Olympe de Gouge 2n. Mostra. Socials by Editorial Barcanova

S A O I SC L

M. BURGOS M. C. MUÑOZ-DELGADO

Programa

Olympe de Gouges

ESO

UNITAT

Inicia un nou aprenentatge

L’any 476 dC, després de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, va començar un nou període històric: l’edat mitjana. En aquesta unitat analitzarem dos dels seus espais més significatius, representats per l’Imperi bizantí, a Orient; i els regnes visigòtics i carolingi, a Occident. En acabar la unitat, seràs capaç de comprendre alguns canvis i continuïtats històrics i de comparar, en diversos aspectes, les formes de vida de l’antic Imperi romà i les dels nous regnes germànics.

L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS DIMENSIÓ HISTÒRICA • DIMENSIÓ GEOGRÀFICA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA • DIMENSIÓ CIUTADANA 27 aC

100 dC

200 dC

300 dC

400 dC

500 dC

EDAT ANTIGA

27 aC MONARQUIA Inici de l’Imperi romà

395 dC Teodosi divideix l’Imperi romà

476 dC Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

400 dC

507 dC Comença el regne visigòtic de Toledo

500 dC

527 dC Inici del regnat de Justinià

600 dC

JUGA AMB EL TEMPS L’edat mitjana s’inicià el 476 i va concloure el 1453, encara que alguns historiadors en situen el final el 1492. Analitza la informació de l’eix cronològic i respon a les preguntes següents: 1. Quants segles va comprendre l’edat mitjana? Quins esdeveniments històrics es prenen com a inici i final d’aquest període històric? 2. Després de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, quins regnes i imperis van sorgir en el seu territori? Anomena’ls. 3.  En grups de dos, calculeu i contesteu: Què va durar més: l’Imperi carolingi o el regne visigòtic de Toledo?

700 dC

800 dC

900 dC

1000 dC

ALTA EDAT MITJANA

1100 dC

1200 dC

1453 dC Els turcs conquereixen Constantinoble

Coronació de Carlemany com a emperador. S’inicia l’Imperi carolingi

711 dC Invasió musulmana de la península Ibèrica. Fi del regne visigòtic de Toledo

1453 dC

BAIXA EDAT MITJANA

PLENA EDAT MITJANA

800 dC

843 dC Divisió de l’Imperi carolingi

1492 dC Arribada dels europeus a Amèrica

768 dC Inici del regnat de Carlemany

700 dC

1300 dC

800 dC

900 dC

532 dC Comença la construcció de Santa Sofia

1000 dC

1100 dC

1054 dC Cisma d’Orient

717-775 dC Primera crisi iconoclasta

1200 dC

1300 dC

1453 dC

1453 dC Els turcs conquereixen Constantinoble

1202-1204 dC Quarta croada. Presa de Constantinoble

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

1. L’EDAT MITJANA. ETAPES I CIVILITZACIONS

La divisió de l’Imperi romà (395) Teodosi I el Gran (346-395 dC). Nascut a Itàlica (Hispània), va ser el darrer emperador que va governar la totalitat de l’Imperi romà. A l’hora de morir va repartir l’imperi entre els dos fills: Arcadi, que va rebre la part oriental, i Honori, que va rebre la part occidental.

1.1 L’inici de l’edat mitjana i les seves etapes Des del segle iii l’Imperi romà va sofrir la penetració dels pobles germànics, fins llavors localitzats a l’altra banda de les fronteres del Rin i del Danubi. Per defensar-lo millor, l’emperador Teodosi el va dividir l’any 395 en dues parts: l’Imperi Romà d’Occident, amb capital a Roma, i l’Imperi Romà d’Orient, amb capital a Constantinoble. A partir de llavors, cada part va seguir una trajectòria històrica diferent. • L’Imperi Romà d’Occident va sofrir les invasions d’una sèrie de pobles germànics, com els visigots, els sueus, els vàndals i els alans. Finalment, el 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va fragmentar en diferents regnes germànics. • L’Imperi Romà d’Orient, en canvi, va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d’Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453, any en què els turcs en conqueriren la capital, Constantinoble.

Imperi en època de Teodosi I Imperi Romà d’Occident Imperi Romà d’Orient

OCEÀ ATLÀNTIC

Imperi Romà d’Occident

Les dates de 476 i 1453 han estat adoptades per molts d’historiadors per delimitar l’edat mitjana, encara que d’altres en prolonguen el final fins a l’arribada dels europeus a Amèrica el 1492. Aquest període històric extens se sol subdividir en tres grans etapes de durada variable: l’alta edat mitjana, que inclou el període que va del segle v al segle x; la plena edat mitjana, entre els segles xi i xiii; i la baixa edat mitjana, que comprèn els segles xiv i xv.

Constantinoble

Roma

Imperi Romà d’Orient

M a r M

e d i t e r r à n i a

La línia del temps. L’edat mitjana 400

SEGLE V 476

SEGLE VI

SEGLE VII

527 565 A L T A

SEGLE VIII

SEGLE IX

732 711 E D A T

SEGLE X SEGLE XI 1000

SEGLE XII

1099

M I TJ A N A IMPERI CAROLINGI (751 - 843)

P LE N A I N I C I

SEGLE XIII SEGLE XIV 1300 1230

E DAT

1295

M I TJA N A

D E SE N VO LU PA ME N T LES CROADES (1095 - 1270)

SEGLE XV 1500 1453 1448 1492

B A IXA EDAT MITJA N A

D E L

F EU DA L ISME

Primera croada Batalla de Poitiers

Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

Regnat de Justinià

Invasió musulmana de la península Ibèrica

PESTA NEGRA (1348 - 1352)

Es crea el Tribunal de la Inquisició Eduard I va convocar l’anomenat parlament model

Invenció de la impremta de tipus mòbils (Gutenberg) Els turcs prenen Constantinoble Arribada de Colom a Amèrica

La Mediterrània l’any 1 000 0

200

400

600 km

NORUEGA Mar Nord

ltic

del

DINAMARCA

IRLANDA

Bà

ESCÒCIA

Búlgars del Volga

SUÈCIA

ANGLOSAXONS

KÍEV

GAL·LES

SACRE POLÒNIA IMPERI ROMANOGERMÀNIC

OCEÀ ATLÀNTIC

Mar Càspia

BOR GON

FRANÇA

REGNES CRISTIANS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA CALIFAT DE CÒRDOVA

Còrsega

REGNES ISLÀMICS

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Fer ús d’informació temporal 1. Quants anys va durar l’edat mitjana? A quants segles equivalen?

2. Ordena cronològicament:

a) presa de Constantinoble pels turcs; b) divisió de l’Imperi romà; c) arribada dels europeus a Amèrica; d) fundació de l’islam; e) fi de l’Imperi Romà d’Occident.

Treballar amb mapes 3. Compara els mapes i resol aquestes qüestions: a) Quins canvis territorials s’aprecien a Occident? b) Quins van ser els principals regnes germànics i on es van localitzar? c) Quins canvis territorials es van produir a Orient?

a) Per què i quan va rebre l’edat mitjana aquesta denominació? b) En què es diferencien els cristianismes catòlic i ortodox?

Mar Negra

CROÀCIA

GEÒRGIA

BÒSNIA BULGÀRIA ESTATS PONTIFICIS

IMPERI B IZA NTÍ

Illes Balears

Mar M ed

Participar en l’aprenentatge 4.   Cerca informació i respon:

HONGRIA

Verona

REGNES ISLÀMICS

Sardenya

ite

àn

Sicília

Creta

Xipre

S AB I E S Q UE …? A finals del segle viii, Catalunya era una terra de frontera disputada pels francs i els musulmans. Carlemany, rei dels francs, va conquerir Girona l’any 785 i Barcelona l’any 801.

1.2 Les civilitzacions medievals Durant l’edat mitjana hi va haver tres civilitzacions que van conviure i es van enfrontar en el territori de l’antic Imperi romà: l’Imperi bizantí, la cristiandat llatina i l’islam. • L’Imperi bizantí, a Orient, al principi va mantenir les tradicions romanes, però amb el temps va acabar adoptant la llengua i la cultura gregues. També ha rebut la denominació de cristiandat ortodoxa pel fet de no reconèixer la primacia religiosa del papa de Roma. • La cristiandat llatina, a Occident, va aglutinar els regnes establerts en l’antic Imperi Romà d’Occident, com els visigots o els francs. Aquests pobles adoptaren la religió cristiana catòlica, que reconeixia l’autoritat del papa, i el sistema feudal, per la qual cosa també es denominen monarquies feudals. • L’islam va ser una nova religió sorgida de les predicacions de Mahoma en el segle vi. Els seguidors, els musulmans, van conquerir, a partir del segle vii, part dels territoris de l’Imperi bizantí i de l’antic Imperi Romà d’Occident. Així van crear una nova civilització a cavall d’Orient i Occident que va rompre la unitat cristiana de les dues riberes de la Mediterrània.

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

2. L’IMPERI BIZANTÍ (I). TRETS GENERALS

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari 1. Busca en el vocabulari del final del

2.1 L’evolució històrica A l’inici, el territori bizantí comprenia els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte. Des del segle v, la seva història va passar per períodes d’auge i de decadència. • En el segle vi, l’imperi va arribar a la màxima esplendor amb Justinià I (527-565). Aquest emperador va voler restablir la unitat de l’antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre. • En el segle vii, els musulmans van conquerir les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte), i van reduir considerablement el seu territori. es de mitjan segle xi, Bizanci va travessar una crisi profunda. •D Finalment, els turcs van conquerir Constantinoble (1453) i posaren fi a l’imperi.

llibre les definicions dels termes següents i escriu-les en el teu quadern: basileu • Corpus Iuris Civilis • esmalts • espècies • ambre

Treballar amb mapes 2.   Fixa’t en els mapes d’aquesta pàgina per contestar: a) Quins territoris va conquerir Justinià? b) Quin era l’objectiu d’aquestes conquestes? c) Què indiquen les fletxes que hi ha en el mapa? d) Quins territoris va perdre Bizanci en el segle vii i qui els hi va prendre?

2.2 El govern i l’administració

• El govern de l’Imperi bizantí requeia en l’emperador, que, des del

Participar en l’aprenentatge 3. Les representacions de l’empe-

segle vii, va adoptar el títol grec de basileu. L’emperador concentrava tot el poder. Per governar, s’ajudava de nombrosos funcionaris i d’una legislació basada en el dret romà, que va ser recopilada i actualitzada per Justinià en un codi: el Corpus Iuris Civilis. • L’administració es va organitzar en províncies dirigides per un cap polític i militar. En aquestes províncies van desenvolupar un paper fonamental la cavalleria i l’armada.

rador solen mostrar-lo amb la corona tancada, amb nimbe o aurèola i vestimenta rica. Localitza aquests atributs en la imatge de la pàgina de la dreta i esbrina què significava cada un.

L’evolució territorial Br et

on s

Escots

Angles

Saxons

Abans de Justinià

OCEÀ

Províncies

Conquestes de Justinià

Bretanya

ATLÀNTIC

Imperi bizantí (segle VII)

Imperi bizantí amb Justinià

Saxons

REGNE FRANC

s re ab

REGNE LLOMBARD

Pentàpolis

Expansió bizantina

M a r

Su e

Cà

Macedònia

Vas c

REGNE VISIGÒTIC

BALCANS

ons

M a r

GRÈCIA

Constantinoble

200

400

600 km

Apúlia

ÀSIA MENOR

PALESTINA

EGIPTE

Buccel·làrica

Constantinoble

Armeníaca

Optimats Tracesiana Opsi ki on Anatòlica

SÍRIA

M e d i t e r r à n i a

Hel·làdica

N e g r a

Trà c i c Sicília

M a r

K a ra bi si on

i a M e d i t e r r à n

200

400

600 km

En el segle vi, Justinià va intentar restaurar l’Imperi romà. Amb aquest fi es va apoderar del regne vàndal del nord d’Àfrica, va conquerir Itàlia als ostrogots i es va establir al sud de la península Ibèrica. A mitjan segle vii, les conquestes musulmanes havien reduït el territori bizantí a algunes regions: la península Balcànica, Àsia Menor, Sicília i alguns territoris costaners de la península Itàlica.

Els emperadors i Constantinoble París Tours

Narbona

Nàpols

Ciutats comercials Rutes comercials

Tessalònica

I M P E R I

Cartago

400

Mar Negra

Marsella

M a r

200

Quersonès

Ravenna

VISIGOT

De la Xina

FRANC Lió

Bordeus

REGNE

Constantinoble

B I Z A N T Í Efes

De la Xina

Antioquia

De l’Índia

M e d i t e a r r à n i

Tir

Alexandria

600 km

Santa Sofia

Tribunal Hipòdrom Fòrum

Senat

Palau de l’emperador

Far

Port

Muralla

La figura de l’emperador bizantí (1) era considerada sagrada, ja que rebia el poder de Déu i tenia el mateix rang que els apòstols (isapòstols). Els emperadors van establir la cort a Constantinoble (3), l’antiga Bizanci. La ciutat, defensada per una triple muralla escalonada, allotjava el palau de l’emperador, el Senat i el tribunal de justícia; carrers comercials amplis; espais per a la vida pública, com el fòrum i l’hipòdrom; i edificis culturals i religiosos notables, com la universitat o l’església de Santa Sofia. Constantinoble tenia, a més, una posició estratègica per al comerç (2).

Treballar amb textos i imatges 4. Amb el text explicatiu i les imat-

ges, resol aquestes qüestions: a) Per què la situació de Constantinoble era favorable per al comerç? b) Amb quins països i productors comerciava? c) Com era la ciutat de Constantinoble?

2.3 L’economia bizantina

• L’agricultura era la base de l’economia bizantina. La majoria de les terres eren latifundis, grans propietats que pertanyien a la noblesa i als monestirs i les treballaven els serfs. • L’artesania va elaborar articles de luxe, com ara teixits de seda, tapissos, orfebreria, marfils i esmalts. • El comerç es va beneficiar de la situació estratègica de Constantinoble entre Europa i Àsia i entre les mars Mediterrània i Negra. A Bizanci arribaven seda de la Xina; espècies, marfil i perles de l’Índia; i ambre, pells i blat del nord d’Europa.

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

3. L’IMPERI BIZANTÍ (II). LA SOCIETAT I L’ART

Les icones bizantines

3.1 La societat bizantina La societat bizantina s’organitzava en tres nivells. En el nivell superior s’hi situaven l’aristocràcia i els alts càrrecs de l’Església, que tenien grans latifundis i ocupaven llocs destacats en el govern i en l’administració. En el nivell intermedi hi havia la resta del clergat, els funcionaris de l’Estat, els comerciants rics i els camperols lliures. I en el nivell més baix, els serfs i els esclaus.

3.2 L’Església i els seus problemes L’Església va exercir una gran influència sobre la societat bizantina. De fet, va estar estretament vinculada al poder polític, ja que coronava l’emperador, tenia grans propietats i controlava espiritualment una societat en què les disputes religioses solien barrejar-se amb les socials. Tanmateix, va haver de fer front a dos grans problemes: • Les lluites iconoclastes, que es van originar quan alguns emperadors van prohibir el culte a les imatges sagrades, o icones, i van intentar reduir el poder dels monestirs i apropiar-se dels béns d’aquests. La prohibició va desencadenar conflictes socials entre els segles viii i ix; al final, però, es va imposar el culte a les imatges. E • l Cisma d’Orient, que va ser causat per la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la primacia sobre la cristiandat. Va acabar el 1054 amb la separació o cisma entre l’Església occidental o romana i l’oriental. Aquesta darrera, que va passar a anomenar-se Església ortodoxa, va estendre l’àrea d’influència per Europa oriental amb l’evangelització dels pobles eslaus.

3.3 L’art bizantí

• L’arquitectura va usar materials pobres como el maó; columnes

com a suport; arcs semicirculars; i cobertes planes o voltades, especialment la cúpula damunt petxines. L’edifici principal va ser l’església, que va adoptar planta rectangular, quadrada, octogonal o de creu grega. Els exemples més destacats són l’església de Santa Sofia de Constantinoble (l’actual Istanbul, Turquia), encarregada per Justinià i que avui és una mesquita; i l’església de Sant Vidal, a Ravenna (Itàlia), totes dues del segle vi. • Els mosaics decoraven les parets i les cúpules de l’interior de les esglésies. Entre els més famosos figuren els de Sant Vidal de Ravenna. • Les icones eren imatges religioses. La majoria estaven pintades sobre fusta i se solia utilitzar el color daurat. La forma de representar escenes religioses i les imatges de Jesucrist, la Mare de Déu i els sants va exercir una gran influència en l’art posterior.

Les imatges sagrades bizantines o icones (del grec eikon, imatge) solen ser planes, de figures estilitzades i fons daurats, i segueixen una sèrie de convencionalismes o normes de representació característics.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Completa la taula sobre els problemes de l’Església bizantina. Problemes

Causes

Resolució

Lluites iconoclastes

…

Cisma d’Orient

…

Conèixer l’art 2. Què eren les icones? Quina és la

seva temàtica principal? Creus que són representacions realistes? Respon amb tres arguments.

L’esplendor de l’art bizantí Santa Sofia Aquesta església la va encarregar Justinià en el segle vi. La nau central, més ampla i alta, està coberta amb una cúpula enorme assentada sobre petxines i suportada per quatre pilars. El pes es contraresta amb dues semicúpules i dos grans arcs, reforçats a l’exterior per contraforts. Les naus laterals, més baixes, tenen dos pisos; el superior rep el nom de tribuna.

Alçat

Semicúpula

Cúpula central

Petxina

Semicúpula

Finestres

Pis superior o tribuna Pilar Nau lateral

Planta

Semicúpula

Arc

Cúpula central

Semicúpula Nau central Naus laterals Absis Atri

L’església de Sant Vidal de Ravenna

Nau central Contraforts Atri

Mosaic de Justinià

Aquest mosaic és a l’església de Sant Vidal de Ravenna. Representa l’emperador (1), amb nimbe i indumentària rica i sosté una patena. L’acompanyen el bisbe de Ravenna (2), que duu una creu; i dos dignataris eclesiàstics, l’un amb un missal (3) i l’altre amb un encenser (4). També hi figuren el banquer Julià Argentari (5), que va finançar la construcció de l’església; el general Belisari (6); un alt funcionari (7), i la guàrdia imperial (8), que duen l’escut en què es representa el crismó.

Conèixer l’art 3.   Localitza en les imatges trets de l’arquitectura bizantina.

4. Com era la planta de Santa Sofia? Quin sistema de coberta es va usar quan es va construir?

5. Observa el mosaic, busca en el

vocabulari del final del llibre les paraules del text destacades en color blau i descriu el mosaic. Quina informació aporta el mosaic de Justinià sobre la seva època?

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

4. L’ASSENTAMENT DELS GERMÀNICS A OCCIDENT

Els ostrogots

4.1 Els regnes germànics Entre els segles v i viii, una vegada desaparegut l’Imperi Romà d’Occident, els pobles germànics van formar diversos regnes independents en el seu territori. Els més importants i estables van ser els regnes visigòtic i franc, que estudiarem en pàgines posteriors. N’hi va haver d’altres de més dèbils que, amb el temps, van ser absorbits pels més poderosos o van desaparèixer. Entre aquests van destacar: • Els ostrogots. Es van assentar a Itàlia a finals del segle v comandats per Teodoric. El regne va desaparèixer a mitjan segle vi ocupat per l’Imperi bizantí. • Els llombards. En el segle vi van crear un regne al llarg del riu Po, a la Llombardia italiana actual. Van amenaçar les terres del centre d’Itàlia i els territoris dels papes. El regne va durar dos segles. • Els angles i els saxons. Procedien de Dinamarca i dels Països Baixos. Després de travessar el canal de la Mànega es van assentar a l’Anglaterra actual.

4.2 Les conseqüències de l’assentament L’assentament dels pobles germànics a Occident va tenir conseqüències polítiques, econòmiques, socials i culturals. • Polítiques. Les més importants van ser la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident i la fragmentació del seu territori en petits regnes independents. En aquests, la minoria germànica hi va concentrar el poder polític. • Econòmiques. La crisi que vivia el món romà es va agreujar. L’agricultura es va convertir en l’activitat més important; es va accentuar el procés de ruralització, i cada regió va tendir a l’autarquia; és a dir, a produir tot allò que necessitava. Les ciutats i les activitats ciutadanes van perdre importància. Així, els tallers artesanals i el comerç gairebé van desaparèixer, i es van limitar a satisfer les necessitats de la classe dirigent. • Socials. La societat es va transformar. Els germànics es van convertir en una nova elit, militar i guerrera, que es va imposar sobre la resta de la població. Les classes mitjanes (comerciants, artesans, funcionaris i petits propietaris urbans i agrícoles) van perdre importància. I els serfs i els esclaus es van multiplicar. • Culturals. La cultura va entrar en un període de crisi. Les escoles van desaparèixer, i el saber va quedar reduït a alguns llocs aïllats, com els monestirs. A més, van deixar de fer-se grans construccions, que van ser substituïdes per petites esglésies, i la gran escultura va desaparèixer. Els pobles germànics van conrear, en canvi, altres arts menors, com l’orfebreria.

Mausoleu de Teodoric, a Ravenna (Itàlia). Els ostrogots eren una branca del poble got que es va establir a la vora de la mar Negra. L’any 493, aquesta gent, juntament amb Teodoric, van controlar Itàlia després d’haver deposat l’hèrul Odoacre. Finalment, el 535 Justinià els va derrotar.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1.   Fes un esquema

sobre les conseqüències de l’assentament dels germànics. Quina altra tècnica podries usar per organitzar aquesta informació?

Buscar solucions 2. La manera de viure dels romans ja la coneixes de cursos anteriors. Compara-la amb la manera de viure dels germànics.

Invasions i regnes germànics Les invasions de pobles

250

500

ESCOTS

750 km

Mar del No rd

ANGLOSAXONS

BRET

Límit de l’Imperi Romà d’Orient

ONS

Límit de l’Imperi Romà d’Occident

Mar Bàltica

Gots Juts Angles

Balts

Sueus

Saxons

Vàndals

SUEUS Braga

BURGUNDIS Lió

Verona

Gènova

Quersonès

Visigots

Mar Negra

OSTROGOTS

Tolosa de Llenguadoc

Sinope

Roma

Toledo VISIGOTS

Constantinoble

Nàpols

Còrdova Cadis

Alans

Ostrogots

ATLÀN T I C

Bordeus

Gèpides

Worms

ar Càspi

París FRANCS

Francs Llombards Burgundis

Colònia

OCE À

Huns Eslaus

M a r Siracusa

Corint

Antioquia

Efes

Atenes

Cartago VÀNDALS

M e d i t e r r à n i a Jerusalem

Trípoli

Alexandria

Cirene

Els regnes germànics en el segle v Fronteres actuals

Toledo Cadis

Mar d’Aral

ESLAUS S

S AR

REGNE DE GÈPIDS

I M P E R I

B I Z A N T Í

Efes

Antioquia

Corint Siracusa

M e d i t e r r à n i a Jerusalem

Trípoli

guntes següents: a) On estaven assentats els ostrogots, els visigots, els francs, els angles i els saxons abans d’envair l’Imperi romà?

às

Sinope

Atenes

Cartago REGNE DELS VÀNDALS

Treballar amb mapes 3. A partir dels mapes d’aquesta pàgina, respon a les pre-

Quersonès M a r N e g r a

Constantinoble

Nàpols

M a r

AR ÀV

REGNE París DELS Worms REGNE FRANCS DELS BURGUNDIS REGNE REGNE DELS Verona Lió Bordeus SUEUS Gènova DELS Tolosa Braga REGNE OSTROGOTS de Llenguadoc DELS VISIGOTS Roma Còrdova

BALTS

ALTRES TERRITORIS GERMÀNICS Colònia

FRISONS

AT LÀ NT I C

Mar Bàltica

O C EÀ

Ma r de l Nord

BÚ

ESCOTS

AXONS

750 km

ANGLOS

500

ONS

250

BRET

Cirene

G Pè ol rs f ic

Alexandria

b) Quins pobles germànics es van assentar per la Gàl·lia? I per Hispània? c) Quins altres regnes germànics no mencionats fins ara s’hi aprecien i on es van assentar? d) Investiga quina relació hi va haver a Itàlia entre hèruls, ostrogots, bizantins, llombards i francs?

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

Els visigots es van instal·lar l’any 418 al sud de la província romana de la Gàl·lia mitjançat un pacte amb Roma. L’acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d’altres pobles. Per això, com a aliats de Roma, van entrar l’any 415 a la península Ibèrica per lluitar contra els invasors sueus, vàndals i alans.

Mar Cantàbrica Legio VII Bracara Augusta

Caesar Augusta Bàrcino Tarraco

Salmantica

Toletum Emerita Olisipo Augusta

Valentia ia

5.1 L’evolució històrica

L’evolució geopolítica

Corduba

Hispalis

5. ELS REGNES GERMÀNICS (I). ELS VISIGOTS

r Cartago er Nova it d e Malaca M Mar

Gades OCEÀ ATLÀNTIC

Invasions dels pobles bàrbars

Sueus (409) Vàndals (409) Alans (409) Visigots (416-417) Visigots (466-484)

Assentaments visigots Assentaments vàndals

REGNE DELS FRANCS

R BO

OCEÀ

ATLÀNTIC Vouillé Tolosa

Mar Cantàbrica

NYA

5.1.2 El regne visigòtic de Toledo (507-711)

G RE

Toletum

r Ma

• L’organització política dels visigots va ser la monarquia electiva, cosa que va provocar lluites successòries greus. El monarca estava assessorat per l’aula règia, un organisme format per nobles i eclesiàstics. • L’economia es va centrar en l’agricultura. A més, a la Meseta, la ramaderia transhumant va tenir un gran auge. Els latifundis van continuar en mans de la noblesa i de l’Església. • La societat l’encapçalava una minoria rica integrada pels nobles i l’alt clergat. Per sota s’hi situaven els petits propietaris, els treballadors dels latifundis, els artesans i comerciants, i els serfs. • La cultura es va empobrir i va quedar en mans de l’Església. Va destacar sant Isidor de Sevilla, que va escriure Etimologies. • L’art va originar petites esglésies, com Santa Comba de Bande (Orense), San Juan de Baños (Palència) o San Pedro de la Nave (Zamora), en què es van usar arcs de ferradura. També van fer treballs d’orfebreria magnífics com fíbules i corones votives.

El regne visigot de Tolosa

Mar Cantàbrica

Tolosa

CÀNTABRES VASCONS

Asturica Augusta Bracara Augusta

Salmantica

Bàrcino

Caesar Augusta

Conimbriga Toletum

Valentia

Emerita Augusta

Olisipo

Hispalis Gades OCEÀ

Corduba

Malaca Mar

Carthago Spartaria

t di

5.2 La manera de viure dels visigots

nia rà er it

Una vegada instal·lats a Hispània van fixar la capital a Toledo. Primer, el rei Leovigild (569-586) va sotmetre els sueus, càntabres i asturs; i els seus successors van expulsar els bizantins i van vèncer els vascons. Després, es van integrar amb la població hispanoromana, a partir de la conversió de Recared, al catolicisme en el III Concili de Toledo (589) i a partir de la implantació per Recesvint d’una legislació comuna: el Fuero Juzgo (654). L’any 711 els musulmans els van derrotar a Guadalete, cosa que va posar fi al regne.

Després de la caiguda del darrer emperador romà, els visigots van establir un regne que s’estenia a ambdós costats dels Pirineus i van fixar la capital a Tolosa. Aquest regne va arribar a l’apogeu amb Euric (440-484), que el va estendre per quasi tota la península Ibèrica. Però el successor, Alaric II, va ser derrotat i mort pels francs a la batalla de Vouillé (507); els visigots van traslladar-se al sud dels Pirineus.

Assentaments sueus

5.1.1 El regne visigòtic de Tolosa (418-507)

ATLÀNTIC

El regne visigot de Toledo Dominis bizantins Abans de Leovigild Conquestes de Leovigild

Regne dels francs Zones insubmises en el regnat de Recared

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb mapes 1. Quina relació hi ha entre els mapes històrics d’aquesta pàgina? Explica la informació que aporta cada un.

Les aportacions culturals Esglésies voltades 1

San Pedro de la Nave (Zamora). Interior (1) i planta de creu grega inscrita en un rectangle (2). Exterior de l’ermita de Santa Comba de Bande (3).

Relleus 4

La decoració interior de les esglésies es feia a base de relleus amb temes vegetals i geomètrics (4) o amb escenes de l’Antic i del Nou Testament (5). Aquesta decoració es reflecteix en cancells, capitells i frisos.

Treballs d’orfebreria 6

Fer ús d’informació temporal 2. Amb les dades del text de la pà-

gina anterior, dibuixa una línia del temps amb l’evolució del regne visigòtic.

Participa en l’aprenentatge 3.       Busca informació sobre Gal·la Placídia i valora la seva importància en relació amb la història de Catalunya.

L’orfebreria o treball dels metalls preciosos ens ha llegat dos tresors: el tresor de Guarrazar, Toledo (6), i el de Torredonjimeno, Jaén (7). Tots dos estan compostos per corones votives d’or, que es penjaven com a ofrena a l’interior de les esglésies, i per creus. També s’han de mencionar les fíbules per embotonar la roba (8).

Valorar el patrimoni 4.   Busca imatges d’art visigòtic i construeix un dossier de documents. Redacta un text explicatiu breu al costat de cada imatge.

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MITJANA. GERMÀNICS I BIZANTINS

Imperi carolingi Mar del Nord Obodrites Saxons

Sòrabs BOHÈMIA

• El govern de l’Imperi carolingi requeia en l’emperador, que tam-

bé va assumir el paper de defensor de la cristiandat, protector del papa i va arribar a intervenir en els assumptes de l’Església. Per administrar-lo, l’imperi es va dividir en comtats, dirigits per un comte; i en marques o províncies defensives frontereres, dirigides per un marquès. • L’economia carolíngia es va basar en les activitats agràries, que es practicaven en latifundis extensos que pertanyien a l’aristocràcia i a l’Església. En aquests latifundis, s’hi conreaven cereals, s’hi practicava la ramaderia i la caça, i s’obtenien fruits dels boscos. • Les activitats urbanes van decaure. Així, l’artesania va passar a dur-se a terme en els latifundis, en què es fabricaven tots els articles necessaris per a la vida (teixits, eines, etc.); i el comerç es va limitar a dur els articles de luxe demandats pels més rics i poderosos. L • a societat carolíngia s’organitzava en tres grups. Els nobles i els alts càrrecs eclesiàstics ocupaven la posició social més elevada, tenien la majoria de la terra i exercien els principals càrrecs en el govern i en l’administració. Els seguien la resta de les persones lliures (camperols, artesans i comerciants). I en darrer lloc s’hi situaven els serfs, descendents dels antics esclaus que estaven subjectes a la terra i no la podien abandonar sense permís.

Moravians Bàvars

BORGONYA

Àvars CARÍNTIA Llombards

AQUITÀNIA

Croats ESTATS PONTIFICIS

ISP ÀN

ICA Ducat de Benevent

Mar Mediterrània

L’Imperi carolingi Regne a la mort de Pipí el Breu el 758 Conquestes de Carlemany 0

Territoris dependents

250

500

750 km

Desintegració de l’Imperi carolingi Mar del Nord MARCA SAXÒNIASAXONA AUSTRÀSIA MARCA BRETONA NÈUSTRIA

OCEÀ ATLÀNTIC

6.2 La manera de viure carolíngia

AUSTRÀSIA

NÈUSTRIA

6.1 L’evolució històrica. Del regne a l’imperi L’any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany (742-814). Aquest es va proposar restablir la unitat de l’antic Imperi Romà d’Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d’Itàlia; els bàvars i els àvars, al centre d’Europa; els saxons, al nord d’Alemanya, i els burgundis a l’est de França. Després d’aquestes conquestes, el papa Lleó III va coronar Carlemany emperador el dia de Nadal de l’any 800 a la ciutat de Roma. No obstant això, l’imperi només va durar fins l’any 843, perquè, quan va morir el fill i successor de Carlemany, Lluís I el Pietós, l’imperi es va dividir entre els fills d’aquest.

Velets

BRETANYA

BRMAR ET CA ON A

Els francs, després de travessar el Rin, es van instal·lar l’any 481 al nord de la província romana de la Gàl·lia, on Clodoveu va fundar la dinastia merovíngia. El regne franc va ser el regne més important de tots els que van crear els pobles germànics arran de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident.

L’evolució geopolítica

OCEÀ ATLÀNTIC

6. ELS REGNES GERMÀNICS (II). ELS FRANCS I L’IMPERI CAROLINGI

BAVIERA

MARCA ÀVARA

BORGONYA AQUITÀNIA

LLOMBARDIA ESTATS PONTIFICIS

M HIS ARCA PÀN ICA

MARCA LLOMBARDA

Mar Mediterrània

Disgregació de l’Imperi carolingi Límits de l’imperi el 814 Regne de Carles el Calb Regne de Lotari Regne de Lluís el Germànic Territoris dependents

200

400

600 km

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Explica, per escrit, els esdeveni-

ments històrics que van tenir lloc en aquests anys: 481, 751, 800, 843.

2. Qui van ser aquests personatges: Clodoveu, Pipí el Breu, Carlemany, Lleó III, Lluís I el Pietós?

Algunes aportacions culturals Arquitectura El palau imperial de Carlemany a Aquisgrà (1) tenia les funcions de residència permanent i administrativa de l’Imperi. Entre els edificis més significatius hi havia la capella palatina (2), construïda entre els anys 790 i 805 per l’arquitecte Eudes de Metz, que va seguir el model de l’església bizantina de Sant Vidal de Ravenna. Sala de recepció

Habitacions de l’emperador i de la família

Termes imperials

Cúpula central

Nau lateral Pilar

Torres

Nau central

Pòrtic d’entrada

Entrada del palau

Capella palatina

Nau central Naus laterals Absis Entrada

Escultura

6.3 La cultura i l’art

En escultura destaca la representació en bronze de Carlemany a cavall (3), semblant a les dels emperadors romans.

Durant el regnat de Carlemany es va produir un cert renaixement cultural que va tenir el centre a Aquisgrà, la residència imperial. En aquesta ciutat Carlemany va fundar l’escola palatina, dirigida per Alcuí de York i inspirada en models romans. L’arquitectura va disposar d’algunes construccions notables, com ara palaus, esglésies i monestirs, que Carlemany va manar edificar a les principals ciutats (Ingelheim, Aquisgrà, Nimega) com a manifestació del seu poder. Entre aquestes van destacar el palau d’Aquisgrà, residència de l’emperador, del qual es conserva la capella construïda entre els segles viii i ix; l’abadia de Fulda, i el desaparegut monestir de Saint Gall. Ens han arribat molt poques escultures d'aquesta època, com ara la de Carlemany a cavall. D’obres menors fetes en ivori o metall (reliquiaris, arquetes), en tenim més; i també miniatures o pintures de mida petita sobre pergamí que il·lustraven llibres, com els evangeliaris.

Treballar amb mapes 3.   Fixa’t en els mapes i redacta un text amb la infor-

mació que aporten. En aquest text has de contestar, com a mínim, aquestes qüestions: Quin va ser l’objectiu de les conquestes de Carlemany? Va aconseguir els seus propòsits?

Conèixer l’art 4. Observa i escriu quins eren els materials, els suports, els arcs i les cobertes emprats en l’arquitectura carolíngia.

5. Quina informació aporta l’escultura eqüestre de Carle-

many sobre els seus objectius polítics i sobre el poder de l’emperador?

UNITAT 1 » TÈCNIQUES

» TÈCNIQUES FER ÚS D'INFORMACIÓ TEMPORAL

FETS HISTÒRICS

El temps històric La història s’ocupa de la descripció, de l’anàlisi i de l’explicació dels fets protagonitzats per éssers humans ocorreguts en el passat. Els fets històrics, però, no van succeir en el buit. Van ocórrer en una època determinada (quan); en un espai concret (on); i els van protagonitzar uns subjectes concrets (qui). El temps és un concepte fonamental per als historiadors i historiadores, perquè; gràcies a aquest concepte es poden organitzar els esdeveniments. És a dir, establir el que va ocórrer abans i després (successió; passat, present i futur), el que va ocórrer en dos espais al mateix temps (simultaneïtat), i quant va durar un fet o esdeveniment (durada).

Temps (quan)

Espai (on)

Protagonistes (qui)

La comprensió del temps Per fer comprensible el temps, la història usa una sèrie de fórmules. Entre aquestes, la cronometria, a través de calendaris i de rellotges; i la cronologia, o representació del temps mitjançant perioditzacions i dates. També mesura el temps mitjançant unitats temporals de durada curta (dies, setmanes, mesos, anys, lustres), de durada mitjana (dècades) i de durada llarga (segles, mil·lennis i eres). I el temps es plasma i s’ordena de forma gràfica a través d’eixos cronològics i de cronogrames. • Els eixos cronològics consisteixen en una línia o rectangle graduat sobre els quals se situen els fets històrics i les dates en què van succeir (A). • Els cronogrames usen una línia del temps comuna, en la qual s'apleguen diversos aspectes d’una mateixa societat o un mateix aspecte de diverses societats. Generalment, el conjunt va acompanyat de dibuixos o figures representatives (B). A

Simultaneïtat

Durada

Curta

Mitjana

Llarga

Principals períodes i esdeveniments de l’Imperi bizantí 395

476

527

ÈPOCA PROTOBIZANTINA

534 SEGLE D'OR DE JUSTINIÀ

610

Justinià comença a regnar (527-565) Caiguda de Roma Divisió de l’imperi per Teodosi

717

813

842

REPLEGAMENT DE BIZANCI

Heracli, Construcció emperador (610-641) de l’actual Santa Sofia (534-537)

Successió

1057 1054 1071

867

ÈPOCA DE RECUPERACIÓ Cisma d'Orient

Segona crisi iconoclasta (813-842) Primera crisi iconoclasta (717-775)

Basili I (867-886). Època d’expansió territorial Retorn definitiu a l’ortodòxia religiosa

1453

1204

Expulsió dels bizantins d’Itàlia pels normands

I Presa de Constantinoble pels turcs

Quarta croada. Presa de Constantinoble (1202-1204)

Inici del regnat d’Isaac I Comnè. Reformes en finances, etc.

1080 Sant Serni, França

1000

1150

1504 David, Miquel Àngel

1346 Capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes, Barcelona

1150 Pantocràtor de San Isidoro, Lleó

1100

1544 Reials Col·legis de Tortosa

1250 Verge Blanca, Lleó

1150 Mare de Déu de Ger, Girona

1050

1631-1687 Santa Maria della Salute, Itàlia

1205-1301 Catedral de Lleó

ESCULTURA

ARQUITECTURA

Eix comparatiu

PINTURA

1200

1250

1300

1645-1652 Èxtasi de Santa Teresa, Bernini

1504 La Gioconda, Leonardo da Vinci

1350

1400

1450

1500

1620 L’esmorzar, Velázquez

1550

1600

1650

1700

RENAIXEMENT

ROMÀNIC G ÒT I C

Elaborar i comentar eixos cronològics • Per elaborar un eix cronològic s’han de seguir aquests passos: a) Observar les dates d’inici i final, per establir la durada total del procés històric que s’hi ha de representar. b) Dibuixar l’eix i dividir-lo en trams iguals: segles, dècades, anys, etc. c) Col·locar els períodes o etapes i els esdeveniments, amb la data; i posar-hi un títol. • Per comentar un eix cronològic hem de fer el següent: a) Indicar el temps representat per delimitar l’espai geogràfic a què es refereix.

BARROC

b) Descriure de forma ordenada els períodes i els esdeveniments. c) Explicar les dades que conté. En l’eix (A), per exemple, s’hi representen els períodes i els esdeveniments ocorreguts en l’Imperi bizantí entre els anys 395 i 1453. Els períodes estan representats per rectangles de colors, amb la denominació escrita a l’interior; la data dels esdeveniments, en canvi, s’indica mitjançant marques verticals. Els esdeveniments seleccionats són de diversos tipus: polítics, religiosos i artístics. Apleguen l’evolució històrica de Bizanci; és a dir, des del naixement amb la divisió de l’Imperi romà per Teodosi, fins a la caiguda amb la presa de Constantinoble per part dels turcs. POSA-HO EN PRÀCTICA

s Consells pràctic e mps pot fer-se d te el d a ic àf gr ió La plasmac o vertical. forma horitzontal antigues se siés m es at d s le l, En l’horitzonta dreta. més recents a la s le i a, rr ue sq l’e l·lotuen a més antigues es co es at d s le , al ic rt En la ve t. més recents a dal quen a baix, i les

1. Busca els eixos cronològics que hi ha en les pàgines d’aquest

llibre. a) Anota les pàgines en què es troben i si són horitzontals o verticals. b) Cada unitat d’història s’obre amb una línia del temps. Alguna podria considerar-se un cronograma? Explica la resposta, tant si és afirmativa com si és negativa.

El temps és molt present en la vida quotidiana. Per exemple en el llenguatge, en el pensament o en les experiències. Per parelles, poseu exemples de diferents usos del temps.

UNITAT 1 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Defineix breument per escrit els conceptes representats a través de les imatges següents.

4. Relaciona aquests conceptes i aquestes frases amb

l’Imperi bizantí o amb un regne germànic i completa el quadre resum següent: a) basileus; b) llombards; c) decoració a base de mosaics; d) Icona; e) ruralització; f) Fuero Juzgo; g) lluites iconoclastes. Imperi bizantí

Regnes germànics

…

ESCOTS

BRETO

Corpus Iuris Civilis

ANGLOSAXONS

Cisma d’Orient

A partir del mapa que hi ha a continuació i dels coneixements que tinguis sobre el tema, redacta un petit text de deu línies explicant les conseqüències de l’assentament dels germànics a Occident. Gots Juts Angles

Balts

Sueus Saxons Francs Llombards Burgundis

FRANCS

Alans

Visigots

Imperi Romà d’Orient

Fíbula VÀNDALS

2.  Explica qui van ser aquests personatges, i digues per quin fet o per quins fets històrics van destacar.

Ostrogots

OSTROGOTS

VISIGOTS

Regnes germànics

Vàndals

Gèpides

BURGUNDIS SUEUS

Huns Eslaus

6. Observa aquestes imatges. Després, compara les

arquitectures bizantina i visigoda i explica les característiques de cada una.

Leovigild

Justinià I

Teodosi I

3. Ordena cronològicament aquests fets. A continuació, situa’ls en un eix cronològic senzill:

a) presa de Constantinoble pels turcs; b) conquestes de Justinià; c) fundació de Constantinoble; d) conquesta musulmana de Síria, Palestina i Egipte; e) III Concili de Toledo; f) coronació de Carlemany.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 1

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES El llegat de Carlemany El llegat que va deixar Carlemany (A) quan va morir el 28 de gener de l’any 814 comprenia un imperi unit, una administració eficaç i una gran obra educativa. Qui va ser aquesta persona que va poder aconseguir allò que semblava impossible? Se’n coneix la data de la mort, però no la del naixement, que generalment s’ha fixat en l’any 742. No obstant això, diversos factors han conduït els experts a reconsiderar aquesta darrera data i a proposar l’abril del 748 com la data «probable» del naixement. On va néixer? No se sap amb certesa. De fet, hi ha molts llocs que es vanaglorien de ser el bressol d’aquest sobirà; entre aquests, el monestir de Prüm i la ciutat de Düren, a Alemanya; o Quierzy, al nord de França. El que se sap del cert és que el seu pare, Pipí el Breu, va ser el rei dels francs a partir de 751. Actualment, Carlemany és considerat el fundador de les monarquies francesa i alemanya i el pare d’Europa, perquè el seu imperi va unificar per primera vegada la major part de l’Europa occidental. A més, Carlemany va

1. Després de llegir el text, calcula mentalment o bé

amb llapis i paper: a) Quants anys han transcorregut des de la mort de Carlemany fins al 28 de gener d’aquest any? Converteix aquesta xifra en segles i mil·lennis. b) Durant quants anys va ser vigent la lliura carolíngia? c) Carlemany va iniciar el seu regnat l’any 768. Quants anys tenia en aquell moment, segons la tradició i segons els experts?

iniciar una reforma en l’educació, denominada des del segle xix, el «Renaixement carolingi». Ja abans de l’arribada al tron, Carlemany va fer que nombrosos savis acudissin a la cort i va obrir escoles monàstiques i catedralícies. I sota el seu mandat es van redescobrir i van ressorgir la cultura i la tradició educativa de l’antiguitat. La «minúscula carolina» (B), un tipus d’escriptura nou i clar, va facilitar enormement la còpia de documents, és a dir, la transcripció; i, amb això, la difusió de textos antics. Es pot dir, per tant, que el compromís de Carlemany amb l’educació, la literatura i l’art va assentar les bases de la cultura europea. Carlemany va dotar el seu regne d’una administració eficaç, amb una legislació uniforme, i va crear, l’any 781, una moneda única per afavorir un espai econòmic més o menys homogeni. Aquesta moneda, la lliura carolíngia, que equivalia a una lliura de plata, va durar fins a l’any 1795, quan, després de la Revolució Francesa, es va instaurar el franc. Per això, pot dir-se que aquesta moneda és el precedent de l’euro.

2. Els francs, què eren: francesos, alemanys o les

dues coses? Explica breument en quins fragments del text t’has basat per arribar a una conclusió.

3. Per què va ser important la «minúscula carolina»?

Dedueix la resposta correcta: a) Va facilitar la còpia de documents. b) Aportava noves formes de transcripció. c) Va facilitar la transcripció i la difusió dels textos procedents de l’antiguitat.

Completa aquest quadre resum amb el que actualment es considera el llegat de Carlemany. Política

Economia

Cultura

…

A. Carlemany. B. El nou tipus d’escriptura, la «minúscula carolina» va facilitar la còpia de documents i va afavorir la difusió de textos antics.

UNITAT

L’ISLAM

DIMENSIÓ HISTÒRICA DIMENSIÓ GEOGRÀFICA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA DIMENSIÓ CIUTADANA 3250 aC

100 dC

200 dC

300 dC

400 dC

500 dC

600 dC

Inicia un nou aprenentatge

Mar del

Màxima expansió de l’Imperi (117 dC)

BRITÀNIA Nord

Límit de l’Imperi 0

200

400

Londinium

600 km

n Ri

Lutècia (París)

Bizanci

Cartago

Antioquia

TÀM

527 Inici del regnat de Justinià

M e d i t e r r à n i a Cirene

Alexandria

EGIPTE

500 dC

REGNE

Khàzars

Antioquia

Sicilia

Creta M e d i t e r

Kairouan

Tahuda 683

LÍBIA

Marràqueix

TRIPOLITÀNIA

Rodes 654

r à n i a Alexandria

M E TÀ SO M PO IA Siffin 657

Damasc

Qadisiyya

Regne franc (cap al 750) Zona disputada per bizantins i musulmans Batalla

250

500

750 1.000 km

Kabul

Esfahan

Bàssora

ARÀBIA

La Meca

Conquestes després de la mort de Mahoma (632 dC) Conquestes dels califes ortodoxos (632-660) Conquestes dels omeies (660-750) Imperi bizantí (en la segona meitat del segle VII) Fronteres actuals

Badr 624

Expansió de l’islam

PÈRSIA

Medina

EGIPTE

Nišapur

Nihavand

Bagdad Ctesifont

Yarmuk Kerbala 636 Jerusalem – Al Fustat

570 Naixement de Mahoma

Bukhara Samarcanda

BIZANTÍ

Va l l

MAGRIB

Constantinoble

Conquistes abbassides cap al 827

TURQUESTAN

Còrdova

ÈNIA

M a r

ARM

Cà

Guadalete 711

IMPERI

Sardenya

Mar Negra

Toledo

Talas 751

Búlgars

Setges de Constantinoble pels àrabs (674-678 i 717-718)

de l’ Ind

Serbis Roma

AL-ANDALUS

Pobles asiàtics

Àvars

Croats

FRANC

SÍRIA

Poitiers 732

OCEÀ ATLÀNTIC

Atenes

M a r

Leptis Magna

TRÀCIA

Roma

MAURITÀNIA

Negra ar

ÀSIA

Cartago Nova Tingis

ITÀLIA

Tarraco

Emerita Augusta

ATLÀNTIC

às

Massàlia

HISPÀNIA

OCEÀ

ar C

Danubi

GÀL·LIA

Nil

Continuem l’estudi de les civilitzacions medievals amb l’anàlisi de l’islam, una civilització que, des de la península Aràbiga, es va estendre en aquest període per les dues vores de la Mediterrània. Per fer-ho, centrarem l’atenció en alguns aspectes bàsics, com l’origen i l’abast posterior, l’organització política, econòmica i social, la rica i variada cultura, i l’extens llegat artístic. També n’analitzarem altres aspectes essencials, com la religió, els canvis que va introduir en la vida quotidiana i l’organització de les ciutats musulmanes.

en Iem

OCEÀ ÍNDIC

600 dC

JUGA AMB EL TEMPS  En parelles, observeu l’eix i contesteu les preguntes següents: 1. Quants anys tenia Mahoma quan es va traslladar a Yatrib? Quants anys faltaven en aquell moment per al final de l’edat mitjana? 2. Quins califats van existir en aquell període? De cada un, digues-ne el nom i calcula’n la durada temporal. 3. Sota quin califat van envair la península Ibèrica, els musulmans? 4. L’arquitectura musulmana va donar lloc a diferents tipus d’edificacions, com ara mesquites, madrasses i mausoleus. Busqueu aquests termes en el vocabulari del final del llibre i escriviu en el vostre quadern les funcions que tenien aquestes edificacions. 700 dC

800 dC

900 dC

711 Invasió musulmana de la península Ibèrica. Fi del regne visigòtic de Toledo

700 dC

800 dC

900 dC

Medina

622 Any de l’hègira. Mahoma es trasllada a Yatrib

1100 dC

1200 dC

1300 dC

1453 dC

1100 dC

1200 dC

1300 dC

1453 dC

843 Divisió de l’Imperi carolingi

Bagdad

632 Inici del califat ortodox. La capital s’estableix a Medina

1000 dC

Damasc

1000 dC

1453 Els turcs conquereixen Constantinoble

750 Inici del califat abbassí. La capital s’estableix a Bagdad 661 Inici del califat omeia. La capital s’estableix a Damasc 638 S’inicia la construcció de la mesquita de la Meca

1055 Els turcs van conquerir el califat abbassí

859 Fundació de la madrassa de Fes

1193 Mort de Saladí (1138-1193). La tomba és a Damasc

1180-1225 Govern del califa Al-Rasid

1258 Presa de Bagdad pels mongols

UNITAT 2 » L’ISLAM

1. EL NAIXEMENT DE L’ISLAM

L’Aràbia preislàmica Mar Negra

Mar

Càspia

1.1 Aràbia abans de Mahoma

Siraf Pè

Medina (Yatrib)

Ormuz

La Meca R o j a

Bàssora

Després de la mort de Mahoma, la religió islàmica quedà fixada en l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans. Els qui la practiquen s’anomenen musulmans, és a dir, ‘submisos’ o ‘creients’, i han de complir cinc preceptes religiosos, considerats els pilars de l’islam, i unes quantes normes de comportament. • Els preceptes religiosos són cinc: la professió de fe («No hi cap altre déu fora d’Al·là, i Mahoma és el profeta de Déu»); l’oració cinc vegades al dia mirant a la Meca i l’oració comunitària cada divendres a la mesquita; l’almoina als necessitats; el dejuni en el mes del ramadà des de la sortida fins a la posta del sol; i el pelegrinatge a la Meca, almenys una vegada a la vida. • Les normes de comportament permeten la poligàmia i prohibeixen beure alcohol, menjar carn de porc i els jocs d’atzar. Altres normes diuen que la vida del musulmà s’ha de regir pels principis d’igualtat, tolerància, germanor i unitat.

Esfahan

Jerusalem Petra

1.3 La religió islàmica

Cap a la Xina Damasc

Z YA

En el segle vii, Mahoma (al qual els musulmans anomenaven Muhàmmad) va aconseguir unir els àrabs sota una nova religió: l’islam. Mahoma va néixer l’any 570 a la ciutat de la Meca en el si d’una família acomodada. Va quedar orfe a sis anys, i ben aviat va començar a treballar com a caravaner al servei de Jadicha, una viuda rica, amb qui es va casar a vint-i-cinc anys. Transformat en un mercader ric i respectat, solia retirar-se a meditar a una cova del mont Hira, pròxima a la Meca. Allà, l’any 610, va tenir una visió de l’arcàngel Gabriel, que li va ordenar memoritzar i recitar els versos que contenen la doctrina d’Al·là. A partir de llavors va començar a predicar una nova religió, l’islam, que significar ‘submissió a la voluntat d’un Déu únic: Al·là’.

Nišapur

1.2 Mahoma

Mar Mediterrània

E IPT EG

L’islam va néixer a la península Aràbiga, un territori quasi desèrtic situat a l’Orient Mitjà, entre la Mar Roja i el golf Pèrsic. A principis del segle vii, Aràbia estava habitada per moltes tribus independents i enfrontades entre elles. Les de l’interior practicaven el pasturatge nòmada i tenien una religió fetitxista. Les assentades a la costa eren sedentàries, es dedicaven a l’agricultura o al comerç, i eren politeistes. Aquest era el cas de la regió del Hijaz, transitada per caravanes de comerciants i on destacaven les ciutats de la Meca i Yatrib (Medina). Els únics elements comuns de tots els àrabs eren la llengua àrab i el culte a la Pedra Negra. La Pedra Negra és un fragment de pedra basàltica que es venerava, al costat de nombrosos ídols, en el santuari de la Kaaba, a la Meca.

Antioquia

Sana IEMEN

OCEÀ ÍNDIC

Aràbia i l’Orient Mitjà en temps de Mahoma Aràbia

Imperi persa sassànida

Imperi bizantí

Principals rutes comercials

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb mapes 1.   Observa el mapa i fes aques-

tes tasques: a) Quines eren les principals àrees geogràfiques de l’Aràbia preislàmica? b) Localitza Iemen, Yatrib i la Meca i digues en quina de les àrees anteriors es localitzen.

Comprendre informacions 2. Explica el significat dels termes: musulmà • Alcorà • Kaaba

3. Cita els cinc principis de la religió musulmana; utilitza aquests termes: Al·là • oració • almoina • dejuni • pelegrinació

Treballar amb imatges 4. Observa les imatges del santuari de la Kaaba i resol aquestes qüestions: a) Com està construït? b) Per què és el lloc més sagrat dels musulmans? c) On se situa la Pedra Negra?

Fonts de l’islam i llocs sants L’Alcorà, o llibre sagrat, i la sunna L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans. El nom prové de la paraula quran, que significa ‘recitació’, perquè conté els versos recitats per Mahoma amb la doctrina revelada per Al·là. Consta de 114 sures (capítols), dividides en aleies o versicles. La sunna, o tradició, és, per a molts musulmans, una altra font de l’islam. És una recopilació de tradicions sobre diversos temes basades en el que diu o fa el profeta. Fins al segle ix, en què fou compilada, es va transmetre de forma oral.

Els llocs sants. La Kaaba 1

4 Tela que cobreix la Kaaba

Franja de textos de l’Alcorà

Columnes de fusta Parets de marbre Làmpades

Pedra d’Ismael

Terra de marbre Carreus de granit Porta de la Kaaba (mur est) Reforç per facilitar l’evacuació de l’aigua

L’islam té diversos llocs sants. Aquests són la ciutat de la Meca, on s’ubica el santuari de la Kaaba (1); la ciutat de Medina, on hi ha la mesquita del profeta (2); i la mesquita de la Cúpula de la Roca (3), situada a Jerusalem i alçada en el lloc des del qual, segons la tradició, Mahoma va ascendir al setè cel. El santuari de la Kaaba (4) o casa d’adoració és el lloc més sagrat per als musulmans. Segons la tradició islàmica, fou construït per Abraham i el seu fill Ismael per ordre d’Al·là. Actualment, és un recinte de pedra sense finestres i cobert amb un mantell negre que conté textos de l’Alcorà escrits en or. Les parets de l’interior i el terra, són de marbre. En un dels cantons exteriors hi ha la Pedra Negra. Aquesta pedra marca el punt de partida de les voltes rituals que els musulmans fan al voltant del santuari.

Pedra Negra (cantó sud-est)

UNITAT 2 » L’ISLAM

Els mongols prenen Bagdad. Fi del califat abbassí

CALIFAT ABBASSÍ (cessament de l’expansió)

1055

2.2 La creació d’un gran imperi Després de la mort de Mahoma el 632, els musulmans, impulsats per la força de la fe i d’un poderós exèrcit, formaren un gran imperi durant els segles vii i viii. L’expansió musulmana es va dur a terme en tres etapes: • El califat ortodox (632-661). Els successors de Mahoma es van triar entre els familiars i amics d’aquest; adoptaren el títol de califa o «successor del missatger de Déu»; i residiren a Medina. En aquest període, l’islam es va estendre per Síria, Palestina, Egipte, part del nord d’Àfrica, Mesopotàmia i Pèrsia. • El califat omeia (661-750). Es va implantar la successió hereditària en la família dels omeies, i la capital del califat es va traslladar a Damasc. L’imperi musulmà va arribar en aquest moment a l’expansió màxima en estendre’s per l’oest cap al nord d’Àfrica i la península Ibèrica, i fins al Turquestan i la vall de l’Indus, per l’est. • El califat abbassí (750-1055). Després del destronament dels omeies per part de la dinastia abbassí, la capital es va traslladar a Bagdad; i, després de les conquestes de Creta i de Sicília, l’expansió musulmana es va aturar. Finalment, els turcs van conquerir el califat l’any 1055, encara que els reis abbassís es van mantenir sota el domini turc fins a la presa de Bagdad pels mongols, l’any 1258.

2.3 L’organització de les terres conquerides

• El govern de l’imperi estava en mans del califa. Aquest era consi-

derat «l’ombra de Déu sobre la Terra», per la qual cosa concentrava el poder religiós i polític. Com a cap religiós, presidia l’oració comunitària del divendres; i com a cap polític, governava, administrava la justícia i dirigia l’exèrcit. El califa es feia ajudar pel visir o primer ministre, que dirigia els altres funcionaris de l’administració. • L’administració de l’imperi es va organitzar en províncies o cores, en les quals comandava un governador, emir o valí. Altres càrrecs de l’administració califal van ser el superintendent financer; i el jutge o cadi, que administrava la justícia. Els habitants de les províncies pagaven dos tipus d’impostos: un per la quantitat de terres que tenien i un altre que era personal. Aquest darrer cessava quan es convertien a l’islam.

827

Els turcs seljúcides prenen Bagdad, però hi mantenen els reis abbassís

Capital a Bagdad

Sicília i Creta

Capital a Damasc

750

Batalla de Poitiers. Derrota musulmana pels francs

732

711 709

Vall de l’Indus Península Ibèrica (711-722)

CALIFAT OMEIA

Mahoma va començar a predicar la seva doctrina a la ciutat de la Meca, on es va enemistar amb els comerciants rics. L’any 622 va haver de fugir de la ciutat i es va traslladar a Yatrib, que des de llavors va adoptar el nom de Medina, la ciutat del profeta. Aquell any, anomenat de la fugida o hègira, es va prendre com a punt de partida del calendari musulmà. Després de convertir-se en cap polític i religiós de la ciutat de Medina, va reclutar un exèrcit i va conquerir la Meca el 630. Quan va morir, dos anys més tard, gairebé tot Aràbia era musulmana.

L’islam 1258

Turkestan Nord d’Àfrica (686-711)

686 Capital a Medina

661

Pèrsia

651 647 643 635 632

637 636

622 570

CALIFAT ORTODOX

2.1 Els inicis de l’islam

La línia del temps

Nord d’Àfrica (647-649) Egipte

Palestina (637-640) Mesopotàmia Síria (635-636) Mort de Mahoma

INICI DE L’ISLAM

2. L’EXPANSIÓ ISLÀMICA

Comença l’era islàmica. Hègira Naixement de Mahoma

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Fer ús d’informació temporal 1. Per què l’era musulmana s’inicià l’any 622?

2. Quants anys van tardar els musulmans a formar l’imperi?

L’espai geopolític. D’Aràbia a la conca de la Mediterrània i fins al riu Indus Els califes

L’exèrcit musulmà

1. Els símbols del califa eren els segells del profeta, el ceptre d’extrem corb, i el mantell i la llança. 2. Les causes que permeteren la ràpida expansió musulmana van ser diverses: el desig d’estendre la fe; l’organització d’un exèrcit en què la cavalleria exercia un paper essencial, l’afany d’aconseguir un botí de guerra i la debilitat dels adversaris.

L’expansió musulmana REGNE

Khàzars

M a r

Còrdova

MAGRIB

BIZANTÍ Antioquia

Sicilia

Creta M e d i t e r

Kairouan

Tahuda 683

LÍBIA

Marràqueix

ÈNIA

Constantinoble

Conquistes abbassides cap al 827

TRIPOLITÀNIA

Rodes 654

r à n i a Alexandria

M E TÀ SO M PO IA Siffin 657

Damasc

Marràqueix • Damasc • Alexandria • Còrdova • Bagdad Escriu en el teu quadern a quins països actuals es troben.

Regne franc (cap al 750) Zona disputada per bizantins i musulmans Batalla

250

500

Esfahan

ARÀBIA

La Meca

tua’ls en alguna fase de la conquesta:

Treballar amb mapes 3. Localitza els territoris següents i si-

Badr 624

Conquestes després de la mort de Mahoma (632 dC) Conquestes dels califes ortodoxos (632-660) Conquestes dels omeies (660-750) Imperi bizantí (en la segona meitat del segle VII) Fronteres actuals

Kabul

Bàssora

Medina

Expansió de l’islam

PÈRSIA

Bagdad

Qadisiyya

EGIPTE

Nišapur

Nihavand

Ctesifont Yarmuk Kerbala 636 Jerusalem – Al Fustat

Bukhara Samarcanda

Guadalete 711

IMPERI

Sardenya

Talas 751

TURQUESTAN

Toledo

ARM

Cà

AL-ANDALUS

Mar Negra

Búlgars

Roma

Setges de Constantinoble pels àrabs (674-678 i 717-718)

Serbis

de l’ Ind

FRANC

Va l l

Croats

OCEÀ ATLÀNTIC

Pobles asiàtics

Àvars

SÍRIA

Poitiers 732

750 1.000 km

Participar en l’aprenentatge 4.   Elabora una taula en el qua-

dern per comparar les etapes d’expansió musulmana (califats ortodox, omeia i abbassí). Ha d’incloure el següent: cronologia, sistema successori, capital del califat i principals conquestes.

men

OCEÀ ÍNDIC

Comprendre la realitat històrica 5. Ordena aquests personatges se-

gons la importància que van tenir i escriu la funció que exercia cada un en l’administració i el govern musulmans: valí • califa • visir • cadi

UNITAT 2 » L’ISLAM

3. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES 3.1 Les noves pràctiques agràries La ramaderia nòmada de camells, ovelles i cabres es va continuar practicant a les àrees desèrtiques i així s’obtenia llet, pells, llana, carn i força animal útil per al transport terrestre. No obstant això, com a conseqüència de l’enorme extensió geogràfica que va assolir l’imperi, l’agricultura es va convertir en la base de l’economia musulmana i va donar ocupació a la majoria de la població. • La diversitat dels conreus fou la nota dominant. Així, a les valls regades d’Orient es va cultivar blat dur, arròs, cotó, canya de sucre, safrà, morera, cítrics (taronja amarga, llimona, llima) i verdures (espinacs, espàrrecs, carxofes i albergínies). Molts d’aquests conreus es van difondre des d’Orient fins a la part occidental de l’imperi musulmà. • Les tècniques agràries també van canviar. Així, els sistemes de regatge van millorar amb l’ús de sínies per extreure l’aigua, la construcció de séquies per distribuir-la, i l’ús dels pous i aljubs per emmagatzemar-la. També es van cultivar els vessants de les muntanyes mitjançant terrasses. • La propietat privada de la terra conquerida es va mantenir en general en mans dels antics propietaris, els quals van conservar les seves possessions, a canvi del pagament d’impostos. Ara bé, les terres dels estats sotmesos es van repartir entre el califa, a qui corresponia una cinquena part de les terres, i l’aristocràcia musulmana.

3.2 L’artesania i el comerç Altres activitats econòmiques essencials van ser l’artesania i el comerç, que solien localitzar-se a les ciutats. • L’artesania es feia en tallers petits, on també venien els productes fabricats. Entre aquests, hi havia teixits de cotó i de lli; catifes i tapissos; articles de cuir, ceràmica i metall; metalls preciosos i joies; perfums i paper. • El comerç es va beneficiar de la posició de l’imperi entre Europa i Orient. El transport dels productes es duia a terme per terra mitjançant caravanes de camells; i per mar amb vaixells de vela. Les rutes comercials recorrien grans distàncies, al llarg de la Mediterrània i de l’oceà Índic, l’interior d’Àfrica, Extrem Orient (la Xina i l’Índia) i el nord d’Europa. Els principals nuclis comercials eren les ciutats de Damasc, Bagdad, el Caire, Alexandria i Fes. Els productes que hi circulaven eren sobretot articles de luxe com ara metalls, pells, sedes, teixits, espècies i esclaus. Per als intercanvis comercials, els musulmans van usar diversos sistemes de pagament, com ara la moneda d’or (el dinar), la moneda de plata (el dírham), la lletra de canvi i el xec.

Noves tècniques agràries 1

L’escassetat d’aigua en bona part dels territoris de l’imperi va dur els musulmans a desenvolupar les tècniques de reg. L’aigua s’extreia mitjançant sínies (1), rodes mogudes per corrents d’aigua, o per animals, que estaven parcialment submergides en l'aigua i que es movien a través de catúfols o recipients. L’aigua es duia al camp mitjançant séquies o canals (2).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Quines novetats agràries van in-

troduir els musulmans a les terres conquerides? A quins territoris de l’imperi van predominar i per on es van estendre?

Adquirir vocabulari 2. Consulta, en el vocabulari del fi-

nal del llibre, els termes del text destacats en blau i després explica què tenen en comú i en què es diferencien un dinar, una lletra de canvi i un xec.

El comerç i les rutes comercials Principals rutes comercials en el món musulmà durant l’edat mitjana

Venècia Bordeus

Orient Àfrica Europa-Mediterrània

Dan

ubi

Marsella

Mar Negra

Cà

OCEÀ

Almeria

Bugia

Palerm

Mediterrània Trípoli

Barca Alexandria

Antioquia Alep E

Nišapur

Coure Sedes Pells Teixits

ufr Damasc ate s Jerusalem −ˉ t Fusta

De la Xina

Fes

Tunis

Plata

Kabul

gr Ti

Màlaga Ceuta

Or Samarcanda

Mar

Constantinoble Còrdova

Principals productes

ATLÀNTIC

Verdun

Perfums

Bàssora

Shiraz

Pedres precioses Porcellana

Siraf

Animals exòtics De l’Índia

Fusta

Nil

Ivori Estany

La Meca

Ambre Ferro Sal

OCEÀ Aden

ÍNDIC

Espècies Esclaus 0

250

500

750

1.000 km

Les principals rutes comercials (A) unien la Mediterrània i l’oceà Índic amb l’interior d’Àfrica, Extrem Orient i el nord d’Europa. El transport dels productes per terra es feia en caravanes de camells (B) que comptaven al llarg de les rutes amb construccions o caravanserralls per a l’allotjament de les mercaderies i dels comerciants. Per al transport per mar s’empraven vaixells de veles triangulars (C). El dinar o moneda d’or (D) era un dels sistemes de pagament que s’usaven en els intercanvis comercials.

Treballar amb mapes històrics 3. Fixa’t en el mapa d’aquesta pàgina i respon:

a) D’on provenien l’or, la seda, l’ambre, les espècies, la sal, els esclaus, la porcellana i l’ivori? b) Qui devien ser els clients que compraven aquests articles? c) Classifica els productes comercials que figuren en la llegenda del mapa en aquestes cinc categories: metalls • teixits • condiments • esclaus • articles de luxe

Treballar amb mapes 4. Quins mitjans usaven els musulmans per transportar els productes comercials?

5. Quina informació complementària proporcionen les imatges sobre el comerç?

Organitzar informació 6. Fes un esquema o un mapa conceptual sobre les activitats econòmiques dels musulmans.

UNITAT 2 » L’ISLAM

4. LA SOCIETAT I LA VIDA QUOTIDIANA

Homes i dones. La vida domèstica

4.1 L’organització social La societat musulmana era molt diversa, a causa de la gran extensió aconseguida pel seu imperi. Hi havia diferents grups ètnics, com ara àrabs, berbers i esclaus negres o eslaus; i diverses religions, com la musulmana, la cristiana i la jueva. Aquesta pluralitat ètnica i religiosa va condicionar l’estructura social, composta per tres grups fonamentals: • L’aristocràcia, que era un grup molt reduït, la majoria d’origen àrab. Tenia grans propietats procedents dels botins de guerra i donava ocupació als alts càrrecs del govern i de l’administració. • La massa popular, que incloïa camperols, artesans i comerciants lliures. Dins d’aquest grup es diferenciaven les persones convertides a l’islam, anomenades mawlà, i les persones que pertanyien a les poblacions protegides, anomenades dhimmí, cristians i jueus que no es van convertir a l’islam i que van conservar la religió, la forma de govern i les lleis pròpies. Aquests darrers pagaven més impostos que els conversos. • Els esclaus, que eren presoners de guerra o procedien del comerç.

4.2 Els canvis en l’alimentació L’alimentació estava condicionada pels preceptes religiosos, que prohibeixen el consum d’alguns productes com ara el vi, la carn de porc i la sang. També depenia del nivell social: • Els més pobres s’alimentaven d’ordi cuinat amb aigua o llet, i de dàtils. • Els més rics consumien carns variades; peixos; verdures; fruits secs; diversos tipus de dolços, edulcorats amb canya de sucre i mel; i sucs de fruites diferents. Els procediments de conservació dels aliments es van perfeccionar gràcies a l’ús d’una gamma d’espècies variada: safrà, canyella, clau d’espècia, mostassa, comí i coriandre. També es van popularitzar ingredients culinaris com l’oli, la ceba, la sal i les herbes aromàtiques. La difusió de nous conreus va comportar conseqüències importants, com ara que hi havia més varietat en la dieta alimentària i es va reduir el risc de patir malalties i infeccions.

S AB I ES Q U E… ? La universitat de Qarawiyyin, situada a la ciutat de Fes (el Marroc), que és considerada la més antiga del món, va ser fundada l’any 859 per una dona musulmana rica que es deia Fàtima al-Fihri. Aquesta dona va néixer a Kairouan (Tunísia) l’any 800 i va morir a Fes l’any 880.

En la família musulmana, l’espòs tenia l’autoritat absoluta sobre l’esposa i els fills. Els homes rics, segons la llei alcorànica, podien tenir fins a quatre dones (poligàmia), sempre que les condicions econòmiques permetessin mantenir-les i també els fills. Les dones estaven sempre sota la tutela de l’home, primer del pare i més endavant de l’espòs. Vivien recloses en una part especial de la casa, (l’harem), de la qual només sortien acompanyades i amb permís. La tasca principal que tenien era ocupar-se de la casa i tenir cura dels fills. Tanmateix, se’ls permetia exercir alguns oficis, com ara el de llevadora, dida, cantora o ballarina. També hi va haver poetesses i metgesses entre les classes més altes.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Diferenciar idees essencials 1. Quins eren els criteris segons els

quals s’organitzava la societat musulmana?

Fes un esquema sobre   l’organització social que inclogui els criteris de l’activitat anterior. Acompanya’l amb imatges obtingudes d’internet.

Valorar aportacions culturals 3.     Busca informació sobre l’anomenada dieta mediterrània. Després, explica a un company o companya quins aliments d’aquesta dieta tenen procedència musulmana.

La casa musulmana Balcó (zona molt usada a l’estiu)

Galeria

Finestra coronella

Pati Habitació

Cuina

Harem Sala d’estar

L’habitatge musulmà és un reflex del caràcter íntim i familiar de la vida característica d’aquesta civilització. Per això, era sobri, sense ornaments i amb poques finestres a l’exterior. A més, les poques finestres que hi havia es dissimulaven mitjançant una gelosia o finestra coronella. 1. Pati d’una casa musulmana. 2. Porta d’accés al balcó d’una casa musulmana. 3. Interior d’una casa musulmana.

4.3 Els habitatges

Treballar amb imatges 4. Fixa’t en el dibuix de la casa mu-

sulmana i respon a les preguntes: a) Quin creus que devia ser el nivell social del propietari? Argumenta la resposta. b) Descriu com eren la distribució i el mobiliari de l’habitatge.

Ser creatiu i emprenedor 5.     Actualment, el

sistema de refrigeració de l’habitatge musulmà es qualificaria de «bioclimàtic». Busca la informació necessària i explica per què.

Les cases eren sòbries, sense ornaments a la façana i amb poques finestres, per preservar la intimitat. Només hi havia una entrada i era una porta recolzada. Les dels pobres només tenien un pati petit i una o dues habitacions, amb funcions específiques: sala, cuina, dormitori, etc. Les dels més adinerats s’organitzaven al voltant d’un pati interior ampli i solien tenir dues plantes. A la planta baixa hi havia la cuina, el rebost, la latrina i la sala de recepció per a les visites; i a la planta de dalt, les habitacions privades. Els homes i les dones ocupaven espais separats: els homes es reservaven la zona pròxima a l’entrada; i les dones vivien a l’harem, situat a la part de darrere o a les golfes. Les cases més pobres no tenien harem, i en cas de rebre una visita masculina, la dona es retirava al darrere d’una cortina o se n’anava a una altra habitació. De mobiliari n’hi havia poc i variava segons el nivell social. Els rics tenien baguls, taules baixes, i coixins per menjar, divans que envoltaven el mur de la sala i llits amb potes. Il·luminaven la casa amb canelobres, i a l’estiu les refrescaven amb sistemes com el «malqaf», una espècie de xemeneia damunt la teulada amb una obertura orientada cap al vent dominant. Els pobres guardaven la roba i els estris en nínxols, dormien en estores a terra, i s’il·luminaven amb espelmes de seu i amb llums d’oli.

UNITAT 2 » L’ISLAM

5. LA CIUTAT MUSULMANA Les ciutats musulmanes eren la seu del govern, i concentraven les activitats artesanals, comercials, religioses i culturals. Estaven emmurallades i tenien un plànol irregular, format per carrers estrets i tortuosos, que en la majoria de casos eren carrers que no tenien sortida. S’organitzaven a partir d’un nucli central, anomenat medina, al qual s’afegien una sèrie de ravals o barris extramurs.

Edificis significatius Entrada a la medina

La mesquita principal

5.1 La medina i els seus edificis La medina era la part de la ciutat situada dins les muralles. Tenia una alcassaba, és a dir, un recinte fortificat, col·locat a la part més elevada de la ciutat, per defensar la població. A més a més, diversos barris de la medina tenien unes portes que es tancaven a la nit, de manera que quedaven aïllats de la resta de la ciutat. A totes les medines hi havia uns edificis i espais públics essencials. Els més destacats eren la mesquita principal, el soc, els banys públics i els alfòndecs. • La mesquita principal era l’edifici per a l’oració col·lectiva del divendres al migdia, obligatòria per als homes, ja que l’oració diària es feia a les mesquites més petites del barri. També era la seu del cadi o jutge; el lloc on hi havia l’escola alcorànica i un centre de reunió general. • El soc es localitzava en els carrers pròxims a la mesquita principal. Era el mercat on els artesans venien els productes: vestits, teles, perfums, sabates, etc. Juntament amb els artesans, s’instal·laven en el soc una gran diversitat de botiguers: venedors d’espècies, carnissers, verdulaires, canviadors, etc. • Els banys públics els utilitzaven tots els habitants de la ciutat. Seguien un model semblant al dels banys romans, i tenien sales d’aigua tèbia, calenta i freda. Hi acudien els homes i les dones en horari diferent: els homes al matí, i les dones i els infants a la tarda. • Els alfòndecs eren grans magatzems on els mercaders estrangers podien allotjar-se, guardar les mercaderies i dur a terme activitats comercials.

5.2 Els ravals de les ciutats Els ravals eren barris situats fora del recinte emmurallat. Els habitaven persones amb ingressos baixos i, quan creixien molt, s’envoltaven d’una muralla pròpia. Més enllà dels ravals, s’estenia el camp, en el qual s’intercalaven les almúnies o finques d’esbarjo dels més rics. Les usaven sobretot a l’estiu, però també per descansar de la bullícia i de les males olors de la ciutat.

El soc

Els banys públics

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre informacions 1. Com era el plànol urbà? Per què les cases s’apinyaven a l’interior?

2. En què es diferencien la medina i el raval? Qui vivia en els ravals?

La ciutat i els carrers El traçat de la ciutat

Alfòndec

Soc

Alcassaba

Banys

Mesquita principal

Mesquita de barri

Raval

Entrada a la medina Muralles

Almúnia

El bullici del soc 1. Coberta de canyís. 2. Tallers botiga adossats al mur. 3. Ceràmica. 4. Catifes. 5. Espècies.

Els carrers del soc eren estrets i bulliciosos. Solien cobrir-se amb teles o canyís per protegir del sol els vianants. A més dels tallers botiga dels artesans, al soc hi oferien els seus serveis arrencaqueixals, barbers i persones dedicades a l’entreteniment, com ara empassafocs, acròbates i endevins.

Interpretar espais i paisatges 3.   Contesta a partir del text i de les il·lustracions:

a) Quins eren els dos elements de la ciutat musulmana que tenien una funció defensiva? b) Quins eren els principals espais religiosos? Per a què s’usaven? c) Quins eren els espais i edificis amb una funció pública? Per a què s’usaven?

4 5

Participar en l’aprenentatge 4.   Esbrina si a Catalunya hi ha algun municipi que

tingui algun barri anomenat raval. Escriu el nom del municipi i digues si aquest barri té alguna relació amb l’època musulmana.

UNITAT 2 » REPTE

» REPTE: DESCOBRIM TOT EL QUE ENS HAN APORTAT LES CULTURES ORIENTALS I LA CULTURA MUSULMANA Els musulmans van crear una cultura original formada a partir d’elements propis, com la religió i la llengua àrab, i d’elements clàssics i orientals aportats pels pobles conquerits. En uns casos, els musulmans van difondre per Occident invents orientals, com el paper, la pólvora, la brúixola i l’astrolabi. En altres, van fer aportacions pròpies. Així, en el camp de les humanitats van destacar en filosofia, història i literatura, en què va ser molt famós el llibre Les mil i una nits. I en el camp de les ciències van destacar en àlgebra, química i, especialment, en medicina. Els metges estudiaven amb un mestre, en hospitals, o assistien a sessions públiques impartides per un professor. Van atorgar un gran valor a la medicina preventiva i van tractar moltes malalties físiques i mentals, a les cases, hospitals i llocs públics. El català té unes deu mil paraules d’origen àrab, moltes de les quals designen les innovacions que els musulmans van introduir a Catalunya. En són exemples les següents: rajola, arracada, catifa, escacs, albercoc, albergínia, arròs, cotó, taronja, sucre, safareig, sínia, massapà, aldea, raval, almogàver, alcohol, xarop, aranzel, aval, garbí, xaloc, drassana, xifra, zero...

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprensió, expressió i TIC 1. Per què es considera original invents que els musulmans van difondre a Occident?

tada pel text i per les imatges i respon a les preguntes següents: a) Com aprenien medicina els musulmans? b) En què basaven els tractaments? c) Quins tipus de malalties tractaven?

3. Busca un conte que pertanyi

la cultura musulmana?

2. Quins avantatges tenien els

a l’antologia de contes orientals coneguda amb el nom de Les mil i una nits i copia’l en el quadern per llegir-lo a classe. Per què aquests relats no tenen un final tancat?

4. Basa’t en la informació apor-

Compara la medicina musulmana amb l’actual: a) Quines semblances hi aprecies? b) Quins valors et semblen més «moderns»? c) En quins aspectes hi ha més diferències respecte a la medicina actual?

La difusió d’invents orientals 1. El paper

El paper es va fabricar per primera vegada a la Xina l’any 105 aC. L’any 751, els musulmans van guanyar, contra les tropes xineses de la dinastia Tang, la batalla de Talas al territori actual del Kirguizistan. Entre els presoners xinesos capturats hi havia alguns fabricants de paper que van introduir l’ofici en el món islàmic. El paper es va difondre gràcies als avantatges que oferia, ja que era molt més pràctic que el papir, granulós, i més econòmic que el pergamí, corbat i espès.

2. La pólvora

La pólvora és un altre invent dels xinesos, que en el segle ix la van estendre per a l’ús militar i per fer focs artificials. Els musulmans la van conèixer en el segle xiii a través del comerç, i en el segle xiv la van difondre per Occident, on ja s’usava cap al 1314-1326 a Flandes, Metz, Florència i Anglaterra.

3. L’astrolabi

Els musulmans també van difondre instruments astronòmics molt útils per a la navegació, com l’astrolabi, que determinava la latitud a partir de la posició de les estrelles a la volta celeste, i la brúixola, que permetia establir el rumb durant la navegació.

Els avenços en medicina 1. La medicina preventiva

2. Els tractaments

Els musulmans van atorgar una gran importància a la medicina preventiva, dins la qual hi havia la dieta equilibrada. Per dur-la a terme van estudiar les propietats dels aliments que es consumien i les característiques curatives d’aquests.

Els metges musulmans van tractar moltes malalties dels ulls, de les orelles, de la boca, dislocacions dels ossos, etc. I malalties mentals amb teràpies basades en la música, el teatre i la suggestió. També van fer intervencions quirúrgiques amb anestèsia.

3. Llocs d’atenció mèdica. El mercat

4. Llocs d’atenció mèdica. L’hospital

Els pacients més rics els tractaven a casa seva. Els pacients amb menys recursos els tractaven a la consulta del metge, o acudien a llocs públics, com el mercat, on els tractaments de medicina atreien molta de gent. Els practicaven metges menys respectables, com ara oculistes, curanderos i col·locadors d’ossos, que les autoritats inspeccionaven abans d’establir-se en el mercat per vigilar la correcció dels mètodes.

Els hospitals van sorgir a l’Iraq en el segle ix i es mantenien amb donacions caritatives i dots. N’hi havia a les ciutats com Damasc, Bagdad o el Caire, i tenien sales separades per a homes i dones. Dins l’hospital hi treballaven metges, generalment de gran prestigi, i personal que atenia les necessitats dels malalts. A més, els hospitals servien com a manicomis i residències per a ancians i discapacitats.

UNITAT 2 » L’ISLAM

6. EL LLEGAT ARTÍSTIC

Les aportacions islàmiques

6.1 Arquitectura i decoració La religió islàmica prohibeix representar figures humanes i animals. Per això, les manifestacions artístiques principals són l’arquitectura i les arts aplicades, que inclouen una gran diversitat de petits objectes fets de ceràmica, fusta, ivori, bronze i cuir. La decoració exterior dels edificis era molt sòbria, però els interiors es recobrien amb marbres, enrajolats i planxes de guix i de fusta. Els motius principals van ser dibuixos de vegetals estilitzats, anomenats ataurics; figures geomètriques entrellaçades formant estrelles o polígons, conegudes com a llaceries; i inscripcions amb versicles de l’Alcorà, o epigrafia.

6.2 La mesquita i altres edificis La mesquita és l’edifici musulmà més destacat. L’estructura es basa en la casa de Mahoma, a Medina, i consta de dues parts: el pati i la sala d’oració. • El pati és un espai obert, envoltat per un pòrtic. Hi ha la font de les ablucions, on els fidels es renten i es purifiquen abans d’orar, i una torre o minaret, des de la qual el muetzí crida els fidels a l’oració. • La sala d’oració és un espai cobert, dividit en naus per suports i arcs. Un dels murs, l’alquibla, s’orienta cap a la Meca, i s’identifica perquè en el centre té el mihrab, un nínxol buit que conté l’Alcorà. Entre les mesquites més destacades hi ha les de Damasc, Kairouan, Samarra, Jerusalem i Còrdova. Algunes mesquites tenen planta central, com la de la Cúpula de la Roca, a Jerusalem, construïda en el segle vii. Els palaus eren la residència dels califes. Tenien una part pública, on hi havia la sala del tron; i una part privada, on hi havia les habitacions, els banys i l’harem. Tots aquests palaus tenien jardins i fonts. Uns altres edificis construïts pels musulmans van ser alcassabes, o recintes fortificats; mausoleus, o sepulcres, i madrasses, o centres d’estudis alcorànics o seculars.

En arquitectura es van usar materials pobres, com el maó, el guix i la fusta. Els suports emprats van ser la columna i el pilar, sobre els quals descansen els arcs de ferradura (1), apuntats (2) o lobulats (3). I les cobertes eren allindanades o voltades. La decoració interior es va fer amb atauric (4), llaceries (5) o epigrafia (6).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Analitzar estils 1.   Identifica en les il·lustracions els elements constructius propis de l’arquitectura musulmana.

2. Quins eren els principals tipus d’edificis musulmans? Quina era la funció de cada un?

3. Descriu el tipus de decoració que mostren les imatges. Amb quin tipus de materials solia fer-se?

Busca imatges de dibuixos de plantes de mesquites històriques. Observa-les i contesta: Quines diferències i quines semblances hi ha entre les plantes d’aquestes mesquites?

La mesquita. Elements i espais Mihrab Sala d’oració

Mur de l’alquibla

Minaret

Font

Pati

Rellotge de sol

Planta de la mesquita

Naus porticades Pati Sala d’oracions Mihrab Minaret

2 1 El mihrab (1) és un nínxol que identifica l’alquibla o mur orientat cap a la Meca al qual han de mirar els musulmans per resar. S’hi pot col·locar l’Alcorà sobre un faristol. El minbar (2) és una trona en la qual se situa l’imam que dirigeix l’oració dels divendres. Consta d’una escala i una plataforma superior. Segons la tradició, aquesta plataforma està reservada a Al·là, per la qual cosa l’imam no ocupa cap d’aquests espais i se situa a l’esglaló immediatament inferior. La imatge mostra l’interior de la sala d’oració dividida en naus mitjançant suports i arcs (3).

Conèixer l’art 5. Contesta aquestes preguntes sobre la mesquita: a) En què es va inspirar el model de construcció? b) Situa aquestes parts (la font, l’alquibla, el mihrab, el minaret) al pati o a la sala d’oració i digues per a què s’usaven.

6. Quin contrast aprecies entre l’exterior i l’interior dels edificis musulmans? 7. Per què l’escultura i la pintura gairebé no tenen exemples en l’art musulmà?

UNITAT 2 » TÈCNIQUES

» TÈCNIQUES TREBALLAR AMB MAPES HISTÒRICS

Mar Negra Constantinoble

TURKESTAN ARM Bukhara ÈNIA M Nišapur Samarcanda E TÀ SO M PO IA PÈRSIA Kabul Bagdad Damasc Esfahan Ctesifont Jerusalem Bàssora

diterr

ània

LÍBIA Alexandria ˉ TRIPOLITÀNIA al Fustat

Marràqueix

SÍRIA

EGIPTE

Medina

Expansió de l’islam en l’any 750

a pi às

Antioquia

C ar

Còrdova M a r Kairouan MAGRIB

Roma

Toledo

Conquestes a la mort de Mahoma (632 dC)

ARÀBIA La Meca

Conquestes dels califes ortodoxos (632-660)

OCEÀ ÍNDIC

IEM

Conquestes dels omeies (660-750)

Polítics. Representen esdeveniments polítics, fronteres, regnes i imperis, batalles, conflictes bèl·lics, conquestes, exploracions, etc. 0

1.500

3.000

4.500 km

Samarcanda Almaty Istanbul

Ancira

Turfan Edessa

Merv

Hecatompilos Ctesifont

Dunhuang

Kashgar Bactra Khotan

Xi’an

La ruta de la seda Ruta de la seda Rutes comercials terrestres derivades de la ruta de la seda Rutes de comerç marítim Ciutat de la ruta de la seda

Econòmics. S’hi localitzen conreus, manufactures o indústries, vies de transport, rutes comercials, productes transportats entre regions, etc.

Difusió de l’arquitectura islàmica

Fes

3.000

4.500 km

Tunis

Damasc

Bagdad Esfahan

El Caire

Tombouctou

1.500

Samarcanda

Còrdova

2.000 km

OCEÀ ATLÀNTIC

L’elaboració de mapes històrics 1. Seleccionar els fets històrics que s’hi volen representar i delimitar el marc geogràfic o escenari en què van tenir lloc. 2. Fer un mapa bàsic de la zona geogràfica corresponent. 3. Establir els símbols convencionals adequats i agrupar-los en la llegenda. 4. R epresentar en el mapa els fets històrics i, si és possible, les relacions entre aquests.

s perConsells pràctic dates o processos, b am a ap m el ar • Evita recarreg retar-lo fàcilment. rp te in il íc if d és s què en aquest ca s en sentit horitom n s el a ot an , is gu • Sempre que pu zontal. colors contrasa us s, ue q fi rà og ees ge • Per delimitar àr n amb claredat. ra gi n ti is d es í ix A . tats

1.000

Danu

Nil

La història i l’espai L’espai és una coordenada bàsica de la història, perquè és el lloc on van ocórrer els fets històrics. Aquest espai abraça més o menys un escenari, que pot ser local, regional, continental o mundial. Per representar l’espai, els historiadors i les historiadores recorren al mapa històric, un mapa temàtic en què es representen els fets del passat. Per fer-ho, s’usen símbols gràfics (línies, colors, tipografia, etc.) que tenen un significat que és necessari conèixer per interpretar-los correctament. Gràcies als mapes històrics podem comprendre més bé els esdeveniments del passat i l’evolució d’aquests en el temps. També serveixen per fixar els continguts en la memòria, ja que contenen referents visuals fàcils de reconèixer.

ALGUNS TIPUS DE MAPES HISTÒRICS

La Meca Aden

Culturals. S’hi localitzen monuments del passat, difusió de moviments artístics, diferències religioses o lingüístiques, etc.

El comentari de mapes històrics 1. Identificació Consisteix a determinar els elements bàsics del mapa. Per fer-ho, s’ha de precisar el següen t: • El tema: polític, econòmic, demogr àfic, cultural, artístic. • L’espai geogràfic al qual es ref ereix: local, regional, continental, mundial. • La cronologia: data i etapa històr ica. • La forma de representar la informació: descripció dels símbols usats en la lleg enda o cartel·la. 2. Interpretació Es tracta d’explicar la informació que conté el mapa amb els coneixements que es tenen sobre el tema. Se n’han de comentar una sèrie d’a spectes, com ara la importància històrica del fet rep resentat, el context històric en el qual s’emmarca, les cau ses que l’expliquen i les conseqüències per a la his tòria posterior. 3. Conclusió Per acabar, s’ha de fer una breu sín tesi final sobre la informació proporcionada pel mapa històric.

Comentem un mapa històric Un comentari bàsic del mapa A, situat a la pàgina anterior, seria el següent: 1. Identificació. Es tracta d’un ma pa de tema polític en el qual es pot veure l’expansió his tòrica de l’islam fins a l’any 750. L’espai geogràfic representat inclou parts d’Àfrica, d’Europa i d’Àsia. En aquest espai ampli s’assenyalen , mitjançant gammes de colors, les conquestes fetes pels musulmans en tres etapes diferenciades: fins a la mort de Mahoma (632 dC); durant l’anomenat cal ifat ortodox (632660 dC), i durant el califat omeia (66 0-750). 2. i 3. Interpretació i conclusió. L’e xpansió de l’islam es va iniciar en vida de Mahoma, i es va perllongar en el temps fins a l’any 827, en ple califat abbassí. Durant l’extens període temporal representat en el mapa, els musulmans van formar un gran imperi impulsats per causes com la força de la fe, un exèrcit poderós i la debilitat dels adversari s. Com a conseqüència de l’expansió, l’islam es va estendre pel nord d’Àfrica i per la major part de la pen ínsula Ibèrica; va reduir el territori ocupat per l’Imper i bizantí; i la nova religió va arribar a l’Indus, a l’Àsia . En l’espai ocupat per l’antic Imperi romà van conviure, per tant, durant tota l’edat mitjana, tres civilitzacion s. POSA-HO EN PRÀCTICA

1. Elabora un mapa sobre l’extensió actual del món mu-

sulmà. Actualment, els mapes històrics es poden elaborar amb eines informàtiques. Entra a l’espai personal del web www.barcanova.cat i visita l’enllaç que et proposem.

2. Analitza el mapa que hi ha a la pàgina 33 amb les principals rutes comercials en el món musulmà durant l’edat mitjana i comenta’l.

UNITAT 2 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. La religió predicada per Mahoma es fonamenta en cinc preceptes religiosos. Explica’ls amb ajuda de les frases següents:

L’esquema reprodueix la divisió de la societat musulmana. A partir d’aquest esquema, redacta un text explicatiu sobre aquesta societat. Societat musulmana

«No hi ha més Déu que Al·là, i Mahoma és el profeta de Déu.» «Observa l’oració, perquè aquesta preserva del que és il·lícit i de l’obscenitat.»

D’origen àrab

«Pren de les teves riqueses una caritat per purificar i enriquir les ànimes amb aquesta.»

Grans propietaris

Grup social intermedi

Califat ortodox

Artesans Camperols Esclaus

Medina Bagdad

Situació econòmica precària

Familiars i amics de Mahoma

Massa popular

Sense propietats

Expansió màxima de l’Imperi islàmic

Artesans

Petits comerciants

güents i relaciona’ls entre ells:

Califat omeia

Un cert poder econòmic però poca participació política

Comerciants

Petits propietaris

2.  Copia en el quadern els termes i conceptes se-

Conquesta de Creta i de Sicília

Jueus

Funcionaris

«Qui pelegrini correctament és com si hagués nascut de nou.»

Damasc

Cristians

Aristocràcia

«Els qui dejunin en el mes de ramadà amb fe i esperança en la recompensa de Déu, els seran perdonats els pecats.»

Califat abbassí

No musulmans

Musulmans

6. Identifica els elements de la mesquita assenyalats en aquesta imatge i escriu el nom de cada un:

3. Defineix aquests termes: a) soc b) almúnia c) alfòndec d) medina e) raval

4. Redacta un text de deu línies explicant les aporta-

cions dels musulmans a l’agricultura i a l’alimentació.

.......... .............. A. ........ ........ .............. B. .......... .................. .... C. .......... .................. .... D. ..........

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 2

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Troben el manuscrit més antic de l’Alcorà La universitat anglesa de Birmingham ha trobat a la biblioteca un dels fragments de l’Alcorà més antics del món. Els fragments estan escrits en una forma antiga d’àrab, i es creu que daten dels 20 anys següents a la mort del profeta Mahoma, l’any 632, i que potser el copista els coneixia i havia sentit predicar-los a Mahoma. El manuscrit està compost per dos fulls de pergamí que contenen parts de les sures o capítols 18 a 20 de l’Alcorà. Els fragments els va descobrir un catedràtic que feia una investigació, per la qual cosa va sol·licitar estudis de radiocarboni. Les anàlisis van establir, amb una probabilitat del 95 per cent, que el material va ser escrit entre els anys 568 i 645, cosa que el situa en el període en què es va iniciar l’islam amb la predicació de Mahoma a la Meca. Es creu que el text data de l’època dels primers califes, que van governar a la comunitat entre els anys 632 i 661: l’anomenat califat ortodox, únic reconegut per sunnites i xiïtes. Va ser el califa Abú Bakr, el primer líder de la comunitat musulmana després de Mahoma que va ordenar la recopilació de tot el material alcorànic en un mateix volum. La forma final, la de l’actual Alcorà, es va completar i es va fixar sota la direcció del tercer líder, el califa Uthman. Traduït i reelaborat a partir d’un article del diari www.deia.com

1. Defineix aquests termes que hi ha en el text: Alcorà • fragment • manuscrit • sura • pergamí

Les anàlisis no identifiquen un any concret del document, sinó una franja de dates. Calcula el nombre d’anys correcte i assenya-la’l. a) 120 anys b) 80 anys c) 77 anys d) 44 anys

2. En el primer paràgraf del text es fa referència a un element comú a tots els habitants de l’Aràbia preislàmica. a) Quin és? b) Quin altre element tenien en comú les tribus preislàmiques?

3. Contesta aquestes preguntes:

a) Com s’ha establert l’antiguitat d’aquest fragment de l’Alcorà? b) Quins altres mètodes de datació cronològica usen els historiadors i les historiadores? c) Quin marge d’error té la datació cronològica usada?

En el text s’esmenta el califat ortodox. Durant quants d’anys va ser vigent? Anomena algun dels califes que el van dirigir.

6. Quan es va escriure l’Alcorà, Mahoma encara era

viu? Basa’t en la informació del text i argumenta la resposta.

7. Calcula, aproximadament, els anys que té el manuscrit. Converteix-los després a segles.