NOVEL·LA LLUÍS LLORT
11
Essencialisme estilístic i conflictes universals L
legir literatura dita juvenil (o de qualsevol mena) que defuig la fórmula mecànica, que no pren els lectors per idiotes, que no es conforma oferint una bona història, que també s’esforça per narrar-la amb un estil elaborat, que enriqueix el lector i transcendeix, provoca un gran plaer. Tot això ho aconsegueix Maria Espluga a L’Aladern salvatge, una novella breu carregada de l’hipnotisme d’un film de Marc Recha, molt mineral, ancestral, simbòlica però no críptica, amb gust de llegenda d’una ruralitat profunda i feréstega, però també amb subtils ressons ètnics i, paradoxalment, tocant un tema com l’addicció (diguem-ne que a la droga, així, en genèric) d’un jove que s’ha de trobar a ell mateix per continuar vivint.
01.02.2013
precària dalt de la muntanya, des d’on contemplen la vall. Tot i això són feliços i es relacionen amb la gent d’un llogarret que funciona amb l’essencialisme del film Dogville, de Lars Von Trier. L’amistat, la crida de l’amor, la fraternitat, el domini, l’addicció i la recerca del camí existencial, són alguns dels temes de l’obra, trenada amb un vocabulari precís però mai exuberant, amb personatges que tenen els ulls amb la “lluentor oliosa del plomatge d’una garsa” i es mouen per un terreny en què “l’escalfor que puja de terra fa tremolar l’aire”.
L’apunt Maria Espluga va començar a il·lustrar contes quan tenia 19 anys i no ha deixat de fer-ho des de llavors. Desenes i desenes de llibres duen les seves il·lustracions. Però també té una altra passió, el teatre, i dissenya vestuari per a teatre infantil.
Il·lustradora centenària Maria Espluga (Barcelona, 1968) ha il·lustrat més de cent llibres des del 1987, però fa poc que escriu o, en tot cas, que ho fa públic. Aquesta és la seva segona novel·la i amb la primera, Antònia Purpurina, va ser finalista el 2010 del premi Barcanova. Ha valgut la pena l’espera o la maduració, perquè L’Aladern salvatge té aquell preciosisme d’una obra de culte com Helena o el mar del verano, de Julián Ayesta. Espluga ens narra escenes, d’un temps pretèrit sense concretar, de la vida de l’Aladern i la seva germana Dolina, orfes de mare i abandonats pel pare, que viuen en una construcció
L’ALADERN SALVATGE Maria Espluga Editorial: Barcanova (Barcelona, 2012) Pàgines: 90 Preu: 8,80 euros
La il·lustradora Maria Espluga ha publicat la seva segona novel·la. QUIM PUIG
Espluga, que evita ser moralista, aconsegueix una pirueta difícil: mostrar, amb un admirable gust estètic, la felicitat silvestre i bàsica d’uns nens (i això que cap circumstància sembla favorable, encara menys observat amb ulls actuals i urbans) prèvia als conflictes universals de l’adolescència. Una obra magnífica. ❋
La Guerra Civil, sense atributs
D
eixant establert que l’objectivitat és una –si no la– de les màximes aspiracions de la investigació històrica, haurem de convenir que en poques ocasions haurà estat tan estrictament respectada com en aquesta obra de Carles López Rovira, basada gairebé en una escrupolosa transcripció de notes. Mitjançant aquestes notes i la seva transcripció posterior, l’autor es proposa oferir una altra versió de “la qüestió que ha generat menys reflexions sobre la Guerra Civil: la mateixa guerra”. Més en concret, “la batalla sagnant” que s’esdevingué “en terres catalanes entre desembre del 1938 i febrer del 1939”: l’anomenada batalla de Catalunya,
normalment presentada pel bàndol vencedor gairebé com una passejada militar sense quasi oposició.
Només documents d’arxiu Per afrontar aquesta relectura de la batalla –que posa en dubte els components mítics vigents sobre aquesta tan crucial confrontació i n’estableix les bases fàctiques o reals– s’ha servit únicament de “documents d’arxiu, sense cap altra font escrita que no fossin els papers redactats durant els combats”.
LA CONQUESTA DE CATALUNYA Carles López Editorial: Base (Barcelona, 2012) Pàgines: 148 Preu: 17 euros
El resultat d’una tal decisió és un document d’una objectivitat gairebé incontrovertible, en què les dades i les enumeracions ocupen el lloc de les interpretacions, d’una precisió increïble, que segueix dia a dia, quasi passa a passa, els avenços i retrocessos de l’exèrcit franquista davant de “l’enemic”, terme emprat pels que escrivien les notes de campanya i que l’autor, a fi de respectarne la fidelitat, ha optat –encertadament, segons entenem nosaltres– per mantenir en referir-se a les forces republicanes. ❋
Llibres
HISTÒRIA XAVIER SERRAHIMA