Maria Pi i Sunyer 1r. Socials. Mostra

M.BURGOS

M.C.MUÑOZ-DELGADO T.LLACAY(col·laborador)

SOCIAL S DOSSIER 1

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat del contingut

2. L’ESPAI I EL TEMPS

2.1 El territori de Mesopotàmia

La civilització mesopotàmica es va localitzar a la zona compresa en· tre els rius Tigris Eufrates D’aquí prové el seu nom, que en grec significa ‘terra entre dos rius’. Cada primavera, amb el desglaç, els cabals augmenten les aigües desborden el riu; això fa que les terres de les vores fertilitzin. El territori de Mesopotàmia se sol dividir en dues grans regions: la Baixa Mesopotàmia o Caldea, situada al sud ocupada per Sumer Accad, l’Alta Mesopotàmia o Assíria, situada al nord.

2.2 L’evolució històrica (3500 aC-539 aC) La riquesa de la terra de la regió va atreure nombrosos pobles, que se’n van disputar el domini entre els anys 3500 aC 539 aC. Per tant, la seva història es divideix en períodes, determinats pel poble que va dominar la zona.

2.2.1 Les primeres ciutats estat Els sumeris es consideren els iniciadors de la civilització mesopotà· mica. Cap a l’any 3500 aC, aquest poble d’origen desconegut es va instal·lar a la Baixa Mesopotàmia, fins aleshores una regió pantanosa gairebé deshabitada. El desenvolupament agrícola consegüent va originar el naixement de ciutats estat independents, sovint rivals entre si, com ara Ur, Uruk, Lagaš Èridu. Cada una d’aquestes ciutats estat constava d’una ciutat dels territoris rurals del voltant i tenia independència política econòmica.

2.2.2 Els primers imperis Des de l’any 2300 aC, Mesopotàmia va ser dominada per altres po· bles. Són els següents:

• Els accadis procedents del centre de Mesopotàmia, que van envair les ciutats sumèries i que, en època de Sargon (2334· 2259 aC), van formar un gran imperi. La seva capital va ser Accad.

• Els babilonis assentats entre els territoris sumeri accadi, que van crear un nou imperi que va viure una època de gran esplen· dor en temps d’Hammurabi (1792·1750 aC). Aquest rei va unifi· car les lleis de les diferents ciutats en un famós codi que porta el seu nom: el Codi d’Hammurabi.

• Els assiris (1530·1200 i 932·625 aC), un poble guerrer procedent de les muntanyes del nord de Mesopotàmia, que va aconseguir, amb Assurnasirpal II (883·859 aC), el seu domini més gran a la regió.

Van establir la seva capital primer a Assur després a Nínive.

• Els perses finalment, que van conquerir totes les terres de Me· sopotàmia les van integrar en el seu extens imperi l’any 539 aC. Amb això posaven fi a la civilització mesopotàmica.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Activitats de tipologia ben diversa.

Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats més competencials.

5. CATALUNYA EN LES ÈPOQUES PREROMANA I ROMANA

5.1 L’època preromana: els ibers i les primeres colònies de fenicis i grecs

Els ibers que vivien a la Catalunya actual estaven distribuïts pel territori de la manera següent: la plana de l’Empordà va estar habitada pels indigets la costa central, des de Blanes fins al sud de Barcelona, el Vallès, pels laietans el Penedès el Camp de Tarragona, pels cossetans; la costa de Tarragona, pels ilercavons la Catalunya central, pels lacetans, els ausetans els ilergets (els ilergets van ser el poble més important de la Catalunya interior, ja que dominaven el territori que comprèn des de Lleida fins a Osca i tot l’Urgell); el Berguedà, pels bergistans l’Aran, pels airenosis i la Cerdanya pels ceretans Al voltant del segle VI aC, fenicis grecs cartaginesos i etruscs van arribar a la Catalunya actual i van fundar colònies per comerciar amb els habitants locals. Els grecs van fundar, al segle VI aC, la colònia d’Empòrion, i al segle V aC, la colònia de Rhode (Roses). La cultura ibèrica a la Catalunya actual es consolidà a mitjan segle VI aC. Tot això, són remarcables les diferències entre les tribus costaneres les de l’interior.

5.2 La conquesta romana de Catalunya Els territoris de la Catalunya actual van ser els primers de la Península a ser envaïts per Roma Sota el comandament dels germans Escipió, els exèrcits romans van desembarcar a Empòrion l’any 218 aC l’any 195 aC ja dominaven el territori de la Catalunya actual. Mentre els pobles ibers de la costa (indigets, laietans, cossetans, ilercavons) no van presentar gaire resistència a les tropes enemigues van acabar aliant-se amb aquestes, els de l’interior (ilergets, ausetans, lacetans, airenosis, ceretans) van presentar una resistència considerable. L’oposició militar més gran envers els romans la van protagonitzar els ilergets —aliats dels cartaginesos—, encapçalats pels seus cabdills Indíbil i Mandoni

Gal·la Placídia va ser una emperadriu romana nascuda l’any 388 a Constantinoble criada a Roma durant el regnat del seu germà. L’any 410, quan els visigots van saquejar Roma, la van fer presonera ho va ser al llarg de cinc anys fins que es va casar amb el rei Ataülf a Narbona. El matrimoni va tenir un únic fill, nascut a Barcelona, que va morir al cap de pocs mesos d’haver nascut. Ataülf pretenia crear, sobre el territori, un estat visigot independent de les províncies romanes Narbonense Tarraconense amb capital a Barcelona.

SABIES QUE?

Contribueix a ampliar el contingut treballat.

 s 1 Mira el mapa dels pobles ibers i, tenint en compte el municipi on resideixes, digues a quin poble iber pertanyeries si tornéssim a aquella època:

2 Observa el mapa de les vil·les les ciutats romanes a Catalunya digues quina ciutat quina vil·la romana estarien situades més a prop del teu municipi:

Pi o rs 3 Per parelles, llegiu atentament la informació sobre Gal·la Placídia. Després, busqueu més informació sobre la seva vida completeu, en un full a part, el text que hi ha en l’apartat «Sabies que...».

Com explicaries el fet que les restes romanes més rellevants que conservem a Catalunya es trobin a la zona de Tarragona?

5 Quants habitants va arribar a tenir Tàrraco?

6 De quines grans manifestacions arquitectòniques romanes es conserven vestigis a Tarragona?

Fonts gràfiques: mapes, fotografies, gràfics, dibuixos, infografies… que ajuden l’alumnat a assimilar els conceptes treballats.

Els pobles ibers i els principals poblats a Catalunya Vil·les i ciutats romanes a Catalunya Manifestacions

Càlat ibèric. Ceràmica ibèrica pintada (s. III aC). Amfiteatre romà de Tarragona (s. dC).

5.3 La Catalunya romana La presència romana als territoris catalans va comportar la seva romanització és a dir, l’assimilació dels models econòmics, socials, culturals polítics de la civilització romana. Aquest procés es va basar en diversos aspectes: la implantació progressiva del llatí com a llengua comuna; les vies o calçades romanes que permetien per primer cop establir rutes estables que facilitaven la comunicació el comerç; l’exèrcit el dret romà com a legislació de referència; la creació d’infraestructures edificis públics etc. La província d’Hispània fou dividida en dues l’any 197 aC: la Hispània Ulterior al sud a l’oest peninsular, la Hispània Citerior al nord a l’est. La Hispània Citerior tenia com a capital Tàrraco. L’emperador Octavi August va decidir, l’any 27 aC, fer una nova divisió, aquest cop en tres províncies: Baetica Lusitània i Tarraconensis Tàrraco com a capital de la Hispània Tarraconensis, va ser la ciutat més important de la Catalunya romana i una de les més destacades de tota la Península. Va arribar a tenir uns 30.000 habitants va gaudir d’un circ, un amfiteatre del fòrum provincial a la part alta de la població. Altres ciutats destacades de la Catalunya romana van ser Bàrcino (Barcelona), Bètulo (Badalona), Ègara (Terrassa), Iluro (Mataró), Ilerda (Lleida) Gerunda (Girona).

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU.

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA

TANCAMENT DE LA UNITAT

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE Activitats en què l’alumne comprova el que ha après.

UNITAT 11 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

1. Escriu els conceptes a què es refereixen aquestes definicions:

a) Eren fills de déus humans van ser considerats semideus:

b) Van ser les competicions esportives més famoses de l’antiga Grècia:

c) Nom amb què es coneix l’enfrontament dels grecs contra els perses:

2. Ordena en el temps, del més al menys antic, aquests esdeveniments aquests conceptes històrics:

a) Colonitzacions; b) Aparició de les polis; c) Imperi d’Alexandre; d) Batalla de Marató; e) Guerra del Peloponès; f) Monarquies hel·lenístiques.

TÈCNIQUES

Inicia l’alumnat en destreses i procediments de Ciències socials.

3. Ara, relaciona cada esdeveniment anterior amb el període de la història grega a què pertany: ÈPOCA ARCAICA ÈPOCA CLÀSSICA ÈPOCA HEL·LENÍSTICA

4. Observa les imatges de més avall demostra la teva comprensió de l’art grec. a) Escriu el nom de cada part del temple indicada:

b) A quins llocs del temple se situaven les escultures fotografiades?

5. Escriu el nom d’aquests déus indica’n el significat els atributs:

POSA A PROVA

LES TEVES COMPETÈNCIES

Activitats competencials en què l’alumnat comprova l’adquisició de les competències específiques

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 11

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

El naixement de la democràcia

Els contemporanis opinen «Opino que és just afavorir el poble en general en detriment dels nobles els rics, perquè és el poble qui, en donar els homes per a la marina el comerç, constitueix la força d’Atenes. En conseqüència, just és que participi dels càrrecs que depenen d’una elecció». Xenofont. Segles - aC

«En les nostres assemblees, quan es tracta de deliberar sobre una construcció, es fa venir els arquitectes perquè donin el seu assessorament; quan cal construir vaixells, es busquen els armadors… Però, si es tracta de deliberar sobre el govern de la ciutat, llavors cada un s’aixeca per donar la seva opinió, sigui fuster, ferrer, sabater, comerciant o armador; tant se val que siguin rics com pobres, nobles o camperols». Plató. Segle v aC «Tenim un règim de govern que no enveja les lleis d’altres ciutats, sinó que som més exemple per a altres imitadors […]. El seu nom és democràcia, per no dependre el govern de pocs, sinó d’un nombre superior.

D’acord amb les nostres lleis, cadascú està en situació d’igualtat

Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat de la destresa que es treballa.

Trobareu l'apartat a l’espai personal del web www.barcanova.cat.

1. Llegeix les reflexions dels tres personatges grecs resol les dues qüestions següents: a) Qui es manifesta en contra del sistema democràtic?

b) Escriu la frase que reflecteix millor la seva posició:

2. Llegeix l’opinió de Pèricles i indica quina d’aquestes frases resumeix millor el seu discurs: a) La democràcia atenesa es basa en la igualtat de drets. b) Els atenesos poden ser pobres, nobles o camperols. c) El règim de govern atenès és envejat per altres ciutats. d) Totes les persones poden fer algun benefici a la ciutat.

3. Compara la democràcia atenesa amb l’actual. En què s’assemblen en què es diferencien?

Exemple d’aplicació de la destresa treballada.

Activitats per posar en pràctica la tècnica.

REPTES

Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat del contingut, que ha de permetre a l’alumnat resoldre les activitats plantejades com a repte. Trobareu l'apartat a l’espai personal del web www.barcanova.cat.

SITUACIONS D’APRENENTATGE

Per fer en equip, a partir d’una situació real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

SITUACIÓ

Activitats competencials per desenvolupar la comprensió lectora, l’expressió escrita i les TIC.

Els jocs d’escapada o escape rooms són una activitat lúdica que combina l’enginy, la lògica, els dots d’observació el treball en equip. Consisteixen a tancar un grup de persones en un espai i, a partir d’un fil argumental, plantejar-los una sèrie de proves que han de resoldre per poder-ne sortir.

L’objectiu d’aquesta situació d’aprenentatge és que creeu un escape room que tingui com a eix temàtic l’antic Egipte a partir dels continguts de la unitat 10.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ESCAPE ROOM FARAÒNIC

1 Concebre una història. Primer de tot, heu d’inventar-vos una història engrescadora que permeti enllaçar les diferents proves. Ha de ser una mena de conte breu que expliqui on per què estan tancats els participants del joc. Per exemple: un grup d’escribes vol fugir del palau del faraó perquè estan farts de copiar llibres; uns arqueòlegs que han vist massa pel·lícules de l’Indiana Jones s’han quedat atrapats en una cambra funerària; una colla de sacerdots sacerdotesses han oblidat com se surt d’un temple laberíntic…

2 Elaborar un mínim de cinc proves, una de les quals ha de ser de caire audiovisual. El contingut de les proves ha de ser coherent amb la història que heu imaginat ha de basar-se en els continguts que heu estudiat sobre Egipte. També podeu, és clar, investigar pel vostre compte sobre aquest tema afegir-hi altres informacions que us semblin interessants o curioses.

3 Presentar el joc davant la resta de la classe. Es tracta d’exposar de manera general la història els atractius de la vostra proposta als companys companyes. Després, podeu votar entre tota la classe la que us hagi agradat més i, si és possible, muntar-la físicament i jugar-hi.

DADES ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES

1 Organització Heu de fer un treball cooperatiu en grups de cinc o sis alumnes procurant de no coincidir els mateixos que en trimestres anteriors. Les tasques que haureu d’implementar són les que enumerem a continuació.

2 Procediment

Crear un joc d’escapada no és pas una tasca senzilla, però si hi poseu ganes i creativitat, tant vosaltres mentre el feu com les persones que hi acabin jugant, podeu passar una molt bona estona.

a) Idear un relat. Els jocs d’escapada acostumen a començar amb una introducció, en què es presenta la història als participants se’ls explica l’objectiu del joc. N’heu de redactar una i, també, descriure la progressió del joc.

b) Crear les proves. A l’hora de fer les proves heu de ser imaginatius enginyosos per sorprendre i mantenir l’interès dels participants durant l’evolució del joc. A més de pensar-les, heu d’escriure un text explicatiu perquè els jugadors sàpiguen què han de fer en cada moment. recordeu que, com a mínim, una de les proves ha de ser en format vídeo.

c) Preveure els objectes necessaris. Els cadenats les capses són un clàssic ineludible en aquesta mena de jocs. Tenint en compte la temàtica egípcia, també podreu fer anar bàculs, còfies ratllades, eines de conreu rudimentàries, lots frontals, sarcòfags, benes per embolicar mòmies, recipients de ceràmica… d) Presentar el joc. Us animem a disfressar-vos a fer una presentació dramatitzada en què exposeu els trets principals del vostre escape room com si hi estiguéssiu jugant.

En l’espai personal del webhiwww.barcanova.cat trobareu més instruccions, models enllaços d’interès.

Aquest apartat el trobareu a l’espai personal del web www.barcanova.cat

PROJECTE DIGITAL

Una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic.

A partir d’un entorn senzill i intuïtiu, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza a totes les plataformes i a tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA.

Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Les claus del projecte digital

VERSÀTIL

El projecte, adaptat a diferents enfocaments i necessitats, es pot utilitzar com a complement del llibre imprès o bé com a model autònom per a les aules més digitalitzades.

ENTORN SENZILL I INTUÏTIU

Des d’on poder accedir i treballar amb continguts digitals.

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb què es treballa.

ON-LINE I OFF-LINE

Són descarregables per poder treballar també sense connexió a la xarxa.

MULTISUPORT I UNIVERSAL

Són responsive i ajusten el seu contingut a qualsevol dispositiu: mòbil, tauleta, ordinador...

Tots els projectes digitals de Barcanova s’adapten i es visualitzen a totes les plataformes i a tots els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

Per millorar la comprensió dels continguts: activitats interactives traçables, vídeos, presentacions, imatges interactives, suggeriments didàctics, enllaços, ludificació i... molt més!

DE LA TERRA. COMPONENTS

GRANS CONJUNTS BIOCLIMÀTICS

LA PREHISTÒRIA

GRÈCIA

U N I T A T

1

EL PLANETA TERRA

REPTES DEL MÓN ACTUAL SOCIETATS I TERRITORIS

JUGA AMB L’ESPAI

1. La teoria del big-bang és la més acceptada sobre l’origen de l’univers. Per parelles responeu a aquestes preguntes:

a) En què consisteix i quant fa que es va produir?

b) Quants anys van passar entre el big bang i l’aparició del nostre sistema solar i de la Terra?

2. Observeu detingudament el dibuix del nostre sistema solar. A continuació, responeu aquestes qüestions:

a) Quin planeta es pren com a base per mesurar la massa de la resta?

b) Quin és el planeta més gran? I el més petit?

3. Esbrineu què és un any llum i a quina distància es troba la galàxia d’Andròmeda de la Terra:

4. Expliqueu què hi ha al voltant de Saturn i de què està compost:

Inicia un nou aprenentatge

Aquesta unitat la dedicarem a l’estudi de les característiques del nostre planeta, la Terra.

La Terra forma part de l’univers, que va sorgir després del big bang. El coneixement del nostre planeta ens permet mesurar el temps en hores, orientar-nos, saber per què és de dia i no de nit i fer mapes. T’has preguntat mai com es fan els mapes per poder localitzar qualsevol punt de la superfície terrestre?

El component principal de l’univers són les galàxies o acumulacions d’estrelles, que poden apreciar-se a simple vista com a punts de llum al cel.

1. L’UNIVERS, EL SISTEMA SOLAR

I LA TERRA

1.1. La Terra, un punt a l’univers

L’univers es va originar fa uns 13.700 milions d’anys, a causa de l’explosió (big-bang) d’una petita massa que concentrava tota la matèria i l’energia existents. L’univers és format per astres o cossos celestes, per matèria interestel·lar (pols i gas) i per l’espai que els separa.

Els astres s’agrupen en galàxies. La Via Làctia és la galàxia de la Terra. Cada galàxia conté molts sistemes planetaris, integrats per una estrella i els planetes, els satèl·lits, els asteroides i els cometes que giren al seu voltant.

El sistema solar és el sistema planetari de la Terra. Va sorgir fa uns 5.000 milions d’anys i comprèn el Sol, vuit planetes (entre els quals hi ha la Terra) i nombrosos satèl·lits, asteroides i cometes. La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra.

1.2. La Terra, un planeta singular

La Terra es va formar fa uns 4.600 milions d’anys. És l’únic planeta del sistema solar on hi ha vida, ja que és l’únic en què es donen tres circumstàncies concretes:

• La temperatura de la Terra és moderada, ja que es troba a la distància adequada del Sol: uns 150 milions de quilòmetres.

• L’atmosfera, o capa gasosa que embolcalla la Terra, conté gasos imprescindibles per a la vida, com ara l’oxigen. A més, l’atmosfera protegeix la Terra de les radiacions solars nocives i ajuda a regular-ne la temperatura.

• L’aigua líquida és abundant. La Terra és l’únic planeta del sistema solar on hi ha aigua en estat líquid a la superfície permanentment.

1.3. La mida i la forma de la Terra

Les dimensions de la Terra són 510 milions de km2, unes mil vegades la superfície d’Espanya. Malgrat això, el nostre planeta és un astre petit en el conjunt de l’univers. Té forma d’esfera imperfecta, és a dir, és lleugerament més ampla a l’equador que als pols.

SABIES QUE…?

Alguns científics pensen que, si l’univers continua amb l’expansió que es va produir després del big-bang, les estrelles existents s’apagaran i la majoria de l’univers es tornarà fosc i massa fred per tenir vida. I, en canvi, d’altres creuen que l’expansió de l’univers s’aturarà i començarà una contracció Big Crunch fins a tornar-se a convertir en una petita massa que concentri tota la matèria i l’energia existents.

La Terra té forma de geoide o esfera imperfecta. Tal com es veu en la imatge el perímetre polar de la Terra és menor que el perímetre equatorial.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Obtenir informació d’una imatge El sistema solar

(1) En milions de quilòmetres (2) en quilòmetres (3) en dies terrestres

1. Escriu el nom del planeta del sistema solar més gran i el del més petit:

2. A quina distància de la Terra està el planeta més llunyà? I el més proper?

Obtenir informació del text

3. Explica el procés de formació de l’univers:

4. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

a) La Terra no és l’únic planeta del sistema solar on hi ha aigua en estat líquid a la superfície permanentment.

b) La temperatura del nostre planeta és moderada.

c) L’atmosfera terrestre està formada per gasos nocius per a la vida.

5. Completa els espais buits de les frases següents:

a) La Via Làctia és una i està composta per  , satèl·lits, asteroides, cometes i

b) La Terra forma part del  , que comprèn el i planetes.

c) La és l’únic de la Terra.

SOL Mercuri Venus Terra Mart Júpiter Saturn Urà Neptú

2. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA LA ROTACIÓ

2.1. El moviment de rotació

L’univers està en continu moviment. La Terra també es mou contínuament. Fa dos moviments: el de rotació i el de translació

El moviment de rotació és el gir de la Terra sobre si mateixa, al voltant d’un eix imaginari els extrems del qual són els pols. Aquest moviment tarda a completar-se un dia solar, és a dir, una mica menys de 24 hores (23 hores, 56 minuts i 4,091 segons).

2.2 Conseqüències de la rotació terrestre

El moviment de rotació de la Terra té tres conseqüències:

• La successió del dia i de la nit. A causa de la rotació, a tots els llocs de la Terra se succeeixen regularment el dia i la nit. És de dia quan la llum solar il·lumina i escalfa la nostra meitat de la superfície terrestre. Quan això no passa, és de nit.

• El moviment del Sol a l’horitzó. El moviment de rotació es fa d’oest a est; per això veiem aparèixer la llum del dia i el sol per l’est (fer-se de dia) i els veiem desaparèixer per l’oest (vespre).

• L’existència de diferents hores. El coneixement científic de la rotació ens permet dividir el dia solar en 24 hores, dividir la Terra en 24 franges imaginàries d’una hora, anomenades fusos horaris, i mesurar el temps.

Per establir l’hora d’un lloc, es pren com a referència el fus on es localitza el meridià 0˚ o de Greenwich, una localitat propera a Londres (Regne Unit). A partir d’aquest, el rellotge s’avança una hora per cada fus cap a l’est i s’endarrereix una hora per cada fus cap a l’oest.

El moviment del Sol. Els punts cardinals i l’orientació

Els punts cardinals ens permeten orientar-nos. Per fer-ho, hem de col·locar els braços en creu i assenyalar amb el braç dret l’orient o lloc per on surt el sol al matí.

Plantejar-se preguntes

1. Creus que hi hauria vida a la Terra si aquesta no girés sobre si mateixa? Argumenta la teva resposta.

Analitzar fenòmens físics

Les hores. Fusos horaris i mesura del temps

2. En quina direcció aparent té lloc el moviment del Sol a l’horitzó?

Orientar-se en l’espai

3. Esbrina cap on està orientada la cuina de casa teva.

5.

Zones en què es resten hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich –1/+1

Zona amb hora de Greenwich

Zones que resten 1/2 hora a la del seu fus horari

Zones en què se sumen hores per cada fus que ens desplacem des de Greenwich

Límit de zona horària Línia de canvi de data internacional Nombre d’hores que es resten o se sumen des del fus de Greenwich per saber l’hora local

Zones que sumen 1/2 hora a la del seu fus horari

4. Si ara fossin les 12 h a Catalunya i agafessis un vol cap a Nova York que durés 10 h, a quina hora d’allà arribaries a la ciutat nord-americana? Per què?

Imagina que tens una amiga a Tòquio, Japó. Penses que seria una bona idea trucar-li a les quatre de la tarda hora nostra? Raona la teva resposta.

3. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA (II). LA TRANSLACIÓ

3.1. El moviment de translació

El moviment de translació és el gir de la Terra al voltant del Sol en direcció oest-est i triga a completar-se 365 dies i 6 hores, és a dir, un any solar. Com que cada any té 365 dies, les 6 hores sobrants s’acumulen i, cada 4 anys, hi ha un any de traspàs en què s’afegeix un dia al mes de febrer.

Durant la translació, la Terra descriu una trajectòria el·líptica, ano menada òrbita i recorre una distància aproximada de 930 milions de quilòmetres a 106.000 km/h.

3.2 Les conseqüències de la translació. Les estacions

La inclinació de l’eix de la Terra provoca que, durant la translació, cada hemisferi es trobi en posicions diferents respecte del Sol i s’escalfi més o menys.

Aquest fet provoca l’existència de diferents estacions: estiu, hivern, primavera i tardor.

Així, quan un hemisferi (nord o sud) està més inclinat cap al Sol, s’escalfa més i és estiu; quan es troba menys inclinat cap al Sol, s’escalfa menys i és hivern, i quan no està ni gaire ni poc inclinat, és primavera o tardor

3.3 Altres conseqüències de la translació

El moviment de translació té, a més, altres conseqüències:

• La diferent durada del dia i de la nit a les diferents zones de la Terra. La variació es deu a la posició respecte de l’eix terrestre del cercle d’il·luminació, o línia que separa el dia i la nit.

– En els equinoccis de primavera i de tardor, el cercle d’il·luminació coincideix amb l’eix terrestre, i el dia i la nit duren igual a tota la Terra.

– En els solsticis d’estiu i d’hivern, passa el contrari, la línia d’illuminació s’avança o es retarda respecte de l’eix, i el dia i la nit tenen diferent durada en cada hemisferi.

• L’existència de zones tèrmiques. A causa de la inclinació de l’eix terrestre, la incidència dels rajos de sol sobre cada zona de la Terra va variant.

– A la zona càlida, els rajos incideixen sobre la Terra perpendicularment, per la qual cosa les temperatures són sempre càlides.

– A les zones temperades, els rajos incideixen sobre la Terra inclinats; per això les temperatures són moderades.

– I a les zones fredes, els rajos incideixen sobre la Terra molt inclinats, per la qual cosa les temperatures són sempre molt fredes.

Solsticis i equinoccis

l’equador. Per això, el dia i la nit duren igual als dos hemisferis.

En els solsticis, els rajos solars cauen perpendiculars en un dels tròpics, en aquest cas, en el de Càncer. Com a conseqüència, el dia dura més a l’hemisferi nord i menys a l’hemisferi sud.

Existència de zones tèrmiques

A la zona temperada els rajos del Sol incideixen més obliquament. L’escalfor es reparteix sobre una superfície més gran i escalfen menys.

A la zona càlida els rajos del Sol incideixen més perpendicularment. L’escalfor es reparteix sobre una superfície més petita i escalfen més. Pol

Cerclepolaràrtic

TròpicdeCàncer

Equador

TròpicdeCapricorn

Cerclepolarantàrtic

Zona freda del nord

Zona temperada del nord

Zona càlida o intertropical

Zona temperada del sud Pol

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Usar elements matemàtics

1. Calcula a quants quilòmetres per segon viatja la Terra quan fa el moviment de translació i quants quilòmetres recorre al dia.

Analitzar fenòmens físics

2. Per què a l’hemisferi nord fa més calor durant el solstici d’estiu?

Interpretar una imatge

3. Observa la il·lustració i escriu en els espais en blanc la paraula solstici o equinocci segons correspongui:

Deduir informació

4. Escriu quines són les zones tèrmiques de la Terra:

Utilitzar les TIC

5. Cerca a internet informació sobre qui va ser Hipàtia d’Alexandria i explica-ho breument:

4. LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI TERRESTRE

4.1. Els mapes i els seus elements

Els geògrafs representen l’espai geogràfic per mitjà de mapes. Un mapa és una representació simplificada de la superfície esfèrica de la Terra, o d’una part d’aquesta, sobre un pla.

4.2 La xarxa geogràfica

Per localitzar qualsevol punt de la superfície terrestre sobre un mapa, cal disposar d’una xarxa geogràfica, és a dir, un sistema de coordenades format per dos tipus de línies imaginàries:

• Els paral·lels, que són cercles perpendiculars a l’eix de rotació terrestre. El principal, o paral·lel 0°, és l’equador, que divideix la Terra en dues meitats o hemisferis, el nord i el sud. Altres parallels importants són els tròpics de Càncer i de Capricorn i els cercles polars àrtic i antàrtic.

• Els meridians, que són semicercles que van de pol a pol. El principal, o meridià 0°, és el que passa per Greenwich, a prop de Londres.

Gràcies a aquesta xarxa geogràfica, pot localitzar-se qualsevol punt sobre un mapa si se’n coneixen la latitud i la longitud mesurades en graus. La latitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra fins a l’equador. Pot ser nord o sud. La longitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià 0°, o de Greenwich. Pot ser est o oest.

4.3 El sistema de projecció, l’escala i els signes convencionals

Per fer un mapa, cal tenir en compte tres elements:

• El sistema de projecció, que és el mètode que permet representar la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla.

• L’escala, que és la relació que hi ha entre una distància mesurada sobre el mapa i la corresponent distància mesurada sobre el terreny. Les escales més habituals són la gràfica i la numèrica.

• Els signes convencionals, que són colors, signes o símbols utilitzats per representar la realitat de manera simplificada. El seu significat s’explica en la llegenda del mapa.

Latitud i longitud

La llegenda

Xarxa viària

Autopistes i autovies

Autopistes i autovies en construcció

Carretera

Carretera en construcció

Aeroports

Internacionals

Nacionals

Aeròdroms

SABIES QUE…?

Sabies que fins a l’any 1884 no hi va haver un únic meridià de referència per determinar la longitud i cada país escollia el seu? En el cas d’Espanya, el que passava per Madrid. Des d’aquesta data es va adoptar universalment com a meridià 0° el que travessava l’Observatori Reial de Greenwich, localitat propera a Londres, d’on prové el seu nom.

Treballar amb mapes

1. Observa el mapa que acompanya la projecció cilíndrica d’aquesta pàgina i contesta les preguntes següents:

a) Quins paral·lels hi ha representats?

b) Quin és el meridià principal que hi apareix?

c) Quin paral·lel hi ha en la latitud 20°?

2. Amb l'ajut d'un atles o dels mapes corresponents del final del llibre, calcula la latitud i la longitud de Lisboa, Moscou i Girona.

Interpretar escales

L’escala gràfica

Consisteix en una línia recta, dividida en segments. A sobre s’indica la distància real a la qual equival la totalitat de l’escala o cada una de les seves parts, la qual cosa permet fer conversions directament.

3. Què significa una escala 1:5.000?

Comprendre el text

4. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F):

L’escala numèrica

Indica la relació entre una unitat del mapa i la realitat. Per exemple, l’escala 1:6.750.000 indica que 1 cm mesurat en el mapa equival a 6.750.000 cm reals, és a dir, a 67,5 km.

Escala 1:6.750.000

a) El sistema de projecció és el mètode que permet representar la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla.

b) Els meridians són cercles perpendiculars a l’eix de la rotació terrestre.

c) La latitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià 0°.

d) El tròpic de Càncer és un meridià.

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

1. Relaciona cada definició amb el concepte geogràfic:

DEFINICIONS:

a) Sistema planetari del qual forma part la Terra.

b) Galàxia on es troba la Terra.

c) Capa gasosa que embolcalla la Terra.

d) Agrupació d’astres a l’univers.

CONCEPTES:

1) Atmosfera 2) Sistema solar

3) Via Làctia 4) Galàxia

2. Escriu si les característiques següents corresponen als paral·lels o als meridians:

a) Són cercles perpendiculars a l’eix terrestre.

b) El principal passa per Greenwich.

c) El principal és l’equador.

d) Són semicercles que van de pol a pol.

e) Es disposen cap al nord i cap al sud de l’equador.

f) Es numeren cap a l’est i cap a l’oest.

3. Digues a quines dues capitals europees corresponen les coordenades geogràfiques següents:

a) 48,8° latitud nord i 2,3° longitud est.

b) 55,7° latitud nord i 37,6° longitud est.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

Els moviments de la Terra

La Terra està en continu moviment. Gira, juntament amb la resta de planetes i cossos del sistema solar, al voltant del centre de la nostra galàxia. Tanmateix, aquest moviment afecta poc la nostra vida quotidiana.

Més important per a nosaltres és el moviment que fa al voltant del Sol, ja que determina l’any i el canvi d’estacions. I, més important encara, és la rotació de la Terra al voltant del seu eix, que provoca el dia i la nit, determina els nostres horaris i, en definitiva, forma part de les nostres vides.

Font: https://www.astronomia.com

1. Quins paral·lels fonamentals hi ha dibuixats en la il·lustració?

Eix terrestre

2. A quin moment de l’any o a quina estació de l’any es produeix la situació representada en la imatge? Raona la teva resposta.

b) A quin hemisferi cauen els rajos del sol perpendiculars i a quin ho fan inclinats?

3. En l’estació de l’any anomenada en l’activitat anterior…

a) Què dura més a l’hemisferi nord, el dia o la nit?

4. Fes servir els arguments del text superior i explica breument per què el moviment de la Terra és important en les nostres vides:

ORGANITZEM UNA CURSA D’ORIENTACIÓ PEL MEDI AMBIENT

Una cursa d’orientació és una activitat esportiva contrarellotge que no té un itinerari prefixat, però en què les persones participants han de passar per un seguit de controls assenyalats en un mapa. Per guiar-se, a més del mapa, disposen d’una brúixola. Es tracta, doncs, d’una manera excel·lent de posar en pràctica alguns dels continguts que hem estudiat durant el primer trimestre, en concret: l’orientació, la lectura de mapes topogràfics i la cura del medi.

L’objectiu d’aquesta situació d’aprenentatge és que dissenyeu i, si és possible, organitzeu una cursa d’orientació amb un valor afegit: les persones participants, a més de completar el recorregut en el menor temps possible, hauran de recollir els residus que trobin al llarg de la prova.

QUÈ HEM DE FER?

1. Triar el lloc. Una prova d’aquesta mena es pot disputar enmig d’un bosc, però també en molts altres espais: en una platja, en un parc o un jardí, en una plaça, al pati de l’escola… Haureu de seleccionar el millor emplaçament per dur-la a terme segons les característiques i la ubicació del vostre centre educatiu.

2. Dissenyar el recorregut. El traçat és un dels elements més importants de les curses d’orientació. Ha d’estar ben pensat i adaptat a les capacitats de les persones que hi prendran part, i ha d’evitar malmetre l’entorn natural on es desenvolupa.

3. Planificar l’activitat. Heu de preveure l’elaboració dels mapes, l’establiment dels controls i la manera de validar-los, l’avituallament, el control del temps, la recollida i la gestió dels residus, els permisos municipals si la feu en un lloc públic…

4. Fer-la conèixer. Per tal que la cursa tingui èxit, cal que hi participin el màxim de persones possible. Per atraure-les, us proposem una campanya basada en dos eixos:

a) Un cartell per fer-ne còpies i penjar-les al vostre centre escolar.

b) Un vídeo promocional breu per difondre’l per TikTok.

Es tracta de desenvolupar una situació d’aprenentatge en grups de cinc o sis alumnes. Les tasques que haureu d’implementar són les següents:

1. Disseny

Per començar us heu de documentar per saber com funcionen i com s’organitzen aquesta mena de proves. Després, cal que trieu un emplaçament i que l’estudieu i el proveu per decidir on posareu les fites de control i com es desenvoluparà la prova. A l’espai personal del web www.barcanova.cat trobareu enllaços amb consells i indicacions per fer un bon recorregut.

2. Materials

• Cal que elaboreu el mapa topogràfic del vostre recorregut amb les indicacions necessàries. En el lloc web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es poden descarregar mapes del país que us ajudaran en aquesta tasca. També podeu utilitzar l’aplicació Google Maps.

• Cal que feu una fitxa de descripció dels punts de control per facilitar que les persones participants els localitzin.

• Heu d’establir físicament aquests punts de control: confeccioneu unes banderoles de roba o cartró de colors blanc i taronja i preveieu la manera de fixar-les al terreny (corda, bastons de fusta…).

• Necessitareu un sistema per mesurar el temps de les persones participants.

• També us caldran contenidors diferents (plàstic, paper, vidre i rebuig) per al residus. Les persones participants, a més de la brúixola, hauran de dur guants de treball i alguna bossa o motxilla per als residus que recullin.

3. Promoció

• Heu de dissenyar un cartell atractiu perquè tothom conegui la vostra prova. Hi ha de sortir de manera ben clara quin dia i on se celebra i ha d’explicar que, a més dels aspectes lúdic i esportiu, també té una motivació de protecció del medi ambient. Cal revisar-lo bé per tal que no contingui errades.

• Les xarxes socials són actualment un mitjà imprescindible per arribar als públic jove. Es per això que us demanem que enregistreu un vídeo breu de presentació de la cursa destinat a TikTok. Prepareu un guió i procureu ser divertits i originals.

4. Reflexió

Finalment, us proposem que feu una valoració global i raonada de l’activitat. Escriviu un text breu en què reflexioneu sobre com ha anat i perquè us ha servit aquesta situació d’aprenentatge. Un cop hàgiu fet la reflexió individual, poseu-la en comú amb la resta de membres del grup i parleu-ne plegats.

matí al parc de la punts de control trobar segons l’ordre tant al mapa com intervals de 5 minuts. els membres de lloc poc visible i participant i l’ho-

els residus que carregar-los a la motpesar-los (cal prediferents contenidors vidre i rebuig). El triatge. persona guarecorregut i el tri-

menys temps tercera n’obresidus obtintercera n’obtindrà punts serà decla-

MODEL

LA CURSA

La prova se celebrarà un dissabte al matí al parc de la Devesa de la ciutat de Girona. Tindrà cinc punts de control que les persones participants hauran de trobar segons l’ordre establert per l’organització i que constaran tant al mapa com a la fitxa de descripció. Les persones participants sortiran en intervals de 5 minuts.

El control de cada un dels punts el faran els membres de l’organització, que hauran d’estar en un lloc poc visible i apuntar el número de dorsal de la persona participant i l’hora exacte en què toca la banderola. Les persones participants hauran de recollir els residus que trobin a terra (no a les papereres) i carregar-los a la motxilla. Quan arribin a la meta, hauran de pesar-los (cal preveure una bàscula) i separar-los en els diferents contenidors instal·lats per l’organització (plàstic, paper, vidre i rebuig). El temps no s’aturarà fins que hagin acabat el triatge.

S’establirà un doble barem per designar la persona guanyadora: el temps en què completi el recorregut i el triatge i la quantitat de brossa recollida:

- La persona que completi el recorregut en menys temps obtindrà 8 punts, la segona n’obtindrà 6, la tercera n’obtindrà 4 i la quarta n’obtindrà 2.

- La persona que reculli més quantitat de residus obtindrà 8 punts, la segona n’obtindrà 6, la tercera n’obtindrà 4 i la quarta n’obtindrà 2.

La persona participant que obtingui més punts serà declarada guanyadora.

EL CARTELL 1a Cursa d'orientació i neteja del parc de la Devesa

EL MAPA

Cada participant rebrà 2 minuts abans de la sortida un paper amb el mapa i la fitxa de descripció impresos.

LA FITXA DE DESCRIPCIÓ

Cada participant rebrà 2 minuts abans de la sortida un paper amb el mapa i la fitxa de descripció impresos.

1 11 tanca

2 22 roca

3 33 arbre got

4 44 arbre

5 55 cadira

EL VÍDEO PROMOCIONAL

A. Número del punt de control.

B. Codi del punt de control (ha d’estar apuntat a la banderola corresponent).

C. Element en què hi ha la fita.

D. Posició de la fita respecte de l’element.

E. Altres informacions.

Es tracta de fer un vídeo divertit, per a la plataforma TikTok. Busqueu una música de fons animada, assageu uns quants cops i enregistreu la peça amb la màxima espontaneïtat possible.

Per al cas del model que presentem, podeu fer el vídeo a casa, amb tots els membres del grup en pijama però amb bambes i un dorsal al pit, amb el guió següent:

1r membre del grup: Participa a la primera cursa de la Devesa!

2n membre del grup: Vine a la cursa del tres en u!

3r membre del grup: Fas esport!

4t membre del grup: Xales de valent!

5è membre del grup: Tens cura del medi ambient!

6è membre del grup: Dissabte 16 de desembre a les 10 de matí, a la zona de jocs infantils del parc de la Devesa!

La frase del 5è membre del grup es pot anar repetint al ritme de la música: Te-te-te-tens cura del medi ambient!

En l’espai personal del web

trobareu més instruccions, models i enllaços d’interès.

APÈNDIX

» VOCABULARI

» DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS

» MAPES

Acroteri. Element decoratiu que remata els vèrtexs d’un frontó o coberta. Es va utilitzar, per exemple, als temples grecs i romans.

Albufera. Llac costaner salat separat del mar per una llenca de sorra. L’albufera pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar. Al final, acaba omplint-se per les aportacions de sediments terrestres.

Amon-Ra. Déu principal de la religió egípcia sorgit en l’Imperi Nou de l’associació d’Amon, déu del vent de la ciutat de Tebes, amb Ra, déu del Sol de la ciutat d’Heliòpolis.

Aridesa. Insuficiència d’aigua a terra i en l’atmosfera. Es produeix quan la precipitació és inferior a l’evaporació. Per tant, l’aridesa augmenta per la disminució de les precipitacions i per l’augment de les temperatures.

Amplitud tèrmica anual. Diferència, en graus centígrads, entre la temperatura mitjana del mes més càlid de l’any i la del mes més fred.

Anticicló. Àrea de l’atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més alta que la pressió normal (1.016 mb en els mapes del temps). Habitualment produeix temps estable i sen se precipitacions.

Aqüífer. Formació geològica en què s’emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la per meabilitat, la porositat i la fissuració de la roca que l’acull.

Arc. Element estructural i de suport de forma corba, compost per peces o dovelles, que salva l’espai entre dos pilars o murs i permet cobrir una obertura de gran envergadura amb materials de dimensió reduïda.

Aristoi Paraula grega que significa ‘els millors’. Designava les famílies aristocràtiques que posseïen grans propietats i dirigien les polis oligàrquiques.

Asteroide. Astre petit i irregular que gira al voltant d’una estrella. El sistema solar té un cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter que podrien ser restes d’algun planeta desintegrat. Autosuficient. Terme aplicat a persones, grups o economies que es basten a si mateixos per satisfer les seves necessitats, sense haver de recórrer a intercanvis amb altres grups o persones.

Calamarsa. Precipitació en forma de boletes de gel. Es produeix quan, a causa del fred, les gotes de pluja dels núvols es transformen en vidres de gel i són arrossegades cap amunt per un corrent d’aire ascendent. L’elevació fa augmentar la mida dels cristalls de gel fins que el seu pes els obliga a caure. En la caiguda, una part dels cristalls es fonen i són elevats de nou. El procés –les boletes es van espessint en cada trajecte– es repeteix diverses vegades fins que acaben caient a la superfície terrestre.

Basament. En arquitectura, és la plataforma que sosté un edifici. En escultura, és l’element que suporta una estàtua a tall de pedestal.

Bescanvi. Intercanvi d’un producte per un altre, sense utilitzar cap moneda.

Cànon. En sentit general, es refereix a la norma que estableix com han de ser les relacions entre les diferents parts d’una obra per ser considerada clàssica i harmònica. En escultura, és la norma que estableix la proporció ideal de les diferents parts del cos humà. Per aconseguir l’esmentada proporció ideal, s’acudeix a un mòdul, o mesura convencional, que relaciona cada una de les parts del cos amb el tot.

Ceràmica cardial. Ceràmica decorada amb incisions fetes amb la vora dentada d’una closca de mol·lusc.

Ceràmica vidrada. Ceràmica en què l’argila es recobreix amb una capa d’esmalt que conté plom.

Cítara. Instrument musical de cordes metàl·liques.

Ciutat estat. Conjunt format per un nucli urbà i els territoris rurals del seu entorn, que té independència política i econòmica.

cálido Frente ocluido (es la unión de los frentes frío y cálido, lo que provoca que la borrasca se debilite y desaparezca)

ANÁLISIS EN SUPERFICIE Día 22-II-2000

Cometa. Astre format per un cos de gel i una o diverses cues gasoses, que brillen quan s’acosten al sol.

Corrent càlid del Golf. Corrent oceànic que duu aigua càlida des del Carib fins a les costes d’Europa Occidental a través de l’Atlàntic Nord.

Efecte d’hivernacle. Funció natural exercida pel vapor d’aigua i certs gasos atmosfèrics, com el diòxid de carboni i el metà. Consisteix a deixar passar gairebé tota la radiació solar i a absorbir part de la calor irradiada per la superfície terrestre; així s'evita un excessiu refredament de la Terra. En augmentar la proporció de gasos amb efecte d’hivernacle de l’atmosfera a causa de les emissions de certes activitats, com la producció energètica, la indústria i el transport, s’incrementa la quantitat de calor retinguda per l’atmosfera i es produeix un escalfament climàtic.

de la quantitat de diòxid de carboni, un dels principals gasos responsables de l’escalfament global de la Terra. Equinocci. Del llatí aequus (igual) i nox (nit). Moment de l’any en què els rajos de sol cauen perpendiculars en l’equador i el dia i la nit tenen la mateixa durada.

Delta. Acumulació dels sediments d’un riu a la seva desembocadura. Sovint, sobresurt de la línia de la costa.

Eix terrestre. Línia imaginària que travessa la Terra de pol a pol, entorn de la qual gira la terra.

Democràcia. Sistema de govern caracteritzat per la participació del poble en la presa de decisions, ja sigui de manera directa o bé a través de representants elegits per votació. A diferència de la democracia actual, la democràcia grega era directa, perquè qualsevol ciutadà podia expressar les seves idees en les reunions de l’Assemblea i votar les decisions per aclamació. Això va ser possible gràcies al fet que les polis tenien pocs ciutadans.

Dia solar. Període de temps transcorregut des que el Sol es troba en el punt més alt de l’horitzó fins que torna a trobar-se novament en aquest punt. La durada d’aquest període de temps és de 24 hores.

El·líptica. Figura en forma d’el·lipse que descriu la Terra quan gira al voltant del Sol. Aquesta el·lipse es desvia molt poc de la forma circular, per la qual cosa de vegades es considera que l’òrbita de la Terra és aproximadament circular. El Sol no es troba al centre, sinó en un focus de l’el·lipse, per la qual cosa la distància de la Terra al Sol quan duu a terme la translació no és sempre la mateixa.

Emissions de diòxid de carboni. Referides a l’atmosfera, són abocaments excessius d’alguns gasos nocius, entre els quals hi ha el CO2. La desforestació col·labora de dues maneres en aquestes emissions. En primer lloc, en els incendis es produeix CO2; en segon lloc, la destrucció dels boscos redueix la capacitat d’aquests per neutralitzar CO2. En efecte, la vegetació, a través de la fotosíntesi, absorbeix el CO2 i proporciona oxigen (una hectàrea de bosc tropical pot neutralitzar 10 tones de diòxid de carboni a l’any). Per tant, la disminució dels boscos suposa un augment

Escull coral·lí o escut de corall. Barrera submarina formada per la superposició d’esquelets de corall. Es forma als mars tropicals, ja que requereix que la temperatura de l’aigua del mar es mantingui entre 20 °C i 28 °C.

Esfinx. Figura mitològica que a l’antic Egipte solia tenir cos de lleó i cap humà, de xai o de falcó. Era el símbol de la reialesa, a la qual s’atribuïa la força i el poder del lleó, i de la vida després de la mort, per la qual cosa apareix en moltes tombes.

Esmalt. Obra realitzada sobre una base de metall o de ceràmica a partir de pasta obtinguda de fondre pols de vidre a temperatures entre 750 °C i 850 °C. La pasta s’endureix en refredar-se i forma una capa suau i vidrada. L’esmalt pot aplicar-se sobre la base en fred o en calent.

Estrella. Astre amb energia, calor i llum propis.

Estret. Pas natural de poca amplària, situat entre dues terres, que permet la comunicació entre dos oceans o mars. Per exemple, l’estret de Gibraltar, entre Àfrica i Europa, el qual permet comunicar l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània.

F

Filip de Macedònia. Rei de la regió de Macedònia (382-336 aC) que va organitzar un exèrcit nombrós, fort i disciplinat, amb el qual va conquerir les polis gregues i els va imposar la seva hegemonia. El va succeir el seu fill: Alexandre el Gran.

Fossa tectònica. Depressió estreta i allargada formada per l’enfonsament d’un bloc de l’escorça terrestre.

Guerra de guerrilles. Tipus de lluita en la qual no es presenta cap batalla directa a l’enemic. Consisteix en atacs ràpids fets de sorpresa, basats en el coneixement del terreny.

H

Hegemonia. Supremacia d’un territori sobre els altres.

Hèl·lade. Nom donat pels antics grecs al territori que habitaven. En aquell moment comprenia la península Balcànica, les illes gregues de les mars Egea i Jònica i les costes de l’Àsia Menor.

Heretgia. Doctrina o creença religiosa contrària a la doctrina oficial de l’Església catòlica.

Hispània. Denominació donada a la península Ibèrica pels fenicis i després utilitzada pels romans.

I

Imperi. Estat que estén el seu domini sobre altres estats, normalment per la força de les armes.

del Sol i de la Lluna, i la força centrífuga originada per la rotació terrestre. El moment de més altura del nivell de l’aigua es diu plenamar i el de menys altura, baixamar.

Fresc. Tècnica de pintura mural que utilitza morter de calç, pigments i aigua. En l’antiguitat va ser molt utilitzat. És el cas d’Egipte, de Grècia, de Roma i dels primitius cristians.

G

Guaret. Tècnica agrària que consisteix a deixar descansar part de la terra –deixar-la sense conrear–, durant un o més anys, perquè recuperi la fertilitat que va perdent quan es treballa de manera continuada.

Lliga de Delos. Aliança entre polis gregues establerta l’any 478 aC i encapçalada per Atenes. Els seus membres pagaven quotes anuals per mantenir un tresor, guardat a l’illa de Delos, que s’utilitzaria en cas d’un atac persa.

M

Magna Grècia. Nom antic dels territoris grecs situats al sud de la península Itàlica i Sicília.

Marea. Ascens i descens diari del nivell del mar. Es deu a dues forces que actuen en direccions oposades sobre l’aigua: l’atracció gravitatòria

Maresma. Plana de fang que es forma a les costes baixes i sorrenques a partir dels sediments aportats pels rius i pel mar, que les cobreix en plenamar i les deixa al descobert en baixamar.

Muntanya jove. Elevació del terreny formada en l’última orogènesi de la Terra, succeïda en el període Terciari, fa uns 55 milions d’anys.

 N

Neu. Precipitació sòlida que es forma quan la temperatura de l’aire és inferior a 0 °C. Llavors, el vapor d’aigua es gela i forma petits cristalls de gel, els quals, en unir-se, formen els flocs de neu.

Núbia. Territori situat a l’extrem de l’antic Egipte. En l’antiguitat era conegut com a Kush. Actualment, es troba repartit entre Egipte i el Sudan.

Obres hidràuliques. Construccions destinades a regular els recursos hídrics (embassaments, canalitzacions, desguassos, etc.).

Rascadora. Estri prehistòric amb una o diverses vores tallants, que va poder ser utilitzat per raspar o per tallar.

Pèricles. Polític atenès que va viure entre els anys 495 i 429 aC. Va ser elegit quinze vegades cap del partit demòcrata i va governar la ciutat d’Atenes durant 31 anys. El segle v aC es coneix, en la història de Grècia, com el segle de Pèricles.

Plana al·luvial. Zona plana als marges dels rius, formada pels sediments fluvials.

Pluja àcida. Precipitació que té un grau d’acidesa superior al normal. Es produeix quan certes substàncies, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen despresos per certes indústries i instal·lacions energètiques, es barregen amb el vapor d’aigua i cauen a la superfície terrestre. Ocasiona danys en la vegetació, les aigües, el terra i els edificis.

Rústica. Pròpia de les persones o de les coses del camp.

Shaduf Paraula àrab per designar la palanca. Va ser un artefacte utilitzat pels antics egipcis per elevar l’aigua des d’un canal o un riu i regar les terres situades a un nivell més alt. Consta d’una o dues barres verticals que en subjecten una altra d’horitzontal que té un dels dos extrems molt més llarg. En l’extrem llarg s’hi col·loca una corda lligada a un recipient, de pell o de fusta i en l’extrem curt, un contrapès. Per treure aigua, l’extrem llarg amb el recipient s’empeny cap al riu o canal i se submergeix en l’aigua fins a omplir el recipient. Llavors es deixa anar, i el contrapès el fa pujar amb una lleugera empenta.

Satèl·lit. Astre sense llum pròpia que gira entorn d’un planeta.

Serra. Cada una de les muntanyes que formen part d’una serralada. Serralada. Successió de muntanyes alineades que estan enllaçades les unes amb les altres.

Solstici. Del llatí sol (sol) i status, participi de stare (estar dret, aguantar-se). Moment de l’any en què els rajos de sol cauen perpendiculars en un dels tròpics i la desigualtat entre el dia i la nit és màxima en cada hemisferi.

 U

Pobles germànics. Habitants dels territoris situats a l’altre costat de les fronteres romanes dels rius Rin i Danubi. Els romans els van anomenar, despectivament, bàrbars, terme grec que significa ‘estrangers’. El terme el van utilitzar també en el sentit de ‘poc civilitzats’, a causa dels seus primitius modes de vida.

Les set meravelles del món antic. Set obres d’art que els grecs del període hel·lenístic consideraven dignes de ser visitades per la seva bellesa i la seva grandiositat. Són les següents: la gran piràmide de Gizeh, els jardins penjants de Babilònia, el temple d’Àrtemis a Efes, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el mausoleu d’Halicarnàs, el Colós de Rodes i el far d’Alexandria.

Unesco. Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.

 V

Volta. Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, etc. Els elements de la volta es recolzen mútuament i exerceixen una pressió cap a l’exterior que és suportada pels murs i les columnes.

Acroteri

Element decoratiu col·locat als vèrtexs d’un frontó o d’una coberta. Es va utilitzar, per exemple, en els temples grecs i romans.

Arc

Element estructural i de suport de forma corba, compost per peces o dovelles, que salva l’espai entre dos pilars o murs i permet cobrir envans de gran envergadura amb materials de dimensió reduïda.

Alguns tipus d’arc

Arquitectura

Semicircular. És característic, sobretot a Roma, de l’arquitectura romànica, de l’arquitectura renaixentista

Art i tècnica de dissenyar edificis; és a dir, construccions destinades a qualsevol activitat humana. Els edificis més importants han estat, al llarg de la història, les cases, els temples, els palaus i els edificis d’espectacles (teatre, amfiteatre, circ, etc.).

Tots els edificis consten d’elements sustentadors (mur i suports, com la columna, el pilar o la pilastra), elements sustentats (arcs, voltes, cúpules, etc.) i elements decoratius (motllures, acroteris, etc.).

També hi ha elements de transició entre els sustentadors i els sustentats; és el cas de les trompes i de les petxines.

es prolonga per

i del neoclassicisme.

De mig punt

D’origen romà, a les basíliques paleocristianes separava la nau principal de l’absis.

Triomfal

La corba

sota del semicercle. Va ser usat per visigots i musulmans.

Ferradura

3. Coberta

2. Frontó

1. Acroteri

Temple romà, Maison Carrée (Nimes).

Mur

Suport: columnes

Coberta

En arquitectura, és la plataforma que sosté un edifici. En escultura, és l’element que suporta una estàtua a tall de pedestal.

Arquitectura Escultura

Basament Volta Cànon

Sostre o coberta corba d’un edifici. Sol generar-se per la prolongació d’un arc al llarg d’un eix; per això, les voltes reben, generalment, el nom d’arc generador.

Alguns tipus de voltes

De mig canó

D’aresta

S’origina pel moviment d’un arc de mig punt sobre dos murs paral·lels.

Es forma per la intersecció de dues voltes de canó. Té quatre arestes sortints.

En sentit general, es refereix a la norma que estableix com han de ser les relacions entre les diferents parts d’una obra per ser considerada clàssica i harmònica. En escultura, és la norma que estableix la proporció ideal de les diferents parts del cos humà. Per aconseguir l’esmentada proporció ideal, s’acudeix a un mòdul, o mesura convencional, que relaciona cada una de les parts del cos amb el tot.

Cànons escultòrics

Egipci

Grec. Policlet

Grec. Lísip

Pren les dimensions del puny com a mòdul, i estableix la proporció ideal del cos humà, de manera que els cossos feien, d’alçada, 18 vegades la mida del puny, distribuïda proporcionalment en diferents parts del cos: 2 per a la cara, 10 des de les espatlles fins als genolls i 6 des dels genolls fins als peus.

Al segle v aC, l’escultor Policlet va establir en el Dorífor l’anomenat cànon dels set caps. Aquest cànon es va convertir en el mòdul que calia seguir per aconseguir un cos ben proporcionat.

Al segle iv aC, l’escultor Lísip va proposar, en l’Apoxiòmenos, un nou cànon, que va establir en 8 caps. D’aquesta manera, la figura humana perfecta era més esvelta.

Capitell

Part superior d’una columna, pilar o pilastra sobre la qual es recolza la part inferior de la coberta de l’edifici o l’arrencada d’un arc. De capitells, n’hi ha una gran varietat, segons les èpoques.

Tipus de columnes

Ceràmica

Art de fabricar objectes amb argila. També s’anomenen així els objectes creats amb aquest art.

Cardial

Ceràmica decorada amb incisions fetes amb la vora dentada d’una closca de mol·lusc.

Columna

Ceràmica vidrada

Ceràmica en què l’argila es recobreix amb una capa d’esmalt que conté plom. Quan s’escalfa al forn a 750 ˚C, el plom es fusiona amb l’argila i tota la superfície queda recoberta per una pel·lícula vidriosa transparent. Pot pintar-se si s’afegeixen altres òxids a la fusió.

Element arquitectònic vertical i allargat la secció del qual sol ser circular. Generalment, acostuma a suportar el pes de l’estructura d’un edifici, encara que també s’utilitza amb finalitats decoratives.

Elements

Capitell

Exempta

Tipus de columnes

Cariàtide Adossada

Fust

Base

Egipci Dòric Jònic Corinti Toscà

Coberta

Tancament superior d’un edifici que el protegeix dels fenòmens atmosfèrics. En realitat, és la part exterior de la sostrada, o conjunt d’elements que componen la part superior de l’edifici. Aquesta part de la sostrada s’anomena sostre.

Tipus de cobertes Arquitravada

A dos vessants

Sistema d’ensostrar un edifici utilitzant dos vessants inclinats que parteixen d’una biga central, anomenada carener, situada a l’eix. També és coneguda com a coberta a dues aigües o de gablet.

Cúpula

És una coberta feta amb elements sostinguts horitzontals, com l’arquitrau o la llinda, i elements sustentadors verticals, com murs, pilars o columnes. Es coneix també com a plana

Voltada

Sistema d’ensostrar un edifici utilitzant una volta o coberta corba (vegeu volta i els seus tipus). Pot estar feta amb carreus de pedra o amb maó. En tots dos casos, cal utilitzar una cintra o armadura provisional de fusta.

Volta semiesfèrica. S’utilitza per cobrir una superfície rodona, quadrada, poligonal o el·líptica. El pas del quadrat al cercle es fa per mitjà de petxines o de trompes.

Petxines

Trompes

Llinda

Llinda

Columna Pilar

Les petxines són triangles esfèrics on es troben la base circular de la cúpula i un espai inferior quadrat.

Les trompes són elements cònics que permeten passar de la planta quadrada a l’octogonal o a la circular.

1. Petxina

1. Trompa

Escultura

Art de modelar, tallar i esculpir persones, animals o objectes en les tres dimensions de l’espai. Hi ha dos tipus fonamentals d’escultures:

– L’escultura exempta, o de ple volum, que permet, a l’espectador, desplaçar-se al voltant d’aquesta; per tant, es pot contemplar des de diversos punts de vista.

– El relleu, que és una escultura que no es recolza sobre si mateixa, sinó que ressalta sobre el material amb què està executada; normalment, sol ser una superfície més o menys plana. Quan l’escultura o el relleu estan vinculats a l’arquitectura, reben el nom d’escultura i relleu arquitectònic, respectivament.

Tipus d’escultures exemptes

Escultura que inclou fins a la meitat superior del cos. Va ser molt utilitzada en la civilització romana.

Escultura en què la persona representada es troba en actitud d’orar. Pot estar dreta o agenollada.

Escultura en què el personatge està assegut. Va ser molt utilitzada a l’antic Egipte i a Mesopotàmia.

Escultura en què el personatge està ajagut. Normalment, es col·loca sobre un sepulcre o una tomba.

Escultura en què es representen diversos personatges. Sol ser més dinàmica que les individuals.

Escultura en què només s’observa el tronc del cos humà, sense considerar ni el cap, ni els braços ni les cames.

Denominació específica utilitzada, de vegades, per referir-se a les escultures femenines.

Tipus de relleus

Denominació utilitzada per anomenar els monuments commemoratius en forma de monòlit.

El relleu sobresurt de la superfície plana més de la meitat.

El relleu sobresurt de la superfície plana menys de la meitat.

El relleu està enfonsat en el material, per la qual cosa no sobresurt de la superfície.

Bust

Orant

Sedent

Jacent

Grup escultòric

Tors

Dama

Estela

Alt relleu

Baix relleu

Relleu enfonsat

Materials

Matèria primera amb què està feta una obra arquitectònica, escultòrica o pictòrica.

Exemples de materials constructius

Tova

Maó

Carreu

Marbre

Ciment

Peça de construcció feta amb fang barrejat amb palla i assecat al sol. Acostuma a tenir forma rectangular.

Peça de construcció feta amb fang cuit a altes temperatures. Sol presentar forma rectangular.

Exemples de materials escultòrics

Pedra treballada que forma part d’un mur o suport continu. En general, té forma de paral·lelepípede.

Roca compacta formada per pedres calcàries. Per tal que la seva aparença sigui més vistosa, sol polir-se.

Barreja de calç, pedres i sorra que s’endureix amb l’aigua. És un invent romà.

Exemples pictòrics. El fresc

El fresc és una tècnica de pintura mural que utilitza pigments i aigua de calç. Els materials s’apliquen sobre una paret emblanquinada amb estuc (guix i cola) mentre aquest encara és humit. En l’antiguitat va ser molt utilitzat. És el cas d’Egipte, de Grècia, de Roma i dels primitius cristians.

Pedra calcària. Banya de ren. Bronze. Fusta. Marbre.

Fresc egipci. Fresc grec. Fresc paleocristià.

Pintura

Art de representar persones, objectes o idees utilitzant pigments barrejats amb substàncies aglutinants. Els pigments són substàncies naturals en pols i aporten el color; els aglutinants, com ara cera, oli, tinta, etc., s’utilitzen per fixar els pigments. També rep el nom de «pintura» el suport pintat, que pot ser el mur, la taula, la tela, el paper, el terra, el papir o el pergamí. Alguns exemples de pintures

Pintura monocroma

Pintura policroma

Pintura mural

Papir

Mosaic

Pintura en la confecció de la qual s’utilitza un sol color.

Suport

Pintura en la confecció de la qual s’utilitzen diversos colors.

Pintura que s’executa utilitzant el mur com a suport.

Planta aquàtica molt comuna a Egipte. El seu nucli de fibra es va utilitzar com a suport per a textos jeroglífics i pintures.

Decoració formada per peces de colors (tessel·les), disposades sobre un fons de ciment. Com a suport, s’utilitza el mur o el terra.

És qualsevol peça que serveix de base a una altra. En arquitectura, els més usuals són la columna, el pilar, la pilastra i el mur; en escultura, el plint o pedestal i el basament i en pintura, la taula, el llenç, el paper, el vidre, el metall i la ceràmica.

Exemples de suports arquitectònics

Pilar Columna Pilastra

Mur de carreus regulars

Mur de carreus irregulars

Tema

Assumpte sobre el qual tracta una obra d’art escultòrica o pictòrica. Els temes més usuals al llarg de la història han estat aquests:

Mitològic

Representa, com a tema o assumpte, escenes o figures procedents de la mitologia.

Religiós Utilitza temes, escenes o figures procedents dels fets d’una religió.

Commemoratiu

Retrat

Nu

Es fa en memòria o record d’una persona o d’un esdeveniment, com un aniversari.

Escultura o pintura d’una persona (retrat individual) o d’algunes persones (retrat col·lectiu).

Representa persones desproveïdes de vestimenta, ja sigui totalment o parcialment.

Temple

Construcció religiosa dedicada al culte sagrat i a l’oració. Fins a l’època contemporània, moltes d’aquestes edificacions van ser les construccions més grans de la seva època.

Alguns tipus de temples

Basament

Egipci

Temple d’Horus (Edfú).

1. Esfinxs

5. Santuari

2. Piló

3. Hípetre

4. Sala hipòstila

Grec

Temple de la Concòrdia (Sicília).

Estàtua de la divinitat

Coberta a dues aigües

2. Cel·la (naos)

Frontó

Fris

Acroteri

Arquitrau

1. Pronaos (pòrtic)

Basílica paleocristiana

Planta circular

1. Pòrtic

2. Frontó

3. Cúpula Panteó d’Agripa (Roma).

Basílica de Santa Sabina (Roma).

Absis Nau central

Creuer Cos central Peus

NaucentralNaulateralNaulateral

4. Mur

OCEÀ ATLÀNTIC

De 2.000.000 a 5.000.000

De 500.000 a 1.000.000 hab.

De 100.000 a 500.000 hab.

Menys de 100.000 hab.

CAMERUN

GABON

CONGO

ANGOLA

NAMÍBIA

Entitats de població

Més de 5.000.000 hab.

De 2.000.000 a 5.000.000 hab.

D’1.000.000 a 2.000.000 hab.

De 500.000 a 1.000.000 hab.

De 100.000 a 500.000 hab.

De 50.000 a 100.000 hab.

Menys de 50.000 hab.

Capital d’estat SAN JOSÉ

Al continent americà s'han situat les capitals dels països i les ciutats amb una població de més d'un milió d'habitants.

OCEÀ ÀGLACIAL

I. Verges (RU)

SAINT CHRISTOPHER I NEVIS

SAINT JOHN’S

I. Verges (EUA) Guadalupe (FRANÇA)

Martinica (FRANÇA)

LUCIA

SAINT GEORGE’S

TròpicdeCàncer