Olympe de Gouge 4t. Mostra. Socials by Editorial Barcanova

S A O I SC L

M. BURGOS M. C. MUÑOZ-DELGADO

Programa

Olympe de Gouges

ESO

UNITAT

EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ DIMENSIÓ HISTÒRICA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

Inicia un nou aprenentatge

Des d’un punt de vista històric, el segle xviii és un període de transició entre l’edat moderna i l’edat contemporània, perquè s’hi van esdevenir canvis que van marcar la fi de l’Antic Règim, és a dir, del sistema heretat del passat. • Antic Règim i Il·lustració. • Els canvis polítics i econòmics. • La ruta dels esclaus. • Societat i vida quotidiana. • El segle xviii a Espanya. • La cultura i l’art. • Catalunya en el segle xviii.

Espai

El món a mitjan segle xviii

Possessions britàniques

Possessions holandeses

Possessions espanyoles

Possessions daneses

Possessions russes

Possessions portugueses

Possessions franceses

1.500 3.000 4.500 6.000 km

Aportacions

Blat

Protagonistes

Patates Farratge

Llegat artístic

JUGA AMB EL TEMPS 1. Cerca la cronologia d’aquests esdeveniments en els continguts de la unitat. A continuació, elabora un eix cronològic bàsic i situa’ls-hi. a) Es publiquen els primers articles de l’Enciclopèdia. b) Antic Règim. c) Publicació de La riquesa de les nacions, d’A. Smith. d) Publicació de les Màximes generals, de F. Quesnay. e) Publicació de les Cartes filosòfiques, de Voltaire. f) Guerra de Successió espanyola.

g) Pau de Rastatt. h) Mort de Carles III. i) Decrets de Nova Planta. j) Primer Pacte de Família. k) Tractat de Versalles.

La família de Felip V, de Van Loo.

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

1. ANTIC RÈGIM I IL·LUSTRACIÓ 1.1 Què va ser l’Antic Règim? Els revolucionaris francesos van usar el terme Antic Règim per designar la situació anterior a la Revolució Francesa. L’Antic Règim es caracteritzava per un sistema polític absolutista, que aleshores imperava en la majoria dels països; una economia agrària; una societat estamental dominada pels grups privilegiats; i una gran influència de la religió en les persones, la cultura, l’educació i l’art. Després, la historiografia va usar aquest terme per designar l’època compresa entre els segles xv i xviii. El sistema heretat de l’edat mitjana va experimentar en aquesta època canvis profunds, que van posar les bases del món contemporani.

1.2 En què va consistir la Il·lustració? En el segle xviii aquests canvis van ser promoguts per la Il·lustració, un moviment ideològic sorgit a França les idees més destacades del qual van ser les següents:

• L a confiança en la raó o intel·ligència humana com a únic mitjà

per entendre el món i aconseguir el progrés i la felicitat. Per als il·lustrats, la raó és la llum que il·lumina la foscor creada per les creences tradicionals, la ignorància i la superstició. Per això, el segle xviii es coneix també com el «Segle de la Raó» o el «Segle de les Llums». • L a fe en el progrés humà, aconseguit gràcies als avenços de la ciència, que ha de conduir a la felicitat per a tothom. • La crítica a l’Antic Règim, per considerar-lo un obstacle per aconseguir el progrés i la felicitat humanes. Així, els il·lustrats van criticar l’absolutisme; van impulsar totes les activitats econòmiques; van criticar els grups socials privilegiats; van condemnar la intolerància religiosa, mitjançant la proposta de normes morals basades en la raó; i van promoure el desenvolupament de la ciència, l’educació i la cultura al marge de la influència religiosa.

1.3 La difusió del pensament il·lustrat La Il·lustració va aconseguir més força a França, on van destacar intel· lectuals importants com Montesquieu, Rousseau i Voltaire. Des d’aquest país, les idees il·lustrades es van difondre arreu d’Europa i Amèrica mitjançant tres vies: els salons o tertúlies, celebrats en cases particulars; els nous mitjans de comunicació, com revistes, periòdics, pamflets i fullets; i l’Enciclopèdia, una obra de 28 volums publicada per Diderot i D’Alembert entre 1751 i 1772. S’hi aplegava el pensament il·lustrat i es resumia el saber de l’època, acompanyat de nombrosos gravats.

Algunes idees il·lustrades Confiança en la raó «La nostra esperança en l’avenir de l’espècie humana es pot reduir a tres punts importants: la destrucció de la desigualtat entre les nacions, els progressos de la igualtat dins d’un mateix poble i, en fi, el perfeccionament real de l’home. Arribarà, per tant, el dia en què el sol il·luminarà únicament a la terra homes lliures, que no reconeixeran més senyor que la pròpia raó.» N. Condorcet (1743-1794), filòsof i polític que va defensar la raó i els drets humans.

La recerca de la felicitat «Un ésser raonable s’hauria de proposar en totes les accions la pròpia felicitat i la dels semblants. La religió [...] només presenta avantatges per a nosaltres en la mesura que fa la nostra existència feliç en aquest món i que ens assegura que complirà les promeses enganyoses que ens fa per a l’altra vida... Els éssers humans, la gran majoria, només mantenen la religió pel costum.» P. H. Holbach (1723-1789), filòsof que va sostenir que la religió és contrària a la raó i producte de la tradició i la superstició.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari 1. Diferencia, explicant-los per es-

crit, els conceptes d’Antic Règim i Il·lustració.

Diferenciar idees essencials 2. Explica les raons d’aquests fets:

les denominacions d’Antic Règim, Segle de la Raó i Segle de les Llums; les crítiques il·lustrades a l’Antic Règim.

Els il·lustrats francesos i les vies de difusió de la Il·lustració Els «filòsofs» francesos

Els il·lustrats, anomenats «filòsofs» en el seu temps, eren partidaris d’idees noves i tenien una fe cega en la raó. Els teòrics més importants varen ser francesos; hi destaquen Montesquieu (A), Rousseau (B) i Voltaire (C).

Els salons

6 9

Lectura en el saló de Madame Geoffrin, de Gabriel Lemonnier (1755). En el seu saló del carrer Saint-Honoré, on rebia dues vegades a la setmana, Madame Geoffrin (12) va col·laborar en la propagació de les idees de la Il·lustració. A aquestes reunions solien anar-hi il·lustrats francesos i ambaixadors estrangers. Entre els convidats del saló hi ha: D’Alembert (7) i Diderot (9), editors i principals impulsors de l’Enciclopèdia; Montesquieu (14) i Rousseau (3), il·lustrats francesos molt influents; el comte de Buffon (1), matemàtic; Daubenton (2), metge i naturalista; Le Klain (4), actor d’èxit, llegint l’obra L’orfe de la Xina, de Voltaire; Choiseul (5), reconegut diplomàtic francès; Helvetius (8), filòsof; Turgot (10), economista famós; príncep Conti (11), aristòcrata; Fontenelle (13), filòsof i científic. Al centre del quadre podem apreciar un bust de Voltaire (6).

El periodisme

L’Enciclopèdia

Comprendre textos escrits 3.   Llegeix els textos

de la pàgina 10 i escriu quines idees de la Il·lustració s’hi aprecien.

Produir textos 4. Redacta una frase en A

A. La premsa periòdica va contribuir a la difusió de les idees il·lustrades. B. En els articles amb gravats d’aquesta enciclopèdia hi van col·laborar els pensadors principals de la Il·lustració.

què hi hagi aquests termes: Il·lustració, raó, progrés, felicitat i Antic Règim.

Plantejar-se preguntes 5. Quina informació sobre la Il·lustració aporta la imatge dels salons?

Triar amb criteri propi 6. Imagina que els

il· lustrats del segle xviii visquessin actualment. Quins aspectes de la societat creus que criticarien? Per què?

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

2. CANVIS POLÍTICS

L’evolució de la monarquia

2.1 Les crítiques a la monarquia absoluta

La monarquia absoluta

Durant l’Antic Règim s’havia imposat a Europa la monarquia absoluta de dret diví, que considerava que el poder del rei provenia de Déu. Per això, el monarca concentrava els poders legislatiu, executiu i judicial; dirigia l’economia i l’exèrcit. A més, prescindia de convocar corts o parlaments, on estaven representats els tres estaments: la noblesa, el clergat i el poble. Els sistemes polítics parlamentaris, en què el poder del rei estava limitat per un parlament, van ser escassos; la Gran Bretanya en va ser el cas més destacat. En el segle xviii, alguns il·lustrats van criticar l’absolutisme. Així, Voltaire va proposar limitar el poder del rei mitjançant un parlament, seguint el model anglès; Montesquieu va defensar la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial i en va criticar la concentració en el rei; i Rousseau va afirmar que la sobirania o poder resideix en la nació o conjunt dels ciutadans, per la qual cosa els governants s’han de guiar per la voluntat general d’aquests.

2.2 El despotisme il·lustrat Cap a mitjan segle xviii, diferents monarques europeus van assumir algunes idees il·lustrades. Així va sorgir l’anomenat despotisme il·lustrat, que va intentar conciliar l’absolutisme amb les idees de progrés de la Il·lustració. Els monarques van continuar concentrant tot el poder, però van dur a terme reformes encaminades a aconseguir el progrés i la felicitat dels súbdits, com ara impulsar l’educació, fundar hospitals, protegir l’agricultura o fomentar la indústria i el comerç, Aquesta forma de govern quedava resumida en un principi: «Tot per al poble, però sense el poble». Els monarques il·lustrats més destacats van ser Lluís XV a França, Carles III a Espanya, Josep I a Portugal, Caterina II a Rússia, Josep II a Àustria i Frederic II a Prússia.

2.3 Les noves relacions internacionals A l’Antic Règim, els estats europeus varen lluitar per aconseguir l’hegemonia o supremacia en el continent i en les colònies. Durant el segle xvi i part del xvii, la casa d’Àustria va imposar l’hegemonia hispànica, gràcies a la gran herència territorial rebuda per Carles I a Europa i a l’extens imperi colonial conquerit a Amèrica. Aquest fet va provocar guerres constants amb les altres potències europees. Com a resultat, a mitjan segle xvii, la monarquia hispànica va perdre l’hegemonia europea a favor de França, i l’hegemonia colonial davant de les Províncies Unides, Gran Bretanya i França. En el segle xviii es va implantar el principi de l’equilibri europeu. Sostenia que les potències europees havien de mantenir equilibrades les forces per impedir que n’hi hagués cap que s’imposés. En el terreny colonial, la Gran Bretanya es va convertir en la principal potència.

«És només en la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui deuen els meus cortesans l’existència i l’autoritat; la plenitud de l’autoritat que ells no exerceixen més que en el meu nom […]; només a mi pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials de la meva Cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la nació, […] I no descansen més que en les meves mans». Discurs de Lluís XV al Parlament de París el 3 de març de 1766.

El despotisme il·lustrat «Jo voldria que un príncep no pensés sinó a fer feliç el seu poble. Un poble feliç tem més perdre el príncep, que al mateix temps n’és el benefactor, que el que el mateix sobirà pot témer respecte a la disminució del poder que té [...]. No hi ha més que un bé, que és el de l’estat en general. El sobirà representa l’estat; ell i el seu poble no formen sinó un sol cos... El príncep és per a la societat que governa el que el cap és per al cos: ell ha de veure, pensar, obrar per a tota la comunitat, per tal de procurar-li tots els beneficis que té dret a esperar aconseguir». Frederic II de Prússia.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari 1. Escriu la diferència entre: a) mo-

narquia absoluta i despotisme il· lustrat; b) hegemonia europea i equilibri continental.

Els estats europeus i les seves colònies a mitjan segle xviii Estats europeus 1 PROVÍNCIES UNIDES 2 FLANDES (ÀUSTRIA) 3 SUÏSSA 4 VENÈCIA 5 GÈNOVA 6 TOSCANA (ÀUSTRIA) 7 ESTATS PONTIFICIS 8 MILÀ (ÀUSTRIA) 9 PIEMONT 10 SARDENYA 0

250

500

REGNE REGNE DE DINAMARCA DE SUÈCIA I NORUEGA REGNE DE LA GRAN BRETANYA

REGNE D’IRLANDA

NE REG

750 km

OCEÀ

ALTRES ESTATS ALEMANYS

REGNE DE FRANÇA

AT L À N T I C

Monarquies absolutes Monarquies limitades Repúbliques Resta de territoris (ducats, principats, etc.) Territoris d’Àustria Territoris del regne de Prússia Territoris de l’Imperi rus Límits del Sacre Imperi Romanogermànic

IMPERI RUS

A SSI PRÚ REGNE DE POLÒNIA

ÀUSTRIA

A Europa, el segle xviii va assistir al naixement de noves potències al nord del continent, cas de Prússia i Rússia. També es va produir l’anomenat repartiment de Polònia entre Prússia, Àustria i Rússia.

HONGRIA

3 4

4 I MPE R I

REGNE D’ESPANYA

REGNE DE PORTUGAL

REGNE DE NÀPOLS (ESPANYA)

Mar

A la resta del món, Anglaterra va aconseguir l’hegemonia marítima i comercial i va fer un gran pas cap a la supremacia colonial.

O T O MÀ

Gibraltar (regne de Gran Bretanya)

Mediterrània

Colònies DINAMARCA HOLANDA Alaska Terra de Rupert

Nova França

Virregnat de Nova Espanya

Mèxic Guatemala

Lima

Possessions espanyoles

Virregnat del Perú

Possessions portugueses Possessions britàniques Possessions daneses

Xile

Possessions franceses Possessions holandeses 1.500

3.000

4.500

Bahia Brasil

6.000 km

Comprendre informacions 2. Relaciona les frases

següents amb un sistema polític i argumenta’n la resposta: a) «Tot per al poble, però sense el poble». b) «L’Estat soc jo». c) «La sobirania consisteix essencialment en la voluntat general». d) «El sobirà representa l’estat».

XINA

Calcuta Yanam Madràs

Filipines

SIAM 9 10

Sri Lanka Illes Nicobar

Illes Cèlebes

Sumatra Angola

Rio de Janeiro Sacramento

JAPÓ

PÈRSIA

Madagascar

Moçambic

Buenos Aires

Possessions russes

IMPERI OTOMÀ

Guaiana Francesa

Bogotà

FRANÇA

Nova Escòcia PORTUGAL Les tretze Açores colònies ESPANYA Madeira 1 Canàries 2 Bahames Cuba Senegàmbia 8 3 Guyana 4 5 6 7 Cap Surinam Verd

Virregnat de Nova Granada

GRAN BRETANYA

Terranova Louisiana

Islàndia Grenlàndia

Maurici Fort Dauphin

Ciutat del Cap

1 Bermudes 2 Florida 3 Belize 4 Costa de los Mosquitos 5 Jamaica

Comprendre textos escrits 3.   Llegeix els textos de la pàgina

12 i explica les idees polítiques que es defensen en cada un.

Treballar amb mapes històrics 4.   Contesta aquestes preguntes a partir de l’anàlisi dels mapes i del text: a) Quin sistema polític va pre-

Java Borneo Timor Oriental

6 Haití 7 Santo Domingo 8 Puerto Rico 9 Malàisia 10 Singapur

dominar a Europa en el segle xviii? Qui van ser els representants principals? b) A quin continent hi ha aquestes colònies: Brasil, Calcuta, Mèxic, Angola, Louisiana, Xile, Java? Relaciona-les amb la metròpoli corresponent.

Relaciona els monarques següents amb un territori europeu: Caterina II, Frederic II, Carles III, Lluís XV, Josep II, Josep I.

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

3. CANVIS ECONÒMICS (I)

El mercantilisme L’Estat intervenia en l’economia

3.1 Les noves polítiques econòmiques A l’Antic Règim s’havia imposat el mercantilisme, una política econòmica que considerava que la riquesa d’un país procedia d’acumular metalls preciosos mitjançant el comerç. Per aconseguir-ho, l’Estat havia de dirigir l’economia; prohibir l’exportació de metalls preciosos; fomentar el comerç, impulsant les exportacions i dificultant les importacions; i aconseguir colònies que compressin i venguessin els productes en exclusiva a la metròpoli. En el segle xviii les idees il·lustrades van donar suport al naixement de polítiques econòmiques que van desplaçar el mercantilisme, com la fisiocràcia i el liberalisme econòmic. La fisiocràcia, defensada per François Quesnay, va sostenir que la base de la riquesa d’un país és la terra (agricultura i mineria), perquè permet l’alimentació i proporciona articles per a l’artesania i el comerç. A més, es va oposar al control de l’economia per part de l’Estat i va defensar la llibertat econòmica. El liberalisme econòmic, propugnat per Adam Smith en l’obra La riquesa de les nacions (1776), va sostenir que l’origen de la riquesa és el treball individual, que aspira a obtenir el màxim benefici particular. Per tant, l’únic mitjà per enriquir les nacions és enriquir abans que res i sobretot els individus, atès que el benefici particular afavoreix tota la societat. En conseqüència, l’Estat no ha d’intervenir en l’economia, perquè aquesta es regula tota sola mitjançant la llei de l’oferta i la demanda: si l’oferta d’un bé o recurs és superior a la demanda, el preu baixa; en cas contrari, puja. El paper de l’Estat s’ha de limitar a defensar la societat d’amenaces externes; protegir els individus de la injustícia; i crear les obres i serveis d’utilitat pública no assumits pels particulars, perquè són d’un cost tan elevat que no són rendibles. Aquestes noves polítiques van afavorir la prosperitat econòmica i demogràfica del segle xviii.

3.2 El creixement demogràfic A l’Antic Règim, el creixement de la població era escàs. La natalitat era elevada, a causa de la inexistència de sistemes eficaços de control; i la mortalitat també era elevada per la mala alimentació, l’endarreriment de la medicina i la falta d’higiene. El creixement, fins i tot, podia arribar a ser negatiu en moments de mortalitat catastròfica originada per la fam, les guerres freqüents i les grans epidèmies, com la pesta. En el segle xviii, la població europea va créixer i va passar de tenir 130 milions de persones a 190 milions de persones. La causa principal d’aquest creixement va ser un descens de la mortalitat, gràcies a la millora de l’alimentació, l’absència de grans epidèmies i la disminució del nombre de guerres.

Impulsant les exportacions i dificultant les importacions

Explotant els recursos de les colònies

El fi últim d’aquesta política era l’acumulació de metalls preciosos

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Fes un quadre tot comparant-hi:

mercantilisme, fisiocràcia i liberalisme econòmic.

Comprendre informacions 2. Explica per què: a) Els defensors

del mercantilisme prohibien l’exportació de metalls. b) Els partidaris de la fisiocràcia promovien el desenvolupament agrari. c) Els defensors del liberalisme econòmic sostenien que els preus es regulen per la llei de l’oferta i la demanda.

Les crítiques il·lustrades al mercantilisme La fisiocràcia Teòric François Quesnay (1694-1774) Va ser metge de la cort francesa, encara que deu la fama a les teories econòmiques que va proposar. Va defensar l’agricultura com a base de la riquesa, i la llibertat de comerç. Teoria L’agricultura produeix aliments

Amb aquests s’alimenten els éssers humans i el bestiar, i es comercia

Per tant, l’agricultura és l’única activitat que produeix riquesa

Genera diners amb què es paguen les manufactures

«... III. Que el govern i la nació no perdin mai de vista que la terra és l’única forma de riquesa i que és l’agricultura qui la multiplica. Perquè l’augment de riquesa assegura el de la població; els homes i la riquesa fan prosperar l’agricultura, atenent el comerç, animant la indústria, augmentant i perpetuant la riquesa… IX. Que una nació que tingui un gran territori per cultivar i la possibilitat d’exercir un gran comerç de mercaderies en brut, no confiï gaire en l’ús dels diners i dels homes en les manufactures i en el comerç de luxe, en perjudici dels treballs i despeses de l’agricultura... XXV. Que es mantingui la llibertat total de comerç, perquè la política més segura de comerç interior i exterior, la més exacta, la més profitosa a la nació i a l’Estat consisteix en la plena llibertat de concurrència...». Françoise Quesnay: Màximes generals, 1758.

El liberalisme econòmic Teòric Adam Smith (1723-1790) Va ser un economista i filòsof escocès considerat el fundador del liberalisme econòmic. Va defensar que l’economia es regulava tota sola mitjançant les lleis del mercat, basades en la competència lliure entre empreses i el joc lliure de l’oferta i la demanda. Teoria molta

OFERTA Venedors

poca

ofereixen productes

Baix

MERCAT LLIURE Preu d’un producte

Alt

«Cada individu en particular posa tota l’atenció a cercar el mitjà més oportú de col·locar amb més avantatge el capital del qual pot disposar. El propòsit que té és, per descomptat, l’interès propi, no el de la societat...; però en aquest i en molts d’altres casos és conduït com per una mà invisible a promoure un fi que en cap moment va formar part de la seva intenció... perquè les mires de l’interès propi promouen el de l'interès comú...». «El preu a què es venen les mercaderies és el preu de mercat. Aquest es regula en funció de la quantitat d’un producte que hi ha en el mercat (oferta) i la concurrència dels compradors (demanda)». Adam Smith: La riquesa de les nacions, 1776.

demanden productes poca

Compradors DEMANDA

molta

Comprendre textos escrits 3. Llegeix els textos i copia dues frases de cada un que reflecteixin les idees de la fisiocràcia i el liberalisme econòmic.

Treballar amb gràfics 4. Construeix un gràfic de barres amb aquestes dades i contesta: a) Com va evolucionar la població europea en el segle xviii? b) Quins van ser els països que van créixer més?

c) Quines van ser les causes i les conseqüències de l’evolució demogràfica que s’hi aprecia? Població

1700 (en milions)

1800 (en milions)

Anglaterra-Gal·les

Espanya

França

Itàlia

Rússia

Alemanya

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

4. CANVIS ECONÒMICS (II)

L’evolució del treball de la terra

4.1 Les transformacions agràries

La rotació biennal

A l’Antic Règim la majoria de la població treballava al camp, sobretot en el cultiu de cereals, que en aquesta època constituïen la base de l’alimentació. Les tècniques agràries emprades eren rudimentàries. Bàsicament, consistien en la rotació biennal o triennal, que deixava cada any en guaret la meitat o un terç de la terra. Per això, els rendiments eren baixos. A més, la majoria de les terres eren senyorius en mans de la noblesa i el clergat, que cobraven nombrosos impostos o drets senyorials als habitants. En el segle xviii, l’agricultura va progressar. Així, es van difondre cultius nous procedents d’Amèrica (blat de moro, patates…), que al seu torn van diversificar l’alimentació. I es van implantar millores tècniques en alguns països, com les Províncies Unides i Gran Bretanya, que, en substituir el guaret per la rotació contínua de cultius, van augmentar els rendiments de la terra. El règim senyorial, no obstant això, es va mantenir.

4.2 Els canvis en l’artesania A l’Antic Règim, la producció artesanal era escassa i se centrava en els sectors tèxtil i del metall. La feina es duia a terme en tallers urbans, controlats pels gremis. En el segle xviii, la producció artesanal va créixer a causa, especialment, de l’augment de la població i de la demanda. A més, es van desenvolupar noves formes de producció per tal d’evitar el control dels gremis. Aquestes altres formes van ser la feina a domicili i les manufactures. • Els pagesos duien a terme la feina a domicili, a la pròpia llar, per encàrrec d’un empresari, que els pagava un salari, els proporcionava les matèries primeres i les eines, i s’encarregava de comercialitzar el producte. • Les manufactures eren grans tallers especialitzats, on nombrosos artesans treballaven a sou per a l’Estat o per a particulars en la fabricació d’articles de luxe.

Blat

Guaret

Se succeeixen un cereal i guaret. Cada any queda sense conrear la meitat de la terra.

La rotació triennal

Blat Civada

Guaret

Se succeeixen dos cereals i guaret. Cada any queda sense conrear un terç de la terra.

La rotació contínua

Blat Patates Farratge

Se succeeixen un cereal i cultius nous en substitució del guaret, com la patata i els farratges. Es conrea tota la terra.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Quines característiques de

les activitats agràries van canviar en el segle xviii respecte a l’Antic Règim? Quines es van mantenir?

Treballar amb imatges 2. Observa la il·lustració sobre les tècniques agràries i descriu la informació que ofereixen. Quines millores van aportar?

3. Usant la informació del text i de

les il·lustracions, compara les tres formes de feina artesanal que hi havia durant el segle xviii. Explica les característiques de cadascuna.

L’evolució del treball artesanal Taller urbà

A domicili

Manufactura

El comerç colonial en el segle xviii El comerç internacional en el segle xviii

Terra de Rupert

Nova Escòcia

Nova França

Louisiana

Virregnat de Nova Espanya Mèxic

Guyana Surinam

3.000 km

Xile Buenos Aires

Sacramento

Treballar amb mapes 4. Fixa’t en el mapa del comerç i contesta: quines eren les potències comercials principals? Amb quines àrees mundials comerciaven? Quins productes s’intercanviaven?

Treballar amb imatges 5. Cerca el significat dels termes destacats en blau. Després, explica la diferència entre senyoriu territorial i jurisdiccional; i entre banc, borsa i societat comercial.

Productes principals intercanviats

Calcuta

Goa Mahé

Elmina Accra

sp è

Filipines

Sri Lanka

Fernando Poo

ct ure s Esclaus

Macau

Yanam Madràs Karikal

e e, ,t rs tó co ne Di

1.500

Rio de Janeiro

ls, xti Tè

Brasil

Virregnat del Perú

Bahia

Des de les colònies d’Àsia a Europa

Diu

Senegàmbia

Lima

talls p reciosos

Bogotà

Des de les colònies d’Amèrica a Europa

Possessions franceses

Bombai

Assinie

Virregnat de Nova Granada

Des d’Àfrica a les colònies d’Amèrica

Possessions britàniques

Esclaus

Rom

Guatemala

Des d’Europa a les colònies

Possessions portugueses

Possessions holandeses

res actu nuf ents Ma alim i os ost p im s, os ere ios ri m ec p pr s ó e i t s r l s tal è, co Matè re Me tu af ac ,c f e u r an uc M ,s m o R Esclaus Cuba

Les tretze colònies

Possessions espanyoles

Illes Cèlebes Sumatra

Angola Moçambic

Madagascar

Java Borneo

Maurici

Delagoa

Fort Dauphin

Ciutat del Cap

4.3 Els canvis en el comerç A l’Antic Règim, el comerç interior es duia a terme en carros o diligències que anaven per camins rals, i se celebrava a mercats urbans setmanals, on es bescanviaven productes agraris de l’entorn per productes artesanals. El comerç exterior, per la seva banda, es va centrar en les grans ciutats portuàries, sobretot des dels descobriments geogràfics i l’establiment de colònies a l’Àfrica, l’Àsia i Amèrica. En el segle xviii, el comerç interior va progressar amb la millora dels camins, la construcció de canals navegables i l’augment de la producció agrària i artesanal. A l’exterior, les colònies proporcionaven metalls preciosos i productes de plantació (cotó, cafè, te, cacau, sucre), i demandaven manufactures i esclaus africans. Els beneficis elevats obtinguts van impulsar el capitalisme comercial, el crèdit, les companyies comercials, els bancs i les borses.

UNITAT 1 » REPTE

» REPTE: LA RUTA DELS ESCLAUS

El tràfic d’esclaus 1. La ruta El tràfic d’esclaus es va organitzar com una activitat comercial més. Els comerciants europeus venien a la costa occidental d’Àfrica teixits, armes, alcohol i quincalla o mercaderies de valor escàs a canvi d’esclaus. Després, els transportaven a les Antilles, on els venien; i tornaven a Europa amb metalls o productes de plantació tropicals.

El comerç colonial es va organitzar des del principi per subministrar a Europa metalls preciosos i productes tropicals. No obstant això, la feina a les mines i a les grans plantacions demanava mà d’obra abundant. Per això, per subministrar-la, aviat es va organitzar un sistema de tràfic d’esclaus negres africans. Durant el segle xvi, aquest tràfic va afectar prop de 900.000 persones; però la xifra es va ampliar fins als 3 o 4 milions durant el segle xvii, i als 7 o 9 milions durant el segle xviii. Els qui van dur a terme el negoci dels esclaus van ser sobretot els holandesos, els anglesos, els danesos i els francesos.

Comerç triangular O CEÀ AT L À N T I C

Antilles

cre su m,

a ,c

fè,

ac t ab

Escla us

Armes, teixits , alc oh ol i quin cal la

Amèrica del Nord

Europa

lls eta im

Àfrica Occidental

Amèrica del Sud

O CEÀ AT L À N T I C

Londres Copenhaguen

Liverpool

10 %

OCEÀ

Açores

Charleston

PA C Í F I C

40 %

Cuba

Jamaica Sto. Domingo

Sucre, cafè, tabac i metalls

OCEÀ

Alexandria

PA C Í F I C Bàssora

Cap Verd

Tombouctou

Socotra

Accra

Malaca Cabinda

Pernambuco

Luanda

Zanzíbar

Rio de Janeiro

Tràfic transsaharià

10 %

Valparaíso

Port negrer europeu o americà

Maurici

ATLÀNTIC

Tràfic cap a l’oceà Índic

Nagasaki

Goa

Aden

Bahia

Tràfic transatlàntic

Canton (Guangzhou) Macau

Karachi

Elmina

40 %

Teixits, armes, alcohol i quincalla

Trípoli

I. de Gorea

Cartagena de Indias

Comerç d’esclaus

Canàries

OCEÀ Puerto Rico

Amsterdam Bristol Rotterdam Nantes Venècia Bordeus Roma Istanbul Lisboa Sevilla

Madagascar

OCEÀ ÍNDIC

Buenos Aires

Port important del tràfic Centre repartidor Zona de captura Zona d’importació dels esclaus Percentatge d’esclaus deportats que arriben a cada regió

100.000

1.70 0

.000

Rebel·lió a Sto. Domingo (1791) 00

100.0

Rebel·lió a Guadalupe (1737)

Rebel·lió a Guadalupe (1656) 1.3 0

3.000

4.500 km

Segle XVIII

700.000

550.000

100.0

Segle XVII

0 .0 0

100.0

7.0 00 .00 0

0 00 0.

400 .0

30.000

Deportacions en els segles XV i XVI

1.500

200.0

0.0

2. El viatge A

En cada viatge, que durava cap a dos mesos, els vaixells transportaven entre 600 i 800 persones en condicions pèssimes (A). Les cobertes es dividien en compartiments, on s’instal·laven separadament les dones i les nenes, i els homes i els nens. (B) De vegades, l’espai era tan reduït que havien de viatjar tombats o ajupits. (C) A l’interior del vaixell, l’aire era fètid, la calor opressiva i el mareig freqüent, per això a bord eren habituals malalties com la disenteria i la verola. Els homes viatjaven lligats de peus i mans amb grillons i encadenats els uns als altres. Els esclaus rebien aliment dues vegades al dia; i els que es negaven a prendre’l, eren obligats a menjar per la força. Quan feia bon temps, els duien a coberta i els obligaven a fer exercici (D). Però les condicions terribles del transport feien que la mortalitat durant la travessia fos altíssima.

D C

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprensió, expressió i TIC 1. El tràfic d’esclaus era un comerç

triangular molt característic. Amb ajuda de les il·lustracions, explica en què consistia.

3. La venda a Amèrica En arribar a Amèrica, els esclaus supervivents eren marcats amb un ferro roent, que indicava que els havien introduït legalment i que havien pagat els impostos corresponents. Es determinava el valor que tenien mitjançant l’apamament, que consistia a mesurar-los i a examinar el seu estat. Després, es procedia a la venda en subhasta pública, de manera individual o per lots, i se’ls emportaven al lloc de treball a les mines o a les plantacions.

2. Descriu el recorregut que feien els esclaus negres des que els capturaven fins que els venien.

En parelles, busqueu informació complementària sobre el tema. Amb la informació obtinguda, feu un pòster sobre el comerç d’esclaus a Amèrica. Incloeu-hi les causes i conseqüències i algunes opinions dels contemporanis sobre el tema. Finalment, exposeu-los a l’aula o als passadissos del centre durant una setmana.

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

5. SOCIETAT I VIDA QUOTIDIANA

Societat estamental i crítiques il·lustrades

5.1 La societat durant l’Antic Règim

Justificació de la societat estamental

A l’Antic Règim es va mantenir la societat estamental d’origen medieval. Es caracteritzava per l’existència de tres estaments als quals es pertanyia majoritàriament per naixement. • Els dos estaments privilegiats eren la noblesa i el clergat. No treballaven, no pagaven impostos, tenien unes lleis pròpies i gaudien de determinats honors. • El Tercer Estat o estament no privilegiat incloïa els pagesos i els grups urbans. Treballaven, pagaven impostos i no tenien privilegis.

5.2 Els canvis socials del segle xviii En el segle xviii la societat estamental va començar a esquerdar-se. • Els il·lustrats van criticar els privilegiats i van defensar una divisió social basada en el mèrit, la vàlua personal i la utilitat social. Així, van criticar la noblesa perquè no exercia una funció útil per a la societat, ja que l’antiga funció militar que tenien ara era exercida per exèrcits professionals. I van criticar el clergat pel seu nombre elevat, la riquesa, i la influència en la societat i en l’ensenyament. • La burgesia es va convertir en un grup cada vegada més nombrós i actiu. Enriquida amb les activitats econòmiques que duien a terme, considerava que produïa riquesa i que injustament no tenia ni reconeixement social ni influència política. Per això reclamava un paper social i polític més equilibrat als mèrits que tenien. El moviment burgès va ser especialment important a França, on a final de segle va impulsar un procés revolucionari —la Revolució Francesa de 1789— que posaria fi a l’Antic Règim.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Contesta les preguntes següents sobre la societat: a) En què es basava la societat estamental? b) Quins grups socials componien cada estament?

2. Com es critica la societat esta-

arguments s’esmenten per defensar la societat estamental?

Obtenir-ne informació 4. En què es diferenciaven l’habitatge i l’alimentació dels dos estaments privilegiats i el Tercer Estat?

mental en el text?

Comprendre textos escrits 3.   Llegeix els textos

i resol aquests interrogants: a) Quina crítica s’hi fa, a la noblesa? b) Quins

Treballar amb imatges 5. Observa la imatge de la pàgina

21 i troba cinc diferències en la manera de vestir de l’aristocràcia i de les classes populars.

«És necessari que hi hagi ordre en totes les coses […], és imprescindible que uns ordenin i uns altres obeeixin. Els qui manen tenen diversos nivells: els senyors sobirans dirigeixen tots els del seu Estat, dirigint el domini als grans, els grans als mediocres, els mediocres als petits i els petits al poble […]. Uns estan dedicats al servei de Déu; els altres a conservar l’Estat per mitjà de les armes, altres a alimentar-lo i a mantenir-lo mitjançant els exercicis de la pau. Aquests són els nostres tres ordres de França». Charles Loyseau: Tractat d’ordres i simples dignitats, 1610.

Crítica a la societat estamental «El comerç, que ha enriquit els ciutadans a Anglaterra, ha contribuït a fer-los lliures, i aquesta llibertat ha estès al seu torn el comerç, així s’ha format la grandesa de l’Estat… Tot això atorga un orgull just a un mercader anglès... A França un noble és molt superior a un negociant. El negociant sent parlar tan sovint amb menyspreu de la seva professió que és tan beneit com per avergonyir-se’n. No sé, tanmateix, qui és més útil a un Estat: un senyor ben empolainat que sap precisament a quina hora es lleva el rei, a quina hora se’n va a dormir i que té aires de grandesa fent el paper d’esclau a l’avantcambra d’un ministre, o bé un negociant que enriqueix el país, dona des del despatx ordres a Surat o al Caire, i contribueix a la felicitat del món». Voltaire: Cartes filosòfiques, 1734.

La indumentària marca la posició social A B

Camisa

Jupa Cosset

Casaca

Davantal

Guardapits

Calces Calces

Faldellí

Falda

Calces de seda Falda Sabates de ras amb sivella

Els productes colonials. La xocolata

La xocolatada, plafó ceràmic de 1710 que es conserva a Barcelona. La xocolata es va estendre entre les classes benestants. Aquesta beguda, millorada quan es barreja el cacau amb sucre molt, es bevia tant per esmorzar com per berenar. Consumir-ne va esdevenir un signe de distinció social entre l’aristocràcia i el clergat. Durant la segona meitat del segle xviii va començar a menjar-se també en forma de pastilla o rajola.

A. Aristocràcia i alta burgesia Els homes duien calces o calçons ajustats de vellut, calces de seda, camisa amb randes, jupa o guardapits, casaca entallada fins als genolls, sabates de ras amb sivelles grosses i perruques blanques. Les dones usaven cosset estret d’escot ampli i falda doble, a les quals es donava forma amb una mena de carcassa interior; també duien perruques o pentinats amb tirabuixons, barrets i sabates de taló alt i punta estreta. B. Classes populars Els homes usaven camisa, guardapits i calces. Les dones vestien camisa, jaqueta, falda fins al genoll i davantal; duien els cabells curts i recollits en un monyo.

5.3 La vida quotidiana Les diferències socials es reflectien en tots els aspectes de la vida quotidiana, especialment en l’habitatge, la indumentària i l’alimentació. • La noblesa vivia en mansions amb moltes estances, com ara sales, biblioteques, cuina, dormitoris i habitacions per al servei domèstic. La indumentària es caracteritzava per la riquesa de les teles i dels adorns, que seguien la moda de Versalles, i per les perruques o pentinats complicats. L’alimentació era abundant, refinada i diversificada. Incloïa un consum elevat de carn i de rebosteria i es va adoptar el costum de beure xocolata, i te o cafè. L’alt clergat i l’alta burgesia gaudien d’un nivell de vida semblant al de la noblesa. • Els grups populars habitaven en cases pageses que tenien habitualment dues habitacions i les dependències agràries; o en cases urbanes d’uns quants pisos, on el taller estava situat a la planta baixa, i les cases dels burgesos i la resta de grups socials eren a la planta superior. Vestien teixits barats i menjaven pa negre, sopa i verdura; i també alguns aliments procedents d’Amèrica, com el blat de moro i les patates, considerats bastos i vulgars. El consum de carn era excepcional.

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

El segle xviii es va iniciar a Espanya amb un problema successori i un canvi dinàstic. El 1700, la mort sense hereus de Carles II va posar fi a la casa d’Àustria. En el testament, el rei va designar successor Felip d’Anjou, net del rei Lluís XIV de França, que va accedir al tron amb el nom de Felip V. Amb això s’instaurava a Espanya la casa francesa de Borbó. El perill d’una possible unió d’Espanya i França, i la consegüent ruptura de l’equilibri continental, va dur les potències principals d’Europa a donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador d’Alemanya, escollit com a succesor. Amb això va esclatar l’anomenada guerra de Successió a la corona espanyola.

Pau de Versalles

1783

1767

Inici de la colonització de Sierra Morena

1766 1763

Pau de París

1761

Motí de Squillace Tercer Pacte de Família. Espanya entra a la guerra dels Set Anys

1759

6.2 La guerra de Successió (1700-1713) 1746 1743

Segon Pacte de Família

1733

Primer Pacte de Família

FELIP V

La contesa va tenir un caràcter doble: va ser una guerra internacional, que va enfrontar França i Espanya contra l’emperador d’Alemanya, Gran Bretanya, les Províncies Unides, Savoia i Portugal. I va ser, també, una guerra civil, perquè s’hi varen enfrontar Castella, partidària de Felip d’Anjou, i Catalunya al capdavant de la corona d’Aragó, que donava suport a l’arxiduc Carles, temorosa que els Borbó implantessin una política centralista, com havien fet a França. A Espanya, la guerra va resultar favorable a Felip i es va prolongar fins al 1715. A Europa, quan va morir l’emperador d’Alemanya i el fill més gran d’aquest durant el conflicte, l’arxiduc Carles es va convertir en el nou emperador (1711). Si a més accedia al tron espanyol, es restabliria l’Imperi de Carles I. Així, els enemics dels Borbó van signar les paus d’Utrecht (1713) i Rastatt (1714). En aquests tractats acceptaven com a rei d’Espanya Felip V. A canvi, aquest renunciava als drets al tron de França i cedia: a Àustria, les possessions espanyoles a Europa (Països Baixos i Itàlia); a Savoia, l’illa de Sicília, i a la Gran Bretanya, l’illa de Menorca, Gibraltar i uns determinats avantatges comercials a Amèrica.

Carles IV

1788

CARLES III

6.1 La instauració dels Borbó

La línia del temps

FERRAN VI

6. EL SEGLE XVIII A ESPANYA (I). ELS BORBÓ

1716 1715 1714 1713 1707

Decrets de Nova Planta per a Catalunya Decrets de Nova Planta per a Mallorca Pau de Rastatt Pau d’Utrecht

Decrets de Nova Planta per a Aragó i València

1700

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Amb l’ajuda del text i del mapa

corresponent, respon a aquests preguntes sobre el conflicte successori: a) Quins eren els bàndols enfrontats en la guerra? b) Quina àrea estava sota el control de cada un? c) Qui integrava el grup dels aliats? I el dels Borbó? d) On varen tenir lloc les victòries principals de cada bàndol?

Organitzar informació 2. Completa ara en el teu quadern un quadre resum com aquest sobre la contesa: Causes Contendents Conseqüències …

…

Treballar amb mapes 3. Fixa’t en el mapa i respon: a) Qui

eren els aliats de Carles d’Àustria? Per què li donaven suport? b) Qui eren els aliats de Felip V? c) On van tenir lloc les victòries principals de cada bàndol? d) A qui va cedir Espanya les possessions europees?

Participar en l’aprenentatge 4.   Busca informació sobre un il·

lustrat espanyol i redacta’n la biografia.

La guerra de Successió i la Pau d’Utrecht Mar de Noruega

Guerra de Successió

Europa i la Pau d’Utrecht

M a r C a n tà b r i ca

REGNE DE SUÈCIA

Ciudad Rodrigo 1706

Saragossa 1710 Vic 1705

Villaviciosa 1710 Brihuega 1710 València Conca1706

Madrid

Badajoz 1706

Cadis 1702

OCEÀ ATLÀNTIC

Almansa 1707 Alacant

Màlaga 1704

REGNE D’IRLANDA

r Ma rània ter

OCEÀ

IMPERI ALEMANY

2 LORENA

Guerra de Successió (1700-1714)

Article addicional: Sa Majestat catòlica... ha estat servit de concedir a la companyia d’aquest assentament un navili de cinc-centes tones a cada any dels trenta previstos, perquè pugui fer comerç a les Índies.

RÍA

SUÏSSA

SAVOIA Torí

Mar Negra

VENÈCIA

REGNE Villaviciosa DE PORTUGAL Brihuega REGNE D’ESPANYA Gibraltar (Gran Bretanya)

Alguns articles de la pau d’Utrecht

XII. El Rei Catòlic dona i concedeix a Sa Majestat britànica i a la companyia de vassalls formada per a aquest fi la facultat per introduir negres en diverses parts dels dominis de Sa Majestat catòlica a Amèrica, que vulgarment s’anomena l’assentament de negres, per espai de trenta anys continus.

GÈNOVA

Menorca (Gran Bretanya)

TOSCANA

Sardenya (Àustria) Intercanviats el 1720

ESTATS PONTIFICIS

Ad Ma ri r àt ic a

IMPERI OTOMÀ

Sicília (Savoia)

Ceuta (Espanya)

XI. El Rei Catòlic cedeix també a la Corona de la Gran Bretanya l’illa de Menorca, port, ciutat i fortalesa de Port Maó...

REGNE DE POLÒNIA

BAVIERA

REGNE DE FRANÇA

Gibraltar 1704

X. El Rei Catòlic cedeix a la Corona de la Gran Bretanya la propietat de la ciutat i Castell de Gibraltar...

PRÚSSIA

UNIDES

AT L À N T I C

Ofensives aliades Ofensives borbòniques Victòries aliades Victòries borbòniques

Mar Bàltica

Mar REGNE DE del Nord LA GRAN BRETANYAPROVÍNCIES

di Me

Zona sota el control de Felip V Zona sota el control de l’arxiduc Carles

IMPERI RUS

REGNE DE DINAMARCA I NORUEGA

Alcántara 1706

Girona 1711 Barcelona 1704 1705 1714

Lisboa

Burgos Salamanca 1706

170 5

Vigo 1702

Regne de Nàpols (Àustria)

Melilla (Espanya)

Mar Mediterrània

Europa després del tractat d’Utrecht Territoris aliats de Carles d’Àustria

Victòries de Carles d’Àustria Victòries de Felip V

Territoris aliats de Felip V Territoris aliats de Felip V i perduts per Espanya 0

500

1.000

1 Països Baixos (Àustria) 2 Luxemburg (Àustria) 3 Milà (Àustria)

Ramillies

4 Màntua (Àustria)

Blenheim

5 Estat dels Presidis (Àustria)

1.500 km

6.3 Els Borbó. Il·lustració i reformes Els primers Borbó que van regnar a Espanya van ser Felip V (17001746), Ferran VI (1746-1759) i Carles III (1759-1788). Amb ells, es van introduir les idees il·lustrades i es van dur a terme reformes importants. • Les idees il·lustrades van arrelar en una minoria d’intel·lectuals i polítics pertanyents a la burgesia i, en menor mesura, a la baixa noblesa i al clergat. Entre els il·lustrats espanyols van destacar el pare Feijoo, Jovellanos, Campomanes, Antoni de Capmany, Floridablanca i Aranda. • Les reformes es van iniciar durant el regnat de Felip V; i van aconseguir l’esplendor amb Carles III. Però l’abast va ser limitat, a causa de l’escàs desenvolupament de la burgesia a Espanya; de l’oposició de la noblesa i del clergat; i de la indiferència o la manifesta hostilitat del poble.

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

«Considerant haver perdut els regnes d’Aragó i de València i tots els habitants per la rebel·lió que varen cometre, faltant enterament al jurament de fidelitat que em varen fer com a legítim Rei i Senyor, [...] he jutjat convenient abolir i derogar completament els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins aquí observats en els referits regnes d’Aragó i València, sent la meva voluntat que aquests es redueixin a les lleis de Castella...» Decret d’abolició dels furs d’Aragó i València, 1707. Novíssima Recopilació, 3, 3, 1.

sc a pú ia sc oa

Nova divisió provincial Astúries Lleó

7.2 Les reformes econòmiques La Il·lustració va afavorir la creació de Societats Econòmiques d’Amics del País, que van difondre les innovacions de l’època. • En agricultura es van estendre cultius americans, com el blat de moro i la patata; i es va impulsar l’ús d’adobs, la reducció del guaret i el regadiu. També es van buscar terres lliures per conrear, i es van repoblar extensions àmplies de terreny a Sierra Morena. • En indústria es va promoure la modernització de les tècniques; es va criticar el control dels gremis; i es van fomentar les manufactures, com les reials fàbriques dedicades a la construcció naval i a articles de luxe: draps, seda, vidre, tapissos i porcellana. • El comerç interior es va impulsar amb la millora del transport: els camins es van eixamplar i empedrar, es van construir ponts i es va dissenyar una xarxa radial de carreteres que unia Madrid amb els ports principals de la perifèria. També es va revitalitzar el comerç exterior, especialment d’ençà que es va decretar la llibertat de comerç amb les colònies americanes (1778).

7.3 Les reformes socials En la societat, es van criticar els privilegiats per la falta d’utilitat social i es va eliminar la incompatibilitat legal entre noblesa i treball i es van expulsar els jesuïtes, contraris a les reformes il·lustrades. A més, es van reformar alguns costums: prohibició del barret d’ala ampla i de la capa llarga, que dificultaven la identificació dels malfactors, cosa que va motivar l’anomenat motí de Squillace.

Zamora 1 8 Salamanca

Àlaba 9 2 Burgos

Sòria

Catalunya Aragó

7 6 3 3 4 Conca Toledo

Àvila 5

Extremadura

10 València

Galícia

Els Borbó van consolidar a Espanya la monarquia absoluta, que va evolucionar cap al despotisme il·lustrat; i van implantar la centralització politicoadministrativa. • La monarquia absoluta va concentrar tot el poder en la persona del rei. Per aconseguir-ho, els Borbó van apartar la noblesa del poder; van intervenir en els afers de l’Església; gairebé no van convocar les Corts; i van governar amb l’ajuda de secretaris o ministres, que s’encarregaven dels diversos temes de govern. • La centralització politicoadministrativa va ser imposada per Felip V mitjançant els Decrets de Nova Planta del 1707, 1715 i 1716. Aquests suprimien les lleis i les institucions pròpies d’Aragó, València, Catalunya i Mallorca, i implantaven el model castellà. Només el País Basc i Navarra van mantenir els furs. A més, es va imposar una altra divisió provincial que garantia així el control del govern sobre tot el territori.

Decrets de Nova Planta

7.1 Les reformes polítiques

El nou model d’Estat

Palència

7. EL SEGLE XVIII A ESPANYA (II). LES REFORMES BORBÒNIQUES

La Manxa

Còrdova Jaén

Balears

Múrcia

Sevilla Granada Gibraltar Ceuta Melilla

Canàries

Nova divisió provincial 1 Toro 10 Menorca: del 1713 al 1782 2 Burgos i del 1798 al 1802 3 Madrid en poder 4 Segòvia dels britànics 5 Àvila 6 Toledo 7 Guadalajara 8 Valladolid 9 Navarra

Els Borbó van suprimir els antics regnes peninsulars. En lloc seu, van organitzar el territori en capitanies generals, denominades més tard províncies, governades per un capità general.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1.   Resol aquests

interrogants: a) A quin fet es refereix la frase «per la rebel·lió que varen cometre»? b) Com reflecteix el text el poder absolut del rei? c) En què s’aprecia la centralització politicoadministrativa? Esmenta la frase principal que la recull.

Les reformes econòmiques i socials 100

Mar Cantàbrica

200 km Santiago de Compostel·la

Lugo

Oviedo

Ponferrada

Herrera de Pisuerga

Lleó Burgos Benavente Medina de Rioseco Zamora Ciudad Rodrigo Plasència

OCEÀ

Trujillo

Madrid

200 km

Mar Cantàbrica

Ferrol

La Cavada

Tàrrega

La Granja R. F. de Vidre

Barcelona

Saragossa

Tarragona

OC EÀ

Conca

Talavera de Yepes Requena la Reina San Clemente

Palma de Mallorca

València

Múrcia Còrdova Jaén Baeza Constantina Montilla Cabra Baza Lucena Sevilla Guadix Vera Granada Jerez de la Frontera Osuna M Màlaga Cadis Motril Puerto Real Almuñécar MedinaPriego de Córdoba Sidonia Santa Cruz de La Palma Vélez-Málaga La Laguna San Sebastián de la Gomera

Las Palmas de Gran Canària

i ed

r te

rà

ATLÀNTIC

Societats Econòmiques d’Amics del País que es van crear a Catalunya. Quina n’era la finalitat?

Usar la informació 3. Explica quins van ser els objectius de la política exterior espanyola en el segle xviii.

Usar les TIC 4.     Què van ser els Rebomboris del pa; fes-ne un informe. Esmenta la figura de Josefa Vilaret.

Sant Sebastià de la Muga

Àvila R. F. de Teixits

Guadalajara R. F. de Teixits

Talavera de la Reina R. F. de Teixits

San Fernando de Henares R. F. de Teixits Madrid R. F. de Tapissos R. F. de Porcellana

Sevilla R. F. de Tabacs

Data de fundació 1764 - 1774 1775 - 1779 1780 - 1784 1785 - 1789 Després del 1790

Cadis

Jimena de la Frontera

Cartagena Macharaviaya R. F. de Naips

r Ma

i ed

r te

Arsenals Manufactures de fundació reial Fàbrica amb monopoli estatal Siderúrgiques amb destinació militar Fàbriques de capital mixt

Les manufactures eren grans tallers, estatals o privats, on treballaven molts artesans al marge del control dels gremis.

Llibertat comercial B

A. Es va realitzar mitjançant la construcció de grans canals, com el de Castella (a la imatge) i l’Imperial d’Aragó. B. Carles III va obrir el comerç amb Amèrica als principals ports espanyols, entre els quals Barcelona.

Treballar amb mapes 2. Observa el mapa i esmenta les

Orbaizeta

Eugi

Segòvia R. F. de Panys Brihuega R. F. de Teixits

Promogudes pels il·lustrats, cercaven impulsar el desenvolupament econòmic provincial difonent les innovacions tècniques i les noves idees de la fisiocràcia i del liberalisme econòmic.

Extensió del regadiu

Liérganes

Ezcaray R. F. de Panys

Jaca

Tudela

Sòria Valladolid Medina del Campo Segòvia

100

ATL ÀN TI C

R. F. és l'abreviatura de Reial Fàbrica

Bergara Sto. Domingo de la Calzada

Foment de la manufactura

Societats econòmiques

Honestedat de tots els oficis «Declaro que [...] els altres arts i oficis del ferrer, sastre, sabater, fuster i altres d’aquest estil són honestos i honrats: que l’ús d’aquests no degrada la família ni la persona que l’exerceix, ni la inhabilita per obtenir les ocupacions municipals [...] i que tampoc no han de perjudicar les arts i els oficis per al gaudi i prerrogatives de noblesa [...]». Reial Cèdula de Carles III (1783).

7.4 La nova política exterior Els Borbó es van proposar recuperar els territoris perduts a Europa i preservar les colònies americanes. Per aconseguir aquests objectius, es van aliar amb França mitjançant els anomenats Pactes de Família (1733, 1743, 1761). • F elip V va emprendre una política revisionista del Tractat d’Utrecht per tal de recuperar algunes possessions europees per als dos fills que va tenir amb Isabel Farnese. Així, va aconseguir conquerir Nàpols i Sicília per a Carles (1734) i el ducat de Parma per a Felip, el qual va perdre poc després (1737). • F erran VI es va inclinar per una política exterior neutral. arles III va participar en dos conflictes aliat amb França. A Eu•C ropa, va intervenir en la guerra dels Set Anys (1761), i en la pau de París (1763) va cedir Florida a la Gran Bretanya i va rebre de França la Louisiana. A Amèrica, va donar suport a la revolució de les tretze colònies britàniques contra la seva metròpoli, i en la pau de Versalles (1783) va recuperar Florida i Menorca.

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ La instrucció pública L’ensenyament superior

8.1 La cultura il·lustrada

Gijón

Ferrol

Santiago de Compostel·la

Valladolid Salamanca Àvila San Lorenzo del Escorial

Durant la primera meitat del segle xviii va sorgir a França un estil artístic, el rococó, un art aristocràtic, cortesà, refinat i frívol. • La decoració rococó, realitzada en estuc amb formes delicades, ondulants i irregulars, es va aplicar a salons petits i gabinets. A Espanya va tenir poc èxit, encara que s’hi van decorar algunes sales del Palau Reial de Madrid i del palau de la Granja a Segòvia. • La pintura va usar un dibuix difuminat, colors suaus i temes variats: cortesans, costumistes, amorosos, exòtics i retrats. A França, van destacar Watteau i Fragonard, autor d’El gronxador; i a Espanya Luis Paret, que va pintar La botiga de l’antiquari.

8.3 L’art neoclàssic Iniciat a França durant la segona meitat del segle xviii, va ser un art burgès, auster i racional. No obstant això, va tenir la creativitat limitada pel desig conscient d’imitar els models grecs i romans i per les ensenyances rígides imposades per les acadèmies de belles arts. • L’arquitectura va imitar els models grecs i romans i va adoptar formes pures i senzilles. Els edificis principals van ser esglésies, palaus i edificis públics, com escoles, presons, mercats o hospitals. A França va destacar el Panteó; al Regne Unit, el Museu Britànic i la National Gallery; a Alemanya, la Porta de Brandenburg, i a Espanya, la Porta d’Alcalá, obra de Sabatini; i el Museu del Prado i l’Observatori Astronòmic, tots dos de Juan de Villanueva. A Catalunya són neoclàssiques les façanes del Col· legi de Cirurgia, la Llotja de Comerç i el Palau Moja, a Barcelona. • L’escultura va cercar la bellesa ideal, la senzillesa i la serenitat. Els temes preferits van ser mitològics, història antiga i retrats. L’escultor més famós va ser l’italià Antonio Canova. A Espanya destaquen la madrilenya font de Cibeles, de Francisco Gutiérrez, i el monument a la defensa de Saragossa, d’Álvarez Cubero. • La pintura va cercar la perfecció del dibuix i es va desinteressar del color. Els temes preferits van ser els mitològics i els històrics. A França va destacar David, autor d’El jurament dels Horacis i El rapte de les sabines. I a Espanya, l’alemany Mengs, que va decorar alguns sostres del Palau Reial.

Alcalá de Henares Madrid Toledo València

Baeza Sevilla

OCEÀ

Osuna

Osca

Burgo Cervera de Barcelona Osma Saragossa Sigüenza

Almagro

Cadis

8.2 L’art rococó

Santader Oñati Iratxe

Oviedo

Màlaga

Oriola Cartagena

e it ed M r Ma

Granada

Palma de Mallorca

Gandia

Els il·lustrats van fomentar l’educació pública per evitar la ignorància i el control ideològic de l’Església, aconseguir el progrés econòmic i canviar la societat. Per aconseguir aquests objectius, van impulsar la llengua i la història; van continuar la «revolució científica» iniciada en el segle xvii, i van potenciar les ciències «útils» com la medicina, les ciències naturals, les matemàtiques, la física, la química i la geologia.

Mar Cantàbrica La Corunya

8. LA CULTURA I L’ART

ATLÀNTIC Universitats Centres militars Escoles tècniques

«Hi ha moltes fonts de prosperitat; però totes neixen d’un mateix origen: la instrucció pública... ¿Es podrà dubtar que només a aquesta està reservat dur a la perfecció aquestes forces fecundíssimes de la riquesa dels individus i del poder de l’Estat? ¿Es creu ordinari que aquesta opulència i aquest poder poden derivar-se de la prudència i de la vigilància dels governats, però potser poden buscar-ho per un altre mitjà que el de promoure i fomentar aquesta instrucció?». G. M. de Jovellanos. Pla General d’Instrucció Pública.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Recorda el contingut

que s’ha estudiat consultant el vocabulari i contesta; a) En què va consistir l’empirisme? b) Com influeixen els avenços científics en la vida diària?

Prendre decisions personals 2. Estàs d’acord amb les idees il· lustrades sobre l’educació i les ciències útils? Argumenta la resposta.

El rococó, un art cortesà La decoració de salons

La pintura El gronxador representa una escena cortesana, molt del gust del rococó: un home gran empeny una dama al gronxador, la qual mou la falda i llança la sabata a un jove que l’observa amagat entre les branques del jardí.

Conèixer l’art 3.   Analitza les il·lustracions i fes aquestes tasques: a) Resumeix els trets de la decoració rococó. b) Esmenta les característiques de l’arquitectura neoclàssica que mostren la influència de l’arquitectura grega i romana. c) Compara els trets de la pintura rococó i de la neoclàssica. Palau d’Amalienburg (Munic, Alemanya).

Fragonard. El gronxador.

El neoclàssic, un art burgès B

A. Museu Britànic de Londres. B. El rapte de les sabines, de David C. Amor i Psique, d’Antonio Canova. D. Lucrècia morta, de Damià Campeny. E. Façana de la Llotja de Comerç de Barcelona.

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

9. CATALUNYA EN EL SEGLE XVIII

Rafael Casanova

9.1 La derrota de 1714 Catalunya es va unir al bàndol dels aliats durant la guerra de Successió. El 1705 l’arxiduc Carles va desembarcar a Barcelona amb l’ajut de la flota britànica i va ser proclamat rei. La capital del Principat va esdevenir el centre d’operacions de l’exèrcit austriacista fins que el tractat d’Utrecht va reconèixer Felip com a rei d’Espanya. Sense el suport de l’arxiduc ni de les tropes austriacistes i angleses, que es van reembarcar, els catalans van optar per resistir en defensa de les seves llibertats. El darrer episodi de la guerra va tenir com a escenari Barcelona, que va patir un setge de més d’un any fins que es va rendir l’11 de setembre de 1714. Felip V va abolir les institucions polítiques catalanes i va ordenar enderrocar una part del barri de la Ribera de Barcelona per construir-hi una ciutadella (que avui allotja el Parlament de Catalunya). El decret de Nova Planta, de 1716: • Va establir la figura del capità general com a màxima autoritat de Catalunya en representació del rei, cap de l’exèrcit i president de la Reial Audiència. • Va dividir el territori en corregiments sota el control dels corregidors, segons el model de Castella. • Va crear un nou sistema fiscal que obligava a pagar l’impost del cadastre. • Va instaurar el castellà com a única llengua oficial de l’administració a Catalunya.

El conseller en Cap Rafael Casanova va resultar ferit durant l’assalt de les tropes de Felip V a Barcelona, l’11 de setembre de 1714.

9.2 La represa econòmica Malgrat la desfeta política, el segle xviii va ser un període de gran creixement econòmic per a Catalunya. • En agricultura, la vinya, l’olivera, l’ametller i l’avellaner van guanyar terreny al conreu del blat. La introducció de la rotació de conreus i l’extensió del regadiu van fer augmentar els rendiments. • Les manufactures tèxtils es van desenvolupar. Es feien draps de llana i, sobretot, indianes, que eren teixits de cotó estampats. La fabricació d’indianes es considera l’inici de la industrialització de Catalunya. • L’activitat comercial va créixer gràcies a la venda de teixits de llana i cotó a la resta de la Península i a l’exportació d’indianes, paper, aiguardent, vi i fruits secs als mercats colonials i del nord d’Europa. Un fet de gran importància va ser l’autorització per part de Carles III que el port de Barcelona pogués comerciar amb Amèrica (1765). Tot i que la majoria de catalans continuaven sent pagesos, la burgesia comercial va créixer i es va fer cada vegada més activa i rica. El fet que aquests comerciants revertissin una part dels seus guanys en l’agricultura i les manufactures va representar un gran estímul per a l’economia de Catalunya.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Obtenir informació 1.   Investiga sobre el conseller en

cap Rafael Casanova i digues què feia en primera línia de batalla l’11 de setembre de 1714.

Busca informació sobre l’actuació femenina durant la guerra de Successió i fes un informe breu sobre una dona rellevant o sobre un col·lectiu de dones.

Comprendre la realitat històrica 3. Valora les conseqüències que el

Decret de Nova Planta va tenir per a Catalunya.

Fàbriques d’indianes a la Catalunya de 1750-1786 La indústria de les indianes Gràcies a l’elaboració d’indianes, Barcelona va esdevenir un important nucli manufacturer amb més de 13.000 obrers tèxtils a la darreria del segle xviii. Aquesta activitat va establir les condicions econòmiques i tecnològiques perquè Catalunya fos una de les regions més industrialitzades d’Europa en el segle xix.

Manufactures d’indianes a Europa, segles XVII i XVIII

Estocolm

Centres manufacturers

Glasgow

segona meitat del segle XVII de 1700 a 1750 de 1751 a 1778 Londres principals centres difusors

Edimburg Copenhaguen

GRAN BRETANYA

Dublín

Manufactures d’estampació d’indianes al final del segle XVIII més de 100 de 50 a 100 fins a 50

HAMBURG

PRÚSSIA

Bremen Londres

principals mercats de les indianes catalanes entre 1741 i 1758

Berlín

Amsterdam

BÈLGICA

Le Havre París

SAXÒNIA

Frankfurt

Cannstadt Augsburg Munic

FRANÇA

Basilea Neuchatel Lió

Saragossa

Madrid

Zuric

SUÏSSA

Viena

ÀUSTRIA

Avinyó Marsella (1648)

CATALUNYA

Valladolid

Ginebra

BOHÈMIA MORÀVIA

Olot Mataró Barcelona

València Sevilla

Múrcia

Cadis Màlaga

Alacant

Mallorca

Cartagena

El procés industrial Les indianes eren teles de cotó estampades per una sola cara amb colors vius i motius orientals. El procés productiu de les fàbriques d’indianes tenia diverses fases: – Filat. El cotó es convertia en fil – Tissatge. El fil es teixia per obtenir les teles – Blanqueig. Les teles es bullien, es blanquejaven i es deixaven assecar al sol en prats d’indianes. – Estampació. Les teles es tenyien fent servir uns motlles de fusta que tenien dibuixos gravats. Un cop entintats els motlles, aquests pressionaven constantment les teles per tal que el motiu decoratiu hi quedés marcat.

Comprendre tetxos escrits 4.     Busca el text de les Car-

tas marruecas en què José Cadalso descriu els catalans com «els holandesos d’Espanya». Per grups, discutiu si la valoració que en fa us sembla positiva o negativa.

9.3 El creixement de la població Durant el segle xviii la població de Catalunya va passar de mig milió d’habitants el 1717 a nou-centes mil persones el 1787. Les àrees que van créixer més van ser les comarques litorals i prelitorals, però fins i tot zones de l’interior del país poc poblades en segles anteriors es van repoblar. En un segle la ciutat de Barcelona va passar de tenir 32.000 habitants a superar-ne els 90.000. Els factors que van fer possible aquest creixement van ser: • Una natalitat alta que podia ser sostinguda per la riquesa creixent del país i per una alimentació més abundant i variada. • El descens de la mortalitat arran dels avenços mèdics i higiènics, i a causa de la desaparició de la pesta bubònica que havia afectat la població des de la Baixa Edat Mitjana.

UNITAT 1 » TÈCNIQUES

» TÈCNIQUES TREBALLAR AMB FONTS HISTÒRIQUES Què són i per a què es fan servir? Les fonts històriques són els documents, testimonis o objectes materials que proporcionen informació sobre els fets del passat. Els historiadors i les historiadores les fan servir per reconstruir i estudiar el passat de la humanitat. No obstant això, de vegades proporcionen informacions incompletes o esbiaixades; per això hi ha la necessitat d’usar-les de manera crítica, analitzant-les i confrontant-les amb altres fonts contemporànies. Classificació de les fonts històriques Les fonts històriques són molt diverses i se solen classificar en dos grans grups: les fonts primàries o directes i les fonts secundàries, també anomenades indirectes o historiogràfiques.

• Les fonts primàries són contemporànies dels esdeveniments sobre els quals ens informen. Per tant, han arribat fins a nosaltres tal com es van fer en el seu moment, sense que els historiadors o les historiadores hagin participat en la seva creació. Poden ser escrites, com obres literàries, tractats, censos, documents, inscripcions, monedes, mapes (A), plànols, etc. I no escrites, com monuments, restes humanes o materials, utensilis, edificis (B) o testimonis orals. • Les fonts secundàries són les que s’han elaborat després de produir-se els fets històrics sobre els quals ens informen. En general, se solen realitzar a partir de la informació proporcionada per les fonts primàries (C). Hi destaquen els llibres d’història, les biografies, els testimonis dels historiadors o historiadores, els estudis arqueològics i els articles periodístics o de revistes.

L’anàlisi de fonts històriques El treball amb fonts històriques req uereix un seguit de passos bàsics: • Classificar la font. Implica precis ar-ne la naturalesa (primària o secundària) i el con tingut (polític, econòmic, social, cultural, artístic). • Descriure la informació que proporciona. Suposa identificar-ne l’autor, la proced ència i la cronologia, si es coneixen. En aquest moment, també és conven ient identificar la informació que ens proporciona sobre fets o esdeveniments, persones o grups soc ials, institucions, idees, etc. • Explicar la informació. Per a aix ò, s’han d’usar els coneixements que es tenen sobre el tema o fet històric a què es refereix. Igualment, si és possible, se n’han de mencionar les causes i les conseqüències. • Valorar la font. Fer menció de la importància com a font històrica, de l’objectivitat o sub jectivitat de la informació que proporciona, i de la fiabilitat o no fiabilitat.

Analitzem una font històrica

• Classificació. És una font primà ria de contingut artístic. • Descripció. És un retrat de Pau lina Bonaparte fet en marbre per Antonio Canova, escult or que va viure entre 1757 i 1822. Pertany al neo classicisme, estil artístic que es va desenvolupar a partir de mitjan segle xviii. • Explicació i valoració. Antonio Ca nova va ser l’escultor més influent de l’època. Aques ta escultura, en la qual Canova va tornar a models grecs cercant la bellesa i la perfecció, reflecteix totes les característiques del nou estil: racionalitat, equilib ri, ordre i imitació dels models grecollatins.

Els estrets vincles de la sang que uneixen els dos monarques regnants a Espanya i França... comprometen S.M. Catòlica i S.M. Cristianíssima a formar i concloure entre si un Tractat d’amistat i unió amb el nom de pacte de família... 1. El Rei Catòlic i el Rei Cristianíssim declaren que... miraran d’ara endavant com a enemiga comuna la Potència que ho fos d’una de les dues Corones. 16. [...] s’ha convingut que després que les dues estiguin en guerra declarada contra el mateix o els mateixos enemics... (faran) la guerra plegats, emprant per a això totes les forces que tenen. 18. ... han convingut [...] que quan es tracti d'acabar fent les paus la guerra que hagin sostingut en comú, compensaran els avantatges que una de les dues potències hagi pogut aconseguir, amb les pèrdues que hagi patit l’altra. 2

Tercer Pacte de Família, París, 15 d’agost de 1761.

Vetllada musical, de Michel-Ange Houasse.

POSA-HO EN PRÀCTICA

1. Aplica el que has après analitzant els dos documents històrics. a) Quin tipus de font històrica representa cada un? b) Quina informació ens proporcionen sobre el període històric estudiat en aquesta unitat? c) Quina importància històrica té cada document?

Organitzeu-vos en parelles i cerqueu a internet fonts històriques que ens informin sobre el segle xviii. Seleccioneu dues fonts escrites i dues de no escrites, primàries o secundàries, i descriviu la informació que ens proporciona cadascuna.

UNITAT 1 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Defineix breument aquests quatre conceptes històrics:

a) Antic Règim b) Enciclopèdia c) Despotisme il·lustrat d) Fisiocràcia

2.  Explica per escrit per què han passat a la història aquests personatges històrics.

4. Quines diferències hi ha entre aquests parells de conceptes? a) Hegemonia continental i equilibri continental. b) Rotació triennal i rotació contínua. c) Producció artesanal i manufactura.

5. Analitza el mapa sobre les conseqüències territorials de la pau d’Utrecht. Europa després del Tractat d'Utrecht REGNE DE SUÈCIA

REGNE DE DINAMARCA I NORUEGA

IMPERI RUS

REGNE D’IRLANDA

REGNE DE LA GRAN BRETANYA

Ramillies

Montesquieu

Adam Smith

Països Baixos (Àustria)

OCEÀ

Luxemburg (Àustria)

AT L À N T I C REGNE Villaviciosa DE PORTUGAL Brihuega

REGNE D’ESPANYA

Gibraltar (Gran Bretanya)

Ceuta (Espanya)

Felip V

R. Casanova

Melilla (Espanya)

PROVÍNCIES UNIDES

PRÚSSIA

IMPERI ALEMANY LORENA

REGNE DE FRANÇA

BAVIERA

REGNE DE POLÒNIA

RÍA

SUÏSSA

Blenheim SAVOIA Torí Milà VENÈCIA Mantua (Àustria) (Àustria) TOSCANA GÈNOVA Menorca (Gran Bretanya) Sardenya (Àustria) Intercanviats el 1720

IMPERI OTOMÀ

Estats dels Presidis (Àustria) Sicília (Savoia) ESTATS PONTIFICIS

Regne de Nàpols (Àustria)

Mar Mediterrània

3. Analitza el text següent i contesta les preguntes que es formulen.

«Un ésser raonable s’hauria de proposar en totes les accions la pròpia felicitat i la dels semblants. La religió, que tot concorre a mostrar-nos-la com l’objecte més important per a la nostra felicitat temporal i eterna, només presenta avantatges per a nosaltres en la mesura que fa la nostra existència feliç en aquest món i ens assegura que complirà les promeses enganyoses que ens fa per a l’altra vida... Els éssers humans, si més no la gran majoria, només mantenen la religió pel costum... gairebé mai no s’han molestat a pensar en els motius de la seva creença.» D’Holbach. El cristianisme desemmascarat, 1767. a) Quines idees característiques de la Il·lustració hi ha presents en el text? b) S’hi formula cap crítica a l’Antic Règim? c) Quins altres il·lustrats van criticar l’Antic Règim? Redacta un text breu explicant qui van ser i en què van consistir aquestes crítiques.

Després, completa la cartel·la en el teu quadern i explica la importància històrica del fet representat.

6. Observa les imatges inferiors: a quin estil pertanyen i per què? Quins van ser els autors més representatius d’aquest estil a Europa i a Espanya?

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 1

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Els salons i la Il·lustració Durant el Segle de les Llums van ser molt freqüents les reunions o vetllades d’intel·lectuals, artistes, científics i escriptors en els «salons» regentats per dones amb inquietuds culturals i una formació excel·lent. Entre aquests, podem destacar els salons literaris de Mme. de Lambert i Mme. de Tencin; els salons filosòfics de Mme. du Deffand i de Mme. Geoffrin; i els salons filosoficopolítics de Mme. d’Épincy i de Mme. Necker. Totes eren dones afavorides pel naixement o la fortuna, i els marits de les quals eren molt liberals, o havien mort, o eren absents. En els salons s’hi barrejaven persones d’estrats socials diferents, totes ben cultes, per conversar o debatre. L’escena corrent en el saló era la lectura en veu alta d’un text, per abordar després un debat dialogat entre els assistents que sovint s’allargava fins al vespre. Els salons van néixer arran de les dificultats trobades per promoure la innovació dels coneixements científics o generar opinió des de les institucions tradicionals. La resistència que les càtedres universitàries i les institucions eclesiàstiques van plantejar a la penetració de qualsevol novetat que no estigués sancionada per la tradició o per les autoritats incontestades, va forçar els il·lustrats a idear altres formes de relacionar-se i generar associacions, acadèmies, tertúlies i una infinitat d’instruments nous de difusió de les llums que propugnaven. Tanmateix, hem d’admetre que la raó il·lustrada, que pretenia la igualtat dels éssers humans, no volia aprofundir en la igualtat dels gèneres, i que aprofundia en la diferència entre homes i dones, qüestió aquesta que s’arrossegava des de feia segles. I és que l’educació de les dones concebia la figura de la dona com a sàvia consellera o educadora de ciutadans, sempre a l’ombra de l’home, fos espòs o fill. Aquesta marginació va ser el brou de cultiu d’un incipient pensament feminista, que es desenvoluparia més endavant amb la «Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana», escrita el 1791 per Olympe de Gouges.

Explica breument aquests termes o conceptes presents en el text: a) «Segle de les Llums» b) Estrats socials c) Raó il·lustrada d) Igualtat de gèneres

2. Redacta una definició de saló. Quines altres formes de relacionar-se van sorgir durant aquesta època?

Quines qualitats tenien les dones que organitzaven els salons? Tria les respostes més correctes: a) Eren dones parisenques. b) Eren dones cultivades i intel·ligents. c) Cercaven aprofundir en la igualtat de gèneres. d) Casades o viudes.

4. Què hi anaven a fer als salons? Van ser iguals tots els salons il·lustrats?

5. Segons el text:

a) Per què van néixer els salons? b) Quines institucions representaven la tradició? c) Quin paràgraf del text parla d’una de les contradiccions de la Il·lustració? d) Copia en el teu quadern la frase que expressi més bé la contradicció.

Explica el sentit d’aquesta frase del text: «va ser el brou de cultiu d’un incipient pensament feminista». A continuació, explica què és el feminisme. Pots cercar-ne informació. Creus que a la societat actual hi ha igualtat entre dones i homes? Enceta un debat amb la companya o company i redacteu-ne un informe breu.

7.  Lectura de Molière, de Jean-François de Troy, cap al 1728.

Escriu un text breu explicant la importància... a) Dels salons. b) Del pensament de la Il·lustració i del rebuig de l’Antic Règim.

UNITAT

L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

DIMENSIÓ HISTÒRICA • DIMENSIÓ GEOGRÀFICA • DIMENSIÓ CIUTADANA

Inicia un nou aprenentatge

A partir de 1770, i en gairebé un segle, un seguit de processos revolucionaris van transformar profundament Europa i les colònies. Com a conseqüència, van desaparèixer les monarquies absolutes i la societat estamental; la burgesia es va convertir en el grup social dominant, i van sorgir estats nous. • Els processos revolucionaris. • Les revolucions americana i francesa. • La vida quotidiana durant la Revolució Francesa. • L’Europa napoleònica i la Restauració. • El liberalisme i el nacionalisme. • Les onades revolucionàries del segle xix.

Àmbit geogràfic À O C E

C T I

P A C Í F I C

N L À A T

O C E À

OCEÀ PA C Í F I C

O C E À Í N D I C

Àrees afectades pel cicle revolucionari

Documents essencials

JUGA AMB EL TEMPS 1. Fulleja els continguts de la unitat i descobreix quins esdeveniments històrics transcendentals van esdevenir-se en aquestes dates: a) 4 de juliol de 1776. b) 14 de juliol de 1789. c) 2 de desembre de 1804. d) 27, 28 i 29 de juliol de 1830. e) 17 de març de 1861. f) 1 i 2 de setembre de 1870. Si cal, cerca’n informació complementària abans de contestar.

La Llibertat guiant el poble, d’E. Delacroix.

Símbols revolucionaris

Estats nous

PARMA

VÈNETO

LLOMBARDIA

TOSCANA

REGNE DE PIEMONTSARDENYA

ESTATS PONTIFICIS

REGNE DE LES DUES SICÍLIES

Sicília

Mar Mediterrània

La unificació italiana

Sicilia

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

1. ELS PROCESSOS REVOLUCIONARIS Les reformes il·lustrades no van solucionar els problemes de l’Antic Règim. Per això, el final d’aquest sistema es va produir per la via de la revolució, entesa, en general, com un canvi ràpid i profund respecte a una situació precedent.

1.1 Les revolucions burgeses i el final de l’Antic Règim Les revolucions es van iniciar a final del segle xviii i reben el nom de «revolucions burgeses», perquè van estar protagonitzades per la burgesia i aquest grup social va ser el més beneficiat pels canvis. No obstant això, també hi van participar i se’n van beneficiar altres grups socials. Les revolucions burgeses van ser, abans que res, revolucions polítiques. Però altres aspectes de la vida també van resultar influïts pel desig de canvi i de ruptura amb la situació precedent, com les activitats econòmiques, l’organització social i els estils artístics.

1.2 Els canvis revolucionaris Les revolucions burgeses van produir canvis en diversos àmbits:

• En el pla polític, els objectius dels revolucionaris van ser eliminar l’absolutisme i implantar un sistema polític liberal, basat en el respecte als drets de la ciutadania, la sobirania nacional i la divisió de poders. Les primeres revolucions polítiques que es van proposar aconseguir aquests objectius van tenir lloc a l’Amèrica del Nord, el 1776; i a França, el 1789. Tots dos casos es van convertir en models a seguir per a altres països europeus i americans que van adoptar les noves idees. La fonda repercussió històrica de la Revolució Francesa justifica que s’hagi pres com a punt final de l’edat moderna i any d’inici d’un altre període històric, l’edat contemporània, que arriba fins als nostres dies. • En el pla econòmic, la Revolució Industrial va liquidar el predomini de l’economia agrària i va imposar una nova economia industrial i urbana. • En el pla social, la societat estamental, basada en el naixement i el privilegi, va donar pas a una nova societat de classes, fonamentada en la vàlua i el mèrit personal mesurats per la riquesa. En aquesta nova societat, la burgesia es va convertir en el grup social dominant i el proletariat va irrompre com a nova classe emergent. • En el pla artístic, el neoclassicisme va ser substituït pel Romanticisme i el realisme, que van obrir el camí a les avantguardes artístiques posteriors.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Contesta aquestes preguntes. Si

cal, cerca’n abans informació complementària: a) En què es diferencia una revolució d’una reforma? b) Què s’entén per «revolucions burgeses»

L’aixecament, d'Honoré Daumier (1848). Mostra el desig de canvi del Tercer Estat.

Organitzar informació 2. Completa en el

teu quadern aquest quadre sobre els canvis revolucionaris: Abans

Després

Política

…

Economia

…

Societat

…

Art

…

La charrette, de Louis Le Nain (1641), en què l’autor presenta el Tercer Estat rural.

El període revolucionari. Temps i espai L’evolució temporal 1773

1776

1789 1793 1800 1781 1783 1787 1791 1796 1799 1804

REVOLUCIÓ AMERICANA

REVOLUCIÓ FRANCESA

1811 1815 1814

1820

PERÍODE NAPOLEÒNIC

1830

1835

1848

RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALISTES

Consolat Directori

Segona onada revolucionària

Màxima extensió de l'Imperi napoleònic

Pau de Versalles

Derrota de Yorktown

1871 1870

1861

Tercera onada revolucionària

Victor Manuel II es proclama rei d'Itàlia Es completa la unificació d'Itàlia

Primera onada revolucionària

Caiguda de Napoleó

Declaració d'Independència

Execució de Lluís XVI Assemblea Legislativa i Constitució

Revoltes liberals a Cadis

Garibaldi

Revolució del 1848 a França

Unificació d'Alemanya

Napoleó, emperador

Bullanga anticlerical de Barcelona

Convocatòria dels Estats Generals

Motí del te

Bismarck

Congrés de Viena

L’àmbit geogràfic Cercle polar àrtic

E À O C

Í N D I C

Tròpic de Capricorn

Àrees afectades pel cicle revolucionari Abans del segle XVIII Finals del segle XVIII

I C N T L À A T

O C E À Equador

O C E À

P A C Í F I C

O C E À Meridià de Greenwich

Tròpic de Càncer

Segle XIX

Gestionar informació temporal 3. Consulta l’eix cronològic.

A continuació, resol les qüestions següents: a) Esmenta els anys en què van tenir lloc les revolucions que hi apareixen. b) Anomena aquestes revolucions.

Í N D I C

1.500

3.000

4.500

6.000 km

Treballar amb mapes 4. Contesta d’acord amb el mapa: a) A quin país euro-

peu es van produir revolucions abans del segle xviii? b) Quins països van iniciar les revolucions durant el segle xviii? c) A quins continents va haver-hi revolucions durant el segle xix?

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

2. LA REVOLUCIÓ DELS ESTATS UNITS A final del segle xviii, les tretze colònies britàniques de la costa est de l’Amèrica del Nord es van independitzar de la Gran Bretanya i van protagonitzar una revolució política.

Les tretze colònies i el conflicte amb Anglaterra NEW HAMPSHIRE

MASSACHUSETTS NOVA YORK

2.1 Les causes del conflicte La causa principal del procés revolucionari va ser el descontentament dels colons, que no tenien representants en el Parlament britànic; depenien de la Gran Bretanya en el comerç; i no podien ocupar els extensos territoris situats a l’oest de les colònies perquè estaven reservats per als britànics. En aquesta situació, la difusió de les idees de la Il·lustració va dur a fer que el govern britànic fos considerat despòtic. L’espurna que va encendre el conflicte va ser l’intent britànic d’implantar impostos nous. Entre altres, la Llei del Timbre de 1765, que obligava a pagar una taxa sobre els documents jurídics i comercials; i l’Acta del Te de 1773, que concedia el monopoli del te a les colònies de la companyia anglesa de les Índies, eximint-la de pagar impostos, i gravava la importació d’altres productes, com ara paper, vidre i plom. Els colons no van acceptar aquestes càrregues noves, al·legant que ells no les havien votat perquè no tenien representants en el Parlament britànic. Això va donar lloc a diferents actes de protesta. El més important va ser l’anomenat Motí del te, esdevingut el 1773 a Boston, quan un grup de colons, disfressats d’indis, va llençar al mar la càrrega de te de tres vaixells britànics.

PENNSILVÀNIA

VIRGÍNIA

RHODE ISLAND CONNECTICUT

NOVA JERSEY DELAWARE

MARYLAND

GEÒRGIA

CAROLINA DEL NORD

CAROLINA DEL SUD

250

500

1 000

1.500 km

Les tretze colònies Les tretze colònies americanes que es van independitzar de la Gran Bretanya Territoris que es van incorporar als Estats Units posteriorment A partir del 1820, estat de Maine A partir del 1863, estat de Virgínia Occidental

2.2 La guerra de la Independència La dura repressió de les autoritats britàniques va conduir a la guerra de la Independència (1775-1783), la qual cosa va obligar els rebels a organitzar un exèrcit, dirigit per George Washington. En plena contesa, els representants de les tretze colònies, reunits a Filadèlfia, van aprovar la Declaració d’Independència el 4 de juliol de 1776. Al final, amb el suport francès i espanyol, els britànics van ser derrotats a Yorktown (1781), i per la Pau de Versalles (1783) van reconèixer la independència de les colònies americanes. Naixien així els Estats Units d’Amèrica.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Gestionar informació temporal 1. Fes un eix cronològic sobre el procés d’independència americana.

Comprendre informacions 2. Justifica per què el nou estat ame-

ricà va implantar un sistema liberal.

C Les tretze colònies britàniques de l’Amèrica del Nord es van fundar a principi del segle xvii amb la creació de Jamestown, a Virgínia (1607), i progressivament es van estendre per la costa est (A). A final del segle xviii van protagonitzar diversos actes de protesta contra Anglaterra, com el Motí del te (B); i es van enfrontar a la metròpoli en una guerra que va culminar amb el reconeixement del nou estat en el Tractat de Versalles (C), de 1783.

La revolució política de les tretze colònies La Declaració d’Independència «Sostenim com a evidents per si mateixes aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de determinats drets inalienables; entre els quals hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets s’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els poders legítims del consentiment dels governats; que quan s’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té el dret a reformar-la o abolir-la i instituir un altre govern que es fonamenti en aquests principis...». Thomas Jefferson, 1776. La Declaració d’Independència, de John Trumbull.

La creació d’un nou Estat Articles de la Constitució de 1787

Article 1. Tots els poders legislatius atorgats en aquesta Constitució correspondran a un Congrés dels Estats Units, que es compondrà d’un Senat i una Cambra de Representants. Article 2. Es diposita el poder executiu en un President dels Estats Units. Article 3. Es dipositarà el poder judicial dels Estats Units en un Tribunal Suprem i en els tribunals inferiors que el Congrés institueixi i estableixi d’ara endavant. Article 4. Els Estats Units garantiran a tot Estat comprès en aquesta Unió una forma republicana de govern i el protegiran contra invasions [...]. 17 de setembre de 1787.

Participar en l’aprenentatge 3.   Esbrina qui és el personatge

que apareix en els bitllets d’un dòlar dels EUA. Relaciona’l amb els continguts d’aquesta unitat i redacta’n la biografia.

Esquema de la Constitució Constitució de 1787

Forma de govern

República Federal

Cada estat posseeix autonomia per governar Mantenen en comú: – Política exterior – Exèrcit – Finances

Divisió de poders

Legislatiu

Executiu

Judicial

Congrés

President

Tribunal Suprem

Cambra de Representants

Senat

Secretaris

Jutges

Govern

Legisla Aprova el pressupost Controla el Govern

Assegura el compliment de la llei

Elecció directa

Elecció indirecta Ciutadania

2.3 La revolució política i el nou Estat Durant la guerra, els colons van protagonitzar també una revolució política. Així, la Declaració d’Independència de 1776 reconeixia la igualtat de totes les persones; els drets a la vida, a la llibertat i a la felicitat; i la sobirania nacional com a mitjà per garantir-los. Després de la guerra es va crear un nou Estat, el sistema liberal i el funcionament del qual es regula per la Constitució de 1787, la primera escrita de la història. S’hi recollia que el nou Estat s’organitzava com una república federal, i s’hi establia la sobirania nacional i la divisió de poders entre el President, el Congrés i el Tribunal Suprem. La revolució americana demostrava així que era possible dur a la pràctica les idees il·lustrades; d’aquí se’n deriva la influència enorme a Europa.

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

3. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)

Els quaderns de queixes

3.1 Les causes d’una revolució històrica A França, la revolució va esclatar per causes diverses: • P olítiques i ideològiques. En la segona meitat del segle xviii, la Il·lustració va criticar l’absolutisme, i la revolució americana va mostrar que era possible enderrocar-lo. • S ocials i econòmiques. Tots els grups socials estaven descontents. La noblesa i el clergat havien perdut poder a causa de l’absolutisme reial i, tot i la seva riquesa, molts tenien dificultats econòmiques a causa de les despeses elevades que generaven. La burgesia no tenia influència política i veia com els negocis quedaven obstaculitzats pel control monàrquic de l’economia. Els pagesos, angoixats pels impostos, amb prou feines subsistien. I els grups populars urbans vivien en la misèria.

3.2 L’espurna revolucionària L’espurna o causa immediata que va encendre la Revolució va ser una doble crisi econòmica: d’una banda, una crisi alimentària provocada per les males collites dels anys anteriors, que van estendre la fam arreu del país; i de l’altra, una crisi financera motivada per l’endeutament de l’Estat a causa de les altes despeses militars i de la cort. L’única solució enfront d’aquest darrer problema era que els privilegiats paguessin impostos. Davant de la negativa d’aquests a fer-ho, el rei Lluís XVI va convocar el 1789 els Estats Generals, una assemblea d’origen medieval que no es reunia des del 1614 i estava formada per representants dels tres estaments. Era l’única institució de poder per aprovar impostos nous. Abans de la reunió, cada estament va redactar els «quaderns de queixes», perquè els representants les exposessin.

3.3 L’inici de la Revolució. La convocatòria dels Estats Generals Les sessions de l’assemblea es van iniciar el 5 de maig de 1789. La discussió inicial es va centrar en la forma de votar. La noblesa i el clergat volien un vot per a cada ordre o estament, mentre que el Tercer Estat, més nombrós, exigia un vot per cap. En rebutjar-se les seves peticions, els representants del Tercer Estat es van proclamar Assemblea Nacional, o representants de tota la nació. Lluís XVI, alarmat, va tractar de dissoldre-la, però no ho va aconseguir. Al contrari; els representants es van traslladar a la sala pròxima del Joc de Pilota, i van jurar que no es dissoldrien fins que no s’hagués aprovat una constitució. S’iniciava d’aquesta manera un procés revolucionari que va tenir repercussions arreu del món i va servir de model a moltes revolucions posteriors.

Quadern de queixes d’Amont «La conservació dels privilegis personals i de les distincions que la noblesa ha tingut en tots els temps són atributs que la distingeixen essencialment dels altres i que no podran ser atacats ni destruïts.» Quadern de queixes d’Orleans «Que es mantinguin els eclesiàstics en el gaudi de tots els delmes de qualsevol naturalesa que posseeixin sense que ningú no pugui, per cap motiu, pronunciar-se contra aquestes possessions.» Quadern de queixes de Nimes «Supliquem humilment a Sa Majestat que ordeni la supressió de tots els privilegis atribuïts a totes les terres considerades com a nobles…, i que els impostos de qualsevol naturalesa…, es reparteixin entre totes les terres, siguin nobles o plebees, en funció del valor en el cadastre.»

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre informacions 1. Quins eren els motius del des-

contentament de cada estament social?

Quina diferència hi ha entre les causes i l’espurna que va fer esclatar la Revolució?

Els inicis del procés revolucionari La inauguració dels Estats Generals Carta de convocatòria dels Estats Generals

El Rei: «Nos tenim la necessitat del concurs dels nostres fidels súbdits per ajudar-nos a superar totes les dificultats en què ens trobem, relatives a l’estat de les nostres finances [...]. Per aquestes causes, Nos us advertim i signifiquem que la nostra voluntat és la de començar a celebrar els Estats lliures i generals del nostre regne [...]; i seran els dits diputats proveïts d’instruccions i poders generals i suficients per proposar, representar, advertir i consentir tot el que pot concernir a les necessitats de l’Estat.» 24 de gener de 1789.

El jurament en el saló del Joc de Pilota Acta de la sessió

«Considerant l’Assemblea Nacional que [...] res no pot impedir que prossegueixin amb les deliberacions en qualsevol lloc on es vegi forçada a establir i que [...] en qualsevol lloc on estiguin reunits els seus membres, allà es troba l’Assemblea Nacional [...]. Decideix que tots els membres d’aquesta Assemblea al moment presten jurament de no separar-se mai, i de reunir-se en qualsevol lloc on les circumstàncies ho exigeixin, fins que la constitució del regne estigui establerta.» 20 de juny de 1789.

Evolució del preu del blat a França, 1756-1790 Lliures franceses (segle XVIII)

ble pàgina i contesta: què eren els quaderns de queixes? Quines peticions s’hi fan i amb quin estament es relaciona cada una?

32 3

30 28

Comprendre textos escrits 3. Llegeix els textos d’aquesta do-

24 5

Expressar-se de forma oral 4. Després d’analitzar els

18 16 14 1756 1760

2 Anys

1765

1770

1775

1 Guerra dels Set Anys

2 Pau de París

3, 5 i 6 Crisi financera

7 Fallida

1780

1785

1790

4 Guerra d'Independència dels Estats Units

textos d’aquesta pàgina, respon, de forma oral i en veu alta, aquests interrogants sobre els Estats Generals: a) Què eren i qui els convocava?

b) Per a què els va reunir Lluís XVI el 1789? En quina frase de la convocatòria s’indica?

Comprendre la realitat històrica 5. Quin esdeveniment mostra la il· lustració del jurament del Joc de Pilota? Quina va ser la causa i quines conseqüències va tenir?

6. El gràfic recull la pujada del preu

del blat en els anys anteriors a la Revolució. Comenta’l i relaciona’l amb una causa revolucionària.

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

4. L’EVOLUCIÓ DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

La presa de la Bastilla A

4.1 L’Assemblea Constituent (1789-1791) El 7 de juliol de 1789, i mitjançant votació, l’Assemblea Nacional va decidir transformar-se en Assemblea Constituent, per tal de dotar França d’una constitució. Però, davant del temor que l’exèrcit la dissolgués, el poble de París va assaltar el 14 de juliol la fortalesa presó de la Bastilla per prendre les armes i defensar els seus representants. En els dies posteriors, els avalots es van estendre a altres ciutats i al camp, on els pagesos van atacar les cases i les propietats dels senyors. Les primeres disposicions aprovades per l’Assemblea Constituent van ser l’abolició del feudalisme, en eliminar els drets senyorials i el delme i nacionalitzar els béns de l’Església, i l’aprovació d’una Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789), que reconeixia els drets de llibertat, propietat i igualtat davant la llei. Dos anys després, va aprovar la primera constitució francesa: la Constitució de 1791. S’hi proclamava la sobirania del poble i s’establia la divisió de poders i el sufragi censatari o restringit a les persones que posseïen determinades propietats. Així, l’absolutisme donava pas a un sistema polític liberal.

4.2 L’Assemblea Legislativa (1791-1792) Després d’aprovar-se la Constitució, l’Assemblea Constituent es va dissoldre i va ser substituïda per una Assemblea Legislativa. En la seva curta existència va haver d’enfrontar-se a diversos problemes. Els més importants van ser l’oposició dels nobles exiliats, que van conspirar des de l’exterior contra la Revolució; l’oposició del rei, que va ser detingut quan intentava fugir del país (1791); i la guerra contra Àustria i Prússia, països que donaven suport als contrarevolucionaris tement que la Revolució s’estengués al seu territori. També es van produir enfrontaments entre revolucionaris moderats —els girondins—, i grups radicals —els jacobins—, que agitaven els sans-culottes, grups populars compostos per treballadors independents, comerciants petits i artesans. Per resoldre aquests problemes, l’Assemblea Legislativa va nomenar una nova assemblea, denominada Convenció.

4.3 La Convenció (1792-1795) La Convenció va estar dominada inicialment pels girondins. En aquest període es va abolir la monarquia, es va proclamar la República (1792), i es va processar i guillotinar Lluís XVI (1793). Davant d’aquest fet, les potències absolutistes europees van declarar la guerra a França. El descontentament popular davant de la guerra va permetre als jacobins radicals accedir al poder, el 1793. El seu líder, Robespierre, va rebutjar la invasió estrangera; va promulgar una constitució més democràtica (1793) que permetia el sufragi universal masculí; va dictar mesu-

Davant del temor que l’exèrcit reial dissolgués l’Assemblea Constituent, el poble de París va sortir per defensar-lo i va assaltar la fortalesa presó de la Bastilla, el 14 de juliol de 1789, per apoderar-se de les armes que hi havia (A). Després d’aquesta acció, els avalots es van estendre per altres ciutats i pel camp, i van provocar el que aleshores es va anomenar «La Gran Por» (B).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Gestionar informació temporal 1.   Elabora un eix cronològic

amb les etapes i els esdeveniments principals de la Revolució Francesa, començant per la convocatòria dels Estats Generals.

Algunes lleis fonamentals del procés revolucionari Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789) [...] L’Assemblea Nacional reconeix i declara… els drets següents de l’home i del ciutadà: Article 1. Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. Article 2. La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió. Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la Nació… Article 6. La llei és l’expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a contribuir en l’elaboració de la llei, personalment o per mitjà dels seus representants. Ha de ser la mateixa per a tothom... Com que tots els ciutadans són iguals davant la llei, tots són igualment admissibles en tota dignitat, càrrec o ocupació pública, segons les seves capacitats i sense cap altra distinció que la de les virtuts i els talents que tinguin. La Constitució de 1791 Preàmbul L’Assemblea Nacional… decreta l’abolició irrevocable de les institucions que vulneraven la llibertat i la igualtat de drets. Ja no hi ha noblesa, ni distincions hereditàries, ni règim feudal, ni justícies patrimonials. Ja no hi ha adquisició per herència de cap ofici públic. Ja no hi ha, per a cap part de la Nació ni per a cap individu, privilegi o cap excepció al dret comú de tots els francesos. Article 1 (11). La sobirania [...] pertany a la Nació. Article 3 (13). El Poder Legislatiu es delega en una Assemblea Nacional composta per representants temporals, lliurement elegits pel poble [...].

Produir textos 2. Explica el paper que van exercir

en la Revolució el rei, la noblesa, el clergat, la burgesia i el poble.

Reconèixer drets 3. Contesta després

de llegir els documents: a) Quins principis democràtics hi ha presents? b) Quines aportacions al constitucionalisme hi aprecies? c) Per què creus que són importants?

res econòmiques favorables al poble; i va eliminar l’oposició amb el terror i la guillotina. La Revolució vivia així la seva etapa més sagnant. Espantada, la Convenció va deposar i guillotinar Robespierre i els seus partidaris. El poder va passar a diputats del centre, que van elaborar la Constitució de 1795, més moderada i amb sufragi restringit.

4.4 El Directori i el Consolat (1795-1799) Segons el que estableix la Constitució, el poder executiu va recaure en un Directori de cinc membres. Aquest va emprendre nombroses campanyes militars a Itàlia, Prússia, Àustria i Egipte. Hi va destacar el jove general Napoleó Bonaparte que, aprofitant el seu prestigi, va donar un cop d’Estat (1799) i va substituir el Directori per un Consolat integrat per tres cònsols. Finalment, Napoleó va aconseguir ser nomenat primer cònsol i va assolir el poder.

UNITAT 2 » REPTE

» REPTE: LA VIDA QUOTIDIANA DURANT LA REVOLUCIÓ La Revolució Francesa va suposar canvis en nombrosos aspectes de la vida quotidiana, perquè intentà posà fi a les formes de vida tradicionals i implantar-ne d’altres basades en la raó il·lustrada i en els nous ideals revolucionaris. Entre altres aspectes, els canvis van afectar els símbols revolucionaris, que van decorar molts objectes de la vida quotidiana; l’himne nacional francès, la Marsellesa; el vestit i el llenguatge, com a expressió del patriotisme, el compromís polític i la idea d’igualtat; els valors civils, que la Revolució va impulsar enfront dels valors tradicionals, de tipus religiós; i la participació de la dona en la vida social i política.

La Marsellesa La Marsellesa es va convertir en l’himne nacional francès. Va ser composta el 20 d’abril de 1792 per Claude-Joseph Rouget de Lisle, perquè la cantés el grup d’oficials anomenat «Les enfants de la patrie», encarregats de la defensa d’Estrasburg davant d’una possible invasió d’Àustria.

Els nous símbols revolucionaris La República francesa es va representar duent aquests símbols revolucionaris: • La banda tricolor del coll (vermella, blanca i blava) simbolitza la Revolució, perquè aquests eren els colors usats en les escarapel·les o distintius pels revolucionaris parisencs. • Les palmes simbolitzen la victòria com a recompensa a la virtut i al valor. • La llibertat es representa mitjançant la gorra frígia que a l’antiga Roma usaven els esclaus alliberats. • La igualtat, mitjançant el nivell, l’eina usada en l’obra per igualar les superfícies. • I la fraternitat, mitjançant les mans unides.

Els sans-culottes La indumentària dels sans-culottes —sense calçons—, o grups populars parisencs, es va convertir en un signe de la Revolució. En les representacions, els homes apareixen amb pica, símbol del poble en armes; i les dones amb la palma de la llibertat i, de vegades, amb la pica. En el llenguatge es va imposar el tuteig com a reflex de la igualtat; i es va adoptar un vocabulari vulgar enfront del llenguatge refinat de l’aristocràcia, considerat contrarevolucionari.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprensió, expressió i TIC 1. Quins símbols van usar i van di-

fondre els revolucionaris? Informa’t si actualment continuen usant-se.

2. En quins fets de la vida quotidiana

es reflectia el patriotisme revolucionari? I el foment dels valors civils?

3. Indica quin seria l’any i el mes del

teu aniversari segons el calendari revolucionari francès.

Esbrina d’on procedeix la de-

nominació de sans-culottes, quines persones o grups comprenia, i quin paper van exercir en el procés revolucionari.

Busca informació a la xarxa i valora si les dones revolucionàries franceses van assolir la igualtat que reivindicaven. Quines eren aquestes reivindicacions?

Els valors cívics Festa de l’Ésser Suprem (8 de juny de 1794)

Els revolucionaris van impulsar els sentiments ètics de llibertat, igualtat i fraternitat i els valors patriòtics. També van instaurar festes civils, com la Festa de l’Ésser Suprem.

El calendari republicà Nom

Significat

Des del…

Fins al…

Veremari

De la verema

22 de setembre

21 d’octubre

Brumari

De les boires

22 d’octubre

20 de novembre

Frimari

De les gelades

21 de novembre

20 de desembre

Nivós

De les neus

21 de desembre

19 de gener

Pluviós

De les pluges

20 de gener

18 de febrer

Ventós

Dels vents

19 de febrer

20 de març

Germinal

De les llavors

21 de març

19 d’abril

Floreal

De les flors

20 d’abril

19 de maig

Pradal

Dels prats

20 de maig

18 de juny

Messidor

De la collita

19 de juny

18 de juliol

Termidor

De la calor

19 de juliol

17 d’agost

Fructidor

De la fruita

18 d’agost

21 de setembre

La Convenció va aprovar un calendari nou que començava el 22 de setembre de 1792, el dia que es va proclamar la República, considerat l’any I.

La participació femenina en la Revolució Les dones franceses van participar activament en els moviments de protesta revolucionaris. • Van protagonitzar una marxa a Versalles per protestar per l’escassetat i el preu elevat del pa, la qual cosa va obligar la família reial a abandonar el palau. • Van fundar clubs polítics, com la Societat de Dones Revolucionàries. • Van visitar els familiars empresonats i van teixir benes per als combatents. • Van assistir als tribunals revolucionaris i a les execucions dels enemics de la Revolució.

Les reivindicacions de la dona «Les mares, filles, germanes, representants femenines de la nació, demanen constituir-se en Assemblea Nacional. Considerant que la ignorància, l’oblit i el menyspreu pels drets de la dona són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció governamental, han resolt exposar en una declaració solemne els naturals, inalienables i sagrats drets de la dona. 1. La dona neix lliure i roman igual a l’home en drets. [...] 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació, que és el conjunt de dones i d’homes. [...] 6. La llei ha de ser l’expressió de la voluntat general. Totes les ciutadanes i els ciutadans han de participar, en persona o pels representants, en l’elaboració de la llei. Ha de ser igual per a tothom. Totes les ciutadanes i els ciutadans són iguals als seus ulls, han de ser igualment admissibles a totes les dignitats, llocs i ocupacions públiques, segons la capacitat i sense cap altra distinció que la de les virtuts i talents que tinguin.»

Olympe de Gouges (1748-1793) Les dones també van reivindicar els seus drets polítics i ciutadans. És el cas d’aquesta escriptora feminista que va publicar la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

5. L’EUROPA NAPOLEÒNICA (1799-1814) 5.1 Napoleó. Del Consolat a l’Imperi En la seva etapa com a primer cònsol (1799-1804), Napoleó va aconseguir consolidar les conquestes de la Revolució, en assolir la pacificació del país i dur a terme nombroses reformes internes. • La pacificació del país la va aconseguir eliminant l’oposició radical, permetent la tornada de la noblesa exiliada, i signant un acord o concordat amb la Santa Seu (1801). Hi reconeixia la religió catòlica; a canvi, l’Església no reclamaria les terres confiscades al clergat durant la Revolució. • Les reformes internes més importants van ser el Codi Civil del 1804, que recollia els èxits revolucionaris (igualtat davant la llei, llibertat, propietat i separació entre l’Església i l’Estat); la implantació de la llibertat econòmica; la creació d’una assistència social pública; el foment de la instrucció pública; i la construcció de nombrosos monuments a París. Aquests èxits van atorgar una gran popularitat a Napoleó. Per això el van nomenar cònsol vitalici, el 1802; i, més tard, emperador dels francesos, el 1804, amb l’aprovació popular expressada en un plebiscit o consulta al poble.

Napoleó Bonaparte (1769-1821). Militar de carrera, va destacar com a geni militar durant el govern del Directori, després de vèncer els austríacs a Marengo i el sultà turc d’Egipte en la batalla de les Piràmides. Aquests èxits el van convertir en la figura més popular de França.

5.2 L’Imperi napoleònic (1805-1815) Napoleó es va proposar també estendre la Revolució creant un gran imperi europeu sota l’autoritat de França. Així, entre 1805 i 1810 es va enfrontar a diverses coalicions de països europeus que es van formar contra ell, les quals va vèncer en successives batalles: Austerlitz, Ulm, Jena, Eylau, Friedland i Wagram. Va aconseguir així dominar gran part d’Europa occidental. L’única excepció va ser el Regne Unit, estat insular que va derrotar la flota napoleònica a Trafalgar (1805) i va resistir el bloqueig econòmic decretat per Napoleó (1806). En els països conquerits Napoleó va confiar el govern a familiars o a generals francesos. Tots van difondre les idees revolucionàries, van promulgar constitucions, van implantar el Codi Civil napoleònic i van abolir els impostos senyorials i el delme.

5.3 La caiguda de Napoleó La dominació francesa no va ser acceptada en molts països, on va provocar moviments nacionalistes contraris a la dominació estrangera. Després del fracàs del Gran Exèrcit enviat contra Rússia (1812) i la derrota a Espanya (1814), una coalició de potències europees integrada pel Regne Unit, Àustria, Prússia i Rússia va entrar a París. Napoleó va ser desterrat a l’illa d’Elba, i es va restablir la monarquia a França en la persona de Lluís XVIII. L’any següent, Napoleó va fugir de l’illa i va recuperar el poder durant cent dies. Però els aliats el van derrotar definitivament a Waterloo (1815) i el van desterrar a l’illa de Santa Helena, on va morir el 1821.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Diferenciar idees essencials 1. Aquesta frase és de Napoleó:

«La meva veritable glòria no és haver guanyat quaranta batalles; Waterloo eclipsarà el record de tantes victòries. El que no serà esborrat, el que viurà eternament, és el meu Codi Civil». Per què Napoleó concedia tanta importància al seu Codi Civil? Si cal, informa-te’n abans de contestar.

Usar les TIC 2.   Cerca

informació a internet sobre Napoleó i redacta’n la biografia. Acompanya-la d’un eix cronològic amb els fets principals de la seva vida.

Les campanyes napoleòniques. Formació i caiguda de l’Imperi A

Napoleó en la batalla de Wagram.

Entrada de Napoleó a Berlín.

L’Europa napoleònica el 1812 Imperi francès REGN E U N IT

Estats depenents de l’Imperi francès

DE L A GRA N BRETA N YA

Estats independents aliats de l’Imperi francès

REGNE

DINAMARCA

DE SUÈCIA

Mar del Nord

DEL N ORD

Fronteres de la Confederació del Rin Principals batalles entre 1805

GRAN DUCAT DE MECKLENBURG

P IA DE ÀL R. TF ES W SAXÒNIA GRAN DUCAT DE BERG Waterloo Jena

via

dà

GRAN DUCAT DE TOSCANA

àb

Melilla (Espanya)

PROVÍNCIES IL·LÍRIES

Ceuta (Espanya)

REGNE DE SARDENYA

IMPER I AUSTR ÍAC

Elba Còrsega

DUCAT DE LUCCA

Gibraltar (RU)

Austerlitz

BAVIERA

REGNE D’ITÀLIA

Trafalgar

IM PE R I R U S

REPÚBLICA HELVÈTICA

REGNE D’ESPANYA

GRAN DUCAT DE VARSÒVIA

Ulm

FRANÇA

AT L À N T I C

500 km

Friedland Eylau

SIA

S RÚ

CONFEDERACIÓ DEL RIN

OCEÀ

250

REPÚBLICA DE GDANSK

REGNE D’HOLANDA

Jena i 1815

Bàltica

I NORUEGA

I IRL A N DA

Estats enemics de l’Imperi francès

REGNE DE PORTUGAL

Mar

REGNE DE

Valàquia

MONTENEGRO

IM PE R I

ESTATS PONTIFICIS REGNE PIOMBINO DE NÀPOLS

OTOM À Corfú

Mar REGNE DE SICÍLIA

Illes Jòniques

Mediterrània

Campanya de Napoleó a Rússia.

Treballar amb mapes històrics 3. Anomena els països pels quals

es va estendre l’Imperi napoleònic i els que estaven sota la seva dependència. Quins van ser els principals països d’aquest imperi?

Usar la informació 4.   Cerca a Internet quins són els

valors assumits per la UE. Hi ha cap coincidència amb els defensats per la Revolució Francesa consolidada per Napoleó?

D Per combatre els adversaris, Napoleó va dur a terme nombroses campanyes militars amb un exèrcit ben format i equipat: la «Gran Armée». Gràcies a aquest exèrcit i al seu geni militar, Napoleó va vèncer els adversaris entre 1805 i 1807 en moltes campanyes (A i B) i va aconseguir formar un gran imperi (C). No obstant això, a partir de 1812 va patir greus revessos a Espanya i a Rússia (D), que el van dur a la derrota i al desterrament a l’illa d’Elba.

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

6. L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ La derrota definitiva de Napoleó va obrir un nou període a Europa en el qual es va intentar restaurar l’absolutisme. Tanmateix, van acabar imposant-se el liberalisme i el nacionalisme, dues noves ideologies sorgides de la Revolució Francesa.

6.1 El retorn a l’absolutisme Entre 1814 i 1815, les potències vencedores de Napoleó (el Regne Unit, Àustria, Prússia i Rússia) es van reunir en l’anomenat Congrés de Viena. Tenia dos objectius: • La restauració de l’Antic Règim. Va significar el restabliment en els trons dels monarques deposats per Napoleó. • La reconstrucció del mapa polític d’Europa. Amb aquest fi, van obligar França a tornar als límits del 1791 i es van repartir territoris. El traçat de les noves fronteres, però, es va fer sense tenir en compte els desitjos d’alguns pobles, els quals van quedar separats o units contra la seva voluntat. A Viena també es va acordar la convocatòria periòdica de congressos, on es tractarien diplomàticament les possibles disputes entre països; i es va autoritzar la intervenció de les potències en qualsevol país amenaçat per una revolució. Finalment, el 1815, es van crear dos grups d’aliances per assegurar l’ordre establert: la Santa Aliança, formada per Àustria, Prússia i Rússia, a la qual després es van sumar altres estats, i la Quàdruple Aliança, formada per Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Produir textos 1. Redacta una frase que inclogui

aquests conceptes i explica quin era l’objectiu de cada un: absolutisme, congressos, principi d’intervenció, Santa Aliança.

Comprendre textos escrits 2. Llegeix el document de constitució de la Santa Aliança i contesta les preguntes: a) Qui eren els signants? b) A quins «grans esdeveniments» es refereix? c) Què es va acordar en el document de constitució?

El Congrés de Viena i la Santa Aliança El dret d’intervenció

Constitució de la Santa Aliança (1815)

«[...] s’estén únicament als casos extrems en els quals, a causa de revolucions violentes, l’ordre públic es troba tan deteriorat en un Estat que el govern perd la força [...]. En aquest estat de coses, el dret d’intervenció correspon [...] a tot govern exposat als perills de ser arrossegat per un torrent revolucionari.»

«En nom de la molt Santa i indivisible Trinitat. Ses Majestats l’Emperador d’Àustria, el Rei de Prússia i l’Emperador de Rússia, com a conseqüència dels grans esdeveniments que han marcat Europa en el curs dels tres últims anys [...]. En conseqüència, Ses Majestats han convingut els articles següents: Art. I. D’acord amb les paraules de les Santes Escriptures, que ordenen tots els homes a entendre’s com germans, els tres monarques contractants romandran units pels llaços d’una veritable i indissoluble fraternitat i es consideraran com compatriotes, es prestaran en qualsevol ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors. Art. II. En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja sigui entre dits governants, ja sigui entre els súbdits, serà el de prestar-se recíprocament servei. Fet, triplicat i signat a París l’any de gràcia de 1815, el 26 de setembre. Francesc, Frederic-Guillem i Alexandre.»

El nou mapa polític d'Europa Europa el 1815

Islàndia (Din.)

Annexions de: Àustria

a b c d e

M a r de Noruega

Dinamarca Prússia

REGNE DE SUÈCIA

Suècia Regne de Piemont-Sardenya

Regne Unit

Mar del Nord REGNE DE

Territoris controlats per Àustria

REGNE UNIT DINAMARCA DE GRAN BRETANYAHelgoland (RU) I IRLANDA

Unió de Bèlgica, Luxemburg i Holanda

500

REGNE DELS PAÏSOS BAIXOS

1.000 km

A S I Ú S R P

Savoia

OCEÀ REGNE DE PORTUGAL

REGNE D’ESPANYA Gibraltar (RU)

Niça REGNE DE PIEMONTSARDENYA

M a r

BAVIERA

REPÚBLICA DE CRACÒVIA

Viena

ia àb ar ss via Be oldà M

Luxemburg

REGNE DE FRANÇA

IMPERI RUS

Polònia

Berlín

Illes Anglonormandes (RU)

AT L À N T I C

Mar Bàltica

Estats de la Santa Aliança Límits de la Confederació Germànica 250

g h i j k l m

Sant Petersburg

Rússia

Finlàndia

Noruega

Lauenburg HANNOVER SAXÒNIA WÜRTTEMBERG CONFEDERACIÓ HELVÈTICA PRINCIPAT D’ANDORRA Llombardia i Vèneto Parma Mòdena Gènova LUCCA Toscana ESTATS PONTIFICIS

IMPERI AUSTRÍAC

e g h i k l m j

Valàquia

Mar Negra

Sèrbia MONTENEGRO

IMPERI REGNE DE LES DUES SICÍLIES

OTOMÀ

Illes Jòniques (RU)

Ceuta Melilla

Malta (RU)

Treballar amb mapes històrics 3.   Observa el mapa d’Europa

l’any 1815 i contesta: a) Quin va ser l’objectiu de la reconstrucció del mapa d’Europa? b) Quins països van realitzar annexions territorials? Per què?

Triar amb criteri propi 4. Compara la ideologia liberal amb

l’absolutisme. Abans, pensa com has de fer-ho i quina tècnica has d’emprar.

M e d i t e r r à n i a

6.2 Les noves ideologies Tot i els intents absolutistes, la Restauració no va poder impedir l’expansió per Europa de noves idees i valors, representats pel liberalisme i el nacionalisme. • El liberalisme defensava la llibertat individual, plasmada en el reconeixement de drets als ciutadans; la igualtat davant la llei, la supressió de privilegis; i la implantació de règims constitucionals, basats en la sobirania nacional i la divisió de poders. La ideologia liberal es va estendre, sobretot, entre els burgesos i les classes populars de les grans ciutats. • El nacionalisme sostenia que el marc fonamental de la vida de les persones és la nació, o comunitat amb trets propis derivats d’una història, una llengua o una cultura comunes. El seu objectiu era que cada nació tingués un Estat propi (estat nació); i, per tant, reclamava que les fronteres de les nacions coincidissin amb les dels estats. La ideologia nacionalista es va estendre pels territoris sotmesos a un poder estranger, com Grècia; o pels que aspiraven a formar un Estat unificat, com és el cas d’Itàlia i Alemanya.

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

7. LES REVOLUCIONS LIBERALS DEL SEGLE XIX Durant la primera meitat del segle xix, la restauració de l’absolutisme i l’extensió del liberalisme van donar lloc a noves onades revolucionàries.

7.1 Les revolucions de 1820 i 1830 Les revolucions de 1820 es van centrar en l’àrea mediterrània i a Rússia. Hi van tenir un paper destacat els oficials de l’exèrcit i les societats secretes. Així, els liberals van protagonitzar alçaments antiabsolutistes a Espanya, Portugal, Nàpols, Piemont i Rússia. Inicialment alguns monarques van haver d’acceptar constitucions; però, al capdavall, es va imposar l’absolutisme. Les revolucions de 1830 van afectar gairebé tot Europa, i van dur els liberals al poder en molts estats. Es van iniciar a França, amb la destitució de Carles X i la implantació de la monarquia constitucional de Lluís Felip d’Orleans. Després, la Revolució es va estendre a Bèlgica, que va aconseguir la independència d’Holanda; i a Espanya, Portugal, Polònia i diversos estats italians i alemanys. No obstant això, una vegada conquerit el poder, el liberalisme va limitar els drets i les llibertats i va implantar el sufragi censatari o restringit, excloent així els grups populars de la política i del poder.

7.2 Les revolucions de 1848 Les revolucions de 1848 van tenir més extensió i participació popular, i van ser més radicals. Van partir de França, on Lluís Felip es va veure obligat a abandonar el tron, es va proclamar la Segona República i es va implantar una constitució que establia el sufragi universal masculí. La Revolució va afectar també Prússia, Àustria-Hongria, Suïssa, la Confederació Germànica i alguns estats italians. En totes, els revolucionaris van alçar barricades als carrers i van exigir més drets, sobirania popular, sufragi universal masculí i igualtat social. Aquestes exigències van espantar la burgesia, que va reprimir les revolucions i va implantar un liberalisme conservador.

7.3 Les conseqüències de les revolucions Molts països de l’Europa occidental van adoptar el liberalisme i es van dotar de constitucions en les quals es reconeixia el sufragi censatari masculí. França va mantenir el sufragi universal masculí. I la servitud es va abolir a gairebé tot Europa central i oriental, llevat de Rússia. La burgesia va ser la gran triomfadora de les revolucions liberals i es va convertir en conservadora i defensora de l’ordre. Els grups populars, en canvi, no aconseguiren transformacions polítiques i socials més profundes. Però van prendre consciència de classe i van començar a organitzar-se per enfrontar-se a la burgesia i a l’Estat liberal.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Compara les tres onades de re-

volucions liberals quant a extensió i resultats.

2. Quin paper van exercir els grups burgesos i populars en les revolucions? Quins resultats van obtenir en la intervenció que van dur a terme?

Expressar opinions 3.   Contesta aquestes

preguntes després de la lectura del text: a) De quin tipus de sufragi és partidari l’autor? En quin fragment del text t’has basat per contestar? b) Emet una opinió personal donant resposta a aquests interrogants: estàs d’acord o en desacord amb l’autor? Per què?

«No voldria perjudicar ni ofendre les classes laborioses. [...] Però entenc que el patriotisme que dona el valor de morir per la pàtria és diferent del que fa capaç de conèixer bé els interessos que té. Es requereix, per tant, una altra condició, a més del naixement o la majoria d’edat. Aquesta condició és l’oci, indispensable a l’adquisició de la cultura i el recte criteri. Només la propietat fa els homes capacitats per a l’exercici dels drets polítics». B. Constant: Principis de política, 1815.

Treballar amb mapes històrics 4. Analitza els mapes i resol aques-

tes tasques: a) A quins països hi va haver revolucions durant les tres onades revolucionàries? b) Quins nous estats independents van sorgir a Europa?

El cicle revolucionari liberal Les revolucions de 1820. L’exemple de Portugal 0

Els moviments revolucionaris del 1820

250

500 km

Finlàndia Noruega

Revolucions del 1820

Mar del Nord

Nous estats independents Països afectats per moviments revolucionaris Límits de la Confederació Germànica

PAÏSOS BAIXOS Polònia

O CEÀ

Moldàvia CONFEDERACIÓ HELVÈTICA

La Corunya

ATLÀNTIC

Torí

Sèrbia

Mar Negra

Porto Saragossa

REGNE DE Lisboa

Barcelona

PORTUGAL Cadis

A Portugal, els liberals, aprofitant l’absència del rei, que es trobava al Brasil, es van alçar contra l’absolutisme reial. Després d’aconseguir el poder, van proclamar la Constitució de 1822, que establia drets i llibertats individuals i el sufragi directe per a tots els homes que sabessin llegir i escriure.

Nàpols

REGNE DE PIEMONT-SARDENYA

Ceuta

REGNE DE LES DUES SICÍLIES

Palerm

GRÈCIA

Melilla

Mar Mediterrània

Les revolucions de 1830. L’exemple de França Els moviments revolucionaris del 1830

Finlàndia

250

500 km

REGNE DE SUÈCIA Noruega

Revolucions del 1830 Nous estats independents

Mar del Nord

REGNE DE REGNE UNIT DINAMARCA DE GRAN BRETANYA I IRLANDA

Països afectats per moviments revolucionaris Límits de la Confederació Germànica

PAÏSOS BAIXOS

REG

BÈLGICA Brussel·les París

O CE À

S PRÚ

Frankfurt

IMPERI RUS

SIA

DE N E Berlín

Varsòvia

Dresden

Polònia

Cracòvia

IMPERI AUSTRÍAC

F RAN Ç A

ATL ÀNTIC

CONFEDERACIÓ HELVÈTICA

Parma Mòdena Bolonya

Toló

REGNE DE P O RT U G A L

Mar Bàltica

Mar Negra

rià

R E GN E D ’ E S PAN YA

OTOMÀ

ESTATS REGNE DE PIEMONT-SARDENYAPONTIFICISREGNE DE LES DUES SICÍLIES

Algèria (França)

A França, Carles X va signar el juliol de 1830 unes ordenances que dissolien la Cambra de diputats i reduïen el cos electoral; és a dir, el nombre de persones amb dret a vot. Aquest fet va provocar la insurrecció del poble de París i l’abdicació de Carles X. Finalment, la burgesia va imposar una constitució liberal.

IMPERI

tic

GRÈCIA

Mar Mediterrània

Les revolucions de 1848. L’exemple de França Els moviments revolucionaris del 1848

Nord REGNE UNIT DE GRAN BRETANYA I IRLANDA

Límits de la Confederació Germànica

IMPERI RUS PAÏSOS BAIXOS

Hannover IA ÚSS E PR Berlín NE D REG Dresden Colònia Frankfurt

París

OCEÀ AT L À N T I C

FRA N Ç A

Mar Bàltica

REGNE DE DINAMARCA

BÈLGICA

Stuttgart

Budapest Milà

SARDENYA

Sardenya Ceuta Melilla

Algèria (França)

Debrecen

Iasi Moldàvia

Zagreb

Mar Negra

Venècia

Gènova Florència Còrsega REGNE DE Roma PIEMONT-

Mar

Cracòvia IMPERI AUSTRÍAC

Viena

M REGNE D’ES PAN YA

Polònia

Praga

Munic

CONFEDERACIÓ HELVÈTICA Torí

RE GNE DE PO RTUGAL

500 km

Mar del

Revolucions del 1848 Països afectats per moviments revolucionaris

250

Nàpols

àt

IMPERI

ESTATS REGNE DE PONTIFICIS LES DUES SICÍLIES Palerm Sicília

Mar Jònica

OTOMÀ GRÈCIA

Mediterrània

A França, la revolució va omplir París de barricades. Lluís Felip d’Orleans va ser derrocat i es va proclamar la Segona República, que va establir una constitució en què es reconeixia el sufragi universal masculí. Les eleccions posteriors van donar la majoria als conservadors, que van abolir les mesures anteriors i van esclafar la consegüent rebel·lió obrera de París.

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

8. ELS NACIONALISMES. EL NAIXEMENT DE NOUS ESTATS

Els nacionalismes

Les idees nacionalistes van afavorir alguns processos d’unificació, com els d’Itàlia i d’Alemanya, els quals van contribuir a la difusió de les idees de construcció d’un Estat liberal unitari. També van impulsar el procés de descomposició de l’Imperi turc i el sorgiment d’estats nous.

8.1 La unificació d’Itàlia (1859-1870) El procés d’unificació va ser dirigit pel regne de Sardenya-Piemont. Els protagonistes van ser el rei Víctor Manuel II i el seu primer ministre Cavour, que van guanyar la confiança dels corrents nacionalistes més significatius; i el revolucionari Garibaldi. La unificació es va dur a terme en diverses etapes. De primer, Víctor Manuel II va incorporar la Llombardia al regne de Piemont-Sardenya lluitant contra Àustria i els ducats centrals d’Itàlia. Mentrestant, Garibaldi conqueria el regne de les Dues Sicílies, al sud, al capdavant d’un exèrcit conegut com «els Mil Camises Vermelles». Després d’aquesta unificació parcial, es va proclamar el regne d’Itàlia (1861). Finalment, la unitat es va completar amb l’annexió de Venècia (1866) i la conquesta dels Estats Pontificis (1870). El nou Estat va implantar un sistema polític liberal basat en el sufragi censatari.

8.2 La unificació d’Alemanya (1864-1871) Els protagonistes de la unificació van ser el regne de Prússia, regit per Guillem I, i el canceller Bismarck. Es va acordar d’unificar Alemanya sense incloure-hi Àustria, el seu rival polític. El procés d’unificació es va dur a terme en dues etapes. Primer, Prússia es va enfrontar a Àustria i va derrotar-la a Sadowa (1866), la qual cosa va permetre unificar els estats alemanys del nord. Després, es va enfrontar a França i la va vèncer a Sedan (1870), i va incorporar Alsàcia i Lorena; i va unificar els estats alemanys del sud. S’iniciava així el II Reich o Imperi alemany (1871). El nou Estat va adoptar una constitució que establia el sufragi universal masculí i un sistema polític federal.

8.3 Els nacionalismes independentistes Els moviments nacionalistes independentistes es van estendre pels països sotmesos a un poder estranger i es van aliar amb el liberalisme. Com a resultat, es va produir la independència de la majoria de les colònies espanyoles de l’Amèrica Llatina (1825); la de Grècia, de l’Imperi turc (1829); i la de Bèlgica, del regne dels Països Baixos (1839). En canvi, Irlanda, annexionada a Anglaterra en el segle xvii, no va aconseguir els objectius que tenia.

El quadre de La massacre de Quios representa una escena de la guerra d’Independència dels grecs contra els turcs. Els nacionalismes no van tenir una ideologia concreta. Es van aliar en cada cas amb la ideologia que consideraven més convenient per aconseguir els seus objectius. Fins a les revolucions de 1848, el nacionalisme es va aliar amb el liberalisme. A partir d’aquest moment, es va unir amb els sectors més conservadors per aconseguir la unificació d’Itàlia i Alemanya.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Gestionar informació temporal 1. Situa en un eix cronològic els esdeveniments principals de les unificacions d’Itàlia i d’Alemanya.

Organitzar informació 2. Fes un quadre comparatiu de les

unificacions italiana i alemanya. Ha d’incloure aquestes entrades: situació prèvia, protagonistes, etapes i sistema polític implantat després de la unificació.

Plantejar-se preguntes 3. Planteja’t aquestes preguntes i respon-les: a) Quins països europeus van protagonitzar moviments nacionalistes independentistes? b) Aquests, en què es van diferenciar dels nacionalismes unificadors?

Els nacionalismes unificadors Protagonistes

Escenaris

A Itàlia

Itàlia SUÏSSA SAVOIA

VÈNETO LLOMBARDIA

IMPERI FRANCÉS

Milà

Torí

M Ò DE NA

Gènova PARMA PRINCIPAT D’ANDORRA

NIÇA

Niça

Bolonya

Florència

REGNE DE PIEMONTSARDENYA

La unificació italiana

ESTATS PONTIFICIS

MONTENEGRO

Mar Adriàtica

Roma

Còrsega

Regne de PiemontSardenya del 1815 al 1859 Incorporació de Llombardia i conquesta dels regnes del sud (1859-1860)

IMPERI OTOMÀ

SAN MARINO

TOSCANA

REGNE D’ESPANYA

IMPERI AUSTROHONGARÉS

Venècia

REGNE DE LES DUES SICÍLIES

Nàpols

Sardenya

Territoris cedits a França el 1860

Mar Tirrena

Annexió de Venècia (1866) Conquesta de la resta dels Estats Pontificis (1870)

Mar

Frontera d'Itàlia el 1870 0

100

200

Mar Jònica

Palerm

Sicília

Mediterrània

300 km

A. Garibaldi B. Víctor Manuel

Abans de la unificació, set estats es repartien la península italiana, alguns sota el domini estranger. Els més importants eren el regne de Sardenya-Piemont al nord, els Estats Pontificis al centre i el regne de les Dues Sicílies al sud. A més, la monarquia austríaca mantenia el control sobre altres territoris, com la Llombardia, el Vèneto i els ducats de Toscana, Mòdena i Parma.

A Alemanya

Alemanya REGNE DE DINAMARCA

Mar del Nord

REGNE UNIT DE LA GRAN BRETANYA I IRLANDA

HOLSTEIN

HANNOVER

aquestes qüestions: a) Quins eren i on es localitzaven els regnes que van protagonitzar els processos d’unificació a Itàlia i a Alemanya? b) Per què es va haver de lluitar contra Àustria per aconseguir les unificacions?

Unificació dels estats alemanys del nord (1866)

cia Alsà

Regne de Prússia (1815-1866)

WÜRTTEMBERG

Polònia Silèsia

TURÍNGIA

IMPERI RUS

B AV I ER A

IMPE R I A US TROHONGARÉS

BADEN

SUÏSSA

Estats autònoms del nord

Límits de la Confederació d’Alemanya del Nord (1867)

Unificació dels estats alemanys del sud (1871)

Límits de l’Imperi alemany (1871)

Conquestes de Prússia a França

Posnània

2 Lorena

La unificació d’Alemanya

Brandenburg

SAXÒNIA SS

NASS

nia

nà Re

I MPE R I F R ANCÈ S

Pomerània

MECKLENBURG

1 REGNE DELS PAÏSOS BAIXOS

REGNE DE BÈLGICA

Treballar amb mapes 4.   Amb l’ajuda dels mapes resol

Mar Bàltica

SLESVIG

Westfàlia

A. Bismarck. B. Guillem I.

REGNE DE SUÈCIA

1 OLDENBURG 2 GRAN DUCAT DE LUXEMBURG

100

200 km

Abans de la unificació, Alemanya es configurava com una confederació composta per una multitud de petits estats sobirans. Hi destacaven Prússia i Àustria.

UNITAT 2 » TÈCNIQUES

» TÈCNIQUES LA CAUSALITAT. IDENTIFICAR CAUSES I CONSEQÜÈNCIES

Monarquia absoluta

L’explicació causal La historiografia no solament descriu o narra els esdeveniments esdevinguts en el passat, sinó que també intenta explicar-los correctament, la qual cosa implica analitzar-ne les causes i les conseqüències. • Les causes o antecedents d’un esdeveniment històric són els motius que el van provocar. Les causes són sempre anteriors a aquest esdeveniment; per això expliquen, encara que sigui en part, per què es va produir. • Les conseqüències són els resultats o les repercussions de qualsevol tipus referents a aquest fet històric. Les conseqüències són sempre posteriors; és a dir, es produeixen per efecte d’un altre fet. La relació entre causes i conseqüències rep el nom de causalitat. Característiques de la causalitat Les característiques principals que tenen les causes i les conseqüències són les següents: • Són múltiples, perquè un esdeveniment històric no es produeix gairebé mai per una única causa o té només una conseqüència. • Tenen diferent naturalesa, la qual cosa permet classificar-les en polítiques, econòmiques, demogràfiques, socials i culturals. • Poden ser profundes o immediates, en funció del termini temporal en què es produeixen. – Les profundes es produeixen a llarg termini. És a dir, tarden segles a generar canvis en els éssers humans; i, generalment, són gairebé imperceptibles per als contemporanis. Es coneixen com a causes i conseqüències estructurals. – Les immediates s’originen a curt termini (dècades, anys, setmanes, etc.), i poden ser apreciades pels contemporanis. En general, són conegudes com a causes i conseqüències conjunturals. • Causes i conseqüències estan interrelacionades perquè s’influeixen entre si. Per això, la correcta comprensió suposa establir les relacions de causa-efecte que mantenen.

Economia agrària

Societat estamental

Crisi de l’Antic Règim

Causes

Revolucions burgeses

Conseqüències

Sistema polític liberal

Economia industrial i urbana

Nova societat de classes

Busquem causes i conseqüències El cas de la Revolució Francesa del 1789 pot servir-nos com a exemple. Aquesta Revolució va obe ir a causes estructurals o profundes, que es van combina r amb altres de conjunturals o immediates; juntes, expliquen l’esclat revolucionari. • Causes i conseqüències polítiques Les causes profundes de la Revolució van ser, en general, les mateixes de les revolucions burges es: l’absolutisme monàrquic, que es negava a fer can vis polítics considerats essencials per la burgesia. A aquesta situació s'hi van unir altres cau ses més immediates, com les crítiques il·lustrades al sistema polític imperant fins aleshores, i la revolució protagonitzada pels colons americans, que va demostr ar que era possible substituir l’absolutisme per un sistema polític liberal, més democràtic. La conseqüència principal va ser la substitu ció de la monarquia absoluta per un sistema polític libe ral.

• Causes i conseqüències econòmiques Les causes profundes van ser la situació de pobresa de la majoria de la població i un sistema impositiu anacrònic pel qual els privilegiats no pagaven impostos. Aquesta situació es va complicar per raó d’un a causa immediata: la mala collita del 1788, que va provocar la pujada dels preus del gra i del pa. Com a conseqüència, es van produir avalots i saquejos als mercats, els pagesos es van negar a pagar el delme a l’Església, i Lluís XVI es va veure obligat a convocar els Estats Generals amb la intenció d’aprovar impostos nous. • Causes i conseqüències socials La causa profunda va ser una situació social basada en la desigualtat, característica de la societat esta mental. El descontentament davant d’aquesta situació es va expressar de manera immediata en els «Quade rns de queixes» i en la intenció de la burgesia d’un vot per cap en els Estats Generals. La Revolució del 1789 va tenir com a conseq üència una societat nova: la classista o de classes. La burgesia va esdevenir el grup social dominant. POSA-HO EN PRÀCTICA

1. A partir dels continguts de la unitat, estructura en un esquema les causes i les conseqüències de la revolució dels Estats Units. Organitza’l seguint aquest model: CAUSES

CONSEQÜÈNCIES

Econòmiques Polítiques Demogràfiques Ideològiques

Econòmiques Revolució dels Estats Units

Polítiques Demogràfiques Ideològiques

2. Aquesta tècnica es pot aplicar a alguns aspectes de

la teva vida quotidiana, com ara el fet de treure bones o males qualificacions acadèmiques? Pensa com fer-ho i dur-ho a terme. Si cal, comenta-ho abans amb un familiar i demana que et doni idees.

UNITAT 2 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Explica breument per què es van produir aquests dos esdeveniments històrics:

Motí del te.

5. Llegeix el text i contesta les preguntes.

Batalla de Waterloo.

2. Ordena de manera cronològica, des del més antic al més recent, aquests esdeveniments: a) Coronació de Napoleó. b) Declaració d’Independència de Filadèlfia. c) Mort de Lluís XVI. d) Batalla de Waterloo. e) Congrés de Viena. f) Assalt a la Bastilla. g) Abdicació de Carles X.

3. Completa en el teu quadern aquest quadre resum: Revolucions

Causes

Conseqüències

Americana

…

Francesa

…

Liberals

…

4. Assigna cada frase a una etapa de la Revolució

Francesa. Explica, després, el perquè de l’assignació. a) La primera màxima de la nostra política ha de ser conduir la gent per la raó i els enemics del poble pel terror. b) Jo estava furiós i vaig córrer a dir, a tots els qui vaig trobar, que creia que el rei se n’anava. c) Els delmes de qualsevol tipus queden suprimits. d) La meva conclusió és que el tirà sigui jutjat per la Convenció i que el seu càstig sigui la mort.

«El Terror» va començar el setembre de 1793 i va durar fins al març de 1794. Va ser el període més sagnant de la Revolució Francesa, perquè en tan curt espai de temps van morir a la guillotina més de 40.000 persones. El protagonista principal va ser Robespierre, que considerava el terror «una justícia, ràpida, severa i inflexible» contra els contrarevolucionaris. De fet, en el discurs que va fer davant la Convenció el 5 de febrer de 1794 va afirmar: «Hem d’ofegar els enemics interns i externs de la República o morir». a) Quines raons van donar els revolucionaris per actuar com ho van fer? b) Et semblen lícites o il·lícites aquestes raons? Emet una opinió raonada sobre la qüestió.

6. Explica la importància històrica dels personatges i esdeveniments següents: Napoleó, Congrés de Viena, Garibaldi, Bismarck, revolució de 1848.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 2

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Els drets humans al món El 10 de desembre se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans, una jornada en què es rememora la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans adoptada per l’Assemblea General de l’ONU l’any 1948. Aquesta declaració afirma que els drets humans tenen diverses característiques: són universals, imprescriptibles, inalienables i irrenunciables. El reconeixement legal d’aquests drets ha tingut una llarga història, perquè alguns han estat inclosos en les lleis abans que d’altres. Per exemple, els drets civils i polítics es van reconèixer, en part, a final del segle xviii, i tenien la funció principal de garantir la participació de tothom en les qüestions públiques.

Alguns drets humans 1. A la vida. 2. A la integritat personal física, psíquica i moral. 3. A la llibertat personal. 4. A fer peticions davant de les autoritats. 5. A la llibertat d’expressió. 6. A la protecció de la llibertat de consciència i de religió. 7. A reunir-se lliurement i a associar-se. 8. A la identitat i la nacionalitat. 9. A la propietat privada. 10. A circular i a residir en el territori d’un Estat. 11. A un judici just. 12. A la presumpció d’innocència. 13. A la defensa. 14. A no ser discriminat. 15. A treballar.

16. A la salut. 17. A la cultura. 18. A la protecció i assistència familiar. 19. A l’assistència d’infants i adolescents. 20. A rebre protecció i assistència durant l’embaràs i el part. 21. A una alimentació, indumentària i llar adequats. 22. A l’educació pública i gratuïta en tots els nivells d’ensenyament. 23. A un medi ambient sa i equilibrat. 24. A l’autodeterminació dels pobles. 25. A la protecció de la salut i a una informació adequada amb relació al consum i ús de béns i serveis. 26. A viure en pau. 27. Al desenvolupament humà econòmic i social sostenible.

Què són els drets humans? Tria la resposta que consideris més encertada: a) Són obligacions que tenim les persones. b) Són drets inherents a tots els éssers humans. c) És una llista de deures dels estats. d) Són una cosa que ve de la història.  En el quadre superior es detallen un total de vint-i-set drets humans. Classifica’ls en aquests tres grups: Civils i polítics

Econòmics, socials i culturals

Foment de la solidaritat i de la pau

…

Relaciona cada frase amb una característica pròpia dels drets humans: a) No els podem cedir. b) No deixen de tenir validesa mai. c) Els té tothom pel simple fet de ser persona. d) Ningú no pot renunciar-hi.  Els primers drets civils i polítics es van reconèixer a final del segle xviii. Tria, de la llista superior, dos drets aconseguits gràcies a les revolucions americana i francesa.

Redacta una síntesi que narri els fets i les conseqüències de les revolucions liberals del segle xix.