PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA El projecte per a Ciències Socials de 1r d’ESO està format per un llibre de coneixements i un dossier d’aprenentatge.
En aquest Dossier d’aprenentatge et presentem les activitats per aplicar els continguts del llibre de coneixements i per treballar les competències bàsiques de l’àrea. Està estructurat en 10 unitats.
En aquest llibre trobaràs tot el contingut curricular de l’àrea. S’estructura en 10 temes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants fonts fotogràfiques i cartogràfiques
Cada tema comença amb una doble pàgina en què es presenten els continguts que s’hi tractaran.
TEMA 6 T
Unitat
6
Una línia del temps, en els temes d’història, situa temporalment l’època que s’estudia.
LA HUMANITAT PREHISTÒRICA Fa 2 milions i mig d’anys
Aparició de l’escriptura i inici de la història
1. Cronologia, fonts i treball arqueològic 2. L’origen de l’ésser humà 3. L’evolució del gènere Homo 4. El paleolític 5. El neolític 6. L’edat dels metalls 7. La prehistòria a la península Ibèrica
Índex dels apartats en què es divideix el tema.
Inici del neolític
Un mapa de situació, en els temes d’història, situa localment la zona que s’estudia.
Fotografies que situen el contingut que s’exposarà en les pàgines següents.
Pintures rupestres de l’abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló). Crani i reconstrucció d’un Australopithecus.
El bressol de l’evolució humana
133
6
4. El paleolític paleolític
4.1. Nòmades i caçadors Gràcies a les restes trobades en els jaciments arqueològics, sabem que els humans del paleolític obtenien els aliments mitjançant la caça, a, la pespes ca i la recol·lecció de fruits silvestres. Caçaven tota mena d’animals, alguns, fins i tot, de molt grossos, cosa que evidencia que caçaven en grup, ja que per poder caçar grans animals calien diverses persones. Així mateix, es creu que feien servir diferents tècniques de caça, com ara a ar la persecució, l’ús de paranys i l’estimbada. estimbada. estimbad [Font 11] Les restes arqueològiques també han perm permès deduir que formaven grups poc nombrosos mbrosos i que q eren nòmades, és a dir, no vivien sempre mpre al mam teix lloc, sinó que es traslladaven d’un llocc a un altre a la recerca d’aliment. Pel que fa a l’habitatge, segons P seg l’estació ació o les lees característiques caracter acterístiques acter ístiques de la zona on es trobaven, robaven, en, s’instal·laven a l’entrada l de coves c o béé a l’aire lliure en cabaness fetes amb pals i pells. La maj majoria majoria jor o i d’assentaments d’assen d’a d sen ntaments del paleolític nt ític s’han trobat obat en zones one ne p prop properes rop pere re es a rius rius, llacs i aiguamolls. guamolls. Aquest fet s’ha de re relacionar elaccion io onar aamb el paper essencial que c que té t l’aigua pe per er a llaa vida humana. [Font 12]
Paraules clau: conceptes principals que has d’aprendre i recordar.
dra dura que es pot trencar si es pica amb altres pedres. Amb aquests materials feien rascadors, perforadors, destrals de mà i puntes de fletxa i llança. [Font 13] El domini del foc es va assolir fa aproximadament mig milió d’anys i degué tenir una gran importància a l’hora de facilitar la vida quotidiana dels humans humans del d de ell paleolític. pa p leolític La utilització del foc els va permetre coure els ls aliments, ali a escalfar-se en els dies freds, il·luminar-se dur far durant la nit i espantar els animals.
TEMA
Apartats numerats.
Vocabulari V estimbada. Tècn Tècnica Tècniccaa de T de caça consistent consistent en la conducció conducció d’animals d’animals cap a b barrancs o precipicis perquè s’estimbessin. rascador. Eina de p rascador pedra edra talla tallada da sobre una estell estellaa grossa d’un d’un còdol que es lligava en un mànec de fusta i s’utilitzava per rascar les pells i polir-les. polir-l perforador. perforador per forador. Instrument Instrument de pedra que
Font 12. La vida quotidiana durant el paleolític.
s’utilitzava s’utilitza va per foradar for ossos. ossos
Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.
4.2. Le Les eines i el domini domini d del foc Els humans del paleolític paleolítiic paleolít c –nom –n que significa ‘pedra vella’– van ccomençar omençar a tallar la pedra per fabricar eines. ei e nes Utilitzaven Utilitza Utilitzave veen còdols, cò és a dir, pedres arrodonides odonides de de riu riu i platja, pla i també altres materials com m ossos, ossos, banyes os ban i fusta. Un dels materials més emprats emprats era el síle sílex, un tipus de pe-
Referència a les fonts: indica quina font il·lustra aquell aspecte concret del contingut.
BT00247201_Principis_1ESO.indd 6
140
1. Es talla una pedra i se li dóna la forma aproximada.
Font 11. La caça dels grans animals requeria la cooperació de tot el grup, amb independència de la tècnica emprada.
2. S’elabora un perfil tallant amb un percussor de pedra.
Les fonts il·lustren, contextualitzen o complementen el contingut del text. Per afavorir l’ordre i la claredat en la presentació, totes les fonts es troben diferenciades de l’exposició del contingut amb un fons de color i situades a la part dreta de la doble pàgina.
3. Es perfilen les formes amb un percussor d’os.
Font 13. L’elaboració d’eines de pedra comprenia les tres fases que es poden observar en el dibuix.
141
Il·lustració històrica que inclou escenes de la vida quotidiana.
21/03/13 10:18
3. Les temperatures temperatura
Les temperatures i les precipitacions són els elements més importants del clima. La temperatura és la intensitat de la calor de l’aire. Es mesura amb un termòmetre de màximes i mínimes situat a l’exterior i s’expressa en graus centígrads (ºC). [Font 10] La temperatura màxima s’enregistra de dia, ja que el Sol, poc o molt, sempre escalfa la Terra. La temperatura mínima, en canvi, s’enregistra de nit, a causa de l’absència dels rajos solars. Un cop s’ha obtingut la temperatura màxima i la temperatura mínima d’un dia solar, se’n calcula la temperatura mitjana. Cada mes es calcula la mitjana a partir de les mitjanes de cada dia. Cada 20 o 30 anys es calcula la mitjana de les mitjanes de cadascun dels mesos. D’aquesta ’aquesta manera, ma s’obté la característica climàtica climàtica referida referida a lla tem temperatura mperatura m per d’un lloc. [Font 11] Les temperatures p se solen representar represen p ent entar n mitjan mitjançantt un gràfic ça àfi lineal lineall en quèè es combinen li com om mbi b binen els el mesoss de l’any en l’eix de les abscisses m absciss bsci sc ses i les le mitmi janes jan an nes es de les less temperatures te tempe em erat eraatures ureess de d cada ad d mes mess en en l’eix l’ei
Ampliació del contingut de l’apartat amb alguna curiositat que convé conèixer.
de les ordenades. Per comentar un gràfic de temperatures, cal fixar-se en les temperatures mitjanes de cada mes. D’aquesta manera sabrem quines són les èpoques més càlides i quines són les èpoques més fredes. També cal fixar-se en la mitjana del mes més fred i en la del mes més càlid. De la diferència entre totes dues n’obtindrem l’amplitud tèrmica. [Fonts 12 i 13]
Unitat
4
Paisatge mediterrani modificat a Empuriabrava (Alt Empordà).
Referència a la unitat del Dossier d’aprenentatge en què es trobaran les activitats per aplicar el contingut del tema.
Estació meteorològica.
Sabies que…?
TTundra a Alaska (Estats
Anders Celsius (1701-1744) va inventar ntar l’escala l’escala centígrada centíg de
Units).
temperatures. es. Aquest físic i astrònom strònom suec suec va decidir deci que l’alçada l’ en què es trobava la columna columna de mercuri merc ri del termòmetre termòmetre quan qu l’aigua es gelava indicava una temperatura igual a 0, i quan quan l’aigua començava a bullir, l’alçada d de e la columna columna indicava indicava 100. Des Després, prés, va dividir d en cent parts iguals l’e l’espai spai de la columna d de e mercuri mercuri entre el llloc on hav havia marcat 0 i el lloc on havia marcat marcatt 10 100 100. 00.. Cadascuna d’aqueste d’aquestes parts in indicava 1 grau cen centígrad tígrad (1 ºC).
62
Conreus d’arròs al Vietnam.
85
(o)
8.. Le 8 Lectura Lectu ctu i comentari d’un mapa Per er eentendre n nte tend dre o llegir un mapa, hem de tenir en compte c o om mp mpt pte e la l seva orientació. o Habitualment, els mapes pes e fan an n coincidi coincidir el nord amb la part superior del ffull ull ll en e el qual eestan representats. A continuació, cal mirar la llegenda ca lleg i fixar-se bé en el significat dels signes convencionals conv i dels colors. [Font 22] Per comentar un mapa, el primer que cal fer és fixar-se bé en el títol i en la llegenda. Després, cal descriure’l d’acord amb els punts següents:
Apartat metodològic: amb aquest símbol s’indiquen els continguts metodològics i procedimentals específics de l’àrea de Ciències Socials.
Xarxa viària
Zeus els va dir que es cobrissin el cap i llancessin els ossos de la seva mare endarrere. La parella va entendre que la mare era la Terra. Així, van agafar pedres i les van anar tirant enrere per damunt del seu cap. De cada pedra que tirava Deucalió en naixia un home i, de cada pedra que tirava Pirra, una dona. D’una pedra que va llançar Deucalió en va néixer Hel·len, que es va casar amb la nimfa Orseis. Dos dels seus fills, Dorus i Èol, i un dels seus néts, Ió, van ser els pares de les tres nissagues gregues: els doris, els eolis i els jonis.
TEMA
8 Zeus, el pare dels déus, irritat per la dolenteria de la humanitat, la va voler exterminar. Perquè s’ofegués, va fer que caigués una gran pluja sobre la Terra. Només dues persones van ser perdonades perquè eren bones: Deucalió i Pirra, la seva dona. Avisats a temps, van construir una barca i s’hi van refugiar. Així, mentre l’aigua cobria la terra, ells van surar i no es van ofegar. Un cop les aigües van haver baixat, Deucalió i Pirra van oferir un sacrifici a Zeus i aquest, complagut, els va oferir el compliment d’un desig. Deucalió i Pirra li van demanar de tornar a tenir companys i companyes.
Fonts textuals.
Font 4. Deucalió i Pirra.
Autopista Autovia Carretera estatal
Cartografia clara i entenedora.
Carretera autonòmica Carretera comarcal Carretera local Altres carreteres Túnel
1. Tema: quina és el seu contingut 2. Tipus de mapa: físic, polític, històric o temàtic 3. Espai geogràfic que comprèn 4. Cronologia, és a dir, data o temps a què correspon la informació 5. Símbols que hi ha en la llegenda i el seu significat 6. Zones que es poden identificar en el mapa perquè presenten trets comuns o semblants 7. Conclusió breu
Ports i aeroports Aerovia d’espai aeri superior Aeroport civil Aeroport civil i militar Aeroport privat Línia marítima de cabotatge Port comercial Límits administratius Límit d’estat Límit autonòmic
En la pàgina del costat hi ha un exemple de comentari d’un mapa. [Font 23]
Límit provincial o comarcal
BARCELONA BADALONA
Recorda Els mapes i els plànols són representacions gràfiques representacions gràfiques de l’espai. l’espai.
Tortosa Valls Palafolls
s’explica e ell significat significat dels símbols símbols que hi
Juncosa
Els signes convencionals són els dibuixos, els colors i les línies que hi ha en la llegenda d’un mapa pa i que ens en
Més d’1.000.000 d’habitants De 100.000 a 1.000.000 d’habitants
La llegenda d’un mapa és una taula taula on ha represen representats. tats.
Font 5. Mapa de les nissagues gregues.
Aglomeracions urbanes
Crespià
De 25.000 a 100.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants De 1.000 a 10.000 habitants
Guerra de Troia (segle XII aC)
Font 6. La història dels pobles grecs.
De 250 a 1.000 habitants De 100 a 250 habitants
191
Font 22. Els símbols utilitzats són molt similars d’uns mapes als altres. Per això el conjunt de símbols representats es coneix amb el nom de signes convencionals.
indiquen le less realitats que s’hi representen. representen
24
Definició d’algun concepte important que és convenient retenir.
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS civilització urbana
Recorda
Nil
» A Egipte el màxim poder el tenia el faraó i a
Tigris i Eufrates
Mesopotàmia, el rei.
» A Egipte i Mesopotàmia hi havia molta més desigualtat social que en el neolític.
» A Egipte i Mesopotàmia van néixer els primers estats de la història.
» A Europa, l’escriptura es va desenvolupar uns dos mil anys més tard que a Egipte
Agrupació de persones que vivien en una ciutat i que es dedicaven a oficis molt diversos.
i Mesopotàmia. Rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilització mesopotàmica.
» A l’antic Egipte i a
Riu al voltant del qual es va desenvolupar la civilització egípcia.
Recull de tots els Recorda que han anat apareixent al llarg de l’exposició del tema.
Mesopotàmia l’escriptura i els nombres s’aprenien
religió politeista
Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull totes les paraules clau, amb la definició i una imatge al·lusiva per fixar el contingut bàsic. La lectura de l’esquema s’ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge.
BT00247201_Principis_1ESO.indd 7
faraó
EGIPTE I MESOPOTÀMIA
als temples.
» L’escriptura més coneguda de l’antic Egipte és la jeroglífica.
estat
» La religió a l’antic Egipte era politeista.
escriptura
Religió en la qual es creu en moltes divinitats, com les de l’antic Egipte i Mesopotàmia.
184
Transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. L’escriptura va fer possible que els reis i els faraons publiquessin les lleis en les quals es basava el seu poder.
Conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori.
Rei de l’antic Egipte. Era considerat un déu i el seu poder era hereditari i il·limitat.
185
21/03/13 10:18