s é m
Montserrat camps
Coordinació didàctica de l’àrea de llengua
montserrat bota
món ortogràfic
5
ed pr uc im ac àr ió ia
quadern de treball competencial
oi Ç kz Unitat 1
v jcd l w q
MÉS Món ortogràfic
La separació de paraules observació
Compta les síl·labes de cada cas i escriu-ne el nombre: pal:
es-tel:
cor-ti-na:
sa-ba-ti-lla:
Jo-soc-un-po-bre-ma-me-mi-mo-mú-sic-de-car-rer: Classifica les paraules següents: sal, oli, putxinel·li, nas, poeta, peu, ou Monosíl·labes: Polisíl·labes: Pinta la síl·laba tònica de les paraules següents: cas ta nya
pi la
mú si ca
es te la da
can çó
Pinta d’un mateix color els dígrafs o grups de lletres i les paraules que els contenen: GU
RR
SS
SC
IX
L·L
TX
QU
LL
TJ
TG
IG
NY
À-GUI-LA
PEL-LÍ-CU-LA
P I S - C I - N A
MAIG
CAR-RE-TÓ
PA S - S E - R A
B U T- X A - C A
C O - L L I - TA
CO-QUES
G A - R A T- G E
REI-XA
TER-RA
P I - N YA
PA - PA - L L O - N A
P L A T- J A
TIL-LA
Marca amb colors diferents els diftongs i els hiats d’aquestes paraules: cuina cua
feina iogurt
teatre noia
coure
beata
història
quatre
ploure
pingüí
mai
quota
dia
5
e
a s m p h tg xu f b n r
activitats 1.
1. Separa per síl·labes, col·locant cada síl·laba en un quadradet:
Text
La síl·laba
Una síl·laba és un so o un grup de sons que diem en un sol cop de veu quan pronunciem una paraula. La paraula gallina, per exemple, té tres síl·labes: ga-lli-na. Segons el nombre de síl·labes, les paraules es classifiquen en monosíl·labes, si tenen una sola síl·laba (cuc, sang, pols), o polisíl·labes, si tenen més d’una síl·laba (cu-quet, san-go-nós, pol-se-gue-ra).
poma, muntanya, tortuga, maleta, escopinyes, bombolla, saler, accident, pallasso, cua, marca, helicòpter, avió, mico, plàstic, llana
2. Combina les síl·labes següents de manera que et surtin el màxim de paraules possibles: CO
T A PA N E DRIL VOL T U LI MA QUI G O L TELL CAR MAR SE S O CA RO LLA CO TOR GA CO
3. Classifica les paraules segons el nombre de síl·labes que tenen: mariner, fred, matí, pansa, esquena, pastanaga, pal, senyoreta, malastrugança, estiracabells, pasta, sortida, mel, gasolinera, samarreta
Monosíl·labes
6
Polisíl·labes Dues
Tres
Quatre
Més de quatre
oi Ç kz
v jcd l w q
4. Pinta la síl·laba que sona més fort en cada paraula: CA MÍ PE DRA PRU NA
PA T I N E T PA S S E I G
GIM NÀS TI CA MIT JÓ
SÀ VI A
P O E TA
CAR RE TÓ
GOR RA XU MET
A MET LLA GUI NEU
FAR MÀ CI A
ME CÀ NIC
XIS CLE
DÒ MI NO
MÉS Món ortogràfic
Les síl·labes tòniques i les síl·labes àtones Quan les paraules tenen dues o més síl·labes, sempre n’hi ha una que sona més fort: és la síl·laba tònica. Per exemple: can-çó, sor-ra. La resta de síl·labes s’anomenen síl·labes àtones.
SE IENT
5. Separa cada paraula per síl·labes i assenyala’n la tònica: bicicleta, globus, gallina, ànec, dòmino, escacs, butaca, sargantana, gripau, carretó, pessic, àvia, joia, peixet, putxinel·li
6. Col·loca les paraules en els quadrets, separades per síl·labes, i pinta la síl·laba tònica d’un color i les àtones d’un altre:
canari, lleó, teulada, germà, màgic, història, barret, cassola, palla, música, peixera, joier, motxilla, col·legi
7
e
a s m p h tg xu f b n r
La separació de síl·labes Quan s’ha de partir una paraula a final de ratlla, cal tenir en compte les normes següents: No s’ha de deixar cap lletra sola ni al començament ni al final de ratlla. No es poden separar mai les vocals que formen part d’un diftong. S’han de separar els dígrafs o grups de lletres següents: rr (ser-ra), ss (tas-sa), sc (es-ce-na), ix (cai-xa), l·l (pàl-lid), cc (ac-cés), tj (plat-ja), tg (met-ge), tx (cot-xe), tl (at-les), tll (rat-lla), tm (set-ma-na), tz (at-zar), mm (im-mò-bil), nn (in-no-cent). No es poden separar mai els dígrafs o grups de lletres següents: gu (an-ti-gui-tat), qu (pa-quet), ll (pe-lle-ter), ny (ca-nya), ig (ba-teig).
Els dígrafs Hi ha sons que es representen amb dues lletres; és el que anomenem dígrafs. Ja has vist que quan separem les paraules per síl·labes alguns dígrafs se separen i d’altres no.
8
7. Copia, separant per síl·labes, les paraules de la
i tirallonga de mots: xap t u reixaenquadernaraccentcap el·lícula p a l l rpa tassasenyo
sci
n
8. Assenyala per on separaries les paraules en cas d’haver de canviar de ratlla si et sobressin quatre o cinc lletres: b o n í s s i m a
t r a n q u i l · l i t a t
c a l a i x e r a
pr e s t at ge r i a
mu n ta n y e nc
am ar rador
a metllat s
i m m e di at
9. Fes paraules amb les síl·labes següents: TAL·
INS
LLA
RAT
CI
NA
LA
Ó
NEC
PIS CAR
RA
ES
NA
QUE
QUI
ES
RAT
GE
RE
NYAR
TAR
CON
TE
DOR
CI
GA
MENS IM ES
MAL
CA
a) I
Ó
f)C
A
b) R
R
g) I
S
c) C
R
h) E
A
d) P
A
i) E
L
e) G
E
j) E
R
st ae
o ig
oi Ç kz
v jcd l w q
10. Assenyala els diftongs creixents:
MÉS Món ortogràfic
Els diftongs
Quan els uns riuen, els altres ploren.
Quan dues vocals seguides es pronuncien en la mateixa síl·laba diem que formen un diftong. En català hi ha dos tipus de diftongs: Creixents: – Si la i o la u són a començament de mot i entre dues vocals. En aquest cas funcionen com a consonant. Per exemple: iogurt, ien, Laia, seuen. – En els grups qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo. Per exemple: quatre, qüestió, terraqüi, quota, llengua, següent, pingüí, paraiguot. Decreixents: si la i o la u es troben al final dels grups ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu. Per exemple: aire, eina, boira, buit, blau, heura, diumenge, dijous, duu.
Ho guarda com un tresor. Content com unes pasqües. Riu com una hiena. Són tres quarts de fusta i un tauló. Tempteja la qüestió. Té la llengua llarga. Plouen confits. Amb esguard ferreny.
11. Assenyala els diftongs decreixents: Vaig a peu a tot arreu. Qui no té bestiar ni bou, no llaura quan vol. Cuita a venir, si el vols veure aquí. Tancar amb clau. És una eina de dos talls. A l’estiu, tota cuca viu. Mala herba mai no mor. Quin dia és avui? Sentir-se cofoi.
12. Escriu quatre paraules en cada columna: Diftongs Decreixents
Creixents
(i -u consonàntiques)
Creixents
9
e
a s m p h tg xu f b n r 13. Assenyala els triftongs:
Els triftongs
Guaita què fan ara!
Quan darrere d’un diftong creixent hi ha una i o una u es forma un triftong: ca-ieu.
Si ho veieu, millor. Caieu rodolant. Seieu als bancs de darrere. Que guai! No sé què dèieu.
14. Copia les paraules del text que tinguin un hiat i separa-les per síl·labes:
Fa un dia clar. La Maria està contenta. Al matí ha d’acompanyar l’àvia a la peixateria i a la farmàcia. L’àvia viu prop de l’estació. Quan la Maria truca a la porta de casa l’àvia, aquesta espia per la reixeta per veure qui hi ha. La Maria ha de tenir paciència perquè l’àvia va a poc a poc. A la tarda aniran al teatre. A l’àvia li fa molta il·lusió perquè fa molts dies que volia veure una obra de teatre molt especial que parla d’unes dones sàvies, i és molt divertida.
Els hiats Quan dues vocals seguides es pronuncien en síl·labes diferents diem que formen un hiat: pa-ci-èn-ci-a.
15. Assenyala les 10 paraules que tenen hiat: VESTUARI
MARIA
HISTÒRIA
MEMÒRIA
10
TAULA ESTIU
FLAIRE
JAUME
BARTOMEU
NOI
DIES
PUNTUAL
TRUITA
FLAUTA
NATACIÓ
NERVIÓS
ESTACIÓ
ÀVIA
TOU
oi Ç kz
v jcd l w q
MÉS Món ortogràfic
Jocs 1. Escriu les paraules separades per síl·labes en els quadrets corresponents. Veuràs com podràs llegir una paraula nova. rinoceront, corda, marroquina, tortuga
2. Col·loca les paraules fent cadena. La darrera síl·laba de cada paraula és la primera de la següent: BI
nespres, tallarines, pressa, termòmetre, sabater, trena
CI CLE TA
3. Busca
en aquesta sopa de lletres les paraules que et donem a continuació. Pinta amb un color les que tenen diftong i amb un altre les que tenen hiat. diari, espia, teatre, farmàcia, estació, guants, pingüí, quota, llengua, estiu, mai, noia, boira, cau, joia, dàlia
B
O
I
R
A
Z
E
R
M
A
I
X
A
D
A
L
I
A
S
M
T
I
A
G
N
I
F
Q
U
O
T
A
H
C
U
U
E
A
I
P
S
E
A
I
A
A
G
A
S
R
N
I
A
C
C
O
I
M
N
N
T
I
J
T
Q
A
I
J
O
R
E
T
I
K
R
L
L
U
O
Z
N
A
L
S
U
E
P
I
N
G
U
I
Y
F
L
X
11
e
a s m p h tg xu f b n r 4. Afegeix síl·labes al costat de la síl·laba MI i et sortiran paraules. Fes-ho amb algunes de les síl·labes que tens a continuació.
IM NET EM CA CA DO
MI
CO NAR EN CA DES RAL NENT SAT NAR NE
MI MI MI MI MI
CO AT
MI MI
5. Resol aquests mots encreuats amb les paraules següents. Abans, però, hauràs de reordenar les lletres de les paraules amb l’ajut de la definició.
1 . SAGIPES: avinguda o carrer ample per on pot passejar la gent. 2. ROCRA: vehicle amb dues rodes grosses tirat per animals. 3. XAICA: receptacle que serveix per guardar-hi coses. 4. JALTAP: terreny pla vora el mar. 5. TOLLER: grup de persones o coses col·locades en cercle. 6. TEPQUA: conjunt no gaire gros de coses embolicades. 7. NYIAP: fruit del pi que conté pinyons.
6
5 3 2 1 4
12
7
oi Ç kz
v jcd l w q
MÉS Món ortogràfic
dictats 1. La tramuntana bufa cada cop més. La gavina lluita contra el vent.
Preparació del dictat • Compta les síl·labes de cada frase i escriu-ne el nombre al costat.
La barca es gronxa entre les ones. El pescador treu la xarxa. Els peixos brillen sota el sol. És hora de tornar a port. El camió s’endú les caixes de peix.
2. M’agrada inventar històries inversemblants, inversemblants o sigui històries estranyes amb personatges irreals, que no poden existir de veritat. irreals Aleshores penso en mons impossibles i amb éssers fantàstics. Em diuen que soc un somiatruites, però això no és cert perquè sé somiatruites distingir molt bé la realitat de la ficció ficció.
Preparació del dictat • Escriu les paraules destacades, separant-les per síl·labes, al costat del número de síl·labes que tenen.
Una síl·laba Dues síl·labes Tres síl·labes Quatre síl·labes Més de quatre síl·labes 13
e 3.
a s m p h tg xu f b n r
Els taurons són uns caçadors extraordinaris i quan es fan adults no tenen gaires enemics. Gairebé tots posseeixen un cos aerodinàmic aerodinàmic, és a dir, un cos lleuger i elàstic que els permet fer camí fàcilment per les aigües de la mar.
Preparació del dictat • Classifica les paraules destacades del text en dos grups: segons si les vocals en contacte formen diftong o hiat.
Paraules amb diftong:
Paraules amb hiat:
4. La Marina va agafar un diari del porta-revistes. Amb el primer full es va fer un barret de pirata. Amb el barret al cap es va asseure al sofà i va obrir el diari. No entenia com els grans trobaven entreteniment en totes aquelles notícies que parlaven de crisi i de desgràcies desgràcies. Si ella escrivís un diari, segur que trobaria notícies interessantíssimes per explicar i que no tindrien res a veure amb aquelles notícies tan negatives. Va deixar de llegir i amb la resta de fulls va fer tot de barquetes de paper. Paraules
14
Nombre de síl·labes
Preparació del dictat • Escriu les paraules destacades del text separades per síl·labes i anota també el nombre de síl·labes.
Paraules
Nombre de síl·labes
oi Ç kz
v jcd l w q
MÉS Món ortogràfic
activitats d’ampliació 1. Separa les paraules per síl·labes i assenyala els diftongs i els hiats en colors diferents: e s p i a d i m o n i s e s g a r r i f o s í s s i m e s i r r e m e i a b l e m e n t d e s m e m o r i a d a s e t c i è n c i e s a r b o r i c u l t u r a g u a r d a b a r r e r e s
2. Separa, en cada cas, les paraules de la columna de l’esquerra i escriu el nombre de síl·labes que té cada una. Fixa’t en l’exemple. Paraules passejavaperlaplatja
Nombre de síl·labes per paraula 4
1
1
2
feiaunaventadaimpressionant elventtombavaelsarbres lesonadespicavencontralesroques noesveiacapbarcanavegant
3. Inventa’t tres frases; en cada una hi ha d’haver una paraula amb diftong i una altra amb hiat.
15
e
a s m p h tg xu f b n r
avaluació Observa aquelles paraules que no has escrit correctament al llarg de la unitat i copia-les sense cap error en la columna de l’esquerra. Després fes que te les dictin totes per comprovar que les has assimilades. Si encara comets algun error, torna-les a escriure correctament en la columna de la dreta.
Temes i activitats La síl·laba Activitats 1, 2 i 3 Les síl·labes tòniques i les síl·labes àtones Activitats 4, 5 i 6 La separació de síl·labes i Els dígrafs Activitats 7, 8 i 9 Els diftongs Activitats 10, 11 i 12 Els triftongs Activitat 13 Els hiats Activitats 14 i 15
16
Paraules escrites correctament
oi Ç kz Unitat 2
v jcd l w q
MÉS Món ortogràfic
Les vocals observació
Quina vocal es repeteix en cada família de paraules? a) pes, pesar, sospesar b) mal, malícia, maleït c) llet, lletós, alletar
• La vocal que es repeteix, sona igual en totes les paraules? a) La e de pes té el so de e oberta. La e de b) La a de mal té el so de a. La a de
té el so de vocal neutra. té el so de vocal neutra.
c) La e de llet té el so de e tancada. La e de
té el so de vocal neutra.
Observa i respon: boca, taula, pare, llibre, poma, cotxe • Com se’n diu del so vocàlic en què acaben totes aquestes paraules?
• Amb quines lletres es pot escriure aquest so vocàlic?
Observa i respon: taules, cadires, artistes, peres, astronautes • Quina és la darrera vocal d’aquestes paraules?
17
e
a s m p h tg xu f b n r
activitats
Text
1.Les vocals tòniques i les vocals àtones En català tenim cinc vocals (a, e, i, o, u) que poden tenir diversos sons:
a tònica a àtona (vocal neutra) e tònica e oberta e tancada e àtona (vocal neutra) i o tònica o oberta o tancada o àtona (sona u) u
les as la casa
vocal. Si la paraula té dues vocals, l’hauràs de col·locar en dues files diferents assenyalant la vocal que classifiques.
sol, suc, mà, mes, pes, gos, llit, mare, metro, tassa, mico, mona, lluç, puré, còmic, cançó, pebre
a tònica a àtona (vocal neutra)
el pes és bonic es mou
el pis got gos ho sento
e tònica oberta e tònica tancada e àtona (vocal neutra) i o tònica oberta o tònica tancada o àtona (sona u)
ús
La o àtona En algunes variants del català la o àtona es pronuncia u; això fa que es presentin dubtes ortogràfics a l’hora d’escriure o o u. Per evitar-ho, podem seguir les regles següents: a) Paraules derivades Quan tenim el dubte a l’interior d’una paraula, cal buscar-ne una altra de la mateixa família en què la o o la u sigui tònica. Per exemple: forner ve de forn.
18
1. Copia cada paraula en la fila corresponent segons el so de la
u
2. Classifica les paraules següents segons el so de la o: pont, olla, porta, forma, pols, món, cargol, auto, camió, sorpresa, rètol, gota, arròs, morena, quilo
o oberta
o tancada
o amb so de u
oi Ç kz
v jcd l w q
3. Aparella les paraules i escriu-ne una altra de la mateixa família:
por, foc, fum, punt, dolç, fumejar, dolçaina, fogueig, puntuar, poregós a) b) c) d) e)
4. Escriu el plural de les paraules següents: mas
lleig
pretext
lluç
lloro
raig
reflex
fresc
bosc
arbust
totxo
llaç
5. Completa les frases amb aquestes paraules: globus, focus, trofeu, individu, individu, correu, ficus Aquell El
instal·lava un era un viatge en
M’han enviat un
per
. . .
6. Escriu frases on surtin aquestes formes verbals: entro, pujo, jugo, rento, corro, salto, nedo, dibuixo, retallo
MÉS Món ortogràfic
Casos especials: – Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir no segueixen aquesta norma. En aquests verbs, malgrat que la vocal tònica és u (cullo), en posició àtona escrivim o (collim). – Hi ha algunes paraules de la mateixa família que tenen l’arrel diferent. Per exemple: joc, joguina, però jugar, jugador. b) Noms i adjectius masculins Les paraules que acaben en -s, -sc, -ç, -tx, -x, -st, -xt, -ix, -ig formen el plural afegint al singular -os o -s. Per exemple: pis–pisos, braç–braços, text–textos (texts), desig–desitjos (desigs). Molts noms i adjectius masculins acaben en -o (que en alguns llocs es pronuncia u). Per exemple: amo, àudio, micro, moto, fondo, maco. Totes aquestes paraules conserven la o en el plural. Per exemple: micro–micros. Excepcions: Però hi ha alguns noms i adjectius que s’escriuen amb -u final. Per exemple: cacau, ingenu. c) Paraules invariables (que tenen una única forma per al singular i per al plural) Acaben en -os: caos, termos. Acaben en -us: cactus, anus, globus, focus, fetus. d) Verbs La primera persona del singular del present d’indicatiu en general s’escriu amb -o (pronunciada u en alguns llocs). Per exemple: canto, penso.
19
e
a s m p h tg xu f b n r
La vocal neutra En algunes variants del català, les vocals a i e en posició àtona es pronuncien amb el mateix so, anomenat vocal neutra (no és ni a ni e): pera–Pere. Això fa que es presentin dubtes ortogràfics, però per evitar-ho es poden seguir les regles següents: a) Noms i adjectius En general, els noms i els adjectius masculins singulars s’escriuen amb -e final. Per exemple: metge, alumne, pobre, exacte. I els femenins singulars s’escriuen amb -a final. Per exemple: metgessa, alumna, pobra, exacta.
7. Escriu les paraules següents en dues columnes:
home, taula, cotxe, llibre, ungla, boca, tigre, cadira, vespre, porta Masculins acabats en -e
Femenins acabats en -a
8. Omple els espais buits amb la paraula adequada: recte o recta Segueix la línia
.
ampla o ample El meu abric és molt
.
pobre o pobra El
gosset està malalt. altra o altre
Vull una
beguda. negre o negra
Em posaré la samarreta
.
esquerra o esquerre S’ha trencat el braç
20
.
oi Ç kz
v jcd l w q
9. Escriu què és cada personatge:
La Maria fa curses amb bicicleta; és
.
En Pere toca la guitarra; és La Lena fa cadires; és La Lian fa malabars; és
. . .
En Josep condueix un tramvia; és La Júlia sempre canta; és
10. Escriu el significat de cada paraula: lliura: lliure: cabra: cabre: paó: peó: marcat: mercat:
11. Escriu el singular dels grups de paraules següents: Els homes amables Les nenes maques Els cotxes negres Les línies rectes Els llibres amples Les mongetes tendres
. .
MÉS Món ortogràfic
Excepcions: – Masculins acabats en -arca (monarca), -ista (ciclista), -ida (insecticida), -ma (problema), -ta (pirata). – Altres masculins: guàrdia, paleta, titella, goril·la, etc. – Femenins acabats en -re (lliure), -ne (solemne), -me (enorme), -aire (xerraire), -ble (amable). – Altres femenins: jove, ximple, acne, etc. Paraules de significat diferent segons si s’escriuen amb -a o amb -e. Per exemple: espacial–especial. Els noms i els adjectius que acaben en vocal neutra formen el plural amb -es. Per exemple: taula–taules, mapa–mapes, mare–mares, ciclista–ciclistes. Recorda que en alguns casos, quan formem el plural, ens cal fer canvis ortogràfics. Per exemple: força–forces, pluja–pluges, aigua–aigües, maca–maques, plaga–plagues. Alguns adjectius acabats en vocal neutra tenen dues formes: una per al masculí amb -e, i una per al femení amb -a (negre–negra). Però hi ha adjectius que tenen una única terminació per al masculí i per al femení; els acabats en -ble, -me, -ne (inflamable, enorme, solemne); -e (lliure, jove); -a (egoista, belga); -aire (xerraire, cantaire).
21
e
a s m p h tg xu f b n r
b) Verbs En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure -a quan es tracta de l’última lletra. Per exemple: trenca, canta, venia. Excepcions: corre, obre, omple, vine. – Si la vocal neutra no és l’última lletra, llavors cal escriure -e. Per exemple: cantes, veníem, estudiàveu, donaven. – Recorda que en alguns casos cal fer canvis ortogràfics: ç c, j g, g gu, c qu. c) Paraules derivades Quan tenim el dubte a l’interior de la paraula, cal buscar una altra paraula de la mateixa família en què la e o la a sigui tònica. Per exemple: teulada teula; taulada taula. En els verbs podem buscar la primera persona del present d’indicatiu. Per exemple: paguem pago; peguem pego; llençar llenço. Hi ha alguns verbs que tenen doble arrel: jeure/jaure, treure/traure, néixer/nàixer.
12. Escriu en plural les frases següents: El flautista fa desaparèixer la rata. fan
.
Hi havia una taca a la butaca. moltes
a les
.
A la plaça hi ha una xaranga. les
hi ha moltes
.
Prenc un bany d’aigua termal lluny de la platja. banys d’
lluny de les
.
13. Completa aquestes cadenes de verbs: Exemple: Si ell canta, tu cantes i elles canten. Si ella balla, tu Si ell
i nosaltres , tu menges i elles
Si ell patina, ells Si ella
. .
i nosaltres , vosaltres
Si ell pinta, tu
i nosaltres
14. Anota de quina paraula venen els mots següents: teulada
cafetera
frescor
cabellera
fangós
mariner
agenollar
carnisser
braçalet
embenar
22
les
. i tu saltes. .
oi Ç kz
v jcd l w q
MÉS Món ortogràfic
Jocs 1. Separa les paraules de la tirallonga i copia-les; totes comencen i acaben en vocal neutra:
laempenta abel ave a s a llan p aasp es
reesp ble inaatlet ismeesquenaaixetaama
2. Aquesta màquina és molt especial; tu hi fiques una cosa i en surten moltes d’iguals. Escriu com quedaran les paraules de l’esquerra quan surtin de la màquina: piles
pila tortuga gata taronja figa foca balança esponja mitja boca
3. Amb les lletres de la paraula següent pots fer paraules noves. Escriu-les a sota. G
O
L
A
F
R
E
R
I
A
23
e
a s m p h tg xu f b n r 4. Escriu les lletres que falten per completar les paraules de la mateixa família que les de l’esquerra: CAMP
A
COLZE
R
A
R
E
M
PA
N
E
R
PEU
E
T
FUM
E
R
GEL
A
T
BRAÇ
A
TERRA
E
N
PLOMA
D
E
A
A
A
R R
S
R
5. Completa el quadre següent. Després tria parells de coordenades i fes frases. Fixa’t en l’exemple.
A 1
B
Jo nedo.
Tu
2
.
3
.
4
Jo rego.
5
.
C .
24
Si tu
.
Tu truques.
Elles
. .
. .
Ell caça.
.
.
.
.
.
Exemple: A1/D5: Si jo nedo, elles mengen. B3/C2:
Ell
D
. Elles mengen.
oi Ç kz
v jcd l w q
MÉS Món ortogràfic
dictats 1. Un astrònom tenia l’hàbit hàbit de sortir cada vespre a camp obert per estudiar els astres astres. Una nit, mentre passejava amb els ulls posats en els estels estels, totalment absort absort, va caure en un pou sec. Mentre es lamentava i cridava cridava, un veí el va sentir i s’hi va acostar acostar. Quan el va veure, li va demanar què li havia passat. Quan l’astrònom li ho va haver explicat, aleshores l’home li va dir: «Amic Amic meu, en saps molt d’observar els astres i les constel·lacions que hi ha dalt del cel, però no saps mirar on poses els peus damunt la Terra Terra».
Preparació del dictat • Fixa’t en el so de les vocals de les paraules destacades, compta quants n’hi ha de cada i anota-ho.
a e oberta e tancada vocal neutra
i o oberta o tancada o àtona u
2. Els pardals saltironegen mentre piquen aquí i allà. El pardal té el cap gros i una bona panxeta i li agrada atipar-se del que pot picar: ara una figa, ara una cirera. Tota fruita una mica tova li és bona. També menja insectes, llavors i altres vegetals. Fa nius en cavitats d’edificis, entre roques o a la capçada dels arbres.
Preparació del dictat • Copia les paraules del text que tenen alguna a en posició àtona. No cal copiar les repetides.
25
e 3.
a s m p h tg xu f b n r
Quin espectacle! Al teatre, el dia de l’estrena d’una obra, un noi encarregat de controlar la sala s’adona que hi ha un home assegut de qualsevol manera a la primera fila. Fa mala cara, té els cabells ben esbullats, el vestit rebregat i mig estripat. El noi s’acosta a l’home i li diu: «Em pot ensenyar la seva entrada, si li plau?». L’home se la treu de la butxaca i la hi ensenya. El noi se la mira i li diu: «Però aquesta entrada és d’una llotja del segon pis!». I l’home diu: «Sí, sí, ja ho sé. És d’allà que acabo de caure!».
Preparació del dictat • Copia les paraules del text que tenen alguna e en posició àtona (si es repeteixen, escriu-les un sol cop).
4. Voler comunicar respecte i amistat per mitjà dels regals és una mica arriscat. Per exemple: a la Xina, un rellotge és un regal impropi, ja que regalar-lo és com desitjar la mort, perquè és un objecte que mesura el pas del temps; a Itàlia no es poden regalar crisantems, i a Mèxic, flors de color groc. A Anglaterra dur una planta a un malalt que és a l’hospital és ofensiu, perquè vol dir que li augures que planti les seves arrels allà. Els americans mostren la seva estima amb el valor econòmic del regal.
Preparació del dictat • Pensa de quina paraula ve cada una de les següents, busca-la en el text i escriu-la on correspongui. rellotgeria mortal regalar florista groguenc plantació hospitalari malaltia arrelament valoració
26
oi Ç kz
v jcd l w q
MÉS Món ortogràfic
activitats d’ampliació 1. Fes frases amb les paraules que et donem. En cada cas hi ha de sortir la paraula proposada i una altra de la mateixa família. Exemple:: teula
Va canviar una teula de la teulada teulada.
fred coll fulla clau pols pèl
2. Torna a escriure les frases següents passant totes les paraules que puguis al plural: El mosso de la granja portava el gos al concurs.
Dona’m l’adreça de la teva amiga belga.
Van canviar la vaca per una casa immensa.
El ciclista va ser capaç d’avançar per l’esquerra.
El xicot del despatx compra un peix ben fresc.
3. Escriu el singular de les paraules següents: llengües, frases, superfícies, taronges, erugues, poetes
27
e
a s m p h tg xu f b n r
avaluació Observa aquelles paraules que no has escrit correctament al llarg de la unitat i copia-les sense cap error en la columna de l’esquerra. Després fes que te les dictin totes per comprovar que les has assimilades. Si encara comets algun error, torna-les a escriure correctament en la columna de la dreta.
Paraules escrites correctament
Les vocals tòniques i les vocals àtones Activitat 1
La o àtona Activitats 2, 3, 4, 5 i 6
La vocal neutra Activitats 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14
28