Sextant 3. Mostra. Llengua catalana

LLENGUA CATALANA ESO

3

TEXTOS GRAMÀTICA ORTOGRAFIA LÈXIC

t n a t Sex

UNITAT

1

Invasió subtil A l’Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals.

A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabells rossencs.

Jo estava encuriosit per veure quins plats deman aria. Confes so que era una actitud pueril, esperant que encarregués plats poc corrents o combinacions exòtiques. El cas és que em va sorprendre fent-se servir amanida —«amb força ceba», digué—, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades.

M’havia imaginat que el japonès menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot,

6

pinçant els aliments com si fossin peces de rellotgeria. Però no fou pas així: l’home se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura, i mastegava a boca plena sense complicacions estètiques. A mi, la veritat, em feia trontollar els partits presos.

D’altra banda, parlava el català com qualsevol de nosaltres, sense ni una ombra de cap accent foraster. Això no era tan estrany, si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta en gran manera. Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall de japonès. És curiós de constatar que, el toc estranger a l’entrevista, l’hi posava jo, condicionant tota la meva actuació —gestos, paraules, entrades de conversa—, al fet concret que el meu interlocutor era japonès. Ell, en canvi, estava fresc com una rosa.

Jo creia que aquell home devia ésser representant o venedor d’aparells fotogràfics, o de transistors. Qui sap si de perles cultivades… Vaig provar tots aquells temes i ell els apartà amb un ample moviment del braç. «Venc sants d’Olot, jo», digué. «Encara hi ha mercat?», vaig preguntar-li.

I em va dir que sí, que anava de baixa però que ell es defensava. Feia la zona sud de la Península, i va afirmar que, així que tenia un descans o venien dues festes seguides, cap a casa falta…

—No hi ha res com a casa! —reblà amb un aire de satisfacció.

—Viviu al nostre país?

—I doncs? On voleu que visqui?

DIMENSIÓ LITERÀRIA DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

Sí, és clar, són rodamons i es fiquen pertot arreu. Me’l vaig tornar a mirar i asseguro que cap detall, ni en la roba ni en la figura, no delatava la seva procedència japonesa. Fins i tot duia un escut del Futbol Club Barcelona a la solapa. Tot plegat era molt sospitós, i em va capficar. La meva dona s’havia fet servir el sopar a l’habitació, perquè estava una mica empiocada; vaig contar-li l’aventura, adornant el relat amb les meves aprensions: si molt convé, es tractava d’un espia.

—I d’on ho has tret que és japonès? —em preguntà ella.

Vaig riure, potser no de bona gana, compadit de la seva innocència.

—Els conec d’una hora lluny… —vaig contestar-li.

—Que vols dir que n’has vistos gaires?

—No, però els clisso de seguida!

VOCABULARI pueril adj. De nen. moll m. Peix de carn molt apreciada. reblar v. tr. Insistir. ful -a adj. Fals, no autèntic.

—T’ho ha dit ell, que era japonès?

—Ni una sola vegada. Són astuts…

—T’ho ha dit algú?

—Ningú no m’ha dit res, ni falta que em fa.

Tinc l’instint esmoladíssim!

Ens vam barall ar. Sempr e em burxa dient-me que soc malpensat i que qualsevol dia tindré un disgust dels grossos. Com si no em conegués prou! Sembla que es complagui a no raonar i és d’una candidesa increïble.

Aquella nit vaig dormir poc i malament.

No em podia treure el japonès del cap. Perquè mentre es presentin com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se’n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d’aparat ful, donaran molta feina.

Pere Calders: Invasió subtil i altres contes.

Educaula62 (adaptació).

7

DIMENSIÓ LITERÀRIA DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA 1 Quins aspectes de l’home que sopa a l’hostal sorprenen més al narrador del conte? Enumera’ls.

2 Encercla els adjectius que defineixen millor el caràcter del narrador protagonista:

pedant humil saberut modest vanitós • Ara pensa i descriu com es definiria ell mateix. Continua la descripció.

Jo soc

3 Aquest relat de Pere Calders es va escriure a finals dels anys setanta, quan a Catalunya encara era estrany trobar-hi estrangers. Tenint present aquest context, marca amb una creu la visió que té del món el narrador protagonista:

És un home que està obsessionat per la gran quantitat de turistes que visiten el país i pensa que hi ha alguna causa que justifica la seva presència.

És un home molt obert als canvis i orgullós del fet que els estrangers vulguin conèixer el nostre país.

És un home preocupat pel benestar i el futur del país perquè pensa que els estrangers el volen envair.

• Copia un fragment del text que justifiqui la teva resposta.

4 La dona del narrador protagonista qüestiona la versió del seu marit sobre l’home que sopa a l’hostal. Penses que, com diu l’home, és massa càndida? O, al contrari: creus que és ella qui té una idea més encertada de la realitat? Justifica la teva resposta.

5 Ara que ja has treballat el conte, torna’l a llegir i pensa què té de japonès l’home de l’hostal i què de català i arriba a una conclusió definitiva de qui és realment aquest personatge que inquieta el narrador.

8

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL 6 Ko Tazawa, un japonès molt català. Mira’t el programa de TV3 Ko Tazawa, el primer katalonski japonès i fes les activitats que tens a continuació: • Completa aquestes afirmacions sobre un treball que ha fet Ko Tazawa relacionat amb la cultura i la llengua catalanes: a Ko Tazawa ha escrit b L’onomatopeia zum-zum és

. paraula del

.

c La paraula catalana que li agrada més és

.

d Ko Tazawa ha hagut de fer aquesta feina tot sol perquè

.

Trobaràs l’e nllaç a aquest ví deo en l’esp ai personal de l web www.barca nova.cat.

• Segons Ko Tazawa, què tenen en comú els catalans i els japonesos? I què tenen de diferent?

• Ko Tazawa va tornar anys més tard a Barcelona, però aquesta vegada ho va fer acompanyat de la seva família. Quines tradicions catalanes recorda el seu fill de quan vivia a Catalunya?

• Què significa Catalunya per als fills de Ko Tazawa?

7 Organitzeu un debat sobre el turisme a Catalunya. Dividiu la classe en dos grups. Un defensarà la necessitat del turisme sense condicions per al desenvolupament de l’economia del país, i l’altre un model que reguli el turisme per tal que sigui sostenible, de qualitat i respecti l’autenticitat del país. Abans, però, heu de buscar diferents arguments per defensar les vostres tesis.

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA 8 Un blog de viatges. «Viatjar et fa modest, perquè pots veure com de petit és l’espai que ocupes en aquest món», va dir Flaubert. Ara escriu l’entrada d’un blog sobre un viatge que hagis fet o que t’agradaria fer. Per escriure aquest text, segueix aquests consells: • Pensa un títol atractiu i escriu-lo.

• Ordena la informació cronològicament.

• Destaca aquells aspectes que consideris més importants.

• No t’oblidis d’incloure-hi consells per ajudar els lectors que estiguin pensant de fer aquest mateix viatge.

• Les anècdotes també són interessants... i els viatges ens permeten de viure’n moltes! Anima’t i explica-les.

• Afegeix-hi fotografies que il·lustrin el teu viatge.

9

Coneixement de la llengua GRAMÀTICA

Les funcions i els registres del llenguatge 9 Llegeix aquests missatges i relaciona’ls amb la funció del llenguatge que predomina en cada un: 1 conativa o apel·lativa 2 poètica 3 referencial 4 fàtica 5 metalingüística

Vine al Japó a la primavera i descobreix un espectacle de colors.

La primavera: ja fullen els desitjos inquietud.

Narcís Comadira: «Bon temps»

A la primavera, les temperatures són més suaus i les pluges, freqüents.

—Que vindreu a visitar-nos a la primavera?... M’escoltes?

—Sí... sí... t’escolto. Sí, vindrem sí.

—Quina il·lusió! Tinc moltes ganes de retrobar-nos!

Primavera és un substantiu comú individual i abstracte.

• Ara relaciona cada missatge amb el context més adequat: cartell publicitari d’una agència de viatges llibre de medi natural

conversa telefònica

llibre recopilatori d’haiku

llibre de Llengua catalana

10 Llegeix aquesta conversa entre el narrador de la lectura i la seva dona:

—T’asseguro que aquest paio és japonès!

—No creus que en fas un gra massa de tot plegat?

—No t’ho pensis pas... el que vol és que el prenguem per un altre. Però a mi no me la cola... Ara mateix m’aproparé d’estranquis per guipar-lo.

—Doncs ves amb compte que no quedis ben fomut! Que últimament només fas que embolicar la troca. a) A quin registre lingüístic pertany? Marca-ho.

Al registre formal

Al registre no formal

b) Copia les expressions que pertanyen a aquest registre i proposa’n d’equivalents pròpies de la llengua estàndard.

10

:

:

:

:

:

:

:

:

11 Els dos primers textos parlen sobre un mateix tema i els dos següents sobre un altre.

Llegeix-los i marca, en cada cas, el que tracta el tema d’una manera especialitzada.

El rave japonès és una pasta de color verd que s’obté de la ratlladura d’una planta coneguda com a wasabia japonica (Eutrema japonicum). La seva principal característica és el seu sabor picant, que dura poc a la boca i que es percep molt més de forma nasal.

Respecte a la gastronomia japonesa, trobo que el wasabi és massa picant. L’altre dia em vaig assabentar que hi ha wasabi autèntic, que, quan te’l menges, notes una picor al nas, i hi ha també un succedani, que es aquell que, en menjar-te’l, notes més estona la picor a la boca.

La Maria va viatjar a l’estiu al Japó i va celebrar amb la gent del país la festivitat del Tanabata. Em va explicar que els carrers estaven adornats amb unes tires de papers de colors, en què la gent escriu els seus desitjos, les quals després les pengen en tires de bambú. Les fotografies que em van ensenyar eren molt acolorides i alegres. Algun dia m’agradaria de veure-ho en persona.

De les tradicions i festes japoneses, destaquen l’Obon i el Tanabata. El Tanabata és un festival que té els seus orígens en una llegenda xinesa que parla del pastor Hikoboshi (que representa l’estrella Altair) i una costurera Orihime (que representa l’estrella Vega). Aquest festival se celebra el 7 de juliol i dura tres dies. Durant aquest període la gent escriu els seus desitjos en tires de papers de colors i les penja en branques de bambú que decoren els carrers de pobles i ciutats.

DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE 12 En l’activitat anterior es parla d’un aliment típic japonès i s’anomena de dues maneres diferents.

Quina creus que és la forma més adequada per anomenar, en català, aquesta arrel picant de la wasabia japonica? Llegeix aquesta entrada extreta del Termcat i encercla la resposta correcta:

Definició Arrel picant de la wasabia japonica, molt utilitzada en la cuina japonesa com a condiment, generalment en forma de pasta o ratllada.

rave japonès

ca rave japonès, n m

fr wasabi

es wasabi

en Japanese horseradish

fr raifort du Japon

en wasabi

• Consulta el Termcat i anota quina és la paraula catalana per designar aquests aliments de la gastronomia japonesa: gomashio

shiitake

matcha

11

Coneixement de la llengua ORTOGRAFIA

L’accentuació i la dièresi. El diftong 13 El narrador de la lectura està convençut que l’home de l’hostal és originari del Japó i, perquè l’entengui bé, es dirigeix a ell marcant bé les síl·labes.

Vos-tè és ja-po-nès?

a) Completa: Japonès és una paraula que s’accentua perquè

.

b) Completa les següents definicions amb la paraula adequada. Tingues en compte si has d’accentuar o no les paraules que escriguis: La persona natural... ...d’Escòcia és un

...de Barcelona és un

...de la Xina és un

...d’Anglaterra és un

...de Ghana és un

...d’Hamburg és un

14 Separa les següents paraules en síl·labes, encercla la síl·laba tònica i escriu l’accent quan correspongui: terraple

elastic

quilometre

massis

impressora

raco

angel

pressec

calendari

cervol

metode

pero

fenomen

molestia

hipopotam

• Encercla les vocals e i o de les paraules anteriors segons el codi de color: e i o obertes

e i o tancades

15 Digues quin tipus de paraules són les següents segons la posició de la síl·laba tònica:

fàbrica màquina còpia secretària òpera agudes

planes

esdrúixoles

• Ara desplaça la síl·laba tònica una posició cap a la dreta, pensa si han de dur accent o no i escriu una oració amb cada una de les paraules resultants:

12

16 Localitza les paraules que tenen un diftong i subratlla-les segons el codi de color. Tingues en compte si, quan pronuncies les vocals que estan en contacte, tendeixes a obrir la boca (creixent) o a tancar-la (decreixent): diftong creixent

diftong decreixent

guany boira sabata estàtua quantitat piragua iot bitllets nàutica ungüent raig 17 Completa aquesta graella amb les paraules corresponents: 1 La dona del meu veí és la meva

.

2 Un material que no deixa passar ni el fred ni la calor és un material 3 Una activitat que es fa durant el dia és una activitat

. .

4 La persona que hi ha darrere meu a la cua de la fleca és la 5 Més d’un país són diversos

.

.

6 Els cinc sentits són el tacte, la vista, l’olfacte, el gust i l’ 7 En Joan és poliglot perquè parla diferents

. .

1 2 3 4 5 6 7 a) Què tenen en comú totes les paraules que has escrit?

b) Escriu una de les paraules de la graella en què la dièresi faci sonar la u i una altra en què marqui un hiat.

18 Completa aquestes oracions amb el participi del verb entre parèntesis: a Ko Tazawa ha (traduir) b La mare ha (agrair) c No tinc gens de gana. Encara no he (pair) d El jugador va haver de ser (substituir)

la conversa als turistes japonesos. molt la nostra ajuda. el dinar. a la mitja part per culpa d’una lesió al genoll.

13

Coneixement de la llengua LÈXIC

La derivació 19 Llegeix ara el que diu el protagonista de la primera

lectura a la seva dona: Aquest home dissimula molt bé que és japonès perquè s’ha acatalanat. a) De quina paraula prové el terme acatalanat?

b) Així, doncs, acatalanat és una paraula:

simple

composta

derivada

c) Afegeix les partícules indicades a les paraules primitives següents i forma paraules noves: llarg ferm

+

a

+

fluix content

ar

quiet lluny 20 Completa les oracions amb una paraula derivada de la paraula subratllada: a Del

han sortit centenars de formigues.

b Quan he pujat al tramvia, el pel meu aniversari. Quin home més eixerit!

, m’ha felicitat

c Uns

han fet passar una bona estona al públic amb les seves planxes de surf.

d Ser

no és positiu. Són més importants els valors que les coses materials.

e Vam conduir el cotxe per un camí molt

; tant, que una pedra ens el va abonyegar.

21 Completa la graella separant el lexema del sufix de les següents paraules derivades i indicant les modificacions ortogràfiques que experimenta cada paraula: Paraula derivada

Lexema + sufix

Modificacions ortogràfiques

cridaire

crit + -aire

La t passa a d

blanquinós taronger blavor botiguer figuera

14

22 Totes aquestes paraules són adjectius, però, si afegeixes, a cada una, un sufix, podràs formar el nom i l’adverbi de la mateixa família. Fixa’t en l’exemple i acaba de completar tu la graella: Adjectiu

Nom

Adverbi

clar

claredat

clarament

dèbil pulcre igual actual sensible honest

23 Encercla els sufixos d’aquestes paraules segons el significat que aportin a la paraula primitiva.

Utilitza el codi de colors en cada cas:

ofici lloc poc o petit molt o gros escombriaire goteta manassa deixalleria petitó sabater femer maneta sabateria homenàs dentista paperassa 24 Amb els elements dels dos bols forma paraules derivades i explica quin significat aporta el prefix a cadascuna de les paraules a què s’afegeix:

re- bi-

llogar sèptic dir

pre- contra-

projecte història

avant- a-

plaça

:

:

:

:

:

:

15

UNITAT

2

Un nou veterinari a Torrelles Avui he fet una visita a la senyora vídua de don Càndid Colomer i li he comunicat les notícies més importants: li he dit que he tingut la visita dels dos primers clients i que m’he hagut d’ocupar —amb resultat encara incert— d’un cavall i d’una vaca. Li he dit així mateix que havia llogat la casa del carrer Estret i que esperava els mobles d’un moment a l’altre.

M’ha fet l’efecte que escoltava aquestes notícies amb una curiositat i una complaença extremes.

—I el carrer Estret, què li ha semblat? —ha fet donya Pura.

—No sé com dir-li… D’entrada m’ha semblat estret, realment. No li puc dir, per ara, res més.

—Crec que hi estarà bé. La situació del pis, per a la seva feina, és encertada. És un lloc de pas, de molt de trànsit. En realitat és el principal camí de sor-­ tida de Torrelles cap a la pagesia. Sempre ho deia el meu marit... I Torrelles, quin efecte li ha fet?

—Per ara m’agrada molt… Si hi arribo a tenir una mica de feina, em sembla que hi estaré bé.

—Oh! D’això no es preocupi. Tindrà tanta feina com voldrà. Si arriba a tenir una mica de paciència i sap adaptar-se, em sembla també que hi estarà bé.

L’important és tenir paciència. M’han dit que els joves d’avui no solen tenir-ne gaire. És cert?

—Els joves d’avui, senyora, som com els de sempre. N’hi ha que en tenen i alguns que no entenen.

No vull pas dir que el nombre de tabalots no hagi augmentat de concert amb les noves idees, però aquest augment és insignificant.

—Desenganyi’s, els joves d’avui tenen moltes més sortides que a l’època del meu marit. No li sembla?

—De sortides per a morir-se de fam o per a viure malament, n’hi ha tantes com vulgui. De les altres, hi ha les de sempre…

16

—Sí, és possible… Jo ja soc tan vella…! Tot el que sé és perquè ho sento dir.

—I parlant de tot, senyora, té alguna notícia sobre el servei que em va prometre? Perdoni que li recordi l’oferiment, que és tan important per a mi.

—He encarregat la qüestió a la meva família i ara, d’un moment a l’altre, espero notícies. Tinc la impressió que abans d’anar-se’n sabrem alguna cosa concreta.

Parlàrem d’alguna cosa més, i tot d’una feren irrupció a l’habitació tres persones del sexe femení que saludaren la vella senyora amb moltíssim afecte després d’haver entrat per ordre d’edat i en fila índia. Vaig ésser presentat a les tres persones, que resultaren ésser una cunyada, una cosina i una neboda de la vídua Colomer. La cunyada, la senyora Carme, era una dona de molta edat, d’una blancor esbravada, extremament flaca, rígida, d’una flaquesa tubular, que semblava una sardina dreta sobre la cua. La cosina era anomenada Gracieta.

Era una senyora de més de cinquanta anys, plena de carns, de cabells rars, amb un nas punxegut i unes ulleres de vidres espessos. La neboda era molt jove i es deia Anita. Devia tenir a penes una vintena d’anys. Era una castanya d’ulls verdosos, de carnositat fluvial, d’una aparença una mica bleda.

DIMENSIÓ LITERÀRIA DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA Les dues primeres senyores i la senyoreta anaven vestides de negre i el conjunt era d’una tenebrositat impressionant.

Quan les tres persones saberen que jo era el nou veterinari de la població em miraren amb una extrema curiositat. La senyora Carme em saludà amb una inclinació de cap i una mirada inquisitiva.

La senyora Gracieta m’allargà la mà cordialment i m’esguardà amb uns ulls de peix, després d’haver donat un nou assentament a les seves ulleres. Anita feu un moviment d’impaciència irreprimible en saber que jo era veterinari. Era un altre ésser humà a afegir a la immensa legió que odia la veterinària.

Vaig suposar que era un temperament sublim i en tot cas poètic.

—Hi ha notícies? —preguntà donya Pura a les senyores, després que aquestes hagueren pres seient.

—Sí, tia —digué ràpidament Anita.

—Bones?

—Sembla. Demà a mitja tarda vindrà la Francisqueta.

—La Francisqueta? De quina Francisqueta parles?

—De la que havia servit a casa de don Martí Roig…

—Ah, sí, magnífic! Excel·lent cuinera…

—Una mica massa xafardera…! —observà la senyora Carme, secament.

—Xafardera i xerraire… És una dona que no calla ni un moment —afegí la senyora Gracieta.

—Però és una excel·lent persona i de tota con­ fiança —observà donya Pura.

—Ah! Això, sí! —digueren alhora les tres persones vestides de negre—. La veritat allà on sigui…

—Ja ho sent, senyor facultatiu… —digué la senyora rient—. Demà vindrà la Francisqueta. Tingui l’amabilitat d’estar present. Es tracta d’una dona gran, que ha servit tota la vida, coneixedora dels fogons, persona de tota confiança, però xafardera i xerraire sense límits. Què li sembla? Li convé?

—No em sembla pas mal programa, francament…

De tota manera, espero el seu consell…

—Jo no la prendria encara que me la regalessin!

—digué donya Carme amb una acritud despectiva.

—I jo encara menys! —afegí la senyora Gracieta.

—I tu, Anita, què et sembla? —preguntà donya Pura.

—Jo, pobra de mi…

—Doncs jo l’agafaria sense pensar-hi un moment!

—digué la vella senyora, rotundament…. I si em trobés en el cas d’aquest jove, que és solter i ací present, encara m’hi penaria menys…

Josep Pla: El carrer Estret. Edicions 62.

VOCABULARI esbravat -ada adj. Que ha perdut la seva fortalesa. inquisitiu -iva adj. Que serveix per indagar. esguardar v. tr. Mirar. penar v. intr. Patir un dolor, un treball.

17

DIMENSIÓ LITERÀRIA DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA 1 Respon a aquestes preguntes sobre la lectura: a Qui explica els fets de la història? Justifica la teva resposta amb un exemple extret de la lectura.

b On transcorre la història? Com ho has deduït?

c Creus que els fets que s’expliquen són actuals o no? Justifica la teva resposta.

2 Completa les següents afirmacions amb l’opció correcta en cada cas: a En Càndid Colomer és...

l’home de la senyora Pura. un parent de la senyora Pura. un nouvingut al carrer Estret.

b El protagonista és a Torrelles...

de vacances. perquè ha de rebre una herència. perquè és el nou veterinari.

c El protagonista visita la senyora Pura...

per llogar-li un pis. per demanar-li pel personal de servei. per convidar-la a sopar.

3 Marca amb un tic ✔ allò que ha aconseguit el protagonista i amb una creu ✘ el que no ha aconseguit:

Llogar un pis.

Tenir el pis moblat.

Disposar de personal de servei.

Visitar els primers clients.

4 Llegeix aquestes descripcions i escriu el nom dels personatges als quals fan referència. Indica també el vincle familiar que té cada personatge amb la senyora Pura. a Sembla una sardina dreta sobre la cua: b És d’una aparença una mica bleda: c Sembla que odia l’ofici de veterinari: d Té el nas punxegut i porta ulleres amb uns vidres espessos: e Van vestides de negre: 5 Què diu la senyora Pura sobre els joves? Hi estàs d’acord? Quins altres tòpics coneixes sobre els joves? Esmenta’n un amb el qual estiguis d’acord i un altre amb el qual estiguis en desacord.

Justifica, en cada cas, la teva resposta.

18

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL 6 Tenen set vides i molt més. Escolta i visualitza l’entrevista a una professora de ioga que parla sobre la seva relació amb els gats. Respon, després, a les preguntes: • Per què creus que el programa es titula «La flexibilitat dels gats»?

• Segons la Glòria, la professora de ioga entrevistada, quines qualitats té el gat?

Trobaràs l’e nllaç a aquest ví deo en l’espai per sonal del w eb www.barca nova.cat.

• Per què la Glòria diu que hem de ser més natura?

• La Glòria va patir una malaltia greu. Què va aprendre dels gats en aquelles circumstàncies?

7 Explica amb paraules teves què ens diferencia dels gats a mesura que ens anem fent grans.

8 Imagina que treballes en una protectora d’animals i que hi ha una família interessada en l’adopció d’un dels gossos abandonats. Pren nota de les característiques de l’animal que pot encaixar millor amb la família i descriu-lo. Exposa de forma oral les seves qualitats físiques i els valors que pot aportar.

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA 9 La caricatura. El protagonista de la lectura inicial diu que la senyora Carme semblava una sardina dreta sobre la cua i que la senyora Gracieta el mirava amb uns ulls de peix. La manera més divertida de descriure una persona és utilitzar el recurs de la caricatura. Per parelles, trieu un personatge famós, feu una llista amb els trets físics que el caracteritzen i utilitzeu adjectius, comparacions i metàfores per descriure’l. Feu primer un esbós en un full a part i, després, escriviu la versió definitiva en un processador de textos. La resta de companys hauran d’esbrinar de qui es tracta. Compte! Heu de ser políticament correctes.

19

Coneixement de la llengua GRAMÀTICA

Les modalitats oracionals 10 Relaciona els elements de les tres columnes: Oració

Modalitat

Funció

Demà vindrà la Francisqueta. •

• desiderativa •

• expressar un dubte

Vindrà demà la Francisqueta? •

• exhortativa •

• aconsellar, ordenar o prohibir

Potser demà vindrà la Francisqueta. •

• exclamativa •

• expressar un estat d’ànim

Vine demà, Francisqueta. •

• interrogativa •

• preguntar

Demà ve la Francisqueta! •

• dubitativa •

• expressar un desig

T ant de bo vingui demà la Francisqueta! •

• enunciativa •

• informar

11 Llegeix el poema i subratlla el que vol expressar el poeta d’acord amb el codi de color. Després, respon a les preguntes: expressa una ordre

té la intenció de preguntar

té la intenció d’informar

La garsa —Contempleu la gentilesa de l’ocell camallargat; tots alaben l’elegància del meu negrenc irisat.

M’agraden cases desertes on suau, amb pas lleuger, prenc cosetes perquè lluen: un tresor que al nou duré.

Què em plau més? Anar a les cambres, sense fressa pel camí on la gent encara dormi o es distreguin al jardí.

Si volo a ciutat, en torno amb joietes d’allà baix, és millor que les contempli una garsa que un calaix.

Josep Carner: Bestiari. Barcanova.

a Quin mode verbal s’utilitza per indicar l’ordre? b I per informar? c Quina funció del llenguatge predomina en aquest text? d Descriu una garsa fent servir la funció referencial i la modalitat enunciativa.

20

12 Respon a les preguntes de sota de forma negativa utilitzant les paraules següents: enlloc · gens · cap · mai · ningú a Hi ha algú al carrer Estret?

b Has vist la senyora Francisqueta pel poble?

c És gaire xafardera la senyora Francisqueta?

d Ha tingut alguna visita avui?

e Ha estat alguna vegada en aquest poble?

13 Observa aquesta imatge i escriu un diàleg en què incloguis, almenys, tres oracions interrogatives. Fes servir pronoms, adverbis o determinants interrogatius diferents en cada oració (què, quant, quan, qui...).

14 Observa aquestes imatges i escriu una ordre o una prohibició segons convingui. Fes servir la segona persona del singular en cada cas i respon després a la pregunta:

• Quin mode verbal has fet servir per formular les ordres? I per a les prohibicions?

21

Coneixement de la llengua ORTOGRAFIA

Ús de a, e, o i u en posició àtona 15 L legeix les següents descripcions caricaturesques de tres personatges diferents i resol, després, les activitats:

Era altot i ossut, però magre i cappetit. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó.

Narcís Oller: L’escanyapobres. Edicions 62.

Era una castanya d’ulls verdosos, de carnositat fluvial, d’una aparença una mica bleda.

Josep Pla: El carrer Estret.

Edicions 62.

És un home alt, de cabells i barba fluvials, fins i tot amb lluïssor d’escuma; d’ulls clars, de cara una mica encesa, panxut, de passa indecisa. Es corda un sol botó de la jaqueta, el del capdavall, i porta les butxaques absurdament plenes. Té una bondat encantada en els ulls, i es mou amb una inexperiència elefantina que us predisposa tot seguit en favor seu.

Josep Carner: L’home feliç.

• Busca una paraula de la mateixa família que les següents, extretes de les descripcions anteriors, en què la vocal destacada en negreta estigui en posició tònica: a carnositat:

e elefantina:

b verdosos:

f altot:

c ossut:

g cantellut:

d barbamec:

h panxut:

• Completa la norma d’ortografia sobre l’ús de les vocals a, e i o en interior de mot en posició àtona observant les paraules que has escrit: En una part del territori, les vocals a i e en posició àtona es pronuncien vocal neutra, i la o i la u en posició àtona es pronuncien u.

Així que, per saber quina vocal hem d’escriure, hem de .

16 Escriu dues paraules de la mateixa família en què la vocal tònica d’aquestes paraules estigui en posició àtona:

22

a plat:

,

e fulla:

b serra:

,

f roca:

,

c casa:

,

g gos:

,

d vent:

,

h fosc:

,

,

17 Escriu en singular els sintagmes següents: a unes espatlles amples b unes cançons sensibles c unes noies amables d uns vestits amples e uns cavalls sensibles f uns somriures amables g unes sabates negres h un jersei negre • Observa com has escrit el singular dels adjectius sensibles i amables en femení i en masculí i explica en què es diferencia de la resta d’adjectius que has escrit.

18 Completa amb a o e, o o u i justifica la teva elecció en cada cas. Fixa’t en l’exemple: Tardor s’escriu amb a perquè prové de tard, que s’escriu amb a en posició tònica. a Fr

dor s’escriu amb

perquè

b Enf

inat s’escriu amb

perquè

c Dav

ntal s’escriu amb

perquè

d Fl

rir s’escriu amb

e B

irós s’escriu amb

f Br

tícia s’escriu amb

perquè perquè perquè

DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE 19 Completa les següents graelles amb les paraules corresponents en cada cas: Castellà

Català

Castellà

evaluación

brújula

asamblea

correo

averia

título

embajada

montaje

ventaja

triunfo

disfrazar

capítulo

maravilla

soporte

Català

23

Coneixement de la llengua LÈXIC

Les frases fetes, les locucions i els refranys 20 Observa les imatges que té el veterinari a la seva consulta i completa les locucions i les frases fetes amb el nom d’aquests animals:

a boig com una

e tossut com una

b més pobre que una

f lent com una

c ras com un ull de

g lleuger com una

d estirat com un

h xerraire com una

21 Llegeix el que diuen els veïns sobre la Francisqueta, encercla la frase feta que hi trobis i explica’n el significat: A la Francisqueta li agrada fer safareig.

• Relaciona ara cada una de les següents locucions i frases fetes amb el significat corresponent:

Saber-la llarga. •

Anar al gra. •

Tenir-hi la mà trencada (en alguna cosa). •

24

No tenir pèls a la llengua. •

Anar-se’n de la llengua. •

Ficar-hi cullerada (en un assumpte). •

No badar boca. •

Estar a la lluna de València. •

• Parlar més del compte.

• No dir res.

• Ser astut.

• Tenir-hi habilitat i pràctica (en alguna cosa).

• Estar molt distret.

• Dir les coses clares.

• Dir o fer alguna cosa sense entretenir-se.

• Intervenir-hi sense tenir-hi dret (en un assumpte).

DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE 22 Relaciona cada un dels refranys següents amb el seu equivalent en llengua castellana i el significat corresponent:

Refranys en castellà

a Val més ser cap d’arengada que cua de lluç.

A quien madruga Dios le ayuda.

Año de nieves, año de bienes.

Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija.

b Feina començada, és mig acabada. c Qui molt abraça poc estreny.

Lo que no se comienza, nunca se acaba.

d Any de neu, any de Déu. e El qui troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí. f Qui matina fa farina.

Quien mucho abarca, poco aprieta.

Más vale ser cabeza de ratón que cola de león.

Significat del refrany qui vol Cadascú ha de ser conscient de les pròpies limitacions i tenir present que ament. fer moltes coses a la vegada, difícilment podrà dur-les totes a terme correct baixa És millor ocupar una posició alta en un nivell baix que no pas una posició en un nivell alt.

Cal aprofitar les hores del dia i per això convé aixecar-se d’hora. mateixa El que més costa és decidir-se a fer una feina; un cop s’ha començat, la dinàmica ens porta a acabar-la més fàcilment del que ens pensàvem. estarà Si es tenen bons protectors, s’obtindran bons beneficis i l’èxit gairebé assegurat. any de Un any de nevades sol ser, segons les creences de la gent del camp, bones collites.

23 Completa les frases amb aquests noms d’animals. Tradueix de forma literal les expressions que obtinguis i, després, explica el significat que tenen en anglès:

pigs horse cats elephant dogs fish whale a It’s raning

and

Traducció:

Significat:

b have a

of a time.

Traducció:

Significat:

c (straight) from the

‘s mouth.

Traducció: d be a cold

Significat: .

Traducció: e

Significat: might fly.

Traducció: f The Traducció:

.

Significat: in the room.

Significat: 25