Religió catòlica 3r

3r

RELIGIÓ CATÒ L ICA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

RELIGIÓ CATÒLICA

3r 3r

El projecte de Religió catòlica d’Educació Primària posa en mans dels docents i dels alumnes un seguit de materials innovadors en la metodologia i moderns en la forma. Especialment pensats per a les nostres escoles, famílies i infants, faciliten els processos d’aprenentatge a partir d’elements propers a la realitat dels nens i les nenes d’aquestes edats, sempre en el marc de les dimensions competencials pròpies d’aquesta àrea.

RELIGIÓ CATÒ L ICA

www.barcanova.cat 1460449

I S B N 978-84-489-3339-5

@EDBARCANOVA facebook.com/editorialbarcanova

9

788448 933395

BT00266801_Cob_CM1Religio.indd 1-3

W blogprimaria.barcanova.cat

04/03/14 16:45

3r EDUCACIÓ PRIMÀRIA

RELIGIÓ CATÒ L ICA

Francesc Roma, S. J. Elena Martínez

BT00266801_00_Princip_CM3_RELIGIO.indd 1

16/06/14 08:43

e P r oj e c t l a t pe r a v o r p a ÈNCIA R E F N O C PA L .

O C S I P E Aquest llibre ha estat elaborat d’acord amb l’ordenació curricular establerta pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Cap del projecte editorial: Montse Ciprés Coordinació tècnica: Cristina Montero Edició: Karakter, Serveis Editorials, SL Correcció: Karakter, Serveis Editorials, SL Disseny d’interiors i de coberta: Laura Rodríguez Maquetació: Karakter, Serveis Editorials, SL Documentació: Cristina Boj Il·lustracions: Cristina Picazo Fotografia de la coberta: AGE-Fotostock Fotografies: ACI, AGE-Fotostock, Album / Mondadori Portfolio / Paolo Manusardi, Corbis / Cordon Press, Efe, Getty Images, Latinstock, La Passió d'Esparreguera / La Passió d'Olessa / Xavi Calzada, Photoaisa, Photononstop, Prisma, Thinkstock, Ll. Valcàrcel, 2j architecture / 2xSamara.com / A. Orlov / altanaka / A. Waye / A. Omelchenko / A. Whitworth / auremar / berna namoglu / BestPhotoPlus / bikeriderlondon / Carlos E. Santa Maria / Click Bestsellers / Dragon Images / echo3005 / Evgeny Atamanenko / f11photo / Felix-Andrei Constantinescu / Gelpi JM / G. Liguori / Goodluz / Ilike / imageZebra / IngridHS / J. Chabraszewski / JpagetRFPhotos / J. Kennamer / lobster20 / mycola / Mimohe / Monkey Business Images / A. Ozerina / Pakhnyushcha / P. Bernik / P. Scholz / racorn / RimDream / Rudchenko Liliia / S. Novikov / S. Bykhunenko / Sihasakprachum / S. Byland / v.s.anandhakrishna / violetkaipa / Volkov Mikhail / wavebreakmedia / xalex / Shutterstock.com, Arxiu Barcanova © 2014, Francesc Roma, Elena Martínez © 2014 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Mallorca, 45, 4a planta. 08029 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: juny de 2014 ISBN: 978-84-489-3339-5 DL B. 13970-2014 Printed in Spain Adaptació del llibre per a alumnes cecs o amb baixa visió Editorial Barcanova i l’ONCE mantenen un acord de col·laboració mitjançant el qual els centres educatius que tinguin alumnes cecs o amb problemàtiques severes de baixa visió poden posar-se en contacte amb el Centre de Recursos Educatius ONCE de Barcelona per a l’adaptació d’aquest llibre.

Per contactar amb el CRE de l’ONCE podeu fer-ho per telèfon o bé per correu electrònic.

Telèfon: 932 381 111 – Correu electrònic: crebarcelona@once.es

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

BT00266801_00_Princip_CM3_RELIGIO.indd 2

16/06/14 08:43

Índex Tots som importants als ulls de Déu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Unitat 1. Som iguals o diferents? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Unitat 2. El món és meravellós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Unitat 3. Jesús, el gran regal de Déu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Jesús és el nostre guia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Unitat 4. Descobrim el país de Jesús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Unitat 5. Coneixem Jesús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Unitat 6. El fnal del camí de Jesús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 No estem sols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 Unitat 7. El missatge s’escampa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Unitat 8. Jesús ens coneix per dins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Unitat 9. Seguint les seves paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

Alfabet enigmàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140 Quadre resum de la matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

BT00266801_00_Princip_CM3_RELIGIO.indd 3

16/06/14 08:43

Tots som importants als ulls de Déu

4

BT00266801_00_Princip_CM3_RELIGIO.indd 4

16/06/14 08:43

Com Comencem un nou curs.

E Ens trobem un altre cop amb els aamics i les amigues. Tenim ganes d’explicar què hem fet gan durant les vacances, amb quines dur persones hem estat i quines per coses hem descobert i ens co ha han passat.

Aprendrem la lliçó més im important del curs: Déu ppensa que les persones som eel més important del món i que cadascun de nosaltres val més que totes les riqueses i tresors que hi pugui haver a la Terra.

I a tots ens estima molt.

5

BT00266801_00_Princip_CM3_RELIGIO.indd 5

16/06/14 08:43

1.

s t n e r e f i Som iguals o d

?

Tots tenim noms diferents. Ens agraden coses diferents. El nostre color de la pell, del cabell, dels ulls també és diferent. No fem la mateixa alçada ni pesem el mateix. Ni tampoc pensem el mateix sobre moltes coses.

Però també tenim coses que són iguals. Tenim gent a prop nostre que ens estima, i a tots ens agrada estar junts i jugar amb els amics i les amigues.

6

UNITAT 1

BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 6

27/05/14 11:40

DE QUÈ PARLAREM?

Les persones

som diferents en

som iguals en

les coses poc importants

les coses importants

Som molt diferents Quan comença un nou curs, la mestra o el mestre s’ha d’aprendre de memòria els noms dels seus alumnes, els seus rostres… Ho fa amb il·lusió perquè sap que seran els seus companys de camí al llarg del curs. A més, sap que tots els nens i les nenes tenen noms diferents, rostres diferents, gustos diferents, qualitats diferents. També la seva alçada és diferent: hi ha nens i nenes més alts i d’altres de més baixos.

Uns porten ulleres i, altres, aparells d’ortodòncia. I això és bonic i divertit, perquè el viatge del curs serà més emocionant. També sap que no tots els nens i les nenes pensen igual, ni tenen les mateixes preferències: a uns els agrada més una assignatura que una altra, uns tenen més facilitat per a l’esport o per a les matemàtiques…

I en el seu temps lliure, també fan coses diferents: uns prefereixen practicar un esport, altres anar al cinema, altres jugar amb els amics en un parc…

UNITAT 1 BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 7

7

27/05/14 11:40

A prop nostre hi ha nens i nenes que els seus pares, i potser també ells, han nascut a altres països. Van venir a Catalunya per poder viure com nosaltres, sense guerres, per estar en un lloc on poder treballar, menjar i que els seus fills i les seves filles puguin anar a l’escola per aprendre moltes coses.

Reflexioneu-hi • En què som diferents les persones?

• Penseu que són bones les diferències? Per què?

• Quines coses creieu que us fan diferents dels altres? Us agrada?

8

• És possible que el vostre millor amic o amiga sigui més alt o alta que vosaltres, li agradi practicar un esport diferent al que us agrada a vosaltres o que el seu pare hagi nascut en un país llunyà?

UNITAT 1

BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 8

27/05/14 11:40

Tots tenim una història ben diferent. Ens agrada saber la història dels nostres companys i companyes de classe. També volem explicar la nostra. Això farà que ens coneguem millor i ens estimem més.

Apreciarem les seves coses i ells també valoraran les nostres.

Reflexioneu-hi • Quines coses us agraden dels vostres amics o amigues?

• Coneixeu algú que hagi nascut a un lloc diferent? Sabeu a quin país?

Quina llengua parla?

• Què us ha cridat més l’atenció de les coses «diferents» dels vostres • Us agrada tenir amics i amigues companys o companyes? diferents a la classe? Per què?

UNITAT 1 BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 9

9

27/05/14 11:40

L’Evangeli ens explica…

Fa molts anys, un home que es deia Jesús de Natzaret va voler escollir un grup d’amics. En el grup hi havia homes i dones i no n’hi havia cap que fos igual: uns eren pescadors, altres, pagesos o cobradors d’impostos…

Dos d’aquests amics es deien Pere i Andreu. Eren germans i feien de pescadors al llac de Tiberíades.

S’hi van afegir en Jaume i en Joan, que era el més jove de la colla.

Un altre seguidor de Jesús es deia Mateu, i era cobrador d’impostos.

Felip i Bartomeu eren una parella inseparable. En Tomàs també era del grup, i estava disposat a seguir Jesús com fos, tot i que era una mica tossut. Judes també va ser al principi de la colla de Jesús, però després se’n va allunyar.

En el grup també hi havia unes quantes dones: Maria de Natzaret, que era la mare de Jesús, Maria Magdalena, Marta i Joana, la qual era família de Jesús.

Formaven un grup i sempre anaven junts. Parlaven, s’escoltaven, compartien i seguien el camí que Jesús els indicava.

Eren els seus deixebles.

10

UNITAT 1

BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 10

27/05/14 11:41

Reflexioneu-hi • Jesús es va envoltar d’amics i amigues, i tots ells eren diferents.

Va fer una bona colla, com si fos la nostra classe. Vosaltres, a més de la vostra classe, pertanyeu a alguna altra colla?

• Com penseu que es va sentir Jesús quan Judes va deixar de seguir-lo?

• Si Jesús hagués d’anar avui a buscar deixebles, on creieu que els aniria a cercar? Quins oficis us sembla que tindrien?

• A tots us agrada fer coses, i segurament seran diferents a les dels vostres companys i companyes. Quines són les vostres aficions? Us agrada fer-les sols o preferiu fer-les amb els amics i les amigues?

• En què creieu que es fixava Jesús quan escollia els seus amics?

• Tots tenim coses bones. Quines són les vostres qualitats?

UNITAT 1 BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 11

11

27/05/14 11:41

1

Jesús va envoltar-se d’amics i amigues perquè l’ajudessin. Alguns

d’ells van ser Jaume, Tomàs, Judes, Maria, Maria Magdalena, Marta, Joana. Busca a la sopa de lletres el nom de sis més. Després escriu-los tots en el teu quadern.

B P R

T

I

P

S

B

A N D R

E U Z G

R

L

E

T

E M A T

F

P

O N A R

R

I

E U F

J O P

M L X C O R E

E

E

E

L

E D R A U N

I

U C X R N C M P

2

Jesús es va buscar amics. Alguns d’ells eren pescadors i els va trobar

a la vora d’un llac, pescant amb les seves barques.

Dibuixa l’escena.

3

Quins eren els oficis que tenien els deixebles de Jesús? Quins altres

oficis podien tenir? Escriu el nom dels oficis i busca imatges que els representin.

4

Imagina’t que tens Judes al teu davant i li vols explicar per què val

la pena seguir sent amic de Jesús. Què li diries? Dibuixa’t i escriu una bafarada amb el text.

12

UNITAT 1

BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 12

27/05/14 11:41

Tots som iguals Que tots siguem iguals no és el contrari al que hem dit i reflexionat abans. Tot i que hi ha tantes diferències de gustos, cares, noms i qualitats en el grup de la nostra classe, ara hem de dir ben fort que no som tan diferents ja que, en realitat, en les coses més importants que tenim, tots som iguals.

Tots els nens i les nenes, encara que parlem llengües diferents, mengem coses diferents, i el nostre nom i color de la pell siguin diferents, tenim els mateixos drets: menjar, anar a l’escola, que algú tingui cura de nosaltres i ens porti al metge quan estem malalts. I també tenim dret a sentir-nos estimats per tota la gent que hi ha a prop nostre.

Si respectem els drets dels altres, serà més fàcil que respectin també els nostres drets.

UNITAT 1 BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 13

13

27/05/14 11:41

I quines són les coses importants que ens fan ser iguals? Tenim uns ulls per mirar, orelles i boca per escoltar i parlar, un cervell per pensar, unes mans per fer el bé i ajudar els altres, un cor per estimar i fer feliços els altres, ganes de conèixer qui és Déu, una vida que s’ha de respectar, i moltes ganes de ser feliços. Aquestes són les coses més importants que tenim totes les persones, i que fan que tothom sigui igual.

Reflexioneu-hi • D’aquestes coses que hi ha dibuixades, quines dues creieu que són més importants? Penseu-hi.

5

Ordena bé les paraules següents i escriu la frase.

És

bona

14

rica.

ser

més

person

a

persona

6

• Quines coses ens diferencien més dels altres, les coses que es veuen o les coses més profundes?

que

una

important

Escriu les tres coses més importants que feu a la vostra classe.

UNITAT 1

BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 14

27/05/14 11:41

Res val més que una persona La vida de qualsevol persona té més valor que totes les riqueses, diners i coses de valor que puguis imaginar.

No importa si ets una persona rica o pobra, sàvia o poc intel·ligent, molt famosa o desconeguda. Qualsevol persona val més que totes les riqueses del món.

Als ulls de Déu tots valem molt i tots som iguals.

Un dia, parlant a la gent, Jesús va dir:

Mireu les flors del camp, o els ocells del bosc. Són bonics i alegren la vista; però vosaltres valeu més que tots els ocells del bosc i que totes les flors del camp.

I el vostre Pare del Cel us estima.

Mateu 6, 26 (Text adaptat)

UNITAT 1 BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 15

15

27/05/14 11:41

L’Evangeli ens explica…

Un dia, Jesús, quan es trobava enmig d’un grup de persones grans i dels seus amics, va haver d’ensenyar una lliçó molt seriosa a les persones més famoses del seu temps.

Un dia, un dels amics de Jesús li preguntà: –Escolta, mestre, qui és per a tu el més important?

Llavors Jesús cridà un nen i el va posar enmig de la rotllana de les persones grans.

Es va fer un gran silenci. I Jesús, agafant aquell nen de la mà, digué a totes les persones grans: –Us ho dic de debò, si no us comporteu com un nen, com una nena, si no teniu un cor bo com aquest nen, no entrareu en el Regne del Cel, no sereu els seus amics.

Mateu 18, 1-5 (Text adaptat)

16

UNITAT 1

BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 16

27/05/14 11:41

Què hi devia veure Jesús en aquell infant? Per fora era dèbil, desemparat, potser anava mal vestit i brut. Però Jesús mirava les persones per dins, perquè hi veia moltes coses bones, que valien més que les coses de fora, com per exemple, ser fort, guapo o tenir molts diners.

Jesús valora les coses de dins, aquelles coses importants que fan que tots siguem iguals.

També els nostres mestres i professors valoren tots els alumnes de la classe per les coses bones que tots tenim, i per com ens esforcem per ser més bones persones.

Reflexioneu-hi • Sabríeu dir què significa la paraula respectar?

• Jesús respectava tothom.

I vosaltres? Poseu algun exemple que hagi passat a la classe o a casa vostra.

• Com us sentiu quan us respecten?

• Com creieu que se sent un company quan no se’l respecta?

Vosaltres com us sentiríeu?

• Digueu les quatre coses més importants de les següents: tenir moltes joguines, tenir ulls per veure-hi, xutar molt bé, ser un bon company o companya, ser el primer o la primera de la classe, esforçarse per ser cada dia millor, fer feliços als de casa, ser la més alta o el més alt de la classe.

• Per què creieu que Jesús estimava molt els nens i les nenes?

UNITAT 1 BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 17

17

27/05/14 11:42

7

Escriu quatre coses que fas i que t’ajuden a ser millor o més

important.

8

Tens algun objecte a l’escola o a casa que per a tu sigui molt

important? Quin? Tenir-lo et fa ser millor que els altres?

9

Descriu una situació que t’hagi passat i pensis que no has actuat

correctament. Què canviaries? Pots escriure-ho o representar-ho en vinyetes, com si fos un còmic.

10

Dibuixa’t a tu. A sota del dibuix escriu-hi les paraules que Jesús

va dir un dia a les persones grans que envoltaven un nen.

11

Fixa’t en aquesta

imatge, quines coses poden tenir iguals aquests nens?

12

Ordena les paraules següents i escriu la frase:

en som

18

més iguals

coses

les nts.

importa

Tots

UNITAT 1

BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 18

27/05/14 11:42

HE APRÈS… Les persones podem ser molt diferents en les coses de fora, com el color de la pell o la nostra alçada. Però en les coses importants som iguals: tenim una vida, gent que ens estima, un cap per pensar i un cor per estimar-nos.

El grup d’amics de Jesús també era molt diferent, com els alumnes d’una classe. Però tots volien ser bones persones, seguir Jesús i aprendre a fer el bé. Hem après el nom d’uns quants amics i amigues de Jesús.

Jesús estimava els nens i les nenes, perquè veia en ells les ganes de ser bons.

UNITAT 1 BT00266801_01_CM3_RELIGIO.indd 19

19

27/05/14 11:42

2.

1

s? t s n ó e l r l e f v i g uéasl smoe rda E Slo m óin

Quan anem d’excursió, i potser també a prop de casa nostra, hi ha paisatges molt bonics, plens de flors i fulles de molts colors, amb animals, arbres i rius, i el cel llueix núvols de formes diferents.

A la natura estem envoltats de VIDA.

20

UNITAT 2

BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 20

27/05/14 11:42

DE QUÈ PARLAREM?

Déu

ha creat

l’aigua

l’aire

la llum

la natura

la Terra i l’univers

per a

l’home i la dona

La natura és un regal per a tothom A tothom li agrada mirar i contemplar la natura. No hi ha res més bonic i grandiós que els rius, els mars, els camps o les muntanyes.

El nostre món és ple de coses boniques. Cal que les descobrim i en gaudim.

Hem d’estimar i respectar la natura perquè Déu Pare va crear aquest món perquè fos un lloc meravellós per viure-hi i admirar-ne la bellesa.

UNITAT 2 BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 21

21

27/05/14 11:42

Estimem molt la natura Sant Francesc d’Assís també s’estimava molt la natura i va escriure la pregària següent:

Oració de sant Francesc Lloat siguis, Senyor,

Lloat siguis, Senyor,

per totes les coses.

pel germà vent,

Sobretot pel germà sol

i per l’aire ennuvolat i

que fa el dia

serè i tota mena de temps.

i per ell ens il·lumines. És bonic i radiant i porta la teva llum, Senyor.

Lloat siguis, Senyor, per la germana aigua, que és útil i humil, preciosa i clara.

(Fragment adaptat)

22

UNITAT 2

BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 22

27/05/14 11:42

A la seva oració, sant Francesc d’Assís anomena l’aigua com «la germana aigua» perquè se l’estimava. En pensar-hi deia que era «útil, humil, preciosa i clara». Que ben dit!

L’aigua és tan necessària que, si no en tinguéssim, la vida seria impossible.

Reflexioneu-hi • A més de l’aigua, quines altres coses de la natura surten a la pregària de sant Francesc que també les estimava?

• Com us sentiu quan esteu enmig de la natura?

• I a vosaltres, què és el que més us agrada de la natura?

• Què passaria si no tinguéssim aigua? I sol? I aire?

• Heu vist alguna vegada un bosc cremat? Què en penseu?

UNITAT 2 BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 23

23

27/05/14 11:43

L’Evangeli ens explica…

Jesús vivia en un poblet petit que es deia Natzaret, enmig de muntanyes i sembrats. De petit i de jove, es fixava molt en les llavors, els xais, les flors, els ocells, els pastors, els pagesos, els ramats, el blat i el raïm. Li agradava molt la vida de la natura perquè li semblava que era com un regal del Déu Pare.

Un dia, parlant amb els seus amics els va dir:

Jo sóc per a vosaltres com un pastor.

El pastor coneix i estima les seves ovelles, tal com jo us conec i us estimo a vosaltres.

Joan 10,14-15 (Text adaptat)

Un altre dia, mentre parlava a la gent, assegut enmig del camp, Jesús va veure que hi havia unes flors molt maques i que pel cel volaven uns ocellets. Després d’admirar la bellesa de les flors i els cants dels ocells, va dir:

El Pare del cel ha vestit aquestes flors de colors bonics i alimenta els ocells del cel.

Però vosaltres valeu molt més que ells.

Mateu 6, 26-29 (Text adaptat)

24

UNITAT 2

BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 24

27/05/14 11:43

Reflexioneu-hi • Creieu que tots hem de tenir cura de tot el que hi ha a la natura?

Per què?

• Creieu que les persones podem aprofitar coses de la natura per viure millor?

• Quines coses podem fer nosaltres per protegir la natura? Quines feu habitualment?

• Com explicaríeu a un nen o una nena més petits que vosaltres que hem d’estimar la natura?

1

Classifica les accions següents segons siguin actituds bones

o actituds dolentes per a la natura: arrencar plantes i flors al camp, marcar les escorces dels arbres, regar les plantes, fer nius per als ocells, llençar l’entrepà, deixar l’aixeta oberta, estar en silenci al bosc, llençar bosses de plàstic al mar, donar gràcies a Déu per la llum del sol, caminar pels camins marcats del bosc

2

Per parelles, escriviu en un full l’inici de frase següent: «Estimo

la natura quan…»; després, completeu-la anotant tres actituds que demostrin que l’estimeu.

UNITAT 2 BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 25

25

27/05/14 11:43

El més important som les persones Tot el que hi ha a la natura és un regal que Déu ens ha fet perquè ens estima. Ens ha regalat la vida de la natura perquè totes les persones del món en puguem gaudir i tenir-ne cura. Però també ho ha fet perquè ens puguem alimentar i aprofitem la riquesa i la utilitat dels seus béns.

Tot ha estat creat per a nosaltres. Déu ens ha donat «la germana aigua», «el germà sol», «el germà aire», com ens deia sant Francesc d’Assís.

Per això, les persones som les responsables de protegir i d’aprofitar la natura.

Tot i així, de totes les coses que Déu ha creat, la que és més important i la que val més és la persona.

26

UNITAT 2

BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 26

27/05/14 11:43

Quantes coses boniques podem fer!

De totes les criatures que Déu ha creat, els éssers humans són les més perfectes. Només cal que mirem quantes coses podem fer amb les mans, quants colors i formes podem distingir amb els ulls, com podem pensar i recordar amb el cervell, com podem expressar els sentiments quan el nostre cor estima, o quan estem tristos o contents. També podem gaudir contemplant altres meravelles de la natura, com el naixement d’un nen.

Tot això ens ho ha donat la vida i la natura. I ho hem d’apreciar i agrair.

Per això hem de respectar, no només la nostra vida, sinó també la dels nostres amics i amigues. Respectar vol dir no insultar i no barallar-nos. Però, sobretot, vol dir fer favors, ajudar, estimar, no tenir-nos enveja, no creure’ns millor que els altres, jugar sense fer trampes. És a dir, ser feliços i fer la vida feliç als altres.

Si ho fem així, la vida a l’escola serà bonica i alegre. Déu estarà content de nosaltres. I nosaltres també.

UNITAT 2 BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 27

27

27/05/14 11:43

Reflexioneu-hi • Per què creieu que Jesús pensa que la persona és el més important rtant de tot el que hi ha en el món? ón?

Què és allò que té tant dee valor en qualsevol persona?

• Qui és la persona més important per a vosaltres? s?

Per què? Creieu que podeuu ser la persona més important per algú?

Per què?

• Quines coses fan els nostres pares perquè ens volen ajudar i ens estimen? I els nostres mestres?

3

Mira’t les mans. Cada mà té cinc dits que representen cinc coses

bones que pots fer amb cada dit. Ara, en un paper, ressegueix una mà amb llapis i després escriu sobre cada dit una cosa bona que pots fer per als altres.

4

Escriu la frase «La persona val més que…» i completa-la amb cinc

exemples de coses que, tot i ser molt maques, no valen tant com les persones.

5

Escriu una frase per donar les gràcies al pare i una altra per donar les

gràcies a la mare per alguna cosa que han fet per tu avui (si vols, els hi pots deixar a sota del coixí abans d’anar a dormir!).

28

UNITAT 2

BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 28

27/05/14 11:43

Els artistes creen grans obres T’has fixat en les mans del terrissaire de la imatge? Estan brutes de fang i els seus dits van fent lentament la figura d’un gerro. En la seva imaginació, el terrissaire ja està veient el gerro acabat, perquè sap el que ha de fer per crear la forma del gerro. Així ho fan tots els artistes.

Nosaltres també, quan volem fer un dibuix bonic, primer pensem què dibuixarem; després fem el dibuix, i finalment, el pintem. Som com els «creadors» d’aquell dibuix, perquè ha sorgit de la nostra imaginació, com si li volguéssim donar vida.

Els escultors fan el mateix.

Treballen el marbre o la pedra amb eines, amb les mans i amb la imaginació. Miquel Àngel, un gran artista italià, va fer la meravellosa obra d’art que pots veure al costat d’aquestes línies.

Abans de fer-la, només era un tros de marbre. En canvi, un cop acabada la seva gran obra, sembla que els personatges siguin vius. Ell va fer que la pedra es tornés com viva i real.

La Pietat, de Miquel Àngel.

UNITAT 2 BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 29

29

27/05/14 11:43

Miquel Àngel era també un gran pintor. En la pintura que hi ha en aquesta pàgina es va imaginar Déu creant l’ésser humà d’aquesta manera. Es troba a la Capella Sixtina, al Vaticà.

Miquel Àngel tenia una gran força interior, molt d’entusiasme, i molta creativitat i paciència. Però també tenia molt mal geni. Va pintar tot el sostre de la Capella Sixtina ell sol durant quatre anys. L’escena de la Creació la va fer en 16 dies.

La Creació d’Adam, de Miquel Àngel.

Reflexioneu-hi • Us agrada dibuixar? Què és el que més us agrada dibuixar?

Per què? I la plàstica? Podríeu fer coses sense les mans, el cervell i la imaginació?

• Quines coses podem fer amb la intel·ligència, les mans i tot el que tenim al nostre voltant?

30

Tots podem ser una mica artistes?

• Qui és millor artista: la persona que escriu una poesia o la que fa un gran quadre? La que fa una cançó o la que toca el piano? La que marca un gran gol o la que descobreix una medecina?

UNITAT 2

BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 30

27/05/14 11:43

Fem de detectius Ja sabeu que els detectius són unes persones que, quan es produeix un delicte, investiguen els fets per descobrir-ne els culpables. En les pel·lícules d’aventures també hem vist que, en una expedició a un país desconegut, qui dirigeix l’expedició demana l’ajuda d’algú que conegui bé el terreny per no perdre’s. És la persona que fa de descobridor de camins, petjades i terrenys.

De manera semblant, les persones que tenen bon cor i una mirada atenta són capaces de descobrir la presència de Déu, de trobar-lo en una mena de petjades que ell ens hagués deixat per seguir-lo.

Déu està «amagat» en tot allò que ha creat: en la meravella d’una flor, en la grandesa del mar, en els milions d’estrelles del firmament. I ja no diguem en el prodigi del cos humà. Tot això són com petjades que Déu ens ha deixat perquè d’alguna manera el descobrim present entre nosaltres.

Reflexioneu-hi • Com és que existeix tot el que Déu ha creat? Per què ho ha fet?

• Per què podem dir que Déu és un «gran artista»?

6

• Digueu tres coses de la natura que us hagin impressionat molt, per la seva bellesa, la seva immensitat o pel seu misteri.

Dibuixa en un full unes quantes petjades, una darrere de l’altra,

d’algú que camina. Dins de cada petjada escriu el nom de les coses meravelloses que Déu ha fet.

UNITAT 2 BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 31

31

27/05/14 11:44

L’home i la dona, la millor obra d’art La millor obra que Déu ha fet és donar-nos la vida. Quan naixem ja estem a punt per créixer tant per dins com per fora. En la nostra vida, pensarem, estimarem, ens adonarem de les coses i procurarem ser feliços i fer feliços els altres. Això no passa en cap altra criatura.

La Bíblia diu: «L’home i la dona van ser creats a imatge i semblança de Déu».

I què vol dir aquesta frase? Doncs que ens assemblem una mica a Déu: Déu estima i nosaltres també estimem; Déu pensa i nosaltres pensem; Déu és feliç i nosaltres també volem ser-ho; Déu és viu i nosaltres tenim vida.

De vegades, però, quan ens barallem, fem mal amb les mans; quan no estimem i tenim ràbia, fem mal amb el cor; quan sentim enveja de les coses dels altres, fem mal amb els ulls. Llavors no ens assemblem a Déu.

7

Quines tres coses fas que fan que t’assemblis a Déu? I quines tres

coses fas per les quals no t’hi assembles?

8

Nosaltres també ens assemblem a Déu perquè podem «fer coses»

amb les mans, podem crear. Escriu en una columna tres coses que Déu ha creat, i en una altra, tres que nosaltres fem amb les mans.

32

UNITAT 2

BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 32

27/05/14 11:44

HE APRÈS… Hem de contemplar la natura, protegir-la

i descobrir-hi la vida.

Sant Francesc d’Assís deia «germana aigua», «germà foc», «germans arbres» perquè estimava molt tot el que hi havia a la natura. També donava gràcies a Déu per la Creació.

Jesús ens va dir que nosaltres, les persones, som molt importants.

La creació de la terra, del sol i les estrelles és obra de Déu. Déu ha deixat «petjades» en el món, i nosaltres podem descobrir la seva presència enmig de les coses.

L’obra més perfecta de Déu és la persona.

Ens assemblem a ell quan fem el bé i estimem.

UNITAT 2 BT00266801_02_CM3_RELIGIO.indd 33

33

27/05/14 11:44

3.

u é D e l d a g e r n a r Jesús, el g

Segurament, tots hem viatjat en cotxe per una carretera o, fins i tot, algú ha fet un viatge en tren d’alta velocitat; molt probablement, també hem menjat una bona amanida amb enciam i tomàquet, o hem passat uns dies en una casa al camp. I segur que ens ha agradat!

El que potser no hem fet és pensar en l’esforç i el temps que s’han necessitat per construir la carretera, les vies del tren i la casa o per fer créixer una hortalissa.

Totes les coses importants necessiten un temps de preparació per fer-les, de vegades un temps molt llarg.

34

UNITAT 3

BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 34

27/05/14 11:44

DE QUÈ PARLAREM?

Déu

Jesús

prepara l’arribada de

amb

Abraham

Moisès

els profetes

Maria

Etapes d’un camí Quan volem celebrar una festa dediquem un temps per preparar-la.

De la mateixa manera, abans dels dies de Nadal, que és una festa molt important per als cristians, també hi ha un temps de preparació.

Déu, que ens ha donat aquest món meravellós, encara va voler fer-nos un altre gran regal: la vida del seu fill Jesús.

I això és el que recordem per Nadal. És un regal especial, perquè Jesús va venir al nostre món per ensenyar-nos a conèixer Déu i a parlar amb ell, a estimar-nos i fer el bé.

Com s’ho va fer Déu per fer-nos aquest regal tan especial? Ho va fer al llarg d’una història emocionant: la història del poble d’Israel.

UNITAT 3 BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 35

35

27/05/14 11:45

La història del poble d’Israel Abraham Fa molts anys, Déu va cridar un home bo que volia conèixer Déu, el creador del cel i la terra. Aquest home va escoltar en el seu cor la promesa de Déu: que tindria un fill, Isaac, i que seria el pare d’un gran poble, més nombrós que les estrelles del cel. D’aquest poble vindria un dia Jesús.

Moisès Aquell gran poble va ser esclavitzat durant molts anys a Egipte.

Però Déu, que no oblidava la seva promesa, va escollir Moisès perquè alliberés el seu poble. I li va donar els Deu Manaments de la Llei de Déu perquè els complissin.

36

UNITAT 3

BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 36

27/05/14 11:45

Els profetes Per desgràcia, aquell poble es va oblidar dels manaments i va fer molts pecats. Llavors, el Senyor va cridar uns homes valents perquè ensenyessin una altra vegada aquell poble a comportar-se bé i a recordar la promesa de Déu: «Vindrà un salvador que us ensenyarà el bon camí».

L’últim profeta abans de venir Jesús va ser Joan Baptista.

UNITAT 3 BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 37

37

27/05/14 11:45

1

Digues si són certes o falses les afirmacions següents: • Abraham era un home que desitjava saber qui era Déu.

• Abraham era un home que feia de pastor.

• Moisès va alliberar el seu poble de l’esclavitud d’Egipte.

• Els profetes eren homes que anaven contra Déu.

• L’últim profeta abans de venir Jesús va ser Joan Baptista.

2

Fixa’t en aquest laberint. Hi ha molts camins, però només n’hi ha

un que porta a la cova de Betlem. Quin és el camí correcte?

Quins personatges hi apareixen? Escriu els seus noms.

3

Busca imatges de camins. Tria’n una que t’agradi. Pot representar el

camí per arribar a Betlem. Retalla’l i enganxa’l en un full.

Reflexioneu-hi • Amb qui us agradaria fer el camí fins a la cova de Betlem?

• Quines accions feu i creieu que són bones? Les feu sols o preferiu

38

fer-les acompanyats? Creieu que aquestes accions us ajuden a no sortir-vos del camí? Podríeu fer-ne sols alguna més?

UNITAT 3

BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 38

27/05/14 11:45

L’última etapa del camí: Maria Aquest camí de preparació de la vinguda de Jesús acaba a les portes d’una petita casa de Natzaret, un poble perdut enmig de les muntanyes. És una casa humil, ben endreçada a i amb una habitació petita excavada en la mateixa roca de la muntanya. És la casa de Maria de Natzaret.

El nom de Maria en aquell temps era Míriam. La noia estava promesa amb Josep, un jove fuster del poble que es guanyava la vida fent finestres, taules, cadires, etc.

Maria és, doncs, l’última etapa d’aquest llarg camí que va començar amb Abraham.

Parlar de Maria ens fa pensar en el Nadal. I és cert, perquè, sense ella, Jesús no hauria pogut néixer.

Maria, una noia de poble, va ser escollida per Déu perquè havia de ser la mare de Jesús.

Reflexioneu-hi • Us imagineu la mare de Jesús com una gran reina, rica, amb vestits brillants i vivint en una palau?

Per què no?

• Com creieu que era el caràcter, la manera de ser de Maria de Natzaret?

• Completeu: «De la persona de Maria el que més ens agrada és…».

• Com és que Déu, quan vol fer coses grans, com la vinguda de Jesús, acostuma a escollir persones senzilles?

UNITAT 3 BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 39

39

27/05/14 11:45

El temps d’Advent Durant el temps d’Advent, que són les quatre setmanes abans de Nadal, els cristians i les cristianes procurem preparar-nos per a la gran festa del naixement de Jesús a Betlem.

La paraula advent significa dues coses: espera i arribada; és a dir, és quan esperem l’arribada al nostre món d’aquest nen que es dirà Jesús.

Això va passar fa uns 2.000 anys.

L’arribada d’aquell nen petit va ser molt important, molt més que la d’un gran personatge poderós o ric.

Jesús, quan es va fer gran, ens va ensenyar com hem de viure fent el bé, sense barallar-nos, vivint en pau, i com hem d’estimar Déu i els altres, els familiars, els amics i els companys.

Jesús venia de part de Déu i ens havia d’ensenyar el camí perquè els homes i les dones, els nois i les noies, els nens i les nenes fóssim feliços.

Realment, l’esperava una gran feina per fer!

40

UNITAT 3

BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 40

27/05/14 11:45

La família de Jesús Com ens passa a nosaltres, aquell nen també necessitava, per damunt de tot, uns bons pares que l’ajudessin a créixer, a fer-se gran i a ser bona persona.

I Maria i Josep van ser els qui van cuidar, protegir i estimar Jesús.

Per això, la figura de Maria és tan important en la celebració de l’Advent i el Nadal.

Posem com a primera figura del temps d’Advent Maria, que havia nascut en una poblet molt petit que es deia Natzaret.

Reflexioneu-hi • Què us agrada fer junts a la vostra família?

• Què voldríeu agrair als vostres pares?

• Hi ha alguna cosa que només feu amb la vostra mare?

• Com us sentiu quan heu passat una bona estona amb tota la família?

UNITAT 3 BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 41

41

27/05/14 11:45

Fent servir les cinc lletres del nom de Maria podem pensar en cinc coses que podem fer per preparar-nos bé durant el temps d’Advent.

M

illorar una mica el nostre comportament

a casa, ajudant els pares, en les coses nostres i en les que són per a tota la família.

A

judar a classe portant-nos bé, fent que

l’ambient a l’aula sigui tranquil i així els nostres mestres puguin fer millor la seva tasca.

R

esar una mica, especialment quan estem

tranquils, com quan anem a dormir, per sentir-nos més feliços pensant que Déu i Jesús ens estimen.

I

maginar com farem a casa el pessebre, com

posarem l’arbre de Nadal, a qui enviarem postals, quin regal podem preparar per als pares…

A

grair el que fan tantes persones

que s’ocupen de nosaltres.

4

Què vol dir la paraula advent? Quines són les persones més

importants de l’Advent?

5

Dibuixa un camí que porti fins a una cova (la de Betlem) i escriu les

cinc coses que podem fer per preparar-nos millor per al Nadal.

42

UNITAT 3

BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 42

27/05/14 11:45

L’Evangeli ens explica…

La visita de Maria Quan Déu va enviar el seu àngel a anunciar a Maria que ella i Josep tindrien un fill i que li posaria de nom Jesús, Maria va dir que sí.

L’àngel també li va dir que Déu havia volgut que la seva cosina Elisabet i el seu marit Zacaries, encara que ja eren grans, també tinguessin un fill.

Maria va anar de pressa cap a casa de la seva cosina Elisabet a la muntanya. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen que esperava va saltar dins el seu ventre. Elisabet es va omplir de joia i va dir ben fort: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit del teu ventre».

Reflexioneu-hi • Alguna vegada us han proposat de fer alguna cosa que no us esperàveu? Vau dir que sí?

• Quan teniu una bona notícia, a qui li voleu explicar primer?

• Hi ha alguna persona que fa temps que no veieu i que teniu moltes ganes de veure?

Què li preguntaríeu? Què li explicaríeu?

UNITAT 3 BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 43

43

27/05/14 11:46

Fem el pessebre?

Quan arriben els dies de Nadal, a les cases es treuen les figures del pessebre que es tenen guardades i, si cal, se’n compren de noves.

El pessebre es fa a casa i també a l’escola, amb l’ajuda de tots els alumnes. És una tradició molt arrelada en les famílies cristianes, que ve de temps molt antics. Diuen que el primer que va fer el pessebre va ser sant Francesc d’Assís, un sant italià del segle XIII, gran amant de la natura, que es va imaginar així la vinguda de Jesús al món, seguint les pàgines de l’Evangeli.

El pessebre vol representar el paisatge del país de Jesús, amb les persones que més es van interessar per la seva vinguda al món.

Reflexioneu-hi • Quan feu el pessebre a casa vostra, què és el que més us agrada? Col·locar totes les figures? Estar amb tota la família?

44

• Quins personatges creieu que no poden faltar mai en un pessebre?

• Quina és la vostra figura preferida? Per què?

UNITAT 3

BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 44

27/05/14 11:46

Les figures més importants del pessebre Els personatges del pessebre estan trets de les pàgines de l’Evangeli, i nosaltres els hem representat de la manera següent.

L’àngel de l’anunciata i els pastors. Diu l’Evangeli que el Senyor va enviar el seu àngel a anunciar la gran notícia del naixement de Jesús.

Els primers que la van rebre van ser els pastors que hi havia en aquelles contrades, persones senzilles i pobres que de seguida van anar a portar al nen Jesús els seus obsequis. Les nadales o cançons populars de Nadal recorden aquest fet. Se’n coneixen moltes: El rabadà, La pastora Caterina, El vint-i-cinc de desembre, etc.

6

Busca la lletra de la nadala El noi de la mare i llegeix-la amb atenció.

Què li volen donar els pastors al nen Jesús?

Reflexioneu-hi • Quin obsequi li portaríeu al nen Jesús?

• I si a vosaltres us haguessin de portar un regal, què voldríeu?

UNITAT 3 BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 45

45

27/05/14 11:46

Els Mags d’Orient. Segurament són les figures més populars del pessebre, però no les més importants. L’Evangeli ens parla d’uns homes savis, que buscaven la religió vertadera, i que van arribar a Jerusalem, la capital del país de Jesús, preguntant on havia nascut aquell nen que havia de ser el rei del món. La tradició diu que eren d’ètnies diferents.

Per això els representem amb tres figures de diferent color de pell: el rei blanc, el rei ros i el rei negre.

La cova de Betlem. Quan Josep i Maria, que estaven a punt de tenir el seu fill, van arribar a Betlem, no van trobar lloc a l’hostal, perquè estava ple de gent que havia anat a pagar els impostos per ordre de l’emperador de Roma. Així doncs, es van refugiar en una cova dels afores del poble. Actualment, en el lloc on va néixer Jesús, s’hi ha construït una església. El bou i la mula que posem a la cova representen la vida que fa escalfor i protegeix el nen Jesús del fred.

46

UNITAT 3

BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 46

27/05/14 11:46

L’estrella. Hi ha moltes maneres de representar-la. En alguns pessebres l’estrella ja queda inclosa en el paper blau que fa de cel. I enmig d’aquest paper hi brilla l’estrella. En altres pessebres l’estrella és a sobre de la cova on neix Jesús. És una manera de dir que aquell nen ve de Déu, que és la llum dels homes i de les dones que voldran seguir el seu camí.

L’Evangeli diu de Jesús: «Jo sóc la llum del món».

Jesús, Josep i Maria. Són els principals personatges. Sense ells, el pessebre no tindria raó de ser. Maria i Josep són els pares joves d’aquell nen, que neix com nosaltres. La pobresa i la senzillesa en què va néixer Jesús crida l’atenció, sobretot quan pensem que després serà una persona tan important en la història de la humanitat. Els pares de Jesús també eren gent ben senzilla: Josep era fuster de Natzaret, i Maria, una noia de poble, sense cap mena de formació. Potser no sabia llegir ni escriure, com era normal en aquells temps entre les noies. Però Déu es va fixar en ells perquè fossin els pares i educadors d’aquell nen.

UNITAT 3 BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 47

47

27/05/14 11:46

7

Quin és el personatge més important del pessebre?

8

Busca en aquesta nadala els personatges del pessebre que hi surten.

Què són? Quants n’anomena? Dibuixa el que més t’agradi.

Les figures de fang Jo tinc un pessebre petit i lluent de suro i de molsa, tot blanc, de tants bens.

Tres dones que renten amb l’aigua d’un rec, i una altra que fila i un vell que té fred.

Figures i cases d’argila i paper, corrals amb gallines, dos bous i un pagès.

Pastors que es desvetllen d’un somni serè, i uns àngels que canten d’un núvol encès.

Jo tinc un pessebre bonic com cap més.

RAMON MUNTANYOLA

9

Creus que aquests personatges de què parla la nadala

van arribar a la cova abans o després que els Reis Mags?

10

Completa la frase: «Per a mi el Nadal és…»..

Reflexioneu-hi • Quines coses passen o veieu durant el Nadal i que no es veuen la resta de l’any? Quines són les que més us agraden? Per què?

48

• Com se senten les persones per Nadal?

• Amb qui seieu a taula el dia de Nadal?

UNITAT 3

BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 48

27/05/14 11:46

HE APRÈS… El temps de preparació per a les festes de Nadal es diu Advent, que vol dir ‘espera i arribada’.

Abraham, Moisès i els profetes van preparar la vinguda de Jesús.

Maria era una noia bona i senzilla que va acceptar ser la mare de Jesús.

Maria i Josep, els pares de Jesús, en van tenir cura, el van protegir i el van estimar molt. Són els personatges més importants del Nadal.

Els personatges del pessebre provenen de l’Evangeli, que ens recorda que Jesús va venir al nostre món i que el van rebre els pastors i els Mags.

UNITAT 3 BT00266801_03_CM3_RELIGIO.indd 49

49

27/05/14 11:46

JESÚS ÉS EL NOSTRE GUIA

50

BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 50

29/05/14 15:26

En molts moments de la vida necessitem que els pares, els m estres, o els amics ens diguin quin és el camí correcte per on hem d’anar.

També necessitem un guia que ens expliqui com és Déu, i que ens re cordi com hem de ser. Aquest guia és Jesús.

Sabem que sempre està al nost re costat per ajudar-nos.

Jesús pot semblar un amic desconegut. Segons van deixar dit els qui el van conèixer, Jesús er a una persona normal, però que tenia com un misteri dins d’ell que el feia més bo, més coneixedor de les coses de Déu.

L’anirem descobrint com a ppersona i com a amic.

51

BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 51

29/05/14 15:26

4.

ús s e J de s í a p l e Descobrim

Betlem, Natzaret i Jerusalem són tres ciutats importants en la vida de Jesús. A Betlem, hi va néixer. A Natzaret, hi va créixer, hi va treballar i hi va aprendre a resar i a estimar. I a Jerusalem, hi va morir.

Jesús va ser una persona com la resta de la gent del seu temps i del país on va viure.

52

UNITAT 4

BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 52

La ciutat de Jerusalem al fons.

29/05/14 15:26

DE QUÈ PARLAREM? Tots els seus pobles i ciutats tenien

Palestina

sinagogues

era el país on vivia

on s’ensenyava la llei de Déu

on se celebraven les festes religioses

Jesús

com una escola

com una església

El país de Jesús El país de Jesús s’anomenava Palestina. Està situat a la mar Mediterrània, a l’altre l’extrem d’on es troben Catalunya i les illes Balears. A Palestina hi ha dos grans llacs units pel riu Jordà. Un és el llac de Tiberíades on, a les seves ribes, hi ha pobles de pescadors, com la ciutat de Cafarnaüm.

L’altre llac és la mar Morta, un llac molt més gran i amb tanta sal que és impossible que hi visquin peixos. És un país que té tota mena de paisatges: camps molt fèrtils, deserts immensos i ciutats importants, com Jerusalem, que n’és la capital.

Els pagesos es dediquen a cultivar cereals, vinya, blat i olivera.

També és un país de ramats i de pastors.

Aquest territori, que va ser habitat pel poble jueu i on hi ha els llocs en què es va desenvolupar la vida de Jesús, és conegut també amb el nom de Terra Santa.

UNITAT 4 BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 53

53

29/05/14 15:27

Reflexioneu-hi • Les persones del país de Jesús s’anomenen jueus. Per què penseu que reben aquest nom?

• Què creieu que seria més fàcil en el país de Jesús: ser pescador, pagès o pastor? Per què?

• La pesca era una de les grans • Coneixeu algú que sigui pescador, riqueses a l’època de Jesús, i alguns pagès o pastor? dels seus amics i seguidors eren • En aquella època també hi havia pescadors. A quina zona del país molta gent marginada: pobres, de Jesús penseu que podien viure? malalts… Per què penseu que la resta de la gent els marginava?

• Quina ciutat penseu que era el centre de la vida política i religiosa A prop nostre existeix encara gent del poble jueu? Per què? marginada?

• Com us imagineu que eren les ciutats?

• Creieu que la vida a l’època de Jesús seria semblant a la nostra?

Paisatge de la regió de Samaria al nord del riu Jordà.

54

UNITAT 4

BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 54

29/05/14 15:27

Qui manava al país de Jesús?

En temps de Jesús, el país estava sota el domini de l’Imperi romà.

L’emperador, que vivia a Roma, controlava amb el seu exèrcit tots els països que formaven l’imperi. A més, enviava un governador a la capital de cada un d’aquests països per fer complir les lleis.

Al país de Jesús hi havia enviat a Ponç Pilat.

També hi havia el rei Herodes, que va cometre accions molt cruels per demostrar que ell era qui tenia més poder.

Els habitants del país de Jesús no volien viure sotmesos pels romans, com si fossin esclaus.

A més, tampoc no volien el rei Herodes.

Reflexioneu-hi • Penseu que els que manaven al país de Jesús eren bons governants?

Per què?

• Quines normes teniu a la classe?

Què feu per respectar-les?

• Qui ha escollit les normes? Creieu que és important que les escolliu vosaltres? Per què?

• Què us agrada més: posar-vos d’acord entre tots i escriure les normes que són millors per a tota la classe o que no pugueu pensar ni escollir les normes vosaltres?

• Com podem ajudar algú que li costi respectar alguna norma?

UNITAT 4 BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 55

55

29/05/14 15:27

El temple de Jerusalem Jerusalem, també coneguda com la ciutat santa, era una ciutat emmurallada, com moltes de les ciutats importants.

Jerusalem era famosa sobretot pel gran temple, construït feia més de mil anys pels reis David i Salomó.

La riquesa d’aquell temple era envejada pels països veïns i per això va ser destruït més d’un cop.

Més endavant, el rei Herodes el va fer reconstruir i el va convertir en Temple de Salomó a Jerusalem.

el lloc sagrat més gran del món.

Tota la gent del país s’esforçaven per anar a visitar aquell meravellós edifici que conservava les taules dels Deu Manaments de Moisès. També hi anaven a resar, a oferir sacrificis d’animals per agrair o demanar algun favor al Senyor, i a celebrar la Festa de Pasqua. Jesús també hi anava.

Reflexioneu-hi • Per què penseu que Jerusalem s’anomenava la «ciutat santa»?

• Quin creieu que era el temple que va veure Jesús: el que es va

1

construir en temps de David i Salomó o el que va manar reconstruir el rei Herodes?

• Què creieu que feia Jesús al temple?

Els jueus es reunien per pregar en el temple de Jerusalem. On es

reuneixen els cristians del teu poble o barri?

2 56

Has entrat mai en una catedral? En què s’assembla al temple?

UNITAT 4

BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 56

29/05/14 15:27

Els Deu Manaments El poble d’Israel, guiat per Moisès, va marxar d’Egipte. Per fi era lliure.

Caminant va arribar a la gran muntanya, el lloc on Déu li havia dit a Moisès que dugués el seu poble.

Allà, Déu va parlar a Moisès, li va demanar que ensenyés al seu poble la millor manera de viure i ser feliços, i li va lliurar les taules amb els Deu Manaments.

Llavors, Moisès va explicar al poble que la millor manera de viure és estimant Déu i estimant-se els uns als altres.

I això és el que Déu vol.

El poble hi va estar d’acord i, d’aquesta manera, el poble d’Israel es va convertir en el poble escollit de Déu.

Moisès amb les taules dels Deu Manaments.

Reflexioneu-hi • Quines coses penseu que ens • Quines coses han fet els vostres demanaria Déu que hauríem de fer pares avui per fer-vos feliços? per ser feliços i fer feliços els altres?

I els vostres germans? I els vostres amics? I els vostres • Quines coses heu fet avui per fer feliços els altres? mestres?

UNITAT 4 BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 57

57

29/05/14 15:27

3

Escriu les cinc normes que penses que t’ajudaran a ser feliç. Marca

la que creguis que hauràs d’esforçar-te més per complir.

4

Pensa quines persones t’ajuden a ser feliç i quines coses et diuen

aquestes persones que són importants per a tu. En un full, escriu el seu nom i al costat algunes de les coses que et diuen.

5

Copia i completa aquesta pregària:

Senyor, et vull donar les gràcies per totes les coses que fan els altres per mi com…

També et vull demanar que m’ajudis a esforçar-me per aconseguir fer les coses que més em costen com…

I a no oblidar-me de donar les gràcies a tota la gent que estimo i que m’estima:…

58

UNITAT 4

BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 58

29/05/14 15:27

L’aigua, la font de la vida El país de Jesús tenia molt desert, però hi havia dos llocs on l’aigua, que venia de les muntanyes altes de fora del país, era la font de la vida. Un era el llac de Tiberíades, també anomenat mar de Galilea, i era el lloc més bonic i el preferit pels pescadors. L’altre, el riu Jordà, naixia del llac i regava el país, de nord a sud.

6

El llac de Tiberíades, envoltat per la seva riba fèrtil.

Jesús va cridar els germans Pere i Andreu i els germans Jaume

i Joan, tots quatre pescadors, perquè fossin els seus primers seguidors.

On creus que els va anar a trobar?

7

Jesús coneixia perfectament el llac de Tiberíades i s’hi movia per

tota la zona. Com creus que anava d’una ciutat a l’altra?

Reflexioneu-hi • Per què penseu que el llac de Tiberíades i el riu Jordà eren tan importants en el país de Jesús?

• Podríeu viure en un lloc on no hi hagués aigua o fos molt difícil aconseguir-la? Creieu que és

necessària l’aigua per viure?

Per què?

• Quins rius, mars o llacs hi ha a prop del poble o de la ciutat on viviu? Per a què feu servir la seva aigua?

UNITAT 4 BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 59

59

29/05/14 15:27

L’Evangeli ens explica…

A la vora del riu Jordà s’hi havia concentrat molta gent. Allà estava Joan Baptista, fill d’Elisabet i Zacaries. Havia vingut des del desert i predicava al poble. Als qui s’estaven allà els recordava quines coses havien de fer per ser com Déu volia. I ells l’escoltaven i s’adonaven que havien fet coses que no estaven bé.

Joan Baptista els demanava llavors que se submergissin en el riu. D’aquesta manera, batejava tothom que volia penedir-se dels seus pecats i ser més bo.

Un dia, Jesús es va presentar també a la vora del riu Jordà i va anar a trobar Joan perquè el bategés. Quan Jesús va sortir del riu, Joan Baptista va sentir com Déu deia: «Aquest és el meu Fill. L’estimo i n’estic molt satisfet».

Reflexioneu-hi • Què creieu que va pensar Joan Baptista quan Jesús li va demanar que ell també es volia batejar?

• Per què penseu que Joan era conegut amb el nom de «Baptista»?

8

Jesús coneixia Joan Baptista? Qui era?

9

Has anat alguna vegada a un bateig? En els batejos d’ara, quin

element hi ha que també hi era quan Joan Baptista batejava al riu?

60

UNITAT 4

BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 60

29/05/14 15:27

El poble de Natzaret Al nord del país, a la vora del llac de Tiberíades, hi havia un poblet molt petit on va viure la família de Jesús.

Josep hi feia de fuster. I Jesús, que de ben petit va voler ajudar el seu pare, va aprendre el mateix ofici. Maria, com totes les dones del seu temps, es cuidava de les coses de casa i de l’educació del seu fill.

A Natzaret, com a tots els pobles, hi havia un edifici molt apreciat: la sinagoga. La gent del poble es reunia allà el dissabte per celebrar les festes religioses i llegir la llei de Déu. Un mestre de la Llei l’explicava a la gent com si fos una classe de religió. Junts també pregaven i recordaven la història del poble d’Israel i l’amor que Déu els tenia. Les nenes i les dones, com era costum en aquell temps, també hi anaven, però no podien parlar ni opinar. Jesús, com a bon jueu i ciutadà, va anar moltes vegades a la sinagoga a pregar, a trobar-se amb la gent i a compartir el dia de festa.

10

A quins llocs aniríem ara per poder fer les mateixes coses que feia

Jesús a la sinagoga de Natzaret?

11

Jesús va viure en un país i en una època molt diferents als nostres.

Penseu, entre tots i totes, diferències dels llocs, de les ciutats i dels costums d’ara i de l’època de Jesús. Feu-ne una llista.

UNITAT 4 BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 61

61

29/05/14 15:27

Els mestres de Jesús Jesús va tenir diferents mestres. Els primers van ser els seus pares, especialment la seva mare Maria. D’ells va aprendre a resar i a estimar Déu, a ajudar, a compartir, a col·laborar i a treballar fent de fuster.

Després, va tenir els mestres de la Llei, que li van ensenyar coses de la religió.

Jesús, com que era una persona molt sensible i observadora, va tenir encara uns altres mestres: la natura, amb els pastors, els pescadors, els arbres, els ocells, l’aigua…, i també els nens i les nenes, amb els seus jocs.

Jesús, de gran, parlava de les coses més santes mitjançant unes històries que s’inventava tot recordant la seva vida a Natzaret.

Els pares fan de mestres als seus fills.

Reflexioneu-hi • Algunes persones pensen que • Us sembla bé que les nenes i les dones poguessin ser presents a la Jesús, ja de ben petit, ho sabia tot sinagoga, però no poguessin i no havia d’aprendre res. opinar?

Hi esteu d’acord? Per què? Digueu quatre o cinc coses que Jesús va • Quines són les persones i les coses haver d’aprendre i qui penseu que que més t’ajuden a aprendre com li va ensenyar. és la vida?

62

UNITAT 4

BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 62

29/05/14 15:27

Jesús deixa el seu poble Fins als trenta anys, Jesús va viure amb Josep i Maria i els seus amics i veïns al poble de Natzaret. Durant tot aquest temps, va créixer en edat, enteniment i bondat. Van ser uns anys feliços els que Jesús va passar en el seu petit poble. A poc a poc, però, el cor li deia que havia de deixar-ho tot, família i casa, i anar-se’n, tal com fan molts nois i noies que busquen ser útils en la vida i ajudar els altres. També ell sentia com una crida de Déu que li deia: «El món i la vida t’esperen!».

Un dia es va acomiadar de la mare i del pare i ho va deixar tot.

El primer que va fer va ser visitar Joan Baptista, que estava batejant al riu Jordà. Després, va anar a buscar companys i companyes, que el van seguir pertot arreu on va anar i van ser els seus millors amics i amigues.

I així va començar la segona part important de la vida de Jesús.

Reflexioneu-hi • Jesús era un guia per a les persones. Per quins motius la gent el seguia? Què el feia diferent a la resta de la gent?

• Ens agrada tenir Jesús com a guia? Per què?

• Nosaltres tenim algun guia més?

A qui t’agradaria assemblar-te?

UNITAT 4 BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 63

63

29/05/14 15:27

Una classe molt especial A l’escola, cada setmana dediquem una estona a fer la classe de Religió.

El que fem és, segurament, el que més s’assembla al que feia Jesús a la sinagoga de Natzaret: aprenem coses de Déu, i del poble i de la vida de Jesús.

El més important de tot, però, és que no ho fem sols. Aprenem tots junts, els nens i les nenes de la classe, i també els nostres mestres, acompanyats sempre per Jesús.

Reflexioneu-hi • Penseu que la classe de Religió és diferent a les altres classes que feu durant la setmana? Què hi feu que la fa especial?

• Com us sentiu quan feu la classe de Religió?

• Què és el que més us agrada d’aquesta classe?

12

Escriu dues coses que hagis après en aquesta unitat que t’hagin

cridat l’atenció.

13

Desxifra aquesta frase enigmàtica1:

.

1. Vegeu les equivalències en la pàgina 140.

64

UNITAT 4

BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 64

29/05/14 15:27

HE APRÈS… El país de Jesús era Palestina, que també anomenem Terra Santa. Jesús va néixer a Betlem i durant trenta anys va viure amb la seva família a Natzaret.

Després, va anar, entre altres llocs, a Jerusalem, que en aquell temps era la capital de Palestina.

A Jerusalem hi havia un gran temple, on es guardaven les taules dels Deu Manaments de Moisès. Jesús hi va anar moltes vegades a ensenyar el seu missatge.

El llac de Tiberíades i el riu Jordà també eren llocs importants. En el riu, Joan Baptista batejava la gent que volia ser més bona. També hi va batejar Jesús.

Tots els pobles i ciutats d’aquell temps tenien la sinagoga, un edifici que era alhora església i escola. Els dissabtes, la gent, hi celebrava les festes religioses, resava, es trobava i aprenia la Llei de Déu, els Manaments. Jesús hi anava com a bon jueu.

Un dia, Jesús va sentir la necessitat de sortir de Natzaret. atzaret.

Va deixar-ho tot i va començar la seva missió: anar per tot el país per parlar de Déu i ajudar els altres.

UNITAT 4 BT00266801_04_CM3_RELIGIO.indd 65

65

29/05/14 15:27

5.

Coneixem Jesús

Sabem com era el país on va viure Jesús, i també que cap als trenta anys, Jesús va deixar el seu poble de Natzaret per anar a explicar als homes i a les dones com havien de viure. Què els deia Jesús? Com s’explicava perquè poguessin entendre’l bé?

Tothom coneixia Jesús. Però, què en pensaven d’Ell? Què respondrien la gent del seu poble i els seus amics i amigues si ara els hi poguéssim preguntar: Qui és Jesús per a vosaltres?

66

UNITAT 5

BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 66

27/05/14 11:48

DE QUÈ PARLAREM?

paraula que vol dir

‘bona notícia’

Evangeli

llibre que ens parla de la vida de

Jesús

que parlava amb

paràboles

El llibre que ens parla de Jesús Tothom que coneixia Jesús sabia que era una persona diferent, per la seva manera d’estimar, per les coses que feia i pels seus gestos.

Jesús va sentir dins seu que havia de fer realitat un somni, portar a terme la missió que li havia encarregat Déu d’explicar a tothom la Bona Notícia: «Déu us estima i us perdona». A més, també els va dir que havien d’intentar ser bons i s’havien d’estimar per ser feliços.

Reflexioneu-hi del seu poble per anar a complir • Com li explicaríeu a algú que no la seva missió? coneix Jesús quin tipus de persona era? Què és el que Ell volia? Quines • Quines coses que us feien por les coses feia? heu fet encara que per a vosaltres • Us heu fet mai la pregunta de qui fos difícil fer-les? Qui us les havia és Jesús per a vosaltres i per a demanat de fer? Creieu que costa moltes persones? més o menys de fer aquestes coses si us les demana algú que • Creieu que a Jesús li va costar deixar la seva família i marxar us estima molt?

UNITAT 5 BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 67

67

27/05/14 11:48

Les paraules són un regal Les paraules poden ser un regal per a tothom. Ens ajuden a dir com ens sentim, què ens passa i què necessitem.

Si les fem servir bé, les paraules també serveixen per comunicar bones notícies: són un consol per als amics quan estan tristos; ensenyen coses que altres no saben; expliquen experiències; expressen estimació i alegria…

Les paraules de veritat surten de dins.

EM POTS AJUDAR?

VOLS JUGAR AMB NOSALTRES?

T’ESTIMO MOLT!

M’HE EQUIVOCAT!

BON DIA! PERDONA!

GRÀCIES!

Reflexioneu-hi • En quines situacions feu servir les paraules que diuen els nens i les nenes del dibuix?

• Què en penseu d’aquesta frase: «Jo sempre dic el que vull».

68

• Penseu alguna situació en què no hagueu fet servir les paraules adequades. Podríeu canviar-les per unes altres que siguin agradables?

UNITAT 5

BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 68

27/05/14 11:48

Un petit gran llibre També trobem paraules en els llibres.

Gràcies als llibres, podem passar moltes estones divertides, i deixar-nos endur per la imaginació. Al mateix temps, també hi podem aprendre coses importants.

Totes les persones que volem saber qui era Jesús, què feia, com pensava, quines coses li semblaven bé i quines no, com volia que ens comportem els uns amb els altres, i com n’era d’important Déu per a Ell, podem dem llegir el llibre de l’Evangeli, que forma part del gran llibre de la Bíblia.

A l’Evangeli s’explica la vida i el missatge de Jesús. És un llibre molt important per als cristians. És un llibre petit, amb poques pàgines, però, alhora, és molt gran i important, i s’ha traduït a moltes llengües, perquè Jesús ha estat molt important en la vida de moltes persones i de molts pobles i nacions.

El nom evangeli ve del grec

Reflexioneu-hi • Recordeu alguna bona notícia que hagueu rebut aquests dies?

I alguna que hagueu donat vosaltres?

1

i significa ‘bona notícia’. Es pot dir que Jesús era una ‘bona notícia’ per a molta gent que el tractava i el coneixia.

Busca bones notícies als mitjans de comunicació (revistes, diaris,

televisió, ràdio). Retalla-les i enganxa-les o escriu-les en un full.

UNITAT 5 BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 69

69

27/05/14 11:48

L’Evangeli L’Evangeli el van escriure quatre seguidors de Jesús. Es deien Mateu, Marc, Lluc i Joan. L’Evangeli relata una sola història, la de Jesús, però explicada per quatre persones diferents.

Tots quatre hi van recordar, juntament amb altres cristians del seu temps, totes les paraules i els fets més importants de la vida de Jesús, i cada un va escriure el seu Evangeli. Llegint les seves pàgines podem descobrir tot el que ells van explicar sobre el naixement, la vida, la mort i la resurrecció de Jesús.

2

Els símbols dels quatre evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan. Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

Busca l’Evangeli en una Bíblia o en un Nou Testament. En quin ordre

apareixen els quatre evangelis? Qui fa el relat fent servir més pàgines?

Qui en necessita menys per fer-ho?

3

Desxifra aquesta frase enigmàtica1:

«

».

1. Vegeu les equivalències en la pàgina 140.

70

UNITAT 5

BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 70

27/05/14 11:49

Amb qui volia estar Jesús?

A les pàgines de l’Evangeli crida molt l’atenció comprovar que Jesús tenia una predilecció especial per estar al costat de les persones pobres, consolar-les, ajudar-les i curar-ne les malalties. També podem veure que es trobava molt feliç enmig dels nens i de les nenes.

Pere, recordant la vida del seu Mestre, va escriure: «Jesús passà pel món fent el bé, ajudant els més necessitats, els malalts, els nens i les nenes, els pobres».

Reflexioneu-hi • Per què Jesús sentia una predilecció especial pels més necessitats? Com us imagineu que devia actuar Jesús davant d’ells?

I ells, com es devien sentir?

4

• Creieu que ja ho coneixeu tot de Jesús? De quines altres maneres, a més de llegir l’Evangeli, podeu saber coses de Jesús?

Pensa en alguna bona notícia de la vida de Jesús i escriu-la.

UNITAT 5 BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 71

71

27/05/14 11:49

Hi ha molta gent a prop nostre que també està al costat de qui més ho necessita.

Reflexioneu-hi • Per què creieu que les persones de les imatges dediquen el seu temps a estar a prop de l’altra gent?

5

• Coneixeu persones com ells?

• Creieu que aquestes persones fan obres semblants a les que feia Jesús?

Aquestes persones són el que coneixem com a voluntaris.

Saps per què?

72

UNITAT 5

BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 72

27/05/14 11:49

Jesús ens ensenya i ens parla de Déu En llegir l’Evangeli, sovint trobem una pregunta que es feien els qui seguien el Fill de Déu: «Però, qui és aquest Jesús?».

Jesús els parlava de Déu Pare i els ensenyava a estimar-se i a perdonar-se. I ho feia com ningú ho havia fet fins aleshores. Per parlar amb la gent, Jesús utilitzava un llenguatge clar i senzill, i semblava que endevinés els pensaments i les intencions de les persones. I deia sempre la veritat.

Reflexioneu-hi • Alguna vegada algú s’ha adonat que anàveu a fer alguna cosa abans que la féssiu? Expliqueu-ho.

• En qui podeu confiar més: en les persones que diuen sempre la veritat o en les que diuen mentides sovint?

• Quines persones creieu que són les que poden saber què penseu o com us sentiu? Per què?

• Alguna vegada heu dit mentides?

Què aconseguiu dient-les? Com us sentiu abans de dir-les? I després?

UNITAT 5 BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 73

73

27/05/14 11:50

Jesús parlava amb paraules senzilles La manera de viure de Jesús, estimant tothom, feia que la gent comprengués que el Regne de Déu és en l’interior del cor de cadascú.

A més, també es va dedicar a predicar aquest missatge.

Jesús, amb paraules que li sortien de dins, comunicava el que portava dins el seu cor. Ho explicava amb il·lusió i tothom ho entenia.

Parlava de Déu en forma de petits contes, amb exemples i comparacions semblants als fets que la gent vivia cada dia.

D’aquestes històries que Jesús feia servir per explicar els secrets de la vida del cor i per ajudar a comprendre la bona notícia que és Déu en diem paràboles.

Deixeu que els infants s‘acostin a mi, de Giovanni De Min.

Reflexioneu-hi • Creieu que Jesús vivia tal com ell mateix explicava a la gent que s’havia de comportar?

74

• Quan creieu que una cosa és important, us agrada explicar-la a la gent que us envolta?

UNITAT 5

BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 74

27/05/14 11:50

L’Evangeli ens explica…

Un dia, Jesús volia explicar una bona notícia: Déu s’alegra molt quan veu que una persona que anava pel mal camí retroba el bon camí i torna a ser feliç. I ho va fer amb una paràbola.

Va comparar l’alegria de Déu amb la d’un pastor que, després de buscar pertot arreu, troba l’ovella perduda i, en lloc de colpejar-la, se la carrega al coll, l’amanyaga, i la torna a la cleda amb les altres. I el cor del pastor, com el cor de Déu, se n’alegra.

Un altre dia, va voler explicar una altra qüestió important. I també ho va fer amb la paràbola següent:

Un arbre es coneix pels seus fruits. Un arbre bo no pot donar fruits dolents. Un arbre dolent no pot donar fruits bons.

Mateu 7, 16-18 (Text adaptat)

Una de les preguntes més curioses i importants que es feia la gent quan escoltava i veia Jesús era: «Qui és aquest Jesús? Parla molt clar i fins i tot els nens i les nenes l’entenen».

UNITAT 5 BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 75

75

27/05/14 11:50

La gent, per dins, pensava: «En realitat, Jesús no parla d’arbres, sinó de persones».

Si una persona té bon cor i bons sentiments, farà bones obres. I a l’inrevés: si una persona no té bon cor, no farà bones obres.

Reflexioneu-hi • Quins «bons fruits» podeu donar vosaltres?

6

Per què Jesús feia servir les paràboles per parlar amb els seus

seguidors?

7

De quina paràbola estem parlant?

Jesús vol explicar que Déu estima tothom, sobretot els més febles. I si algú surt del bon camí, el va a buscar i se n’alegra molt quan el retroba.

8

En qui pensa Jesús en les paràboles de l’ovella i de l’arbre?

9

Feu un mural entre tots els alumnes de la classe on es vegi un arbre

fruiter carregat de bons fruits. En cada fruit, escriviu-hi una bona obra.

Així representareu una de les paràboles de Jesús.

76

UNITAT 5

BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 76

27/05/14 11:50

Jesús curava malalts Jesús era una persona plena de la bondat i la força de Déu. El seu cor no suportava el sofriment de les persones. No només la seva paraula parlava de felicitat, sinó que també les seves mans i el seu cor feien feliços molta gent.

Aquesta força interior també la tenen moltes persones bones. Són persones que, amb la seva presència, el seu caràcter, la seva manera de ser i la força que surt del seu cor, ajuden els qui tenen problemes i pateixen.

I Déu sovint ajudava Jesús a curar malalties. Així, Jesús va curar cecs, malalts, coixos… I no ho feia perquè tingués «poders» o fes màgia.

Simplement, la seva presència i la seva bondat ajudaven la gent.

Un dia Jesús, sortint de la sinagoga, acompanyat de Jaume i Joan, arribaren a casa de Simó Pere. La sogra de Simó era al llit amb febre i ho digueren a Jesús.

Llavors, ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre li marxà.

Marc 1, 29-31 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • Us heu trobat alguna vegada amb una persona que quan esteu al seu costat us dóna alegria, us fa feliç i us fa sentir millor?

• Quan esteu malalts, hi ha algú que té cura de vosaltres? Creieu que tothom té algú a prop que l’estima i es preocupa d’ell quan no es troba bé?

UNITAT 5 BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 77

77

27/05/14 11:50

Jesús transforma les persones Quan Jesús estava a prop de les persones, les feia canviar. Jesús parlava amb tothom; no li importava d’on venia la gent o què feia.

Jesús volia treure el mal i que totes les persones fóssim iguals. No volia injustícies i transmetia a tota la gent que l’escoltava que qualsevol persona és capaç de fer el bé, si ho vol de veritat.

Però el més important era que les persones, al seu costat, s’hi trobaven bé, reflexionaven sobre la manera com vivien, es penedien dels seus pecats i se sentien com nous.

Al costat de Jesús, les persones es transformaven, eren persones noves.

Per aquesta raó, Jesús era una «bona notícia» per a tots els qui creien en Ell. No és estrany que en aquell temps la pregunta que es fessin tots, referint-se a Jesús, fos: «Qui és aquest?».

Però, per desgràcia, també hi havia persones dolentes i envejoses: eren els més rics i poderosos, els sacerdots i mestres que no suportaven que la gent se n’anés amb Ell i a ells no els fessin gens de cas. Aquella enveja es va convertir en odi i desig de matar Jesús.

Reflexioneu-hi • Si Jesús visqués en els nostres dies, quines injustícies no voldria?

• Nosaltres podem fer alguna cosa perquè a la nostra classe, al nostre poble o a la nostra ciutat, al nostre país i a la Terra no hi hagi injustícies?

78

UNITAT 5

BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 78

27/05/14 11:50

HE APRÈS… Evangeli és una paraula que vol dir «bona notícia». És un llibre que van escriure quatre seguidors de Jesús: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

A Jesús li agradava estar al costat dels més necessitats. Al nostre voltant també hi ha gent que ajuda els qui pateixen.

Jesús parlava amb paràboles, que eren unes històries que ell s’inventava, a partir de fets de la vida del camp o de la família.

Per mitjà d’aquestes paràboles explicava les coses més profundes que ens passen, però fent-ho amb paraules i exemples senzills.

Jesús tenia una força i una bondat que li venien de Déu. Per això curava malalts i portava l’alegria i la felicitat als més pobres i necessitats.

En aquell temps, tothom, tant la gent que el seguia i l’estimava, com la gent que li tenia enveja i odi, es preguntava: «Qui és aquest Jesús?».

UNITAT 5 BT00266801_05_CM3_RELIGIO.indd 79

79

27/05/14 11:50

6.

s ú s e J de í m a c l e d l El fina

El final del camí de Jesús, a Jerusalem, va ser difícil. Els poderosos no volien que Jesús anés predicant l’amor als altres i van decidir matar-lo.

I així ho van fer i va morir a la creu. El Déu Pare, però, no el va deixar abandonat i el va ressuscitar: Jesús viu!

Els cristians recorden els darrers dies de Jesús al llarg de la Setmana Santa, que va des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Pasqua.

80

UNITAT 6

BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 80

29/05/14 15:28

DE QUÈ PARLAREM? Setmana Santa

Diumenge de Rams

Dijous Sant

Divendres Sant

Diumenge de Pasqua

recordem

recordem

recordem

recordem

l’entrada de Jesús a Jerusalem

l’últim sopar

la mort de Jesús

la resurrecció de Jesús

Els darrers dies de Jesús Al llarg de la nostra vida coneixem persones que ens estimen i ens ajuden a viure feliços; també hi ha persones que ens ensenyen coses tan importants com compartir; i altres que ens ajuden a passar-nos-ho bé.

I nosaltres també estimem totes aquestes persones, encara que no estiguin al nostre costat.

Jesús és una d’aquestes persones. Ell està sempre al nostre costat.

Reflexioneu-hi • Creieu que hi ha persones que poden estar pensant en vosaltres en aquest moment? Us agrada que hi hagi gent que es recorda de vosaltres?

• De quines persones que fa temps que no veieu us recordeu ara?

• Creieu que tenir algun objecte d’aquestes persones ens pot ajudar a recordar-les?

UNITAT 6 BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 81

81

29/05/14 15:28

Diumenge de Rams La Setmana Santa va començar amb un fet extraordinari: l’entrada de Jesús a Jerusalem damunt d’un ase, acompanyat dels seus seguidors i seguidores. Aquell diumenge, Jesús va voler entrar a aquesta ciutat enmig d’un ambient de festa i el van rebre amb palmons i branques de llorer; els deixebles cridaven Hosanna!, que vol dir «Visca! Benvingut!».

Aquella mateixa setmana, els seus enemics, van agafar presoner Jesús per matar-lo. Un dels Dotze, Judes, va facilitar les coses, traint-lo per trenta monedes de plata, el preu de la seva vida.

Aquest dia els cristians fan processons i beneeixen els rams de llorer, les palmes i els palmons que les padrines han regalat als seus fillols.

Reflexioneu-hi

82

• Per què penseu que la gent de Jerusalem va rebre d’aquesta manera Jesús?

• Com us sentiu quan aneu a rebre algú que teniu moltes ganes de veure?

• Com creieu que se sentiria Jesús?

Penseu que li va agradar que el rebessin d’aquella manera?

• Si aneu a beneir la palma o el palmó, on aneu? Amb qui hi aneu? Què és el que més us agrada?

UNITAT 6

BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 82

29/05/14 15:28

Dijous Sant Jesús, sabent que li quedava poc temps de vida, volia estar amb els seus amics i amigues per acomiadar-se’n. Però abans va voler fer dos grans gestos per dir-los que els estimava.

El primer va ser rentar els peus dels seus amics. Era una manera de dir-los que ens hem d’ajudar, de servir-nos els uns als altres, fent aquest gest d’amistat.

El segon va ser una mica misteriós, però molt més intens. Va agafar pa, el va beneir, i el va donar als qui estaven a taula amb ell, mentre deia aquestes paraules: «Preneu i mengeu; aquest pa és el meu cos, és a dir, la meva vida, que ben aviat donaré per tots vosaltres». Aquell gest de Jesús era tan profund que costava d’imaginar. Però, Jesús sabia el que es feia i volia que els seus deixebles ho entenguessin i ho visquessin. Per això es va valdre d’un pa que tenia sobre la taula. En una escola actual, un dia una nena va comprendre clarament el significat d’aquell gest de Jesús i va dir: «Mentre Jesús repartia el pa, compartia la seva vida, de la mateixa manera que, quan jo reparteixo caramels, comparteixo la meva amistat». Sí, Jesús ens donava la seva vida a través d’aquell pa.

Al final d’aquell sopar, va agafar una copa de vi i digué: «Aquest vi és la meva sang, que serà vessada per vosaltres i per tothom».

A partir d’aquell dia, els cristians celebrem l’eucaristia o missa. Així, cada vegada que repetim aquests gestos de Jesús, compartir el pa i el vi, recordem com ens ha estimat.

UNITAT 6 BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 83

83

29/05/14 15:29

Reflexioneu-hi • Com representaríeu amb signes o gestos que a la nostra classe ens hem d’estimar i ajudar?

• Imagineu l’escena al voltant de la taula d’aquell sopar. Com creieu que se sentia Jesús aquell Dijous Sant: alegre, trist, mig adormit, cansat, distret, nerviós, emocionat, preocupat…?

1

• Què podem compartir en una taula?

• Amb quines persones compartiu la taula cada dia? Amb quines altres persones us agradaria compartir-la?

• Si demà marxéssiu lluny i per a molt de temps, de qui voldríeu acomiadar-vos?

Quin gest fa Jesús per ensenyar als seus deixebles que tots som

iguals i que no hi ha ningú que sigui superior a una altra persona?

2

Fes una llista de coses que podem compartir amb els altres: algunes

que puguem veure i tocar, i altres, que no.

84

UNITAT 6

BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 84

29/05/14 15:29

Divendres Sant És difícil imaginar com va arribar a patir Jesús aquell divendres. La mort a la creu era la mort més horrorosa i humiliant que practicaven els romans.

La patien els esclaus criminals, els terroristes d’aquells temps, els bandolers i els assassins. I els grans sacerdots jueus no van parar fins a aconseguir que Ponç Pilat, el governador romà de Jerusalem, condemnés Jesús a morir a la creu.

L’Evangeli ens ajuda a descobrir els pitjors sofriments de Jesús: • Pensar que un dels Dotze, Judes, l’havia traït.

• Esperar-se tres hores a l’hort de Getsemaní perquè l’agafessin pres.

• Rebre maltractaments diversos (assotar-lo, clavar-li una corona d’espines, burlar-se’n).

• Ser clavat en una creu.

• Veure que les persones que l’estimaven més el deixaven sol, a excepció de la seva mare, Maria de Natzaret, de Maria Magdalena, d’una altra Maria, i també del seu deixeble més jove: Joan.

Cap d’ells va poder fer res per salvar-lo de la crucifixió.

Reflexioneu-hi • Per què creieu que els amics de Jesús no el van acompanyar fins al final?

UNITAT 6 BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 85

85

29/05/14 15:29

Jesús va ser clavat a la creu en una petita muntanya anomenada Calvari, que vol dir calavera, als afores de la gran ciutat de Jerusalem. Els seus enemics l’insultaven, i els seus amics i amigues tenien por. Però Jesús va voler perdonar els qui el mataven dient aquestes paraules tan emocionants: «Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan!».

En el darrer moment de la seva vida, va fer un gran crit, mentre deia: «Pare, a les teves mans lliuro la meva vida». I, inclinant el cap, va morir.

El capità romà que manava els soldats, veient com Jesús moria, sense odiar ningú, perdonant, va exclamar: «Realment aquest home era Fill de Déu, era innocent».

Divendres Sant recordem la mort de Jesús fent processons i acompanyant la creu per recordar així el camí que va fer Jesús.

Amb la creu recordem que Jesús ens ha donat la seva vida. I per això és el símbol dels cristians.

86

UNITAT 6

BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 86

29/05/14 15:29

Déu i Jesús perdonen sempre. I tu?

Jesús ens ensenya que Déu perdona i que les persones també podem perdonar.

Quan no fem prou bé les coses, de vegades hem de demanar perdó.

Podem demanar perdó quan veiem que ens hem equivocat o hem fet mal a algú. Demanar perdó ens ajuda a millorar i a sentir-nos més bé.

TOT INFANT TÉ DRET A SER PERDONAT I A PERDONAR.

Reflexioneu-hi • Què és més difícil: perdonar o demanar perdó?

• Com us sentiu quan algú us perdona? És important perdonar?

• Creieu que és més fàcil demanar perdó quan ho feu a alguna persona que sabeu que us estima?

• Qui us perdona sempre?

3

Com ens demostra Jesús que ell i Déu ens perdonen sempre?

4

Copia i completa les frases en el teu quadern: • El que més em costa és…

• Quan perdono em sento…

• Quan em perdonen em sento…

UNITAT 6 BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 87

87

29/05/14 15:29

El final de la vida de Jesús semblava el fracàs més gran d’un home bo i valent. Semblava que els poderosos havien triomfat fent que Jesús morís en una creu.

Però Déu Pare ens havia preparat un final sorprenent.

Reflexioneu-hi • Creieu que signifiquen el mateix les expressions següents: adéu, fins aviat, fins després?

En quines situacions podríem fer-les servir?

5

• Quines altres expressions coneixeu per acomiadar-vos d’algú?

• Què penseu dels fets que li van passar a Jesús els seus darrers dies?

Copia en el teu quadern les frases que hi ha a sota i després

relaciona aquests fets amb els dies de la Setmana Santa. a) Morir a la muntanya del Calvari. b) Entrar a Jerusalem amb palmes i palmons.

Diumenge de Rams

c) Beneir el pa i el vi. d) Rentar els peus dels deixebles.

Dijous Sant

e) Trair Jesús per trenta monedes de plata. f ) Cridar Hosanna!

Divendres Sant

g) Celebrar el Sant Sopar.

88

UNITAT 6

BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 88

29/05/14 15:29

També avui hi ha innocents que pateixen Avui en dia encara hi ha molts nens i nenes, nois i noies i gent gran que viuen en un món sense el més necessari per ser feliços i viure dignament com a persones.

Reflexioneu-hi • Creieu que aquestes persones es mereixen no tenir una vida com la nostra?

• Creieu que nosaltres tenim tot el necessari per viure? Ens podem queixar?

• Coneixeu alguna família que ho estigui passant malament, que els fills no puguin alimentar-se bé, anar a l’escola i fer vida normal?

Sabeu alguna història real?

• Podeu fer alguna cosa per canviar alguna d’aquestes situacions?

• A qui li podríem donar les gràcies perquè nosaltres no estem vivint situacions tan dures?

UNITAT 6 BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 89

89

29/05/14 15:29

L’Evangeli ens explica…

Diumenge, de bon matí, Maria Magdalena i dues dones més van arribar al sepulcre on estava el cos

RT NCER LA MO È V A V S Ú S JE DÉU VA VIDA DE AMB LA NO

de Jesús. Entre elles es preguntaven: –Qui ens mourà la pedra de l’entrada del sepulcre?

Llavors, van alçar els ulls i es van adonar que la pedra ja havia estat apartada. Van entrar al sepulcre i van veure un jove vestit de blanc; es van espantar. Ell els va dir: –Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, ja no és aquí. Però ara aneu a dir-ho als seus deixebles.

Van sortir del sepulcre i van fugir espantades; i no digueren res a ningú perquè tenien por.

Marc 16, 1-8 (Text adaptat)

6

Desxifra aquesta frase enigmàtica1:

«

, ».

1. Vegeu les equivalències en la pàgina 140.

90

UNITAT 6

BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 90

29/05/14 15:30

Diumenge de Pasqua Els cristians es reuneixen el vespre del dissabte per celebrar la Vetlla Pasqual. S’encén el ciri pasqual que simbolitza Jesús viu i ressuscitat.

El Diumenge de Pasqua es continua recordant la resurrecció de Jesús.

Aquesta és la festa més és important per a tots els cristians, perquè recorda orda que Jesús és viu!

Després de la mortt de Jesús, els seus amics van voler posar el seu coss en un sepulcre. Allà reposaria per sempre..

Però no va ser així, res no s’havia acabat.

Era diumenge i una nova vida començava. a.

Déu havia ressuscitat Jesús i la tristesa dels seus amics es transformaria en alegria.

7

Amb els companys, feu una llista de coses bones que poden ajudar

un amic o una amiga que ho està passant malament i necessita «ressuscitar», és a dir, tornar a ser feliç.

UNITAT 6 BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 91

91

29/05/14 15:30

Quan tot sembla acabat, comença de nou La natura ens sorprèn cada any. Quan sembla que està morta, durant el fred de l’hivern, arriba la primavera i tot torna a viure: arbres, ocells, flors, papallones, rius amb aigua abundant… Podríem dir que és com el miracle de la nova vida de la natura.

Has criat alguna vegada cucs de seda? Les erugues, en un moment determinat del seu creixement, es reclouen en un racó i comencen a formar el capoll, que és com un niu. Sembla que els cucs, tancats en aquell niu, hagin mort. Però, en realitat es converteixen en una papallona. D’aquella eruga ha aparegut la nova vida.

Els cristians celebren la festa de la Pasqua al començament de la primavera, que és quan la natura torna a renéixer.

8

Pensa una situació de com es renova la vida a la natura.

Què semblava mort i ha tornat a néixer? Dibuixa-ho.

92

UNITAT 6

BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 92

29/05/14 15:30

La vida es va renovant Un dia van preguntar a un infant si sabia explicar per què Jesús va ressuscitar en lloc de morir en la creu. I ell, que ja coneixia qui era el Fill de Déu, va respondre: «Jesús havia de ressuscitar perquè no hi ha dret que un innocent acabi morint d’aquella manera».

L’infant tenia raó. Jesús havia de ressuscitar perquè tenia la vida de Déu en ell i Déu és molt més fort que la mort. I també perquè Déu Pare va premiar la vida de Jesús en la resurrecció.

Reflexioneu-hi • De vegades, quan estem enfadats o malhumorats i després ho superem ens sembla que se’ns ha obert una nova vida. Expliqueu alguna experiència d’aquest tipus que us hagi passat.

• Quan estimem algú que està trist, un company o companya que ho passa malament, també podem donar-li nova vida si l’animem i l’estimem. En recordeu algun cas o exemple?

UNITAT 6 BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 93

93

29/05/14 15:30

Jesús viu per sempre Jesús, des que va ressuscitar, és viu per sempre. Està amb tothom, ens acompanya, no ens deixa sols.

Una vegada va dir als seus deixebles: «I sabeu que sóc amb vosaltres cada dia, fins al final» (Mateu 28, 20).

No podem veure Jesús amb els ulls, però sí amb el cor.

Sabem que Jesús està amb nosaltres quan no ens barallem, quan ens esforcem fent els deures, quan reconeixem que ens hem equivocat, quan diem la veritat, quan col·laborem en les tasques de casa, i sempre que estimem la gent que tenim a prop nostre.

Reflexioneu-hi

94

• A quins llocs creieu que podem trobar avui Jesús?

vosaltres, que us estima i que mai us deixarà sols?

• Us agrada saber que sempre hi ha algú que està pendent de

• En quina situació us agradaria que Jesús estigués amb vosaltres?

UNITAT 6

BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 94

29/05/14 15:30

HE APRÈS… Jesús va seguir el seu camí fins al final, fins a la mort en la creu.

Els cristians recorden els darrers dies de Jesús durant la Setmana Santa, que va des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Pasqua.

El Diumenge de Rams, Jesús va entrar a la ciutat de Jerusalem acompanyat dels seus seguidors. El van rebre amb palmes, palmons i branques de llorer cridant: Hosanna!

El Dijous Sant, Jesús va celebrar un sopar amb els seus amics. Els va rentar els peus.

Després, va beneir i compartir el pa i el vi que simbolitzaven la seva vida.

El Divendres Sant, Jesús va morir crucificat, perdonant els seus enemics i perdonant totes les coses mal fetes dels seus amics.

Jesús va ressuscitar el Diumenge de Pasqua i viu la nova vida de Déu.

UNITAT 6 BT00266801_06_CM3_RELIGIO.indd 95

95

29/05/14 15:30

NO ESTEM SOLS

96

BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 96

02/06/14 14:29

Hi ha coses que no es poden veure ni tocar, però les sentim en el nostre interior.

A vegades estem sols a l’habitació, sense ningú més, però no ens sentim sols. En altres ocasions, en canvi, potser estem en un lloc envoltats de gent desconeguda i ens sentim sols i perduts.

Jesús va voler quedar-se entre nosaltres. No va voler deixar-nos sols.

Tots els amics i amigues de Jesús sabem que ell sempre és dins nostre. A més, podem reunir-nos a l’església per pregar i recordar el que Jesús va fer.

97

BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 97

02/06/14 14:29

7.

a p m a c s El missatge s’e

Quan tenim una bona notícia, tenim ganes de fer-la saber a tothom.

Si volem dir-la a unes poques persones, ho podem fer parlant-hi directament o per telèfon. També els podem enviar una carta o escriure’ls un missatge. Quan es vol que una notícia arribi a tot el món es pot fer servir la televisió i Internet. Però no sempre ha estat així de fàcil i ràpid.

98

UNITAT 7

BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 98

02/06/14 14:29

DE QUÈ PARLAREM?

Els deixebles

després de

la mort de Jesús

estaven

tristos, desanimats

feliços, alegres

i van escampar

la Bona Notícia

després de

la resurrecció de Jesús

estaven

Els amics de Jesús es posen en marxa Quan ens ha passat una cosa bona o ens han explicat una bona notícia, l’hem de comunicar com sigui a tots els qui ens envolten: és una alegria que està amagada en el nostre interior i que no ens la podem guardar!

El mateix, però, ens passa quan la notícia no és bona: volem compartir-la amb la gent que ens estima i fer-los saber que sentim tristesa.

Els amics de Jesús, quan van comprovar que el seu Mestre havia ressuscitat i que sempre estaria amb ells, també van sentir ganes de comunicar la Bona Notícia a tothom, i per això es van posar en marxa.

Però en aquell temps no hi havia ni ràdio, ni televisió, ni Internet.

Reflexioneu-hi • Quina bona notícia, que fos important per a tot el món, us

agradaria que s’anunciés avui a la televisió, als diaris i a la ràdio?

UNITAT 7 BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 99

99

02/06/14 14:29

Els deixebles no sabien com continuar Els deixebles de Jesús, després de la seva mort estaven tristos, se sentien sols, amb por i no sabien com continuar. Es feien preguntes que no sabien com respondre: Què farien ara? Com és que Jesús havia mort com un criminal, després de fer tantes obres bones? Qui tenia raó: Jesús o bé els seus enemics? Com és que Déu semblava que havia abandonat Jesús?

Quan tenim la tristesa ben endins, no tenim ganes de fer res. Això és el que els va passar als amics i les amigues de Jesús quan van veure la persona en qui confiaven plenament, morta a la creu i després enterrada en un sepulcre.

El pensament més trist que tenien els deixebles era: «No pensem més en Jesús, deixem-ho córrer». Però, curiosament, el grup no es va desfer, van seguir junts amb la seva tristesa.

Reflexioneu-hi • Creieu que els deixebles de Jesús tenien ganes de parlar d’ell en aquells moments?

• Els deixebles de Jesús tenien motius per estar desanimats i tristos? S’estimaven de debò Jesús?

100

• Què feu quan esteu tristos? Teniu ganes de fer coses i d’estar amb els altres, o us estimeu més estar sols?

• Com us sentiríeu si us quedéssiu sols? Què faríeu? Sabríeu com continuar?

UNITAT 7

BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 100

02/06/14 14:29

Jesús és viu!

Maria Magdalena i dues dones més van ser les seguidores de Jesús que van anar al sepulcre per acabar d’arreglar el cos de Jesús mort. Elles són les qui es van trobar amb la llum de l’àngel.

Un àngel?

Quan a la Bíblia llegim alguna història on surten àngels, hem de pensar que Déu vol dir i fer alguna cosa important.

L’àngel volia tranquil·litzar les tres dones i els va dir que no tinguessin por. Però també els va demanar que es posessin en marxa!

Aquelles tres missatgeres, alegres però al mateix temps espantades per tot el que estava passant, van comunicar la Bona Notícia als deixebles, que estaven amagats en una casa per por dels enemics de Jesús.

Quan els deixebles van sentir el que deien les dones, no s’ho van creure. I les van acusar de tenir massa imaginació. Mentre estaven discutint tot allò, Jesús mateix se’ls va manifestar. Van veure que realment era ell, però amb una vida nova, diferent.

Era el mateix Jesús que els coneixia tant i venia a portar-los el consol després d’haver estat durant uns quants dies tristos.

UNITAT 7 BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 101

101

02/06/14 14:29

Reflexioneu-hi • Als deixebles els va costar de creure que Jesús era viu i van necessitar veure’l de nou.

De vegades us expliquen coses que us costen de creure?

• Penseu que és més fàcil creure’s el que us està explicant algú quan confieu en la persona que us ho està explicant?

• Amb quines persones confieu vosaltres?

• Quan expliqueu una cosa i no us creuen, com us sentiu?

Com reaccioneu?

1

Quina cosa important els va dir l’àngel a les tres dones?

2

En quines altres històries de la Bíblia que coneguis hi apareixen

també àngels?

3

Posa’t en el lloc dels deixebles o dels apòstols i completa aquestes

frases en el teu quadern: • La por dels apòstols es va transformar en…

• La tristesa es va transformar en…

• El desànim es va transformar en…

• Les poques ganes de parlar de Jesús es van transformar en…

4 102

Amb la mort de Jesús es va acabar el seu missatge? Explica-ho.

UNITAT 7

BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 102

02/06/14 14:29

La Bona Notícia s’escampa Què els passa a les plantes que no reben llum i els manca aigua? Que es moren. I si a les mateixes plantes els donem llum i aigua? Doncs que les plantes reneixen, tornen a tenir vida.

Els seguidors i seguidores de Jesús, després de la resurrecció, semblaven unes altres persones; com les plantes, havien tornat a la vida d’abans. Van deixar enrere la foscor i la tristesa. I, plens d’alegria, van començar a escampar la Bona Notícia de la resurrecció de Jesús, tal com ell els havia demanat: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat.

(Marc 16, 15)

Reflexioneu-hi • Quines coses devien explicar per tot el món els seguidors i seguidores de Jesús?

• Quines bones notícies vostres us agradaria que s’escampessin per tot el món?

• Quan creieu que sou més feliços: quan teniu por o vergonya o quan sou valents o atrevits?

• Preferiríeu escampar les vostres bones notícies o que les escampessin els amics i amigues?

UNITAT 7 BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 103

103

02/06/14 14:29

Els cristians celebren la festa de Pasqua Les persones cristianes celebren la nova vida de Jesús, la seva resurrecció, amb una festa important: la festa de Pasqua, que és el final de la Setmana Santa. Fins i tot n’hi ha moltes que avancen aquesta celebració a la nit del dissabte anterior. És la Vetlla Pasqual.

En aquesta festa hi ha diversos signes amb els quals es vol representar que Jesús ha ressuscitat.

Un primer signe és el sol, que es pon, però que l’endemà, el Diumenge de Pasqua, tornarà a brillar amb nova llum.

Un segon signe que s’hi assembla és el foc.

Un tercer signe és la llum del Ciri Pasqual.

Aquesta llum representa el mateix Jesús, perquè ell va dir aquestes paraules als seus deixebles i a la resta de la gent:

Jo sóc la llum del món.

Qui em segueix no caminarà a les fosques.

Joan 12, 46

104

UNITAT 7

BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 104

02/06/14 14:29

Encara hi ha un darrer signe per representar la vida de Jesús ressuscitat: l’aigua. Tots sabem com n’és d’imprescindible l’aigua per a la vida i, per exemple, com «ens ressuscita» quan estem d’excursió i bevem un bon glop de l’aigua que brolla amb força en una font.

El Diumenge de Pasqua de Resurrecció és, per tant, la festa religiosa més gran dels cristians, els seguidors de Jesús.

En el món hi ha moltes maneres de viure i celebrar la fe d’altres religions. Els cristians diuen que creuen en Déu, des del seu cor, proclamant: «Creiem en Jesús, mort i sepultat, ressuscitat el tercer dia».

Reflexioneu-hi • Per què es representa Jesús amb la llum d’un ciri? Què fa la llum per a les persones?

• Què significa, tal com va dir Jesús, «caminar a les fosques»? Per què ens fa por caminar-hi?

• Podríem dir que quan fem una cosa mal feta, el nostre cor «està una mica a les fosques», i quan fem el bé, «està ple de llum»?

Parleu una estona d’això que ens passa per dins.

UNITAT 7 BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 105

105

02/06/14 14:30

Durant el temps de Pasqua, a les esglésies cristianes se sent l’exclamació Al·leluia!, que és un crit d’alegria per celebrar que Jesús ha ressuscitat.

A Catalunya, per Pasqua hi ha el costum de menjar la Mona de Pasqua amb ous de xocolata que regala el padrí al fillol o fillola. Els ous volen simbolitzar el començament de la vida. Tradicionalment s’hi posaven tants ous com anys tenia l’infant.

En alguns pobles també hi ha la tradició de cantar les caramelles, per celebrar la joia de la resurrecció de Jesús.

E

5

Busca en aquesta sopa de lletres

R

I

S A A

M C L

L U M

quatre signes que utilitzen els cristians per

N O S G T

representar la resurrecció de Jesús.

S

F

I

X C L

O A M N

6

Desxifra aquesta frase enigmàtica1:

I

I

T

K E K Y E

L

.

1. Vegeu les equivalències en la pàgina 140.

7

Dibuixa una mona de Pasqua i al costat escriu-hi la paraula al·leluia

que significa ‘alegria’. Segons la tradició, si aquesta mona fos per a tu, quants ous hauria de tenir?

106

UNITAT 7

BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 106

02/06/14 14:30

El primer grup de cristians i cristianes Primer els deixebles de Jesús van començar a anar per les places i els carrers de Jerusalem. Tots junts eren com una gran família. Pertot arreu on anaven, feien nous amics. Després, van voltar també per totes les grans ciutats de l’Imperi romà.

MAR NEGRA

MAR MEDITERRÀNIA

Als seguidors de Jesucrist des d’aleshores els van anomenar cristians.

Aquells homes i aquelles dones es van anar reunint en grups de persones que creien en Jesús. Així van néixer les primeres comunitats cristianes.

En les reunions d’aquelles comunitats recordaven les paraules de Jesús, els fets de la seva vida, la seva bondat, la seva mort i la seva resurrecció.

8

Escriu, consultant en el mapa d’aquesta pàgina, el nom de les

principals comunitats cristianes que hi havia al món després de la mort i resurrecció de Jesús.

Reflexioneu-hi • Les persones no estem soles.

Vosaltres, a quins grups pertanyeu? Quines coses apreneu en aquests grups?

• Creieu que és important tenir un lloc on reunir-vos quan us trobeu amb la gent dels vostres grups?

UNITAT 7 BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 107

107

02/06/14 14:30

Una experiència molt forta Després de la resurrecció de Jesús, els deixebles, juntament amb Maria, la seva mare, i unes altres dones, es van reunir en aquella casa on Jesús havia celebrat l’Últim Sopar. Allí pregaven i se sentien feliços de saber que Jesús havia ressuscitat i vivia ja la vida de Déu.

Esperaven que el Senyor els ajudés a continuar la missió que ell havia començat. I l’ajuda va arribar amb la força de l’Esperit de Jesús, com una gran ventada i una gran llum, que representaven l’empenta que tots ells necessitarien per predicar l’Evangeli.

L’Esperit és com una força que ve de Déu i que les persones podem sentir dins nostre, una força interior que ens ajuda a ser més bons, més alegres, més valents, més sincers. En aquests moments és quan, d’alguna manera, sabem que l’Esperit de Jesús és dins nostre.

Per això, quan els deixebles van rebre l’Esperit de Jesús, sentien un gran desig de fer conèixer el seu Mestre a tothom, de recordar les seves paraules, d’estimar com ell estimava. Aquella gran experiència es

La Pentecosta, de Francisco de Zurbarán.

coneix amb el nom de Pentecosta, paraula que vol dir ‘50 dies després de la mort i la resurrecció de Jesús’.

9

Ordena les paraules següents i escriu la frase:

L’Esperit

de valents

108

ajuda

a

ser

i ens

Jesús

bons.

UNITAT 7

BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 108

02/06/14 14:30

Totes les religions tenen les seves festes Arreu del món hi ha moltes religions i totes celebren les seves festes religioses. Les festes són un desig de manifestar la creença en el seu déu o en els seus déus. Totes les religions tenen els seus temples i els seus signes religiosos: l’aigua dels rius, les flors, els perfums, les collites del camp, els seus cants, les seves danses, les seves paraules importants, els seus llibres sagrats, les seves festes… Nosaltres hem de respectar aquestes altres creences. Totes les persones que creuen en altres religions també volen seguir els camins de la seva religió, i això sempre és bo i agrada a Déu.

Els homes i les dones de totes les religions del món busquen Déu.

Segurament, a la vostra classe hi ha amics i amigues de diferents religions. I tots i totes volen ser bons, fer el bé i estimar, viure en pau i ajudar els necessitats.

10

Completa aquesta frase: «Totes les religions són camins que

porten…».

UNITAT 7 BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 109

109

02/06/14 14:30

I avui, nosaltres on podem trobar Jesús?

Algunes persones pensen que només poden trobar la presència de Déu a l’església. No és exactament la veritat.

Jesús està d’alguna manera «amagat» en nosaltres quan fem el bé, quan estimem, quan ajudem els altres, quan perdonem algú que ens ha fet mal, quan contemplem

Uns ulls i un cor per buscar i trobar Déu.

un paisatge, quan resem una mica abans de dormir. La seva presència no és màgica, però dins nostre podem experimentar l’alegria i la pau de saber que estem fent el bé. Déu sempre està amb els qui fan el bé, siguin de la cultura que siguin o de la religió que siguin.

Reflexioneu-hi • Heu estat alguna vegada dins d’una església o d’una ermita de muntanya? Quina impressió us ha fet?

• Si alguna vegada heu pensat en Déu o en Jesús abans d’anar a

11

dormir, quan esteu sols o soles, en què penseu, què li dieu, què li demaneu?

• Heu experimentat en algun moment l’alegria de fer una cosa ben feta? Expliqueu-ho.

Digues si és certa o falsa cada una d’aquestes frases:

• Jesús només està present en una església.

• Sentim que Déu és amb nosaltres quan ens barallem.

• Resar és com connectar amb Déu que ens escolta per dins.

• Mai podem trobar Déu anant pel carrer.

• La classe de Religió pot ser un moment important per saber coses de Déu o de Jesús.

110

UNITAT 7

BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 110

02/06/14 14:30

HE APRÈS… Els deixebles de Jesús, després de la mort del seu amic, estaven tristos, desanimats i no entenien res del que havia passat amb Jesús.

Als seguidors i les seguidores de Jesús els va costar de creure que Jesús era viu. Però ben aviat van deixar enrere la foscor i la tristesa i, plens d’alegria, van començar a escampar la Bona Notícia de la seva resurrecció, tal com Jesús els havia demanat.

Sense la resurrecció de Jesús MAR NEGRA

no existirien els grups de

MAR MEDITERRÀNIA

cristians, de seguidors de Jesús.

Els cristians celebrem la gran festa de la Pasqua. Amb signes com el foc i l’aigua manifestem que Jesús és la llum del món.

Totes les religions busquen Déu i les hem de respectar.

UNITAT 7 BT00266801_07_CM3_RELIGIO.indd 111

111

02/06/14 14:30

8.

s n i d r pe x i e n o c s n e Jesús

Nosaltres no només tenim una vida per fora, que tothom veu. També tenim una vida interior, íntima i única, que ens fa ser qui som: les coses que ens agraden i les que ens fan mal; el que sentim, alegria o tristesa; el que pensem de les coses; el que creiem que està bé o malament…

Dins nostre ens passen coses, hi tenim sentiments. És el món de la nostra consciència. I si no l’expliquem, ningú no pot saber què ens passa per dins. És com un secret.

112

UNITAT 8

BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 112

27/05/14 11:52

DE QUÈ PARLAREM?

Jesús ens va ensenyar a

pregar amb el Parenostre

conèixer-nos per dins

esforçar-nos, encara que ens costi, per seguir el bon camí

Parlem amb Jesús des del nostre cor Hi ha algú que ens coneix per dins, que ens estima i que sap què ens passa. És Déu. Ell ens ha donat la vida i no hi ha cap secret per a Ell. Hi ha un moment en què podem relacionar-nos amb Jesús, amb Déu: és quan preguem. En aquell moment, quan pensem en Déu, imaginant que ens escolta per dins, podem compartir el nostre món misteriós i secret amb Ell. Quan demanem a Déu que ens escolti i que ens ajudi a fer les coses bé és el moment de la pregària.

Reflexioneu-hi • Hi ha coses que només les saben els pares i els amics i les amigues més íntims. Per què les expliqueu només a ells?

Creieu que també podríeu explicar-les a Jesús?

• En el vostre món interior, quines coses us passen?

UNITAT 8 BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 113

113

27/05/14 11:52

L’Evangeli ens explica…

Un dia, els deixebles de Jesús van veure que, cap al tard, quan ja es feia fosc, el seu mestre s’apartava del grup i es retirava una mica enllà.

Aleshores, Jesús es va quedar una estona ben llarga en silenci, com si estigués misteriosament concentrat, tranquil. Els deixebles, veient que el Senyor continuava allà apartat pregant, tot sol, es van adormir.

Quan es van despertar, Jesús encara pregava.

Quan hagué acabat, un dels Dotze, volent saber quin era el misteri d’aquell llarg silenci, li digué: –Què feies, Jesús, tanta estona pregant? Per què no ens ensenyes també a nosaltres a pregar?

I Jesús va descobrir-los el misteri del seu silenci. I els digué: –Quan pregueu, digueu: «Pare nostre, que esteu en el cel…».

Lluc 11, 1-2 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • Heu vist alguna persona resant?

Qui era? On es pot resar?

• Per què penseu que Jesús va estar tanta estona pregant?

1

Amb qui parlava? Per què comença la pregària dient «Pare nostre»?

• I vosaltres, heu resat alguna vegada?

Moltes persones diuen que resar és parlar amb Déu. Explica-ho

d’una altra manera, amb una frase en què no surti la paraula parlar.

Completa: «Resar és…»

114

UNITAT 8

BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 114

27/05/14 11:52

El Parenostre El Parenostre és la pregària més important per als cristians. Ens la va ensenyar Jesús i es resa arreu del món.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Sigui santificat el vostre nom.

GRÀCIES, PARE NOSTRE.

Déu, ets un Pare que ens estimes molt a tots i estàs a tot arreu, en el cel i en la terra.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Volem fer totes les coses bones que Déu vol per poder seguir el seu camí.

Volem respectar i fer respectar totes les coses de Déu.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

Volem esforçar-nos a fer aquí, a la terra, totes les coses bones, encara que ens costi.

UNITAT 8 BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 115

115

27/05/14 11:52

El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

Et demanem que tothom pugui menjar cada dia.

Déu ens perdona sempre. Nosaltres també hem de perdonar els qui ens fan mal.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.

De vegades tenim ganes de fer una cosa dolenta, però volem que Déu ens doni força per no fer-la.

No volem que ens passi res dolent, ni a nosaltres ni a ningú.

2

Copia la pregària que ens va ensenyar Jesús, el Parenostre.

3

Escriu una pregària inventada per tu en què demanis a Jesús alguna

cosa bona que t’agradaria que passés.

4

Desxifra aquesta frase enigmàtica1:

.

1. Vegeu les equivalències en la pàgina 140.

116

UNITAT 8

BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 116

27/05/14 11:52

Quin misteri!

Tots, dins nostre, tenim amagat el misteri del bé i el misteri del mal.

Quan fem el bé, el nostre cor està alegre, i quan fem el mal, ens entristim.

Això passa en el nostre interior, en la nostra consciència.

Saber per què ens posem contents o per què ens entristim ens ajuda a créixer com a persones.

Reflexioneu-hi • Com creieu que se senten els cors dels nens de les imatges?

• Quines coses feu perquè el vostre cor estigui alegre?

• Quines bones accions heu fet aquesta setmana? N’heu fet alguna tota la classe junta?

Com us sentiu?

• Quines accions us poden fer entristir?

• Per què creieu que no sempre fem el bé? És fàcil fer el bé sempre?

UNITAT 8 BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 117

117

27/05/14 11:53

L’Evangeli ens explica…

Jesús coneixia la consciència de les persones. No hi havia secrets per a ell. Només que les persones li obrissin una mica el cor, com si es tractés d’una finestra, ja hi entrava la llum i la pau. I llavors la gent se sentia feliç.

Aquí tens un exemple d’això que diem:

Un dia, Jesús sortia d’una ciutat que es deia Jericó.

Hi havia allí un home, de nom Zaqueu, que tenia molt mala fama perquè era lladre. Tenia ganes de veure Jesús, encara que fos de lluny. Però com que era baixet, s’enfilà dalt d’un arbre per veure’l passar.

Quan Jesús arribà al peu de l’arbre, mirà Zaqueu i li digué: «Oi que em volies veure? Baixa, que avui vull dinar a casa teva. Em convides?».

Ell baixà, content, i el convidà a dinar. A l’hora de les postres, Zaqueu ja no podia aguantar més i digué a Jesús: «Jesús, tu saps que sóc un lladre. Doncs bé, penso donar quatre vegades més de tot el que he robat, i la meitat dels meus béns la donaré als pobres».

Jesús, emocionat, li digué: «Molt bé, Zaqueu, avui ha entrat l’alegria en aquesta casa i en el teu cor».

Lluc 19, 1-10 (Text adaptat)

118

UNITAT 8

BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 118

27/05/14 11:53

La gent quedava impressionada davant de Jesús per la seva bondat, però també perquè s’adonava que Jesús coneixia les persones per dins.

Els qui havien fet el mal, perquè havien robat, no estimaven o eren violents, quan estaven amb ell i el veien tan bo, canviaven la seva manera de viure. Llavors, fent el bé, se sentien feliços.

Jesús els mostrava que Déu estima tothom i que quan algú s’equivoca, li dóna força per intentar canviar i així millorar.

Reflexioneu-hi • No hem de pensar que la vida de Jesús va ser fàcil. Es va trobar amb gent bona i gent dolenta, gent que l’estimava i gent, en canvi, que el volia veure mort.

Quines bones accions feia perquè la gent l’estimés?

I què feia perquè hi hagués gent que no estigués d’acord amb ell?

5

Copia i completa aquesta frase: «Jesús va passar pel món fent…».

6

Quines bones accions podem fer nosaltres? Pensa-hi i escriu-les en

un full, ordenades per coses que pots fer a casa, a l’escola i al carrer.

7

Tria una bona acció que sàpigues que et costa fer i escriu-la

completant aquesta pregària: Jesús, sé que em costa… però vull intentar fer-ho bé.

Sé que tu estàs al meu costat ajudant-me.

UNITAT 8 BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 119

119

27/05/14 11:53

Què triem: el bé o el mal?

Davant una situació, podem actuar de diferents maneres, oi?

Les persones podem triar entre fer el bé o fer el mal davant de qualsevol situació perquè som lliures.

De vegades ens equivoquem perquè no hem pensat prou abans de fer alguna cosa o perquè en aquell moment ens sembla que es tracta d’una cosa fàcil i creiem que no cal esforçar-nos per dur-la a terme, en comptes d’intentar fer-la bé. Però, quan ens adonem que no ho hem fet bé, ens sentim tristos.

Si triem fer el bé, encara que ens costi, ens sentim sempre feliços.

Reflexioneu-hi • En alguna situació heu triat fer el mal, per exemple, burlar-vos d’un company o dir una mentida?

• Quan ens equivoquem, podem rectificar i tornar a començar?

120

Us ha passat alguna vegada?

• Com us sentiu quan trieu el bé?

• Com es troba la gent del nostre voltant quan triem el bé? I quan triem el mal?

UNITAT 8

BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 120

27/05/14 11:53

El camí de Jesús no és fàcil Quan volem aconseguir alguna cosa important sabem que caldrà esforçar-nos i prendre decisions que poden ser difícils i que ens pot costar dur-les a terme.

Quan un excursionista vol pujar fins al cim d’una muntanya sap que ha de deixar la tranquil·litat i la comoditat de la tenda de campanya o de l’alberg i ha de començar a caminar. Segur que és cansat, però quan s’arriba a dalt, les vistes són espectaculars.

Un cop hem aconseguit el que desitjàvem, ens adonem que l’esforç que hem fet ha valgut la pena. Ens sentim satisfets.

Diu la dita: «Tot el que val la pena costa». I és ben cert. Tots els qui es proposen una fita important s’han d’esforçar. Molts cops, però, ens cansem de fer el bé i afluixem.

Admirem aquells companys i companyes que sempre estan alegres i disposats a ajudar tothom.

Reflexioneu-hi • Què és més difícil, comportar-vos adequadament o fer el que voleu?

Ajudar qui ho necessita o només preocupar-vos de les vostres coses? Perdonar qui us ha ofès o no fer-ho?

• Quines situacions en què vosaltres sou els protagonistes demostren que el que diu la dita «Tot el que val la pena costa» és cert?

• Com us sentiu quan us heu esforçat molt per aconseguir alguna cosa?

UNITAT 8 BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 121

121

27/05/14 11:53

L’Evangeli ens explica…

Que n’és de difícil i estret el camí que porta a la felicitat!

I que pocs són els qui decideixen seguir-lo! Aviat se’n cansen. En canvi, que n’és de fàcil i ample el camí que porta a la no-felicitat!

I quants el segueixen!

Mateu 7, 13-14 (Text adaptat)

Jesús parlava clar, fent servir paràboles, i tothom l’entenia. En aquesta paràbola parla de dos camins. Un és més fàcil, sense complicacions. És el que segueix la gent que no té ganes d’esforçar-se, de superar-se, que té mandra de fer les coses bé. L’altre camí costa més, però és més bonic i, encara que puja molt, al final ens omple de felicitat perquè el panorama que s’hi veu és meravellós.

Jesús explicava aquesta paràbola perquè sabia que seguir el seu camí no és gens fàcil, però val la pena.

Reflexioneu-hi • Què vol dir «fem el bé a l’escola»?

I què és més fàcil, no fer les tasques que us diu el mestre o la mestra i estar sempre jugant, o seguir les classes i esforçar-vos per fer el que us diu?

122

• Per què admirem un amic o una amiga que sempre està de bon humor i sempre ajuda els altres? És fàcil això?

• Per què ens sentim feliços i alegres quan fem les coses que s’han de fer?

UNITAT 8

BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 122

27/05/14 11:53

Si estimo no em costa tant esforçar-me El pare i la mare ens estimen molt, per això estan sempre disposats a ajudar-nos, encara que els costi o els faci mandra fer-ho. Un amic també ho fa pel seu millor amic. És així perquè l’amor als altres ens ajuda a superar les dificultats que la vida ens presenta.

Reflexioneu-hi • Quines coses fan els vostres pares per vosaltres encara que ells preferissin estar fent una altra cosa?

• Quan una persona que us estima fa alguna cosa que li suposa un esforç per vosaltres, li sabeu agrair?

• A qui us costa menys ajudar?

UNITAT 8 BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 123

123

27/05/14 11:53

L’Evangeli ens explica…

Un dia Jesús estava assegut davant la sala del tresor del temple i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics en tiraven molts.

Llavors va arribar una vídua pobra que hi tirà dues monedes petites.

Jesús es va aixecar i digué als seus deixebles: «Us asseguro que aquesta dona ha tirat molt més que els rics. Perquè ella ha tirat tot el que tenia per viure».

Marc 12, 41-44 (Text adaptat)

Jesús sap veure si el nostre cor estima Déu i els altres: no es fixa si les persones van ben vestides o no, o si tenen molts diners… Ell veu el nostre cor, si estimem i si volem ajudar els altres. Coneix la nostra consciència. Per això, abans de morir a la creu, va voler resumir tot el seu missatge en aquestes paraules: «Tot el que jo us he dit es pot resumir en aquest manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat. Si ho feu així, us costarà menys ser els meus amics i amigues».

8

Busca tres paraules que vulguin dir el mateix que estimar. Tingues

en compte que tenim moltes maneres de demostrar que estimem els altres.

124

UNITAT 8

BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 124

27/05/14 11:54

HE APRÈS… Tots tenim un món íntim i secret: la nostra consciència. Déu Pare i Jesús el coneixen; per a ells no hi ha secrets, i això ens fa feliços.

La nostra consciència s’adona que podem fer el bé o el mal. Nosaltres podem triar què fem.

Si fem el bé, el nostre cor està alegre; si fem el mal, ens entristim.

Jesús ens va ensenyar la pregària del Parenostre. És la pregària més important per als cristians i es resa arreu del món. Nosaltres també la podem resar per parlar amb Déu.

Pregar és explicar a Déu o a Jesús les coses que ens passen, els nostres desitjos, les coses bones o no tan bones que fem.

Jesús es va inventar la paràbola dels dos camins. Deia que seguir el camí bo costa, però que val la pena, i que si estimem els altres no costa tant fer les coses bé.

UNITAT 8 BT00266801_08_CM3_RELIGIO.indd 125

125

27/05/14 11:54

9.

s e l u a ar p s e v e s Seguint les

rreu del món»

a «L’Església estesa

Al llarg de més de dos mil anys, milions de persones d’arreu del món han seguit i segueixen el missatge de Jesús. Els cristians s’han anat estenent pel món amb el pas del temps. A Catalunya, trobem gran quantitat d’esglésies, d’ermites, de catedrals i de santuaris com a empremta de la presència dels cristians a casa nostra des de fa molt de temps.

126

UNITAT 9

BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 126

02/06/14 14:32

DE QUÈ PARLAREM?

Pentecosta Els seguidors de Jesús

reben

recorden

formen l’Església

L’Esperit de Jesús

la presència de Déu i Jesús

amb

es reuneixen

signes

en els temples

L’Església és com un arbre Els primers seguidors de Jesús, després de la mort i resurrecció, van començar a anunciar el Regne de Déu, com ell havia fet. Cada vegada eren més els seguidors: havia nascut l’Església.

Imaginem un gran arbre, amb les arrels amagades a terra, un gran tronc, moltes branques grosses i moltíssimes branques més petites.

Seria una manera de representar que els seguidors de Jesús van començar a estendre’s arreu del món fins a arribar a ser com una gran família.

Reflexioneu-hi • Què va passar després de la mort i resurrecció de Jesús?

• Què creieu que vol dir la paraula cristians?

UNITAT 9 BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 127

127

02/06/14 14:32

L’Església, que va néixer el dia de la Pentecosta per la gran força de l’Esperit de Jesús, s’assembla a un gran arbre ple de vida. Les arrels, que gairebé no es veuen, representen Jesús, la seva vida, les seves paraules.

Ell ja no és a la Terra d’una manera visible, però ell és qui dóna vida a aquest arbre, com les arrels fan que els arbres visquin.

El tronc simbolitza aquells homes i aquelles dones que el van conèixer, que van escoltar les seves paraules i que van conviure amb ell.

an

s

sti an s

sti

nes

no hagués crescut tan fort,

cri

cr i

i amigues de Jesús, l’arbre

a cristi

Sense aquells primers amics

no tindria tantes branques.

Finalment, aquestes

ti

is cr

Joan

Pere

branques, tan nombroses,

s

e an

Maria

són com tots els cristians Jaume

i totes les cristianes que volen seguir estimant-lo, recordant les seves paraules i seguint el seu camí. Aquest arbre és

Andreu Marta

com una imatge de la gran família dels

Maria

deixebles de Jesús. Representa la comunitat cristiana dels seus seguidors i seguidores.

JESÚS

Reflexioneu-hi • Sense qui no podria haver nascut aquest arbre?

1 128

• Penseu que aquest arbre pot continuar creixent?

Qui forma l’Església?

UNITAT 9

BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 128

02/06/14 14:32

L’escola, una gran comunitat A l’escola també formem una gran comunitat. Allà ens trobem nens, nenes, mestres i altres persones amb qui compartim, ens divertim, ens ajudem i aprenem, tots junts, els uns dels altres, a ser més bones persones.

Les persones que formen la nostra escola formen una comunitat com la de l’Església.

A l’escola hi ha la direcció, que planifica com ha de funcionar l’escola; els mestres i les mestres, que són la peça més important perquè cada dia l’escola compleixi la seva missió, i els alumnes, que són la vida de l’escola.

Sense els nens i les nenes, l’escola no tindria sentit. I també cal tenir en compte les famílies que col·laboren amb l’escola, ja que gràcies a elles l’educació pot ser millor.

L’escola també és com una gran família, i per això ens hi trobem tan bé i ens l’estimem tant.

UNITAT 9 BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 129

129

02/06/14 14:32

Reflexioneu-hi • Hi ha coses que podeu fer a l’escola i no podeu fer a casa?

Quines?

Per què és així?

• Què creieu que passaria si no hi hagués cap norma a la classe?

I si poguéssiu fer a cada moment el que us vingués de gust?

• Com us sentiu a l’escola?

2

A més dels mestres i dels alumnes qui penses que forma part també

de la gran família de la vostra escola? Quina tasca hi fa?

3

Escriu en el teu quadern quatre coses que fas a l’escola per col·laborar.

4

Pensa i completa les frases següents en el teu quadern: • Jo estimo els companys de classe quan…

• M’adono que els amics m’estimen quan…

• Veig que el mestre m’estima quan…

5

Pensa en alguna persona de l’escola a qui estimis molt. Escriu-li una

carta per explicar que l’estimes i el perquè.

130

UNITAT 9

BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 130

02/06/14 14:32

Què fa la comunitat cristiana?

La comunitat cristiana vol seguir les petjades de Jesús.

Seguir-les, però, suposa tenir en compte moltes coses, perquè Jesús en va fer moltes. Vol dir: • Creure en ell. Tot i que va existir en un temps ja molt llunyà, el record de la seva vida encara dura i les seves paraules segueixen molt presents en la vida dels seus deixebles.

• Celebrar els diumenges una festa, en la qual els seguidors de Jesús tornen a recordar aquell sopar del Dijous Sant.

• Intentar fer les bones obres que Jesús va realitzar. En especial, ajudar els més necessitats, els més pobres i els qui no s’ho passen bé, sense poder menjar o portant una vida plena de dificultats.

També és molt important que hi hagi persones que ensenyin als més petits i més joves les paraules que Jesús va dir, uns ensenyaments que es poden resumir en un: estimar-se els uns als altres.

UNITAT 9 BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 131

131

02/06/14 14:32

L’església és un lloc de trobada Els cristians es reuneixen a l’església per trobar-se amb Jesús, per resar i estar tots junts, per recordar les coses que ell va fer i les paraules que va dir.

Hi ha diferents tipus d’esglésies:

ERMITA

PARRÒQUIA

CAPELLA

CATEDRAL

SANTUARI

132

UNITAT 9

BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 132

02/06/14 14:33

Reflexioneu-hi • Heu vist alguna vegada edificis • Què és més important: com els de les imatges de la pàgina recordar les paraules de Jesús 132? A on? Què hi havia a dins? o estimar-nos els uns als altres?

Penseu-ho bé!

• Heu entrat mai en una església?

Què hi heu vist? Com us heu sentit quan hi éreu dins? Recordeu algun dia en què hi vàreu anar per celebrar alguna festa familiar?

• Es pot resar només en una església o també es pot resar al metro, a la muntanya o quan sou al llit?

6

Per què la gent va a l’església?

7

Observa les fotografies de la pàgina 132. Què tenen en comú els

diferents tipus d’esglésies? Què les fa diferents?

8

Investiga: a prop de casa teva hi ha alguna església? De quin tipus

és? Saps com es diu?

UNITAT 9 BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 133

133

02/06/14 14:33

El món s’assembla al que volia Jesús?

Jesús va estar atent a les necessitats dels qui estaven a prop seu.

Els cristians volen que totes les persones estiguin bé i siguin felices, i, igual que Jesús, es posen al servei dels altres. Per això es comprometen a ajudar tothom que ho necessita.

Les notícies ens recorden massa sovint les guerres, els problemes i les desgràcies que passen en el món per culpa dels homes.

Nosaltres no podem fer res perquè no hi hagi guerres.

En canvi, sí que podem fer que les persones amb qui convivim tinguin una vida més agradable. Si ho fem, estem recordant el missatge de Jesús, encara que no ens n’adonem. No oblidem que el missatge de Jesús que llegim a l’Evangeli vol dir precisament ‘bona notícia’.

9

Desxifra aquesta frase enigmàtica1:

.

1. Vegeu les equivalències en la pàgina 140.

10

En grups, penseu quines són les tres coses que ens fan més

feliços. Després, feu un petit mural.

134

UNITAT 9

BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 134

02/06/14 14:33

Sant Francesc d’Assís Sant Francesc va ser una persona que va viure fa molts anys. Era d’una família molt rica, però ell va voler ser pobre i donar-ho tot als qui no tenien res. El seu missatge i les seves idees eren molt semblants al que es diu a l’Evangeli.

Va escriure aquesta pregària egària que ell sempre deia: Senyor! Fes de mi un instrument strument de la teva pau.

Que on hi hagi guerra, jo o hi posi la pau; que on hi hagi mentida, jo hi posi la veritat; que on hi hagi foscor, jo hi posi la llum; que on hi hagi tristesa, jo o hi posi l’alegria; que on hi hagi por, jo hi posi tranquil·litat; que on hi hagi odi i ràbia, a, jo hi posi l’amor.

Després de sant Francesc d’Assís hi ha hagut molts homes i moltes dones, joves, i nens i nenes que també han seguit les petjades de Jesús i han procurat fer un món millor. Fins i tot hi ha els qui han donat la seva vida perseguits pels enemics de l’Evangeli i de Jesús.

Reflexioneu-hi • Feu uns moments de silenci tota la classe i després inventeu-vos bones notícies, com si fóssiu periodistes que anunciéssiu per la televisió notícies que farien que molta gent fos més feliç.

• Què volia dir sant Francesc d’Assís quan li demanava a Jesús: «Fes de mi un instrument de la teva pau».

• Quan creieu que us convertiu en «instruments de pau»?

UNITAT 9 BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 135

135

02/06/14 14:33

Signes que expressen sentiments Segur que alguna vegada haureu vist com es fa un castell. Primer, es col·loquen els castellers més forts; després, al damunt, es van construint pisos humans, amb gent més àgil, fins que arriba el pom de dalt, on hi ha l’enxaneta.

Un castell és tot un signe de com ha de ser el món: els més forts han d’ajudar els més febles, han de fer pinya, i entre tots s’han d’ajudar i animar fins aixecar tot el castell.

Les persones necessitem expressar els nostres sentiments (alegria, eufòria, tristesa, decepció…), i ho fem cridant, alçant els braços, abraçant-nos, botant…

Hi ha molts moments en la vida en què parlem amb signes per expressar sentiments molt diferents.

Totes les religions poden expressar coses amb signes. Un signe religiós és la creu: d’una banda, és un signe terrible i molt dolorós, ja que morir crucificat era un càstig vergonyós i molt cruel. Però, d’una altra, la creu vol ser una imatge de fins a quin punt Jesús ens va estimar i ens va perdonar.

Reflexioneu-hi • Mirant un company, podeu saber si està trist o alegre, enfadat o content? En què us fixeu?

136

• Com sabeu que una persona està pregant? Quins signes expressa?

UNITAT 9

BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 136

02/06/14 14:33

La religió també té els seus signes Quan vam parlar de la Setmana Santa, vam explicar el Dijous Sant, amb els símbols del pa i el vi; el Divendres Sant, amb la creu, i la festa de Pasqua, amb el signes de la llum, el ciri i l’aigua.

De vegades, el mateix Jesús va fer gestos i coses que volien expressar sentiments molt intensos que ell vivia per dins. Llegiu el relat següent d’un moment important de la seva vida.

L’Evangeli ens explica…

Un dia Jesús es va enfadar molt perquè va anar al temple de Jerusalem i el va trobar ple de parades com si fos un mercat.

Els animals corrien pel gran pati. Allà era impossible d’estar-hi en silenci i pregar. Llavors va fer un assot de cordills i es va posar a expulsar els animals, a tirar per terra les taules amb els diners mentre cridava fort: –Fora d’aquí tot això. És la casa del meu Pare. No la convertiu en una cova de lladres ni en un mercat!

Joan 2, 13-16 (Text adaptat)

Aquell dia, Jesús es va enfadar molt. Ell volia que aquell temple fos un lloc de silenci, on la gent anés a parlar amb Déu i a buscar-hi la pau. Amb el pas del temps, però, s’havia convertit en un lloc on era impossible estar-hi tranquil i serè. Jesús va fer fora tothom perquè no podia suportar aquell escàndol. Com va dir un nen, «aquell dia Jesús va demostrar que tenia geni, no mal geni».

Jesús aquell dia va fer un signe de força, de tenir molt de caràcter.

I també de ser valent.

UNITAT 9 BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 137

137

02/06/14 14:33

Una taula, un tros de pa i unes mans Un dia, Jesús va fer el signe més bonic, més fàcil de fer i més misteriós.

Estava amb els seus amics i amigues, amb Maria, la seva mare, i tot i saber que aviat l’empresonarien per condemnar-lo a mort, va dir que volia donar-nos la vida. I va fer servir com a signe el pa, l’aliment més necessari per viure. El va partir, com si compartís la seva vida amb nosaltres. I ho va fer al voltant d’una taula, perquè la taula li semblava que era un signe d’estar tots junts.

Jesús deia les coses més importants fent signes ben senzills, que tots entenien.

Com les mans, que serveixen per ajudar o per aixecar el qui ha caigut. I això és exactament el que Jesús va fer durant la seva vida entre nosaltres: ajudar els malalts, animar els qui s’havien equivocat perquè no ho tornessin a fer. També els ulls, que comuniquen alegria o ploren de pena, són un signe, i així també ho va viure Jesús. D’alguna manera podríem dir que tota la persona de Jesús era un signe que expressava sentiments.

Les religions i la vida dels cristians estan plenes de signes, amb els quals manifesten la fe en Déu, els sentiments i les emocions.

Reflexioneu-hi • En les esglésies, hi ha signes que recorden coses de la vida de Jesús o de l’Evangeli. Digueu-ne unes quantes entre tots.

138

• Celebrar una festa és signe d’amistat i d’alegria. Per quins motius podeu celebrar avui una festa? Què us fa estar alegres?

UNITAT 9

BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 138

02/06/14 14:33

HE APRÈS… Els primers seguidors i seguidores de Jesús van organitzar les primeres comunitats cristianes.

L’Església és com un gran arbre, amb arrels, tronc i moltes branques.

També s’assembla a una escola on tots som responsables del bon funcionament de les classes i de la nostra educació.

Hi ha molta gent que segueix les petjades de Jesús i el seu missatge, l’Evangeli.

Els cristians es troben a l’església per estar tots junts, pregar i celebrar una festa. Hi ha diferents tipus d’esglésies.

Sant Francesc d’Assís va escriure una pregària on diu que vol ser instrument de la pau i d’un món més feliç.

Vivim envoltats de signes. El mateix Jesús va fer servir signes per dir-nos que ens estimava, com ara el pa, la taula i les mans.

UNITAT 9 BT00266801_09_CM3_RELIGIO.indd 139

139

02/06/14 14:33

Alfabet enigmàtic

140

a

i

r

b

j

s

c

k

t

ç

l

u

d

m

v

e

n

w

f

o

x

g

p

y

h

q

z

ALFABET ENIGMÀTIC

BT00266801_10_Finals_CM3_RELIGIO.indd 140

27/05/14 12:36

RELIGIÓ

EL CRISTIANISME EN LA PRÒPIA VIDA I EN L’ENTORN

EL MISSATGE CRISTIÀ

VALORS

TOTS SOM IMPORTANTS ALS ULLS DE DÉU • Els deixebles • Als ulls de Déu tots valem molt i tots som iguals • El més important en el Regne del Cel

• Som molt diferents • Tots som iguals • Res val més que una persona

• El respecte • L’ amistat

UNITAT 2 El món és meravellós

• Oració de Sant Francesc • Paràbola del pastor • La persona és el més important • La Creació

• La natura és un regal • Quantes coses boniques podem fer!

• Els artistes creen grans obres • Descobrim la presència de Déu

• La bellesa • L’ agraïment

UNITAT 3 Jesús, el gran regal de Déu

• Etapes d’un camí: Abraham, Moisès, els profetes i Maria • La família de Jesús • La visita de Maria

• El temps d’ Advent • El pessebre

• L’ espera • El fet de compartir

UNITAT 1 Som iguals o diferents?

JESÚS ÉS EL NOSTRE GUIA • El país de Jesús • El temple de Jerusalem UNITAT 4 • Els Déu Manaments Descobrim el país de Jesús • Joan Baptista • El poble de Natzaret • Els mestres de Jesús

UNITAT 5 Coneixem Jesús

UNITAT 6 El final del camí de Jesús

• Una classe molt especial

• La felicitat

• L’ Evangeli • Amb qui volia estar Jesús?

• Jesús ens ensenya i ens parla de Déu • Les paràboles • Jesús curava malalts • Jesús transforma les persones

• Les paraules són un regal

• El fet d’ ajudar • La solidaritat

• Els darrers dies de Jesús • Diumenge de Rams • Dijous Sant • Divendres Sant • Diumenge de Pasqua

• La Setmana Santa • Hi ha innocents que pateixen • El miracle de la nova vida de la natura • La vida es va renovant • Jesús viu per sempre

• El fet de compartir • El perdó

NO ESTEM SOLS UNITAT 7 El missatge s’escampa

• Els amics de Jesús es posen en marxa • Jesús és viu!

• La Bona Notícia s’escampa • El primer grup de cristians i cristianes

• El Parenostre UNITAT 8 • La història de Zaqueu Jesús ens • El camí de Jesús no és fàcil coneix per dins

UNITAT 9 Seguint les seves paraules

• L’ Església • Sant Francesc d’Assís • La religió té els seus signes: una taula, un tros de pa i unes mans

• Els cristians celebren la festa de Pasqua • Totes les religions tenen les seves festes • On podem trobar Jesús?

• L’ alegria

• La pregària • El misteri del bé i del mal • El camí de Jesús no és fàcil

• Fer el bé • La felicitat • L’ esforç • El fet d’ estimar

• L’ escola, una gran comunitat • La comunitat cristiana • L’ església és un lloc de trobada • El món s’assembla al que volia Jesús?

• Signes que expressen moltes coses

• El compromís

E l s co ntin gu t s d e to te s l e s u n i t at s te n e n e n co m p te l e s q u at re g ra n s d i mens io n s s eg ü ents : d im e n sió cu l tu ra l i h istòr i c a , d i m e n s i ó h u m a n i t z a d o ra , d i m e n s i ó e t i co m o ra l i d i m e n s ió epis temo lò g ic a.

QUADRE RESUM DE LA MATÈRIA BT00266801_10_Finals_CM3_RELIGIO.indd 141

141

27/05/14 12:36

BT00266801_10_Finals_CM3_RELIGIO.indd 142

27/05/14 12:36

BT00266801_10_Finals_CM3_RELIGIO.indd 143

27/05/14 12:36

BT00266801_10_Finals_CM3_RELIGIO.indd 144

27/05/14 12:36

3r

RELIGIÓ CATÒ L ICA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

RELIGIÓ CATÒLICA

3r 3r

El projecte de Religió catòlica d’Educació Primària posa en mans dels docents i dels alumnes un seguit de materials innovadors en la metodologia i moderns en la forma. Especialment pensats per a les nostres escoles, famílies i infants, faciliten els processos d’aprenentatge a partir d’elements propers a la realitat dels nens i les nenes d’aquestes edats, sempre en el marc de les dimensions competencials pròpies d’aquesta àrea.

RELIGIÓ CATÒ L ICA

www.barcanova.cat 1460449

I S B N 978-84-489-3339-5

@EDBARCANOVA facebook.com/editorialbarcanova

9

788448 933395

BT00266801_Cob_CM1Religio.indd 1-3

W blogprimaria.barcanova.cat

04/03/14 16:45