Supera't

itineraris formatius competencials

2012

L’

ADN

de l’aprenentatge EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

D I G I T A L

SUPERA’T LA NECESSITAT DE NOVES EINES DIDÀCTIQUES

És evident que el món educatiu necessita una profunda reflexió de canvi. Darrerament, l’aparició de les dades de l’alt fracàs escolar (un 30 % en el nostre país) i del grau d’insatisfacció dels docents (per damunt del 20 %) ha generat un debat imprescindible sobre la necessitat de canvi metodològic a les aules. En aquest debat, les tecnologies de la informació hi juguen un paper cabdal que cal aprofitar amb tota la seva potencialitat.

L’accés al que s’anomena «escola digital» no té com a objectiu que els alumnes utilitzin ordinadors o tablets, ni que estiguin connectats en xarxa i a la xarxa, ni tan sols que les aules disposin d’una PDI; això no són objectius, sinó mitjans que han de permetre assolir els objectius de millora en el procés d’aprenentatge. Aquestes noves eines educatives, però, han de tenir continguts adequats que guiïn els alumnes en el seu estudi i en la seva capacitació competencial, que els ajudin a sentir-se protagonistes i a tornar-se a connectar a una escola en la qual, sovint, s’avorreixen o, senzillament, no entenen per què han d’estudiar determinats continguts.

1

2

Gràcies a l’eclosió d’Internet, aquest accés a la informació i als continguts està a l’abast dels nostres joves; memoritzar continguts ja no és un element imprescindible en l’educació dels ciutadans. Aquest és l’esperit que recullen les proves PISA i que queda reflectit en el desenvolupament de la Llei Orgànica Educativa (LOE), una llei basada en els aspectes competencials i procedimentals, i no tant en l’acumulació d’una gran quantitat d’informació.

I aquí és on entra l’experiència d’Editorial Barcanova. Basantnos en les bones pràctiques i resultats de l’equip docent de l’Institut Escola Jacint Verdaguer, de Sant Sadurní d’Anoia, hem elaborat els Itineraris Formatius Competencials, una innovadora eina que permet el treball autònom de l’alumne, garanteix una experiència d’aprenentatge significatiu, en treballar amb metodologia ABP, i procura al docent el control dels processos i del grup amb potents elements de gestió que facilitaran la tasca d’avaluació competencial.

Ens agrada compartir aquesta novetat amb tots vosaltres.

Estem segurs que hi trobareu molts elements que són presents en la vostra tasca quotidiana i en les vostres inquietuds professionals.

3

4

PROJECTE

SUPERA’T

Itineraris Formatius Competencials

El projecte SUPERA’T, Itineraris Formatius Competencials és una eina flexible que s’adapta a les necessitats de cada alumne, fomentant, així, una educació personalitzada.

Cada curs de SUPERA’T proposa diferents itineraris formatius competencials als alumnes; és una experiència innovadora i motivadora que compleix amb rigor el que marca el currículum de l’actual Llei Orgànica Educativa (LOE).

5

?

Com s’estructura el projecte SUPERA’T

L’alumne se situa com a subjecte actiu del seu procés d’aprenentatge i el professor esdevé el guia i tutor de tot el procés. Durant el seguiment de l’itinerari, l’alumne ha de donar solució a tot un seguit de problemes i activitats que se li plantegen, fent servir les diferents fonts d’informació que se li proposen; d’aquesta manera desenvoluparà les seves competències alhora que aprendrà els nous continguts.

Cada curs i cada matèria estan conformats per sis itineraris temporitzats al llarg del curs escolar. Cada itinerari, amb una durada aproximada d’un mes i mig, és un pla de treball que està format per diverses etapes i cada etapa per diverses pantalles. Les pantalles són de tres tipologies diferents: les de coneixements i continguts, les que fan de fil conductor de l’itinerari i les que plantegen les activitats de control i competencials. La suma del treball fet per l’alumne en els diferents itineraris garanteix el compliment dels continguts curriculars.

Dels sis itineraris proposats, n’hi ha cinc que són plans de treball individual, perquè cada alumne treballi de manera autònoma, i n’hi ha un de col·laboratiu per treballar en grup.

Cada itinerari disposa d’un nombre determinat d’etapes a definir per cada equip de treball. En cada itinerari hi ha un mínim de 4 etapes i un màxim de 7. Dins de cada itinerari, les etapes consten d’un seguit de pantalles amb continguts i activitats que contenen els recursos necessaris per poder-les resoldre (activitats pròpies de l’àrea i activitats que aporten valor afegit).

Els alumnes poden avançar autònomament, pantalla a pantalla, seguint el seu ritme d’aprenentatge, però, en tot moment, el professor pot marcar zones en les quals es pot avançar sense el seu permís, regulant i controlant sempre el flux de tasques del grup.

6

Q uaderns C omplementaris Per a cada matèria i curs, el projecte digital SUPERA’T ofereix un quadern de treball editat en paper i elaborat pels autors dels llibres de text d’Editorial Barcanova.

Aquests quaderns consten d’un tèria i d’una àmplia selecció pleixen una doble finalitat:

resum del contingut bàsic de la mad’activitats competencials, i com-

• oferir els continguts teòrics en paper, un suport que, segons l’opinió de molts alumnes, és més còmode i permet fixar millor l’atenció a l’hora d’estudiar;

• posar a la disposició de l’alumne un conjunt d’activitats que pot resoldre en el mateix quadern, en qualsevol lloc i a qualsevol hora.

7

8

Metodologia pedagògica

Algú competent és una persona que sap «llegir» amb gran exactitud quin tipus de problema és el que se li planteja i quines són les estratègies que haurà d’activar per resoldre’l.

Carles Monereo, 2005

En el projecte SUPERA’T l’alumne va resolent problemes que se li plantegen al llarg dels itineraris. Aquests problemes sempre són plantejaments reals i d’utilitat per a l’alumne, de manera que la seva resolució li serà directament útil.

La metodologia didàctica en què es basa el model d’aprenentatge dels Itineraris Formatius Competencials s’anomena Aprenentatge Basat en Problemes (ABP).

9

Metodologia Pedagògica La metodologia didàctica en què es basa el model d’aprenentatge dels Itineraris Formatius Competencials s’anomena Aprenentatge Basat en Problemes (ABP).

Aquesta metodologia cerca el desenvolupament integral dels alumnes, conjugant l’adquisició de coneixements propis de la matèria en qüestió amb el desenvolupament d’habilitats, actituds i valors (competencials).

?

Què és l’ Aprenentatge

Basa t

en

Problemes (ABP) L’Aprenentatge Basat en Problemes...

Promou en l’alumne la responsabilitat del seu propi aprenentatge.

Involucra els alumnes en un repte que han de resoldre.

Desenvolupa les habilitats de l’alumne en la recerca de respostes a les preguntes formulades.

Genera una millor ordenació i estructuració de la informació i una millor capa-

citat en l’expressió oral o escrita en haver de comunicar constantment els avenços d’aprenentatge.

Permet una major retenció de la informació en comparació amb la transmissió d’informació passiva professor-alumne tradicional.

Objectius de l’ Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) Treballa a l’aula situacions semblants a les del món real.

Desenvolupa habilitats per a l’avaluació crítica i l’adquisició de nous coneixements amb un compromís d’aprenentatge.

Ordena i estructura la informació.

Potencia les capacitats de l’expressió oral i escrita.

Desenvolupa habilitats que esdevindran competències.

Estimula el desenvolupament del sentit de col·laboració com a membre d’un equip per tal d’assolir una meta comuna.

10

Avantatges de l’ Aprenentatge Basat en Problemes Major motivació de l’alumnat:

el mètode estimula l’alumnat perquè s’involucri totalment en l’aprenentatge, ja que s’adona de la possibilitat d’interactuar amb la realitat i observar els resultats d’aquesta interacció.

Aprenentatge més significatiu: l’ABP ofereix a l’alumne respostes òbvies a preguntes com ara aquestes: per què volem aprendre certa informació?, per a què ens servirà?, ¿com relacionem el que aprenem a l’escola amb el que passa en la realitat?

Desenvolupament d’habilitats de pensament: la mateixa dinàmica del procés i el fet d’enfrontar-se a problemes porta els alumnes cap a un pensament crític i creatiu.

Desenvolupament d’habilitats per a l’aprenentatge: els alumnes també avaluen el seu aprenentatge, ja que han de generar les seves pròpies estratègies per a la definició del problema, recaptació d’informació, anàlisis de dades, construcció d’hipòtesis, avaluació...

Integració d’un model de treball i major retenció de la informació: l’ABP porta l’alumnat a l’aprenentatge dels continguts de manera similar a la que utilitzaran en situacions futures. Això fa que allò que els alumnes han après no solament ho han memoritzat, sinó que també ho han comprès.

Integració del coneixement: els coneixements de diferents matèries, àrees o àmbits s’integren per tal de donar solucions al problema plantejat, i d’aquesta manera l’aprenentatge no es dóna fraccionat sinó d’una manera integral i dinàmica.

Les diferents habilitats que l’alumne desenvolupa esdevindran competències perdurables: en estimular habilitats d’estudi autodirigit, els alumnes milloren la seva capacitat per estudiar i investigar sense ajut i estan preparats per afrontar qualsevol obstacle, teòric o pràctic, al llarg de la seva vida.

11

Diferències entre la metodologia ABP i l’aprenentatge tradicional Metodologia ABP

Aprenentatge tradicional

El professor té el rol de guia, acompanyador, tutor, assessor...

El professor assumeix el rol d’expert o autoritat formal.

Els alumnes prenen la responsabilitat d’aprendre i interaccionar entre ells.

El professor transmet la informació als alumnes.

El professor presenta problemes oberts i reals, la qual cosa incrementa la motivació de l’alumnat.

El professor organitza els continguts en exposicions d’acord a les característiques de la seva matèria.

Els alumnes es veuen com a protagonistes de la informació.

Els alumnes són receptors passius de la informació.

L’ABP promou el feedback bidireccional alumnes-professor.

La comunicació del professor és unidireccional.

Els alumnes treballen individualment però també en grups petits, amb tècniques de treball cooperatiu o col·laboratiu i aprenentatge entre iguals.

Els alumnes treballen individualment.

Els alumnes participen activament en la reso- Els alumnes absorbeixen, transcriuen, memolució del problema, identifiquen necessitats ritzen i repeteixen la informació de cara a les d’aprenentatge, cerquen, investiguen, critiquen... proves o exàmens.

Els alumnes creen el seu propi aprenentatge en un ambient de cooperació i amb una finalitat comuna.

L’aprenentatge és individual i de competència.

En l’ABP, els professors ajuden els alumnes a formular preguntes, argumentar respostes, explorar alternatives i prendre decisions efectives i no solament a cercar la «resposta correcta».

Els alumnes busquen la «resposta correcta» per tal de tenir èxit en un examen.

Els alumnes avaluen el seu propi procés, i també ho fan els altres membres de l’equip. El professor ha d’avaluar un seguit d’ítems en els quals és tan important el procés com els resultats.

L’avaluació sol ser sumativa i el professor n’és l’únic avaluador.

Quadre adaptat de «Traditional vs PBL Classroom». Samford, 1999

12

FUNCIONALITAT DE L’APLICATIU

13

FUNCIONALITAT DE L’ APLICATIU Entorn de l’alumne Llibre de text

Pantalla amb el fil conductor de l’itinerari

Accés als enriquiments dels professors Dossier d’aprenentatge i seguiment avaluatiu

Proposta didàctica Proposta didàctica (àmbit docent)

Entorn d’aula (àmbit docent)

14

Gestió Gestió de grups

Gestió de l’alumne

(àmbit docent)

(àmbit docent)

Dossier d’aprenentatge i seguiment avaluatiu

Comunicació Agenda

Missatgeria

Crèdits i enllaços WWW

Crèdits 15

Enllaços

16

PROJECTE

SUPERA’T

Itineraris Formatius Competencials

Índex d’itineraris Ciències Socials Ciències Naturals Tecnologies

17

Ciències Socials ON ETS, ULISSES?

1r ESO

Autors: Marc Ferrer i Sandra Holgado CONTINGUTS CURRICULARS Paisatges naturals i paisatges antròpics

L’Ulisses acompanya la seva mare, una alta executiva d’una multinacional que busca contractes d’explotacions mineres arreu del món. A partir de les pistes que l’Ulisses envia, l’alumne haurà de descobrir en quin punt del planeta es troba en cada moment i coneixer diferents tipus de paisatge.

La zona freda, la zona temperada i la zona càlida Latitud i longitud Els fusos horaris La representació del clima: el climograma Els factors del clima Els grans dominis climàtics El relleu i la hidrografia dels continents

CONVERSA AMB UNA MÒMIA

Autors: Josep M. Esteve i Robert Muñoz CONTINGUTS CURRICULARS El naixement de les ciutats

El Museu d’Arqueologia organitza una exposició sobre l’Egipte antic. L’alumne, en el paper d’un becari d’aquest museu, ha de redactar els plafons informatius de diverses sales i per això s’haurà de documentar sobre aquest tema.

Les ciutats i els rius L’organització social a l’Egipte antic La invenció de l’escriptura El culte a la mort a Egipte L’escriptura jeroglífica L’art a l’Egipte antic

A TOTA VELA!

Autors: Jordi Franch i Ricard de los Aires

L’alumne es proposa fer la volta al món en solitari en un veler. Per preparar bé la travessia, s’apunta a un fòrum de viatgers en solitari per tal que els que tenen experiència, l’assessorin i li donin consells. Així, amb el seu ajut i el que ell aprèn, inicia un repte que el durà a saber-se orientar per mars, oceans i continents.

SOS, RESCAT A LA MUNTANYA Uns espeleòlegs han quedat atrapats en ple descens a un volcà de la Garrotxa. L’alumne, membre d’un grup d’espeleologia, rep l’encàrrec del seu monitor de col·laborar en les tasques de rescat. Per això haurà de conèixer les característiques del territori, tenir nocions de primers auxilis, etc.

LES PEDRES PARLEN

CONTINGUTS CURRICULARS Situació i orientació. Els punts cardinals Latitud i longitud Les coordenades geogràfiques: paral·lels i meridians Oceans i continents

Autors: Marc Segura i Jordi Pedrola CONTINGUTS CURRICULARS Catalunya: el relleu i els rius Espanya: el relleu i el clima La representació del clima: els climogrames Els factors del clima

Autors: Jordi Vidal i Josep Holgado CONTINGUTS CURRICULARS

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ofereix beques per col·laborar en un camp de treball al jaciment d’Atapuerca. L’alumne vol optar a una de les beques i, per fer-ho, haurà de presentar un projecte sobre la prehistòria a Catalunya, centrat en cinc jaciments catalans.

Origen i evolució del gènere Homo L’edat de la pedra El paleolític El neolític L’edat dels metalls

ERATÒSTENES ÉS LA CLAU

Autors: Assumpta Zapata i Jordi Vidal CONTINGUTS CURRICULARS

L’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) organitza un concurs per promoure el coneixement i intercanvi entre les cultures de la Mediterrània. L’alumne participa en aquest concurs i per això ha d’elaborar una guia turística amb informació sobre diversos països mediterranis.

L’antiga Grècia: època arcaica, època clàssica i època hel·lenística L’art grec L’herència de l’antiga Grècia Els orígens de Roma La República i l’Imperi L’art romà La conquesta romana d’Hispània

18

Ciències Socials VULL VENDRE PER INTERNET!

2n ESO

Autors: Fundació Ersília CONTINGUTS CURRICULARS

Els indicadors de l’anàlisi demogràfica La dinàmica de la població i els models demogràfics

A en Joan li encanta la tecnologia i, com que el seu pare té una parada de fruita al mercat, ha pensat unir tradició i tecnologia i muntar una empresa de venda de fruita per Internet. L’alumne, com a amic d’en Joan, l’ajuda a desenvolupar el seu pla de negoci i a fer estudis demogràfics per establir el mercat potencial, veure com es pot finançar, i tenir nocions d’emprenedora.

L’estructura de la població: edat i sexe Dinàmica i estructura de la població a Espanya i Catalunya Piràmides de població El repartiment mundial de la població La mobilitat de la població en el món: els fluxos migratoris L’estructura professional de la població Distribució de la població i migracions

LLUM, CÀMERES… ACCIÓ!

Autors: Joaquim Cardús, Marc Zanon i Dolors Ventura CONTINGUTS CURRICULARS Els primers segles de l’Europa Medieval Una societat rural

Una productora cinematogràfica vol fer una pel·lícula sobre el mite del Comte Arnau, un noble del Ripollès que, com a càstig pels seus pecats, va ser condemnat a cavalcar dalt del seu cavall negre durant tota l’eternitat. Per ajudar en les diverses tasques que implica rodar una pel·lícula, la productora contracta un noi/a, paper que farà l’alumne, el qual haurà de col·laborar i intervenir en diferents tasques relacionades amb el guió, l’attrezzo, el muntatge... del film ambientat a la Catalunya medieval.

El feudalisme: relacions i societat Una societat cristiana Poders i conflictes El fenomen urbà El naixement i l’expansió de Castella i Lleó, Navarra i i Aragó L’art romànic Europa en crisi La crisi demogràfica L’art gòtic

EL MISTERI DELS TEMPLERS

Autors: Jordi Pedrola i Marc Segura CONTINGUTS CURRICULARS La formació de la Marca Hispànica i els orígens de Catalunya El camí cap a la independència de la Catalunya Vella El naixement del feudalisme a Catalunya

Uns arqueòlegs han fet una important troballa relacionada amb l’orde dels templers, al castell de Miravet (Ribera d’Ebre). L’alumne, com a estudiant d’arqueologia, forma part de l’equip de suport i s’ha d’encarregar de trobar la informació necessària per documentar tot el que generi la troballa.

L’hegemonia del comtat de Barcelona durant el segle xi L’expansió del comtat de Barcelona El camí de la Mediterrània: Sicília, Sardenya i la Companyia Catalana d’Orient Les institucions de govern de la Catalunya medieval El romànic català Les ciutats a la Baixa Edat Mitjana La crisi baixmedieval a Catalunya L’art gòtic català

19

Ciències Naturals E & E (ENVASOS I ENVASATS, SA)

1r ESO

Autors: Josep Marlés, Sara Moya i Xavier Breil CONTINGUTS CURRICULARS La matèria i els seus estats físics

Una empresa d’envasos malda per tal que els seus productes siguin útils, resistents i sostenibles. Els seus treballadors, i l’alumne n’és un, han de conèixer el procés que se segueix per dissenyar un nou envàs i els materials més adequats en cada cas. Cada nou envàs és un repte!

Propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos Propietats característiques de les substàncies Substàncies pures i mescles Les mescles homogènies o solucions Mescles heterogènies Mètodes per separar les substàncies que formen una mescla

RETORN ALS ORÍGENS

Autors: Rosa M. Bobé i Mireia Sans CONTINGUTS CURRICULARS

L’alumne ha heretat unes terres que havien estat del seu avi i, amb l’assessorament de la cooperativa del poble, munta un negoci d’agricultura ecològica. Per ferho, caldrà que conegui el terreny, quins cultius s’hi adapten millor, quines malalties tenen les plantes, però també nocions d’emprenedoria.

Característiques generals dels vegetals Els òrgans de les plantes (arrel, tija, fulla) Les funcions vitals en les plantes (nutrició, relació, reproducció) Diversitat de vegetals El regne dels fongs

UNA FOTOGRAFIA DEL TAJ MAHAL Una empresa d’extracció de roques i minerals encarrega un catàleg de fotografies per vendre els seus productes a una empresa de publicitat. L’alumne és un dels treballadors d’aquesta empresa i, abans de fer les fotografies, per tal de poder reflectir la bellesa i les característiques de cada un d’aquests minerals, haurà d’estudiar-los bé. Com a mostra, rep una fotografia de dos amics davant el Taj Mahal...

Autors: Sandra Holgado i Mireia Sans CONTINGUTS CURRICULARS El planeta Terra La geosfera. Estructura interna de la Terra La composició de la litosfera Els minerals Les roques

SALVEM EL PLANETA BLAU!

Autors: Joaquim Cardús CONTINGUTS CURRICULARS

L’ONU ha encarregat a diversos organismes que facin un treball de recerca sobre els canvis que ha experimentat la Terra en els darrers anys i que en facin una comparativa per extreure’n conclusions. L’alumne s’haurà de posar en la pell d’un meteoròleg que investiga aquests canvis i els motius pels quals tenen lloc.

Components de l’atmosfera Elements meteorològics Recursos hídrics: aigües superficials i subterrànies El cicle de l’aigua La contaminació de l’aigua i els mètodes de depuració

ORGANITZEM UNA RESERVA D’ANIMALS

Autors:Josep M. Esteve i Robert Muñoz CONTINGUTS CURRICULARS

La Generalitat vol construir una reserva d’animals en vies d’extinció i obre un concurs per presentar un projecte per organitzar la reserva. Cada grup d’alumnes ha d’elaborar un projecte. Per això, han de conèixer els diversos animals que s’hi volen posar, les seves necessitats, les característiques del terreny i han d’elaborar una maqueta i un díptic de la futura reserva.

Els éssers vius Els éssers vius estan formats per cèl·lules Concepte d’animal Funcions vitals en els animals Diversitat i classificació Els vertebrats i els invertebrats

A BORD DEL DISCOVERY

Autors: M. Rosa Bobé i Laia Izquierdo

L’editorial EspaiCòmics SA vol publicar un còmic de ciència-ficció sobre l’espai on apareguin eclipsis, meteorits, planetes, naus espacials, etc. i on els personatges siguin uns superherois lligats a les característiques dels diferents planetes. L’alumne, com a guionista i dibuixant, rep l’encàrrec de confeccionar el còmic, però primer haurà d’investigar i conèixer a fons tots aquests temes.

CONTINGUTS CURRICULARS L’origen de l’univers Els estels i el Sol El sistema solar

20

Ciències Naturals EL PARC D’ATRACCIONS

2n ESO

Autors: M. Rosa Bobé i Laia Izquierdo CONTINGUTS CURRICULARS El pes

L’alumne forma part de l’equip de manteniment d’un parc d’atraccions que ha d’anar revisant les diverses atraccions i arreglar les que s’han avariat. Per fer-ho, ha de tenir coneixements sobre pesos, forces, equilibri de forces, etc.

La massa Les forces Tipus d’energia Energia potencial Energia cinètica Energia mecànica Principi de conservació de l’energia, la temperatura i la calor

EL CONCERT BENÈFIC DE ROCK

Autors: Joaquim Cardús, Dolors Ventura i Marc Zanon CONTINGUTS CURRICULARS

Una associació de joves organitza un concert a benefici de les víctimes d’un país dels Balcans que acaba de patir un terratrèmol. L’estrella del concert és un cantant de gran prestigi. Aquest, però, per disminuir despeses, porta un equip tècnic molt reduït. Per això, els voluntaris de l’associació, entre els quals hi ha l’alumne, hauran de treballar de valent i prendre decisions importants: com cal orientar l’escenari, quins focus s’han utilitzar, com cal calibrar el so, com s’ha d’organitzar la recaptació...

Què és una ona?

Tipus d’ones Representació gràfica de les ones Alguns fenòmens ondulatoris El so: qualitats d’un so, propagació i reflexió del so La llum: propagació de la llum i comportament dels cossos respecte a la llum La reflexió i la refracció de la llum

21

Tecnologies EL PIS D’ESTUDIANTS

1r ESO

Autors: Joan Carol i Jordi Jordan CONTINGUTS CURRICULARS

L’alumne es posa en la pell d’un estudiant que ha de continuar els estudis en una altra ciutat. Per això, amb dos companys més, decideixen llogar un pis. Entre tots han de triar en quina zona els convé buscar el pis, quantes habitacions ha de tenir, quins mobles hi posaran, quins elements del parament de la llar necessiten... i tot, sense perdre de vista el pressupost que tenen.

Els materials: estalvi, reutilització i reciclatge.

Eines i màquines pròpies de l’entorn tecnològic.

Les TIC. Dispositius TIC: càmeres, dispositius de memòria, PDAs, telèfons mòbils i interconnexió entre ordinadors.

Els sistemes operatius.

Programes per a la creació, edició, millora i presentació de treballs.

HE TROBAT FEINA AL BRICO!

Autors: Fede Luque, Cinta Prats i Gemma Roca CONTINGUTS CURRICULARS

Una empresa de bricolatge acaba de contractar un treballador/a per fer d’encarregat de la secció de fustes. Per portar aquesta secció, cal conèixer els diferents tipus de fusta, característiques i propietats.

Per això, l’empresa li ofereix la possibilitat de fer un curs. L’alumne desenvoluparà el paper del treballador d’aquesta empresa.

DITS SOBRE RODES

La fusta

La llimada

Tipus de fusta

Les unions

Taulers prefabricats de fusta

Representació d’objectes

El traçat

Mesura d’objectes

La serrada

Instruments de mesura

El foradament

Escales

El poliment

Normalització

Autors: David Atzet i Wifred Jacquet CONTINGUTS CURRICULARS Mesura d’objectes i instruments de mesura Representació en perspectiva Les vistes de l’objecte Acotació i retolació Representació d’elements interiors de peces Escales La fusta Tipus de fusta Taulers prefabricats de fusta

L’ajuntament del teu municipi ha donat una subvenció al Casal de joves per crear un equipament per practicar el patinatge de dits (fingerskate) i organitzar una trobada de patinadors de dits. L’alumne és un membre del Casal i s’ha d’encarregar de desenvolupar diverses parts de l’equipament i d’organitzar aquesta trobada.

Els metalls El traçat de peces metàl·liques Eines de subjecció Operacions i eines de tall Operacions i eines de llimada Operacions i eines de trepatge Operacions i eines de percussió El doblegament de xapa Els plàstics Els plàstics termoestables Els plàstics termoplàstics El treball amb plàstics Sistemes d’unió L’ordinador i els textos L’ordinador i Internet

22

Itineraris Formatius Competencials

(IFC) Els IFC tenen una durada prevista d’entre 18 i 20 hores lectives de cada matèria, sent el resultant una temporització aproximada d’un mes i mig de classe.

L’estructura de cada un dels itineraris respon a una seqüència didàctica que combina diferents pantalles, les quals, al mateix temps, responen a diferents funcions en el procés d’aprenentatge de l’alumne. El resultat final és que cada itinerari manté una identitat pròpia, en funció de com es combinen les pantalles per aconseguir els objectius competencials; aquesta ordenació «mol·lecular» permet la similitud amb la cadena de l’ADN i d’aquí ve el nostre motiu: SUPERA’T, l’ADN de l’aprenentatge.

En les pàgines que trobareu a continuació us expliquem els criteris d’aquesta estructura, amb exemples de pantalles reals extretes de tres itineraris de 1r d’ESO: –C onversa amb una mòmia (Ciències Socials – Primeres civilitzacions fluvials) – On ets, Ulisses? (Ciències Socials – El paisatge) – Retorn als orígens (Ciències Naturals – El Regne Vegetal) Podreu comprovar la fàcil usabilitat i l’entorn intuïtiu en què us trobareu si utilitzeu SUPERA’T i, a més, podreu evidenciar dues raons essencials d’aquesta innovadora proposta: – El treball, individual o cooperatiu, que haurà de desenvolupar l’alumne permet diferents ritmes d’aprenentatge i permet un millor tractament de la diversitat.

– El docent és qui, en tot moment, pauta els diferents ritmes dels seus alumnes, permet l’avanç en funció dels seus criteris i exerceix el control de l’aula.

23

Què farem?

En aquesta pantalla, en què comença pròpiament l’itinerari, s’explica a l’alumne el fil conductor de l’Itinerari Formatiu Competencial (IFC) i la metodologia que caldrà seguir en la seva resolució.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA • 1r ESO

Nom Grup

LOGO ESCOLA

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?

La gran pregunta x Aquesta pantalla serveix per contextualitzar l’alumne. Cal facilitar-li el paper que ha de desenvolupar i presentar-li la situació que cal perquè pugui donar resposta a les «grans preguntes» que aquí se li proposen i que són l’objectiu competencial dels IFC. Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES NATURALS • 1r ESO

Nom Grup

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Naturals, Retorn als orígens.

24

LOGO ESCOLA

Ho has entès? És una de les moltes pantalles anomenades «de peatge» presents en els IFC. Sempre són preguntes breus amb tres opcions de resposta. En aquest cas es vol garantir que l’alumne ha entès la metodologia, situació i fil conductor de l’IFC.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA • 1r ESO

Nom Grup

LOGO ESCOLA

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?

Què aprendrem?

Es tracta d’una pantalla en la qual s’indiquen les Competències bàsiques i pròpies de la matèria que es treballaran en aquest itinerari i, també, els continguts curriculars propis de la matèria o d’altres matèries.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES SOCIALS. HISTÒRIA • 1r ESO

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, Conversa amb una mòmia

25

Nom Grup

LOGO ESCOLA

Què en saps?

En aquesta primera producció escrita, es demana a l’alumne que faci una reflexió prèvia sobre les coses que ja sap del tema que es tractarà i que pot ser que li passin desapercebudes o que estiguin fora de context. Tota la producció de l’alumne queda registrada en el Dossier d’Aprenentatge i es pot visualitzar des de l’aplicatiu.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA • 1r ESO

Nom Grup

LOGO ESCOLA

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?

Segueix el fil Totes les etapes de cada IFC tenen com a nexe comú un fil conductor: una narració, intervencions en un fòrum, cartes, clips de vídeo, etc. Aquest fil conductor ajuda a contextualitzar la situació i el paper de l’alumne en cada itinerari.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES NATURALS • 1r ESO

Nom Grup

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Naturals, Retorn als orígens.

26

LOGO ESCOLA

La saps, aquesta?

A continuació de la pantalla Segueix el fil, trobem una pregunta inferencial. Per respondre-la, l’alumne haurà de buscar informació a Internet seguint la pista que trobarà en el fil conductor.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA • 1r ESO

Nom Grup

LOGO ESCOLA

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?

Continguts En cada etapa de l’IFC trobarem una pantalla de continguts, amb uns arxius media (vídeos, animacions, fotografies, àudios, etc.) que, quan s’hi clica a sobre, permeten desplegar una finestra emergent en la qual es reprodueix el vídeo o els altres media i es dóna informació per aprofundir en els continguts curriculars necessaris per respondre correctament les grans preguntes.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES NATURALS • 1r ESO

Nom Grup

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Naturals, Retorn als orígens.

27

LOGO ESCOLA

Som-hi En aquesta pantalla es presenten les activitats que s’han de resoldre en una etapa de l’itinerari. Hi ha diversos tipus de tasques: Investiga, Presenta, Participa, Experimenta, Crea, Respon i Punt final.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA • 1r ESO

Nom Grup

LOGO ESCOLA

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?

Investiga Aquest apartat pot incloure d’una a tres tasques. Són de tipologia diversa i, com totes les tasques dels Itineraris Formatius Competencials, posen l’accent en el desenvolupament de la capacitat competencial de l’alumne. Per resoldre aquestes tasques, se’ls ofereixen un seguit de recursos (vídeos, enllaços web, mapes, fotografies, PDF, etc.).

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES SOCIALS. HISTÒRIA • 1r ESO

Nom Grup

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, Conversa amb una mòmia.

28

LOGO ESCOLA

Respon Es tracta d’una tipologia de tasca que es pot intercanviar per una d’aquestes altres: Crea, Participa, Experimenta o Presenta. En el cas concret del Respon, es tracta de preguntes tipus test amb diverses opcions, en què es repassa tot el que han vist fins ara, tant de funcionament de l’itinerari, com dels continguts o de les competències que han treballat.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA • 1r ESO

Nom Grup

LOGO ESCOLA

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, On ets, Ulisses?

Punt final Cada etapa acaba amb el Punt final, una tasca molt competencial i també molt transversal. En aquesta tasca, l’alumne treballa tant competències i continguts propis de la matèria a què correspon l’IFC, com competències i continguts d’altres matèries.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES SOCIALS. HISTÒRIA • 1r ESO

Nom Grup

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, Conversa amb una mòmia.

29

LOGO ESCOLA

L’estructura de pantalles que us hem mostrat fins ara es va repetint en cada una de les etapes que conformen l’Itinerari Formatiu Competencial. La seqüenciació de les pantalles no sempre segueix el mateix ordre, amb la voluntat explícita d’evitar un model que, per repetitiu, acabaria fent-se avorrit.

I per tancar l’Itinerari...

Per tancar tots els itineraris tenim les pantalles La gran resposta x, La teva opinió i l’Avaluació de continguts. La primera representa la culminació del treball proposat en cada itinerari, amb la producció escrita d’un exercici de raonament reflexiu, que és la base de tot aprenentatge competencial; la segona convida l’alumne a fer una avaluació del seu propi procés d’aprenentatge i la tercera proposa un model d’examen curricular, que el professor pot decidir si fa o no.

La gran resposta x L’alumne haurà d’elaborar les respostes a les «grans preguntes». Com sempre, es tractarà d’una resposta de síntesi (mai una resposta directa i concreta) i l’alumne haurà de demostrar la seva capacitat competencial.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES NATURALS • 1r ESO

Nom Grup

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Naturals, Retorn als orígens.

30

LOGO ESCOLA

La teva opinió Acabat i tancat el treball competencial, l’alumne haurà de reflexionar i escriure sobre el seu procés d’aprenentatge. Què li ha semblat? Què li ha fet veure de diferent? Com l’ha afrontat? També haurà d’avaluar quantitativament l’IFC i el que li ha aportat el fet de ser capaç de resoldre’l.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES SOCIALS. HISTÒRIA • 1r ESO

Nom Grup

LOGO ESCOLA

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, Conversa amb una mòmia.

Avaluació de continguts Tots els IFC tanquen el seu recorregut amb una avaluació de continguts curriculars, tipus test, amb 12 preguntes aleatòries i autocorrectives. La resposta a aquestes preguntes garanteix que, a més de les competències, s’han assolit els continguts propis de la matèria.

Nom Cognoms Alumne Nom Centre

CIÈNCIES SOCIALS. HISTÒRIA • 1r ESO

Nom Grup

D I G I T A L

Exemple de l’IFC de Ciències Socials, Conversa amb una mòmia.

31

LOGO ESCOLA

Voleu provar itineraris formatius competencials

?

Editorial Barcanova, com ja és habitual, comptarà amb l’ajuda del pilotatge de centres educatius que permetran validar la funcionalitat i el contingut del projecte.

En aquest cas, són més de 50 els centres que ens han volgut acompanyar en les proves d’implementació del projecte SUPERA’T, fent ús d’alguns dels Itineraris Formatius Competencials per part dels alumnes de 1r de Secundària. Les aportacions i els suggeriments d’aquests centres milloraran, de segur, les prestacions que pretén donar aquesta nova i innovadora eina educativa, la qual sortirà el curs vinent, 2012-2013, amb les àrees de Ciències Socials, Ciències Naturals i Tecnologies de primer i segon curs.

Si voleu formar part d’aquest moviment d’innovació i acompanyar-nos en el pilotatge dels Itineraris Formatius Competencials, no dubteu a enviar un correu a barcanovadigital@barcanova.cat per saberne els requisits necessaris.

32

D I G I T A L

www.barcanovadigital.cat barcanovadigital@barcanova.cat

itineraris formatius competencials

D I G I T A L

www.barcanovadigital.cat