Nettie Stevens 1r. Mostra by Editorial Barcanova

O BiOL GIA I gEOLOGIA DOSSIER

1 ESO Programa

Nettie Stevens

Aquest llibre consta de nou unitats, tres per trimestre, i al final es presenta un projecte cooperatiu. Aquest projecte es pot anar desenvolupant al llarg del curs o fer-lo tot seguit, quan el docent ho consideri oportú. Sabers que es treballen en la unitat.

Ó i c a t n e s pre i EstructuRa

Situació d’aprenentatge (SA). En cada unitat es proposa un repte i diverses activitats per desenvolupar la situació d’aprenentatge. S’estructura seguint el cercle d’aprenentatge: activitat inicial, de desenvolupament, d’estructuració i d’aplicació. Preguntes inferencials o crítiques sobre la notícia. Notícia relacionada amb el tema que es treballa en la unitat

Etiquetes SA que indiquen les activitats de la situació d’aprenentatge i la seva tipologia.

Formulari KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory). Qüestionari d’autoavaluació que els alumnes responen en tres moments de la unitat, de manera que poden ser conscients de la seva evolució en l’aprenentatge i reconèixer els seus punts febles.

Ho saps? Curiositat relacionada amb el tema.

Observa el teu voltant! Bateria de preguntes, abans de començar els continguts de la unitat, per detectar coneixements previs. Pensa i respon. Preguntes per pensar i reflexionar sobre el que es treballarà a continuació, seguint les indicacions de la neurociència.

Ciència per a tothom. Proposta d’experiment senzill relacionat amb el tema de la unitat. Es pot fer a casa, amb la família.

Símbol que indica que aquella activitat forma part de la SA i és del mateix tipus que la de l’etiqueta anterior. Esquemes per fer més aclaridores les explicacions.

Posa-ho en pràctica! Activitats competencials que es presenten al final d’un apartat per anar treballant o practicant el que s’ha explicat teòricament.

Activitats independents que van sortint de tant en tant entremig de la teoria per puntualitzar o insistir més en algun aspecte més complex o important de la teoria.

Propostes de treball en equip al llarg de les unitats.

ODS: Activitat en què es treballa un o més dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Apartats destacats… A. Posem ordre a tot el que has après fins ara! Mapa conceptual que han d’elaborar els alumnes a partir dels conceptes proposats.

B. Zona experimental. En què es proposen experiments relacionats amb el tema treballat en alguns casos es proposa un experiment que serveix d’activitat d’aplicació de la situació d’aprenentatge.

C. Què en sabem, dels grans científics i científiques com ara... Proposta d’activitat en equip: investigar un personatge, redactar la informació en forma d’entrevista (preguntes i respostes) i elaborar un pòdcast, per mitjà d’un programa informàtic. En alguns casos, el pòdcast és sobre un tema, com ara els ecosistemes, els plàstics o la pel·lícula Erin Brockovich. D. Avaluar per millorar. Eines per autoavaluar-se. N’hi ha de diferents tipus: rúbriques, bases d’orientació, etc. E. Lectura científica, sobre un tema relacionat amb la unitat. Sovint inclou informació sobre dones científiques. F. Posa’t a prova. Activitats finals d’autoavaluació.

G. Com puc aprendre més i millor? Secció en què es donen algunes estratègies de neurociència per millorar l’aprenentatge.

H. Projecte cooperatiu per treballar i resoldre, de manera cooperativa, algun problema o situació relacionat amb els continguts de la unitat. UNIT AT 6

E F

re LOR? rendI M IL c apM ÉS

u Com p

la mem

òria?

jectiu. ràs l’ob una en veu veu alta ercici, irà en bar l’ex et lleg En aca fessora ental. o la pro o gens s experim fessor lt (10) i de tipu El pro t» rada mo it exercic l’1 al 20. si t’ag ts: ero 1, gela ò un pet la núm segons llista de s següen per Farem «parau senar, s una icacion raden, diu ten bre ind si t’ag le, 0; si un nom uir les tinuació exemp às un de seg tinguin A con ora. Per s que s, escriur i tu has profess paraule en gen paraula or o la t’agrad al 10 les proprofess r de l’1 10; si no le, si el nat el un mp me Valora às exe voano riur ell. Per ent les ts, esc que ha bre par (0) allò lt els gela r mentalm un nom 3. en mo compta 5, etc. tinguin has de i t’agrad às un ; és a dir, aules que 2, pissarra», e, escriur t pissarra les par ero no gair té el mo als de als que raula núm r les voc de voc diu «pa Compta 5 nombre fessora del 2, el o la pro ercici. costat fessor ar l’ex 4 10 riure, al començ esc i de ns cals 3 ctica aba 9 15 vé, pra Si con 2

l’em És l’

oció la

base de

1 6 11 16

8 13

14 19

passat 12 18 om li ha oció. . a toth fessora ment una em 17 teva pro . Segura ens provoca inguts. re tots or o la ltats obt profess oneu ent ordem allò que els resu Reflexi ui el teu m i rec ò explica et dig inguts? aprene el que r no. Aix ltats obt sones Ara, fes compta els resu de les per fet blen tat: t1 ò el uali sem ció, per en la unita una cas Què et rda que No és una emo r a Reco eix. iona on el mat resp fer relac valorar ja et vam s. atge El fet de t-hi emocion un aprenent rdar associan ar-los amb emoció. amb una que vol reco

cion el triar què és s, intenta rela El cervell pot millor uns aprenentatge recordar més i millor! rdar etrà Si vols reco emoció; això et perm alguna

Creació

d’un

x PROJECTE:

Ànimi!

mesocosmos re

semp ctica n prà sible. s -ho e Posa sigui po t que e

sostenible

cop últim totes cer i partat un 4 a ?». r ter et cal. un 3 o de l’a BREM sta pe re amb ajuda si Conte preguntes È EN SA respond fer. Demana QU ries de les pots BEM? ment hau , pensa què est mo EN SA així En aqu Si no és guntes. les pre

«QUÈ

Destaca aquelles activitats en què es treballen, especialment, alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de la Unesco.

FASE 2

FASE 3

Planificació

Realització

SITUACIÓ INICIAL Segur que a casa vostra teniu alguna planta col·locada en un test, ja sigui al balcó, al jardí, a la terrassa o, potser, a dins de casa. Aquestes plantes, per tal que visquin i llueixin, s’han de regar i adobar. Potser també heu vist algun recipient tancat on viuen plantes o, fins i tot, en teniu algun a casa vostra. Us heu plantejat mai com pot ser que aquestes plantes puguin viure tancades en un recipient? Com és que no cal regar-les ni adobar-les? També pot ser que penseu que és molt difícil d’aconseguir que aquestes plantes visquin i creixin. Considereu que, amb el que heu après sobre els éssers vius, podreu crear el vostre propi mesocosmos sostenible? Veureu que no és tan difícil i us sorprendran els resultats obtinguts.

FASE 142 1

Recerca d,informació

H 199

UNITAT 1 ANALITZEM L’ATMOSFERA

ÉS NOTÍCIA! 31

ÉS NOTÍCIA!

8 Què en sabem? Què en sabrem?

Observa

teu voltant!

1. L’atmosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 2. La pressió atmosfèrica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 3. Qui regula la temperatura del planeta? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 4. Com és l’aire? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 5. Els moviments de l’atmosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 6. El temps atmosfèric. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Posem ordre a tot el que has après fins ara! . . . . . . . . . . . . . . . 24 Zona experimental. La contaminació atmosfèri ca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 POSA’T A PROVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Què en sabem, dels grans científics i científiques com ara... Otto von Guericke . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Avaluar per millorar . Rúbr ica per aval uar els pòdc ats . . . . . . . . 28 Com puc aprendre més i millor? La memòria i les emocions. . . . . . . . . . . 30

32 abem? Què en s Què en sabrem?

Observa el

teu voltant!

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 1. La hidrosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 2. El cicle de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . après fins ara! . . . . . . . . . . . . . . . 40 Posem ordre a tot el que has . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 LECTURA CIENTÍFICA. «Els microplàstics» . . ral per depurar aigua . . . . . . . . . . . . 42 Zona experimental. Construcció d’un filtre natu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 POSA’T A PROVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ...

tífics i científiques com ara

Què en sabem, dels grans cien

Josefina Castellví . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

. Avaluar per millorar

p. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Rúbrica per coavaluar les tasques del treball en equi Com puc aprendre més i millor? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Per què oblidem algunes coses i d’altres no? . . . . . .

UNITAT 3 LA GEOSFERA. ROQUES I MENERALS

UNITAT 2 ANALITZEM LA HIDROSFERA

íNdEx

ÉS NOTÍCIA! 47

Observa

48 Què en sabem? Què en sabrem?

teu voltant!

1. La geosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 2. Els minerals i les roques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 3. Els minerals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 4. Les roques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 5. El cicle de les roques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Posem ordre a tot el que has après fins ara! . . . . . . . . . . . . . . . 65 LECTURA CIENTÍFICA. «La guerra del coltan» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Zona experimental. Elaborem una clau dicotòmic a per classificar roques . . . . . . . . . 67 POSA’T A PROVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Què en sabem, dels grans científics i científiq

Friedrich Mohs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ues com ara...

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Avaluar per millorar . Rúbrica per avaluar els debats en equip. . . . 72 Com puc aprendre més i millor? Com relacionem nova informació amb allò que ja sabe m? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

Observa el

teu voltant!

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 1. La cèl·lula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 2. Les funcions vitals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 3. Els cinc regnes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 4. I els virus? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . après fins ara! . . . . . . . . . . . . . . . 91 Posem ordre a tot el que has Pasteur a la ciència». . . . . . . . . . . . . . . 92 LECTURA CIENTÍFICA. «La contribució de Louis boració del iogurt. . . . . . . . . . . . . . . 93 Zona experimental. Els microorganismes i l’ela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 POSA’T A PROVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... tífics i científiques com ara Q uè en sabem, dels grans cien . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 Carl von Linné o Alexander Fleming . . . . . . . . . . . . . . Avaluar per millorar

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 Base d’orientació del funcionament del microscopi òptic Com puc aprendre més i millor? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 La planificació com a èxit en l’aprenentatge!. . . . . .

UNITAT 5 EL REGNE DE LES PLANTES

UNITAT 4 ELS ÉSSERS VIUS. ELS CINC REGNES

ÉS NOTÍCIA! 75

76 abem? Què en s Què en sabrem?

ÉS NOTÍCIA! 99

100 ? Què en sabem Què en sabrem?

Observa el teu voltant!

101

1. El regne de les plantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 2. La funció de nutrició. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 3. La funció de relació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 4. La funció de reproducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 Posem ordre a tot el que has après fins ara! . . . . . . . . . . . . . . 114 LECTURA CIENTÍFICA. «La disminució de la població d’abelles». . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Zona experimental. Dissecció d’una flor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 POSA’T A PROVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 Avaluar per millorar.

UNITAT 6 EL REGNE DELS ANIMALS

Elaboració d’una base d’orientació per avaluar un pòdcast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Q uè en sabem, dels grans científics i científiques com ara... Creu Casas i Sicart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Com puc aprendre més i millor? El cervell ideal és el que té capacitat d’adaptar-se . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120

ÉS NOTÍCIA! 121

122 abem? Què en s Què en sabrem?

Observa el

teu voltant!

123

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 1. Els animals invertebrats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 2. Els animals vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . après fins ara! . . . . . . . . . . . . . . 136 Posem ordre a tot el que has n al revés». . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 LECTURA CIENTÍFICA. «Els mamífers que neixe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 Zona experimental. Dissecció d’una sípia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140 POSA’T A PROVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... tífics i científiques com ara Q uè en sabem, dels grans cien . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 Jane Goodall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Avaluar per millorar

i per a l’informe de pràctiques. . . . . . 143 Base d’orientació per a l’elaboració d’un experiment l’emoció la base de la memòria? . . . . 144 Com puc aprendre més i millor? És

ECOSISTEMES: ELS SEUS UNITAT 7 ELEMENTS I LA SEVA DINÀMICA UNITAT 8 L’EQUILIBRI DELS ECOSISTEMES

ÉS NOTÍCIA! 145

146 Què en sabem? Què en sabrem?

Observa

teu voltant!

147

1. Els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 2. Els nivells tròfics d’un ecosistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 3. Les cadenes tròfiques i les xarxes tròfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 4. La matèria i l’energia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Posem ordre a tot el que has après fins ara! . . . . . . . . . . . . . . 155 LECTURA CIENTÍFICA. «Els incendis d’Austràl ia». . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156 Zona experimental. Efectes de la pluja àcida sobre les fulles. . . . . . . . . . . . . . . . . 157 POSA’T A PROVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 Què en sabem, de… Què en sabe m, dels ecosistemes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 Avaluar per millorar . Base d’orientació per formular una hipòtesi. . . . 159 Co m puc aprendre més i millor? Per què hem de pensar en les coses per poder-les reco rdar? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

ÉS NOTÍCIA! 161

162 em? Què en sab Què en sabrem?

Observa el

teu voltant!

163

1. Biodiversitat d’un ecosistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164 2. Les successions ecològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166 3. L’equilibri dels ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167 4. La diversitat d’ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169 Posem ordre a tot el que has après fins ara! . . . . . . . . . . . . . . 172 LECTURA CIENTÍFICA. «Ramon Margalef: el pare de l’ecologia moderna» . . . . . . . . . . . 173 Zona experimental. Creació d’una població en un bioma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 POSA’T A PROVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175 Què en sabem, de… Què en sabem, dels plàstics?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 Avaluar per millorar.

UNITAT 9 EL MEDI AMBIENT I L’ÉSSER HUMÀ

Diana d’autoavaluació de l’actitud . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179 puc aprendre més i millor? Com Per què aprendre és tan important com saber relacionar continguts?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180 ÉS NOTÍCIA! 181

182 ? Què en sabem Què en sabrem?

Observa e

l teu voltant!

183

1. El medi ambient i la situació ambiental actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 2. La gestió sostenible dels recursos de la biosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 3. La gestió sostenible de l’aigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188 4. La gestió sostenible de l’energia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190 5. La gestió sostenible dels residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191 Posem ordre a tot el que has après fins ara! . . . . . . . . . . . . . . 192 LECTURA CIENTÍFICA. «Els bacteris que es mengen el plàstic». . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193 Zona experimental. Visita a una deixalleria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194 POSA’T A PROVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194 Què en sabem de... El que es denuncia en la pel·lícula Erin Brockovi ch . . . . . . . . . . 196 Avaluar per millorar.

Diana d’autoavaluació i coavaluació del treball en equip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 Com puc aprendre més i millor? Practiquem sovint allò que aprenem! . . 198

PROJECTE COOPERATIU CREACIÓ D’UN MESOCOSMOS SOSTENIB199LE

ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT

ÉS NOTÍCIA!

PROJECTE CIENTÍFIC

UNITAT1

m e z t i l a n A L’atmosfera!

REPTE Saps si la teva escola es troba en un lloc amb contaminació atmosfèrica?

Comprensió crítica

Què opines del fet que la contaminació atmosfèrica pugui afectar la manera com aprenem i alterar el comportament ? Veus necessari activar mesures dràstiques per disminuir el trànsit rodat a la ciutat? Justifica la resposta.

UNI TAT 1

? m e b a s n e Què Què en sabrem?

Contesta aquestes preguntes amb el nombre corresponent segons quin sigui el teu cas: 1

No en sé res.

En sé alguna cosa.

La puc contestar bé.

La puc explicar.

Aquestes preguntes les respondràs en començar la unitat, a meitat de la unitat i en finalitzar-la. Quan ho facis, escriu la data. /

Saps què és l’atmosfera? Quines funcions fa en el planeta? Saps què vol dir contaminació atmosfèrica? I com et pot afectar? Sabries explicar quina relació hi ha entre no poder obrir un pot de conserva i l’atmosfera? L’aire pesa?

HO SAPS? Sabies que l’atmosfera és tan gruixuda respecte al planeta Terra com ho és la pell de la poma respecte a tota una poma? En els llibres, l’atmosfera la dibuixen molt ampla respecte al planeta Terra i ens la imaginem molt més gruixuda del que és, però no és així!

CIÈNCIA PER A TOTHOM L’aigua que no cau Una experiència per fer a familiars i amics! Agafa un got, omple’l d’aigua, col·loca-hi una cartolina al damunt que tapi bé tota l’obertura, aguanta la cartolina amb una mà i, amb l’altra, el got. Gira’l cap per avall i retira la mà que aguanta la cartolina. Mira i observa què passa! La cartolina no cau i l’aigua tampoc! En aquesta unitat aprendràs el perquè!

1 TAT UNI

Observa el teu volt ant!

• Com que no podem veure l’atmosfera, observem els fenòmens que hi tenen lloc. Entre tota la classe, feu una llista conjunta del que creieu o sabeu que hi ha a l’atmosfera:

• Creus que algun d’aquests fenòmens que has apuntat es podria dur a terme sense atmosfera? Raona la resposta.

• Saps què passaria si no hi hagués atmosfera? Per què?

• Saps per quins components està formada l’atmosfera? Feu-ne una llista entre tota la classe.

! i h om

Si l’atmosfera fos de color rosa, seria molt més fàcil recordar que estem sub mergits en un mar d’aire, igual que els peixos estan submergits tota la vida en l’aigua. Al llarg d’aquesta unitat inte ntarem veure aquest mar d’aire que ens envolta.

El planeta Terra està envoltat per una capa de gasos i partícules. Aquesta barreja rep el nom d’atmosfera. Es va formar quan es va crear el planeta Terra, fa uns 4.500 milions d’anys, però ha anat evolu cionant a partir dels fenòmens geològics de la Terra, els éssers vius que hi han sorgit i la hidrosfera. Aquesta barreja de gasos i partícules que formen l’atmosfera l’anomenem aire. La major part dels gasos de l’atmosfera tenen una composició constant, com ara el nitrogen (78 %) i l’oxigen (21 %). En canvi, els components de l’1 % restant, com les partícules en suspensió (pol·len, partícules de la combustió, etc.) o el vapor d’aigua, varien la seva composició.

diòxid de carboni, argó, vapor d’aigua, partícules en suspensió i altres gasos

78 % nitrogen 21 % oxigen

UNI TAT 1

1. L’ATMOSFERA • T’ha passat mai que se t’ha escapat un globus i ja no l’has pogut agafar? O has vist mai que li hagi passat a algú? Explica-ho. • Per què creus que passa això? Passa amb tots els globus?

Pensa

i respon

Com en el cas de totes les substàncies que hi ha al planeta, els gasos que formen l’atmosfera tenen masses diferents; és a dir, alguns són més densos i d’altres són més lleugers. El que passa amb els globus que s’enlairen és el mateix que passa quan tires objectes a l’aigua: n’hi ha que suren i n’hi ha que s’enfonsen. La peça de ferro té una densitat de 7 g/cm3 i l’aigua té una densitat d’1 g/cm3; com que la densitat del ferro és més gran, s’enfonsa. En canvi, la peça de suro té una densitat més baixa que l’aigua, (0,8 g/cm3), i, per tant, sura.

1. L’aire de la superfície terrestre té una densitat d’1,2 g/L. Com deu ser la densitat del globus d’heli que s’enlaira: més alta, més baixa o igual que la de l’aire? Raona la resposta.

Els gasos que hi ha a l’atmosfera se situen així: els més densos, com l’oxigen i el nitrogen, a les capes més properes a la superfície terrestre i els menys densos, com l’heli i l’hidrogen, a les capes més altes. Aquesta distribució en cinc capes diferents és deguda a la força de la gravetat que fa la Terra.

1 TAT UNI

CAPES DE L’ATMOSFERA

EXOSFERA

A partir de 500 km

TERMOSFERA

500 km (aurores polars) 80 km (meteorits) 50 km

MESOSFERA

ESTRATOSFERA 12 km (ozó)

TROPOSFERA

TERRA

UNI TAT 1

posa-ho en pràctica!

ITATS A CTIV LS IC IN IA

2. Per recordar els noms de les capes de l’atmosfera, les pots relacionar amb un fenomen

important que passi en cada una. Fixa’t en l’esquema de la pàgina 11 i, si et cal, busca informació.

EXOSFERA TERMOSFERA MESOSFERA ESTRATOSFERA TROPOSFERA

Has sentit a parlar mai del forat de la capa d’ozó? Investiga què és l’ozó.

• L’ozó de la capa d’ozó s’anomena ozó estratosfèric. A quina capa trobarem, doncs, el forat de la capa d’ozó?

• Busca informació i explica per què s’utilitza l’expressió «forat de la capa d’ozó» si realment no hi ha cap forat.

• Quines són les causes que han provocat la disminució de l’ozó estratosfèric?

•

Quina és la funció de la capa d’ozó? Per què és tan important?

E ITAT D A CTIV UPAMENT NVOL DESE

Saps què és l’ozó troposfèric? Investiga per què es considera que és un contaminant de l’atmosfera.

funcions s e l e d Una s osfera é RS de l’atm E LS ÉSS NS E R I G PROTE ADIA CIO R S E L VIUS DE VES DE LA NOCI SOLAR . Ó I C A I D RA

1 TAT UNI

2. LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA Tots els gasos de l’atmosfera són matèria i, com a tal, tenen una massa.

• Creus que el fet de tenir-los damunt del cap, al costat del cos, per tot arreu ens provoca un pes que hem de suportar? Parleu-ne entre tots els companys i companyes.

• Després de fer l’experiment de l’apartat «Ciència per a tothom» (pàgina 8), sabries explicar per què no cau l’aigua? • Si poguéssim fer un forat al fons del got quan està capgirat, què passaria? Per què?

el pes Efectivament, és lumna que fa tota la co volta, d’aire que ens en PRES que s’anomena ICA. SIÓ ATMOSFÈR

Pensa

i respon

• A casa, has fet mai un foradet en algun recipient quan està capgirat? • Qui és el responsable que no caigui l’aigua del got (o el flam del recipient)?

5. Per entendre-ho encara mi-

llor, dibuixa l’aigua de dins el got i l’aire de fora. Dibuixa partícules rodones per simular les dues substàncies (recorda que, en els sòlids, les partícules estan molt juntes; que, en els líquids, també estan juntes, però una mica més desordenades, i que, en els gasos, estan molt separades).

6. Completa aquest text per resumir l’experiment: L’

de dins el got fa una

que hi ha sota el got. L’ i també damunt del

de fora fa

sobre el got, en totes direccions,

que hi ha sota el got. Si aquestes

paper no puja ni baixa i, per tant, l’ Si fem un forat a la base del se suma a la pressió de l’ l’aigua

a les parets del got i, també, al

són iguals, el

no pot caure. , hi entra

, i la pressió de l’

; per tant, ara la pressió és més

i per això

UNI TAT 1

Pensa

Quan obrim un calaix buit i diem que «no hi ha res», és cert?

i respon

Ara que ja sabem que l’aire és per tot arreu i que exerceix una força que anomenem pressió atmosfèri ca, podem afirmar que buit no vol dir ‘que no hi ha res’, ja que el calaix és ple de gasos i partícules en suspensió. El buit és una altra cosa! On has sentit a dir l’expressió fer el buit? Per als científics i científiques, el buit és l’absència total de matèria o la presència de molt poca densitat de matèria, com la que hi ha, per exemple, en l’espai interestel·lar o en un lloc o en un envàs del qual hagin extret pràcticament tot l’aire o altres gasos.

Experimenta-ho!

i enganxa-la a una camés grossa que trobis— Agafa una ventosa —la c, pots aixecar la afant la ventosa pel màne Ag te. jec ob re alt un a dira o at a la ventosa? cadira o l’objecte enganx gui aixecar el pes e un objecte tan petit pu qu r lica exp t po es m Co

d’una cadira? ests que tenen un conservar aliments d’aqu r pe t po un ix ue seg on Ac , treure tot l’aire. es pot fer el buit; és a dir èmbol a través del qual ? obrir la tapa. Pots fer-ho • Treu tot l’aire i intenta a de plàstic d’una no puguis aixecar una tap Com es pot explicar que at un buit, el buit no que, si a dins hi hem cre nsa Pe ? tita pe tan ssa ma fer res. és res i, per tant, no pot a? Per què? recipient. Pots obrir la tap el en e air r tra en ixa de • Ara, no es ces que actuen perquè s que representin les for txe fle b am uix r-la dib de un po r forces pe En un full a part fes resenti com actuen les rep e qu ma ue esq un , sprés pugui obrir la tapa, i, de obrir tan fàcilment.

posa-ho en pràctica! 8. Fixa’t en el globus del dibuix i en les fletxes, que representen la pressió que fa l’aire de dins cap enfora. Si el globus no creix ni es fa petit, dibuixa amb fletxes com serà la pressió atmosfèrica cap al globus.

• Pensa en altres situacions en les quals la pressió atmosfèrica tingui un paper important i parleu-ne a la classe.

1 TAT UNI

9. Has begut mai utilitzant una canyeta? Fes, al costat del dibuix, un esquema del sistema got-aire-ca-

nya i dibuixa amb fletxes quins elements fan pressió i qui és el responsable que l’aigua pugui pujar fins a la boca.

10. Contesta si les afirmacions següents sobre l’atmosfera són vertaderes (V) o falses (F): V

a) L’atmosfera és formada només per gasos. b) El gas més abundant de l’atmosfera és el nitrogen. c) Els gasos que formen l’atmosfera són l’oxigen i el nitrogen. d) L’ozó és un gas en molt baixa proporció, però molt important. e) La troposfera és menys densa que l’exosfera. f) Els globus d’heli s’enlairen perquè la seva densitat és més baixa que la de l’aire.

11. Contesta: a) La Terra, és l’únic planeta que té atmosfera? Si no és així, escriu altres astres que també en tinguin.

b) Quan es va formar l’atmosfera? Era igual que la que tenim ara? Si no és així, per què ha canviat?

c) Escriu el nom de tots els gasos que formen l’atmosfera, de més a menys proporció.

d) Escriu el nom de les capes de l’atmosfera, de més a menys densitat.

ar per ent per contest m o m n o b n u artat És guntes de l’ap re p s le p co n M?». sego UÈ EN SABRE Q ? M E B A S N «QUÈ E

No et preocupis si no pots escriure un 4 en totes les preguntes. ENCARA ENS FALTA MOLT PER APRENDRE!

UNI TAT 1

3. QUI REGULA LA TEMPERATURA DEL PLANETA? Què passaria amb la temperatura del planeta si no hi hagués atmosfera? Doncs que la Terra estaria a –18 °C, cosa que no permetria l’existència d’aigua líquida i no hi hauria vida tal com la coneixem. De qui o de què rep energia la Terra? Recorda que la quantitat d’energia serà més gran com més a prop dels 90 °C sigui l’angle d’incidència de la llum del Sol respecte de la Terra. La superfície de la Terra s’escalfa després d’absorbir l’energia solar i allibera a poc a poc l’escalfor a l’atmosfera per conducció; és a dir, s’escalfa de la mateixa manera que ho fa una forquilla de metall si la deixem damunt una paella calenta.

12. Observa la imatge i reflexiona:

Si la radiació solar ha pogut travessar tota l’atmosfera (1), per què quan aquesta radiació rebota a la superfície de la Terra no pot tornar a travessar del tot l’atmosfera (2) i una part de la radiació és retinguda (3) i torna cap a la superfície del planeta?

Aquesta é una seg s, doncs, ona func ió l’atmosfe ra: REG de LA TEM ULAR PER PLANET ATURA DEL A L’AIGUA I FER QUE PUG EN EST UI ESTAR AT LÍQU ID.

1 2

Aquest fenomen permet que la superfície de la Terra no perdi tota la calor que ens arriba del Sol i que es mantingui a una temperatura mitjana de 14 °C; això es coneix com a efecte d’hivernacle natural.

resol el repte en equip! Com a conclusió, responeu a les qüestions i proposeu quatre mesures per frenar aquest procés: • Per què en l’actualitat aquest efecte d’hivernacle s’està intensificant? Per què això porta associat l’anomenat canvi climàtic del planeta Terra? • Busqueu informació i responeu a aquestes preguntes: – Quins gasos provoquen l’efecte d’hivernacle natural? – Hi ha un augment d’aquests gasos a l’atmosfera? – Quines són les fonts d’emissió d’aquests gasos? – Quins compromisos individuals i col·lectius podem adoptar per revertir el problema del canvi climàtic?

1 TAT UNI

4. COM ÉS L’AIRE?

Pensa

• Què li passa a l’aire de l’atmosfera quan s’escalfa? Per respondre, pensa exemples que hagis vist al teu voltant de quan l’aire s’escalfa i pensa què passa. Entre tota la classe, apunteu un parell d’exemples:

i respon

• Podeu trobar alguna característica comuna a tots els exemples que han sortit a la classe? Apunta-la:

• Com que no podem veure l’aire, tenim dificultat per pensar i raonar sobre aquest tema. Prova d’imaginar-te que el veiem igual que podem veure l’aigua… Què creus que passa quan escalfem l’aire que està en contacte amb la superfície terrestre? (Pensa com s’eleven els globus aerostàtics.)

Si heu pogut arribar a la conclusió que quan l’aire s’escalfa puja o ascendeix i que, per contra, l’aire fred baixa o descendeix, enhorabona! Si no és així, no passa res. Continuem pensant-hi una mica més!

• Tal com has vist a la pàgina 10, la peça de ferro s’enfonsa en l’aigua perquè la densitat del ferro és superior a la de l’aigua. T’has fixat mai on estan col·locats els aparells d’aire condicionat? Arran de terra o més amunt? Per què?

• Si sempre estan col·locats així, deu ser per algun motiu! Completeu, entre tota la classe, aquesta conclusió: Si a l’atmosfera hi ha una massa d’aire més calenta que la resta, com que és densa, és

. Si a l’atmosfera hi ha una massa d’aire més freda que la resta, com que densa,

13.

En els pots d’aerosol hi ha una etiqueta que adverteix que no es poden escalfar. Això és així perquè a dins del pot metàl·lic els gasos no es poden escapar i pujar a les capes altes. Aleshores, què podria passar si l’escalfem? Observa la imatge, que t’ajudarà a entendre la situació i explica què creus que passarà.

UNI TAT 1

5. ELS MOVIMENTS DE L’ATMOSFERA • Pensa alguna situació en la qual podries afirmar que l’atmosfera es mou. Comenteu amb els companys i les companyes de classe els diferents exemples.

Pensa

i respon

• On creus que l’atmosfera és més freda: a les regions de la zona equatorial o a les regions polars?

• On creus que l’atmosfera és més freda: a la part superior de la troposfera o a la part on som nosaltres, en contacte amb la superfície del planeta?

r entendre Aquestes preguntes són importants pe els moviments de l’atmosfera. PRIMER MOVIMENT La diferència de temperatures de l’atmosfera fa que la densitat de l’aire sigui diferent segons la zona i que, per tant, les masses d’aire més calent pugin i desplacin les fredes, que, com que són més denses, descendeixen. Fes un esquema d’aquest moviment:

SEGON MOVIMENT Quan una massa d’aire ascendeix, deixa darrere seu un espai sense tants gasos i, per tant, amb poca pressió atmosfèrica. En canvi, quan va baixant, s’acumulen més gasos i genera una zona amb més pressió atmosfèrica. L’aire sempre circula de la zona d’alta pressió cap a la zona de baixa pressió; d’aquesta manera, es forma el vent. Fes un esquema d’aquest moviment:

La rotació de la Terra fa que la circulació de les masses d’aire a l’atmosfera sigui una mica més complicada del que seria si la Terra estigués immòbil. En el nostre hemisferi, els vents es desvien cap a la dreta i, a l’hemisferi sud, ho fan cap a l’esquerra.

1 TAT UNI

Alta Polar Front Polar lula Cèl· r o P la C èl ·l Fe de ula rr el

ls, nts principa Els movime l·lules de con anomenats cè a st e en d’aqu vecció, actu manera:

Aire fred descendent Alta pressió Aire calent ascendent Baixa pressió

Llevants

Aire fred descendent Alta pressió

60°

Vents

Cèl·l ula de Had ley

30°

dominants de l’oest (del SW)

Zona de calma equatorial

Aire calent ascendent Baixa pressió

Dominants de l’oest (del NW) 30°

Vents

la ·lu èl e el C d r r Fe

·lula Cèl e d y le Had

0°

Aire fred descendent Alta pressió

60°

Llevants Cèl·lu la Polar

Front Polar Alta Polar

Aire calent ascendent Baixa pressió Aire fred descendent Alta pressió

Aquestes masses d’aire, a part de tenir diferent temperatura, poden variar en una altra magnitud. Saps quina és? Efectivament, la quantitat de vapor d’aigua que transporta una massa d’aire també varia. El vapor d’aigua arriba a l’atmosfera a causa de l’evaporació de l’aigua dels rius i dels mars, però, en funció de la temperatura, la massa d’aire pot contenir més vapor d’aigua o menys.

posa-ho en pràctica! 14. Observa el dibuix de l’activitat 13. Si fossin masses d’aire, quina creus que podria contenir més partícules de vapor d’aigua? Per què?

• I quina massa d’aire creus que tindrà més humitat: la formada sobre un oceà o la que s’ha format sobre un continent? Per què?

• Si hi penses una mica, tu mateix pots donar solucions a les qüestions que planteja la ciència: Les masses d’aire marítimes són Les masses d’aire càlides són Les masses d’aire, com més a prop de l’equador, tenen

humides que les continentals. humides que les masses d’aire fredes. temperatura

que les que hi ha a prop dels pols.

UNI TAT 1

6. EL TEMPS ATMOSFÈRIC 15. Per què creus que és tan important conèixer els moviments de l’atmosfera, la circulació de l’aire

i les característiques de les seves masses? Entre tots, feu una llista de les activitats que es poden fer millor si es coneix el temps atmosfèric.

Aquesta llista no s’acaba mai. Cada dia, milions de persones a tot el món consulten les prediccions que fan els meteoròlegs i les meteoròlogues sobre el temps atmosfèric que farà en un determinat lloc i en una hora determinada. De tots els fenòmens meteorològics que es produeixen a l’atmosfera, els que més ens interessen de preveure són les precipitacions, els núvols i el vent, ja que poden afectar, en diversa mesura, les nostres activitats diàries. Aquesta previsió pot evitar, fins i tot, grans catàstrofes.

» La formació de fronts Recorda com es desplacen les masses d’aire per l’atmosfera! Quan dues masses d’aire entren en contacte, estan a diferent temperatura i contenen una quantitat d’humitat diferent, aleshores es produeixen la majoria de fenòmens meteorològics i canvis de temps.

La zona de contacte de dues masses d’aire de característiques diferents s’anomena front.

Tipus de fronts:

Direcció del front

Front fred Aire càlid

Aire fred

ront fred. Quan una massa d’aire fred avança i em •F peny amunt la massa càlida, tot el vapor d’aigua que conté la massa d’aire càlida forma grans núvols que produeixen precipitacions intenses. ront càlid. Quan una massa d’aire calent avança •F i empeny la massa d’aire fred, l’aire calent, menys dens, llisca suaument per sobre l’aire fred i això provoca la condensació del vapor d’aigua en núvols horitzontals que produeixen precipitacions suaus.

Direcció del front

Front càlid

Aire càlid Aire fred

16. En els mapes meteorològics, els fronts es representen així. A quin tipus correspon cada dibuix?

ifletxes i dels sem La direcció de les . on avança el front cercles indica cap

1 TAT UNI

Recorda que les masses d’aire exerceixen pressió atmosfèrica…

• Quan l’aire fred descendeix, ja hi ha pressió atmosfèrica, i a aquesta s’hi suma la pressió que fa aquest aire fred en baixar. Això dona lloc a una zona amb alta pres sió atmosfèrica anomenada anticicló (A), formada per remolins d’aire que es formen amb les altes pressions. Sol generar temps estable i sense precipitacions. • Quan l’aire calent ascendeix, darrere seu es crea una zona de baixes pressions anomenada cicló o depressió (D), formada per remolins d’aire que es formen amb les baixes pressions. Sol portar temps nuvolós i precipitacions.

17. En els mapes meteorològics, els anticiclons i les depressions es representen així. A què correspon cada dibuix?

D D D

Les lletres A i D representen el centre de l’anticicló i de la depressió, respectivament, i, per tant, les zones de màxima o mínima pressió. Les línies són les isòbares, les quals uneixen els punts amb la mateixa pressió atmosfèrica.

D A

» Els núvols i les precipitacions Els núvols els podem veure a diferents alçades de la troposfera i tenen moltes formes diferents. Parleu amb els companys i les companyes sobre experiències relacionades amb els núvols o sobre les formes que heu vist. Sabeu el nom d’alguns tipus de núvols?

18. Completa: a) De què és fet un núvol?

És molt important que, abans de respondre, pensis una bona estona per poder entendre les precipitacions. Si has respost que és format de vapor d’aigua, pensa si el vapor d’aigua el pots veure. Oi que no?, com tampoc no podem veure ni l’oxigen, ni el nitrogen ni l’heli. b) Llavors, de què són fets els núvols? Els núvols són gotes d’aigua provinents de la condensació del vapor d’aigua o de cristalls de gel. És a dir, els núvols són formats per aigua en estat líquid o sòlid.

UNI TAT 1

19. Completa el text: Com ja has vist en la pàgina 19, quan l’aire de l’atmosfera conté menys vapor d’aigua (humitat) és quan l’aire és Quan aquesta massa d’aire fred se satura, ja no hi cap més vapor d’aigua. Aleshores diem que la humitat relativa és del 100 %. Què creus que passarà?

És el mateix fenomen que passa en una classe quan tenim les finestres tancades i fa estona que som a dins: els vidres s’entelen. El vapor d’aigua canvia d’estat i passa a líquid. A l’atmosfera, quan passa això, es formen els núvols. Aquesta imatge ens mostra alguns núvols que podem observar a l’atmosfera. Fixa’t que n’hi ha de blancs i de més grisosos. De què depèn que un núvol sigui més clar o més fosc? És evident que no hi ha dos núvols iguals, i la seva massa pot ser de centenars de milers de quilograms (300.000 kg); fins i tot hi ha cumulonimbus que poden pesar 15.000.000 kg o més!

Núvols

Nivell alt (per sobre de 6.000 m)

Cirroestrats

Cirrocúmuls

I, per què no cauen? Quant creus que pot arribar a pesar un núvol com el cumulonimbus de la imatge?

Cirrus

Nivell mitjà 2.000 m a 6.000 m

Altoestrats

Quan les gotetes d’aigu a o cristalls pesen més que l’aire que les envolta, cauen en form a de precipitacions.

Altocúmuls Estratocúmuls

Nimboestrats

Estrats

Nivell baix (0 a 2.000 m) Cúmuls

Cumulonimbus

20. Entre tota la classe, elaboreu hipòtesis per explicar el motiu pel qual els núvols no cauen. Després, compareu les vostres hipòtesis amb les explicacions del professor o de la professora.

1 TAT UNI

posa-ho en pràctica! 21. Busca els principals tipus de precipitacions i després fes una llista amb el nom, les

condicions atmosfèriques necessàries perquè es produeixin i una definició de cada una.

22. Algunes de les tempestes que porten associades precipitacions són molt intenses i afecten zones geogràfiques extenses; aquestes tempestes reben un nom propi. De quin tipus de tempestes parlem? Posa’n un parell d’exemples i explica les seves característiques i les conseqüències que van tenir.

La meteorologia és la ciència que estudia l’estat del temps atmosfèric, l’atmosfera i els fenòmens que s’hi produeixen, i que permet fer prediccions per mitjà d’una sèrie d’instruments destinats a mesurar i a enregistrar dades, els quals habitualment estan instal·lats en una estació meteorològica.

23. Per parelles, feu una cerca sobre aquests instruments i ompliu la taula: Nom de l’instrument

ACTIVITAT D’ESTRUCTU RA CIÓ

Dibuix

Variable que mesura

Unitats amb què mesura

Altres característiques

24. Que ha de tenir l’aire que respires per ser considerat aire contaminat? Per què hi ha llocs del planeta en què l’aire està més contaminat que d’altres? Raona la resposta.

UNI TAT 1

POSEM ORDRE A TOT EL QUE HAS APRÈS FINS ARA! 25. Ordena els conceptes següents i escriu-los en els requadres corresponents per posar ordre a l’atmosfera.

atmosfera • capes • troposfera • exosfera • protecció contra les radiacions • mesosfera estratosfera • termosfera • fenòmens atmosfèrics • gasos • nitrogen • oxigen capa d’ozó •diòxid de carboni • regulació de la temperatura • raigs UVA

fa funcions com ara la

està distribuïda en

és una capa de

com ara

que són

s’hi produeixen

hi ha la

que filtra els

1 TAT UNI

Zona experimental La contaminació atmosfèrica Ara que tenim tanta informació de l’atmosfera i de com es for men alguns dels fenòmens més importants que hi tenen lloc, hem de saber que les nostres activitats alteren la composició quí mica i les propietats físiques de l’atmosfera i fan que els éssers vius que hi vivim estiguem en perill!

Pensa i elabora una llista d’activitats que fem que contaminen l’atmosfera i explica de quina manera la contaminen:

A CTIVIT A D’APLIC T A CIÓ

Activitat

Com contamina l’atmosfera?

Per fer tote s les activit ats de la llista, segurame nt cal cre mar combustib les fòssils (e n cotxes, vaixells, c amions, c alefaccio centrals e ns, lèctriques , fàbrique s , En fer aq etc.). uestes ac tivitats s’alliberen gasos, pa rtícules líquides i partícule s sòlides que van a parar a l’atmos fera.

2. Els problemes per a la salut que això comporta són molts. Al llarg de la unitat ja n’has estudiat dos. Quins? Recorda’ls i fes-ne un resum breu:

Altres efectes de la contaminació són la formació de pluja àcida i les partícules en suspensió.

3. Torna a llegir l’article de la pàgina 7. De ben segur

que ara l’entens molt millor. I sí, les partícules en suspensió es relacionen amb moltes malalties, entre les quals hi ha les respiratòries. Les partícules més nocives són les més petites, ja que poden travessar les venes i les artèries i anar a parar a la sang, als òrgans i al cervell.

4. Com que és un tema molt impor

tant, hi ha molts webs que ens infor men de l’estat de l’aire a les ciutats de tot el món. Consulta’n alguns. Trobaràs les adreces en el teu espai personal.

Però, per sensibilitzar-nos davant aquest problema, el més important és poder veure’l !

Trobaràs l’adreça d’alguns llocs web que informen de l’estat de l’aire en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNI TAT 1

Experiment per veure la contaminació atmosfèrica Material necessari

•D ues plaques de Petri •P aper quadriculat •C ola i tisores • Vaselina

Què has de fer? 1. Amb la base d’una de les plaques fes dos cer cles en el full quadriculat i anota el nombre de quadradets que conté cada cercle. 2. Retalla els cercles i enganxa’ls dins de cada placa. 3. Impregna les plaques amb vaselina. 4. Deixa una de les plaques en un lloc on la con taminació atmosfèrica sigui elevada: per exem ple, en un lloc amb molt trànsit de vehicles. 5. Deixa l’altra placa en un lloc on hi hagi menys contaminació: per exemple, en un parc i amb poc trànsit. 6. Al cap d’una setmana, compta les partícules que han quedat adherides en cada placa. 7. Si hi ha moltes partícules, compta les que hi ha en un quadradet i en quatre quadradets més. Aleshores fes la mitjana aritmètica per saber el nombre de partícules que hi ha per quadradet. 8. Finalment, multiplica el nombre obtingut pel nombre de quadradets del cercle.

Conclusions

ctius 1. Quins compromisos individuals i col·le

uesta situació?

penses que es poden adoptar davant d’aq

1 TAT UNI

» POSA’T A PROVA 1. Observa la imatge d’aquest instrument digital. Què mesura? Amb quines unitats?

Què volen dir? Què passaria si fóssim en una habitació i la humitat fos del 100 %? Raona la resposta.

2. Observa aquest gràfic i, a partir del que has après en la unitat, respon. Abans de contestar, però, llegeix la base d’orientació per llegir gràfics, que tens en el teu espai personal.

Altitud (km)

a) Quin títol posaries a aquest gràfic?

b) Quines variables relaciona el gràfic?

Everest 8.85 km 250 mmHg (PO2 53 mmHg)

Pressió mitjana a nivell del mar 760 mmHg (PO2 160 mmHg)

c) Aquestes variables, són directament proporcionals o inversament proporcionals? Pressió atmosfèrica (mmHg)

d) On hi ha més pressió atmosfèrica: en un poble situat a la costa, o en un poble de muntanya situat a 2.000 metres d’altitud? Per què?

e) Segons el gràfic, a 25 km d’altitud, quina pressió atmosfèrica hi ha? A què és degut?

3. Avui dia hi ha estacions meteorològiques automàtiques que ens donen informació en temps real.

Les dades que recullen es poden consultar en diferents pàgines d’internet, com Meteoclimatic. Busca una d’aquestes estacions i consulta les dades de l’estació més propera a la teva escola, mira les dades d’avui i omple la taula. Fixa’t bé en les unitats en què has d’expressar les mesures. Lloc

Temperatura

Humitat

Vent

Pressió

Precipitacions

Trobaràs una base d’orientació per llegir gràfics en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNI TAT 1 QUÈ EN SABEM, DELS GRANS CIENTÍFICS I CIENTÍFIQUES COM ARA...

OTTO VON GUERICKE En grups de dos o tres companys i companyes busqueu informació sobre aquest personatge (biografia, per què va ser rellevant, descobriments relacionats amb el tema tractat en la unitat, anècdotes, etc.) i prepareu l’entrevista que li faríeu. Enregistreu l’entrevista i elaboreu un pòdcast. Podeu fer-lo per mitjà del programa informàtic Audacity, que s’u ti litza per gravar i editar àudios. Després, escolteu els diversos pòdcasts a classe i voteu el que us agradi més. També podeu ferne difusió a través del blog, el web de l’escola, etc.

MOLT IMPORTANT! Abans de començar a fer el vostre pòdcast, heu de llegir els criteris d’avaluació de la rúbrica de sota. Així coneixereu les expectatives de qualitat sobre la tasca. Després, podreu avaluar-vos vosaltres mateixos o avaluar els companys i, més endavant, quan sigueu experts en rúbriques, podreu participar en la creació d’una d’aquestes.

Ava l u a r p e r m i l l o r a r rúbrica per avaluar els pÒdcasts e x p e r t ava n ç at aprenent n o v e l l pes 4 3 2 1 % Elaboració de les normes, les responsabilitats i els compromisos del grup

Tots els membres del grup hem establert les normes, les responsabilitats i els compromisos de manera àgil, amb total consens i amb un resultat molt clar.

Tots els membres del grup hem concretat les normes, les responsabilitats i els compromisos de manera prou satisfactòria.

Tots els membres del grup hem necessitat el suport i l’ajut del docent per poder acabar de concretar les normes, les responsabilitats i els compromisos.

Ens ha quedat pendent poder concretar les normes, les responsabilitats i els compromisos tot i la intervenció del docent.

Tots els membres del La major part dels Participació en membres del grup la redacció de les grup hem participat molt activament en hem participat en tasques del grup

Hem tingut dificultats en l’elaboració i la redacció de les tasques que calia fer a causa de l’escassa participació de bona part dels membres del grup.

Han quedat per definir les tasques que calia fer a causa de la poca participació dels membres del grup en la seva elaboració i redacció.

l’elaboració i la redacció de les tasques que ha calgut fer.

Tots els membres del grup hem dut a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de manera eficient i satisfactòria i en el termini fixat.

La major part dels membres del grup hem dut a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de manera prou satisfactòria i en el termini fixat.

A la major part dels membres del grup ens ha costat dur a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de manera prou satisfactòria i algunes les hem fet fora del termini fixat.

Als membres del grup ens ha estat impossible dur a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de manera prou satisfactòria en el termini fixat.

L’àudio és creatiu i original i motiva l’audiència a continuar investigant sobre el tema tractat.

L’àudio és menys creatiu i menys original, però motiva l’audiència a continuar investigant sobre el tema tractat.

L’àudio és poc creatiu i poc original. L’audiència es mostra indiferent i no té interès per continuar investigant sobre el tema tractat.

L’àudio no és original ni creatiu. Es poden trobar materials molt semblants a internet.

El tema està molt ben documentat, el contingut es presenta amb una seqüència lògica i al final inclou conclusions.

El tema està ben documentat, el contingut es presenta amb una seqüència lògica i al final inclou conclusions, però té mancances en algun dels aspectes.

El tema està poc documentat, el contingut es presenta amb una seqüència poc lògica i al final inclou poques conclusions.

El tema està molt poc documentat, el contingut es presenta amb una seqüència sense lògica i al final falten conclusions.

Llenguatge utilitzat i recursos lingüístics

El tema tractat s’exposa amb molta claredat i el llenguatge i els recursos lingüístics es fan servir de manera excel·lent.

El tema s’exposa amb claredat i el llenguatge i els recursos lingüístics s’utilitzen correctament.

El tema s’exposa amb poca claredat, el llenguatge és correcte però s’utilitzen pocs recursos lingüístics.

El tema s’exposa amb poca claredat, el llenguatge és poc correcte i s’utilitzen pocs recursos lingüístics.

Aspectes tècnics

El pòdcast té una producció excel·lent i inclou aquests quatre requisits: – Hi ha música de fons. – El volum de veu és adequat. – La qualitat de l’àudio és bona. – El temps és l’estipulat.

El pòdcast té una producció correcta i inclou aquests quatre requisits, però n’hi ha un que presenta deficiències: – Hi ha música de fons. – El volum de veu és adequat. – La qualitat de l’àudio és bona. – El temps és l’estipulat.

El pòdcast té una producció deficient i inclou aquests quatre requisits, però n’hi ha dos que presenten deficiències: – Hi ha música de fons. – El volum de veu és adequat. – La qualitat de l’àudio és bona. – El temps és l’estipulat.

El pòdcast té una producció molt deficient pel que fa a aquests quatre requisits o bé en falta algun: – Hi ha música de fons. – El volum de veu és adequat. – La qualitat de l’àudio és bona. – El temps és l’estipulat.

Hem entregat el pòdcast dins del termini i d’acord amb la forma establerta.

Hem entregat el pòdcast amb un dia de retard però d’acord amb la forma establerta.

Hem entregat el pòdcast amb dos o més dies de retard i sense tenir en compte la forma establerta.

No hem entregat el pòdcast o ho hem fet sense tenir en compte la forma establerta.

Creativitat i originalitat

Continguts

Termini i forma de lliurament del pòdcast

1 TAT UNI

Compliment dels rols assignats

10 %

25 %

20 %

25 %

UNI TAT 1

Com puc aprendreILLOR? MÉS I M

La memòria i les emocions Intenta recordar alguna cosa que vas aprendre quan tenies sis o set anys. Pensa una estona i escriu-la. Explica els detalls que recordis.

Després, els alumnes que vulgueu, podeu llegir en veu alta els vostres records. Intenteu trobar algun aspecte en comú en totes les explicacions. Pot ser que en la majoria de records hi hagi una emoció associada a allò que vau aprendre?

La nostra memòria és selectiva, el nostre cervell emmagatzema la informació important i oblida fàcilment la que no té interès. Si vols recordar millor uns determinats aprenentatges, intenta relacionar-los amb alguna emoció, perquè el cervell tria què vol recordar tot associant-hi emocions. Això et permetrà recordar més i millor! Com ho puc fer? Segurament al principi no et serà fàcil, però, si practiques una mica, et serà útil tota la vida. Per exemple, pensa una cosa que has après en aquesta unitat i escriu-la:

I, ara, pensa alguna emoció amb què la puguis relacionar: Què vas sentir quan vas sortir al pati amb els companys i companyes, quan vas fer el taller a casa amb algun parent i us ho vau passar bé junts, quan vas demanar material a algú especial, quan no vas poder fer l’activitat proposada perquè va ploure, per exemple… Tot això t’ajudarà a recordar. També pots inventar-te una cançó per recordar els conceptes. Hauràs de trobar el mètode que et funcioni millor a tu.

! s l a u g i s l l e v r i ha dos ce

no h

im cop r tercer i últ Contesta pe t s de l’aparta les pregunte ABREM?». ? QUÈ EN S M E B A S N E «QUÈ

pondre amb un 3 o un 4 a totes En aquest moment hauries de res cal. què pots fer. Demana ajuda si et les preguntes. Si no és així, pensa

ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT

ÉS NOTÍCIA!

PROJECTE CIENTÍFIC

UNITAT2 La Hidrosfera! m e z t i l a n A lors

els set co La llacuna de Bacalar o d de Yucatán (MèSituada al sud de la península km, la llacuna de xic), i amb una llargada de 63 otes al voltant Bacalar està formada per set cen picals. dels quals creixen manglars tro s subterraL’aigua hi arriba a través de riu os colors que té. nis, i criden l’atenció els divers hi ha a la terra, a Això es deu als minerals que té el llac i a la inles diferents profunditats que i ref lecteixen. tensitat dels raigs de sol que s’h d’aquest llac Però el tresor més important ues, actualment són els estromatòlits, unes roq tocar, imprescinprotegides i que no es poden

de la vida a la dibles per conèixer l’evolució Terra. ns de cèl·luEls estromatòlits són agrupacio ls, al seu torn, les que formen colònies, les qua Són els responformen aquesta bioconstrucció. a d’oxigen i, per sables de la producció massiv duir a l’atmosfetant, dels canvis que es van pro al planeta. ra i que van fer possible la vida 9.000 anys Els més joves tenen més de en arribar fins i d’antiguitat i els més antics pod t llac és un dels tot als 350 milions d’anys. Aques en observar. pocs llocs del planeta on es pod

Comprensió inferencial

• Quina relació hi ha entre

els estromatòlits i la vida humana al planeta Terra? • D esprés de respondre a la primera pregunta, quin altre títol proposaries per a la lectur a?

UNI TAT 2

? m e b a s n e Què Què en sabrem?

Contesta aquestes preguntes amb el nombre corresponent segons quin sigui el teu cas: 1

No en sé res.

En sé alguna cosa.

La puc contestar bé.

La puc explicar.

Aquestes preguntes les respondràs en començar la unitat, a meitat de la unitat i en finalitzar-la. Quan ho facis, escriu la data. /

Saps què és la hidrosfera? Saps quines funcions fa en el planeta? Saps què és la petjada hídrica i què vol dir? Sabries explicar com va aparèixer l’aigua en el planeta? Coneixes la distribució de l’aigua en el planeta?

HO SAPS? Per aconseguir un ou de gallina són necessaris 300 litres d’aigua; per fabricar uns pantalons texans, en calen uns 2.500 litres, i, per obtenir un quilo de carn de vaca, en fan falta més de 15.000 litres. El volum d’aigua dolça necessari per elaborar o aconseguir un producte s’anomena petjada hídrica.

CIÈNCIA PER A TOTHOM Els vasos comunicants Agafa tres gots o tres envasos de vidre transparent i posa’ls l’un al costat de l’altre. Tot seguit, omple d’aigua els dos dels extrems fins a la meitat i deixa buit el del mig. A continuació, afegeix algunes gotes de colorant alimentari de diferent color en els que tenen aigua. Enrotlla paper absorbent (de cuina) i uneix els gots o envasos tal com es veu en el dibuix de sota. Al cap de poca estona observaràs que el paper absorbent comença a tenyir-se de color i que, posteriorment, hi ha aigua en el got del mig. L’experiment s’haurà acabat quan vegis que hi ha la mateixa quantitat d’aigua en els tres gots o envasos. De quin color és l’aigua del que hi ha al mig?

2 TAT UNI

Observa el teu volt ant! REPTE A casa estem acostumats a obrir l’aixeta de l’aigua cada dia molts cops, i, quan ho fem, surt aigua apta per al consum humà. Però, saps d’on ve aquesta aigua? • Escriu el camí que creus que ha fet aquesta aigua des del seu origen fins que surt per l’aixeta de casa.

•

Fes una llista de tots els usos que fas d’aquesta aigua.

aigua

Disponibilitat d’

Oceans, 97 %

•  Quants litres d’aquesta aigua creus que utilitzes cada dia? Escriu el que tu pensis; més endavant sabràs la resposta correcta.

Aigua dolça, 3 %

ITATS A CTIV LS IC IN IA

• Saps si en tots els llocs del planeta hi ha la mateixa disponibilitat d’aigua? Per què?

•

Creus que l’aigua és un bé escàs? Justifica la resposta.

Aigües subterrànies, 20 %

Casquets polars i glacials, 79 %

Aigües superfici

als, 1 %

Humitat del sòl, 38 %

Rius, 1 %

Llacs, 52 %

• Observa els gràfics d’aquesta pàgina sobre la distribució de l’aigua en el planeta i sobre l’aigua a la qual podem accedir amb facilitat. –

Torna a contestar la pregunta del punt anterior.

Vapor d’aigua, 8 %

Aigua dels éssers vius, 1 %

UNI TAT 2

1. LA HIDROSFERA • Creus que tots els éssers vius contenen aigua? Per què? • Pensa i dissenya un experiment per demostrar-ho. Explica per escrit l’experiment que has fet o que faries i comenta les teves conclusions a la resta de la classe.

Pensa

i respon

• Després d’escoltar les conclusions de la resta de la classe, pots afirmar que tots els éssers vius contenen aigua? • Creus que el percentatge d’aigua en tots els éssers vius és el mateix? De què creus que depèn? • Quin percentatge d’aigua creus que té el teu cos? Parleu-ne entre tota la classe.

El conjunt de totes les aigües (superfi cials i subterrànies) que hi ha en el nostre planeta s’anomena hidrosfera.

El 71 % de la superfície del planeta està coberta per aigua i només el 29 % correspon als continents.

L’origen de l’aigua en el nostre planeta es remunta a la intensa activitat volcànica que hi havia quan es va formar el planeta, que va alliberar l’aigua atrapada a la geosfera en forma de vapor d’aigua. Aquesta, un cop a l’atmosfera, es va condensar en forma de núvols i va precipitar, però la Terra era tan calenta que l’aigua es tornava a evaporar, i això va fer que la superfície de la Terra s’anés refredant a poc a poc. Quan ja va ser prou freda, l’aigua líquida es va començar a emmagatzemar a la superfície i va formar els rius, els mars, els llacs i els oceans.

95 %

47 %

70 %

83 %

20 %

Avui ja sabem que a Mart i a Mercuri, però també en asteroides i cometes, hi ha aigua gelada. I a Venus hi ha vapor d’aigua a l’atmosfera.

Els éssers vius es van originar a l’aigua, i totes les funcions vitals es fan en un medi aquós. Per tant, podem afirmar que l’aigua és imprescindible per a la vida.

2 TAT UNI

2. EL CICLE DE L’AIGUA DE ITATS T A CTIV LUPAMEN O V N E S DE

i respon

pluja

neu

Tota l’aigua del planeta es mou i canvia. Pensa i escriu alguns exemples que ho demostrin. Què creus que provoca aquests canvis?

Pensa

evaporació de les aigües de mars i oceans

fusió de neu i gel evaporació de les aigües continentals

aigua dolça mars i oceans

riu aigües subterrànies

El conjunt de canvis que experimenta de forma contínua l’aigua a la Terra s’anomena cicle de l’aigua. Aquests canvis són provocats per l’energia del Sol i per la gravetat.

Aquest és el cicle de l’aigua en la natura. Ara, pensa en les diverses activitats humanes i en l’ús que es fa de l’aigua. Creus que l’activitat humana altera el cicle de l’aigua? Per respondre, omple aquesta taula amb activitats que fem els humans amb aigua i assenyala si alteren o no el cicle natural d’aquesta: Activitat

SÍ que l’alteren

NO l’alteren

CICLE NATURAL DE L’AIGUA

depuració i retorn

captació

CICLE ARTIFICIAL DE L’AIGUA ús tractament

Totes aquestes activitats formen un cicle anomenat cicle humà o artificial dins del cicle de l’aigua.

UNI TAT 2 En els usos no consumptius, l’aigua s’utilitza però no es gasta, de manera que la podem tornar a utilitzar per a la mateixa finalitat. Els usos consumptius produeixen alteracions en l’aigua de manera que no permeten que es pugui tornar a fer servir per a la mateixa activitat; per això diem que «consumim» l’aigua.

Busca exemples dels dos tipus d’usos: Usos no consumptius

Usos consumptius

Quan utilitzem l’aigua per fer aquestes activitats, n’alterem la composició o l’embrutem perquè hi aboquem substàncies. Aquest procés s’anomena contaminació de l’aigua. Quan l’aigua perd qualitat, perjudica la nostra salut i la de la resta d’éssers vius.

Fes una llista d’activitats domèstiques que embruten l’aigua.

Fes una llista d’activitats industrials, de lleure, de transport, etc., que també contaminen l’aigua.

5. Creus que, tenint en compte aquesta llista infinita d’activitats que embruten l’aigua, podem retornar l’aigua a la natura sense tractar-la? Raona la resposta i, després, respon a les preguntes de sota. • Com es diu el lloc on es neteja l’aigua abans de tornar a començar el cicle de l’aigua? • Aquesta aigua, és apta per al consum dels éssers vius? • Per quin procés ha de passar l’aigua perquè torni a ser apta per al consum i pugui ser distribuïda a través de la xarxa?

Captació

Distribució

Potabilització Conducció

Emmagatzematge

Abocament Depuració

2 TAT UNI

ITATS A CTIV URA CIÓ C RU T D’EST

6. Busca informació sobre el procés de depuració i el de potabilització de l’aigua i representa, en un esquema, els passos principals a què se sotmet l’aigua en cada un.

DEPURACIÓ

POTABILITZACIÓ

Fes una llista de les activitats que podem fer amb aquests dos tipus d’aigua:

AIGUA DEPURADA

AIGUA POTABLE

L’aigua és un bé escàs i limitat que, a més a més, està distribuït de manera molt irregular en tot el planeta. Això ens obliga a tenir molta cura de l’aigua i a ser molt responsables a l’hora de gestionar-la si volem continuar utilitzant-la com fins ara.

r per t per contesta en m o m n o b És un l’apartat preguntes de segon cop les SABREM?». EM? QUÈ EN B A S N E È U «Q

No et preocupis si no pots escriure un 4 en totes les preguntes. ENCARA ENS FALTA MOLT PER APRENDRE!

UNI TAT 2

posa-ho en pràctica! 8.

Abans ja has fet una llista de les activitats domèstiques que requereixen aigua. Fixa’t en els litres que en gastem, aproximadament, en les diferents accions:

accions Dutxar-nos. Estirar la cadena del vàter. Fer una rentadora. Engegar el rentaplats. Regar les plantes. Rentar-nos la cara i les mans. Rentar-nos les dents. Cuinar, netejar la casa... Banyar-nos a la banyera. Donar aigua a les mascotes.

» » » » » » » » » » »

consum 50 litres cada 5 minuts. 15 litres. 50-90 litres segons que el programa sigui curt o llarg. 50 litres; si és molt antic, 100 litres. 2 litres (depèn de la quantitat de plantes). 2 litres. 2 litres. Si deixem l’aixeta oberta, 15 litres. 2 litres. 150 litres. 1 litre (depèn de la mascota).

• Omple la taula següent tenint en compte el nombre de persones que sou a casa i els costums que teniu:

Ús

Litres

Usos al dia

Litres per persona/ dia

Nombre de persones

Litres en total de cada ús

2 TAT UNI

rt de la casa deu tenir alguna pa En alguns casos po compte, pecial que cal tenir en es ció l·la ta ins a un o alg a, etc. a terrassa, una piscin com ara un jardí, un

• Si sumes els litres per persona i dia (columna grisa), podràs saber aproximadament quants litres d’aigua gastes en un dia. Quants en gastes?

Aquesta quantitat, s’aproxima als litres

que havies predit al principi de la unitat? • Si sumes els litres totals de cada ús (columna taronja), podràs saber quants litres d’aigua gasteu en un dia a casa. Quants en gasteu?

I en una setmana?

I en un mes?

• Ara, busca a casa una factura de l’aigua i identifica el lloc on s’indiquen els litres d’aigua que consumiu i compara’ls amb els teus càlculs. Per fer-ho, has de tenir en compte que 1 m3 d’aigua equival a un volum de 1.000 L. Quants litres heu consumit, segons la factura, en un dia? I en un mes? • Si multipliquem aquestes quantitats pel nombre d’habitants que té el nostre poble o ciutat i calculem el consum en un any, ens adonarem que es consumeix molta aigua i que, per tant, cal adoptar mesures per no gastar-ne tanta, ja que l’aigua és un bé escàs. Les mesures que cal adoptar són aquestes: No contaminar l’aigua. • Reduir-ne el consum. • Reciclar-la.

ip! resol el repte en equ

A CTIVIT A D’APLIC T A CIÓ

un pòster quatre, elaboreu En equips de d’estalde les mesures a un e br so l ta digi ar consells, reu de propos vi d’aigua. Hau es puguin ons reals que ci lu so i ts ita activ tant indivib compromisos dur a terme, am millorar la ectius, per tal de l·l co m co s al du . gestió de l’aigua de cridar e un pòster ha qu Recordeu e no pas r les imatges qu l’atenció més pe tètica code tenir una es ha e qu i xt te l pe herent. s criteris ençar, llegiu el Abans de com mpte quan cal tenir en co de qualitat que en la rúuip; els trobareu eq en la al eb tr es és de fer el gina 45. Despr brica de la pà avaluació. pòster, feu la co

UNI TAT 2

POSEM ORDRE A TOT EL QUE HAS APRÈS FINS ARA! 9. Per fer-ho, caldrà que elaboris un mapa conceptual. A continuació, tens els conceptes. Tu has

de fer els requadres en l’ordre que creguis convenient i has d’escriure les paraules d’enllaç que faran de nexes d’unió. Ànim! Hidrosfera • Aigua • Cicle natural de l’aigua • Aigua oceànica • Aigua atmosfèrica Aigua continental • Cicle artificial de l’aigua • Potabilització • Depuració Usos consumptius • Usos no consumptius • Aigua dolça • Aigua salada

2 TAT UNI

LECTURA CIENTÍFICA

Els microplàstics

yes publiciSegur que has sentit i has vist campan uir el contàries que ens diuen que hem de red ús, com ara sum de plàstic, sobretot el d’un sol ercats, les les bosses que ens donaven als superm s, els cocanyes de les begudes, els gots, els plat ientals que berts, etc., pels problemes mediamb originen. at amb aquest i és el dels microplàstics. Però hi ha un altre problema relacion tre. Segons plàstic de menys de 5 mm de diàme de les tícu par ncs Do ? són què s Sap la seva procedència, es classifiquen en: els fabri7 microplàstics primaris, que són pocats d’una mida molt petita per tal de a... der ser utilitzats en cosmètica, pintur els icroplàstics secundaris, que són 7m plàsfragments que s’originen a partir de tics més grans o de fibres tèxtils. probleAquests microplàstics esdevenen un que són tan ma molt greu perquè hi ha partícules les depurapetites que travessen els filtres de a que prodores i van a parar al riu o al mar, cos salut. voca problemes mediambientals i de als peixos. la cadena alimentària i arriben fins Els microplàstics circulen a través de b les cremes ingerim microplàstics! I què passa am I quan ens mengem els peixos, també els tenen microplàstics? Doncs que la pell que , pell la a m que apli ens que es cosmètiqu üències que hi ha prou estudis per saber les conseq no ara Enc g. san la a ben arri i eix orb abs causar proics en la sang, però sembla que podrien pot produir la presència de microplàst blemes a l’intestí, com a mínim. rràels mars, incloent-hi l’Àrtic, la Medite tots en ics làst rop mic at trob n s’ha que Tot i científics de la umulen més segons un estudi fet per n’ac se on n mó del s lloc dels un és , nia 500.000 mintitat de microplàstics que hi ha és de 2 Universitat de Barcelona (UB). La qua rs és de 100.000 microplàstics/km . ma es 2 altr els en a jan mit la n qua croplàstics/km bona polles, els gots d’un sol ús, etc., però una am les de vé pro ics làst rop mic dels t Una par nseu que més ues; és a dir, fabricades amb plàstic (pe ètiq sint tils tèx es fibr les de vé pro t par tem peces de b fibres sintètiques!). Cada cop que ren del 60 % de la nostra roba està feta am concret, i sees, se’n desprèn una gran quantitat. En roba confeccionades amb aquestes fibr bres! tada aboquem al mar 700.000 microfi gons aquest estudi de la UB, en cada ren A més, aquestes fibres triguen uns 500 anys a desCal reflexionar que la roba compondre’s, mentre sobre el fet que més la llana, una fibra natucada vegada és ta amb ral, només triga 5 anys. barata i està fe

Penses que aquests hàbits

són sostenibles?

s i sobre les fibres sintètique d’aquests conseqüències ent en el hàbits bàsicam primer món!

UNI TAT 2

Zona experimental AT A CTIVIT IÓ AC IC L P D’A

Construcció d’un filtre natural per depurar aigua

Objectiu

A partir d’aigua amb partícules en suspensió, obtenir aigua neta.

Material

1. Una ampolla de plàstic d’1,5 L 2. Tisores, drap i gomes elàstiques 3. Carbó actiu (el podeu trobar a les botigues que venen articles per a piscines o peixeres) 4. Sorres de tres gruixos diferents 5. Pedres petites 6. Aigua bruta amb partícules en suspensió (d’un estany o un riu)

Procediment

1. Primer de tot, talleu la base de l’ampolla i quedeu-vos amb la part de dalt. Poseu-la de cap per avall, com si fos un embut. 2. Desenrosqueu el tap de l’ampolla i, en el seu lloc, col·loqueu-hi un drap subjectat amb les gomes elàstiques. Ha de quedar ben tibant. 3. Ompliu l’ampolla amb els diversos materials que faran de filtre; formeu capes de tres dits de gruix cada una. Primer, poseu-hi el carbó actiu, a continuació, els diferents tipus de sorra, de la més fina a la més gruixuda, i, finalment, la capa de pedretes.

u R ecorde ta es que aqu és aigua no ! potable

4. Seguidament, aboqueu l’aigua en el filtre. 5. Recolliu l’aigua en un recipient. Canvieu el recipient, torneu a abocar aigua en el filtre i recolliu tota l’aigua filtrada.

Resultats

1. Feu un dibuix o una fotografia del filtre.

2. Anoteu, en un full a part, tot el que observeu des que aboqueu l’aigua en el filtre fins que la recolliu filtrada les dues vegades que ho feu. a. O n han quedat retingudes les partícules més gruixudes? b. O n queden retingudes les graves? c. O n queden retinguts els compostos orgànics dissolts en l’aigua? d. A quest model, a quin procés equival?

Conclusions

A partir dels resultats observats, podeu dissenyar solucions per tal que països que no tenen aigua potable al seu abast, en puguin disposar.

2 TAT UNI

» POSA’T A PROVA 1. En l’esquema del cicle de l’aigua hi ha una sèrie de conceptes referits als principals processos del cicle de l’aigua en la natura. Explica aquests processos; si cal, busca’n informació.

EVAPORACIÓ CONDENSACIÓ CIRCULACIÓ TRANSPIRACIÓ INFILTRACIÓ PRECIPITACIÓ

ITAT A CTIV RA CIÓ TU C U ’ESTR

2. Hi ha malalties originades pel consum d’aigües contaminades amb residus fecals. Busca informació

sobre aquestes malalties, anota’n algunes i digues en quins països són més comunes i per quin motiu.

3. Calcula quin percentatge d’aigua contenen, per exemple, un enciam o una poma. Per fer-ho, pesa la

mostra, tritura-la, fica-la dins d’un tub d’assaig i escalfa-la amb la flama fins que s’hagi evaporat tota l’aigua. Després, torna-la a pesar i calcula el percentatge d’aigua: divideix la massa d’aigua evaporada de la mostra per la massa inicial i multiplica-la per 100.

Observa aquest gràfic sobre la petjada hídrica d’alguns aliments i contesta:

a) Quina carn hauríem de consumir si volem fer una gestió més sostenible de l’aigua? b) Quants litres de diferència hi ha entre la petjada hídrica comptabilitzada per produir 1 kg de carn de vaca i 1 kg de carn de porc? c) Per què creus que hi ha aquesta diferència? Raona la resposta.

d) Segons la informació del gràfic, quins tipus d’aliments convé consumir més per ser responsables amb el consum de l’aigua del planeta?

Quantitat d’aigua necessària per produir aliments Despesa d’aigua total causada pel consum d’aliments (en litres per quilogram)

15.415 carn de vaca

8.763 carn de xai i de cabra

5.988 carn de porc

4.325 carn de pollastre

4.055 llegums

1.644 cereals

962 fruites

322 verdures

Aquesta és una rèplica d’un dels laboratoris que hi ha a l’Antàrtida, una recreació que ens acosta al treball de les científiques i dels científics que, com Josefina Castellví, han dirigit la seva investigació científica cap a aquest continent que, per la seva situació geogràfica i característiques úniques —pel que fa a la seva fauna i flora—, fan que sigui un lloc de gran interès.

CASTELLVÍ JOSEFINA

QUÈ EN SABEM, DELS GRANS CIENTÍFICS I CIENTÍFIQUES COM ARA...

UNI TAT 2

Fes un podcast seguint les indicacions de la pàgina 28 de la unitat 1. Abans de començar, torna a llegir la rúbrica de les pàgines 28-29 per conèixer les expectatives de qualitat sobre la tasca.

2 TAT UNI

Ava l u a r p e r m i l l o r a r rúbrica per coavaluar les tasques del treball en equip

e x p e r t ava n ç at aprenent n o v e l l pes 4 3 2 1 % Funcionament de l’equip

L’equip s’organitza i coopera de forma molt eficient. El treball presentat indica una bona planificació i un alt compromís de tots els membres de l’equip per realitzar-lo.

La major part dels membres de l’equip s’organitzen i cooperen. Ha calgut una mínima intervenció del professorat. El treball presentat mostra una planificació i un compromís a l’hora de completar les tasques en el temps establert.

L’equip s’organitza, però necessita alguna intervenció del professorat per resoldre conflictes. El treball està mínimament planificat i demostra poc compromís.

L’equip té conflictes constants i es necessita una intervenció continuada del professorat per resoldre’ls. El treball és massa individualista.

Tot l’equip s’ha implicat molt en la realització del treball i ha completat totes les tasques en el temps establert.

L’equip ha col·laborat en la realització del treball, però no tots tenen el mateix grau de compromís a l’hora de completar les tasques en el temps establert.

Gairebé tots s’han implicat en la realització del treball i han aconseguit completar les seves tasques, però, per fer-ne algunes, han necessitat més temps de l’establert.

Només una part de l’equip s’ha implicat en la realització del treball i ha completat algunes tasques, però han necessitat més temps de l’establert.

Els debats han servit per arribar a acords conjunts i per planificar bé el treball. Tothom ha expressat la seva opinió i s’ha sentit escoltat.

Els debats han servit per avançar en la feina, però amb pocs acords.

No hi ha hagut conflictes, però alguns no han participat en les tasques de debat ni de planificació.

Hi ha hagut conflictes en les tasques de debat.

Autonomia de l’equip

Els problemes han estat solucionats dins l’equip i les solucions s’han trobat entre tots.

Gairebé sempre s’han trobat solucions dins l’equip.

S’ha necessitat ajuda del professorat només algunes vegades.

S’ha necessitat ajuda del professorat contínuament.

Coavaluació

Es fa de manera crítica, responsable i sincera.

Es fa de manera prou crítica i responsable.

Es fa de manera poc crítica o poc responsable.

No es fa de manera crítica ni responsable.

Implicació de l’equip

Debat per a la presa d’acords i la planificació

20 %

UNI TAT 2

Com puc aprendreILLOR? MÉS I M

Per què oblidem algunes coses i d’altres no? Durant un minut, intenta memoritzar el nom d’aquests personatges:

Emmy Noether • Lluís Montoliu • Isaac Peral • Hipàtia • Karl Landsteiner • Louis Pasteur • Jane Goodall Valentina Tereixkova • Isabel Cacho • Paulí Castells Tanca el llibre i escriu en un paper el nom de tots els que recordis. Durant un minut, intenta memoritzar el nom d’aquests personatges:

elrubiusOMG • Katy Perry • TheGrefg • Camila Cabello • AuronPlay • Ariana Grande • Vegetta777 Willyrex • Adele • Demi Lovato Tanca el llibre i escriu en el paper el nom de tots el que recordis. De quina llista has recordat més noms? Per què?

Creus que, si fessin la prova als teus professors, pares, avis…, els resultats serien els mateixos?

Tot i que en les dues llistes hi ha noms rars, difícils de recordar, segur que n’has recordat més de la segona llista. Els teus coneixements previs sobre els personatges d’aquesta segona llista t’han permès recordar-los. Fins i tot has pogut fer associacions entre ells. En canvi, els noms de la primera llista han estat molt més difícils de recordar.

Si no saps res d’un tema, quan estudiïs, et serà més difícil de recordar-ne alguna cosa; per tant, quan estudiïs, llegeix tot el que puguis, escolta, tingues curiositat, perquè, encara que pensis que l’endemà ho hauràs oblidat, el teu cervell guarda el record.

lt o m à r e s t e p o El segon c . r a d r o c e r e d l més fàci im cop r tercer i últ Contesta pe t s de l’aparta les pregunte ABREM?». ? QUÈ EN S M E B A S N E «QUÈ

pondre amb un 3 o un 4 a totes En aquest moment hauries de res cal. què pots fer. Demana ajuda si et les preguntes. Si no és així, pensa

Creació

: E T C E J O R xP

s o m s o c o s me

d’un

sostenible

FASE 2

FASE 3

Recerca ,d informació

Planificació

Realització

FASE 1

199

FASE 1

R, ecercaació » Formeu els equips d inform

Primer de tot, formeu els equips de tres o qu atre alumnes i organitz Decidiu quines respons eu-vos. abilitats assumirà cada un de vosaltres.

» Què en saps?

Abans de començar, rec ordeu els coneixements que teniu sobre ecolo Per exemple: gia.

i Què és un ecosistema? i Què és el biòtop? i Què és la biocenosi?

» Investigació

La primera pregunta que us heu de fer en aquesta fase és: Què ens cal saber pe r crear un mesocosmos sostenible? Per començar, haureu d’investigar aquests temes:

Creieu que els mesocosmos sostenibles són un tema modern? Busqueu informació sobre quins van ser els primers experiments que es van fer sobre mesocosmos i quan es van dur a terme.

i Què és un mesocosmos? i Quins tipus de mesocosmos existeixen i Quines variables influeixen en un meso? cosmos i què haureu de controlar? i On cal situar-lo? i Mida i materials que es poden utilitzar

» Posada en comú

per construir-lo, etc.

200

Al final d’aquesta fas e, heu de fer una po sada en comú per compartir tota la infor mació recollida i pode r resoldre els dubtes plantejats entre tot s. També heu de ser capaços d’explicar què és un mesocosmos i per què és sostenible; és a dir, com pot ser que les plantes so brevisquin sense adob ar-les ni regar-les. Anota totes les informa cions que hagin apor tat els altres equips i que us ajudin a porta r a terme el vostre proje cte. Us recomanem de mi rar algun vídeo sobre la creació d’un mesocosmos que podreu tro bar navegant per intern et.

FASE 2

pectes següents: u de tenir resolts els as he te jec pro e str vo l En aquesta fase de sostenible. truir un mesocosmos Saber com es pot cons truir-lo. ents fan falta per cons Saber quins requerim recipient socosmos; és a dir, el me e str vo el rà se m co Ara ja podeu decidir a la resta de maposareu (mínim 2), i tot hi e qu s nte pla les r, per poque fareu servi ir a mà tot el material ten nt rta po im lt mo És . terial que necessitareu cte. tercera fase del proje la it, èx b important der encarar, am restres o aquàtics. És ter r se n de po os sm co Penseu que els meso cisió, en dependrà perquè, d’aquesta de e, str vo el rà se us tip tareu decidir de quin caldrà terra? Necessi eu. Per exemple: Us tar ssi ce ne e qu ial el mater sorra? I aigua? es que poprevistos els problem ir ten de u ure ha é Tamb Tant si voleu fer un ar bé conèixer s solucions. Us pot an den sorgir i les possible mesocosmos aquàtic canviar, i les cosmos que no podreu les variables del meso . fet eu gu com si el voleu fer terrestre, tin iar, si fa falta, un cop el que sí que podreu canv

i i

Planificació

viar

eu can r d o p O N e u q Variables

no podeu utilitzar cap mena d’animal, atès que no en sou experts i podríeu posar en risc la seva vida.

A més a més, avui en dia hi ha lleis de protecció dels animals que prohibeixen l’ús d’aquests éssers vius en diferents tipus d’experiments, tot i que, en la terra que heu posat en els mesocosmos terrestres, hi podria aparèixer algun animal viu.

Variables que sÍ que podreu canvia

201

És MOLT IM PORTANT de reutilitza r tot el mate rial possible i co mprar nomé s allò que rea lment sigui indispensab le. Segur qu e, entre tots e ls membres d e l’equip, tind reu, a casa, gairebé tot el material que necessit areu.

vostre projecEn aquesta etapa del s, com a míte, heu de tenir resolt nim, aquests aspectes: os sosteniE l tipus de mesocosm ble que voleu fer. teu: quin re El material que necessi de comprar. ciclareu i quin haureu (a casa, a l’escola…) El lloc on el situareu . u controlar i les que no i les variables que pode

» Posada en comú

a comú per compartir tot u de fer una posada en he e, fas ta es s. qu jat d’a nte al Al fin tots, els dubtes pla i poder resoldre, entre la informació recollida u mesocosmos. xplicar com serà el se Cada equip haurà d’e

licacions p x e s e l a t atents l o m u e u è potser u q Estig r e p , s ls equip de tots e s idees e n u g l a n ra us aporta plat!!! m e t n o c víeu que no ha

En acabar aquesta fase, ja heu d’estar preparats per posar en marxa el vostre projecte!

202

FASE 3

Realitzaci ó

En aquesta fase, creare u el mesocosmos segu int la planificació que fase anterior. Aneu fen heu fet en la t fotografies de cada un dels passos per cre cosmos i també del se ar el mesoguiment que heu de fer . Aquestes imatges les reu, després, per fer l’in necessitaforme final del projecte . Feu les anotacions en la taula de seguimen t que teniu a la pàgina següent, fixan Cal fer el s t-vos en els codis d’o bservació estaeguiment blerts que trobareu al final d’aquesta pà gin a. Per exemple: creixement, aparició de de l’evolució paràsits, plantes que no del so br ev iue n (si es dona el cas), canvi d’alguna variable (orie m esocosmos ntació, llum)... durant Un cop finalitzat el se 3 guiment, haureu de lliu 0 d ie s. Per fer-lo rar un informe de pràctiques (seguiu la , aneu proposta de la base d’orientació que a teniu a la pàgina 143 de n otant, amb la unitat 6). En aquest tots els informe haureu d’incloure-hi les fotog rafies que heu anat fen detalls poss t al llarg del procés de creació del me ibles, socosmos i del seguim ent del projecte. e ls canvis obse En l’informe també hi rvats. heu d’incloure la taula de seguiment.

» Codis d’observació 1A

Hi ha condensació.

Desapareix la conden

2A 2B

sació. Apareixen plantes no ves (no introduïdes per l’al umnat). Desapareixen les plante s noves.

Apareixen animals.

Desapareixen animals

Apareix molsa.

Desapareix la molsa.

Es canvia de lloc el me

socosmos. Mor alguna de les pla ntes introduïdes.

Varia la quantitat de llum que rep el mesocosmos.

Hi ha un creixement de

Apareixen paràsits.

la planta.

203

» Taula per al registre d’observacions del mesocosmos sostenible Dia 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

204

Data

Temperatura (°C)

ú m o c n e a d a s o p i » Debat

projecte, l e t a b a c Un cop a servirà, l a u q l e , t a feu un deb a posada n u r e f r e p també, equips, ls e s t o t e r t en comú en í, els èxits ix a , e r u e v i poder n ts que s’ha a lt u ic if d i les arg de produït al ll cte. tot el proje

Heu t obtingu ats t l u s e r els ? esperats

» Difusió d

el projecte

Un cop pas sats els tre nta us animem a portar els dies, me –en el cas q ue els tingu socosmos a l’escola éss veure tots. Podeu fer u iu a casa– i poder-los na projecte a través d’un difusió del vostre a exp a l’entrada de l’escola… osició a l’aula, Feu cartells am què és un m b informació extra pe r explicar esocosmos sostenible, els éssers per q vius quines espè que hi ha poden sobr uè e cies de pla ntes heu ut viure, ilitzat, etc. Tamb é co

aquel nvé p ls me ortar socos hagin m o s s que obre què h no a falla viscut i ex plicar t o qu els pa in ràme tres q s han esta t ue ha n falla t.

205

S E T NO

S E NOT