Guia Olympe de Gouge 4t. Mostra. Socials by Editorial Barcanova

S A O I SC L

GUIA D’AULA ESO Programa

Olympe de Gouges

Aquest projecte editorial de l’àmbit social ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Francesc Solà Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Maquetació: Mercedes F. Bravo Aquesta guia d'aula correspon als continguts del llibre de Socials 4 (Programa Olympe de Gouges), de Manuel Burgos Alonso i María Concepción Muñoz-Delgado y Mérida. © 2021 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: juny de 2021 ISBN: 978-84-489-5338-6 DL B. 11339-2021 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE CIÈNCIES SOCIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit social. Ciències socials: geografia i història. . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Ciències socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 1. El segle XVIII. L’època de la industrialització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 2. L’era de les revolucions (1770-1871) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Unitat 3. La Revolució Industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Unitat 4. Espanya. La crisi de l’Antic Règim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 1 Unitat 5. L’imperialisme i la Primera Guerra Mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Unitat 6. El període d’entreguerres i la Segona Guerra Mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 Unitat 7. Espanya. Restauració i Guerra Civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 Unitat 8. Descolonització. Nova geopolítica mundial (1945-1991) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 Unitat 9. Espanya. La dictadura de Franco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207 Unitat 10. El món recent. Relacions i conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226 Unitat 11. El món recent. Globalització i diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244 Unitat 12. Espanya. Transició política i democràcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 265

EL PROJECTE DE

» PRESENTACIÓ

S A O I SC L

EL PROJECTE DE SOCIALS

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit de les ciències socials, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

Programa

ITAL

GUIA D’AULA ESO

SOCIALS

DIG

S A O I L SC

4 ESO

uges

Olympe de Go

EL PROJECTE DE SOCIALS El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment: •L a temporització orientativa del contingut del llibre. • Una proposta de programació didàctica de cada unitat. • Els continguts clau de cada unitat. • Les solucions de totes les activitats. • La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet (icona pantalleta) • La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp (icona AvaluApp) • La indicació de les activitats relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, ). UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, ja que els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és indicativa i orientadora. (TOTAL: 105 hores lectives)

» UNITAT 1. EL SEGLE XVIII. L'ÈPOCA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

HORES LECTIVES 1h 1h

UNITAT 1 1. L’Antic Règim i la Il·lustració 2. Canvis polítics 3. Canvis econòmics (I)

1,30 h

4. Canvis econòmics (II) 5. Societat i vida quotidiana

6. El segle XVIII a Espanya. Els Borbó 7. El segle XVIII a Espanya. Les reformes borbòniques 8. La cultura i l’art

30 min 1h 30 min

9 Catalunya en el segle XVIII

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

HORES LECTIVES

UNITAT 2 1. Els processos revolucionaris

2. La revolució dels Estats Units

3. La Revolució Francesa (1789-1799)

4. L’evolució de la Revolució Francesa

5. L’Europa napoleònica (1799-1814)

6. L’època de la Restauració

7. Les revolucions liberals del segle XIX 8. Els nacionalismes. El naixement de nous Estats Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

30 min 1,30 h 1h

UNITAT 3 1. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (I)

2. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (II)

3. La mecanització de la indústria. La fàbrica

4. La difusió de la industrialització

5. Les conseqüències econòmiques de la Revolució Industrial

6. Les conseqüències socials de la Revolució Industrial

7. El moviment obrer

8. La cultura i l’art de l’època revolucionària

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 4 1. La crisi política. Carles IV i la França revolucionària 2. La guerra de la independència i la Revolució Liberal (1808-1814) 3. El regnat de Ferran VII. Absolutistes enfront de liberals 4. La consolidació liberal (1833-1874)

Aquesta unitat didàctica tracta els canvis experimentats durant el segle xviii per l’Antic Règim, l’etapa històrica anterior compresa entre els segles xv i xviii. En cada un dels apartats es contrasta els trets de la situació precedent i les reformes empreses en el segle xviii sota la influència del moviment ideològic de la Il·lustració. En una primera part, l’atenció se centra en les idees defensades pels il·lustrats; les crítiques a la monarquia absoluta; les noves polítiques econòmiques de la fisiocràcia, el liberalisme i les transformacions en les diferents activitats econòmiques, detallant-ne el comerç dels esclaus; i els canvis en la societat estamental. En una segona part, s’analitza la situació espanyola durant el segle xviii: la instauració dels Borbó i la política de reformes que van dur a terme en els àmbits polític, econòmic i social. S’hi tracta també la Catalunya del segle xviii. La unitat es tanca amb les manifestacions principals de la cultura il·lustrada i de l’art rococó i neoclàssic. La tècnica sobre el treball amb fonts històriques facilita la comprensió dels sistemes utilitzats pels historiadors per conèixer els esdeveniments del passat.

Elements transversals

HORES LECTIVES

Foment de la lectura i comprensió lectora

La lectura de fonts primàries és una eina fonamental per a la comprensió de les idees bàsiques de la Il·lustració, l’herència que ens va deixar aquest segle ha marcat la nostra civilització occidental. A l’epígraf 1 de la unitat es presenten fragments de l’obra de filòsofs que estableixen les bases de la societat actual. Aconsellem la lectura i el comentari amb les preguntes d’aquests textos. També aconsellem de llegir a classe un fragment de l’obra de Rousseau El contracte social, que pot ser un exemple d’això que assenyalem.

1,30 h 1h 1h

5. La transformació econòmica (I). La població i l’agricultura

6. La transformació econòmica (II). La indústria i altres sectors

1,30 h

7. La societat de classes

Presentació de la unitat

HORES LECTIVES

8. La cultura i l’art (I). Goya

1,30 h

9. La cultura i l’art (II). El Romanticisme i el Realisme

1,30 h

10. Catalunya durant la crisi de l’Antic Règim

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 3

UNITAT

UNITAT 3 » LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL DIMENSIÓ HISTÒRICA DIMENSIÓ CIUTADANA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

JUGA AMB EL TEMPS

1. LES BASES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A LA GRAN BRETANYA (I)

1. Descobreix en els continguts d’aquesta unitat què va ocórrer en aquestes dates. a) 1769 b) 1830 c) 1845

d) 1807 e) 1834 f ) 1851

g) 1829 h) 1838 i ) 1864

1) George Stephenson 2) AIT 3) Richard Roberts

4) Robert Fulton 5) Màquina de vapor 6) Enclosure Acts

7) Zollverein 8) Carta del Poble 9) Exposició Universal

2. Aparella-les després, una per una, amb un d’aquests personatges o conceptes històrics.

Difusió de la Revolució Industrial

Espai i temps

Les activitats agràries van experimentar transformacions importants, conegudes com a «revolució agrària», en les quals la Gran Bretanya va ser pionera. Van consistir en progressos tècnics i en canvis en el sistema de propietat de la terra.

Els progressos tècnics Es va substituir el sistema de cultiu basat en la rotació triennal pel sistema Norfolk, de rotació contínua, que incloïa farratges per al bestiar. Amb això es va incrementar la ramaderia, que va aportar més fems per fertilitzar la terra, i carn i llet que van millorar l’alimentació. Altres millores agràries van ser la difusió de cultius com el blat de moro i les patates; l’ús de màquines sembradores i recol·lectores mogudes per cavalls; l’inici de la selecció de llavors i de races ramaderes, i el començament de l’ús de fertilitzants químics.

El sistema antic de l’openfield o camps oberts explotats en comunitat era poc productiu. Per això, els grans propietaris anglesos van promoure lleis de tancament (Enclosure Acts, 1845) per substituir les terres comunals per propietats privades, les quals era obligatori tancar. Amb això, molts pagesos pobres, sense diners per fer la tanca, van haver de vendre la terra a aristòcrates, burgesos i pagesos rics, i es van convertir en assalariats o bé van emigrar a les ciutats per buscar feina en la indústria.

Les principals conseqüències de la revolució agrària van ser l’increment de la producció agrícola; la millora de l’alimentació; la concentració de la propietat de la terra i la reducció del nombre de pagesos; i l’ascens de les rendes agràries. Els beneficis obtinguts van afavorir la millora de les explotacions agràries i la inversió en altres activitats com la indústria incipient.

CC8. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat. CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics. CC11. Les dones en la història i en les societats actuals. CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius. CC13. Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals. CC15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura i l’art, i en les mentalitats. CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses. CC18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. CC19. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia. CC27. Drets humans. CC28. Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació.

250

2.960

300 Total de superfície tancada

en cada període (km2)

150

1.100

100 1.900

50 0

300

1727-1760

1761-1792

1802-1815 1793-1801

Anys

Comprendre textos escrits 4. Llegeix el text amb la petició dels propietaris petits de

terres i contesta: a) Què opinaven els pagesos anglesos sobre el tancament de les terres comunals? b) Quines conseqüències pensaven que tindria? c) Es van complir aquests temors?

1. 2.

Observa les dades següents sobre terres comunals assetjades a Anglaterra, descriu-les i comenta’n la transcendència.

1721-1760

200

Període

Evolució dels tancaments a Anglaterra, 1727-1815 Mitjana anual en cada període (km2)

Jethro Tull. A continuació, contesta aquesta pregunta: quins avantatges tenia l’ús de màquines en les tasques agràries? Com va influir aquest fet en la producció?

Norfolk de la rotació triennal? Quins avantatges tenia?

Quines novetats agràries d’Anglaterra et semblen més importants per la relació que tenen amb el procés d’industrialització?

CC7. La memòria històrica.

Que amb el pretext de fer millores a les terres [...] es privarà els pagesos de l’indispensable privilegi del qual actualment gaudeixen, és a dir, que els bous, vedells i ovelles puguin pasturar de banda a banda d’aquestes terres (comunals). Aquest privilegi no sols els permet mantenir-se a ells i a les famílies, sinó que també els permet lliurar als ramaders partides d’animals joves i prims a un preu raonable. [...] Per l’empenta de la necessitat i de la mancança de feina, es veuran obligats a emigrar en massa cap a les ciutats industrials, on la naturalesa mateixa de la feina al teler o a la farga en reduirà ben aviat el vigor».

Treballar amb imatges 3. Analitza la il·lustració de la màquina sembradora de

volució» a la Revolució Industrial iniciada a la Gran Bretanya a partir del 1780? Argumenta la resposta.

1. i 2. La cronologia i l’aparellament són els següents. – 1769: Watt inicia l’aprofitament de l’energia del vapor (Màquina de vapor). – 1807: Comença la navegació a vapor (Robert Fulton). – 1829: Primera locomotora de ferrocarril (George Stephenson). – 1830: Primera màquina de filar automàtica (Richard Roberts). – 1834: Unió duanera a Alemanya (Zollverein). – 1838: Inicis del moviment cartista (Carta del Poble). – 1845: Tancament de propietats a Anglaterra (Enclosures Acts). – 1851: Primera Exposició Universal a Londres. – 1864: Es funda a Londres la Primera Internacional (AIT).

CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur. L’em-

«Els demandants demanen poder exposar a la Cort de justícia basant-se en els fets següents:

A Raunds, Northamptonshire. Commons Journal, del 19 de juliol de 1797.

2. En què es diferencia el sistema

1.CC1. TextTextos de les ciències socials: descripció, explica1.patia Text històrica.

Ordi o civada, cereal per a l’alimentació humana i animal.

Les lleis de tancament

Comprendre informacions 1. És correcte aplicar el terme «re-

Activitats complementàries

Solucionari CC5. Fonts primàries i secundàries.

Plantes farratgeres per a alimentació animal.

L’oposició als tancaments dels propietaris petits

Solucionari

ció, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi.

Naps per alimentar el bestiar.

La màquina sembradora de Jethro Tull, dissenyada el 1730, permetia sembrar ràpidament, i realitzava en un dia, amb només dos homes, la feina de 70 persones. Era arrossegada per cavalls (A). Tenia relles (B) per fer solcs, que permetien sembrar les llavors (C) a una determinada profunditat, i un rastell (D) que després les tapava amb terra per protegir-les dels ocells i del vent.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Activitats complementàries

CON TIN G UTS CL A U D E L ES COM PETÈN CIES

Cereals panificables, principalment blat.

La màquina sembradora

La Revolució Industrial es va iniciar a la Gran Bretanya perquè hi havia un seguit de factors favorables. Entre altres, l’existència d’una burgesia emprenedora, una revolució agrària prèvia, la revolució demogràfica, la capacitat d’innovació tècnica, la millora dels transports i la possessió d’un vast imperi colonial que subministrava matèries primeres i comprava els productes industrials.

Els canvis en el sistema de propietat de la terra Nova societat de classes

Les conseqüències de la revolució agrària

El sistema Norfolk El vescomte de Townshend va ser l’inventor de l’anomenat sistema Norfolk, un sistema de rotació contínua. El terreny es dividia en parcel·les en les quals rotaven de manera contínua blat, que proporcionava pa; naps, que regeneraven el sòl i servien per a l’alimentació del bestiar; ordi o civada, que subministraven cervesa, farina i aliment per als animals; i farratges (alfals, trèvol), amb els quals es nodria el bestiar. La producció d’aliments per al bestiar va fer créixer la ramaderia. Aquesta proporcionava adobs, que feien augmentar els rendiments de les parcel·les dedicades als cereals; i aportava carn i llet, que van millorar l’alimentació humana.

1.2 La revolució agrària

Protagonistes i innovacions

Noves ideologies

Les transformacions agràries

Per què a la Gran Bretanya?

1.1 El concepte de Revolució Industrial En sentit estricte, s’entén per Revolució Industrial el conjunt de canvis esdevinguts en la producció i el consum de béns com a resultat de la incorporació de màquines a la fabricació industrial. Aquestes transformacions van succeir al llarg d’un procés lent i continuat, van afectar els altres sectors i van ocasionar un canvi radical en l’economia i en la societat anteriors. L’inici d’aquests canvis va tenir lloc a la Gran Bretanya cap al 1780, gràcies a la coincidència de factors econòmics i demogràfics favorables.

Gravat d’una indústria d’acer del segle xix a Sheffield.

Inicia un nou aprenentatge

A partir del 1780 es va iniciar a la Gran Bretanya la Revolució Industrial. S’hi van produir transformacions tècniques i canvis en l’organització del treball que van suposar la substitució dels tallers artesanals per fàbriques i el pas d’una economia agrària a una altra d’industrial i urbana. • Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya. • La mecanització de la indústria. • La difusió de la industrialització. • Les conseqüències econòmiques i socials. • El treball assalariat. • Els inicis del moviment obrer. • La cultura i l’art de l’època revolucionària.

UNITAT 3 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Hectàrees 30.350

1761-1792

193.447

1792-1816

445.170

1816-1845

80.940

Solucionari

1. La resposta és oberta, però en general l’alumnat

hauria d’expressar que es pot acceptar el qualificatiu de «revolució», perquè els canvis iniciats a la Gran Bretanya a partir del 1780 van provocar transformacions profundes en la producció industrial, associades a la mecanització del treball, i en la societat de l’època, que va transformar-se en urbana i industrial.

. La diferència consisteix en el fet que en la rotació triennal es deixa una part del terreny en descans, mentre que en el sistema Norfolk s’estableix una rotació contínua amb blat, naps, ordi i plantes farratgeres, per la qual cosa s’aprofita més la terra, ja que s’elimina el guaret.

La utilització de màquines en les tasques agràries permetia fer la feina amb més eficàcia i rapidesa que si es feien manualment.

4. Aquesta és una activitat per treballar amb textos.

a) Els pagesos s’oposen als tancaments, perquè impedirien als animals pasturar a les terres comunals, i la pagesia perdria aquesta ajuda que els permetia mantenir les famílies. b) Els pagesos temien un deteriorament de la situació econòmica que provoqués una emigració cap a les ciutats industrials. c) Es van complir aquests temors, perquè molts pagesos humils, davant la pèrdua de les terres comunals i sense recursos per tancar la terra, van haver de vendre les propietats i esdevenir assalariats o emigrar a les ciutats.

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat, i que el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

SOCIALS

• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat. • Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç. • Rúbriques i dianes d’avaluació. • Les solucions de les activitats complementàries. • Les orientacions metodològiques per als continguts.

GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL Programa

Olympe de Gouges

ACTIVITATS DE REFORÇ SOCIALS 4t ESO Nom ________ ____

____________

Unitat 2. L’ER A DE LES REVO LUCIONS

_______

Grup ________ _ Data ________ _

(1770-1871)

2.1. Quins canv is volien intro duir els revo lucionaris resp Règim en el pla ecte a l’Antic polític.

IAL COMPETENC AVALUACIÓ IALS 4t ESO 2.2. EnumSOC ______ era les causes _ Grup ___ ___ de la ___ Revo lució Ame___ ___ _________ a ___ ricana. _________ ______ Dat Nom ______ _________ Avaluació CIÓ QUALIFICA 1)

187 NS (1770-

REVOLUCIO A DE LES Unitat 2. L’ER est text: Llegeix aqu

tat 1 ES • Uni

U RÚBRIQ ó ci Il·lustra

tòrica nsió his

Dime

Pàgina

itat 3

11, Activ

ors Descript ció 1. Obten ació a d’inform textos partir de s. històric

Expert ) 4 (100 % Sé obtenir ció informa a partir nt fàcilme de os de text ors pensad s. il·lustrat

a de la

. L’èpoc

e XVIII

• El segl

DIANES • Unitat 1 • El segle L’època de la Il·lustració

XVIII.

Dimensió històrica ssoliment Nivell d’a Aprenent Avançat 2 (50 %) enir 3 (75 %) enir Sé obt u ció pro informa tir de bé a par de textos ors pensad ts. il·lustra

Sé obt ica ció bàs informa os de text a partir sadors de pen ts. il·lustra

Novell 1 (25 %)

per cultats Tinc difi ció informa obtenir os de text a partir sadors de pen ts. il·lustra

Pes

Gairebé sempre

De vegades

Mai

Pàgina 20, activitat 3

30 %

per cultats Tinc difi ció de nera r informa r de ma Sé usa ció usatos de informa tex prou bé bàsica ors del Sé usar de pensad II i nt 20 % ció de de textos del fàcilme informa segle XVI les Sé usar sadors de de pen os ació ne ció text II i form deduir- la informa ors del segle XVI les 2. Ús d’in de de pensad II i uda idees de textos uir-ne obting s ció. ors del segle XVI les idees ded de la històric Il·lustra pensad II i ne idees textos a uirre XVI ded ond ció. s segle stració. Il·lustra per resp ne les idee de la Il·lu tes deduirpregun per stració. des. cultats de la Il·lu planteja Tinc difi dominar ri ixo i uso adquiri Adquire abulari lari nou voc vocabu 10 % ixo nou sobre la Adquire òric nou òric sobre la històric lari hist nou hist abu ixo ció. ció voc ció. Il·lustra Adquire històric sobre la Il·lustra i Il·lustra i litat abulari uisició faci ció voc u Adq stra 3. Il·lu amb pro de nou sobre la facilitat l’uso prou bé. domini lta mo b lari. am vocabu b ostes i l’uso am Dono resp des. tat. ifica propie o de poc just Justific 10 % prou o amb les manera Justific a able les solides accept es. o de detall i respost ostes. Justific ai meves ves resp raonad a ent me ner nam ma 4. Rao uments at amb arg fonament per tes les meves cultats d’aspec amb la respostes. Tinc difi les meves ats les relacion ar bé actar . Sé redact clusions red clusions de història con ai con ar prou 10 % meves sintètic Sé redact ves a manera me de maneri ar dora. bé les entene s de Sé redact ent les ètica clusion i sint ió de dora. perfectam clusions con a sintètica entene 5. Redacc s de maner ves con ion dora. a i me conclus a ene ètic ner ent sint de ma manera ètica i dora. sint ene a. ent dor entene

4 Sempre

Redacto respostes detallades i comprensibles.

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat.

Conec les característiques de la societat estamental.

3 2 1 Extrec conclusions pròpies.

Entenc bé la informació dels textos històrics.

tilla sa de la Bas

La pre rs populars tres agitado moulins i d’al Lefebvre Camille Des que Georges l de 1789, ata. És allò El 13 de julio ,i . I París escl la rebel·lió aristòcrates a als le i pob fam la inciten en ça” –por a eran armeries, esp les i r en 1 com “po nar . Es saqueg va denomi de França– configura ció política arquia, es la regenera mon en la ça de esperan soldats fronten als recaptació populars s’en edificis de les turbes els odiosos destrueixen olutista, és urbana, es repressió abs una milícia símbol de la . És a dir, la tilla, el gran òria Bas hist la la i ” en d’impostos seva “irrupció la no per n feie pel pànic i Les masses ia produïda assaltada. l de 1789 ven titud el julio Estat. mul er la de Terc irrupció ries del revolucionà elits les cta de l’acció dire París, Comuna de la naixent ses, des de trolar les mas r una milícia litat de con decidir crea Amb la fina er Estat va Terc ït el , stru Ville S’havien con a l’Hotel de la situació. instal·lada ls que control de ments reia per tenir el le i els regi ular urbana AVALUA entre el pob a obeir CIÓ pop ontaments CURRIC es negaven hi havia enfr ULiAR es s soldats que d’un ant SOCIAL barricad dav te armament. S 4t ES cia: faltava poble insurrec el O milí r la a nya a per va gua milers de ia un problem Nom __ del matí, uns Només hi hav ______ primera hora les ordres. ______ de juliol, a ltar diversos ______ ar-ho, el 14 at, van assa __solu cion __ ts de la ciut ____ Per a __ -se diversos pun Avaluac van incautar i , ió ____ones, concentrats enGrup _____ lids ar dels Invà pers ________ _ l’Hospital Milit e ells el deData __ __ ons. arsenals, entr de can_ una vintena UNITAT i lls fuse 11. EL MÓ 32.000 QUAL N RECE IFICACI NT. GLOB Ó 1 OPCIÓ ALITZA A CIÓ I DI VERSIT AT

Activita t 1 — Dim ensió ge Observa ogràfica el mapa - Dimen sió ciutad i asseny certes. ala am ana b una creu les afirmac

ions qu e siguin

Valoro els arguments dels qui criticaven la societat estamental.

Faig servir el vocabulari històric amb precisió. Entenc la interpretació dels qui defensaven la societat estamental.

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit social. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.

I ARTÍSTICA

DIMENSIÓ

     

GEOGRÀFICA

    

         



HISTÒRICA





          CULTURAL

CIUTADANA

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu moRÚBRIQUES • Unitat 1 • El segle XVIII. Il·lustració L’època de dificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els la percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió hist òrica

Pàgina 11, Acti

vitat 3

Descriptors

1. Obtenció d’informació a partir de texto s històrics.

Expert 4 (100 %)

Sé obtenir informació fàcilment a partir de textos de pensadors il·lustrats.

2. Ús d’informac obtinguda de ió Sé usar fàcilment informació de textos històr ics textos de per respondre a pensadors del preguntes segle XVIII i plantejades. deduir-ne les idees de la Il·lustració.

3. Adquisició i domini de nou vocabulari.

4. Raonamen t fonamentat d’aspectes relacionats amb la història.

5. Redacció de conclusions de manera sintèt ica i entenedora.

Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50 %)

Sé obtenir informació prou bé a partir de textos de pensadors il·lustrats.

Sé usar prou bé informació de textos de pensadors del segle XVIII i deduir-ne les idees de la Il·lustració.

Sé obtenir

informació bàsic a partir de texto a s de pensadors il·lustrats.

Sé usar de mane ra bàsica inform ació de textos de pensadors del segle XVIII i deduir-ne les idees de la Il·lustració.

Adquireixo nou Adquireixo nou vocabulari històr Adquireixo i ic vocabulari uso sobre la Il·lust històric nou ració sobre vocabulari la Il·lustració amb molta facilit històric at amb prou i l’uso amb facilitat i Il·lust sobre la ració. l’uso prou bé. propietat.

Justifico de manera raona da amb arguments i les meves respostes.

Justifico amb prou Justif ico de detall i solide sa les mane ra meves respo stes. acceptable les meves respo stes.

Novell 1 (25 %)

Pes

Tinc dificultats per obtenir inform ació a partir de texto s de pensadors il·lustrats.

Tinc dificultats per usar informació de textos de pensadors del segle XVIII i deduir-ne les idees de la Il·lustració.

Tinc dificultats per adquirir i domi nar nou vocabulari històric sobre la Il·lustració.

20 %

10 %

Dono respo stes poc justificades .

10 % Sé redactar Sé redactar perfectament prou les bé les meve meves concl s usions concl usions de de manera manera sintèt sintètica i ica i entenedora. entenedora.

Sé redactar bé les Tinc dificultats per meves concl usions redac tar les meve de manera s conclusions sintètica i de manera sintèt entenedora. ica i entenedora.

10 %

30 %

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

gle 1 • El se • Unitat ració DIANES la Il·lust de a oc L’èp a

ireb é 3 Ga

2 1

DIANES • L’època Unitat 1 • El se de la Il ·lustraci gle XVIII. ó cultura

sem pre

De veg ade

Dimensió

Ma i

Pàgina

l i artís tica

4 Sem pre

27, activ itat 3

3 2

ric

ió histò

Dimens

pre 4 Sem

XVIII.

, activitat gina 20

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Ma i

Pà

c Compren ment el perfecta tivitat. ut de l’ac conting Redacto s resposte es i detallad sibles. compren

Conec les de la stiques caracterí tal. estamen societat

DIANES • Unitat 1 • El segle XVIII. L’època de la Il·lustració

4 Sempre 3

Dimensió històrica

Gairebé sempre

De vegades

Pàgina 24, activitat 1

Mai

bé la Entenc ó dels informaci tòrics. textos his Redacto respostes detallades i comprensibles.

Valoro els i ts dels qu argumen ietat n la soc criticave tal. estamen

Valoro la transcendència històrica dels Decrets de Nova Planta. Faig servir el vocabulari històric amb precisió.

Sé interp retar obres d’a rt.

Identific o la influènc ia de l’antiguit at en l’art neoc làssic.

2 Extrec conclusions pròpies.

Organit zo la informac ió de manera eficient.

Entenc bé la informació dels textos històrics.

la Entenc ls qui ació de interpret en la defensav ental. am est societat

Soc capa ç de compara r obres d’art roc ocó i d’art ne oclàssic .

Comprenc perfectament el contingut de l’activitat.

vir el Faig ser ic ri històr vocabula cisió. amb pre

Compren c perfecta ment l’enuncia t de l’activita t.

Extrec ions conclus pròpies.

Redacto resposte s detallad es i compren sibles.

Relaciono les fonts històriques amb els fets que he estudiat.

Valoro l’art rococó en el context de la seva èp oca.

Faig ser vir el vocabu lari artíst ic amb pre cisió.

Conec el paper de Felip V en el context de la seva època.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL » CIÈNCIES SOCIALS: GEOGRAFIA i HISTÒRIA

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

C10

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

C11

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

C12

Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

C13

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

HISTÒRICA

DIMENSIONS

GEOGRÀFICA

CULTURAL I ARTÍSTICA

CIUTADANA

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE SOCIALS (GEOGRAFIA i HISTÒRIA) » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE SOCIALS EL SEGLE XVIII. L'ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

1. Antic Règim i Il·lustració 2. Canvis polítics 3. Canvis econòmics (I), 4. Canvis econòmics (II), Repte: La ruta dels esclaus 5. Societat i vida quotidiana 6. El segle xviii a Espanya (I) Els Borbó 7. El segle xviii a Espanya (II). Les reformes borbòniques 8. La cultura i l’art 9. Catalunya en el segle xviii Tècniques. Treballar amb fonts històriques Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

1. Els processos revolucionaris 2. La revolució dels Estats Units 3. La Revolució Francesa (1789-1799) 4. L’evolució de la Revolució Francesa Repte: La vida quotidiana durant la Revolució 5. L’Europa napoleònica (1799-1814) 6. L’època de la Restauració 7. Les revolucions liberals del segle xix 8. Els nacionalismes. El naixement de nous estats Tècniques. La causalitat. Identificar causes i conseqüències Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

L'ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

3 20

1. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (I), 2. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (II), 3. La mecanització de la indústria. La fàbrica 4. La difusió de la industrialització 5. Les conseqüències econòmiques de la Revolució Industrial 6. Les conseqüències socials de la Revolució Industrial Repte: Les condicions de la feina assalariada 7. El moviment obrer 8. La cultura i l’art de l’època revolucionària Tècniques. Investigar un esdeveniment històric Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

ESPANYA, LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

1. La crisi política. Carles IV i la França revolucionària 2. La guerra de la Independència i la revolució liberal (1808-1814) 3. El regnat de Ferran VII. Absolutistes enfront de liberals 4. La consolidació liberal (1833-1874) 5. La transformació econòmica (I). La població i l’agricultura 6. La transformació econòmica (II). La indústria i altres sectors 7. La societat de classes 8. La cultura i l’art (I). Goya 9. La cultura i l’art (II). El Romanticisme i el realisme0 10. Catalunya durant la crisi de l’Antic Règim Tècniques. Treballar amb imatges històriques Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

L'IMPERIALISME I LA PRIMER GUERRA MUNDIAL

5 6

1. Política i relacions internacionals 2. La Segona Revolució Industrial. 3. Avenços de l’economia i del capitalisme 4. Les conseqüències socials de la Segona Revolució Industrial 5. L’imperialisme en el segle xix (I). Causes i formes de domini 6. L’imperialisme en el segle xix (II). L’expansió colonial 7. La Primera Guerra Mundial (I). Causes 8. La Primera Guerra Mundial (II). Esdeveniments i conseqüències 9. La cultura i l’art (I). L’arquitectura 10. La cultura i l’art (II). Primeres avantguardes Tècniques. Comparar estils artístics. La pintura Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

EL PERÍODE D'ENTREGUERRES I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 1. La Revolució Russa de 1917. La creació de l’URSS 2. L’economia (I). De la prosperitat a la crisi 3. L’economia (II). La Gran Depressió 4. L’ascens dels totalitarismes 5. El feixisme i el nazisme 6. La Segona Guerra Mundial (I). Causes 7. La Segona Guerra Mundial (II). Esdeveniments i conseqüències Repte: antisemitisme i holocaust 8. El disseny de la pau. L’ONU 9. La cultura i l'art entre 1919 i 1945 Tècniques. Comentar mapes històrics Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

ESPANYA. RESTAURACIÓ I GUERRA CIVIL

7 8 9 22

1. La Restauració borbònica. El sistema polític 2. Els problemes polítics en la Restauració 3. Alfons XIII i la dictadura de Primo de Rivera 4. La Segona República (I). Del 1931 al 1933 5. La Segona República (II). Del 1933 al 1936 6. La Guerra Civil (1936-1939) 7. Població, economia i societat entre 1875 i 1939 8. La cultura i l’art (I). Arquitectura i escultura 9. La cultura i l’art (II). L’evolució pictòrica 10. Catalunya entre 1875 i 1939 (I) 11. El sorgiment del catalanisme Tècniques. Treballar amb textos històrics Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

DESCOLONITZACIÓ. NOVA GEOPOLÍTICA MUNDIAL (1945-1991) 1. La descolonització (I). Causes i etapes 2. La descolonització (II). El procés i les seves conseqüències 3. La nova geopolítica mundial. L’època dels blocs Repte: Els conflictes de la Guerra Freda i els acords de desarmament 4. El bloc capitalista (I). 1945-1973. Política i economia 5. El bloc capitalista (II). 1945-1973. Canvis socials 6. El bloc capitalista (III). 1973-1991 7. El bloc comunista (I). 1945-1982 8. El bloc comunista (II). 1982-1991. L’esfondrament de l’URSS i del bloc comunista Tècniques. Els treballs d'història Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

ESPANYA. LA DICTADURA DE FRANCO 1. La dictadura de Franco i els seus suports 2. La política interior del règim franquista 3. L’oposició a la dictadura i la seva repressió 4. La política exterior del règim franquista 5. L’evolució econòmica 6. La població i la societat Repte: Vida quotidiana durant l'autarquia 7. La cultura i l’art 8. Catalunya durant el franquisme Tècniques. Usar les TIC Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

EL MÓN RECENT. RELACIONS I CONFLICTES 1. La situació internacional actual. La multipolaritat 2. La Tríada (I). Els Estats Units i el Japó 3. La Tríada (II). La UE i els conflictes a Europa 4. L’ascens d’Àsia i els seus conflictes 5. Rússia i els seus conflictes 6. El món islàmic. Importància estratègica i conflictes 7. Amèrica Llatina, l’Àfrica subsahariana i altres conflictes 8. Institucions i grups internacionals Tècniques. La premsa, font d'informació Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

EL MÓN RECENT. GLOBALITZACIÓ I DIVERSITAT 1. La globalització i les seves causes 2. Àmbits i conseqüències de la globalització 3. La diversitat del món actual (I). Sistemes polítics 4. La diversitat del món actual (II). Sistemes econòmics Repte: La crisi econòmica del 2008 5. La diversitat del món actual (III). La societat i la cultura 6. Les desigualtats socials i regionals a Espanya 7. Els avenços científics i tecnològics 8. L’art actual (I). Arquitectura i escultura 9. L’art actual (II). Pintura Repte: Les noves formes d'art Tècniques. Els apunts de classe Posa a prova el teu aprenentatge. Posa a prova les teves competències

ESPANYA. TRANSICIÓ POLÍTICA I DEMOCRÀCIA 1. La Transició (I). L’inici de la democràcia 2. La Transició (II). La consolidació de la democràcia 3. Els governs de la democràcia (I). Del 1979 al 1996 4. Els governs de la democràcia (II). Del 1996 al 2011 5. Els governs de la democràcia (III). Del 2011 al 2016 6. Els governs de la democràcia (IV). Del 2016 al 2021 Repte: La crisi del 2008 a Espanya 7. Població, economia i societat 8. Espanya a la UE i al món 9. Cultura i tendències actuals de l’art 10. La recuperació de la Generalitat de Catalunya Tècniques. Preparar una Prova d'Avaluació Individualitzada Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències APÈNDIX Vocabulari Diccionari visual de termes artístics

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, ja que els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és indicativa i orientadora. (TOTAL: 105 hores lectives)

UNITAT 1 1. L’Antic Règim i la Il·lustració 2. Canvis polítics

HORES LECTIVES 1h 1h

3. Canvis econòmics (I)

4. Canvis econòmics (II)

1,30 h

5. Societat i vida quotidiana 6. El segle XVIII a Espanya. Els Borbó 7. E l segle XVIII a Espanya. Les reformes borbòniques 8. La cultura i l’art 9 Catalunya en el segle XVIII Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 2

1h 30 min 1h 30 min 1h 1h

HORES LECTIVES

1. Els processos revolucionaris

2. La revolució dels Estats Units

3. La Revolució Francesa (1789-1799)

4. L’evolució de la Revolució Francesa

5. L’Europa napoleònica (1799-1814)

6. L’època de la Restauració

7. Les revolucions liberals del segle XIX 8. Els nacionalismes. El naixement de nous Estats Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

30 min 1,30 h 1h

UNITAT 3 1. L es bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (I)

2. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (II)

3. L a mecanització de la indústria. La fàbrica

4. La difusió de la industrialització

5. Les conseqüències econòmiques de la Revolució Industrial

6. Les conseqüències socials de la Revolució Industrial

7. El moviment obrer

8. L a cultura i l’art de l’època revolucionària

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 4 1. L a crisi política. Carles IV i la França revolucionària 2. La guerra de la independència i la Revolució Liberal (1808-1814)

HORES LECTIVES 1h 1,30 h

3. E l regnat de Ferran VII. Absolutistes enfront de liberals

4. La consolidació liberal (1833-1874)

5. La transformació econòmica (I). La població i l’agricultura

6. La transformació econòmica (II). La indústria i altres sectors

1,30 h

7. La societat de classes

HORES LECTIVES

8. La cultura i l’art (I). Goya

1,30 h

9. L a cultura i l’art (II). El Romanticisme i el Realisme

1,30 h

10. Catalunya durant la crisi de l’Antic Règim

Posa a prova el teu aprenentatge

Posa a prova les teves competències

UNITAT 5

HORES LECTIVES

1. Política i relacions internacionals

2. La Segona Revolució Industrial

3. Avenços de l’economia i del capitalisme

4. Les conseqüències socials de la Segona Revolució Industrial

UNITAT 7

HORES LECTIVES

1. L a restauració borbònica. El sistema polític

2. Els problemes polítics en la Restauració

3. A lfons XII i la dictadura de Primo de Rivera

5. L’imperialisme en el segle XIX (I). Causes i formes de domini

4. La Segona República (I). Del 1931 al 1933

6. L’imperialisme en el segle XIX (II). L’expansió colonial

1,30 h

5. La Segona República (I). Del 1933 al 1936

6. La Guerra Civil (1936-1939)

7. Població, economia i societat entre 1875 i 1939

8. La cultura i l’art (I). Arquitectura i escultura

9. La cultura i l’art (II). L’evolució pictòrica

10. Catalunya entre 1875 i 1939

11. El sorgiment del catalanisme

7. La Primera Guerra Mundial (I). Causes 8. La Primera Guerra Mundial (II). Esdeveniments i conseqüències

30 min 2h

9. La cultura i l’art (II). L’arquitectura 10. La cultura i l’art (II). Les primeres avantguardes Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 6

1h 1h

Posa a prova el teu aprenentatge

HORES LECTIVES

1. La Revolució Russa del 1917. La creació de l’URSS

2. L’economia (I). De la prosperitat a la crisi

3. L’economia (II). La Gran Depressió

4. L’ascens dels totalitarismes

5. El feixisme i el nazisme

6. La Segona Guerra Mundial (I). Causes

1,30 h

7. L a Segona Guerra Mundial (II). Esdeveniments i conseqüències

1,30 h

8. El disseny de la pau. L’ONU

1 h

9. La cultura i l’art entre 1919 i 1945

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

Posa a prova les teves competències

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 8 1. La descolonització (I). Causes i etapes

HORES LECTIVES

UNITAT 11

1. La globalització i les seves causes

2. La descolonització (II). El procés i les seves conseqüències

2. À mbits i conseqüències de la globalització

3. La nova geopolítica mundial. L’època dels blocs

3. L a diversitat del món actual (I). Sistemes polítics

4. El bloc capitalista (I). 1945-1973. Política i economia

30 min

4. La diversitat del món actual (II). Sistemes econòmics

5. El bloc capitalista (II). 1945-1973. Canvis socials

5. La diversitat del món actual (III). La societat i la cultura

6. El bloc capitalista (III). 1973-1991.

6. Els avenços científics i tecnològics

7. El bloc comunista (I). 1945-1982.

7. L’art actual (I). Arquitectura i escultura

8. El bloc comunista (II). 1982-1991. L’esfondrament de l’URSS i del bloc comunista Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

1,30 h 30 min

8. L’art actual (II). Pintura Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 12 UNITAT 9

HORES LECTIVES

1h 30 min 2h 1h

HORES LECTIVES

1. La transició (I). L’inici de la democràcia

2. La transició (II). La consolidació de la democràcia

1. La dictadura de Franco i els seus suports

2. La política interior del règim franquista

3. L’oposició a la dictadura i la seva repressió

3. E ls governs de la democràcia (I). Del 1979 al 1996

4. La política exterior del règim franquista

4. Els governs de la democràcia (II). Del 1996 al 2011

5. L’evolució econòmica

5. Els governs de la democràcia (III). Del 2011 al 2018

6. La població i la societat

7. La cultura i l’art

6. Els governs de la democràcia (IV). Del 2018 als nostres dies

8. Catalunya durant el franquisme

7. Catalunya en democràcia

Posa a prova el teu aprenentatge

8. Població, economia i societat

Posa a prova les teves competències

9. Espanya a la UE i el món

10. Cultura i tendències actuals de l’art

UNITAT 10

HORES LECTIVES

1. La situació internacional actual. La multipolaritat

2. La tríada (I). Els Estats Units i el Japó

3. La tríada (II). La UE i els conflictes a Europa

4. L’ascens de l’Àsia i els seus conflictes

5. Rússia i els seus conflictes

6. El món islàmic. Importància estratègica i conflictes

7. L ’Amèrica llatina, l’Àfrica subsahariana i altres conflictes

8. Institucions i grups internacionals

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

HORES LECTIVES

30 min 1h

Posa a prova el teu aprenentatge Posa a prova les teves competències

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1. EL SEGLE XVIII. L'ÈPOCA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ Presentació de la unitat Aquesta unitat didàctica tracta els canvis experimentats durant el segle xviii per l’Antic Règim, l’etapa històrica anterior compresa entre els segles xv i xviii. En cada un dels apartats es contrasta els trets de la situació precedent i les reformes empreses en el segle xviii sota la influència del moviment ideològic de la Il·lustració. En una primera part, l’atenció se centra en les idees defensades pels il·lustrats; les crítiques a la monarquia absoluta; les noves polítiques econòmiques de la fisiocràcia, el liberalisme i les transformacions en les diferents activitats econòmiques, detallant-ne el comerç dels esclaus; i els canvis en la societat estamental. En una segona part, s’analitza la situació espanyola durant el segle xviii: la instauració dels Borbó i la política de reformes que van dur a terme en els àmbits polític, econòmic i social. S’hi tracta també la Catalunya del segle xviii. La unitat es tanca amb les manifestacions principals de la cultura il·lustrada i de l’art rococó i neoclàssic. La tècnica sobre el treball amb fonts històriques facilita la comprensió dels sistemes utilitzats pels historiadors per conèixer els esdeveniments del passat.

Elements transversals  Foment de la lectura i comprensió lectora La lectura de fonts primàries és una eina fonamental per a la comprensió de les idees bàsiques de la Il·lustració, l’herència que ens va deixar aquest segle ha marcat la nostra civilització occidental. A l’epígraf 1 de la unitat es presenten fragments de l’obra de filòsofs que estableixen les bases de la societat actual. Aconsellem la lectura i el comentari amb les preguntes d’aquests textos. També aconsellem de llegir a classe un fragment de l’obra de Rousseau El contracte social, que pot ser un exemple d’això que assenyalem.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Expressió oral i escrita   És fonamental en aquest nivell que l’alumnat domini un determinat vocabulari històric bàsic per referir-se a un període històric concret. El terme «sobirania» es comença a repetir a partir d’aquest moment i fins avui. La distinció entre absolutisme i parlamentarisme, amb tot el que suposa, ha de figurar entre els nostres objectius. Pensem que la forma ideal per desenvolupar l’expressió oral i escrita ha de ser el comentari de text amb unes pautes establertes.

Foment de les TIC   El treball individual o en grup utilitzant com a eina l’ordinador per completar el text mitjançant activitats d’ampliació i reforç és essencial. A cada epígraf del tema apareixeran els webs que resultin més útils. No obstant això, a nivell general assenyalem un seguit d’adreces que podeu trobar al vostre espai personal al web www.barcanova.cat.

Educació en igualtat de gènere  Un altre objectiu d’aquesta unitat és comprendre que la mentalitat racionalista va suposar a llarg termini la igualació dels drets polítics. Vegeu la Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana d’Olympe de Gouges.

Anticipació de tasques   Per iniciar aquesta unitat suggerim qüestionar els alumnes i les alumnes sobre conceptes com ara fe, racionalisme, tradició, igualtat i ciutadania debatent-ne el significat. A continuació es pot comentar el gravat de Goya El somni de la raó produeix monstres. Així mateix, seria convenient exposar el motiu pel qual el segle xviii va suposar una era nova; per això es pot dividir la pissarra en dues parts i contraposar-hi conceptes que van caracteritzar l’Antic Règim amb aquells altres que es «descobreixen» en aquest segle, per acabar resumint amb la màxima de Kant sapere aude. S’ha d’insistir així mateix en el conflicte que va suposar el xoc de valors que se salda amb un període revolucionari.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Recursos didàctics Cartografia • Duby, G.: Atlas histórico mundial. Debate, Madrid, 2003. • García de Cortázar, F.: Atlas de Historia de España. Planeta, Barcelona, 2005.

Audiovisuals •E l perfum. Tom Tykwer, 2006. Aconsellem la lectura prèvia d’un fragment de la novel·la de P. Suskind del mateix títol, que trobareu al vostre Espai personal al web www.barcanova.cat. • I lustración y liberalismo 1788-1814. UNED, que trobareu al vostre Espai personal al web www. barcanova.cat. •L a España de los Borbones. Colección Historia de España.

Bibliografia per al professorat  •A malric, J. P. i Domergue, L.: La España de la Ilustración. Crítica, Barcelona, 2001. •B ennassar, M. B. i d’altres: Historia Moderna. Akal, Madrid, 1980. •R udé, G.: Europa en el siglo xviii. Alianza Editorial, Madrid, 1978. • I m Hof, U.: La Europa de la Ilustración. Crítica, Barcelona, 1993. •D íaz, F.: Europa: de la Ilustración a la Revolución. Alianza Editorial, Madrid, 1994. •D omínguez Ortiz, A.: Carlos III y la España de la Ilustración. Altaya, Barcelona, 1996.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Mapa conceptual EL SEGLE XVIII

per això, es coneix també com a

s’hi van produir canvis promoguts per

Segle de la Raó

Il·lustració

Segle de les Llums

van destacar especialment les idees

va ser el darrer segle de l’Antic Règim caracteritzat per – – – –

– Confiança en la raó – Fe en el progrés – Crítica Antic Règim es va difondre gràcies a

els teòrics principals van ser

Montesquieu Rousseau

Salons

Canvis econòmics

Canvis polítics així va sorgir el Despotisme Il·lustrat Equilibri europeu

avalats per noves polítiques econòmiques

Problema successori va provocar

fisiocràcia Liberalisme econòmic

Guerra de Successió

va suposar entronització

Canvis socials

van afectar

van sorgir

– Agricultura – Artesania a través

com A Espanya es va iniciar amb

van criticar

Voltaire

Enciclopèdia s’hi van produir

Política absolutista Economia agrària Societat estamental Influència de la religió

– Cultura il·lustrada – Art rococó – Art neoclàssic

– Feina a domicili – Manufactures Comerç

va acabar amb

Dinastia dels Borbó

va impulsar

Pau d'Utrecht

– Reformes polítiques – Reformes econòmiques – Reformes socials

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió geogràfica COMPETÈNCIES C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

CRITERIS Criteris comuns de l'etapa (història) 1. L’alumne ha de ser capaç de distingir els períodes convencionals de la història i representarlos gràficament. 3. L’alumne ha de ser capaç d’usar correctament el vocabulari històric específic.

C4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrcs.

Criteris de 4t d’ESO 1. L'alumne ha de ser capaç d'analitzar les causes i les conseqüències de la Guerra de Successió a la monarquia hispànica.

Criteris de 4t d’ESO 6. L'alumne ha de ser capaç de descriure i analitzar els trets més definitoris de la Il·lustració.

INDICADORS 1.1. Sap relacionar dates amb esdeveniments històrics concrets. 1.2. Coneix diferents èpoques històriques i els trets que les caracteritzen.

CONTINGUTS – Canvis polítics.

1 (pàg. 9)

–Canvis econòmics (I).

1, 2, 3, 4 i 5 (pàg. 12 i 13)

–Canvis econòmics (II).

1, 2, 3 i 4 (pàg. 14 i 15) 1, 2, 3, 4 i 5 (pàg. 16 i 17)

3.1. Adquireix i domina nou vocabulari històric.

1.1. Coneix les causes, els fets i les conseqüències de la Guerra de Successió. 1.2. Entén les reformes i les polítiques dels Borbó.

ACTIVITATS

4 (Posa a prova el teu aprenentatge

– El segle XVIII a Espanya (I). Els Borbó – El segle XVIII a Espanya (II). Les reformes borbòniques

1, 2, 3 i 4 (pàg. 22 i 23) 1, 2, 3 i 4 (pàg. 24 i 25) 1, 2, 3 i 4 (pàg. 28 i 29) 2 i 5 (Posa a prova el teu aprenentatge)

1.3. Sap descriure els fets de la Guerra de Successió a Catalunya.

– Catalunya en el segle XVIII

6.1. Sap descriure la societat de l'Antic Règim.

– Antic Règim i Il·lustració.

1, 2, 3, 4, 5 i 6 (pàg. 10 i 11)

– Societat i vida quotidiana

1, 2, 3, 4 i 5 (pàg. 20)

6.2. Pot explicar en què va consistir la Il·lustració. 6.3. Coneix les idees dels principals pensadors il·lustrats.

1, 2 i 3 (Posa a prova el teu aprenentatge) 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 (Posa a prova les teves competències)

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió cultural i artística COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Criteris de 4t d’ESO (història)

33.1. Adquireix nou vocabulari artístic.

33. L'alumne ha de ser capaç d’identificar i comentar algunes de les obres més rellevants de l’art del segle XVIII, XIX i primer terç del segle XX establint les relacions pertinents entre el contingut de les obres i algunes de les circumstàncies del seu context.

33.2. Coneix els principals trets de l’art rococó i algunes obres arquitectòniques i pictòriques representatives.

C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

Criteris comuns de l’etapa (història)

2.1. Sap valorar les imatges artístiques de l’art rococó i de l’art neoclàssic.

2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia.

CONTINGUTS – La cultura i l’art.

ACTIVITATS 1, 2 i 3 (pàg. 26 i 27) 6 (Posa a prova el teu aprenentatge

33.3. Coneix els principals trets de l’art neoclàssic i algunes obres arquitectòniques, escultòriques i pictòriques representatives.

2.2. Analitza les obres d’art com a fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat. 2.3. Identifica les obres d’art neoclàssic del patrimoni català.

– La cultura i l’art.

1, 2 i 3 (pàg. 26 i 27) 6 (Posa a prova el teu aprenentatge)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT

EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ DIMENSIÓ HISTÒRICA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

cronològic bàsic i situa’ls-hi. a) Es publiquen els primers articles de l’Enciclopèdia. b) Antic Règim. c) Publicació de La riquesa de les nacions, d’A. Smith. d) Publicació de les Màximes generals, de F. Quesnay. e) Publicació de les Cartes filosòfiques, de Voltaire. f) Guerra de Successió espanyola.

g) Pau de Rastatt. h) Mort de Carles III. i) Decrets de Nova Planta. j) Primer Pacte de Família. k) Tractat de Versalles.

La família de Felip V, de Van Loo.

Inicia un nou aprenentatge

Des d’un punt de vista històric, el segle xviii és un període de transició entre l’edat moderna i l’edat contemporània, perquè s’hi van esdevenir canvis que van marcar la fi de l’Antic Règim, és a dir, del sistema heretat del passat. • Antic Règim i Il·lustració. • Els canvis polítics i econòmics. • La ruta dels esclaus. • Societat i vida quotidiana. • El segle xviii a Espanya. • La cultura i l’art. • Catalunya en el segle xviii.

JUGA AMB EL TEMPS 1. Cerca la cronologia d’aquests esdeveniments en els continguts de la unitat. A continuació, elabora un eix

Espai

El món a mitjan segle xviii

Possessions britàniques

Possessions holandeses

Possessions espanyoles

Possessions daneses

Possessions russes

Possessions portugueses

Possessions franceses

1.500 3.000 4.500 6.000 km

Aportacions

Blat

Protagonistes

Patates Farratge

Llegat artístic

C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NCI E S CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi. CC3. Cronologia i temps històric. CC4. Coneixements històrics temporals. CC5. Fonts primàries i secundàries. CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur. CC8. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat. CC9. El passat i el present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa.

Solucionari

1. a) Es publiquen els primers articles de l’Enciclopè-

dia. 1751; b) Antic Règim: segles XVI-XVIII; c) Publicació de La riquesa de les nacions, d’A. Smith. 1776; d) Publicació de les Màximes generals de F. Quesnay: 1758; e) Publicació de les Cartes filosòfiques, de Voltaire: 1734; f) Guerra de Successió espanyola: 17001713.; ) Pau de Rastatt: 1714; h) Mort de Carles III: 1788. i) Decrets de Nova Planta: 1707, 1715 i 1716; j) Primer Pacte de Família: 1733; k) Tractat de Versalles. 1783

CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets històrics.

Activitats complementàries

CC11. Les dones en la història i en les societats actuals.

1. Fes un quadre en què reflecteixis les característiques

CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius. CC14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural. CC15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura i l’art, i en les mentalitats. CC19. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia. CC22. Els grans àmbits geopolítics i econòmics. Models econòmics. CC27. Drets humans. CC28. Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació.

polítiques, socials i econòmiques de l’Antic Règim.

2. Explica què són els estaments i quins elements es tenen en compte per diferenciar-los.

3. Comenta el text següent. «A França, un noble és molt

superior a un negociant. Jo no sé tanmateix qui és més útil a un estat; el senyor ben engalanat que sap amb precisió a quina hora s’aixeca el rei i que fa ostentació de grandesa, o un negociant que enriqueix el país, dona ordres al Caire i contribueix a la felicitat del món». Cartes filosòfiques, 1734.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

UNITAT UNITAT11»»ELELSEGLE SEGLEXVIII. XVIII.L’ÈPOCA L’ÈPOCADEDELALAIL·LUSTRACIÓ IL·LUSTRACIÓ

1. ANTIC RÈGIM I IL·LUSTRACIÓ 1.1 Què va ser l’Antic Règim? Els revolucionaris francesos van usar el terme Antic Règim per designar la situació anterior a la Revolució Francesa. L’Antic Règim es caracteritzava per un sistema polític absolutista, que aleshores imperava en la majoria dels països; una economia agrària; una societat estamental dominada pels grups privilegiats; i una gran influència de la religió en les persones, la cultura, l’educació i l’art. Després, la historiografia va usar aquest terme per designar l’època compresa entre els segles xv i xviii. El sistema heretat de l’edat mitjana va experimentar en aquesta època canvis profunds, que van posar les bases del món contemporani.

1.2 En què va consistir la Il·lustració? En el segle xviii aquests canvis van ser promoguts per la Il·lustració, un moviment ideològic sorgit a França les idees més destacades del qual van ser les següents:

• La confiança en la raó o intel·ligència humana com a únic mitjà

per entendre el món i aconseguir el progrés i la felicitat. Per als il·lustrats, la raó és la llum que il·lumina la foscor creada per les creences tradicionals, la ignorància i la superstició. Per això, el segle xviii es coneix també com el «Segle de la Raó» o el «Segle de les Llums». • La fe en el progrés humà, aconseguit gràcies als avenços de la ciència, que ha de conduir a la felicitat per a tothom. • La crítica a l’Antic Règim, per considerar-lo un obstacle per aconseguir el progrés i la felicitat humanes. Així, els il·lustrats van criticar l’absolutisme; van impulsar totes les activitats econòmiques; van criticar els grups socials privilegiats; van condemnar la intolerància religiosa, mitjançant la proposta de normes morals basades en la raó; i van promoure el desenvolupament de la ciència, l’educació i la cultura al marge de la influència religiosa.

1.3 La difusió del pensament il·lustrat La Il·lustració va aconseguir més força a França, on van destacar intellectuals importants com Montesquieu, Rousseau i Voltaire. Des d’aquest país, les idees il·lustrades es van difondre arreu d’Europa i Amèrica mitjançant tres vies: els salons o tertúlies, celebrats en cases particulars; els nous mitjans de comunicació, com revistes, periòdics, pamflets i fullets; i l’Enciclopèdia, una obra de 28 volums publicada per Diderot i D’Alembert entre 1751 i 1772. S’hi aplegava el pensament il·lustrat i es resumia el saber de l’època, acompanyat de nombrosos gravats.

Algunes idees il·lustrades

Els il·lustrats francesos i les vies de difusió de la Il·lustració

Confiança en la raó

Els «filòsofs» francesos

«La nostra esperança en l’avenir de l’espècie humana es pot reduir a tres punts importants: la destrucció de la desigualtat entre les nacions, els progressos de la igualtat dins d’un mateix poble i, en fi, el perfeccionament real de l’home. Arribarà, per tant, el dia en què el sol il·luminarà únicament a la terra homes lliures, que no reconeixeran més senyor que la pròpia raó.»

Els salons

N. Condorcet (1743-1794), filòsof i polític que va defensar la raó i els drets humans.

6 9

La recerca de la felicitat «Un ésser raonable s’hauria de proposar en totes les accions la pròpia felicitat i la dels semblants. La religió [...] només presenta avantatges per a nosaltres en la mesura que fa la nostra existència feliç en aquest món i que ens assegura que complirà les promeses enganyoses que ens fa per a l’altra vida... Els éssers humans, la gran majoria, només mantenen la religió pel costum.» P. H. Holbach (1723-1789), filòsof que va sostenir que la religió és contrària a la raó i producte de la tradició i la superstició.

El periodisme

Comprendre textos escrits 3.

crit, els conceptes d’Antic Règim i Il·lustració.

Llegeix els textos de la pàgina 10 i escriu quines idees de la Il·lustració s’hi aprecien.

Diferenciar idees essencials 2. Explica les raons d’aquests fets:

Produir textos 4. Redacta una frase en

1. Antic Règim: sistema polític, econòmic i social

imperant a Europa des del segle xv al xviii. Il·lustra· ció: moviment cultural i intel·lectual europeu (especialment a França i Anglaterra) que es va desenvolupar des del final del segle xvii fins a l’inici de la Revolució Francesa, encara que en alguns països es va perllongar durant els inicis del segle xix. Va ser denominada així per la finalitat declarada de dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant les llums de la raó.

2. Antic Règim, per oposició al Nou Règim a partir

de la Revolució Francesa. Segle de la Raó i Segle de les Llums, per fer servir el racionalisme com a mètode de coneixement i crítica del sistema imperant. Les crítiques il·lustrades a l’Antic Règim s’expliquen perquè racionalment aquest no se sosté. a) Condorcet confia en el progrés il·limitat i el perfeccionament de l’espècie humana si es deixa guiar per la raó. b) Holbach confia només en la raó per aconseguir la felicitat, i no en la fe. La religió fa propostes enganyoses i es manté per la tradició.

L’Enciclopèdia

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

les denominacions d’Antic Règim, Segle de la Raó i Segle de les Llums; les crítiques il·lustrades a l’Antic Règim.

Lectura en el saló de Madame Geoffrin, de Gabriel Lemonnier (1755). En el seu saló del carrer Saint-Honoré, on rebia dues vegades a la setmana, Madame Geoffrin (12) va col·laborar en la propagació de les idees de la Il·lustració. A aquestes reunions solien anar-hi il·lustrats francesos i ambaixadors estrangers. Entre els convidats del saló hi ha: D’Alembert (7) i Diderot (9), editors i principals impulsors de l’Enciclopèdia; Montesquieu (14) i Rousseau (3), il·lustrats francesos molt influents; el comte de Buffon (1), matemàtic; Daubenton (2), metge i naturalista; Le Klain (4), actor d’èxit, llegint l’obra L’orfe de la Xina, de Voltaire; Choiseul (5), reconegut diplomàtic francès; Helvetius (8), filòsof; Turgot (10), economista famós; príncep Conti (11), aristòcrata; Fontenelle (13), filòsof i científic. Al centre del quadre podem apreciar un bust de Voltaire (6).

Adquirir vocabulari 1. Diferencia, explicant-los per es-

Solucionari

A. La premsa periòdica va contribuir a la difusió de les idees il·lustrades. B. En els articles amb gravats d’aquesta enciclopèdia hi van col·laborar els pensadors principals de la Il·lustració.

Els il·lustrats, anomenats «filòsofs» en el seu temps, eren partidaris d’idees noves i tenien una fe cega en la raó. Els teòrics més importants varen ser francesos; hi destaquen Montesquieu (A), Rousseau (B) i Voltaire (C).

què hi hagi aquests termes: Il·lustració, raó, progrés, felicitat i Antic Règim.

Plantejar-se preguntes 5. Quina informació sobre la Il·lustració aporta la imatge dels salons?

Triar amb criteri propi 6. Imagina que els

illustrats del segle xviii visquessin actualment. Quins aspectes de la societat creus que criticarien? Per què?

4. Els alumnes i les alumnes hauran d’utilitzar tots

els termes proposats per elaborar una frase. Resposta oberta.

5. Aquesta activitat ajuda l’alumnat a generar una

opinió crítica. Les reunions dels il·lustrats als salons no deixaven de ser entre un grup selecte d’una societat en la qual l’alta burgesia emparentava amb la noblesa. Hem de plantejar a l’alumnat la pregunta següent: «Com va poder ser que l’estament nobiliari acceptés parlar de les idees que posarien fi a la posició social pròpia?»

6. Resposta oberta. Notes

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT UNITAT11»»ELELSEGLE SEGLEXVIII. XVIII.L’ÈPOCA L’ÈPOCADEDELALAIL·LUSTRACIÓ IL·LUSTRACIÓ

2. CANVIS POLÍTICS

L’evolució de la monarquia

2.1 Les crítiques a la monarquia absoluta

La monarquia absoluta

Durant l’Antic Règim s’havia imposat a Europa la monarquia absoluta de dret diví, que considerava que el poder del rei provenia de Déu. Per això, el monarca concentrava els poders legislatiu, executiu i judicial; dirigia l’economia i l’exèrcit. A més, prescindia de convocar corts o parlaments, on estaven representats els tres estaments: la noblesa, el clergat i el poble. Els sistemes polítics parlamentaris, en què el poder del rei estava limitat per un parlament, van ser escassos; la Gran Bretanya en va ser el cas més destacat. En el segle xviii, alguns il·lustrats van criticar l’absolutisme. Així, Voltaire va proposar limitar el poder del rei mitjançant un parlament, seguint el model anglès; Montesquieu va defensar la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial i en va criticar la concentració en el rei; i Rousseau va afirmar que la sobirania o poder resideix en la nació o conjunt dels ciutadans, per la qual cosa els governants s’han de guiar per la voluntat general d’aquests.

2.2 El despotisme il·lustrat Cap a mitjan segle xviii, diferents monarques europeus van assumir algunes idees il·lustrades. Així va sorgir l’anomenat despotisme il·lustrat, que va intentar conciliar l’absolutisme amb les idees de progrés de la Il·lustració. Els monarques van continuar concentrant tot el poder, però van dur a terme reformes encaminades a aconseguir el progrés i la felicitat dels súbdits, com ara impulsar l’educació, fundar hospitals, protegir l’agricultura o fomentar la indústria i el comerç, Aquesta forma de govern quedava resumida en un principi: «Tot per al poble, però sense el poble». Els monarques il·lustrats més destacats van ser Lluís XV a França, Carles III a Espanya, Josep I a Portugal, Caterina II a Rússia, Josep II a Àustria i Frederic II a Prússia.

2.3 Les noves relacions internacionals A l’Antic Règim, els estats europeus varen lluitar per aconseguir l’hegemonia o supremacia en el continent i en les colònies. Durant el segle xvi i part del xvii, la casa d’Àustria va imposar l’hegemonia hispànica, gràcies a la gran herència territorial rebuda per Carles I a Europa i a l’extens imperi colonial conquerit a Amèrica. Aquest fet va provocar guerres constants amb les altres potències europees. Com a resultat, a mitjan segle xvii, la monarquia hispànica va perdre l’hegemonia europea a favor de França, i l’hegemonia colonial davant de les Províncies Unides, Gran Bretanya i França. En el segle xviii es va implantar el principi de l’equilibri europeu. Sostenia que les potències europees havien de mantenir equilibrades les forces per impedir que n’hi hagués cap que s’imposés. En el terreny colonial, la Gran Bretanya es va convertir en la principal potència.

Els estats europeus i les seves colònies a mitjan segle xviii Estats europeus 1 PROVÍNCIES UNIDES 2 FLANDES (ÀUSTRIA) 3 SUÏSSA 4 VENÈCIA 5 GÈNOVA 6 TOSCANA (ÀUSTRIA) 7 ESTATS PONTIFICIS 8 MILÀ (ÀUSTRIA) 9 PIEMONT 10 SARDENYA

«És només en la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui deuen els meus cortesans l’existència i l’autoritat; la plenitud de l’autoritat que ells no exerceixen més que en el meu nom […]; només a mi pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials de la meva Cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la nació, […] I no descansen més que en les meves mans».

250

500

REGNE REGNE DE DINAMARCA DE SUÈCIA I NORUEGA REGNE DE LA GRAN BRETANYA

REGNE D’IRLANDA

1 2

750 km

OCEÀ

ALTRES ESTATS ALEMANYS

REGNE DE FRANÇA

AT L À N T I C

ÀUSTRIA

4 4

IM P ERI

REGNE D’ESPANYA

REGNE DE PORTUGAL

REGNE DE NÀPOLS (ESPANYA)

Mar

Mediterrània

Colònies DINAMARCA HOLANDA Alaska Nova França

Grenlàndia

Louisiana Virregnat de Nova Espanya

Lima

Possessions britàniques Possessions daneses Possessions holandeses 0

1.500

3.000

4.500

narquia absoluta i despotisme illustrat; b) hegemonia europea i equilibri continental.

rei concentra tots els poders. Despotisme il·lustrat: forma de govern en què el rei obra per aconseguir la felicitat dels súbdits. b) Hegemonia europea d’un país vol dir que una potència, França per exemple en el segle xvii, es converteix en l’àrbitre polític i gaudeix d’un poder indiscutible en aquest àmbit. Contràriament, altres països, Gran Bretanya per exemple, a partir del segle xviii proposen un equilibri continental en el qual cap potència no fos superior que una altra pel que fa a poder polític.

Filipines

SIAM 9 10

Sri Lanka Illes Nicobar

Illes Cèlebes

Sumatra Angola

Madagascar

Moçambic Rio de Janeiro

Sacramento

JAPÓ

PÈRSIA Calcuta

Maurici Fort Dauphin

Ciutat del Cap

6.000 km

següents amb un sistema polític i argumenta’n la resposta: a) «Tot per al poble, però sense el poble». b) «L’Estat soc jo». c) «La sobirania consisteix essencialment en la voluntat general». d) «El sobirà representa l’estat».

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

1. a) Monarquia absoluta: règim polític en el qual el

Bahia Brasil

Buenos Aires

Comprendre informacions 2. Relaciona les frases

XINA

Yanam Madràs

Possessions russes

Adquirir vocabulari 1. Escriu la diferència entre: a) mo-

Solucionari

Xile

Possessions franceses

IMPERI OTOMÀ

Guaiana Francesa

Bogotà

Virregnat del Perú

FRANÇA

Nova Escòcia PORTUGAL Les tretze Açores colònies ESPANYA Madeira 1 Canàries 2 Bahames Cuba Senegàmbia 8 3 Guyana 4 5 6 7 Cap Surinam Verd

Virregnat de Nova Granada

Possessions espanyoles Possessions portugueses

Frederic II de Prússia.

una síntesi amb la biografia d’un dels monarques il·lustrats que has estudiat.

Mèxic Guatemala

GRAN BRETANYA

Terranova

5. Realitza

Islàndia Terra de Rupert

«Jo voldria que un príncep no pensés sinó a fer feliç el seu poble. Un poble feliç tem més perdre el príncep, que al mateix temps n’és el benefactor, que el que el mateix sobirà pot témer respecte a la disminució del poder que té [...]. No hi ha més que un bé, que és el de l’estat en general. El sobirà representa l’estat; ell i el seu poble no formen sinó un sol cos... El príncep és per a la societat que governa el que el cap és per al cos: ell ha de veure, pensar, obrar per a tota la comunitat, per tal de procurar-li tots els beneficis que té dret a esperar aconseguir».

ca, hegemonia.

A la resta del món, Anglaterra va aconseguir l’hegemonia marítima i comercial i va fer un gran pas cap a la supremacia colonial.

OTOM À

Gibraltar (regne de Gran Bretanya)

El despotisme il·lustrat

4. Defineix: monarquia, Parlament, súbdit, repúbli-

A Europa, el segle xviii va assistir al naixement de noves potències al nord del continent, cas de Prússia i Rússia. També es va produir l’anomenat repartiment de Polònia entre Prússia, Àustria i Rússia.

HONGRIA

3 9

Discurs de Lluís XV al Parlament de París el 3 de març de 1766.

Activitats complementàries

Monarquies absolutes Monarquies limitades Repúbliques Resta de territoris (ducats, principats, etc.) Territoris d’Àustria Territoris del regne de Prússia Territoris de l’Imperi rus Límits del Sacre Imperi Romanogermànic

IMPERI RUS

SI A PR ÚS E DE REGNE DE POLÒNIA RE GN

1 Bermudes 2 Florida 3 Belize 4 Costa de los Mosquitos 5 Jamaica

Comprendre textos escrits 3. Llegeix els textos de la pàgina

12 i explica les idees polítiques que es defensen en cada un.

Treballar amb mapes històrics 4.

Contesta aquestes preguntes a partir de l’anàlisi dels mapes i del text: a) Quin sistema polític va pre-

Java Borneo Timor Oriental

6 Haití 7 Santo Domingo 8 Puerto Rico 9 Malàisia 10 Singapur

dominar a Europa en el segle xviii? Qui van ser els representants principals? b) A quin continent hi ha aquestes colònies: Brasil, Calcuta, Mèxic, Angola, Louisiana, Xile, Java? Relaciona-les amb la metròpoli corresponent.

Relaciona els monarques següents amb un territori europeu: Caterina II, Frederic II, Carles III, Lluís XV, Josep II, Josep I.

Aquesta activitat ajuda l’alumnat a saber fer anar mapes. a) El sistema polític predominant a Europa al segle xviii és l’absolutisme, en alguns casos il·lustrat, com Frederic II de Prússia, Caterina II de Rússia o Josep II d’Àustria. b) Províncies Unides, Suïssa o Venècia. c) Brasil (Portugal, Xile i Mèxic – Espanya–), a Amèrica. Calcuta (Gran Bretanya), a l’Àsia. Java (Holanda), a Indonèsia. Angola (Portugal), a l’Àfrica.

5. Caterina II de Rússia, Frederic II de Prússia, Carles III d’Espanya, Lluís V de França, Josep II d’Àustria, Josep I de Portugal.

Notes

2. a) Despotisme il·lustrat. b) Absolutisme. c) Democràcia. El professorat ha d’avaluar també els arguments utilitzats per l’alumnat en la resposta.

3. Resposta oberta. 35

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

UNITAT UNITAT11»»ELELSEGLE SEGLEXVIII. XVIII.L’ÈPOCA L’ÈPOCADEDELALAIL·LUSTRACIÓ IL·LUSTRACIÓ

3. CANVIS ECONÒMICS (I)

El mercantilisme L’Estat intervenia en l’economia

Les crítiques il·lustrades al mercantilisme La fisiocràcia Teòric

3.1 Les noves polítiques econòmiques A l’Antic Règim s’havia imposat el mercantilisme, una política econòmica que considerava que la riquesa d’un país procedia d’acumular metalls preciosos mitjançant el comerç. Per aconseguir-ho, l’Estat havia de dirigir l’economia; prohibir l’exportació de metalls preciosos; fomentar el comerç, impulsant les exportacions i dificultant les importacions; i aconseguir colònies que compressin i venguessin els productes en exclusiva a la metròpoli. En el segle xviii les idees il·lustrades van donar suport al naixement de polítiques econòmiques que van desplaçar el mercantilisme, com la fisiocràcia i el liberalisme econòmic. La fisiocràcia, defensada per François Quesnay, va sostenir que la base de la riquesa d’un país és la terra (agricultura i mineria), perquè permet l’alimentació i proporciona articles per a l’artesania i el comerç. A més, es va oposar al control de l’economia per part de l’Estat i va defensar la llibertat econòmica. El liberalisme econòmic, propugnat per Adam Smith en l’obra La riquesa de les nacions (1776), va sostenir que l’origen de la riquesa és el treball individual, que aspira a obtenir el màxim benefici particular. Per tant, l’únic mitjà per enriquir les nacions és enriquir abans que res i sobretot els individus, atès que el benefici particular afavoreix tota la societat. En conseqüència, l’Estat no ha d’intervenir en l’economia, perquè aquesta es regula tota sola mitjançant la llei de l’oferta i la demanda: si l’oferta d’un bé o recurs és superior a la demanda, el preu baixa; en cas contrari, puja. El paper de l’Estat s’ha de limitar a defensar la societat d’amenaces externes; protegir els individus de la injustícia; i crear les obres i serveis d’utilitat pública no assumits pels particulars, perquè són d’un cost tan elevat que no són rendibles. Aquestes noves polítiques van afavorir la prosperitat econòmica i demogràfica del segle xviii.

3.2 El creixement demogràfic A l’Antic Règim, el creixement de la població era escàs. La natalitat era elevada, a causa de la inexistència de sistemes eficaços de control; i la mortalitat també era elevada per la mala alimentació, l’endarreriment de la medicina i la falta d’higiene. El creixement, fins i tot, podia arribar a ser negatiu en moments de mortalitat catastròfica originada per la fam, les guerres freqüents i les grans epidèmies, com la pesta. En el segle xviii, la població europea va créixer i va passar de tenir 130 milions de persones a 190 milions de persones. La causa principal d’aquest creixement va ser un descens de la mortalitat, gràcies a la millora de l’alimentació, l’absència de grans epidèmies i la disminució del nombre de guerres.

François Quesnay (1694-1774) Va ser metge de la cort francesa, encara que deu la fama a les teories econòmiques que va proposar. Va defensar l’agricultura com a base de la riquesa, i la llibertat de comerç. Impulsant les exportacions i dificultant les importacions

Explotant els recursos de les colònies

Teoria L’agricultura produeix aliments

Amb aquests s’alimenten els éssers humans i el bestiar, i es comercia

Per tant, l’agricultura és l’única activitat que produeix riquesa

Genera diners amb què es paguen les manufactures

«... III. Que el govern i la nació no perdin mai de vista que la terra és l’única forma de riquesa i que és l’agricultura qui la multiplica. Perquè l’augment de riquesa assegura el de la població; els homes i la riquesa fan prosperar l’agricultura, atenent el comerç, animant la indústria, augmentant i perpetuant la riquesa… IX. Que una nació que tingui un gran territori per cultivar i la possibilitat d’exercir un gran comerç de mercaderies en brut, no confiï gaire en l’ús dels diners i dels homes en les manufactures i en el comerç de luxe, en perjudici dels treballs i despeses de l’agricultura... XXV. Que es mantingui la llibertat total de comerç, perquè la política més segura de comerç interior i exterior, la més exacta, la més profitosa a la nació i a l’Estat consisteix en la plena llibertat de concurrència...». Françoise Quesnay: Màximes generals, 1758.

El liberalisme econòmic Teòric

El fi últim d’aquesta política era l’acumulació de metalls preciosos

Adam Smith (1723-1790) Va ser un economista i filòsof escocès considerat el fundador del liberalisme econòmic. Va defensar que l’economia es regulava tota sola mitjançant les lleis del mercat, basades en la competència lliure entre empreses i el joc lliure de l’oferta i la demanda. Teoria molta

OFERTA Venedors

poca

ofereixen productes

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Fes un quadre tot comparant-hi:

mercantilisme, fisiocràcia i liberalisme econòmic.

Comprendre informacions 2. Explica per què: a) Els defensors

del mercantilisme prohibien l’exportació de metalls. b) Els partidaris de la fisiocràcia promovien el desenvolupament agrari. c) Els defensors del liberalisme econòmic sostenien que els preus es regulen per la llei de l’oferta i la demanda.

Baix

MERCAT LLIURE Preu d’un producte

Alt

«Cada individu en particular posa tota l’atenció a cercar el mitjà més oportú de col·locar amb més avantatge el capital del qual pot disposar. El propòsit que té és, per descomptat, l’interès propi, no el de la societat...; però en aquest i en molts d’altres casos és conduït com per una mà invisible a promoure un fi que en cap moment va formar part de la seva intenció... perquè les mires de l’interès propi promouen el de l'interès comú...». «El preu a què es venen les mercaderies és el preu de mercat. Aquest es regula en funció de la quantitat d’un producte que hi ha en el mercat (oferta) i la concurrència dels compradors (demanda)». Adam Smith: La riquesa de les nacions, 1776.

demanden productes poca

Compradors DEMANDA

molta

Comprendre textos escrits 3. Llegeix els textos i copia dues frases de cada un que reflecteixin les idees de la fisiocràcia i el liberalisme econòmic.

Treballar amb gràfics 4. Construeix un gràfic de barres amb aquestes dades i

contesta: a) Com va evolucionar la població europea en el segle xviii? b) Quins van ser els països que van créixer més?

c) Quines van ser les causes i les conseqüències de l’evolució demogràfica que s’hi aprecia? Població Anglaterra-Gal·les

1700 (en milions) 5

França

Itàlia

Rússia

Alemanya

Activitats complementàries

6. En una botiga de telefonia mòbil, què constitueix

l’oferta i què la demanda? Com varia el preu segons l’una o l’altra?

7. Investiga què significa per a Adam Smith el valor d’ús i el valor de canvi.

8. Què és la lliure competència? Existeix avui dia realment?

Solucionari

1. Aquesta activitat ajuda l’alumnat a extreure i sintetitzar informació en un quadre. Resposta oberta.

1800 (en milions)

Espanya

Mercantilisme

Fisiocràcia

Liberalisme

Colbert

Quesnay

Adam Smith

Control estatal

Naturalesa, agricultura

Llibertat econòmica

Riquesa interior (or i plata)

Riquesa productiva

Iniciativa, empresa privada

Menys importacions (manufactures)

Propietaris i agricultors generen riquesa

No intervenció estatal

Mercantilisme

Fisiocràcia

Liberalisme

Més exportacions (companyies)

Classes improductives, estèrils: comerciants i artesans

Llei de l’oferta i la demanda

2. a) La riquesa d’un estat es mesurava per la quan-

titat de metalls preciosos que posseïa. b) Només en les activitats agrícoles, la naturalesa possibilita que el producte obtingut sigui superior que les entrades utilitzades en la producció, sorgint així un excedent econòmic. Per tant, s’ha de promocionar l’agricultura. c) El mercat regula l’economia sense la intervenció estatal, perquè la quantitat de béns –oferta– i la quantitat de clients potencials –demanda– faran apujar o abaixar els preus.

3. Resposta oberta. 4. Resposta oberta. La població europea va créixer

i va passar de 130 milions a 190 milions de persones: Anglaterra-Gal·les, Rússia i Alemanya van ser els països que van créixer més. La causa principal del creixement va ser el descens de la mortalitat.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT UNITAT11»»ELELSEGLE SEGLEXVIII. XVIII.L’ÈPOCA L’ÈPOCADEDELALAIL·LUSTRACIÓ IL·LUSTRACIÓ

4. CANVIS ECONÒMICS (II)

L’evolució del treball de la terra

4.1 Les transformacions agràries

La rotació biennal

Blat

Taller urbà

A domicili

Se succeeixen un cereal i guaret. Cada any queda sense conrear la meitat de la terra.

El comerç colonial en el segle xviii

La rotació triennal

El comerç internacional en el segle xviii

Civada

Terra de Rupert

Les tretze colònies

Guaret

Virregnat de Nova Espanya

Se succeeixen dos cereals i guaret. Cada any queda sense conrear un terç de la terra.

Mèxic

La rotació contínua

Bogotà

Guyana Surinam

Se succeeixen un cereal i cultius nous en substitució del guaret, com la patata i els farratges. Es conrea tota la terra.

Brasil

Virregnat del Perú

1.500

3.000 km

Rio de Janeiro

Xile Buenos Aires

Sacramento

Treballar amb mapes 4.

Fixa’t en el mapa del comerç i contesta: quines eren les potències comercials principals? Amb quines àrees mundials comerciaven? Quins productes s’intercanviaven?

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Quines característiques de

les activitats agràries van canviar en el segle xviii respecte a l’Antic Règim? Quines es van mantenir?

Treballar amb imatges 2. Observa la il·lustració sobre les

tècniques agràries i descriu la informació que ofereixen. Quines millores van aportar?

3. Usant la informació del text i de

les il·lustracions, compara les tres formes de feina artesanal que hi havia durant el segle xviii. Explica les característiques de cadascuna.

Activitats complementàries

9. Explica els avantatges que ofereix la rotació contínua respecte a la rotació triennal.

10. Defineix amb l’ajuda del diccionari: gremi, lletra de canvi, manufactura.

11. Investiga les grans companyies comercials dels

segles xvii i xviii, i assenyala els països als quals pertanyien, àmbits d’actuació comercial i productes amb què traficaven.

Treballar amb imatges 5. Cerca el significat dels termes

destacats en blau. Després, explica la diferència entre senyoriu territorial i jurisdiccional; i entre banc, borsa i societat comercial.

Des de les colònies d’Àsia a Europa

Productes principals intercanviats

Goa Mahé

Elmina Accra

Calcuta

ct ure s Esclaus

sp è

Macau

Yanam Madràs Karikal

Filipines

Sri Lanka

Fernando Poo

e e, ,t rs tó co ne Di

Patates Farratge

Bahia

ls, xti Tè

Lima

Des de les colònies d’Amèrica a Europa

Possessions franceses

Bombai

Assinie

Blat

Des d’Àfrica a les colònies d’Amèrica

Possessions britàniques

Diu

Senegàmbia

Rom

Virregnat de Nova Granada

Des d’Europa a les colònies

Possessions portugueses

Esclaus

Cuba

Guatemala

Possessions espanyoles

Possessions holandeses

res actu nuf ments Ma i ali tos pos , im os res ios c me i r e p pr tó ries ls s tal è, co Matè e re M af ctu ,c ufa re an uc M ,s m Ro

A l’Antic Règim, la producció artesanal era escassa i se centrava en els sectors tèxtil i del metall. La feina es duia a terme en tallers urbans, controlats pels gremis. En el segle xviii, la producció artesanal va créixer a causa, especialment, de l’augment de la població i de la demanda. A més, es van desenvolupar noves formes de producció per tal d’evitar el control dels gremis. Aquestes altres formes van ser la feina a domicili i les manufactures. • Els pagesos duien a terme la feina a domicili, a la pròpia llar, per encàrrec d’un empresari, que els pagava un salari, els proporcionava les matèries primeres i les eines, i s’encarregava de comercialitzar el producte. • Les manufactures eren grans tallers especialitzats, on nombrosos artesans treballaven a sou per a l’Estat o per a particulars en la fabricació d’articles de luxe.

Nova Escòcia

Nova França

talls p reciosos

Blat

Louisiana

4.2 Els canvis en l’artesania

Manufactura

Guaret

A l’Antic Règim la majoria de la població treballava al camp, sobretot en el cultiu de cereals, que en aquesta època constituïen la base de l’alimentació. Les tècniques agràries emprades eren rudimentàries. Bàsicament, consistien en la rotació biennal o triennal, que deixava cada any en guaret la meitat o un terç de la terra. Per això, els rendiments eren baixos. A més, la majoria de les terres eren senyorius en mans de la noblesa i el clergat, que cobraven nombrosos impostos o drets senyorials als habitants. En el segle xviii, l’agricultura va progressar. Així, es van difondre cultius nous procedents d’Amèrica (blat de moro, patates…), que al seu torn van diversificar l’alimentació. I es van implantar millores tècniques en alguns països, com les Províncies Unides i Gran Bretanya, que, en substituir el guaret per la rotació contínua de cultius, van augmentar els rendiments de la terra. El règim senyorial, no obstant això, es va mantenir.

L’evolució del treball artesanal

Illes Cèlebes Sumatra

Angola Moçambic

Madagascar

Java Borneo

Maurici

Delagoa

Fort Dauphin

Ciutat del Cap

4.3 Els canvis en el comerç A l’Antic Règim, el comerç interior es duia a terme en carros o diligències que anaven per camins rals, i se celebrava a mercats urbans setmanals, on es bescanviaven productes agraris de l’entorn per productes artesanals. El comerç exterior, per la seva banda, es va centrar en les grans ciutats portuàries, sobretot des dels descobriments geogràfics i l’establiment de colònies a l’Àfrica, l’Àsia i Amèrica. En el segle xviii, el comerç interior va progressar amb la millora dels camins, la construcció de canals navegables i l’augment de la producció agrària i artesanal. A l’exterior, les colònies proporcionaven metalls preciosos i productes de plantació (cotó, cafè, te, cacau, sucre), i demandaven manufactures i esclaus africans. Els beneficis elevats obtinguts van impulsar el capitalisme comercial, el crèdit, les companyies comercials, els bancs i les borses.

terra, serveixen per alimentar el bestiar, el qual femarà la terra i la preparà així per a la collita següent.

3. Al taller gremial alguns artesans fan una feina; en

el sistema domèstic, la pagesia durant l’època hivernal treballa damunt un teler; mentre que les manufactures agrupaven una gran quantitat d’artesans en un local espaiós per elaborar en general productes de luxe. No hi intervé encara la màquina.

4. Resposta oberta. El professorat valorarà la quali-

Solucionari

tat de la resposta i l’anàlisi detallada del mapa per part de l’alumnat.

1. L’estructura de la propietat de la terra, cosa que

5. Resposta oberta. L’alumnat, després d’utilitzar el

va accentuar les grans propietats davant les petites; les tècniques agràries es van perfeccionar: es va abandonar l’arada romana i es va introduir la selecció de llavors i cultius nous; finalment, va canviar el sistema d’explotació de la terra amb la rotació contínua.

vocabulari final, ha de redactar la resposta corresponent.

2. Tant aquesta activitat com la següent permeten a l’alumnat extreure informació de les imatges. Podem observar com el guaret és substituït per plantes farratgeres que, a més d’aportar nitrogen a la

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » REPTE

» REPTE: LA RUTA DELS ESCLAUS

El tràfic d’esclaus 1. La ruta

2. El viatge A

El tràfic d’esclaus es va organitzar com una activitat comercial més. Els comerciants europeus venien a la costa occidental d’Àfrica teixits, armes, alcohol i quincalla o mercaderies de valor escàs a canvi d’esclaus. Després, els transportaven a les Antilles, on els venien; i tornaven a Europa amb metalls o productes de plantació tropicals.

El comerç colonial es va organitzar des del principi per subministrar a Europa metalls preciosos i productes tropicals. No obstant això, la feina a les mines i a les grans plantacions demanava mà d’obra abundant. Per això, per subministrar-la, aviat es va organitzar un sistema de tràfic d’esclaus negres africans. Durant el segle xvi, aquest tràfic va afectar prop de 900.000 persones; però la xifra es va ampliar fins als 3 o 4 milions durant el segle xvii, i als 7 o 9 milions durant el segle xviii. Els qui van dur a terme el negoci dels esclaus van ser sobretot els holandesos, els anglesos, els danesos i els francesos.

Comerç triangular

OCEÀ AT L À N T I C

Antilles

, cre su m,

, afè

ac t ab

Escla us

Europa

lls eta

Armes, teixits , alc oh ol i quin cal la

Amèrica del Nord

En cada viatge, que durava cap a dos mesos, els vaixells transportaven entre 600 i 800 persones en condicions pèssimes (A). Les cobertes es dividien en compartiments, on s’instal·laven separadament les dones i les nenes, i els homes i els nens. (B) De vegades, l’espai era tan reduït que havien de viatjar tombats o ajupits. (C) A l’interior del vaixell, l’aire era fètid, la calor opressiva i el mareig freqüent, per això a bord eren habituals malalties com la disenteria i la verola. Els homes viatjaven lligats de peus i mans amb grillons i encadenats els uns als altres. Els esclaus rebien aliment dues vegades al dia; i els que es negaven a prendre’l, eren obligats a menjar per la força. Quan feia bon temps, els duien a coberta i els obligaven a fer exercici (D). Però les condicions terribles del transport feien que la mortalitat durant la travessia fos altíssima.

Àfrica Occidental

Amèrica del Sud

OCEÀ AT L À N T I C

Londres Copenhaguen

Liverpool

10 %

OCEÀ

Açores

Charleston

PA C Í F I C

40 %

Cuba

Sucre, cafè, tabac i metalls

OCEÀ

Alexandria

Tombouctou Elmina

40 %

Teixits, armes, alcohol i quincalla

Trípoli

PA C Í F I C Bàssora

Aden

Comprensió, expressió i TIC 1. El tràfic d’esclaus era un comerç

Malaca Cabinda Luanda

Zanzíbar

Rio de Janeiro 10 %

Valparaíso

Port negrer europeu o americà

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Socotra

Accra

Pernambuco

Maurici

ATLÀNTIC

Tràfic cap a l’oceà Índic

Nagasaki

Goa

Bahia

Tràfic transatlàntic Tràfic transsaharià

Canton (Guangzhou) Macau

Karachi Cap Verd I. de Gorea

Cartagena de Indias

Comerç d’esclaus

Canàries

OCEÀ Puerto Rico

Jamaica Sto. Domingo

Amsterdam Bristol Rotterdam Nantes Venècia Bordeus Roma Istanbul Lisboa Sevilla

Madagascar

OCEÀ

triangular molt característic. Amb ajuda de les il·lustracions, explica en què consistia.

ÍNDIC

Buenos Aires

3. La venda a Amèrica En arribar a Amèrica, els esclaus supervivents eren marcats amb un ferro roent, que indicava que els havien introduït legalment i que havien pagat els impostos corresponents. Es determinava el valor que tenien mitjançant l’apamament, que consistia a mesurar-los i a examinar el seu estat. Després, es procedia a la venda en subhasta pública, de manera individual o per lots, i se’ls emportaven al lloc de treball a les mines o a les plantacions.

Port important del tràfic

2. Descriu el recorregut que feien

Centre repartidor Zona de captura Zona d’importació dels esclaus Percentatge d’esclaus deportats que arriben a cada regió

100.000

1.70 0

700.000

30.000

0 100.00

3.000

els esclaus negres des que els capturaven fins que els venien.

4.500 km

Segle XVIII

.000

Rebel·lió a Sto. Domingo (1791) 0 100.00

Rebel·lió a Guadalupe (1737)

Rebel·lió a Guadalupe (1656) 1.3 0

0.0

100.00

7.0 00 .00 0

0 00 0.

400 .0

Segle XVII

550.000

Deportacions en els segles XV i XVI

1.500

En parelles, busqueu informació complementària sobre el tema. Amb la informació obtinguda, feu un pòster sobre el comerç d’esclaus a Amèrica. Incloeu-hi les causes i conseqüències i algunes opinions dels contemporanis sobre el tema. Finalment, exposeu-los a l’aula o als passadissos del centre durant una setmana.

0 200.00

0.00

Activitats complementàries

12. Observant la il·lustració de la pàgina, fes un gràfic de barres en què reflecteixis els segles i el nombre d’esclaus que van sortir de l’Àfrica des del segle xvi al segle xviii. Organitza-la per segles.

13. Escriu una narració del viatge dels esclaus, des que eren raptats a l’Àfrica fins que eren venuts a Amèrica, prenent com a punt de partida les imatges que acompanyen el text. Si ho creus convenient, busca abans altres imatges a internet sobre la qüestió.

Solucionari

1. Resposta oberta. El comerç triangular va ser una ruta comercial que es va establir a l’oceà Atlàntic des del segle xv fins al xx, per la qual cosa pot considerar-se un fenomen històric de llarga durada. La denominació es deu al fet que, sobre el mapa, traçava una figura similar a un triangle, ja que involucra tres continents.

2. Resposta oberta. El comerç atlàntic d’esclaus, també conegut com el comerç transatlàntic d’esclaus, fa referència al tràfic d’esclaus que va tenir lloc a través de l’oceà Atlàntic entre els segles xvi i xix. La

immensa majoria dels esclaus implicats en el trànsit atlàntic eren africans de les zones centrals i occidentals del continent, majoritàriament presoners de les guerres entre ètnies rivals que els comerciants africans d’esclaus venien a compradors europeus, els quals transportaven a les colònies a Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Allà, obligaven els esclaus a treballar en les plantacions de cafè, coco i cotó, en les mines d’or i plata, en els camps d’arròs, en la indústria de la construcció, en la fusta, en la construcció de vaixells i en llars com a servents. El producte excedent obtingut a Amèrica tornava a Europa, i es completava així el comerç triangular.

Resposta oberta. El professor o la professora ha de valorar la implicació de l’estudiant en la realització del treball; la qualitat de la informació obtinguda, que ha d’incloure necessàriament l’origen causal i les conseqüències; i la selecció de les opinions dels contemporanis. Sí, molts comerciants catalans van participar en la introducció d’esclaus a Amèrica a la darreria del segle xviii i durant tot el segle xix.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT UNITAT11»»ELELSEGLE SEGLEXVIII. XVIII.L’ÈPOCA L’ÈPOCADEDELALAIL·LUSTRACIÓ IL·LUSTRACIÓ

5. SOCIETAT I VIDA QUOTIDIANA

Societat estamental i crítiques il·lustrades

5.1 La societat durant l’Antic Règim

Justificació de la societat estamental

A l’Antic Règim es va mantenir la societat estamental d’origen medieval. Es caracteritzava per l’existència de tres estaments als quals es pertanyia majoritàriament per naixement. • Els dos estaments privilegiats eren la noblesa i el clergat. No treballaven, no pagaven impostos, tenien unes lleis pròpies i gaudien de determinats honors. • El Tercer Estat o estament no privilegiat incloïa els pagesos i els grups urbans. Treballaven, pagaven impostos i no tenien privilegis.

5.2 Els canvis socials del segle xviii En el segle xviii la societat estamental va començar a esquerdar-se. • Els il·lustrats van criticar els privilegiats i van defensar una divisió social basada en el mèrit, la vàlua personal i la utilitat social. Així, van criticar la noblesa perquè no exercia una funció útil per a la societat, ja que l’antiga funció militar que tenien ara era exercida per exèrcits professionals. I van criticar el clergat pel seu nombre elevat, la riquesa, i la influència en la societat i en l’ensenyament. • La burgesia es va convertir en un grup cada vegada més nombrós i actiu. Enriquida amb les activitats econòmiques que duien a terme, considerava que produïa riquesa i que injustament no tenia ni reconeixement social ni influència política. Per això reclamava un paper social i polític més equilibrat als mèrits que tenien. El moviment burgès va ser especialment important a França, on a final de segle va impulsar un procés revolucionari —la Revolució Francesa de 1789— que posaria fi a l’Antic Règim.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Contesta les preguntes següents

sobre la societat: a) En què es basava la societat estamental? b) Quins grups socials componien cada estament?

2. Com es critica la societat esta-

arguments s’esmenten per defensar la societat estamental?

Obtenir-ne informació 4. En què es diferenciaven l’habi-

tatge i l’alimentació dels dos estaments privilegiats i el Tercer Estat?

mental en el text?

Comprendre textos escrits 3.

Llegeix els textos i resol aquests interrogants: a) Quina crítica s’hi fa, a la noblesa? b) Quins

Treballar amb imatges 5. Observa la imatge de la pàgina

21 i troba cinc diferències en la manera de vestir de l’aristocràcia i de les classes populars.

«És necessari que hi hagi ordre en totes les coses […], és imprescindible que uns ordenin i uns altres obeeixin. Els qui manen tenen diversos nivells: els senyors sobirans dirigeixen tots els del seu Estat, dirigint el domini als grans, els grans als mediocres, els mediocres als petits i els petits al poble […]. Uns estan dedicats al servei de Déu; els altres a conservar l’Estat per mitjà de les armes, altres a alimentar-lo i a mantenir-lo mitjançant els exercicis de la pau. Aquests són els nostres tres ordres de França». Charles Loyseau: Tractat d’ordres i simples dignitats, 1610.

La indumentària marca la posició social A B

Camisa

Jupa Cosset

Casaca

Davantal

Guardapits

Calces Calces

Faldellí

Falda

Calces de seda Falda Sabates de ras amb sivella

A. Aristocràcia i alta burgesia Els homes duien calces o calçons ajustats de vellut, calces de seda, camisa amb randes, jupa o guardapits, casaca entallada fins als genolls, sabates de ras amb sivelles grosses i perruques blanques. Les dones usaven cosset estret d’escot ampli i falda doble, a les quals es donava forma amb una mena de carcassa interior; també duien perruques o pentinats amb tirabuixons, barrets i sabates de taló alt i punta estreta. B. Classes populars Els homes usaven camisa, guardapits i calces. Les dones vestien camisa, jaqueta, falda fins al genoll i davantal; duien els cabells curts i recollits en un monyo.

Crítica a la societat estamental «El comerç, que ha enriquit els ciutadans a Anglaterra, ha contribuït a fer-los lliures, i aquesta llibertat ha estès al seu torn el comerç, així s’ha format la grandesa de l’Estat… Tot això atorga un orgull just a un mercader anglès... A França un noble és molt superior a un negociant. El negociant sent parlar tan sovint amb menyspreu de la seva professió que és tan beneit com per avergonyir-se’n. No sé, tanmateix, qui és més útil a un Estat: un senyor ben empolainat que sap precisament a quina hora es lleva el rei, a quina hora se’n va a dormir i que té aires de grandesa fent el paper d’esclau a l’avantcambra d’un ministre, o bé un negociant que enriqueix el país, dona des del despatx ordres a Surat o al Caire, i contribueix a la felicitat del món». Voltaire: Cartes filosòfiques, 1734.

Els productes colonials. La xocolata

La xocolatada, plafó ceràmic de 1710 que es conserva a Barcelona. La xocolata es va estendre entre les classes benestants. Aquesta beguda, millorada quan es barreja el cacau amb sucre molt, es bevia tant per esmorzar com per berenar. Consumir-ne va esdevenir un signe de distinció social entre l’aristocràcia i el clergat. Durant la segona meitat del segle xviii va començar a menjar-se també en forma de pastilla o rajola.

Activitats complementàries

14. Fes una piràmide social en la qual reflecteixis els

estaments privilegiats i no privilegiats. Explica en què consistien els privilegis.

15. Investiga

5.3 La vida quotidiana Les diferències socials es reflectien en tots els aspectes de la vida quotidiana, especialment en l’habitatge, la indumentària i l’alimentació. • La noblesa vivia en mansions amb moltes estances, com ara sales, biblioteques, cuina, dormitoris i habitacions per al servei domèstic. La indumentària es caracteritzava per la riquesa de les teles i dels adorns, que seguien la moda de Versalles, i per les perruques o pentinats complicats. L’alimentació era abundant, refinada i diversificada. Incloïa un consum elevat de carn i de rebosteria i es va adoptar el costum de beure xocolata, i te o cafè. L’alt clergat i l’alta burgesia gaudien d’un nivell de vida semblant al de la noblesa. • Els grups populars habitaven en cases pageses que tenien habitualment dues habitacions i les dependències agràries; o en cases urbanes d’uns quants pisos, on el taller estava situat a la planta baixa, i les cases dels burgesos i la resta de grups socials eren a la planta superior. Vestien teixits barats i menjaven pa negre, sopa i verdura; i també alguns aliments procedents d’Amèrica, com el blat de moro i les patates, considerats bastos i vulgars. El consum de carn era excepcional.

que la noblesa era una «classe» improductiva o inútil, gaudia de privilegis i mirava amb superioritat el burgès, que tanmateix aportava més riquesa a l’Estat.

4. La noblesa vivia en mansions riques i tenia una

Solucionari

alimentació abundant i refinada. Els grups populars i pagesos vivien en llars d’una o de dues habitacions i tenien una dieta composta principalment de pa, sopa i verdura.

1. a) La societat estamental es basava en les dife-

5. Resposta oberta. Algunes de les diferències en el

les tesis de Max Weber en el llibre L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme.

rències personals atenent al llinatge; és a dir, a la família. L’estament és un grup tancat, per la qual cosa hi ha una impermeabilitat completa. b) Els grups socials eren dos. Els privilegiats, que agrupaven la noblesa i el clergat; i el no privilegiat o Tercer Estat, que incloïa la pagesia i els grups urbans.

vestir eren: calçons davant culotte o calces curtes, davantal davant sobrefalda, casaca o jupa davant armilla, etc.

Notes

2. La crítica es mostra cap a la noblesa i el clergat. Se'ls critica l’ociositat i la manca d’utilitat a l’Estat, i la tremenda influència i riquesa que teneń.

Aquesta activitat permet a l’alumnat extreure informació d’un text. a) No és possible alterar l’ordre diví establert des de l’edat mitjana en el qual cadascun dels estaments té una funció. b) Malgrat

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

UNITAT UNITAT11»»ELELSEGLE SEGLEXVIII. XVIII.L’ÈPOCA L’ÈPOCADEDELALAIL·LUSTRACIÓ IL·LUSTRACIÓ

6. EL SEGLE XVIII A ESPANYA (I). ELS BORBÓ 6.1 La instauració dels Borbó

La línia del temps

La guerra de Successió i la Pau d’Utrecht

Lisboa

Pau de París

Motí de Squillace Tercer Pacte de Família. Espanya entra a la guerra dels Set Anys

FERRAN VI

1759

Segon Pacte de Família

1733

Primer Pacte de Família

1716

1713 1707

un quadre resum com aquest sobre la contesa: Causes Contendents Conseqüències …

…

Treballar amb mapes 3. Fixa’t en el mapa i respon: a) Qui

1705

REGNE D’IRLANDA

IMPERI ALEMANY

AT L À N T I C

LORENA

Decrets de Nova Planta per a Mallorca

XI. El Rei Catòlic cedeix també a la Corona de la Gran Bretanya l’illa de Menorca, port, ciutat i fortalesa de Port Maó...

Pau de Rastatt

Decrets de Nova Planta per a Aragó i València

XII. El Rei Catòlic dona i concedeix a Sa Majestat britànica i a la companyia de vassalls formada per a aquest fi la facultat per introduir negres en diverses parts dels dominis de Sa Majestat catòlica a Amèrica, que vulgarment s’anomena l’assentament de negres, per espai de trenta anys continus.

1700

eren els aliats de Carles d’Àustria? Per què li donaven suport? b) Qui eren els aliats de Felip V? c) On van tenir lloc les victòries principals de cada bàndol? d) A qui va cedir Espanya les possessions europees?

Article addicional: Sa Majestat catòlica... ha estat servit de concedir a la companyia d’aquest assentament un navili de cinc-centes tones a cada any dels trenta previstos, perquè pugui fer comerç a les Índies.

Participar en l’aprenentatge 4. Busca informació sobre un illustrat espanyol i redacta’n la biografia.

REGNE DE POLÒNIA

BAVIERA

REGNE DE FRANÇA

Gibraltar 1704

RÍA

SUÏSSA

SAVOIA Torí

Mar Negra

VENÈCIA

REGNE Villaviciosa DE PORTUGAL Brihuega REGNE D’ESPANYA

GÈNOVA

Menorca (Gran Bretanya)

TOSCANA

Sardenya (Àustria)

Gibraltar (Gran Bretanya)

Alguns articles de la pau d’Utrecht

Pau d’Utrecht

PRÚSSIA

UNIDES

OCEÀ

Intercanviats el 1720

ESTATS PONTIFICIS

Ad Ma ri r àt ic a

IMPERI OTOMÀ

Sicília (Savoia)

Ceuta (Espanya)

Decrets de Nova Planta per a Catalunya

Mar Bàltica

Mar REGNE DE del Nord LA GRAN BRETANYAPROVÍNCIES

r M a rà n ia it er

X. El Rei Catòlic cedeix a la Corona de la Gran Bretanya la propietat de la ciutat i Castell de Gibraltar...

IMPERI RUS

REGNE DE DINAMARCA I NORUEGA

M ed

Ofensives aliades Ofensives borbòniques Victòries aliades Victòries borbòniques

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 2. Completa ara en el teu quadern

Almansa 1707 Alacant

Màlaga 1704

Zona sota el control de Felip V Zona sota el control de l’arxiduc Carles

1743

1714

Girona 1711 Barcelona 1704 1705 1714

Guerra de Successió (1700-1714)

1746

1715

Conca1706

Alcántara 1706

Cadis 1702

OCEÀ AT L À N T I C

Villaviciosa 1710 Brihuega 1710 València

Madrid

Badajoz 1706

Inici de la colonització de Sierra Morena

1766 1763 1761

Saragossa 1710 Vic 1705

CARLES III

Ciudad Rodrigo 1706

Burgos Salamanca 1706

Vigo 1702

1767

FELIP V

La contesa va tenir un caràcter doble: va ser una guerra internacional, que va enfrontar França i Espanya contra l’emperador d’Alemanya, Gran Bretanya, les Províncies Unides, Savoia i Portugal. I va ser, també, una guerra civil, perquè s’hi varen enfrontar Castella, partidària de Felip d’Anjou, i Catalunya al capdavant de la corona d’Aragó, que donava suport a l’arxiduc Carles, temorosa que els Borbó implantessin una política centralista, com havien fet a França. A Espanya, la guerra va resultar favorable a Felip i es va prolongar fins al 1715. A Europa, quan va morir l’emperador d’Alemanya i el fill més gran d’aquest durant el conflicte, l’arxiduc Carles es va convertir en el nou emperador (1711). Si a més accedia al tron espanyol, es restabliria l’Imperi de Carles I. Així, els enemics dels Borbó van signar les paus d’Utrecht (1713) i Rastatt (1714). En aquests tractats acceptaven com a rei d’Espanya Felip V. A canvi, aquest renunciava als drets al tron de França i cedia: a Àustria, les possessions espanyoles a Europa (Països Baixos i Itàlia); a Savoia, l’illa de Sicília, i a la Gran Bretanya, l’illa de Menorca, Gibraltar i uns determinats avantatges comercials a Amèrica.

REGNE DE SUÈCIA

Pau de Versalles

1783

6.2 La guerra de Successió (1700-1713)

corresponent, respon a aquests preguntes sobre el conflicte successori: a) Quins eren els bàndols enfrontats en la guerra? b) Quina àrea estava sota el control de cada un? c) Qui integrava el grup dels aliats? I el dels Borbó? d) On varen tenir lloc les victòries principals de cada bàndol?

Europa i la Pau d’Utrecht

Mar Cantàbrica

El segle xviii es va iniciar a Espanya amb un problema successori i un canvi dinàstic. El 1700, la mort sense hereus de Carles II va posar fi a la casa d’Àustria. En el testament, el rei va designar successor Felip d’Anjou, net del rei Lluís XIV de França, que va accedir al tron amb el nom de Felip V. Amb això s’instaurava a Espanya la casa francesa de Borbó. El perill d’una possible unió d’Espanya i França, i la consegüent ruptura de l’equilibri continental, va dur les potències principals d’Europa a donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador d’Alemanya, escollit com a succesor. Amb això va esclatar l’anomenada guerra de Successió a la corona espanyola.

Comprendre la realitat històrica 1. Amb l’ajuda del text i del mapa

Mar de Noruega

Guerra de Successió

Carles IV

1788

Regne de Nàpols (Àustria)

Melilla (Espanya)

Mar Mediterrània

Europa després del tractat d’Utrecht Victòries de Carles d’Àustria

Territoris aliats de Carles d’Àustria

Victòries de Felip V

Territoris aliats de Felip V Territoris aliats de Felip V i perduts per Espanya 0

500

1.000

1 Països Baixos (Àustria) 2 Luxemburg (Àustria) 3 Milà (Àustria)

Ramillies

4 Màntua (Àustria)

Blenheim

5 Estat dels Presidis (Àustria)

1.500 km

6.3 Els Borbó. Il·lustració i reformes Els primers Borbó que van regnar a Espanya van ser Felip V (17001746), Ferran VI (1746-1759) i Carles III (1759-1788). Amb ells, es van introduir les idees il·lustrades i es van dur a terme reformes importants. • Les idees il·lustrades van arrelar en una minoria d’intel·lectuals i polítics pertanyents a la burgesia i, en menor mesura, a la baixa noblesa i al clergat. Entre els il·lustrats espanyols van destacar el pare Feijoo, Jovellanos, Campomanes, Antoni de Capmany, Floridablanca i Aranda. • Les reformes es van iniciar durant el regnat de Felip V; i van aconseguir l’esplendor amb Carles III. Però l’abast va ser limitat, a causa de l’escàs desenvolupament de la burgesia a Espanya; de l’oposició de la noblesa i del clergat; i de la indiferència o la manifesta hostilitat del poble.

Activitats complementàries

2. Guerra de Successió

16. Explica què temia el bàndol aliat en el cas que

Cronologia

1700-1713.

Causes

Mort sense descendència de Carles II. Diversos aspirants al tron.

Aspirants al tron

Felip d’Anjou, Arxiduc Carles.

Bàndols a Europa

França, Gran Bretanya, Àustria, Holanda, Prússia, Savoia i Portugal.

Bàndols d’Espanya

Castella, Aragó.

Conseqüències

Tractat d’Utrech. Decrets de Nova Planta.

regnés Felip d’Anjou.

17.

Analitza el text «Alguns articles de la Pau d’Utrecht» i extreu-ne les concessions principals que va obtenir la Gran Bretanya d’Espanya.

18. Analitza i contesta: qui van ser els beneficiaris principals de la pau d’Utrecht?

19. Quin interès tenia la Gran Bretanya en la possessió de Gibraltar?

Solucionari

1. a) Els bàndols enfrontats són: l’imperi austríac, Gran

Bretanya, Províncies Unides, Savoia i Portugal, d’una banda, i França d’un altre. A l’interior d’Espanya, la guerra de Successió va evolucionar fins a esdevenir una guerra civil entre borbònics. b) El territori castellà defensava Felip d’Anjou i l’aragonès, l’arxiduc Carles. c) Les ofensives aliades s’indiquen amb fletxes vermelles i les borbòniques, amb fletxes blaves. d) Vegeu l’apartat a). e) Victòries borbòniques: Brihuega i Villaviciosa. Victòries aliades: Saragossa.

3. Amb aquesta activitat s’ajuda l’alumnat a saber fer anar mapes. a) Tenia el suport d’aquelles potències que temien una hegemonia borbònica si s’esborrava la frontera del Pirineu. b) Vegeu 1b). c) Victòries borbòniques a Brihuega i Villaviciosa, i aliades a Torí, Blenheim i Ramillies. d) Possessions italianes i Països Baixos a Àustria, Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya.

Resposta oberta.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT UNITAT11»»ELELSEGLE SEGLEXVIII. XVIII.L’ÈPOCA L’ÈPOCADEDELALAIL·LUSTRACIÓ IL·LUSTRACIÓ

Societats econòmiques

Astúries Lleó

La Il·lustració va afavorir la creació de Societats Econòmiques d’Amics del País, que van difondre les innovacions de l’època. • En agricultura es van estendre cultius americans, com el blat de moro i la patata; i es va impulsar l’ús d’adobs, la reducció del guaret i el regadiu. També es van buscar terres lliures per conrear, i es van repoblar extensions àmplies de terreny a Sierra Morena. • En indústria es va promoure la modernització de les tècniques; es va criticar el control dels gremis; i es van fomentar les manufactures, com les reials fàbriques dedicades a la construcció naval i a articles de luxe: draps, seda, vidre, tapissos i porcellana. • El comerç interior es va impulsar amb la millora del transport: els camins es van eixamplar i empedrar, es van construir ponts i es va dissenyar una xarxa radial de carreteres que unia Madrid amb els ports principals de la perifèria. També es va revitalitzar el comerç exterior, especialment d’ençà que es va decretar la llibertat de comerç amb les colònies americanes (1778).

7.3 Les reformes socials En la societat, es van criticar els privilegiats per la falta d’utilitat social i es va eliminar la incompatibilitat legal entre noblesa i treball i es van expulsar els jesuïtes, contraris a les reformes il·lustrades. A més, es van reformar alguns costums: prohibició del barret d’ala ampla i de la capa llarga, que dificultaven la identificació dels malfactors, cosa que va motivar l’anomenat motí de Squillace.

Zamora 1 8 Salamanca

Àvila 5

Extremadura

3 4 Toledo

Trujillo

200 km

Tarragona

OCEÀ

Conca

Talavera de Yepes Requena la Reina San Clemente

Palma de Mallorca

València

Múrcia Còrdova Jaén Baeza Constantina Montilla Cabra Baza Lucena Sevilla Guadix Vera Granada Jerez de la Frontera Osuna Ma Màlaga Cadis Motril Puerto Real Almuñécar MedinaPriego de Córdoba Sidonia Santa Cruz de La Palma Vélez-Málaga La Laguna San Sebastián de la Gomera

Las Palmas de Gran Canària

e it ed

ATLÀNTIC

La Manxa

San Fernando de Henares R. F. de Teixits Madrid R. F. de Tapissos R. F. de Porcellana

Data de fundació 1764 - 1774 1775 - 1779 1780 - 1784 1785 - 1789 Després del 1790

Cadis

Llibertat comercial B

Balears

Múrcia

A. Es va realitzar mitjançant la construcció de grans canals, com el de Castella (a la imatge) i l’Imperial d’Aragó. B. Carles III va obrir el comerç amb Amèrica als principals ports espanyols, entre els quals Barcelona.

1 Toro 10 Menorca: del 1713 al 1782 2 Burgos i del 1798 al 1802 3 Madrid en poder 4 Segòvia dels britànics 5 Àvila 6 Toledo 7 Guadalajara 8 Valladolid 9 Navarra

Treballar amb mapes 2. Observa el mapa i esmenta les

Els Borbó van suprimir els antics regnes peninsulars. En lloc seu, van organitzar el territori en capitanies generals, denominades més tard províncies, governades per un capità general.

Societats Econòmiques d’Amics del País que es van crear a Catalunya. Quina n’era la finalitat?

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Usar la informació 3. Explica quins van ser els objec-

Organitzar informació 1. Resol aquests

interrogants: a) A quin fet es refereix la frase «per la rebel·lió que varen cometre»? b) Com reflecteix el text el poder absolut del rei? c) En què s’aprecia la centralització politicoadministrativa? Esmenta la frase principal que la recull.

tius de la política exterior espanyola en el segle xviii.

Usar les TIC 4. Què van ser els Rebom-

boris del pa; fes-ne un informe. Esmenta la figura de Josefa Vilaret.

Activitats complementàries

20. Cita exemples de reforma administrativa, fiscal i econòmica a l’Espanya borbònica.

21. Redacta

un informe sobre un dels temes següents: a) la importància del Cadastre de Cala. b) Pablo de Olavide i el procés de colonització de Sierra Morena.

Solucionari

a) Es refereix al suport donat per aquests territoris a l’arxiduc Carles d’Àustria. b) Per la utilització de la primera persona que a més agrupa tots els poders. c) «He jutjat convenient abolir i derogar completament els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins aquí observats en els referits regnes d’Aragó i València, sent la meva voluntat que aquests es redueixin a les lleis de Castella...».

Jimena de la Frontera

Cartagena Macharaviaya R. F. de Naips

r Ma

i ed

Arsenals Manufactures de fundació reial Fàbrica amb monopoli estatal Siderúrgiques amb destinació militar Fàbriques de capital mixt

Les manufactures eren grans tallers, estatals o privats, on treballaven molts artesans al marge del control dels gremis.

Granada

Canàries

Sant Sebastià de la Muga

Guadalajara R. F. de Teixits

Talavera de la Reina R. F. de Teixits

Sevilla R. F. de Tabacs

Sevilla

Nova divisió provincial

Orbaizeta

Eugi

Segòvia R. F. de Panys Brihuega R. F. de Teixits

Àvila R. F. de Teixits

Promogudes pels il·lustrats, cercaven impulsar el desenvolupament econòmic provincial difonent les innovacions tècniques i les noves idees de la fisiocràcia i del liberalisme econòmic.

Extensió del regadiu

Liérganes

Ezcaray R. F. de Panys

Saragossa

Gibraltar Ceuta Melilla

La Cavada

La Granja R. F. de Vidre

Barcelona

Catalunya

Conca

Mar Cantàbrica

Ferrol

Tàrrega

AT L À N T IC

Madrid

100

Jaca

Tudela

Sòria Valladolid Medina del Campo Segòvia

Plasència

OCEÀ

R. F. és l'abreviatura de Reial Fàbrica

Bergara Sto. Domingo de la Calzada

Ponferrada

Herrera de Pisuerga

Aragó

7 6 3

Còrdova Jaén

Oviedo

Ciudad Rodrigo

Àlaba 9 2 Burgos Sòria

Lugo

Zamora

Foment de la manufactura

Mar Cantàbrica

200 km

Lleó Burgos Benavente Medina de Rioseco

Nova divisió provincial

Galícia

100

Santiago de Compostel·la

Decret d’abolició dels furs d’Aragó i València, 1707. Novíssima Recopilació, 3, 3, 1.

7.2 Les reformes econòmiques

«Considerant haver perdut els regnes d’Aragó i de València i tots els habitants per la rebel·lió que varen cometre, faltant enterament al jurament de fidelitat que em varen fer com a legítim Rei i Senyor, [...] he jutjat convenient abolir i derogar completament els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins aquí observats en els referits regnes d’Aragó i València, sent la meva voluntat que aquests es redueixin a les lleis de Castella...»

Bis G ca uip ia ús co a

Els Borbó van consolidar a Espanya la monarquia absoluta, que va evolucionar cap al despotisme il·lustrat; i van implantar la centralització politicoadministrativa. • La monarquia absoluta va concentrar tot el poder en la persona del rei. Per aconseguir-ho, els Borbó van apartar la noblesa del poder; van intervenir en els afers de l’Església; gairebé no van convocar les Corts; i van governar amb l’ajuda de secretaris o ministres, que s’encarregaven dels diversos temes de govern. • La centralització politicoadministrativa va ser imposada per Felip V mitjançant els Decrets de Nova Planta del 1707, 1715 i 1716. Aquests suprimien les lleis i les institucions pròpies d’Aragó, València, Catalunya i Mallorca, i implantaven el model castellà. Només el País Basc i Navarra van mantenir els furs. A més, es va imposar una altra divisió provincial que garantia així el control del govern sobre tot el territori.

Les reformes econòmiques i socials

Decrets de Nova Planta

València

7.1 Les reformes polítiques

El nou model d’Estat

Palència

7. EL SEGLE XVIII A ESPANYA (II). LES REFORMES BORBÒNIQUES

Honestedat de tots els oficis «Declaro que [...] els altres arts i oficis del ferrer, sastre, sabater, fuster i altres d’aquest estil són honestos i honrats: que l’ús d’aquests no degrada la família ni la persona que l’exerceix, ni la inhabilita per obtenir les ocupacions municipals [...] i que tampoc no han de perjudicar les arts i els oficis per al gaudi i prerrogatives de noblesa [...]». Reial Cèdula de Carles III (1783).

7.4 La nova política exterior Els Borbó es van proposar recuperar els territoris perduts a Europa i preservar les colònies americanes. Per aconseguir aquests objectius, es van aliar amb França mitjançant els anomenats Pactes de Família (1733, 1743, 1761). • Felip V va emprendre una política revisionista del Tractat d’Utrecht per tal de recuperar algunes possessions europees per als dos fills que va tenir amb Isabel Farnese. Així, va aconseguir conquerir Nàpols i Sicília per a Carles (1734) i el ducat de Parma per a Felip, el qual va perdre poc després (1737). • Ferran VI es va inclinar per una política exterior neutral. • Carles III va participar en dos conflictes aliat amb França. A Europa, va intervenir en la guerra dels Set Anys (1761), i en la pau de París (1763) va cedir Florida a la Gran Bretanya i va rebre de França la Louisiana. A Amèrica, va donar suport a la revolució de les tretze colònies britàniques contra la seva metròpoli, i en la pau de Versalles (1783) va recuperar Florida i Menorca.

ODS (5, 10) Els rebomboris del pa van ser un seguit de protestes i aldarulls contra la pujada del preu del pa. El motí principal va esclatar el 28 de febrer de 1789 a Barcelona i va durar tres dies. El poble va prendre els carrers, va assaltar els forns de pa i el pastim (la fleca central) i va apedregar les tropes del rei fins aconseguir que es tanquessin al castell de la Ciutadella. Entre els amotinats hi havia Josefa Vilaret, la Negreta, mare de dos fills petits. Un cop restablert l’ordre, sis detinguts van ser condemnats a mort. Josefa va ser acusada d’haver animat les masses a la rebel·lió. El capità general no va voler atendre les peticions de clemència i la Negreta va ser la primera a ser penjada el 28 de maig.

Notes

2. Resposta oberta. Promoure el desenvolupament econòmic i treure Espanya del retard social i econòmic històric.

3. Recuperar territoris perduts a Utrecht i assegurar les colònies americanes.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

UNITAT UNITAT11»»ELELSEGLE SEGLEXVIII. XVIII.L’ÈPOCA L’ÈPOCADEDELALAIL·LUSTRACIÓ IL·LUSTRACIÓ La instrucció pública

El rococó, un art cortesà

L’ensenyament superior

La decoració de salons

8.1 La cultura il·lustrada

Gijón

Ferrol

Durant la primera meitat del segle xviii va sorgir a França un estil artístic, el rococó, un art aristocràtic, cortesà, refinat i frívol. • La decoració rococó, realitzada en estuc amb formes delicades, ondulants i irregulars, es va aplicar a salons petits i gabinets. A Espanya va tenir poc èxit, encara que s’hi van decorar algunes sales del Palau Reial de Madrid i del palau de la Granja a Segòvia. • La pintura va usar un dibuix difuminat, colors suaus i temes variats: cortesans, costumistes, amorosos, exòtics i retrats. A França, van destacar Watteau i Fragonard, autor d’El gronxador; i a Espanya Luis Paret, que va pintar La botiga de l’antiquari.

8.3 L’art neoclàssic Iniciat a França durant la segona meitat del segle xviii, va ser un art burgès, auster i racional. No obstant això, va tenir la creativitat limitada pel desig conscient d’imitar els models grecs i romans i per les ensenyances rígides imposades per les acadèmies de belles arts. • L’arquitectura va imitar els models grecs i romans i va adoptar formes pures i senzilles. Els edificis principals van ser esglésies, palaus i edificis públics, com escoles, presons, mercats o hospitals. A França va destacar el Panteó; al Regne Unit, el Museu Britànic i la National Gallery; a Alemanya, la Porta de Brandenburg, i a Espanya, la Porta d’Alcalá, obra de Sabatini; i el Museu del Prado i l’Observatori Astronòmic, tots dos de Juan de Villanueva. A Catalunya són neoclàssiques les façanes del Collegi de Cirurgia, la Llotja de Comerç i el Palau Moja, a Barcelona. • L’escultura va cercar la bellesa ideal, la senzillesa i la serenitat. Els temes preferits van ser mitològics, història antiga i retrats. L’escultor més famós va ser l’italià Antonio Canova. A Espanya destaquen la madrilenya font de Cibeles, de Francisco Gutiérrez, i el monument a la defensa de Saragossa, d’Álvarez Cubero. • La pintura va cercar la perfecció del dibuix i es va desinteressar del color. Els temes preferits van ser els mitològics i els històrics. A França va destacar David, autor d’El jurament dels Horacis i El rapte de les sabines. I a Espanya, l’alemany Mengs, que va decorar alguns sostres del Palau Reial.

Santader Oñati Iratxe

Oviedo Santiago de Compostel·la

Valladolid Salamanca Àvila San Lorenzo del Escorial

Alcalá de Henares Madrid Toledo València

Baeza

OCEÀ

Osuna

Màlaga

Palma de Mallorca

Gandia Oriola Cartagena

e it ed r M Ma

Granada

Analitza les il·lustracions i fes aquestes tasques: a) Resumeix els trets de la decoració rococó. b) Esmenta les característiques de l’arquitectura neoclàssica que mostren la influència de l’arquitectura grega i romana. c) Compara els trets de la pintura rococó i de la neoclàssica.

ATLÀNTIC Universitats Centres militars Escoles tècniques

«Hi ha moltes fonts de prosperitat; però totes neixen d’un mateix origen: la instrucció pública... ¿Es podrà dubtar que només a aquesta està reservat dur a la perfecció aquestes forces fecundíssimes de la riquesa dels individus i del poder de l’Estat? ¿Es creu ordinari que aquesta opulència i aquest poder poden derivar-se de la prudència i de la vigilància dels governats, però potser poden buscar-ho per un altre mitjà que el de promoure i fomentar aquesta instrucció?».

Palau d’Amalienburg (Munic, Alemanya).

Fragonard. El gronxador.

El neoclàssic, un art burgès B

G. M. de Jovellanos. Pla General d’Instrucció Pública.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Recorda el contingut

que s’ha estudiat consultant el vocabulari i contesta; a) En què va consistir l’empirisme? b) Com influeixen els avenços científics en la vida diària?

Prendre decisions personals 2. Estàs d’acord amb les idees illustrades sobre l’educació i les ciències útils? Argumenta la resposta.

Activitats complementàries

22. Quines

característiques clàssiques aprecies a l’Observatori Astronòmic de Juan de Villanueva?

23. Informa’t

sobre l’episodi mitològic que hi ha darrere El Rapte de les Savines. Justifica per què J. L. David tria aquesta temàtica.

24. Quines similituds pots establir entre l’obra anterior i El jurament dels Horacis?

Solucionari

1. a) L’empirisme és una teoria filosòfica que emfa-

titza el paper de l’experiència, lligada a la percepció sensorial, en la formació del coneixement. Per a l’empirisme més extrem, l’experiència és la base de tot coneixement, no només quant a l’origen sinó també quant al contingut. b) Resposta oberta.

2. Resposta oberta. Aquesta activitat permet a l’alumnat interpretar imatges. a) En arquitectura, els edificis mantenen un traçat extern simple; tanmateix, a l’interior la decoració es desborda. El rococó imposa l’acu-

Conèixer l’art 3.

El gronxador representa una escena cortesana, molt del gust del rococó: un home gran empeny una dama al gronxador, la qual mou la falda i llança la sabata a un jove que l’observa amagat entre les branques del jardí.

Osca

Burgo Cervera de Barcelona Osma Saragossa Sigüenza

Almagro

Sevilla Cadis

8.2 L’art rococó

La pintura

Mar Cantàbrica La Corunya

Els il·lustrats van fomentar l’educació pública per evitar la ignorància i el control ideològic de l’Església, aconseguir el progrés econòmic i canviar la societat. Per aconseguir aquests objectius, van impulsar la llengua i la història; van continuar la «revolució científica» iniciada en el segle xvii, i van potenciar les ciències «útils» com la medicina, les ciències naturals, les matemàtiques, la física, la química i la geologia.

8. LA CULTURA I L’ART

A. Museu Britànic de Londres. B. El rapte de les sabines, de David C. Amor i Psique, d’Antonio Canova. D. Lucrècia morta, de Damià Campeny. E. Façana de la Llotja de Comerç de Barcelona.

mulació d’elements decoratius basats en línies ondulants i en l’asimetria. Assoleix molta difusió el gust xinès, que havia entrat a Europa amb les peces de porcellana, teles o laques, i que decorarà els salons occidentals amb els temes més representatius. En pintura, els temes més abundants són les festes galants i campestres, les històries pastorals, i les aventures amoroses i cortesanes. Les composicions són sensuals, alegres i fresques, predominen els colors pastel, suaus i clars. La dona es converteix en el focus d’inspiració, ja que és la figura bonica i sensual. b) S’inspira en els monuments de l’antiguitat grecoromana. – Concepte de bellesa basat en la puresa de les línies arquitectòniques, en la simetria i en les proporcions subjectes a les lleis de la mesura i les matemàtiques. – Gust per la senzillesa, amb predomini de l’arquitectònic sobre el decoratiu. – Fa servir elements bàsics de l’arquitectura clàssica: columnes, ordes dòric i jònic, frontons, voltes, cúpules, etc. c) Citar diferències tècniques i estilístiques, d’una banda; i de l’altra, les diferències temàtiques presents a l’epígraf 8.2 i 8.3.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT UNITAT11»»ELELSEGLE SEGLEXVIII. XVIII.L’ÈPOCA L’ÈPOCADEDELALAIL·LUSTRACIÓ IL·LUSTRACIÓ

9. CATALUNYA EN EL SEGLE XVIII

Rafael Casanova

La indústria de les indianes

9.1 La derrota de 1714 Catalunya es va unir al bàndol dels aliats durant la guerra de Successió. El 1705 l’arxiduc Carles va desembarcar a Barcelona amb l’ajut de la flota britànica i va ser proclamat rei. La capital del Principat va esdevenir el centre d’operacions de l’exèrcit austriacista fins que el tractat d’Utrecht va reconèixer Felip com a rei d’Espanya. Sense el suport de l’arxiduc ni de les tropes austriacistes i angleses, que es van reembarcar, els catalans van optar per resistir en defensa de les seves llibertats. El darrer episodi de la guerra va tenir com a escenari Barcelona, que va patir un setge de més d’un any fins que es va rendir l’11 de setembre de 1714. Felip V va abolir les institucions polítiques catalanes i va ordenar enderrocar una part del barri de la Ribera de Barcelona per construir-hi una ciutadella (que avui allotja el Parlament de Catalunya). El decret de Nova Planta, de 1716: • Va establir la figura del capità general com a màxima autoritat de Catalunya en representació del rei, cap de l’exèrcit i president de la Reial Audiència. • Va dividir el territori en corregiments sota el control dels corregidors, segons el model de Castella. • Va crear un nou sistema fiscal que obligava a pagar l’impost del cadastre. • Va instaurar el castellà com a única llengua oficial de l’administració a Catalunya.

Fàbriques d’indianes a la Catalunya de 1750-1786 Gràcies a l’elaboració d’indianes, Barcelona va esdevenir un important nucli manufacturer amb més de 13.000 obrers tèxtils a la darreria del segle xviii. Aquesta activitat va establir les condicions econòmiques i tecnològiques perquè Catalunya fos una de les regions més industrialitzades d’Europa en el segle xix.

Estocolm

Centres manufacturers

Glasgow

segona meitat del segle XVII de 1700 a 1750 de 1751 a 1778 Londres principals centres difusors

Edimburg Copenhaguen

GRAN BRETANYA

Dublín

Manufactures d’estampació d’indianes al final del segle XVIII més de 100 de 50 a 100 fins a 50

HAMBURG

PRÚSSIA

Bremen Londres

principals mercats de les indianes catalanes entre 1741 i 1758

Berlín

Amsterdam

BÈLGICA

Le Havre París

SAXÒNIA

Frankfurt

Basilea Neuchatel Lió

CATALUNYA

Valladolid

Saragossa

Madrid

Ginebra

BOHÈMIA MORÀVIA

Cannstadt Augsburg Munic

FRANÇA

Zuric

SUÏSSA

Viena

ÀUSTRIA

Avinyó Marsella (1648) Olot Mataró Barcelona

València Sevilla

Múrcia

Cadis Màlaga

El conseller en Cap Rafael Casanova va resultar ferit durant l’assalt de les tropes de Felip V a Barcelona, l’11 de setembre de 1714.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Busca informació sobre l’actuació femenina durant la guerra de Successió i fes un informe breu sobre una dona rellevant o sobre un col·lectiu de dones.

Comprendre la realitat històrica 3. Valora les conseqüències que el

Comprendre tetxos escrits 4. Busca el text de les Car-

tas marruecas en què José Cadalso descriu els catalans com «els holandesos d’Espanya». Per grups, discutiu si la valoració que en fa us sembla positiva o negativa.

Decret de Nova Planta va tenir per a Catalunya.

Activitats complementàries

Mallorca

Les indianes eren teles de cotó estampades per una sola cara amb colors vius i motius orientals. El procés productiu de les fàbriques d’indianes tenia diverses fases: – Filat. El cotó es convertia en fil – Tissatge. El fil es teixia per obtenir les teles – Blanqueig. Les teles es bullien, es blanquejaven i es deixaven assecar al sol en prats d’indianes. – Estampació. Les teles es tenyien fent servir uns motlles de fusta que tenien dibuixos gravats. Un cop entintats els motlles, aquests pressionaven constantment les teles per tal que el motiu decoratiu hi quedés marcat.

Obtenir informació 1. Investiga sobre el conseller en

cap Rafael Casanova i digues què feia en primera línia de batalla l’11 de setembre de 1714.

Alacant Cartagena

El procés industrial

9.2 La represa econòmica Malgrat la desfeta política, el segle xviii va ser un període de gran creixement econòmic per a Catalunya. • En agricultura, la vinya, l’olivera, l’ametller i l’avellaner van guanyar terreny al conreu del blat. La introducció de la rotació de conreus i l’extensió del regadiu van fer augmentar els rendiments. • Les manufactures tèxtils es van desenvolupar. Es feien draps de llana i, sobretot, indianes, que eren teixits de cotó estampats. La fabricació d’indianes es considera l’inici de la industrialització de Catalunya. • L’activitat comercial va créixer gràcies a la venda de teixits de llana i cotó a la resta de la Península i a l’exportació d’indianes, paper, aiguardent, vi i fruits secs als mercats colonials i del nord d’Europa. Un fet de gran importància va ser l’autorització per part de Carles III que el port de Barcelona pogués comerciar amb Amèrica (1765). Tot i que la majoria de catalans continuaven sent pagesos, la burgesia comercial va créixer i es va fer cada vegada més activa i rica. El fet que aquests comerciants revertissin una part dels seus guanys en l’agricultura i les manufactures va representar un gran estímul per a l’economia de Catalunya.

Manufactures d’indianes a Europa, segles XVII i XVIII

9.3 El creixement de la població Durant el segle xviii la població de Catalunya va passar de mig milió d’habitants el 1717 a nou-centes mil persones el 1787. Les àrees que van créixer més van ser les comarques litorals i prelitorals, però fins i tot zones de l’interior del país poc poblades en segles anteriors es van repoblar. En un segle la ciutat de Barcelona va passar de tenir 32.000 habitants a superar-ne els 90.000. Els factors que van fer possible aquest creixement van ser: • Una natalitat alta que podia ser sostinguda per la riquesa creixent del país i per una alimentació més abundant i variada. • El descens de la mortalitat arran dels avenços mèdics i higiènics, i a causa de la desaparició de la pesta bubònica que havia afectat la població des de la Baixa Edat Mitjana.

Notes

25. Explica els moviments demogràfics de la Catalunya del segle xviii.

26. Com va afectar el decret de Nova Planta a la llengua catalana?

Solucionari

El 1713 Rafael Casanova va ser nomenat conseller en cap de la ciutat de Barcelona. Aquest càrrec comportava el grau de coronel de la milícia ciutadana dels gremis o Coronela. En patir la ciutat l’atac final que es va produir la matinada de l’11 de Setembre, enarbolà la bandera de Santa Eulàlia i va dirigir les tropes de la milícia que s’enfrontaren als assaltants en una combat cos a cos prop del portal Nou. Va ser aleshores quan fou ferit de bala en una cama i retirat del camp de batalla.

ODS (5, 10) Resposta oberta.

3. Resposta oberta. 4.

Resposta oberta.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » TÈCNIQUES

» TÈCNIQUES TREBALLAR AMB FONTS HISTÒRIQUES Què són i per a què es fan servir? Les fonts històriques són els documents, testimonis o objectes materials que proporcionen informació sobre els fets del passat. Els historiadors i les historiadores les fan servir per reconstruir i estudiar el passat de la humanitat. No obstant això, de vegades proporcionen informacions incompletes o esbiaixades; per això hi ha la necessitat d’usar-les de manera crítica, analitzant-les i confrontant-les amb altres fonts contemporànies. Classificació de les fonts històriques Les fonts històriques són molt diverses i se solen classificar en dos grans grups: les fonts primàries o directes i les fonts secundàries, també anomenades indirectes o historiogràfiques.

L’anàlisi de fonts històriques El treball amb fonts històriques requere ix un seguit de passos bàsics: • Classificar la font. Implica precisar -ne la naturalesa (primària o secundària) i el contingu t (polític, econòmic, social, cultural, artístic). • Descriure la informació que proporciona. Suposa identificar-ne l’autor, la procedè ncia i la cronologia, si es coneixen. En aquest moment, també és conveni ent identificar la informació que ens proporciona sobre fets o esdeveniments, persones o grups socials, institucions, idees, etc. • Explicar la informació. Per a això, s’han d’usar els coneixements que es tenen sobre el tema o fet històric a què es refereix. Igualment, si és possible, se n’han de mencionar les causes i les conseqüències. • Valorar la font. Fer menció de la importància com a font històrica, de l’objectivitat o subjectiv itat de la informació que proporciona, i de la fiabilitat o no fiabilitat.

• Les fonts primàries són contemporànies dels esdeveniments sobre els quals ens informen. Per tant, han arribat fins a nosaltres tal com es van fer en el seu moment, sense que els historiadors o les historiadores hagin participat en la seva creació. Poden ser escrites, com obres literàries, tractats, censos, documents, inscripcions, monedes, mapes (A), plànols, etc. I no escrites, com monuments, restes humanes o materials, utensilis, edificis (B) o testimonis orals. • Les fonts secundàries són les que s’han elaborat després de produir-se els fets històrics sobre els quals ens informen. En general, se solen realitzar a partir de la informació proporcionada per les fonts primàries (C). Hi destaquen els llibres d’història, les biografies, els testimonis dels historiadors o historiadores, els estudis arqueològics i els articles periodístics o de revistes.

Analitzem una font històrica

• Classificació. És una font primària de contingut artístic. • Descripció. És un retrat de Paulina Bonaparte fet en marbre per Antonio Canova, escultor que va viure entre 1757 i 1822. Pertany al neoclass icisme, estil artístic que es va desenvolupar a partir de mitjan segle XVIII. • Explicació i valoració. Antonio Canova va ser l’escultor més influent de l’època. Aquesta escultura, en la qual Canova va tornar a models grecs cercant la bellesa i la perfecció, reflecteix totes les característiques del nou estil: racionalitat, equilibr i, ordre i imitació dels models grecollatins.

Els estrets vincles de la sang que uneixen els dos monarques regnants a Espanya i França... comprometen S.M. Catòlica i S.M. Cristianíssima a formar i concloure entre si un Tractat d’amistat i unió amb el nom de pacte de família... 1. El Rei Catòlic i el Rei Cristianíssim declaren que... miraran d’ara endavant com a enemiga comuna la Potència que ho fos d’una de les dues Corones. 16. [...] s’ha convingut que després que les dues estiguin en guerra declarada contra el mateix o els mateixos enemics... (faran) la guerra plegats, emprant per a això totes les forces que tenen. 18. ... han convingut [...] que quan es tracti d'acabar fent les paus la guerra que hagin sostingut en comú, compensaran els avantatges que una de les dues potències hagi pogut aconseguir, amb les pèrdues que hagi patit l’altra. 2

Tercer Pacte de Família, París, 15 d’agost de 1761.

Vetllada musical, de Michel-Ange Houasse.

1. a) Fonts primàries. En un cas escrita i en un altre

iconogràfica. b) El text ens ofereix informació sobre qui intervé i què acorden en el Tercer Pacte de Família. El quadre retrata una escena de gènere en la qual veiem l’estil de vida de la classe mitjana-alta a la França del segle xviii. c) Ens permeten establir les relacions internacionals o l’estil de vida de l’alta burgesia.

2. Resposta oberta. Posa a prova el teu aprenentatge

1. Antic Règim: sistema polític, econòmic i social

europeu entre els segles xv i xviii. Despotisme il· lustrat: sistema de govern que intenta conciliar monarquia absoluta amb una política reformista a favor dels súbdits. Enciclopèdia: diccionari raonat que pretenia ser un compendi dels sabers de l’època. Fisiocràcia: teoria econòmica avalada per Quesnay que defensa que la riquesa d’un país rau en el desenvolupament de l’agricultura.

2. Montesquieu: estableix les bases de la separació de poders. Adam Smith: economista i filòsof que va formular les bases del liberalisme econòmic. Fe· lip V: primer rei espanyol (1700-1746) de la casa de Borbó. Va introduir la centralització administrativa. Carles III: rei d’Espanya 1759-1788, monarca il·lustrat que va dur a terme una política reformista.

3. a)

La crítica als costums i les supersticions, el dret a la felicitat i l’exaltació de la raó. b) Sí, a la religió: «Els homes, la gran majoria, només mantenen la religió pel costum (...) gairebé mai no s’han molestat a pensar en els motius de la creença que tenen». c) Montesquieu, Rousseau i Voltaire.

4. a) Vegeu epígraf 1. b) Rotació triennal: sistema

de cultiu que es basava en la successió d’un cereal d’hivern la primera part de l’any, un cereal de primavera la segona part de l’any i guaret al final de l’any. La rotació contínua substitueix el guaret per plantes farratgeres.

5. Resposta oberta. 6. A: Neoclassicisme (Thorwaldsen). B: Rococó (Fragonard).

Organitzeu-vos en parelles i cerqueu a internet fonts històriques que ens informin sobre el segle xviii. Seleccioneu dues fonts escrites i dues de no escrites, primàries o secundàries, i descriviu la informació que ens proporciona cadascuna.

Solucionari

POSA-HO EN PRÀCTICA

Aplica el que has après analitzant els dos documents històrics. a) Quin tipus de font històrica representa cada un? b) Quina informació ens proporcionen sobre el període històric estudiat en aquesta unitat? c) Quina importància històrica té cada document?

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 1

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Defineix breument aquests quatre conceptes històrics:

a) Antic Règim b) Enciclopèdia c) Despotisme il·lustrat d) Fisiocràcia

Explica per escrit per què han passat a la història aquests personatges històrics.

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Els salons i la Il·lustració

4. Quines diferències hi ha entre aquests parells de conceptes? a) Hegemonia continental i equilibri continental. b) Rotació triennal i rotació contínua. c) Producció artesanal i manufactura.

Durant el Segle de les Llums van ser molt freqüents les reunions o vetllades d’intel·lectuals, artistes, científics i escriptors en els «salons» regentats per dones amb inquietuds culturals i una formació excel·lent. Entre aquests, podem destacar els salons literaris de Mme. de Lambert i Mme. de Tencin; els salons filosòfics de Mme. du Deffand i de Mme. Geoffrin; i els salons filosoficopolítics de Mme. d’Épincy i de Mme. Necker. Totes eren dones afavorides pel naixement o la fortuna, i els marits de les quals eren molt liberals, o havien mort, o eren absents. En els salons s’hi barrejaven persones d’estrats socials diferents, totes ben cultes, per conversar o debatre. L’escena corrent en el saló era la lectura en veu alta d’un text, per abordar després un debat dialogat entre els assistents que sovint s’allargava fins al vespre. Els salons van néixer arran de les dificultats trobades per promoure la innovació dels coneixements científics o generar opinió des de les institucions tradicionals. La resistència que les càtedres universitàries i les institucions eclesiàstiques van plantejar a la penetració de qualsevol novetat que no estigués sancionada per la tradició o per les autoritats incontestades, va forçar els il·lustrats a idear altres formes de relacionar-se i generar associacions, acadèmies, tertúlies i una infinitat d’instruments nous de difusió de les llums que propugnaven. Tanmateix, hem d’admetre que la raó il·lustrada, que pretenia la igualtat dels éssers humans, no volia aprofundir en la igualtat dels gèneres, i que aprofundia en la diferència entre homes i dones, qüestió aquesta que s’arrossegava des de feia segles. I és que l’educació de les dones concebia la figura de la dona com a sàvia consellera o educadora de ciutadans, sempre a l’ombra de l’home, fos espòs o fill. Aquesta marginació va ser el brou de cultiu d’un incipient pensament feminista, que es desenvoluparia més endavant amb la «Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana», escrita el 1791 per Olympe de Gouges.

5. Analitza el mapa sobre les conseqüències territorials de la pau d’Utrecht. Europa després del Tractat d'Utrecht REGNE DE SUÈCIA

REGNE DE DINAMARCA I NORUEGA

IMPERI RUS

REGNE D’IRLANDA

REGNE DE LA GRAN BRETANYA

Ramillies

Montesquieu

Adam Smith

Països Baixos (Àustria)

OCEÀ

Luxemburg (Àustria)

AT L À N T I C REGNE Villaviciosa DE PORTUGAL Brihuega

REGNE D’ESPANYA

Gibraltar (Gran Bretanya)

PROVÍNCIES UNIDES

R. Casanova

BAVIERA

REGNE DE POLÒNIA

RÍAC

SUÏSSA Blenheim SAVOIA Torí Milà VENÈCIA Mantua (Àustria) (Àustria) TOSCANA GÈNOVA Menorca (Gran Bretanya) Sardenya (Àustria)

Intercanviats el 1720

Ceuta (Espanya)

Felip V

PRÚSSIA

IMPERI ALEMANY LORENA

REGNE DE FRANÇA

Melilla (Espanya)

IMPERI OTOMÀ

Estats dels Presidis (Àustria) Sicília (Savoia) ESTATS PONTIFICIS

Regne de Nàpols (Àustria)

Mar Mediterrània

3. Analitza el text següent i contesta les preguntes que es formulen.

«Un ésser raonable s’hauria de proposar en totes les accions la pròpia felicitat i la dels semblants. La religió, que tot concorre a mostrar-nos-la com l’objecte més important per a la nostra felicitat temporal i eterna, només presenta avantatges per a nosaltres en la mesura que fa la nostra existència feliç en aquest món i ens assegura que complirà les promeses enganyoses que ens fa per a l’altra vida... Els éssers humans, si més no la gran majoria, només mantenen la religió pel costum... gairebé mai no s’han molestat a pensar en els motius de la seva creença.»

Després, completa la cartel·la en el teu quadern i explica la importància històrica del fet representat.

6. Observa les imatges inferiors: a quin estil perta-

nyen i per què? Quins van ser els autors més representatius d’aquest estil a Europa i a Espanya?

Explica breument aquests termes o conceptes presents en el text: a) «Segle de les Llums» b) Estrats socials c) Raó il·lustrada d) Igualtat de gèneres

Redacta una definició de saló. Quines altres formes de relacionar-se van sorgir durant aquesta època?

Quines qualitats tenien les dones que organitzaven els salons? Tria les respostes més correctes: a) Eren dones parisenques. b) Eren dones cultivades i intel·ligents. c) Cercaven aprofundir en la igualtat de gèneres. d) Casades o viudes.

4. Què hi anaven a fer als salons? Van ser iguals tots els salons il·lustrats?

5. Segons el text:

a) Per què van néixer els salons? b) Quines institucions representaven la tradició? c) Quin paràgraf del text parla d’una de les contradiccions de la Il·lustració? d) Copia en el teu quadern la frase que expressi més bé la contradicció.

Explica el sentit d’aquesta frase del text: «va ser el brou de cultiu d’un incipient pensament feminista». A continuació, explica què és el feminisme. Pots cercar-ne informació. Creus que a la societat actual hi ha igualtat entre dones i homes? Enceta un debat amb la companya o company i redacteu-ne un informe breu.

D’Holbach. El cristianisme desemmascarat, 1767. a) Quines idees característiques de la Il·lustració hi ha presents en el text? b) S’hi formula cap crítica a l’Antic Règim? c) Quins altres il·lustrats van criticar l’Antic Règim? Redacta un text breu explicant qui van ser i en què van consistir aquestes crítiques.

Lectura de Molière, de Jean-François de Troy, cap al 1728.

Escriu un text breu explicant la importància... a) Dels salons. b) Del pensament de la Il·lustració i del rebuig de l’Antic Règim.

Posa a prova les teves competències

1. Segle de les Llums: la Il·lustració va ser un movi-

ment cultural i intel·lectual europeu (especialment a França i Anglaterra) que es va desenvolupar des del final del segle xvii fins a l’inici de la Revolució Francesa, encara que en alguns països es va prolongar durant els primers anys del segle xix. Va ser denominada així per la finalitat declarada de dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant les llums de la raó. El segle xviii és conegut, per aquesta raó, com el Segle de les Llums. Estrats socials: grups socials tancats a què es pertany per naixement o llinatge. Definits per un estil comú de vida. Raó il·lustrada: mètode de pensament crític que té l’origen en el racionalisme. Igualtat de gèneres: implica que els homes i les dones han de rebre els mateixos drets i beneficis.

2. Lloc de reunió dels il·lustrats, com també ho van

4. Eren llocs de reunió per conversar i debatre. Hi havia diferents tipus de salons: literaris, filosòfics i filosoficopolítics.

5. a) Van néixer per les dificultats trobades per pro-

moure els coneixements científics o generar opinió des de les institucions culturals tradicionals. b) Les càtedres universitàries o les institucions eclesiàstiques. c) En el quart paràgraf: «(...) la raó il·lustrada que cercava la igualtat dels éssers humans no volia aprofundir en la igualtat dels gèneres».

ODS (5, 10) Resposta oberta.

ODS (5, 10) Recomanem consultar aquest text breu sobre els salons del web següent: http://www. artehistoria.com/v2/contextos/12764.htm. Resposta oberta.

ser les acadèmies i les tertúlies.

ODS (5,10) Resposta b) i d). Eren dones cultes que conversaven o debatien; pertanyien a l’aristocràcia o havien estat afavorides per la fortuna.

Guia Olympe de Gouge 4t. Mostra. Socials

Articles inside

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS

Índex de Ciències socials