Guiatge 6è. Mostra by Editorial Barcanova

i E l R GiÓ Ò T CA LiCA Programa Guiatge

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Autoria: Jesús Mario Lor Pilar Ramíre ente Pérez z Carbonero

com és el llibre? INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

religió catòlica

El Programa Guiatge de Religió catòlica per a 6è d’Educació Primària està format per un llibre que inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 6 unitats didàctiques.

REliGiÓ

Guiatge és un projecte competencial, compromès, interdisciplinari i inclusiu, que, amb un llenguatge senzill i profund, connecta la religió amb el cor per tal d’afavorir el desenvolupament espiritual de la persona.

CATÒLiCA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

A l’inici de cada unitat es presenta una situació d’aprenentatge que l’alumne haurà de treballar, individualment i col·lectivament, durant tota la unitat.

Programa Guiatge

La doble pàgina inicial conté una imatge motivadora que capta l’atenció de l’alumnat i inclou activitats relacionades amb la seva experiència.

busquem déu

1 LA VEU DE DÉU UNITAT 1

La resposta de Déu La recerca de Déu

És en el cor. Així ho explica el profeta Jeremies en la Bíblia (Jr 29, 11-13a):

«Perquè jo sé

… els plans que tinc per a vosaltres, diu el Senyor. Són plans per que al bé i no per al desastre. Per donar-vos at descobriràs un futur i una esperança.

El sentit de la

oste Busquem resp

ia, s’han fet preal llarg de la històr de Les persones, les coses, el sentit el perquè de del guntes sobre t del bé, el dany mort, la bonda ndre la vida i de la podem respo ntes que no mal. Grans pregu la raó. només des de

a de la felicitat ens En la nostra recerc porten a Déu. preguntes que ens

vida

En aquesta unit

ntat...

a t’has pregu

Alguna vegad

família? tinc aquesta ixo? Per què ... Per què existe part del món? t en aquesta Per què he nascu sobre el sentit tes preguntes aques a n . • Respo classe eu un diàleg a de la vida i encet

fem

Quan

m’invoqueu, us atendré; quan em busqueu, em trobareu. Si em xen felicitat. busqueu de Déu ens oferei tot cor, jo em deixaré trobar, diu el Senyor». la humanitat. són el cor de • Les religions T’ajudarà a comprendre SITUACIÓ D’APRENENTATGE a amb Déu. el relat de la Bíblia un espai de trobad • La religió és diàleg entre els el en i pau la Tothom vol ser feliç; però... feliç què ens uneixen en on busquem la felicitat?, Soc molt • Les religions fem per aconseguir-la? pobles. Què ho fa que et • Hi ha qui pensa que la felicitat consisteix a tenir moltes coses masentis tan feliç? terials, acumular molts diners, tenir poder... i, com més n'aconsegueixen, més en volen: no en tenen mai prou! Pel que sabem, en això no consisteix la felicitat.

• Els plans de

• Hi ha persones que estan tot el dia molt ocupades i no tenen temps per a res; però, quan s'aturen a pensar, s'adonen que no són felices, perquè no troben sentit a les seves vides. • Hi ha persones que busquen la felicitat en la vida perfecta, sense problemes, a través d’una pantalla amb molts filtres, amb pampallugues i fantasies. Però la felicitat no és una ficció. De vegades ens aboquem tant a buscar la felicitat on no és que ens passem la vida com si juguéssim a la gallineta cega: fent voltes i voltes sobre el mateix, amb els ulls tapats i caminant a les palpentes. Déu ens diu que és sempre amb nosaltres i ens convida a treure'ns la bena i a caminar amb ell. El que desitja és que siguem feliços.

LA VEU DE DÉU Apartat que reflecteix un acostament a la Bíblia, amb una interpretació que serveix perquè els alumnes l’apliquin, després, en la seva vida diària.

La resposta de Déu és sempre una promesa de felicitat i d’esperança.

El sentit religiós de nosaltres, com a persones, ens porta a la recerca de Déu.

La recerca de Déu significa tenir un cor inquiet.

1. Descriu en el quadern una situació en la qual hagis sentit la vertadera felicitat. Parleu-ne a classe i busqueu punts en comú. 2. Dibuixa en el quadern el que et suggereix el relat bíblic de Jeremies.

2 EL MÓN ÉS NOSTRE

3. Respon en el quadern: Com ha expressat, l’ésser humà, els seus sentiments religiosos des de l’antiguitat?

4. Completa la frase: Per

als cristians, Déu Pare i creador… per a tu i què t’aporta. • Escriu un text sobre el que has pensat, com si fos un post per a una xarxa social. Col·loqueu tots els posts a classe. Llegeix el teu en veu alta i després de llegir-los tots, parleu-ne.

5. Pensa què és la religió

UNITAT 1 11

Les religions del món

Les religions i les seves característiques dels quals La religió és un conjunt de creences i de símbols a través dos grans les persones es relacionen amb Déu. Podem diferenciar tipus de religions:0 Déu. • Les religions monoteistes. Les persones creuen en un sol déus. • Les religions politeistes. Els seus seguidors creuen en molts creença La gran majoria de les persones manifesten algun tipus de és diferent religiosa. La manera d’expressar aquesta actitud religiosa segons la cultura o l’origen de cada poble. cada una Es calcula que en el món hi ha més de quatre mil religions; ensenyaments. i ritus símbols, seus els doctrina, seva amb la

La religió ens ajuda a trobar-nos amb Déu.

Símbol. És un signe o un senyal que ens acosta a una realitat que vivim o coneixem.

• Els seus membres creuen en l’existència de Déu —en la nostra gió— o de déus.

en la hisCom ja hem indicat, les religions han estat sempre presents tòria i han ofert respostes a les grans qüestions de la humanitat. Avui dia, les cinc grans religions del món són aquestes:

El papa Francesc diu: «Les grans religions són el cor de la humanitat».

com el Fill • El cristianisme. El seu fundador és Jesucrist, reconegut sol Déu, de Déu enviat per salvar el món. Els cristians creiem en un i en la el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Creiem, també, en la resurrecció vida eterna. El nostre llibre sagrat és la Bíblia. Els jueus • El judaisme. Els seus fundadors són Abraham i Moisès. en l’arcreuen en Jahvè, únic Déu creador i salvador. Creuen també ribada del Messies. El seu llibre sagrat és la Torà. re• L’islam. El seu fundador és el profeta Mahoma. Els musulmans seu llibre coneixen Al·là com l’únic Déu i creuen en la vida eterna. El sagrat és l’Alcorà. que va món, del antigues més religions les de una És • L’hinduisme. Els hinsorgir gràcies a un grup de savis amb diferents doctrines. seus lliduistes creuen en molts déus i en la reencarnació. Un dels bres sagrats més importants és els quatre Vedes.

Les característiques comunes de les religions són aquestes: reli-

la • Tenen llibres o textos sagrats, inspirats per Déu. Per exemple, Bíblia. pròxima • Fan servir espais sagrats com els temples, on se sent més la presència divina. • Duen a terme ritus, litúrgies i oracions com a formes de ció amb Déu.

Des de l’antiguitat, l’ésser humà ha expressat els seus sentiments religiosos en la seva recerca de la felicitat i per oferir respostes sobre el sentit de la vida. Ho veiem, per exemple, en els enterrame nts prehistòrics, a les piràmides egípcies, als temples maies, etc. En totes les civilitzacions hi ha hagut manifestacions de la dimensió espiritual de l’ésser humà, a través de ritus, textos sagrats, edificacions dedicades al culte, persones consagrades a la divinitat, etc. No es coneix cap cultura o societat sense un tipus o altre de religió. L’ésser humà, en la seva necessitat de trobar la felicitat i d’aconseguir la plenitud, busca trobar-se amb Déu; i ho fa a través de diferents vies: el contacte amb la natura, la meditació, les religions, etc. Per als cristians, Déu Pare i Creador, dona sentit a la nostra existència, i en Jesús trobem totes les respostes a les nostres preguntes sobre la vida. Ell ens ensenya el camí cap a la felicitat i la plenitud.

es pot • El budisme. El seu fundador és Buda. Creuen que, en la vida, aconseguir l’estat d’il·luminació o nirvana per viure sense sofriment. sagrat Els budistes creuen, també, en la reencarnació. El seu llibre és el Cànon Pali, que significa 'Els Tres Cistells'.

comunica-

pel seu • Segueixen un codi moral o normes d’origen sagrat, enviades Déu per conviure feliços i en pau. Per exemple, els Deu Manaments. • Ofereixen un sentit de pertinença a una gran Comunitat glésia catòlica.

EL MÓN ÉS NOSTRE Un espai per mostrar com s’ha de viure l’Evangeli en el món d’avui.

Les religions

com l’Es-

1. Escriu en el quadern les respostes: a) Què és la religió? b) Quins són els dos grans tipus de religions? 2. Repassa les característiques de les religions i dissenya, en el quadern, un emoji per a cadascuna tot associant-les al cristianisme.

Cor de la humanitat

Fundadors

Les religions són ponts per a la pau i la fraternitat.

Cristianisme

Jesucrist Abraham Moisès

Judaisme

Islam

Mahoma

Hinduisme

Savis Buda

Budisme

3. En grups, amplieu informació sobre les cinc grans religions del món. Elaboreu un mural per exposar-lo a classe. 4. En grups de dues o tres persones, inventeu-vos un joc sobre les religions; per exemple: mots encreuats, sopa de lletres, endevinalles, marro, etc. • Comuniqueu l'experiència a la resta de la classe mitjançant una pluja d’idees i intercanvieu els jocs entre els grups.

UNITAT 1

3 EL VALOR DEL TEU INTERIOR L’experiència religiosa

EL VALOR DEL TEU INTERIOR Per posar en pràctica els valors de l’Evangeli avui.

e un espai La religió és sempr de trobada.

la nosmouen. la vida constitueix nts àmbits de r com Déu en difere ens ajuda a créixe La trobada amb sta experiència vida cada religiosa. Aque i a viure una tra experiència entorn més just, construir un a persones, a . vegada més plena amb Déu en: nt. Puc trobar-me la calma, prega redescobrint ant el silenci i profunds i, • El silenci. Escolt s sentiments amb els nostre l’art. Connectant • La música i a transcendir. ra, ajudar-nos mane esta d'aqu a de Déu. brint-hi la petjad ant agraï• La natura. Desco envolta i mostr r tot el que ens Sabent valora • La gratitud. als altres ment. ant-nos els uns comú i estim bé el nt . Busca • El compromís a les persones. re ens acosta la. perquè Déu semp i en la seva Parau els Sagraments en ipant s. Partic • Les celebracion

La felicitat

lque, quan l’esco 1. Tria una cançó el connectar amb tis, et prometi porti del teu cor i et més profund

UNITAT 1Déu.

i Acostar-se a Déu conèixer-lo és una experiència que et canvia la vida.

AMB MOLT D’ART

Les religions ens uneixen

Felicitat

busca Déu:

gen ia, que ens plante com ara una malalt per situacions, • De vegades, sentit de la vida. ndes sobre el succeir, preguntes profu s que ens poden stàncies injuste es, per circum • D'altres vegad onis. testim ser podem ió. o de les quals esa de la Creac davant la grand per la sorpresa ens com• De vegades, s persones, que d’amor d’altre t, per gestos • O, senzillamen

Tothom, en

de la vida, algun moment

triada i ela• Exposem l’opció ó de reproducci borem la llista tíclasse amb el (playlist) de la a religiosa». tol «Experiènci en siclasse estigui • Un cop la ts, els ulls tanca lenci i amb riament, una escoltem, aleatò Escriu en el cançó de la llista. t’has sentit i fes, quadern com oració una és, despr

Quin art que tens!

les guerres, poden justificar ni Les religions mai no han de ser la violència . Sempre ni els conflictes, ni posi pau, en què cada persona camins de diàleg i de r i fraper construir germano el millor de si mateixa

cultures. entre els pobles i les Les religions són ponts pobles ens acosta a aquests Conèixer altres religions osos amb en. Hem de ser respectu i als qui les practiqu altres perl’espiritualitat de les totes les creences i amb dret. un és religiosa sones, perquè la llibertat

ternitat.

ió de les persones, ni a la guerra, ni a la destrucc Déu no condueix mai mai la discriminació, de Déu no es pot justificar del planeta. En el nom . ni la violència, ni la injustícia a la respecte a la vida, comporta sempre el El culte sincer a Déu mostrarà un camí sempre i a la llibertat. Déu dignitat de la persona altres i a cuidar la creació al compromís amb els d’amor que ens porta com a objectiu comú. la iós és crucial per a diu: «El diàleg interrelig El papa Francesc ens

relacionada amb… La felicitat està x. amb tu matei • Sentir-te bé ió. nia amb la Creac • Estar en harmo els altres. compromís amb vinculada a • Mantenir un felicitat està s, i la nostra feliço quan els qui per ser sentir-te feliç Hem estat creats És impossible nes. perso vol motiu. de ent per qualse la de la resta o ho passen malam a en pateix eguim algun t’envolten em reptes, acons at. Però la un somni, super sentim la felicit Quan aconseguim lim desitjos, la nostra vem o comp esporàdics de cosa que desitjà ts moments més que aques que passin coses molt sense és dia, at a felicit el nostre dia per exemser feliços en s coses com, vida. Podem amb les petite amb la iaia, divertint-nos passejada al sol extraordinàries, colla, fer una tarda amb la etc. ple, passar una ta, llegir un llibre, GPS nostra masco jugar amb la ruccions ni un manual d’inst un t ha hi no la felicitat, in només el costa Per aconseguir filtres que et mostr el cosoc no hi ha uns viure buscant que et guiï. Tamp una manera de ent, La felicitat és , mostrant agraïm bonic de la vida. n i el bé comú que et passe coses les . de tat bo ri i compromès món més solida construint un ya Jesús. ar com ens ensen Ser feliç és estim

diferents enquesta a 2. Fes una aquestes dues persones amb la és, per a tu, preguntes: «Què necessites per felicitat?». «Què . què?» ser feliç i per de la un moment feliç 3. Pensa en rn. quade el 'l en teva vida i anota nts aquests mome • Exposeu eu-ne conclu a classe i extrai sions. què l que expressi • Fes un cartel és felicitat. Despr és, per a tu, la habitació. penja’l a la teva

pau».

l’entesa entre les diferents consisteix a procurar El diàleg interreligiós essencials que les , i a compartir els valors religions, des del respecte a manera es troben i la fraternitat. D’aquest uneixen: l’amor, la llibertat pau. de camins

Símbols d’unitat

en ls religions del món de les cinc principa 1. Observa els símbols quadern. i representa’ls en el l’obra de l’artista Kobra n i escriu-ne una ressequè simbolitza cadascu 2. Investiga a internet

AMB MOLT D’ART Unes pàgines que ens permeten transcendir el nostre món a través de l’art.

nya al costat. i escriu una resseconjumini les cinc religions 3. Crea un símbol que nya sobre aquest símbol. creats i parleu-ne. 4. Exposeu els símbols

– Memòria mural Coexistència treballant en el seu Paulo-Brasil, 2021). L’artista Eduardo Kobra de la COVID-19 (São de la Fe per les víctimes

en Kobra reflecteix com, carrer brasiler Eduardo L’obra de l’artista de com ha estat la pandède sofriment i de tristesa un moment històric en un mateix motiu. religions ens uneixen mia de COVID-19, les continents resant i reprenens i nenes dels cinc cinc mostra mirades L’artista món. Els colors i les ls cinc religions del i sentant les principa diàleg, tolerància, pau expressen el desig de dels protagonistes ens diversitat.

mitjançant una 1. Observa l’obra i, u a claspluja d’idees, comente més l’atenció se el que us crida d’aquest mural.

5 ELS APUNTS DE L'ESPURNA Trobaràs recursos per

fer l'activitat en l'espai

nova.cat

personal del web www.barca

La felicitat de l'Esp urna

Diàleg i tole

rància davant la dive rsitat per no viur e mai més l’ànsia de cap nova enemistat amb la gen t que ara prac tica qualsevol religió, sense ser gota ni mica amant de bala i canó . Val a dir: tota creença s’ha de viur e en to de pau, que és la justa recompensa d’un món nou i d’un cel blau.

ELS APUNTS DE L’ESPURNA Hi trobarem poemes, organitzadors gràfics i activitats d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació.

Recordo el que he apr

Explica’m el que has apr

Respon en

Organitzo els meu s apunts La trobada

2 Quines són

Experimenta Les religions

protagonitzen

L’experiència religiosa

La resposta de Déu

Cristianisme Judaisme Islam

per aconseguir

La felicitat amb persones i amb les la humanitat

del món?

na l’experièn

cia religiosa?

sincer a Déu?

i crea 5 Per pare lles,

per a

s religions

proporcio

porta un culte

La recerca de la felicitat

Hola, soc l’Espurna. Vull convidar-te a viure l’experiència cristiana, a participar en aquesta vivència i a transmetre-la. Et guiaré durant tot el curs.

ió?

les cinc gran

4 Què com

s de

Les nostres preguntes

és

ajuda la relig

3 Quina ajud a ens

amb Déu

ès

el quadern

1 En què ens

es fa a travé

Proposta de felicitat i d’esperança

UNITAT 1

ès

• La resposta de Déu és una promesa de felicitat, • El sentit religiós de de bé i d’esp les persones erança. dels seus ens encamina plans i de les seves resp a la recerca de Déu, ostes. • Totes les religions ajud en a la trob ada i a la relac • La religió ió amb Déu és un espa i d’experiè . i amb totes ncia en la les persones trobada amb . tu mateix

Hinduisme Budisme

busqueu ritus rents relig , celebracio ions. ns i llocs sagrats de dife• Elaboreu una exposició lliure en form diapositives. a de mura l, de vídeo o de • Presente u l’exposici ó a classe.

Com ho has

6 Continua

après

en aquest nou curs amb el que has el teu Diar après en aque i de Relig sta unitat classe. ió. Escriu o en qualsevo l tema tract at a • L’ideal és que redactis les teves refle dar dins teu, xions, o el per tal de que vulguis posar-ho en guarpràctica. • Això farà que la teva vida i la de sigui més les persones solidària i bonhomio que t’envolten sa. No en 7 Escriu, dubtis gens en el quad ni mica. ern, el que de la unita t’ha agradat t. i el que no t’ha agradat

M’ha agradat

molt

? ?

No m’ha agra

dat gaire

? ?

Nadal a menjadora

Jesús neix en un

i va complir els dies del part ells estaven allà, es van ajeure «I va succeir que, mentre ar amb bolquers i el va primogènit, el va embolic donar a llum el seu fill ells a la posada». no hi havia lloc per a en una menjadora, perquè Llegiu a classe el

relat complet de

l’Evangeli de sant

Lluc (Lc 2, 6).

BUSCANT POSADA

e. L’embaràs esper empadronar-s viatjar fins a Betlem de Jesús. Maria i Josep van dre el naixement t i allà els va sorpren tava ja molt avança llest per rebre t, on ho tenien tot de casa seva, a Natzare temps de penhavia hi Es trobaven fora no , però comoditats de l’època el nadó amb les tenia altres plans. sar-hi perquè Déu de familiars, casa a ent en allotjam ,i . Per això buscav trobaven posada Josep era de Betlem lloc per a ells; no però no hi havia amics i coneguts, ora. llum en una menjad i Maria va donar a ava; un nadó fràgil s’esper no manera que ningú r... Un esdeveniDéu va néixer d’una et puguis imagina que humil i més pobre menut, en el lloc . el món per sempre ment que va canviar

1. Comenta el que • Què és el que

tens a continuació

i parla’n a classe:

ó del relat bíblic? et crida més l’atenci el món per niment que va canviar que és un esdeve

• Per què creus sempre?

arriben al ’t que Maria i Josep el relat bíblic. Imagina a actual• Escriu de nou posada. Què passari localitat buscant teu barri o a la teva sobre aquests a classe. relats i dialogueu ment? Exposeu els

PER A CADA TRIMESTRE Seccions trimestrals per celebrar les festes més assenyalades del calendari.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…). La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu. Programa competencial

Un model adaptable i versàtil

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Gamificació • Metacognició • Enregistrament de textos

Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Mapes conceptuals

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

les claus del projecte digital

MULTISUPORT

DESCARREGABLE

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

ESPAI PERSONAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

índex LA VEU DE DÉU

EL MÓN ÉS NOSTRE

PÀG.

busquem déu

• La resposta de Déu (Jr 29, 11-13a) • La recerca de Déu

• Les religions i les seves característiques • Les religions del món

• Qui és Déu? (1 Jn 4, 8-9) • Déu en la Bíblia

• El coneixement de Déu a través de Jesús • Déu Trinitat

PÀG.

Com és déu? PÀG.

NADAL: Jesús neix en una menjadora

PÀG.

un missatge per a tu

• L’amor a Déu (Mt 22, 36-39) • Un missatge d’amor

• La bona nova • Un missatge per viure’l

el somni de Déu

• Les Benaurances (Mt 5, 1-12) • Infinitament feliços

• El Regne de Déu • Una manera de viure

PÀG.

SETMANA SANTA: La Pasqua. El pas de Jesús de la mort a la vida

PÀG.

tinc fe

• Una fe viva (Ef 4, 1-6) • Fe i vida

• Què és el Credo • Les parts del Credo

la vida cristiana, la vida millor

• Vida de la comunitat (Fets 4, 32-35) • La vida cristiana

• Els sagraments • Simbologia i significat dels sagraments

PÀG.

MARIA: La mirada de Maria

PÀG.

ESTIU: Amor d’estiu

EL VALOR DEL TEU INTERIOR

AMB MOLT D’ART

ELS APUNTS DE L’ESPURNA

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

• L’experiència religiosa • La felicitat

• Les religions ens uneixen • Quin art que tens! Símbols d’unitat

• La felicitat de l’Espurna • Organitzo els meus apunts • Recordo el que he après • Explica’m el que has après

Soc molt feliç

• Déu i jo • La creativitat

• Pare, Fill i Esperit Sant • Quin art que tens! Les icones Com és Déu per a tu?

• El cor de l’Espurna • Organitzo els meus apunts • Recordo el que he après • Explica’m el que has après

Creem un món millor

• L’amor a un mateix • La fraternitat

• Anuncieu la bona nova • Quin art que tens! El fons de The Chosen. El tràiler

• Una Bona nova de veritat • Organitzo els meus apunts • Recordo el que he après • Explica’m el que has après

Una gran família

• Jesús ens crida a viure • La justícia

La família de Jesús

• La vida de Jesús • Organitzo els meus apunts • Explica’m el que has après

Atreveix-te a somiar

• Fe i ciència • La dignitat

• Art i fe • Quin art que tens! L’art religiós. El meu art, la meva fe

• La fe de de l’Espurna • Organitzo els meus apunts • Recordo el que he après • Explica’m el que has après

Crec en tu

• Connecta-t’hi • El servei

• Espais de trobada • Quin art que tens! La vida és un camí. La meva vida, el meu camí

• L’Espurna tria Jesús • Organitzo els meus apunts • Recordo el que he après • Explica’m el que has après

Pinta la vida

busquem déu

Busquem respostes

El sentit de la vida

Les persones, al llarg de la història, s’han fet preguntes sobre el perquè de les coses, el sentit de la vida i de la mort, la bondat del bé, el dany del mal. Grans preguntes que no podem respondre només des de la raó.

Alguna vegada t’has preguntat...

En la nostra recerca de la felicitat ens fem preguntes que ens porten a Déu.

Per què existeixo? Per què tinc aquesta família? Per què he nascut en aquesta part del món?... • Respon a aquestes preguntes sobre el sentit de la vida i enceteu un diàleg a classe.

En aquesta unitat descobriràs que… • Els plans de Déu ens ofereixen felicitat. • Les religions són el cor de la humanitat. • La religió és un espai de trobada amb Déu. • Les religions ens uneixen en la pau i en el diàleg entre els pobles.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Soc molt feliç Què ho fa que et sentis tan feliç?

1 LA VEU DE DÉU La resposta de Déu És en el cor. Així ho explica el profeta Jeremies en la Bíblia (Jr 29, 11-13a):

«Perquè jo sé els plans que tinc per a vosaltres, diu el Senyor. Són plans per al bé i no per al desastre. Per donar-vos un futur i una esperança. Quan m’invoqueu, us atendré; quan em busqueu, em trobareu. Si em busqueu de tot cor, jo em deixaré trobar, diu el Senyor».

T’ajudarà a comprendre el relat de la Bíblia Tothom vol ser feliç; però... on busquem la felicitat?, què fem per aconseguir-la?

La resposta de Déu és sempre una promesa de felicitat i d’esperança.

• Hi ha qui pensa que la felicitat consisteix a tenir moltes coses materials, acumular molts diners, tenir poder... i, com més n'aconsegueixen, més en volen: no en tenen mai prou! Pel que sabem, en això no consisteix la felicitat. • Hi ha persones que estan tot el dia molt ocupades i no tenen temps per a res; però, quan s'aturen a pensar, s'adonen que no són felices, perquè no troben sentit a les seves vides. • Hi ha persones que busquen la felicitat en la vida perfecta, sense problemes, a través d’una pantalla amb molts filtres, amb pampallugues i fantasies. Però la felicitat no és una ficció. De vegades ens aboquem tant a buscar la felicitat on no és que ens passem la vida com si juguéssim a la gallineta cega: fent voltes i voltes sobre el mateix, amb els ulls tapats i caminant a les palpentes. Déu ens diu que és sempre amb nosaltres i ens convida a treure'ns la bena i a caminar amb ell. El que desitja és que siguem feliços.

UNITAT 1 La recerca de Déu Des de l’antiguitat, l’ésser humà ha expressat els seus sentiments religiosos en la seva recerca de la felicitat i per oferir respostes sobre el sentit de la vida. Ho veiem, per exemple, en els enterraments prehistòrics, a les piràmides egípcies, als temples maies, etc.

El sentit religiós de nosaltres, com a persones, ens porta a la recerca de Déu.

En totes les civilitzacions hi ha hagut manifestacions de la dimensió espiritual de l’ésser humà, a través de ritus, textos sagrats, edificacions dedicades al culte, persones consagrades a la divinitat, etc. No es coneix cap cultura o societat sense un tipus o altre de religió. L’ésser humà, en la seva necessitat de trobar la felicitat i d’aconseguir la plenitud, busca trobar-se amb Déu; i ho fa a través de diferents vies: el contacte amb la natura, la meditació, les religions, etc. Per als cristians, Déu Pare i Creador, dona sentit a la nostra existència, i en Jesús trobem totes les respostes a les nostres preguntes sobre la vida. Ell ens ensenya el camí cap a la felicitat i la plenitud.

La recerca de Déu significa tenir un cor inquiet.

3. Respon en el quadern: Com ha expressat, l’ésser humà, els seus sentiments religiosos des de l’antiguitat? 4. Completa la frase: Per als cristians, Déu Pare i creador… 5. Pensa què és la religió per a tu i què t’aporta. • Escriu un text sobre el que has pensat, com si fos un post per a una xarxa social. Col·loqueu tots els posts a classe. Llegeix el teu en veu alta i després de llegir-los tots, parleu-ne.

2 EL MÓN ÉS NOSTRE Les religions i les seves característiques La religió és un conjunt de creences i de símbols a través dels quals les persones es relacionen amb Déu. Podem diferenciar dos grans tipus de religions:0

La religió ens ajuda a trobar-nos amb Déu.

• Les religions monoteistes. Les persones creuen en un sol Déu. • Les religions politeistes. Els seus seguidors creuen en molts déus. La gran majoria de les persones manifesten algun tipus de creença religiosa. La manera d’expressar aquesta actitud religiosa és diferent segons la cultura o l’origen de cada poble.

Símbol. És un signe o un senyal que ens acosta a una realitat que vivim o coneixem.

Es calcula que en el món hi ha més de quatre mil religions; cada una amb la seva doctrina, els seus símbols, ritus i ensenyaments. Les característiques comunes de les religions són aquestes: • Els seus membres creuen en l’existència de Déu —en la nostra religió— o de déus. • Tenen llibres o textos sagrats, inspirats per Déu. Per exemple, la Bíblia. • Fan servir espais sagrats com els temples, on se sent més pròxima la presència divina. • Duen a terme ritus, litúrgies i oracions com a formes de comunicació amb Déu. • Segueixen un codi moral o normes d’origen sagrat, enviades pel seu Déu per conviure feliços i en pau. Per exemple, els Deu Manaments. • Ofereixen un sentit de pertinença a una gran Comunitat com l’Església catòlica.

Les religions són ponts per a la pau i la fraternitat.

UNITAT 1 Les religions del món Com ja hem indicat, les religions han estat sempre presents en la història i han ofert respostes a les grans qüestions de la humanitat. Avui dia, les cinc grans religions del món són aquestes:

El papa Francesc diu: «Les grans religions són el cor de la humanitat».

• El cristianisme. El seu fundador és Jesucrist, reconegut com el Fill de Déu enviat per salvar el món. Els cristians creiem en un sol Déu, el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Creiem, també, en la resurrecció i en la vida eterna. El nostre llibre sagrat és la Bíblia. • El judaisme. Els seus fundadors són Abraham i Moisès. Els jueus creuen en Jahvè, únic Déu creador i salvador. Creuen també en l’arribada del Messies. El seu llibre sagrat és la Torà. • L’islam. El seu fundador és el profeta Mahoma. Els musulmans reconeixen Al·là com l’únic Déu i creuen en la vida eterna. El seu llibre sagrat és l’Alcorà. • L’hinduisme. És una de les religions més antigues del món, que va sorgir gràcies a un grup de savis amb diferents doctrines. Els hinduistes creuen en molts déus i en la reencarnació. Un dels seus llibres sagrats més importants és els quatre Vedes. • El budisme. El seu fundador és Buda. Creuen que, en la vida, es pot aconseguir l’estat d’il·luminació o nirvana per viure sense sofriment. Els budistes creuen, també, en la reencarnació. El seu llibre sagrat és el Cànon Pali, que significa 'Els Tres Cistells'.

Les religions

Cor de la humanitat

Fundadors

Jesucrist

Cristianisme

Abraham Moisès

Judaisme

Mahoma

Islam

Savis

Hinduisme

Buda

Budisme

3 EL VALOR DEL TEU INTERIOR L’experiència religiosa Tothom, en algun moment de la vida, busca Déu: • De vegades, per situacions, com ara una malaltia, que ens plantegen preguntes profundes sobre el sentit de la vida. • D'altres vegades, per circumstàncies injustes que ens poden succeir, o de les quals podem ser testimonis.

La religió és sempre un espai de trobada.

• De vegades, per la sorpresa davant la grandesa de la Creació. • O, senzillament, per gestos d’amor d’altres persones, que ens commouen. La trobada amb Déu en diferents àmbits de la vida constitueix la nostra experiència religiosa. Aquesta experiència ens ajuda a créixer com a persones, a construir un entorn més just, i a viure una vida cada vegada més plena. Puc trobar-me amb Déu en: • El silenci. Escoltant el silenci i redescobrint la calma, pregant. • La música i l’art. Connectant amb els nostres sentiments profunds i, d'aquesta manera, ajudar-nos a transcendir. • La natura. Descobrint-hi la petjada de Déu. • La gratitud. Sabent valorar tot el que ens envolta i mostrant agraïment. • El compromís. Buscant el bé comú i estimant-nos els uns als altres perquè Déu sempre ens acosta a les persones. • Les celebracions. Participant en els Sagraments i en la seva Paraula.

Acostar-se a Déu i conèixer-lo és una experiència que et canvia la vida.

1. Tria una cançó que, quan l’escoltis, et prometi connectar amb el més profund del teu cor i et porti a Déu. • Exposem l’opció triada i elaborem la llista de reproducció (playlist) de la classe amb el títol «Experiència religiosa». • Un cop la classe estigui en silenci i amb els ulls tancats, escoltem, aleatòriament, una cançó de la llista. Escriu en el quadern com t’has sentit i fes, després, una oració

UNITAT 1

Felicitat

La felicitat La felicitat està relacionada amb… • Sentir-te bé amb tu mateix. • Estar en harmonia amb la Creació. • Mantenir un compromís amb els altres. Hem estat creats per ser feliços, i la nostra felicitat està vinculada a la de la resta de persones. És impossible sentir-te feliç quan els qui t’envolten pateixen o ho passen malament per qualsevol motiu. Quan aconseguim un somni, superem reptes, aconseguim alguna cosa que desitjàvem o complim desitjos, sentim la felicitat. Però la felicitat és molt més que aquests moments esporàdics de la nostra vida. Podem ser feliços en el nostre dia a dia, sense que passin coses extraordinàries, divertint-nos amb les petites coses com, per exemple, passar una tarda amb la colla, fer una passejada al sol amb la iaia, jugar amb la nostra mascota, llegir un llibre, etc. Per aconseguir la felicitat, no hi ha un manual d’instruccions ni un GPS que et guiï. Tampoc no hi ha uns filtres que et mostrin només el costat bonic de la vida. La felicitat és una manera de viure buscant el costat bo de les coses que et passen i el bé comú, mostrant agraïment, construint un món més solidari i compromès. Ser feliç és estimar com ens ensenya Jesús.

2. Fes una enquesta a diferents persones amb aquestes dues preguntes: «Què és, per a tu, la felicitat?». «Què necessites per ser feliç i per què?». 3. Pensa en un moment feliç de la teva vida i anota'l en el quadern. • Exposeu aquests moments a classe i extraieu-ne conclusions. • Fes un cartell que expressi què és, per a tu, la felicitat. Després penja’l a la teva habitació.

4 AMB MOLT D’ART Les religions ens uneixen Les religions mai no poden justificar ni les guerres, ni els conflictes, ni la violència. Sempre han de ser camins de diàleg i de pau, en què cada persona posi el millor de si mateixa per construir germanor i fraternitat.

Les religions són ponts entre els pobles i les cultures. Conèixer altres religions ens acosta a aquests pobles i als qui les practiquen. Hem de ser respectuosos amb totes les creences i amb l’espiritualitat de les altres persones, perquè la llibertat religiosa és un dret.

L’artista Eduardo Kobra treballant en el seu mural Coexistència – Memòria de la Fe per les víctimes de la COVID-19 (São Paulo-Brasil, 2021).

L’obra de l’artista de carrer brasiler Eduardo Kobra reflecteix com, en un moment històric de sofriment i de tristesa com ha estat la pandèmia de COVID-19, les religions ens uneixen en un mateix motiu. L’artista mostra cinc nens i nenes dels cinc continents resant i representant les principals cinc religions del món. Els colors i les mirades dels protagonistes ens expressen el desig de diàleg, tolerància, pau i diversitat.

1. Observa l’obra i, mitjançant una pluja d’idees, comenteu a classe el que us crida més l’atenció d’aquest mural.

UNITAT 1 Quin art que tens! Déu no condueix mai a la guerra, ni a la destrucció de les persones, ni del planeta. En el nom de Déu no es pot justificar mai la discriminació, ni la violència, ni la injustícia. El culte sincer a Déu comporta sempre el respecte a la vida, a la dignitat de la persona i a la llibertat. Déu sempre mostrarà un camí d’amor que ens porta al compromís amb els altres i a cuidar la creació com a objectiu comú. El papa Francesc ens diu: «El diàleg interreligiós és crucial per a la pau». El diàleg interreligiós consisteix a procurar l’entesa entre les diferents religions, des del respecte, i a compartir els valors essencials que les uneixen: l’amor, la llibertat i la fraternitat. D’aquesta manera es troben camins de pau.

Símbols d’unitat 1. Observa els símbols de les cinc principals religions del món en l’obra de l’artista Kobra i representa’ls en el quadern. 2. Investiga a internet què simbolitza cadascun i escriu-ne una ressenya al costat. 3. Crea un símbol que conjumini les cinc religions i escriu una ressenya sobre aquest símbol. 4. Exposeu els símbols creats i parleu-ne.

Trobaràs recursos per fer l'activitat en l'espai personal del web www.barcanova.cat

5 ELS APUNTS DE L'ESPURNA La felicitat de l'Espurna Diàleg i tolerància davant la diversitat per no viure mai més l’ànsia de cap nova enemistat amb la gent que ara practica qualsevol religió, sense ser gota ni mica amant de bala i canó. Val a dir: tota creença s’ha de viure en to de pau, que és la justa recompensa d’un món nou i d’un cel blau.

Organitzo els meus apunts La trobada amb Déu es fa a través de

Les nostres preguntes per a

La recerca de la felicitat

La resposta de Déu

Les religions

protagonitzen

Cristianisme L’experiència religiosa

Islam Hinduisme

per aconseguir

és

Proposta de felicitat i d’esperança

Judaisme

La felicitat amb les persones i amb la humanitat

Budisme

UNITAT 1 Recordo el que he après • La resposta de Déu és una promesa de felicitat, de bé i d’esperança. • El sentit religiós de les persones ens encamina a la recerca de Déu, dels seus plans i de les seves respostes. • Totes les religions ajuden a la trobada i a la relació amb Déu. • La religió és un espai d’experiència en la trobada amb tu mateix i amb totes les persones.

Explica’m el que has après Respon en el quadern

1 En què ens ajuda la religió? 2 Quines són les cinc grans religions del món? 3 Quina ajuda ens proporciona l’experiència religiosa? 4 Què comporta un culte sincer a Déu? Experimenta i crea

5 Per parelles, busqueu ritus, celebracions i llocs sagrats de diferents religions. • Elaboreu una exposició lliure en forma de mural, de vídeo o de diapositives. • Presenteu l’exposició a classe.

Com ho has après

6 Continua en aquest nou curs amb el teu Diari de Religió. Escriu

M’ha agradat molt ? ?

el que has après en aquesta unitat o en qualsevol tema tractat a classe. • L’ideal és que redactis les teves reflexions, o el que vulguis guardar dins teu, per tal de posar-ho en pràctica. • Això farà que la teva vida i la de les persones que t’envolten sigui més solidària i bonhomiosa. No en dubtis gens ni mica.

No m’ha agradat gaire ? ?

7 Escriu, en el quadern, el que t’ha agradat i el que no t’ha agradat de la unitat.

com És déu?

I... com és ell?

Com t’imagines Déu?

Les persones sempre ens hem preguntat: com és Déu?

Alguna vegada t’has preguntat…

Segons l’època, el lloc o la cultura, se l’ha representat de maneres diferents. Però no hi ha una resposta exacta, perquè ningú no coneix Déu en plenitud.

Conèixer Déu és experimentar el seu amor.

• ...com t’imagines Déu? • ...què coneixes de Déu? • Escriu, en el quadern, tres coses que coneguis de Déu. En acabat, compartiu a classe les vostres opinions.

En aquesta unitat descobriràs que… • Déu és amor i es manifesta, contínuament, en la nostra vida. • Jesús ens va dir que Déu és sols un, però que es manifesta en tres persones: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. • Déu ens va crear amb amor i vol que nosaltres escampem amor. • Qui no estima, no coneix Déu.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Creem un món millor T’atreveixes a fer les coses de manera diferent per millorar el món que t’envolta?

1 LA VEU DE DÉU Qui és Déu? En la Bíblia, en la primera carta de sant Joan, trobem aquesta definició de Déu (1 Jn 4, 8-9):

«Qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. Déu ens ha manifestat l’amor que ens té enviant al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell». T’ajudarà a comprendre el relat de la Bíblia

Déu és amor.

Visualitza el que penses quan escoltes la paraula Déu; pot ser una imatge, una idea, un color, una emoció… Podria ser una imatge com la del déu grec Zeus. Un déu totpoderós i suprem que mostra el seu poder descarregant la seva ira, amb llamps i trons, quan s’enfada, . O bé podríem tenir la idea d’un déu justicier i venjatiu, vigilant, que no et deixa fer res, del qual t’has d’amagar perquè et castiga sempre; un déu que, amb aquesta imatge, inspira por. Hi ha els qui veuen un déu màgic que concedeix desitjos. O un déu capritxós que fa i desfà, en el món, a la seva manera, sense pensar en res ni en ningú. Pots pensar també en un déu happy, que proposa una vida de color de rosa i on tot és felicitat absoluta. Totes aquestes idees o imatges distorsionades de Déu ens allunyen d’ell, perquè ens mostren un ésser llunyà, inassolible, de vegades cruel, de vegades, una mica «antiquat». És important que, per saber qui és, tingues en compte que Déu és amor; algú amb qui pots parlar, que t’acompanya i et coneix. Algú que mai no deixarà d'estimar-te passi el que passi. Atreveix-te a conèixer-lo! 1. Fes una enquesta a persones de diferents edats amb dues preguntes: «Quina imatge et ve al cap quan escoltes la paraula Déu?». «Defineix Déu amb tres paraules.»

• Parleu a classe sobre les respostes obtingudes i extraieu- -ne conclusions. 2. Expressa, a través d’un cartell, una poesia o un còmic, quin significat té per a tu la frase «Déu és amor».

UNITAT 2 Déu en la Bíblia En la Bíblia, Déu es dona a conèixer a través dels esdeveniments i de la seva relació amb les persones. Hi descobrim un Déu amorós, misericordiós i just, que rebutja el mal i no consent la violència, ni les injustícies, ni el pecat. • En l’Antic Testament, Déu es dona a conèixer a través de la Creació, com un artista, per mitjà de la seva obra. És creador de totes les coses i tot ho fa bo, perquè ell és bondat. També el podem conèixer per les promeses que fa al seu poble a través d’Abraham, Moisès i els profetes. Es mostra protector, compassiu, generós i intolerant amb el mal.

L’amor de Déu per la humanitat és el fil conductor de la Bíblia.

Misericordiós. Déu és misericordiós perquè ens estima. Per això ens perdona sempre, fem el que fem.

• En el Nou Testament, Déu es dona a conèixer a través de Jesús. Descobrim el rostre de Déu Pare misericordiós, el seu amor infinit en Jesús, el seu Fill únic que dona la seva vida per salvar-nos, i el do de l’Esperit Sant, que ens envia perquè ens guiï i ens acompanyi. Déu es revela com un sol Déu en tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Ho veurem una mica més endavant.

Coneix Déu a través de la seva Paraula.

3. Completa aquestes frases: a) En la Bíblia Déu es dona a conèixer a través de ... b) En la Bíblia descobrim un Déu ... 4. Busqueu en grup, amb l’ajuda del professor o la professora, un relat bíblic de l’Antic Testament i un altre del Nou Testament que narrin algun aspecte sobre com és Déu. Després, exposeu-los a classe.

2 EL MÓN ÉS NOSTRE El coneixement de Déu a través de Jesús Jesús fa servir metàfores, relats i paraules senzilles perquè ens acostem a Déu i el puguem conèixer. Per exemple: el compara amb la figura d’un rei, d’un pastor o d’un pare bo que estima, acull, celebra, acompanya i salva.

El cristianisme és la religió que defineix Déu com a amor.

La vida de Jesús és com un vidre a través del qual Déu es revela a la humanitat… • ...en la seva manera de viure, perquè la seva vida és justa, generosa i plena de gestos d’amor. • ...per la manera de relacionar-se amb les persones, la seva proximitat, la seva tendresa i la seva preferència pels exclosos. • ...amb les seves paraules. Ens ensenya que l’amor és l’única llei de Déu, i que implica el compromís amb el bé comú, per a tothom. Jesús ens revela moltes qualitats i aspectes de Déu, tot mostrant-nos que és present en la vida quotidiana, que es preocupa per les persones, que s´hi comunica i que sempre allarga la mà. Ens dona a conèixer que Déu es manifesta com a amor de Pare, que envia Jesús, el seu Fill, per salvar-nos, i es manté amb nosaltres a través del seu Esperit Sant.

Els gestos i les paraules de Jesús ens donen a conèixer Déu.

1. Escriu, amb paraules teves en el quadern, el que Jesús ens revela de Déu. 2. Feu, en grups de tres, una posada en comú sobre el que cadascun de vosaltres coneix de Déu i elaboreu una descripció conjunta. En acabat, compartiu els resultats a classe.

UNITAT 2 Déu Trinitat Jesús ens revela una cosa fonamental per a la fe dels cristians: el misteri de la Santíssima Trinitat. És a dir, que Déu és un de sol, però es manifesta en tres persones: El Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Això és molt complicat d’entendre si intentem buscar una explicació que encaixi amb els nostres paràmetres mentals. Hem de mirar-ho a través de la fe; ho entendràs millor si penses que Déu és amor, i que aquest amor implica diversitat, proximitat i comunió.

El signe de la Trinitat és l’amor.

Misteri. És una cosa que coneixem perquè tenim fe, ja que forma part de la nostra vida espiritual, no material.

Déu és un de sol, i manifesta el seu amor com a Pare i Creador, com a Fill que ens salva, i com a Esperit Sant que habita en nosaltres. Tres persones diferents en comunió: el Pare és Déu, el Fill és Déu i l’Esperit Sant és Déu. Déu Trinitat ens ensenya que l’amor és vincle d’unitat, que ens mou a estimar els altres. Ens invita a viure estimant, en comunió amb Déu i amb totes les persones.

Santíssima Trinitat Pare

Fill

Déu

Esperit Sant

3. Respon en el quadern: a) Què ens revela Jesús com a part fonamental de la nostra fe? b) Què ens ensenya Déu Trinitat? 4. Per parelles, penseu en accions o actituds que podem dur a terme en el nostre dia a dia per viure com vol Déu Trinitat.

• Exposeu-les a classe i trieu-ne tres per dur-les a terme, al llarg de la setmana, com a compromís comú.

3 EL VALOR DEL TEU INTERIOR Déu i jo La imatge que tenim de Déu defineix la nostra relació amb ell: una relació de confiança, pròxima i amorosa. Si creus que Déu és distant, venjatiu i jeràrquic, serà impossible que aquesta relació funcioni. Les imatges equivocades de Déu dificulten el fet d'entendre com és Déu de veritat.

Déu et coneix i t’estima. Atreveix-te a conèixer-lo tu a Ell.

Déu vol que el coneguem; per això ens revela que és amor i és vida: • L’amor és proximitat, confiança, misericòrdia, acolliment i comunió. • La vida és moviment, dinamisme i flexibilitat. És acció per estimar les persones. Un Déu proper que estima cada persona tal com és i que ens crida a participar d’aquest amor des de la nostra llibertat. Conèixer Déu és estimar, com diu la Bíblia: «Qui no estima no coneix Déu» (1 Jn 4, 8). Les persones hem estat creades a imatge i semblança de Déu. Per aquesta raó aconseguim la felicitat i la nostra plenitud quan estimem. Estimar ens uneix a les persones, fa comprometre’ns amb tota la Creació i ens fa buscar el bé comú.

1. Escriu una llista de reflexions relacionades amb el Déu en el qual no creus. Per exemple: «No crec en un déu capritxós, que no tracta tothom igualment». Això t’ajudarà a conèixer més Déu. 2. Guarda silenci i, amb calma, redacta una carta a Déu per explicar-li el que vulguis.

Déu ens fa estimar tota la creació.

3. Observa el que has escrit i les paraules que has fet servir. Per exemple, si has explicat una cosa important per a tu amb confiança, o si, en canvi, ho has fet amb por, vergonya, etc. Extreu les teves pròpies conclusions sobre la imatge que tens de Déu.

UNITAT 2

Creativitat La creativitat La creativitat és la capacitat que tenim les persones per crear: idees positives; solucions a una tasca o a un problema; oportunitats per fer coses bones; realitats beneficioses per a nosaltres i per als altres, etc. Tothom és creatiu, tenim aquesta habilitat i, per tant, podem desenvolupar-la. Es pot entrenar, com els músculs quan fem esport. Ser una persona creativa demana ser una persona inquieta i curiosa, que esbrina, experimenta i s’atreveix a pensar de manera diferent. Mirar el món amb ulls nous ens ajuda a créixer com a persones, a evolucionar com a humanitat i a construir el futur.

4. Exercita la teva creativitat. Inventa't una paraula i el seu significat. Comparteix, amb la classe, les paraules noves i les idees creades.

La creativitat afavoreix el pensament crític perquè ens ajuda a pensar per nosaltres mateixos, a no conformar-nos i a qüestionar les coses; a afrontar els problemes amb coratge i a prendre decisions millors. La creativitat té «cert poder transformador».

5. En grups de quatre, trieu una notícia d’actualitat i busqueu una nova solució al problema que es planteja. Exposeu-la a classe.

Déu és Creador i ens crea a imatge i semblança seva. Ens invita a crear, a fer-ho tot nou, a mirar la realitat de manera diferent, a no tenir por, a néixer de nou.

6. Dissenya un punt de llibre amb una frase que et recordi que ets una persona creativa.

4 AMB MOLT D’ART Pare, Fill i Esperit Sant Els cristians creiem en un sol Déu: Pare, Fill i Esperit Sant.

ells, sense paraules, amb gestos serens i harmoniosos de gran bellesa.

Així ho expressem resant el Credo en l’Eucaristia.

• L’àngel de l’esquerra representa el Pare. El color blau amb transparències de la seva vestidura simbolitza la divinitat.

L’obra d’art que et mostrem és una icona —les icones són els quadres típics de Rússia—, creada per l’artista rus Andrei Rubliov (1360-1430). Representa la Trinitat. En aquesta icona, Rubliov va pintar la unitat i la pluralitat de la Trinitat. Hi veiem tres àngels que són gairebé idèntics entre ells: tenen el mateix rostre, la mateixa grandària, duen robes semblants i tots tres sostenen una vara. S'hi representa un diàleg entre

• L’àngel central representa el Fill o Crist. Els colors blau i vermell del seu mantell simbolitzen que és Déu —blau— i home —vermell—. • L’àngel de la dreta és l’Esperit Sant. Vesteix túnica blava perquè és Déu, i un mantell verd que simbolitza la vida, perquè l’Esperit Sant és el que ens dona la nova vida pel Baptisme. En els tres àngels apareix el color daurat, que simbolitza la llum de Déu. Estan asseguts al voltant d’una taula amb un calze que representa l’Eucaristia, símbol de la comunió amb tots els cristians.

Andréi Rubliov, Trinitat. (1420, Galeria Tretiakov, Moscou)

1. Observeu l’obra i, mitjançant una pluja d’idees, comenteu a classe el que us crida més l’atenció d’aquesta preciosa icona.

UNITAT 2 Quin art que tens! Les icones Les icones combinen imatges i símbols. Les imatges que representen tenen unes característiques molt especials: •N o són tridimensionals. •N o hi ha mai ombres, perquè Déu és llum. • Les mirades tenen molta importància. •E ls paisatges sempre apareixen en un segon pla. •T ots els detalls tenen un significat religiós. •C ada color té un significat teològic. En aquest sentit, utilitzen aquests colors: or o daurat, blanc, blau, vermell, verd, marró i negre. Abans de començar a pintar una icona, l’artista havia de dejunar, fer pregària i ser beneït per la comunitat, de manera que una icona no es pot entendre separant-la de la fe. Les icones són molt més que obres d’art; són com la catequesi. Ens ensenyen i ens ajuden a resar.

Com és Déu per a tu? Les icones estan plenes de simbologia. Amb tot el que has après en aquesta unitat sobre com és Déu, fes una icona amb la imatge que tens de Déu. 1. En silenci i amb calma, pensa en el que coneixes de Déu (anota-ho, si cal). 2. Demana a Déu que t’ajudi a saber transmetre aquestes idees a través de l’art. 3. Utilitza tota la teva creativitat i crea símbols que reflecteixin cada idea.

Trobaràs recursos per fer l'activitat en l'espai personal del web www.barcanova.cat

5 ELS APUNTS DE L'ESPURNA El cor de l'Espurna Déu és u i tres persones, en la Santa Trinitat; t’estima, no te n’adones?, en el seu Fill encarnat. És Jesús, nat de Maria, aquell infant de Betlem, habitant d’una establia, per Nadal ho celebrem!

Organitzo els meus apunts Com és Déu?

Déu és amor

L’Antic Testament

coneixem Déu a través de

Qui no estima no coneix Déu

Jesús ens diu

El Nou Testament

Déu és Pare i creador Jesús és el seu Fill i la salvació L’Esperit Sant és dins de nosaltres perquè tinguem sempre Déu

Santíssima Trinitat

UNITAT 2 Recordo el que he après • L’amor és el més important per conèixer Déu. • Déu es dona a conèixer en l’Antic i en el Nou Testament. • Jesús ens va dir que Déu és u, però es manifesta en tres persones: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. És la Santíssima Trinitat. • Déu ens va crear amb amor, i qui no estima no coneix Déu.

Explica’m el que has après Respon en el quadern

1 Quin és el fil conductor de la Bíblia? 2 Per què la vida de Jesús és com un vidre a través del qual Déu es revela a la humanitat?

3 En què consisteix el misteri de la Santíssima Trinitat? 4 Completa la frase: • «Déu és Creador, ens crea a imatge i semblança seva i...

Experimenta i crea

5 Elabora, amb ajuda de Visual Thinking, un resum del que has après en aquesta unitat.

M’ha agradat molt ?

Com ho he après

6 Continua, en aquest nou curs, amb el teu Diari de Religió. Escriu

el que has après en aquesta unitat o en qualsevol tema tractat a classe. • L’ideal és que redactis les teves reflexions o el que vulguis guardar dins teu per tal de posar-ho en pràctica. • Això farà que la teva vida i la de les persones que t’envolten sigui més solidària i bonhomiosa. No en dubtis gens ni mica!

No m’ha agradat gaire ? ?

7 Escriu, en el quadern, el que t’ha agradat i el que no t’ha agradat de la unitat.

Nadal Jesús neix en una menjadora «I va succeir que, mentre ells estaven allà, es van complir els dies del part i va donar a llum el seu fill primogènit, el va embolicar amb bolquers i el va ajeure en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la posada». Llegiu a classe el relat complet de l’Evangeli de sant Lluc (Lc 2, 6).

BUSCANT POSADA Maria i Josep van viatjar fins a Betlem per empadronar-se. L’embaràs estava ja molt avançat i allà els va sorprendre el naixement de Jesús. Es trobaven fora de casa seva, a Natzaret, on ho tenien tot llest per rebre el nadó amb les comoditats de l’època, però no hi havia temps de pensar-hi perquè Déu tenia altres plans. Josep era de Betlem. Per això buscaven allotjament a casa de familiars, amics i coneguts, però no hi havia lloc per a ells; no trobaven posada, i Maria va donar a llum en una menjadora. Déu va néixer d’una manera que ningú no s’esperava; un nadó fràgil i menut, en el lloc més pobre i humil que et puguis imaginar... Un esdeveniment que va canviar el món per sempre.

1. Comenta el que tens a continuació i parla’n a classe: • Què és el que et crida més l’atenció del relat bíblic? • Per què creus que és un esdeveniment que va canviar el món per sempre? • Escriu de nou el relat bíblic. Imagina’t que Maria i Josep arriben al teu barri o a la teva localitat buscant posada. Què passaria actualment? Exposeu els relats i dialogueu sobre aquests a classe.

... al

món Per Nadal fem el pessebre a casa, a l’església i, fins i tot, al carrer. Hi ha pessebres de moltes menes i estils: de joguina, de fang, de llumetes, de paper, de tela, grossos, petits, tradicionals, moderns... Alguns són autèntiques obres d’art. Una varietat infinita, encara que tots tenen en comú la menjadora, que és el recipient on es posa el menjar per als animals, i el bressol del nen Jesús. Déu envia el seu Fill per salvar-nos. Crida l’atenció que no ho fa d’una manera grandiloqüent o poderosa. Jesús neix pobre i petit en una menjadora. El fet té tot el sentit: és una declaració d’intencions, un missatge clar de Déu per ensenyar-nos on hi ha el que importa i la felicitat vertadera. El pessebre ens parla de l’acolliment de la vida i de la grandesa de tothom sense distinció, especialment de les persones més necessitades: migrants, refugiades, pobres o persones sense llar que busquen un lloc per néixer de nou.

L’ANUNCI DE NADAL 2. Comenta i dialoga a classe: • A casa teva, feu el pessebre? Com és? Què és el que t’agrada més dels pessebres? 3. Fes un pessebre amb la tècnica que vulguis, utilitzant diaris o notícies impreses. Així recordaràs que Jesús neix avui en cada cor, i, especialment, en les realitats més complicades. Exposeu els pessebres a classe.

La recerca de Déu significa tenir un cor inquiet.

... en el

cor

Per Nadal no sols recordem aquell esdeveniment de fa més de dos mil anys, que va canviar el món, sinó que celebrem que Jesús continua naixent avui. De la mateixa manera que Maria i Josep van buscar posada, avui Jesús busca un lloc per néixer; no vol un apartament, ni un castell, ni un palau. Busca un cor sincer que, encara que de vegades s’equivoqui, sempre estigui disposat a estimar, a acollir i a compartir. Acollir l’altre és rebre’l amb els braços oberts, ajudar qui ho necessita i oferir recer. És crear la sensació de sentir-te a casa en qualsevol lloc. El nostre cor pot ser aquell lloc que obri la porta perquè les persones que tenim a prop se sentin estimades, escoltades i acollides. Petits gestos, com ara un somriure, una abraçada o una miqueta d’atenció marquen la diferència i fan un món millor per a tothom.

... amb

l’Espurna En el primer Nadal, Maria i Josep creen una llar on acullen Jesús. Les dificultats i les incomoditats no els impedeixen oferir al nen Jesús tot el seu amor. Celebra aquest Nadal obrint el teu cor perquè Jesús neixi i perquè el teu amor arribi a les persones que t’envolten. Passa-t’ho bé cuidant i estimant la casa comuna, sense malgastar energia amb els llums, reciclant i reutilitzant tot el que puguis. Atreveix-te a viure un Nadal més enllà dels llums, els regals i els torrons, i ves a fons. Descobreix que el més important són les persones i el seu cor. Estima molt i fes-ho sense esperar res a canvi. Sigues una persona amable, generosa, alegre i servicial de manera que els qui hi hagi al teu costat se sentin estimats i acollits.

FEM UNA COSA DIFERENT

ADORNAMENTS DE COR PER NADAL 4. Dissenya un cor que aculli Jesús. Fes-lo al teu gust, amb materials reciclats, i posa’l al costat del pessebre o de l’arbre de Nadal de casa. 5. Fes que aquest Nadal sigui diferent. Escriu en el quadern tres gestos senzills que marquin la diferència, i pren el compromís, amb tu mateix, per dur-los a terme durant les festes de Nadal.

6. Per parelles, busqueu testimonis de persones que hagin tingut experiències d’acolliment. • Exposeu-los a classe i dialogueu sobre els resultats. 7. Fes un calendari del Nadal, amb un propòsit per a cada dia, que t’ajudi a descobrir la importància d’aquestes festes. Per exemple: donar gràcies a Déu per la vida, ser amable, somriure, no malgastar aigua o energia, ajudar, col·laborar en les tasques de la llar, compartir les coses, regalar una joguina, etc.