases que haurien de guiar

l’alumnat en la seva resposta són aquestes: – L’Abadia de Prüm i la ciutat de Düren, a Alemanya; o Quierzy, al nord de França. – És considerat el fundador de les monarquies francesa i alemanya.

3. La resposta correcta és la c). En el quart paràgraf

del text s’explica el següent: «un tipus d’escriptura nou i clar va facilitar enormement la còpia de documents; és a dir, la transcripció; i, amb això, la difusió de textos antics».

Guia Olympe de Gouge 2n. Mostra. Socials

Articles inside

Índex de Socials

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS