MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

u A c I R I À M L I R A P I Ó C I C O A S EDUC , L A R U T A N MEDI

l a r ltu

L’AULA A C I G Ò L NOVES EINES EDUCATIVES PER AL CANVI METODO

MA TER IA

LS EDU PER CAT AL IUS ’ES COL AC OM PET ENC IA

IAL CICLE INIC • Llibre de l’alumne • Quaderns de projectes • Activitats PDI

CICLE mitjà • Llibre de coneixements • Dossier d’aprenentatge • Quadern de projectes • Activitats PDI

CICLE superior • Llibre de coneixements • Dossier d’aprenentatge • Activitats PDI • Activitats interactives

L

UE A Q L L U IA ’A C L N CA ET E I P G M LÒ O O C D T O N T E E M AM I Y V N N SE A C N E L ’ A D E A T T S C OJE S PO R E P R A UN DÓN Un projecte que s’adapta al desenvolupament de les competències bàsiques d’Educació Primària en base al marc europeu Horitzó 2020 i les proves PISA, tal com recull la LEC.

NOVES EINES EDUCATIVES PER FACILITAR EL PROCÉS D’APRENENTATGE COMPETENCIAL • Un nou projecte d’innovació pedagògica.

• Una proposta global per a tota l’Educació Primària.

• Un nou concepte en materials educatius.

• Cada cicle educatiu incorpora un model d’eines pedagògicament adequades a l’evolució madurativa dels alumnes.

• Una resposta que permet la transversalitat i connectivitat del coneixement, necessària per resoldre competencialment els processos d’ensenyament que demana la nostra societat.

Aquí trobaràs tota la informació del projecte: http://blogprimaria.barcanova.cat/

LA COMPETÈNCIA DE CONVIURE I HABITAR EL MÓN COM A OBJECTIU L’objectiu del nostre projecte per a l’àrea de Medi natural, social i cultural és proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.

Els continguts de l’àrea estan plantejats des d’un enfocament interdisciplinari i s’orienten a garantir, al llarg de tota l’etapa el desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció amb el món.

Els continguts de les diferents àrees estan relacionats i permeten que l’alumnat desenvolupi la capacitat d’enllaçar el coneixement del medi natural, social i cultural amb el de les altres àrees. La relació entre les diferents matèries curriculars facilita als infants el fet de poder resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana.

UN NOU CONCEPTE EN MATERIALS EDUCATIUS (Cicle Mitjà i Cicle Superior) Aprofitant la maduresa evolutiva dels alumnes d’aquests cicles, el projecte aprofundeix en l’ús d’eines més competencials i que permeten una major connectivitat dels coneixements:

Llibre de coneixements És la font d’informació bàsica per a l’alumne que garanteix, de manera ordenada i amb molts exemples i amb un llenguatge adequat a la seva edat, l’explicació de tots els continguts curriculars de l’àrea. No conté propostes d’activitats, facilitant així l’aplicació de la metodologia d’aprenentatge que l’escola consideri més oportuna.

Dossier d’aprenentatge És una proposta d’activitats en forma de quadern de treball, que té com a referència el Llibre de coneixements. Cada activitat té un sentit evolutiu respecte de l’anterior, conformant un veritable itinerari formatiu competencial, amb espais dedicats a la reflexió de l’alumne sobre el seu procés d’aprenentatge.

ACTIVITATS TRANSVERSALS La connectivitat competencial dels coneixements Una proposta d’activitats pensada per afavorir el coneixement des de diferents aspectes: naturals, artístics, culturals i socials.

Aquestes activitats, que faciliten el treball per projectes, estan relacionades amb les activitats que també trobareu en les àrees de Llengua catalana, Lengua castellana, Matemàtiques i Música.

PETITA HISTÒRIA DE DALÍ

TAÜLL

Acte de presentació de la recreació de

l’absis (8/3/2013)

L’ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE

SALVADOR DALÍ I DOMÈNECH VA NÉIXER A FIGUERES L’ANY 1904. DESPRÉS D’ESTAR-SE UNS DIES A CASA D’UNS AMICS DE LA FAMÍLIA, VA DESCOBRIR EN UNES PINTURES L’IMPRESSIONISME I EN VA QUEDAR FASCINAT.

L’ANY 1929, DALÍ VA CONÈIXER GALA, QUE VA SER EL SEU GRAN AMOR. ELLA VA SER FONT D’INSPIRACIÓ I MODEL PER A MOLTES DE LES SEVES OBRES. DALÍ EXPERIMENTAVA AMB ESTILS DIFERENTS. (DETALL DE GALATEA DE LES ESFERES, 1952)

164

DESPRÉS DE CONÈIXER EL GRAN PINTOR PABLO PICASSO I DESCOBRIR LA SEVA PINTURA, VA DECIDIR APROFUNDIR EN EL CUBISME.

DALÍ TAMBÉ ES VA DEDICAR A L’ESCULTURA I AL DISSENY DE JOIES AMB ESTIL SURREALISTA. DALÍ NO NOMÉS S’INTERESSAVA PER L’ART, SINÓ QUE, A MÉS, ERA UN GRAN AMANT DE LA CIÈNCIA.

(DETALL DE L’HUMANITÉ, 1923)

LES OBRES QUE PINTAVA DALÍ EREN BÀSICAMENT D’ESTIL SURREALISTA: RELLOTGES QUE ES FONEN,

SALVADOR DALÍ VA MORIR L’ANY 1989 A FIGUERES. ACTUALMENT PODEM VISITAR EL TEATRE MUSEU DALÍ (FIGUERES, ALT EMPORDÀ) O LA CASA MUSEU CASTELL GALA DALÍ (PÚBOL, BAIX EMPORDÀ).

ELEFANTS AMB POTES DE GIRAFA, TIGRES QUE SURTEN DE PEIXOS… (DETALL DE LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA , 1931)

DE L’ALTA A LA VALL DE BOÍ, A LA COMARCA RIBAGORÇA, HI HA UN CONJUNT D’EDIFICIS ERMITA ROMÀNICS DE VUIT ESGLÉSIES I UNA QUE L’ANY 2000 LA UNESCO VA DECLARAR

DALÍ TAMBÉ VA EXPERIMENTAR EN EL MÓN DEL CINEMA. AMB UN AMIC SEU, LUIS BUÑUEL, VAN FER UNA PEL·LÍCULA SURREALISTA TITULADA UN CHIEN ANDALOU.

L’ESGLÉSIA MÉS DESTACADA DEL CONJUNT DE TAÜLL, ROMÀNIC ÉS LA DE SANT CLIMENT QUE ES VA COMENÇAR A CONSTRUIR AL SEGLE XI.

EL AL COMENÇAMENT DEL SEGLE XX, CLIMENT PANTOCRÀTOR DE L’ESGLÉSIA DE SANT DE TAÜLL VA SER ARRANCAT I TRASLLADAT A BARCELONA PER GARANTIR-NE LA CONSERVACIÓ I EVITAR-NE EL ROBATORI.

PATRIMONI MUNDIAL.

Converseu sobr e el tema i cont esteu les pregunte s: • De les obre s que coneixeu de Dalí, quina trobeu més interessa nt?

• Creieu que en alguns dels quad res de Dalí hi ha reflectits aspe ctes relacionats amb la ciència?

• Diríeu que algun es de les obre s de Dalí i Miró s’assemblen o són molt diferents ?

LES ESGLÉSIES DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC DE LA VALL DE BOÍ SÓN D’ESTIL ROMÀNIC. ROBUSTES, SÓN CONSTRUCCIONS SENZILLES I AMB FINESTRES PETITES, ARCS APUNTATS I VOLTES DE CANÓ.

EN ELS ABSIS DE LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES ÉS A DIR, S’HI SOLIA PINTAR UN PANTOCRÀTOR, SENYOR DE LA REPRESENTACIÓ DE DÉU COM A DOMINA L’UNIVERS, QUE BENEEIX EL MÓN I SOBRE ALLÒ QUE ÉS TERRENAL.

CLIMENT EL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE SANT DE TAÜLL ÉS UNA TORRE DE SIS PISOS, A CADA AMB LA BASE QUADRADA I FINESTRES OBSERVAR PIS, DES DE LES QUALS ES PODEN

Investiga i contesta: • Actualment, saps d’algun lloc on s’estigui construint una església o un edifici de culte?

On? • Creus que les vistes des del campanar de Taüll han canviat gaire des que es va construi r l’església? Què és el que més ha canviat?

• Què s’hi fa actualment a l’església?

TOTS ELS VOLTANTS DE LA CONTRADA.

PROJECTE 2

PROJECTE 3 PROJECTE 3

BT00243801_U9_CM_2_Medi_LLIBRE.indd

DE ACTUALMENT ES POT VEURE L’ABSIS L’ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE TAÜLL A LA TAL COM ERA AL SEGLE XII, GRÀCIES PROJECCIÓ EN TRES DIMENSIONS DE LES PINTURES ORIGINALS.

165

112

113

PROJECTE 2 10/02/14 13:02

164 13/03/13 08:53

BT00243801_U9_CM_2_Medi_LLIBRE.indd

113 10/02/14 13:02 BT00266001_U6_CS5_Medi_LLIBRE.indd

165 13/03/13 08:54

BT00266001_U6_CS5_Medi_LLIBRE.indd

112

CONTINGUTS DIGITALS ACTIVITATS PER A PDI Les activitats interactives per a PDI estan integrades en el projecte i formen part dels materials de suport per al docent. Estan proposades en el Llibre de coneixements. Cada unitat del llibre consta de dues activitats diferents.

Accessible on-line.

REPOSITORI D’ACTIVITATS INTERACTIVES Es tracta d’un paquet d’activitats digitals per al professorat per tal que pugui dur a terme el treball individual de l’alumne a l’aula. (per a Cicle Superior). Accessible off-line.

NT E C O LD A R E SP C I G Ă’ G EDA P S O S R U REC

La Guia d’aula La Guia d’aula, que forma part de la Proposta didà ctica, Ês una eina que facilita l’organització i la planificació de la tasca docent a l’aula i que, per tant, esdevÊ un instrument ben útil en el treball del dia a dia a l’aula.

D’una manera prà ctica, visual i clara, podreu trobar-hi el segßent: • El desenvolupament de les unitats, amb la reproducció de les pà gines del llibre de l’alumne (en el Cicle Inicial) i del Dossier d’aprenentatge (en el Cicle Mitjà i en el Cicle Superior). • Tots els continguts que tenen connexió amb altres à rees, per facilitar la interdisciplinarietat, amb icones de color. • Un quadre de programació que segueix els models del Departament d’Ensenyament, amb els Objectius d’aprenentatge, les Competències bà siques i els Criteris d’avaluació. TambÊ els Continguts curriculars i la relació entre el Llibre de coneixements i el Dossier d’aprenentatge. • El desenvolupament de les activitats principals, a mÊs a mÊs del de les activitats complementà ries i del de les activitats digitals per a PDI. • Les activitats transversals, dissenyades en totes les à rees, en les quals es desenvolupen les competències i els continguts. • El solucionari.

Com s’estru ctura la Guia d’aula

Per prevenir i curar malalties

• Lectura de la imatge. • Lectura del mapa conceptual. • Participació activa en de grup respectant les converses les normes del dià leg.

Per què ens alimentem?

El nostre cos Què cal fer per mantenir sa el nostre cos?

Alimentar-nos seguint una dieta equilibrada

Conèixer el funcionament dels aparells i dels òrgans que intervenen en les funcions vitals

Notes Es produeix l’intercanvi de gasos entre els pulmons i la sang

Aparell joventut respiratori

Pulmons Diafragma

Parts Vies respiratòries

InspiraciĂł Moviments

Fosses nasals Boca Laringe Faringe TrĂ quea Bronquis BronquĂ­ols

ExpiraciĂł

UNITAT 1

MATĂˆRIA I ENERGIA sensorial. per mitjĂ de la percepciĂł objectes. IdentificaciĂł – Propietats dels

– Cerca, amb ajudes, ENTORN, TECNOLOGIA a I SOCIETAT – Discussions i debats Internet. Reconeixement de les pà gines mantenint una actitud web. – Ús de la cà mera de respecte i de fotogrà fica. comprensió envers – Comprensió i producció els altres. de missatges orals, escrits i audiovisuals.

i l’ús de les TIC. EL MÓN DELS ÉSSERS – Interès per l’observació VIUS i la generació de preguntes científiques, així com per la construcció de respostes coherents amb el coneixement científic. – Els nutrients i la LES PERSONES I LA SALUT seva classificació.

La pirà mide dels – Identificació i justificació aliments. d’hà bits d’higiene, – La utilitat i el paper de descans, d’exercici dels diferents tipus físic i d’alimentació – Reconeixement d’aliments en la variada i equilibrada de la morfologia nutrició humana. per a una vida saludable. externa Dieta equilibrada. – Identificació dels Conseqßències de sistemes que participen del cos. l’excÊs i la mancança – L’aparell respiratori de nutrients en l’organisme. humà : parts essencials, en la funció de nutrició. – Activitats d’oci funcionament. La individuals i col¡lectives. inspiració i l’expiració. – Òrgans i fenòmens L’aparell respiratori que i la salut. – Parts i funcionament permeten a les persones establir relacions. Les sensacions. – Influència del progrÊsdels òrgans dels sentits. de la tècnica sobre la salut i la millora de la qualitat de vida.

PERSONES, CULTURES – Coneixement i utilització dels mecanismes I SOCIETATS – Elaboració d’un de la participació estudi sobre elements activa, la cooperació mitjans de comunicació, característics de i el dià leg en la construcció l’entorn, per mitjà Internet). de tasques comunes del treball en grup i en la resolució de i utilitzant diferents conflictes. fonts d’informació (documents, informacions orals, CANVIS I CONTINU�TATS – Identificació dels EN EL TEMPS canvis en el procÊs de creixement de les persones.

SEVA CONSERVACIĂ“

el treball en grup

CONTINGUTS

L’ENTORN I LA

rellevant, mitjançant a partir d’una qßestió

treball d’investigació – Realització d’un

Reflexionar, opinar,

tenir criteris propis

en situacions habituals.

Plantejar-se interrogants sobre determinats fets.

Recollir dades amb els mitjans i les fonts adequats.

Participar activament en llenguatge comprensibleles converses de classe utilitzant un i el vocabulari treballat.

Explicar, amb l’ajuda de models, els òrgans coherència entre dels sentits i cercar les observacions la i l’explicació.

Reconèixer situacions properes relacionades la salut dels òrgans amb la conservació dels sentits. de Identificar les sensacions captades per cadascun cos humà . dels sentits del

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Valorar la higiene i la cura dels òrgans dels sentits.

Conèixer i comprendre sensacions captades travÊs dels òrgans de l’entorn a dels sentits.

Aplicar conceptes apresos en situacions quotidianes.

Recollir informaciĂł utilitzant diverses fonts relacionades amb Internet.

Reproduir verbalment informacions rebudes, idees, observacions, experiències i fent ús del vocabulari específic.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Explicar per a què serveixen els aliments aprofita el nostre que mengem i com cos. els

Elaborar, a partir de la pirĂ mide dels aliments, dietes equilibrades.

Aplicar els diferents criteris de classificaciĂł dels aliments.

Explicar la utilitat i el paper dels diferents nutrició humana. tipus d’aliments en la Explicar les conseqßències que es deriven de determinats hà bits l’adquisició de alimentaris.

Relacionar els òrgans i els aparells vinculats nutrició i relació. entre si en les funcions de

Plantejar preguntes investigables sobre l’aparell respiratori característiques de i de la respiració.

Reconèixer situacions saludables per tenir respiratori. cura de l’aparell

8

X

X

X

X

7

X

X

X

X

X

X

X

6

X

X

X

X

BĂ€SIQUES

X

X

X

5

X

X

X

X

X

X

X

4

X

3

X

X

X

X

X

X

2

X

1

X

COMPETĂˆNCIES

X

X

X

X

X

X

classificaciĂł. de nutrient i la seva

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

Estudiar el concepte

Conèixer i comprendre la importà ncia de equilibrada. la dieta

Ă“ DE LA UNITAT DIDĂ€CTICA 1

CONTINGUTS

Per obtenir energia

òptic, retina, nervi pupil¡la, cristal¡lí, pestanyes

parpella, cella,

Pupil¡la

Nervi òptic

Cristal¡lí

• Distribució territorial de Catalunya. • Les comarques de Catalunya. • La marca turística. • Consulta de mapes.

A quin grup correspon la teva comarca segons la marca turĂ­stica?

www

Costa Daurada

Barcelona

Costa Barcelona

Terres de Lleida

Pirineus-Prepirineus

Vall d’Aran

PĂ gina 34 Llibre de coneixements

L’objectiu d’aquesta activitat Ês localitzar les comarques de Catalunya en el mapa i relacionar-les amb la seva marca turística.

Terres de l’Ebre

Costa Brava

Referència a l’activitat digital que trobareu en el web www.barcanovadigital.cat per treballar amb PDI.

Iris Còrnia

l’ iris? Activitat color tens De quin i pinta’ls. el teus ulls Dibuixa

rmacions Notes amb info ts, etc. osita d’interès, curi

oberta.

UNITAT 1

UNITAT 2

37

Desenvolupament de les activitats • Abans de fer les activitats segßents, expliqueu com, de la mateixa manera que els municipis s’agru16 • Els alumnes han de pintar en el mapa les comarques de diferents colors, agrupades segons la marca turística corresponent, han definir en la llegenda del mapa el color assignat a cada marca i han d’escriure el nom de les comarques.

Continguts que es tracten en la pà gina del dossier amb els connectors d’à rees, que indiquen si hi ha relació amb altres à rees curriculars.

in a i la tradueix in una frase mentà ries r-los que escrigu Braille i demana un alfabet astigmatisals alumnes , hipermetropia, ls de l’ull (miopia s mÊs habitua fer un mural. i de les malaltie 0080, en què informació cataractes‌) 2009063023_724 a.es/ODE/ca/es_ me, presbíc s.proyectoagreg ega.es/client/ http://contenido dels òrgans dels sentits. ectoagr web • Entrar en la pà ginacia didà ctica per a l’estudi Projecte Agrega: http://www.proy t del hi ha una seqßèn catà leg comple consultar el df TambÊ es pot logoAgrega_es.p catalogue/Cata

per plementà ries ut Activitats com liar el conting reforçar o amp ina. la pà g treballat en

Activitats comple

Orientacions metodològiques per dur a terme les activitats proposades.

pen en comarques, aquestes es poden agrupar seguint diferents criteris, com les marques turĂ­stiques o les semblances geogrĂ fiques i de paisatge.

13

17

itats ent de les activ Desenvolupam

Propolari del quadre. altre. d’un , llegiu el vocabu l’ull i, desprÊs color i els de la part interna mirall. És d’un les parts de externes d’un situar davant alumnes totes els parts, seu-los que u-los que dibuixin hi sortiran algunes DesprÊs, demane sigui frontal perquè dibuix mta digital. millor que el el vocabulari. , com l’empre han sortit en en cada persona ulls, que no l’iris Ês diferent que Expliqueu-los

de dels u als les parts ls o el blanc fer-ho, s’han 20 • Recorde escriguin els noms de seus ulls. Per com els lacrima

Catalunya Central

• El nostre cos. • Què cal fer per mantenir-nos sans. • L’aire que respirem. • L’aparell respiratori.

Coneixes el teu cos?

Per crĂŠixer

els dibuix i escriu

iris, còrnia,

Activitat grĂ fica.

PROGRAMACI

1.

fixa’t en el

Pestanyes

CONTINGUTS ➧Agrupament de les comarques Activitat oberta.

PĂ g.

Fes memòria,

Retina

16

Ă“ DE LA UNITAT DIDĂ€CTICA 1

i els ulls de la vista ➧El sentit on correspongui: noms segßents

Parpella

Pinta de diferents colors les comarques segons la seva marca turĂ­stica i escriu en el requadre de sota la llegenda del mapa.

PROGRAMACI

PĂ g.

Cella

12

8-9

17

20

PĂ g.

11

la vista. • El sentit de d’un model • L’ull. oral i escrita • Descripció de referència. específic. • Vocabulari e pel fet artístic. • Interès i respect e per les produccions • Interès i respect . pròpies i alienes artístiques

PĂ g.

17

34

Identificar i descriure les caracterĂ­stiques dels aliments.

Conèixer i entendre el funcionament de la pirà mide dels aliments.

UNITAT 1

CON TINGUTS

Reproducció de la pà gina del Dossier d’aprenentatge amb les solucions incorporades.

Icona que remet a la pà gina del Llibre de coneixements amb què està relacionada aquesta pà gina del Dossier d’aprenentatge.

PĂ g.

estan relacionats amb la nutriciĂł.

Els continguts que es treballaran en aquesta unitat equilibrades. Aprofundiran en l’estudi de l’aparell Els alumnes estudiaran com poden elaborar dietes part de la Recordaran els aparells i els sistemes que formen respiratori, les seves parts i el seu funcionament. i els òrgans dels sentits. Reflexionaran sobre la imfunció de relació: el sistema nerviós, l’aparell locomotor portà ncia de tenir cura del nostre cos. amb la de Llengua catalana, ja que els alumnes han Aquesta unitat està relacionada amb diverses à rees: de textos, fer treballs d’investigació i cercar informació; d’explicar processos i imatges, llegir diferents tipus i registrar mesures, i amb l’Educació visual i plà stica amb la de Matemà tiques, ja que han de fer observacions artístiques i respectar-les. i la de Música, ja que han de valorar les manifestacions comconverses de classe, que utilitzin un llenguatge Cal que els alumnes participin activament en les i amb l’entorn. prensible i que siguin respectuosos amb els altres

Utilitzar el coneixement properes relacionades cientĂ­fic per comprendre situacions amb la conservaciĂł de la salut.

Conèixer la funció de nutrició i la funció humà . de relació de l’Êsser

el teu

? cos

Comprendre l’aparell respiratori i explicar-ne funcionament amb el l’ajuda de models i experiències.

Valorar la importà ncia de tenir cura de per millorar les condicions l’aparell respiratori de vida.

Estudiar les parts i el funcionament dels òrgans de la l’oïda, l’olfacte, el vista, gust i el tacte.

Coneixes

1.

Tot seguit hi ha els quadres de la programació d’aula, que segueixen els models proposats pel Departament d’Ensenyament i que contenen els objectius d’aprenentatge, les competències bà siques, els criteris d’avaluació i els continguts curriculars.

Cada unitat didà ctica comença amb una presentació de situació de la unitat on hi ha la relació amb les altres à rees curriculars.

• Proporcionar Braille.

, conjuntivitis, • Buscar, en grups, ia o vista cansada

UNITAT 1

Notes

25

7

Llengua catalana Desenvolupament de les activitats •

En les pà gines de presentació de la unitat 1 hi d’imatges que mostren actituds que afavoreixenha una sèrie lut i el nostre creixement, la com una bona alimentació,nostra sacici físic, descansar‌ fer exerLa frase del personatge convida a gaudir de tot el que es pot percebre amb els sentits. Demaneu als alumnes que quin què veuen en expliles imatges, que exposin ments previs que tots els coneixetinguin del tema i que, desprÊs, expressin les seves vivències i experiències.

• Comenteu el mapa conceptual

dels continguts que llen en la unitat i expliqueu es trebacom s’organitza la unitat. que cal escoltar les altres, respectar el torn de paraula i utilitzar intervencions dels quat. un to de veu ade-

• Recordeu als alumnes

UNITAT 1

15

MĂşsica

Lengua castellana

Visual i plĂ stica

Medi natural, social i cultural

Llengua anglesa

UNITAT 2

49

Espai reservat perquè hi feu les vostres anotacions, comentaris, etc.

MatemĂ tiques CONTINGUTS de sensacions

Competències específiques per conviure i habitar el món

DE GAUDĂ?

3

Què m’ajuda a aprendre? Penso i responc:

Activitat oberta.

Parlar sobre com han evolucionat els oficis i les feines en els últims anys m’ha

PETITA

ajudat a

na) La Pedrera (Barcelona)

HISTĂ’RIA MOLT ARQUITECTE VA SER UN ANTONI GAUDĂ?

MOLT DETALLISTA LA SEVA ĂˆPOCA, VA AVANÇAT EN PERSONA QUE VA SER UNA DE FER I PERFECCIONISTA. I MANERES BONS CONSELLS APORTAR MOLTS ACTUAL. A L’ARQUITECTURA

descobrir que

REFLEXIONO

.

Reflexionar sobre les diferents tipologies de feina que hi ha actualment FET? m’ha a ajudat a COM HO HE saber que

Competències metodològiques

3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemà tica 5. Competència d’aprendre a aprendre

Competències personals

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

Omple el

quadre segĂźent: SĂ­

Activitat

oberta.

Què puc

millorar?

No

. explicacions Escolto les o el mestre.

Conèixer la diferència entre el treball artesanal i l’industrial m’ha ajudat de la mestra a aprenel que SÊ explicar dre que he après. la feina neta Presento i endreçada. lletra clara.

Escric amb . en les feines Participo Parlar amb els altres sobre la feina que fan les persones que treballen en una escola, ola, proposades.

Museu

O A SĂ?

A REUS PERÒ VA NÉIXER CAMP, JOAN SI GAUD�

DEL BAIX DE SANT SAP NO SE COMARCA PELS VOLTS A LA VA SER 1852.

RIUDOMS, QUE DE L’ANY SE SAP QUE

1. Competència comunicativa lingßística i audiovisual 2. Competència artística i cultural

1

I APRENC

Competències comunicatives

raonada les opinions • Expressió i respecte per personals dels altres. cultural. . • Patrimoni històriques • Fonts d’un fet simbòlic. o sincrònica • Llenguatge diacrònica del treball a partir • Anà lisi social i cultural s . cooperatiu activa en interaccionuna • Participació a l’hora d’analitzar grup amb el

Notes REFLEXIONO XION I APRENC

Competències transversals

correctament Per poder resoldre segßents: compte els punts et demanen. – Comprendre què companys i les companyes. que s’hi assembli. – Parlar-ne amb els activitat vegada has fet una – Pensar si alguna resposta adequada. – Mirar de trobar la

Omple el

quadre segĂźent:

Activitat

No

imatge.

Converseu sobre el tema i con-

tĂ ries

AQUESTles preguntes: testeu

GaudĂ­ Centre

Activitats

GaudĂ­, quina us agrada mĂŠs?

(Reus)

construir edificis com els de

• Buscar

GaudĂ­?

Observacions

complemen

sobre el . mÊs informació PowerPoint e i fer un on es puuna sortida d’edifi-

modernism

PROJECTE

1

59 5

GĂœELL DEL PARC COM LES OBRES DISSENYAR SEVES COMENÇARGAUDĂ? VA I LES VAN MERCAT QUE EL 1900 DEL EL SEU PEDRA A BARCELONA, AMB ÉS POBLE, PLACES. LA PRIMERATOT I QUE UN PETIT VA POSAR FAMĂ?LIA. NO LA ES VA EN SAGRADA EL 1882 ESTĂ€ DE GAUDĂ?, DE LA AVUI OBRES TEMPLE GRANS I ENCARA DE LES ACABADA, VEURE CONSTRUCCIĂ“.

PODER

.

oberta.

SĂ­

adultes que les personessatisfer les Comprenc per poder han de treballar de la família. bà siques necessitats no remunehi ha treballs els He après 66 quetan importants com rats que són treballs remunerats. el fet que tant els sobre les He reflexionat dones poden fer les homes com feines i compartir-les. de mateixes sectors els diferents les SÊ quins són què es dediquen ia producció que hi treballen. persones que tÊ la la importà ncia Comprenc científica. investigació

NA, HI PODEM DE BARCELONA, DE GRÀCIA FEE R. UN ÉS AL PASSEIG GAUD� VA FER. EDIFICIS QUE A, PEDRERA, A PEDRERA TROBAR ALGUNS COM LA CONEGUDA LA CASA MILÀ, CASA BATLLÓ.

I TAMBÉ LA

Sitges

1926 EL JUNY DE MORIR A BARCELONA ES POT GAUDĂ? VA ACTUALMENT PER UN TRAMVIA. LOCALITATS, ATROPELLAT EN MOLTES LA SEVA OBRA PARTICULARS. CONTEMPLAR EDIFICIS MOLT ON VA CONSTRUIR

en en un hospital, Recorda etc. m’ha ajudat a entendre que cal que tinguis una activitat,

Faig memòria i crec que el que em servirà mÊs de tot el que he après Ês

2

Cau Ferrat,

MODERNISTA. INSPIRADES

UN ARQUITECTE FORMES PETXINES, VA SER ALS EDIFICIS PLANTES, sĂłn iguals o diferents que els dee GAUDĂ?

REPRODU�A COM FLORS, DEL MAR‌ ESTIL Gaudí?

NATURA, ARBRES, ONES EN LA CARGOLS,

directa • Programar l’observació

reportatge gui fer s i fer un cis moderniste o de vĂ­deo fotogrĂ fic

UNA

.

1

UNITAT 3

58

UNITAT 3

Reflexiono i aprenc. Explicació del sentit d’aquesta avaluació reflexiva en cada unitat didà ctica.

Ês que els alumnes s’ado-

• Els objectius d’aquest apartat el seu han après, que avaluïn

nin dels continguts que el seu seva evolució individual, procÊs d’aprenentatge, la i que han fet per progressar interès per millorar i l’esforç que no han assolit. que s’adonin dels continguts ha processos d’aprenentatge Com que l’avaluació dels el cal que tingueu en compte de ser contínua i global, i el treball fet a classe i l’interès progrÊs de cada alumne, l’esforç per progressar i millorar. i us donarà una visió del treball L’apartat Com ho he fet alumne. de l’aprenentatge de cada cal que entre tots feu una Una vegada acabada la unitat, i que aconseguit els objectius valoració per veure si s’han convingui. reforceu els aspectes que

PROJECTE

de vocats aclarir dubtesi a explicar text per de llegir de les activitaimatges i llegiu el que acaben el les seves particularilupament a partir de reflexionar sobre edificis i de les Desenvo amb l’alumnat alumnes a dels seus

65

activitats Desenvolupament de les

els d’alguns una conversa s’adonin alumnes ues que els Gaudí, bulari d’Antoni És important de les característiq dels materials, d’algunes s pertinents. què en saben Parleu-los observacion la reutilització tats. i feu les això representa. en la natura, i el que Parc s cada vinyeta la inspiració anys, del o el forjat, • Expliqueu-loÊs un català universal Batlló‌ tots aquests ara el trencadís que Gaudí al llarg de Milà , de la Casa feina, com canvis soferts de la Casa de la seva Primer i energia‌ amb els , de la Pedrera, d’espais Família, que es proposen. l’estalvi a la primera Ês actualment de la Sagrada a les preguntes grup del que an una resposta de l’obra respondre de ser i davant del • Parleu del hauran de de quatre, consensuar conclusions que havia Gßell, els alumnes les seves grups conversat, ent i desprÊs, en exposaran fer d’haver consens, ent, es pot • DesprÊs individualm arribats a un individualm Un cop les contestaran contestat pregunta. infants hagin i a la tercera que els desprÊs classe. pregunta, a la segona • Pel que fade les obres citades. una llista

el nom • Enceteui ampliar opinions. Convideu si coneixen

TE 1

PROJEC

UNITAT 3

83

ts coneixemen del Llibre de tambÊ transversals Les activitats activitats que des amb les lana, Lengua estan relaciona Llengua cata Mitjà , 3r, les à rees de Cicle en de areu ica trob Mús emà tiques i tasca castellana, Mat permet fer una treball anova. Això el d’Editorial Barc totes les à rees fomentant dels altres de comuna des s. Si no disposeu iniciar per projecte activitat per cooperatiu i esta aqu ir fer serv llibres, podeu . ecte un petit proj

81

6

7 8 BT00246701_00_Principis_GUIA_MediCM4.indd

04/06/13

6 04/06/13 13:53 BT00246701_00_Principis_GUIA_MediCM4.indd 7

d 8

ediCM4.ind

IA_M 0_Principis_GU

04/06/13 13:53

01_0

BT002467

13:53

l’ilec i el plec i el nou projecte educatiu La lectura és un instrument cabdal per a l’aprenentatge i la millora del rendiment escolar, un instrument que permet als infants d’accedir a la informació i al coneixement.

Els diferents materials del projecte educatiu recullen les indicacions del Pla d’Impuls de la Lectura (ILEC) amb la intenció de millorar la capacitat de comprendre textos i potenciar la lectura sistemàtica.

Cicle Inicial La lectura és decisiva en el procés general de l’aprenentatge. Els nostres materials ajuden l’alumne i faciliten la tasca al docent mitjançant diferents estratègies i activitats.

Cicle Mitjà i Cicle Superior El Llibre de coneixements presenta la informació d’una manera clara, organitzada i adequada al nivell dels alumnes i facilita l’atenció exclusiva en la lectura de la informació corresponent, la comprensió lectora dels diferents textos i la competència informacional per gestionar la informació que tenim a l’abast.

Els diferents recursos que integren el projecte pedagògic per a l’àrea de Medi natural, social i cultural, estan disponibles en els webs següents:

tal.cat www.barcanovadigi

www.barca

nova.cat

EL RE PTE DE L’EDUCA CIÓ INNO VACIÓ , PROGR ÉS I TERRITORI

EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat

XARXA COMERCIAL 08029 BARCELONA Mallorca, 45, pl. baixa Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 clients@barcanova.cat

07011 PALMA Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes Tel. 971 253 000 Fax 971 253 003 dllambias@cga.es

17005 GIRONA Montfalgars, 1, local C Tel. 972 243 814 / 636481862 Fax 972 400 086 plastra@cga.es

43203 REUS Domènech i Soberano, 7-9 baixos Tel. 977 327 933 / 650 661 014 jgonzalezs@cga.es

25006 LLEIDA Cristòfor de Boleda, 6 Tel. 973 273 388 / 676 991 781 Fax 973 274 719 jsans@cga.es

www.barcanova.cat 9240062

@EDBARCANOVA

8

facebook.com/editorialbarcanova 421728 413705

W blogprimaria.barcanova.cat