SOCIALS.Teresa Claramunt. Unitat 3 by Editorial Barcanova

a o s c S il

UNITAT 3 ESO DOSSIER Programa

Teresa Claramunt

UNITAT

Inicia un nou aprenentatge

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA DIMENSIÓ HISTÒRICA

1450

1500

1550

1610

ART DEL RENAIXEMENT

Aquesta unitat la dedicarem a conèi xer les polítiques internes i les re lacions exteriors dels diferents paï sos a Europa durant el segle xvii. Entre altres qüestions, analitza rem les relacions entre els regnes europeus, les diferències entre les monarquies absoluta i parlamen tària i l’evolució històrica i les polí tiques desenvolupades a Espanya pels anomenats Àustries menors. També estudiarem la revolució científica i les obres més significati ves de l’art Barroc.

1606 Caravaggio pinta Cap de Medusa

1563 Felip II encarrega la construcció d’El Escorial

REGNAT DE FELIP III

REGNATS DE:

Reis Catòlics (1479-1516)

Carles I (1516-1556)

Felip II (1556-1598)

1542 Es crea el virregnat del Perú.

Felip III (1598-1621) 1609 Els moriscos són expulsats d’Espanya.

1535 Es crea el virregnat de Nova Espanya.

1600

1564 Palau de la Hansa a Anvers. Aquesta ciutat va assolir un gran desenvolupament comercial al segle xvi. El 1531 s’hi va obrir la primera borsa.

1618 Defenestració de Praga. S’inicia la guerra dels Trenta Anys.

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu a l’espai personal del web www.barcanova.cat

JUGA AMB EL TEMPS 1. Anomena tres monarques espanyols i dos d’europeus del segle xvii. 2. Quan va començar i quan va acabar el gran conflicte de l’època? Quins esdeveniments van marcar-ne l’inici i el final?

Quins monarques espanyols regnaven en aquells moments?

3. El fris recull alguns esdeveniments esdevinguts a Espanya o en els quals va participar directament durant el segle xvii. Per parelles, anomeneu-los, dateu-los i digueu en quin regnat es van produir. 1630

1640

1650

1660

1670

1680

1690

1700

ART BARROC 1664 Borromini inicia la construcció de la façana de San Carlo alle Quattro Fontane

1623 Gregorio Fernández esculpeix el Davallament

1670 Antonio Pereda pinta El somni del cavaller

REGNAT DE CARLES II

Felip IV (1621-1665)

Carles II (1665-1700)

REGNAT DE FELIP IV

PO RT UG

1620

1643 S’inicia la monarquia absoluta de Lluís XIV a França.

1648 Pau de Westfàlia. Acaba la guerra dels Trenta Anys.

E S PA N YA

1668 Portugal s’independitza d’Espanya. 1689 Guillem d’Orange signa la Declaració de Drets. S’inicia la monarquia parlamentària a Anglaterra.

Pau de Westfàlia (final de la Guerra dels Trenta Anys) Greu epidèmia de pesta

1639

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

Rembrandt pinta La ronda de nit Bernini esculpix Apol·lo i Dafne Comença la Guerra dels Trenta Anys Rubens pinta El davallament

1. EL SEGLE XVII. TRANSFORMACIONS I CONFLICTES

La línia del temps 1621

1618

1602

1.1 Les transformacions del segle xvii

1602

1612 Rubens pinta El davallament

Durant el segle xvii es van produir a Europa transformacions políti ques, econòmiques, socials, culturals i artístiques. •P olítiques. Van tenir lloc greus enfrontaments internacionals, que van provocar la pèrdua de l’hegemonia espanyola a Europa. La monarquia autoritària va ser substituïda per la monarquia ab soluta i van sorgir els primers sistemes parlamentaris. conòmiques. L’auge del comerç va impulsar el capitalisme fi •E nancer, i en la majoria dels estats es va imposar el mercantilisme, una nova doctrina econòmica que basava el poder de la monar quia i del país en l’acumulació de riquesa i metalls preciosos. ocials. La societat estamental va començar a esquerdar-se a •S causa de l’auge de la burgesia, enriquida pel comerç colonial. •C ulturals i artístiques. Al segle xvii va néixer la ciència moderna, i l’aplicació de mètodes experimentals va donar lloc a una revo lució científica. En l’art, noves idees van impulsar un nou estil artístic, el Barroc, que va sorgir a Itàlia a començaments de segle i es va estendre per la resta de països europeus.

1.2 Els conflictes europeus

1618 Comença la Guerra dels Trenta Anys 1621 Bernini esculpeix Apol·lo i Dafne Inici del regnat de Guillem III

1689 1688

1639 d’Anglaterra Rembrandt pinta (1689-1702). Declaració de drets La ronda de nit Espanya concedix

1647 Epidèmia dea pesta la independència Portugal (1580-1688).

Segona Anglesa. 1648 Pau a Revolució Westfàlia (fi de Abdicació de Jaume I la Guerra dels Trenta Anys) d'Anglaterra S’inicia la 1649 Execució de Carles I construcció d’Anglaterra (Primera de Versalles Revolucó Anglesa, 16401649)

1654 Inici del (final regnat de Pau dels Pirineus de la guerra entreXIV Espanya i França, 1648-1659) Lluís (1654-1715) 1662 1659 1656 1654 1689 1688

La situació internacional va estar marcada per dos importants con flictes europeus: la guerra dels Trenta Anys i la guerra entre Espanya i França.

1649 1648 1647

1656Bernini projecta Bernini la Plaça de Sant projecta Pere del Vaticà la Plaça de Sant Inici del regnat de Guillem III regnat de Lluís XIV Inici del d’Anglaterra (1689-1702). Pere del(1654-1715) Vaticà Declaració de drets

de Carles I 1659 Execució Pau dels Pirineus (fi de la guerra entre Espanya i França, 1648-1659)

Espanya concedix d’Anglaterra (Primera la independència a Portugal (1580-1688). Revolució Anglesa, 1640-1649) Segona Revolució Anglesa. Abdicació de Jaume I Pau de Westfàlia (final de la d'Anglaterra

Guerra dels Trenta Anys)

1639

1662 de pesta Greu epidèmia

S’inicia la construcció de Versalles

Rembrandt pinta La ronda de nit

La guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Va començar com un conflicte alemany que va enfrontar l’emperador, 1662 catòlic i partidari de la unitat de l’imperi, amb els prínceps alemanys, 1659 1656 protestants i defensors de la seva autonomia. L’enfrontament es va 1654 internacionalitzar quan l’emperador va rebre el suport d’Espanya, i els 1649 prínceps alemanys el de les potències enemigues d’Espanya: França, 1648 1647 Suècia, Dinamarca, les Províncies Unides i Anglaterra. Espanya i l’emperador van ser derrotats a Rocroi (1643) i van ha 1639 ver de firmar la pau de Westfàlia (1648), en la qual l’emperador ac ceptava la tolerància religiosa i el poder dels prínceps alemanys, i Espanya reconeixia la independència de les Províncies Unides.

La guerra entre Espanya i França (1648-1659)

Creació de la Creació de Companyia Holandesa la Companyia de les Índies Holandesa Orientals de les Índies Orientals

1612

Pau dels Pirineus (final de la guerra Bernini esculpix entre Espanya i França, 1648-1659)

1621 1618

1689 1612

Apol·lo i Dafne

1688 Espanya concedeix Comença la Guerra a Anys Bernini la independència dels Trenta projecta la Plaça Portugal (1580-1688) Rubens pinta El davallament de Sant Pere Segona Revolució del Vaticà Anglesa Abdicació de Inici del regnat de Lluís XIV Jaume I d’Anglaterra (1654-1715) Execució de Carles I d’Anglaterra (Primera Revolució Anglesa, 1640-1649)

1689 Inici del regnat de Guillem IIIded’Anglaterra Creació la Pau de Westfàlia (final de la Companyia Guerra dels Trenta Anys) dels drets Declaració Holandesa Greu epidèmia pesta de lesde Índies

Orientals

Rembrandt pinta La ronda de nit

Bernini esculpix Apol·lo i Dafne Comença la Guerra dels Trenta Anys

1602

Rubens pinta El davallament

Lluís XIV

María Teresa

1621

França i Espanya van continuar lluitant uns quants anys més. Final ment, després de ser derrotada en la batalla de les Dunes (1658), 1612 Espanya va signar la pau dels Pirineus (1659), per la qual cedia a França els territoris catalans situats al nord dels Pirineus, es fixava la frontera entre els dos països en aquesta serralada i es pactava el 1602 casament del rei Lluís XIV de França amb Maria Teresa, la filla de Felip IV. 1618

Creació de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals

Felip IV Detall de la Firma de la pau de Westfàlia a Münster, el 1648, obra de Gerard ter Borch.

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3 La remodelació del mapa d’Europa Europa el 1648

Pau de Westfàlia (1648)

SUÈCIA

Límit de l’Imperi Alemany Territoris de la casa d’Habsburg 0

200

400

DINAMARCA I NORUEGA

ESCÒCIA

600 km

PROVÍNCIES UNIDES

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC

FRANÇA LORENA

LÈ

SUÏSSA

SAVOIA

Milà

Avinyó (del Papat)

Illes Balears Ceuta

CARÍNTIA

Hongria otomana

CARNIOLA

Algèria

Artois

RAGUSA

Montmédy

lvà

nia

Valàquia

200 km

Charolais

(Vassalls de l’Imperi otomà)

SUÏSSA

SAVOIA

Rosselló

IMPERI OTOMÀ

Nàpols

ESPANYA

Pau dels Pirineus (1659)

Sardenya

Sicília

Tunísia (Vassalls de l’Imperi otomà)

Thionville

LORENA

Moldàvia

MONTENEGRO

Orà

Melilla

A Espanya per França

FRANÇA Tra n

ssi

ESTÍRIA

VENÈCIA

GÈNOVA

Presidis de Toscana

Tànger

RIA

ÀUSTRIA HO

TOSCANA

ESPANYA

Gravelines

POLÒNIA

BOHÈMIA

TIROL

Franc Comtat

PORTUGAL

PROVÍNCIES UNIDES

A França per Espanya

BRANDENBURG

Països Baixos hispànics Ducat de Luxemburg

Territoris cedits:

Prússia (Vassall de Polònia)

ANGLATERRA

IRLANDA

Illes Canàries

Arran de la pau de Westfàlia, França va ocupar Alsàcia, Metz i Verdun, i Suècia es va convertir en una gran potència.

RÚSSIA

Territoris espanyols

Creta

ESTATS PONTIFICIS

En el tractat de pau es concertava també el casament entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Relaciona les dues columnes.

b) Q uins territoris va cedir Espanya a França en la pau dels Pirineus?

Anys de la guerra dels • Trenta Anys

• 1598-1621

Anys del regnat • de Felip III

• 1621-1665

Anys del regnat • de Felip IV

• 1618-1648

Quins monarques regnaven a Espanya durant la Guerra dels Trenta Anys?

Treballar amb mapes 3. Consulta els mapes i contesta:

a) Q uins territoris va quedar-se la monarquia francesa a Europa després de la pau de Westfàlia?

Organitzar informació 4. Completa al teu quadern una taula resum dels dos conflictes:

GUERRA DELS TRENTA ANYS

GUERRA ENTRE ESPANYA I FRANÇA

Causes

Adversaris

Pau

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

2. ELS RÈGIMS POLÍTICS Al segle xvii, la majoria dels estats europeus va implantar la monarquia abso luta. Per aquest motiu, es coneix també com el segle de l’absolutisme. No obstant això, en alguns països es va imposar el parlamentarisme.

Les bases teòriques. Bossuet i Locke Els pensadors de l’època es van dividir entre els que van donar suport al poder absolut del rei, com Bossuet, i els que van defensar el control del rei pel Parlament, com Locke.

2.1 Les monarquies absolutes

En les monarquies absolutes el rei concentrava tots els poders de l’Estat i governava sense comptar amb les institucions tradicionals, com les corts o els parlaments. Les bases del poder absolut dels reis van ser dues: • La teoria de l’origen diví del poder. Afirmava que el poder del rei provenia directament de Déu i només a ell li havia de retre comptes. • L’Administració centralitzada. Dirigida des de la cort, disposava de funcionaris que asseguraven el control del rei sobre l’econo mia i l’exèrcit i el compliment de les ordres en tot el regne. A Europa el millor exemple de monarca absolut va ser Lluís XIV de França (1643-1715), conegut com el «Rei Sol». Aquest monarca va concentrar tots els poders i va crear un eficaç sistema d’Administra ció i de recaptació d’impostos. Així, es va convertir en el model de les altres monarquies.

2.2 Els sistemes parlamentaris

En els sistemes parlamentaris el poder del rei o del màxim governant estava limitat per un parlament, que representava els interessos dels diferents estaments socials. Anglaterra va ser el millor exemple de monarquia parlamentària. En aquest país, la implantació de la monarquia absoluta va trobar l’oposició del Parlament. El xoc entre tots dos va provocar dues revo lucions, el 1640 i el 1688. La revolució de 1640 va acabar amb l’execu ció del rei Carles I (1649) i la revolució de 1688 va acabar amb l’abdi cació de Jaume II i la coronació de l’holandès Guillem d’Orange. A canvi, aquest monarca va firmar una Declaració de Drets, el 1689, que obligava el rei a complir les lleis aprovades pel Parlament.

Jacques Bossuet (1627-1704) «Els reis actuen com a ministres de Déu i els seus lloctinents a la terra. Per mitjà d’ells, Déu exerceix el seu imperi. Per això, el tron reial no és el tron d’un home, sinó el de Déu mateix. Es desprèn de tot això que la persona del rei és sagrada i que atemptar-hi és un sacrilegi.» Política treta de les Sagrades Escriptures, 1679.

John Locke (1632-1704) «És pràctica comuna en els poders ben organitzats que el poder legislatiu sigui posat en mans de diverses persones, que, en forma d’assemblea, tenen el poder de fer lleis. Aquestes lleis necessiten ser executades i respectades, i cal que hi hagi un poder que vigili la posada en pràctica d’aquestes lleis i l’aplicació que se’n fa. D’aquí que els poders legislatiu i executiu acostumin a estar separats.» Dos tractats sobre el govern civil, 1690 (adaptació).

Palau de Versalles, símbol de l’absolutisme.

Execució de Carles I el 1649.

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3 AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Observa les imatges dels monarques Lluís XIV i Guillem d’Orange. A continuació escriu la tipologia del règim polític que descriu el text que acompanya a cada un:

Lluís XIV (1643-1715), que va afirmar «L’Estat soc jo», va governar de forma personal des de la seva fastuosa residència de Versalles, on va establir la Cort per tenir ben a prop i ben vigilats a tots els nobles, va concentrar tots els poders i va implantar una Administració centralitzada al seu servei.

Després de l’execució de Carles I i l’abdicació de Jaume II, el nou monarca holandès, Guillem d’Orange, va firmar la Declaració de Drets de 1689, que obligava el rei a complir les lleis aprovades pel Parlament.

Guillem d’Orange.

Lluís XIV.

Comprendre la realitat històrica 2. Digues si cadascuna d’aquestes frases correspon a un règim democràtic o autoritari. Explica, després, per què:

a) « El poble reté encara el poder suprem de dissoldre o alterar la legislatura, si considera que l’actuació d’aquesta ha estat contrària a la confiança que s’hi va dipositar.»

b) «Déu va establir els reis com els seus ministres i regna a través d’ells sobre els pobles.»

Comprendre textos 3. Bossuet va defensar la monarquia d’origen diví. Locke, en canvi, va defensar la separació de poders. Quines fra

ses dels textos de la pàgina 54 recullen aquestes teories? Bossuet:

Locke:

Obtenir informació 4. Tenint en compte la Declaració de Drets de 1689, completa la frase següent: El

es va comprometre a complir les lleis aprovades pel

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

3. LA POBLACIÓ I L’ECONOMIA D’EUROPA 3.1 L’estancament demogràfic

La població europea va créixer molt poc durant el segle xvii i va pas sar de 106 a 130 milions de persones. Les causes de l’escàs creixe ment van ser les males collites, la duresa de la guerra dels Trenta Anys i el rebrot de la pesta (1650-1670). A molts països la població es va estancar i, en alguns casos, va decréixer, sobretot als països mediter ranis i del sud d’Europa.

3.2 La crisi agrària i artesanal

La producció agrària va davallar al segle xvii per les guerres i l’endar reriment de les tècniques de cultiu. La crisi va afectar sobretot l’Euro pa oriental i mediterrània. En canvi, els Països Baixos i Anglaterra van adoptar noves tècniques per conservar la fertilitat del sòl, com la substitució del guaret per plantes farratgeres i la selecció de les espè cies més ben adaptades. L’artesania urbana també va entrar en crisi, perquè el control dels gremis n’impedia el desenvolupament. Per això, alguns països van ini ciar noves formes de producció. Les més importants van ser les ma nufactures, grans tallers on treballaven nombrosos artesans a sou d’un empresari.

3.3 El comerç i el capitalisme financer

El comerç va assolir gran puixança, especialment a Holanda, Angla terra i França. Aquests països van aprofitar la debilitat de Portugal i Espanya per comerciar amb els seus imperis americans. I davant del descens dels metalls preciosos, van potenciar els cultius colonials com el sucre, el tabac i el cafè, i el tràfic d’esclaus des d’Àfrica. A més, Holanda, Anglaterra i França van crear els seus propis im peris colonials i van fundar companyies privilegiades, que van gaudir de la concessió del monopoli comercial amb una zona o un producte. El capitalisme financer va sorgir de l’auge comercial, que va im pulsar els préstecs, les societats per accions i l’obertura de borses, on es compraven i es venien les accions de les companyies comercials.

3.4 El mercantilisme

La majoria d’estats europeus van seguir al segle xvii els principis del mercantilisme, teoria i pràctica econòmica que afirmava que la ri quesa d’un país residia en la quantitat de metalls preciosos que atre sorava. Per incrementar-la, defensava la intervenció de l’Estat en l’economia i la conquesta de nous mercats. La intervenció de l’Estat va adoptar diverses formes: foment de les vendes a l’exterior, impuls de les manufactures nacionals, imposi ció d’impostos als productes estrangers, etc. La conquesta de nous mercats va consistir a explotar les matèries primeres de les colònies i vendre’ls manufactures.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

En aquesta taula de l’evolució de la població europea, acolo reix en blau la casella dels països que van guanyar població i en vermell la dels que en van per dre. 1600

1700

França

Espanya

Anglaterra

4,5

5,5

Províncies Unides

1,3

1,6

1,4

Estats alemanys

Estats italians

11,5

Rússia

Suècia

(En milions d’habitants.)

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3 El comerç i les companyies privilegiades Cercle Polar Àrtic

Cercle Polar Àrtic

Londres Amsterdam

De Filipines

Lisboa

Jamestown L’Havana

Istanbul

Bagdad

Illes Açores Sevilla

Cap Verd

Tròpic de Càncer

Bukhara Samarcanda

Alexandria

Acapulco Veracruz

Equador

Panamà

Cartagena de Indias

Callao

PA C Í F I C Principals rutes comercials del segle XVII

Manila

Tròpic de Càncer

D’Acapulco

I. Moluques

Mogadiscio

ulc

Equador

OCEÀ

Tròpic de Capricorn Santiago

Buenos Aires

Tròpic de Capricorn

ÍNDIC

Rio de Janeiro

Ruta espanyola

A A

Macau

OCEÀ San Jorge de Mina

PA C Í F I C

cap

Goa

OCEÀ

Nagasaki

Xi’an

Esfahan

Sto. Domingo

A Filipines

Nanjing

ATLÀNTIC

Ruta portuguesa Ruta holandesa Ruta anglesa Ruta turca Ruta de la seda

1500

3000

4500 km

Cotó

Blat

Esclaus

Plata

Cuir

Perfums

Teixits

Arròs

Productes alimentaris

Rom

Seda

Espècies

Sucre

Mercuri

Porcellana

Ivori

La major part del comerç entre Europa i la resta del món estava en mans de companyies privilegiades, a les quals els estats donaven suport tot concedint-los certs privilegis. Eren integrades per diversos socis, que aportaven el capital per a la seva constitució mitjançant la compra d’accions. Les més importants van ser creades pels anglesos, els holandesos i els francesos per comerciar amb les Índies Orientals i amb les Índies Occidentals. La primera a crear-se, el 1602, va ser la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, a la qual molts autors consideren la primera multinacional de la història.

Comprendre la realitat històrica 2. Digues si aquestes frases són vertaderes o falses: a) L es males collites, la duresa de la guerra dels Trenta Anys i el rebrot de la pesta van ocasionar un enorme creixement durant aquesta época. b) L es guerres i l’endarreriment de les tècniques de cultiu van ser algunes de la devallada de la produc ció agrària. c) E l desenvolupament que impulsaven els gremis im pedia el desenvolupament de l’artesania urbana i vaprovocar una crisi.

Utilitzar vocabulari 3. Completa la definició: El

4. Quina companyia es podria considerar com la prime ra multinacional de la història? Quan es va crear?

Treballar amb mapes 5. Mira el mapa i contesta aquestes preguntes: a) Amb quins productes comerciava Espanya?

b) En quins àmbits geogràfics?

és una teoria i pràctica eco

nòmica que afirmava que la riquesa d’un país residia en la quantitat de

preciosos que atre

c) Quins països europeus li van fer la competència?

sorava. Per incrementar-la, defensava la intervenció de l’

en l’economia i la

de nous mercats.

Pau dels Pirineus

1659 1657

1648 1643

1620 1618

Revolta

Ribalta pinta Sant Francesc d’Assís confortat per un àngel

1611

REGNAT DE FELIP III

R E G N AT D E C A R L E S I I

1609 1700

1598 1692

1685

1670

REGNAT DE FELIP IV

1640

I V F E L I P

1643

D E

1648

R E G N A T

Felip III va mantenir l’hegemonia hispànica. La política internacional es va orientar a la pau: es va arribar a la treva dels Dotze Anys amb Holanda (1609-1621) i es va firmar la pau amb Anglaterra. El 1618, però, Espanya va intervenir en la guerra dels Trenta Anys per donar suport a l’emperador alemany. Felip IV es va enfrontar a problemes greus: a l’exterior, la derrota de Rocroi i les paus de Westfàlia i dels Pirineus van iniciar la decadència de la monarquia; a l’interior, el comte duc d’Olivares va implantar una administració centralitzada i va imposar les lleis de Castella a la resta dels regnes. Aquesta política va provocar la rebel·lió de Catalunya i la rebel·lió de Portugal, el 1640. La guerra amb Catalunya va acabar el 1652, quan Felip IV va jurar obediència a les lleis catalanes. Portugal, en canvi, es va independitzar d’Espanya el 1668, quan ja regnava Carles II.

1609

4.3 La crisi demogràfica

1692

REGNAT DE CARLES II

La població espanyola es va reduir de 8 a 6 milions d’habitants arran de les guerres contínues, les males collites, les epidèmies de pesta bubònica i la forta emigració a Amèrica. A tot això, s’hi va afegir l’expulsió dels moriscos, decretada en el regnat de Felip III (1609), que va representar la sortida de 300.000 persones.

1685

1670

4.4 La crisi econòmica

1668

Carreño de Miranda pinta La reina viuda

Marianna d’Àustria la construcció 1611 S’inicia de l’església de La Encarnación deCarles Madrid II

1618 Començament de la pinta Guerra dels Murillo Dues dones a la finestra

Velázquez pinta Las Meninas

1640 Revolta de Pau Catalunya de Westfàlia i Portugal Derrota espanyola a Rocroi

1643 Derrota Revolta de Catalunya a espanyola i Portugal

Felip IV

Ribalta pinta Sant Francesc d’Assís confortat 1648 Pau de per un àngel

1656 Velázquez pinta S'inicia la Lasconstrucció Meninas Felip III de l'església de La Encarnación

de Madrid 1657 Velázquez pinta Les Filadores S’inicia la Treva dels Dotze Anys

1659 Pau dels (1609-1621). Expulsió dels moriscos

1648 1643

58 1621

Carles II 1670 Murillo pinta Dues dones a la finestra Murillo pinta

1685 Carreño Dues dones a la finestrade Miranda pinta La reina Espanya concedix la independència viuda Marianna d’Àustria

I V

Velázquez pinta Les Filadores

R E G N A T

1640

Carreño de Miranda pinta La reina viuda Marianna d’Àustria

Pau delsEs Pirineus 1692 funda l’Acadèmia

1659 1657 1656

1668 Espanya Es funda l’Acadèmia concedeix la de Medicina independència

a Portugal

1665

1700

l’Acadèmia de Medicina

1598 1700

R E G N AT D E C A R L E S I I

1665

REGNAT DE FELIP III

1611

Expulsió dels

Expulsió moriscos dels Es funda

Començament de la Guerra dels Trenta Anys

1621

1620 1618

la Treva dels Dotze Anys S’inicia la Treva dels Dotze Anys (1609-1621) (1609-1621).

1620 Ribalta pinta a Portugal Sant Francesc d’Assís Pau dels Pirineus confortat per un àngel Velázquez pinta Les Filadores

1659 1657 1656

Felip III

Espanya concedix la independència

1668 1665

1621

S'inicia la construcció de l'església de Encarnación 1609LaS’inicia de Madrid

REGNAT DE FELIP III

1598

A Espanya, en aquest segle van regnar els anomenats Àustries me nors: Felip III (1598-1621), Felip IV (1621-1665) i Carles II (1665-1700). Aquests monarques van tenir una personalitat dèbil i van delegar les tasques de govern en els primers ministres o privats. Per exemple, el comte duc d’Olivares en el cas de Felip IV. En el transcurs d’aquests anys es va implantar la monarquia abso luta, les Corts van perdre importància i els reis van concentrar el poder.

•L ’agricultura va patir una greu crisi, sobretot el Regne de València. • La indústria va tenir un desenvolupament escàs. Les riqueses portades d’Amèrica al segle anterior no es van fer servir per pro moure-la, sinó per comprar productes estrangers. • El comerç amb Amèrica va decaure arran dels atacs dels pirates a les flotes i a la gran extensió del comerç il·legal amb altres països.

I V R E G N A T

4.1 Els monarques i els seus primers ministres

4.2 La crisi política

Derrota espanyola a Rocroi

Completa aquesta línia del de la del text. Si temps ambComençament les dades Guerra dels 1621 Trenta Anys cal, consulta a internet.

F E L I P

Al segle xvii es va produir la progressiva decadència política, demo gràfica i econòmica d’Espanya. No obstant això, la monarquia hispà nica va continuar sent una gran potència internacional.

Pau de Westfàlia

de Catalunya AVANÇA EN COMPETÈNCIES i Portugal Felip IV

D E

4. LA MONARQUIA HISPÀNICA AL SEGLE XVII

1640

F E L I P

1656

D E

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

Velázquez pinta Les Filadores Velázquez pinta Las Meninas

deVelázquez pinta Las Meninas

Pau de Westfàlia Derrota espanyola a Rocroi Revolta de Catalunya i Portugal Ribalta pinta Sant Francesc d’Assís confortat per un àngel Començament de la Guerra dels Trenta Anys

Felip IV

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3 Alguns problemes de la monarquia Derrotes exteriors i revoltes internes DINAMARCA

Derrotes espanyoles

PROVÍNCIES UNIDES

Àrees de conspiracions o revoltes importants contra el monarca ANGLATERRA

1646 Dunkerque Rocroi 1642-46 1643 París

200 km

1637-48

POLÒNIA

Zona de propagació 1647 1648-1649 1650-1651 Direcció de la propagació

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC BOHÈMIA

1638 Breisach

ÀUSTRIA

1640-68 SUÏSSA

PORTUGAL

1638

Marsella

ARAGÓ

Toló Barcelona (Montjuïc)

Lisboa 1640

E S PA NYA

Barcelona 1650

1648

1649 Chinchilla

1647

Tortosa Palma de Mallorca

València

A Sardenya i Nàpols Alacant 1649 1647 Jaén Lorca rània r e Sevilla t i Màlaga Med Múrcia Cadis a r 1648 M Gibraltar 0 100 200 km 1649

Còrdova

1647

Nàpols

Sardenya

Illes Balears

ANDALUSIA

Gènova 1646 Piombino 1646

1652 Saragossa Tarragona

1640-52

1641

Madrid

Milà

1637-48 1640-52

Mora de Arriba a Rubielos València des d'Alger

Huelva

IMP O T ERI OM À

1638 Getaria

Osca 1651

ATL ÀNTI C

FRANÇA

A França 1650-1652

Mar Cantàbrica

O CEÀ RI A

1639 Dunes

Límit de l'Imperi alemany

HO NG

Ofensives franceses

Difusió de la pesta al segle xvii

Palerm Sicília

Organitzar informació 2. Completa el text següent sobre els problemes polí tics i econòmics del segle xvii a Espanya.

Crisi política: i les paus

A l’exterior, la derrota de i dels decadència de la d’implantar una administració les lleis de

a les flotes i a la gran exten

sió del comerç

amb altres països.

Gestionar informació temporal 3. Relaciona les dues columnes: 1609 •

• Independència de Portugal

van iniciar la

1640 •

• Expulsió dels moriscos

. A l’interior, l’intent

1652 •

• Fi de la guera amb Catalunya

1668 •

• Aixecament dels Segadors

i d’imposar

a la resta dels regnes, va provo

car la rebel·lió de

atacs dels

i la rebel·lió de

, el 1640.

Treballar amb mapes 4. Observa el mapa de la pesta i contesta: a) Per quines àrees es va estendre la pesta?

Crisi econòmica: L’agricultura va patir una greu crisi pel l’endarreriment de les

b) Q uins territoris fora de la península va afectar?

. La indústria va tenir un desenvolu

pament

i es van perdre els mercats

exteriors perquè arran de l’endarreriment tècnic els productes tenien pitjor

. El co

Cap a on es va propagar? c) De quin any a quin any va durar l’epidèmia?

merç amb Amèrica va decaure, sobretot a causa dels

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

5. LA SOCIETAT I LA VIDA QUOTIDIANA A EUROPA I A ESPANYA

Espanya. Plaça Major

Al segle xvii, les societats europea i espanyola van mantenir la seva estructura estamental, en la qual la noblesa i el clergat tenien uns drets i privilegis que els diferenciaven de la majoria de la població.

5.1 Els estaments privilegiats

La noblesa va perdre en aquest segle part del seu poder en benefici del monarca absolut: es va convertir en cortesana i va buscar la proxi mitat i el favor del rei. En viure de les rendes de les seves propietats, va resultar perjudicada per les crisis agràries del segle. Per compensar-ho, va incrementar les seves exigències a la pagesia. A Espanya, el nombre de nobles va augmentar a causa del gran volum de títols venuts per la monarquia per afrontar les grans despeses. El clergat va ser l’estament que menys va patir la crisi del segle xvii. Va mantenir la seva divisió entre l’alt clergat, que vivia de forma similar a la noblesa i el baix clergat, que vivia com el poble.

5.2 L’estament no privilegiat

Els pagesos, lliures a l’Europa occidental i serfs a l’Europa oriental, van empitjorar la situació que tenien a causa de les guerres, de les crisis agràries i de l’increment de les rendes per part dels senyors. La burgesia comercial i de negocis era nombrosa a l’Europa occi dental, on va incrementar la seva riquesa. A Espanya, en canvi, va ser més escassa i va preferir invertir els seus diners a adquirir terres i a accedir a la noblesa mitjançant matrimonis o la compra de títols. Els grups urbans de petits comerciants i artesans van patir la crisi de l’artesania tradicional, que els va empobrir o els va deixar sense feina, i els obrers de les manufactures vivien en pèssimes condicions. A Espanya, la crisi va elevar també el nombre de pobres, rufians i murris (pícaros, en castellà) a les ciutats.

5.3 La vida a la ciutat. La plaça major

Les ciutats del segle xvii eren insalubres, perquè no disposaven dels serveis més elementals, com aigua corrent, enllumenat públic o cla vegueram. La plaça major es va convertir a Espanya en l’espai urbà més des tacat. Era un espai obert, envoltat d’edificis amb pòrtics sobre arcua cions, on hi havia tallers artesanals, cases de gremis i seus del poder polític. A la plaça major se celebrava el mercat i també diversos en treteniments i festivitats polítiques i religioses (desfilades reials, pro cessons, actes sacramentals, tornejos, jocs, etc.). La plaça, centre de tota l’activitat de la ciutat, també era l’escenari d’ajusticiaments de criminals i actes de fe de la Inquisició. En diades assenyalades s’enga lanava amb domassos als balcons.

El centre de la ciutat de Madrid el constituïa la plaça Major. La imatge reflecteix una festa celebrada en aquesta plaça, el 1623.

Indumentària de la noblesa Gipó cenyit

Guardainfante

Barret d’ala ampla Gipó Capa Falques Botes altes

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3 AVANÇA EN COMPETÈNCIES

1. Observa les imatges i digues el grup social que s’hi descriu: privilegiats o no privilegiats.

La noblesa El comte Jan Andrezj Morszstyn i la seva filla, de Hyacinthe Rigaud. Mostra la vida d’aquesta classe social amb habitatges luxosos, rica indumentària de seda i vellut, pell blanca i mans fines.

L’alt clergat La visita de sant Bru al papa Urbà II, de Francisco de Zurbarán. Reflecteix com vivien de forma semblant a la noblesa. El baix clergat, integrat sobretot per sacerdots i frares, duia, en canvi, una vida més modesta.

Obtenir informació 2. Digues quines d’aquestes afirmacions són vertade

res i quines són falses:

a) L a noblesa va perdre en aquest segle part del seu poder en benefici del monarca absolut i va resultar perjudicada per les crisis agràries. b) E l clergat va ser l’estament que més va patir la crisi del segle xvii. c) E ls pagesos van millorar la seva situació i no els van afectar ni les guerres ni les crisis agràries. d) L a burgesia a Espanya, tot i ser escasa, va invertir els seus diners a millorar l’artesania tradicional. e) E ls obrers de les manufactures vivien en pèssimes condicions.

Comprendre textos escrits 3. Llegeix la informació sobre la plaça major i contesta:

La burgesia Dama amb dos cavallers, de Johannes Vermeer. Recull la vida enriquida pel comerç i els negocis: habitatges confortables, mobiliari de qualitat i indumentària d’acord amb la posició social ascendent.

La pagesia El menjar dels camperols, de Louis Le Nain. Reflecteix la manera de viure amb habitatges petits i amb poca claror, mobiliari escàs, indumentària senzilla elaborada amb teixits bastos, pell morena i menjar escàs.

c) P osa algun exemple de les activitats següents que tenien lloc a la plaça. Religioses:

Entreteniment:

Altres:

a) Quins establiments hi havia a la plaça?

b) Q uines activitats s’hi celebraven?

Newton formula la llei de la gravetat

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

1670 1666

Newton construïx el telescopi de reflexió 1628

1657

Huygens dissenya el rellotge de pèndol 1619

Harvey descobrix la circulació de la sang

Descartes idea les coordenades cartesianes

1700

6. LA CIÈNCIA I LA CULTURA 6.1 La revolució científica

Neper realitza operacions Papin construeix matemàtiques, anomenades la marmita de vapor, logaritmes antecedent de la màquina de vapor Galileu perfecciona el telescopi astronòmic

Principals inventors

1650

1643

1614 Pascal inventa la màquina de calcular 1609 Torricelli1600 inventa el 1608 baròmetre de mercuri

1608 Kepler descobrix 1680 les òrbites el·líptiques Lippershey dels planetes Descartes inventa el Newton formula idea les inventa Lippershey la llei de la gravetat elcoordenades telescopi telescopi cartesianes

1600 Durant el segle xvii va tenir lloc l’anomenada «revolució científica»,Harvey 1670 descobrix que va suposar el naixement de la ciència moderna. Es basava en: la circulació Newton construïx 1609 de la sang 1628 el telescopi de reflexió 1666 Kepler descobreix les òrbites • L’empirisme va ser formulat per primer cop per l’anglès Francis el·líptiques dels planetes Bacon. Segons ell, només a partir de l’observació i la realització Huygens dissenya Galileu Neper realitza operacions 1619 el rellotge de pèndol 1657 anomenades d’experiments pràctics podien formular-se lleis científiques de matemàtiques, perfecciona el logaritmes 1614 telescopi caràcter general. Galileu perfecciona el 1650 Pascal inventa telescopi astronòmic la astronòmic màquina de calcular 1609 va • El racionalisme, desenvolupat pel francès René Descartes, Torricelli inventa el Kepler descobrix 1608 baròmetre de mercuri 1643 les òrbites el·líptiques 1614 Neper fa logaritmes. defensar l’ús de la raó per a la comprensió de la realitat. dels planetes

6.2 El desenvolupament de la ciència i de la tècnica

1600 1700

1619 Descartes idea les Harvey descobrix coordenades la circulació Papin construeix de la sang 1628 la marmita de vapor, cartesianes

Lippershey inventa el telescopi

antecedent de la

màquina de vapor L’aplicació del mètode científic va arraconar les creences tradicionals 1628 Harvey Neper realitza operacions descobreix la circulació de 1619 i va donar lloc a un gran avenç de les ciències i de la tècnica. matemàtiques, anomenades la sang logaritmes • Les ciències van progressar en diverses disciplines. En matemàti1680 1614 Galileuinventa perfecciona el 1643 Torricelli el telescopi astronòmic ques, Descartes va idear les coordenades cartesianes, Neper va Newton formula 1609 de mercuri la llei de la gravetat baròmetre Kepler descobrix inventar els logaritmes, i Isaac Newton i Leibniz van establir les 1608 les òrbites el·líptiques 1670 1650 Pascal inventa la dels planetes Newton construïx bases de les matemàtiques modernes. En física, Galileu va desco el telescopi de reflexió màquina de calcular 1666 Lippershey inventa 1600 el telescopi brir el principi de la inèrcia i Newton va formular la llei de 1700 la gra 1657 Huygens Papin dissenya construeix vetat. En astronomia, Galileu va confirmar la teoria heliocèntrica laHuygens dissenya el marmita vapor, el rellotge dede pèndol 1657 antecedent de la rellotge de de Copèrnic i Kepler va estudiar les òrbites dels planetes. màquina de vapor pèndol 1650van • La tècnica va aportar nombrosos invents. Els més destacats Pascal inventa la màquina de calcular ser el telescopi, perfeccionat per Galileu (1609), la màquina cal Torricelli inventa el 1680 1666 Newton baròmetre de mercuri 1643 culadora de Pascal (1642), el baròmetre de Torricelli (1643) i el construeix el Newton formula telescopi de microscopi, la invenció del qual es disputen l’holandès Jansen la llei de la gravetat Descartes idea les coordenades 1670 reflexió cartesianes Harvey (1590) i l’italià Galileu. Newton construïx descobrix

6.3 L’esplendor cultural

1666 1628

telescopi de reflexió la el circulació de la sang

1700

1657 1619

1670 Newton formula la llei de la gravetat

Huygens dissenya el rellotge de pèndol Neper realitza operacions matemàtiques, anomenades logaritmes Pascal inventa la màquina de calcular el Galileu perfecciona telescopi astronòmic Torricelli inventa el baròmetre de mercuri Kepler descobrix les òrbites el·líptiques dels planetes Descartes idea les coordenades Lippershey inventa cartesianes el telescopi Harvey descobrix la circulació de la sang

Malgrat la crisi, el segle xvii va ser una època d’esplendor cultural. El «Siglo de Oro» de A Europa van destacar grans literats, com Milton, a Anglaterra, i 1650 1614 la literatura espanyola Molière i Racine, a França, i importants filòsofs, com Descartes, Bacon, 1609 1643 Els literats Hobbes i Locke. 1608 A Espanya, nombrosos escriptors van fer possible que continués 1600 l’esplendor cultural del «Siglo de Oro». • La literatura va tenir figures destacades. Cervantes va ser un 1628 novel·lista magnífic, l’obra del qual, El Quixot, és un contrast con tinu entre la realitat i la ficció. Quevedo va criticar els problemes Neper realitza operacions 1619 matemàtiques, anomenades polítics d’Espanya utilitzant un estil conceptista i Góngora es valogaritmes 1614 Miguel de Francisco de Galileu perfecciona el evadir de la realitat utilitzant el culteranisme. Quevedo. telescopi Cervantes. astronòmic •E l teatre va assolir una gran puixança i es va convertir en1609 un es Kepler descobrix 1608 òrbites el·líptiques pectacle de masses. Els autors teatrals més famosos van ser les dels planetes Lippershey inventa Lope de Vega (Fuenteovejuna), Tirso de Molina (El burlador de 1600 el telescopi Sevilla) i Calderón de la Barca (La vida es sueño). Les obres es continuaven representant als anomenats «corrals de Luis de Góngora. comèdies», instal·lats en patis i corrals interiors.

Descartes idea les coordenades cartesianes

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3 AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb textos i gràfics 1. Llegeix el text i omple els buits de la il·lustració amb els números de cada part. El segle del teatre Els corrals de comèdies van sorgir de ma nera improvisada als patis veïnals, on els ac tors actuaven sobre un cadafal. Constaven dels elements següents: un escenari (1); el pati (2), on es col·locaven les classes populars; les estances (habitacions de les cases amb balcons que donaven al pati) (3), que s’arrendaven als nobles, i la cassola (4), una llotja situada davant l’esce nari habilitada per a les dones. També solien tenir una llotja per a les autoritats (5) i golfes (6), habitacions més petites, ocupades pel clergat.

3 5

6 4

1 2

Obtenir informació 2. Relaciona:

c) Com funciona?

Galileu •

• Astronomia

Locke i • Descartes

• Física i astronomia

Cervantes •

• Teatre

Kepler • Newton • Racine • Lope de • Vega

• Filosofia • Literatura (teatre) • Física i matemàtiques • Literatura (novel·la)

Participar en l’aprenentatge 3.  Fes una cerca sobre el rellotge de pèndol a inter

net i respon: a) Qui el va inventar?

Ser creatiu i emprenedor 4.   Entre dos o tres companys, escolliu un diàleg

de La dama boba de Lope de Vega, assageu-lo i inter preteu-lo a classe. Quin és l’argument de l’obra? a) Dues germanes són víctimes del masclisme de l’èpo ca i s’enfronten per un embolic d’enamorats. b) Dues germanes cultes i enginyoses i s’enamoren de dos homes molt diferents. c) Dues germanes són víctimes del masclisme de l’èpo ca es casen, sense saber-ho amb el mateix home.

Cerca a internet l’expressió «Siglo de Oro» i expli ca-la amb les teves paraules.

b) Per què va ser important?

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

7. EL LLEGAT ARTÍSTIC. EL BARROC 7.1 El naixement d’un nou estil

El Barroc va sorgir al segle xvii a la Roma dels papes, i des d’allà es va estendre per la resta d’Europa. Els artistes es van considerar continu adors de l’antiguitat clàssica i del Renaixement. De tota manera, van trencar les seves normes i van crear un estil caracteritzat per la nove tat, el moviment, els contrastos, el gust per la sorpresa i la teatralitat i el desig de provocar emoció. Els clients principals de l’art van ser l’Església catòlica, que el va utilitzar per fer propaganda de la seva doctrina davant el protestan tisme; els monarques absolutistes, que el van fer servir per manifes tar el seu poder, i la burgesia enriquida, que va mostrar a través de l’art el seu èxit econòmic i el seu mode de vida.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Llegeix la descripció dels di versos estils barrocs i relacio na’ls amb les imatges següents. El Barroc no va ser un estil homogeni. Això ha portat a distingir entre un barroc religiós, símbol de la Contrareforma catòlica i impulsat pels papes (A); un barroc cortesà, de caràcter més classicista i impulsat per les monarquies absolutes (B), i un barroc burgès, laic i intimista, característic de les regions luteranes i calvinistes i dirigit a una clientela burgesa (C).

7.2 L’arquitectura. Elements i edificis

Els elements arquitectònics utilitzats pel Barroc procedeixen de l’antiguitat clàssica, però es fan servir de forma diferent. Els murs i les plantes expressen un gran moviment per l’ús de línies corbes. Els su ports no respecten les proporcions dels ordres clàssics, i en sorgeixen d’altres, com la columna salomònica, de fust retorçat, i l’ordre gegant, en el qual la columna té l’altura de dos pisos. Els arcs són variats, els frontons es parteixen i les cobertes voltades guanyen profunditat. Els edificis principals van ser les esglésies, que van adoptar de vegades plantes ovalades, el·líptiques o mixtilínies, i els palaus. Els exteriors i els interiors d’aquests edificis són coberts de decoració.

Baldaquí de Sant Pere del Vaticà.

Galeria dels Miralls. Versalles.

C Planta de San Carlo alle Quattro Fontane de Roma.

7.3 Les característiques de l’escultura i la pintura

L’escultura i la pintura barroques van tenir en comú el naturalisme, l’expressivitat i el moviment en actituds i en robes, els contrastos de llums i ombres i les composicions lliures i complexes. En tots dos ca sos, els temes van ser religiosos als països catòlics: èxtasi, martiris i miracles de sants, immaculades concepcions, etc. Però també hi van abundar els temes mitològics, de la vida quotidiana de la burgesia i de les classes populars, i els retrats. La pintura, mural o a l’oli, es va distingir per la importància del color, els contrastos de clarobscur i la recerca de la profunditat mit jançant la perspectiva aèria. A més dels temes ja esmentats, hi van abundar els paisatges i les natures mortes.

La galeria de Cornelis van der Geest, de Willem van Haecht.

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3 Com es pot reconèixer l’art barroc L’arquitectura del moviment Ventall ovalat

Frontó corb

Entaulament corbat

Façana de l’església de San Carlo alle Quattro Fontane de Roma.

Ordre gegant

Interior de Sant Andreu del Quirinal de Roma. Obra de Gian Lorenzo Bernini.

L’escultura del desequilibri

La pintura. Clarobscur, naturalisme i asimetria

En l’escultura barroca hi predominen l’asimetria i les composicions obertes (1), i les vestidures –amples, inflades i desordenades– s’agiten encara que els cossos no estiguin en moviment (2). Moltes imatges no es conceben per estar aïllades, sinó per estar incloses en un context arquitectònic (3).

En pintura, les zones il·luminades i les ombrívoles estan molt marcades, la qual cosa provoca un gran clarobscur (1). Els pintors, a més, van trencar amb els cànons de bellesa del Renaixement i van tendir al naturalisme i a les composicions en diagonal (2).

Escultures de Bernini

Apol·lo i Dafne.

Èxtasi de Santa Teresa.

Produir textos coherents 2. Relaciona els clients de l’art barroc i la finalitat amb què el van fer servir. Monarques • absolutistes

• Propaganda de la seva doctrina

Burgesia •

• Manifestar el seu poder

Església •

• Mostrar el seu èxit econòmic

La vocació de Sant Mateu, de Caravaggio.

El davallament de la creu, de Rubens.

Analitzar obres 3. Escriu els trets de la pintura barroca que s’aprecien en

les imatges (llums i ombres, què transmeten els perso natges, si són obres naturalistes o no, la composició...).

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

8. EL BARROC A EUROPA 8.1 El Barroc a Itàlia

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Quins van ser els autors d’a questes obres?

Itàlia va ser el bressol del nou estil i on es van crear els prototips bà sics de l’arquitectura, l’escultura i la pintura barroques.

L’arquitectura Al segle xvii els papes van provar d’exaltar el paper de Roma com a cap del catolicisme i les idees de la Contrareforma. Per aconseguir-ho, van contractar: • Carlo Maderno, que va dur a terme la transició entre el Renaixe ment i el Barroc. Les seves obres principals van ser la transforma ció de la basílica de Sant Pere del Vaticà, a la qual va afegir una llarga nau que la va convertir en una creu llatina, i la façana de la basílica. • Gian Lorenzo Bernini, que és l’autor del baldaquí de Sant Pere i de la columnata de la plaça de Sant Pere. Altres obres de l’autor són l’església de Sant Andreu del Quirinal, i el palau Barberini, on crea el prototip de palau barroc. • Francesco Borromini, que va ser un altre arquitecte destacat. A Roma, va edificar esglésies que expressaven gran moviment, com Sant’Ivo alla Sapienza i San Carlo alle Quattro Fontane (ve geu pàgina anterior).

Sant Andreu del Quirinal.

L’escultura i la pintura En escultura va destacar Gian Lorenzo Bernini, que va realitzar un David, obres mitològiques, com Apol·lo i Dafne (vegeu pàgina anterior), d’exaltació del papa, com la tomba d’Urbà VIII, de temàtica contrare formista, com Èxtasi de santa Teresa, i retrats, com el bust de Lluís XIV. En pintura, el pintor més innovador va ser Caravaggio. La seva obra es caracteritza pel naturalisme dels personatges i el tenebrisme, que consisteix a contrastar zones molt fosques amb d’altres de molt il·luminades. Per això, les figures fan una gran sensació de volum, com en La vocació de sant Mateu, La conversió de sant Pau i La mort de la Mare de Déu.

Sant’Ivo alla Sapienza,

8.2 El Barroc a la resta d’Europa

A França, l’arquitectura va tenir preferència per la línia recta i un me nor enfarfegament decoratiu. L’obra principal va ser el palau de Ver salles, encarregat per Lluís XIV a Mansart, el seu principal arquitecte. A Holanda i a Flandes la pintura va assolir un extraordinari desen volupament. A Holanda, la figura principal va ser Rembrandt, que va fer autoretrats i retrats col·lectius (Ronda de nit, Lliçó d’anatomia, Els síndics del gremi de drapers) i escenes quotidianes. A Flandes va so bresortir Rubens, les composicions del qual es caracteritzen pel mo viment, el dinamisme i el cromatisme, com en El davallament de la creu (vegeu pàgina anterior) o Les tres Gràcies.

Palau de Versalles

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3 L’escultura de Bernini Bernini està considerat el creador de l’estètica barroca en l’escultura. Va conrear tots els temes i va introduir innovacions de gran transcendència posterior, especialment en el retrat.

Tomba d’Alexandre VII.

David.

Gabriele Fonseca.

La pintura. Caravaggio i Rembrandt A Itàlia, Caravaggio va fer grans aportacions a la pintura: naturalisme, composicions noves, tenebrisme, etc. Fora d’Itàlia, la pintura barroca va assolir un gran desenvolupament a Holanda, de religió protestant, i a Flandes, catòlica i sota el domini espanyol.

Els síndics del gremi de drapers, de Rembrandt.

El sopar d’Emaús, de Caravaggio.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 2. Digues a quins artistes van encarregar els papes que exaltessin el paper de Roma com a cap del catolicisme i quines van ser les seves obres principals.

Analitzar estils 3. Sabent que els trets característics de les escultures de Bernini són el moviment, la teatralitat i l’expressivitat, busca una imatge del David de Miquel Àngel i compara-la amb el de Bernini. Completa aquest text.

El David de Miquel Àngel està totalment que accentua el

, mentre que el de Bernini està mig embolcallat per una tela

. El David de Miquel Àngel expressa el moviment mitjançant la tensió dels

: està a punt de llençar la pedra amb la fona i està de Bernini està copsat en el moment just de hereu de l’elegància

, com una foto d’un instant. El David de Miquel Àngel és

i, en canvi, el de Bernini expressa el realisme dinàmic del Barroc. La cara de

l’escultura de Miquel Àngel expressa tensa gest

, gairebé hieràtic, mentre que el David

i la de Bernini, molt més expressiva, un marcat

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

9. EL BARROC A ESPANYA I AMÈRICA

L’arquitectura barroca El Barroc americà

9.1 L’evolució de l’arquitectura

A Espanya, durant la primera meitat del segle xvii el corrent purista va mantenir l’austeritat decorativa de l’estil herrerià. El seu millor re presentant va ser Gómez de Mora, autor del convent de La Encarna ción, la Plaza Mayor i l’Ajuntament de Madrid. Entre 1660 i principis del segle xviii es va imposar un corrent decoratiu, impulsat pels germans Xoriguera i conegut com a xorigueresc, que va cobrir els edificis d’una rica decoració. Algunes obres destacades del període van ser la Plaza Mayor de Salamanca i les fa çanes de les catedrals de Granada, de Jaén i de l’Obradoiro, a Santia go de Compostel·la. Aquesta última és ja del segle xviii. A Amèrica, el Barroc va ser impulsat per la Corona, l’església i els jesuïtes i va ser utilitzat com a mitjà d’evangelització. Els edificis prin cipals van ser catedrals d’una gran riquesa decorativa, com les de Mèxic, Cusco i Lima.

Catedral de Mèxic.

9.2 L’escultura i els centres escultòrics

L’escultura es va centrar en la talla d’imatges religioses en fusta poli cromada, molt realistes i expressives. Aquesta imatgeria es va fer ser vir als retaules i als passos processionals de Setmana Santa encarre gats per confraries religioses. Els centres escultòrics van ser Valladolid, amb Gregorio Fernández, Sevilla, amb Martínez Montañés, i Granada, amb Alonso Cano.

Catedral de Cusco.

9.3 Les escoles pictòriques

El Barroc espanyol

Els pintors barrocs hispànics s’interessaven per la representació del moviment i de l’espai. Posaven molt èmfasi en l’expressivitat dels personatges i els volien plasmas en situacions dramàtiques. • Pel que fa a l’escola valenciana, van destacar pintors tenebristes com Ribalta, que va pintar Sant Francesc abraçant el Crucificat, i Ribera, que va realitzar obres com El martiri de sant Felip, Arquimedes i La Magdalena. • Quant a l’escola andalusa, van sobresortir Zurbarán, que va pin tar natures mortes, retrats i obres per als ordes religiosos, com Sant Hug al refectori dels cartoixans, i Murillo, que va pintar obres de gran lluminositat i cromatisme, com Infants menjant meló i raïm i diverses immaculades. • Pel que fa a l’escola madrilenya, cal esmentar els retratistes Carreño de Miranda i Claudio Coello, però per damunt de tots va destacar la genial figura de Velázquez, que va cultivar el tene brisme fins que va adoptar un cromatisme de tonalitats verdo ses i blavoses i una llum més natural. Les seves dues obres mestres són Las Meninas, un retrat col·lectiu de la família reial, i Les filadores, un quadre mitològic que representa el càstig a la teixi dora Aracne per part de la deessa Pal·les Atena.

Plaza Mayor de Salamanca. L’escassetat de recursos, característica del segle, va originar que únicament l’Església i la reialesa poguessin pagar-se la construcció d’edificis. Tot i això, l’arquitectura barroca és modesta, amb murs de maçoneria revestits de maó, en els quals la pedra es reserva per a les façanes.

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3 Velázquez, un geni universal

L’escultura i pintura barroques 1

Las Meninas, de Velázquez. Velázquez (1559-1660) va començar la seva formació a Sevilla, dins el corrent tenebrista. El 1623 es va traslladar a Madrid on va esdevenir pintor del rei. El 1629, a Itàlia, va rebre la influència dels pintors italians i va abandonar el tenebrisme. Després de la tornada del segon viatge a Itàlia, va pintar les seves dues obres mestres: La Meninas i Les filadores.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

1. C rist jacent, de Gregorio Fernández. 2. L a Immaculada, de Martínez Montañés.

Organitzar informació 1. Completa la taula següent: ESCOLES

Plantejar-se preguntes 3. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes o falses.

AUTORS I OBRES Ribalta: Sant Francesc abraçant el Crucificat, i Ribera: El martiri de sant Felip, Arquimedes i La Magdalena.

Andalusa

Quines característiques barroques té el Crist jacent de Gregorio Fernández?

3. D os infants menjant meló i raïm, de Murillo. 4. S ant Francesc d’Assís confortat per un àngel, de Ribalta.

a) La temàtica escultòrica va ser gairebé tota religiosa, perquè la decadència de la noblesa va fer que de caiguessin les escultures civil i funerària. b) L ’arquitectura barroca és luxosa, amb murs i façanes de pedra. c) E n pintura, a l’escola andalusa va sobresortir Zurba rán, que va pintar natures mortes, retrats i obres per als ordes religiosos. Pel que fa a l’escola madrilenya va destacar la genial figura de Velázquez. d) Les escultures es van fer servir per decorar les es tances i passadissos de les cases dels nobles. e) Els clients dels pintors van ser la monarquia i l’Esglé sia, però per això els temes van ser els miracles de sants, retrats, èxtasis místics.

A partir del text, destaca algun aspecte de la bio

grafia de Velázquez que et cridi l’atenció.

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

10. CATALUNYA AL SEGLE XVII 10.1 La població

La població catalana va patir un estancament durant el segle xvii. Entre les causes d’aquest fenomen demogràfic cal destacar la pesta de 1650-1654, la crisi del comerç mediterrani, uns anys seguits de males collites i la guerra dels Segadors. A més, les lluites constants entre la monarquia espanyola i francesa per l’hegemonia europea van fer de Catalunya un continu camp de batalla entre 1635 i 1659. Al segle xvii la noblesa i l’alt clergat continuaven sent els grups socials més privilegiats, ja que vivien de les rendes i eren propietaris de gairebé el 75% de les terres. Amb tot, el seu poder econòmic era cada cop més escàs a causa de la disminució de les rendes que obte nien del camp. A l’altra extrem de la jerarquia social hi havia els pagesos, els artesans i els burgesos, que vivien de les seves activitats econòmiques. En aquest grup també hi havia el baix clergat.

10.2 L’economia

L’economia del segle xvii, així com la del xvi, es basava en l’agricultura i la ramaderia. El blat, l’olivera i la vinya eren els conreus més fre qüents. Cap al 1680 la producció va augmentar a causa de petites innovacions tècniques, com la generalització de l’adob i noves com binacions en la rotació dels conreus, que van fer abandonar el guaret. Pel que fa a la ramaderia, les ovelles, les vaques, els conills i l’avi ram eren les espècies més habituals en la cria de bestiar destinat a l’alimentació. Una part de la població va abandonar el camp per de dicar-se a la indústria manufacturera. Entre altres productes, fabrica ven teixits de llana i de cuir, claus, armes, etc.

El Corpus de Sang La Catalunya del segle xvii va viure uns quants aixecaments, però el més important va ser el Corpus de Sang. Les tensions provocades per la presència de les tropes del rei espanyol a territori català a causa de la guerra entre França i la Corona hispànica van fer esclatar, durant l’estiu de 1640, la coneguda com a guerra dels Segadors. L’aixecament es va originar el 7 de juny, dia de Corpus Christi, d’aquí el nom amb què es coneix.

Corpus de Sang, d’Antoni Estruch (1907), obra que reflecteix l’aixecament dels segadors el dia de Corpus del 1640.

10.3 Bandolerisme, pirateria i corsarisme

Durant els segles xvi i xvii dos fenòmens van pertorbar la vida quoti diana de part de la població catalana: el bandolerisme i la pirateria. El bandolerisme a Catalunya va viure el seu auge entre el segle xvi i les primeres dècades del xvii. En aquesta època van actuar els per sonatges més recordats per la tradició popular, com Perot Rocaguinarda i Joan Sala, més conegut com a Serrallonga. Hi havia bandolers que eren estrictament lladres i saltejadors de camins i d’altres que formaven part d’un bàndol o família noble en una època de contínues guerres privades entre senyors feudals. D uien a terme segrestos per obtenir rescats, robaven, assaltaven diligènci es… per proporcionar més rendes als senyors empobrits. La pirateria i el corsarisme consistien a perpetrar agressions ar mades, assalts i robatoris a alta mar o a les poblacions costaneres. Els pirates eren delinqüents que actuaven pel compte propi, mentre que els corsaris tenien l’autorització reial per saquejar vaixells i poblacions dels enemics del regne.

Joan Sala «Serrallonga» és, segurament el bandoler més famós de la història de Catalunya. D’ell es diu que robava als rics per donar-ho als pobres. Els bandolers eren fora de la llei. L’any 1634 fou executat a la forca a Barcelona.

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3 Pagesia i bandolerisme a Catalunya al segle xvii

Les Cuines d’en Rocaguinarda, a Taradell, són un abric rocós en unes coves naturals poc profundes que van servir sovint com a refugi al bandoler Perot Rocaguinarda.

Conreus a Catalunya al segle xvii.

Torre de guaita de Ca l’Alzina, Montgat. Les torres de guaita tenien com a funció vigilar i avisar dels possibles atacs de pirates i corsaris. Formaven part d’una xarxa de torres i es comunicaven entre si a través de senyals sonors o lluminosos.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Obtenir informació 1.  Busca per internet informació sobre Joan Sala, «Serrallonga» i contesta les preguntes següents: a) Any de naixement i mort: b) Com obtenia diners? c) Noms d’alguns membres de la seva banda: d) Per què es va convertir en llegenda?

Comprendre la realitat històrica 2 Quines són les causes de l’aparició del bandolerisme i de la pirateria. Encercla la resposta correcta. a) La creixent pobresa i les bones condicions dels pagesos. b) La decreixement de la pobresa i l’afany de les classes benestants tenir més poder. c) La creixent pobresa i desigualtat deguda a la crisi del comerç mediterrani, la crisi de l’artesania i uns anys seguits de males collites.

Plantejar-se preguntes 3.    Per què creus que entre els bandolers, els pirates i els corsaris de l’època és difícil trobar-hi una dona? Saps qui era Joana Massissa? Busca’n informació a internet.

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

11. L’ART BARROC A CATALUNYA

L’escultura

11.1 El Barroc a Catalunya

L’estil barroc va arribar a Catalunya durant el segle xvii i va tenir força vigència durant el segle xviii. En aquesta unitat només analitzarem el Barroc de la primera centúria.

11.2 L’arquitectura del segle xvii

Les esglésies i l’arquitectura civil són els dos tipus d’edificacions ca racterístiques de l’arquitectura barroca catalana. Entre les esglésies, la més rellevant és la de Betlem, de Barcelona. El seu arquitecte fou Josep Juli. Destaca per les columnes salomòni ques i les volutes de la seva façana. La de Sant Sever, també a Barce lona, ressalta per la sumptuositat de la seva decoració interior. Fora de la capital, cal destacar l’església de la Santa Cova, a Manresa. Pel que fa a l’arquitectura civil, la façana de la Casa de la Convalescència de Barcelona n’és un clar exemple amb les seves volutes i columnes salomòniques. El Palau Dalmases, a la ciutat comtal, és el palau més destacat del segle xvii. En destaquen les columnes i l’es cala ornamental, inspirada en temes mitològics, única obra del seu gènere a Catalunya.

Retaule de la verge del Roser, d’Agustí Pujol, catedral de Barcelona.

Retaule de santa Clara, d’Andreu Sala, a l’església de Sant Vicenç de Sarrià.

La pintura

11.3 L’escultura del segle xvii

L’escultura va ser l’art amb més originalitat de la plàstica barroca a Catalunya. Cal ressaltar, sobretot, els retaules, que en un principi van estar distribuïts en retícules en pisos i carrers clarament delimitats i que van anar evolucionant progressivament fins a la màxima potenci ació del cos central. La seva evolució parteix d’una estètica classicis ta, com la de l’obra d’Agustí Pujol, el Jove, i finalitza en un barroc clarament influenciat per Bernini, com en el cas d’Andreu Sala. La iconografia habitual de l’escultura de l’època és marcadament religiosa. Les figures i les escenes de Jesucrist, la Verge i els sants són les més freqüents.

Crist abraçant sant Bernat, de Francesc Ribalta.

11.4 La pintura del segle xvii

Francesc Ribalta és el pintor català més important del segle xvii. La influència de Caravaggio –a qui molt probablement va arribar conèi xer en persona–, el va duu a conrear el naturalisme tenebrista carac terístic del Barroc i els seus marcats contrastos de llums i ombres. Gran part de la seva trajectòria artística la va desenvolupar a València. Altres pintors catalans de l’època són Pere Cuquet i Joaquim Juncosa. L’estil del primer destaca pel seu clarobscur accentuat i pel hie ratisme de les figures. Va ser l’autor de les pintures de les estances del Consell de Cent de Barcelona. El segon està considerat el pintor ca talà més important de la segona meitat del segle xvii. Les seves com posicions són abreviades i de gran originalitat.

Adoració dels pastors, de Pere Cuquet.

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3 L’arquitectura

Església de Betlem, a la Rambla de Barcelona.

Església de Sant Sever, a Barcelona.

Església de la Santa Cova, a Manresa.

Pati interior del Palau Dalmases, a Barcelona.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Obtenir informació 1.  Busca per internet més imatges de l’església de

Betlem de Barcelona i descriu-ne els elements arqui tectònics més destacats.

c) A la pintura de Ribalta les dues figures estan poc il·luminades, mentre a la de Caravaggio tenen més claror. d) Totes dues obres són naturalistes i reflecteixen la realitat sense idealitzar-la.

Produir textos coherents 3. Completa el textos sobre les característiques de la pintura barroca catalana del segle xvii.

La pintura barroca catalana es caracteritza per la seva

2. Observa les pintures del Crist abraçant sant Bernat, de Francesc Ribalta, i la de El sopar d’Emaús de Cara vaggio (vegeu pàgina 67) i digues si les següents fra ses són vertaderes o falses. a) Totes dues tenen una composició dinàmica, encara que a l’obra de Ribalta hi ha dues figures i l’obra de Caravaggio representa un grup.

b) En ambdues obres els personatges es relacionen entre ells amb mirades plenes d’inexpressivitat.

varietat. Per exemple, Francesc Ribalta conrea el tenebrista amb marcats contrastos de

, igual que

Pere Cuquet del qual destaca el seu accentuat. Joaquim Juncosa, per la seva banda, es ca racteritza per les seves composicions atrevides i de gran .

UNITAT 3 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1.

Ordena en la taula els adversaris de la guerra dels Trenta Anys.

4. Completa el gráfic següent: Política exterior

Espanya • Prínceps alemanys • França,

Cobra impostos

Fa les lleis

Cap de l’esglé sia anglicana

Dinamarca • Emperador d’Alemanya • Suècia Províncies Unides • Anglaterra

Declaració de Drets

Anglaterra

BLOC I

BLOC II

Aprova els impostos

Administració centralitzada

2. Relaciona amb una fletxa cada personatge amb

Queixes i suggeri ments del rei

Exaltació del rei

Torricelli •

Pascal • Newton •

• Llei de la gravetat • Baròmetre

3. Explica, breument, en què van consistir aquests

esdeveniments històrics, les seves conseqüències i digues quin monarca regnava en aquell moment a Espanya: a) Aixecament de Catalunya (1640):

b) Pau dels Pirineus (1659):

Submissió de la noblesa

• Màquina calculadora • Coordenades cartesianes

Es reuneix sovint

Exèrcit estatal centralitzat al segle xvii

la seva aportació científica: Descartes •

Aprova les lleis

Control de l’església

Repressió de la dissidència religiosa

Analitza la imatge inferior. Per què saps que per tany a l’estil barroc?

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 3

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES La ronda de nit es trasllada a ple dia La ronda de nit tornarà al seu emplaçament al Rijksmuseum, la remodelació del qual, obra dels arquitectes espanyols Antonio Cruz i Antonio Ortiz, s’inaugurarà el proper 13 d’abril. Segur que Rembrandt hauria quedat de pedra si hagués vist les grans mesures de seguretat al voltant de la seva obra: per resituar la tela, que fa 4,54 metres d’amplada i 3,79 metres d’alçada, el Museu d’Amsterdam ha fet un minuciós estudi tècnic perquè durant el trasllat el quadre mantingui la temperatura adequada i no pateixi desperfectes. L’obra, propietat de l’Ajuntament d’Amsterdam, ha abandonat només dues vegades la sala del museu, el 1898 i el 1939, i en els últims deu anys, per les obres de renovació de l’edifici principal de la pinacoteca, ha estat exposada en una sala destinada a exhibicions temporals. Pintada entre 1639 i 1642 pel mestre Rembrandt van Rijn, el seu nom original és La companyia del capità Frans Banning Cocq i el tinent Willem van Ruytenburch preparant-se per sortir, i és un retrat coral encarregat per la Guàrdia Municipal i rebatejat a partir de 1796 amb el seu nom actual. larazón.es (29 de març de 2013, text adaptat).

Sergent Reinier Engelen (1). Milicians (2). Arcabusser amb mosquet (3). Alferes hissant la bandera (4). Capità Frans Banning Cocq (5). Tinent Willem van Ruytenburch (6). Piquers (7). Tamboriner (8).

4 2

Quants anys va tardar Rembrandt a realitzar la pintura? a) Un any. b) Dos anys c) Tres anys.

3. Per què en el text es diu que l’obra «és un retrat 3

1. Contesta aquestes preguntes:

a) A quin museu es pot veure actualment La ronda de nit i a quina ciutat es troba l’esmentat museu?

b) Si haguessis volgut veure aquesta obra el 2010, a quina sala del museu l’hauries trobada?

c) Qui va encarregar aquest quadre a Rembrandt?

d) Qui és el propietari actual de l’obra?

coral»? Tria la resposta correcta:

a) Perquè es representa un cor. b) Perquè és un retrat col·lectiu de la Guàrdia Muni cipal. c) Perquè els personatges de la Guàrdia Municipal estan en moviment. d) Perquè l’adjectiu coral és cridaner.

4. Què pretenia amb l’estudi tècnic que es va fer de l’obra abans de traslladar-la. Encercla la resposta correcta:

a) Portar-la amb la màxima cura. b) Traslladar-la sense problemes entre dos llocs dis tants. c) Que no patís desperfectes pels canvis de tempe ratura. d) Que augmentés el valor de l’obra.